Alba Lpez Gonzlez

4rt Grau de Comunicaci Cultural. Facultat de Lletres. Treball de Fi de Grau :

El periodisme cultural a Itlia i a Catalunya, molt ms que comunicaci

Curs acadmic 2014 2015

Tutor : Dr. Llus Muntada Vendrell

NDEX

1. NERI POZZA :

Entrevista a Daniela Pagani 1

Book reports 4

Contracte legal 11

Carta de presentaci 20

Propostes econmiques 21

2. EL PERIDICO DE CATALUNYA :

Entrevistes 22

Articles firmats 29

Captures de pantalla 37

Primera portada 39

Inicis de la secci de Gent 40

Grup Zeta 41

1

NERI POZZA

ENTREVISTA A DANIELA PAGANI

-Quins sn els criteris a lhora descollir un becari a Neri Pozza?

El primer que es t en compte s que la persona ha destar preparada i realment

ha de voler fer aquesta feina. En segon lloc, el becari que sescull ha destar

preparat per fer de tot, que significa que durant totes les prctiques sofereix la

oportunitat de conixer molt da prop aquesta professi, una societat especfica

i, en el cas de Neri Pozza, la importncia destar preparat per treballar en

diferents seccions, el que significa ser flexible. Una altre aspecte important s

que la persona ha de mostrar entusiasme, intelligncia i coneixements per

aquesta feina.

-Sescull un becari tan itali com de nacionalitat estrangera?

Si, normalment treballem amb estudiants italians ja que sn de molta utilitat per

la nostra feina ja que parlen i escriuen correctament litali per tamb, els

alumnes estrangers sn extremadament importants perqu nosaltres som una

editorial especialitzada en escriptors estrangers, que significa que publiquem

moltes novelles internacionals. En aquest sentit, lestudiant internacional s

important per leditorial perqu aquesta persona ens pot ajudar amb les

traduccions i les lectures en altres idiomes. Per una banda, lestudiant aprn de

la cultura i lestil de treball itali. Per una altra banda, nosaltres tamb aprenem

de lalumne ja que ens mostrar diferents maneres de veure les coses.

2

-Quins aspectes es valoren del treballador en prctiques?

El ms important s que ha destar preparat per tot, preparat per treballar per

llegir novelles i traduir-les, preparat per treballar dins de loficina de premsa,

preparat per redactar les newsletters i tamb, per treballar en feines avorrides

com s el cas de la creaci de fitxers i les llistes de les adreces dels periodistes.

Al mateix temps, apreciem lentusiasme, la disponibilitat i la ment oberta de la

persona.

-Quins projectes es duen a terme a la secci de la press office relacionats amb

el mn del periodisme?

Treballar com a oficina de premsa i publicitat significa treballar molt a prop dels

periodistes. Normalment es comena preparant una newsletter sobre els nous

llibres pels periodistes, desprs sha de continuar amb les trucades telefniques

explicant els llibres de leditorial on al mateix temps, sorganitzen conferncies

de premsa per convidar els periodistes quan es publica un nou llibre o es

presenta a un nou escriptor. bviament treballar amb els periodistes no s fcil

ja que es treballa amb persones que reben moltes sollicituds de diferents

editorials.

El ms important s trobar un equilibri entre el desig de promoure els llibres i al

mateix temps, no exagerar a lhora denviar correus electrnics o trucades, per

sense dubte, proporcionar ms informaci als periodistes en el que cas que la

demanin. Aix si, sha de recordar no ser un stalker. La ltima cosa a recordar

s el contacte. Sha de tirar cap endavant i no aturar-se amb un simple correu,

shan de concertar reunions cara a cara.

-Quins sn els valors principals de Neri Pozza i com els intenten inculcar

als becaris?

Neri Pozza s una editorial seriosa i diferent a les altres italianes, com per

exemple Mondadori, Rizzoli o la Feltrinelli, ja que la nostra s una de les ltimes

cases editorials independents. Nosaltres no seguim les regles imposades per

grans grups. Som lliures, grcies al nostre director, i publiquem el que realment

3

volem publicar. Aquesta llibertat ens dna la oportunitat de fer el que realment

ens agrada. I aix s el que realment vull mostrar i ensenyar als estudiants, a

apreciar la possibilitat de publicar bona literatura perqu Neri Pozza s una de

les ltimes editorials amb un veritable programa fidedigne als ideals que defensa.

No s una editorial gran, noms som sis persones treballant a la seu de Mil.

Hem aprs que has destar preparat per tot, i tamb a treballar amb gent seriosa

i motivada.

4

5

6

7

8

9

10

11

CONTRACTE LEGAL ESCRIPTOR CASA EDITORIAL

12

13

14

15

16

17

18

19

20

CARTA DE PRESENTACI DE LAUTOR TIZIANO GERVASINI

21

PROPOSTES ECONMIQUES

22

EL PERIDICO DE CATALUNYA

ENTREVISTES

RICARD FIT DEPARTAMENT DE TRADUCCI

-En qu consisteix i com funciona el departament de traducci?

A la nostra secci tenim un comando de traductors centralitzats ja que el diari

es fa en castell. Sescriu en castell tot el que s informaci encara que lopini

pot venir en catal directament. Nosaltres anem traduint a mesura que tenim

articles o pgines tancades. Treballem des del 1997, any en que va sortir ledici

en llengua catalana, amb lajuda dun traductor automtic. Actualment som 23

treballadors que agafem el resultat de la traducci i actualitzem el text. El que

fem es seleccionar la pgina, editar-la, imprimir-la, llegir-la i comparar-la amb la

versi en castell per garantir la bona traducci abans darribar al control central.

Sense el traductor automtic i les persones que hi treballem diriament no es

podria fer el diari en catal.

-Quins canvis han sorgit arran de laplicaci de les noves tecnologies en el camp

de la comunicaci?

Amb les noves tecnologies sha introdut tant la traducci pel diari imprs com

pel web, on la traducci automtica dura tres segons.

23

-Quins avantatges proposa aquest sistema?

Grcies a lexistncia dels traductors automtics, que s una versi impersonal,

s possible fer un diari bilinge que ofereix al lector la possibilitat descollir en

quin idioma ens vol llegir.

-Quins inconvenients presenta la traducci automtica?

La traducci automtica fa guanyar molt de temps per tamb ens fa estar

constantment a la defensiva. Sempre fem de dues a tres lectures de la mateixa

pgina per evitar errades. Els errors que comet una mquina sn diferents dels

que comet una persona. A vegades fan riure perqu la mquina fins i tot tradueix

els noms propis. Lordre de la frase, la sintaxis, les frases fetes, els pronoms i el

lxic sn equivocacions molt comunes del traductor. La traducci automtica no

arregla lordre natural de dir les coses. En aquest sentit, la lectura i ledici s

imprescindible.

-Quins aspectes creuen que funcionaven millor abans de la traducci automtica

i quins funcionen millor a lactualitat en el sistema de traducci?

Vam sortim al mercat amb el traductor incorporat. Es van fer uns estudis el 1994

per veure si hi havia mercat per engegar el projecte per en aquell moment no

nhi havia. Llavors, al cap de tres anys, es van repetir els estudis a partir

denquestes, passant dun 20% inicial a un 40% de gent que compraria ledici

en catal. El traductor que es va crear a El Peridico tenia lavantatge que tradua

en tres segons.

24

MARTA CERVERA SECCI MSICA I TEATRE

-Que significa per vost ser periodista a El Peridico?

Significa un repte cada dia perqu et llegeix molta gent i si tequivoques els

lectors reclamen.

-Quins continguts culturals es tracten a la secci en qu treballa?

Mocupo de lrea de msica clssica, lpera, la dansa, el teatre i a vegades de

temes pop-rock quan les persones que sencarreguen daquest mbit no estan

disponibles. En aquest sentit, cada cop en el mn del periodisme lespecialitzaci

es veu menys. Quan alg es posa malalt no es substitueix, quan alg sen va de

la secci tampoc. La gent que ens ve a ajudar, com s el cas dels becaris, s

molt ben rebuda i fan una gran feina per amb aix no nhi ha prou. Realment

shauria de reformular el periodisme.

-Alguna vegada ha patit cesura en quant a la publicaci duna informaci i/o

notcia concreta?

Jo no lhi diria censura. No considero que mai hagi estat censurada. La censura

ens la imposem els propis periodistes quan escrivim. Nosaltres som conscients

qu i per qu escrivim, sobre tot a cultura amb el tema de la promoci

despectacles.

-Quins creu que sn els valors principals que proposa El Peridico?

Des del punt de vista cultural no proposem valors, el que si que ens agrada s

apostar per la diversitat. No ens tanquem, intentem no tenir prejudicis a lhora

dinformar. A nivell general, el diari si que t uns valors que sn la diversitat i la

defensa de la llibertat dels treballadors per destapar temes que shan de dir i que

shan de conixer.

25

-Quins consells donaria a un jove periodista que comena en el sector de la

premsa?

Que sigui valent, que no tingui por i que no deixi mai de provar i de fer les coses

que pensa ha de fer.

MYREIA ROCA SECCI GENT I TELEVISI

-Que significa per vost ser periodista a El Peridico?

Significa tranquillitat, comoditat i sentir-me amb plena confiana en un mitj que

realment conec. Em sento privilegiada per poder treballar a El Peridico des de

fa molts anys, per mi s com una segona casa.

-Quins continguts culturals es tracten a la secci en qu treballa?

La secci de gent s bsicament el reflex de tots els esdeveniments socials, tot

el que es respira la ciutat a nivell de festes i de presentacions. En principi, quan

va nixer la secci, es tractava de reflectir la Barcelona nocturna. Aix ha

evolucionat fins a centrar-se molt a Hollywood i als famosos dels Estats Units.

-Alguna vegada ha patit cesura en quant a la publicaci duna informaci i/o

notcia concreta?

Generalment no. Encara que a vegades sha danar amb cura amb el tema de

la monarquia que s un tema delicat perqu no pots escriure tot el voldries.

26

-Quins creu que sn els valors principals que proposa El Peridico?

Partint de la base que el diari va nixer amb un nou concepte innovador, molt

inspirat en lUSA Today, el Peridico busca informar amb menys temps i a nivell

ms visual. s un diari lleuger, directe i transparent, amb noticies molt fresques

i espontnies.

-Quins consells donaria a un jove periodista que comena en el sector de la

premsa?

s un ofici molt maco i si de veritat tapassiona has tirar endavant. s una

professi mgica poder escriure i informar al lector del que succeeix arreu del

mn.

FERRAN IMEDIO CAP SECCI GENT I TELEVISI

-Quins aspectes es valoren del treballador en prctiques?

Lactitud s el ms important perqu si no mostres inters al final el que ve

desprs no saprn. La puntualitat i les ganes de ser periodista tamb s bsic.

-Quins continguts culturals es tracten a la secci en qu treballa?

Agafem famosos, que grcies a la seva feina tenen rellevncia social i

meditica, per explicar el que fan ms enll de la seva professi. A vegades s

ressaltar ms lancdota que la noticia ja que s una secci dentreteniment.

27

-Quines delegacions t El Peridico en altres comunitats autnomes? Tamb hi

ha becaris?

Noms tenim una delegaci a Madrid i no hi ha becaris. Desprs treballem amb

corresponsals arreu del mn. Tamb, aprofitem la feina daltres diris del grup

Zeta, com El Peridico dArag o El Diario de Crdoba.

-A El Peridico de Catalunya sescullen becaris internacionals del programa

dErasmus o tan sols estudiants d universitats catalanes?

Sescullen becaris a travs de les universitats. Si la universitat creu que la

persona que est dErasmus t capacitat suficient per treballar a El Peridico,

nosaltres no tenim cap problema per ensenyar a lestudiant estranger.

-Quins sn els valors principals de El Peridico i com els intenten inculcar als

becaris?

La feina ben feta, el valor de contrastar les fonts de les noticies. La informaci

sempre ha de ser vera per redactar noticies amb sentit i amb titulars atractius.

EMILIO PREZ DE ROZA SECCI ESPORTS

-Qu s el que ha canviat des de la fundaci de El Peridico el 1978 en relaci

amb lactualitat?

Han canviat moltes coses encara que lessncia continua sent la mateixa. A El

Peridico de Catalunya el periodisme es pot definir com a gent que explica a la

gent fets que li succeeixen a la gent. A El Peridico shan utilitzat diferents estils,

sobretot diferent formats i maneres de narrar la realitat, com per exemple les

28

crniques, les entrevistes, els reportatges, els informes i els articles. Aix fa que

tinguis una versatilitat a lhora dexplicar les coses. Un altre canvi ve donat amb

la tecnologia. Ara pots anar a un lloc i emportar-te un mbil o un ordinador i

escriure amb ms tranquillitat grcies a la immediatesa de la connectivitat que

ofereix internet. Abans quan anaves a cobrir una noticia havies dexplicar el que

passava a alg via telefnica o crrer cap a la redacci per arribar a temps i

redactar larticle perqu es publiqus. En aquest sentit, la tecnologia ens ha

ajudat molt. A ms, abans no tenim el web. Actualment hem dexplicar la

immediatesa al web i reflexionar sobre el paper. Aix mateix, sha de diferenciar

el material que donem als lectors a travs dinternet, que potser no sn fidels

lectors del nostre diari, i el material que donem als que compren El Peridico ja

que hi ha gent que est pagant per la versi en paper i es mereixen un tracte

especial i gaudir dun contingut diferent. Respecte els temes que interessen en

certa part han canviat. A dia davui interessa ms la societat, lecologisme, les

noves tecnologies i fins i tot, el mn de la farndula.

-Quines similituds i aspectes del diari continuen sent els mateixos des de 1978?

El que continua com el primer dia s la passi. Aquesta s una professi que

sha de fer amb passi i ganes des del primer moment en que poses un peu a la

redacci.

29

ARTICLES FIRMATS

30

31

32

33

34

35

36

37

CAPTURES DE PANTALLA

38

39

PRIMERA PORTADA DEL PERIDICO

40

INICIS DE LA SECCI DE GENT I TELEVISI

41

GRUP ZETA