Ja ha arribat L’Estiu és teu!

El programa escolar 08-09: a punt!

ALBERGS AMB HISTÒRIA

Jaume I, les Masies de l’Aigua…L’Espluga de Francolí, la Conca de Barberà

n. 13 juliol-setembre2008

www.xanascat.cat2

4Albergs amb històriaFes un recorregut per la història de Catalunya a través dels albergs de la Xanascat.

Entrevista als autors del llibreOriol Junqueras, Helena Moliné i Elena Callén parlen sobre els secrets del seu llibre, Albergs amb història.

Alberg Jaume IEls orígens de l’Alberg Jaume I, a l’Espluga de Francolí, els trobem l’any 1890, quan era un balneari.

10ActualitatLes primeres jornades de formació de L’Estiu és teu, el sistema de reserves en línia de la Xanascat, reformes a l’alberg de Planoles...

12 El convidatEntrevista a la Georgina Latre, la Isona de Ventdelplà, que quan tenia 13 anys va anar de colònies a l’alberg de Planoles.

16 BreusLes notícies d’actualitat de l’Agència Catalana de Joventut i la Secretaria de Joventut.

19 Albergs internacionalsConeix França a través dels seus albergs.

22 El racó del lectorEl grup d’alberguistes El Resopó explica les seves aventures pels diversos albergs de Catalunya. I si tu expliques les teves entraràs en el sorteig d’un cap de setmana per dues persones en un alberg!

L’Estiu és teuProposta d’estades durant l’estiu de la Secretaria de Joventut adreçada a nois i noies de 5 a 16 anys, amb l’objectiu que es puguin divertir i aprendre d’una manera diferent durant les vacances.

14

Programa escolar 08-09Ja es poden consultar les novetats del programa escolar 08-09, que ofereix la Xanascat als centres docents.

18

Altres mónsEls camps de treball internacionals són una bona oportunitat per conèixer joves d’altres nacionalitats, al mateix temps que es participa en tasques d’intervenció sobre el medi social i ambiental.

20

Agenda i activitatsFes un cop d’ull a les festes majors, fi res i mercats que tindran lloc aquest estiu a Catalunya, i escapa’t en un alberg.

8

Residències d’estudiants Les residències d’estudiants de la Generalitat de Catalunya són instal·lacions que ofereixen allotjament i servei als joves que estudien lluny de casa seva.

11

sumarin. 13

juliol-setembre2008

editorial

Comença la temporada d’estiu i els albergs s’omplen d’infants i joves que participen en es-tades d’estiu, joves que troben en els albergs l’ocasió per formar-se i construir la seva per-sonalitat d’una manera diferent i famílies que també trien les nostres instal·lacions per a fer-hi estades amb els més petits participant en el programa “Vacances en família”, que permet l’accés a les vacances a les famílies amb fi lls de 0 a 6 anys, tot gaudint d’un període de con-vivència i de tranquil·litat.

La Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalu-nya, és un servei que la Secretaria de Joven-tut ofereix als joves, a les escoles i al teixit as-sociatiu del nostre país, a través de l’Agència Catalana de la Joventut. Un servei que creix i es consolida, i que esdevé un espai per a la convivència, el desenvolupament personal i la participació.

Treballem perquè cada vegada hi hagi més usu-aris que gaudeixin d’una major qualitat i como-ditat, i vetllem especialment per fer créixer els aspectes socials, perquè els albergs i els pro-grames d’activitats siguin encara més propers a tothom.

És en aquest sentit, el de millorar constantment, que hem engegat el nou sistema de reserves en línia, per accedir als albergs de Catalunya a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. I també que hem renovat aquesta revista amb nous con-tinguts i seccions com “Albergs internacionals”, en què obrim una fi nestra a la xarxa mundial d’albergs, de la qual formem part; “Albergs amb història”, que número rere número explicarà el passat històric i cultural de cadascun dels al-bergs de la Xanascat; o l’“Agenda d’activitats”, on us proposem festes majors, activitats cultu-rals o tradicions d’interès que es fan arreu de Catalunya, i les possibilitats d’allotjament als al-bergs dels contorns. Tot plegat, cercant la parti-cipació dels usuaris incorporant-ne la seva veu.

Us convido doncs, a fer dels albergs casa vos-tra i a participar en aquesta revista que vol es-devenir una eina de comunicació interactiva, al vostre servei.

Bon estiu!

Julià Fernàndez i OlivaresDirector GeneralAgència Catalana de la Joventut

EDICIÓXarxa Nacional d’Albergs Socials de CatalunyaCalàbria, 14708015 BarcelonaTel. 93 483 83 41www.xanascat.catrevista.xanascat@gencat.cat

Coordinació: Medigrup Digital S.A.Redacció: Meritxell SortDisseny: Hèctor Benedito

www.xanascat.cat4

La Xanascat disposa d’albergs amb un alt valor arquitectònic (estils mo-dernistes i noucentistes), d’altres que han tingut usos interessants des del punt de vista històric (con-vents, servei públic, etc) i d’altres amb construccions arquitectòniques singulars per diferents motius (ubi-cació geogràfica, reconstruccions sobre altres edificis, etc). Aquestes 30 instal·lacions han anat evolucio-nant en els seus usos fins a esde-venir albergs.

La lectura de les pàgines del llibre ajudarà a descobrir el passat de Ca-talunya a partir del testimoni de les parets dels albergs; tant dels motius que van inspirar la seva construcció i els seus elements arquitectònics, com de les anècdotes i vivències personals dels seus inquilins, in-fluïdes pel context socioeconòmic i històric de l’època.

D’aquesta manera, el llibre proposa un recorregut per la variada geogra-fia de Catalunya a través dels al-bergs, des dels Pirineus fins al delta de l’Ebre, i un recorregut per la seva història, des de la baixa edat mitja-na als temps moderns, passant pel llegat noucentista i modernista.

Per això, l’Agència Catalana de la Jo-ventut ha considerat que era oportú donar a conèixer tots aquests actius a la ciutadania en general, i en especial als alberguistes de Catalunya i d’arreu, a través d’un llibre escrit d’una mane-ra amena i atractiva. Al mateix temps, també s’ha preparat una exposició iti-nerant per tal de fer arribar aquest pro-jecte a tots els indrets del país.

El llibre Albergs amb història es pot aconseguir a qualsevol llibreria de la Generalitat de Catalunya.

Gràcies al llibre es pot obtenir una visió diferent de la història del país on vivim avui.Al mateix temps, també s’ha preparat una exposició itinerant per tal de fer arribar aquest projecte a tots els indrets de Catalunya.

Descobreix la història de Catalunya a través de les parets dels albergs, que han evolucionat al llarg dels anys fins a convertir-se en el que són avui

Data de construcció

Navès Segle XAlberg Rectoria de la Selva

Tiana Segle XIIAlbert La Conreria

Girona Segle XIIIAlberg Cerverí de Girona

Manresa 1311Alberg Del Carme

Tremp 1496Alberg del Pallars

L’Escala Segle XVIAlberg Empúries

Altafulla 1690Alberg Casa Gran

Móra la Nova 2a meitat s. XVIIAlberg Mas de la Coixa

Banyoles Segle XVIIIAlberg de Banyoles

L’Espluga de Francolí 1843Alberg Jaume I

Llívia 1868Alberg Anna Maria Janer

La Molina Segle XIXAlberg Mare de Déu de les Neus

Sant Joan de les Abadesses 1880Alberg Ruta del Ferro

Cantonigròs Finals segle XIXCasa de Colònies Sta. Ma. Roure

Barcelona 1906Alb. Mare de Déu de Montserrat

Cabrera de Mar 1920Alberg Torre Ametller

Olot 1921Alberg Torre Malagrida

El Masnou 1922Alberg Josep M Batista i Roca

Vall de Núria 1934Alberg Pic de l’Àliga

Poblenou del Delta 1956Alberg L’Encanyissada

Salardú 1957Alberg Era Garona

Lleida 1959Alberg Sant Anastasi

Canyamars 1960Alberg Mas Silvestre

Coma-ruga 1961Alberg Santa Maria del Mar

Planoles 1965Alberg Pere Figuera

Deltebre 1977Alberg Mn Antoni Batlle

La Seu d’Urgell 1992Alberg La Valira

Vic 1994Alberg Canonge Colell

Berga 2001Alberg de Berga

Barcelona 2004Alberg InOut

Albergs amb història

Aquest és el títol d’un llibre que recull la història de 30 albergs de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya.

5

Quina ha estat la vostra tasca en el procés de producció del llibre?Helena Moliné: Recerca, documenta-ció, i tot el que et puguis imaginar i més, jeje! Des de xafardejar els arxius municipals, fi ns a entrevistar els avis del poble, parlar amb els directors dels albergs, els subdirectors, els que havien estat directors, amb la família que havia estat propietària d’aquella casa, amb els arxius personals...

Quant temps heu trigat?Elena Callén: Després de signar el conveni vam estar un mes amunt i avall per Catalunya amb el cotxe. Ens

vam marcar una ruta pels 30 albergs que havíem de visitar, i en fèiem dos o tres al dia. També anàvem a l’arxiu del poble, a la biblioteca, i parlàvem amb totes aquelles persones que ens podien aportar informació valuo-sa sobre l’alberg. Quan vam acabar les visites, aleshores va començar el procés de redacció amb l’Oriol.

Què destacaríeu d’aquest llibre?Helena Moliné: Que és impressio-nant com es pot arribar a entendre la història de Catalunya a través dels albergs de joventut. El modernisme, l’evolució del comerç, les guerres...

tots els esdeveniments que han suc-ceït al nostre país te’ls poden expli-car les parets dels albergs.

Com valoreu l’experiència? Elena Callén: Molt positivament, la recomanem a tothom. Ha estat un projecte molt engrescador, perquè no havíem d’escriure sobre un tema pac-tat, sinó sobre històries i dades que encara s’havien de descobrir. Si ara algú llegeix el llibre, li fa gràcia i vol fer la ruta i comprovar tot el que no-saltres hem escrit, s’ho passarà bé. A més, segur que encara descobrirà més coses!

L’Agència Catalana de Joventut va tenir la iniciativa d’elaborar el llibre Albergs amb història i va pensar en vostè per escriure’l. Què el va portar a acceptar aquest projecte?Primerament, la voluntat de divulgar el nostre patrimoni. I, principalment, ori-entar-lo al nostre jovent, per tal que la inestabilitat econòmica que pateix no suposi cap gran entrebanc per conèi-xer les acolorides realitats amb què ens obsequia el nostre petit país.

El llibre recull la història de 30 al-bergs de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. Com han evo-lucionat en els seus usos fi ns a con-vertir-se en albergs?

Es pot comprovar com la majoria d’ells s’han anat adequant i adaptant a les necessitats que han plantejat les diverses conjuntures històriques. Els orígens i l’estudi arquitectònic de cadascun dels immobles ens vin-cula a la història dels indrets, a les particularitats i a les realitats socio-econòmiques, a la confi guració i ar-ticulació de tot el territori, des dels Pirineus fi ns al delta de l’Ebre.

Què ha descobert escrivint aquest lli-bre? Pot remarcar alguna curiositat?Curiositats n’hi ha a cadascun dels albergs! Sense que semblin més importants que la resta, en general, podríem dir que, en el cas del Mas

de la Coixa, a Móra la Nova, l’edifi ci existia abans que el mateix poble, i que, en un principi, aquesta loca-litat s’anomenava Masos de Móra, en part, gràcies al de la Coi xa. O l’estreta relació que poden arribar a tenir els albergs. Les famílies Amet-ller i Malagrida eren propietàries, a part de les seves cases d’estiueig a Cabrera i Olot, respectivament, de cases familiars a passeig de Grà-cia de Barcelona. Així doncs, eren veïnes. Però de curiositats n’hi ha moltes més i es poden trobar als destacats del llibre.

Helena Moliné i Elena Callén

Albergs amb història: parlem amb els seus autorsL’octubre del 2007 es va signar el conveni amb el Departament de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per escriure un llibre sobre la part més històrica i arquitectònica dels albergs de Catalunya. L’Oriol Junqueras, historiador i professor de la UAB, juntament amb les seves exalumnes Helena Moliné (periodista) i Elena Callén (estudiant d’Humanitats), van fer un esprint i en temps rècord van escriure el llibre, que van entregar el 31 de desembre del 2007. I just la vigília d’aquest Sant Jordi, el 22 d’abril del 2008, el llibre sortia d’impremta i veia la llum...

“La història de Catalunya

es pot explicar a través

dels albergs”

Oriol Junqueras

“Tots els albergs tenen alguna

curiositat”

Albergs amb història

www.xanascat.cat6

Albergs amb història (1)

Jaume I, les Masies de l’Aigua…L’Espluga de Francolí, la Conca de Barberà Si es fa un salt enrere en el temps per buscar la història de l’Alberg Jaume I, a l’Espluga de Francolí, es pot comprovar com ha anat canviant d’usos al llarg dels anys. Des de balneari fins a escola de formació falangista, passant per hospital militar de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola.

7

A l’Espluga de Francolí hi tro-bem la Font del Ferro. L’any 1815, el seu aiguaneix esta-va a la Masia de l’Aigua, una

propietat que el 1890 la família An-guera va vendre a Pere Antoni Torres i Jordi, que la va habilitar com el Bal- neari Vil·la Engràcia. D’aquesta mane-ra, amb quinze mil duros, es va donar el tret de sortida a la funció d’allotja-ment de l’actual Alberg Jaume I.

Torres i Jordi va aprofitar les condi-cions naturals de la zona per impul-sar un negoci que resultarà clau per al turisme de la comarca. Des de feia molts anys, Les Masies de l’Espluga de Francolí atreien gent d’arreu, que venia per beneficiar-se de les propie-tats medicinals de l’aigua que brolla-va d’una roca negra. Sigui com sigui, el Balneari Vil·la Engràcia va canviar el paisatge de Les Masies. Dos anys més tard de la compra, el recinte fun-cionava a ple rendiment. Tant, que fins i tot a principis del segle XX es va convertir en un dels emplaçaments de les colònies escolars, organitza-des per l’Ajuntament de Barcelona.

No obstant això, el 1936, amb l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’edifici va canviar d’ús. El balneari va desa-parèixer i, en lloc seu, s’hi instal·là un hospital militar de l’exèrcit repu-blicà. De fet, el fotògraf Robert Capa (pseudònim d’Endre Friedmann), en una imatge presa al pati del que ara és l’alberg de joventut, ens ha deixat el testimoni del comiat dels brigadis-tes internacionals (1938). Un cop acabada la guerra, l’Estat va comprar l’edifici per 400.000 pessetes i es va convertir en l’Albergue Jaime I el Con-

quistador, de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Tot i definir-se com a al-berg, però, la seva funció distava molt del concepte actual, ja que s’entenia com una escola de formació falangis-ta i acollia reunions del Consejo Pro-vincial de la Sección Femenina. En aquest sentit, el dia 25 de juliol de 1949, amb la presència de Pilar Pri-mo de Rivera, s’acomiadava el primer torn de nenes que hi havia estiuejat.

Un cop restaurada l’autonomia de Catalunya, l’alberg passa a ser de la Generalitat, que li catalanitza el nom. Així, l’Alberg Jaume I és un bon exem-ple de com es pot explicar la història d’un indret, en aquest cas de l’Esplu-ga de Francolí, a través dels diferents usos que s’han donat a l’alberg de la població.

La fotografia del llibre Soldados de Salamina

va ser presa per Robert Capa a Les Masies

de l’Espluga de Francolí, i possiblement

correspongui a un brigadista italià. A més, el

llibre The definitive collection, de Capa, inclou

205 imatges de la Guerra Civil espanyola, tres

de les quals estan fetes a Les Masies.

eh!...a la Font de Ferro hi diu:

“L’aigua presa amb mètode

al peu de la font cura moltes

malalties, però portada fora

té poca o cap virtut” Federico

Prats.

Adreça:Les Masies, s/n 43440 – L’Espluga de FrancolíComarca: Conca de BarberàAny 1a construcció: 1843Alberg des de l’any: 1980

Albergs amb història

www.xanascat.cat8

Agenda d’activitatsOmple el teu estiu d’activitats per les diferents comarques de Catalunya i allotja’t als albergs de...

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ (CONCA DE BARBERÀ)25-27 juliol: Festa Major de l’Espluga de Francolí1-4 agost: Festa Major a Vimbodí i Poblet1-4 agost: Festa Major a Vilanova de Prades26-28 setembre: Terrània. Festival Internacional

de ceràmica de Montblanc

Mercats setmanals: Dilluns a l’Espluga de Francolí, Sta. Coloma i SarralDivendres a l’Espluga de Francolí i a Montblanc

I ens podrem allotjar a... L’Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí

CABRERA DE MAR, CANYAMARS (MARESME)

17 juliol-20 agost: Festival SHAKESPEARE a Santa Susanna i Mataró

20-29 juliol: Festa Major de “Les Santes” a Mataró

31 juliol-3 agost: Festa Major a Canyamars (Dosrius)

I ens podrem allotjar a...L’Alberg Torre Ametller de Cabrera de MarL’Alberg Mas Silvestre de Canyamars

ALTAFULLA (TARRAGONÈS)

15 juliol: Festa del Quadre de Santa Rosalia a Torredembarra

20 juliol: Festa Major a Santa Margarida (Riera de Gaia)

3r cap de setmana d’agost: Fira d’Artesans. Demostracions d’oficis, tallers, artesania d’elaboració pròpia i pícnic.

19 agost: Festa popular “Sant Magí” a Tarragona

11 setembre: Festa de “Santa Tecla” a Tarragona

I ens podrem allotjar a... L’Alberg Casa Gran d’AltafullaL’Alberg Santa Maria del Mar de Coma Ruga(Baix Penedès)

VILANOVA I LA GELTRÚ (GARRAF)5 agost: Festa Major de Vilanova i la Geltrú15 agost: Festa Major de Cubelles24 agost: Festa Major de Sitges1 setembre: Festa Verema a Sitges i a Cubelles1 setembre: Mostra de Curtmetratges a Vilanova

i la Geltrú

I ens podrem allotjar a... L’Alberg Vila-Nova de Vilanova i la Geltrú

VIC (OSONA)

13 juliol: VI Trobada de motos i cotxes antics a Tavertet

25 juliol: Festa Major d’estiu a Espinelves1r cap de setmana d’agost: Festa Major a Torelló15 agost: Festa Major a Manlleu25 agost: Festa Major a Orís7 setembre: Travessa nedant al pantà de Sau a

Vilanova de Sau18-21 setembre: Mercat de Música Viva de Vic

A més...

RODAFOLK a Roda de Ter12 i 13 juliol

Festival de música tradicional que presenta diverses activitats com ara concerts, balls, es-pectacles de carrer i animació infantil.

I ens podrem allotjar a... L’Alberg Canonge Collell de Vic

9

Agenda d’activitats

POBLENOU DEL DELTA I DELTEBRE (TERRES DE L’EBRE)23 juliol: Diada de l’arrossejat a L’Atmetlla de

Mar (plat típic deltaic)28 juliol- 4 agost: Festa Major a Poble Nou del

DeltaAgost: Festa Major a Deltebre1r cap de setmana d’agost a Miravet:

Festa dels Tarrissers2 agost: Nit Màgica, jocs de foc, futuròlegs...

a Tortosa

Tots els dimecres al matí: Mercat a l’aire lliure a Tortosa

I ens podrem allotjar a... L’Alberg L’Encanyissada de Poblenou del Delta (Montsià)L’Alberg Mn. Antoni Batlle de Deltebre (Baix Ebre)

TREMP (PALLARS JUSSÀ)

Activitats del programa ESC…apa’tL’Alberg del Pallars, a Tremp, ofereix una aventura de ràfting i barrancs. El primer dia, descens de Llavorsí fins a Rialp (12 quilòme-tres), amb una durada de 2 hores. I el segon dia, trobada amb l’equip de monitors a les instal·lacions Rocroi i d’allà anar al barranc d’iniciació de Berrós.

I ens podrem allotjar a... L’Alberg del Pallars de Tremp

SANT JOAN DE LES ABADESSES (RIPOLLÈS)

20 juliol: Animació infantil a càrrec de Jordi Tonietti. Passeig Comte Guifré, 18h

24 juliol: Caravana del Circ. Plaça Major, 18.30h25 juliol: Cinema a la fresca: L’Edat del Gel, El

Desglaç26 juliol: Mercat Medieval durant tot el dia. Plaça

Major, casc antic17 agost: Animació infantil a càrrec de Pep Rams.

Passeig Comte Guifré, 18h24 agost: Cinema a la fresca: Happy Feet,

Trencant el gel

I si estàs interessat... truca per fer la reserva sota petició:

Activitats del programa ESC…apa’t4, 11,18 i 25 agost:

Visita guiada “Descobrim la Ruta del Ferro i del Carbó en Bi-cicleta”. Punt de sortida: Alberg Ruta del Ferro. Lloguer i preu de bicicletes 12€ a l’alberg. De 10h a 13h

I ens podrem allotjar a... L’Alberg Ruta del Ferro de Sant Joan de les Abadesses

OLOT (LA GARROTXA)

Juguem dalt del volcà25 juliol1, 8 i 15 agost

Vols saber per què va entrar en erupció el volcà Montsacopa, al poble d’Olot? Vols fer de vulca-nòleg i descobrir tots els secrets que amaguen els volcans? Vine a passar-t’ho bé amb la famí-lia dalt del volcà i descobreix-ho!!

Els dijous d’agost. Nits al museu7, 14, 21 i 28 agost

Quatre peces de la col·lecció del fons del Mu-seu Comarcal de la Garrotxa inspiren i donen forma a quatre espectacles de música, teatre, dansa i circ.

I si estàs interessat... truca per fer la reserva sota petició:

Activitats del programa ESC…apa’tDes de l’Alberg Torre Malagrida, vol en globus: sortida cap a la zona de vol i sessió teòrica. Els enlairaments es fan al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica, entre el volcà del Croscat, el volcà de Santa Margarida i la fageda d’en Jordà.

I ens podrem allotjar a...L’Alberg Torre Malagrida d’Olot

www.xanascat.cat10

Actua

litat

Els albergs de la Xanascat, al suplement ‘Sortim’ del diari ‘Avui’

Des del 23 de maig, cada divendres surt publicat un reportatge sobre un alberg de la Xanascat al suplement Sortim del diari Avui. L’article fa referència a la història d’un alberg en concret i després

parla de les rutes a peu o en BTT que es poden fer des d’aquell alberg. Aquesta publicació té l’objectiu de donar informació sobre els albergs de la Xanascat a tots aquells ciutadans de Catalunya que encara no els co-neixen, així com explicar la seva evolució fi ns que han esdevingut com

a tal. I per a tots aquells que ja els coneixen, donar-los una visió diferent de la que tenen sobre els albergs, la seva història i les seves curiositats.

Reformes a l’alberg de Planoles

Dins del marc de col·laboració entre la Xanascat i altres departaments de la Generalitat de Catalunya es concreta la realització de Camps d’Aprenentatge del Departament d’Educació en diferents albergs de la Xarxa. Atesa la intenció de dedicar un d’aquests Camps d’Aprenentatge a l’art romànic i la natura de la comar-ca del Ripollès, es decideix ubicar-lo a l’alberg Pere Figuera de Planoles i adaptar les instal·lacions a aquestes noves necessitats.

Els albergs de la Xanascat, al suplement ‘Sortim’ del diari ‘Avui’

alberg. Aquesta publicació té l’objectiu de donar informació sobre els albergs de la Xanascat a tots aquells ciutadans de Catalunya que encara no els co-neixen, així com explicar la seva evolució fi ns que han esdevingut com

20

ALBERGS DE CATALUNYA

AQUEST EDIFICI

L’arquitecte del jardí de Torre Ametller, Nicolau Rubió i Tudurí,

és qui va projectar els jardins de Montjuïc per encàrrec

d’Alfons XII. També va fer els jardins del palau de Pedralbes,

els de la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella, els de la plaça de

Calvo Sotelo i, fins i tot, els de l’ambaixada d’Espanya a Londres.

Arquitecte verdSORTIM

Estiueig de xocolata

ALBERG TORRE AMETLLER. CABRERA DE MAR, EL MARESME

ALBERGS DE CATALUNYA

DESCRIPCIÓ

TORRE

AMETLLER

Capacitat: 180 places.

Adreça: Veïnat de Santa

Elena d’Agell (08349)

Instal·lacions: Sala de

reunions, sala d’actes per

a 104 persones, sala de

televisió, tallers, calefacció,

pàrquing, pista de

bàsquet i de futbol sala.

Telèfon: 93 759 44 48

Edifici noucentista

n

RUTA + Q ALBERGS

A PEU PER

CABRERA

DE MAR-EL

MASNOU

Les rutes + q Albergs

enllacen tots els albergs

de la Xanascat amb una

ruta per la geografia

catalana. La ruta d’avui

comença a l’alberg de

Cabrera de Mar (1) (Torre

Ametller), en direcció

Òrrius (2), on enllacem

amb el sender de gran

recorregut GR-92,

a l’alçada del coll de

Sant Bartomeu (3) en

direcció sud. Gaudiu de

les vistes a la serralada

de Marina i el litoral del

Maresme, amb una fauna

i vegetació notables. Si

avanceu, us trobareu

amb la Roca d’en Toni

(4), un monument

megalític d’interès

històric. La parada

següent és a Sant Mateu

(5), amb una bonica

ermita romànica. La ruta

continua fins que arriba

al coll de Font de Cera

(6). Aquí ens desviem i

baixem fins a Alella (7)

i d’aquí al Masnou (8).

El punt final és l’alberg

J.M. Batista i Roca.

Distància: 24 km.

Informació i reserves Xanascat: Tel. 93 483 83 63

www.xanascat.cat

6

3

4

5

2

1

7 EL MASNOU

carrer del Mig

CABRERA

DE MAR

camí de Burriac

GR-92

21

20

ALBERGS DE CATALUNYA

LA REMODELACIÓ

El xalet de la Sección

Femenina

El primer de totsALBERG PERE FIGUERA. PLANOLES, EL RIPOLLÈS

El nom de l’alberg ret homenatge a un ferm lluitador per

la llibertat de Catalunya en temps difícils. Pere Figuera,

advocat barceloní, formava part de l’equip de la revista

clandestina Ictini. També va escriure poesia de caràcter patriòtic i va

impulsar les primeres Antologies poètiques universitàries.

Líder de la clandestinitat antifranquista

SORTIM

a tal. I per a tots aquells que ja els coneixen, donar-los una visió diferent de la que tenen sobre els albergs, la seva història i les seves curiositats.

L’arquitecte del jardí de Torre Ametller, Nicolau Rubió i Tudurí,

d’Alfons XII. També va fer els jardins del palau de Pedralbes,

els de la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella, els de la plaça de

DESCRIPCIÓ

TORRE

AMETLLER

Capacitat: 180 places.

Adreça: Adreça: A

Veïnat de Santa

Elena d’Agell (08349)

Instal·lacions: Sala de

reunions, sala d’actes per

a 104 persones, sala de

televisió, tallers, calefacció,

pàrquing, pista de

bàsquet i de futbol sala.

Telèfon:Telèfon:T

93 759 44 48

Edifici noucentista

n

RUTA + Q ALBERGS

RUTA + Q ALBERGS

AA PEU PER

CACABRERA

DDE MAR-EL

MASNMASNOU

Les rutes + q Albergs

Les rutes + q Albergs

enllacen tots els albergs

enllacen tots els albergs

de la Xanascat amb una

de la Xanascat amb una

ruta per la geografia

ruta per la geografia

catalana. La ruta d’avui

catalana. La ruta d’avui

comença a l’alberg de

comença a l’alberg de

Cabrera de Mar

Cabrera de Mar (1) (Torre

Ametller), en direcció

Òrrius (2), on enllacem

amb el sender de gran

recorregut GR-92,

a l’alçada del coll de

Sant Bartomeu (3) en

direcció sud. Gaudiu de

les vistes a la serralada

de Marina i el litoral del

Maresme, amb una fauna

i vegetació notables. Si

avanceu, us trobareu

amb la Roca d’en Toni

(4), un monument

megalític d’interès

històric. La parada

següent és a Sant Mateu

(5), amb una bonica

ermita romànica. La ruta

continua fins que arriba

al coll de Font de Cera

(6). Aquí ens desviem i

baixem fins a Alella (7)

i d’aquí al Masnou (8).

El punt final és l’alberg

J.M. Batista i Roca.

Distància: 24 km.

Informació i reserves Xanascat: Tel. 93 483 83 63

www.xanascat.cat

6

7 EL MASMASMASNNOUOU

carrer del Mig

L’arquitecte del jardí de Torre Ametller, Nicolau Rubió i Tudurí,

és qui va projectar els jardins de Montjuïc per encàrrec

d’Alfons XII. També va fer els jardins del palau de Pedralbes,

els de la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella, els de la plaça de

Calvo Sotelo i, fins i tot, els de l’ambaixada d’Espanya a Londres.

rquitecte verd

stiueig de xocolata

stiueig de xocolata

El xalet de la Sección

Femenina

l primer de tots

l primer de tots

l primer de tots

El nom de l’alberg ret homenatge a un ferm lluitador per

la llibertat de Catalunya en temps difícils. Pere Figuera,

advocat barceloní, formava part de l’equip de la revista

. També va escriure poesia de caràcter patriòtic i va

Líder de la clandestinitat antifranquista

ALBERGS DE CATALUNYA

DESCRIPCIÓ

PERE

FIGUERA

Capacitat: 184 places.

Adreça: Ctra. de Nevà

Prat Cap Riu, s/n

Instal·lacions: Sala de

lectura i ordinadors, sala

d’estar, sala de TV, sala

per a 200 persones,

camps de futbol i de

bàsquet, pàrquing i jardí.

Telèfon: 972 736 177

RUTA + Q ALBERGS

PLANOLES -

NÚRIAÉs una magnífica

excursió per un

paisatge de roca i

aigua amb panoràmiques

immillorables. La ruta

segueix l’antic camí

dels Pelegrins, o camí

Vell, que abans que es

construís el Cremallera,

el 1931, era la via d’accés

al santuari de Núria.

Sortim de l’alberg Pere

Figuera (1) en direcció

a Queralbs i les gorges

de Núria. A Queralbs

(2) hi destaca l’església

romànica del segle X. Pel

camí, molt sinuós i amb

fort pendent, trobem

els ports medievals del

Cremat (3) i dels Tres

Molins (4), així com les

roques de Tot el Món

(5) i un salt d’aigua

espectacular, conegut

com el salt de l’Àngel

(6). Finalment, a l’horitzó

aconseguirem veure el

santuari de Núria (7),

enmig de la vall i regit

per l’imponent Puigmal

(8), cap a l’oest. Quan

arribem a la vall de

Núria, hem de localitzar

l’alberg Pic de l’Àliga, on

passarem la nit.

Distància: 18 km.

Informació i reserves Xanascat: Tel. 93 483 83 63

www.xanascat.cat

21

n

FRANÇA

PLANOLES

NÚRIA

collada de Fontcalba

68

3

4

5

2

1

7

GR-92

El passat 21 de maig es va po-sar en funcionament el nou sis-tema de reserves en línia pels albergs de la Xanascat. Per tal de promoure el canal d’Inter-net a l’hora de fer la reserva per part dels usuaris, s’ofereix un 10% de descompte a tots aquells que utilitzin la seva reserva en línia. És una promoció acu-mulable a qualsevol al-tra i en gaudiran aquells usuaris que realitzin la seva reserva abans del 21 de juliol.

Nou sistema de reserves en línia

dels albergs de la Xanascat

Primeres jornades de formació: L’Estiu és teuDurant els dies 6 i 7 de juny l’Agència Catalana de la Joventut ha organitzat les I jornades de formació per als mo-nitors, coordinadors de les estades i directors d’albergs que formen part de l’equip de L’Estiu és teu. Aques-tes jornades, que han tingut lloc a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat de Barcelona, han consistit en qua-tre sessions diferents: Resolució de

confl ictes i mediació, Relació amb els pares, Noves addiccions i Emergències

psicològiques, totes elles a càrrec de professionals reconeguts del seu sec-tor. Finalment, l’Àrea de Programes de Xanascat també ha informat sobre els valors formatius a L’Estiu és teu, la sostenibilitat i els hàbits saludables.

11

Les residències d’estudiants de la Generalitat de Catalunya són instal·lacions que oferei-xen allotjament i servei als jo-

ves que estudien lluny de casa seva. Acullen nois i noies de Catalunya i d’altres països, i estan completa-ment preparades perquè els joves hi puguin estudiar, fer consultes, llegir i aprofundir els seus coneixements.

Es tracta d’instal·lacions mixtes que, a més de residències d’estudiants, en alguns casos o períodes també tenen la condició d’albergs juvenils. Disposen d’una dinàmica pròpia, que aprofundeix en les relacions perso-nals, i d’un servei educatiu que vetlla per la convivència durant el curs aca-dèmic. L’ideari d’aquests centres es basa en el respecte als valors demo-cràtics i en l’exercici de la tolerància, la llibertat i la responsabilitat. A més, es potencia la participació per mitjà del treball en equip de totes les per-sones que hi viuen i hi treballen. Com que són centres compromesos amb la realitat de Catalunya i del món, procuren mantenir el diàleg constant amb l’entorn, principalment amb el món acadèmic, però també amb els moviments cívics, juvenils i culturals de la ciutat i la comarca. Per això es-tan en constant adaptació educativa a la realitat que ens envolta, i intro-dueixen periòdicament les variacions necessàries en els seus plans d’ac-tuació anuals.

D’aquesta manera, les residències d’estudiants són instal·lacions per:- Conviure- Gaudir- Estudiar- Compartir- Conèixer el país- Estar còmode- Participar- Reflexionar

Actualment, les residències

d’estudiants de la Generalitat

de Catalunya són cinc: l’alberg

Cerverí de Girona, a Girona,

l’alberg del Carme, a Manresa,

l’alberg Canonge Collell,

a Vic, l’alberg Sant Anastasi,

a Lleida, i l’alberg Torre

Malagrida, a Olot. Per obtenir

més informació sobre cada

instal·lació pots consultar

el web www.xanascat.cat.

Les inscripcions per al curs

2008-2009 ja estan obertes

des del maig. La sol·licitud pot

fer-se trucant a cada residència

o bé visitant les instal·lacions.

Per a tots aquells que estudien fora de casa, se sentin com a casa

Residències d’estudiants

Resid

èncie

s d’es

tudian

ts

www.xanascat.cat12

Aquesta ja és la cinquena temporada de Ventdelplà... Et veus fent la sèrie durant molt temps més?Espero estar a la sèrie fins que s’acabi del tot. Suposo que durarà fins que tingui audiència, fins que la gent se’n cansi.

En què t’assembles i en què et dife-rencies amb la Isona? Realment no ens assemblem gaire. Ella és molt responsable, que no vol dir

que jo no ho sigui, però ho fa tot tal com ha de ser. És molt correcta i sem-pre pensa amb els altres, és a dir, fa el que la gent del voltant espera d’ella. Jo en aquest sentit potser sóc més ego-ista, però no perquè no pensi amb els altres, sinó perquè també miro per mi.

Què has après de treballar al costat d’actors consolidats com l’Emma Vi-larasau o el Ramon Madaula?És una passada. Tant ells dos com

els altres actors són maquíssims. Només veient com treballen i la na-turalitat amb què es mouen pels ro-datges ja aprens. Són uns autèntics mestres.

A quina edat vas començar a treba-llar d’actriu?Als 15 anys, quan vaig rodar la pel-lícula Otros días vendrán. I quan es-tava a punt de complir els 16 ja va començar Ventdelplà.

Ara en tens 19. Has hagut de renun-ciar a moltes coses pel fet de posar-te a treballar tan jove?Vaig haver de renunciar a anar a l’ins-titut d’una manera normal. Al meu

Georgina Latre“Recordo l’estada de colònies a l’alberg de Planoles com una experiència molt maca” Més coneguda com la Isona de Ventdelplà, la Georgina Latre té claríssim que vol dedicar la seva vida a ser actriu. Però quan tenia 13 anys, edat en la qual va assistir en una de les colònies d’anglès de L’Estiu és teu, era una noia tímida que no es podia ni imaginar que s’acabaria convertint en actriu d’una de les sèries catalanes amb més èxit.

“Abans era una persona molt tímida i em feia vergonya que la

gent em parés pel carrer. Ara ja m’hi he acostumat”

13

El convidat

centre em van dir que havia d’escollir, o la tele o el Batxillerat. I crec que no van fer bé. Aleshores vaig optar per cursar-lo a distància. Tinc Primer i em falta acabar Segon, però a poc a poc, perquè també estic estudiant Inter-pretació i no tinc temps de tot.

T’han ofert algun paper arran del teu èxit a Ventdelplà?A veure, d’oportunitats no te’n surten. No et truquen per dir-te “ei, hem pen-sat amb tu per aquesta pel·li”, però sí que la sèrie m’ha preparat per enfron-tar-me a altres càstings i fer-los millor. Ara tinc més tables a l’hora de treba-llar. Per exemple, estic rodant una pel-lícula amb el Ventura Pons, i m’he ado-nat que si no tingués aquesta base em sentiria molt perduda. En canvi, ara puc proposar, aportar idees...

I la fama, com la portes? Et para la gent pel carrer?Sí, bastant. Sobretot les iaies, jeje! Ho he intentat portar bé. Ara ja no tant, però abans era una persona molt tí-mida i em feia vergonya que la gent em parés. La veritat és que ja m’hi he acostumat i quan algú em diu alguna cosa desagradable, com insultar-me a mi o al meu personatge, passo. Però si la gent s’acosta amablement, no tinc cap problema.

Quan eres més petita, vas ser usuà-ria del programa l’Estiu és teu. Com recordes aquella època? Tenia 13 anys, i vaig anar a l’alberg de Planoles de colònies durant dues setmanes. La veritat és que m’ho vaig

passar molt bé i ho recordo com una experiència molt maca.

La idea d’apuntar-te a les estades de l’Estiu és Teu va ser dels teus pares o vas insistir tu?Va ser dels meus pares. Jo era una nena molt tímida, i d’entrada em cos-tava acceptar marxar de colònies. Però després sempre m’ho acabava passant bé.

Quines activitats vas fer quan vas participar en aquest programa?Eren unes colònies d’idiomes, d’an-glès, concretament. Els monitors et parlaven tot el dia en aquesta llengua, però els entenies perfectament. Re-cordo que al principi ens van fer una prova de nivell, per veure a quin grup ens posaven. Cada dia teníem clas-se, sobretot d’expressió oral, i també fèiem altres activitats, com gimcanes, excursions...

En aquella època ja volies ser ac-triu?Aleshores volia ser psicòloga. Quan feia ESO el teatre m’agradava, però no em plantejava dedicar-m’hi. Va ser arran de la pel·lícula i de començar a fer Ventdelplà quan ja ho vaig tenir claríssim. Ara no podria viure sense fer teatre. Això sona molt intens, però és així, jeje!

La Georgina va anar de colònies a l’albergde PlanolesTenia 13 anys i s’ho va passar molt bé. Eren unes colònies d’idiomes, d’anglès, concretament. Els monitors els parlaven en aquest idioma des que es llevaven fins que se n’anaven a dormir, i cada dia feien classe, sobretot d’expressió oral. També feien altres activitats, com gimcanes o excursions, per exemple, a Núria.

“Estar a la sèrie Ventdelplà

m’ha donat moltes tables a

l’hora de treballar. Per exemple,

estic rodant una pel·lícula amb

el Ventura Pons, i m’he adonat

que si no tingués aquesta base

em sentiria molt perduda”

ww

w.xa

nasc

at.c

at 14

L’estiu és teuGaudeix-lo d’una manera diferent!

Els nois i noies que participen en aquest programa poden optar per sis activitats diferents, entre les quals hi ha idiomes, esports, música i informàtica.

15

En aquesta 14a edició del programa L’Estiu és teu, la participació dels nens i les nenes ha estat molt signifi-cativa i ha tornat a augmentar. La du-rada de les estades d’enguany és de 14 dies/13 nits, 10 dies/9 nits o 7 dies/6 nits, en funció de la tipologia que s’esculli, i tenen lloc del 22 de juny a l’11 de setembre a 25 albergs de la Xarxa Nacional d’Albergs Soci-als de Catalunya.

Les tipologies d’estadaLes estades d’estiu que s’ofereixen consten de sis activitats diferents i un ampli ventall de torns, sota la di-recció de professors especialitzats i monitors de lleure. Així, els nois i noies poden aprofundir en l’aprenen-tatge de diferents idiomes (anglès, francès o alemany), practicar esports (com a novetat d’aquest any, el ciclis-me), ampliar el coneixement musical, introduir-se en el món de la informà-tica i les telecomunicacions, o gaudir del combinat d’idiomes i multiespor-tives aprenent anglès i alhora prac-ticant esports d’aventures. També tenen l’opció d’escollir les estades multiesportives, que consisteixen en l’aprenentatge de les tècniques de diferents esports, com escalada, pi-ragüisme, espeleologia, windsurf, tir amb arc, etc.

Mesures de seguretat- Nou model de braçalets identifica-

tius per tal que els participants de les estades estiguin identificats en tot moment a les sortides on hi po-den coincidir amb altres nens i ne-nes (platja, piscina, etc).

- Armilles autoreflectants per a tots els participants i monitors. Són imprescindibles a les sortides on hi ha perill, per exemple, quan es passa per la carretera o per vies transitades per vehicles.

- Conveni amb el SEM i el Col·legi de Psicòlegs perquè en casos greus o molt greus hi hagi assistència im-mediata al mateix alberg. La seva finalitat és desplegar tot un equip perquè en els supòsits d’emergèn-cia es pugui donar suport als par-ticipants de les estades, monitors, pares i a totes les persones involu-crades.

- Comunicació per SMS amb tots els responsables de l’organització de L’Estiu és teu per informar-los de qualsevol incidència que hi pugui haver i reaccionar al moment. Per exemple, avís de temperatures molt altes en alguna població, alerta roja de pluges, mala mar per aquells que hagin de fer activitats a la plat-ja, etc.

El programa L’Estiu és teu és una proposta d’estades durant l’estiu de la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya que, a través de l’Agència Catalana de Joventut, s’adreça als nois i les noies de 5 a 16 anys amb l’objectiu que es puguin divertir i aprendre d’una manera diferent durant les vacances d’estiu.

Les activitats que s’ofereixen, que tenen un ampli ventall de

torns, es realitzen sota la direcció de monitors i professors

especialitzats.

Les novetats!

Com a novetat d’aquest any, els i les participants de famílies nombroses han gaudit d’una reducció equivalent al 10% del preu de l’estada. Aquesta mesura forma part del pla de suport a les famílies, del Departament d’Ac-ció Social i Ciutadania.Una altra novetat d’aquest 2008 és que es poden fer estades de ciclisme a l’alberg de Banyoles i estades com-binades a l’alberg Ruta del Ferro, a Sant Joan de les Abadesses.

L’estiu és teu

www.xanascat.cat16

Guia d’activitats d’estiu 2008 L’estiu ja és aquí, i ja arriba el moment de començar a planifi car-lo. De buscar la millor opció per a què infants i joves ens ho passem bé. Per això, la Secretaria de Joventut publica i distribueix la Guia d’activitats d’estiu 2008, que recull quasi 900 activitats d’estiu que organitzen les associacions juvenils d’educació en el lleure per a tots els infants i joves de Catalunya. Un manual que ofereix 42.577 places i que facilitarà la cerca de pares i mares a l’hora de planifi car l’estiu.

Consulta-la al JOVE.CATLa guia, que ha estat distribuïda a 2.200 escoles, més de 1.300 esplais i agrupaments escolta i prop de 300 punts d’informació juvenil d’arreu del país, es pot consultar íntegrament al portal JOVE.CAT.La Guia d’activitats d’estiu 2008 conté informació detallada sobre cadascuna de les activitats (lloc i dates de realització, entitat organitzadora, nombre de places, preu i telèfon, entre d’altres). Una vegada consultada, les inscripcions s’han de realitzar directament contactant amb l’entitat organitzadora de l’activitat.Segons estimacions de Joventut, més de 200.000 infants i joves participaran en unes 4.000 activitats d’estiu de juny a setembre. Aquestes activitats tenen com a objectiu contribuir a l’educació dels nois i les noies, donant importància a l’educació en valors com el compromís, la llibertat, l’altruisme i la solidaritat.Els tipus d’activitats que s’organitzaran aquest estiu són: colònies, casals d’estiu, estades, campaments, rutes, intercanvis i camps de treball.

Breus

Màster en Joventut i Societat

Aquells/es que estigueu interessats en temes de joventut, des de la recer-ca a la intervenció i les polítiques de joventut, sapigueu que teniu fi ns el 30 de juny per a fer la preinscripció per al Màster Interuniversitari en Joventut i Societat, l’únic ofi cial que es farà el proper curs en aques ta matèria. Es tracta d’un màster reconegut ofi -cialment i adaptat a les directrius europees. Una titulació interdiscipli-nar que s’impartirà a través de les òptiques de l’antropologia, la socio-logia, la comunicació...

Fins a sis universitats públiques ca-talanes hi estan implicades: Univer-sitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Barce-lona i Universitat Autònoma de Bar-celona. El màster us donarà accés al doctorat i al màster europeu en Youth Studies. El màster està pensat perquè ocu-pi unes 1.500 hores de treball, una part de les quals serà presencial i la resta serà treball que cada estu-diant podrà realitzar pel seu comp-te. El màster ofereix la possibilitat de fer pràctiques, viatges d’estudi a l’estranger i participar en el Congrés

Joventut i Societat que conclou el curs.

Participació de JoventutLa Secretaria de Joventut (SJ) col-labora en el màster i, de manera especial, amb una beca atorgada en concepte de mobilitat. Aquesta s’atorgarà a l’alumnat matriculat que ho sol·liciti. L’ajut serà d’uns 200€ per a cada estudiant.El màster té un preu públic, i també compta amb un ajut específi c de la SJ destinat als dos viatges d’estudis (un d’àmbit nacional i l’altre d’àmbit europeu).Teniu més informació al portal JOVE.CAT.

«Talla amb els mals rotllos»La violència controla, domina i sotmet a les persones i als grups socials. A través d’amenaces o de força físi-ca, s’ha impedit a molts éssers humans poder exercir els seus drets, imposant i limitant l’elecció de formes de vida, la llibertat de moviments i la lliure expressió.Hi ha una violència específi ca que va contra les dones, expressió de la seva secular situació de discrimina-ció, que s’ha emprat com a instrument que manté la desigualtat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones.Això no es pot permetre, i per aquest motiu l’Insti-tut Català de les Dones (ICD), la Secretaria de Joven-tut i el Departament d’Educació, porten quatre anys impulsant la campanya «Talla amb els mals rotllos», adreçada a noies i nois d’entre 14 i 25 anys, amb mis-satges que proposen relacions sentimentals lliures de masclisme, gelosia i bronques. És el primer programa de prevenció de la violència masclista entre els i les joves.

Donar respostesLa gravetat i l’àmplia dimensió d’aquest confl icte social ha mobilitzat les associacions de dones i les institucions. La Generalitat, entre d’altres, ha creat el Programa per a l’abordatge integral de les violències vers les dones.La fi nalitat de projectes com «Talla amb els mals rot-llos» és proporcionar eines i recursos formatius a la població jove perquè esdevingui agent actiu capaç d’impulsar estratègies de prevenció de la violència i promoure el respecte mutu entre els sexes i la resolu-ció no violenta dels confl ictes.

17

Joventut ofereix cinc beques per col·laborar amb les Nacions Unides En la seva contínua aposta pel món de la cooperació, aquest any la Secre-taria de Joventut, conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Programa de De-senvolupament de les Nacions Unides (PNUD), convoquen cinc beques per-què cinc joves catalans puguin anar a ofi cines del PNUD de diferents països en vies de desenvolupament, per tal d’incorporar-se a la feina d’aquests organismes sobre el terreny.Cadascun dels joves anirà a un país diferent. Les possibilitats són: Líban, Marroc, Moçambic, Colòmbia i les Ofi -cines Centrals del PNUD a Ginebra. Les pràctiques s’emmarquen en el programa Art Gold, que consolida pro-cessos de cooperació en el marc de les cooperacions descentralitzades. És a dir, fomenta el treball específi c amb les comunitats locals i regionals, i no a nivell estatal.

El Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, signa l’acord de col·laboració al Marroc

La signatura que farà possible aquest programa de cooperació es va fer en el marc de la Segona Con-venció Internacional per a un Enfo-cament Territorial del Desenvolupa-ment. Una convenció organitzada pel programa de les Nacions Unides al Desenvolupament (PNUD) i el govern del Marroc, que va tenir lloc a Tàn-ger, del 12 al 14 de maig. L’acord va ser signat el dimecres 14 de maig passat pel Secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Eugeni Villalbí, el Director General de Coo-peració al Desenvolupament i Acció Humanitària, David Minoves, i per la directora del Programa de Desenvo-lupament de les Nacions Unides a Ginebra, Cécil Molinier. La convenció es va convocar a nivell mundial per refl exionar sobre els diferents enfo-caments de la cooperació descentra-litzada.

Carnet Jove Acord CJ – VuelingNomés per ser titular del CJ cada mes tindràs 10€ de descompte en la compra d’un bitllet d’avió.

La companyia de vols de baix cost Vueling i Carnet Jove han arribat a un acord de col-laboració que de ben segur agraireu tots els usuaris del CJ. I més els que viatgin. Des del 23 de juny, només per ser titulars de CJ tindreu 10€ de descompte en la compra d’un bitllet d’avió amb Vueling a la destinació que vulgueu. Com

ho sentiu. Això sí, només podràs adquirir un bitllet al mes.Aquests bitllets amb descompte els podreu acon-seguir a la secció del CJ de JOVE.CAT. Així de fàcil. Només haureu d’entrar al nostre web, facilitar-nos el DNI i seleccionar el destí. Amb les vacances d’estiu aquí al costat, aquest avantatge el podreu gaudir al màxim.Amb Vueling podràs viatjar per tota Europa: París, Roma, Milà, Amsterdam, Brussel·les, Atenes, Mal-ta, Gran Canària o Eivissa poden ser el destí de les teves vacances d’estiu. O de l’escapada d’un cap de setmana. L’únic requisit per fer-se amb aquesta promoció és ser titular del Carnet Jove amb un mí-nim d’un mes d’antiguitat. Si encara no ets usuari, no triguis més a fer-te’l!

Sortejos de bitlletsA més, gràcies a l’acord entre Vueling i el Carnet Jove, també podreu participar en un sorteig mensu-al a través de la secció del CJ de JOVE.CAT d’un bit-llet d’avió per a dues persones. Ja ho saps, només cal inscriure’s i provar sort.

Facilitar la mobilitat dels joves a nivell internacionalEl Carnet Jove és una eina que té com a un dels seus objectius principals promoure i facilitar l’ac-cés dels joves catalans a la seva mobilitat interna-cional, des d’un punt de vista turístic i cultural.Aquesta situació es concreta a través de les se-güents característiques que el CJ presenta:

1 Carnet integrat a EYCA que és vàlid per gaudir de més de 100.000 avantatges en més de 40 països europeus.

2 Incorpora de franc una assegurança d’assistèn-cia en viatges a l’estranger.

3 Avantatges com Vueling, Trasmediterrania, RENFE (i en d’altres serveis turístics: agències de viatge, allotjament, activitats turístiques com museus...), cursos d’idiomes a l’estranger.

4 Altres accions són convocatòries del Programa Connecta’t, vinculades a fomentar l’europeitat i facilitar l’accés a viatges a l’estranger: Seminari de Croàcia, premis del Fotoconcurs, Viatge Fi de Curs, sorteig de curs d’idiomes...

Joventut aposta per l’esperit emprenedorMolts/es joves voldrien dur a terme els seus projectes, crear les seves pròpies empreses o, en defi nitiva, treballar pel seu compte. La Secretaria de Joventut considera aquest àmbit, el de l’emprenedoria, com a estratègic, i és per això que ha decidit donar un impuls en aquesta direcció. L’objectiu dels serveis que dóna Joventut en aquest terreny és donar informació i orientació a tots aquells joves que vulguin crear la seva pròpia empresa, assessorant en l’elaboració del pla empresarial mitjançant programes de formació, donant suport en la recerca de recursos (fonts de fi nançament i ajuts).Joventut impulsa el concepte de l’esperit emprenedor. I és que l’esperit em-prenedor és de gran importància a la nostra societat, ja que contribueix a la creació de llocs de treball, que es concentra cada vegada més en les empre-ses de nova constitució i de menor dimensió. L’esperit emprenedor esdevé cabdal per a la competitivitat: les noves iniciatives empresarials impulsen la productivitat.

Per a més informació d’aquestes i d’altres notícies consulteu el web JOVE.CAT

La companyia de vols de baix cost Vueling i Carnet Jove han arribat a un acord de col-laboració que de ben segur agraireu tots els usuaris del CJ. I més els que viatgin. Des del 23 de juny, només per ser titulars de CJ tindreu 10€ de descompte en la compra d’un bitllet d’avió amb Vueling a la destinació que vulgueu. Com

www.xanascat.cat18

Un any més, la Xarxa Nacional d’Albergs Socials

de Catalunya presenta el programa escolar per al

nou curs 2008/2009. El seu objectiu és fomentar

les relacions dels alumnes fora del centre docent,

en un ambient diferent a l’habitual, per afavorir les relacions interpersonals,

el contacte amb la natura i descobrir altres paratges

catalans.

El nou programa escolar, Una eina al servei de l’Escola, per al curs 08-09, ofereix una gran varietat d’activitats per Infantil, Primària i també Secun-dària. Aquest programa vol ser un instrument didàctic tant per als pro-fessionals de l’ensenyament, com per als diferents actors del món educatiu per tal de reforçar les ma-tèries desenvolupades al currículum escolar.

D’aquesta manera, la Xanascat pretén millorar el coneixement no només de la matèria directament tractada, sinó també del territori, la història, la cultura i la natura del nostre país

Les novetats!

- Nou format del catàleg més atrac-tiu, dinàmic, entenedor, pràctic i amb més de 60 programes per a nens/es des de l’Educació Infantil fins al Batxillerat.

- Un sol dossier per Primària i Se-cundària que facilita la recerca de programes escolars o treballs de síntesi per a totes les edats.

- 19 noves propostes adaptades al nou projecte curricular, entre elles un programa històric a l’alberg Sant Anastasi de Lleida.

- Estades de 2 ó 3 dies amb pro-postes d’activitats idònies per l’edat dels alumnes.

- Un nou cercador per temàtica per facilitar a mestres i professors/es el programa que més s’adeqüi a les seves necessitats educati-ves.

- El nou programa Per fomentar el diàleg i la comunicació: jocs de col·laboració, idoni per desenvolu-par durant la tardor i creat amb l’objectiu d’ajudar en la tasca d’incorporar els alumnes nouvin-guts d’arreu.

- Un dia d’Albergs, amb activitats en equip que afavoreixen la coneixen-ça i la cohesió del grup, tan ne-cessària per afavorir les relacions a l’aula i fora d’ella.

Cal tenir en compte que...

- La Xanascat ofereix un servei de qualitat: monitors titulats, mestres, lleure, especialistes en la matèria...- Els albergs de la Xanascat estan situats en indrets de gran interès cultural, social i històric del nostre país, ubicació que permet oferir activitats relacionades amb totes les àrees del currículum escolar.- La seguretat és un requisit essencial a les instal·lacions i activitats dels albergs de la Xanascat. S’acompleixen amb cura els decrets que regulen les activitats per a menors de 18 anys i els reglaments que regeixen les instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves.

Programa escolar 08-09

Els professors i professores ja poden consultar els programes del nou catàleg per al curs 08-09 al web www.xanascat.cat

19

Albergs internacionalsLa Xarxa d’Albergs Francesa

Albergs internacionals

França és una de les destinacions turístiques preferides pels joves. Els més de 5.000 quilòmetres de costa, així com les muntanyes més elevades d’Europa i uns paisatges d’insomni, expliquen perquè s’ha convertit en un dels destins de va-cances més popular i important. França també compta amb un gran patrimoni històric, artístic i cultural, amb 4.000 museus, 10.000 cas-tells i paratges prehistòrics. A més de competicions esportives i fes-tivals musicals, el país té un dels parcs temàtics més coneguts del món, Futuroscope.

Si tens ganes de perdre’t per tots els racons i secrets que ofereix França, els albergs de joventut de la Xarxa d’Albergs Francesa (FUAJ) t’ho posen molt fàcil. N’hi ha 160 al llarg del país, i es converteixen en una oportunitat única per conèixer viatgers d’arreu del món.

Vive la France!Entre aquests 160 albergs que pots escollir, la majoria ofereixen packs de viatge molt interessants, ja sigui per explorar el patrimoni natural, cul-tural i històric d’una ciutat o regió determinada, o per tots aquells que són uns entusiastes de les activitats esportives. Una manera d’enllaçar els diferents albergs és a través del ZE Bus, un mitjà de transport que et permetrà gaudir dels indrets més re-còndits de la banda oest de França. El Mont-Saint-Michel, els menhirs de Carnac, el Châteaux of Loire Valley, platges tranquil·les... En definitiva, tota una sèrie de llocs que són de difícil accés amb tren.

Què és la FUAJ?La Xarxa d’Albergs Francesa (FUAJ) va néixer l’any 1956. És membre del Consell Nacional de Turisme i del Consell Nacional de l’Educació Popular i de la Joventut de Fran-ça. Compta amb més de 130.000 membres, 90.000 activitats diàries, 35.000 viatges escolars, 250 treba-lladors permanents i 750 treballa-dors temporals. La FUAJ també és membre de la Federació Internacio-nal d’Albergs de Joventut.

A l’esquerra l’Auberge de Troyes. A sota, en primer lloc l’Auberge St. Brieuc i en segon lloc l’Auberge de Dinan

Més info: www.fuaj.org

www.xanascat.cat20

Camps de treballFes que el teu estiu sigui

més productiu que mai! Els camps de treball internacionals són una bona oportunitat per conèixer joves d’altres

nacionalitats, al mateix temps que es participa en tasques d’intervenció sobre el medi social i ambiental.

Els camps de treball són estades d’estiu en què es combinen les activitats lúdiques i de lleure tot col·laborant amb un projecte ja en funciona-ment. Es realitzen tasques de contribució amb la comunitat local, ja sigui ajudant persones i

col·lectius, tasques de protecció de la natura, sensibilitza-ció, intervencions en el patrimoni, festivals o tasques de tipus arqueològic. Un tret molt característic dels camps de treball internacionals és la convivència durant un mí-nim de dues setmanes i un màxim de 6 mesos – 1 any, amb joves procedents de qualsevol país d’arreu del món. El camp de treball està organitzat per una ONG local de la regió on es desplaça el voluntari per participar al camp de treball, i amb la qual la Cocat (Coordinadora d’Organit-zacions de Camps de Treball Internacionals de Catalunya) treballa a través de la xarxa Alliance. En funció de la destinació que es triï, cal distingir entre els camps als països “occidentals” (Europa, Estats Units, Canadà, Turquia, Japó i Corea), i els camps al “Sud”. Aquests últims es diferencien perquè tal vegada l’impacte

de l’experiència pot ser més gran i la diferència de cultu-res més marcada. És per això que la Cocat organitza una formació obligatòria per a tots aquells que participin als camps del “Sud”. I també es marca una edat mínima, els 21 anys. Els països inclosos són els llatinoamericans, els africans i els asiàtics, excepte Japó i Corea.

Els camps de treball són, per tant, una eina d’educació no-formal a partir de la qual es practiquen i aprenen els valors de la solidaritat, la interculturalitat, la pau, el res-pecte i cura pel medi ambient, i la participació social. Gràcies a aquesta experiència s’afavoreix l’aprenentatge d’habilitats socials entre els joves que hi participen, al mateix temps que intervenen de forma desinteressada per al desenvolupament local de la comunitat d’acollida.

Un camp de treball

internacional és una

experiència de voluntariat

i formativa, i un viatge per la

geografia del planeta a més

de per les diferents cultures.

En definitiva, un viatge de

coneixement personal.

Com podem contactar amb la Cocat?Coordinadora d’Organitzacions de Camps de Treball Internacionals de Catalunya

Calàbria, 120Tel.: 93 425 40 64Web: www.cocat.orgE-mail: cocat@cocat.org

21

L’estiu de l’any passat, la Marina No-gué necessitava fer una cosa diferent i més productiva que els altres estius. Per això va decidir fer un cop d’ull a la pàgina web de la COCAT i veure quin era el funcionament dels camps de treball. Va escollir anar dues setma-nes a Islàndia en un camp de medi ambient perquè aquest país sempre li havia agradat molt. “A Islàndia pràc-ticament no hi ha arbres, i el projecte on jo em vaig apuntar consistia a re-forestar i plantar boscos per recupe-rar l’ecosistema. Cada dia dedicàvem sis hores a això, i durant el temps lliu-re aprofitàvem per anar a la piscina o fer excursions”, explica la Marina. “La veritat és que va ser una experiència social fantàstica. A més de conèixer gent de tot el món, les dues setma-nes em van ajudar a desconnectar de

l’estrès del dia a dia, a trencar amb tot i a replantejar-me la meva manera de veure les coses”, afegeix. L’expe-riència li va agradar tant que aquest any repetirà: 15 dies a Islàndia i un mes a Groenlàndia. La Marina (a la dreta de tot)

a Jokullsárlon (Islàndia).

Altres mónsMarina Nogué (2 setmanes a Islàndia)

Anna Mas 20 dies a Tanzània (estiu del 2006) 1 mes a Mongòlia (estiu del 2007)

L’Anna (a l’esquerra de tot), a les cascades de Marangu

(poble a la falda del Kilimanjaro).

A Buhug (Mongòlia), en un àpat conjunt entre voluntaris i nens.

A l’Anna Mas sempre li havia atret el voluntariat i conèixer llocs nous. Per això va escollir anar 20 dies a Tan-zània l’estiu del 2006, en un camp de treball que consistia a ajudar a construir un camp de futbol al poble de Mwanga, província del Kilimanjaro, dins un projecte d’instal·lacions es-portives més grans. “La nostra tas-ca era bàsicament carregar sorra per anar fent l’estructura de les grades. Era una feina pesada, però només hi estàvem quatre horetes al matí”, explica. Reconeix que el xoc cultural va ser molt gran, perquè Tanzània és un país en vies de desenvolupament, però no li va faltar de res. “És veritat

que hi ha pobresa, però la gent viu i és feliç, malgrat les circumstàncies i no tenir de tot. El cert és que riuen molt més que nosaltres”, afegeix. L’estiu següent va tornar a repetir l’experiència, però aquesta vegada a Mongòlia. “La principal feina que tení-em era treure les males herbes dels camps, conjuntament amb un grup de nens orfes que durant l’any estan a la capital estudiant i a l’estiu van al camp”, afirma. L’Anna considera que és important fer aquests viatges amb la ment oberta i absorbir. Veure que hi ha diferents maneres de viure i que són tan vàlides com la nostra.

“Les dues setmanes em van ajudar a desconnectar de l’estrès del dia a dia i a

replantejar-me la meva manera de veure les coses.”

“Hi ha pobresa, però la gent viu i és feliç,

malgrat les circumstàncies.”

www.xanascat.cat22

El racó del

lector Alberguistes El ResopóEn aquesta secció els usuaris de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya podreu donar la vostra opinió o explicar les vostres experiències als albergs, així com enviar totes les fotografies que vulgueu. Aquesta vegada, donem la veu al grup Alberguistes El Resopó per la seva fidelització als albergs al llarg dels anys.

El Resopó és un grup d’amics que de tant en tant es reuneixen per explicar-se coses i intercanviar impressions. Per fer aquestes reunions o sortides agafen com a punt de referència un alberg, a partir del qual fan excur-sions, visiten els voltants, coneixen els costums i degusten els aliments típics del lloc, practiquen esports, llegeixen algun llibre o, simplement, descansen.

Els orígensL’any 1996 van començar les prime-res sortides, amb el Toni i en Paco com a pioners. Uns anys més tard, el 2003, a la sortida de La Valira (La Seu d’Urgell) es veu la necessitat de realitzar, com si fos una agenda, un web que permetés registrar i consul-tar les activitats realitzades pel grup, i de buscar un nom per denominar-lo. En Jesús es va oferir a realitzar aquesta tasca, i va batejar temporal-ment el grup amb el nom d’Alberguis-tes NoName.Però el 4 d’octubre del mateix any, a la sortida d’Empúries, va tenir lloc un llarg debat gràcies al qual es va deci-dir, definitivament, el seu nom: Alber-guistes El Resopó. La idea va venir de la Carme, que es

va recordar del costum del grup de de-gustar aliments de pastisseria típics del lloc acompanyats d’alguna copeta de vi dolç o moscatell, també del lloc, després de sopar. És a dir, una espè-cie de ressopó. I d’aquí ve el nom. A més, també es decideix que el logo-tip ha de tenir un croissant, ja que la Montse sempre en porta per menjar entre àpats i a les excursions.

AraActualment el grup realitza una sorti-da cada dos o tres mesos, en funció de les festes naturals: estiu, Nadal, Setmana Santa, i solen tenir una du-rada d’un cap de setmana.Aquestes sortides són de tot tipus: muntanya, alta muntanya, platja, in-terior i, esporàdicament, també es realitzen activitats esportives com senderisme, bicicleta, esquí... Però el més important que cal destacar d’aquest grup és l’amistat que regna entre tots els seus membres. “A més, la nostra experiència als albergs tam-bé ens ha servit per d’altres viatges. Quan anem a l’estranger amb la fa-mília, no amb el grup, ens hem allot-jat moltes vegades en altres albergs d’Europa”, explica en Francesc, un dels membres d’El Resopó.

23

Racó del lectorRacó del lector

Girona

Berga

Rialp

Núria

Altafulla

atenci

ó!

vinga, anima’t!

En aquesta secció publicarem totes les experiències, fotografi es o comentaris que ens envieu sobre les vostres estades als albergs de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya. A més, tots aquells que participeu entrareu en un sorteig d’un cap de setmana per a dues persones en un alberg. Feu arribar totes les vostres experiències al correu electrònic revista.xanascat@gencat.cat

El guanyador sortirà publicat al web www.xanascat.cat

Altafulla

Algunes anècdotes

A l’alberg Viladoms de Baix de la localitat de Castellbell i el VilarEstava en obres, però per un error els van acceptar la reserva. En comptes de trucar-los i anul·lar la reserva, van obrir l’alberg exclusivament per a El Resopó.

A l’alberg Berga de la localitat de BergaEren les festes del poble, i a l’hora del menjar, van convidar a cava i cafè a El Resopó.

A l’alberg Torre Ametller de la localitat de Cabrera de MarFallava molt la línia d’Internet. A l’hora de pagar, mentre sortia la factura, el recepcionista feia trucs de màgia (molt bons!)

A l’alberg Pic de l’Àliga a la Vall de NúriaEl grup va baixar a la Vall i van deixar les noies a l’alberg. Quan tornaven, el remuntador que puja a l’alberg estava tancat, però el van obrir exclusivament per a ells.