AJUNTAMENT DE LA POBLA DE...

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR

AV. Verdaguer, 35 NIF P2521300J Telèfon 973 68 00 38 – Fax 973 68 11 07

25500 La Pobla de Segur (Lleida) [email protected]

Acta de la sessió del Ple de l’Ajuntament de la Pobla de Segur

Identificació de la sessió

Caràcter: Ordinària

Data: 10 de juliol de 2015

Horari: de 19:00 h a les 20:45 h

Lloc: Sala de plens de la Casa Consistorial

Sessió: 9/2015

Hi assisteixen: Alcalde: Lluís Bellera i Juanmartí Regidors/es: Assumpció Civís i Llovera

Noemi Nus i Gimenez Marc Baró Bernaduca Susagna Cabré i Gracia Antoni Graell i Nayach Àngel Enjaime i Arnau David Valls i Giménez Núria Segú i Aubarell Jordi Colom i Perna

Secretari: Xavier Pascual i Santisteve Absents: Conxita Ginestà i Nus

Ordre del dia 1. Aprovació, si s’escau, de les actes de les sessions anteriors (extraordinària de 13

de juny de 2015, extraordinària urgent de 15 de juny de 2015 i extraordinària de 22 de juny de 2015).

2. Informació de la Presidència i dels regidors delegats. 3. Donar compte dels Decrets d’Alcaldia. 4. Aprofitament de pastures de les forests d’UP del municipi 2015. 5. Festes locals per a l’any 2016. 6. Ratificació dels acords de liquidació i dissolució del Consorci de Comunicació

Local. 7. Adhesió a l’acord del Comitè executiu de la FMC en relació a la garantia de

protecció dels ajuts d’urgència social atorgats pels ens locals. 8. Conveni entre l’Ajuntament de la Pobla de Segur i l’Ajuntament de Castell de Mur

per a reconèixer l’associació de voluntaris de Protecció Civil Coordinadora del Pallars i vincular-la funcionament a l’autoritat municipal de Protecció Civil d’ambdós municipis.

9. Conveni entre l’Associació Festival de Música Antiga dels Pirineus i l’Ajuntament de la Pobla de Segur. 2015

10. Sol·licitud d’aplicació als valors cadastrals dels béns immobles urbans del coeficient del 0,77 per a l’exercici 2016.

11. Modificació de les ordenances fiscals per a l’any 2015 i següents. Preu públic del servei d’Escola d’Educació Infantil municipal. Aprovació provisional.

12. Mocions, precs i preguntes: 12.1 Moció de suport a la ILP de mesures urgents per fer front a la

emergència habitacional i pobresa energètica.

Desenvolupament de la sessió

Prèviament a entrar el els punts de l’ordre del dia, l’alcalde expressa el condol del Ple i de l’Ajuntament per la defunció del Sr. Albert Navarri i Subirà, espòs de la regidora Sra. Conxita Ginestà i Nus. El Sr. alcalde declara obert l’acte i tot seguit es tracten els punts de l’odre del dia.

1.- Aprovació, si s’escau, de les actes de les sessions anteriors (extraordinària

de 13 de juny de 2015, extraordinària urgent de 15 de juny de 2015 i

extraordinària de 22 de juny de 2015).

Es dóna compte de l’esborrany de les actes de les sessions anteriors, extraordinària de 13 de juny de 2015, extraordinària urgent de 15 de juny de 2015 i extraordinària de 22 de juny de 2015, les quals s’han tramés als membres de la corporació juntament amb la convocatòria d’aquesta sessió. El Sr. alcalde pregunta als membres de la corporació si tenen alguna observació a fer-hi. No es formulen al·legacions i el Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda aprovar les actes de les sessions anteriors.

2.- Informació de la Presidència i dels regidors delegats.

L’alcalde dóna compte al Ple de les següents actuacions:

- S’informa que el proper diumenge es farà el concert dins del Festival de Música Antiga dels Pirineus.

- L’alcalde comenta que des de el passat ple ordinari de finals d’abril s’han produïts següents informacions:

- El Patronat Municipal d’Esports va rebre un ajut de la Diputació de Lleida, per import de 8.000 € per al desenvolupament del programa PAES 2015. També s’informa que la Diputació ha confirmat l’ajut de 23.000 € per a l’obra de l’accés a la ludoteca, la qual sortirà a licitació properament. Així mateix , i per a la millora de l’eficiència tèrmica, fase II de la Residència també s’ha concedit per part de la Diputació un ajut de 9.000 € sobre un pressupost de 20.000 €.

- L’alcalde també comenta que la Diputació ha atorgat un ajut per import de 44.000 € per al funcionament de l’escola bressol del curs 2013-2014, que és l’ajut que abans atorgava el Departament d’Ensenyament, sobre una despesa de 214.000 €, i que de moment la convocatòria per al curs 2014-2015 no ha sortit.

- En relació als ajuts atorgats per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’alcalde informa que se n’ha atorgat un de 844 € per a l’ampliació del fons bibliogràfic de la biblioteca, un de 750 € per a la fira de Nadal, i un de 3.000 € per a la Fira Promopallars.

- L’alcalde fa constar l’agraïment als responsables de la de la volta solidària a Catalunya per les Malalties Minoritàries, per l’esforç i l’exemple mostrat, i perquè durant l’acte que van organitzar van congregar a força gent i van poder recaptar fons per a la seva causa.

- S’informa que des de el cadastre s’ha comunicat que es farà un procés de regularització cadastral a finques no urbanes, i recorda que amb la nova normativa el terreny no urbanitzable passa a ser considerat com a rústic a efectes cadastrals. Amb aquest procediment, que es fa a tots els municipis, les edificacions no regularitzades, o fetes sense llicència, se’n fa la regularització d’ofici per part del cadastre, i aleshores l’edificació passarà a tributar, i li liquidaran una taxa de 60 € per a cada regularització.

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



- Sobre el Pla de Millora Urbana “Hotel Solé” l’informa que la Comissió Territorial d’Urbanisme, el 26 de juny, va donar la conformitat al text refós, i aviat es publicarà al DOGC, i quan es produeixi ja se’n lliurarà una còpia als regidors.

- L’alcalde informa que el Consell Comarcal del Pallars Jussà, amb finançament de la Diputació de Lleida, del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Direcció General de Turisme i dels ajuntaments de Salàs de Pallars i de la Pobla de Segur, ha tret a licitació el projecte de camí de la Pobla a Salàs pel marge dret de la C-13, on l’ajuntament hi aportarà 26.000 €. El regidor Sr. David Valls pregunta si aquest itinerari serà similar al que es va fer a Cellers. L’alcalde comenta que així serà, però amb més kilòmetres, i amb una part que ja està feta, i que de moment s’està buscant l’acord amb els propietaris.

- També es comenta que el passat 6 de maig per part de la Direcció General de Política Financera es va comunicar a l’ajuntament la voluntat de compensar la bestreta per la subvenció del memorial Democràtic de 2009/2010, per la construcció del Centre d’Interpretació els Pirineus en Guerra, que no es va poder construir, amb ingressos futurs del Fons de Cooperació Local. L’alcalde explica que sobre aquest tema, en el seu moment, es va parlar amb al Vicepresidenta de la Generalitat, la qual demanava interessos de demora, i que actualment està al tribunal contenciós administratiu, i s’ha proposat a la Generalitat la compensació però per deutes vençuts i no futurs, tenint en compte que el tema està al jutjat.

- El regidor Sr. Jordi Colom esmenta el fet que els diners de la bestreta també han generat uns interessos en els comptes municipals.

- L’alcalde respon afirmativament, però que atès el preu del diner seran escassos.

- La regidora Sra. Núria Segú pregunta si aquest deute amb la Generalitat pot esdevenir un problema, per exemple a l’hora de sol·licitar ajuts.

- L’alcalde comenta que no, doncs són qüestions diferents, i que aquest deute prové d’una bestreta d’una subvenció on hi ha el problema dels interessos de demora.

3.- Donar compte dels Decrets d’Alcaldia.

Es dóna compte al Ple del contingut dels Decrets de l'Alcaldia, des del núm. 65/2015, de 27 de març de 2015, al 148/2015, de 3 de juliol de 2015, ambdós inclosos, segons la relació lliurada als presents.

4.- Aprofitament de pastures de les forests d’UP del municipi 2015. Des de l’any 1994, aquest Ajuntament ve gestionant per pròpia administració i amb cessió als ramaders del municipi que hi estan interessats els aprofitaments de pastures de les forests Amprius, Comunals-Planes-Comursí-Queralt, Gelat, Santa Magdalena i Sentis. Es d’interès local que aquests aprofitaments es gestionin per la pròpia administració titular de les forests i se’n faci cessió als veïns titulars de ramaderies que hi estiguin interessats i que ho sol·licitin.

En els béns objecte d’aprofitament és possible la seva adjudicació a la pròpia administració titular, donada la seva quantia total dels aprofitaments i l’adjudicació de llicències de pasturatge entre els veïns ramaders interessats. Vist el programa anual d’aprofitaments per al 2015.

Els articles 89 i següents del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d’octubre, determinen les normes d’utilització dels béns de caràcter forestal. Atesa la necessitat que tenen els ramaders del municipi de justificar les finques que dediquen a pastures dels ramats, per a la tramitació dels ajuts provinents del Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural. D’acord amb el que preveu el Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, i el sistema d’aprofitaments que des de temps immemorial es ve fent dels monts esmentats. El Ple, per unanimitat dels seus membres presents; acorda:

Primer.- Adjudicar en favor de la pròpia administració titular, l’Ajuntament de la Pobla de Segur, i per a l’exercici 2015, els aprofitaments de les pastures de les forests municipals d’acord amb les següents característiques.

a) Forest núm. 237 del CUP, anomenada AMPRIUS :

- Espècie : Oví, boví i equí.

- Nombre de caps : 260 oví, 40 boví i 15 equí.

- Preu : 509,20 €

- Superfície : 380 ha.

- Mesos l’any : tot l’any

- Termini : fins el 31 de desembre del 2015

- Condicions particulars : Plec de clàusules técnicofacultatives del DMAH (exp. PJU 48 del Pla d’aprofitaments de 2015).

b) Forest núm. 237 bis del CUP, anomenada COMUNALS, PLANES,

COMURSÍ:

- Espècie : Boví.

- Nombre de caps : 117 de boví.

- Preu : 234,00 €





c) Forest núm. 238 del CUP, anomenada GELAT :

- Espècie : Oví, boví.

- Nombre de caps : 170 oví i 30 boví.

- Preu : 295,20 €





d) Forest núm. 238-bis del CUP, anomenada SANTA MAGDALENA :

- Espècie : Oví, boví.

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



- Nombre de caps : 160 oví i 20 bobí.

- Preu : 251,60 €




- Condicions particulars : Plec de clàusules tècnicofacultatives del DMAH (exp. PJU 50 del Pla d’aprofitaments de 2015).

e) Forest núm. 239 del CUP, anomenada SENTIS :

- Espècie : Oví i boví.

- Nombre de caps : 170 oví i 30 boví.

- Preu : 318,31 €





Segon.- Determinar que l’Ajuntament de la Pobla de Segur, com adjudicatari, ingressarà el 15 % dels imports dels aprofitaments indicats en el fons de millora, i podrà cedir mitjançant el document d’adjudicació/llicència, contracte o certificat corresponent, part dels aprofitaments de pastures esmenats als ramaders de municipi que hi estiguin interessats pel preu de 33,45 €/hc (1.608,31 € preu base/ 48,07 Hc pasturables).

En aquest punt no s’han produït intervencions.

5.- Festes locals per a l’any 2016.

Vista l’Ordre EMO/168/2015, de 25 de maig, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2016. Atès que Ple de l'Ajuntament ha de fer la proposta per a fixar les dues festes locals del municipi per a 2016, retribuïdes i no recuperables. Atès que en aquest municipi tradicionalment s’han vingut assenyalant com a festes locals el dia de l’aplec de Sant Miquel del Pui i la festivitat de la Verge de Ribera, Patrona de la vila, i que l’any 2016 cap del dos dies coincideix en diumenge o festiu. El Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda:

Primer.- Determinar com a festes locals per a l’any 2016 a la Pobla de Segur els dies 9 de maig (dilluns), aplec de Sant Miquel del Pui, i 18 de juny (dissabte), festivitat de la Verge de Ribera, Patrona de la vila, i elevar aquesta proposta al Departament d’Empresa i Ocupació als efectes que fixi aquestes dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, en el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2016.

Segon.- Trametre certificat de l’acord als Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupació de Lleida als efectes esmentats.

En aquest punt s’han produït les següents intervencions:

- L’alcalde informa que es va parlar amb comerciants, i amb el CEIP i l’IES, i el 18 de juny es mantindrà el dissabte com a festiu.

http://esam.altanet.org/eSAM/ShowContentSheet.do?sheetID=d519bbdd-e00e-0788-55d7-c29c9fccd4cf&access=FO

http://esam.altanet.org/eSAM/ShowContentSheet.do?sheetID=d519bbdd-e00e-0788-55d7-c29c9fccd4cf&access=FO

- El regidor Sr. Jordi Colom comenta que normalment es fa difícil que Sant Miquel coincideixi en dissabte o diumenge.

6.- Ratificació dels acords de liquidació i dissolució del Consorci de

Comunicació Local. “El Consell General del Consorci de Comunicació Local, en la sessió celebrada el 26.3.2015, va adoptar, entre altres, els acords següents: "Antecedents. El 19 de setembre de 1994 es va constituir el Consorci de Comunicació Local (CCL), amb la finalitat de promoure les activitats de les emissores de ràdio municipals, produint i fomentant les seves programacions i, en general, promovent i col·laborant en totes les activitats que condueixen al desenvolupament del món de la comunicació local. Per tal de gestionar directament els serveis relatius a l'àmbit de la comunicació local, el CCL va constituir el novembre de 1994 una societat mercantil, l'Agència de Comunicació Local, SA (ACL). Actualment les entitats que constitueixen el CCL són la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 173 ajuntaments de tota Catalunya i el Consorci EMUN Terres de Ponent. Les aportacions al Consorci provenen exclusivament de la Diputació de Barcelona. El sector industrial dels mitjans de comunicació, s'està veien simultàniament impactat pels canvis tecnològics i alhora per la profunditat de la crisis econòmica que afecta a l'estat espanyol i la resta d'estats de la Unió Europea. Aquest situació esta produint canvis en el mapa de la comunicació a Catalunya, que afecten a mitjans de tota mena de suports; ràdio, premsa, televisió, internet, etc., i tan els de titularitat publica com els de privada. I en aquest difícil context els mitjans de comunicació locals no escapen a aquesta situació, dons tan el procés de canvi tecnològic, com la difícil conjuntura econòmica dels ajuntaments i consorcis públics titulars dels mitjans públics locals, els condiciona com a la resta del sector. Conseqüència d'aquesta situació de crisi, els darrers anys s'han anat produint canvis en el mapa de la comunicació a Catalunya, i la Diputació de Barcelona va respondre amb la reorganització de les estructures de suport a la comunicació local en les que participa de forma exclusiva o majoritària amb l'objectiu de potenciar el recolzament a les entitats de comunicació audiovisual del territori amb la finalitat de garantir la seva sostenibilitat i aconseguir un major grau d'eficiència en la prestació dels serveis, mitjançant el subministrament de continguts i serveis de qualitat i la col·laboració, si s'escau, amb d'altres entitats públiques del sector. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona va unificar a través d'una única entitat els recursos econòmics que aporta cercant la major eficàcia i eficiència del seu ús dins un marc global que respon a una voluntat d'assignar més recursos econòmics de manera directa a la viabilitat i la sostenibilitat de l'activitat de servei públic dels mitjans locals. Aquest procés va culminar amb la creació de l'entitat Xarxa Audiovisual Local, SL (en endavant, XAL, SL) que és una societat mercantil limitada de capital íntegrament públic creada per la Diputació de Barcelona, la qual disposa del 100% de la participació, a l'empara del que preveuen el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28.4 (art. 243 i següents), la Llei estatal 7/1985, reguladora de les bases del règim local (LBRL), de 2.4 (art. 86), el Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL), aprovat pel Reial Decret legislatiu 781/1986, de 18.4 (art. 96 i concordants) i el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), aprovat per decret 179/1995, de 13 de juny (art. 136 i següents), per a la gestió del servei públic de caràcter econòmic de suport i foment de la comunicació audiovisual local. Emmarcat dins el procés de reestructuració de les estructures de suport a la comunicació local, el Consell d'Administració de l'Agència de Comunicació Local, SA, (ens instrumental del CCL) en data 19 de desembre de 2012 va aprovar el projecte de cessió dels actius i passius de la societat a favor de la nova entitat XAL, SL. L'acord va ser posteriorment aprovat pel Consell General del CCL constituït en Junta General de l'ACL.

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



Durant l'any 2013 va finalitzar el procés de cessió global d'actius i passius d'aquesta societat a favor de la empresa pública XARXA AUDIOVISUAL LOCAL, SL i simultàniament ha estat dissolta i liquidada l'Agència de Comunicació Local, SA. Aquest procés legal es va allargar durant pràcticament tot l'any 2013 durant el qual l'Agència de Comunicació Local va subsistir com a persona jurídica però no va portar a terme cap mena d'activitat. La liquidació definitiva de l'ACL data de 9 de gener de 2014. Com a conseqüència d'aquest procés, el CCL, a partir de l'exercici 2013, va veure reduïda dràsticament les aportacions dels ens que en formen part, ja que les activitats de producció audiovisual, que es canalitzaven per mitja de l'Agència de Comunicació Local, entitat filial del Consorci, varen ser assumides per la nova entitat XAL, SL. Des de l'1 de gener de 2013, i per tant durant tot l'exercici 2014, els serveis del Consorci es presten a través de l'estructura de la Xarxa Audiovisual Local, SL. Les entitats adherides al Consorci han tingut la possibilitat d'adherir-se al Protocol General de serveis de la XAL fins al 31 de desembre de 2014; totes aquelles que ho han considerat convenient ho han fet. Actualment ens trobem en la nova fase d'ampliació de capital de la XAL mitjançant la incorporació de la resta de diputacions catalanes amb l'objectiu de concentrar i vehicular tota la política pública de foment a la comunicació local tant de ràdio com de televisió. Aquests factors, juntament amb la necessitat de reduir les estructures administratives fruit de la racionalització del sector públic fan convenient adoptar la decisió de dissoldre i liquidar el Consorci de Comunicació Local. Normativa aplicable. Vista la regulació sobre consorcis locals continguda als articles 87 de la Llei 75/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, 269 a 272 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (DL2/2003, de 28 d'abril) i els articles 113 a 115 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de es administracions públiques de Catalunya. Vist allò que, d'acord amb allò que disposen els articles 313 i 324 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, la dissolució del Consorci ha de ser acordada pel seu òrgan superior de govern i pels òrgans competents dels seus membres i que l'acord de dissolució, ha de determinar la forma en què s'hagi de procedir per a la liquidació dels béns del Consorci i la reversió de les obres i instal·lacions existents a les administracions consorciades, i ha de ser sotmès al tràmit d'informació pública. Vist el que disposa la Disposició addicional 20ª de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC) en la redacció introduïda per la Llei 27/2013 de 27 de desembre de Racionalització y Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) i l'article 14 de la Llei 15/2014 de 16 de setembre de Racionalització del Sector Públic i altres Mesures de Reforma Administrativa quant a la dissolució i liquidació dels consorcis. Vist l'article 27.1 i 2 i l'article 28 dels Estatuts del Consorci de Comunicació Local que disposen que el Consorci es dissoldrà per acord dels membres que l'integren, amb el quòrum assenyalat a l'article 14.3 dels Estatuts o per impossibilitat legal o material de complir els seus objectius; l'acord de dissolució determinarà com s'haurà de procedir a la liquidació dels béns del Consorci i a la reversió de les obres o de les instal·lacions existents. En cas de dissolució del Consorci, el patrimoni es distribuirà entre els seus membres en proporció a les respectives aportacions. Igualment, respondran proporcionalment dels deutes contrets. Vist l'article 27.1 i 2 i l'article 28 dels Estatuts del Consorci de Comunicació Local que disposen que el Consorci es dissoldrà per acord dels membres que l'integren, amb el quòrum assenyalat a l'article 14.3 dels Estatuts o per impossibilitat legal o material de complir els seus objectius; l'acord de dissolució determinarà com s'haurà de procedir a la liquidació dels béns del Consorci i a la reversió de les obres o de les instal·lacions existents. En cas de dissolució del Consorci, el patrimoni es distribuirà entre els seus membres en proporció a les respectives aportacions. Igualment, respondran proporcionalment dels deutes contrets.

Vist l'informe emès pel Gerent del Consorci de Comunicació Local en data 20 de març d'enguany explicant la situació actual i justificant la proposta de dissolució, així com la proposta de liquidació formulada per la mateixa Gerència, que figuren en l'expedient. Vistos els informes emesos per la Secretaria i la Tresoreria del Consorci. ACORDS: Primer. APROVAR inicialment la dissolució del Consorci de Comunicació Local així com la seva liquidació en els següents termes: 1.- LIQUIDACIÓ a 31 de març de 2015. INGRESSOS PENDENTS DE COBRAMENT. Institució Import pendent Diputació de Barcelona 3.000,00 Totals 3.000,00 TRESORERIA. Compte Import Catalunya Caixa-0201977143 78.110,99 Banc de Sabadell-001389340 32,48 Caixa de mà 1.429,55 Totals 79.573,02 NO HI HA DESPESES PENDENTS DE PAGAMENT. 2. APROVAR que les despeses que generi la liquidació del Consorci seran a càrrec de la tresoreria del propi Consorci i el sobrant un cop acabada la liquidació revertirà íntegrament a la Diputació de Barcelona, ateses les seves aportacions al finançament del Consorci al llarg de tots els anys de funcionament. 3. Nomenar Liquidador únic del Consorci al Sr. Joaquín de la Calzada Fernández, amb DNI 46 230 036-J, amb domicili a Barcelona, a la Rambla Catalunya 126; qui fins ara a prestat els seus serveis com a tresorer del propi Consorci. El nomenament es produeix per a tot el període de liquidació. 4. Denunciar de forma expressa els convenis i contractes subscrits pel Consorci de Comunicació Local i, en particular, Protocol de col·laboració entre la Delegació del Govern a Catalunya i el Consorci de Comunicació Local en matèria de protecció civil de 20 d'octubre de 2009. Acord de col·laboració pel qual es formalitza l'encomanda de gestió entre la Diputació de Barcelona i el Consorci de Comunicació Local en matèria de prevenció de riscos laboral de 15 de desembre de 2010. 5. Sol·licitar la baixa del Consorci en la plataforma Eacat gestionada pel Consorci d'Administració Oberta de Catalunya. 6. Fixar la data d'efectes de la dissolució el 31 de març de 2015. 7. Sol·licitar la cancel·lació de la inscripció del Consorci en els Registres públics corresponents i, en particular, en el Registre dels ens locals de Catalunya. 8. Sol·licitar la baixa la "Base de datos general de entidades locales de la Oficina para la coordinación financiera con las entidades locales del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas." Segon. SOTMETRE els anteriors acords i l'expedient a informació pública, mitjançant anuncis publicats als Butlletins Oficials de les Províncies de Barcelona (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona), Girona (BOPG), Lleida (BOPL) i Tarragona (BOPT) i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en el tauler d'anuncis del Consorci i de la Diputació de

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



Barcelona, per un termini de 30 dies hàbils, a comptar des de la publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, als efectes de la presentació de reclamacions o al·legacions. Tercer. ACORDAR que en el cas que no es presenti cap reclamació o al·legació en el termini d'informació pública, l'aprovació inicial dels anteriors acords esdevindrà definitiva sense ulterior tràmit. Quart. DONAR trasllat a les entitats integrants del Consorci als efectes de la ratificació dels acords adoptats. Cinquè. ACORDAR que, aprovada definitivament la dissolució del Consorci, i ratificada per les entitats consorciades, es publiqui en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, BOPG, BOPL i BOPT i el de la referència d'aquesta publicació al DOGC, així com trametre a la Direcció General de l'Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals per a la constància dels acords adoptats i de la dissolució del Consorci en el Registre dels ens locals de Catalunya. Sisè. FACULTAR el liquidador tan àmpliament com en dret sigui necessari per al més eficaç desenvolupament dels acords precedents, inclusiu per ala signatura de tots els documents que calgui. Setè. NOTIFICAR els presents acords a les entitats consorciades i a la Diputació de Barcelona, encarregant-li el tràmit d'informació pública i determinar, en conseqüència, que els anuncis relatius a la dissolució tindran caràcter col·lectiu i substituiran els que haurien de publicar separadament cadascuna de les entitats consorciades."

El Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda:

Primer.- Ratificar els acords presos pel Consell General del Consorci de Comunicació Local, en la sessió celebrada el 26 de març de 2015.

Segon.- Trametre certificat d’aquest acord al Consorci de Comunicació Local. En aquest punt no s’han produït intervencions.

7.- Adhesió a l’acord del Comitè executiu de la FMC en relació a la garantia de

protecció dels ajuts d’urgència social atorgats pels ens locals. Vist l’acord del Comitè executiu de la FMC en relació a la garantia de protecció dels ajuts d’urgència social atorgats pels ens locals de 8 de juny de 2015, que literalment es transcriu. “El Reial Decret 828/2013, de 25 d’octubre, pel qual es modifiquen el Reglament de l’Impost sobre el Valor Afegit, aprovat pel RD 1624/1992, de 29 de desembre; el Reglament General de Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en matèria de revisió en via administrativa, aprovat per RD 520/2005, de 13 de maig; el RD 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs i el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat per RD 1619/2012, de 30 de novembre, obliga a declarar totes les subvencions, ajuts i auxilis sense cap limitació i sense cap distinció o excepció per raó objectiva i/o subjectiva. Abans d’aquesta reforma la quantitat a partir de la qual era obligatòria aquesta informació s’establia en 3.000 €. La vigència d’aquesta norma comporta que, entre d’altres, els ajuts socials que atorguen els municipis, per limitats que siguin en la seva quantia, es puguin veure afectats per procediments d’embargament tramitats per l’Administració Tributària per fer-hi front al pagament dels deutes que puguin tenir davant la Hisenda estatal els beneficiaris. De fet, aquests procediments ja són tramitats per l’AET en diversos municipis. Això comporta unes conseqüències que violenten la mateixa situació que l’ajut social i l’activitat municipal en aquest àmbit intenta pal·liar o resoldre.

La previsió d’aquesta norma entra en frontal contradicció amb l’estat social de dret i amb una multidisciplinar activitat dels poders públics adreçada, precisament, a ajudar les persones i famílies en situacions de desprotecció o risc social. La tasca dels governs locals en aquest àmbit ha estat i és exemplar i cabdal per protegir els drets del més dèbils i garantir la cohesió social. Per això, una previsió normativa com aquesta, que obeeix única i exclusivament a criteris recaptatoris, sense tenir en compte d’altres factors que el nostre ordenament jurídic ha de considerar –com ja ho feia la norma vigent fins l’any 2013-, esdevé un atac a les polítiques de cohesió social que els municipis impulsen, en general, i als programes d’atenció social que els governs locals executen, en particular. En virtut de tot això, el Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya ha aprovat l’acord següent: PRIMER. Demanar al Govern de l’Estat, a través del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la modificació de les normes en virtut de les quals s’alliberen els límits mínims a partir dels quals és obligatòria la tramesa d’informació regulada al Reial Decret 828/2013, de 25 d’octubre i/o alternativament es reguli l’excepcionalitat dels ajuts d’urgència social atorgats pels ens locals en el sentit que els procediments previstos en execució del que disposa l’esmentat RD 828/2013 no puguin afectar aquests ajuts socials. SEGON. Trametre aquest acord als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya. TERCER. Notificar aquest acord a la FEMP per tal que aquesta entitat, integradora de les diferents entitats territorials, s’adreci al MHAP amb l’objectiu expressat en la seva part dispositiva. QUART. Facultar al President per difondre i comunicar l’acord.”

Considerant la rellevància de l’acord del Comitè Executiu de la FMC, El Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda:

Primer.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de la Pobla de Segur al l’acord del Comitè executiu de la FMC de 8 de juny de 2015, relatiu a la garantia de protecció dels ajuts d’urgència social atorgats pels ens locals.

Segon.- Trametre certificat d’aquest acord a la FMC, al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

En aquest punt no s’han produït intervencions

8.- Conveni entre l’Ajuntament de la Pobla de Segur i l’Ajuntament de Castell de

Mur per a reconèixer l’associació de voluntaris de Protecció Civil Coordinadora

del Pallars i vincular-la funcionament a l’autoritat municipal de Protecció Civil

d’ambdós municipis. L'article 55.2 de la Llei 4/1997 de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, i l'article 5.2 del Decret 27/2001 de 23 de gener, de reglament de les associacions del voluntariat de Protecció Civil de Catalunya, regulen que els Plans Municipals de Protecció Civil només poden reconèixer una associació de voluntaris i voluntàries de Protecció Civil (en endavant AVPC) per municipi. A aquests efectes, correspon a l'Ajuntament determinar l'associació que ha de quedar vinculada funcionalment a l'autoritat municipal de Protecció Civil. Així mateix l'article 6 del Decret 27/2001 de 23 de gener, de reglament de les associacions del voluntariat de Protecció Civil de Catalunya, estableix que l'àmbit

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



operatiu de les AVPC és el terme municipal corresponent, però l'article 7 del Decret 27/2001, permet l'existència d'AVPC d'àmbit supramunicipal, establint que per assolir una major eficàcia en les actuacions, una mateixa AVPC pot ser reconeguda per diversos municipis i vinculada funcionalment a tots ells, sempre que hi hagi acord amb els ajuntaments interessats. Considerant que les comarques dels Pallars Jussà i Sobirà tenen actualment unes característiques territorials i socioeconòmiques que dificulten l'existència d'AVPC locals: les densitats de població més baixes de Catalunya (5-10 habitants/km2), índex d'envelliment de la població molt elevats, elevada dispersió de la població pel territori en molts nuclis de petites dimensions, etc. En aquest context, la creació d'una AVPC d'àmbit supramunicipal vinculada a diferents municipis dels Pallars es presenta com una opció molt interessant per a desenvolupar la Protecció Civil al Pirineu, doncs fins ara, és inviable l'existència d'AVPC a escala local, amb prou voluntariat i capacitat operativa per donar resposta a serveis preventius, i a la gestió d'emergències en aquest territori. Actualment l'AVPC Coordinadora del Pallars forma part del Servei de Protecció Civil de l'Ajuntament de Castell de Mur, i és una entitat que, tot i estar vinculada funcionalment a l'autoritat municipal de Protecció Civil de l'Ajuntament de Castell de Mur, té una vocació de treball en xarxa amb altres ajuntaments dels Pallars i un àmbit d'actuació que abasta les comarques dels Pallars Jussà i Sobirà. L'AVPC Coordinadora del Pallars, en el desenvolupament de la seva activitat col·labora amb les administracions locals, autonòmica i estatal que ho sol·licitin en totes aquelles tasques relacionades amb la prevenció de situacions de risc per a la població i presta el seu ajut als cossos oficials que vetllen per la seguretat ciutadana. Que les activitats de prevenció de riscos i de gestió d'emergències en l'àmbit de la Protecció Civil que desenvolupen els voluntaris de l'AVPC Coordinadora del Pallars són reconegudes per l'Ajuntament de la Pobla de Segur, no només pel valor intrínsec que suposen, sinó pel fet que contribueix significativament al bon desenvolupament de diferents actes culturals, esportius i folklòrics, en prevenció d'emergències i de situacions de greu risc, per les persones i els béns en el terme municipal de la Pobla de Segur. Amb la signatura del present conveni amb l'Ajuntament de Castell de Mur, l'Ajuntament de la Pobla de Segur reconeix que l'AVPC Coordinadora del Pallars és l'entitat que queda vinculada funcionalment a l'autoritat municipal de Protecció Civil. Que per a una correcta coordinació entre els Serveis de Protecció Civil dels dos ajuntaments i l'AVPC i un millor desenvolupament de les actuacions de prevenció i gestió d'emergències, s'escau l'establiment d'un marc de col·laboració el més estable possible entre els ajuntaments de Castell de Mur i de la Pobla de Segur. Vist el que disposen els articles 303 al 311 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, l'article 191 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i d'acord amb el que disposa l'article 22.2 de la llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de bases de règim local. El Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda:

Primer.- Aprovar el conveni entre l’Ajuntament de la Pobla de Segur i l’Ajuntament de Castell de Mur per a reconèixer l’associació de voluntaris de Protecció Civil

Coordinadora del Pallars i vincular-la funcionament a l’autoritat municipal de Protecció Civil d’ambdós municipis.

Segon.- Facultar l’alcalde, Sr. Lluís Bellera i Juanmartí, per a la signatura de tota la documentació que sigui necessària per a dur a terme aquest acord, i en especial la seva formalització.

Tercer.- Trametre certificació d’aquest acord a l’Ajuntament de Castell de Mur i a la Direcció General de l'Administració Local a través de la plataforma Eacat. En aquest punt s’han produït les següents intervencions:

- L’alcalde exposa la proposta, la qual es va iniciar a l’Ajuntament de Castell de Mur, i on ja s’ha vist que la coordinadora de protecció Civil ha donat un suport molt important a les activitats de Raiers, Falles, al Trial o a l’Espardenyada, i recorda que la seva tasca principal és la de prevenció. L’alcalde es compromet a trametre la memòria del funcionament de protecció Civil als regidors.

9.- Conveni entre l’Associació Festival de Música Antiga dels Pirineus i

l’Ajuntament de la Pobla de Segur. 2015 Atès que l'Associació Festival de Música Antiga dels Pirineus és l’entitat responsable de l’organització i gestió del Festival de Música Antiga dels Pirineus, que durant quatre edicions s’ha dut a terme, entre els mesos de juliol i setembre, en diversos municipis del Pirineu. Atès que el Festival de Música Antiga dels Pirineus és, a més d’un esdeveniment cultural, una eina de desenvolupament econòmic del territori. Considerant que l’Ajuntament de La Pobla de Segur té, entre els seus objectius, fomentar i dinamitzar l’activitat econòmica i cultural del seu Municipi. Vist l’article 25.1 de la Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les bases del Règim Local reconeix competència als municipis per promoure tota mena d’activitats i prestar els serveis públics que consideri adients i contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal. Amb la finalitat esmentada i d’acord amb la proposta de conveni que consta a l’expedient i que concreta la col·laboració entre ambdues entitats per la participació del Municipi en algunes de les activitats musicals programades per al 2015.

El Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda:

Primer.- Aprovar el Conveni de col·laboració entre l’Associació Festival de Música Antiga dels Pirineus i l’Ajuntament de la Pobla de Segur per a l’edició 2015 del Festival, que consta a l’expedient i es dona íntegrament per reproduït.

Segon.- Facultar l’alcalde, Sr. Lluís Bellera i Juanmartí, per a la signatura de tota la documentació que sigui necessària per a dur a terme aquest acord, inclosa la formalització, en nom i representació d’aquest Ajuntament, del conveni aprovat.

Tercer.- Trametre certificat d’aquest acord a l’Associació Festival de Música Antiga dels Pirineus i a la Direcció General d’Administració Local.


AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



- L’alcalde recorda que es tracta del conveni que es ve signat durant els darrers

anys, on l’Ajuntament hi fa una aportació, i que el concert previst per aquest any es celebrarà el proper diumenge.

10.- Sol·licitud d’aplicació als valors cadastrals dels béns immobles urbans del

coeficient del 0,77 per a l’exercici 2016.

Vist que l’ajuntament de la Pobla de Segur va sol·licitar, amb efectes 2015, l’actualització dels valors cadastrals amb l’aplicació del coeficient del 0,78 d’acord amb l’establert en l’article 73 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2015, amb l’objectiu que els valors cadastrals assignats als bens immobles urbans municipals s’ajustin en la mesura del possible al seu valor real, i així que els veïns i veïnes no hagin de suportar una càrrega impositiva superior a la que els correspon pel valor dels seus bens. Vist que el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques ha comunicat que per al l’exercici de 2016 també es preveurà en la llei de Pressupostos Generals de l’Estat permeti l’aplicació d’un coeficient d’actualització dels valors cadastrals (inicialment previst en el 0,77) donat que els valors cadastrals de la Pobla de Segur s’estimen, de promig, per sobre del 50% del valor de mercat. Considerant que l’aplicació d’aquest coeficient d’actualització és positiu per als veïns i veïnes, doncs fa possible una tributària d’acord amb la capacitat econòmica de cada persona, i més en uns moments on la crisi econòmica fa que moltes famílies tinguin dificultats per fer front al pagament de l’Impost de Béns Immobles. D’acord amb l’article 32.2 del Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei del cadastre Immobiliari. El Ple, per unanimitat els seus membres presents; acorda:

Primer.- Sol·licitar a la Direcció General del Cadastre l’aplicació als valors cadastrals dels béns immobles de naturalesa urbana de la Pobla de Segur, dels coeficients que per al seu decreixement estableixi a l’efecte la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016, prèvia apreciació pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de la concurrència dels requisits legalment establerts, d’acord amb l’article 32.2 del Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la Llei del cadastre Immobiliari.

Segon.- Comunicar aquest acord a la Direcció General del Cadastre.


- L’alcalde comenta que ja l’any 2013 es va fer un escrit per a rebaixar el valor cadastral el 2014, mitjançant la llei de pressupostos, i que va suposar aprovar un coeficient del 0,80. També al 2014, per al 2015 es va aplicar un coeficient del 0,78, i ara, per al 2016 es proposa un coeficient reductor del 0,77. Amb la rebaixa dels valors cadastrals, per l’alcalde es beneficia als veïns en l’impost de transmissions, en la renda, o en el patrimoni, però la rebaixa perjudica la recaptació municipal per IBI, estimant-se una recaptació d’un 15% menys el 2015.

- Per l’alcalde ara s’ha de tornar a sol·licitar l’aplicació del nou coeficient reductor, recordant que no és obligatori, però s’hauran d’ajustar les ordenances fiscals, fixant un tipus d’IBI que permeti mantenir la recaptació.

- Pel regidor Sr. Jordi Colom, davant dels menors ingressos per la situació de crisis, l’acció de no gravar o no perjudicar els veïns està bé, però també s’ha de considerar el fet de no perdre recaptació.

- L’alcalde comenta que la rebaixa del valor és justa pel fet que pagarà menys IBI el que té menys immobles.

11.- Modificació de les ordenances fiscals per a l’any 2015 i següents. Preu

públic del servei d’Escola d’Educació Infantil municipal. Aprovació provisional.

L’alcalde dóna compte al Ple de la proposta de modificació de l’ordenança fiscal núm. 13: Reguladora dels preus públics, i en concret del seu article 2.7, on es fa referència al preu pel servei d’escola d’educació infantil municipal. La proposta es pretén realitzar una adaptació dels preus a l’augment de la inflació que s’ha produït a Catalunya en el darrer any i que es situa en el 0,9% de juliol a maig, i una correcció del dèficit existent, i també a l’estimació, pel que fa als ingressos, que la subvenció del Departament d’Ensenyament es mantingui en 875 €/infant. Amb la previsió de despeses per al curs 2015/2016, la repercussió del cost del servei als usuaris, tenint en compte el servei de menjador es situa al 28,61 %, el curs passat va ser el 26,25%, i l’anterior la repercussió va ser del 26,37% (des del 33%). La Generalitat finançarà el 13,11 % del servei des del 18,75 % de l’any anterior, en reduir-se el nombre d’alumnes. En percentatge, l’ajuntament suportarà el 58,27 % del cost del servei (l’any anterior era el 54,99% del cost del servei), fet que formalment suposa una despesa de 117.226,67 €, imputats els ingressos del menjador als usuaris. Vist el que preveuen els articles 15 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei Reguladora de les Hisendes Locals. El Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda:

Primer.- Aprovar provisionalment, per a l’any 2015 i següents, la modificació de les ordenances fiscals següents:

1. Ordenança fiscal núm. 13: Reguladora dels preus públics. Es proposa la modificació de l’article 2.7, que queda redactat de la següent manera: “2.7. Preu públic pel servei d’escola d’educació infantil municipal: 2.7.1. Per cada infant, pel curs escolar (de 9 a 12h i de 15 a 17h)..... 110,00 €/mes. 2.7.2. Pel servei d’acollida de 12 a 13h............................................... 21,00 €/mes. 2.7.3. Pel servei de menjador fix (de 12 a 15 h) (dinar i berenar)........ 104,70 €/mes. 2.7.4. Pel servei de menjador fix el setembre i desembre del curs..... 75,00 €/mes. 2.7.5. Pel servei de menjador fix mes de setmana santa................. 92,10 €/mes. 2.7.6. Pel servei de menjador esporàdic (dinar i berenar)................... 6,90 €/dia. 2.7.7. Pel servei d’acollida de matí (de 8:30 a 9:00)............................ 10,50 €/mes. 2.7.8. Pel servei d’acollida de tarda (de 17:00 a 17:30) ...................... 10,50 €/mes.

2.7.9 Gaudiran d’una bonificació del 25% en aquests preus públics (per tots els conceptes) aquells casos en què coincideixin dos o més germans matriculats al centre.”

2.7.10 Pel servei de “bressol estiu” al juliol........................................ 110,00 €/mes

2.7.11 Gaudiran d’una bonificació del 25% en aquests preus públics (per tots els conceptes) aquells casos en què coincideixin dos o més germans matriculats al centre.

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



El servei “bressol estiu”, es liquidarà a l’inici de cada mensualitat. Aquest servei s’oferirà a l’agost si hi ha matriculats un mínim de 10 infants. Durant el mes d’agost el preu del servei “bressol d’estiu” serà el doble de la mensualitat establerta en l’apartat 2.7.10. El servei extraordinari d’acollida, tant al matí com a la tarda s’oferirà si hi ha un nombre mínim de 5 infants al matí i 5 a la tarda. 2.7.12 Tots els alumnes en general:

Drets de matrícula anual: 50,00 euros Aquest import serà bonificat amb el pagament de la primera quota del curs en el cas que l’infant inicïi el curs escolar. Si l’infant no inicia efectivament el curs no es bonificaran els drets de matrícula”

Segon.- Exposar a informació pública aquest acord i la modificació de l’ordenança, aprovada provisionalment, per termini de 30 dies als efectes que els interessats puguin examinar l’expedient i presentar les reclamacions que considerin oportunes. Si acabat el termini d’exposició pública no s’haguessin presentat reclamacions, s’entendrà definitivament adoptat l’acord, fins aleshores provisional, sense necessitat d’acord plenari, publicant-se el text íntegre de les ordenances establertes i de les modificacions.

Tercer.- Determinar que aquesta modificació de les ordenances fiscal entrarà en vigor el dia després a la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la província de Lleida.“


- L’alcalde comenta que cada cop hi ha menys infants, tancant-se el curs passat

en 33, i ara amb una preinscripció de 29, de tal manera que fins l’any 2013-2014 es complia amb el rati de personal i també al 2014-2015, on hi havia reduccions de jornada, però ara hi ha el problema que hi ha un excés de personal si no hi ha més infants, i per això es va parlar del tema de la ludoteca, que està en tràmit per donar-la d’alta, de forma que una opció és que part del personal de l’escola bressol passi a la ludoteca.

- Pel que fa a l’ordenança fiscal s’ha fet un petit augment del 2%, amb un IPC del 0,9%, per compensar una mica el dèficit del servei, i s’hi ha afegit el pagament de matrícula per a tothom, que es compensarà amb el primer rebut.

12.- Mocions, precs i preguntes:

12.1 Moció de suport a la ILP de mesures urgents per fer front a la emergència

habitacional i pobresa energètica

Els grups municipals a l’Ajuntament de La Pobla de Segur sotmeten, conjuntament al Ple, la següent moció:

“Exposició de motius

I

Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més afectades per la crisi econòmica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, més de 200.000 llars tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés. Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. El sobreendeutament hipotecari, de fet, és una de les problemàtiques més punyents.

Catalunya s’ha convertit en una de les Comunitats Autònomes amb major nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2008 i el 2013 es van iniciar 98.040 procediments d’execucions hipotecàries. En molts casos, aquest procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual sinó també l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats

financeres. A la problemàtica de les execucions hipotecàries s’hi afegeixen les

dificultats per fer front al pagament del lloguer. Segons dades judicials, l’any 2013, un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya van estar relacionats amb l’impagament del lloguer. Aquest panorama de vulnerabilitat habitacional es veu agreujat per l’existència d’un mercat privat de lloguer escàs, car i altament especulatiu i per la manca d’un parc d’habitatge social que permeti reallotjar les famílies afectades. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del parc habitacional-, front al 18% de què disposen els països de l’entorn

europeu. L’exigua proporció d’habitatges econòmicament accessibles contrasta

amb els 448.356 pisos buits -13% del parc-, que segons l’Institut Nacional Estadística es concentren a Catalunya. En aquest context, no és d’estranyar que cada cop siguin més nombroses les ocupacions de pisos buits per part de famílies incapaces de fer front al pagament de l’habitatge.

Alhora, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica entesa com la dificultat per fer front a les factures de subministraments bàsics d’electricitat, gas i aigua. Els preus d’accés aquest subministraments s’han tornat inassequibles per a la població. Des de 2008, la llum ha pujat un 60% i l’aigua un 66%. El Síndic de Greuges a l’Informe sobre La Pobresa Energètica a Catalunya d’octubre de 2013 documenta els impactes socials, sanitaris i medioambientals de la pobresa energètica, i denuncia el sobreesforç que implica l’acumulació de deutes vinculats al pagament de factures de la llar. El mateix informe recorda que Segons l’Enquesta de condicions de vida corresponent al 2011, a Catalunya hi ha 193.000 llars –un 6,9% del total– que no poden assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. Segons dades de l’Associació Espanyola de Ciències Ambientals, només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha passat de 27.359 expedients de suspensió del subministrament d’aigua el 2011 a 72.039, el 2012. Les dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i la pobresa energètica suposen, fins i tot, la pèrdua de vides humanes.

El creixement d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels ajuts

que reben les persones afectades contrasten amb els ingents beneficis

obtinguts per entitats financeres i empreses de subministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol —Santander, BBVA, Caixabank, Popular y Sabadell— van tancar 2013 amb un benefici de 7.674 milions. Cal recordar, igualment, que des de que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 milions d’euros a les entitats financeres. L’Informe Emergencia Habitacional en el Estado Español de l’Observatori DESC i la PAH mostrava com algunes de les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la major part d’ajudes públiques. La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha xifrat en 80.000 els pisos buits nous a estrenar que resten buits a Catalunya. Aquest diagnòstic es pot estendre també a les empreses de subministrament energètic. Durant els 3 primers trimestres de 2013, l’oligopoli elèctric que opera a l’estat espanyol (Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir 7.638 M€ de benefici, el doble que el de les elèctriques europees. Només Endesa, principal empresa distribuïdora de la llum a Catalunya, va declarar 1.879 M€ de benefici l’any 2013.

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



II

La manca de satisfacció de necessitats habitacionals i energètiques bàsiques

contradiu nombrosos compromisos internacionals assumits pel Regne d’Espanya i per la Generalitat de Catalunya. La Declaració Universal dels Drets Humans y el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, a l’article 11, reconeix “el dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloent-hi l'alimentació, el vestit i l'habitatge, i una millora contínua de condicions d'existència”. Segons l’Observació General nº 4 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, el contingut del dret a l’habitatge comprèn l’accés permanent a “recursos naturals i comuns, a aigua potable, a energia per la cuina, la

calefacció i la llum”. De fet el dret a l’aigua i al sanejament es troben reconeguts a l’Observació General nº 15. L’Observació General nº 7, per la seva banda, incorpora

com a contingut del dret a l’habitatge la protecció contra els desnonaments

forçosos, i l’obligació de què els poders públics garanteixin el reallotjament

adequat de les persones sense recursos que es vegin afectades per un

desnonament.

Aquests continguts generen diferents tipus d’obligacions per a les administracions

públiques. En primer lloc, han de fer “tots els esforços, fins al màxim de recursos

disponibles” per satisfer-los, atorgant prioritat als “col·lectius més vulnerables”. En segon terme, han d’assegurar-los no només davant l’administració sinó també front a abusos provinents de particulars. (Observació General nº3). Molts d’aquests drets i d’aquestes obligacions es troben recollits també a la

Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’article 47 de la

Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i el vincula a

l’obligació dels poders públics d’impedir l’especulació. Junt al deure de combatre

l’especulació, els poders públics han de garantir que el dret de propietat no

s’exerceixi de manera anti-social (article 33) i subordina tota la riquesa [...] sigui quina sigui la titularitat “a l’interès general”. Aquesta obligació és especialment rellevant tractant-se d’entitats financeres i empreses que presten serveis econòmics d’interès general, sobretot quan han estat beneficiàries d’ajuts i subvencions públiques. També l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que totes les persones tenen dret a viure lliures de situacions “d’explotació i maltractaments”, com les que, de facto, comporten la manca d’un habitatge digne, el sobreendeutament o la impossibilitat d’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. L’article 30, de fet, determina que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis d’interès general”. Per la seva banda, i a l’igual que el Pacte Internacional de

Drets Econòmics Socials i Culturals, l’article 42.3 de l’Estatut obliga els poders

públics a “vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les

persones, especialment de les més vulnerables”. Ja en el marc de la legislació autonòmica, la protecció del dret a l’habitatge i l’obligació d’eradicar-ne els usos anòmals, incloent-hi l’habitatge buit, està contemplada a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. L’article 4 d’aquesta llei, de fet, determina que el “conjunt d'activitats vinculades amb el proveïment d'habitatges destinats a polítiques socials” es configuri “com un servei d'interès general per assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans”. La Llei 22/2010, de

20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fa el mateix en relació als subministraments bàsics als seus articles 251 i 252.

III

El Ple d'aquest ajuntament, el 30/01/2014 també va aprovar una moció per a la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d'entitats financeres i altres grans empreses. Així mateix, el dia 23/02/2015, per les mateixes raons, el Ple de l'ajuntament va aprovar una moció sobre la pobresa energètica.

Text articulat de la Iniciativa Legislativa Popular que ha estat acceptada a tràmit

per la Mesa del Parlament de Catalunya en data 13 d'octubre de 2014. Art. 1. Mesures contra el sobreendeutament de persones consumidores relacionat amb l’habitatge habitual 1. Les mesures contemplades en aquest article tenen per objecte establir mecanismes destinats a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i les famílies, i en especial els deutes derivats de l’habitatge habitual. Mitjançant la regulació d'un procediment extrajudicial i, si escau, la d'un procediment judicial, per tal de donar solució a la situació de sobreendeutament en què es trobi la persona física consumidora per causes sobrevingudes. Aquesta previsió es basa en el fet que el dret de les persones consumidores té caràcter de dret bàsic i és objecte d'una especial protecció, conforme preveu l'article 121,1 de la Llei 22/2010 de 20 de juliol, reguladora del Codi de Consum de Catalunya. Aquest procediments es regularan sens perjudici del que estableix la legislació hipotecària i concursal. 2. A l'efecte de la present llei, ostentaran la condició de consumidors les persones físiques que reuneixin les condicions previstes a l’art. 111,2.a de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya. 3. Les persones físiques consumidores que es trobin o es puguin trobar en una situació d’insolvència derivada del pagament de l’habitatge poden iniciar els procediments regulats. Aquests procediments seran aplicables a totes les persones físiques residents a Catalunya. 4. La persona consumidora o qualsevol dels creditors podrà sol·licitar un procediment extrajudicial per la resolució de situacions de sobreendeutament derivades d’una relació de consum. Aquest es gestionarà per les comissions de sobreeendetament, subjectes al procediment administratiu, amb àmplies facultats de decisió atorgades (incloent la capacitat d’establir un pla de pagaments o de reestructuració del deute) i subjectes a la revisió del jutge competent. Es regularà reglamentàriament en el termini de tres mesos el procediment i el funcionament de les comissions de sobreendeutament. El deutor no podrà sol·licitar la intervenció de la comissió de sobreendeutament si es troba immers en un procediment judicial concursal, així mateix l’inici a posteriori d’un procediment d’aquesta naturalesa haurà de ser comunicat a la comissió que acordarà la finalització del procediment iniciat davant ella. 5. En el supòsit que no s’arribi a un acord per la via extrajudicial s’iniciarà un procediment judicial simplificat en el què es buscaran les fórmules adequades per la satisfacció dels deutes. Aquest procediment judicial simplificat s’iniciarà per la persona física consumidora, que aportarà informació completa sobre actiu i passiu, així com una proposta de pla de pagaments. El jutge, analitzades les circumstàncies del sobreendeutament de la persona física consumidora, la seva bona fe, les raons per les quals el procediment extrajudicial no va finalitzar amb acord i el pla de pagament presentat, podrà instar de nou un acord. En cas que no s’assoleixi acord, si en el termini de 2 anys no s’han pogut satisfer els deutes ni s’ha acordat un pla de pagament, s’iniciarà la liquidació dels actius per fer front als deutes. Aquesta liquidació tindrà una durada màxima d’un any i un cop finalitzada el jutge acordarà la cancel·lació del passiu no satisfet.

Article 2. Mesures per evitar els desnonaments que puguin conduir a una situació de manca d’habitatge. 1. Les persones i unitats familiars que tot i aconseguir la dació en pagament continuïn en situació de vulnerabilitat es podran acollir al lloguer forçós de l’habitatge executat durant un mínim de 3 anys. 2. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer podran acollir-se al lloguer forçós de l’habitatge per un mínim de 3 anys,

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



quan aquest sigui propietat de persones jurídiques en les seves diferents formes, en especial entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries. 3. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer d’habitatges propietat de persones físiques gaudiran dels ajuts que evitin el desallotjament. 4. Les administracions públiques es comprometran, en qualsevol cas, a garantir el reallotjament adequat de les persones en situació de vulnerabilitat per poder fer efectiu el desnonament.

Article 3. Mesures per evitar la pobresa energètica lligada a la situació d’exclusió habitacional. 1. Les administracions públiques hauran de garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat mentre duri aquesta situació i com a mínim durant 3 anys. 2. Com a principi de precaució s’establirà un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris per a evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament sigui per manca de recursos econòmics de les famílies afectades. 3. Les administracions públiques establiran els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d’aigua potable, de gas i d’electricitat per tal d’establir línies d’ajut o descomptes molt significatius en el cost dels consums mínims de les persones en situació de vulnerabilitat.

Article 4. Mesures per garantir la funció social de la propietat i impulsar la creació d’habitatge assequible 1. L’Administració decretarà el lloguer forçós a persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat durant un mínim de 3 anys dels habitatges en mans d’entitats financeres i agències associades, fons d’inversió i entitats de gestió d’actius que romanguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys. 2. Aquest procediment s’aplicarà de forma preferent a les entitats financeres i de gestió d’actius que hagin rebut ajuts públics.

Article 5: Despeses destinades a habitatge 1. La Generalitat garantirà que en els supòsits contemplats als articles 2, 3, i 4 les despeses en matèria d’habitatge i de subministres bàsics no podran comportar més d’un 30% dels ingressos familiars disponibles.”

A petició de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de del Pallars, El Ple de l'Ajuntament de la Pobla de Segur, per unanimitat dels seus membres presents, acorda:

Primer.- Ratificar els compromisos presos per aquest Ple en les mocions anteriorment citades per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica.

Segon.- Donar suport a la proposta de Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica presentada al Parlament de Catalunya per l'Observatori DESC, les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya i l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

Tercer.- Habilitar els espais municipals i oferir els mitjans materials necessaris per a facilitar la recollida de signatures de la ILP.

Quart.- Convocar la Taula Municipal sobre Pobresa Energètica i la taula d'habitatge per proposar l’organització d’actes i accions de difusió i suport a la ILP. En aquest punt no s’han produït intervencions.

Precs.

Prec 1: Sobre l’estat de la plaça del nucli de Sant Joan de Vinyafrescal, i sobre

anomenar “plaça del Sèbio de Cal Batlle”, la plaça de baix o de l’aparcament,

presentat per escrit pel grup municipal de CiU l’1 de juliol de 2015 (registre

d’entrada núm. 842 de 1/07/2015)

- L’alcalde explica que des de els Serveis Tècnics cada any es fa un seguiment i un repàs amb un producte específic a la Plaça de Sant Joan, i que per al proper Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, si surt el programa de nuclis agregats, es demanarà l’actuació, doncs ja hi ha fet l’avantprojecte, perquè s’ha d’aixecar tot el paviment i fer-hi passar les conduccions de gas, aigua i sanejament, que és una actuació que s’ha de fer encara que no se sap quan, i especifica que també s’haurà de fer el baixador i el carrer de baix.

- Amb l’actuació de reparació es podrà fer la festa major, però no serà encara l’obra d’urbanització de la plaça, la qual dependrà de l’evolució del PUOSC. L’alcalde comenta que també s’ha d’arranjar el dipòsit d’aigua i la urbanització del voltant.

- En relació amb el nom de “Sèbio del cal Batlle”, ha mirat d’informar-se’n, i ha parlat amb l’exalcalde Sr. Balaguer, que ja no ho recordava, i també n’ha parlat amb Josep de Casa Pau. Sembla que hi havia una part del terreny que va ser cedit per veïns, però s’ha consultat el projecte de l’obra i no consta cap expropiació, ni cessió, però es seguirà buscant més documentació. En el cas que la plaça s’hagués donat gratuïtament se’n pot parlar del canvi de nom, encara que de totes maneres s’hauria de fer el corresponent expedient administratiu.

Preguntes.

Pregunta 1: Presentada per escrit pel grup municipal de CiU l’1 de juliol de 2015

(registre d’entrada núm. 841 de 1/07/2015), davant de la propera instal·lació

d’una pista de pàdel, sobre el projecte global d’instal·lacions esportives i la

necessitat d’un estudi previ abans d’iniciar noves instal·lacions.

- En relació a la pista de pàdel l’alcalde informa que actualment s’està estudiant el preu al qual s’ha de fixar el cànon per la concessió de l’ocupació del terreny, a partir d’una memòria dels serveis tècnics municipals, i després treure la concessió a licitació per procediment obert. L’alcalde aprofita per informar que s’ha parlat amb la Fundació Cruyff per tal que aportin el projecte definitiu del camp de futbol.

- L’alcalde respon que al seu moment es va fer un projecte d’espais públics de l’ajuntament a la zona dels xops de l’àrea però no s’ha actualitzat, i ara el Patronat Municipal d’Esports ha de fer aquest estudi, i s’han d’adequar nous espais al marge de la zona dels xops doncs el cost de construcció hi seria molt elevat a causa de la impermeabilització. L’alcalde comenta que des de la Secretaria General de l’Esport van proposar una pista d’atletisme, però sense camp de futbol al centre. En tot cas, per l’alcalde d’aquests temes se n’ha de parlar al Patronat Municipal d’Esports.

Pregunta 2: Presentada per escrit pel grup municipal de CiU l’1 de juliol de 2015

(registre d’entrada núm. 841 de 1/07/2015), sobre si hi ha algun pla per a la

reforma de la piscina i les instal·lacions adjuntes,

- L’alcalde informa que al 2004 es va fer un estudi per la Diputació sobre la reforma de la piscina, que suposaria un cost d’uns 300.000 €, doncs ‘hauria

AJUNTAMENT DE

LA POBLA DE SEGUR



de reduir la fondària del vas, i es van treure els trampolins. Cada any s’ha anat dignificant, i si se n’ha de fer una de nova ja es farà, però no es pot fer volar fum, doncs també s’ha parlat d’una piscina coberta però és inviable. L’alcalde reitera que de moment s’hi ha anat fet reparacions.

- En relació a la piscina de l’àrea, s’informa que no està legalitzada i la seva legalització costaria uns 50.000 €, doncs hi ha l’inconvenient dels arbres del voltant. L’alcalde considera que a tothom li agradaria una piscina millor, i també s’ha de treure el teulat de fibrociment, que és una operació complexa, i l’alternativa es fer-hi una instal·lació tipus sandwich.

- El regidor Sr. David Valls sol·licita que l’estudi previ s’actualitzi, i que es tinguin en compte les consideracions del seu grup doncs s’ha de mirar a curt i llarg termini les actuacions que es puguin fer.

- L’alcalde, per acabar, també comenta que des del Patronat d’Esports es mirarà la qüestió del camp de futbol actual, i que se’n parlarà amb els regidors, però no es partidari de crear massa expectatives, doncs una qüestió és el tema esportiu i l’altra el parc municipal, i sobre aquest tema potser s’hauria de fer un procés participatiu sobre quin ús fer-ne i estudiar-ho entre tots.

- El regidor Sr. Jordi Colom, recollint la proposta de l’alcalde durant el discurs d’investidura, on va oferir als grups, que els projectes comuns previstos per entrar als pressupostos es podrien parlar prèviament entre els regidors i fer-ho entre tots, el seu prec consisteix en materialitzar la proposta en l’expressió als plens i fora dels plens, de tal manera que tots els grups hi puguin aportar amb la finalitat de cobrir les necessitats més importants, i on els grups coincideixin, i així també poder fer més pressió a altres institucions, i queda l’actuació justificada davant del poble. El Sr. Jordi Colom insisteix en que per la seva part no quedarà i que en els propers anys caldrà arribar a consensos per a defensar el territori i crear expectatives i oferir qualitat de vida, tot defensant els interessos dels veïns.

- L’alcalde ofereix la col·laboració per part del seu grup i recorda el consens que hi ha hagut en la passada legislatura, i que la majoria absoluta no és cap xec en blanc, i que es faran les reunions de les comissions que calguin i que s’informi de tot. L’alcalde exposa que la seva voluntat és que hi hagi onze regidors i es col·labori en tots els temes, i per això considera per exemple que els precs i les preguntes formulades estan molt bé, però que si hi ha qualsevol dubte, tema o comentari es pot fer en qualsevol moment.

El Sr. alcalde dóna per acabada la sessió a les 20:45 hores, de la qual, com a secretari, n’estenc aquesta acta del contingut de la qual dono fe i certifico. El secretari L’alcalde

AJUNTAMENT DE LA POBLA DE...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT DE LA POBLA DE...