El sindicat torna a guanyarles eleccions sindicals del’ensenyament públic

ENTREVISTA A ISABEL RIVERA

La injustíciasocial condicionaels problemeseducatius al PerúLa participació, la més alta de l’estat, legitima l’acció

sindical i les propostes d’STEPV

> Extra eleccions sindicals > pàg. 6

INFORME PISA I FRACÀS

És possible una políticaeducativaprogressista?

> pàg. 5

AllioliQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 238 · Època IV · Gener 2011

Intersindical

L’educació no és prioritària

LA GENERALITAT APRIMA LA DESPESA EDUCATIVAEl pressupost d’educació no és real perquè amaga, des del 2008, la despesa veritable en concerts educatius

> pàg. 2 i 3

PRESSUPOST

ANTISINDICALISME

SALARIS

CESSIÓ DE SÒL PER A CONCERTS

PLANTILLES DE SECUNDÀRIA I FP

OFERTA PÚBLICA D’OCUPACIÓ

7314.619

336.737

224.108 18

3.533

234.787

2840

STEPV

CCOO

ANPEUGT

CSIF

USO

Assemblea del professorat el passat 25 de gener a l’IES Lluís Vives de València

238 / GENER 20112

ÈPOCA IV - Núm. 238 · GENER2011 · SINDICAT DE TREBALLADORES I TREBALLADORS DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ. INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV) DIRECTOR:Joan Blanco PazCOORDINADORA:Rosa RoigREDACCIÓ I COL·LABORACIÓ: Josep Aranda, Santiago Estañán, Vicent Esteve, Marc Candela, Vicent Mauri.PRODUCCIÓ:Pep RuizCORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Antoni SorianoDISSENY I MAQUETACIÓ:Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda, Amadeu SanzADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, baixos. 46008 València.Telèfon 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 ·allioli.stepv@intersindical.org ·www.intersindical.org/stepv ·TIRATGE:15.000 exemplars · ISSN:1576-0197 · DEPÒSITLEGAL:V-1454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075 ·INTERSINDICAL VALENCIANA · ALACANT: Glorieta P. Vicente Mogica, 5, 12. 03005.Tel. 965 98 51 65 · ALCOI: Oliver, 1, 5a. 03802. Tel. 966 54 06 02 ALZIRA: Av. LuisSuñer, 28, 4t, pta. 16. 46600. Tel. 962 40 02 21 BENICARLÓ: Pl. de l’Ajuntament, 3 -12580. Tel. 964 46 52 83 CASTELLÓ:Marqués de Valverde, 8 - 12003. Tel. 964 26 90 94ELX:Maximilià Thous, 121, baixos. 03201. Tel. 96 622 56 16 GANDIA: Sant Pasqual,13, 1r dta. 46700. Tel. i fax 96 295 07 54 VALÈNCIA: Juan de Mena, 18, baixos. 46008.Tel. 96 391 91 47 XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2a - 46800. Tel. 96 228 30 67.UNIVERSITAT D’ALACANT: Edifici Ciències Socials. Tel. 965 90 95 12.UNIVERSITAT JAUME I CASTELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964 72 88 12.UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 96 398 30 18.UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí de Vera, s/n. Tel. 96 387 70 46.UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ (ELX):Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966 22 56 16.UNIVERSITAT CARDENAL HERRERA-CEU: Alfara del Patriarca. Tel. 96 387 70 46.UNIVERSITAT CATÒLICA SANT VICENT FERRER: Godella. Tel. 96 387 70 46.

L’any 2010 passarà a la història com l’any de l’inici de lesretallades socials i laborals a treballadors i treballadores.Els governs, tant l’estatal com l’autonòmic, han optat pel

desmantellament de la societat del benestar i dels serveis públicscom a fórmula per a eixir d’una crisi creada per l’especulaciófinancera. Les primeres mesures del govern de l’estat van afectarles nòmines del personal que depén dels pressupostos públics –iper tant, del professorat– que ha vist reduïdes les seuesretribucions en un 5% de mitjana aquesta segona meitat de l’any.En un segon moment, la reforma laboral s’ha centrat a facilitarl’acomiadament dels treballadors i treballadores. En resposta aaquestes mesures, els sindicats van convocar dues vagues, el 8 dejuny, en el sector públic, i la vaga general del 29 de setembre. Arales pensions es troben en el punt de mira de més reformes.

En ensenyament, a més, la pròrroga de la jubilació LOE també hacentrat part de la preocupació del professorat enguany. I finalment,la mútua del funcionariat, MUFACE, deixarà d’existir pel que fa al rè-gim de classes passives dels nous funcionaris de l’estat.

Totes aquestes mesures d’àmbit estatal s’han vistcomplementades per les que ha posat en pràctica el consell. Ara, elconseller amenaça de modificar a la baixa els programes

lingüístics que funcionen alPaís Valencià des de fa anys,en benefici del castellà il’anglés. Però mentre retallaen la xarxa pública no s’estàde continuar invertint enl’ensenyament privat. Enaquesta dècada, la inversió dela Generalitat en aquest

sector arriba al 115%, mentre que l’ensenyament públic es quedaen un 91%, un 24% menys. Ara, a més, el conseller treballa a totapressa per modificar la legislació i permetre la cessió de sòl pública la patronal per construir més centres concertats, en el quesuposa l’agressió més important a l’ensenyament públic des de laconcertació d’infantil i batxillerat.

Totes aquestes mesures han anat acompanyades d’una políticade desgast envers els sectors més crítics amb la gestió delconseller. El Consell Escolar Valencià n’ha vist modificada perdecret la composició, minimitzant o eliminant la presènciad’entitats crítiques que componen la comunitat educativa: pares imares, MRP, alumnat i sindicats. En canvi, el pes de l’administraciós’ha incrementat fins a convertir-se en el sector majoritari.

També STEPV s’ha vist especialment castigat per la conselleriad’Educació, però les mesures discriminatòries no han aconseguitdebilitar-lo ni afeblir el seu compromís amb el professorat i amb elsistema educatiu. Ans al contrari, ha eixit reforçat en les eleccionssindicals del passat 2 de desembre i ha revalidat per setena vegadaconsecutiva la majoria sindical, incrementant la diferència respectea la segona força.

Cal la unitat d’acció dels sindicats per a frenar les retallades,restituir els drets suprimits i posar fi a les agressions que estàpatint el conjunt de treballadores i treballadors.

EDITORIAL

Plantem cara

a les retallades

Mentre el consellerretalla en la xarxapública no s’està decontinuar invertint enl’ensenyament privat

Allioli

ACTUALITAT L’EDUCACIÓ NO ÉS PRIORITÀRIA

La publicació de les plantilles de secundàriai FP consolida la retallada de professoratSTEPV i la resta de sindicats han rebutjat radicalment l’ordre de plantillespublicada en el DOGV i han convocat assemblees de professorat

Allioli

El 21 de gener s’ha publicat en elDOCV l’ordre de plantilles de secundà-ria i FP que consoliden i incrementen lesretallades de professorat que ha patitel sistema educatiu públic valenciàaquest curs.

Recordem que la conselleria va de-nunciar i invalidar els acords de plan-tilles de secundària i FP el passat 21 desetembre i va deixar, per tant, desre-gularitzat el sector. Aquesta desregu-larització va crear un buit legal que afec-ta procediments administratius com elconcurs de trasllats –que es va convo-car el novembre i està en marxa– per-què les plantilles determinen els criterisper al càlcul de les vacants que han d’o-ferir-se en el concurs. Pel mateix mo-tiu, també afecta procediments com lesoposicions.

Conscient del buit legal que pro-vocava en invalidar les plantilles, laconselleria s’ha afanyat a publicaruna ordre per eixir del pas. Aquesta or-dre va passar per la mesa tècnica isectorial al novembre i va rebre el re-buig absolut d’STEPV i la resta de sin-dicats, que van abandonar la mesa jaque la van considerar una burla al pro-fessorat. STEPV es va negar a nego-

ciar de l’ordre perquè era fruit de la in-competència de la conselleria i perquè,en cas de fer-ho, legitimava les reta-llades. A més, va iniciar una campa-nya informativa entre el professoratsobre la gravetat d’aquesta mesura.

L’ordre publicada unifica en un ma-teix document les plantilles de secun-dària i formació professional, recupe-ra literalment alguns aspectes delsacords invalidats, però també n’hi dei-xa fora molts altres. Altres aspectes sónmodificats a la baixa de manera que esperden hores en els centres i, per tant,professorat.

Així, en secundària, hi ha una pèrduad’hores per a desdoblaments i reforços,desapareixen les referències als in-crements de plantilla i desapareix elcompromís de catalogar lingüísticament

els llocs de treball o de cobrir les bai-xes de professorat en set dies.

I també, en formació professional,es restringeix el còmput d’unitats i, enconseqüència, el professorat necessariper atendre-les; es limiten les horesnecessàries per a llengües estrange-res i per als desdoblaments; des-apareix la referència a l’increment deplantilla, a la formació del professo-rat, a la prevenció de riscos laborals,a la catalogació lingüística… Aquestssón alguns exemples que posen demanifest que l’interés no és adequarles plantilles a la nova llei d’educació(LOE), com argumenta l’administració,sinó consolidar i incrementar les re-tallades en educació.

Davant d’aquesta agressió, els sin-dicats presents en la mesa sectorialhan convocat assemblees per proposarmobilitzacions i accions que posen frea les retallades.

STEPV ha fet un estudi comparatiude les plantilles anteriors i les de la novaordre de plantilles, per aclarir les greusrepercussions que tindrà la seua apli-cació el curs que ve, i l’ha posat a la dis-posició del professorat en el web sin-dical: www.intersindical.org/stepv/ac-sin/retallaFP.html

Allioli

La pretensió del conseller de cedir sòlpúblic a la patronal per a la construc-ció de centres privats barata autoritzar-los el concert per 75 anys fa palés el fra-càs del model de CIEGSA per a laconstrucció de centres educatius. A ho-res d’ara, no només ha sigut incapaç detancar el mapa escolar de 1996 i eli-minar els barracons, sinó que, de mésa més, ha generat un deute de 2.000 mi-lions d’euros des què es va crear.

Aquest tipus de propostes són unamostra més de les polítiques privatit-zadores de consolidació i ampliacióde la xarxa de centres privats, però pa-gats amb diners públics, que compe-teixen directament amb la xarxa pú-blica, de què ell és el màxim respon-sable.

Aquesta competència és, de més amés, deslleial, perquè la xarxa públicasosté el 86% de l’alumnat nouvingut(que representa un increment de més

de 15 punts en una dècada), escolarit-za el 96% de l’alumnat que estudia enprogrames en valencià –que ara elconseller considera insostenible– i pa-teix la política de retallades en grups,programes d’atenció a la diversitat,desdoblaments d’FP, professorat...

STEPV ha plantejat mesures al-ternatives que passen per garantiruna plaça pública per a tota la pobla-ció en edat escolar, la dissolució deCIEGSA i que la conselleria recuperela gestió de la construcció dels centreseducatius, la distribució equitativa del’alumnat amb necessitats específi-ques, l’impuls de l’ensenyament en va-lencià en tots els nivells educatius, l’in-crement dels programes d’atenció a ladiversitat…

PRIVATITZACIÓ D’INFRAESTRUCTURES

La cessió de sòl públic a la patronalperjudica l’ensenyament públic

Desapareixen reforços i desdoblaments, la catalogació lingüística,la substitució de lesbaixes en set dies

GENER 2011 / 238 3

Allioli

El pressupost del govern valencià re-presenta el marc que regula les des-peses i les inversions de la Generalitati defineix les seues actuacions políti-ques. En el cas d’educació, i amb lescompetències de gestió del sistemaeducatiu assumides des del 1984, laquantitat que es consigna és la que ser-virà per a atendre la globalitat del sis-tema, tant pel que fa a l’ensenyamentpúblic com quant al concertat.

El pressupost per a 2011 són res-trictius en tots els capítols i en conjuntes limita a mantindre en uns nivells desubsistència els diferents serveis iprogrames educatius del sistema pú-blic d’ensenyament no universitari.Preveuen increments ridículs, si no ne-gatius en tot allò que suposa una mi-llora qualitativa del servei públic d’e-ducació que s’imparteix a les escoles,col·legis i instituts que depenen de laGeneralitat Valenciana.

Aquest pressupost no serveix per afer de l’educació l’objectiu prioritari d’a-quest govern. Una vegada més resta pa-lesa l’opacitat i la deslleialtat amb laciutadania quan s’amaguen els costosreals dels concerts amb centres privats,fet que suposa convertir l’ensenya-ment públic subsidiari del privat ambun clar abandonament d’una escola pú-blica de qualitat, democràtica i valen-ciana.

Tampoc no hi ha cap mesura quepuga relacionar-se directament ambl’aplicació de la LOE, però sí que hiconsten els ingressos procedents delfons finalistes del govern d’Espanya.

STEPV reivindica un pressupost re-alista, però l’aprovat és continuista, per-què segueix sense donar resposta alsproblemes, i desequilibrats, perquèentre les prioritats no es troba el sis-tema públic d’educació, però sí que n’hiha d’altres, com la concertació integralen el nivell no obligatori d’educació in-fantil i batxillerat, o la generalitzaciódels concerts econòmics a la totalitatde centres privats de secundària obli-gatòria, la introducció d’optatives com

ara Llengua i cultura xineses, o l’anuncide la cessió de sòl a empreses priva-des per a la construcció de centres quedesprés seran concertats.

Les retallades per capítols

Les retallades són generalitzades iafecten tots els capítols. Així, les des-peses de personal sofreixen una reta-llada d’un -4,86% sobre l’any 2009 enprimària, i d’un -6,71% en secundària,mentre les despeses de funcionamenttornen a minvar després d’haver pujaten 2008. El capítol d’inversions reals ésel més opac, ja que només reflecteixquantitats globals per territorials; lapromoció del valencià rep una retalla-da del 15%, afegida a l’altra del 15% en

2010. També destaca la tisorada en for-mació professional amb un -12,42 %,l’Institut Valencià de la QualificacionsProfessionals, l’educació a distància, ladirecció general d’Ordenació Educati-va, amb un -0,32%, els ensenyamentsartístics (ISEA)…

Política de concertació

Una vegada més, des del 2008, es re-peteix la quantitat assignada als con-certs educatius. Això vol dir que, denou, se’ns amaga la inversió pública enl’ensenyament privat concertat: ni esconeixen les xifres reals dels con-certs, ni la despesa en salaris de pro-fessorat, ni el pagament dels endar-reriments d’aquest col·lectiu. La trans-

parència en la gestió dels diners pú-blics, que és una obligació de l’admi-nistració, torna ser escamotejada alcontrol públic, perquè no és creïble quedes de 2008 no s’hi consigne cap aug-ment pressupostari. Una vegada apro-vat el pressupost, les partides dels mò-duls econòmics, que configuren labase del finançament a l’escola priva-da concertada augmenten amb modi-ficacions pressupostàries extraordi-nàries al llarg de l’any. D’aquesta ma-nera, queda fora del control públic ladespesa real que suposen els concerts.L’educació concertada ha augmentatel seu alumnat, i els nivells educatiusque es concerten, però ha perdut encontrol social.

Opacitat en les xifresDes de 1995 fins a 2007 es podia veu-re en detall els diferents nivells edu-catius concertats i les quantitats as-signades a cada nivell. I des de 1995 finsa 2005 eren públiques les unitats con-certades per l’administració. A partir de2008, just en el moment en què co-mença la quarta legislatura del PP, co-mença una política d’opacitat sobre elsdiners que van a parar a mans de la pa-tronal. I així s’ha quedat.

Els centres concertats, que atenenun 32% de l’alumnat valencià i que es-tan subvencionats al 100% amb dinerspúblics, haurien de complir al 100% elsrequisits legals establits en matèriad’admissió d’alumnat, participació delprofessorat i de les famílies en els con-sells escolars, horaris escolars i labo-rals, i finançament d’activitats i serveiscomplementaris. No sempre és així il’escolarització de tot l’alumnat, sen-se discriminació de cap tipus i de for-ma equilibrada en tots els centressostinguts amb fons públics, segueixsent un dels temes pendents. Per noparlar dels deutes amb els treballadorsi treballadores, tant professorat compersonal d’administració i serveis.

Les inversions en educació sofriran una severa minva aquest cursEl pressupost d’Educació no és gens real, perquè amaga, des de 2008, la despesa veritable en concerts educatius

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000796.889

741.104725.267

710.294 699.259684.279 679.577 681.967 685.120 697.506 708.161 715.757

735.361758.792

788.449

539.927518.546 509.113

497.975 486.355 474.399 465.773 462.749 466.298 475.966 484.640 492.433503.972 518.029

537.589

256.962222.558 216.154 212.319 212.904 209.880

1999/2000

213.804 219.218 218.822 221.540 223.521 223.324 231.389 240.763 250.860

1995/96 2009/101996/97 1997/98 1998/99 2000/01 2001/02 2002/03 2008/092003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08

19991995 2009 20101996 1997 1998 2000 2001 2002 20082003 2004 2005 2006 2007

30%32%

Alumnat total Ensenyament públic Ensenyament privat

Total concerts educatius Nivells obligatoris Nivells no obligatoris

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

175.291 176.424 188.927 203.580 211.646,

252.313266.567

308.324

360.987

393.500412.667

441.504

577.234 572.720575.709 575.709

Concert 2n. cicle d’infantil

Concert 1er. cicle d’infantil

Concert batxillerats

Primers pressupostsdel govern popular

Període d’opacitat en les xifresdels concerts

3a. LEGISLATURA PP

4a. LEGISLATURA PP

2a. LEGISLATURA PP

1a. LEGISLATURA PP

Partides dels pressuposts de la Generalitatper als concerts educatiusEn milers d’euros. FONT: GVA

Alumnat en el sistema valencià (1995/2010)FONT: Ministeri d’Educació

532.681

44.553

163.464 164.237176.407 190.895 198.881

238.411249.338

289.078

339.344370.234

388.197406.679

11.827 12.187 12.520 12.685 12.765 13.902 17.228 19.246 21.642 23.266 24.469 34.825

Unitats concertades*La conselleria d’Educació deixa d’informar sobre les unitats concertades

7.9385.139 5.166 5.104 5.521 6.011 6.633 7.213 7.459 7.807 7.468

Des de 1995, la privada-concertada augmenta un2% en alumnat, peròcreix espectacularmenten subvencions

Des de 2007, elsaugments s’amaguenper la via de lesmodificacionspressupostàries

GRÀFIC: A

MADEUSANZ

Intersindical Valenciana esmostra contrària al principid’acord sobre les pensions

El sindicat considera que el principid’acord sobre les pensions a què s’haarribat entre el govern espanyol i al-guns sindicats suposa una regressiói una retallada de les pensions pú-bliques. Per a aquesta organitzaciósindical, els termes del principi d’a-cord són clarament inacceptablestant el de l’edat de jubilació (67 anys)com en l’augment del còmput d’anysper a calcular les pensions (25 anys)o per a cobrar-ne la totalitat (37anys). Intersindical afirma que l’acordnomés servirà per a endurir l’accésa les pensions i empobrir les cor-responents a les futures genera-cions.

STEPV convoca elprofessorat aturat aorganitzar-se en la lluitacontra les retalladesSTEPV ha convocat assemblees deprofessorat aturat per a estudiar la si-tuació del professorat que s’ha quedatsense faena per la forta retallada de pla-ces de treball en ensenyament, con-seqüència de les retallades d’unitats,desdoblaments i programes d’atencióa la diversitat que ha posat en marxa laconselleria d’Educació aquest curs.Les reunions també pretenen crear unaxarxa de professorat aturat coordine to-tes les accions que s’acorden per ferfront a aquesta política de retallades,evitar que es consoliden i/o s’incre-menten en un futur i treballar per am-pliar i millorar les plantilles, tant de pri-

mària, com se secundària i FP. El pro-fessorat directament afectat per aques-ta reducció és el professorat interí. Uns1.500 professors i professores interinsja es van quedar sense vacant en les ad-judicacions del juliol i molts altres,que eren convocats a partir del se-tembre, a hores d’ara no tenen enca-ra cap plaça, ni vacant ni substitució.

Revisa’t la nòmina 2011,pròximament en el teuAllioli de febrerLa nòmina corresponent a 2011 no va-riarà respecte a la dels darrers mesos,ja que estan congelades. Al setembre,el sindicat en va publicar una actua-lització, publicada en la Guia del pro-fessorat (Allioli 234). En breu, tornaràa publicar les quantitats actualitzades.

238 / GENER 20114

Vicent Esteve, Marie-Dominique Haan i Miquel Soler

Allioli

El procés va començar el 30 d’abril,però STEPV no va signar aleshores eldocument, que havia de substituirl’anterior de 1993, entre altres cosesperquè no garantia l’extensió de la res-tricció provincial a totes les borses i nos’havia d’aplicar fins a l’1 de setembrede 2011.

La decisió de no signar aquell acordsuposava que el de 1993 continuava envigor, mentre no fóra denunciat per al-guna de les parts. Era aquesta de-

núncia la que havia de permetre l’o-bertura d’una altra negociació.

L’anunci de la denúncia de l’acordper la resta de sindicats va arribar, amburgència i per motius electoralistes, al’inici de la campanya electoral quan laconselleria comunicava oficialment aSTEPV la denúncia i la modificació delcalendari de negociació: només hihavia marcats els dies 17 i 19 de no-vembre per a negociar el nou acord.

Malgrat la inoportunitat de la coin-cidència amb la campanya electoral,

que buscava aïllar STEPV, el sindicatva fer una nova proposta de millora enel que es referia a l’augment de les ga-ranties d’extensió del dret a la res-tricció provincial en totes les borses. Entot cas, per a aquelles borses que pre-sentaren dificultats perquè totes les va-cants quedaren cobertes, el sindicatplantejava l’estudi de fórmules que ga-rantiren aquesta provisió. Tanmateix,l’administració, com la resta de sindi-cats, es van negar a introduir capmodificació al text.

A pesar d’això, el director generalde Personal, d’acord amb la posiciód’STEPV, va aclarir que la restricció deprovíncia és perfectament possible,amb l’única limitació que es puguencobrir totes les vacants i substitu-cions de qualsevol especialitat. Enaquest sentit, en un gest de bona vo-luntat, va mostrar dos esborranysd’instruccions per a l’adjudicació delsllocs de treball setmanals i dos infor-mes sobre el procés per a sol·licitar larestricció provincial.

D’altra banda, el sindicat va analit-zar les repercussions de les retalladesen educació i va decidir firmar l’acord,després de ratificada la decisió en lesassemblees convocades. Cal tindre encompte que els sindicats han de fer fronta aquestes retallades de manera moltunitària, una condició que, sens dubte,

cal preservar, perquè la lluita ha de con-tinuar. En aquest sentit, cinc sindicatsunits poden defendre més bé el pro-fessorat interí, tant en la mesa secto-rial com en la comissió de seguiment.D’aquesta manera, el sindicat antepo-sa, una vegada més, la defensa dels in-teressos del professorat interí a l’es-tratègia de confrontació sindical.

Però, a més, el fet que STEPV for-me part de la comissió de seguimentés una garantia per al professorat in-terí que continuarem defenent elsseus interessos i pressionant per mi-llorar les seues condicions laborals.Lamentablement, la intenció expres-sa d’altres sindicats perquè es convo-cara la mesa en Ωcampanya electoral,comptant que STEPV quedaria fora del’acord, diu a la clara que alguns ac-tuen més per traure rèdits electorals.

STEPV signa l’acord que regula les borsesLa mesa sectorial del 19 de novembre va tancar definitivament l’acord de gestió de les borses de professorat interí

Allioli

Amb el títol “El futur de la formacióprofessional des dels àmbits auto-nòmic, estatal i europeu”, van con-cloure les jornades sobre la forma-ció professional que es van iniciar al’octubre amb l’anàlisi de les rela-cions entre la formació professionali la universitat. La darrera jornada,presentada per Vicent Esteve, res-ponsable de Política Educativad’STEPV, i coordinada per Imma

Giner, responsable de FormacióProfessional del sindicat, va inclou-re diverses conferències debat. Laprimera, sobre l’“Espai Europeu deFormació Professional”, a càrrecde Marie-Dominique Haan, directo-ra d’European Consultores i mem-bre del Team Europa-Espanya.

La segona, sobre la formacióprofessional a l’estat espanyol, vaes-tar a càrrec de Miquel Soler, direc-tor general de Formació Professio-

nal del Ministeri d’Educació. I latercera a càrrec de Juan José Mataixi José Luis González, delegats de Sa-lut Laboral d’STEPV, que van pre-sentar una anàlisi sobre la situacióactual de l’FP al País Valencià i la si-tuació en què queda la seguretat enel treball i la prevenció de riscos la-borals entre l’alumnat i el profes-sorat d’FP quan fan pràctiques.

La conselleria d’Educació, va de-cidir no respondre a la invitació.

Unes jornades de formació professional,organitzades per STEPV, analitzen lasituació d’aquesta etapa

Allioli

La conselleria va informar en la mesasectorial que l’oferta pública d’ocupa-ció per a aquest curs es limita a 80 pla-ces de l’especialitat de primària (mes-tres), 20 de Física i Química (secundà-ria) i 10 de Serveis a la Comunitat(PTFP). Al novembre, Intersindical Va-lenciana ja va valorar molt negativa-ment l’acord de suspensió de les ofer-tes públiques d’ocupació que hanadoptat les administracions públiqueso la reducció a mínims de les ofertesque no cobreixen les necessitats realsde sosteniment dels serveis públics.

Ara, el sindicat ha considerat quel’oferta és mínima i simbòlica, ja queenguany el nombre de jubilacions pre-vistes en tots els cossos s’acostarà ales 1.300 i la diferència amb l’oferta ésde 1.190 places, que s’amortitzaran –és a dir, desapareixeran– com a llocsde treball del funcionariat de carrera,qüestió que ha confirmat el presidentde la mesa. El sindicat ha exigit que es

mantinguen aquests llocs de treball.D’altra banda, aquesta oferta no arri-ba al 30% de la taxa de reposició quemarquen els pressupostos generals del’estat, la qual cosa demostra que el su-posat esforç de la conselleria a millo-rar les condicions laborals del profes-sorat no és cert, ja que les places queno s’ofereixen no es consolidaran en elsistema i poden ser carn de noves re-tallades.

En aquesta convocatòria, la prime-ra prova es realitzarà al març o l’abrili la resta de proves es desenvoluparanen dissabtes com el model català. Laprevisió de possibles participants s’es-tima que pot ser de més de deu mil per-sones. Per al sindicat, aquest avança-ment, després de quatre mesos d’in-certesa sobre la convocatòria de lesoposicions que ha generat l’angoixa i lapreocupació del professorat aspirant ésinacceptable, ja que només queda unmarge de poc més d’un mes per a pre-parar les oposicions.

L’oferta de places per aoposicions no arriba ni al30% de la taxa de reposiciópermesa legalmentNo permetrà cobrir les necessitats reals de sosteniment dels serveis públics

BREUSCampanya d’STEs-i per la pròrroga indefinida de la jubilació anticipadaParal·lel al debat sobre el futur de lajubilació, STEs-i ha organitzat unacampanya per enviar comunicacionsal president del govern espanyol enquè s’exigisca el manteniment de lajubilació anticipada.

STES-i, juntament amb totes lesorganitzacions sindicals, ha defés elmanteniment de la jubilació LOE,atenent el sentiment unànime delcol·lectiu. Es tracta d’una demandasolidària amb les persones joves ti-tulades que esperen trobar la pri-mera ocupació en l’educació públi-ca, així com amb el professorat interíque segueix esperant oportunitatsjustes en l’estabilitat en l’ocupació i en el seu accés al sistema com a

funcionariat de carrera. Les planti-lles docents de l’escola pública ne-cessiten amb urgència un recanvi ge-neracional, ja que el 30 % del pro-fessorat sobrepassa ja els 50 anys.Aquesta renovació, a més, és tambéessencial si volem un professorat benformat que plante cara als reptes queimposen els nous coneixements i elsavanços tecnològics. La qualitateducativa és fonamental per a l’òp-tima formació de les ciutadanes i elsciutadans en la construcció d’una so-cietat més justa i de progrés. Lapròrroga indefinida de la jubilació vo-luntària anticipada no és, doncs, unprivilegi, sinó la garantia d’una escolapública de qualitat.

GENER 2011 / 238 5

Allioli

La presidenta de l’IPP esmenta una de les con-clusions (http://www.cverdad.org.pe/) de laComisión de la Verdad y la Reconciliación(CVR): perquè la història no es repetisca, és im-prescindible una profunda reforma de l’educaciópública. Les dones, que en el seu país repre-senten el 72% de la població magisterial, no as-sumeixen en la mateixa proporció els càrrecsde direcció de les institucions educatives, ni dedirecció sindical. Isabel Rivera Gonzales cons-titueix una excepció ben significativa. Al llarg devint anys ha exèrcit de mestra titular d’una es-cola pública de Lima, alhora que és compro-metia com a dirigent sindical, amb el Sindica-to Unido de Trabajadores de la Enseñanza dePerú (UTEP). Ha treballat, també, per una al-tra educació des de la reflexió i des de la pràc-tica amb la seua implicació en la l’ONG Centrode Promoción de la Mujer del Pueblo (CEPRO-MUP) a Villa El Salvador i en la regió d’Ayacuchocom a coordinadora de Projectes educatius i decooperació internacional. Des de 2007 assumeix,per segona vegada, la presidència de l’IPP.

Com es troba l’ensenyament al Perú?

La desigualtat creix, ja que el sistema educa-tiu no contribueix a llimar les diferències so-cioeconòmiques que es donen entre grupsd’estudiants, sinó al contrari, les està aug-mentant. Els resultats de l’informe PISA van do-nar a conéixer una situació desfavorable de lacomunitat estudiantil, i situava el meu país enels últims llocs del rànquing. Convé saber quel’estat dedica només 157 euros l’any per esco-lar, ja siga de primària o secundària, mentre queXile i l’Argentina se n’inverteixen més de 523 eu-ros, i als Estats Units s’arriba als 6.272 euros.En aquest món globalitzat s’ha donat un avançespectacular en les modernes tecnologies dela informació i la comunicació (TIC), però hacomportat importants retrocessos en el des-envolupament humà en molts països del Sud.

La injustícia econòmica i social és el princi-pal obstacle per al desenvolupament educatiui la democratització de l’educació i dels apre-nentatges; l’educació pública es troba en estatcalamitós al Perú.

La formació inicial dels mestres és encaraun tema que cal millorar, la situació de desànimque viuen és una cosa que s’ha de revertir.

Defendre l’educació pública hui implica,per això, defendre la possibilitat d’una altra edu-cació pública. Cal treballar des d’ambdós cos-tats al mateix temps: des de la política educa-tiva i des de la política econòmica i social.

Quina és la situació de la formació delprofessorat peruà? I les seues condicionslaborals i salarials?

La formació dels mestres, tant la inicial com lacontinuada, és cada vegada de menor qualitat.S’ha augmentat la nota d’ingrés, però això noha significat una millora de la qualitat, perquèla formació que s’ofereix és la mateixa. Les au-toritats educatives volen vendre la idea que elproblema està en les persones, però en reali-tat està en la formació.

Hi ha una campanya de desprestigi per partde les autoritats en contra de l’autoestima i pro-fessionalisme del professorat, d’exigència de re-sultats sense la dotació de mitjans i condicionsdignes de treball. El col·lectiu d’ensenyants te-nen responsabilitats, però de cap manera se’lspot culpar del fracàs de l’educació.

El pressupost educatiu al Perú és irrisori i,amb el govern actual, ha disminuït en termesde PIB. No es generaran augments de sous, nide pensions. Les recomanacions de la UNES-CO no es tenen en compte i el 6% del PIB pera educació és una utopia.

Quina és la situació de la dona en el sistemaeducatiu peruà?

Segons les estadístiques al Perú, el 72% de lapoblació magisterial és femenina, però aques-ta realitat no es tradueix en els càrrecs de di-recció de les institucions educatives, ni del mi-nisteri d’Educació, ni en els òrgans de direcciósindical. Topem amb una gran paradoxa perquèles dones sí que es mobilitzen, però després noassumeixen direccions o lideratges.

Quina és la situació de les llengües nativesaimara i quítxua a l’escola?.

Es privilegia l’ensenyament en castellà, fins i toten les escoles en les quals la majoria de l’a-lumnat parla quítxua, aimara o altres llengü-es natives. Moltes vegades el professorat des-coneix aquestes llengües, que, d’altra banda,no tenen cap reconeixement oficial.

La diversitat cultural dels mestres peruansés un potencial per a una educació intercultu-ral, però lamentablement la formació docent noté en compte la seua història personal i fami-liar. L’estat no té cap interés que s’implemen-te en el currículum la llengua materna, ni tansols en els llocs on es parla quítxua. En canvi,seria fonamental que el coneixement de l’idio-ma i la cultura local es tingueren en compte.

L’Estat ha de preocupar-se per la formacióde mestres amb enfocament intercultural bi-lingüe i, per a això, ha de garantir la seua for-mació amb una política específica. També ate-nent la població de la Amazònia.

Cada any l’IPP organitza un seminariinternacional, amb quina finalitat?

A partir de l’any 2003, l’institut ha organitzatcada any un seminari internacional, que bus-ca respostes sobre els interrogants que ensplantegem, i que ha de permetre aclarir quinmodel pedagògic ha de sustentar les polítiqueseducatives: quin tipus de societat volem cons-truir?; quin tipus de dona i d’home és necessariformar per a la societat que volem?

Tenim clar que un dels factors de l’actual cri-si de l’educació al nostre país és que no té po-lítiques coherents per a la construcció d’una so-cietat amb democràcia, equitat i desenvolupa-ment humà en un procés de lluita contra lapobresa. Propiciar aquests esdeveniments en-tre mestres de diferents llocs del país i princi-palment dels CAD permet generar una reflexiósobre directrius per al treball pedagògic co-herent amb una pedagogia crítica.

En els seminaris participen experts inter-nacionals i nacionals, per l’intercanvi d’expe-riències, i constitueix un esforç en el procésd’estendre alternatives i determinar el nou rolde la mestra i el mestre, que respon als tempsactuals de globalització i de l’era del coneixe-ment, per apostar per un desenvolupamenttransformador, que recupere el saber populardes de la pràctica, la construcció col·lectiva delconeixement, el respecte a la identitat cultural,el respecte al qui és diferent, el diàleg com abase educativa, el respecte al coneixement del’educand, l’establiment de relacions horit-zontals, el compromís, la posició de la perso-

na com a subjecte dels processos de canvi, en-tre altres millores.

Teniu establits convenis de col·laboracióamb Ensenyants Solidaris, ONG vinculadaamb el sindicat STEI-i. Com valoreu lacooperació? I quina és la vostra valoració de la participació de persones voluntàriescooperants a les capacitacions delprofessorat?

La valoració ha sigut molt bona perquè tots te-nen un bon nivell pedagògic i meritori el treballque han realitzat, generalment desplaçant-sea llocs on la població és molt pobre.

Gràcies al conveni que vam establir amb PerePolo, director de l’Escola de Formació en Mit-jans Didàctics de les Illes Balears, hem rebutsuport financer de l’STEI-i i d’Ensenyants So-lidaris en tots els seminaris internacionals quehem realitzat, a més ha sigut possible comp-tar amb la participació de destacats conferen-ciants, com ara el mateix Pere Pol, l’educado-ra Isabel Carrillo, Miguel Ángel Sánchez, Ga-briel Caldentey, Vicent Maurí i Juan Rodríguez.

També mantenim conveni amb el programade cooperants que ens han brindat un gran su-port pedagògic a Piura, Chincha, Lima i aquestúltim any a la zona rural de Cutervo (Caja-marca).

A més realitzem un treball mancomunat enl’elaboració de projectes que són gestionats aEspanya, sobre el tema alimentari en la pers-pectiva de la lluita contra la pobresa, o el pro-jecte d’ajuda a la població afectada pel terra-trémol. Una intervenció important ha sigut elprojecte Enfortiment i Lideratge dels CAD queha permés consolidar-se en xarxes locals, re-gionals i propiciar trobades nacionals; actual-ment impulsa el protagonisme dels estudiantsde secundària amb qui es treballa el tema delideratge i emprenedoria.

Una gran oportunitat en la formació docenthan sigut les beques que ens atorgaEnsenyants Solidaris.

Molt positiva la relació de treball i els llaços d’a-mistat que han anat creixent per les coinci-dències de buscar canvis i contribuir al des-envolupament d’una millor educació compro-mesa amb els interessos del poble per aaconseguir una societat més equitativa amb jus-tícia social.

L’estiu del 2010, persones d’STEPV vanparticipar en algunes de les vostresactivitats a Cutervo i Lima, quina ha sigutl’experiència?

De primer, vull agrair la participació dels com-panys d’STEPV en els dos seminaris interna-cionals desenvolupats en 2010, l’un a la ciutatde Lima i l’altre a la província andina de Cutervo(Cajamarca), valorem molt positivament la po-nència de Vicent Maurí sobre "El pacte per l’e-ducació i l’estatut docent, i el sindicat i l’ense-nyament en una perspectiva de pedagogia crí-tica". De Cutervo ens han enviat una resolucióde la direcció d’Educació d’agraïment i reco-neixement al mestre Vicent.

Estem d’allò més interessats a establirconveni amb STEPV, sobretot per la identifica-ció de fer un treball mancomunat en la lluitacontra la pobresa i per una millor educació, heminiciat comunicació sobre aquestes matèries,però és necessari per a la institució formalit-zar el projecte i portar-lo a terme.

ENTREVISTA AMB ISABEL RIVERA, PRESIDENTA DE L’INSTITUTO DE PEDAGOGÍA POPULAR DEL PERÚ (IPP)

“Les autoritats educatives culpen el professoratdel fracàs del sistema educatiu al Perú”La injustícia econòmica i social obstaculitza el desenvolupament educatiu i la democratització de l’educació, segons Isabel Rivera

La desigualtat creix i elsistema no contribueix a llimar les diferènciessocioeconòmiques

Hi ha una campanya per partde les autoritats dedesprestigi en contra del’autoestima del professorat

L’estat no té cap interés que s’implemente en elcurrículum la llenguamaterna, ni tan sols en elsllocs on es parla quítxua

Isabel Rivera, dirigent de l’UTEP

238 / GENER 20116

En STE ens vam esforçar tant com elqui més per omplir de contingut elpacte, i ho vam fer amb les cartes de

cap amunt: el pacte el necessitava i elnecessita l’educació pública, tot i que, ambaixò, no contribuíem, precisament, a tancarel que s’entén per un pacte d’estat. L’Estatespanyol manté amb l’Església catòlica unconcordat preconstitucional ple de privilegis.A això, s’hi afig que el partit conservadoratribueix a l’escola pública un papersubsidiari: la vol per a tapar els forats quevaja deixant la patronal de l’ensenyamentprivat. Senzillament, l’escola pública noforma part del consens nacional, delsnostres senyals d’identitat, al contrari que a la major part d’Europa.

L’escola pública troba refugi en elprograma polític, sindical i social del’esquerra i en la voluntat de moltes famíliesque reconeixen el seu paper compensador,l’equitat amb què acull, el mestissatge sociali cultural amb què alimenta la convivènciademocràtica, la llibertat amb què es treballa,es participa i es conviu. Una bona part delprofessorat, la que s’ha aliat amb el seualumnat, sap que ací sí que són possibles lesbones pràctiques, principalment siprocedeixen de la seua rebel·lia davant lainjustícia i la mediocritat.

La condició prèvia per a materialitzar unapolítica progressista és que la societat i elsseus representants es creguen quel’educació és la primera trinxera per aesmortir les desigualtats i, per tant, no ésjust que la crisi econòmica s’aborde amb undescens de la inversió que es dedica aaquesta matèria. Per això, reclamem alspartits polítics que es posen d’acord per aimpedir la reculada pressupostària eneducació, i un acord més important que unpacte educatiu que dissolga l’escola públicaen el magma dels “centres sostinguts ambfons públics”, l’únic pacte que la dreta estàdisposada a acceptar, i que hauria d’impedir,sobretot, la congelació de les dotacions per arecursos, personal docent i infraestructuresdels centres.

L’informe PISA 2009 situa l’estatespanyol en llocs intermedis i, dinsd’aquests, a la part baixa de la taula,

i torna a posar de manifest la distància queens separa dels països amb millorsresultats. Mostra també que s’ha avançatsignificativament en els aspectesquantitatius de l’educació, però segueixpendent un salt qualitatiu en la millora del’aprenentatge. Una dada que s’ha deretindre és, pel que fa a l’equitat del nostresistema educatiu, que l’estat espanyol sesitua en un segon lloc, després de Finlàndia.Per tant no estem davant d’una situacióòptima, però tampoc davant d’un desastre.

Podem afirmar que, en certa manera,tenim aules del segle XX per a estudiantsdel segle XXI. En aquest sentit, lesdiferències relatives entre les nostrescomunitats autònomes són més imputablesa factors socioeconòmics que no a diferentsmodels pedagògics i educatius. No obstantaixò, els països que abans van iniciar canvisprofunds, com en el cas de Finlàndia, abanshan aconseguit resultats excel·lents. Unexemple molt il·lustratiu el constitueix el

tractament de les dificultats d’aprenentatgeque presenta l’alumnat. Mentre ací estemcomençant a qüestionar la repetició de curscom a solució als mals resultats, els païsosque ens passen al davant fa anys que atenenl’alumnat que ho necessita des que apareixenels primers problemes, de manera que quasi

ningú puga quedar endarrerit. Així s’explicaque, mentre a l’estat espanyol l’alumnat ambpitjors resultats arriba al 20%, en els altrespaïsos està en el 10%.

Així, doncs, si parlem d’allò que s’ha decanviar, la investigació educativa ja ha posatde manifest les mancances del model

pedagògic dominant: sobrecàrrega decontinguts, molt fragmentats i desvinculatsdels problemes rellevants de la vida de hui,tractats amb metodologies passives, segonsuna organització de temps i espais pensatsper a un aprenentatge mecànic, ambrecursos poc atractius i allunyats delsmitjans que estan presents en la vida delsestudiants. A més, segueix imperant unmodel d’avaluació que té com a objectiu laqualificació i no el coneixement de lesdificultats dels estudiants, molt lluny del’avaluació formativa que porte a trobar lessolucions adequades.

En aquest punt caldria afegir que eldesenvolupament accelerat eninfraestructures educatives que es va haverd’escometre a partir de l’extensió del’escolarització obligatòria que va portar laLOGSE, ens ha llegat centres massa grans,difícils de governar, moltes vegades ambràtios massa altes per a poder atendre lagran diversitat de l’alumnat, a la qual cosas’afig, en els últims temps, un clar retrocésde la vida democràtica, amb escassaparticipació de la comunitat educativa i moltmenys de la comunitat estudiantil.

Per a STE, els canvis necessaris per asuperar aquestes dificultats requereixenactuacions de gran profunditat i, sobretot,una acció sostinguda. El curt termini, ací, noserveix per a res. I no qualsevol estratègiaés vàlida.

STE: L’ANÀLISI DE L’INFORME PISA 2009

Millorar l’educació: calen canvis importants i polítiques educatives a llarg termini

És possible unapolítica educativaprogressista?

Els resultats de l’Informe PISA 2009 espresentaren al desembre, sense quel’alumnat valencià haja format part del’anàlisi, perquè la conselleria d’Educació noha volgut participar-hi. Aquesta actitud noméses pot entendre com un intent del’administració valenciana d’amagar lasituació real del sistema educatiu valencià,que, no obstant això, mostra un índexpreocupant de fracàs escolar, un dels mésalts de l’estat. Els responsables sindicalsdeclaren que “el sistema educatiu funciona,

encara que és millorable, sobretot amb larebaixa del nombre d’alumnes per aula, atésque la ràtio actual, amb un alumnat tanheterogeni, no facilita un ensenyamentpersonalitzat”. Per això, reclamen mésinversió en educació, alhora que esposicionen contra les retallades delsprogrames d’atenció a la diversitat i deprofessorat, com ha fet el govern valencià.Tampoc hi contribueixen les iniciatives delgovern espanyol amb les retallades salarialsal personal funcionari i al professorat.

El País Valencià fora de l’informe PISA, de nou

El curs passat vamestar huit mesospreguntant-nos siera possibleaconseguir unpacte polític i social perl’educació per alconjunt de l’estat.En el camp polític,uns van jugar amarejar la perdiuamb el concurs dela ingenuïtat i el“bonisme” estèrild’uns altres. A laresta, només se’lsva permetre de serconvidats de pedra.

VICENT ESTEVE

GENER 2011 / 238 7

Què analitza PISA

PISA 2009 proporciona resultats

globals i nivells de rendiment

en comprensió lectora, com a

matèria principal, i en les

competències matemàtiques

i científiques, com a matèries

secundàries. PISA analitza

també l’equitat mitjançant la

relació entre els resultats

i diferents factors associats,

com són els contextos socials,

econòmics i culturals, així com

circumstàncies individuals de

l’alumnat i de l’organització i el

funcionament dels centres.

Finalment, ofereix una anàlisi

de tendències, que es deriven

de la recollida cíclica de dades.

Qui hi ha participat

En la mostra espanyola de PISA

en paper, van prendre part 910

centres i uns 27.000 alumnes,

procedents de catorze

comunitats autònomes:

Andalusia, Aragó, Astúries,

Balears, Canàries, Cantàbria,

Castella i Lleó, Catalunya,

Galícia, la Rioja, Madrid, Múrcia,

Navarra i País Basc, a més de

les ciutats de Ceuta i Melilla.

Equitat dels sistemes

PISA ofereix una evidència

inqüestionable sobre

l’homogeneïtat del sistema

educatiu espanyol. El país amb

una variabilitat de resultats

menor entre centres és

Finlàndia. El segueixen de prop

Espanya, Suècia i Canadà, amb

valors lleugerament superiors

al 20%. El sistema educatiu

espanyol és, juntament amb el

finlandés, un dels que presenta

major equitat.

Els ESCS

Una manera de mesurar la

capacitat dels sistemes

educatius per a contrarestar

l’efecte de l’estatus social,

econòmic i cultural (ESCS)

consisteix a valorar en quina

mesura es veu afectat el

rendiment dels alumnes segons

varia la seva ESCS. Les

diferències dels resultats quan

es considera la variable nivell

d’estudis dels pares arriben a

assolir a Espanya vora 100

punts, mentre que, en l’OCDE,

arriba als 120. Com més gran

és el nombre de llibres que

l’alumne té a casa, més alta és

la puntuació mitjana que obté.

A Espanya, la variació en els

resultats que s’explica per les

diferències d’ESCS és la menor

dels països desenvolupats

considerats, propera als dels

sistemes més equitatius:

Portugal, Finlàndia, el Canadà,

Corea del Sud, Itàlia i Grècia.

En els nivells

socioeconòmics més modestos,

l’alumnat espanyol obté millors

resultats que els de la mitjana

de l’OCDE i que la major part

dels països seleccionats. Això

vol dir que, per als centres que

escolaritzen aquest alumnat, el

sistema educatiu espanyol

ofereix millors resultats

relatius que en els equivalents

de l’OCDE.

Allioli

La conselleria d’Educació ha plan-tejat avançar les proves de recupe-ració del setembre al juny com a for-ma de combatre el fracàs escolar, iha anunciat que encarregara un in-forme al Consell Escolar Valencià.Davant aquest anunci, STEPV haposat de manifest que la lluita con-tra el fracàs escolar s’ha de plante-jar globalment i ha de preveure totsels aspectes que incideixen en el pro-cés d’aprenentatge de l’alumnat,des del moment en què es detectendeficiències.

El sindicat també ha recordat queels programes d’atenció a la diver-sitat, pensats precisament per acombatre el fracàs, han sofrit unaretallada sense precedents aquestcurs, i que és necessari augmentar-los, generalitzar-los i implementar-los en totes les etapes educatives.

Els responsables sindicals dubtenque avançar les proves al juny, sen-se adoptar mesures preventivespuga resoldre el fracàs escolar, i afi-gen que, “no es resoldrà en un marcde retallades de professorat i pro-grames d’atenció a la diversitat”.L’últim avís del sindicat és sobre elmes de juliol: “De cap de les mane-res, s’hauria de convertir en un pe-ríode lectiu.” No obstant això, elsindicat estudiarà la concreció d’a-questa proposta, si es du a cap, i faràles valoracions oportunes en conéi-xer-ne els detalls.

PROVES DEL JUNY

El fracàs escolar escombat de formaglobal i no ambrecuperacions,segons STEPV

Íñigo Benítez, un jubilat a peu dret

Ara bé: els diners públics s’han de gastaramb prioritats clares i aquestes solamentpoden establir-se amb bons diagnòstics.Massa alumnat no arriba a culminar amb èxitla seua escolarització obligatòria. Reduiraquest fracàs ens duria a tindre més alumnaten l’educació postobligatòria, especialment enla formació professional, sense que per aixòhaja de davallar l’alumnat de batxillerat i ambestudis superiors. Rescatar alumnat, hui foradel sistema o que està tocant de nou a lesseues portes, requereix que es facen canvis degran abast, encara que, per a començar, se’lshauria d’assegurar una plaça escolar i nodeixar-los en les llistes d’espera.

Quins canvis? La cultura escolarpredominant desincentiva, si no és que provocarebuig, molts joves. I si els continguts calposar-los en línia amb els temps, els mètodesno poden ser “els de sempre”, el que ens du a renovar també els recursos i l’organitzacióescolar: assignatures estances en horarisfixos, impartides en aules i instal·lacionspobres, amb mètodes directivistes, quecomencen per requerir un aprenentatge que,per memorístic, no arriba a ser-ho mai. Calgastar en què i en com s’aprén, fins i tot enquan s’aprén, perquè hui l’aula és el món i elscentres romanen massa temps tancats o enstand by. Aquests canvis afecten el professorat,principalment requereixen bona formació, peròno solament. De la mà d’una renovació delsmètodes hauria d’arribar un canvi organitzatiuque sacsejara tot la bastida.

Les polítiques educatives actuals demanenuna resposta

Tancada la revolució quantitativa dels sis temeseducatius que ha fet possible launiversalització de l’educació, ens trobemimmersos en la revolució qualitativa, la que had’aconseguir la millor educació possible per acada alumne o, al contrari, abandonar aquestcamí i fer recaure sobre cadascú laresponsabilitat del seu propi fracàs.

Mentre el ministeri d’Educació viu una certaparàlisi just quan acaba el períoded’implantació de la LOE, les comunitats

autònomes protagonitzen des del curs passatla iniciativa en matèria educativa. Es tracta, enla majoria de casos, de polítiques educativesdirectament tretes del receptari neoliberal,potser esperonades pels mitjans decomunicació, tant per l’efecte d’una lecturainteressada i parcial dels informesinternacionals –fonamentalment PISA– compel que passa al centre de l’imperi. Recordemque als EUA s’està produint un encés debatsocial sobre la causalitat en els resultatsacadèmics. Obama vol, directament, restringirla qüestió a una sola causa: el professorat. Aixíque ja han començat els acomiadamentsmassius vinculats amb els baixos rendimentsde l’alumnat.

Sense arribar, de moment, a aquestsdesbarats, la mà d’alguns responsablespolítics estén el seu índex cap al professorat, almateix temps que obvia parlar de polítiqueseducatives errònies, pressuposats a la baixa,avanç de la privatització, desatenció de les

desigualtats socioeconòmiques, erosió de lademocràcia escolar, sistema de seleccióhuitcentista, una formació inicial aliena al’exercici real de la docència, o de latrivialització de la formació permanent que hacomportat el sistema de sexennis.

Els governs més conservadors ensentretenen amb lleis per a reforçar l’autoritatdel professorat perquè argumenten elsproblemes de l’educació de hui en dia sesolucionen amb una sort de revival, consistenta retornar l’autoritat perduda als docents i aexigir més disciplina als discents. Hi ha lleisd’autoritat a Madrid, a la Regió de Múrcia, ara a Galícia, i a casa nostra, la que ha imposatFont de Mora, sense ni una ni mitja de lespropostes que se li van fer tant des del ConsellEscolar Valencià com des de les Corts.

Però també n’hi ha d’esquerres que hantrobat la pedra filosofal posant el professoratsota sospita: pretenen vincular les retribucionsdel professorat amb els resultats acadèmics del’alumnat. Amb açò ens estan dient que,perquè l’alumnat puga arribar a obtindre elsmillors resultats possibles, cal “comprar”abans la voluntat del professorat perquè, si no,aquest no farà tot el que calga pel seualumnat. I açò ho fa un govern d’esquerrescom el d’Extremadura.

El parlament català, però, ja hi va anar moltmés lluny. Amb la Llei d’Educació de Catalunya(LEC), el sistema públic d’educació, definit finsara com un tot, passa a gestionar els centresper a la clara competència entre si. Per això, elmodel de direcció que estableix descartaxarxes, treball en equip i corresponsabilitat enla gestió, i concentra totes les funcions en unasola persona. La LEC mira més cap alsresultats, els rànquing, l’eficiència que cap a laigualtat d’oportunitats, la millora de la qualitatde tot el sistema públic i l’ensenyament entéscom un dret universal.

Cal, per tant, afinar en l’anàlisi, intentarcontestar polítiques educatives queconsiderem errònies o insatisfactòries sensedefugir en cap moment la responsabilitat delprofessorat, adjudicant a cadascú allò que lipertoca.

Molt sovint la cultura escolar predominantdesincentiva, si no és queprovoca rebuig, molts joves

Cal gastar en què i en coms’aprén, fins i tot en quans’aprén, perquè hui l’aula és el món

N’hi ha d’esquerres que també han trobat la pedrafilosofal posant el professoratsota sospita

Allioli

El passat mes de desembre es va ce-lebrar al Villar un sopar d’homenatgeal company Íñigo Benítez amb motiude la seua jubilació. Allí s’aplegarencompanyes i companys de la Serraniai el Racó, de la Ribera i del Camp deMorvedre, de la Hoya de Buñol, de Va-lència, de la inspecció… i també unadelegació d’STEPV, el seu sindicat.

Vicent Maurí, en nom del sindicat,va descriure Íñigo com una personaque té la llibertat com a base, la igu-altat com a mitjà i la fraternitat com afinalitat. També en va destacar l’acti-tud de col·laboració quan era presidentd’ADIDE i l’immens agraïment peltreball, l’amistat, l’exemple, i la lluitaper un ensenyament per a tothom i peruna societat més justa.

Una lluita que sempre ha fet a peudret, com en el poema de Mario Be-nedetti en què “seguir en pie quiere de-cir coraje”.

Així, ben plantat, ha estat sempre,i així el volem veure molts anys més.

un espai reservat per a l’afiliació

espai.intersindical.org

L’última

238 / GENER 20118

Amadeu Sanz

Des dels anys seixanta, la taxa d’estu-diants estatunidencs que acaba elsestudis superiors ha descendit fins aocupar, en l’actualitat, la posició vintenaentre els 28 països més desenvolupats.Per a una societat orgullosa de la seuasupremacia econòmica, militar i cien-tífica, aquesta minva en la competitivi-tat educativa és sentida com una au-tèntica catàstrofe i el debat sobre la re-forma del sistema educatiu ocupa en elsmitjans de comunicació un lloc tan re-llevant com el vessament de petroli algolf de Mèxic i, en un país que milita enl’individualisme com a principi meto-dològic d’anàlisi social, els protago-nistes implicats assoleixen una di-mensió heroica.

Michelle Rhee és l’estrela d’una deles sensacions de la passada tardor enles cartelleres dels EUA, la pel·lícula Es-perant Superman (Waiting for Superman),

de Davis Guggenheim, autor tambéd’altres reportatges amb voluntat po-lèmica com Una veritat incòmoda, ins-pirat en les tesis de l’exvicepresident AlGore sobre el calfament global. Rhee,que va ser consellera d’educació del sis-tema escolar públic de Washinton DC,sosté que el sistema és ineficaç per laincompetència d’un professorat enve-llit, desmotivat i sobreprotegit per unssindicats més preocupats per l’estabi-litat laboral dels seus afiliats que per laformació de l’alumnat i el futur del país:"Una xiqueta de set anys no arribarà ala universitat perquè la seua mestra tin-ga dues dècades d’experiència o unmàster en pedagogia; ho farà si lamestra és eficaç i la compromet en laseua carrera a l’èxit. Per contra, unamala mestra, al llarg de la seua carre-ra, pot condicionar el desenvolupa-ment de centenars, potser milers,d’estudiants", diu Rhee en el manifestsignat conjuntament per un grup deconsellers i superintendents d’educa-ció americans, i publicat el passat oc-tubre en el The Washington Post. "La di-ficultat per a acomiadar el professorat

incompetent ha sumit en la impotènciales administracions educatives i, pitjorencara, ha privat d’un futur real milionsd’infants."

Els sindicats del professorat esta-tunidenc no comparteixen aquesta vi-sió. Randi Weingarten, presidenta de laUnited Federation of Teachers, quejunt amb la National Education Asso-ciation suma 4,6 milions d’afiliats, de-fén el paper que hi han jugat, a partirde les dècades dels cinquanta i els sei-xanta, en la millora d’una professió his-tòricament mal remunerada, sotmesaal clientelisme polític i a les pràctiquestiràniques dels equips directius, i on s’e-xercia sistemàticament la discrimina-ció de gènere sobre una força laboralpredominantment femenina. A més,Weingarten argumenta que hi ha unacorrelació en les escoles que funcionenmillor on es registra un índex més ele-vat d’afiliació sindical.

L’alternativa reformista

La llei coneguda com a No child left be-

hind va instaurar un sistema pel qualles escoles, a la manera de les em-preses, havien de rendir comptes del’evolució dels resultats acadèmics del’alumnat (accountability), mitjançanttests estandarditzats. El resultat delstests condicionava la quantia delsfons públics que havien de rebre lesescoles en funció de la superaciód’uns objectius establits. Aquellesescoles que no els compliren perdrienpart o el total d’aquests fons, es po-dria acomiadar el professorat i elsequips directius o, directament, serientancades. Tanmateix, moltes admi-nistracions han topat amb la resis-tència dels sindicats del professorata la supressió d’un dret històric, ano-menat tenure, un compromís d’esta-bilitat laboral d’inspiració garantista:establit en les universitats a la pri-meria del s. XX per defendre la llibertatde càtedra, el professorat no pot serfàcilment acomiadat per un admi-nistrador incòmode amb una mestra.

Després de la comptabilitat, l’altreprincipi vertebrador dels reformistes ésla llibertat d’elecció d’escola per part deles famílies. Per mitjà del xec escolar,de primer, i el foment de les charter,equivalents als nostres concerts edu-catius, s’intenta fomentar la competi-tivitat i estimular les escoles públiquesressagades. Per als partidaris de les re-formes, les charter tenen una sèrie d’a-vantatges: depenen de la iniciativa pri-vada i això les fa més àgils i rendiblesque les burocratitzades escoles públi-ques. Així, poden contractar el profes-sorat amb unes condicions més flexi-bles que les que imposa el contracte es-tàndard que avalen els sindicats, en quès’estableix el nombre màxim d’hores declasse, una remuneració en funció del’antiguitat, i una garantia d’estabilitatlaboral (tenure) després d’un períodevariable de pràctiques, normalmentde tres anys. Així, algunes charter re-muneren el professorat en funció delsresultats acadèmics de l’alumnat.

La intervenció en el debat sobre lareforma educativa als EUA de perso-nalitats com Bill Gates, a través de do-nacions de la Bill & Melinda Gates

Foundation, o Mark Zuckerberg, fun-dador de Facebook, ha donat un nou im-puls mediàtic a la popularització de lesescoles charter com a alternativa a l’ob-solet sistema públic. També el presidentObama i la seua administració, amb lainiciativa Race to the top, aposten peraquest model al preu de refredar lestradicionalment excel·lents relacionsamb els sindicats del professorat, comdemostra el fet d’haver sigut un delsprincipals suports en la campanyapresidencial.

Vida i mort del sistema educatiu

Altres veus independents expressen ob-jeccions a la deriva que està prenent eldebat educatiu. Així, la historiadora del’educació i professora de la Universi-tat de Nova York Diane Ravitch, que ha-via sigut una de les assessores del pre-sident Bush per a la reforma educati-va i, per tant, una de les responsablesde No child left behind, ha esdevingutuna de les veus més crítiques. En el seullibre The death and life of the great ame-

rican school system,Ravitch rebat els fo-naments ideològics en què recolzen lespostures dels reformistes: “No tenimcap evidència que l’elecció d’escolamillore l’educació de la majoria dels in-fants.” Per il·lustrar-ho, es refereix a laciutat de Milwaukee, “un dels millorsexemples que tenim de llibertat d’e-lecció d’escola”. Milwaukee ha gauditde llibertat d’elecció des del 1990, méstemps que qualsevol altre lloc als Es-tats Units, de primer amb els voucher,el xec escolar, i després amb la proli-feració de les charter; tanmateix, és unade les ciutats amb un rendiment esco-lar més baix. Ravitch hi cita també l’es-tudi CREDO de la Universitat d’Stanfordsobre les charter per a qüestionar laseua suposada superioritat sobre lesescoles públiques: "Només una decada sis charter té millor rendiment queel col·legi públic del barri, mentre quedues de cada sis es comporta pitjor, i laresta obté els mateixos resultats."

En una recent entrevista en el ma-gazín Good, en ser qüestionada pels re-sultats de l’informe PISA, on els EUA noqueden ben parats quan se’ls compa-ra amb l’ideal finlandés, Ravitch observaque "és molt més fàcil parlar d’aco-miadar el professorat que de fer quel-com respecte a la pobresa. Almenys unvint per cent dels nostres infants viuenen la pobresa, xifra que ens anivellaamb els països del Tercer Món, comMèxic i Turquia. Davis Guggenheim, di-rector de Waiting for Superman, enscompara amb Finlàndia. Finlàndia témenys d’un quatre per cent dels infantsen situació de pobresa. No es pot dir queles escoles són les responsables de lapobresa; no, és l’economia, és la in-dustrialització, és la deslocalització dedels treballs. Tenim problemes econò-mics greus i d’alguna manera semblaque tota la responsabilitat siga delsmestres."

Michelle Rhee afirma que tota la res-ponsabilitat dels problemes de l’esco-la estatunidenca és d’un professorat in-competent. Diane Ravitch hi contrapo-sa un factor que no sol comparéixer enel debat, el del condicionant familiar,que depén també del seu context social:"La família és la que pren les decisionsi crea, o no, un context entorn dels in-fants perquè arriben a l’escola prepa-rats per aprendre; si una llar té llibresi revistes, o no; si la família es componde persones amb una educació uni-versitària, o no; si hi ha un diccionari acasa, o no. Tot això té un impacteenorme en la preparació per a l’apre-nentatge dels infants quan arriben al’escola.”

La reforma del sistema educatiu i el paperdels sindicats acaparen un intens debat enla societat estatunidencaEspecialistes en educació, artistes i celebritats prenen partit en el debat políticmés transcendent, després de la reforma sanitària i el vessament de petroli al golf

“Una mala mestra, alllarg de la seua carrera,pot condicionar eldesenvolupament decentenars, potsermilers, d’estudiants.”Michelle Rhee

“És molt més fàcil parlard’acomiadar elprofessorat que feralguna cosa respecte ala pobresa.”Diane Ravitch

Michelle Rhee, Diane Ravitch i el matrimoni Bill i Melinda Gates, alguns dels actors del debat educatiu estatunidenc