Ajuntament de Cornellà - ACTA PLE NÚM ple/2016/Acta Ple...Canviar la forma de gestió del servei...

Plaça de l’Església, 1 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 377 02 12 – Fax 93 377 89 00

1

ACTA PLE NÚM. 8/16

SESSIÓ CELEBRADA PER L’AJUNTAMENT EL DIA 21 DE JULIOL 2016

CARÀCTER DE LA SESSIÓ: ORDINÀRIA CONVOCATÒRIA: 1ª DATA: 21 DE JULIOL DE 2016 A la ciutat de Cornellà de Llobregat, quan són les dinou hores del dia 21 de juliol de dos mil setze, es reuneixen a la sala de sessions d’aquest Ajuntament, prèvia convocatòria realitzada a l’efecte en els termes legalment establerts, els membres integrants de l’Ajuntament Ple que a continuació es relacionen, en sessió ordinària i primera convocatòria, sota la Presidència del senyor Alcalde, i assistits per mi, la Secretària General.

ASSISTENTS Alcalde Sr. Antonio Balmón Arévalo Primer Tinent d’Alcalde Sr. Antonio Martínez Flor Tinents/es d’Alcalde Sra. Emilia Briones Matamales Sr. Manuel Ceballos Morillo Sra. Rocio García Pérez Sr. Sergio Fernández Mesa Sra. Montserrat Pérez Lancho Regidors/es Sra. Raquel Albiol i Gilabert Sr. Vidal Aragonés Chicharro Sr. Angel Camacho Hervás Sr. Manuel Jesus Casado Ruiz Sra. Maria de las Mercedes Fernández García Sr. Arnau Funes Romero Sr. Jorge García Mulet Sr. Jose David García Muñoz

2

Sr. Sergio Gómez Márquez Sra. Anna Clara Martínez Fernández Sra. Aurora Mendo Sánchez Sr. José Manuel Parrado Cascajosa Sra. Maria Josefa Ruiz Tienda Sr. Francesc Sánchez i Garcia Sr. Daniel Serrano Coronado Sr. Enrique Vanacloy Valiente Regidora No adscrita Sra. Maria Carmen López Álvarez Secretària General Sra. Carmen Alonso Higuera Interventor Sr. Joan R. Sagalés Guillamón

NO ASSISTENTS Excusen Regidors/es Sr. Daniel Martínez Rodríguez Per l’Alcaldia-Presidència es declara oberta la sessió i, abans de passar a despatxar els assumptes que figuren a l’ordre del dia, el senyor Vidal Aragonés Chicharro, Regidor del Grup Municipal CEC-CPC, planteja una qüestió d’ordre prèvia, consistent en fer constar en aquest Ple la seva protesta i oposició, per contrària a dret, per la decisió adoptada per l’Alcalde a la Junta de Portaveus passada, de no incorporar a l’Ordre del Dia d’aquest Ple la moció presentada pel seu Grup relativa a la llibertat immediata i incondicional del jove madrileny Alfonso Fernández Ortega. Així mateix, també abans de passar a despatxar els assumptes que figuren a l’ordre del dia, el senyor Daniel Serrano Coronado, Portaveu del Grup Municipal del PP, planteja una segona qüestió d’ordre prèvia, relativa a determinades afirmacions que es van realitzar al punt de Precs i Preguntes de l’anterior Ple ordinari, relativa a la utilització actual per la Presidenta del Partit Popular de Cornellà, Isabel Espinosa, de la targeta d’aparcament dels regidors/res.


3

PRESENTACIÓ I DELIBERACIÓ

Les intervencions relacionades amb aquestes dues qüestions prèvies consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 00:02:38 al 00:06:42 Plantejades aquestes dues qüestions, el senyor Alcalde-President ordena que s’entrin a tractar els assumptes que integren l’Ordre del dia, en relació amb els quals s’adopten els acords següents:

I

PART RESOLUTIVA PROPOSTES DE SECRETARIA PUNT PRIMER.- APROVACIÓ DE L’ACTA NÚM. 7/16, CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 30 DE JUNY D’ENGUANY.

Aprovar Acta núm. 7/16

L’esborrany de l’acta ha estat lliurat a tots els regidors i regidores junt amb la convocatòria d’aquesta sessió. Proposta d’esmenes presentada pel senyor Angel Camacho Hervás (CEC-CPC) En el punt de precs i preguntes, primer prec, pàgina 70, on diu: “…PAU…” i “…APA…” Ha de dir: “...PAH...”

4

PRESENTACIÓ I DELIBERACIÓ

Les intervencions relacionades amb aquest punt consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 00:06:43 al 00:08:18 VOTACIÓ

Sotmesa l’acta a votació és aprovada, amb l’esmena proposada, per majoria absoluta dels assistents.

Vots a favor:

Regidora no Adscrita, senyora Maria Carmen López Álvarez.

Grup Municipal del PP, senyors Daniel Serrano Coronado i Manuel Casado

Ruiz.

Grup Municipal d’ICV-EUiA-EP-E, senyors Arnau Funes Romero i Sergio

Gómez Márquez.

Grup Municipal d’ERC-AM, senyor/a Raquel Albiol i Gilabert i Francesc

Sánchez i García.

Grup Municipal de CEC-CPC, senyors/es Vidal Aragonés Chicharro, Angel

Camacho Hervás, José David García Muñoz i Maria Josefa Ruiz Tienda.

Grup Municipal del PSC-CP, senyors/es Antonio Balmón Arévalo, Emilia

Briones Matamales, Manuel Ceballos Morillo, Maria de las Mercedes Fernández García, Sergio Fernández Mesa, Rocio García Pérez, Antonio Martínez Flor, Aurora Mendo Sánchez, José Manuel Parrado Cascajosa, Montserrat Pérez Lancho i Enrique Vanacloy Valiente.

Vots en contra:

Grup Municipal de C’s, senyors/a Jorge García Mulet i Anna Clara Martínez

Fernández.


5

PUNT SEGON.- DONAR COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA QUE A CONTINUACIÓ ES RELACIONEN.

Donar compte decrets

Per la Secretària de la Corporació i a efectes del seu coneixement, es dóna lectura dels Decrets i Resolucions dictats per l’Alcaldia, el text literal dels quals és el següent: - Decret núm. 2882/16 de data 23 de juny ... Mitjançant acord plenari adoptat el dia 31 de març de 2016, aquest Ajuntament va procedir a nomenar els membres que havien de composar la Comissió Municipal de Delimitació Territorial, prevista a l’article 28.2 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya. Atès que aquesta Alcaldia és membre nat i necessari d'aquesta Comissió per imperatiu del que disposa el citat precepte, encara que aquesta atribució és susceptible de delegació, d'acord amb el que es disposa per l'article 53.3 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, al no estar expressament prohibida la seva delegació. Per tot això, aquesta Alcaldia, en ús de les atribucions que legalment tinc conferides

HERESOLT Primer.- Delegar en el primer Tinent d'Alcalde i Regidor delegat de l'Àrea d’Espai Públic i Convivència, senyor Antonio Martínez Flor, les competències d'aquesta Alcaldia inherents a la condició de membre nat de la Comissió Municipal de Delimitació Territorial. Segon.- Comunicar aquesta resolució al Regidor afectat, als Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat i del Prat a de Llobregat, a la Direcció general d'Administració Local, Subdirecció General d'Assistència Jurídica i Règim Local, al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, i al departament d’Acció Territorial i Habitatge. Tercer.- Difondre el contingut d’aquesta resolució, en compliment del Principi de Transparència, mitjançant la seva publicació actualitzada i permanent en la Seu electrònica municipal, en compliment del que disposen els articles 5 i següents de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern i 8 i següents de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern de Catalunya.

6

Quart.- Donar compte al Ple de l'Ajuntament d'aquesta resolució, en la primera sessió ordinària que es convoqui en compliment del que preveu l'article 22 del ROM, en concordança amb l’article 38, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

... PRESENTACIÓ I DELIBERACIÓ


Els reunits es donen per assabentats. PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’ECONOMIA I INNOVACIÓ PUNT TERCER.- APROVAR INICIALMENT EL CANVI DE LA FORMA DE GESTIÓ DEL SERVEI DE DIFERENTS INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS, PASSANT DE GESTIÓ INDIRECTA A GESTIÓ DIRECTA.

Aprovar inicialment el canvi de la forma de gestió del servei de diferents

instal·lacions esportives municipals.

DICTAMEN ... El dia 26 de setembre de 2013, es va aprovar definitivament pel Ple municipal el Reglament Regulador del Servei Municipal d'Esport, integrat pels Equipaments Esportius de titularitat municipal, els quals estan recollits en el seu annex únic, el Cens dels equipaments esportius de Cornellà de Llobregat, aprovat per l'Ajuntament Ple en sessió de data 28 de febrer de 2013, a on es detalla la informació bàsica de cada equipament esportiu i en concret la forma de gestió del servei de cada un dels equipaments esportius municipals. Es proposa el canvi de la forma de gestió de les següents instal·lacions: - Canvi de la forma de gestió de la instal·lació dels Camp de Fútbol Municipal de

Cornellà, Camp de Fútbol Municipal de Sant Ildefons, Camp Municipal de Fontsanta Fatjó, Camp de Fútbol Municipal de Almeda, de Gestió Indirecta mitjançant concessió a gestió directa.


7

Existeixen en aquestes instal·lacions a l'actualitat contractes en vigor amb diferents concessionaris que finalitzen el dia 14 de setembre de 2016. - Canvi de la forma de gestió de la instal·lació del Pavelló Riera de gestió indirecta

mitjançant concessió a Gestió directa. No existeixen, en aquesta instal·lació a l'actualitat contractes en vigor amb cap concessionari. El canvi de les formes de gestió del Camp de Fútbol Municipal de Cornellà, Camp de Fútbol Municipal de Sant Ildefons, Camp Municipal de Fontsanta Fatjó, Camp de Fútbol Municipal de Almeda i Pavelló Riera, s'ha de ajustar a allò establert a l'article 158 i següents del ROAS que estableixen les regles a les quals s'ha d'ajustar l'establiment de nous serveis públics i la seva implementació i reglamentació i l'article 188 del mateix ROAS que estableix que "El canvi de la forma de gestió d'un servei exigeix la instrucció de l'expedient i la tramitació del procediment, en els aspectes aplicables , a les quals es refereixen els articles 159 i 160 d'aquest Reglament." S'aporta a l'expedient la documentació justificativa relativa al canvi de la forma de gestió de cadascuna de les instal·lacions. Vist l’informe emès al respecte pel Cap del Departament de Contractació General, la Secretària General i d’Intervenció municipal. Aquesta Comissió Informativa d’Economia i Innovació, proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Canviar la forma de gestió del servei de les següents instal·lacions esportives municipals passant de gestió indirecta a gestió directa: - Camp de Futbol Municipal de Cornellà, amb efectes 15 de setembre de 2016 o

data d'aprovació definitiva i entrada en vigor de la present modificació. - Camp de Futbol Municipal de Sant Ildefons, amb efectes 15 de setembre de 2016 o

data d'aprovació definitiva i entrada en vigor de la present modificació . - Camp de Futbol Municipal de Fontsanta Fatjo, amb efectes 15 de setembre de

2016 o data d'aprovació definitiva i entrada en vigor de la present modificació. - Camp de Futbol Municipal de Almeda, amb efectes 15 de setembre de 2016 o data

d'aprovació definitiva i entrada en vigor de la present modificació. - Pavelló Riera amb efectes de la data d'aprovació definitiva o entrada en vigor de

la present modificació.

8

Segon.- Sotmetre l'expedient de canvi de la forma de gestió del servei de les instal·lacions esportives esmentades a informació pública i audiència als interessats, per un termini de trenta dies, a efectes de reclamacions i suggeriments, mitjançant la inserció del corresponent Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un diari dels de major difusió de la Província i al Tauler d'Anuncis d'aquesta Corporació, transcorregut el qual sense haver-se presentat cap reclamació ni suggeriment, s'entendrà aprovat definitivament, sense necessitat de nou acord. Tercer.- Notificar el present acord al Departament d’Esport i als interessats.



Sotmès a votació el dictamen és aprovat pels assistents que constitueixen la majoria absoluta dels membres del Ple.

Vots a favor:


Gómez Márquez.



Abstenció:



Ruiz.


9


Sánchez i García.


Fernández.


Camacho Hervás, José David García Muñoz i Maria Josefa Ruiz Tienda. PUNT QUART.- APROVAR L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 17/2016 PER CRÈDIT EXTRAORDINARI I SUPLEMENT DE CRÈDIT FINANÇAT AMB CÀRREC DE ROMANENT DE TRESORERIA I BAIXES PER ANUL·LACIÓ DE DESPESES.

Aprovar modificació crèdit Núm. 17/2016.

DICTAMEN ... Vista la proposta de modificació de crèdits del Departament de Manteniment i Serveis, per suplement de crèdit finançat amb càrrec a baixes per anul·lació de despeses, motivada per la realització del projecte complementari de la reconstrucció del mur del C.F. Sant Ildefons; i per realitzar millores d’ampliació de la zona d’entrenament de gossos de Can Mercader, per un import total de 30.970 euros. Vista la petició de modificació de crèdits per crèdit extraordinari finançat amb càrrec a baixes per anul·lació de despeses presentada conjuntament pels Departaments de Guardia Urbana i Manteniment i Serveis, per realitzar la modernització de l’equipament dels vehicles de la Guardia Urbana amb la incorporació d’elements de seguretat i comunicació, per import de 18.000 euros. Vist l’escrit del Departament de Política Territorial, sol·licitant modificació de crèdits per suplement a càrrec del romanent de tresoreria, motivada pel finançament del projecte de “Soterrament de la línia aèria entre les subestacions de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat, als termes municipals de Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat”, per import de 68.623 euros. Vista la proposta de modificació de crèdits per crèdit extraordinari i suplement de crèdit finançat a càrrec del romanent de tresoreria del Departament de Recursos Humans, amb motiu de la modificació del número de llocs de treball del personal eventual, per import de 19.500 euros.

10

Vista la petició de modificació de crèdits per suplement de crèdit amb càrrec a baixes per anul·lació de despeses, presentada conjuntament pels Departaments d’Acció Social i Polítiques de Família, amb motiu de l’atorgament d’ajuts econòmics per la reutilització de llibres i l’adquisició de material escolar per les famílies en risc d’exclusió social, per import de 20.000 euros. Vist l’escrit presentat pel Departament d’Acció Comunitària, sol·licitant modificació de crèdits per suplement finançat amb càrrec al romanent de tresoreria, per fer front a les activitats programades pel Departament durant el quart trimestre de l’any, per import de 14.000 euros. Vistes les sol·licituds de modificació de crèdits presentada conjuntament pels Departaments d’Esports i Premsa, per crèdit extraordinari i suplement de crèdits finançat amb càrrec al romanent de tresoreria i a baixes per anul·lació de despeses, amb motiu de la realització del programa “Jovesports” per fomentar l’esport jove, i la implantació d’un nou model esportiu, per un import total de 77.854,68 euros. Atès el que disposa l’article 177 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i els articles 35, 36 i 37 del RD 500/1990, de 20 d’abril. Atès el que estableix l’article 14 de les Bases d’Execució del Pressupost per a l’any 2016. Atès l’informe favorable de la Intervenció Municipal. El President de la Comissió Informativa d’Economia i Innovació, de conformitat amb el que estableix l’article 16.1.a) de les Bases d’Execució del Pressupost per a l’any 2016, i vist el dictamen favorable de l’esmentada Comissió, proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS Primer.- Aprovar l’expedient de modificació de crèdits número 17/2016 per crèdit extraordinari i suplement de crèdit finançat amb càrrec a romanent de tresoreria i baixes per anul·lació de despeses que es proposa, segons el següent detall i resum per capítols: MODIFICACIONS PER CREDIT EXTRAORDINARI I SUPLEMENT DE CRÈDIT AMB CÀRREC AL ROMANENT DE TRESORERIA ESTAT DE DESPESES Consignació Consignació Partida Descripció Actual Altes Baixes Final 0551.1510F.7640000 CONVENI A.M.B. SOTERRAMENT LINIES ELECTRIQUES (INC.15) 625.931,91 68.623,00 0,00 694.554,91 0780.9120B.1100000 PERSONAL EVENTUAL/GRUPS MUNICIPALS 0,00 15.000,00 0,00 15.000,00 0780.9120B.1600000 SEGURETAT SOCIAL/CARRECS ELECTES 125.707,00 4.500,00 0,00 130.207,00 0883.9241A.2269902 ACTIVITATS CENTRES CIVICS (A) 55.000,00 4.000,00 0,00 59.000,00 0883.9241C.2269900 DESPESES FUNCIONAMENT DISTRICTES (A) 54.877,00 10.000,00 0,00 64.877,00 0884.3410B.2219900 MATERIA ESPORTIU/ESPORT POPULAR 6.050,00 5.624,90 0,00 11.674,90 0884.3420B.6350000 MOBILIARI ESPORTIU/ESPORTS 10.000,00 11.829,78 0,00 21.829,78 TOTAL DESPESES 119.577,68 0,00


11

ESTAT D'INGRESSOS Previsió Previsió Concepte Descripció Actual Altes Baixes Final 0770.87000 ROMANENT TRESORERIA DESPESES GENERALS 16.973.114,18 119.577,68 0,00 17.092.691,86 TOTAL INGRESSOS 119.577,68 0,00 MODIFICACIONS PER CREDIT EXTRAORDINARI I SUPLEMENT DE CRÈDIT AMB CÀRREC A BAIXES PER ANUL.LACIÓ DE DESPESES ESTAT DE DESPESES

Consignació Consignació Partida Descripció Actual Altes Baixes Final

0003.3400A.2260200 PUBLICITAT/ESPORTS 5.500,00 3.000,00 0,00 8.500,00 0112.1630A.6240000 ADQ. REVERSIO VEHICLES NETEJA VIARIA (INC.15) 420.928,73 0,00 18.000,00 402.928,73 0112.3420B.6220001 INVERSIO NOVA EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES 10.000,00 4.500,00 0,00 14.500,00 0113.3420B.6320005 RENOVACIO GESPA C.F. SANT ILDEFONS (INC.15) 174.041,26 26.470,00 0,00 200.511,26 0113.9330B.6320004 REFORMES EDIFICIS MUNICIPALS (INC.15) 413.356,37 0,00 30.970,00 382.386,37 0116.1320A.6230001 ADQ. ELEMENTS SEGURETAT I COMUN. PARC MOBIL 0,00 18.000,00 0,00 18.000,00 0332.2311B.4800000 AJUTS/INFANCIA-ADOLESCENCIA 440.887,00 20.000,00 0,00 460.887,00 0335.3270A.2269903 DESPESES DIVERSES/FAMILIES 44.961,00 0,00 20.000,00 24.961,00 0884.3240B.2269900 FORMACIO DESFIBRIL.LADORS (DEA) 0,00 2.400,00 0,00 2.400,00 0884.3400A.2230000 TRANSPORTS/ESPORTS 5.400,00 0,00 1.000,00 4.400,00 0884.3410A.2260900 JOCS ESCOLARS 51.021,00 0,00 1.900,00 49.121,00 0884.3410B.2219900 MATERIAL ESPORTIU/ESPORT POPULAR 6.050,00 20.212,00 0,00 26.262,00 0884.3410B.2240000 ASSEGURANCES/ESPORT POPULAR 0,00 2.400,00 0,00 2.400,00 0884.3410B.2260200 PUBLICITAT/ESPORT POPULAR 0,00 2.000,00 0,00 2.000,00 0884.3410B.2260903 ESPORT POPULAR 2.750,00 8.608,00 0,00 11.358,00 0884.3410B.4800003 SUBV. CLUB ESPORTIU FONTSANTA 25.000,00 0,00 25.000,00 0,00 0884.3410B.4800005 SUBV. CLUB ESPORTIU ALMEDA 25.000,00 0,00 25.000,00 0,00 0884.3410C.2260901 ACTIVITATS/ESPORTS 23.696,64 0,00 3.000,00 20.696,64 0884.3410C.2260902 CURSES I CAMINADES POPULARS 15.692,00 0,00 4.500,00 11.192,00 0884.3410C.2270601 IMPLANTACIO MODEL ESPORTIU 0,00 21.780,00 0,00 21.780,00 TOTAL DESPESES 129.370,00 129.370,00

Resum per Capítols Estat de Despeses Altes Baixes Cap. I.- Despeses de personal ...................................... 19.500,00 0,00 Cap. II.- Desp. corrents béns i serveis ............................ 80.024,90 30.400,00 Cap. IV.- Transferències corrents ................................... 20.000,00 50.000,00 Cap. VI.- Inversions reals ................................................ 60.799,78 48.970,00 Cap. VII.- Transferències de capital ................................. 68.623,00 0,00 TOTAL............................................................... 248.947,68 129.370,00 Estat d’Ingressos Altes Baixes Cap. VIII.- Actius Financers .............................................. 119.577,68 0,00 TOTAL............................................................... 119.577,68 0,00

12

Segon.- Exposar al públic el pressent acord en els termes establerts en l’article 169 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Tercer.- El present acord s’entendrà definitiu si en el termini d’exposició pública no hi ha reclamació contra el mateix.




Vots a favor:



Gómez Márquez.


Fernández.



Vots en contra:


Ruiz.


13

Abstenció:


Sánchez i García.


Camacho Hervás, José David García Muñoz i Maria Josefa Ruiz Tienda. PUNT CINQUÈ.- APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DEL PERSONAL D’AQUEST AJUNTAMENT I L’INSTITUT MUNICIPAL DE RADIODIFUSIÓ, PER L’EXERCICI 2016.

Aprovar modificació de la plantilla del personal de

l’Ajuntament i l’Institut municipal de radiodifusió, per l’exercici 2016.

DICTAMEN ... Vista la proposta de modificació de la plantilla de personal d’aquesta Corporació i de l’Institut Municipal de Radiodifusió, per l’exercici 2016, elaborada pel Departament de Recursos Humans. Atès el que es disposa en els articles 25, 26 i 28 1 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals, l’article 283 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovada pel Decret Legislatiu 2/2003. Atès que aquesta proposta recull les necessitats organitzatives i funcionals previstes. Atès que el Ple de l’Ajuntament és l’òrgan municipal competent per aprovar la plantilla de personal així com determinar els llocs de treball dels funcionaris d’acord amb el que preveu l’article 22 de la llei 7/1985 de 2 d’abril i l’article 35 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals, El President de la Comissió d’Economia i Innovació proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent

ACORD Primer.- Aprovar la modificació de plantilla del personal d’aquesta Corporació i de l’Institut Municipal de Radiodifusió per l’exercici 2016, que figura en el document annex I, i que forma part integrant del present acord, de conformitat amb el que es preveu en els articles 25 i 26 del Reglament del Personal al Servei de les Entitats Locals i l’article 126 del Reial Decret Legislatiu 781/86, de 18 d’abril.

14

Segon.- Inserir al tauler d’anuncis de la Corporació I a la pàgina web de la Corporació, al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la plantilla íntegra de personal de la corporació i trametre còpies certificades de la mateixa a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, en compliment del que preveu l’article 28. 1. del Reglament al Servei de les Entitats Locals. Tercer.- Difondre la composició de la Plantilla, en compliment del Principi de Transparència, mitjançant la seva publicació actualitzada i permanent en la Seu electrònica municipal, en compliment del que disposen els articles 5 i següents de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern i 8 i següents de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern de Catalunya.




Vots a favor:


Gómez Márquez.



Abstenció:



Ruiz.


15


Sánchez i García.


Fernández.


Camacho Hervás, José David García Muñoz i Maria Josefa Ruiz Tienda. PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE TERRITORI I ESPAI PÚBLIC PUNT SISÈ.- APROVAR INICIALMENT LA MODIFICACIÓ DELS ARTICLES 11, 12, 14 I 23 DE L’ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA VENDA NO SEDENTÀRIA ALS MERCATS SETMANALS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT.

Aprovar inicialment la modificació dels articles

11, 12, 14 i 23 Ordenança Municipal reguladora de la venda no sedentària als Mercats setmanals.

DICTAMEN ... Vista la necessitat d’adaptar el redactat de l’Ordenança Municipal Reguladora de la venda no sedentària als mercats setmanals de Cornellà de Llobregat, a les especificacions del Decret 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedèntaria en mercats de marxants. Vist que la Disposició transitòria del Decret 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants, expressa que en el termini màxim d’un any a comptar des de la publicació d’aquest Decret, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, els ajuntament que ja disposin d’una ordenança municipal de venda no sedentària han d’adaptar-ne el contingut als termes que estableix aquest Decret; el qual fou publicat el data 16 de juliol de 2015. Vist l’article 2.4.f) del Decret de referència que estableix que les dimensions de les parades han de preservar els portals i les entrades dels comerços lliures d’obstacles, Per raons de seguretat, entre cada parada hi ha d’haver una separació mínima de 0’50 metres, i les mercaderies en cap caps no poder estar directament dipositades sobre el terra. Vist l’article 7 del Decret 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedèntaria en mercats de marxants, que estableix el règim de transmissió de les autoritzacions, estableix textualment que:

16

“7.1 Les autoritzacions només són transmissibles si es mantenen les condicions de l’autorització que es transmet, pel termini que resti de l’autorització o de la pròrroga, amb la comunicació prèvia del cedent a l’ajuntament, i sens perjudici de la capacitat d’inspecció i comprovació per a la validació. Els ajuntaments han de determinar tant el contingut d’aquesta comunicació prèvia com l’obligació, si escau, de presentar com a complement de la comunicació una declaració responsable relativa a les condicions de la modalitat de transmissió de què es tracti. En tot cas, el cessionari ha de presentar una declaració responsable conforme compleix amb totes les condicions exigides per a l’exercici de la venda no sedentària en el lloc que adquireix. 7.2 Les autoritzacions només es poden transmetre en els supòsits següents: a) Per cessament voluntari de l’activitat professional de venda no sedentària en tots

els mercats, sempre que hagin transcorregut 5 anys de la seva obtenció. El transmetent no pot tornar a optar a cap nova llicència en el mateix mercat durant un període de 5 anys en cas que es reincorpori a l’activitat professional de venda no sedentària.

Mitjançant l’ordenança municipal corresponent, els ajuntaments poden introduir criteris de preferència a favor dels participants del darrer concurs de concurrència competitiva que hagin quedat sense plaça i compleixin els requisits i les condicions establertes per accedir a la plaça que es transmet.

b) Per situacions sobrevingudes no atribuïbles a la voluntat del marxant, com els

casos d’incapacitat permanent total en relació amb l’exercici de la venda no sedentària, incapacitat permanent absoluta, gran invalidesa o situacions anàlogues degudament acreditades.

c) Per mort de la persona titular. En aquest supòsit, l’autorització pot ser transmesa

d’acord amb les disposicions testamentàries i successòries. El successor o successora ha de comunicar a l’ajuntament, en el termini de dos mesos, la mort del titular, adjuntant una còpia del pertinent títol successori, i presentar una sol·licitud perquè se li transmeti l’autorització. Si concorren diversos beneficiaris del causant, s’ha d’acompanyar la sol·licitud amb un escrit on costi la renúncia expressa del dret de la resta a favor del sol·licitant de l’autorització.”

L’Ordenança Municipal Reguladora de la venda no sedentària als mercats setmanals de Cornellà de Llobregat, regula en el seu article 12, la possibilitat d’efectuar transmissions inter vius, sense cap mena de requeriment.


17

Tanmateix l’article 8 parla sobre l’extinció de les autoritzacions, especificant que les autoritzacions per a l’exercici de la venda no sedentària en un determinat mercat de marxants perden la vigència, sense que això generi dret a cap indemnització o compensació, en els següents supòsits: a) Exhauriment del termini pel qual fou inicialment atorgada, llevat de pròrroga. b) Renúncia expressa i escrita formulada pel o per la titular. c) A conseqüència d’una resolució ferma recaiguda en un procediment sancionador,

motivat per la comissió d’infraccions degudament tipificades que comportin aparellada la revocació de l’autorització.

d) A conseqüència d’un procediment de revocació de l’autorització per incompliment

de les condicions per a l’exercici de la venda no sedentària en mercats de marxants.

e) Per mort, incapacitat o dissolució de la persona jurídica, sens perjudici de la

possibilitat de transmissió prevista en l’article 7 de l’esmentat decret.” Ates el que disposa l’article 178.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, així com l’article 49 i 139 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l’article 65.3 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals. Vist l’informe emès al respecte per Directora d’Activitats i d’Ordenances Cíviques. Per tot això, el President de la Comissió Informativa de Territori i Espai Públic, proposa al Ple, l’adopció dels següents

ACORDS Primer.- Aprovar inicialment la modificació dels articles 11, 12, 14 i 23 de l’Ordenança Municipal Reguladora de la venda no sedentària als mercats setmanals de Cornellà de Llobregat que quedaràn amb el següent redactat: Article 11: Les autoritzacions son transmissibles i tenen una durada mínima de quinze anys per tal de permetre l’amortització de les Inversions, i una remuneració equitativa els capitals invertits i prorrogables expressament per períodes idèntics. Les autoritzación s’extinguiràn, sense que això generi dret a cap indemnització o compensació, en els següents supòsits: a) Exhauriment del termini pel qual fou inicialment atorgada, llevat de pròrroga.

18

b) Renúncia expressa i escrita formulada pel o per la titular. c) A conseqüència d’una resolució ferma recaiguda en un procediment sancionador,

motivat per la comissió d’infraccions degudament tipificades que comportin aparellada la revocació de l’autorització.

d) A conseqüència d’un procediment de revocació de l’autorització per incompliment

de les condicions per a l’exercici de la venda no sedentària en mercats de marxants.

e) Per mort, incapacitat o dissolució de la persona jurídica, sens perjudici de la

possibilitat de transmissió prevista en l’article 12 de la present ordenança. Article 12: 12.1 Les autoritzacions només són transmissibles si es mantenen les condicions de l’autorització que es transmet, pel termini que resti de l’autorització o de la pròrroga, amb la comunicació prèvia del cedent a l’ajuntament, i sens perjudici de la capacitat d’inspecció i comprovació per a la validació. En tot cas, el cessionari ha de presentar una declaració responsable conforme compleix amb totes les condicions exigides per a l’exercici de la venda no sedentària en el lloc que adquireix. 12.2 Les autoritzacions només es poden transmetre en els supòsits següents: a) Per cessament voluntari de l’activitat professional de venda no sedentària en tots

els mercats, sempre que hagin transcorregut 5 anys de la seva obtenció. El transmetent no pot tornar a optar a cap nova llicència en el mateix mercat durant un període de 5 anys en cas que es reincorpori a l’activitat professional de venda no sedentària.

b) Per situacions sobrevingudes no atribuïbles a la voluntat del marxant, com els

casos d’incapacitat permanent total en relació amb l’exercici de la venda no sedentària, incapacitat permanent absoluta, gran invalidesa o situacions anàlogues degudament acreditades.

Cas de malaltia no hi haurà lloc a la transmissió sinó a substitució degudament autoritzada per aquest Ajuntament. La malaltia es justificarà mitjançant el corresponent informe de baixa mèdica i cas de ser necessari, es renovarà la justificació trimestralment. Aquests casos no podran allargar-se més d’un any.

c) Per mort de la persona titular. En aquest supòsit, l’autorització pot ser transmesa

d’acord amb les disposicions testamentàries i successòries. El successor o successora ha de comunicar a l’ajuntament, en el termini de dos mesos, la mort


19

del titular, adjuntant una còpia del pertinent títol successori, i presentar una sol·licitud perquè se li transmeti l’autorització. Si concorren diversos beneficiaris del causant, s’ha d’acompanyar la sol·licitud amb un escrit on costi la renúncia expressa del dret de la resta a favor del sol·licitant de l’autorització.

Article 14: L’ajuntament lliurarà una targeta acreditativa de l’autorització on figurarà el seu període de vigència, l’indret on ha d’exercir-se l’activitat, les dimensions, les dades del titular, el mercat, els horaris, les dates i també els productes concrets per als quals es vàlida, el titular de la qual l’haurà de tenir en lloc visible a la parada per poder ser comprovada. Si transcorregut el termini de dos mesos no s’aporta la documentació pertinent, s’entendrà que no l’interessa, i quedarà sense efecte l’autorització. Article 23: La llicència d’ús de les vies públiques per a instal·lació de llocs de venda concedeix el dret el seu titular a la reserva d’una superfície determinada que li assignarà i marcarà l’Administració Municipal, segons l’estructura que es donarà als llocs de venda al públic. Aquesta superfície estarà limitada per un màxim de 8 metres lineals i 2,5 metres lineals a fons. Les dimensions de les parades han de preservar els portals i les entrades dels comerços lliures d’obstacles, Per raons de seguretat, entre cada parada hi ha d’haver una separació mínima de 0’50 metres, i les mercaderies en cap caps no poder estar directament dipositades sobre el terra. Segon.- Sotmetre l’aprovació de les esmentades modificacions a informació pública i audiència als interessats per un termini de trenta dies, a efectes de reclamacions i suggeriments, mitjançant la inserció del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un diari dels de major difusió de la Província i al Tauler d’anuncis d’aquest Corporació, transcorregut el qual sense haver-se presentat cap reclamació ni suggeriment, s’entendran aprovades definitivament les modificacions sense necessitat de nou acord. Tercer.- Aprovades definitivament les modificacions relacionades al punt primer, es publicarà el corresponent edicte en el Butlletí Oficial de la Província, anunciant la seva aprovació i el seu text íntegre, entrant en vigor les modificacions un cop transcorreguts quinze dies a partir d’aquesta publicació.

20

Així mateix, tant el tauler d’anuncis de la Corporació, com al diari Oficial de la Generalitat i al Butlletí d’informació municipal, s’inserirà el corresponent edicte anunciant la referència del Butlletí Oficial de la Província en què s’hagi publicat íntegrament el text de les modificacions. Tan aviat entrin en vigor aquestes modificacions, difondre el contingut d’aquest acord en compliment del principi de transparència, mitjançant la seva publicació actualitzada i permanent en la Seu Electrònica municipal, en compliment i amb l’abast del que disposa la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern, i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern de Catalunya; així com al Butlletí d’Informació Municipal. El text de l’Ordenança Municipal Reguladora de la venda no sedentària als mercats setmanals de Cornellà de Llobregat serà el que s’adjunta al present acord, formant part integrant del mateix, en el que consten incorporades totes les modificacions que ha sofert l’Ordenança, inclosa aquesta, des de la seva aprovació originària Quart.- Comunicar aquest acord a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, als efectes previstos a l’article 65.3 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, dins del termini dels quinze dies següents a la seva aprovació definitiva.



Sotmesa a votació el dictamen és aprovat per unanimitat dels assistents. PUNT SETÈ.- ACCEPTAR LA SOL·LICITUD D’EXPROPIACIÓ FORÇOSA DE LA FINCA DESTINADA A SISTEMES DE ZONES VERDES, CLAU 6B) DE LES NNUU DEL PGM-76, SITUADA AL CARRER D’ISAAC ALBÉNIZ, NÚM. 14.

Acceptar sol·licitud expro- piació forçosa de la finca destinada a sistemes de

zones verdes, clau 6B) de les NNUU del PGM-76.


21

DICTAMEN ... Vist l’escrit presentat pels senyors Marcos José, Teresa i Maria Besora Ampurdanés, i Cristina Besora Tarrasón amb registre general d’entrada a l’Ajuntament número 3888 de data 4 de febrer de 2016 i escrit complementari de 7 de juliol de 2016, mitjançant els quals demanen s’instrueixi expedient d’expropiació i determinació de justipreu de la finca del carrer Isaac Albéniz núm. 14, la qual valoren en un import no inferior a 423.445,43€. Vist l’informe de la directora d’Acció Territorial i Habitatge, de data 7 de juliol de 2016, obrant a l’expedient, que es transcriu en la seva part necessària: 1. La finca objecte de l’expedient d’expropiació, ubicada al carrer Isaac Albeniz 14

(referència cadastral 3891307 DF 2739 B 0001 EJ), de Cornellà de Llobregat, està qualificada pel Pla General Metropolità, de 14 de juliol de 1976, de sistema de zones verdes (clau 6b). Es tracta de sòl no inclòs en cap sector de planejament o polígon d’actuació (sòl urbà), i per tant d’acord a l’establert al TRLUC l’administració està obligada a la seva adquisició mitjançant expropiació.

2. En data 5 de febrer de 2016, els propietaris de la finca: Marcos Jose Besora

Ampurdanés, Teresa Besora Ampurdanés, Maria Besora Ampurdanés, i Cristina Besora Tarrascon, demanem que en aplicació de la legislació vigent, l’ajuntament adquireixi, per mutu acord la finca de la seva propietat, taxant la mateixa en 423.445,43€.

3. Tal i com consta al meu informe tècnic, de data juliol de 2015, per demanar la

creació d’una partida pressupostaria per fer front a l’expropiació per ministeri de Llei, com l’informe de valoració, realitzat per l’arquitecte Raul Beltran i Miras, per encàrrec de l’ajuntament, d’acord a l’establert al Reial Decret legislatiu 7/2015 de 30 d’octubre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana, i el Reial Decret Legislatiu 1492/2011 de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de valoracions de la Llei del sòl, el preu sol·licitat per l’expropiació de la citada finca, es favorable per l’administració.

4. La finca objecte d’expropiació, està perfectament definida, d’acord a l’ informació

registral que s’adjunta a l’expedient (finca 3.118 del Registre de la propietat de Cornellà de Llobregat), al plànol cadastral i al plànol d’emplaçament (elaborat pels serveis tècnics de l’ajuntament), tot i remarcant que la superfície de la finca, a efecte de l’expropiació, es la que consta al Registre de la Propietat (3.212m2).

Vist que, d’acord amb l’article 114 del text refós de la llei d’Urbanisme de Catalunya (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), els titulars dels terrenys destinats a sistemes urbanístics que no estiguin inclosos, a efectes de llur gestió, en un polígon d’actuació urbanística o en un sector de planejament, poden advertir l’administració competent llur propòsit d’iniciar expedient d’apreuament.

22

Vist, en quant a la determinació de l’apreuament, els articles 25 i següents de la Llei d’Expropiació Forçosa. Atès que els propietaris han demanat que es tramiti l’expedient de valoració, aquest s’iniciarà amb una requeriment als propietaris, a l’empara de l’article 29 de la LEF perquè en termini de 20 dies, a comptar des del següent al de la notificació, presentin full d’apreuament, en la que concretin el valor en que estimen l’objecte que s’expropia, el qual haurà d’acceptar o refusar l’administració en un altre termini també de 20 dies. Vist l’informe en sentit favorable de la Cap Jurídica i Administrativa d’Acció Territorial i Habitatge de data 8 de juliol de 2016, obrant a l’expedient. Atès que aquest expedient ha estat informat per la Comissió Informativa de Territori i Espai Públic. Vistos els articles 22 i 47.2 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i els articles 52.2. i 114.3. del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya, relatius a les competències atribuïdes al Ple de la Corporació Local, el President de la Comissió Informativa de Territori i Espai Públic, a proposta del Regidor Delegat de Territori i Sostenibilitat, proposa al Ple l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Acceptar la sol·licitud d’expropiació forçosa de la finca destinada a sistemes de zones verdes, clau 6b) de les NNUU del PGM-76, situada al carrer d’Isaac Albéniz, número 14, de Cornellà de Llobregat; finca registral número 3118, inscrita al tom 662, llibre 662, foli 16, inscripció 4a del Registre de la Propietat de Cornellà de Llobregat, propietat per iguals parts indivises dels senyors Marcos Jose, Teresa i Maria Besora Ampurdanés i Cristina Besora Tarrasón. Segon.- Requerir als propietaris, a l’empara de l’article 29 de la Llei d’Expropiació Forçosa perquè en termini de 20 dies, a comptar des del següent al de la notificació, presentin full d’apreuament, en la que concretin el valor en que estimen l’objecte que s’expropia. Tercer.- Comunicar aquesta resolució als interessats pel seu coneixement i efectes.


Les intervencions relacionades amb aquest punt consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 01:15:41 al 01:17:10


23

VOTACIÓ


Vots a favor:



Gómez Márquez.


Sánchez i García.



Abstenció:


Ruiz.


Fernández.


Camacho Hervás, José David García Muñoz i Maria Josefa Ruiz Tienda. PUNT VUITÈ.- APROVAR INICIALMENT L’ORDENANÇA REGULADORA DEL PROCEDIMENT SOBRE LA VERIFICACIÓ D’HABITATGES BUITS A CORNELLÀ DE LLOBREGAT I DE LES MESURES CONTRA EL SEU ÚS ANÒMAL.

Aprovar inicialment Orde- nança reguladora del procediment sobre la verificació d’habitatges

Buits.

24

DICTAMEN ... Vist l’expedient d’aprovació de l’ordenança reguladora del procediment sobre la verificació d’habitatges buits de Cornellà de Llobregat i de mesures contra el seu ús anòmal. Vist l’informe de la cap jurídic i administratiu i de la directora d’Acció Territorial i Habitatge de data 3 de juny de 2016, el qual es transcriu a continuació: “Mitjançant la proposta d’ordenança que se sotmet a aprovació, l’Ajuntament s’adhereix al moviment social que s’està produint des de que la situació de recessió econòmica està impactant en la vida de milers de persones, que com a conseqüència dels canvis que s’han produït en la renda disponible de les famílies no poden cobrir les necessitats bàsiques i entre ells, l’habitatge és una de les més importants. La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica de l’habitatge, contrasta amb els habitatges en desús que acumulen alguns tenidors, que en molts casos no es posen a disposició de les famílies. La voluntat municipal és incidir de forma clara en la funció social de l’habitatge en les situacions en que no s’acompleixi i de conformitat amb la llei 18/2007, de dret a l’habitatge, considera oportú aprofundir en la tasca de cercar habitatges que es puguin considerar buits. Des de l’Ajuntament i, arran de la intervenció dels diferents serveis municipals, s’han constatat una sèries de circumstàncies derivades o correlacionades amb l’existència d’habitatge buit que motiven i justifiquen la redacció d’aquesta ordenança: 1.- Famílies en risc d’exclusió social amb necessitat residencial, detectades per part dels serveis socials municipals. 2.- Demanda exclosa de famílies que tot i tenir ingressos no s’adeqüen a la seva renda disponible. 3.- Ús anòmal o indegut que es dóna en els habitatges buits. L’ordenança s’atén a la regulació que fa la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge i concreta el que es fa en cada fase que estableix la normativa, fixant uns criteris pel programa d’inspeccions que regirà l’actuació municipal, amb la voluntat de mobilitzar l’habitatge buit en funció de la demanda existent. L’ordenança s’estructura en quatre capítols i dues disposicions finals. El capítol primer estableix les disposicions generals: defineix l’objecte i la finalitat de l’ordenança, així com alguns dels conceptes a tenir en compte en la seva aplicació.


25

El capítol segon s’ocupa de les actuacions prèvies, les fases de detecció i comprovació que regula la Llei de l’habitatge, que són aquelles en què l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat té coneixement d’indicis que un habitatge està buit i realitza comprovacions. També fa referència al programa d’inspecció d’habitatges buits que fixarà els criteris de les inspeccions. El capítol tercer regula el procediment per a la declaració d’ús anòmal de l’habitatge com habitatge buit per tractar-se d’un habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys, des de la seva incoació fins a la imposició de multes coercitives. El capítol quart regula el supòsit d’habitatges que es detecten com a buits per un termini de temps inferior a 2 anys. Finalment, la disposició final primera fixa l’entrada en vigor de l’ordenança i la disposició final segona, que la modificació de normes de rang superior tindrà els efectes pertinents sobre els preceptes d’aquesta ordenança sense necessitat de reforma expressa. Per l’exposat, de conformitat amb el que disposen els articles 22.2 d) i 25.2 d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, en concordança amb l’article 52.d) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i amb els articles 58 i següents del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret núm. 179/95, de 13 de juny, i la resta de legislació aplicable, les tècniques que subscriuen proposen per a la seva elevació al Ple de la Corporació, l’aprovació del text legal de l’Ordenança reguladora del procediment sobre la verificació d’habitatges buits de Cornellà de Llobregat i de mesures contra el seu ús anòmal. D’acord amb l’article 49 en relació al 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, de Bases de Règim Local, el present acord s’haurà de sotmetre a informació pública mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari de la Generalitat de Catalunya, en un dels diaris de major difusió a la ciutat, al Tauler d’Anuncis de la Corporació i a la web municipal, per període de trenta dies hàbils, per a la formulació d’al·legacions i suggeriments. I un cop aprovat definitivament el text, de conformitat amb l’article 66 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals i l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, de Bases de Règim Local, publicar el text íntegre al BOP i comunicar-ho a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, als efectes de la seva entrada en vigor als quinze dies a comptar de l’endemà de la darrera comunicació. El contingut de l’acord i l’ordenança aprovada definitivament s’hauran de difondre en compliment del principi de transparència, mitjançant la seva publicació actualitzada i permanent en la Seu Electrònica Municipal, en compliment i amb l’abast del que disposa la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i

26

Bon Govern, i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern de Catalunya; així com al Butlletí d’Informació Municipal.” Atès el que preveu la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya en relació a la simplificació de tràmits. Atès que, de conformitat amb el que disposen els articles 22.2 d) i 25.2 d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, en concordança amb l’article 52.d) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i amb els articles 58 i següents del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret núm. 179/95, de 13 de juny, i la resta de legislació aplicable, Atès que aquest expedient ha estat informat per la Comissió Informativa de Territori i Espai Públic. Per tot això, el President de la Comissió Informativa de Territori i Espai Públic, a proposta del Tinent d’Alcalde de Territori i Sostenibilitat proposa l’adopció dels següents

ACORDS Primer.- Aprovar inicialment l’Ordenança reguladora del procediment sobre la verificació d’habitatges buits a Cornellà de Llobregat i de mesures contra el seu ús anòmal. Segon.- Sotmetre a informació pública el present acord mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari de la Generalitat de Catalunya, en un dels diaris de major difusió a la ciutat, al taulell d’anuncis de la Corporació, i a la web municipal, per període de trenta dies hàbils, per tal que es puguin formular al·legacions i/o suggeriments. Tercer.- Transcorregut l’esmentat termini sense que s’hagin presentat al·legacions, reclamacions i/o suggeriments que suposin modificacions al text de l’Ordenança municipal, aquesta s’entendrà definitivament aprovada. Quart.- Una vegada aprovat definitivament, de conformitat amb l’article 66 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals i l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, de Bases de Règim Local, publicar la modificació al BOP i comunicar-ho a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya, als efectes de la seva entrada en vigor als quinze dies a comptar de l’endemà de la darrera comunicació. Tan aviat entre en vigor aquesta modificació, incloure el text íntegre vigent d’aquesta Ordenança municipal en l’Intranet municipal i en la pàgina Web de l’Ajuntament, pel seu coneixement i consulta pels diferents Departaments municipals i per tota la ciutadania.


27

Cinquè.- El contingut de l’acord i l’ordenança aprovada definitivament s’hauran de difondre en compliment del principi de transparència, mitjançant la seva publicació actualitzada i permanent en la Seu Electrònica Municipal, en compliment i amb l’abast del que disposa la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern, i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern de Catalunya; així com al Butlletí d’Informació Municipal.




Vots a favor:



Gómez Márquez.


Sánchez i García.


Fernández.



Vots en contra:


Ruiz.

28

Abstenció:


Camacho Hervás, José David García Muñoz i Maria Josefa Ruiz Tienda. En aquest moment s’absenta de la sessió l’Interventor, senyor Joan R. Sagalés Guillamón.

II

PART DE CONTROL MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS PRIMERA.- MOCIÓ DEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL DE PSC-CP I ICV-EUIA-EP-E, PER RECLAMAR A LA GENERALITAT DE CATALUNYA LA MILLORA DE SERVEIS A L’HOSPITAL MOISÈS BROGGI.

Moció PSC-CP i ICV-EUiA-EP

per reclamar a la Generalitat la millora de serveis Hospital Moisès Broggi.

MOCIÓ ... L’Hospital Moisès Broggi va ser inaugurat el 27 de febrer de 2010 i va anar posant en marxa tots els processos assistencials d’una forma progressiva. A partir de l’1 de desembre d’aquell mateix any es va fer càrrec també de la integració d’especialitats amb la gestió dels Centres d’Atenció Especialitzada (CAE) de Sant Feliu i Cornellà, subrogant professionals i activitat que fins llavors realitzava l’Institut Català de la Salut. El concert amb el CatSalut per a l’exercici 2010 feia referència a 10 mesos d’activitat i a més tenia en compte la progressivitat en l’assoliment de l’activitat. Les mesures de contenció del dèficit públic que es van posar en marxa a l’abril de 2011 i que comportaren ajustaments en els concerts de les entitats proveïdores de serveis de salut, van tenir una afectació superior en el cas d’aquest Hospital ja que es va prendre com a punt de partida el concert de 2010 que no corresponia al d’un any normal d’activitat, ja que l’Hospital estava posant-se en funcionament.


29

Per tant, des dels seus inicis, l’Hospital Moisès Broggi ha tingut una infradotació d’ingressos econòmics. Una situació que s’ha vist agreujada per la consolidació d’una activitat, inicialment calculada al Baix Llobregat Centre i Fontsanta amb xifres molt inferiors a les actuals, que ha motivat greus problemes d’assistència en els processos d’urgències i hospitalització. Actualment també els CAE de Cornellà que depenen d’aquest Hospital tenen una llarga llista d’espera i una precarietat manifestada amb escassa dotació de recursos per tal de donar un servei òptim. Cal tenir en compte que els ingressos per concertació del Consorci Sanitari Integral amb el CatSalut s’han vist minvades en uns 37,5 milions d’euros durant el període 2010-2014, fet que ha suposat gestionar tots els seus dispositius sense aquesta important aportació econòmica. Com compensar la reducció econòmica, el Consorci va impulsar noves mesures de gestió i la més rellevant va ser crear dinàmiques conjuntes dels hospitals de Sant Joan Despí i l’Hospitalet de Llobregat amb l’especialització d’un i altre per a generar sinèrgies i economies d’escala i abast que permetessin guanyar eficiència i millorar l’atenció als pacients, reduint llistes i temps d’espera. L’Hospital Transversal és fruit de la fusió entre l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i l’Hospital General de l’Hospitalet i l’any 2015 es va fer petició formal a la Direcció del CatSalut per a dotar-lo de més recursos. Segons les auditories del 2013 i el 2014, l’Hospital Transversal presenta un dèficit important, que cal subsanar. Com a mesura límit, el Consorci va plantejar l’any 2015 un pla de viabilitat econòmic i assistencial que es va finançar amb 2,5 milions d’euros dels romanents propis de tresoreria, resultant d’exercicis anteriors. Amb aquesta dotació, es van posar en marxa: - Posada en funcionament d’una unitat d’hospitalització més de 38 llits en còmput

anual (unitat 9), que fins aleshores només s’obria entre desembre i març (període PIUC).

- Adequació d’una altra unitat d’hospitalització de 38 llits (la unitat 8) que fins

aquell moment es destinava a activitat de tipus ambulatòria (fibromiàlgia i al·lèrgies medicamentoses)

- Creació d’una unitat de preingrés de 12 llits per a facilitar el drenatge de pacients

des del procés d’urgències a hospitalització i posada en funcionament 6 llits més per a internament a la unitat 4.

En total, la mesura de xoc permetia posar en funcionament uns 44 llits més de promig en còmput anual en període no PIUC (tenir oberta una unitat més al llarg de l’any més els 6 llits de la unitat 4) i 50 llits addicionals en període PIUC (els de la nova unitat 8 i els de la unitat de preingrés).

30

El Consorci Sanitari Integral va assumir amb romanents de tresoreria la inversió econòmica citada, i va aconseguir que el CatSalut adquirís el compromís d’aportar recursos econòmics de concertació al respecte per a finançar la important despesa corrent com a conseqüència de la dotació dels recursos humans i materials que es precisaven. Per l’exercici 2015, el CatSalut va incrementar la seva aportació al Consorci en 2,7 milions d’euros i es va comprometre a aportar per l’exercici 2016 al voltant de 4,5 milions d’euros. Amb l’increment de les dotacions del concert en aproximadament aquests 7 milions d’euros dels dos exercicis mencionats, es podria fer front pràcticament a la cobertura del dèficit econòmic actual i donar cobertura a tots els serveis. A dia d’avui, la Generalitat ha comunicat oficialment al Consorci que el pressupost serà el mateix que l’any passat i per tant no farà front a l’increment del concert en 4,5 milions d’euros, decisió que ha generat una gran preocupació. Si no es pot compensar econòmicament amb més ingressos per concertació, el dèficit que ja s’està enregistrant farà inviable el manteniment de l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari Integral. Considerant que l’Hospital Moisès Broggi és l’hospital de referència per a la ciutat de Cornellà, i per tant son els nostres ciutadans i ciutadanes els que també, es veuen afectats directament per l’incompliment en l’assignació de recursos compromesos per a l’any 2016. Per aquests motius, els grups municipals signants de Cornellà de Llobregat sol·liciten: Primer.- Reclamar a la Generalitat de Catalunya, que el concert amb el Consorci Integral de Salut cobreixi tots els serveis assistencials que requereix la població de referència d’aquest centre hospitalari. Segon.- Demanar a la Generalitat de Catalunya que garanteixi el concert per l’exercici 2016 amb el Consorci Sanitari Integral i contempli l’increment previst de 4,5 milions d’euros, fet que ha de permetre cobrir el dèficit econòmic actual i poder seguir prestant els serveis actuals. Tercer.- Traslladar al Conseller de Salut de la Generalitat que, amb una població de referència de 300.000 habitants, (i si tenim en compte l’Hospital de l’Hospitalet Nord, caldria afegir 150.000 usuaris més) l’Hospital ha de comptar amb una assignació del CatSalut equiparable a la de la resta de territoris, i no inferior com succeeix actualment. Quart.- Demanar a la Generalitat de Catalunya que doti amb els recursos necessaris al Consorci Sanitari Integral perquè aquest millori la seva activitat assistencial per garantir serveis de qualitat i la reducció continua del temps d’espera al servei d’urgències.


31

Cinquè.- Traslladar aquests acords al conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, a la direcció del CatSalut, al president del Consorci Sanitari Integral, així com als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.


Les intervencions relacionades amb aquest punt consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 01:42:15 al 02:09:25 Durant la deliberació d’aquests punts s’absenten temporalment de la sessió els senyors Angel Camacho Hervás, Regidor del Grup Municipal de CEC-CPC i Sergio Gómez Márquez, Regidor del Grup Municipal d’ICV-EUiA-EP-E, que s’incorporen a la mateixa amb caràcter previ a la votació. VOTACIÓ DE LA MOCIÓ

Sotmesa a votació la moció és aprovada pels assistents que constitueixen la majoria absoluta dels membres del Ple.

Vots a favor:



Ruiz.


Gómez Márquez.


Fernández.




Briones Matamales, Manuel Ceballos Morillo, Maria de las Mercedes

32

Fernández García, Sergio Fernández Mesa, Rocio García Pérez, Antonio Martínez Flor, Aurora Mendo Sánchez, José Manuel Parrado Cascajosa, Montserrat Pérez Lancho i Enrique Vanacloy Valiente.

Vots en contra:


Sánchez i García. SEGONA.- MOCIÓ DEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL DE PSC-CP I ICV-EUIA-EP-E, DE SUPORT A LA CAMPANYA “18 DE JULIOL MAI MÉS”.

Moció PSC-CP i ICV-EUiA-EP de suport a la campanya “18 de juliol mai més”.

MOCIÓ ... L’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat ha engegat una campanya per tal que els Ajuntaments facin un pronunciament de rebuig contra el cop d’Estat que va organitzar un sector de l’exèrcit espanyol, les oligarquies i l’església, per tal de revocar el Govern legítim de la Segona República, prenen violentament el poder, utilitzant durant tres anys una violència sense límits, en coalició amb l’exèrcit nazi i el de la Itàlia feixista. El 18 de juliol es compleixen 80 anys de l’inici de la guerra civil que va comportar l’alçament militar i la confrontació fratricida que va produir uns desastres causats per la violència feixista en la nostra societat, i com a conseqüència van viure una llarga nit emparada en el predomini d’una oligarquia militar, social i econòmica apoderada sobre una llarga i corrupta dictadura. Sobre la memòria dels horrors que va causar el franquisme, la societat democràtica ha de construir una cultura de defensa de la democràcia i dels drets humans que ens vacuni contra qualsevol intent d’utilitzar la violència per a la conquesta del poder o per imposar una ideologia o una manera de vida. Malauradament a dia d’avui les violacions dels drets humans causades per la violència franquista no s’han resolt encara: 130.000 persones desaparegudes romanen en fosses comunes, molts col·lectius que van patir persecució no han estat reparats mai i la majoria dels llibres de text escolars contribueixen a produir i reproduir ignorància sobre aquest dur passat. Els valors democràtics són incompatibles amb qualsevol sentiment cap a una dictadura. No es pot ser demòcrata a l’Estat espanyol si no s’és antifranquista.


33

L’enfortiment de la nostra democràcia està directament relacionat amb la reparació de les víctimes del franquisme, la identificació i formació a l’espai educatiu relacionat amb aquest maleït passat, i amb la realització d’actes que rebutgin sense fissures aquests anys de persecució del diferent i de manca de llibertats. Els ajuntaments democràtics han estat des del principi de la transició un dels elements fonamentals per injectar els valors democràtics en la cultura política del nostre país. La seva proximitat a la ciutadania és una eina de treball que ha de seguir produint i reproduint cultura democràtica. Per tot això, aquests grups municipals volen recolzar la iniciativa engegada per l’esmentada Associació, i sotmetre a la consideració del Ple Municipal, l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Expressar la ferma voluntat en la defensa de la democràcia, la llibertat i el màxim respecte als Drets Humans, declarant Institucionalment el rebuig de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat a la dictadura franquista, i a totes les conseqüències que va comportar la seva implantació i duració, que resten paleses pel significat determinant del 18 de juliol de 1936. Segon.- Divulgar el present acord en els mitjans de comunicació local, sota el títol “18 de juliol mai més”. Tercer.- Notificar el present acord a l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.

... PRESENTACIÓ D’ESMENES

Esmenes presentades pel Grup municipal de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s)

Esmena núm. 1 presentada pel Grup Municipal de C’s amb registre d’entrada 27613, que una vegada traduïda a la llengua catalana, resta com segueix: ...

EXPOSA El nostre Grup Municipal coincideix plenament amb l’esperit d’una moció que propugna la construcció d’una cultura de defensa de la democràcia i els drets humans i que ens vacuni contra qualsevol intent d’utilitzar la violència per a la conquesta del poder o per a imposar una ideologia o una forma de vida.

34

No obstant, entenem que a la seva part expositiva la moció realitza un judici inexacte del context històric d’alçament i una proposta inadequada. Primer.- La moció parla del “cop d’Estat que va organitzar un sector de l’exèrcit espanyol, les oligarquies i l’església, per tal de revocar el Govern legítim de la Segona República”. Entenem que aquesta afirmació utilitza termes ambigus i una formulació que indueix a l’error. L’expressió “un sector de l’exèrcit espanyol, les oligarquies i l’església” pot interpretar-se com a part de les FFAA i la totalitat de les oligarquies i l’església. Més enllà de retrotraure a altres èpoques per la seva formulació, el terme oligarquia és, segons el diccionari de la R.A.E., un grup reduït de persones que té poder i influència en un determinat sector social, econòmic i polític. Entès d’aquesta manera, és evident que no tota l’oligarquia espanyola va estar a favor del cop militar. El mateix es pot dir de l’Església Catòlica, que compta amb notables representants de l’època defensors de la legalitat vigent, des de l’Arquebisbe de Madrid-Alcalá Eijo i Garay al bisbe de Vich Torra i Bages. Que la defensa de l’alçament per part de molts catòlics fos fruit d’una confusa barreja de plantejaments culturals tradicionalistes, estàtics, incapaços d’evolucionar i tancats a unes reformes evidentment necessàries, no atenua la realitat d’una persecució religiosa que no podia emparar-se sota els arguments de la modernització d’Espanya i la separació Església-Estat. La defensa de l’ordre constitucional que proposa la moció no hauria de passar per la demonització, o la possibilitat de que així s’interpreti, de sectors sencers de la societat civil. Segon.- En referència als desapareguts que descansen en fosses comuns, la moció parla de que “la majoria dels llibres de text escolars contribueixen a produir i reproduir ignorància sobre aquest dur passat”. Considerem que aquesta afirmació és una clara reprovació dels autors i les editorials que durant 40 anys de democràcia, especialment els últims decennis, han enfocat la guerra civil amb voluntat d’objectivitat i criteris pedagògics. Excepcions al marge, que sempre les pot haver en un sentit o altre, aquesta afirmació és al nostre judici injusta. Per altra banda, considerem molt perillós que la classe política interfereixi en el procés educatiu interpretant la història. S’acostuma a començar per una causa legítima, òbvia i justa; però establerta la premissa intervencionista, l’experiència demostra que s’acostuma a acabar en l’adoctrinament dels estudiants. Un bon fi no pot utilitzar un mal mitjà. Hi ha altres formes de conscienciar a la ciutadania de l’abans dita realitat. Per tot això, el Grup Municipal de Ciutadans – Partido de la Ciudadanía (C’s) eleva a aquest Ple per al seu debat i votació la següent:


35

ESMENA

Que té per objecte substituir les afirmacions precitades de la part expositiva de la moció per les següents: Primera.- “Cop d’Estat que va organitzar un sector de l’exèrcit espanyol i part de la societat civil per a revocar el govern legítim de la Segona República”. Segona.- “Molts col·lectius que van patir persecució no han estat mai reparats, sent tasca de tots contribuir a que es reconegui aquest dur passat per a què mai es torni a produir”.

... Esmenes presentades pel Grup municipal de Cornellà en Comú – Crida per Cornellà (CEC-CPC)

Esmena núm. 2 presentada pel Grup Municipal de CEC-CPC amb registre d’entrada 27784: ... Addició com a nou paràgraf al final de l’exposició de motius: <<Alhora, cal denunciar com el sistema polític actualment vigent és hereu directe de l’Estat feixista que es va imposar sobre la República proclamada el 1931, el Front Popular guanyador de les eleccions democràtiques de 1936 i la Revolució iniciada l’estiu del mateix any. Lluny d’avançar cap a la justícia i la reparació, els botxins han quedat impunes i les elits socials i econòmiques s’han perpetuat en el poder, amb elements com l’anomenada Llei d’Amnistia o una constitució monàrquica elaborada a porta tancada.>> Addició al final del primer acord: <<com és el règim monàrquic actualment vigent imposat pel feixisme>>

...

Esmena núm. 3 presentada pel Grup Municipal de CEC-CPC amb registre d’entrada 27785: ... Addició com a nou paràgraf al final de l’exposició de motius: <<Parlar del cop d’estat fallit del 18 de juliol de 1936 significa parlar també de l’heroica resistència antifeixista que es va perllongar fins l’abril del 1939 i de la

36

Revolució que es va iniciar el 19 de juliol i que va demostrar que, fins i tot en les condicions més adverses, és possible construir una altra forma de societat, més justa, més solidària, des de l’autogestió i al marge de l’Estat. Resistència i Revolució que també van ser una realitat a la nostra ciutat, concretada en el Comitè Local de Milícies Antifeixistes i el Comitè Revolucionari>> Addició com a segon acord –amb la consegüent renumeració dels acords segon i tercer-: <<Segon.- Reconèixer el paper que van tenir la resistència antifeixista i la Revolució de 1936, tot impulsant xerrades, exposicions, itineraris i altres activitats divulgatives i d’homenatge, així com ubicant plaques i altres elements de memòria en l’espai públic i donant suport a –i, si escau, promocionant- la recerca en aquest àmbit.>>

... Esmenes presentades verbalment per la Regidora no Adscrita, senyora Maria Carmen López Álvarez

Esmena núm. 4 presentada verbalment per la Regidora no Adscrita: ... Esmena d’addició a l’acord tercer: “... a totes les associacions de la Memòria de Cornellà de Llobregat, així com a totes les entitats socials de la ciutat com exercici democràtic d’aquest Ajuntament ...”


Les intervencions relacionades amb aquest punt consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 02:09:26 al 02:55:03 Durant la deliberació d’aquests punts s’absenten de la sessió els senyors Daniel Serrano Coronado i Manuel Casado Ruiz, Regidors del Grup Municipal del PP. Durant la deliberació d’aquests punts, s’absenta temporalment de la sessió la senyora Anna Clara Martínez Fernández, Regidora del Grup Municipal de C’s, que s’incorpora a la mateixa amb caràcter previ a la votació.


37

VOTACIÓ DE L’ESMENA NÚM. 1 DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s

L’esmena és rebutjada per la majoria dels assistents

Vots a favor:


Fernández.

Vots en contra:



Gómez Márquez.


Sánchez i García.





Abstenció:


Ruiz, per aplicació del que disposa l’article 136 del ROM. VOTACIÓ DE L’ESMENA NÚM. 2 DEL GRUP MUNICIPAL DE CEC-CPC


38

Vots a favor:


Sánchez i García.



Vots en contra:


Gómez Márquez.


Fernández.



Abstenció:



Ruiz, per aplicació del que disposa l’article 136 del ROM. VOTACIÓ DE L’ESMENA NÚM. 3 DEL GRUP MUNICIPAL DE CEC-CPC


Vots a favor:




39

Vots en contra:


Gómez Márquez.


Fernández.



Abstenció:



Ruiz, per aplicació del que disposa l’article 136 del ROM.


Sánchez i García. VOTACIÓ DE L’ESMENA NÚM. 4 DE LA REGIDORA NO ADSCRITA

L’esmena és acceptada pels Grups Municipals proponents del PSC-CP i d’ICV-EUiA-EP-E, i d’acord a l’article 133 del ROM, queda incorporada a la Moció. MOCIÓ RESULTANT

... L’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat ha engegat una campanya per tal que els Ajuntaments facin un pronunciament de rebuig contra el cop d’Estat que va organitzar un sector de l’exèrcit espanyol, les oligarquies i l’església, per tal de revocar el Govern legítim de la Segona República, prenen violentament el poder, utilitzant durant tres anys una violència sense límits, en coalició amb l’exèrcit nazi i el de la Itàlia feixista.

40

El 18 de juliol es compleixen 80 anys de l’inici de la guerra civil que va comportar l’alçament militar i la confrontació fratricida que va produir uns desastres causats per la violència feixista en la nostra societat, i com a conseqüència van viure una llarga nit emparada en el predomini d’una oligarquia militar, social i econòmica apoderada sobre una llarga i corrupta dictadura. Sobre la memòria dels horrors que va causar el franquisme, la societat democràtica ha de construir una cultura de defensa de la democràcia i dels drets humans que ens vacuni contra qualsevol intent d’utilitzar la violència per a la conquesta del poder o per imposar una ideologia o una manera de vida. Malauradament a dia d’avui les violacions dels drets humans causades per la violència franquista no s’han resolt encara: 130.000 persones desaparegudes romanen en fosses comunes, molts col·lectius que van patir persecució no han estat reparats mai i la majoria dels llibres de text escolars contribueixen a produir i reproduir ignorància sobre aquest dur passat. Els valors democràtics són incompatibles amb qualsevol sentiment cap a una dictadura. No es pot ser demòcrata a l’Estat espanyol si no s’és antifranquista. L’enfortiment de la nostra democràcia està directament relacionat amb la reparació de les víctimes del franquisme, la identificació i formació a l’espai educatiu relacionat amb aquest maleït passat, i amb la realització d’actes que rebutgin sense fissures aquests anys de persecució del diferent i de manca de llibertats. Els ajuntaments democràtics han estat des del principi de la transició un dels elements fonamentals per injectar els valors democràtics en la cultura política del nostre país. La seva proximitat a la ciutadania és una eina de treball que ha de seguir produint i reproduint cultura democràtica. Per tot això, aquests grups municipals volen recolzar la iniciativa engegada per l’esmentada Associació, i sotmetre a la consideració del Ple Municipal, l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Expressar la ferma voluntat en la defensa de la democràcia, la llibertat i el màxim respecte als Drets Humans, declarant Institucionalment el rebuig de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat a la dictadura franquista, i a totes les conseqüències que va comportar la seva implantació i duració, que resten paleses pel significat determinant del 18 de juliol de 1936. Segon.- Divulgar el present acord en els mitjans de comunicació local, sota el títol “18 de juliol mai més”.


41

Tercer.- Notificar el present acord a l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, així com a totes les associacions de la Memòria de Cornellà de Llobregat i a totes les entitats socials de la ciutat com exercici democràtic d’aquest Ajuntament.

... VOTACIÓ DE LA MOCIÓ RESULTANT


Vots a favor:



Gómez Márquez.


Sánchez i García.





Vots en contra:


Fernández.

Abstenció:


Ruiz, per aplicació del que disposa l’article 136 del ROM.

42

TERCERA.- MOCIÓ DEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL DE CEC-CPC, PER A LA PROMOCIÓ ENTRE LA POBLACIÓ I LA IMPLANTACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL DEL PROGRAMARI LLIURE.

Moció de CEC-CPC, per a la promoció entre la població

i la implantació a l’Admi- nistració municipal del Programari lliure.

MOCIÓ ...

I Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) són un element fonamental en l’economia i el progrés d’una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal i sense cap discriminació de tipus social, econòmic, lingüístic o de qualsevol altra mena. L’Ajuntament ha de comprometre’s a defensar el dret d’accés a la societat de la informació dels cornellanencs i cornellanenques així com implicar-se en l’alfabetització digital i ajudar a superar la fractura digital. En aquest marc, l’accés al programari, un dels pilars de les TIC, es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l’ús i discriminen uns sectors de la població dificultant-los o barrant-los l’accés a les TIC en condicions legals i amb garantia de qualitat. Davant d’això, existeix una alternativa: el programari lliure. La llibertat d’ús universal del programari per a qualsevol propòsit, la llibertat d’estudiar con funciona el programa, la llibertat de redistribuir-lo lliurement i la llibertat de millorar el programa i modificar-lo segons les pròpies necessitats fent públiques les millores introduïdes perquè la comunitat se’n beneficiï, són els quatre pilars que el defineixen. Alhora, podem veure com l’impacte del programari és especialment rellevant en determinats àmbits estratègics i com el programari lliure esdevé una clara solució als problemes plantejats: La comunicació de la ciutadania amb l’administració: cada vegada més, la comunicació entre l’administració i la ciutadania es fa per via telemàtica, esdevenint així molt més àgil i eficient. Sovint, però, quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l’administració se’ns obliga a fer servir un tipus d’ordinador o un programari concret d’alguna empresa concreta. L’administració no pot exigir a cap ciutadà o ciutadana ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndards oberts definits per comitès internacionals, eximint l’usuari d’emprar programari propoietari i privatiu. La informàtica dels ajuntaments: l’administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt de programari, cosa que suposa una partida important del seu pressupost. Una part d’aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica ...) i hi ha alternatives lliures de qualitat; no fer-les servir és un malbaratament de recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida; les


43

condicions de contractació, en aquest cas, les controla l’administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi o el compliment d’estàndards. La llengua: un dels aspectes més crucials per a l’èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es faci servir estigui traduït a la nostra llengua. Mentre la Generalitat ha hagut de destinar milions perquè una empresa com Microsoft traduís els seus productes al català, centenars de voluntaris tradueixen el programari lliure més utilitzat tan bon punt en surt una nova versió gràcies al fet que tenen accés al codi font i han format una comunitat activa al seu voltant. Alhora, esdevé una garantia de drets per a bona part de la població que sovint ha estat discriminada en relació a la seva llengua.

II L’anomenada crisi econòmica ha situat l’ús del programari lliure a consideració de les administracions públiques com a factor de minimització de la despesa i com a mostra de voluntat d’austeritat. Més enllà de plantejaments incomplets que situen aquest àmbit socioproductiu únicament en termes de balanços comptables, no es pot obviar el caràcter estratègic d’aquesta tecnologia. La realitat en un context de digitalització del procés productiu és que el programari i el seu control integral són elements imprescindibles per a l’eficàcia del sector públic. El canvi de paradigma generador de béns i serveis obliga a fer gravitar a l’entorn dels sistemes d’informació digitals tot el procés de producció en la nostra societat. Aquesta fita només és possible amb l’adopció integral de les tecnologies de lliure llicenciament. S’ha d’exercir la sobirania tecnològica entesa com la capacitat de decidir i fer, no subjecta a condicionants de tercers. La societat informacional es basa en el tractament intensiu de la informació per proveir coneixement. Les quatre llibertats abans esmentades que proporciona l’adopció del programari lliure són opcions absolutament necessàries per a la viabilitat de la gestió integral i efectiva de les corporacions locals. L’adopció de tecnologies lliures presenta nombrosos avantatges, alguns ja esmentats, com ara: Sobirania tecnològica. Independència per poder concebre i dissenyar el programari d’acord amb les necessitats racionalitzades a allò que es precisa, sense haver de dependre d’un proveïdor que en té el monopoli. El desenvolupament tecnològic no queda condicionat per les decisions i interessos de les empreses privades. Creació d’ocupació. En estar disponible tota la informació sobre el funcionament del programa és possible que qualsevol tècnic o tècnica qualificat en sistemes d’informació de la ciutat en realitzi la instal·lació, implantació, manteniment, actualització, millora i/o desenvolupament, amb la consegüent generació d’activitat per a cooperatives, ens públics i petita i mitjana empresa tecnològica. La inversió

44

pública en TIC pot revertir de manera directa en el desenvolupament econòmic de l’entorn, en lloc de fer-ho en els beneficis d’una multinacional allunyada de Cornellà. Transparència. El codi font del programari és públic, per la qual cosa qualsevol tècnic pot conèixer de manera acurada totes les tasques que desenvolupa el programa, fet especialment rellevant en el cas de manipular dades confidencials. Aquest escrutini públic permet que la correcció d’errors pugui dur-se a terme de la manera més ràpida i eficaç possible. Estalvi. S’evita el contracte de llicències comercials per l’ús dels programes, per una banda, i per l’altra fa possible l’optimització del maquinari de què es disposi. Alhora, es protegeix la inversió assegurant que el programari que es desenvolupa té un mínim recorregut d’amortització i una minimització de la despesa de manteniment. Adaptabilitat. El codi font del programa es pot modificar per adaptar-lo a les necessitats, peculiaritats culturals o lingüístiques, corregir possibles errors, introduir-hi millores, etc., sempre que es comparteixin de tornada a la comunitat. Interoperatibilitat. El programari lliure pretén garantir la independència de la informació respecte de les modes del mercat. Per aquest motiu permet desar les dades respectant els estàndards assumits per la comunitat internacional, facilitant d’aquesta manera la seva lectura mitjançant programes i sistemes operatius diferents i apostant per la seva perennitat en el temps, tal com reclama el Reial Decret 4/2010, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració Electrònica. Privacitat. Garantia de la seguretat de la informació sensible d’acord amb la legislació actual en matèria de protecció de dades personals. Amb el programari privatiu només resta confiar en el fabricant, guiat per interessos propis i/o d’actors governamentals. Accessibilitat. Els diversos avantatges, en el seu conjunt, faciliten l’accés de la població a les TIC i més concretament l’accés electrònic de la ciutadania als serveis públics, d’acord amb la Llei 11/2007. Comunitat. La difusió de la cultura i imaginari de la compartició, de la solidaritat i de la propietat col·lectiva com a valors en la societat, alternatius a la concepció estrictament apropiativa i rendista. Amb tot, cal destacar l’alt grau de consolidació que el programari lliure ha assolit en l’actualitat tant en el teixit econòmic com en suport de la societat civil així com de diverses administracions públiques i patronats, fet que també es manifesta en un clar increment del seu ús en recerques científiques i en desenvolupament tecnològic dut a terme, per exemple, en les universitats públiques catalanes. Alhora, és rellevant el nombre d’administracions públiques que han apostat, amb èxit, per desenvolupar les seves estructures tecnològiques en programari lliure, com a la Xina, el Perú, Mèxic, el Brasil, Alemanya, França, Extremadura o Andalusia.


45

III

Tot plegat fa pensar que l’adopció del programari lliure a l’administració municipal i la seva promoció entre la població és una bona opció. Cal així que l’Ajuntament s’hi posicioni de manera clara i decidida a favor, fet necessari a fi de vèncer les inèrcies i interessos contraris a la implantació de nous paradigmes productius –més si són transgressors de l’statu quo crematístic de les multinacionals del sector- i les postures acomodatícies de governants i gestors en el context públic. Així, cal una directiva política explícita expressada en un projecte de migració a programari lliure i eradicació simultània del privatiu, amb una calendarització associada, que prevegi els següents extrems: a) La realització d’una radiografia global de la infraestructura tecnològica de

l’Ajuntament, programari utilitzat, maquinari en explotació, xarxa de comunicacions, perfil d’usuaris, potestats a les quals cal donar compliment i competències associades a la relació de llocs de treball.

b) Encàrrec d’informes tècnics sobre les dificultats, si n’hi haguessin, de canvi a

programari i tecnologia lliure, tot permenent trencar opacitats i resistències tendencioses així com identificar clarament els entorns que han de ser estudiats més detalladament per traçar la convenient transició a tecnologia lliure.

c) Procés de conscienciació i formació en l’àmbit laboral del consistori i entre la

població. Realització de xerrades, tallers formatius i altres activitats, bé específiques per als treballadors i treballadores de l’Ajuntament o bé obertes a tota la ciutadania en el marc d’una campanya de promoció del programari lliure.

d) Execució progressiva i sistematitzada del projecte de migració pròpiament dit,

amb la consegüent avaluació posterior i declaració de Cornellà com a municipi lliure de programari privatiu en l’administració local. En aquells àmbits especialitzats en què no es trobi una alternativa de programari lliure adient, s’optarà per impulsar-ne el desenvolupament, si escau, en col·laboració amb altres administracions públiques, i apostant sempre pel sector públic i l’economia social i solidària.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà proposa al Ple l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Apostar per la migració a tecnologies de lliure llicenciament el programari de l’administració municipal de l’Ajuntament de Cornellà, els seus organismes autònoms i les seves empreses municipals amb la realització d’un pla municipal de migració a programari lliure en els termes expressats per tal que, en un termini de tres anys des de l’aprovació de la moció, Cornellà es pugui declarar municipi lliure de programari privatiu en l’administració local.

46

Segon.- Establir com a clàusula de mèrit la utilització, el desenvolupament, la distribució i la difusió de programari lliure en català en les contractacions, convenis de col·laboració i subvencions en tots els àmbits i, especialment, en l’àmbit de les noves tecnologies. Tercer.- Vetllar per la difusió, la promoció i la distribució de programari lliure en català en el si de totes les institucions, les associacions i les organitzacions, públiques i privades, de l’àmbit de Cornellà i, en especial, al món educatiu, fent-ne difusió mitjançant els seus organismes competents i, alhora, fomentant la indústria informàtica catalana. Quart.- Promoure acords i convenis amb administracions locals i supralocals, universitats i associacions públiques i privades per fomentar la coordinació i la cooperació en matèria de programari lliure en català i assegurar-ne, amb les mesures adequades, la producció, la promoció, la distribució i l’ús conjunt. Cinquè.- Traslladar els acords a l’Associació d’Usuaris i Usuàries de GNU/Linux en Llengua Catalana (Caliu), a l’Associació Softcatalà, a les seccions sindicals i el comitè d’empresa de l’Ajuntament de Cornellà, al Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona i al Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CENATIC).

... PRESENTACIÓ MOCIO ALTERNATIVA

Moció alternativa presentada pel Grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP), amb registre d’entrada 27652. ... Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són un element fonamental pel desenvolupament social i econòmic. Per fer-les avançar és tant important que la ciutadania les pugui construir com emprar de manera universal i sense cap discriminació de tipus social, econòmic, lingüístic o de qualsevol altra mena. L’Ajuntament està compromès en la defensa del dret d’accés a la societat de la informació i la inclusió en la societat del coneixement dels cornellanencs i cornellanenques per superar la fractura digital i també per promoure un model productor-exportador basat en coneixement i TIC, que va més enllà del consum i l’ús de TIC. El programari, un dels pilars de les TIC, en la seva forma de “programari lliure” permet les llibertats d’usar-lo per qualsevol propòsit, d’estudiar-lo i d’adaptar-lo, de millorar-lo i redistribuir-lo per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar.


47

Per això, l’Ajuntament de Cornellà continuarà promovent entre la població el programari lliure i la seva implantació a l’administració municipal, sense excloure d’altres alternatives que ampliïn el coneixement i la llibertat de poder decidir el més adient en cada cas. L’adopció de les tecnologies lliures presenta nombrosos avantatges, com ara: independència, creació d’ocupació, transparència, estalvi, adaptabilitat, interoperabilitat, privacitat, accessibilitat, comunitat. Des del Citilab, com a Fundació pel Foment de la societat del Coneixement, es treballa per mantenir la cohesió social dintre de la nova cultura digital, facilitant l’accés democràtic a la informació i fomentant el desenvolupament i la utilització de les noves tecnologies. Es fa a través d’accions com són Open Surf, Inicia’t o SeniorLab, que son espais d’aprenentatge bàsics continus, oberts i universals. Aquestes accions, coexisteixen amb d’altres aprenentatges en programació, robòtica, disseny 3D, aplicacions mòbils, etc. Cada any es formen més d’un miler de ciutadans i ciutadanes en competències TIC i majoritàriament s’utilitza tecnologia lliure o gratuïta originaria de GNU/Linux, Apache, MIT, Berckley, Arduino, Google, etc. També des del Citilab, es dona suport a empreses de base TIC que innoven i desenvolupen serveis sobre maquinari i programari lliure. Des de l’Ajuntament de Cornellà, com administració pública, s’han desenvolupat estructures tecnològiques amb el programari lliure. Així s’han creat noves estructures amb els seus propis recursos dissenyant projectes destinats a la ciutadania de caràcter participatiu i col·laboratiu com pot ser les plataformes digitals d’A prop teu, dels Pressupostos participatius, del Cornellà Opina, de Govern Obert Cornellà, d’Open data o la revista digital Què fer a Cornellà. També s’ha fet ús del programari lliure amb iniciatives de caire intern de l’Ajuntament com és la Intranet que dona gestió interna a tots els funcionaris o el PortaSigma que permet signar les convocatòries del Ple. Pe tot això exposat, el Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Cornellà proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

ACORDS Primer.- L’Ajuntament de Cornellà i els seus organismes i les seves empreses municipals continuaran fent en la mesura que permetin les condicions dels programes a portar a terme i de les possibilitats tecnològiques una clara aposta per les tecnologies de lliure llicenciament del programari. Segon.- Continuar establint com a clàusula de mèrit la utilització, el desenvolupament, la distribució i la difusió de programari lliure en les contractacions, convenis de col·laboració i subvencions relacionats amb el desenvolupament de programació en contractacions a l’àmbit de les aplicacions tecnològiques.

48

Tercer.- Continuar vetllant per la difusió, la promoció i la distribució del programari lliure en el si de totes les institucions, les associacions i les organitzacions, públiques i privades, de l’àmbit de Cornellà i, en especial, al món educatiu, fent-ne difusió mitjançant els seus organismes competents. Quart.- Continuar donant suport al talent emprenedor de base TIC, a la innovació social i tecnològica. Cinquè.- Traslladar els acords a les seccions sindicals i el comitè d’empresa de l’Ajuntament de Cornellà, al Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona i al Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CENATIC).


Les intervencions relacionades amb aquest punt consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 02:55:04 al 03:26:28 VOTACIÓ DE LA MOCIÓ ALTERNATIVA

Sotmesa a votació la moció alternativa és aprovada pels assistents que constitueixen la majoria simple dels membres del Ple.

Vots a favor:



Vots en contra:


Sánchez i García.


Fernández.


49



Abstenció:



Gómez Márquez. Els senyors Daniel Serrano Coronado i Manuel Jesús Casado Ruiz no participen en la votació per trobar-se encara absents de la sessió. A les vint-i-dos hores i vint-i-set minuts es fa un recés a instàncies del senyor Alcalde, reprenent-ne la sessió a les vint-i-dos hores i quaranta minuts, amb l’assistència dels regidors i regidores presents al començament de la sessió, a excepció del regidor senyor Jorge García Mulet. QUARTA.- MOCIÓ DEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL DE C’S, PER A SOL·LICITAR LA GRATUÏTAT DELS LLIBRES DE TEXT A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA A CORNELLÀ DE LLOBREGAT.

Moció de C’s, sol·licitant la gratuïtat dels llibres de

text a l’educació primària i Secundària obligatòria.

MOCIÓ ...

EXPOSICIÓ DE MOTIUS Primer.- Marc normatiu

La Constitució Espanyola, en el seu article 27.4 estableix que : “L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït”.

L’article 39, determina, així mateix, que els poders públics assegurin la protecció social, econòmica i jurídica de la família, entenent-se l’educació inclosa dintre dels mateixos.

Igualment, en el seu article 9, assenyala que també correspon als poders públic promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en que s’integren siguin reals i efectives, així com remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud.

50

Per la seva part, la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, recull a l’article 4.1 que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït per a totes les persones i defineix, a l’article 3.3, que l’educació primària i l’educació secundària constitueixen l’educació bàsica.

Així mateix, l’article 88.2 de la Llei Orgànica 3/2006 estableix que les Administracions Educatives dotaran als centres dels recursos necessaris per a fer possible la gratuïtat de l’ensenyament bàsic.

A més, la Llei de 12/2009 de 10 de juliol d’Educació de Catalunya afirma en el seu article 5 que són ensenyaments obligatoris, gratuïts i universals, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria.

En aquest mateix sentit, la Llei d’Educació de Catalunya, a l’article 50 disposa que l’Administració educativa ha de garantir els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i de les declarades gratuïtats.

Per últim, la Llei d’Educació de Catalunya, entre els principis que regeixen la gestió dels recursos econòmics del sistema educatiu, inclou el principi de suficiència i estabilitat pressupostària, pel qual la Generalitat ha de dotar al sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris per a garantir la suficiència econòmica derivada de la gratuïtat dels ensenyaments als que es refereix l’article 5.2, establerts a la programació educativa, i per aconseguir els seus objectius.

Segon.- Urgència econòmica i social

La majoria dels països de l’entorn europeu i nombroses Comunitats Autònomes espanyoles han disposat diferents sistemes per a fer efectiva la gratuïtat dels llibres de text, com per exemple, les diferents Ordres aprovades en Andalusia, per les quals es regula el programa de gratuïtat dels llibres de text dirigit a l’alumnat que cursi ensenyaments obligatoris als centres sostinguts amb fons públics o les Resolucions a l’Aragó per les quals es dicten instruccions per al desenvolupament del programa de gratuïtat de llibres de text.

A Catalunya, les AMPAS han vingut reclamant sistemàticament en els darrers anys la gratuïtat dels llibres de text com a recordatori d’un dret, l’incompliment del qual, es fa més flagrant per la prolongada crisi actual. Una crisi que alguns insisteixen a convèncer-nos que ja ha estat superada i que, encara així, afecta i continua afectant greument l’àmbit educatiu, tant a Cornellà com al Baix Llobregat en general.

La retallada de les prestacions en educació i l’absència d’ajuts dirigits als alumnes i les seves famílies per a l’adquisició dels llibres de text, ve a dificultar l’assoliment de l’objectiu, mai totalment aconseguit, de garantir aquest dret de tots/es a l’educació i a la gratuïtat de l’ensenyament bàsic obligatori.


51

El Grup Municipal de Ciutadans Cornellà no vol que en el pròxim mes de setembre moltes famílies sense ingressos o amb ingressos molt escassos, els quals només els permeten cobrir les seves necessitats més bàsiques, tinguin problemes per a fer front al desemborsament econòmic que suposa l’inici del curs i la compra dels llibres de test en concret, partida que suposa aproximadament un terç de la despesa total en aquest camp.

Un objectiu certament modest –per a que no se’ns acusi de manca de pragmatisme- en la reivindicació d’un dret que, començant pels ciutadans més necessitats socieconòmicament, correspon a tota la població situada en aquest franja d’edat. I per això sense considerar les declaracions de la Defensora del Poble quan va afirmar que “les actuals polítiques de gratuïtat dels llibres de text no esgoten les obligacions que es deriven pels poders públic del caràcter necessàriament gratuït amb que s’han de proporcionar als alumnes tots els mitjans precisos per a cursar ensenyaments obligatoris, ja que només cobreixen, i no de manera complerta un capítol de les despeses educatives que cada crus han de realitzar les famílies per a l’escolarització obligatòria dels seus fills”.

Per últim, el Ple de l’Ajuntament de Cornellà ha manifestat en diferents ocasions que l’educació és una de les prioritats d’aquest municipi, per això més enllà d’interessos partidistes, creiem que hem d’esforçar-nos per a recolzar mesures que, encara que excedeixin les competències municipals, puguin millorar la qualitat de l’educació garantint l’accés gratuït a la mateixa que altres instàncies ignoren.

D’acord amb l’exposat el Grup Municipal de Ciutadans Cornellà (C’s) proposa al ple l’adopció dels següents

ACORDS Primer.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya, a que adopti quantes mesures siguin precises per aconseguir la TOTAL GRATUITAT dels llibres de text per als alumnes/es de l’ensenyament bàsic (l’educació primària i l’educació secundària obligatòria). Segon.- Instar al precitat govern a que presenti per al curs escolar 2016-2017 un programa de Gratuïtat de Llibres de Text i a crear si procedeix com a mesura provisional, un Programa de Préstec de Llibres de Text per l’Educació Obligatòria als centres públics, mentre es generalitzi el dret a la gratuïtat educativa, llibres de text inclosos. Tercer.- Que l’Ajuntament de Cornellà, acordi la creació d’una partida pressupostària extraordinària per ajudar en la compra de llibres de text per part de les famílies en situació socieconòmica més desfavorable, amb fills/es en educació bàsica obligatòria, garantint els principis d’universalitat i gratuïtat de l’Educació.

52

Quart.- Que l’Ajuntament de Cornellà, treballi per un Projecte Municipal junt amb els organismes que estimi pertinents, ajudi a les AMPAS dels col·legis del municipi en la reutilització i/o socialització de llibres, de manera que aquesta es produeixi sense cap cost per a les famílies i es pugui estendre a tots els cursos d’educació primària i secundària obligatòria, per així cobrir totes les necessitats de l’alumnat.

Donar trasllat de la moció al Consell Escolar, AMPAS, Centres educatius i demés organismes afectats de la ciutat.

Divulgar la present moció mitjançant els medis de comunicació a l’abast de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

... PRESENTACIÓ D’ESMENES

Esmenes presentades pel Grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP)

Esmena núm. 1 presentada pel Grup Municipal del PSC-CP amb registre d’entrada 27653: ... Incorporar al final de l’exposició de motius, el següent text: L’Ajuntament, com a institució més pròxima al ciutadà i conscients de la importància de l’Educació com instrument per a garantir l’equitat, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats ve realitzant, des de fa ja molts cursos, esforços més enllà de les seves competències i desenvolupant diverses inversions, programes i projectes en l’àmbit educatiu. La Generalitat de Catalunya no només no garanteix de cap manera la gratuïtat dels llibres de text en els nivells d’escolarització obligatòria contemplats a la LEC, sinó que ha suprimit ajuts per a adquirir llibres i material escolar. Davant aquesta situació, l’Ajuntament ha posat en marxa-iniciatives, amb la dotació econòmica corresponent, per a reduir la càrrega econòmica que cada inici de curs suporten les famílies. Amb aquesta finalitat, al pressupost municipal corresponent a l’exercici 2016 ja es troba consignada la partida pressupostària 0335 3270A 2269903 (Despeses diverses famílies) destinada a ajuts individualitzades per a la compra de material escolar i llibres de text per a famílies en situació soieconòmica desfavorida. Aquesta partida, que s’aplicarà a l’inici del curs 2016-2017, està dotada amb 20.000 €, quantitat fruit de l’acord pressupostari per a l’any 2016 del Grup Municipal Socialista amb el d’ICV-EUiA.


53

En aquesta mateixa línia, fa quatre cursos que l’Ajuntament aporta recursos i col·labora amb entitats i ONG en projectes de suport a la infància i a les famílies. Aquests projectes inclouen ajuts per al material i els llibres de text a les famílies dels centres als barris de Sant Ildefons i Riera, fomentant així la igualtat d’oportunitats. Aquest últim curs s’han concedit 1.709 ajuts per a material escolar i llibres. Així mateix, l’Ajuntament, des del curs 2013-2014, dintre d’un projecte pilot en col·laboració amb les Direccions i les ampes dels centres educatius està impulsant una iniciativa de reutilització de llibres, material escolar per aquells centres que vulguin adherir-se. Cal assenyalar, però, que la majoria de centres de la ciutat ja tenen projectes propis de reutilització o socialització de llibres de text i que, amb l’entrada en vigor de la LOMCE, han calgut canvis continus en els llibres de text, el que ha provocat que la seva reutilització hagi sigut complexa, coexistint a més l’ús del llibre de text imprès i el llibre digital als centres educatius. Eliminar el tercer i quart acord Incorporar un nou acord en el següent sentit: Tercer.- Donar trasllat de la moció al Consell Escolar Municipal, a les AMPAS, centres educatius i a la Consellera d’Ensenyament, i divulgar la present moció mitjançant els mitjans de comunicació a l’abast de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.


Les intervencions relacionades amb aquest punt consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 03:42:11 al 04:13:08 Durant la deliberació d’aquest punt, s’incorpora a la sessió el senyor Jorge Garcia Mulet, Portaveu del Grup Municipal de C’s. VOTACIÓ DE L’ESMENA NÚM. 1 DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC-CP

Sotmesa a votació l’esmena és aprovada pels assistents que constitueixen la majoria absoluta dels membres del Ple.

Vots a favor:


54


Gómez Márquez.



Vots en contra:


Fernández.



Abstenció:


Ruiz.


Sánchez i García. MOCIÓ RESULTANT

... EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Primer.- Marc normatiu

La Constitució Espanyola, en el seu article 27.4 estableix que : “L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït”.

L’article 39, determina, així mateix, que els poders públics assegurin la protecció social, econòmica i jurídica de la família, entenent-se l’educació inclosa dintre dels mateixos.

Igualment, en el seu article 9, assenyala que també correspon als poders públic promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en que s’integren siguin reals i efectives, així com remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud.


55

Per la seva part, la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, recull a l’article 4.1 que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït per a totes les persones i defineix, a l’article 3.3, que l’educació primària i l’educació secundària constitueixen l’educació bàsica.

Així mateix, l’article 88.2 de la Llei Orgànica 3/2006 estableix que les Administracions Educatives dotaran als centres dels recursos necessaris per a fer possible la gratuïtat de l’ensenyament bàsic.

A més, la Llei de 12/2009 de 10 de juliol d’Educació de Catalunya afirma en el seu article 5 que són ensenyaments obligatoris, gratuïts i universals, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria.

En aquest mateix sentit, la Llei d’Educació de Catalunya, a l’article 50 disposa que l’Administració educativa ha de garantir els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i de les declarades gratuïtats.

Per últim, la Llei d’Educació de Catalunya, entre els principis que regeixen la gestió dels recursos econòmics del sistema educatiu, inclou el principi de suficiència i estabilitat pressupostària, pel qual la Generalitat ha de dotar al sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris per a garantir la suficiència econòmica derivada de la gratuïtat dels ensenyaments als que es refereix l’article 5.2, establerts a la programació educativa, i per aconseguir els seus objectius.

Segon.- Urgència econòmica i social

La majoria dels països de l’entorn europeu i nombroses Comunitats Autònomes espanyoles han disposat diferents sistemes per a fer efectiva la gratuïtat dels llibres de text, com per exemple, les diferents Ordres aprovades en Andalusia, per les quals es regula el programa de gratuïtat dels llibres de text dirigit a l’alumnat que cursi ensenyaments obligatoris als centres sostinguts amb fons públics o les Resolucions a l’Aragó per les quals es dicten instruccions per al desenvolupament del programa de gratuïtat de llibres de text.

A Catalunya, les AMPAS han vingut reclamant sistemàticament en els darrers anys la gratuïtat dels llibres de text com a recordatori d’un dret, l’incompliment del qual, es fa més flagrant per la prolongada crisi actual. Una crisi que alguns insisteixen a convèncer-nos que ja ha estat superada y que, encara així, afecta i continua afectant greument l’àmbit educatiu, tant a Cornellà com al Baix Llobregat en general.

La retallada de les prestacions en educació i l’absència d’ajuts dirigits als alumnes i les seves famílies per a l’adquisició dels llibres de text, ve a dificultar l’assoliment de l’objectiu, mai totalment aconseguit, de garantir aquest dret de tots/es a l’educació i a la gratuïtat de l’ensenyament bàsic obligatori.

56

El Grup Municipal de Ciutadans Cornellà no vol que en el pròxim mes de setembre moltes famílies sense ingressos o amb ingressos molt escassos, els quals només els permeten cobrir les seves necessitats més bàsiques, tinguin problemes per a fer front al desemborsament econòmic que suposa l’inici del curs i la compra dels llibres de test en concret, partida que suposa aproximadament un terç de la despesa total en aquest camp.

Un objectiu certament modest –per a que no se’ns acusi de manca de pragmatisme- en la reivindicació d’un dret que, començant pels ciutadans més necessitats socieconòmicament, correspon a tota la població situada en aquest franja d’edat. I per això sense considerar les declaracions de la Defensora del Poble quan va afirmar que “les actuals polítiques de gratuïtat dels llibres de text no esgoten les obligacions que es deriven pels poders públic del caràcter necessàriament gratuït amb que s’han de proporcionar als alumnes tots els mitjans precisos per a cursar ensenyaments obligatoris, ja que només cobreixen, i no de manera complerta un capítol de les despeses educatives que cada crus han de realitzar les famílies per a l’escolarització obligatòria dels seus fills”.

Per últim, el Ple de l’Ajuntament de Cornellà ha manifestat en diferents ocasions que l’educació és una de les prioritats d’aquest municipi, per això més enllà d’interessos partidistes, creiem que hem d’esforçar-nos per a recolzar mesures que, encara que excedeixin les competències municipals, puguin millorar la qualitat de l’educació garantint l’accés gratuït a la mateixa que altres instàncies ignoren.

L’Ajuntament, com a institució més pròxima al ciutadà i conscients de la importància de l’Educació com instrument per a garantir l’equitat, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats ve realitzant, des de fa ja molts cursos, esforços més enllà de les seves competències i desenvolupant diverses inversions, programes i projectes en l’àmbit educatiu. La Generalitat de Catalunya no només no garanteix de cap manera la gratuïtat dels llibres de text en els nivells d’escolarització obligatòria contemplats a la LEC, sinó que ha suprimit ajuts per a adquirir llibres i material escolar. Davant aquesta situació, l’Ajuntament ha posat en marxa-iniciatives, amb la dotació econòmica corresponent, per a reduir la càrrega econòmica que cada inici de curs suporten les famílies. Amb aquesta finalitat, al pressupost municipal corresponent a l’exercici 2016 ja es troba consignada la partida pressupostària 0335 3270A 2269903 (Despeses diverses famílies) destinada a ajuts individualitzades per a la compra de material escolar i llibres de text per a famílies en situació soieconòmica desfavorida. Aquesta partida, que s’aplicarà a l’inici del curs 2016-2017, està dotada amb 20.000 €, quantitat fruit de l’acord pressupostari per a l’any 2016 del Grup Municipal Socialista amb el d’ICV-EUiA.


57

En aquesta mateixa línia, fa quatre cursos que l’Ajuntament aporta recursos i col·labora amb entitats i ONG en projectes de suport a la infància i a les famílies. Aquests projectes inclouen ajuts per al material i els llibres de text a les famílies dels centres als barris de Sant Ildefons i Riera, fomentant així la igualtat d’oportunitats. Aquest últim curs s’han concedit 1.709 ajuts per a material escolar i llibres. Així mateix, l’Ajuntament, des del curs 2013-2014, dintre d’un projecte pilot en col·laboració amb les Direccions i les ampes dels centres educatius està impulsant una iniciativa de reutilització de llibres, material escolar per aquells centres que vulguin adherir-se. Cal assenyalar, però, que la majoria de centres de la ciutat ja tenen projectes propis de reutilització o socialització de llibres de text i que, amb l’entrada en vigor de la LOMCE, han calgut canvis continus en els llibres de text, el que ha provocat que la seva reutilització hagi sigut complexa, coexistint a més l’ús del llibre de text imprès i el llibre digital als centres educatius. D’acord amb l’exposat el Grup Municipal de Ciutadans Cornellà (C’s) proposa al ple l’adopció dels següents

ACORDS Primer.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya, a que adopti quantes mesures siguin precises per aconseguir la TOTAL GRATUITAT dels llibres de text per als alumnes/es de l’ensenyament bàsic (l’educació primària i l’educació secundària obligatòria). Segon.- Instar al precitat govern a que presenti per al curs escolar 2016-2017 un programa de Gratuïtat de Llibres de Text i a crear si procedeix com a mesura provisional, un Programa de Préstec de Llibres de Text per l’Educació Obligatòria als centres públics, mentre es generalitzi el dret a la gratuïtat educativa, llibres de text inclosos. Tercer.- Donar trasllat de la moció al Consell Escolar Municipal, a les AMPAS, centres educatius i a la Consellera d’Ensenyament, i divulgar la present moció mitjançant els mitjans de comunicació a l’abast de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.



Vots a favor:


58


Gómez Márquez.


Sánchez i García.


Fernández.





Abstenció:


Ruiz. CINQUENA.- MOCIÓ DEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL DE C’S, PER A REALITZAR MESURES DE DESENVOLUPAMENT, BENESTAR SOCIAL I IGUALTAT EN FAVOR DE LES PERSONES CELÍAQUES I EL SEU ENTORN.

Moció de C’s, per a realitzar

mesures de desenvolupament benestar social i igualtat en favor de les persones

celíaques i el seu entorn.

MOCIÓ (Inclou una esmena del punt efectuada verbalment per part del Grup Proponent de C’s) ...

EXPOSICIÓ DE MOTIUS “L'epidemiologia de la malaltia Celíaca, és un dels trastorns crònics més comuns que afecta als ciutadans d'aquest país. Entorn a l’1% dels residents a Espanya pateix la Celiaquia, una malaltia que pot contribuir substancialment a la mortalitat infantil a causa del desconeixement de la gran varietat de signes i símptomes clínics que presenta aquesta malaltia.


59

La malaltia celíaca (MC) és una malaltia autoimmune, és a dir, produïda pel propi sistema immune del pacient, que consisteix en una intolerància permanent a les proteïnes del gluten. En el cas del pacient celíac, quan s'ingereix gluten, les cèl·lules del sistema immune reaccionen de forma anòmala produint anticossos contra la mucosa de l'intestí, resultant en un dany de la mateixa (enteropatia). La mucosa de l'intestí prim és l'encarregada d'absorbir els nutrients que ingerim en la dieta a través de les vellositats intestinals. La ingesta de gluten en el pacient celíac genera una atròfia de les mateixes, generant en moltes ocasions un problema nutricional i la simptomatologia digestiva. El tractament únic per la MC és l'exclusió del gluten de la dieta. En retirar el gluten cessa el dany a l'intestí, i milloren conseqüentment els símptomes i els riscos abans descrits. L'exclusió del gluten ha de ser estricta, el pacient celíac no pot prendre “una mica de gluten”, i l'exclusió és per a tota la vida: un celíac no pot prendre avui no i demà sí. A més dels problemes derivats per la pròpia malaltia, els malalts es troben una penalització econòmica a causa de l'increment dels preus que suporten els aliments sense gluten. Un celíac pot incrementar la seva despesa de la cistella de la compra en gairebé 33,05 € a la setmana, la qual cosa significa un increment d'uns 132,20 € al mes, i d'1.586,40 € a l'any. Per desgràcia, Espanya és l'únic país que no atorga ajudes als Celíacs en comparació amb la resta dels països europeus. En aquest sentit, els més conscienciats són Suècia (fins als 16 anys els productes sense gluten són gratuïts), Noruega (els menors de tres anys reben 110 € al mes i a partir d'aquesta edat l'ajuda ascendeix a 210 €), Finlàndia (el govern ofereix una ajuda de 78,44 € mensuals fins als 16 anys); França (el seu servei de seguretat social atorga fins a 33,50 € als nens i 45 € als adults que justifiquin la compra amb les etiquetes dels productes), Dinamarca (amb ajudes de fins a 200 € al mes fins als 65 anys), Itàlia (fins als 10 anys, es perceben 94 € mensuals; després, i per a tota la vida, 140 € els homes i 90 € les dones) i Regne Unit (on els productes sense gluten són completament gratuïts fins als 16 anys i a partir dels 65). Al nostre país, l'únic gest d'ajuda de moment ha estat que durant dos anys consecutius els preus per celíacs no han pujat de preu, en contraposició als altres. Entre altres qüestions, tot l'anterior implica que, les relacions socials i activitats que poden succeir en el “dia a dia” entre pacients, familiars i amics adquireixen una especial complexitat i acaben afectant també a la part més cognitiva, emocional i d'autoestima de la persona que és celíaca. Exemple d'això és no poder gaudir en igualtat de condicions o veuen dificultada la seva participació, d'aquelles activitats socials de la ciutat relacionades amb l'alimentació. Aquestes complexitats són posades de manifest per les persones que pateixen la malaltia celíaca, familiars, amics… així com per diverses associacions i col·lectius amb els quals interactuen. Per tant, és un deure d’aquest Ajuntament contemplar-les i contribuir a millorar el benestar dels seus conciutadans en matèria d'igualtat i solidaritat.

60

Hem d’iniciar doncs un camí en el qual promoure i cridar a la sensibilització sobre la malaltia, així com impulsar propostes viables que tendeixin a facilitar aquestes relacions socials i activitats que poden succeir en el “dia a dia”. Per tot l'exposat anteriorment amb el compromís de defensar la qualitat de vida dels ciutadans proposem al Ple de la Corporació l'aprovació dels següents acords:

ACORDS Primer.- Declarar el suport unànime i solidari de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat als malalts de celiaquia, familiars, associacions i resta d'agents amb els quals interactuen. Segon.- Defensar i contribuir al benestar dels malalts celíacs, per ser una qüestió de justícia social i una demanda reiterada a la nostra ciutat. Tercer.- Contribuir al desenvolupament d'activitats que impulsin la divulgació de la malaltia impulsades pel propi Ajuntament, a més de fomentar la realització d'activitats de conscienciació, convivència i pedagògiques coincidint amb el dia 27 de maig de cada any, amb motiu del Dia Nacional del Celíac. Quart.- Que l’Ajuntament realitzi les gestions necessàries per a estudiar, dissenyar i fomentar una campanya en els establiments del gremi de restauració de Cornellà de Llobregat, per a incloure un distintiu oficial conforme han incorporat en les seves cartes de serveis aliments sense gluten per als celíacs. Cinquè.- Que en el futur es treballi en la línia d'incorporar a totes les activitats en les quals participi el consistori en foment de la restauració o la gastronomia el màxim d'informació sobre els establiments amb oferta apta per celíacs. Sisè.- Promoure la inclusió en l'oferta educativa dels centres escolars de Cornellà de Llobregat, xerrades, conferències, i jornades informatives i divulgatives sobre la malaltia celíaca, i la difusió mitjançant campanyes informatives en els mitjans i xarxes socials oficials del Consistori dels acords anteriorment esmentats. Setè.- Instar al futur Govern d'Espanya a millorar el tractament fiscal dels aliments sense gluten. Vuitè.- Donar trasllat d'aquesta moció al Parlament de Catalunya, a tots els grups parlamentaris allí representats, al Congrés dels Diputats, a tots els grups allí representats i a l'Associació Celíacs en Acció.

...


61

PRESENTACIÓ D’ESMENES


Esmena núm. 1 presentada pel Grup Municipal del PSC-CP amb registre d’entrada 27654: ... - Suprimir acord quart

... Esmenes presentades pel Grup municipal de Cornellà en Comú – Crida per Cornellà (CEC-CPC)

Esmena núm. 2 presentada pel Grup Municipal de CEC-CPC amb registre d’entrada 27786: ... Modificació del tercer acord en el sentit següent: <<Tercer.- Desenvolupar activitats divulgatives des de l’Ajuntament i donar suport a les que tinguin origen en la societat civil, per tal de donar a conèixer la malaltia i visibilitzar el greuge que pateixen les persones celíaques. El dia 27 de maig de cada any, coincidint amb el Dia Mundial del Celíac, s’intensificaran aquestes activitats especialment i es promouran xerrades i actes a la ciutat.>> Modificació del quart acord en el sentit següent: <<Quart.- Creació de material divulgatiu en base a les recomanacions de les associacions de celiaquia, per tal de fer-lo arribar als establiments de restauració de la ciutat. En aquest material s’instarà els restauradors a facilitar el consum a les persones celíaques, tot mitjançant la diferenciació dels aliments amb gluten o sense a les seves cartes, amb l’ampliació de la seva oferta a determinats productes sense gluten, i a tenir present la celiaquia a l’hora de dur a terme la preparació dels productes que després s’hauran de consumir a l’establiment. Els establiments que adaptin el seu servei a aquestes recomanacions, tenint en compte la problemàtica de les persones celíaques, tindran beneficis fiscals en l’àmbit de les competències municipals durant els tres primers anys de vigència de les mesures esmentades.>>

62

Modificació del cinquè acord en el sentit següent: <<Cinquè.- Incorporar en totes les activitats de foment de la restauració o la gastronomia en què participi el consistori el màxim d’informació sobre els establiments amb oferta per a celíacs a la ciutat.>> Addició com a sisè acord (amb la consegüent renumeració dels acords sisè, setè i vuitè): <<Sisè.- En totes les activitats organitzades per l’Ajuntament o amb el suport de l’Ajuntament, en què s’ofereixi menjar o beure als assistents, hi haurà oferta suficient d’aliments i begudes sense gluten, de manera que no suposi cap discriminació en cas que hi hagi assistència de persones celíaques.>> Addició com a setè acord (amb la consegüent renumeració dels acords sisè, setè i vuitè): <<Setè.- Normalitzar els productes sense gluten en el consum intern de l’Ajuntament, de les empreses amb les quals se signin concessions i contractes en el futur i de les entitats de la ciutat a través de l’establiment de clàusules en les contractacions i concessions i de requisits en qualsevol subvenció i ajut públic donat a empreses o entitats.>>


Les intervencions relacionades amb aquest punt consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 04:13:09 al 04:38:35 Durant la deliberació d’aquests punts, s’absenta temporalment de la sessió el senyor Francesc Sánchez i García, Regidor del Grup Municipal d’ERC-AM, que s’incorpora a la mateixa amb caràcter previ a la votació. VOTACIÓ DE L’ESMENA NÚM. 1 DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC-CP

Després de la deliberació l’esmena es retira pel Grup municipal proponent sense entrar en la fase de votació.


63

VOTACIÓ DE L’ESMENA NÚM. 2 DEL GRUP MUNICIPAL DE CEC-CPC


Vots a favor:



Vots en contra:


Ruiz.


Fernández.



Abstenció:



Gómez Márquez.


Sánchez i García. VOTACIÓ DE LA MOCIÓ

La moció resultant és aprovada per unanimitat dels assistents.

64

SISENA.- MOCIÓ DEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL D’ERC-AM, RECLAMANT MILLORES A L’ESTADI DEL CAMP DEL RUGBI CLUB CORNELLÀ I CORNELLÀ ATLÈTIC.

Moció d’ERC-AM, reclamant millores a l’estadi del Camp

del Rugbi Club Cornellà i Cornellà Atlètic.

MOCIÓ ... El Rugbi Club Cornellà és una de les entitats més antigues i amb més història de la ciutat, va néixer a la dècada dels anys 30, jugant el seu primer partit el 10 de maig de 1931 i fins ara ha estat un referent com a entitat, essent un club d’acollida, exemple de diversitat, valors, tenacitat i implicació en la ciutat. Els seus inicis es remunten als anys 30 quan un grup de joves que es dedicava a practicar atletisme al camp de la Societat General d’Aigües, al tancar aquest camp, va marxar a fer esport al camp del riu de la UE Santboiana. Al veure els partits, aquell grup de joves decideix iniciar-se en el rugbi. Als inicis jugaven al camp del riu de la UE Santboiana o al camp de futbol de l’Atlètic Cornellà fins que al 1933, inauguraren el primer camp de rugbi a la ciutat situat on actualment està el mercat Marsans, mantenint diverses seccions esportives a la vegada, la de rugbi, atletisme i la de tennis taula, també comptaven amb altres seccions com boxa, hoquei, ciclisme, bàsquet i una secció excursionista. Aquest primer camp va ser fet pels propis jugadors. Amb la guerra civil, es deixa de competir i desapareix el club com a entitat i no és fins als anys 40 que es reprèn l’activitat, sense disposar de camp propi, essent el camp de la Remunta l’oficial del club en aquella època. L’any 1966 s’inicien els treballs per al camp d’esports al costat del riu, inaugurant-se per Festa Major d’aquell mateix any. Un camp que al estar situat al costat de la corba del riu, s’inundava cada cop que creixia, fins que després de la riuada del 72, al corregir-se la corba, el camp va quedar més lluny del riu. Als anys 70 aconsegueixen pujar de categoria i jugar a la Divisió d’Honor i a la lliga nacional per primer cop. El 10 de març del 1979 la Pilar Pons és escollida presidenta, primera dona de l’Estat a ocupar un càrrec semblant. El 1987 s’inicia l’anomenada era Valverde, any que el club torna a pujar a Divisió d’Honor. L’any 1992 s’inaugura el local social del club, al carrer Rubió i Ors 149, després de quatre anys de reformes. I l’any 2006, any del 75è aniversari del club, coincideix amb la inauguració del nou estadi municipal, l’actual, que es comparteix amb el Cornellà Atlètic i on han de compaginar-se les activitats del club d’atletisme i les del club de rugbi. També comparteixen espai amb el Club Petanca Cornellà. Actualment el club de rugbi i el d’atletisme consten d’un 200 esportistes cadascun.


65

El nou estadi es va haver de fer perquè on estava el camp de rugbi del riu, és on actualment hi ha el camp de futbol del RCD Espanyol. Un estadi municipal que ja des dels seus inicis va ser construït en precari, essent molt evidents al cap de poc temps de la seva construcció, moltes de les seves mancances i desperfectes en les seves instal·lacions. Es van aprofitar algunes de les instal·lacions de l’antic camp, com la il·luminació, la caldera i les baranes exteriors; alhora les noves instal·lacions ja de bon principi no han reunit les condicions necessàries per al bon desenvolupament dels entrenaments i competicions, tan del club de rugbi com de l’atletisme. El camp de rugbi és de gespa natural, el que comporta un manteniment acurat i rigorós, per part d’empreses especialitzades (actualment el manteniment el fa l’Ajuntament) i que mai s’ha realitzat com pertoca. Un bon manteniment de la gespa natural comporta una despesa elevada, ja que s’ha de realitzar un reg correcte, un tractament de la gespa i una preparació del terreny després i abans de cada partit específic. L’estat de la gespa porta anys en un estat precari, afectant negativament al club, fent que sobretot molt dels nens i nenes que jugaven al rugbi, hagin deixat el club degut a l’estat del camp, ja que els afectava físicament, molt d’ells marxant a altres clubs on els camps estan en millors condicions. El sistema de reg no funciona correctament, regant a zones dispars, sense la pressió correcta i afectant també al tartan, fet que obliga a la seva renovació. L’opció de gespa artificial abaratiria els costos, ja que un cop instal·lada, el manteniment tan sols suposaria regar després de cada partit i milloraria les condicions dels jugadors. En una zona del camp de rugbi està ubicada la pista de llançament del club d’atletisme. Les pistes de llançament han de tenir unes mides reglamentàries i han d’estar en una zona de terra o de gespa natural, no poden estar en gespa artificial. El fet d’estar ubicada la zona de llançament dels club d’atletisme en l’espai del camp de rugbi, condiciona el tipus de gespa. El sistema lumínic del camp es va recuperar de l’anterior estadi, sense tenir en compte que les distàncies d’aquest camp són més grans. Actualment ni l’alçada, ni la distància, ni la potència són correctes, o no arriba la llum on pertoca o enlluernen. El club de rugbi ha hagut de fabricar-se el seu propi marcador, ja que el camp no en disposa. Els vestuaris són insuficients per als dos clubs. Al cap de quatre anys de la seva construcció, ja es va haver de fer una inversió per eliminar humitats i fer modificacions als vestuaris, però tot i així no poden donar la cobertura correcta els dies de partit i competicions. Els vestuaris no disposen de guixetes suficients per abastir al club d’atletisme. La caldera es va aprofitar de l’antic camp i no pot abastir de manera correcta, i menys els dies de competició.

66

La ubicació inicial de la infermeria es va haver de traslladar, perquè no havien deixat espai per al club de petanca i a hores d’ara ocupa un espai reduït, sense espai perquè els fisioterapeutes puguin desenvolupar la seva feina, que han d’acabar realitzant a la zona de dutxes en un dels vestuaris, deixant un vestuari menys disponible als clubs. El gimnàs tan sols té espai per a 10 persones. La sala no disposa d’aire condicionat i la seva estructura té uns espais inhàbils que encara redueixen més l’ús de la sala. Les graderies estan construïdes de cara sud-oest, fet que fa que sempre estiguin de cara al sol i que la coberta de la que disposen no faci cap tipus de servei, ja que no produeix cap tipus d’ombra, obligant als assistents del públic a veure les competicions i/o entrenaments sense cap tipus de protecció del sol. Per aprofitar l’espai de sota de les graderies es van crear uns petits magatzems, que degut a la seva configuració, l’espai útil real és d’un metre i mig aproximadament, a diferents alçades, dificultant-ne l’ús i l’accessibilitat. Cada club disposa d’un magatzem per guardar el seu material, des d’un inici no dóna cabuda a tot el material del que disposen, sobretot el material del club d’atletisme. Els despatxos dels clubs no disposen ni de calefacció ni d’aire condicionat, i en un inici tampoc constaven de ventilació, amb un espai útil reduït. No disposen de línia de telèfon ni de wi-fi al camp. El bar és una estructura petita i precària i sense cap tipus de para-sol i/o ombra per als clients. És evident que hi ha una sèrie de mancances estructurals que impossibilitin realitzar en condicions els entrenaments, partits i/o competicions que es realitzen al camp, afectant negativament al club de rugbi i al d’atletisme. Per tot això, traslladem al ple els següents

ACORDS Primer.- Estudiar i aplicar en la mesura més adequada la implantació de la gespa artificial al camp, buscant la reubicació, en tots els espais possibles de la ciutat, de la zona de llançament d’atletisme, que compleixi amb els sistemes d’homologació mínims. Establir contactes amb la Federació, empreses especialitzades, tècnics especialistes, amb el Rugbi Club Cornellà i el Cornellà Atlètic per treballar conjuntament en la resolució d’aquest conflicte.


67

Segon.- Mentre no es pugui instal·lar la gespa artificial, contractar una empresa externa a l’Ajuntament, especialitzada en manteniment de gespa natural. Fent especial incís en el sistema de reg, que no acabi afectant al tartan. Tercer.-Ampliar els vestuaris perquè disposin de la capacitat correcta, estudiant l’opció d’una nova construcció, valorant el cost en els propers pressupostos. Quart.- Revisió del funcionament de la caldera, amb un manteniment correcte i canviar-la si és necessari. Cinquè.- Ampliar l’espai de la infermeria perquè pugui ser compartida amb els fisioterapeutes, equipada amb una taula de massatge. Sisè.- Ampliar el gimnàs amb capacitat mínima per a 25 persones. Setè.- Modificar la instal·lació lumínica (ideal a 100 lux, mínim 70 lux) perquè sigui l’adequada per a poder realitzar entrenaments i partits. Vuitè.- Instal·lació d’un marcador electrònic per poder realitzar el seguiment dels resultats en el transcurs dels partits. Novè.- Valorar el cost dels següents elements i contemplar incloure-ho en els següents pressupostos:

Banquetes mòbils a peu de camp per a jugadors i staff tècnic durant els partits

Zona exterior de percussions (100m2)

Melier modern per assajar situacions de melé. Pot tenir rulo per a poder practicar dins dels terreny de joc sense malmetre’l

Manteniment de protector de pals

8 percators per assajar situacions de joc

5 sacs de placatge

pilotes de joc (50 talla 5, 25 talla 4 i 25 talla 3) Desè.- Instal·lació de línia de telèfon i de xarxa per accés a internet al camp. Onzè.- Cobrir la zona de bar amb umbracles i/o proteccions per a inclemències. Dotzè.- Estudiar la possibilitat de crear una zona habilitada per a l’estudi per a joves, amb capacitat per a 6-8 persones. Tretzè.- Estudiar i valorar el cost i la possibilitat de posar calefacció i aire condicionat als despatxos. Catorzè.- Deixar disponible l’espai que utilitza l’Ajuntament per guardar material a disposició els clubs d’atletisme i rugbi, perquè hi puguin guardar el seu material, ja

que actualment no disposen d’espai suficient. ...

68



Esmena núm. 1 presentada pel Grup Municipal del PSC-CP amb registre d’entrada 27655: ... - Suprimir la frase “afectant també al tartan, fet que obliga a la seva renovació”

que es troba al final del 9è paràgraf de l’exposició. - Suprimir tots els acords per aquests que proposem i deixar-los en el següent

sentit: Primer.- Estudiar la viabilitat tècnica i esportiva garantint el manteniment de l’actual activitat esportiva a l’Estadi, per aplicar la implantació de la gespa artificial al camp. Mentre tant analitzar la possibilitat de trobar una ubicació alternativa als entrenaments de llançament el més a prop de l’Estadi. Segon.- Aprovar el Plec de Condicions per canviar el sistema de manteniment de la gespa del camp amb l’objectiu de fer-ho més intens, fruit del permanent diàleg entre el Club de Rugbi i el Govern municipal. Tercer.- Estudiar i efectuar les obres necessàries recollides al document lliurat al Govern municipal en les converses mantingudes, tenint en compte que l’espai físic existent i la instal·lació és compartida per les entitats: Club de Rugbi, Club d’Atletisme i els Clubs de Petanca.


Les intervencions relacionades amb aquest punt consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 04:38:36 al 05:14:10 VOTACIÓ DE L’ESMENA NÚM. 1 DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC-CP

Sotmesa a votació l’esmena és aprovada pels assistents que constitueixen la majoria absoluta dels membres del Ple.


69

Vots a favor:


Ruiz.



Vots en contra:



Sánchez i García.


Fernández.



Abstenció:


Gómez Márquez. MOCIÓ RESULTANT

... El Rugbi Club Cornellà és una de les entitats més antigues i amb més història de la ciutat, va néixer a la dècada dels anys 30, jugant el seu primer partit el 10 de maig de 1931 i fins ara ha estat un referent com a entitat, essent un club d’acollida, exemple de diversitat, valors, tenacitat i implicació en la ciutat. Els seus inicis es remunten als anys 30 quan un grup de joves que es dedicava a practicar atletisme al camp de la Societat General d’Aigües, al tancar aquest camp, va marxar a fer esport al camp del riu de la UE Santboiana. Al veure els partits, aquell grup de joves decideix iniciar-se en el rugbi.

70

Als inicis jugaven al camp del riu de la UE Santboiana o al camp de futbol de l’Atlètic Cornellà fins que al 1933, inauguraren el primer camp de rugbi a la ciutat situat on actualment està el mercat Marsans, mantenint diverses seccions esportives a la vegada, la de rugbi, atletisme i la de tennis taula, també comptaven amb altres seccions com boxa, hoquei, ciclisme, bàsquet i una secció excursionista. Aquest primer camp va ser fet pels propis jugadors. Amb la guerra civil, es deixa de competir i desapareix el club com a entitat i no és fins als anys 40 que es reprèn l’activitat, sense disposar de camp propi, essent el camp de la Remunta l’oficial del club en aquella època. L’any 1966 s’inicien els treballs per al camp d’esports al costat del riu, inaugurant-se per Festa Major d’aquell mateix any. Un camp que al estar situat al costat de la corba del riu, s’inundava cada cop que creixia, fins que després de la riuada del 72, al corregir-se la corba, el camp va quedar més lluny del riu. Als anys 70 aconsegueixen pujar de categoria i jugar a la Divisió d’Honor i a la lliga nacional per primer cop. El 10 de març del 1979 la Pilar Pons és escollida presidenta, primera dona de l’Estat a ocupar un càrrec semblant. El 1987 s’inicia l’anomenada era Valverde, any que el club torna a pujar a Divisió d’Honor. L’any 1992 s’inaugura el local social del club, al carrer Rubió i Ors 149, després de quatre anys de reformes. I l’any 2006, any del 75è aniversari del club, coincideix amb la inauguració del nou estadi municipal, l’actual, que es comparteix amb el Cornellà Atlètic i on han de compaginar-se les activitats del club d’atletisme i les del club de rugbi. També comparteixen espai amb el Club Petanca Cornellà. Actualment el club de rugbi i el d’atletisme consten d’un 200 esportistes cadascun. El nou estadi es va haver de fer perquè on estava el camp de rugbi del riu, és on actualment hi ha el camp de futbol del RCD Espanyol. Un estadi municipal que ja des dels seus inicis va ser construït en precari, essent molt evidents al cap de poc temps de la seva construcció, moltes de les seves mancances i desperfectes en les seves instal·lacions. Es van aprofitar algunes de les instal·lacions de l’antic camp, com la il·luminació, la caldera i les baranes exteriors; alhora les noves instal·lacions ja de bon principi no han reunit les condicions necessàries per al bon desenvolupament dels entrenaments i competicions, tan del club de rugbi com de l’atletisme. El camp de rugbi és de gespa natural, el que comporta un manteniment acurat i rigorós, per part d’empreses especialitzades (actualment el manteniment el fa l’Ajuntament) i que mai s’ha realitzat com pertoca. Un bon manteniment de la gespa natural comporta una despesa elevada, ja que s’ha de realitzar un reg correcte, un tractament de la gespa i una preparació del terreny després i abans de cada partit específic. L’estat de la gespa porta anys en un estat precari, afectant negativament al club, fent que sobretot molt dels nens i nenes que jugaven al rugbi, hagin deixat el club degut a l’estat del camp, ja que els afectava físicament, molt d’ells marxant a altres clubs on els camps estan en millors condicions. El sistema de reg no funciona correctament, regant a zones dispars, sense la pressió correcta.


71

L’opció de gespa artificial abaratiria els costos, ja que un cop instal·lada, el manteniment tan sols suposaria regar després de cada partit i milloraria les condicions dels jugadors. En una zona del camp de rugbi està ubicada la pista de llançament del club d’atletisme. Les pistes de llançament han de tenir unes mides reglamentàries i han d’estar en una zona de terra o de gespa natural, no poden estar en gespa artificial. El fet d’estar ubicada la zona de llançament dels club d’atletisme en l’espai del camp de rugbi, condiciona el tipus de gespa. El sistema lumínic del camp es va recuperar de l’anterior estadi, sense tenir en compte que les distàncies d’aquest camp són més grans. Actualment ni l’alçada, ni la distància, ni la potència són correctes, o no arriba la llum on pertoca o enlluernen. El club de rugbi ha hagut de fabricar-se el seu propi marcador, ja que el camp no en disposa. Els vestuaris són insuficients per als dos clubs. Al cap de quatre anys de la seva construcció, ja es va haver de fer una inversió per eliminar humitats i fer modificacions als vestuaris, però tot i així no poden donar la cobertura correcta els dies de partit i competicions. Els vestuaris no disposen de guixetes suficients per abastir al club d’atletisme. La caldera es va aprofitar de l’antic camp i no pot abastir de manera correcta, i menys els dies de competició. La ubicació inicial de la infermeria es va haver de traslladar, perquè no havien deixat espai per al club de petanca i a hores d’ara ocupa un espai reduït, sense espai perquè els fisioterapeutes puguin desenvolupar la seva feina, que han d’acabar realitzant a la zona de dutxes en un dels vestuaris, deixant un vestuari menys disponible als clubs. El gimnàs tan sols té espai per a 10 persones. La sala no disposa d’aire condicionat i la seva estructura té uns espais inhàbils que encara redueixen més l’ús de la sala. Les graderies estan construïdes de cara sud-oest, fet que fa que sempre estiguin de cara al sol i que la coberta de la que disposen no faci cap tipus de servei, ja que no produeix cap tipus d’ombra, obligant als assistents del públic a veure les competicions i/o entrenaments sense cap tipus de protecció del sol. Per aprofitar l’espai de sota de les graderies es van crear uns petits magatzems, que degut a la seva configuració, l’espai útil real és d’un metre i mig aproximadament, a diferents alçades, dificultant-ne l’ús i l’accessibilitat. Cada club disposa d’un magatzem per guardar el seu material, des d’un inici no dóna cabuda a tot el material del que disposen, sobretot el material del club d’atletisme. Els despatxos dels clubs no disposen ni de calefacció ni d’aire condicionat, i en un inici tampoc constaven de ventilació, amb un espai útil reduït.

72

No disposen de línia de telèfon ni de wi-fi al camp. El bar és una estructura petita i precària i sense cap tipus de para-sol i/o ombra per als clients. És evident que hi ha una sèrie de mancances estructurals que impossibilitin realitzar en condicions els entrenaments, partits i/o competicions que es realitzen al camp, afectant negativament al club de rugbi i al d’atletisme. Per tot això, traslladem al ple els següents

ACORDS Primer.- Estudiar la viabilitat tècnica i esportiva garantint el manteniment de l’actual activitat esportiva a l’Estadi, per aplicar la implantació de la gespa artificial al camp. Mentre tant analitzar la possibilitat de trobar una ubicació alternativa als entrenaments de llançament el més a prop de l’Estadi. Segon.- Aprovar el Plec de Condicions per canviar el sistema de manteniment de la gespa del camp amb l’objectiu de fer-ho més intens, fruit del permanent diàleg entre el Club de Rugbi i el Govern municipal. Tercer.- Estudiar i efectuar les obres necessàries recollides al document lliurat al Govern municipal en les converses mantingudes, tenint en compte que l’espai físic existent i la instal·lació és compartida per les entitats: Club de Rugbi, Club d’Atletisme i els Clubs de Petanca.



Vots a favor:


Ruiz.




73

Vots en contra:



Fernández.

Abstenció:


Gómez Márquez.


Sánchez i García.


Camacho Hervás, José David García Muñoz i Maria Josefa Ruiz Tienda. SETENA.- MOCIÓ DEL GRUP POLÍTIC MUNICIPAL DEL PP, PER A L’OBERTURA D’UNA CASA D’ACOLLIDA A CORNELLÀ.

Moció del PP, per a l’obertura d’una casa d’acollida a Cornellà.

MOCIÓ Per part del Portaveu del Grup Municipal del PP, s’ha presentat la present moció que, una vegada traduïda a la llengua catalana, resta com segueix: ...

EXPOSICIÓ DE MOTIUS La crisi econòmica ha afectat amb especial virulència als sectors més vulnerables de la població, alhora que va augmentar la fragilitat de la classe mitjana. Totes les dades sociològiques apunten al fet que a Cornellà va créixer el nombre famílies amb problemes econòmics i socials i que part del seu teixit social i ciutadà ha sofert i sofreix els rigors de la crisi, on les noves formes de pobresa i d'exclusió han de rebre l'adequat remei públic.

74

Molt s'ha parlat durant anys en aquest ple sobre la crisi econòmica i molt sobre les causes, amb les discrepàncies lògiques entre els diferents grups polítics. Quant a les seves conseqüències tenim la convicció que coincidim sobre a qui danya en particular i a qui posa en situació de risc imminent. Convençuts d'això, creiem que cal arribar a un consens elemental sobre com afrontar aquest tema en el nostre municipi, almenys pel que fa a les seves manifestacions més doloroses. Una de les manifestacions de la pobresa i de la incapacitat de les administracions a donar resposta, té el seu reflex en els anomenats “sense sostre”. Un col·lectiu transeünt que es caracteritza per l'enorme desarrelament social que pateixen provocat per la manca de vincles familiars, laborals, de residència i sobretot la incapacitat dels poders públics per donar solució a un tema tan sagnant per totes les manques i garanties de drets individuals recollits en la nostra carta magna. L'exclusió social de les persones sense sostre, és una situació que va més enllà de la pobresa (encara que solen presentar-se juntes) i que fa referència a un procés en el qual una persona no pot exercir dels seus drets socials bàsics com a ciutadà/a. Una persona està exclosa quan li manquen els recursos personals, socials o econòmics suficients per exercir la seva condició com a tal i no troba en l'administració la garantia de vetllar perquè això no passi. A la nostra ciutat, desgraciadament, ens trobem amb persones en aquestes condicions lamentables de pobresa i desarrelament, sense menjar, sense roba, sense mitjans per rentar-se i fer les seves necessitats i dormint en caixers, bancs o parcs i que encara que afortunadament són una excepció no per això l'administració deu deixar de donar una resposta idònia a aquest tipus de situacions. Per tot l'exposat proposem al Ple els següents:

ACORDS Primer.- Que l'Ajuntament de Cornellà destini partida pressupostària per a la creació d'una casa d'acolliment que disposi almenys d'un menjador social i uns serveis de dutxes i canvi de roba pels “sense sostre”, o persones que estiguin passant per una situació de precarietat o desnonament a la nostra ciutat. Segon.- Que per a la mateixa fi, sol·liciti partida als pressupostos de la Generalitat i de l'Estat perquè, com més aviat millor, es creï un menjador social en el qual s'atenguin convenientment aquestes necessitats, en col·laboració amb les iniciatives que ja existeixen tant en l'àmbit municipal com en el teixit associatiu.

...


75


Esmenes presentades pel Grup municipal de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s)

Esmena núm. 1 presentada pel Grup Municipal de C’s amb registre d’entrada 27612, que una vegada traduïda a la llengua catalana, resta com segueix: ...

EXPOSA Entenem que la moció del PP confon sota un mateix concepte recursos diferents: Alberg municipal: L'alberg és un establiment per a l'allotjament temporal i acolliment de persones en situació d'emergència social, persones transeünts i persones sense llar, proporcionant-los allotjament nocturn i manutenció per un període limitat de temps, que varia segons el consistori sense excedir els 15 dies. Centre d'Emergència: Dirigit a l'atenció integral inicial, amb caràcter transitori, de les persones o famílies que precisen d'un lloc d'acolliment amb caràcter urgent. Es tracta de centres creats per donar una resposta immediata d'empara i protecció. L'estada mitjana oscil·la entre 15 dies i 1 mes. Cases d'Acolliment: Són centres d'allotjament temporal i d'atenció integral a persones o famílies. L'estada oscil·la entre els 3 i els 6 mesos, prorrogable si la situació ho requereix. Pisos Tutelats: Són llars funcionals, on conviuen persones o famílies autosuficients en règim parcialment autogestionat. L'estada mitjana oscil·la entre els 6 i 12 mesos, encara que pot prorrogar-se en determinats casos. Deduint de la seva moció que per casa d'acolliment el PP es refereix a un alberg municipal, no facilitant la precitada moció dades objectives que avalin la necessitat d'aquest servei o el d'un menjador social. No considerant així mateix que la solució temporal adequada per a les persones i famílies desnonades sigui la proposta pel PP, atès que optem per la cessió de pisos per al seu ús social per part dels grans tenedors immobiliàries, el Grup Municipal de Ciutadans – Partido de la Ciutadanía (C’s) eleva aquest Ple per al seu debat i votació la següent:

ESMENA L'objecte de la qual és substituir els punts primer i segon, de la part resolutiva de la moció pels següents:

76

Primer.- Que l'Ajuntament de Cornellà realitzi un informe tècnic que acrediti l'eventual necessitat de crear un alberg municipal i un menjador social. Segon.- Que una vegada presentat l'informe i d'avaluar-se afirmativament la necessitat de crear un o ambdues serveis, destini una partida pressupostària a l’efecte.


Les intervencions relacionades amb aquest punt consten en la Vídeo Acta de la sessió, minut 05:14:11 al 05:30:43 VOTACIÓ DE L’ESMENA NÚM. 1 DEL GRUP MUNICIPAL DE C’s


Vots a favor:


Fernández.

Vots en contra:



Ruiz.


Gómez Márquez.


Sánchez i García.




77


Briones Matamales, Manuel Ceballos Morillo, Maria de las Mercedes Fernández García, Sergio Fernández Mesa, Rocio García Pérez, Antonio Martínez Flor, Aurora Mendo Sánchez, José Manuel Parrado Cascajosa, Montserrat Pérez Lancho i Enrique Vanacloy Valiente. VOTACIÓ DE LA MOCIÓ

La moció és rebutjada per la majoria dels assistents

Vots a favor:


Ruiz.

Vots en contra:



Gómez Márquez.


Fernández.





78

Abstenció:


Sánchez i García. En conformitat amb el que disposa el paràgraf segon de l’article 139 del ROM, la Presidència, havent perllongat la sessió 30 minuts més, l’aixeca quan són les zero hores i trenta minuts del dia següent, ordenant que els assumptes de l’Ordre del Dia no tractats, s’incorporin en l’Ordre del Dia del proper Ple. De tot això s’estén la present acta, que és signada per l’Alcalde-President, juntament amb mi, la Secretària General, que ho certifico. Aquesta acta està complementada pel document de vídeo adjunt, que es troba degudament signat per aquesta Secretària, en el qual figuren totes les deliberacions i intervencions de la sessió.

Diligència: Per a fer constar que el present document correspon a l’acta de la sessió celebrada pel Ple en data 21 de juliol de 2016, la qual ha estat aprovada en data 29 de setembre i ha estat transcrita íntegrament al llibre d’actes. Cornellà de Llobregat, 30 de setembre de 2016.

LA SECRETÀRIA GENERAL Carmen Alonso Higuera

Ajuntament de Cornellà - ACTA PLE NÚM ple/2016/Acta Ple...Canviar la forma de gestió del servei...

Documents

Transcript of Ajuntament de Cornellà - ACTA PLE NÚM ple/2016/Acta Ple...Canviar la forma de gestió del servei...