De nuevo con este número de Al·lergia.info podréis conocer las nuevas iniciativas de Immunitas Vera, como el Bloc de jóvenes, las actividades en proyecto, y la intensa actividad divulgativa de la entidad en su participación en Jornadas, charlas, apariciones en los medios, participación en ferias, etc.

Destacamos la nueva reunión del Grupo de Trabajo de Alergias a Alimentos y Látex del Departament de Salut, donde Immunitas Vera ha sido una pieza clave para su constitución y del cual esperamos buenos frutos para la mejora de nuestra calidad de vida. Os hacemos un resumen de las acciones desarrolladas durante el último año por los miembros que lo componen.

A vuestra disposición os ofrecemos las secciones ya tradicionales de recetas, experiencias que los socios nos envían a “Nuestro espacio”, la selección de libros recomendados y las direcciones web interesantes.

También otra colaboración da continuidad a la serie de cuentos que viene publicando desde sus inicios Al·lergia.info, en esta ocasión de Ester Fonteiriz, con una nueva versión de Ricitos de Oro.

Para acabar, las manualidades de Zone free allergens, con vuestra colaboraciones que hacen que cada día, esta sea vuestra revista un poquito más.

¡Buen verano a todos y a todas!

Núm. 8juliol 2009

SegoNa èpoc ajulio 2009

Segunda époc a

butlletí informatiu d’Immunitas Veraboletín informativo de Immunitas Vera

Immunitas Verano et quedis a casa, fes-te sentirno te quedes en casa, hazte oirDe nou amb aquest número d’Al·lèrgia.info podreu conèixer les noves iniciatives d’Immunitas Vera, com el Bloc de joves, les activitats en projecte, i la intensa activitat divulgativa de l’entitat en la seva participació en Jornades, xerrades, aparicions en els mitjans, participació en fires, etc.

Destaquem la nova reunió del Grup de Treball d’Al·lèrgies a Aliments i Làtex del Departament de Salut, on Immunitas Vera ha estat una peça clau per a la seva constitució i del qual esperem bons fruits per a la millora de la nostra qualitat de vida. Us fem un resum de les accions desenvolupades durant el darrer any pels membres que el composen.

Al vostre abast trobareu les seccions ja tradicionals de receptes, les experiències que els socis ens envien a “El nostre espai”, la selecció de llibres recomanats i les adreces web interessants.

També una altra col·laboració dona continuïtat a la serie de contes que ve publicant des del seus inicis Al·lèrgia.info, en aquesta ocasió d’Ester Fonteiriz, amb una nova versió de Rinxols d’Or.

Per acabar, les manualitats de Zone free allergens, amb les vostres col·laboracions que fan que, cada dia, aquesta sigui la vostra revista una mica més.

Bon estiu a tots i a totes!

GTAAL 2008Immunitas Vera continúa haciendo su papel de motor en todo este universo alérgico, los logros que se consiguen son pasos hacia adelante...

PÁG. 10

11 de setem-bre de 2009Sortida en bici a la Via Verda de la Terra Alta.Apta per a totes les edatsDescarrega el díptic infor-matiu des del web.

PÁG. 20

Taller para jóvenesPara niños a partir de 9 o 10 años y para jóvenes adolescentes.Descarga el díptico informativo y reserva plaza.

PÁG. 2

De

inte

rés

Al·lèrgia.info

el Drac Blancel bloc dels joves d’immunitas verahttp://eldracblanc.blogspot.com

Taller per a joves / Taller para jóvenesTenim en preparació un taller adreçat a nens a partir de 9 o 10 anys i joves adolescents. Mentres els joves faran el taller els pares i mares també tindran oportunitat de participar a un taller pràctic. Serà al mes de setembre, resta confirmar data. A càrrec de la Dra Montserrat Bosque i el seu equip a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Si us interessa assistir heu d’enviar la butlleta d’inscripció que trobareu al web d’Im-munitas Vera.

NO DEIXEU PASSAR L’OPORTUNITAT I PORTEU ALS VOSTRES FILLS AL TALLER, S’HAN DE PREPARAR PER GESTIONAR AMB AUTONOMIA L’AL·LÈRGIA I TOT ALLÒ QUE L’ENVOLTA.

Estamos preparando un taller para niños a partir de 9 o 10 años y para jóvenes adolescentes. Mientras los jóvenes realizarán el taller, los padres y las madres también tendrán la oportunidad de participar en un taller práctico. Será en el mes de setiembre, falta confirmar la fecha. A cargo de la Dra. Montserrat Bosque y su equipo en el Hospital Parc Taulí de Sabadell. Si os interesa asistir debéis enviar el boletín de inscripción que encontraréis en la web de Immunitas Vera.

NO DEJÉIS PASAR LA OPORTUNIDAD Y LLEVAD A VUESTROS HIJOS AL TA-LLER. DEBEN PREPARARSE PARA GESTIONAR CON AUTONOMIA LA ALER-GIA Y TODO AQUELLO QUE LA RODEA.

Segur que tots coneixeu “La història Interminable”, de Michael Ende. “Fuixur” és un drac blanc de la sort que acompanya al protagonista d’aquesta bonica història.

el bloc d’immunitas

Hem creat un bloc per a tots els joves d’Immunitas Vera, per a vosaltres i per a tots els al·lèrgics que tingueu ga-nes de compartir una miqueta de la vostra història.

Ens podeu enviar qualsevol suggeriment, idea, propos-ta… al correu joves.iv@gmail.com i amb una mica de màgia i el drac blanc de la sort farem d’aquest espai una història amb molts protagonistes, vosaltres!!!

A tots els qui teniu nens que ja no són tant nens, van de camí o ja estan a l’adolescència, us encoratgem a que ho feu saber als vostres fills i filles. Els volem oferir un es-pai només per ells, acabem de començar i encara s’ha de desenvolupar bona part del projecte “Joves d’Immunitas Vera”, esperem que siguin ells mateixos qui ens ajuden també amb les seves aportacions a fer-lo créixer.

Hemos creado un blog para todos los jóvenes de Immuni-tas Vera, para vosotros y para todos los alérgicos que ten-gáis ganas de compartir un poquito de vuestra historia.Nos podéis enviar cualquier sugerencia, idea, propuesta… al correo joves.iv@gmail.com y con un poco de magia y el dragón blanco de la suerte haremos de este espacio una historia con muchos protagonistas: ¡¡¡vosotr@s!!!

A tod@s los que tenéis niños que ya no son tan niños, están en camino o ya están en la adolescencia, os ani-mamos a que lo hagáis saber a vuestros hij@s. Queremos ofrecerles un espacio para ell@s, acabamos de comenzar y todavía debe desarrollarse buena parte del proyecto “Jóvenes de Immunitas Vera”, esperamos que sean ellos mismos quienes nos ayuden también con sus aportaciones para hacerlo crecer.

Tel: 977 500 842info@immunitasvera.org

www.immunitasvera.org

Al·lèrgia.info

Equip de redacció:Montse Ariño, Fernando Jaime.

Col·laboren en aquest número:Ester Fonteiriz, Isabel Amat, Marta March, Marta Julià, Anna Bofill

Maquetació:Montse Ariño.© Immunitas Vera 2009D.L.: T.992-2007Impressió: Impremta Querol S.L.

Immunitas Vera està adherida al Fòrum Català de Pacients, 30 associacions que representen a quasi 31.000 persones.

Al·lèrgia.info

Núm.8juliol 2009

SegoNa èpoc ajulio 2009

SeguNda époc a

AccionsAcciones 4

ActivitatsActividades 12

OpinióOpinión 18

La cuinaLa cocina 20

El nostre espai Nuestro espacio 21

Llibres per compartirLibros para compartir 24

Racó del conteRincón del cuento 27

Zone free allergens 30

com contactar amb immunitas Vera

presencialment

a l’espai d’entitats de l’Hospital Sant joan de Déu de Barcelona (esplugues de llobregat, Barcelona) els primers dimarts de cada mes (excepte juliol, agost i setembre) de 10.30 a 13.00 hores. en cas de ser dia festiu, ens trobareu el dimarts de la setma-na següent.

a l’espai d’entitats de casa caritat de Valls (Tarra-gona) ctra. del pla 37 a, despatx núm. 7, prèvia cita dilluns, dimecres i divendres de 17.00 a 20.00.

per telèfon

Seu: dimarts, dimecres i dijous de 10.00 a 12.00 hores al 977 500 842.Delegació a Valls: dilluns, dimecres i divendres de 17.00 a 20.00 hores al 652455633.

per e-mail

info@immunitasvera.orgespaihsjd@immunitasvera.org infovalls@immunitasvera.org

per correu postal

immunitas Vera, apartat 504. 43500 Tortosa.

�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8accio

ns

El pasado 26 de marzo, el Colegio Oficial de Farmacéuticos de Ta-rragona (COFT) organizó la “Jornada sobre alergias 2009”, dirigi-da a toda la población. Un acto que contó con una gran acepta-ción por parte del público asistente. Es el caso de Immunitas Vera, representada por Dolors Carbó, que agradeció en su parlamento “enormemente que el COFT haya dedicado estas jornadas a esta patología y que nos haya dado la oportunidad para que nuestra voz sea escuchada”. Además, felicitó la “excelente” labor divulga-tiva desarrollada por el Colegio, sobre todo ante la gran falta de conocimiento por la población en general.

Por su parte, M.Paz Salamanca, Vocal de Alimentación del COFT expresaba su satisfacción “al haber ayudado a los afectados a hacer difusión”. Como manifestaba Dolors Carbó, “ojalá se hi-cieran más actos como este para concienciar no solamente a fa-miliares, sinó también a amigos, compañeros, profesores, etc.”. Y es que como afirmaba Amàlia Oliete, Vocal de Dermofarmacia del COFT y organizadora de la Jornada junto a Salamanca, “con esta iniciativa no solamente queríamos mejorar la educación de la ciudadanía sobre las alergias alimentarias y dermatológicas, si no sobre todo dar a conocer a los afectados y a la población en general que no están solos ante esta enfermedad, que los farma-céuticos, como professonales sanitarios más cercanos a la ciuda-danía, estamos a si lado”.

La Jornada, que tuvo lugar en la sede del COFT en Tarragona “na-

Jornada sobre al·lèrgies a Tarragona

El passat 26 de març, el Col•legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) va organitzar la “Jornada Al•lèrgia 2009”, dirigida a tota la població. Un acte que va comptar amb una gran acceptació per part del públic assistent. És el cas d’Immunitas Vera, representada per Dolors Carbó, que agraïa en el seu parlament “enormement que el COFT hagi dedicat aquestes jornades a aquesta patologia i que ens hagi donat l’oportunitat que la nos·tra veu sigui escoltada”. A més, va felicitar la “excel•lent” labor divulgativa desenvolupada pel Col•legi, sobretot davant la gran falta de coneixement de la població en general.

Per la seva banda, M.Paz Salamanca, Vocal d’Alimen·tació del COFT expressava la seva satisfacció “a l’haver ajudat els afectats a fer difusió”. Com manifestava Dolors Carbó, “tant de bo es fessin més actes com aquest per a conscienciar no només a familiars, sinó també a amics, companys, professors, etc.”. I és que com afirmava Amà·lia Oliete, Vocal de Dermofarmàcia del COFT i organit·zadora de la Jornada juntament amb Salamanca, “amb aquesta iniciativa no tan sols volíem millorar l’educació de la ciutadania entorn a les al•lèrgies alimentàries i dermatològiques, si no sobretot donar a conèixer als afectats i a la població en general que no estan sols da·vant aquesta malaltia, que els farmacèutics, com pro·fessionals sanitaris més pròxims a la ciutadania, estem al seu costat”.

�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8

Siguiendo con el ánimo divulgador que ilumina Immunitas Vera desde el primer dia, junto con las apariciones periódicas de la asociación en prensa escrita, refe-rencias bibliográficas y webs especiali-zadas, también de forma presencial los miembros de Immunitas Vera sestamos presentes en los medios para explicar qué nos pasa y deshacer falsos mitos y creencias erróneas:

Eduard Vilella en el magazin matinal de COM Ràdio Rubi en marzo.

Laura Berga y Marta Oró en el programa “Cafeína” de TV Lleida en abril.

Fernando Jaime en el magazin de la tar-de de Radio Mollerussa en mayo.

accion

s

ció en las inquietudes formativas del COFT ante el aumen-to del número de casos de personas alérgicas”, expresó Sa-lamanca. “Del 12% al 18% de la población de Catalunya sufre algún tipo de alergia y esta cifra va en aumento. En menos de una década se han duplicado el número de ca-sos”, continuó la Vocal de Alimentación.

La Jornada consistió en tres sesiones donde se trató cómo identificar, prevenir y tratar las alergias alimentarias y las alergias dermatológicas.

La primera sesión fue a cargo de M. Paz Salamanca. Las re-acciones adversas a los alimentos, la intolerancia alimen-taria o las alergias cruzadas, entre otras, fueron algunas de las cuestiones que expuso la Vocal de Alimentación del COFT. Salamanca concluyó la ponencia con un decálogo de recomendaciones: “Nadie mejor que uno mismo para descubrir aquello que no tolera, llevar a cabo una alimen-tación lo más natural posible y reducir al máximo los pro-ductos precocinados, leer las etiquetas de los alimentos y optar por aquellos que contengan menos aditivos, etc.”

Amàlia Oliete trató las alergias dermatológicas. Los con-ceptos de alergia de la piel; la dermatitis de contacto alér-gica; o los procesos alérgicos que producen los medica-mentos, las picaduras de insectos, el látex; fueron algunos de los temas que abordó la Vocal de Dermofarmacia del COFT en su ponencia.

Cristina López, farmacéutica responsable de formación de los Laboratorios Avène continuó con las alergias der-matológicas tratando la dermatitis atópica, la alergia a los cosméticos y la fotoalergia.

La Jornada, que va tenir lloc a la seu del COFT a Tarragona “va néixer dins les inquietuds formatives del COFT davant l’aug·ment del nombre de casos de persones al·lèrgiques”, expres·sà Salamanca. “Del 12% al 18% de la població de Catalunya sofreix algun tipus d’al·lèrgia i aquesta xifra va en augment. En menys d’una dècada s’han duplicat el nombre de casos”, continuà la Vocal d’Alimentació.

La Jornada va consistir en tres sessions on es va parlar de com identificar, prevenir i tractar les al·lèrgies alimentàries i les al·lèrgies dermatològiques.

La primera sessió va anar a càrrec de M. Paz Salamanca. Les re·accions adverses als aliments, la intolerància alimentària o les al·lèrgies creuades, entre altres, van ser algunes de les qüesti·ons que va exposar la Vocal d’Alimentació del COFT. Salamanca va concloure la ponència amb un decàleg de recomanacions: “Ningú millor que un mateix per descobrir allò que no tolera, dur una alimentació el més natural possible i reduir al màxim els productes precuinats, llegir les etiquetes dels aliments i op·tar per aquells que contenen menys additius, etc.”

Amàlia Oliete va tractar les al·lèrgies dermatològiques. Els con·ceptes d’al·lèrgia de la pell; la dermatitis de contacte al•lèrgica; o els processos al•lèrgics que produeïxen els medicaments, les picades d’insectes, el làtex; van ser alguns dels temes que va abordar la Vocal de Dermofarmàcia del COFT durant la seva ponència.

Cristina López, farmacèutica responsable de formació dels La·boratoris Avène va continuar amb les al·lèrgies dermatològi·ques tractant la dermatitis atòpica, l’al·lèrgia als cosmètics i la fotoal·lèrgia.

Divulgació en mitjans

Seguint amb l’ànim divulgador que il·lumina Immunitas Vera des del primer dia, juntament amb les aparicions pe·riòdiques de l’associació en premsa escrita, referències bibliogràfiques i webs especialitzades, també de forma presencial els membres d’Immunitas Vera som presents als mitjans per expli·car què ens passa i desfer falsos mites i creences errònies:

Eduard Vilella al magazin matinal de COM Ràdio Rubi al març.

Laura Berga i Marta Oró al programa “Cafeína” de TV Lleida a l’abril.

Fernando Jaime al magazin del vespre de Radio Mollerussa al maig.

�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

El mes de marzo tuvo lugar en Figueres la primera edición de Fira Gust Empordà, actividad gastronómica organizada por el Con-sell Comarcal de l’Alt Empordà y el Ayuntamiento de Figueres. Ni el frío, ni el viento, ni la lluvia consiguieron desmejorar la activi-dad y el éxito de asistencia y buena acogida de la feria.

Immunitas Vera estuvo presente en una mesa redonda, repre-sentada por Anna Bofill, sobre la alimentación de las personas alérgicas, donde quedó clara la dificultad que tienen éstas para obtener productos elaborados con confianza y con un etiqueta-do completo, correcto y entendedor.

El Dr. Juan Zatt –viejo amigo y colaborador de Immunitas Vera- explicó a los presentes la patología alérgica y la gravedad a la que puede llegarse en caso de ingestión de un alimento no apto para un alérgico.

También participó el Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines –aliado de Immunitas Vera- así como productores de llegumbre de producción ecológica. Todos los participantes en la mesa redonda estuvieron de acuerdo en que es necesario establecer una relación de comunicación entre el cliente afectado por alergia y el comerciante artesano. Éste, como artesano, siempre podrá satisfacer las peticiones y deman-das del cliente, sabiendo que no son un capricho, sinó una razón para salvaguardar su salud.

Debemos agradecer a los pequeños comerciantes artesanos que nos hagan la alimentación cada dia más fácil a través de esa co-municación tan cercana que hay con el cliente.

Fira Gust Empordà

Al mes de març va tenir lloc a Figueres la primera edició de Fira Gust Empordà, activitat gastronòmica organit·zada pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Ajunta·ment de Figueres. Ni el fred, ni la tramuntana, ni la pluja van aconseguir desmillorar l’activitat, l´èxit d’assistèn·cia ni l´acollida que va tenir la Fira.

Immunitas Vera va ser present a una taula rodona, re·presentada per Anna Bofill, sobre l´alimentació de les persones al•lèrgiques, on va quedar palesa la dificultat que tenen aquestes per trobar productes elaborats amb confiança i amb un etiquetatge complet, correcte i entenedor.

El Dr. Juan Zatt –vell amic i col·laborador d’Immunitas Vera· va explicar als presents la patologia al•lèrgica i la gravetat a la que s’hi pot arribar en cas d´ingesta d´un aliment no apte per l´al•lèrgic.

També va participar el Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines –aliat d’Immu·nitas Vera· així com productors de llegums de produc·ció ecològica. Tots els participants a la taula rodona van estar d´acord en que cal establir una relació de comu·nicació entre el client afectat d´al•lèrgia i el comerciant artesà. Aquest, com a artesà, sempre podrà satisfer les peticions i demandes del client, sabent que no són un caprici, sinó una raó per salvaguardar la seva salut.

Cal agraïr als petits comerciants artesans que ens facin l´alimentació cada dia una mica més fàcil a través de la comunicació tan propera que hi ha amb el client.

accion

s

�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8

El pasado mes de abril Immunitas Vera organizó una char-la divulgativa sobre la alergia a los alimentos y al látex, a cargo del Dr. Lluís Marquès Amat, de la Unidad de Alergia de los Hospitales Universitarios Arnau de Vilanova-Santa Maria de Lleida, en la Sala de Actos de la Diputación de Lleida. En la charla se trató sobre los conceptos básicos para conocer la alergia a alimentos y látex. Dirigida al público en general, la charla y los conceptos tratados son imprescindibles para saber de qué hablamos después de recibir el diagnóstico.

Xerrada a Lleida

El passat mes d’abril Immunitas Vera organitzà una xerrada divulgativa sobre l’al·lèrgia als aliments i al làtex, a càrrec del Dr. Lluís Marquès Amat, de la Unitat d’Al·lèrgia dels Hospitals Universitari Arnau de Vilanova·Santa Maria de Lleida, a la Sala d’Actes de la Diputació de Lleida. A la xerrada es tractà sobre els conceptes bàsics per a conèixer l’al·lèrgia a aliments i làtex. Adreçada al públic en general, la xerrada i els conceptes trac·tats són imprescindibles per a saber de què parlem després de rebre el diagnòstic.

Les al·lèrgies a aliments a l’Entrelínies TV3

La vida quotidiana dels al·lèrgics a aliments va ser pre·sent a l’Entrelínies, programa de TV3, amb les nostres sòcies Bet i Ona. Va ser el passat 15 de juny a les 22.40 a TV3.

El món al·lèrgic és el gran des·conegut per a la major part de la ciutadania, per això Immu·nitas Vera lluita pel principal escull amb el què ens trobem després del diagnòstic: el des·coneixement, els prejudicis i les falses creences.

La vida cotidiana de los alérgi-cos a alimentos estuvo presen-te en Entrelínies, programa de TV3 , con nuestras socias Bet y Ona. Fue el pasado15 de junio a las 22.40 en TV3.

El mundo alérgico es el gran desconocido para la mayoría de la ciudadanía, por eso Im-munitas Vera lucha por el prin-cipal problema con el que nos encontramos tras el diagnósti-

co: el desconocimiento, los prejuicios y las falsas creencias.

http://www.tv3.cat/videos/1306439/Allergies·alimentaries

accion

s

8A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8El Congreso de los Di·putados ha aprovat una proposició no de llei per a l’elaboració de un “Plan de Apoyo a los afectados de alergias alimentarias” on treballin les societats cien·tífiques, els especialistes i les associacions d’afectats (similar al Grup de Treball del Departament de Salut de la Generalitat, ara a ni·vell estatal).

També s’està treballant per aconseguir mesures de suport als afectats per l’al·lèrgia al làtex.

Aquestes son bones notí·cies que sumen esforços i iniciatives a tot l’Estat.

El Congrès dels Diputats ha aprobado una proposición no de ley para la elabora-ción de un “Plan de Apoyo a los afectados de alergias alimentarias” donde traba-jen las sociedades científi-cas, los especialistas y las asociaciones de afectados (similar al Grupo de Traba-jo del Departament de Sa-lut de la Generalitat, ahora a nivel estatal).

También se está trabajan-do para conseguir medidas de apoyo a los afectados por la alergia al látex.

Estas son buenas noticias que suman esfuerzos e ini-ciativas en todo el Estado.

Plan de Apoyo a los Afectados por Alergias Alimentarias

Universitat Ramon Llull (URL)Continua la col·laboració d’Immunitas Vera amb l’Esco·la Universitària de Fisioterà·pia, Infermeria i Nutrició Blan·querna de la URL, a la recerca de dietes aptes i equilibrades per als afectats per l’al·lèrgia a aliments. A més, amb les xerrades als alumnes sobre la nostra quotidianeïtat d’Anna Bofill, membre d’Immunitas Vera, esperem que els/les di·etistes del futur ens coneguin millor!

Continúa la colaboración de Immunitas Vera con la Escuela Universitaria de Fisioterapia, Enfermeria y Nutrición Blan-querna de la URL, en la búsque-da de dietas aptas y equilibra-das para los afectados por la alergia a alimentos. Además, con las charlas a los alumnos sobre nuestra cotidianeidad de Anna Bofill, miembro de Im-munitas Vera, esperamos que los/las dietistas del futuro ya nos conozcan mejor!

Al·lèrgens alimentaris i restauració col·lectiva S’ha publicat el manual Els al·lèrgens alimenta·ris en la restauració col·lectiva. Manual de bones pràctiques d’elaboració, en què es donen consells que ajuden a seguir les bones pràctiques de ma·nipulació necessàries per preparar àpats destinats a persones al·lèrgiques i/o intolerants a algun ali·ment.

Aquesta publicació s’adre·ça a tots els professionals que treballen en l’àmbit de la restauració per a col·lectivitats com ara esco·les, hospitals, residències, cases de colònies, etc.

En l’elaboració del manu·al han participat l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, l’Agència de Protecció de la Salut i l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Se ha publicado reciente-mente el manual Los alér-genos alimentarios en la restauración colectiva. Ma-nual de buenas prácticas de elaboración, en el que se dan consejos que ayudan a seguir las buenas prácticas de manipulación necesa-rias para preparar platos destinados a personas alérgicas i/o intolerantes a algún alimento.

La publicación va dirigida a todos los profesionales que trabajan en el ámbito de la restauración para co-lectividades como escue-las, hospitales, residencias, casas de colonias, etc.

En la elaboración del ma-nual han participado la Agencia Catalana de Se-guridad Alimentaria, la Agencia de Protección de la Salud y la Agencia de Salud Pública de Barcelona.

accion

s

9A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8

Actualitzacions del Dossier de Fabricants

Podeu disposar de les actualitzacions a gener del 2009 del Dossier Informatiu 2008 (dossier de “fabricants”) d’Immunitas Vera a la Secció Socis de www.immunitasvera.org .

Registra’t a la secció socis del web, en pan-talla es troba a dalt a la dreta. Un cop confir-mada la teva sol•licitud podràs descarregar-les còmodament. Si no tens opció a utilitzar aquest servei d’Immunitas Vera o tens dub-tes contacta amb l’associació.

D’aquesta manera:

La comunicació amb l’associació és més ràpi-da i fluida.

Pots disposar d’informació en constant ac-tualització.

Estalviem despeses considerables de correu ordinari a l’associació.

Podéis disponer de las actualizaciones de ene-ro de 2009 del Dossier Informativo 2008 (dos-sier de “fabricantes”) de Immunitas Vera en la Sección Socios de www.immunitasvera.org .

Regístrate en la sección socios de la web, en pantalla se encuentra arriba a la derecha. Una vez confirmada tu solicitud podrás descargar-las cómodamente. Si no tienes opción para uti-lizar este servicio de Immunitas Vera o tienes dudas contacta con la asociación.

De esta manera:

La comunicación con la asociación es más rápida y fluida.

Puedes disponer de información en constante actualización.

Evitamos gastos considerables de correo ordi-nario a la asociación.

www.immunitasvera.org

Immunitas Vera a l’HSJD de Barcelona El servei d’acollida i punt de trobada d’Im·munitas Vera a l’Hos·pital Sant Joan de Déu de Barcelona ·cada primer dimarts de mes· a l’Espai d’Asso·ciacions de l’Hospital, romandrà tancat per vacances fins el pri·mer dimarts del mes d’octubre.

El servicio de acogida y punto de encuentro de Immunitas Vera en el Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona -cada primer martes de mes- en el Espacio de Asociaciones del Hospital, permanecerá cerrado por vacaciones hasta el primer martes del mes de octubre.

accion

s

10A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

immunitas Vera continua fent el seu paper de motor en tot aquest univers al·lèrgic, les fites que s’aconsegueixen son passos endavant fins aconseguir la normalització de l’al·lèrgia a aliments i làtex.El passat mes de juny Immunitas Vera participà en el Grup de Treball sobre al·lèrgies alimentàries i al làtex (GTAAL 2008) a una sessió a la seu de la Direcció Gene·ral de Salut Pública.

El GTAAL va ser creat en el si del Departament de Salut per un mandat del Parlament arran la compareixença d’Immunitas Vera davant la Comisió de Salut l’any 2007 i es va reunir per primer cop al juny de 2008. Els seus objectius són:

a) Reactivar el Grup de Treball sobre les Al·lèrgies Ali·mentàries i al Làtex (GTAAL 2005), integrat per les asso·ciacions afectades, les societats científiques i el Depar·tament de Salut.

b) Reforçar el seguiment de l’execució de les accions establertes per l’informe «Document de síntesi sobre al·lèrgies alimentàries i al làtex».

c) Formular altres accions que contribueixin a millorar la qualitat de vida de les persones al·lèrgiques als ali·ments i al làtex.

d) Elaborar una proposta de creació d’un fòrum interde·partamental sobre al·lèrgies alimentàries i al làtex, amb la finalitat de fer front a aquest problema d’una manera transversal i pluridisciplinària i de continuar avançant en el coneixement d’aquestes malalties.En aquesta ocasió durant la reunió del Grup de Treball es va fer una relació de les actuacions fetes o desenvo·lupades directament o indirecta pels components del GTAAL :

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

Agència de Protecció de la Salut

Direcció General de Planificació i Avaluació

Servei Català de la Salut

Direcció General d’Atenció a la Comunitat Educativa. Departament d’Educació

Direcció General de Salut Pública.

Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, SCAIC

Grup de treball sobre al·lèrgies alimentàries i al làtex (GTAAL 2008)

immunitas Vera continúa haciendo su papel de motor en todo este universo alérgico, los logros que se consiguen son pasos hacia ade-lante hasta conseguir la normalización de la alergia a alimentos y látex.

El pasado mes de junio Immunitas Vera participó en el Grupo de Trabajo sobre alergias alimentarias y al látex (GTAAL 2008) en una sesión en la sede de la Direcció General de Salut Pública.

El GTAAL fue creado en el seno del Departament de Salut por una mandato del Parlament a partir de la comparecencia de Immu-nitas Vera ante la Comisión de Salud el año 2007 y se reunió por primera vez en junio de 2008. Sus objetivos son:

a) Reactivar el Grupo de Trabajo sobre las Alergias Alimentarias y al Látex (GTAAL 2005), integrado por las asociaciones de afecta-dos, las sociedades científicas y el Departament de Salut.

b) Reforzar el seguimiento de la ejecución de las acciones esta-blecidas en el informe «Documento de síntesis sobre alergias ali-mentarias y al látex».

c) Formular otras acciones que contribuyan a mejorar la calidad de vida de las personas alérgicas a los alimentos y al látex.

d) Elaborar una propuesta de creación de un foro interdeparta-mental sobre alergias alimentarias y al látex, con la finalidad de afrontar este problema de una manera transversal y pluridisci-plinaria y de continuar avanzando en el conocimiento de estas enfermedades.

En esta ocasión durante la reunión del Grupo de Trabajo se reali-zó una relación de las actuaciones hechas o desarrolladas directa o indirectamente por los componentes del GTAAL :

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

Agència de Protecció de la Salut

Direcció General de Planificació i Avaluació

Servei Català de la Salut

Direcció General d’Atenció a la Comunitat Educativa. Departa-ment d’Educació

Direcció General de Salut Pública.

Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, SCAIC

Associació Catalana d’Al·lergologia. Diplomats en infermeria, ACADI

Immunitas Vera y otras asociaciones de pacientes

accion

s

11A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8 Associació Catalana d’Al·lergologia. Diplomats en infermeria, ACADI

Immunitas Vera i altres associacions de pacients

Cal destacar entre les accions desenvolupades:

o Control de l’etiquetatge en la fase de producció. Es la con·tinuació del Programa de Control i Vigilància d’Al·lèrgens Alimentaris a Catalunya (PVAAC), iniciat l’any 2006.Durant l’any 2008 s’han realitzat seguiments a 857 establiments a Catalunya i s’han efectuat 19 requeriments.

o Vigilància analítica dels aliments, com a continuació de la iniciada l’any 2007 per a detectar al·lèrgens no declarats. S’ha detectat un 30% de casos de disconformitat.

o Gestió de les alertes alimentàries del SCIRI (Sistema Coor·dinado de Intercambio Rápido de Información). Durant l’any 2008 s’han gestionat 5 alertes en relació a al·lèrgens no de·clarats amb un expedient sancionador.

o Gestió de denúncies en relació amb al·lèrgens no declarats. L’any 2008 s’ha actuat sobre 12 denúncies amb un expedi·ent sancionador.

o Formació específica a Inspectors Sanitaris. En total s’han format 162 professionals de l’Agència de Protecció de la Sa·lut.

o Edició de materials divulgatius com “Els al·lèrgens alimen·taris en la restauració col·lectiva. Manual de bones pràcti·ques d’elaboració” i la “Guia per a la gestió dels al·lèrgens a la indústria alimentària” i està pendent el futlletó “Pla de control dels al·lèrgens”.

o Resolució del CatSalut so·bre la compra de guants en centres sanitaris.

o Seminaris sobre “Abordatge de les Al·lèrgies en l’Atenció Primària”

o Disseny d’un curs de 20 ho·res a l’Institut d’Estudis de la Salut (IES)

o Seminari i curs descentralit·zat als centres d’atenció pri·mària fins a 20 edicions.

o Suport a les activitats desen·volupades per les associaci·ons de pacients.

Des d’Immunitas Vera, el presi·dent Fernando Jaime va reco·nèixer la tasca feta i va demanar la continuació dels treballs del Grup indicant les mancances respecte al punt d) dels objec·tius del GTAAL, especialment en el tema educatiu i l’atenció a l’alumne al·lèrgic a aliments i làtex.

Hay que destacar entre las acciones desarrolladas:

o Control del etiquetado en la fase de producción. Es la continuación del Programa de Control i Vigilància d’Al·lèrgens Alimentaris a Catalunya (PVAAC), iniciado el año 2006. Durante el año 2008 se han realizado se-guimientos a 857 establecimientos en Catalunya y se han efectuado 19 requerimientos.

o Vigilancia analítica de los alimentos, como continua-ción de la iniciada el año 2007 para detectar los alérge-nos no declarados. Se ha detectado un 30% de casos de disconformidad.

o Gestión de las alertas alimentarias del SCIRI (Sistema Coordinado de Intercambio Rápido de Información). Durante el año 2008 se han gestionado 5 alertas en relación a alérgenos no declarados con un expediente sancionador.

o Gestión de denuncias en relación con alérgenos no declarados. El año 2008 se ha actuado sobre 12 denun-cias con un expediente sancionador.

o Formación específica a Inspectores Sanitarios. En to-tal se han formado 162 profesionales de la Agència de Protecció de la Salut.

o Edición de materiales divulgativos como “Els al·lèrgens alimentaris en la restauració col·lectiva. Manual de bo-nes pràctiques d’elaboració” y la “Guia per a la gestió dels al·lèrgens a la indústria alimentària” y está pen-diente el folleto “Pla de control dels al·lèrgens”.

o Resolución del CatSalut so-bre la compra de guantes en centros sanitarios.

o Seminarios sobre “Abordat-ge de les Al·lèrgies en l’Atenció Primària”

o Diseño de un curso de 20 horas en el Institut d’Estudis de la Salut (IES)

o Seminario y curso descen-tralizado en los centros de atención primaria hasta 20 ediciones.

o Apoyo a las actividades de-sarrolladas por las asociacio-nes de pacientes.

Desde Immunitas Vera, el presidente Fernando Jaime reconoció la labor realizada y pidió la continuación de los trabajos del Grupo indicando las deficiencias respecto al punto d) de los objetivos del GTAAL, especialmente en el tema educativo y la atención al alumno alérgico a alimen-tos y látex.

accion

s

12A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

El cap de setmana de l’1 al 3 de maig es realitzà la V Trobada a Can Quintanes a les Masies de Voltregà (Osona).

Les famílies van poder passar uns dies d’esbarjo en un ambient segur, compar·tint taula i menú en condicions de segu·retat.

La trobada comportà noves amistats pels infants i retrobaments desitjats, ja anem per la cinquena!.

Les activitats per als petits –i per als grans· ens van alegrar els dies, i també les nits. Tallers, jocs, balls i excursions ens van fer passar ràpidament els tres dies

Agraïm la dedicació dels monitors d’es·plai, la predisposició del personal de la casa, la col·laboració de Caixa Manlleu i en especial la dedicació d’Isabel Osa i Rafa Caballero en la realització d’aquesta Trobada.

V Trobada d’Al·lèrgics a aliments /làtex a Osona

El fin de semana del 1 al 3 de mayo se realizó el V Encuentro en Can Quintanes en Masies de Voltregà (Osona).

Las familias pudieron pasar unos días de re-creo en un ambiente seguro, compartiendo mesa y menú en condiciones de seguridad.

El encuentro comportó nuevas amistades para los niños y reencuentros deseados, ¡ya vamos por la quinta!.

Las actividades para los pequeños –y para los mayores- nos alegraron los días, y tam-bién las noches. Talleres, juegos, bailes y ex-cursiones nos hicieron pasar rápidamente los tres días.

Agradecemos la dedicación de los monito-res de recreo, la predisposición del personal de la casa, la colaboración de Caixa Manlleu y en especial la dedicación de Isabel Osa y Rafa Caballero en la realización de este En-cuentro.

activitats

13A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8 activitats

1�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8activitats

1�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8 acctivitats

1�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

Ens tornem a trobar tots plegats un altre dia, per passar·ho bé, xerrar, riure, jugar i pedalejar per un indret on els pai·satges dels camps estan envoltats de muntanyes retallades al cel…Dia: 11 de setembreHora: 10.00 del matíLloc: MontSport, esport d’aventura. Carrer Medi Natu·ral núm. 4, Horta de Sant Joan (Tarragona). Aquí deixarem els vehicles i agafarem les bicicletes.Podeu consultar com arribar·hi en el següent link: http://www.montsport.es/ubicacio_cat.html

Excursió:

Farem en bicicleta el recorregut de la Via Verda des de l’an·tiga estació de tren d’Horta de Sant Joan fins a l’estació de Pinell de Brai. Tot i que existeix la possibilitat de portar la bici de casa, Immunitas Vera ha contactat amb MontSport per tal que ens les lloguin i duguin a terme el servei de re·collida a Pinell de Brai. El preu aproximat, donat que vari·arà el funció del nombre de participants, és d’uns 15 € per persona amb bicicleta (no paguen els nens que encara no pedalegen sols). El preu inclou allò que calgui en cada cas: cadireta per a nens i cascos protectors, tàndem, bicicletes amb barra fixa per als nens, equip de llum per travessar els pont,…

Quan portem 13 quilòmetres de recorregut pararem per dinar a la zona recreativa del Santuari de la Fontcalda on també podrem gaudir, si volem, d’un relaxat bany en un

indret espectacular. El Santuari de la Fontcalda està equi·pat amb un restaurant on es podran comprar begudes si no es volen portar al damunt. Recordeu que al menjar que portem intentarem evitar els principals al·lèrgens: llet, ou, peixos, fruits secs,…

No cal preocupar·se per la pedalada, es tracta d’un agrada·ble passeig en bicicleta que pot fer tothom, des dels nens petits que sàpiguen anar en bici fins als avis, donat que tot el recorregut té una lleugera pendent descendent. !!

De tornada cap a casa ens recolliran a l’estació de Pinell de Brai, tornarem les bicicletes i ens portaran en vehicle fins a Horta de Sant Joan, on haurem deixat al matí els nostres cotxes.

També existeix un càmping al poble d’Arnes per aquells que vulguin anar el dia d’abans o passar el cap de setma·na. Càmping Els PortsCarretera Tortosa 330, km. 1243597 Arnes. Tarragona977 43 55 60

No us perdeu aquesta aventura!

Us esperem!

Immunitas vera hi torna !

Sortida en bici a la Via Verda de la Terra Alta

activitats

Immunitas Vera

11 de setembre 2009

11 setembreImmunitas Vera hi torna!

Sortida en bici a la Via Verda de la Terra AltaDescarrega el díptic informatiu des del web.

emplena la butlleta d’inscripció i confirma l’assistència abans del 26 d’agost

Apta per a totes les edats

18A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

Per la pròpia activitat d’Immunitas Vera tinc moltes oportuni·tats de contactar amb altres organitzacions dedicades a la de·fensa dels interessos de les persones que pateixen patologies diverses, les anomenades associacions de pacients. N’hi ha moltes i de molts tipus. Poden tractar qualsevol malaltia, po·den tenir un àmbit territorial local, autonòmic o estatal, poden estar federades a una organització superior o navegar soles; poden estar formades per centenars o per milers de persones, o també només per una trentena. En alguns casos tenen per·sonal en nòmina i en altres, la immensa majoria, estar forma·des exclusivament per voluntariat. En ocasions, molt poques, un grup mèdic promou el seu funcionament o assessora direc·tament l’entitat. Poden tenir pocs recursos econòmics o estar patrocinades per marques comercials, amb tot allò que això comporta.

Por la propia actividad de Immunitas Vera tengo muchas opor-tunidades para contactar con otras organizaciones dedicadas a la defensa de los intereses de las personas que padecen patolo-gías diversas, las denominadas asociaciones de pacientes. Hay muchas y de muchas clases. Pueden tratar cualquier tipo de en-fermedad, pueden tener un ámbito territorial local, autonómico o estatal, pueden estar federadas a una organización superior o navegar solas; pueden estar formadas por centenares o por mi-les de personas, o también solamente una treintena. En algunos casos tienen personal en nómina y en otros, la inmensa mayoría, estar formadas exclusivamente por voluntariado. En ocasiones, muy pocas, un grupo médico promueve su funcionamiento o asesora directamente la entidad. Pueden tener pocos recursos económicos o estar patrocinadas por marcas comerciales, con todo lo que eso conlleva.

Asociaciones de pacientes: como salir de la trampa y no morir en el intento.

Associacions de pacients: com sortir del parany i no morir en l’intent.

op

inió

19A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8 Algunes d’aquestes associacions centren la seva activitat en la reivindicació de drets que consideren no estar prou desenvo·lupats o aplicats de forma plena, intentant aconseguir millo·res per al col·lectiu en l’àmbit laboral, sanitari, educatiu, en les prestacions socials, etc.

Altres ho fan amb el suport al malalt o a la seva família i cen·tren la seva activitat en l’acompanyament del soci o família en la seva quotidianeïtat, alleugerint la càrrega feixuga que sor·geix a les seves vides després del diagnòstic.

Altres organitzacions, sigui per la baixa prevalença de la pato·logia o pel desconeixement generalitzat, focalitzen la seva ac·tivitat en la recerca de qualsevol informació d’interès, recursos, contactes amb el món de la recerca, etc.

En el cas d’Immunitas Vera, nosaltres fem les tres coses alho·ra: demanem drets per a deixar de ser una majoria ignorada, ajudem al pacient al maneig diari de l’al·lèrgia a aliments/làtex i fem recerca de qualsevol aspecte o tema que ens pugui in·teressar.

Generalment, un metge diagnostica amb els mitjans i proves que disposa, prescriu un tractament reconegut, l’adquirim a la farmàcia i després estarem subjectes a un seguiment. En el cas d’alguns diagnòstics especials el propi metge aconsella al pa·cient que contacti amb la corresponent associació intentant afavorir la seva qualitat de vida. És llavors quan entra en joc la funció de les entitats dedicades als pacients, una tasca que, avui per avui, és necessària atesa la precarietat que pateixen alguns col·lectius. Aquesta necessitat esdevé virtut però alho·ra esdevé un parany. Un parany amb una paradoxa afegida.

Contrastant opinions amb membres actius d’aquestes associ·acions hem arribat a la conclusió que la nostra activitat és un parany. Per què? Perquè amb el nostre esforç i la nostra tasca indirectament afavorim que els operadors i els agents en el món de la salut i els propis governs no actuïn d’una forma ferma, clara, a curt, mitjà o llarg termini respecte a la malaltia en qüestió. Parlant clar: les associacions de pacients estan fent una feina que ben bé voldrien deixar de fer. Això voldria dir que la situació està normalitzada.

Alhora hi ha una paradoxa que naix des del propi parany: els avantatges col·lectius o individuals que s’han aconseguit ho són gràcies també a l’activitat i a la pressió de les organitzaci·ons de pacients.

Què fem amb aquesta paradoxa? Com escapar del parany?.

L’activitat de les associacions de pacients, insisteixo, és neces·sària i per tant no ens ha de vèncer l’esgotament, el burning out (cremar·se), o la impaciència... La solució per a sortir del parany i aconseguir millores en la qualitat de vida dels paci·ents passa per continuar treballant per aconseguir ser més forts, això vol dir augmentar el nombre d’associats en cada entitat, sí, però sobretot, sobretot, sobretot, ser més inquiets i actius per a poder arribar al nostre horitzó natural: desaparèi·xer per haver assolit els objectius fundacionals.

Mentre arriba aquest dia les associacions de pacients continu·en la seva valuosa tasca convivint amb el parany i la paradoxa. No hi ha altre remei.

Fernando Jaime

Algunas de estas asociaciones centran su actividad en la reivindicación de derechos que consideran no estar desa-rrollados o aplicados de forma plena, intentando conse-guir mejoras para el colectivo en el ámbito laboral, sani-tario, educativo, en las prestaciones sociales, etc.Otras lo hacen en el apoyo al enfermo o a su familia y centran su actividad en el acompañamiento del socio o familia en su cotidianeidad, aligerando la pesada carga que surge en sus vidas tras el diagnóstico.Otras organizaciones, sea por la baja prevalencia de la patología o por el desconocimiento generalizado, focali-zan su actividad en la búsqueda de cualquier información de interés, recursos, contactos con el mundo de la investi-gación, etc.En el caso de Immunitas Vera, nosotros hacemos las tres cosas a la vez: reivindicamos derechos para dejar de ser una mayoría ignorada, ayudamos al paciente en el ma-nejo diario de la alergia a alimentos/látex y buscamos cualquier aspecto o tema que nos pueda interesar.Generalmente, un médico diagnostica con los medios y pruebas de las que dispone, prescribe un tratamiento re-conocido, lo adquirimos en la farmacia y después estare-mos sujetos a un seguimiento. En el caso de algunos diag-nósticos especiales el propio médico aconseja al paciente que contacte con la correspondiente asociación inten-tando favorecer su calidad de vida. Es entonces cuando entra en juego la función de las entidades dedicadas a los pacientes, una tarea que, hoy por hoy, es necesaria debido a la precariedad que padecen algunos colectivos. Esta ne-cesidad se convierte en virtud pero a la vez se transforma en una trampa. Una trampa con una paradoja añadida.Contrastando opiniones con miembros activos de estas asociaciones hemos llegado a la conclusión que nuestra actividad es una trampa. ¿Por qué? Porqué con nuestro esfuerzo y nuestro trabajo favorecemos indirectamente que los operadores y agentes en el mundo de la salud y los propios gobiernos no actúen de forma firme, clara, a corto, medio o largo plazo respecto a la enfermedad en cuestión. Hablando claro: las asociaciones de pacientes estan realizando un trabajo que ya quisieran dejar de ha-cer. Esto significaría que la situación está normalizada. Al mismo tiempo hay una paradoja que nace desde la propia trampa: los avances colectivos o individuales que se han conseguido lo han sido gracias a la actividad y la presión de las organizaciones de pacientes.¿Qué hacemos con esta paradoja? ¿Cómo escapar de la trampa? La actividad de las asociaciones de pacientes, insisto, es necesaria y por tanto no debe vencernos el ago-tamiento, el burning out (quemarse) o la impaciencia... La solución para salir de la trampa y conseguir mejoras en la calidad de vida de los pacientes pasa por continuar trabajando para conseguir ser más fuertes, esto significa aumentar el número de asociados en cada entidad, sí, pero sobre todo, sobre todo, sobre todo, ser más inquietos y activos para poder llegar a nuestro horizonte natural: desaparecer por haber alcanzado los objetivos fundacio-nales.Mientras llega ese día las asociaciones de pacientes conti-núan su valiosa labor conviviendo con la trampa y la pa-radoja. No hay otro remedio.

op

inió

20A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

CRESTES DE CARN AMB PEBROT I CEBA

(Relleno al gust: salsitxes de frankfurt, for·matge vegetal, blat de moro, bacon, xampin·yons…)

EMPANADILLAS DE CARNE CON PIMIENTO Y CEBOLLA

(Relleno al gusto: salchichas de frankfurt, que-so vegetal, maiz, bacon, champiñones...)

Ingredients / Ingredientes:

500g de carn al gust / carne al gusto

Una mica de pebrot picat / Un poquito de pimiento picado

½ ceba picada / cebolla picada

3 cullerades de salsa de tomàquet fregit / cucharadas de salsa de tomate frito

Sal i oli / Sal y aceite Oblees / Obleas

Elaboració/ Elaboración

Sofregim els ingredients amb una mica d’oli. Primer el pebrot i la ceba i per últim la salsa.

Sofreímos los ingredientes con un poco de acei-te. Primero el pimiento y la cebolla y por último la salsa.Un cop ens quedi la carn reduïda i sense aigua, ni suc podem rellenar les oblees amb una cullera i tancar·les amb l’ajuda d’una for·quilla. Posem al forn 150ºC uns 15 minuts.

BON PROFIT !

Una vez nos quede la carne reducida sin agua , ni salsa, podemos rellenar las obleas con una cuchara y cerrarlas con la ayuda de un tenedor. Horneamos a 150ºC unos 15minutos.

¡BUEN PROVECHO !

cuin

a

la cuina la cocina

21A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8 el nostre espai

Tengo 34 años y soy madre de dos niños, Joan de 10 años y Arnau de 6. ¡Toda una aventura! Pero la mía es como una de aquellas de ciencia ficción, que no puedes creerte lo que pasa... Joan es alérgico a 14 alimentos y al látex. Sí, sí, aquí comienza la parte que no te crees, que un niño pueda ser alérgico al látex y a tantos alimentos. Y además ¡ todavía no tienes idea de lo qué eso significa!

Antes que nada, significa que debes presentarte en la guardería de tu hijo con las instrucciones muy claras: que no puede comer nada de nada, ni una migaja de comida que no sea la suya; y de regalo, les das un autoinyectable de adrenalina que te ha recetado el especialista (en mi caso, malcarada), sin darte ninguna recomendación so-bre cómo se usa. Está el prospecto, ¡suerte!. Y claro, aquí entramos en el tema clave: medicamentos, niños, educa-dores, responsabilidades... Una discusión que se repetirá en educación infantil, en ciclo inicial, en ciclo medio... y por aquí vamos, hacia el ciclo superior de primaria sin perspectiva de cambio.

Con una variable importante a tener presente, el tiempo pasa. El pequeñín ya no lo es tanto. Se ha hecho mayor, es muy responsable y consciente, pero no lo suficiente mayor, responsable y consciente para hacerse cargo de la medi-cación que debería usar en caso de shock anafiláctico.

¡Ah! Se me olvidaba, seguro que os habéis formado la imagen de un niño enfermizo, delgado, sin amigos... nada, borrad este estereotipo de peli de Hollywood, don-de todos los alérgicos o asmáticos son niños muy frágiles y sin amigos. Joan es alto, grueso, fuerte, alegre y con mu-chos amigos, el primero en colaborar en todo y para todo, practica natación y waterpolo, y es bueno en los estudios. Tenemos un buen chico, pero... no podemos pasar por alto

Tinc 34 anys i sóc mare de dos nens, en Joan de 10 anys i l’Ar·nau de 6. Tot una aventura! Però la meva és com una d’aque·lles de ciència ficció, que no et pots creure el que passa. En Joan és al·lèrgic a 14 aliments i al làtex. Sí, sí, aquí comença la part que no et creus, que un nen pugui ser al·lèrgic al làtex i a tants aliments. I a més, encara no en tens ni idea de què significa això!!

Primer de tot, vol dir que t’has de presentar a la guarderia del teu fill amb les instruccions molt clares: que no pot menjar res de res, ni una engruna, de cap menjar que no sigui el seu; i de regal, els hi dónes un autoinjectable d’adrenalina que t’ha re·ceptat l’especialista (en el meu cas malcarada), sense donar·te cap recomanació de com s’utilitza. Hi ha el prospecte, sort! I és clar, aquí entrem en el tema clau: medicaments, nens, educa·dors, responsabilitats..... Una discussió que es repetirà a educa·ció infantil, a cicle inicial, a cicle mitjà... i per aquí anem, cap a cicle superior de primària sense perspectiva de canvi.

Amb una variable important a tenir present, el temps passa. El petitó ja no és tant petitó. S’ha fet gran, és molt responsable i conscient, però no suficientment gran, responsable i consci·ent per fer·se càrrec de la medicació que hauria d’utilitzar en cas de shock anafilàctic.

Ah! Me’n oblidava, segur que us heu fet la imatge d’un nen malaltís, prim, sense amics... res, esborreu aquest estereotip de peli de Hollywood, on tots els al·lèrgics o asmàtics són nens molt fràgils i sense amics. En Joan és alt, gros, fort, alegre i amb molts amics, el primer a col·laborar en tot i per tot, practica natació i waterpolo, i és bo en els estudis. Tenim un bon nen, però... no podem passar per alt que anem de cap a l’adoles·cència amb unes diferències molt clares i amb uns perills molt reals.

L’al·lèrgia i jo

Per al Joan i l’Arnau

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,o potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes tu,també pots venir si vols, t’esperem, hi ha lloc per tots.el temps no conta, ni l’espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

Oh, bienvenidos, pasad, pasad, ahora ya no falta nadie,o quizás sí, ya me doy cuenta que sólo faltas tú,también puedes venir si quieres, te esperamos, hay sitio para todosel tiempo no cuenta, ni el espacio, cualquier noche puede salir el sol.

Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol”“Cualquier noche puede salir el Sol”

nuestro espacio

testimo

nis

22A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

Penso en el dia de demà, tot el que li ensenyo avui a en Joan és per demà, per aquell demà que arribarà i no po·dré controlar. Per llei de vida, perquè ha de ser així, no podré controlar on és a cada hora, què menja o quins amics té. Per això miro de donar·li unes pautes molt clares del que pot i del que no pot fer. Dins aquest si/no, hi ha coses que no es poden discutir i d’altres que sí.S’haurà de controlar ell mateix i no serà fàcil, de cap manera, no ho és per a mi i no ho serà per a ell.

Intento que valori tot el que té, totes les petites coses del dia a dia, que no s’enfadi per no poder menjar un “donut” i gaudeixi fent·se un entrepà. Que si no pot menjar crispetes al cinema, porti aquell caramel seu que li agrada tant i gaudeixi de la pel·lícula. Que si en una trobada amb amics no pot menjar pica·pica, s’ho passi bé amb la companyia, amb els jocs. Hi ha mil pe·tites coses que ajuden a ser feliç, només cal saber·les veure, i valorar·les com cal.

M’agradaria que a l’escola ensenyessin a ser persones, abans d’ensenyar matemàtiques, català o anglès, i no hi ha millor manera per ensenyar que donant exemple. Aquell exemple antiquat, d’abans... que queda lluny, quan a nosaltres ens ensenyaven a ajudar als demés.

No l’exemple de... no es feina meva, a mi no m’han dit res, jo no sé res, a mi no em toca... vols dir??... a mi em sembla que també es pot dir: ho intentaré, ho pregun·taré, me n’assabentaré, entre tots ho farem, en podem parlar... Els comentaris sentits al llarg dels més de vuit anys que portem em fan veure les coses més clares. La majoria no en té ni idea sobre el que està opinant, i dins aquesta majoria hi ha una part que s’interessa per saber, i l’altre que no cal ni esmentar·la. Els que s’inte·ressen sense fer comentaris son una minoria que valoro molt, moltíssim, i m’ajuden en el dia a dia que ens ha tocat viure.Ningú no tria ser al·lèrgic. N’ets i prou, t’has d’adaptar per força. Jo cada vegada tinc més assumit que la gent no es pot posar al meu lloc, impossible! Però sí que po·den intentar fer petites coses per alleugerir el pes, o com a mínim no augmentar·lo.Abans de tenir un nen, t’haurien de donar un llibre d’instruccions, “Tot el que pot passar després i com re·soldreu·ho”. Amb exemples clars de què cal fer quan:· Et demanen que no assisteixi a una festa escolar com

la castanyada.· O has de sortir a més a córrer de la festa de final de

curs per la presència massiva de globus.· O si algunes mares de l’escola fan d’una reunió infor·

mativa una acusació contra les al·lèrgies del teu fill, exigint explicacions d’una manera totalment grolle·ra.

· Els companys d’escola li diuen directament a ell que per culpa seva ...

que vamos de cabeza hacia la adolescencia con unas diferencias muy claras y con unos peligros muy reales.

Pienso en el día de mañana, todo lo que le enseño hoy a Joan es para mañana, para ese mañana que llegará y no podré contro-lar. Por ley de vida, porqué debe ser así, no podré controlar dónde está a cada hora, qué come o qué amigos tiene. Por eso intento darle unas pautas muy claras de lo que puede y de lo que no pue-de hacer. Dentro de este si/no, hay cosas que no se pueden discu-tir y otras que sí. Deberá controlarse él mismo y no será fácil, de ninguna manera, no lo es para mí y no lo será para él.

Intento que valore todo lo que tiene, todas las pequeñas cosas del dia a dia, que no se enfade por no poder comer un “Donut” y disfrute haciéndose un bocadillo. Que si no puede comer pa-lomitas en el cine, se lleve aquel caramelo que tanto le gusta y que disfrute de la película. Que si en un encuentro con amigos no puede comer un piscolabis, se lo pase bien con la compañía, con los juegos. Hay mil pequeñas cosas que ayudan a ser feliz, sólo hay que saberlas ver y valorarlas.

Me gustaría que en la escuela enseñaran a ser personas, antes que enseñar matemáticas, catalán o inglés, y no hay mejor ma-nera para enseñar que dando ejemplo. Aquel ejemplo anticuado, de antes... que queda lejos, cuando a nosotros nos enseñaban a ayudar a los demás.

No el ejemplo de “no es mi trabajo”, “a mi no me han dicho nada” , “yo no sé nada, a mí no me toca...” A mí me parece que también pude decirse: “lo intentaré, lo preguntaré, preguntaré, entre todos lo haremos, podemos hablarlo...” Los comentarios escuchados a lo largo de más de ocho años que llevamos me hacen ver las co-sas más claras. La mayoría de gente no tiene ni idea sobre lo que está opinando, y en esta mayoría hay una parte que se interesa por saber, y otra que mejor no ni nombrarla. Los que se interesan sin hacer comentarios son una minoría que valoro mucho, mu-chísimo, y me ayudan en el día a día que nos ha tocado vivir.

Nadie elige ser alérgico. Lo eres y basta, debes adaptarte a la fuerza. Yo cada vez tengo más asumido que la gente no puede ponerse en mi lugar, ¡imposible! Pero sí que pueden intentar ha-cer pequeñas cosas para aligerar el peso, o como mínimo no au-mentarlo.

Antes de tener un niño, deberían darte un libro de instrucciones, “Todo lo que puede pasar después y cómo resolverlo”. Con ejem-plos claros sobre qué hay que hacer cuando:

- Te piden que no asista a una fiesta escolar como la Castañada.

- Debes salir corriendo de la fiesta de final de curso por la presen-cia masiva de globos.

- Algunas madres de la escuela hacen de una reunión informati-va una acusación contra las alergias de tu hijo, exigiendo expli-caciones de un modo totalmente grosero.

- Los compañeros de la escuela le dicen directamente que es por su culpa...

el nostre espai

testimo

nis

23A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8

· O tots els companys mengen pastís, caramels... i ell s’ho ha de mirar.

· O no trobes cap especialista pel teu cas.· O et quedes a les portes del quiròfan, sense fer aquella peti·

ta intervenció, després de mesos de programar·la.· La infermera et pregunta si li pots mirar si la xeringa és lliure

de làtex.

· Anem a fer analítiques i tenim problemes amb el personal sanitari.

· Anem a urgències i no tenen material lliure de làtex.

· La cirurgiana fa broma respecte l’impossibilitat d’operar·lo d’una apendicitis d’urgències.

· Et pregunta amb 5 anys si es pot morir per les seves al·lèrgies perquè ho ha sentit dir ...

Què li puc dir jo al meu fill quan em pregunta: “perquè tot això em passa a mi?”... quan jo m’he preguntat també mil vegades “perquè tot això em passa a mi?”... La meva resposta sol ser sempre la mateixa: podria ser molt pitjor. I això és ben dur per ell, i sincerament també per mi. Però ho dic convençuda que és ben cert. Tot i així, és normal que s’empipi, ningú vol ser diferent.

Per sort no tot és negatiu. Dins tot aquest camí de pujada, pe·dres i demés, he conegut molta gent. Tot té un sentit a la vida, només cal buscar·lo. Jo he trobat el sentit de tot això en tota la bona gent que he conegut, i en una manera diferent de veure la vida.

El meu fill sap que no li passa a ell sol tot això, que a la Marina de Tortosa li passa, que li passa a la Júlia de Santa Bàrbara i a en Joan de Platja d’Aro, i té sort de conèixer·los i poder compartir amb ells trobades on s’expliquen les seves coses.

Tinc sort d’haver trobat la meva millor amiga dins aquest camí. Tot i els quilòmetres que ens separen, és més a prop que nin·gú.

I per què no dir·ho? No tot és sort a la vida, hi ha molta fei·na feta i molta més per fer. Feina que espero poder compartir amb els companys d’Immunitas Vera. Seguir el camí que ens toca, i que els nostres fills agafin l’exemple i el relleu de lluitar perquè quasi tot és possible si un ho vol amb totes les seves forces.

Marta Julià, Banyoles.

- Todos los compañeros comen pastel, caramelos... y él debe mirárselo.

- No encuentras ningún especialista para tu caso.

- Te quedas en puertas del quirófano, sin hacer la peque-ña intervención, después de meses de estar programa-da.

- La enfermera te pregunta si le puedes mirar si la jeringa está libre de látex.

- Vamos a hacer análisis y tenemos problemas con el per-sonal sanitario.

- Vamos a urgencias y no tienen material libre de látex.

- La cirujana bromea respecto a la imposibilidad de ope-rarlo de una apendicitis de urgencias.

- El niño pregunta con 5 años si puede morirse por sus alergias, porque ha oído decirlo...

Qué le puedo decir a mi hijo cuando me pregunta: “¿Por qué todo esto me pasa a mí?”, cuando yo me he pregunta-do también mil veces “¿por qué todo esto me pasa a mí?”. Mi respuesta suele ser siempre la misma: “podría ser mu-cho peor”. Y esto es muy duro para él, y sinceramente, tam-bién para mí. Pero lo digo convencida que es cierto. Con todo, es normal que se enfade, nadie quiere ser diferente.

Por suerte, no todo es negativo. En todo este camino de subida, piedras y más, he conocido mucha gente. Todo tiene un sentido en la vida, solamente hay que buscarlo. He encontrado el sentido de todo esto en toda la buena gente que he conocido, y en una forma diferente de ver la vida.

Mi hijo sabe que todo esto no le pasa solamente a él, que a Marina de Tortosa le pasa, que le pasa a Júlia de Santa Bàrbara y a Joan de Platja d’Aro, y tiene la suerte de cono-cerles y poder compartir con ellos los encuentros donde se explican sus cosas.

Tengo la suerte de haber encontrado a mi mejor amiga en este camino. Con todos los kilómetros que nos separan, está más cerca que nadie.

Y ¿por qué no decirlo?. No todo es suerte en la vida, hay mucho trabajo hecho y mucha más por hacer. Trabajo que espero poder compartir con los compañeros de Im-munitas Vera. Seguir el camino que nos toca y que nues-tros hijos tomen el ejemplo y el relevo de luchar porqué casi todo es posible si uno lo quiere con todas sus fuerzas.

nuestro espacio

2�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

llibres per compartirBENVINGUT, JOAN.Cartes a un nen que ha de néixer.Autor/a: Maria Novo i Francesco TonucciGraó, 2008.Col·lecció Micro·Macro Referències. ISBN: 9788478274666Un llibre que busca la reflexió de pares, mares i educadors, tot situant-se des del cor i els sentiments. Quan una mare i un pare esperen l’arribada d’un fill o una filla se’ls presenta molts interrogants. Les deu cartes que una futura mare escriu al seu fill que ha de nàixer componen aquest llibre ajuden a trobar respostes a algunes de les qüestions més importants que se solen plantejar. Amb el pròleg i les il·lustracions de Francesco Tonucci y Frato que, com sempre, aconsegueixen provocar el somriure i la reflexió sobre la educació

dels infants.

BIENVENIDO, JUAN.Cartas a un niño que va a nacer.Autores: Maria Novo y Francesco TonucciColección Micro·Macro referencias.Editorial Graó, 2006.ISBN: 9788478274659Un libro que busca la reflexión de padres, madres y educadores, situándose desde el corazón y los sentimientos.Cuando una madre y un padre esperan la llegada de un hijo o una hija se les presenta muchos interrogantes. Las diez cartas que una futura madre escribe a su hijo que ha de nacer componen este libro y ayudan a encontrar respuesta a algunas de las cuestiones más importantes que se suelen plantear.Con en prólogo y las ilustraciones de Francesco Tonucci y Frato que, como siempre, consiguen provocar la sonrisa y la reflexión sobre la educación de los niños y

niñas.

Adults AdultosTemes: Educació d’infants . Orientació mares i pares. Temas: Educación infantil. Orientación madres y padres.

EL HILO DE LA VIDAAutores: Cali, Davide/Bloch, SergeColección: La Escritura DesatadaEdiciones B (2006)ISBN: 84-666-2652-2Un libro original y lleno de ternura con un mensaje para cada momento de la vida. Un libro inolvidable para regalar o recibir.Nuestras vidas están formadas de pequeños grandes momentos que constituyen el hilo de la vida. El amor, la llegada de un bebé, el regreso de la primavera... y también la enfermedad, la soledad, o la muerte. Un libro un hilo que rojo nos conduce por las distintas fases de la vida.

Todas las edades, especialmente adultos.Temas: Las etapas de la vida (con sus momentos de felicidad y/o de sufrimiento) y las emociones y sentimientos que nos despiertan.

El Dador de Recuerdos. Lowry , LoisEditorial EverestISBN: 978-84-241-3584-3

La sociedad en la que vive Jonás es la perfecta descripción del mundo perfecto. Todo está bajo control; no hay colores, ni música, no hay guerra, ni posibilidad de elección. Cada persona se ajusta a las Normas de su Comunidad. Cuando Jonás

cumple los 12 años y debe ser asignado a una profesión; es elegido para una función muy especial y única en su comunidad. En su formación descubrirá las verdades que subyacen bajo la frágil perfección de su mundo. Sugerente novela de ciencia ficción, sobre una sociedad utópica que sigue los pasos de las mejores novelas futuristas como Un mundo feliz, 1984, Farenheit 45… Considerado uno de los 100 mejores libros de la historia de la literatura juvenil.

A partir de 14 años.Temas: la libertad, el control de la información, el miedo, los sentimientos, la amistad…

llibres

2�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8

FREDERICKAutor e ilustrador: LEO LIONNI Traducción: Xosé M. González “Oli”Kalandraka (2005 )ISBN: 84-9337-591-8

En un trabajo en equipo todas las tareas tienen su valor y son importantes, incluso la de un poeta como Frederick.

Una familia de ratones recoge provisiones para el invierno. Todos están un poco molestos con Frekerick que parece ser el único que no trabaja. Pero cuando llegue el frío y se acabe la comida descubrirán el valor de su trabajo: sus poemas, igual que las nueces o la paja, también les ayudarán a pasar el invierno.

A partir de 6 añosTemas: Valor del arte en general y de la poesía en particular. Valor de la diversidad social y del trabajo en equipo.

FREDERICKAutor i il·lustrador:: LEO LIONNI Traducció: Maria Aurélia CapmanyKalandraka (2005 )ISBN: 978·84·8464·550·4

En un treball en equip totes les feines tenen el seu valor i són importants, fins i tot la feina d’un poeta com en Frederick.

Una família de ratolins recull provisions per a l’hivern. Tothom està una mica molest amb en Frederick que sembla que és l’únic que no treballa. Però quan arribi el fred i s’acabi el menjar descobriran el valor de la seva feina: els seus poemes, com les nous o la palla, també els ajudaran a passar l’hivern.

A partir de � anysTemes: Valor de l’art en general i la poesia en particular. Valor de la diversitat social i del treball en equip.

LA INVENCIÓ D’HUGO CABRETAutor i il·lustrador: Brian Selznick

Cruïlla (2007)

ISBN: 9788496473997

A partir d’11 anys

Únic. Un llibre pioner que combina el relat gràfic amb la narració i relaciona la literatura amb els inicis del món del cinema. Atrapa tant als més lectors com als lectors ocasionals.

L’Hugo és un nen orfe que viu amagat en una estació de París. La seva misió és reparar un autòmat que havia trobat el seu pare que va morir cremat en un incendi i que representava un home assegut en una taula.

Quan llegeixis el llibre hi haurà moments en què, sobtadament, la història no continuarà dins les lletres sinó que uns fascinants dibuixos fets a llapis et conduiran pel fil d’aquest intrigant relat que et permetrà conéixer qui va ser Georges Mélies, un personatge real de la nostra Història.

LA INVENCIÓN DE HUGO CABRETAutor i ilustrador: Brian Selznick

Ediciones S.M (2007)

ISBN: 9788496473997

A partir de 11 años

Único. Un libro pionero que combina el relato gráfico con la narración y relación la literatura con los inicios del mundo del cine. Atrapa tanto a los más lectores como a los lectores ocasionales.

Hugo es un niño huérfano que vive escondido en una estación de París. Su misión es reparar un autómata que encontró su padre, muerto en un incendio, y que representaba un hombre sentado en una mesa.

Cuando leas este libro habrá momentos en que, de repente, la historia no continuará dentro de las letras sino que unos fascinantes dibujos hechos a lápiz te conducirán por el hilo de este intrigante relato que te permitirá conocer quién fue Georges Mélies, un personaje real de nuestra Historia.

Puedes visitar la web:

http://lainvenciondehugocabret.grupo-sm.com/index.html

A partir d’11 anysTemes: Orígen del cinema. Literatura fantàstica. Text i il·lustració

libros para compartir

2�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

llibres per compartir

A partir de 3 anys

Temes: Gust per la lectura a partir del joc. Foment biblioteca.

CATAclic

http://cataclic.cultura.gencat.cat/

Generalitat de Catalunya

A partir de 3 anys

Un espai virtual que ens acosta al món de les Biblioteques d’una manera lúdica i divertida.

El web es presenta com una gran biblioteca amb la seva sala multimèdia (farcida de jocs), la bibliotecària (que ens pot informar sobre les biblioteques més properes a casa nostra i quines activitats s’hi fan), un espai per a compartir les teves lectures preferides o un programa per ajudar·te a organitzar la biblioteca de casa (fins i tot amb un servei de préstec!)

Adultos

Temas: Guia global de restaurantes, tiendas y hotelespara celíacos y alérgicos alimentarios

http://www.specialgourmets.com

Comer fuera de casa está más fácil para personas con alergias alimentarias y enfermedad celíaca.

Una nueva comunidad online convierte el salir a comer fuera de casa y viajar en experiencias más fáciles, seguras y placenteras para aquellos con dietas especiales.

web

s

Primers lectorsTemes: Empatia, dèficit visual, el valor de la diferència.TANCA ELS ULLS

Autora: Victoria Pérez Escribà

Il.lustradora: Claudia Ranucci

Thule Ediciones (2009)

ISBN: 9788496473997

Sempre hi ha més d’una manera de percebre allò que ens envolta.

Dos germans ens descobreixen a cada plana les seves dues maneres de veure el món que els envolta. L’un amb els ulls ben oberts i l’altre amb els ulls tancats però obert a la resta de sentits.

Tanca els ulls i mira d’entendre el que t’envolta a través de les olors, el tacte, els sons. Les coses poden ser tan iguals i tan diferents alhora!

Primeros lectoresTemes: Empatía. Déficit visual. El valor de la diferencia.CIERRA LOS OJOSAutora:Victoria Pérez EscribàIl.lustradora: Claudia RanucciThule Ediciones (2008)ISBN: 978-84-96473-98-0

Siempre hay más de una forma de percibir lo que nos rodea.

Dos hermanos nos descubren en cada página sus dos

formas de ver el mundo que los rodea. Uno con

los ojos bien abiertos i el otro con los ojos

cerrados pero abiertos al resto de

sentidos.Cierra los ojos y mira de entender lo que te rodea a

través de los olores, el tacto, los sonidos... Las cosas pueden ser tan parecidas y tan distintas a la vez!

webs per compartir

2�A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8

Hi havia una vegada una nena que es deia Rinxols que tenia els cabells tan rossos com fils d’or, era inquieta, divertida i li agradava molt passejar pel bosc.

La Rinxols li va demanar a la mare de sortir a passejar pels carres del poble. La mare de la Rinxols, la Carmeta, li va dir que d’acord, però que sobretot no agafés men-jar de ningú, perquè la Rinxols era al•lèrgica alguns aliments i no devia menjar res que no fos segur per ella.

La Rinxols va córrer cap a la porta, es va posar la jaqueta d’una revolada i va sortir com un coet cap al carrer.

Va començar a caminar pels carrers del poble, saludant a tot aquella gent amb qui es creuava, avis, àvies, veïns, veïnes... nens.. nenes.... fins que es va tro-bar una amiga seva de l’escola, la Laura. La Laura li va oferir un caramel, però la Rinxols li va dir:

- No, Laura, moltes gràcies, però no puc prendre un caramel que no ser si és segur per mi. Ja n’agafaré dels que té la mare a casa quan torni.

Caminant, caminant, va deixar la Laura enrera i va arribar al final del poble, on començava el bosc. Rinxols tenia una mica de por al bosc, però la curi-ositat la va guanyar, i va seguir pel caminet que s’hi endinsava.

Es va trobar un canari que li va dir:

- Vols que t’ensenyi a cantar? – I tots dos es van posar a cantar.....

Ja ve la primavera, i els ocells han arribat,

ja ve la primavera, i les flors han tret el cap.

Ja les saluda el canari, el passarell i el francolí. Ja els saluda la viola, el gladiol i el roma-ní.........

Había una vez una niña llamada Ricitos, que tenia los cabellos tan rubios como hilos de oro, era inquieta, divertida y le gus-

taba mucho pasear por el bosque.

Ricitos le pidió a su madre salir a pasear por las calles del pueblo. La madre de Ricitos, Carmencita, le dijo que si, pero que sobretodo no cogiera comida de nadie, porque

Ricitos era alérgica a algunos ali-mentos y no debía comer nada que no fuera seguro para ella.

Ricitos corrió hacia la puerta, se puso su chaqueta y salió corriendo como un cohete.

Empezó a caminar por las calles del pueblo, saludando a toda la gente con quien se cruzaba, abuelos, abue-las, vecinos, vecinas, niños, niñas....

hasta que se encontró con su ami-ga Laura, de la escuela. Laura le ofreció un caramelo, pero Ricitos

le dijo:

- No, Laura, muchas gracias, pero no puedo tomar un caramelo que no sé si es seguro para mi. Ya comeré uno de los que tiene mi madre en casa cuando vuelva.

Caminando, caminando, dejó a Laura atrás y llegó al final del pueblo, donde empezaba el bosque. Ricitos tenía un poco de miedo al bosque, pero la curiosidad la ganó, y siguió el caminito que se adentraba.

Se encontró un canario que le dijo:

- Quieres que te enseñe a cantar? – Y los dos se pusieron a cantar......

Ya viene la primavera, y los pájaros han llegado,

Ya viene la primavera, y las flores han florecido,

Ya las saluda el canario,

Ya los saluda

Después se encontró con un conejo:- Quieres que te ense-

ñe a saltar? – le dijo.

Pon los pies juntos y...aupa...aupa...Y saltando y saltando descubrió una mariposa,

RINXOLS d’OR Al•lèrgicaCom nosaltres? Si com nosaltres !!!!

racó del conte

RICITOS de ORO Alérgica¿Como nosotros? ¡Si como nosotros ! -

rincón del cuento

28A

l·lèrgia.in

fo n

úm

. 8

Després es va trobar un conill:

- Vols que t’ensenyi a saltar? – li va dir. Posa el peus junts i ... aupa... aupa...

I saltant i saltant van descobrir una papallona, les ales eren de tots colors i brillaven amb els raigs de sol que entraven per les clarianes del bosc. La papallona al veure que la Rinxols se la mirava tant li va voler ensenyar a volar.

- Mou els braços i balla darrera meu - li va dir la papallona.

I per últim es va trobar un esquirol que la va fer pujar dalt d’un pi. Al pujar es va quedar meravellada del paisatge que es veia des d’allà d’alt. Es posar la mà al front i mirava a un cantó i a l’altre i... ups...una caseta al mig del bosc. Va baixar del pi, i ella i tots els animalons hi van córrer.

Pam, pam, pam... va picar a la porta. La va obrir poc a poc, ningú va contestar. Quina caseta tan bonica, va pensar. La xemeneia, les cortinetes...tres cadiretes, una taula parada amb tres plats (un plat gran, un plat mitjà i un plat petit).

Rinxols va observar plat per plat.

El plat gran no el puc menjar, porta llet – va dir.

El plat mitjà tampoc, porta ou – va exclamar.

I els va explicar i ensenyar als seus amics els anima-lons que l’havien acompanyada, que ella hi havia co-ses que no podia ni menjar ni tocar perquè podien fer-la sentir malament. I que els seus pares l’estaven ajudant a saber què és el que si i el què no és segur per ella.

I el plat petit, patata i mongeta tendra... mmmmmmmmm.....aquest si... i tenia tanta gana que se’l va menjar sencer.

Després, de tan cansada que estava es va estirar amb tots els seus nous amics en un dels tres llits que hi havia a la caseta, el més petit, que era de la seva mida.

Al cap d’una estona es va despertar tota sobresaltada, hi havia tres ossos mirant-la fixament, un de gran, un de mitjà i un de petit com

tenía las alas de todos lo colores y brilla-ban con los rayos del sol que entraban

a través del bosque. La mariposa al ver que Ricitos se la miraba tanto le

quiso enseñar a volar.

- Mueve los brazos y baila detrás mío – le dijo la mariposa.

Y por último se encontró una ardilla que la hizo subir arriba un

pino. Al subir se quedó maravillada del paisaje que se veía desde allí arriba. Se puso su mano en la fren-te i miraba de un lado a otro y....

ups... una casita en medio el bosque. Bajo del pino, y ella y todos los ani-malitos corrieron hacía la casa.

Pam, pam, pam...golpeó la puerta. La abrió poco a poco, nadie contestó. Que casita tan bonita, pensó. La chi-menea, las cortinitas... tres sillitas,

una mesa puesta con tres platos (un plato grande, uno plato mediano y una plato

pequeño).

Ricitos observó plato por plato.

El plato grande no lo puedo comer, lleva leche -dijo.

El plato mediano tampoco, lleva huevo – exclamó.

Les explicó y enseñó a sus amigos los animales que la habían acompañado, que ella había cosas que no podía comer ni tocar porque podían hacerla sentir mal. Y que sus padres la estaban ayudando a saber que es si o no seguro para ella.

Y el plato pequeño, patata y judía...mmmmmm, este si... y tenía tanta hambre que se lo comió entero.

Después, de tan cansada que estaba se estiró con todos sus nuevos amigos, en una de las tres camas que había en la casita, la más pequeña, que era de su medida.

Al cabo de un ratito, se despertó, había tres osos mirándola fijamente, uno grande, uno mediano

y uno pequeño como ella. En un principio parecían enfadados,

pero poco a poco, el osito pequeño le va haciendo una risita. Se levantó, pidió disculpas al osi-to pequeño por comerse lo de su

plato y haber dormido en su cama, y empe-zó a jugar con

todos sus amigos del bosque.

Había hecho mu-chos amigos, el canario,

29A

l·lèrgia.in

fo n

úm

8

ella. Al principi semblaven enfadats però poc a poc, l’osset petit li anava fent una rialleta. Es va alçar, va demanar disculpes a l’osset petit per menjar-se el que hi havia al seu plat i per dormir al seu llit, i va començar a jugar amb tots els seus amics del bosc.

Havia fet molts amics, el canari, el conill, la papa-llona, l’esquirol i ara l’ós. La van acompanyar tots fins el poble i a l’arribar al final del camí es va aco-miadar de tots ells.

- Tornaré a jugar amb vosaltres – els va dir.

A l’arribar a casa va explicar-ho tot als seus pares, que espantats al sentir que havia menjat alguna cosa ... van preguntar-li... què, com, on i qui... i ella va contestar molt segura.

- Ja sé que hi ha coses que no puc menjar, però tam-bé sé que n’hi ha moltes altres que si, i ja començo a saber quines són si i quines són no. Estigueu tran-quils, tots els meus amics m’han ensenyat alguna cosa avui, ara sóc jo qui els he d’ensenyar el què he après a tots perquè puguin saber què vol dir ser al•lèrgic.

el conejo, la mariposa, la ardilla y ahora el oso. La acompañaron hasta el pueblo y al llegar al final del camino se despidió de todos ellos.

- Volveré a jugar con vosotros – les dijo.

Al llegar a casa lo explicó todo a sus padres, que espantados al oír que había comido alguna cosa....le preguntaron ...qué, como, donde y quien...y ella contestó muy segura.

- Ya sé que hay cosas que no puedo comer, pero sé que hay muchas que si, y ya empiezo a saber cuales son si y cuales son no. Debéis estar tranqui-los, todos mis amigos hoy me han enseñado alguna cosa, ahora soy yo quien debe enseñarles lo que he aprendido a todos para que puedan saber que quie-re decir ser alérgico.

Ester Fonteiriz per a la seva nena Maria

Las mariposas

Las alas:1. Dibujar en el cartón la silueta de una mariposa.2. Recortar la silueta y el interior de las alas.

El cuerpo3. Hacer la cabeza y el cuerpo con papel de periódico y engancharlo con celo a la silueta de catón. La cabeza será una bola de periódico y el cuer-po tendrá forma alargada.

Las antenas4. Hacer las antenas: cortar la pajita y en-gancharle dos bolitas de papel de periódico en las puntas con celo. Un vez tenemos los dos trocitos de pajita con las bolitas en la punta, engancharlas a la cabeza de la mari-posa por la parte posterior.

La forma y el acabado5. Diluir la cola en agua: tres partes de cola y una de agua.

6. Romper tiras de papel de cocina y pegarlas sobre el cuerpo y la cabe-za de la mariposa, ayudándonos con un pincel mojado en la cola. Hacer varias capas.

7. Si se quiere, se puede colocar de-trás una pinza para que la podamos enganchar en la ropa, las cortinas, etc. La pinza se debe pegar abierta y engancharla con las tiras de papel de cocina y la cola.

8. Dejar secar un día.

Material:- Caja de cartón vacía

(de cereales).- Tijeras- Papel de periódico- Cinta adhesiva o celo- Pincel

- Cola blanca- Agua- Una pajita - Papel de cocina - Papel de seda de colores - Pintura témpera- Rotulador permanente

9. Recortar el papel de seda siguien-do la forma de las alas y pegar.

10. Pintar la mariposa con las témpe-ras.

11. Dejar secar.

12. (Opcional). El acabado de las témperas es mate, si se quiere bri-llante, aplicar un capa de fijador con un pincel.

13. Cuando esté seco el fijador, dibu-jar los ojos, la boca y el cuerpo con un rotulador permanente.

¡Gracias a Laura y a su mama Isa por enviarnos estas mariposas tan bonitas!

Zone free allergens

Bon e

stiu i

fins

la pr

opera

!!!*re

corde

u: 11

de se

tembre

de 20

09 sor

tida e

n bicic

leta a

la via

verda

de la

Terra

Alta