1. NOM:Aleix CorberaCLASSE:1r ACURS:1r BATANY CURS:2014-2015ASSIGNATURA:Cultura.A 2. 1.INTRODUCCI 1/12.QU ENTENEM PER IMATGES? 1/22.LES IMATGES TECNOLGIQUES 1/23.LES IMATGES EN LA SOCIETAT ACTUAL 1/24.PRCTICA I TEXTOS 5.IMATGES6.IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACI 1/2 3. Des d'antic,els homes han volgut mostrar elsseus pensaments,sentiments I els seus anhels atravs de les imatges,que a mesura que haavanat el temps s'han anant modernitzant yevolucionant.Com b diu Italo Calvino,la majoriade les imatges 4. Ens referim a una imatge quan parlem de l'aparenavisible d'un objecte imitada mitjanant qualsevolprocediment que permeti generar formes i tonalitats asobre d'un suport manipulant un determinatmaterial,pot una realitat o una recreaci.Una imatge es pot reflexar al mirall,grcies als raigsde llum.Tota aparena visible s producte de lallum,ja que aquesta incideix sobre els cosos I enspermet discernir les formes I veure els pigments. 5. Les imatges poden ser reals o virtuals,parlem de virtualsquan aquestes aparenes lumniques sn capaces d'allar-noscompletament de la visi del mn real I ens fan un mnrecreat a partir d'imatges.De fet,no totes les imatges que passen per la nostra mentsn fruit de la percepci d'estmuls externs.I gaudim de lapossibilitat de crear imatges a partir de la imaginaci omentres dormim sommiant.Aix podem dir que la nostrarelaci al mn exterior I molts dels nostres pensamentsfuncionen a partit d'imatges. 6. GRUP IMATGES TECNOLGIQUES:1)Imatges fixes capturades de la realitat.ex: imatges fotogrfiques.2)Imatges fixes generades directament a l'ordinador.3)Imatges en moviment enregistrades.ex:imatges cinematogrfiques.4)Imatges animades generades per ordinador o enregistrades.TIPUS DE SUPORTS:1)Suports qumics(en el cas de la fotografia I el cinema tradicional.2)Suports magntics(en el cas del vdeo).3)Suports digitals(en el cas de la fotografia I el vdeo digital I tota laproducci informtica d'imatges).Altres tipus de suports s'han descartatcom els dos primers esmentats,aquests s'utilitzen a lacaptaci,manipulaci,generaci,etc... 7. En tots aquests suports,la llum s l'element essencial quepermet capturar I fer visibles les imatges.Depenent delcas I de la va per la cual volguem fer la imatge sdonaran unes condicions o unes altres,per exemple en elcas dels suports digitals,aquesta llum s convertida endgits que podran ser visualitzats un altre cop,etc..Tamb estan sotmeses a llum les transformacionsd'imatges a ordinador.Podem dir que les imatges tecnolgiques poden ser unregistre d'imatges reals,sn reprodubles,es podencollocar en diferents suports I si pensem en la tecnologiadigital,poden ser transmeses adistncia,enmagatzemades en forma de fitxers I podenser modificades. 8. Fernando del Castillo,Autoretrat,1943Iise Bing,Autoretrat amb mirall,1931Serge Moreno Cohen,Marie-Jo Lafontaine,1991Serge Moreno Cohen,Richard Avedon,1994Duane Michals,Ludmilla Tchernina,1964Georgii Petrussov,Caricatura de Rodtchenko,1933-1934Christian Vogt,Retrats de Duane Michals,1976 9. s tan gran la presncia I s d'imatges que,molts dels aprenentatgesque puguem fer en el si d'una cultura ens vnen determinats Icanalitzats a travs d'aquestes.Les imatges es poden convertir per amolts en un element clau en la configuraci del seu bagatge cultural,dela seva manera de ser ,de pensar ,de sentir I de veure el mn.Un gran referent per a nosaltres s en Calvino que diu que els mitjansms potents no fan sin transformar el mn en imatges,quan lescapturen, les representen com al mn real.Afegeix tamb que elsmitjans les multipliquen. 10. Calvino tamb apunta que gran part de les imatges tenen carncia denecessitat interna,sn ftils superficials,sn mera repetici,merentreteniment que es dissol com un nvol sense deixar memria.Les imatges sn un mitj que,en el si d'una cultura,permeten generarconeixement,que haurien de permetre pensari reflexionar sobre elmn. 11. Les imatges s'han convertit en un element indispensable per a granpart dels mitjans de comunicaci.Aquestes atribueixen vericitat I sms rpida.Una de les premisses que poden determinar que un fetesdevingui noticia,sn les imatges.Tot I que les imatges ens poden ferms comprensives les informacions I ens poden donar elements per aimaginar-nos els fets,no les podem qualificar mai com aOBJECTIVES.Ens mostren un aspecte dels fets.A les imatges s'els atribueix la inmediatesa de la recepciinformativa,senzillament perqu el lector,a vegades,noms es dedicaa fer un simple reconeixement del que hi veu,per no es dedica aobservar-les I a llegir-les,talment com es pot fer amb un text.Hi hanvaris experiments visuals I relacionats amb les imatges. 12. El Fotoperiodisme, periodisme fotogrfic, periodisme grfic,fotoreportatge o reportatge grfic s un gnere de fotografia i tamb deperiodisme. Els professionals que s'hi dediquen sn conegutsgeneralment com a fotoperiodistes o reporters grfics, i solen serfotgrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatgefotogrfic s la histria que expliquen amb fotografies, a partir d'undeterminat succs i de l'impacte que aquest causa en la gent.Es diferencia d'altres branques fotogrfiques especialment per la sevanarrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un inters per lafotografia, domini tcnic del mitj, i sensibilitat visual, a ms d'unconeixement de l'actualitat poltica, social i cultural. 13. Tamb trobem el documentalisme I la fotoillustraci,el primercomparteix amb el fotoperiodisme el comproms amb la realitat I elsegon es sol vincular a una vocaci directiva I divulgativa,pertamb s'obre a la possibilitat d'experimentaci per part dels autorsque la practiquen I l'aven I riquesa visual dels mitjans que ladifonen.Finalment podem destacar que la fotoillustraci est moltlligada sl periodisme de serveis per la seva adequaci al tractamentde les diferents temtiques. 14. La manipulaci fotogrfica s l'aplicaci de tcniques d'edicid'imatges a fotografies amb la finalitat de crear una il lusi otruc (en contrast amb la millora o simple correcci), a travsde mitjans analgics o digitals (Photoshop, Ilustrator i altresprogrames). Els seus usos, l'impacte cultural i els aspectestics ho ha fet un tema d'inters ms enll de ser noms unprocs tcnic. 15. MUNTATGES:El muntatge (o montatge en catal occidental) pot ser definit com l'ordenacinarrativa i rtmica dels elements objectius del relat. Consisteix a escollir(abans de filmar o gravar la pellcula), ordenar i unir una selecci dels plansa registrar, segons una idea i una dinmica determinada, a partir del gui, laidea del director i l'aportaci del muntador.Ja que de cada escena es fan diverses preses, i que hi ha milers de presesdiferents en una pellcula, el muntatge constitueix una rdua tasca. Seguintla trama del gui, el muntador, en general, t llibertat per muntar les diferentspreses realitzades d'una escena de la manera que estimi ms apropiada. Aixmateix pot utilitzar ms o menys metratge de pellcula de cada presa, idecidir com enllaar una escena o seqncia amb la segent. Per tot aix esconsidera que el muntatge s una de les disciplines fonamentals en larealitzaci d'una pellcula. 16. HIBRIDACI DE GNERES:Es basa en l'intercanvi d'estils,quan ens centremen la fotografia,podem observar la barreja en laubicaci dels diferents gneres.Com perexempleals anuncies I als mitjans de comunicaci. 17. 1) LLIBRE DE TEXT2)GOOGLE IMATGES3)LLIBRES DE CULTURA AUDIOBISUAL4)WIKIPEDIA