ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L AJUNTAMENT DE ... · 1.2.1.1.ACTA DE PLE Expedient.-...

AJUNTAMENT DE TORDERAActa del Ple de 25 de març de 2004

1

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

1.ADMINISTRACIÓ GENERAL1.2.1.1.ACTA DE PLEExpedient.- 3/2004Tema.- Ple ordinari de 25 de març de 2004

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DETORDERA DE 25 DE MARÇ DE 2004

Hora de començament: les 21.05 hores del dia 25 de març de 2004Hora d'acabament: l’1.15 hores del dia 26 de març de 2004Lloc de reunió: Auditori del Teatre Ateneu Clavé.RELACIÓ D’ASSISTENTS:Sr. Joan Carles Garcia i Cañizares, alcalde-president-CiU.Sr. Arseni Garcia i Matas, 1r.tinent d’alcalde, titular de la Ponència deTerritori i regidor delegat d’Urbanisme i Recursos Humans-CiU.Sr. Josep Llorens i Muñoz, 2n.tinent d’alcalde i regidor delegat de Joventut,Mitjans de Comunicació, Participació Ciutadana i adjunt a l’Alcaldia-CiU.Sra. M. Àngels Cayró i Pujol, 3ª.tinent d’alcalde, titular de la Ponència deServeis a la Persona i regidora delegada de Cultura, Festes i Ensenyament-CiU.Sr. Rafel Matas i Ribas, 4t.tinent d’alcalde, titular de la Ponència de RègimInterior i Hisenda i regidor delegat de Promoció Econòmica, Mercat Setmanal,Fira del Ram i Esports-CiU.Sra. Mercè Jimenez i Subirós, 5ª.tinent d’alcalde i regidora delegada deBenestar Social i Sanitat-CiU.Sr. Carles Aulet i Salvador, regidor delegat d’Obres Públiques, Mantenimentde la vila i Serveis Municipals, Medi Ambient i Governació-CiU.Sr. Joan Tusell i Barber, regidor delegat de Pagesia-CiU.Sra. Sílvia Català i Mora, regidora delegada d’Hisenda- CiU.Sra. Conxita Rodríguez i Cara-PSC(PSC-PSOE)-PM.Sr. Josep Joan Romaguera i Ferrer-PSC(PSC-PSOE)-PM.Sr. David Grimal i Verdura-PSC(PSC-PSOE)-PM.Sr. Jaume Romaguera i Ferrer-PSC(PSC-PSOE)-PM.Sra. Montserrat de Diego i Mitjans- PSC(PSC-PSOE)-PM.Sr. Josep Alsina i Romaguera-M.A.p.T.Sr. Jordi Pérez i Salmeron-M.A.p.T.Sr. Bernat Costas i Castilla-ERC-AM.Sr. Lluís Xavier Viñuales i Solé, secretari-interí.Sr. Josep Martori i Jubany, interventor.-acctal.

TAULA DE CONTINGUT

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DETORDERA DE 25 DE MARÇ DE 2004 ............................................................ 1

TAULA DE CONTINGUT.............................................................................. 1


2

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

ÍNDEX D’INTERVENCIONS......................................................................... 2MANIFEST ................................................................................................... 3

1.- Manifest de tots els regidors del Consistori en relació a l’atemptat del’11-M a Madrid. ........................................................................................ 3

APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR................................ 32. Aprovació de les actes de la sessió ordinària de 29 de gener de 2004 ide la sessió extraordinària de 18 de febrer de 2004................................. 3

DESPATX D'OFICI....................................................................................... 43. Despatx d’ofici de 25 de març de 2004................................................. 4

TEMES ORDINARIS .................................................................................... 54. Modificació de la data de venciment d’una operació de crèdit de318.000 €.................................................................................................. 55. Aprovació inicial del pressupost consolidat de la corporació, dels seusorganismes autònoms i de l’empresa pública municipal per a l’any 2004 ide les plantilles de personal annexes. ...................................................... 76. Declaració del Monestir de Roca Rossa com a bé cultural d’interèslocal. ....................................................................................................... 44

MOCIONS .................................................................................................. 487. Moció que presenta el grup municipal del MapT sobre la creació d’unaoficina de suport a les urbanitzacions. .................................................... 488. Moció que presenta el grup municipal d’ERC per a la instauració de lafigura del defensor del ciutadà com a institució municipal per a la defensadels drets i llibertats reconeguts per l’ordenament jurídic a favor delsciutadans i ciutadanes. ........................................................................... 589. Moció que presenta el grup municipal del MapT sobre la cooperació peldesenvolupament dels països del Tercer Món. ...................................... 6110. Moció que presenta el grup municipal del MApT a favor de la sardanacom a patrimoni de la Humanitat. ........................................................... 65

PRECS I PREGUNTES.............................................................................. 6611. Precs i preguntes. ............................................................................. 66

ÍNDEX D’INTERVENCIONS

Alcalde3, 4, 6, 7, 8, 13, 16, 21, 28, 34, 35, 44, 45, 46, 48, 49, 50, 51, 55, 56,58, 59, 60, 61, 62, 65, 66, 68, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 79, 80

Arseni Garcia Matas.-CiU................................................................51, 74, 80Bernat Costas Castilla.-ERC-AM......6, 13, 33, 45, 50, 58, 62, 65, 66, 73, 74Carles Aulet Salvador.-CiU........................................................................ 72Conxita Rodríguez Cara.-PSC ................6, 27, 46, 51, 56, 59, 62, 65, 71, 75Jaume Romaguera Ferrer.-PSC.....................................................21, 35, 75Jordi Perez Salmeron.-M.A.p.T................................................................. 68Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T ........6, 16, 34, 45, 49, 55, 59, 61, 65, 69Josep Joan Romaguera Ferrer.-PSC ........................................................ 70Josep Llorens Muñoz.-CiU ......................................................................... 73


3

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

M. Àngels Cayró Pujol.-CiU ....................................................................... 44Montserrat de Diego Mitjans.-PSC .......................................................... 70Rafel Matas Ribas.-CiU .............................................................................. 79Sílvia Català Mora.-CiU ................................................................................ 8

MANIFEST

1.- Manifest de tots els regidors del Consistori en relació a l’atemptat del’11-M a Madrid.

Alcalde: comencem la sessió ordinària del Ple i, abans de començar, degutals successos de l’11 de març a Madrid, el Ple de l’Ajuntament a proposta detots els grups municipals llegirà un manifest i després de la lectura delmanifest demanarem un minut de silenci en record de les víctimes del’atemptat de Madrid.

Manifest del Plenari de l’Ajuntament de TorderaDavant dels tràgics esdeveniments del passat 11 de març a Madrid,l’Ajuntament de Tordera manifesta de manera sòlida i unànime la sevacondemna al brutal atemptat i es solidaritza amb els familiars de les víctimes iamb tot el poble madrileny afectat per la masacre terrorista.

Aquest consistori expressa el seu total rebuig i indignació davant qualsevoltipus d’atac terrorista que atempti contra la llibertat personal i col·lectiva delspobles i fa una crida a la unitat de totes les forces polítiques democràtiquesper posar fi a aquestes violentes i tràgiques accions.

L’Ajuntament de Tordera manifesta la voluntat de seguir defensant la unitat iel diàleg com a única via possible per aconseguir la convivència en el marc dela pau i la solidaritat.

APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR

2. Aprovació de les actes de la sessió ordinària de 29 de gener de 2004 ide la sessió extraordinària de 18 de febrer de 2004.


4

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

1.ADMINISTRACIÓ GENERAL1.2.1.1. ACTES DE PLEExpedient.- 1 i 2/2004Tema: Ple ordinari de 29 de gener de 2004 i Ple extraordinari de 18 defebrer de 2004Alcalde: iniciem la sessió ordinària del Ple. El primer punt de l’ordre del dia ésl’aprovació de l’acta anterior, concretament l’aprovació de les actes de lasessió ordinària de 29 de gener i de la sessió extraordinària de 18 de febrer.Han tingut les actes els regidors al seu abast, hi ha alguna modificació, algunarectificació per part de ningú? Per tant, quedarien aprovades les dues actesper unanimitat.

Després que l’alcalde declari oberta la reunió ningú no dedueix esmenes niobservacions a les actes del Ple ordinari de 29 de gener de 2004 i la del Pleextraordinari de 18 de febrer de 2004 i esdevenen aprovades per assentiment,de conformitat amb l’establert per l’article 91 del RD 2568/86, de 28 denovembre.

DESPATX D'OFICI

3. Despatx d’ofici de 25 de març de 2004.Alcalde: passem al següent punt de l’ordre del dia, el tercer, concretamentque és el despatx d’ofici, Secretari?

El secretari, d’ordre de l’Alcalde, llegeix el següent:- Es dóna compte al Ple de creació de l’entitat local (AFITOMAR) Associació

de Fibromiàlgia Tordera Alt Maresme. El nou col·lectiu es va presentar a lasala d’actes del Teatre Clavé el passat 30 de gener a un acte al qual vanassistir l’alcalde i diversos regidors de l’Ajuntament. Des del Ple es felicitaels responsables de la nova entitat i se’ls desitja tota mena d’encerts en eldesenvolupament de la seva tasca.

- S’informa al Ple de l’assistència de l’alcalde i el regidor de ParticipacióCiutadana i adjunt a alcaldia a l’assemblea de veïns de Fibracolor elpassat 1 de febrer.

- El 9 de febrer l’alcalde va inaugurar l’exposició de treballs de pintors locals.Es felicita els participants per engrandir, any rera any, aquesta mostra.

- S’informa al Ple de la reunió mantinguda entre l’alcalde i l’Associació deVeïns de Fibracolor amb l’alcalde de Palafolls, el passat 13 de febrer.Durant la reunió es van tractar les possibles solucions a la problemàticadels accessos a la zona industrial d’Inditex.

- Es dóna compte al Ple de la celebració de la festa de Carnestoltes deTordera el passat 28 de febrer. La festa s’havia de celebrar inicialment eldia 21 de febrer, però va quedar suspesa a conseqüència del mal temps.Tanmateix es va poder dur a terme el dia 28 del mateix mes amb una


5

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

participació de més de 400 persones. Es felicita tots els participants i,especialment, els guanyadors d’aquest any.

- L’Associació de Gent Gran l’Esplai va celebrar el passat 23 de febrer lafesta del Carnestoltes de l’entitat. Al dinar de germanor hi van assistirl’alcalde i les regidores de Benestar Social i Cultura. Es felicita l’entitat perla seva feina a favor de la dinamització de la gent gran del municipi.

- Es dóna compte al Ple de la reunió mantinguda entre l’alcalde de Tordera iel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat,Joaquim Nadal, el passat 3 de març. Durant la reunió es va tractar lasituació en la qual es troba actualment el Pla general de Tordera il’afectació del desdoblament de la N-II i la prolongació de l’autopista C-32al seu pas pel municipi.

- S’informa al Ple de l’assistència de l’alcalde a la visita que la Consellera deSanitat de la Generalitat, Marina Geli, va fer als Hospitals de Calella iBlanes el passat 5 de març.

- Els joves artistes locals van exposar les seves obres en una exposicióinstal·lada al Teatre Clavé. L’acte d’inauguració del dia 4 de març va ser acàrrec de l’alcalde i va comptar amb l’assistència dels regidors de lacorporació. Es felicita als joves per la seva implicació en la cultura local ien la qualitat i originalitat de les obres exposades.

- Entre els dies 11 i 12 de març es van celebrar a Tordera diferents actessolidaris a favor de la pau i en contra del terrorisme a conseqüència delstràgics atemptats succeïts dijous, 11 de març, a Madrid. A la concentraciósilenciosa convocada per l’Ajuntament pel dia 11 de març i a la que hi vanassistir més de 200 persones encapçalades per l’alcalde i el regidors delconsistori, es van sumar altres mostres de solidaritat i rebuig al terrorismea títol individual i col·lectiu que es van produir durant els dies següents alsatemptats. Es dóna compte al Ple de l’assistència de l’alcalde a lamanifestació convocada divendres, 12 de març, a la tarda, a Barcelona.

- S’informa al Ple de la celebració de les Eleccions generals a Tordera elpassat 14 de març. La jornada electoral va transcórrer sense incidents.

- Es dóna compte al Ple que el passat 20 de març l’alcalde de Tordera i elSecretari General de l’Esport van presidir la inauguració del nou pavellópoliesportiu municipal de Tordera. L’acte fou seguit per un miler depersones que a partir d’aquesta data poden gaudir d’aquest nouequipament municipal.

- Des del passat 29 de gener, l’alcalde ha atès més de quaranta visitesparticulars i ha assistit a una vintena de reunions convocades des delsdiferents àmbits.

TEMES ORDINARIS

4. Modificació de la data de venciment d’una operació de crèdit de318.000 €.


6

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

2.HISENDA2.2.3.1.ENDEUTAMENT.-OPERACIONS DE CRÈDITAlcalde: gràcies, secretari. Passaríem als temes ordinaris. Concretament alnúmero quatre que és l’aprovació de la modificació de la data de vencimentd’una operació de crèdit de 318.000 €.

De fet, com es llegeix en l’acord és modificar un termini que no es vaequivocar el Ple al prendre l’acord sinó que va ser el propi Institut deFinances, tinc entès, que es va equivocar a l’hora de comptar quan haviad’acabar aquesta operació de crèdit. No ha estat l’Ajuntament, però l’Institutde Finances ens demana o ho demana a Intervenció que tornem a portatl’acord al Ple i prendrem el mateix acord que vam prendre i això serviràperquè certifiquem l’acord de l’Institut de Finances i ells puguin modificar elseu error. Alguna intervenció? Esquerra Republicana?

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: sí, gràcies, per manifestar el meu votevidentment favorable i fer avinent el mateix que ja vaig dir el dia de laComissió Informativa, que creia que, a banda de realitzar aquest acord de Plei traslladar-lo a la Direcció General de Política Financera i atenent a lesparaules que aquell dia ens explicava aquesta situació el Sr. Interventor,potser seria també convenient demanar a la Direcció General de PolíticaFinancera i Assegurances que modifiqui el procés pel qual realitza aquesttipus de procediments administratius, perquè si les paraules del Sr. Interventoreren les encertades, aquest és un error que es deu produir bastant sovint pelspropis mecanismes de la Direcció General, i entenc que caldria fer-los avinentaquest error per si creuen correcte esmenar-lo.

Alcalde: gràcies. Josep Alsina pel MapT?

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: sí. Per part nostra manifestar, també,el nostre vot favorable. Entenem que és una qüestió merament formal i, pertant, no tenim cap mena d’inconvenient en que sigui aprovada.

Alcalde: val, gràcies. Sra. Rodríguez pel PSC?

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: per mostrar el nostre vot desfavorable. En elseu moment, quan es va portar al Ple de la corporació l’aprovació d’aquestcrèdit, nosaltres ens vam manifestar contraris perquè recordem que estractava d’eixugar el dèficit que havia comportat el tancament de l’exercici de2002. Enteníem que si hi havia un dèficit aquest s’havia de cobrir amb elpressupost ordinari de l’any següent i no en via de crèdit. Per tant, tot i queara el que es realitza és senzillament una operació per modificar un errormaterial, en tot cas, seria il·lògic que el nostre vot fos favorable.


7

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Alcalde: d’acord. Doncs en resposta a les intervencions i agafant la propostaque Esquerra Republicana, en Bernat Costas, va fer també a la ComissióInformativa, dir que li farem verbalment, però que no inclourem dintre del’acord aquesta observació.

Per tant, havent vots diferents anunciats, passaríem a votar el punt de l’ordredel dia: vots a favor? Dotze. Vots en contra? Cinc. Doncs quedaria aprovatper dotze vots a favor i cinc en contra.

ACORDVist que per Decret de l’alcalde núm. 478/2003, de 28 d’agost, es va aprovarun contracte de préstec per 318.000 € amb les condicions generals iparticulars especificades en el mateix,

Vist el que preveu l’article 158.5 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre,reguladora de les hisendes locals, en el sentit que aquest tipus d’operacionshan de quedar cancel·lades abans que es procedeixi a la renovació de lacorporació,

Atès que en el model CL-2 de condicions financeres de l’operació de crèdit allarg termini hi figura com a data efectiva de venciment el 30 de setembre de2007 i, per tant, escreix en un trimestre la data de termini màxim,

El Ple de la corporació, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots afavor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, JosepLlorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè JiménezSubirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora deCiU; dels senyors Josep Alsina Romaguera i Jordi Perez Salmeron, delM.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM i els vots en contradels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, DavidGrimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, delPSC(PSC-PSOE)-PM,

ACORDA:PRIMER.- De conformitat amb el que regula l’article 158.5 de la Llei 39/1988,establir com a data màxim de venciment el 30 de juny de 2007 de l’operacióde crèdit de 318.000 € formalitzada amb el Banco de Crédito Local i aquestAjuntament.SEGON.- Comunicar aquest acord a la Direcció General de Política Financerai Assegurances.

5. Aprovació inicial del pressupost consolidat de la corporació, delsseus organismes autònoms i de l’empresa pública municipal per a l’any2004 i de les plantilles de personal annexes.


8

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

2.HISENDA2.2.2.1.PRESSUPOST ORDINARIAlcalde: passem al següent punt de l’ordre del dia, és l’aprovació inicial delpressupost consolidat de la Corporació, dels seus organismes autònoms i del’empresa pública municipal per a l’any 2004 i les plantilles de personalannexes. La regidora d’Hisenda té la paraula.

Sílvia Català Mora.-CiU: gràcies. El pressupost per aquest any es xifra en8.056.036,12 € les despeses i en 8.124.035,30 € els ingressos. Aquestdiferencial vindrà donat per solventar la part de dèficit de la liquidació delpressupost de 2002, com així indica la llei que s’ha de comptabilitzar.

Quant a despeses, l’anàlisi per capítols seria el següent:- En el Capítol I, o despeses de personal, es proposa incorporar una

plaça de conserge amb minusvalia a mitja jornada, als efectes d’anaradequant aquest tipus de contractes a la legislació vigent en funció delnombre de treballadors. S’inclou també una plaça de peó per a laneteja viària, una plaça de guàrdia municipal, una plaça d’auxiliaradministrativa pel local de Rehabilitació, s’amortitza una plaça desotsinspector de policia i es crea una plaça d’inspector. Es dotapressupostàriament una plaça vacant de caporal de policia que ocupaun guàrdia, d’aquesta manera hi haurà tres caporals, un per a cadagrup de sis guàrdies. Al Cos de la Policia hi ha dues auxiliarsadministratives i es substitueix una plaça per una de responsable de launitat de suport social. La funció d’aquesta plaça consisteix en atendreels problemes socials que són denunciats al cos de la Policia. Sovint ladelinqüència es produeix per problemes psicològics i aquesta personaintenta ajudar a fer d’annex entre la feina d’un policia pròpiament dit i lafeina de serveis socials. Es consignen també 20.000 € per atendrepossibles variacions en la relació de llocs de treball. El personal del’Ajuntament que es pactarien entre sindicats i Govern local,s’incrementa el 2 % del sou de tots els treballadors amb motiu del’augment dels pressupostos de l’Estat i s’aplica els increments de lavaloració dels llocs de treball que va entrar en vigència el 2003.S’adequa també la seguretat social a la nova plantilla i als nous sous,així com l’assistència sanitària, la formació del personal i lesassegurances de vida i de responsabilitat civil. Tots aquests augmentsreferits a aquest Capítol suposen un increment del 14,64 % respecte al’any 2003, que en euros es xifra en 402.314 €.

- Respecte al Capítol II, Despeses de béns corrents i serveis,s’experimenta un increment total d’un 14,92 % respecte de l’anyanterior, suposant un augment de 284.675 €. Les variacions mésconsiderables són les següents: a l’Àrea d’Urbanisme es pressupostala contractació d’un assessor jurídic pel seguiment de disciplinaurbanística. A l’Àrea de Sanitat es pressuposta un conveni de


9

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

cooperació per la lluita contra la drogodependència i el lloguer anual dela Sala de Rehabilitació. A l’Àrea d’Ensenyament es dotaeconòmicament el cost anual de la Casa dels Infants. A l’Àrea d’Obres iServeis i Governació es pressuposta la primera anualitat d’un contractede renting per un vehicle destinat a la Brigada, s’incrementen lespartides de manteniment de parcs i jardins, de vies públiques i demanteniment dels edificis municipals. Es crea una partida de despesesen muntatge, materials i complements per a festes de la població.També s’incrementen les partides per despeses d’enllumenat, larecollida i eliminació d’escombraries i es comptabilitza, també, nouslloguers per a aparcaments. A l’Àrea d’Hisenda s’incorpora el cost de laprestació de serveis d’una empresa informàtica, l’adequació al cost dela telefonia municipal, també es dota econòmicament l’increment delsserveis de recaptació municipal i un increment en despeses jurídiques.A l’Àrea de Participació Ciutadana es consigna el lloguer d’un nou localper a l’Associació de veïns de Sant Pere. A l’Àrea de Pagesias’incrementa notablement la partida de manteniment de camins ruralsque afecten al terme municipal. A l’Àrea d’Esports i PromocióEconòmica s’incrementa la partida de reparacions i mantenimentsesportius, es dota econòmicament la incorporació de llum i gas per alnou Poliesportiu, es crea la partida de la Fira de la Joguina is’incrementa la partida referent a la Fira del Ram.

- En el Capítol III, Despeses financeres, es consignen els importsnecessaris per fer front als crèdits existents i als nous crèdits peraquest any 2004.

- En el Capítol IV, Transferència de corrents, presenta un increment del45,3 % respecte l’any anterior, xifrat en 405.493 €, per a aquest anyhem englobat el Capítol IV i el Capítol VII, que era l’aportació a laFundació del Clavé per considerar que és més una transferènciacorrent i no una de capital. Aquests increments queden reflectits de lasegüent manera:

o A l’Àrea d’Urbanisme s’incrementa l’aportació a l’empresaTordera Urbanística Activa per a la contractació d’un arquitecte id’un arquitecte tècnic, així com d’altres despeses. També esconsignen els imports suficients per atendre les aportacions ales entitats de conservació urbanística de Mas Mora, SantDaniel, Can Domènec, Niàgara Parc, Tordera Parc i CanVerdalet.

o A l’Àrea de Benestar Social s’incrementa l’aportació notablementa l’Organisme Autònom de Serveis Comunitaris per cobrirprincipalment les dotacions salarials que han suposat lavaloració de llocs de treball aprovada l’any 2003.

o A l’Àrea de Medi Ambient s’incrementa l’aportació a l’Agrupacióde Defensa Forestal de Tordera per cofinançar els projectes arealitzar en l’àmbit rural. El 10 % l’aporta l’Ajuntament i el 90 %la Diputació.


10

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

o A l’Àrea de Mitjans de Comunicació s’incrementa l’aportació al’ens autònom de Ràdio Tordera per cobrir principalment laretribució del càrrec de director com a personal eventual i d’unlocutor amb dedicació al 100 %.

o A l’Àrea d’Esports s’introdueix una partida per a la creació de laFundació de l’Esport i s’incrementa l’aportació al Club FutbolTordera i al Club Bàsquet Tordera per considerar el notableincrement d’usuaris d’aquests esports.

o A l’Àrea de Transport s’incrementa la partida de transport urbà iescolar per atendre la concessió d’aquest servei.

o A l’Àrea de Comerç es consigna la partida d’aportació al’Associació de Botiguers de Tordera Centre per atendre al Plade Dinamització del Comerç. Després de signar el conveni al2003, una tercera part l’aporta l’associació, una tercera part laGeneralitat i una tercera part l’Ajuntament.

- En el Capítol VI, Inversions, queda xifrat en 638.043 € i es distribueixende la següent manera:

o A l’Àrea d’Urbanisme es consigna una partida per atendre lesdespeses per l’ocupació de terrenys que formen part del projected’infraestructures generals i clavegueram.

o A l’Àrea d’Obres i Serveis es pretén dur a terme diversesreformes com a la Plaça de la Sardana i a la Plaça de l’Església,reformes en diversos carrers de la vila, també reformes al localde l’Associació de veïns de Sant Pere, es pretén condicionar lesrotondes l’accés a la vila i es dota econòmicament l’aportaciómunicipal a les obres realitzades a la urbanització Mas Mora.

o A l’Àrea de Medi Ambient es consignen els honoraris de direcciódel Projecte Life,

o A l’Àrea de Governació es consignen diverses adquisicions a laPolicia Local, també es dota econòmicament la senyalització depassos a nivell de la via fèrria i es comptabilitza la senyalitzacióde diversos carrers de la vila.

o A l’Àrea d’Hisenda es preveu l’adquisició de mobiliari divers id’aparells informàtics.

o A l’Àrea de Pagesia la inversió prevista és per la millora decamins rurals.

o A l’Àrea d’Esports es preveu la instal·lació de la xarxa de regautomàtic per al camp de futbol, la reforma de la piscina mitjana ila construcció dels vestidors a la Pista de Sant Andreu, que l’anypassat pressupostàvem posar en aquesta pista uns vestidors demòduls, com els del camp de futbol, però vam acordar ambl’Associació de veïns que s’esperarien dos o tres anys i que elsféssim d’obra.

o A l’Àrea de Mercat es pretén asfaltar el camí que ocupa elmercat de la fruita.


11

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Totes aquestes inversions es financen a través de crèdit, excepte l’adquisicióde mobiliari divers, els vestidors de la pista Sant Andreu i l’asfaltat del camídel mercat de la fruita que es financen per recursos propis de la corporació.- Al Capítol IX, Despeses de passius financers o amortitzacions de

crèdits, queden aproximadament com a l’any anterior, però val a dirque per al segon semestre d’aquest any 2004 s’ha previst ferrefinançament dels crèdits amb condicions més desfavorables. Aixòseria quant a despeses. I quant a ingressos, la suma d’ingressosprevista per aquest any 2004 és de 8.124.035,30 €, el que suposa unareducció del 12,40 % respecte a l’any anterior que estava xifrat en9.273.883,15 €. Tot i que els impostos directes, indirectes i taxesplantegen un augment respecte l’any anterior, la disminució d’ingressosvindrà donada pel Capítol VI, alienació de béns, que per aquest any noes comptabilitza per haver estat transferit a l’empresa municipalTordera Urbanística Activa, i pel Capítol VII, transferències de capital,que aquest any no es preveu rebre’n.

Tenint en compte l’aplicació de les ordenances modificades per aquest any,l’anàlisi quedaria de la següent manera:- Respecte als Impostos directes, indirectes i taxes suposen un incrementrespecte de l’any anterior del 16,68 % , 58,05 % i del 24,85 % respectivament.Per pressupostar aquestes quantitats hem tingut en compte el padró existent iles altes que es poden produir al llarg d’aquest any. Es preveu més altes devehicles, més plusvàlua i l’aplicació del valor cadastral. També s’ha tingut encompte l’augment considerable de l’activitat constructiva i l’increment delsdrets reconeguts sobre la previsió inicial del 2003.A les taxes equiparem progressivament els costos a les despeses i escomptabilitza l’increment de la utilització d’aquests serveis, com per exemplel’expedició de documents, obertura d’establiments, equipararem als costos deles escombraries i la regularització del preus de l’ocupació de parades delmercat.- Respecte al Capítol IV, Transferències de corrents, queden

lleugerament per sota respecte a l’any anterior, s’ha intentat ajustar almàxim la previsió de la participació en els tributs de l’Estat i en funcióde la previsió de la liquidació de l’últim exercici.

- Quant al Capítol V, Ingressos patrimonials, disminueix lleugeramentajustant la previsió a les possibilitats d’ingrés que ofereix el concepted’interessos dels comptes corrents que té l’Ajuntament.

- Quant al Capítol IX, Passius financers, es preveu finançar per crèdit laquantitat de 656.042,18 € en concepte d’inversions pressupostades peraquest any 2004.

Això seria prèviament el pressupost de l’Ajuntament de Tordera, ientraríem a especificar els Organismes Autònoms i Societat Mercantil.


12

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Respecte als pressupostos de l’Organisme Autònom de ServeisComunitaris de Ràdio Tordera i de la Societat Mercantil TUA, a grans trets,quedaria de la següent manera:- Quant al pressupost d’ingressos i despeses de la societat mercantil

suma un total de 10.201.654,31 €. Referent als ingressos l’Ajuntamentaporta 207.495,33 € i la resta vindria donat per subvencions, quotesurbanístiques i recursos propis. Quan a despeses, els imports quecomprendrien el personal sumen un total de 135.189,65 € i lesdespeses de material un total de 20.500 €. La resta, que es xifra en10.045.964,66 €, serien les inversions a realitzar aquest 2004, entre lesquals destaquem la finalització de les obres del nucli antic i delpoliesportiu, l’execució de la Biblioteca i la realització de nous projectescom la Llar d’Infants, el nou centre d’ensenyament primari, els projectesd’urbanització d’Àgora, Can Domènec, Niàgara i Mas Mora. Es preténtambé portar a terme el sistema general d’aigua i clavegueram i esfinalitzarà l’execució del projecte Life. Aquest pressupost va ser aprovatpel Consell d’Administració.

- Respecte al pressupost d’ingressos de l’ens autònom de Ràdio Torderaes xifra en 108.147,60 €, dels quals 82.347,60 € són d’aportació del’Ajuntament i 25.800 € de recursos propis. Val a dir que per aquest anyhi ha una previsió d’ingressos més alta en concepte de publicitat.Quant a les despeses de personal es xifra en 50.067,60 €. Dinsd’aquestes quantitats estan pressupostades les retribucions del directorcom a personal eventual, que s’ha consignat un sou semblant alsdirector d’altres emissores com la nostra i es dota econòmicament unlocutor a jornada completa. Els manteniments i serveis sumen un totalde 49.590 €, els interessos 90 € i les inversions previstes pujarien untotal de 8.400 €. Aquest pressupost va ser aprovat pel Conselld’Administració.

- El pressupost de despeses de l’OASC per aquest any 2004 serà de938.319 €. L’augment respecte l’any anterior ve donat principalmentper cobrir els increments salarials que han suposat la valoració delsllocs de treball aprovada l’any passat, i per dotar econòmicament unaplaça nova de terapeuta ocupacional al 22 % de dedicació, unaassistent social al 50 % de la jornada i una auxiliar administrativa ajornada completa.

El pressupost de despeses per a Can Comte es xifra en 654.256 €, delsquals 446.765 € són de personal; 203.890 € són de manteniments iserveis, 1000 € per a despeses financeres i 2.600 € per a inversions.

El pressupost de despeses de l’Àrea de serveis socials i promocióeconòmica suma un total de 284.063 €, dels quals 198.705 € són depersonal, 48.402 € de serveis i manteniments, 34.456 € de subvencions i2.500 € per a inversions.


13

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

El pressupost d’ingressos de l’OASC es (...) de taxes i altres ingressosxifrat en 313.750 €, transferències de corrents: 623.968 €, dels quals289.946 € són l’aportació de l’Ajuntament i 600 € d’interessos de comptescorrents. Aquest pressupost va ser aprovat per unanimitat del Conselld’Administració.

Aquest seria el pressupost que l’equip de govern presenta per a la sevaaprovació en aquest Plenari.

Alcalde: gràcies regidora, anem a entrar al torn de paraules, en BernatCostas per Esquerra Republicana.

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: si, gràcies. Així d’entrada haigd’anunciar que es meu vot serà contrari a aquest pressupost, al conjuntd’aquest pressupost, però també fer evident, com s’ha comentat tantl’Organisme Autònom de Serveis Comunitaris i a l’Organisme Autònom deRàdio Tordera, els pressupostos es van aprovar per unanimitat i sipoguéssim partir el vot en aquest punt de l’ordre del dia, per aquestesdues parts el meu vot seria favorable, però per les altres dues,evidentment, contrari.

Ha arribat ja al Ple el pressupost, arriba tard i com així vaig fer avinent ja ala regidora d’hisenda fa unes setmanes entenc que si la voluntat quevostès han manifestat en el pressupost és de parlar-ne o poderconsensuar alguna part, no han seguit el procediment correcte, no hanseguit el camí bo, per parlar del pressupost, per parlar de mirar denegociar un pressupost entenc que el primer pas havia d’haver estat mirarde parlar i negociar les ordenances. És evident que el pressupostd’ingressos de l’Ajuntament ve totalment condicionat per les ordenancesque aprova l’Ajuntament, i és clar, si ja no hi ha opció de parlar de lesordenances i directament hem de votar-hi en contra, és difícil que despréspuguem parlar del pressupost i posar-nos-hi d’acord.

De tota manera, m’agradaria fer avinent unes quantes qüestions:Primera: es manté una tònica, entenc preocupant, que és la de portarpressupostos a aprovació del Plenari, de portar les grans línieseconòmiques de l’Ajuntament a l’aprovació del Plenari sense l’informefavorable d’Intervenció, la veritat és que una situació que, ni de bon tros,crec que sigui la més desitjable per a l’Ajuntament de Tordera, quel’Interventor digui que la forma és legalment correcte no vol dir, ni de bontros, que informi favorablement, que estigui d’acord amb la manera com esconsignen els números i que, per tant, des de la seva responsabilitat coma vetllador de les finances municipals hi estigui d’acord.

A banda d’això, repetir una mica el que deia el dia que parlàvem de lesordenances, el pressupost d’ingressos que vostès ens porten a aprovació


14

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

és fruit d’aquelles ordenances a les quals aquest regidor va votar-hi encontra per considerar-les profundament regressives, tenim un modeld’ingressos que ara ens porta a aprovar un pressupost que entenem quecompleix tot allò d’antisocial que podria complir i en tot allò en què tenienmàniga ampla per fer moviments amb la manera de captar ingressos del’Ajuntament per beneficiar les capes més baixes de la societat del nostremunicipi, doncs no ho han aprofitat, al contrari, així doncs, com deia, elsingressos ja estan mancats, de tota manera, la part que no surtdirectament dels càlculs matemàtics del que es pot preveure de lesordenances, és a dir, la part que al final s’acaba d’ajustar per portar aquestpressupost al Ple, diríem que l’han ajustat massa, jo tinc la mateixaimpressió, de fet, que tinc quan el CIS treu una enquesta preelectoral, quesegurament, els càlculs inicials estan molt ben fets, però que després lacuina s’ha fet treballar tant i tant que s’han fet passar els fogons i quealguna de les partides que es preveu en aquest cas, crec que l’exemplemés clar és el de l’impost de construccions, estan claríssimamentsobredimensionades perquè d’aplicar els números al canvi de tipus ques’aplica a l’ordenança, com aquest increment que diuen vostès que s’haregistrat en les construccions del nostre municipi, ni de bon tros, surtaquest número important que proposen d’increment d’aquesta partidad’ingressos de l’impost de construccions.

Però és que a banda dels ingressos, no estem per enlloc d’acord amb lamanera com es consignen les despeses, amb les propostes de despesa,almenys les més significatives que vostès proposen. Diré tan sols tresexemples, no voldria tampoc estendre’m molt en començar a reiterar unexemple darrera l’altra perquè podríem anar capítol per capítol i entrobaríem una pila, tres exemples:- Capítol I. Personal: ja ho hem dit infinitat de vegades i ho continuem

mantenint, no estem en absolut d’acord amb la manera en que vostèsdecideixen contractar i quin és el model de personal eventual queproposen per l’Ajuntament. Entenem que un Ajuntament necessita depersonal eventual per poder funcionar, però no entenem les feines ambles quals s’ocupa aquest personal eventual, no té cap sentit duespersones fent el mateix i, per exemple, trobar-nos, i abans ens hemtrobat altra vegada en el despatx de l’Alcaldia en que es comet un errorde protocol, entenc jo que és situar per davant protocol·làriament, perexemple, a l’Alcalde a un secretari general de la Generalitat deCatalunya, tenim dues persones destinades a aquestes qüestions, nocrec que la feina que té l’Ajuntament de Tordera en aquest sentit doniper tant. Això carrega moltíssim el model de personal eventual quevostès han escollit, al tenir un gerent d’Urbanisme amb aquest souabsolutament astronòmic, carrega moltíssim les arques municipals,però, en fi, vostès sabran, tenen dues persones per portar premsa,protocol i totes aquelles qüestions més directament relacionades ambl’Alcaldia, però és que a sobre hi ha un regidor adjunt a l’Alcaldia que


15

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

s’entén que també fa aquesta feina, si són tres persones per realitzaraquesta mateixa tasca, entenc que és absolutament excessiu.

- Segon exemple: en el Capítol II. Béns corrents i serveis, proposencontractar un nou assessor jurídic per Urbanisme, en fi, no sé si un denou o el que ja tenen donar-li més feina i pagar-li més. És clar, en totcas, crec que la feina principal de vetllar pel funcionament jurídiccorrecte de l’Ajuntament és feina del secretari i, la veritat, sinceramentno em sembla pas que el secretari esgoti ara per ara totes les sevescapacitats i totes les seves hores de treball com per necessitar de méspersonal jurídic a l’Ajuntament de Tordera per realitzar aquestes feines.A més es redueix considerablement la despesa en una partida queanomenen “Normalització lingüística i patrimoni local”, es redueixbastant, fa dies que venint parlant de crear la Comissió del Patrimoni iara que ens proposem crear una comissió per estudiar com tenim elpatrimoni a Tordera, per treballar-lo, per dedicar-nos a impulsar unavessant important, entenc jo, de la cultura al nostre municipi, ara enreduïm la partida. Exemples en podríem trobar molts en l’explicació quefeia anteriorment la regidora o que trobem en la proposta que fal’Alcalde per justificar aquest punt de l’ordre del dia: el pressupost,parlant de que s’augmenta considerablement el pressupost demanteniment de camins rurals, si és clar, s’augmenta tant com esdisminueix la partida d’inversions en camins rurals, és a dir, simplementes canvia de partida i, per tant, pràcticament es consignen els mateixosdiners en aquest concepte, jocs d’aquells que no acaben de serprecisament ni estètics, ni evidentment efectius i aquest a aquests tipusde moviments no els podem donar de cap manera suport.

- Però també hi ha es pressupost de la TUA per aprovar, el pressupostde l’empresa pública d’Urbanisme, un pressupost que com he ditabans, a la Junta General, no podem fer sinó votar-hi en contra perdiversos motius: un, si quan abans els deia que les ordenancesd’aquest municipi eren regressives, el model d’assalariament delstreballadors de la TUA i que consti que la manera en que s’estàgestionant la TUA des del primer moment l’he considerat incorrecte, elmodel en què s’assalarien els treballadors de la TUA, en fi, no emsembla, precisament, un model d’equitat social massa bonic, ho dicperquè el gerent té un sou absolutament astronòmic i la resta depersonal consignat a la TUA i els nous llocs de treball que es preveuenper la TUA, entenc que se’ls preveu un sou per sota del que hauria deser la feina que realitzen. A banda d’això, com deia, la opacitat ambquè funciona aquesta empresa es continua mantenint, la proposta depressupost que ens porten és absolutament indecent, amb l’informedel gerent de la TUA, en fi, a banda de la curiositat que en l’expedientque es portava al Ple i que hem tingut tots aquests dies per consultarpels regidors, no estava signat, el gerent, a banda d’això, és que nos’agafa ni amb pinces, una pàgina simplement dictant els números quees troben en un quadre annex, sense tant sols explicar en què


16

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

consistiran les inversions, en quin sentit, sense complir una miquetaformalment del què es tracta fer amb aquest pressupost, entenem queno és la manera de portar el pressupost a aprovació.

La sorpresa que vam tenir al veure la proposta de pressupost quepresentaven per la TUA va ser grossa, ens sembla absolutamentdeplorable que algú amb una miqueta de dignitat i de maneres de bon fersigui capaç de portar a aprovació una proposta de pressupost comaquella.

Una darrera cosa, per cert, hi ha un error que entenc que s’hauria desubsanar a més en el pressupost de la TUA, estan proposant contractar unaparellador, grup A, entenc que un aparellador sol ser grup B, unarquitecte tècnic sol ser grup B, i, per tant, entenc que també caldriasubsanar aquest error a la plantilla de personal. No voldria donar-hi mésvoltes, repeteixo, al pressupost de l’organisme autònom de Ràdio Tordera,ja vam donar-hi la nostra conformitat en el corresponent Conselld’Administració, l’entenem correcte, tot i que amb algunes reserves que javam comentar en aquell moment, el mateix en el pressupost del’organisme autònom de serveis comunitaris i, evidentment, el vot rotund itotal en contra del punt de l’ordre del dia per la proposta de pressupost queens presenten de l’empresa Tordera Urbanística Activa i del conjunt del’Ajuntament.

Alcalde: si, pel Moviment Alternatiu té la paraula en Josep Alsina.

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: bé, com s’ha dit en aquesta taulapodem pensar que, formalment, aquests pressupostos podrien sercorrectes, perquè se’ns diu que inicialment s’ajusten als paràmetres legals,però, per part nostra hem de mostrar la nostra disconformitat bàsicamentper dos motius:- En primer lloc perquè la forma i el procés que s’ha seguit per elaborar

aquest pressupost no seria el que nosaltres haguéssim desitjat i quanta la forma i el procés d’elaboració, ja vam exposar aquí, en un anteriorPle, que nosaltres apostàvem per la confecció d’uns pressupostossorgits de la participació ciutadana. Des de l’equip de Govern s’havolgut fer, entenem nosaltres, un intent de participació amb la resta degrups polítics, però, diem així, que ha quedat en un intent, perquè hemvist com, inicialment, les nostres propostes que vam fer amb tota labona voluntat i bona fe de portar-hi les nostres idees, van quedarsenzillament sense resposta i únicament amb les reunions que hemmantingut, em sembla recordar, un total de tres, les dues darreressimplement han sigut la presentació d’uns esborranys de pressupostosparcials perquè, per altra banda, faltava documentació, com era el casde l’empresa urbanística i, per tant, entenem que ha quedat en això, enun intent de participació. Per tant, ja amb aquest procés d’elaboració no


17

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

podem estar-hi d’acord, nosaltres haguéssim desitjat uns pressupostosparticipatius on, a més dels diferents grups de l’Ajuntament, doncstambé s’hagués donat obertura a entitats i ciutadans de Tordera através de diverses vies, com ja vam exposar anteriorment en un acordPlenari.

- Segona qüestió i més important encara, a part de les formes d’aquestprocés d’elaboració, entenem que en el contingut del pressuposttampoc hi podem estar d’acord, i aquí hauré de ser una mica extensperquè, la veritat el tema és prou important, la confecció i l’aprovaciód’uns pressupostos és prou important per entrar-hi, com a mínim, unamica en detall.

Quant a ingressos, entenem que la previsió que s’efectua no s’adapta,entenem nosaltres, a la realitat. Per exemple, en el Capítol I. Impostosdirectes, gairebé l’augment d’aquesta partida d’aquest Capítol es basa enl’increment substancial de l’IBI d’Urbana, per exemple, les plusvàluess’incrementen substancialment, de 205.000 € de l’any 2003 passem a352.000 €, això representa un augment del 71,71 %, també l’IAEexperimenta un increment molt, molt gran. En aquest apartat de previsionsd’ingressos per impostos directes, per tant, entenem nosaltres, ques’hauria de ser més cautelós o moderat perquè com direm a continuaciótot es basa en un hipotètic creixement.

En el capítol d’impostos indirectes també es torna a fer un incrementsubstancial de gairebé un 60 % de l’impost de construccions, bé és certque tenim unes noves ordenances on s’han incrementat els paràmetres,però tornem a basar-ho en l’expectativa de creixement urbanístic i delcreixement de l’activitat econòmica que pot generar aquest creixementurbanístic que, ara per ara, és hipotètic i en base a una revisió d’un PlaGeneral que s’acaba d’aprovar. Per tant, entenem que no podem deixarparàmetres tant importants com és capítols d’ingressos d’aquestpressupost només a una expectativa de creixement urbanístic.

Quant al capítol III, de taxes, detectem que moltes de les previsionsrealitzades no s’adapten a l’estat de liquidació, d’execució del pressupostanterior del 2003, és a dir, quan al pressupost del 2003 aquests ingressosno s’ha assolit, el pressupost del 2004 preveu uns ingressos superiors aaquests del 2003 que no s’han assolit, és a dir, estem fent una altravegada una previsió força generosa respecte a l’any anterior, això passa,per exemple, amb la taxa de retirada de vehicles o l’ocupació de paradesdel mercat, o l’ocupació de subsòl i telèfon. I d’altres augmentenconsiderablement, també en base a una suposada expectativa decreixement, com són la taxa d’expedició de documents, oberturad’establiments i taxa d’escombraries, tot això diem en base a unaexpectativa de creixement, que es pot donar però a l’hora també pot nodonar-se.


18

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Quant al Capítol IV. Transferències corrents: aquí també es detecta que laprevisió de subvenció de la Generalitat i de la Diputació en operacionscorrents no s’adapten tampoc a l’estat d’execució del pressupost anterior,és a dir, la previst del 2003 era una, aquesta no s’ha complert però, tot iaixí, aquesta partida s’augmenta en el pressupost de 2004.

Així mateix també en el Capítol V. Ingressos patrimonials: aquesta partidaés correcte, al nostre entendre perquè es fa una previsió a la baixa d’acordamb l’estat d’execució del pressupost anterior.

En conclusió, quan als ingressos, entenem que aquest pressupost l’hemde qualificar, com a mínim, de massa optimista per no dir irreal en algunesprevisions que no s’adapten ni a l’estat d’execució del pressupost del 2003a dia d’avui.Alertar, per tant, del risc i perill que suposa basar tot l’equilibri i l’augmentdel pressupost del 2004 en l’augment de la construcció i, per tant, en elcreixement urbanístic del municipi. Si recordem, el pressupost del 2003també es basava en aquest creixement i el cert és que aquest creixementno ha donat les expectatives que s’havien dipositat. Quant als ingressos, lapregunta és: què passaria si aquest bum immobiliari que, suposadamenthem de patir o aquest creixement urbanístic que s’espera, s’ha de donar,què passaria si frena i la construcció s’estanca, per tant, d’on sortirien elsingressos que preveu aquest pressupost municipal, és força perillós.

Quant a despeses: també entenem que la previsió que realitzen nos’adapta a la realitat i, el que és més important, a les expectatives inecessitats dels torderencs. Aquí destaquem el Capítol I. Despeses depersonal: en personal ens gastem gairebé quatre milions d’euros, més de660 milions de pessetes, és el 40 % del pressupost total de l’entitat,aquesta partida s’ha incrementat gairebé 100 milions respecte l’anyanterior, però bàsicament aquest augment ve donat i s’experimentadonada la partida d’alts càrrecs i personal eventual dels gabinets, és a dir,l’augment de retribucions, entenem nosaltres, per a regidors i els sous delscàrrecs de confiança, tot això sense que, ara per ara, s’hagin equiparat elssous del personal funcionari i laboral contractat per l’Ajuntament, els seuscàrrecs i funcions que desenvolupen. En aquest sentit ens referim, perexemple, al personal de la brigada d’Obres que en alguns casos la previsiódel 2004 o és igual o inferior a la del 2003, i els seus sous segueixencongelats quan veiem que s’incrementen les partides per a regidors i per acàrrecs de confiança.

Quant als sous d’aquests càrrecs i personal eventual i de gabinets, és adir, càrrecs de confiança i regidors, que gairebé suposen en global a lespartides 50 milions de les antigues pessetes, això sense seguretat social,tampoc hi podem estar d’acord per quan entenem que són retribucions


19

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

desmesurades per a les tasques que tenen encomanades i, fins i tot,sincerament pensem que amb els sous que estem destinant a aquestestasques podríem finalitzar l’equiparació salarial a la resta de treballadorsde l’entitat que, avui per avui, tenen el seu sou congelat, per tant, és unapartida de despeses de personal en la que com bé també deia EsquerraRepublicana, hem de mostrar la nostra total disconformitat.

Per altra banda, també destacar les transferències corrents, en aquest cashi ha partides que es veuen elevades considerablement, com sónl’aportació municipal a la TUA o també a l’OASC, i altres partides, com sónsubvencions a diferents entitats de Tordera que no entenem el per quèd’aquesta pobra assignació donada la importància de les seves activitatsque realitzen. En aquest cas, i no podrem citar-les totes, però, cal fer incís,per exemple, en l’aportació o la subvenció que està previst destinar al ClubFilatèlic Tordera, per exemple de 805 €, clar, aquí no entenem per què essegueix amb aquesta aportació que ja ve donada dels anys anteriors, quantots sabem que es prepara per a l’any 2005 la Juvènia, per tant, aquestaentitat haurà de fer front a unes importants despeses, donat el caràcterd’aquesta important cita amb el món filatèlic, no entenem per què ja no desd’aquest any ja es comença a fer previsió per aquesta important despesa.També, d’altres per citar, la poca aportació que es fa al Cine Club, la pocaaportació que rep el Cercle d’Història, quan a subvencionsd’Ensenyament, doncs, l’APA del Col·legi d’Hortsavinyà només 150 €, o lasubvenció de l’Associació de veïns Hortsavinyà 150 €, vull dir, veiemaportacions molt minses per a l’activitat tant important que desenvolupenal nostre municipi aquestes entitats, o bé també, l’Agrupació de l’Amistat,481 €, ho trobem, francament, ridícul.

Una altra partida força important i que a nosaltres ens ha sorprès és ladestinada al Consell de Joventut, només un total de 26.280 €, poc més de4 milions de pessetes, clar si això és el que destinem principalment aljovent, doncs poca cosa podran fer, no? O quant a les subvencionsd’activitats amb gran participació de Tordera, com són el Torneig FutbolSala d’estiu o el que realitza la BTT Tordera, aportacions com 400 o pocmés euros o 300 i poc més euros, entenem que, com a mínim, les hem dequalificar de molt poc generoses per no dir restrictives i, finalment,repassar també la qüestió d’inversions, al Capítol VI, més enllà de lesinversions, si les trobem d’acord o no, no entrarem a valorar la previsió queha fet l’equip de govern, tot i que nosaltres vam fer-hi aportacions i, ara perara, no hem rebut resposta de si les acceptaven o no, ja hem vist que no.Hem de manifestar el nostre desacord en la manera d’actuar del’Ajuntament en quant a la previsió i execució d’aquestes inversions, perexemple, la Plaça de La Sardana, novament ens trobem amb una partidade 69.500 €, ara es diu: per reformes, aquí ens hem de preguntar si és certque se’ns ha dit verbalment que correspon a una actuació de tancament ietcètera. Però, clar, hem de dir, no hagués estat millor fer un projecte


20

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

global de la Plaça de la Sardana i en base a aquest projecte global ideterminades les seves partides pressupostàries, anar-lo executantsegons la previsió ja programada? O és el que estem fent ara és anar fentpedaços sobre pedaços, és a dir, anem fent una actuació imprevista, cadaanualitat, sense tenir un projecte mare, en base al qual estem fent aquestaactuació. Un altre cas, en aquest mateix sentit, és la reforma dels carrersdel Centre Vila, la previsió que per inversions es realitza, que si aquestaprevisió torna a ser als carrers del Centre Vila, actuació que ja porta forçatemps realitzant-se, entenem que també hagués estat molt millor,començar a fer aquest projecte de bona manera i no pas anualment anarreformant una obra molt recent que tots hem anat patint la seva execuciódefectuosa. Segon, ara torna a passar aquesta manca de previsió oplanificació, diem-li com vulguem, en el tema del camp de futbol, perquèara, només, executarem sembla ser amb una inversió la xarxa de rec, ambuna partida de 33.500 €, gairebé més de 5 milions i mig de les antiguespessetes, aquí tornem a dir: no hagués estat millor fer un projecte per a latransformació del camp de futbol en camp de gespa artificial i anar-loexecutant anualment segons la seva previsió ja programada? És a dir, araestem, voldrem executar només aquesta partida però no sabem, no tenimclar quin serà l’objectiu final o a on arribarà aquesta transformació delcamp de futbol, ens hagués agradat tenir, prèviament, el projecte i en basea aquest projecte, anar executant-lo, això se’n diu previsió o planificació. Il’altre és el fet, un altre subapartat en aquest d’inversions, és el fet quel’Ajuntament, en aquest apartat d’inversions ens està incomplint els seuspropis compromisos adoptat en el Ple, i diem això perquè fins i tot això vaser una qüestió que, em consta, que el regidor, en Jordi, va proposar a laregidora corresponent, aquí trobem a faltar que no hi cap partida, eninversions destinada al projecte de construcció de passeres al riu Tordera,aprovat a l’anterior Ple, ni tampoc una futura previsió per un suposatprojecte de passeig fluvial que també tots vam estar d’acord de tirarendavant, ho trobem a faltar, senzillament, i entenem que incompleixcompromisos adoptats en aquest propi Ple.

I l’altre, també com ha esmentat Esquerra Republicana, no hi ha cap menade previsió per finançar un suposat projecte d’elaboració d’un catàleg debéns culturals d’interès local, ni per començar a invertir per conservar omillorar els béns o patrimoni cultural d’interès local, també ho trobem afaltar.

En resum i per concloure és evident que no podem estar d’acord amb elspressupostos per aquests motius, motius que resumiré:- Primer: no responen a un model de pressupostos participatius.- Segon: tots els ingressos estan basats en un possible increment

d’activitat econòmica, derivat de l’execució de la revisió del Pla Generali aquest, en el creixement urbanístic i bum, suposat bum immobiliarique es produirà, donat aquest Pla General. Què passarà si això no es


21

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

dóna? Entenem que el pressupost havia d’haver estat més prudentquant a ingressos.

- Tercer: quant a les despeses de personal entenem que primer s’haviad’haver buscat l’objectiu d’equiparar salarialment funcionaris itreballadors de l’Ajuntament i no pas destinar tants diners a partidesd’alts càrrecs i càrrecs de confiança.

- Quart punt: entenem que les aportacions a les entitats i règim desubvencions manca estructurar-lo i s’ha de realitzar en base a criterisobjectius i preestablerts, aquí trobem a mancar això, però, a part, comja hem dit, no ens agrada gens la previsió d’aportacions o desubvencions que realitza l’Ajuntament en diverses entitats del municipique realitzen tasques força importants a nivell social i cultural.

- Cinquè punt: poc pressupost per a joventut, en aquest cas ens referimal Consell Municipal de Joventut, poc més de 4 milions.

- Sisè punt: les inversions reals, tot passa a mans de la TUA, l’execucióde grans projectes, com aquí s’ha dit, ho durà a terme aquestaempresa municipal, i defugen del control d’aquest Plenari. Execució deprojectes, entenem, són pedaços, no sobre una planificaciópreestablerta, en aquest cas ja hem dit l’exemple de la Plaça de laSardana, per tant, manca de previsió i planificació en aquestesinversions reals i, per últim, destacar l’incompliment de compromisosd’aquest equip de govern quant, per exemple, hem dit en el passeigfluvial o la recuperació del patrimoni arquitectònic.

- Quant a Tordera Urbanística Activa, l’Organisme Autònom de ServeisComunitaris i Ràdio Tordera amb els seus respectius òrgans de govern,ja hem manifestat el nostre posicionament, evidentment, en contra deTordera Urbanística Activa i quant als altres, en principi, hem mostrat elnostre acord i, per tant, anunciar que votarem en contra d’aquestpressupost.

Alcalde: gràcies Sr. Alsina, en Jaume Romaguera té la paraula.

Jaume Romaguera Ferrer.-PSC: bé, el nostre grup enfocarà l’anàlisid’aquest pressupost que se’ns presenta avui aquí analitzant si és unpressupost que genera estalvi net o no genera estalvi net, és a dir, si és unpressupost progressista , si és un pressupost que procura analitzar tota ladespesa i intentar aconseguir el màxim d’ingressos per tal que al final del’exercici l’Ajuntament disposi d’un capital que pugui aportar i afavorir lesnoves inversions que el municipi necessita si és un pressupost, pelcontrari, que l’únic que genera és ni superàvit, ni dèficit, amb el qualveuríem que és un pressupost en el qual, tant s’ingressa, tant es gasta,per tant seria un pressupost negatiu, o bé si és un pressupost que a sobre,ni una cosa ni l’altra, és a dir, que et genera un creixement negatiu, queaixò ja seria el pitjor dels tres casos, no?. Abans de la intervenció, voldriaaprofitar per llegir alguns paràgrafs que surten a l’informe d’intervenciórespecte a aquest pressupost, segons l’informe que fa l’interventor, alguns


22

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

paràgrafs que poden ser interessants i que ens poden ajudar a entendre elnostre anàlisi d’aquest pressupost, en un dels paràgrafs diu: “en principiha calgut preveure la concertació d’operacions de crèdits per fer front a lesdespeses corresponents als diversos projectes d’inversió, atès que noexisteix cap mena de possibilitat de poder generar recursos ordinarissuficients, donat que es parteix d’una situació no favorable en la generaciód’estalvi”, és a dir, què ens ve a dir això? Que l’Ajuntament ha hagut derefinançar part del seu deute perquè sinó havia de rebaixar el pressupostde despeses d’enguany perquè no té prou ingressos com per fer-hi front.En un altre apartat, a l’informe del Sr. interventor ens diu: “de lesprevisions examinades es pot concloure que es preveu una reduccióimportant de la nostra capacitat de generar estalvi”, per tant, això jacomença a pintar més malament encara, no? “Donat que les previsionsens indiquen una disminució de l’estalvi net de 219.000 € al 2003, a50.000 € al 2004, és a dir, la capacitat d’estalvi d’acord amb les previsionsinicials del 2003, comparades amb les del 2004 es disminueixen en un 77%. Previsions que no són les més adequades si, a més, es confirmen elsresultats de l’avanç de liquidació del 2003, ja que encara es reduirà mésaquest marge, o sigui, ja ens està dient que aquest petit marge decreixement que es preveu en aquest pressupost, molt probablement no esporti a terme, això ens està dient aquí. És possible que quan ensaixequem avui d’aquesta taula ja estem en creixement negatiu.

Com es veu clarament, en el cas que es confirmessin les consignacionsproposades per a l’exercici del 2004, l’estalvi net seria positiu, però amb unmarge bastant reduït, si és que es produeixen aquests condicionants queens diuen aquí. Una desviació de les previsions del pressupost del 2004que alterin el compliment de la mateixa faria que el signe de l’estalvicanviés, el que podria representar resultats deficitaris en la liquidaciód’aquests pressupostos, com ja va succeir, per primera vegada, enl’exercici del 2002, és a dir, què ens està dient aquí, si ho sabeminterpretar, suposo que sí, que qualsevol descens en les previsionsinicials, que algunes veurem que estan contemplades molt al alça, doncsqualsevol desviació que pugui haver-hi, per petita que sigui, ens pot ferpassar d’aquesta previsió inicial de creixement positiu a creixementnegatiu.

Finalment, ens torna a recordar l’informe del Sr. interventor, diu, segonsl’article 53 de la Llei d’Hisendes locals, “...cuando el ahorro neto sea designo negativo, el Pleno de la respectiva Corporación deberá aprobar unplan de saneamiento financiero a realizar en un plazo no superior a tresaños i que no exceda del 110 % de los ingresos...” cosa que ja ens vamtrobar l’any 2002. D’aquesta manera segueix l’informe de l’interventor:“d’aquesta manera si no es compleixen les previsions en el moment deconcertar operacions de crèdit seria necessari sol·licitar autorització prèvia


23

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

al Departament d’Economia”, cosa que ja ens hem estat trobantdarrerament.

I per acabar, matisar el que s’ha comentat aquí per altres grups que, al’informe de l’interventor acaba dient: “estima informant que no conté elmencionat pressupost cap infracció legal que s’hagi de subsanar”, és a dir,no l’aprova, l’informe de l’interventor no és un informe favorable, quan,normalment, hauria de ser favorable, no és prescriptiu, ja ho diu aquí, peròque consti també tal com ha dit, crec, Esquerra Republicana, que l’informede l’interventor no és favorable.

A partir d’aquí, doncs veient que l’informe de l’interventor no és gairealentador, més aviat diria que és un informe bastant pessimista o moltpessimista, dir que el nostre grup ha treballat molt els números que se’nshan presentat i que, desgraciadament, hem arribat, si no a la mateixaconclusió, sí a una conclusió possiblement més pessimista encara.

El problema principal problema d’aquest pressupost i dels altres que s’hanvingut aprovat els darrers anys, és no hem aconseguit mai obtenir estalvi,en cap dels exercicis, tot o quasi tot, quasi totes les inversions que s’hananat fent aquests darrers anys s’han hagut de finançar a través de lessubvencions externes que ens hagin pogut arribar i a través de crèdits quel’Ajuntament ha hagut de concertar, l’aportació del pressupost ordinari enles darreres inversions ha estat pràcticament sempre nul·la, s’agreujaperquè, darrerament, veiem ja que per portar a terme inversions, com queja no podem concertar més crèdits, com que les subvencions, segons ensdiuen, cada vegada són menys, ja ens hem tingut que començar a vendrepatrimoni.

Veiem que, almenys en el 2003, els ingressos no han anat malament, iaixò que hauria de ser un factor a valorar positivament se’ns torna a lacontra degut a que cada any, si el pressupost d’ingressos s’assoleix o bées supera lleugerament, el pressupost, les previsions de despeses quans’acaba l’any, també es superen, les que s’havien previst i es superen ambescreix respecte als ingressos. Portem vuit anys de desviacions, portemvuit anys que no som capaços de tancar un pressupost amb les previsionsinicials, sempre es tanca amb dèficit, sempre es tanca gastant més del ques’havia previst, fins el 2002, aquestes desviacions que s’anaven succeintes van poder anar suplint aprofitant el superàvit de caixa que aquestgovern va trobar quan va accedir a l’Ajuntament, uns 130-134 milions depessetes i, per tant, cada any anaven estirant d’allà, però bé, va arribar el2002 i aquest pernil es va acabar, ja havien arribat a l’os i aquí va ser ja laprimera trompada forta, al 2002 es va tancar amb un dèficit de 64 milionsde pessetes que, com s’ha vist aquí, l’Ajuntament va haver de concertar uncrèdit per poder fer front a aquest dèficit.


24

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

El 2003 no sabem com es tancarà, segons comenten, es tancarà més bé,o no es tancarà tan malament, ja ho veurem quan es tanqui, però, de totamanera, cal dir una cosa, que si es tanca més bé ha sigut perquèdespeses previstes a dur a terme durant el 2003 no s’han pogut pagar is’han passat al 2004, posem per exemple les aportacions de l’Ajuntamentals ECUS que, si no recordo malament, hi havia 18 milions de pessetes al’exercici de 2003, d’aquests 18 solament es van pagar 4, 5 o 6 i,evidentment, per al 2004 s’han hagut de posar els 18, més els 10 o 12 quees van deixar de pagar el 2003, és a dir, passant despeses d’un exercici aun altre, possiblement aconseguirem tancar el pressupost del 2003 unamica més maquillat i no tan malament com el del 2002.

Bé, anem a parlar, doncs, del pressupost del 2004, primer parlarem de lesprevisions d’ingressos, d’entrada el primer número que veiem és que elpressupost d’ingressos és un 17 % superior al del 2003, doncs molt bé,seria un factor positiu i ben vist, si realment fos així. Per aconseguir aquestincrement d’un 17 % respecte al pressupost de l’any passat, això quèrepresenta? Representa que aquest increment vindrà donat perquèpagarem més cara la recollida de brossa, perquè pagarem més car elrebut de l’aigua, perquè pagarem molt més cares les llicències d’Obresquan demanin, molt més cares, perquè pagarem més car l’impost decirculació. D’aquests conceptes que he dit i d’altres n’estem convençutsque ho notarem i que aportaran una part d’aquest 17 % d’increment delsingressos, però bé, aquest increment de la pressió fiscal serà suficient peraconseguir aquest 17 %? No, evidentment que no, que amb això no n’hihaurà prou, hi ha d’haver altres partides que s’incrementin substancialmentper arribar a aquest 17 %.

L’Ajuntament, en aquest pressupost d’ingressos ha previst incrementsimportants d’altres partides que, estem convençuts, que estan valorats al’alça, és a dir, que no s’aconseguiran, però suposo que calia posar-losperquè la despesa així ho requeria. Parlem, com s’ha dit aquí a la taula,també de plusvàlues, veiem que hi ha un increment que, difícilment, espodrà obtenir, veiem que hi ha un increment important respecte a lesprevisions de l’any passat d’ingrés per IAE, aquí l’Ajuntament va punxar iva punxar fort l’any passat, i tornem a posar-hi la banya i tornarem apunxar, ho sabem, però l’hi posem perquè no som capaços de contenir ladespesa i llavors hem d’inflar els ingressos, no? Veiem que hi ha unincrement important en l’ocupació del vol i subsòl: Enher, Telefònica i GasNatural, l’any passat vam punxar, però és igual, tornem a inflar la partidaperquè ens fa falta inflar la partida. Veiem que hi ha un incrementimportant en l’aportació de l’Estat als ajuntaments, els diners que provenendel Fons Nacional de Cooperació, l’any passat vam punxar, però és igual,tornem-li a posar perquè ens fa falta, perquè hem de justificar la despesa.


25

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

En resum, pressupost que se’ns presenta d’ingressos, un incrementimportant, això podríem dir que és bo, però comporta una forta pressiófiscal per a la gent del nostre municipi i que hi ha partides, ingressosprevistos, partides inflades que, si volem fer un mínim cas a l’informe del’interventor, si no ens ho diu cantant ens ho diu xiulant, que anem-hi molten compte perquè possiblement punxarem altra vegada, no?.

Però bé, suposant que tot això es doni, que aquestes circumstàncies esdonin, incrementem els ingressos respecte l’any passat d’un 17 %,hauríem de generar estalvi, amb un increment tan important el lògic seriaque intentéssim frenar la despesa i comencem a aprovar pressupostosque ens generin estalvi i que ens permetin fer més inversions sense queens haguem d’endeutar tant.

Anem a analitzar les despeses, sorpresa, les despeses s’incrementen enun 19 % , aquí ja tenim la primera resposta, tot i incrementar un 17 % elsingressos, les despeses s’incrementen encara més del que s’hanincrementat els ingressos, per tant, ja estem veien que no generaremestalvi i podem assegurar que no generarem estalvi. D’això se’n diu, altravegada estirar més el braç que la màniga. I per què passa això? Per quètenim aquest increment tant elevat de les despeses? Jo diria que hi havàries raons, n’anomenaré algunes perquè d’altres ja s’han dit i llavorstampoc es tracta d’anar repetint els mateixos arguments: Una de les raonsés perquè mai us heu dedicat a analitzar la despesa que heu tingut, sianalitzes com s’estan confeccionant els pressupostos, veus, no parlem departides, la partida x, la que sigui, previsió inicial de l’any 2003, doncs 100milions de pessetes, per dir alguna cosa, despesa real 110, doncs pel2004 n’hi posem 112. Algú s’ha dedicat a veure per què va haver-hi unadesviació durant el 2003?, el més fàcil és això, eh?, és a dir en preveiem100, en gastem 110, doncs aquest any en posem 112. I així pots anarveiem partida per partida, que totes tenen el mateix format: previst tant,gastat tant, patam!. Difícilment trobaràs una partida, tret que s’hagi eliminatalgun servei, que baixi. Aquesta és una de les raons, però no és la única.Aquest increment de la despesa té que veure amb el gran increment delcost que ens representa la gestió del nostre Ajuntament, i quan dic lagestió del nostre Ajuntament estic parlant de les persones que estemsentades en aquesta taula, respecte l’any passat ha hagut un incrementimportantíssim, i no només de les persones que estem en aquesta taulasinó dels assessors que contracten les persones que estan en aquestataula perquè els ajudin o els facin la feina, aquesta és una segona causaper què les despeses s’incrementen en un 19 %, quan n’hi ha més, a partd’aquest increment de càrrecs de confiança, també hi ha un incrementimportant de tècnics a les diferents àrees, siguin contractats laborals,siguin funcionaris, creiem que l’increment de tècnics en les diferents àreestambé és exagerat i que també ha comportat aquest increment de ladespesa, però també n’hi ha més, quan algú no fa la feina bé o algú no la


26

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

fa com jo vull que la faci, manera, doncs el poso que gestioni el mercat. Elmercat es gestiona a través del Gremi, així consta en el contracte i així esva fer el contracte inicialment, que hi hagi una supervisió per partmunicipal, correcte, però la gestió la porta el Gremi, doncs no, com quetenim una persona que no sabem quina feina donar-li i que cobra moltsdiners, portem-lo que gestioni el mercat i a part que assessori l’Alcaldia enalguns temes concrets, quan aquest senyor podria estar fent altra feinaque ens estalviaríem pagar la persona que està fent la feina que aquestsenyor no fa. Estem assumint despeses innecessàries, per què hem depagar el transport escolar si està subvencionat? És una pregunta quem’agradaria que se’m contestés expressament, com també l’increment quehi ha per aquest servei a l’exercici 2004 respecte del 2003, la últimavegada que es va parlar del tema aquest es parlava que el cost deltransport escolar estava valorat en unes 450.000 pessetes, veiem que enel pressupost d’enguany la previsió global que hi ha representa més de600.000 pessetes, a veure si aquest conveni s’ha modificat.

Vist tot això, realment generarem estalvi? Segons els números que enspresenteu avui a la taula, doncs si, als números surten 50.000 € d’estalvi,una suma ridícula, però bé, 50.000 € d’estalvi, serà real aquest estalvi?No. Això ja ho podem assegurar ara i també ens ho està dient l’informe del’interventor, difícilment es podrà complir. I per què no es podrà compliraquest mínim estalvi? Perquè per aconseguir-ho estem obligats a recaptarel 100 % del previst, del que hem previst recaptar i veient els darrers anysja podem veure que això difícilment passarà. A part que algunes de lespartides dels ingressos importants estan inflades, per tant, difícilmentcomplirem aquests ingressos.

Per tant, per disfressar tot això ja entrem en el que s’anomena enginyeriafinancera. Amb tot el que hem dit aquí, el pressupost es fa quadrar, irealment el feu quadrar perquè surti un estalvi net de 50.000 € a l’any, alfinalitzar l’exercici, 50.000 € teòrics, no? Per fer això hem hagut de recórrera fer trampes, trampes legals, o el que se’n diu en d’altres àmbitsenginyeria financera. Què volem dir amb això? Que per aconseguiraquests irrisoris 50.000 € d’estalvi teòrics hem hagut de refinançar part delnostre deute, és a dir, crèdits que s’havien de pagar durant l’exercici, elshem hagut de refinançar perquè sinó no els podíem pagar, és a dir,agafem crèdits que estem pagant, anem a concertar un nou crèdit que ensabasti aquests tres o quatre crèdits, l’aplacem a uns deu anys més, durantel 2004, l’any de carència deixem de pagar els interessos i ens permetaprovar aquest pressupost.

Com per altra banda, us veieu obligats a consignar com a inversiódespeses que, pràcticament és manteniment, per tant, no hauria d’anar alpressupost d’inversions, i presenteu un pressupost d’inversions que pujauns 100 milions de pessetes, parlant en pessetes, però que d’aquests,


27

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

segons el nostre criteri, uns 40 milions de pessetes no són inversions sinóés manteniment, però bé, com que no us cabia dins del pressupost demanteniment doncs suposo que per això l’heu posat en inversions.

Llavors ens tornem a preguntar, creixement positiu o negatiu? Segonsl’informe d’intervenció, tenim un creixement positiu de 50.000 €, 8,5 milionsde pessetes aproximadament, si aquí hi sumem el refinançament que s’hahagut de fer i que no s’hauria d’haver hagut de fer i que són 247.000 €, ésa dir, 41 milions de pessetes que no pagareu ara, però que pagarem endeu anys, i si d’aquí restem les despeses d’inversions que heu consignatcom a inversions però que en realitat és manteniment, que són 252.000 €més, és a dir, 42 milions de pessetes més, veiem que aquest superàvitfictici de 50.000 €, es transformaria en un superàvit, amb un creixementnegatiu de 449.000 €, és a dir un creixement negatiu de 74.000 €, cosaque no permetria aprovar aquest pressupost i per això s’ha hagut de feraquesta refinanciació de part del crèdit, i per això s’ha hagut de passardespesa de manteniment ordinària a inversió.

Com que he vist que quan he parlat de les despeses que nosaltresconsiderem que no són inversions sinó manteniment, doncs algú ha fetalguna rialleta, traurem aquest apartat i farem la mateixa prova sense teniren compte aquest apartat, tenint en compte els teòrics 50.000 € quepreveu l’informe d’intervenció i descomptant-li el refinançament que us heuvist obligats a fer, perquè aquest refinançament no comporta cap beneficieconòmic per l’Ajuntament, simplement s’ha fet per poder quadrar elpressupost, ens plantaríem en un creixement negatiu de menys 197.000 €,és a dir, 33 milions de pessetes que tampoc us permetria aprovat aquestpressupost, per tant, com he dit abans, per aconseguir passar aquestpressupost sense fer res il·legal, si que s’ha hagut d’accedir a aquestes, elque se’n diu trampes legals, no?.

No vull entrar amb la TUA perquè ja se n’ha parlat i pràcticamentcompartim els criteris que han dit els dos grups que ens han precedit irecalcar que, tot i amb això, amb tot el que s’ha dit aquí que no és gens,crec, positiu per al futur del nostre poble, recordar que a part d’això, enshan començat a vendre el patrimoni, i això juntament amb les previsionsde pressupost d’enguany preveuen un futur bastant incert i negre de lesfinances del nostre Ajuntament.

Suposo que no cal dir que el nostre vot, quant al pressupost, seràdesfavorable.

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: si em permet, és que voldria quem’aclaríssiu unes petites coses respecte al pressupost de la TUA. Hi hauna cosa que m’ha sobtat, i és que en aquest pressupost de la TUA hi hauna aportació per cobrir el pressupost que diu: realització de patrimoni


28

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

transferit per l’Ajuntament, és a dir, vendran el patrimoni que l’Ajuntamentels ha transferit. Però és que hi ha una altra partida que diu: realització depatrimoni pendent de transferir, és a dir, un hipotètic patrimoni quel’Ajuntament, es suposa, que en la majoria vostra transferirà la TUA, peròque imaginem que no es transfereix, per les raons que fossin, estemquadrant un pressupost amb una partida d’una venda d’un patrimoni que laTUA no té. Llavors hi ha un altre tema que m’ha sobtat i és el préstecsd’empreses distintes del grup, jo fins ara, em semblava que només teníemuna empresa pública, però sembla ser que tenim un grup d’empreses, ambel qual hi han d’altres distintes d’aquesta, m’agradaria saber quines són,per curiositat.

Llavors, quan el Sr. Surinyach fa la seva curta explicació del pressupostdel 2004 em diu que els ingressos que aporta Tordera Urbanística Activas’obtenen principalment de dos fonts: l’alienació dels béns que provenendel patrimoni municipal, és obvi, es venen el patrimoni, i després ens diu: ide l’obtenció de guanys per la gestió dels projectes a partir d’incrementarel cost de determinades obres amb l’import de les corresponents despesesde gestió, és a dir, les obres que fa la TUA bàsicament són les obresd’urbanització o els projectes d’urbanització a les urbanitzacions, per tant,el que estem dient aquí és que la TUA es finança incrementant el costd’aquestes obres amb l’import de les corresponents despeses de gestió,amb el qual, “flaco favor”, estem fent el projecte global de les obres.

Alcalde: la primera intenció era que la regidora d’Hisenda anés contestantcada un dels grups polítics però donat que les intervencions han estatexplicacions i entenc que més una explicació de per què es vota en contrael pressupost que no pas una entrada en un possible debat, contestarédes de la Presidència i contestaré en termes generals perquè seria moltdifícil, després, d’aproximadament una hora i quart d’intervencions de cadaun dels grups, contestar-les totes, perquè suposaria molt de temps, itampoc arribaríem a cap conclusió definitiva perquè ja hi ha visionsabsolutament diferents. Acabant per contestar un parell de cosetesconcretes, hi ha un error respecte a d’altres empreses, això és un error enel full, l’aportació per gestió, tenint en compte que en lloc de fer-lol’Organisme Autònom de Gestió Tributària, les primeres liquidacions quees fan, les fa la pròpia empresa, hi ha una part que cobreix aquesta gestióque es fa des de la pròpia empresa pública, i l’altre qüestió, respecte delfet del que diu el pressupost, el pressupost de la TUA té previsionsd’ingressos que encara no té, però és que el pressupost estès és unpressupost orgànic amb consolidat sinó consolidats, amb el que es pot ferrealment que té un color, concretament, que són transferències que tél’empresa pública i les propostes que s’espera que en els 2004 siguin unarealitat, per exemple, hi ha qüestions, com subvencions previstes, queencara no ens han arribat, subvencions de diferents departaments, unsd’elles d’Ensenyament de la Generalitat, que estan en el pressupost no


29

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

consolidat, el mateix passa amb les properes i possibles inversions de lavenda de patrimoni, per tant, està dintre del no consolidat.

Dit això, repeteixo, podríem entrar a contestar fil per randa tot el que s’haanat dient, crec que algunes coses certes i d’altres no tant certes oincertes, però, entenem, que valdrà més fer una valoració general de perquè el govern ha portat aquests pressupostos i de quina manera els haportat.

Primera qüestió important, aquests pressupostos es porten a l’aprovaciódurant el primer trimestre de l’any, la qual cosa vol dir que, malgrat no siguil’últim mes de l’any, no anem tard i anem dintre dels paràmetres que lamajoria dels Ajuntaments utilitzen, tot i que hi ha un percentatge moltimportant que l’aproven durant l’exercici.

Altra qüestió important és que en el Ple de l’Ajuntament es va parlar depressupostos participatius i amb això m’adreço directament a la intervenciódel Moviment Alternatiu, es va excloure l’any 2004 d’utilitzar aquestspressupostos participatius perquè tots plegats enteníem que ja s’havienaprovat les ordenances, que ja estàvem a les alçades d’exercici i que, pertant, això seria possible durant la preparació del pressupost del 2005, adiferència justament d’altres anys que s’havia portat el pressupost quan jaestava redactat i entenem que segurament pels grups municipals no éssuficient, ha estat una mica més d’informació, tot i que el compromís quevam prendre en el seu moment de participar més dels pressupostos totplegats i, sobretot, les entitats del municipi, és un compromís pel 2005 quemantenim i que no rebutgem de cap manera. Dit això, és important queestudiem el pressupost fil per randa i crec que és això el que ens tocariafer i una mica és el que heu fet tots plegats amb la proposta que usportàvem.

Nosaltres tenim la seguretat que aquest és el millor pressupost pelmunicipi de Tordera, només faltaria, l’equip de govern redacta aquestprojecte de pressupost que es porta a l’aprovació amb la voluntat de donartots els servei que el municipi necessita, un municipi que és evident quecreix i que creix a un ritme important, però no creix per una qüestió casual,creix per unes circumstàncies que ens porta, al nostre municipi, a ser unlloc on arriben nous habitants, i això succeeix perquè el sòl industrial, el sòld’habitatge, el creixement urbanístic, el preu que s’està produint de vendade pisos, de venda d’equipaments a la ciutat de Barcelona i al seu cinturóhan arribat a ser absolutament impossibles per la gent, no només la menysafavorida, la gent mitjana, que té uns mitjans econòmics suficients, el fetque sigui impossible comprar un habitatge en aquestes circumstàncies,tant a Barcelona com al seu entorn, fins i tot poblacions que abans tenienpreus barats, ara estan d’una manera absolutament desmesurada, alcinturó industrial de Barcelona que justament és el lloc on més persones


30

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

de menys capacitat econòmica hi viuen i que s’han trobat que els fills delsque hi vivien tenen situacions econòmiques difícils a l’hora d’aconseguir unhabitatge.

Això ha provocat que creixessin cap al Maresme, que ja ha exhaurit el 50% i arribessin a Tordera, no és per tant, és el fet d’aquest creixement, una:dels nouvinguts que venen a comprar espais a Tordera perquè són mésbarats i es pot viure amb menys quantitat de diners, dues: perquèl’increment de població s’ha produït en un percentatge important perquèmolta gent que tenia una segona residència, ha decidit que no podiamantenir dues residències i ocuparia la que té al municipi ja que les viesde comunicació han anat millorant-se, malgrat que són de pagament,s’han anat millorant i és fàcil arribar als llocs de treball.

Per tant, nosaltres, si que és veritat que preveiem un creixement, nomésfaltaria, és una evidència que nosaltres podem aturar mesuradament peròque no podem aturar definitivament i recordo que a la revisió del PlaGeneral d’enguany que ha estat aprovada definitivament o que és vigentdes de fa aproximadament dos mesos, en aquesta revisió del Pla Generalno hem crescut ni un centímetre de sòl per habitatge respecte al’aprovació del Pla General del 84, és a dir, el creixement mesurat ja elmantenim, però és evident que allò que no es va poder desenvolupardurant aquests vint anys, ara s’està desenvolupant amb molta mésceleritat, no només a les zones urbanes properes al centre sinó a leszones d’urbanització.

Això, què pressuposa? Moltes altres coses, això pressuposa per al’Ajuntament majors ingressos perquè hi haurà més construcció, perquè hihaurà més IBI, però, a més a més tenim l’obligació i aquí és onsegurament surten els problemes i a on el govern ha de ser valent, tenimla obligació de fer previsió de futur, i fer previsió de futur significa moltescoses, però sobretot significa que avui hem de començar a donar elsserveis que utilitzaran els ciutadans de demà, i això , què ha provocatdurant els últims anys? I se’ns parla d’haver gastat, d’haver invertit molt,d’haver demanat molts crèdits, el passat mandat de quatre anysl’Ajuntament va aconseguir, i ho he repetit en moltes ocasions,subvencions per valor de 800 milions de pessetes, que això significa,alhora, que l’Ajuntament ha hagut de posar el 59 % d’aquestes ajudes iaixò ha significat una despesa extraordinària de 1.600 milions de pessetesdurant un mandat per tal de donar els serveis que la gent que està venint aTordera necessitarà, ja no els que hi havia sinó els futurs habitants deTordera.

Per altra banda hem de tenir molt clar que el refinançament també hi jugadintre d’aquest paper, una part del refinançament és dels crèdits menysfavorable i, per tant, l’Ajuntament li toca, li correspon i té la obligació el


31

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

govern de ser valent, com deia abans, i d’aconseguir el millor tipusd’interès, aprofitant la davallada de tipus d’interès perquè això siguipossible i, dues, perquè entenem que els ciutadans que vindran elspropers anys han de gaudir d’unes instal·lacions que no només han depagar els ciutadans que actualment estan a Tordera, per tant, ja és unaprevisió de futur davant del que ens vindrà els propers anys. Altra cosaque crec que sovint se’n parla i se’n parla molt, l’empresa pública.L’empresa pública que m’he compromès a la Junta General de l’empresa im’he compromès en altres llocs i es realitzarà durant el 2004, d’incorporaral Consell d’Administració tots els grups municipals perquè no hi hagi captipus de dubte respecte de com s’està portant la gestió de l’empresapública. Com que això serà d’aquesta manera al proper exercici o al’aprovació del proper exercici al 2005, entenc que aquests dubtes que esposen damunt la taula avui, que també puc entendre, només faltaria,estaran, com a mínim diluïts, com passa amb la qüestió de Ràdio Torderacom a organisme autònom i a l’Organisme Autònom de ServeisComunitaris, i com passa fins i tot en un lloc que estem representats elsrepresentants municipals i presidint l’Alcalde, com és la Fundació delTeatre Clavé, per tant, com que en aquests espais, aquests òrgans degestió hi estan els regidors de tots els grups, la proposta que fem pel 2005és que al Consell d’Administració del 2004 que hi siguin present tots i que,per tant, el pressupost del 2005 no tingui aquestes visions dubtoses i,potser, fonamentades en algunes qüestions que, malgrat no ser veritat,potser de vegades que aquella frase de “La mujer del César” i ho dic encastellà “...de serlo hay que parecerlo”, possiblement hi haurà algunafoscor que sembla des d’altres grups que vull absolutament deixar clar queno hi és, però que absolutament vull que cada un dels grups municipalstingui clar que això no passarà i no ha de passar.

Quant a la creació de l’empresa pública, no és un invent de l’Ajuntamentde Tordera, ho he repetit en moltes ocasions, és un òrgan de gestió quetenen molts ajuntaments d’arreu del país, ajuntaments grans i ajuntamentspetits, ajuntaments governats per uns partits polítics i ajuntamentsgovernats per altres partits polítics, no és una qüestió de l’Ajuntament deTordera sinó que és una qüestió absolutament normal, i això no s’ha creatni aquest any ni l’any passat, fa anys que està funcionant i que estàfuncionant bé, hem agafat l’exemple d’altres ajuntaments, no hem fet capinvent nou, ho he explicat en moltes ocasions, i l’hem aplicat a Tordera.

Ho sé, al principi s’estava en contra de l’empresa pública, poc a poc, elsgrups municipals han anat explicant que estan en contra de la gestió del’empresa pública, s’ha anat variant, jo crec que aquí hem guanyat terreny,s’ha anat variant del que es deia inicialment, el que s’ha dit o el que esdeia en aquells moment, i espero i desitjo que els propers mesos es puguidir, criticar els pressupostos de l’empresa pública, doncs potser si, peròque, en tot cas, siguin coneguts (...) demanaria una mica de respecte i, per


32

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

tant, seguiria parlant en quant a que l’empresa pública, si és algunaqüestió de dubtes, que es puguin resoldre amb la participació de tots.

Dit això, el pressupost de l’Ajuntament és un pressupost que funciona,funcionarà i està encara bé, és un pressupost millor que el de l’any passat,és un pressupost que tancarem bé, i és un pressupost que hem elaboratmolt acuradament, tenint en compte la situació financera del municipi deTordera, que no és fàcil i no amaguem que no sigui fàcil, no és fàciljustament perquè el creixement de despesa és molt important, i no perqüestions com els càrrecs de confiança, que suposen un 3 % del Capítol I,o sigui del capítol de personal i no perquè hi hagi despeses extraordinàriesincontingudes, ans al contrari, hem donat molts més serveis i podem anarrepassant un per un, si cal, però jo sempre explico i el propi SecretariGeneral de l’Esport deia el dissabte passat quan inauguràvem el PavellóPoliesportiu que el que ve després és el més difícil, quan es fa inversió,després ve despesa per mantenir, i aquest Ajuntament durant els últimsanys ha fet molta inversió i, per tant, té molta despesa de manteniment,només el fet de tenir un parc suposa que ha d’haver-hi més treballadorscuidant aquell parc, i això és una evidència i només obrir un Pavellósignifica que ara ja hi ha persones treballant, no només vigilant l’entradasinó també netejant, per tant, el creixement és aquest i sempre he explicatque cada una de les inversions i, ho segueixi dient, que tothom vol idemana valen uns diners que després ja no són del pressupostd’inversions sinó que són de l’ordinari i, per tant, carreguen.

Altra cosa que vull que quedi clara perquè es pot fer demagògia però nofins a aquest punt, l’Ajuntament de Tordera, amb els seus treballadors, vaarribar a un conveni fa aproximadament dos anys, i ara estem negociantun segon, per tant, del conveni que es negocia amb els treballadorssortiran els sous, i si ens fixem amb tot, aquest pressupost té una partidaque és justament una bossa per cobrir els acords que s’arribi amb elssindicats i als acords que s’arribi amb els treballadors. Tenint en compteque el que hem fet ha estat intentar ser el més justos possibles, agafantl’Administració de la Diputació de Barcelona en que no governaConvergència i Unió perquè fes un estudi dels treballadors de l’Ajuntamentde municipis com el de Tordera i, a partir d’aquí, aplicar el sou que elstreballadors de municipis com Tordera tenen, i és l’evidència que, quans’ha aplicat aquest sou a uns sectors ha hagut un augment i d’altres quans’apliqui aquest sou veurem que decriment no hi haurà, que hauriad’haver-hi, que no hi serà però que, en tot cas, el que no hi ha cap tipus devoluntat de pagar poc als treballadors, ans al contrari, per primera vegadadurant molts anys, l’Ajuntament ha arribat a un acord amb els treballadors(...) hi ha una bossa per cobrir aquestes plantilles i aquests diners que elstreballadors tenen dret a cobrar i que, per tant, ells negociaran ambl’Ajuntament, per tant, la bossa hi és, no és veritat que no s’augmenti elsou dels treballadors si no és per conveni, perquè ho és per conveni i ho


33

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

serà per conveni i la voluntat del govern municipal, tot i que sempre heexplicat que crec que aquesta és la part més dura d’un governant perquèquan arriba a l’Ajuntament pensa en la gent del carrer, pensa en les obres,pensa en els serveis, però no pensa en la infraestructura de la Casa queés molt complicada de portar, però això ho assumim i ho assumim ambtotes les despeses pressupostàries que suposa. El creixement en elpersonal de l’Ajuntament no és cap desmesura tampoc, que també s’ha ditmasses vegades, no és cap desmesura perquè estem també en elpercentatge de treballadors que tenen la majoria dels ajuntaments com elnostre, possiblement estem en un 1 o un 2 % segons ens diu la Diputacióper sobre, però només això i, repeteixo, els càrrecs de confiança que haposat el govern es posen a molts llocs, no voldria fer repàs d’altresajuntaments perquè no em toca, ni d’altres administracions perquè no emtoca, però que és un percentatge d’un 3,20 % aproximadament delpressupost municipal del Capítol I de personal. Per tant podria seguir,repeteixo, podria entrar i començar a valorar cada una de les valoracionsque han fet els grups municipals, però el que vull dir és, justament, el queestic dient, estem tranquils, satisfets, tenim la previsió que el pressupostfuncionarà i funcionarà bé, tenim la claredat que és el millor pressupost peral municipi de Tordera i és el primer pressupost d’aquest mandat, d’unmandat que es va produir, va començar el mes de juny d’aquest any, queva tancar un pressupost, i aquest és el primer pressupost del mandat, pertant, si que hi ha una feina d’estructura pels propers quatre anys però,evidentment, una estructura de pressupost que ens ha d’ajudar a complirallò que la gent majoritàriament va decidir, que és el programa de govern,d’aquest govern municipal que és Convergència i Unió. Aquesta és lavoluntat i aquest pressupost compleix amb aquest paràmetres, ja entencque discrepem i seguirem discrepant en algunes coses, però, repeteixo,que la voluntat del govern és que això funcioni i la voluntat del govern ésque al proper Ple municipal en que aprovem un pressupost municipal per al’any 2005 estigui més estudiat, estigui més treballat amb l’oposició iestigui quan més aviat amb els grups municipals i estigui més treballatamb les entitats, aquest compromís el vam agafar i el mantenim, igual quemantenim el compromís que l’empresa pública sigui millor vista pels grupsmunicipals del que ho és ara.

Bé, no m’allargaré més, perquè llavors jo també porto una bona estona arai doncs si hi ha algun torn de rèplica, breu, si us plau, perquè seria perposicionar, suposo, el vot i poca cosa més. Intervencions? Bernat Costas,d’Esquerra.

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: simplement, faré igual que han fetvostès i no entraré a replicar les coses que ha dit, com tampoc vostè no hacontestat pràcticament res del que li han dit, simplement manifestar que sivostè està tranquil i satisfet, jo no n’estic, ni de tranquil, ni de satisfet ambaquest pressupost que es porta a aprovació, crec que entre els tres grups


34

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

de l’oposició hem fet un anàlisi prou exhaustiu dels motius pels qualsaquest pressupost no es podrà complir a final d’any, i que ens encamina auna situació certament compromesa a llarg termini, o sigui que, joalmenys, personalment, de tranquil i satisfet, no gens, reitero, evidentment,el vot contrari del grup al que represento.

Alcalde: gràcies, Josep Alsina, pel Moviment Alternatiu?

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: si, per part nostra, reiterar lapreocupació i destacar el fet que ja a l’informe d’Intervenció de l’exercicianterior ja es posava de manifest el perill que comportava tirar endavantuns pressupostos amb aquestes previsions, de no poder complir elsingressos i, per tant, no fer front a les despeses previstes, i el deutegenerat doncs comportar la possibilitat d’haver de tenir la obligació de fer,o de presentar un pla de sanejament, i això i hipotecar les futuresinversions d’aquesta Corporació. Això no es diu tan taxativament al’informe d’Intervenció d’enguany d’aquest darrer exercici, però com bés’ha dit aquí si no es concreta com s’havia fet l’exercici anterior, si ques’adverteix d’una forma bastant ostensible i, per tant, destacar aquest fet,que no hi ha informe favorable d’intervenció i, a més, ja posa de manifestels riscos que s’assumeixen per aquesta Corporació, per tant, tampocpodem estar gens contents amb el que avui se’ns proposa, és més, jareiterar el desacord.

Per altra banda, puntualitzar simplement que segons tenim entès elconveni dels treballadors es va signar i era per un any, que es va signar el2001 i era per aquell any, llavors encara estem arrossegant el del 2001,segons tenim entès.

Segon aspecte que volíem puntualitzar és aquest creixement que se’ns diuera previsible o és previsible, entenem que si que és cert que hi ha uncreixement previsible, però que el que s’havia previst per a l’exercici 2003no s’ha complert i ara tornem a basar uns pressupostos pel 2004 en basea aquest hipotètic creixement.

Quant al que se’ns deia de la partida del personal eventual o càrrecs deconfiança, que ens dèieu que era només el 3 %, nosaltres tenimcomptabilitzat que és el 13 % del Capítol I, vull dir, simplement destacarque és una partida força important que es destina a personal de confiança,que bé, que si fessin la feina correctament i fossin efectius i eficaçospotser ningú es queixaria, però la veritat, sobretot d’alguns càrrecs hi haqueixes de l’eficàcia de la seva gestió i treball. Bé, res més.

Alcalde: gràcies. Pel PSC?


35

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Jaume Romaguera Ferrer.-PSC: a mi m’hagués agradat que haguésestat la regidora qui hagués contestat les diverses intervencions, peròtambé entenc que no ho hagi fet, de fet s’han plantejat tantes incògnitesdifícils d’aclarir que la única persona que podia intervenir és aquella queparla molt per contestar poca cosa del que s’ha preguntat, com ha estat escas, estava segur que seria així, també.

De totes maneres, si que hi ha dos o tres punts que hem anotat, torneu arepetir la frase buida de contingut: “estem segurs que estem aprovant elmillor pressupost per Tordera, i estem segurs que el tancarem bé”, porteuvuit anys, no n’heu tancat ni un de bé. Porteu vuit anys dient-ho, el Pavellóno justifica aquest increment del 19 % de despesa, suposo que hi had’altres coses. Tordera és un municipi que creix, paraules del Sr. Alcalde, iel poble requereix més inversions i més serveis, estem treballant ambprevisió de futur, l’escola bressol que se’ns proposa em penso que, si noem fallen les notícies, dintre de dos anys estarà complerta, no acabada,sinó que ja no quedaran més places. Però bé, si el que estàvem demanantera això, el que estem reclamant tots els grups aquí és que hi hagi estalviper poder concertar més crèdits per donar més serveis i donar mésequipaments, si el que estem reclamant és això i l’estalvi, us hem donatpistes per saber com el podem tenir.

I bé, la darrera ja, és clar, tot aquest personal de confiança i nous tècnicsve justificada per aquesta gran gestió que ha de fer l’Ajuntament, perquèhem de justificar un pressupost de mil no sé quants milions de pessetes,voldria recordar que d’aquests mil dos-cents o mil tres-cents milions depessetes del pressupost ordinari, molts d’ells, l’endemà mateix del’aprovació del Ple ja no formem part de la gestió que ha de portar aquestagent que estem parlant aquí perquè una part important es destina alsdiferents organismes autònoms, que ja tenen el seu personal de confiançai els seus gestors per portar-ho a terme, per tant, si descomptem tot això,no és tanta la despesa que s’ha de gestionar i el que us puc assegurar ésque traient aquestes quantitats que van als diferents organisme autònoms,la despesa que es gestiona i el cost que ens representa, anys endarrera,havia estat menys de la meitat.

Alcalde: bé, la darrera intervenció per part del govern, per quatre coses,només.

Evidentment que ens ha fallat els ingressos que teníem previstos ambl’aprovació del Pla General, senzillament perquè l’any passat no va servigent el Pla General, aquest any, certament ho és, malgrat els recursosd’alçada que s’estan resolent, certament és una Pla General vigent, amb laqual cosa, molta part important dels ingressos que estan previstos pel PlaGeneral vindran, i vindran segurs.


36

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Qüestió important, si, els organismes autònoms tenen més despesa de laque tenien fa alguns anys, també donen més serveis, molts més serveis,moltíssims, infinitament més serveis, i si no, veiem si fa uns anys al’Organisme Autònom de Serveis Comunitaris tenien tots els serveis que téara per al ciutadà: integració, punt d’inserció laboral, ajuda a famíliesnecessitades, PIRMIS que gestionen, tots aquests serveis fa uns anys nohi eren i els hem anat aconseguint, dinamització de la indústria del comerçlocal, tot això ve de l’Organisme de Serveis Comunitaris, és cert, totsaquests serveis i aquestes despeses no les tenien i ara les tenim, i tambéés cert, que no és el Pavelló només el que genera nova despesa demanteniment, és el Pavelló, és la Sala de Rehabilitació, és l’aportació queha anat fent l’Ajuntament a la Fundació Clavé durant els últims anys, és elmanteniment de parcs i jardins, és l’ocupació de la Biblioteca que està enaquests moment en un procés de construcció i ocupa un altre espai, és,per tant, nous treballadors en aquests serveis, és molta altra qüestió que sique augmenta la despesa municipal, clar que l’augmenta, però no ésnomés el Pavelló, el Pavelló fa una setmana, encara no, que estàinaugurat, són la resta, també, que són, que estan en marxa.

I dir una altra cosa que m’ha sorprès abans, els últims anys, perquè lareferència del PSC ha estat els vuit últims anys de govern, si que s’hanaprovat pressupostos, tots, i s’han tancat tots bé, tret de l’any passat queaquest any el recuperarem. És cert, però malgrat tot l’èxit social d’aquestgovern tampoc ha estat tan dolent, però també us haig de dir que lapartida que s’adreça a les entitats del municipi en els últims sis anys haaugmentat el 300 %, el 300 %, estem pagant el 300 % del que es pagavafa sis anys a les entitats del municipi, clar, si ens posem a mirar què passaen aquest exercici podem fer la intervenció que s’ha fet quant a entitats,però hem augmentat moltíssim l’aportació a entitats i això no vol dir quesigui suficient, i també és veritat que a l’aportació a entitats hi ha grups depersones que fan coses per Tordera, en moltes ocasions són transversals ino necessàriament el que s’aporta a la gent jove del municipi està a lapartida del Consell de Joventut perquè entenem que la pròpia acció degovern en Joventut és una actuació transversal i no es pot simplificar tantcom que una partida que és el Consell sigui la partida que es destina a lagent jove. Quan comencem a fer els habitatges de lloguer per a gent jove,això no estava al Consell de Joventut; quan estem fent accions diferentsde serveis socials per a joves, d’ajuda a immigrants, d’ajuda a toxicòmans,tot això en que també s’ajuda als joves que tenen problemes i no estàintegrat a la partida del Consell de Joventut, per tant, fem una visió generalquant a entitats, quant a ajuda a la gent, del que és l’acció transversal delmunicipi i del pressupost perquè si anem fent el que s’ha anat fent per partdels grups municipals que entenc lícit i coherent, no donem la imatge quehauríem de donar de totalitat del funcionament del municipi, per tant, iacabo ja, entenem que aquest pressupost per nosaltres, reitero, és el


37

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

millor pressupost pel municipi de Tordera, doncs passaríem a la votació,entenem que hi ha vots en contra.Per tant, passaríem a la votació: vots a favor? Nou. Vots en contra? Vuit.Quedaria aprovat per nou vots a favor i vuit en contra.

ACORDVista la iniciativa impulsada per la regidora delegada d’Hisenda, proposantl’aprovació inicial del pressupost general de la corporació de l’exercici 2004,

Vist l’informe de l’interventor municipal,

Atès allò que disposa l’article 169 del Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 demarç, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendeslocals, article 20 del RD. 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa elCapítol I del Títol 6è. d’aquesta Llei i normativa concordant en matèriad’aprovació de pressupostos i d’estabilitat pressupostària,

El Ple de la corporació, en exercici de la competència que té atribuïda perl’article 22.2.e) de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a lamodernització del govern local, que modifica la Llei 7/1985 reguladora de lesbases del règim local, per majoria absoluta dels assistents, amb els vots afavor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, JosepLlorens Muñoz, M. Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè JiménezSubirós, Carles Aulet Salvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora deCiU; els vots en contra dels senyors Conxita Rodríguez Cara, Josep JoanRomaguera Ferrer, David Grimal Verdura, Jaume Romaguera Ferrer iMontserrat de Diego Mitjans, del PSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors JosepAlsina Romaguera i Jordi Pérez Salmeron, del M.A.p.T i del senyor BernatCostas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA:PRIMER.- Aprovar inicialment el Pressupost general consolidat que comprènel de la corporació, de l’Organisme Autònom de Serveis Comunitaris, de l’EnsAutònom Ràdio Tordera i de l’empresa municipal Tordera Urbanística Activa,SL per a l’any 2004 i de les plantilles de personal que s’insereix a l’annexd’aquest acord.SEGON.- Sotmetre’l a informació pública durant el termini de 15 dies hàbils,mitjançant l’edició d’anuncis al tauler i al Butlletí Oficial de la Província, amb elbenentès que l’acord provisional adoptat es considerarà definitivamentaprovat si durant aquest període no es presenten reclamacions.

ANNEX

AJUNTAMENT DE TORDERA

INGRESSOS


38

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Capítols DENOMINACIÓ Euros

1 Impostos directes 3.623.000,002 Impostos indirectes 874.000,003 Taxes i altres ingressos 1.370.992,124 Transferències corrents 1.590.000,005 Ingressos patrimonials 10.000,006 Alienació d'inversions reals 0,007 Transferències de capital 0,008 Actius financers 1,009 Passius financers 656.042,18

TOTAL INGRESSOS 8.124.035,30

DESPESESCapítols DENOMINACIÓ Euros

1 Despeses de personal 3.150.308,212 Despeses en béns corrents i serveis 2.192.757,003 Despeses financeres 115.755,214 Transferències corrents 1.299.852,156 Inversions reals 638.043,007 Transferències de capital 0,008 Actius financers 1,009 Passius financers 659.319,55

TOTAL DESPESES 8.056.036,12

ENS AUTÒNOM RÀDIO TORDERA

INGRESSOSCapítols DENOMINACIÓ Euros

1 Impostos directes 0,002 Impostos indirectes 0,003 Taxes i altres ingressos 25.800,004 Transferències corrents 82.347,605 Ingressos patrimonials 0,006 Alienació d'inversions reals 0,007 Transferències de capital 0,008 Actius financers 0,00


39

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

9 Passius financers 0,00

TOTAL INGRESSOS 108.147,60


1 Despeses de personal 50.067,602 Despeses en béns corrents i serveis 49.590,003 Despeses financeres 90,004 Transferències corrents 0,006 Inversions reals 8.400,007 Transferències de capital 0,008 Actius financers 0,009 Passius financers 0,00

TOTAL DESPESES 108.147,60

ORGANISME AUTÒNOM DE SERVEISCOMUNITARIS

INGRESSOSCapítols DENOMINACIÓ Euros

1 Impostos directes 0,002 Impostos indirectes 0,003 Taxes i altres ingressos 313.750,004 Transferències corrents 623.968,005 Ingressos patrimonials 600,006 Alienació d'inversions reals 0,007 Transferències de capital 0,008 Actius financers 1,009 Passius financers 0,00

TOTAL INGRESSOS 938.319,00


1 Despeses de personal 645.470,002 Despeses en béns corrents i serveis 252.292,00


40

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

3 Despeses financeres 1.000,004 Transferències corrents 34.456,006 Inversions reals 5.100,007 Transferències de capital 0,008 Actius financers 1,009 Passius financers 0,00

TOTAL DESPESES 938.319,00

SOCIETAT MUNICIPAL MERCANTIL DE RESPONSABILITATLIMITADA, TORDERA URBANÍSTICA ACTIVA, SL.

INGRESSOSCapítols DENOMINACIÓ Euro

1 Impostos directes 0,002 Impostos indirectes 0,003 Taxes i altres ingressos 1.217.780,474 Transferències corrents 207.495,335 Ingressos patrimonials 0,006 Alienació d'inversions reals 3.624.811,187 Transferències de capital 5.094.242,568 Actius financers 0,009 Passius financers 57.324,77

TOTAL INGRESSOS 10.201.654,31

DESPESESCapítols DENOMINACIÓ Euro

1 Despeses de personal 135.189,652 Despeses en béns corrents i serveis 20.500,003 Despeses financeres 0,004 Transferències corrents 0,006 Inversions reals 10.045.964,667 Transferències de capital 0,008 Actius financers 0,009 Passius financers 0,00

TOTAL DESPESES 10.201.654,31


41

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

ESTAT DE CONSOLIDACIÓ

INGRESSOS

Pressupost del'Entitat

Pressupost deRàdio Tordera

Pressupost del’OASC

Pressupostde la

societatTUA, SL.

ESTAT DECONSOLIDA

CIÓ

Capítol1 3.623.000,00 0,00 0,00 0,00 3.623.000,002 874.000,00 0,00 0,00 0,00 874.000,003 1.370.992,12 25.800,00 313.750,00 1.217.780,47 2.928.322,594 1.590.000,00 0,00 334.022,00 0,00 1.924.022,005 10.000,00 0,00 600,00 0,00 10.600,006 0,00 0,00 0,00 3.624.811,18 3.624.811,187 0,00 0,00 0,00 5.094.242,56 5.094.242,568 1,00 0,00 1,00 0,00 2,009 656.042,18 0,00 0,00 57.324,77 713.366,95

TOTAL 8.124.035,30 25.800,00 648.373,00 9.994.158,98 18.792.367,28

DESPESES

Pressupost del'Entitat

Pressupost deRàdio Tordera

Pressupost del’OASC

Pressupostde la

societatTUA, SL.

ESTAT DECONSOLIDA

CIÓ

Capítol1 3.150.308,21 50.067,60 645.470,00 135.189,65 3.981.035,462 2.192.757,00 49.590,00 252.292,00 20.500,00 2.515.139,003 115.755,21 90,00 1.000,00 0,00 116.845,214 720.063,22 0,00 34.456,00 0,00 754.519,226 638.043,00 8.400,00 5.100,00 10.045.964,6

610.697.507,66

7 0,00 0,00 0,00 0,00 0,008 1,00 0,00 1,00 0,00 2,009 659.319,55 0,00 0,00 0,00 659.319,55

TOTAL 7.476.247,19 108.147,60 938.319,00 10.201.654,31

18.724.368,10

PLANTILLA DE PERSONAL DE L'AJUNTAMENTEXERCICI 2.004


42

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Nombrede

Places GrupA) FUNCIONARIS DE CARRERA

I. Amb habilitació de caràcternacionalI.1. Secretari 1 AI.2. Interventor 1 A

II. Escala d'Administració GeneralII.1. Subescala Administrativa: 4 CII.2. Subescala Auxiliar 8 D

III. Escala d'Administració EspecialIII.1. Subescala Tècnica

III.1.1.Grau Superior - Psicòleg 1 A - Arquitecte 1 A

III.1.2.Grau Mitjà - Aparellador. 1 B - Enginyer Tècnic. 1 B

III.1.3.Delineant 1 C

III.1.4.Inspector obres 1 D

III.2.Subescala de Serveisespecials III.2.0 Inspector 1 B III.2.1.Sargent 1 D III.2.2.Caporal Policia 3 D III.2.3.Guardies Municipals 20 D III.2.4.Mestre electricista 1 D III.2.5.Oficial electricista 1 D

Nombrede

Places GrupB) PERSONAL LABORAL

Amb contracte indefinit: - Oficial jardiner 1 D - Peó Jardiner 2 E - Conductor motonivelladora 1 D - Auxiliar Gestió 1 D


43

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

- Director Serveis Personals 1 A - Netejadores escoles 1 E - Delineants 1 D - Tècnic Medi Ambient 1 B - Tècnic de Joventut 1 D - Conserge amb minusvalia 1 E - Peó neteja viària 1 E - Resp. Unitat Suport Social 1 B - Oficial 2ª electricista 1 D - Peó paleta 6 E - Encarregat d'obres 1 D - Radiotelefonista policia 1 D - Servei de neteja 8 E - Coordinadora personal deneteja

1 D

- Auxiliar administratiu 8 D - Vigilant aparcaments 10 E - Neteja viària i mercat 6 E - Ordenança escoles 1 E - Professors escola adults 2 C - Psicòloga 1 A - Conductor maquinària 1 D

Amb contracte temporal: - Taquilla piscines 2 E - Vigilant piscines 4 E - Vigilant rural 2 E

C) PERSONAL EVENTUAL OCONFIANÇA

- Cap de premsa i protocol 1 D - Cap Gabinet Alcaldia 1 C - Gerent Urbanisme 1 A

PLANTILLA DE L'ENS AUTÒNOM SERVEISCOMUNITARIS

Nombrede

Places GrupPersonal laboral temporal - Gerent 1 A - Director 1 B - Cuidadors Jornada Completa 4 E - Auxiliars de Geriatria 11 E - Infermera 1 B - Dinamitzador (42%) 1 C


44

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

- Treballadora familiar 1 D - Assistent social 2 B - Psicòleg-Dedicació 30% 1 A - Aux. Administrativa 2 D - Insertora laboral 1 B - Educador 1 B - Tècnic orientació laboral 1 B - Agent de desenvolupamentlocal

1 B

- Terapeuta ocupacional 1 B

PLANTILLA DE L'ENS AUTÒNOM DE RÀDIOTORDERA

Personal laboral - Locutor 1 D

Personal eventual - Director 1 C

PLANTILLA DE LA TUA,SLPersonal laboral - Gerent 1 A - Arquitecte 2 A - Aparellador 1 B

6. Declaració del Monestir de Roca Rossa com a bé cultural d’interèslocal.1.ADMINISTRACIÓ GENERAL12.4.MONUMENTS HISTÒRICOARTISTICSAlcalde: passem al següent punt de l’ordre del dia, al sisè concretament queés la declaració del monestir de Roca Rossa com a bé cultural d’interès local.La regidora de Cultura té la paraula.

M. Àngels Cayró Pujol.-CiU: gràcies, és el que ha dit el secretari, no calrepetir el que ja ha dit, si no que degut a la proposta que va sortir en el Ples’ha cregut convenient protegir d’una manera el monestir de Roca Rossa coma bé local al començament, es comença a treballar amb els diferents grupspolítics, també, i s’arriba a un acord en el que tots proposem tornar a declararRoca Rossa com a monestir de bé d’interès local i a partir d’aquí, aquest és elprimer pas, a partir d’aquí un altre pas és el de formar una comissió, que javam tenir la reunió amb els diferents grups i aleshores aquesta comissió ques’ha de formar és per continuar treballant amb aquest tema, no d’una manerade comissió sol si no amb l’ajuda d’un tècnic, un tècnic proposat del que jas’ha parlat amb la Diputació perquè ens vingui a donar una ajuda en tot el quefa referència a la manera de formar la comissió i en com s’ha de treballar a


45

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

partir d’aquí amb tot el patrimoni, no només Roca Rossa si no amb tot elpatrimoni cultural i arquitectònic que tenim a Tordera, que és molt, cal fer-hod’una manera molt correcta i tenint en compte que la feina que podem fer ésmolta, però que no es pot anar de pressa i per això sol·licitem, tal i com vamquedar amb els grups polítics, l’ajuda d’aquest tècnic que properament estaràaquí i ens informarà de tot el que es pugui fer i del seguiment que es pot ferde tot el patrimoni, i això és tot, més o menys.

Alcalde: gràcies regidora, intervencions? Bernat Costas, d’Esquerra.

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: si, gràcies. Primer per, evidentment,mostrar el meu vot favorable a aquest punt de l’ordre del dia. Entenem que ésuna operació important, que va haver-hi un error que es va detectar i que, pertant, calia subsanar-lo tornant a incloure el monestir de Roca Rossa com a bécultural d’interès local. Posar de relleu el dubte aquest que, sense voler, devegades tots plegats tenim, quan parlem de patrimoni ràpidament ens vé alcap el patrimoni de base arquitectònica, és evident que aquest monestir éspatrimoni arquitectònic, però si per alguna cosa destaca és per ser patrimonihistòric, per la importància clau pel desenvolupament històric del nostremunicipi, per això crec que és tant important de mantenir el monestir de RocaRossa catalogat com a bé cultural d’interès local.

A banda d’això, vull manifestar un dubte que tinc llegint la documentació quehi havia acompanyant aquest expedient de Ple, es posava una contradicció,no queda clar si el monestir, jo no hi entenc absolutament res d’arquitectura iespero poder-ho resoldre algun dia, si el monestir era romànic tardà o gòticprimerenc, perquè en un lloc es deia una cosa i en un altre es deia una altra isuposo que quan constituïm la comissió de patrimoni sortiré de dubtes alvoltant d’això. A banda d’això, emplaçar al govern per quan es plantegi laprimera modificació de crèdits del pressupost que acaben d’aprovar, si es potdotar de més crèdit la partida que es proposava, ja reduïda, per treballar ambel patrimoni local, perquè crearem una comissió per treballar amb el patrimoni,però ja neix coixa havent-ne reduït la partida pressupostària amb la que essuposa que haurà de treballar. Totes aquestes consideracions, evidentment,manifestar el meu vot favorable de declarar el monestir de Roca Rossa com abé cultural d’interès local.

Alcalde: gràcies Sr. Costas. En Josep Alsina té la paraula.

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: si, mostrar des del Moviment Alternatiuper Tordera la nostra conformitat amb aquesta proposta que avui es portaaquí al Ple, sorgeix d’una moció inicial per part nostra que es va atesa iassumida pels altres grups que conformem aquest Plenari i, per tant, estemcontents que ja es comenci a fer el primer pas, com bé s’ha dit, de declararaquest bé que és un bé arquitectònic, però també una vàlua històrica cabdalper al nostre municipi, declarar-lo, primer pas, com a bé cultural d’interès


46

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

local, però també, remetent-me a la memòria del mateix tècnic de culturad’aquest ajuntament, doncs, per què no, en el futur demanar que es torni acatalogar com a bé cultural d’interès nacional. Només fer l’incís que nosaltresinsistim en el que havíem dit en l’anterior punt de l’ordre del dia, en el temadels pressupostos, el mateix tècnic en el seu informe ja diu, llegirétextualment, de la visita que fan recentment, diu: “...es desprèn que la situacióde l’edificació es troba en un estat greu de deteriorament i que, per tant,caldria efectuar actuacions urgents encaminades a la protecció de l’entorn i del’edificació per després poder portar a terme les corresponents obres derestauració d’elements defectuosos existents...”

Estem d’acord, aquest és el primer pas, però entenem que, per això hem ditabans, que el pressupost de la corporació havia d’haver anat més enllà i jad’acord amb les indicacions dels propis tècnics de l’ajuntament preveure unapartida ja per dur a terme aquestes actuacions urgents encaminades a laprotecció de l’entorn. Bé, esperem això, avui no s’ha previst però suposemque en una propera modificació del pressupost es tingui en compte i el nostremillor desig que tiri endavant aquesta comissió de patrimoni i, a part d’aquestbé cultural d’interès local com és el monestir de Roca Rossa, doncs, poguemassumir la protecció i millora d’altres béns de cabdal importància també per alnostre municipi.

Alcalde: gràcies Sr. Alsina. Sra. Rodríguez té la paraula.

Conxita Rodríguez Cara.-PSC:: si, gràcies, des del PSC podem subscriureles paraules que s’han dit fins ara, però ens agradaria fer un aclariment,primer, que el monestir de Roca Rossa ja estava declarat bé d’interès cultural,per tant, el que estem fent ara és subsanar un error que es va produir peròque, des de fa molts anys, el monestir estava declarat com a bé d’interèscultural, per tant, crec que és important retornar a corregir els errors quan s’hadetectat que es produeixen i retornar a agafar aquesta comissió i tirar-laendavant, no exclusivament quant al monestir de Roca Rossa sinó, tal i coms’ha dit, respecte amb uns altres béns que tenim i en tenim d’importants, queval la pena aquestes declaracions perquè això ens permet treballar desprésamb la seva conservació.

Alcalde: gràcies, només una qüestió per acabar d’aclarir la partidapressupostària perquè Esquerra Republicana insisteix, ha hagut unadavallada de partida pressupostària, tot i que entenc que els prop de 3000 €que tenim destinats per aquesta qüestió, potser no arribarem, però larebaixada és perquè en aquesta partida hi havia el Còmic de la història deTordera que, en aquests moments, ja està acabat. A veure, la rebaixa, no éspas que es rebaixi en aquest àmbit d’actuació sinó que és que hi havia dintrede la mateixa partida unes actuacions que estaven aquí però que ara ja estanacabades i, per tant, s’ha rebaixat en aquesta quantitat concreta que és la queestava costant el Còmic, tot i que, possiblement, si s’ha de fer algunes


47

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

actuacions, igual no s’arriba a aquesta aportació, però també és veritat, comdeia en la intervenció del punt anterior, que si s’ha de netejar al voltant delmonestir, si s’ha d’intentar tancar, doncs això, possiblement no tingui que estàcomptabilitzat a la partida concreta de patrimoni cultural, sinó a altres partidesd’Obres, és possible fer algunes feines que són de millora, però que no estandins del pressupost en aquesta partida, concretament.

Bé, dit això, no havent vots diferents anunciats, aprovaríem el punt perunanimitat. L’aprovem.

ACORDIdentificació de l'expedientExpedient de declaració del Monestir de Roca Rossa com a bé culturald'interès local.

Fets1.- Per acord de Ple de data 29 de gener de 2004 fou aprovada la Mociópresentada pel grup municipal del M.A.p.T. on es manifestava la necessitat iconveniència de procedir a la protecció i catalogació del conjunt queconformen les restes del Monestir de Santa Maria de Roca Rossa en elplanejament urbanístic vigent de Tordera, com a bé cultural d’interès històric-arquitectònic, i s'encarregava als Serveis Tècnics municipals d’aquestAjuntament l’elaboració de la corresponent modificació puntual del PlaGeneral d’Ordenació urbana del municipi de Tordera per tal de protegir icatalogar com a bé cultural d’interès local el conjunt que conformen les restesdel Monestir de Santa Maria de Roca Rossa.

2.- Per part del Director de Serveis Personals s'ha elaborat el corresponentexpedient on es recullen els antecedents, reportatge fotogràfic i ressenyahistòrica que acrediten la vàlua d'aquest conjunt històric arquitectònic per talde protegir-lo amb la respectiva catalogació com bé cultural d'interès local.

Fonaments de dretEls béns culturals d'interès local (BCIL) són els béns integrats del patrimonicultural català que, tot i la seva importància, no compleixen les condicionspròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN). Els béns culturalsd'interès local immobles són declarats pel ple de l'ajuntament, en els municipisde més de cinc mil habitants, o pel ple del consell comarcal, en els municipisde menys de cinc mil habitants. També són béns culturals d'interès local(BCIL), els béns immobles que quan va entrar en vigor la Llei 9/1993, de 30de setembre, del Patrimoni Cultural Català, eren inclosos en catàlegs depatrimoni cultural incorporats en plans d’Urbanisme. El Departament deCultura de la Generalitat els ha d'inscriure al Catàleg del Patrimoni CulturalCatalà.

Per tot això el Ple de la Corporació va aprovar la proposta del grup municipaldel MapT, per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors


48

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Joan Carles Garcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M.Àngels Cayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles AuletSalvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyorsConxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David GrimalVerdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, delPSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Jordi PerezSalmeron, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORD:PRIMER.- Declarar el conjunt que conformen les restes del Monestir de SantaMaria de Roca Rossa com a Bé Cultural d'Interès Local, amb base a lamotivació expressada al preàmbul d'aquest acord i a l'informe emès pel tècnicmunicipal de cultura.SEGON.- Comunicar el present acord al Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya i remetre l'expedient corresponent per tal que faci lainscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Alcalde: Si us sembla i els regidors ho troben bé, abans d’entrar a lesmocions fem un recés de cinc minuts perquè he vist que alguns es mouen,alguns poden sortir però d’altres tenen columnes i, per tant, no poden sortir,per tant, fem cinc minuts de recés i seguim després.

MOCIONS

7. Moció que presenta el grup municipal del MapT sobre la creació d’unaoficina de suport a les urbanitzacions.1. ADMINISTRACIÓ GENERAL1.2.1.7.MOCIONSAlcalde: passaríem al número set de l’ordre del dia, la moció del grupmunicipal del MApT sobre la creació d’una oficina de suport a urbanitzacions idiscutirem després, seguidament, la moció que proposava EsquerraRepublicana, per tant, començaríem per la discussió de la moció que presentael grup municipal del Moviment Alternatiu per Tordera sobre la creació d’unaoficina de suport a les urbanitzacions.

El secretari, d’ordre de l’Alcalde, llegeix la següent moció:“El municipi de Tordera compta i disposa de nombroses urbanitzacionsubicades arreu del terme municipal, les quals es troben en fases dedesenvolupament urbanístic molt distint,

Atès que les urbanitzacions tenen problemàtiques de gestió administrativa iurbanística comuns, però alhora, guarden cadascuna d’elles la seva pròpiaidentitat i característiques que les fa distintes a les demés, circumstàncies quefa necessari un tractament específic i especialitzat des de l’Ajuntament,


49

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Atès que s’ha posat de manifest la necessitat de donar suport des d’aquestAjuntament, a les urbanitzacions, a través de les seves ECU’s, Juntes deCompensació..., per tal de facilitar la seva gestió i aconsegueixin finalitzar laseva urbanització i implantació de serveis bàsics, així com, vetllar pel seudesenvolupament sostenible,

Vist que des de l’Ajuntament de Tordera pot crear-se una oficina de suport ales urbanitzacions en la que s’hi desenvolupi un servei especialitzat derecolzament a la gestió administrativa i urbanística d’aquestes, i en sigui puntde trobada,

El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal del M.A.P.T, podriaadoptar els següents,

ACORDS:PRIMER.- Aprovar la creació d’una Oficina de Suport a les Urbanitzacions delmunicipi de Tordera.SEGON.- Crear una comissió, formada per un representant de cada gruppolític municipal i per un representant de cadascuna de les urbanitzacions delmunicipi (ECU’s, Juntes de Compensació...) a l’objecte de determinar elcontingut i serveis a realitzar per part de l’Oficina de Suport a lesUrbanitzacions.TERCER.- Encarregar als serveis tècnics municipals d’aquest Ajuntamentl’elaboració d’una proposta tècnica i pressupostaria, per donar cobertura a lacreació de l’Oficina i servei de suport a les Urbanitzacions.QUART.- Sotmetre a aprovació d’aquest plenari, en el proper Ple ordinari delmes de maig, la corresponent proposta tècnica i pressupostaria elaboradapels serveis tècnics municipals, així com, el contingut i serveis a realitzar quehagin estat determinats, per procedir a la creació i aprovació del corresponentservei municipal de suport a les urbanitzacions.CINQUÈ.- Notificar aquest acord a totes les urbanitzacions del municipi deTordera.”

Alcalde: gràcies secretari. Per part del MApT, qui defensa la proposta? El Sr.Alsina té la paraula.

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: si, en primer lloc aclarir que jo no sé sil’audiència és per aquesta moció o és per alguna altra cosa, però bé, donatque hem invertit l’ordre, no tenim cap mena de problema de passar acomentar aquest punt de l’ordre del dia.

Bé, la moció que presentem és força senzilla i a l’hora, entenem, clara,nosaltres en el nostre programa electoral vam incloure la creació d’una oficinade suport a les urbanitzacions i precisament la funció que creiem que hauriade contenir és realitzar, això, un servei especialitzat i de recolzament a


50

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

aquestes i a l’hora un punt de trobada en el municipi de les diferents imúltiples urbanitzacions que tenim a Tordera.

La moció és oberta, no tanca, ni defineix, ni vol determinar estrictamentquines són les funcions que ha de realitzar aquesta oficina i aquest servei,sinó el que vol és ser un punt de partida per crear aquesta oficina i a l’horareunir els representants de cada urbanització, per tal de posar punts en comúi establir i definir quins han de ser les funcions a realitzar per aquesta oficinade suport. A partir d’aquí agrairia que els diferents grups es definissin enaquesta proposta que presenta el Moviment Alternatiu i que fins i tot altrespartits polítics, a la campanya, electoral, també en els seus programeselectorals també proposaven realitzar per aquest mandat de quatre anys.

Alcalde: val, per tant, faríem les intervencions de menor a major dels grupsmunicipals, per tant, Esquerra Republicana.

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: si, gràcies. El Sr. Alsina parlava fa unmoment, al final de la seva intervenció d’aquesta petició que realitzaven altrespartits en les darreres eleccions municipals, aquests altres partits somnosaltres, d’Esquerra Republicana proposàvem la creació d’una Regidoria,d’un servei, d’una oficina, d’una agència, el nom i la forma que calgués pertractar les problemàtiques específiques de les urbanitzacions, per donar-los-els la canalització corresponent cap als diferents serveis que els han detractar des de l’Ajuntament de Tordera, la igualtat ben entesa es basa enentendre que cal tractar per igual aquells que són iguals i en allò que sóniguals, i diferent aquells que són diferents en allò que són diferents, ésevidents que les problemàtiques en molts diferents àmbits, en l’àmbiturbanístic són clars, en l’àmbit de relació entre veïns també és clar, en l’àmbitd’accés als serveis és claríssim dels habitants de les urbanitzacions del nostrepoble no és, ni de bon tros, el mateix que la manera, els problemes, lesconsideracions que es troben els ciutadans de Tordera que no viuen enurbanitzacions, que viuen o en el nucli o en els veïnats o en d’altres fórmules,per tot això, entenem que és evident que és molt positiva aquesta propostaque realitza el MApT de la creació d’aquesta oficina, agència, ja en parlaremdesprés de quina forma, quin contingut se li ha de donar , però entenem quela idea és una idea, en si, absolutament positiva i que pot servir per donarresposta a problemàtiques actuals i problemàtiques que aniran creixent jaque, bona part d’aquest creixement del que parlàvem anteriorment que estàpatint el nostre el nostre municipi és un creixement que s’està suportant desde les pròpies urbanitzacions del municipi, nova gent que s’empadrona aTordera i que abans potser només tenia segona residència a lesurbanitzacions o senzillament hi ha urbanitzacions que creixen, per tant, elnostre vot, evidentment, serà favorable a la creació d’aquesta oficina desuport a les urbanitzacions.

Alcalde: gràcies, Sr. Bernat Costas. La Sra. Rodríguez del PSC?


51

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: gràcies, quan en Pitu feia referència quealtres grups també contenien aquest tema dins del seus programes electoralsés obvi que es referia també al PSC, no només ara sinó ja amb anterioritathavia mantingut aquest posicionament, però crec que hi ha una qüestió que anosaltres si que ens preocupa i és que crear una oficina, nosaltres noentenem que vulgui dir contractar més personal sinó que entenem crear laoficina vol dir redistribuïr els mitjans que tenim per donar un millor servei a undeterminat sector de la població que el pot necessitar. Entre altres coses, si elque es tracta és d’incrementar amb més personal jo crec que aconseguintl’eficiència i l’eficàcia del que tenim podem crear aquesta oficina i realmentdonar el servei, sinó la proposta estaria mancada de la continuació de lamodificació de crèdit necessari per atendre totes les despeses que aixòpogués generar i crec que, des del nostre punt de vista, entenem que hauriade ser d’aquesta manera, fent una redistribució per crear l’oficina partint delque tenim, però això ens preocupa una mica perquè, a veure, poso com aexemple que quan hem aprovat el pressupost en l’àrea d’Urbanisme hem fetuna contractació de la prestació de serveis d’un assessor jurídic en matèria dedisciplina urbanística, em sembla molt bé, però és que curiosament i poso perexemple un únic expedient, l’expedient de la nau que va aparèixer en unsector que no podia aparèixer, al sector de Can Verdalet, en zona boscosa,ens consta perquè hem anat revisat l’expedient, per exemple, que l’assessorurbanístic havia efectuat el seu informe i en canvi des de l’informe del’assessor urbanístic fins el moment que es fa el Decret passen tres mesos i“pico”, llavors a veure, la meva pregunta és: de què em serveix un altreassessor que faci un informe jurídic si després es trigaran quatre mesos perfer el Decret de paralització amb el qual ja haurem aconseguir tenir un altrebolet en un lloc que no hauríem de tenir, per tant, clar, el nostre grupmanifesta el seu acord amb que es faci però també amb aquests criteris, és adir, en el criteri de redistribuir, aconseguir una oficina però aconseguint unaeficàcia i una eficiència del Departament d’Urbanisme que ens permetiatendre les necessitats concretes.

Alcalde: gràcies Sra. Rodríguez, per part de Convergència i Unió el governté la paraula, el Sr. Arseni Garcia.

Arseni Garcia Matas.-CiU: si, gràcies. Ha quedat palès, entenem nosaltres,en aquests anys d’aquesta primera legislatura que el govern ha estattreballant en les urbanitzacions i la intenció que ha tingut sempre aquest equipde govern ha estat canviar la imatge del que són les urbanitzacions que téTordera, amb tota una sèrie de problemàtiques a cada urbanització i les sevesdificultats. Això ha comportat que el Pla General canviés el sistemad’actuació, que passés del sistema de compensació que d’alguna manerageneri que especificava que eren els mateixos propietaris els que havien deendegar els sistemes d’actuació de les urbanitzacions, i ho hem canviat alsistema de cooperació amb la intenció precisament d’intentar resoldre la


52

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

problemàtica de les urbanitzacions. Si és veritat que, després explicaré que,dintre de cada urbanització hi ha el seu problema i ha comportat, de vegades,que ha hagut situacions que no hagi pogut ser d’aquesta forma. Quin és elproblema que ens preocupava més des d’un bon principi? El principalproblema que tenim nosaltres, que tenien les urbanitzacions, a banda de tot elsistema de carrers, de serveis que lògicament necessiten, com a sòl urbà queés i que tenen tots els drets perquè així sigui, doncs és el sistema declavegueram, el sistema de contaminació, que poguéssim, més o menys,malmetre l’entorn en el que ells havien anat a viure en un lloc, més o menys,privilegiat per poder gaudir d’uns arbres, d’uns espais en els que poguessingaudir i que , malgrat això, estaven en una situació sense clavegueram, lamajoria d’elles i que, enteníem, que era el primer que havíem d’anar aresoldre, això va ser un projecte, el d’aigua i clavegueram que ja l’equip degovern va posar en marxa la legislatura passada i que, en aquest moment,està en fase d’elaboració buscant subvencions allà on podem per intentar queels sistemes generals repercuteixin amb la menor mesura possible a tots elspropietaris de les urbanitzacions, malgrat que ells com a propietaris hauran deresoldre les mancances de dins de les seves urbanitzacions amb el que se’ndiuen sistemes locals.

Això seria l’aigua i resoldre les aigües residuals que portaríem a la depuradorade Tordera, que tot això és un projecte en el que s’està treballant i en el queintentem resoldre urbanització per urbanització. Niàgara , en aquest moment,és una urbanització que intentem que serveixi d’experiència al mateixajuntament i als mateixos propietaris per intentar resoldre una urbanitzacióque, durant tots aquests anys, han estat en la situació que han estat i que totssabem les dificultats que comporta poder resoldre les mancances de cadaurbanització en la que els parcel.listes han sigut, molts d’ells, enganyats,estafats, han pagat obres de carrers que no s’han fet, tota una sèried’històries que són molt problemàtiques davant de cada urbanització i queintentem a través de Niàgara agafar l’experiència i dir a continuació que dinsde l’ajuntament de Tordera, en els serveis tècnics, tenim el projecte d’Àgora iestà pressionant moltíssim Can Domènec per poder entrar el projecte perquè,doncs, s’endeguin les obres de la urbanització. Tot això, comporta tota unaproblemàtica que no és fàcil, és molt complicada, és complicada, més queres, per la relació que tenen entre els veïns, que és molt difícil posar d’acord,a la mateixa urbanització diferents grups en els que estan totalment oposats ien els que realment és molt difícil intentar el diàleg entre ells. Això vacomportar que, des d’un bon principi, l’equip de govern entengués que haviad’intentar resoldre a través dels Ecus i a través de les assemblees generalsque es feien de cada urbanització, donem el que realment té importànciasobirana a cada assemblea i a través d’aquestes assemblees intentar anarresolen les problemàtiques, ja dic, molt diferents de cada urbanització, peròbàsicament la finalitat sempre és la mateixa, són les obres d’urbanització.


53

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Aquesta dificultat entre els veïns comporta que intervinguin no solament elque se’n diu els advocats que cada un té un punt de vista diferents de cadaassociació sinó que hi ha una multitud de sentències que ens lliguen de mansa l’ajuntament i que no ens deixa actuar segons el criteri que nosaltresvoldríem actuar, aquestes sentències comporten que cada lletrat interpreti unasentència d’una manera i interpreti el que diu la Generalitat d’una altra, iinterpreti el que diu l’ajuntament d’una altra, i és molt difícil, de vegades,arribar a un diàleg i a un consens dins de cada organització.

Fet aquest plantejament, una mica genèric per situar quina és la problemàticade les urbanitzacions, passaré a continuació quina és la intenció d’aquestequip de govern des de fa ja un parell o tres d’anys que estem lluitant a veurede quina manera podem resoldre la oficina del ciutadà, i s’està treballant,l’alcalde ja ens ha donat ordres concretes en aquest aspecte i aquest any,entenem nosaltres, que ha de ser l’any en què hem de resoldre la oficina delciutadà, això comporta que s’ha de fer unes modificacions físiques de l’edificide l’Ajuntament, la mateixa composició del grup municipal, l’alcalde enspressiona molt perquè s’hauria de resoldre perquè els grups municipalstinguin un lloc per reunir-se i vol dir, tot això, que estem treballant en unaespècie de projecte en el què, més o menys, definim com hem d’organitzarl’ajuntament però, sobretot, amb la finalitat que a baix, sense barreresarquitectòniques, es munti una oficina d’atenció al públic en la que es doni tottipus d’atenció a qualsevol tipus de consulta que es plantegi a l’Ajuntament.Evidentment , això no és possible, primer si no tenim l’espai físic, no hemresolt primer els espais físics, i segon si no hem resolt un bon suportinformàtic que ens permeti que tot l’Ajuntament estigui connectat i que des del’oficina d’atenció al públic es doni informació detallada de cada un delscapítols que el ciutadà vingui a consultar o vingui a plantejar. En aquestmoment, aquesta és la situació en la que estem, és a dir, estem en fase queel grup informàtic del que hem parlat nosaltres en l’aprovació del pressupostque hem contractat amb la finalitat que ens munti tot aquest suport informàtic,comença a través del mateix secretari de la Corporació en un programa queserà el primer que s’endegarà, que ve de la Generalitat, que suposem que laGeneralitat ens cedirà i que després buscarem el mateix suport de laGeneralitat perquè ens els financii el tros que no sigui sempre la Generalitat,ja per anar intentant muntar aquesta oficina d’atenció al ciutadà i, sobretot,amb el registre d’entrada que és el primer pas que hem de donar, i desprésanirem, una vegada fet aquest primer pas, anirem avançant envers els altrespassos que s’hagin d’anar donant.

Si aquí afegim el que nosaltres, amb aquest suport informàtic, aconseguiremdes de baix, sense barreres arquitectòniques ja poder, suposo, unpercentatge altíssim de consultes que es facin a l’ajuntament, poder-lesresoldre, hi ha un altre temàtica que és la temàtica de la urbanització, és unatemàtica que necessita i requereix una atenció específica de treballador, jodiria, de nivell A, no pot intervenir-hi evidentment amb les problemàtiques que


54

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

comporta el mateix regidor d’Urbanisme que és raríssim el dia que no rep unavisita d’alguna urbanització i que no rebi dos o tres trucades o cinc de moltesurbanitzacions pels problemes que tenen entre ells, i que si tenen aquestaproblemàtica o altres, i aquesta atenció ciutadana a les urbanitzacions,entenem que ha de ser una atenció que s’ha de fer des de la clau de nivell alt,de la fase del treballador llicència d’Obres, tot el que sigui llicència d’Obres,tot el que sigui les fases del dia a dia de l’Ajuntament evidentment es podràfer des d’aquesta oficina d’atenció al ciutadà però evidentment la problemàticade les urbanitzacions tant complexes com he fet en el preàmbul en cada unad’elles és molt difícil de poder-les resoldre en una oficina atesa en la que noes tinguin en compte totes aquestes problemàtiques. Amb tot això vull dir quenosaltres seguirem amb aquesta temàtica de les urbanitzacions intentantresoldre cada urbanització i seguirem treballant en aquest aspecte,necessitem molt de suport per part de tècnics qualificats, és evident que esaixí, és molt difícil poder desencallar temes que estan en mans de jutges isobretot amb criteris diferents de diferents assessors jurídics, i puntualmentcada urbanització l’anirem resolent de la manera que la podem resoldre. Ambtot això i concloc i no me n’allargo més i si després es presenta més diàleg hoacabaré d’aclarir, entenem que amb tota aquesta moguda que estem intentantresoldre, ara ficar una figura que ens podria distorsionar tot aquestplantejament que he fet abans, no és oportú en aquest moment, no és elmoment de fer-ho, i creiem que el grup de govern hem de votar-hi en contraperquè no resol el problema de les urbanitzacions i jo diria que està enfocatdes d’un prisma d’una sola urbanització o bé sense aprofundir en la resta deles urbanitzacions, perquè repeteixo cada urbanització te uns problemesdiferents i costa molt poder-nos acostar a solucions generals en situacions enla que ha costat molt poder-nos acostar i que ara ens hi hem anat acostant ientenem que hem donat les primeres passes. Per tant el grup de govern diuque si a l’oficina d’atenció al ciutadà, si a l’atenció personalitzada a cadascunade les urbanitzacions, informació tota la que demandi els grups polítics queestiguin en el ple, tota la informació que vulguin la informació no estàamagada enlloc tot és molt clar, nítid i transparent i es pot donar tota lainformació que vulgueu, requerir i necessiteu per part dels tècnics, i tot el quecreieu que pugueu aportar a cada una de les problemàtiques de cadaurbanització, però mentrestant això sigui així seguirem amb el treball queestem fent que creiem que hem avançat moltíssim i que tenim molta feina perfer ho sabem, tenim molta feina per fer, ja la farem, i anirem resolenturbanització per urbanització però abans de fer aquests murmuris que estanfent vostès i abans d’aixecar la veu i abans que se’ls doni l’ocasió de parlar joentenc que el que haurien de fer primer és entendre’s entre vostès, perquèpensin que totes les actuacions que es facin a les urbanitzacions , totes, estantutelades per l’ajuntament , totes, es faci pel sistema de cooperació, es facipel sistema de compensació sempre estarà tutelat per l’ajuntament,l’ajuntament no abandonarà mai als propietaris perquè facin les seves obressense que nosaltres hi estiguem al damunt. Un dels problemes que ha tinguten aquest cas el mateix pressupost que tothom els d’aquesta taula i els que


55

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

estem aquí hem sentit que s’inflen tanmateix per tècnics i gent que col·laboraamb l’ajuntament , treballadors, és perquè necessitem aquest tipus decol·laboradors per intentar desencallar totes aquestes problemàtiques i ésmolt més difícil que es posin d’acord gent de la mateixa urbanització que esposi d’acord gent de la urbanització amb l’equip de govern i suposo que ambtots els grups municipals que conformen aquest ple, és molt més fàcil. És a dirsegurament que no hi haurà cap dificultat en què els propietaris de lesurbanitzacions es posin d’acord amb el govern municipal i gairebé assegurariaque amb els mateixos grups que conformen el ple, i en canvi és molt difícilque entre les urbanitzacions, entre grups de dintre de la mateixa urbanitzacióes posin d’acord, aquest és realment el problema que tenen algunesurbanitzacions i que jo com a regidor d’Urbanisme m’agradaria moltíssim queaixò desaparegués que hi hagués un consens i que la gent confiés enl’ajuntament, que l’ajuntament intentarà resoldre cada urbanització de lamanera qu pugui resoldre, de manera nítida i transparent, i que tot el que esfaci sigui quelcom que tothom pugui consultar i pugui anar vigilant i pugui ferun seguiment, i a grans trets aquest seria anunciar el nostre vot en contraperquè en aquest moment estem treballant en aquest sentit i necessitem arade no estorbar-nos d’aquesta línia que ens hem traçat.

Alcalde: gràcies regidor. Intervenció per part del MapT.

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: si, bé per part nostra no voldria malinterpretar les paraules del regidor d’Urbanisme però entenem que primer laseva resposta doncs dista molt i no s’ajusta doncs al contingut estricted’aquesta moció, que recordo és la creació d’una oficina i un servei de suporta les urbanitzacions, és això i res més que això, i l’altra tatxar la sevaintervenció fins i tot de provocativa perquè està anant més enllà del queproposa aquesta moció. Per altra banda hem de tornar a encarrilar perquèaquí estem parlant de crear una oficina de suport a les urbanitzacions,perquè, doncs per intentar donar un millor servei diem de crear però podriaser perfectament de redistribució de personal i de serveis especialitzats peratendre aquestes problemàtiques que entenem que no són problemàtiquesentre ells, nosaltres entenem que són problemes de ciutadans de Tordera queviuen a les urbanitzacions i com a talls se’ls ha de donar sortida, i solució iper això proposàvem simplement la creació d’un servei i una oficina de suporta les urbanitzacions com un primer pas. A veure, no dubtem de la feina queestà realitzant l’equip de govern actual, doncs de millorar les actuacionsurbanístiques doncs a les urbanitzacions, incrementar les actuacions que s’hirealitzen, no ho dubtem que ho està fent, però perquè no especialitzaraquests serveis, perquè no, quan recordem que era una proposta que estavatambé en el seu programa electoral, no ho entenem. I tornem a encarrilar elque es estrictament la moció vull dir que no hi vegin tres peus al gat, nosaltresquan ens vam presentar a les eleccions municipals, vam fer una roda deconverses per gairebé totes les urbanitzacions del municipi que vam poder ,vam parlar amb els seus òrgans de gestió , ECUS , juntes, associacions, amb


56

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

qui vam poder doncs perquè el temps era limitat, però no hi havia ningú querebutges aquesta idea de crear perquè no doncs una oficina diguem-li uncentre, diguem-li una Regidoria, posem-li el nom que li posem, però un lloc ontrobessin recolzament i on trobessin un servei especialitzat per atendre lesseves problemàtiques que recordem són problemes de ciutadans de Tordera.Per tant agrairia que el debat el centréssim també doncs amb això en sicreuen o no creuen si és adient o necessari crear aquesta oficina i començara treballar entre tots representants polítics i de les urbanitzacions per establirquines funcions i serveis ha de donar aquesta oficina simplement això, araavui aquí no volíem amb aquesta moció debatre més enllà sinó assentar lesbases per solucionar d’una forma pausada però alhora amb uns objectiusclars i programats doncs les diferents problemàtiques que pateix cadaurbanització, simplement això una oficina de suport a les urbanitzacions, i pertant han anunciat que hi votaran en contra però des del nostre punt de vistano ho podrem entendre. Res més.

Alcalde: alguna altra intervenció d’un altre grup municipal?

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: A veure, a mi m’agradaria potser per situaruna mica les coses, perquè jo penso que és un tema prou important perquèaconseguíssim tots plegats arribar a una entesa, crec que és evident que totsels regidors que estan en aquesta taula consideren que s’hauria de fer unplantejament en quant a crear una oficina de suport encara que diguem quees pot fer d’una manera o es pot fer d’una altra , jo penso que amb la mocióde MAPT hi ha el segon punt que és molt important que és crear una comissióformada per un representant de cada grup polític i per representants de cadauna de les urbanitzacions a l’objecte de determinar el contingut i serveis arealitzar per part d’aquesta possible oficina de suport a les urbanitzacions ,potser fora el moment doncs que tots estiguéssim d’acord en crear aquestacomissió i fer una proposta llavors molt més acurada en el proper ple que esfaci perquè aleshores ja hauríem tingut la oportunitat de parlar amb tots elsrepresentants de les urbanitzacions dins d’aquesta comissió, no se si això éso no viable però penso que seria la manera d’enfocar en aquests moments eltema.

Alcalde: gràcies. Per a situar el grup de Convergència i Unió perquè crec quede les intervencions dels regidors es dedueixin coses diferents que el quepreteníem. La qüestió és que entenem que hem de saber com encaixaaquesta proposta dins de l’àmbit de l’actuació que estem fent nosaltres, elregidor el que explicava és justament que estem treballant en aquest sentit,de fet la creació de l’empresa pública és una empresa de gestió urbanística, lafamosa empresa que n’hem parlat durant tot el ple avui, és una empresa degestió urbanística, es diu Tordera Urbanística Activa , per altra banda iparal·lel a la creació de l’empresa, estem treballant amb una oficina de suportal ciutadà, aquestes dues coses que s’estan treballant conjuntament per partdel govern, és l que ens fa dir en aquests moments que aquesta proposta que


57

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

ens ha vingut de sorpresa i sense massa temps per a discutir-la com la femencaixar a tota la feina que malgrat els grups municipals desconeguinnosaltres estem fent des del govern perquè quan estàveu dient tots plegatsque cada un dels programes ho tenen és veritat el que diu el MAPT que CIUtambé i com que CIU te el seu programa i ens ha tocat governar perquè elpoble ens ha donat aquesta feina nosaltres immediatament ens hem posat atreballar ja ho havíem fet durant el mandat anterior i aquest ens hem posatconcretament a treballar en aquest sentit. Per tant el que estem dient ésaquesta proposta no es contraposa a la idea aproximada que te el grup deCIU però entenem que en aquests moments i ara i per sentat la setmanapassada en la comissió informativa no encaixa amb tota la feina que hemestat fent fins ara que a mes a més va acompanyada d’altres serveis que noson d’Urbanisme però que si que són serveis al ciutadà, que aquesta qüestióde l’oficina de servei al ciutadà també es va parlar a la comissió informativaper part meva. El nostre vot no és en contra de la oficina, no es en contra dela gestió que s’hagi de fer amb les urbanitzacions perquè em penso quesobradament hem anat demostrant que hi participem de les actuacions de lesurbanitzacions amb les discrepàncies que siguin necessàries, però mai diràningú que el govern municipal no ha anat a les assemblees de lesurbanitzacions, que no ha parlat amb les entitats de conservació, que no hatreballat fent obres d’urbanització a Mas Mora, Niàgara, com deia el regidor,que per tant aquesta feina la fem, i la voluntat és seguir-la fent i seguir-la fentde la millor manera possible malgrat sigui complicat, es veritat són ciutadansque venen d’altres llocs i ocupen les urbanitzacions i per tant són ciutadans deTordera i fins i tot jo m’atreveixo a dir que sóc un d’aquests ciutadans que vaarribar a Tordera a una urbanització i avi és l’alcalde del poble, i per tantevidentment està clar que són ciutadans i que son ciutadans com els que hanvingut d’altres ciutats com els que han nascut al poble o municipi, nomésfaltaria, per tant, repeteixo que la idea és de quina manera encaixem aquestaoficina i no el fet de no creure amb la participació de l’Ajuntament amb lainformació de l’ajuntament amb cada una de les urbanitzacions perquè entred’altres coses com deia el regidor, específicament cada urbanització te unaproblemàtica diferent i tampoc en una reunió conjunta amb les urbanitzacions,amb totes, les problemàtiques es poden resoldre, es diferent la problemàticaque te Mas mora , que en aquest moments està a punt d’acabar les obresd’urbanització definitivament, Niàgara que l’ajuntament està fent les obres persistema de cooperació, o les Ferreres que és la única que te sistema decompensació encara per revisió del Pla general i que hi ha diferentssentencies que van cap a un costat o cap a l’altre i per tan cada una d’elles esdiferent i per tant s’ha de tractar en diferent sessió. I aquesta és la qüestió perla qual nosaltres estem dient que de quina manera i creiem que no es momentd’aprovar aquesta moció per part de CIU perquè tenim altra feina feta i quefins i tot no hem pogut parlar d’aquesta proposta, perquè fa s’ha presentat fanomés 8 dies concretament i no ens ha donat temps d’explicar que hem fetfins ara i de quina manera encarem l’ajuda a les urbanitzacions es per aixòque votem que no.


58

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

En haver-hi diferents vots anunciats, si us sembla, passaríem a la votació.Vots a favor de la moció serien 8, vots en contra de la moció 9. Per tant,quedaria rebutjada la proposta de moció per 9 vots en contra i 8 a favor.

8. Moció que presenta el grup municipal d’ERC per a la instauració de lafigura del defensor del ciutadà com a institució municipal per a ladefensa dels drets i llibertats reconeguts per l’ordenament jurídic a favordels ciutadans i ciutadanes.1.ADMINISTRACIÓ GENERAL1.2.1.7.MOCIONSAlcalde: ara passaríem al punt del ordre del dia que ocupava al núm. 7concretament. El regidor Juan Tusell, per qüestions de salut, s’ha de retirardel Ple.

La moció presentada, que discutirem ara, és la presentada pel grup MunicipalERC per a la instauració de la figura del ciutadà com institució municipal perla defensa dels drets i llibertat, reconeguts per l’ordenat jurídic a favor delciutadans i ciutadanes.

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: gràcies, el text explica perfectament elque proposem nosaltres des de fa ja uns mesos des de la pròpia campanyaelectoral aquestes anteriors eleccions municipals van defensar la creaciód’aquesta figura de la figura del defensor del ciutadà com un ens que permetiposar bastant més oli a l’engranatge de la maquinaria de la relació delciutadà.

I a l’Ajuntament és evident que es produeixen diferències sovint, és evidentque es produeixen problemes sense anar mes lluny, en aquesta pausa quehem fet en aquest mateix ple, estava parlant amb ciutadans de Tordera quetenien diferencies notables amb l’Ajuntament per problemes ocasionats deguta una decisió de l’Ajuntament concretament sobre el transport escolar, lesqüestions dels problemes, les diferencies que es poden crear per lasactuacions de l’Ajuntament tenen moltes vies possibles de solució per a trobarun filtre entre mig que permeti canalitzar-les, asserenar-les , meditar-les,estudiar-les posar tots els elements de judici sobre la taula, per poder ferrecomanacions que facilitin tant a l’Ajuntament donar resposta als possiblesproblemes creats com els ciutadans per trobar un ens que els escolti, que elsempari que els hi doni suport, creiem que es molt important i més quanTordera ja està arribant a aquest nivell de població en que la fàcil relació deltu a tu, entre el Alcalde i qualsevol ciutadà cada vegada es va allunyant més amida que creix un municipi es evident que allò de trobar a la persona quedecideix pel carrer es fa més complicat, és en aquest sentit que presentavenaquesta moció demanaven la creació de la figura del defensor del ciutadà i éstambé amb aquest sentit en que la moció que presentem, te un caràcterabsolutament ampli i expressament difús, nosaltres el que no volien era


59

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

demanar la creació d’un òrgan absolutament predissenyat, prefet, i amb unescaracterístiques molt concretes perquè entenem que el que val la pena, queels propers mesos els regidors del ple d’aquest Ajuntament discutir iconsiderar quina és la millor manera de crear aquesta figura, quin contingut,quines competències aquest ple li haurà d’atorgar posteriorment a traves del’aprovació d’una ordenança i evidentment si aquesta feina es pot fer abansdel que nosaltres preveiem aquí del que és el mes de gener 2005, que esquan entenem que podria entrar perfectament en vigor amb tota la feina feta,ben feta, repensada i ben repensada i se li podria donar també un continguteconòmic aquesta oficina del defensor del ciutadà, perquè pogués funcionar,evidentment si la feina està feta abans es podria aplicar abans, per aixòportàvem aquesta moció al ple, de la creació d’aquesta figura del defensor alciutadà que entenem pot ser molt positiva per la relació dels ciutadans il’administració i que pot donar molt bon servei, aquelles persones que avegades senten que per l’actuació de l’Ajuntament algun dret o alguna de lesseves qüestions que tenia amb l’Ajuntament poden haver quedat ferides.

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: nosaltres en aquest cas serem breus,estem d’acord amb la proposta que ens presenta ERC, l’únic agafant la ideade debatre-la i treballar-hi properament tots els grups, en quines funcionss’ha de tenir aquest defensor i amb quins mitjans l’hem de dotar a l’horatambé fer l’apunt com ja vàrem expressar també a la comissió informativa dela necessitat també de no duplicar actuacions que es puguin realitzar jasiguin de l’àmbit de l’organisme com les funcions que desenvolupa el jutge depau, i trobar un mecanisme , doncs per donar un mecanisme per donarcobertura , entenem nosaltres necessitat de que hi hagi un òrgan que defensiels drets dels ciutadans respecte a les administracions públiques d’àmbitlocal i les figures que tenim ara per ara i que estan funcionant , per tant ambaquesta idea oberta i de debatre la proposta, nosaltres expressem que hiestem d’acord i per tant votarem a favor.

Alcalde: gràcies Sr. Alsina, la Sra. Rodríguez per PSC.

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: si, el nostre grup evidentment també estaràd’acord o votarem a favor de la proposta entre altres coses, perquè el textdels acords son precisament realitzar els treballs necessaris per la redaccióde l’ordenança , es a dir, anar configurant una mica quines han de ser lesfuncions, crec que hem de tenir en compte que quan fem aquesta figura, esuna figura que és molt arbitral , per tan per que tingui realment una eficàcia lapròpia administració se l’ha de creure perquè com està passant reiteradamentel Síndic de Greuges demana a l’Ajuntament de Tordera informació i aquestno l’anota i passen mesos abans que no doni una informació i moltesvegades d’alguna manera molt cesgada , evidentment crearem una figuraperò no tindrà una operativitat, per tant jo crec que h ha d’haver el compromísde que realment si es crea una figura i se li dona un contingut doncs aquestavia de diàleg que és obra a traves del defensor del ciutadà que també la tenim


60

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

a través de la Generalitat amb el Síndic de Greuges, pugui realitzar la sevafunció i que pugui realitzar la seva funció de manera que realment el ciutadàobtingui el seu benefici, per tant el nostre vot serà favorable amb el benentèsde que crec que és important que tots plegats realitzem els treballs per lacreació de l’ordenança fins i tot si no estic equivocada nosaltres tenim jaalguna copia d’ordenança d’altres municipis perquè aquest tema l’hem tinguta sobre de la taula, estava també dins del nostre programa i per tant era untema que l’hem estat treballant però clar, sempre partint de la base de que sicreem una figura ens l’hem de creure perquè aquesta pugui ser realmenteficaç, no, perquè sinó ens trobaríem amb un deute novamenteconòmicament i que no tingues una eficàcia.

Alcalde: gràcies, per part del grup de CiU, també anunciar el nostre vot afavor d’aquesta moció, explicant el mateix que explicava el PSC, estemaprovant una moció que suposa començar a treballar amb la voluntat d’arribara tenir aquesta figura amb marxa i una mica el que parlaven a la comissióinformativa que avui i que ara faig pública amb el ple, era aquesta idea que enJosep Alsina posava damunt la taula, d’aprofitar oficines existents que fanfeines semblants, com el Jutge de Pau, parlar-ne d’aquesta possibilitat, parlar-ne també amb ell, parlar amb (....) municipals, si s’arriba a consensuar iaprovar pel ple que es creï l’oficina primer i segona desprès si es fusiona ambel Jutge de Pau com es fa tant d’acord absolutament amb la creaciód’aquesta figura, que malgrat s’ha tingut algun problema, un concret amb uncas concret, amb el Síndic de Greuges, entenem que ens la creiem , ens lacreiem força i és voluntat del grup de CiU, que existeixi i que hi hagi aquestapossibilitat per part del municipi de Tordera, entre altres coses, perquè és certque el creixement del municipi suposa més dificultat per arribar als regidorsdels grups i també més probabilitats de que hi hagi una actuació municipalque pugui perjudicar, sigui, que habitualment és involuntària, però que potprovocar alguna situació complicada que una persona neutral pot ajudar aresoldre, per tant, absolutament d’acord l’aprovació d’aquest punt de ordredel dia.

No havent vot anunciat, ni paraules demanades, s’aprovaria aquesta mocióper unanimitat del Ple.

ACORDAtès que Tordera és un municipi que compta amb una població de més de10.000 habitants, on l'augment progressiu del nombre de ciutadans afegeixcomplexitat a les tasques a realitzar per part de l'Ajuntament.

Atès que en l'exercici de les seves funcions, l'Ajuntament de Tordera potincórrer en actuacions perjudicials per als ciutadans o de les seves accionsse'n poden derivar problemes innecessaris per als habitants de Tordera.


61

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Atès que la legislació vigent preveu la potestat de creació per part del Ple del'Ajuntament d'un òrgan que vetlli pel compliment de la legislació per part delpropi Ajuntament i la defensa dels drets i llibertats reconeguts als ciutadans.Aquesta figura és previst que s'anomeni Defensor del Ciutadà.

El Defensor del Ciutadà permetria resoldre, per la via de la conciliació, lamajoria de contenciosos que es produïssin entre l'Ajuntament i els ciutadans.

Conegudes, doncs, aquestes consideracions, el Ple de la corporació, aproposta del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i perunanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan CarlesGarcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. ÀngelsCayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles AuletSalvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyorsConxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David GrimalVerdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, delPSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Jordi PerezSalmeron, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA:PRIMER.- Realitzar els treballs necessaris per a la redacció i posterioraprovació d'una ordenança municipal que instauri la figura del Defensor delCiutadà, en reguli l'àmbit d'actuació, les funcions, i les restants consideracionsnecessàries per a què pugui operar.SEGON.- Endegar les accions de comunicació necessàries per a donar aconèixer la creació d'aquest òrgan i les funcions que tindrà.TERCER.- Realitzar les previsions econòmiques necessàries per tal que, uncop creat l'òrgan, pugui iniciar el seu funcionament el mes de gener del 2005.QUART.- Informar d'aquest acord a totes les entitats de Tordera.

9. Moció que presenta el grup municipal del MapT sobre la cooperaciópel desenvolupament dels països del Tercer Món.1. ADMINISTRACIÓ GENERAL1.2.1.7.MOCIONSAlcalde: passem al novè punt de l’ordre del dia, un altre moció que presentael grup municipal del Moviment Alternatiu per Tordera (MapT) sobre lacooperació del desenvolupament del països del tercer mon.

Alcalde: en Josep Alsina, pot intervenir.

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: sí. La proposta, la moció es força claraés a favor que es destini el 0’7% de les inversions reals, entenem doncs queel pressupost d’aquesta entitat, però també conjuntament amb el pressupostdoncs que conformen altres organismes i aquí entenem que s’han destinat


62

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

força inversions que ara ja realitza l’empresa municipal Tordera UrbanísticaActiva i que per tant aquest 0’7% a l’hora de fer el càlcul també s’hauriad’entrar a computar aquesta empresa, no?, fet aquest aclariment doncs, perpart nostre, el desig doncs de que aquesta proposta sigui assumida pelsaltres grups d’aquest consistori.

Alcalde: altres intervencions?

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: per part d’ERC aquesta moció seràassumida entenen que l’esforç que realitzen totes les administracionspúbliques, ha de ser un esforç destinat a aconseguir resoldre els problemesdel mon on vivim, és evident, que des de l’Ajuntament de Tordera no podemsolucionar, però si el nostre granet de sorra, el podem aportar i aquesta xifra,calculada ja fa molts anys però que s’ha convertit amb un símbol, també calque ens la fem nostre i que per tant l’Ajuntament de Tordera arribi a aquest0’7% de diners destinats a la cooperació i desenvolupament i més crec queaquest any pot ser un bon moment per assolir aquesta xifra perquè una ONGde Tordera, un dels seus projectes s’ha vist inclòs dintre del pla de projectes asubvencionar pel Fons Català de Desenvolupament amb la qual cosaaugmentar la participació de l’Ajuntament amb cooperació internacional através del Fons Català de Desenvolupament alhora també pot servir perfinançar un projecte de una ONG de Tordera, o sigui que el moment entencque pot ser el més indicat de tots, com deia el meu vot serà favorable.

Alcalde: Gràcies. La Sra. Rodríguez del PSC.

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: no és la primera vegada que el ple del’Ajuntament de Tordera pren aquest acord, la ferma voluntat d’anar aplicant el0’7%, potser sí que en aquesta legislatura, però molts dels regidors que estemen aquesta taula, aquest acord ja s’havia pres, evidentment, la ferma voluntathi és, el que passa és que de vegades cal veure de quina manera esdesenvolupa. Crec que no està de més i, per tant, el nostre vot també seràfavorable a manifestar la voluntat que el Consistori arribi a aplicar aquest0,7%.

Alcalde: val, gràcies, per part de Convergència i Unió, cap problema enl’aprovació de la moció, estem a prop del 0,7 % de la inversió total, no estemmassa allunyats i, per tant, és un esforç no gaire excessiu arribar a aquestaquantitat concretament, però sí que vull fer, malgrat el nostre vot favorable,una reflexió al voltant de l’ajuda als països del Tercer Món i a la solidaritat dela qual tots hem fet bandera, tots plegats entenem que el nostre discurs és afavor de solidaritzar-nos amb aquests països del Tercer Món i de solidaritzar-nos amb la pròpia gent del nostre entorn. Jo he explicat en diferents ocasionsque és important arribar a fer aquesta aportació perquè hi ha gent que s’hopassa molt malament arreu del món, però també és veritat que el creixementde les situacions crítiques al nostre voltant és també un creixement molt


63

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

evident i en moltes ocasions ens hem estimat més, els governs municipals, nonomés el govern de Tordera sinó molts d’altres, dotar de partidespressupostàries les necessitats més properes, per una raó molt clara i moltsenzilla: els ajuntaments som la primera línia de foc, som aquells que hem deresoldre els problemes que les altres administracions no resolen, és molt mésfàcil i molt més fred, per part de les administracions superiors a nosaltres,qualsevol que estigui per sobre de nosaltres, arribar a fer una aportacióeconòmica a espais del Tercer Món, però les administracions de primer ordreveiem el drama humà i es pot dir així, al propi municipi en moltes ocasions, iquan estàs dintre d’aquest àmbit i veus exactament el que està passant, enmoltes ocasions, d’aquella partida fas una aportació a altres espais perquèrealment ho necessiten i ho necessiten gent de casa. I aquesta és ladiferència quant a l’aportació del 0,7 % quant la proposen les grans veus anivell estatal, les grans veus a nivell autonòmic i fins i tot les grans veus anivell provincial, però quan fan aquestes propostes, que les fan globals per atots, se n’obliden que els que patim directament la situació econòmica i de lamisèria de molta gent som els ajuntaments, perquè ho veiem cada dia, itambé caldria demanar a aquestes administracions que aporten, hauriend’aportar més quantitat als finançaments municipals que, a banda de feracords de l’aportació del 0,7 % de tothom, facin acords d’aportar més alsmunicipis perquè d’aquesta manera sí que podrem fer amb tranquil·litat lesdues coses, fer per una banda una ajuda important, incrementar l’ajuda deserveis socials i a la societat que ens envolta, i poder fer aquesta ajudahumanitària a la resta dels països del món. Repeteixo, crec que és unaassignatura pendent de les administracions superiors a nosaltres que nopateixen aquesta situació a flor de pell, nosaltres sí, i que acorden queaquesta és la partida que s’ha de destinat, possiblement, els països ricshaurien de destinar més d’un 0,7 %, segur que sí, aniríem potser millor i nopassarien algunes de les coses que passen, que les provoca la misèria ipodríem entrar a parlar de les situacions que s’han viscut aquest mes a l’EstatEspanyol, que de vegades vénen a causa de la misèria, i això és moltevident, però que consti que també a escala local patim aquesta situació, diraixò i dir que solidaritat és molt això, i és molt més també altres qüestions iaprofitant, encara que no tingui res a veure, recordo que la solidaritat l’hem defer possible nosaltres cada dia, no només ajudant al Tercer Món, no nomésajudant a aquells que potser s’han d’adreçar a entitats perquè els donin demenjar, sinó essent solidaris al carrer. (...)

Se sotmet la proposta a votació i es aprovada per unanimitat dels assistents.

ACORDAtès que tots els organismes internacionals i nacionals que actuen en el campde la cooperació pel desenvolupament dels països de l’anomenat tercer mon,i en especial ONG’s i la mateixa ONU, exigeixen una major implicació de les


64

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

administracions públiques dels països desenvolupats o del primer mon per talque cooperin econòmicament en el seu desenvolupament,

Atès que per reduir la fam, misèria, els conflictes i les diferents problemàtiquesd’aquests països subdesenvolupats, és imprescindible que la comunitatinternacional contribueixi decididament en el seu desenvolupament econòmic,cultural i social,

Vist que des de fa anys, es recomana a les administracions públiques quecontribueixin en el desenvolupament d’aquests països, destinant com a mínimdel 0’7% del seu corresponent pressupost en inversions reals, per ajut altercer mon,

Atès que l’Ajuntament de Tordera en els seus darrers exercicis pressupostarisnomés ha destinat anualment, per ajut al tercer món, un total de 9.015,00 €,és a dir, poc més d’un milió i mig de les antigues pessetes, essent aquestaxifra equivalent a poc més del 3% del pressupost municipal en inversionsreals, mitjançant aportacions al Fons Català de Desenvolupament i a lesentitats locals que treballen en el món solidari com són Tordera amb Luya iSanta Rosa,

Atès que creiem necessari fomentar i millorar la cooperació peldesenvolupament d’aquests països des de l’àmbit municipal, i així i en lamesura del possible, contribuir a minorar i solucionar les greusproblemàtiques que pateixen aquest països i les seves gents, que de retruc,també ens afecten directament,

Atès que la Constitució Espanyola en el seu article 140 i concordants,garanteix l’autonomia dels municipis en el govern i administració municipal.

El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal del M.A.p.T, i perunanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan CarlesGarcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. ÀngelsCayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles AuletSalvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyorsConxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David GrimalVerdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, delPSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Jordi PérezSalmeron, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA:

PRIMER.- Manifestar la ferma voluntat d’aquest consistori, de fomentar imillorar la cooperació pel desenvolupament dels països del tercer mon, anivell municipal, des de tots els seus àmbits: econòmic, social, cultural...


65

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

SEGON.- Crear una partida en el pressupost municipal d’aquesta corporació,per import equivalent al 0’7% de les inversions reals, amb l’objectiu decontribuir a la cooperació pel desenvolupament de països del tercer mon,destinant aquesta aportació a projectes concrets realitzats per ONG’s locals od’àmbit català.TERCER.- Crear una Comissió, formada per un representat de cada gruppolític municipal i ONG’s locals, per tal d’escollir els projectes a finançaranualment amb l’aportació municipal, i realitzar l’oportú seguiment d’aquestprocés de cooperació solidària.QUART.- Notificar aquest acord de Ple a les ONG’s locals; Tordera amb Luyai Santa Rosa.

10. Moció que presenta el grup municipal del MApT a favor de la sardanacom a patrimoni de la Humanitat.1. ADMINISTRACIÓ GENERAL1.2.1.7.MOCIONSAlcalde: anem a la darrera moció presentada moció que és presentada pelMoviment Alternatiu per Tordera a favor de la sardana com a patrimoni de lahumanitat.

La paraula per en Josep Alsina del MapT.

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: si, també seré molt breu en aquestaocasió. Només esmentar que es un proposta que ve donada per la Campanyainiciada per aquesta agrupació sardanista i que tenim coneixement de queaquí a Tordera doncs també es vol iniciar tot una campanya de recollida designatures per donar suport a aquesta campanya, res més i també mostrar eldesig de que els demés grups municipals es sumin a aquesta proposta.

Alcalde: gràcies. Bernat Costas d’ERC.

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: si, el grup d’esquerres evidentment essumarà simplement demanaria si es pogués afegir amb el següent puntsegons que es trasllades aquest acord a l’agrupació sardanista Antavianatambé del nostre municipi.

Alcalde: d’acord. La senyora Rodríguez del PSC.

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: evidentment el nostre vot serà favorableentenem que és una bona iniciativa i que esperem es pugui confirmar.

Alcalde: d’acord, gràcies, per part de CiU, exactament el mateix, entenemdons que amés la sardana a Tordera es un emblema important, tenim unaplaça dedicada, tenim un grup sardanista, dos, una entitat sardanista molt


66

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

important que fa molta feina i tenim un grup d’èlit que és la colla Antaviana,per tant, absolutament a favor, però recordar al senyors regidors que ladansa de Catalunya la sardana, és una dansa viva i que més de recolzar-lal’hem d’aprendre a ballar per aquells que no en saben.

Hi ha un incís... assumim la proposta d’Esquerra. A més a més, doncs sis’inicia com ens han comunicat aquesta campanya de recollida de signaturestambé fora bo notificar-ho a les altres entitats del municipi, també que s’hapres aquest acord, per donar-los coneixement.

Alcalde: d’acord, des de l’oficina que porta les entitats, es farà. Molt be,doncs quedaria aprovada aquesta proposta per unanimitat, acabaríem lesmocions aquí

ACORDAtès que la Federació Sardanista de Catalunya durant l’últim trimestre de l’any2003 ha iniciat una campanya per tal de promoure la sensibilització ciutadanai aconseguir que la UNESCO declari la sardana PATRIMONI DE LAHUMANITAT dins dels bens immaterials.

El Ple de la corporació, a proposta del grup municipal del M.A.p.T, i perunanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan CarlesGarcia Cañizares, Arseni Garcia Matas, Josep Llorens Muñoz, M. ÀngelsCayró Pujol, Rafel Matas Ribas, Mercè Jiménez Subirós, Carles AuletSalvador, Joan Tusell Barber i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyorsConxita Rodríguez Cara, Josep Joan Romaguera Ferrer, David GrimalVerdura, Jaume Romaguera Ferrer i Montserrat de Diego Mitjans, delPSC(PSC-PSOE)-PM, dels senyors Josep Alsina Romaguera i Jordi PerezSalmeron, del M.A.p.T i del senyor Bernat Costas Castilla, d’ERC-AM,

ACORDA:PRIMER.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Tordera a la campanya desensibilització ciutadana perquè la UNESCO declari la sardana PATRIMONIDE LA HUMANITATSEGON.- Traslladar aquest acord a la Federació Sardanista de Catalunya, al’Associació La Nostra Dansa i al Consell de Cultura Municipal de Tordera.

PRECS I PREGUNTES

11. Precs i preguntes.Alcalde: passaríem a l’onze punt d’ordre del dia que es concretament precs ipreguntes. Començaríem per Esquerra Republicana, si en té.

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: simplement per refrescar la memòriaentre les actes que hem d’aprovar avui d’anteriors plens, llegeixo textualmentuna resposta que va donar el regidor Sr. Aulet a una pregunta meva sobre la


67

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

redacció del pla d’emergències municipal, em deia, està pràcticament acabat,em podria comprometre a que el mes de febrer podríem fer una reunió tots elsgrups polítics perquè ho veiéssiu abans de portar-ho a la aprovació de ple,agrairia que ens diguessin, si realment està acabat no està acabat o quanpodrem fer aquesta famosa reunió. Llegeixo una altre resposta també unapregunta meva al Sr. Alcalde , li parlava del reglament orgànic municipal quehem parlar moltíssimes vegades, també llavors ens deia que en pocs diestindríem la resposta definitiva, la proposta definitiva la tenim, no la tenim, elshi agrairia quina és la situació i si ens podem posar ja per fi tots plegats aenfilar l’agulla, recordant a banda que tenim també pendent la convocatòria dela comunió especial de comptes que també havia de ser per ja. Una pregunta,sobre un concepte que crec que no està excessivament clar amb la manerad’actuar del Govern Municipal actual, a veure, és el concepte d’urgència,amb quant temps fa que sabem que s’acabarà la construcció d’un pavelló ique caldrà contractar bidells, personal de neteja, bastant, quant temps faque els diferents regidors d’aquest ple els venim dient que quant s’acabi elPavelló caldrà un pla d’usos, caldrà contractar personal hi ha dos decrets delsdarrers dies, si no m’equivoco, del dia 19 de març, de l’Alcalde contractantper urgència personal per realitzar tasques amb aquest Pavelló Municipal,entenc que no és una qüestió susceptible d’urgència si tots sabien que elPavelló s’acabaria i que per tant haver seguit perfectament un altre maneravia de contractació d’aquest personal, em diran que és només per tres mesosi que després com que volen crea la fundació privada.......... però el temapersonal es podria haver contractat perfectament primer i desprèstraspassar-lo i contractat pel procediment que toqui, arrel d’això amb aquestmateixos dies, l’Alcalde també va decretar la contractació d’un agent policialocal amb regim d’interinatge per cobrir una vacant entenc que els propersmesos i properes setmanes, es convocarà el concurs per ocupar aquestaplaça , no de forma interina sinó de forma definitiva. Entenc que quan vostèsen el pressupost que han aprovat abans parlem que durant aquest any 2004,es crearà, que suposo o entenc que deu ser aquesta, per urgència, unaplaça per conserge amb minusvalia grup E, una plaça peó neteja viària grupE, una plaça guàrdia municipal grup B, una plaça auxiliar administratiu pellocal de rehabilitació, l’amortització de la plaça de subinspector i la creacióde la plaça d’inspector, la vacant de caporal a policia i la plaça responsable desuport social totes aquestes, suposo, que quan es facin, quan es canviïn degrup, sabent-ho amb temps, perquè el pressupost l’han aprovat ara i això hoanirem fen durant els propers mesos s’agilitaran molts concursos pertinents ique toquen, o es faran per urgència també, es clar, si ho sabem ja ara, ja noserà per urgència. En tot cas transformo la pregunta amb un prec, els pregoque totes aquestes qüestions no es facin per urgència, si realment no ésurgent. A banda d’això, un parell de preguntes, una pregunta i un prec, lapregunta és sobre el fòrum jove aquesta eina a treves d’internet correuelectrònic, amb la que tothom que vulgui es pot inscriure i es pot relacionar,l’eina està molt be, molt be darrerament un xic morta, la gent no hi participamassa, el que ens preocupa és l’ús que se’n fa des de la pròpia Regidoria de


68

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

joventut, entenc que la pròpia Regidoria de joventut, hauria d’anar proposantde tant en tant continguts no només informant quant hi ha reunió del consellde joventut, i amb la quantitat de correus electrònics que hi ha dient quealguna cosa no funciona amb la política de joventut d’aquest municipi, perquèamb els propers mesos, des que estic registrat només faig que rebre correus,dient que no funciona, que el consell de joventut no funciona, que aquestfòrum tampoc no acaba de servir, la pregunta és, a banda de la redacciófutura d’un pla d’actuació d’un pla de joventut, se està treballant, s’estàdiscutint, s’està parlant sobre mecanismes per donar una miqueta de vida aaquesta qüestió que sembla, al menys que els joves que participen al fòrumjove, diuen que està absolutament mort, agrairia que ens poguessin explicarquines son les accions que estan portant a terme. A banda d’això una qüestió,venim parlant i es una qüestió que ronda per sobre de la majoria dediscussions que tenim amb aquest plenari, discutim del que es farà del que noes farà, si cal fer una llar d’infants, no cal, si cal la fem, la impressió queaquest regidor te des que és amb aquest Ajuntament, es que moltes de lescoses que fa l’equip de govern, les fa a salt de mata, com si diguéssim, noentra comença la legislatura i planifica i preveu l’haurem de fer durant tots elspropers quatre anys, quin ordre, quin concert, més o menys nan preveien elsrecursos en que es contaran, això, a tot arreu se’n diu pla d’aprovaciómunicipal, pregaria que es crees alguna eina, es redactés alguna eina amb laqual , la resta poguéssim veure el que hi ha a fer amb els proper quatre anys,al menys les línies mestres, ho dic perquè ens pot passar que demanem lacreació d’una oficina de suport a les urbanitzacions i ens diuen que com jaestem preveient fe no se que, clarifiquem una miqueta i posar sobre paper,els pregaria totes aquestes qüestions, i finalment una pregunta, jo tinc entèsque les empreses de telefonia quant una empresa o administració contractavalínies de telèfon normalment els terminals de telèfons mòbils, els hi regalaven,en tot cas els deixaven amb un preu molt inferior a preu de mercat, ho dicperquè m’ha sorprès moltíssim , res, una curiositat de res, la comissió degovern de 18 de desembre aprova pagar una factura per la compra d’untelèfon mòbil per al regidor Arseni Garcia Matas de 425 euros, entenc que siles empreses rebaixen, les empreses de telefonia, regalen els telèfons mòbilsa les empreses que contracten gran volums de facturació i un Ajuntamentevidentment te un gran volum de facturació telefònica, com carai poden pagar425 euros per un telèfon mòbil o m’ho expliquen o la veritat que no ho entenc.Gràcies.

Alcalde: en Jordi Pèrez del M.A.p.T

Jordi Perez Salmeron.-M.A.p.T: bé, jo començaré i en faré un parell més.En primer lloc, una pregunta sobre les actuacions que s’estan portant a termeals carrers de la vila, s’ha comentat que en el pressupost per l’any 2004, hi haun seguit de reparacions als carrers al centre de la vila, i clar, lògicament elque si ens plantegem des del moviment alternatiu per Tordera, quinaplanificació o quina solució intentem pensar que en definitiva se’n vol donar a


69

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

tots aquest moviments dels carrers de la vila i totes aquestes lloses, ques’estan trencant dia rera dia, al pas de qualsevol vehicle, llavors voldria llençarun prec.I un aclariment que m’agradaria que ens fes l’equip de govern de CiU, i esque fa pocs dies varen tenir la sort que s’inaugurà el nou centre derehabilitació, gràcies a l’esforç dels voluntaris de Tordera i lògicament hempogut comprovar que dintre del centre de rehabilitació hi ha un servei deinfermeria privat del qual l’Ajuntament també està fent promoció llavors clar,no sabem que exactament si entren competències directa amb aquest serveid’infermeria privat, amb el que és la sala en sí de rehabilitació que en principiés un servei que entenem que és públic. Llavors, vàrem treure l’últim butlletídel nostre grup Escacimat... varen treure unes fotografies, que crec que sonbastant eloqüents sobre l’enllumenat de Sant Pere, clar, la nostre sorpresa vaser comprovar que s’havien fet una sèrie d’actuacions per millorarl’enllumenat de Sant Pere i varen comprovar, que alguns carrers que s’havienfet aquestes actuacions i altres carrers, concret un d’ells, si no recordomalament, seria el carrer dels aiguamolls, no s’ha fet cap actuació respecte amillorar aquest enllumenat, entenem que tots els veïns o cap, es així desenzill. També recordar tal i con ha fer el regidor d’ERC, que fa sis mesos, elple ordinari del mes de setembre de l’any anterior, es va aprovar les auditoriestant urbanístiques com les auditories econòmiques, es ser que varen rebre lanotificació de Diputació de l’auditoria econòmica que no en rebut capnotificació , que jo tingui constància, que el grup tingui constància, que no enrebut cap notificació de l’auditoria urbanística, i que encara no s’ha creat nis’ha cridat la comissió especial de comptes, per poder fer els seguimentd’aquestes auditories, entenem que es necessari, si més no en caràcterd’urgències abans del proper ple ordinari crear o convocar aquesta comissió,si no , no serveis de res tenir acords de ple i no fer res. Ja per finalitzar ipassar amb Pitu, ahir per a Radio Tordera, el Sr. Alcalde va ser entrevista, be,va sortir la gravació de l’entrevista i va dir que ja sabia on ubicaven el noucentre d’Assistència Primària, el nou CAP, la nostra pregunta es on s’ubicaràel nou Cap, que suposo ja ho sap l’equip de govern si tenen el projecte fet, iquant pensant dur-lo ha terme, ja que en pressupost del 2004, no hi constacap partida, a part de l’arranjament potser dels terrenys, simplement siaquestes actuacions es duran a terme durant aquest anys 2004 o es en vistesa posteriors anys.

Josep Alsina Romaguera.-M.A.p.T: Jo en faré dues més, també seguint lalínia doncs que expressava en Jordi, a la nostra revista Escacimat, publiquemdiferent opinions de la gent del municipi , també fotografies posant demanifest diversos fets i una de les qüestions que s’expressa és laproblemàtica, dons, la intervenció del regidor d’urbanisme de l’anterior puntde l’ordre del dia, anava encamina per a qui, i per que no, dons li farem lapregunta, sembla ser que tenim coneixement que la gent de les Farrerestenen diversos problemes, com a tothom te hi més estan ubicats en unaurbanització, dons que històricament a patit problemes.


70

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

Ens han dit, dons, que l’equip de govern el 13 de juny del 2002, va assumir elcompromís de reclamar la sessió de vials, zones verdes i equipaments , donsen aquest cas, sembla que era, si no recordo malament, i buscaré per noequivocar-me, Tordera residencial, la comissió liquidadora de Torderaresidencial, S.A.

L’equip de govern , va assumir aquest compromís, llavors , amb aquestcompromís, també es deia, si passat un any no es duia a terme aquestasessió, s’adoptaria un altre solució, que també que també es va pactar, aixòera el 2002 va passar una any, 2003 el juny no es varen complir aquestcompromisos , i ara per ara, segons ens consta a nosaltres dons no s’hancomplert, la nostra pregunta es quina solució es pensa donar des de l’equipde govern aquesta problemàtica, i segona si es pensen complir o no elscompromisos assolits, i la segona pregunta que faré jo, es a qui s’ha dit quantparlaven també anteriorment del punt de l’ordre del dia dels pressupostos, noperdo, de la creació de la oficina de suport a les urbanitzacions que sens adic que no, però sens ha dic que es crearia una oficina d’atenció al ciutadà,llavor, la pregunta és, en quin termini estarà enllestit aquest projecte que estàportant a terme l’Ajuntament i que avui ens hem assabentat i que ja ensvaren fer una vans en la Comissió Informativa.

Alcalde: gràcies , per part del PSC, Montse de Diego.

Montserrat de Diego Mitjans.-PSC: en el ple del 29 de gener, varenpresentar una moció per part del nostre grup PSC, en la qual presentaven unainstal·lació d’uns panells, per posar la publicitat voldria saber si s’ha fet ja, os’està treballant amb l’ordenança perquè segons vàrem quedar aquell dia esva dir que es faria una ordenança per mirar de posar totes les coses benposades i que realment es faria aquesta instal·lació i no saben res més i hemparlat res més perquè de fet fa poc, però es per anar fent el recordatori sabersi en aquesta ordenança s’està treballant o no, i desprès una altra pregunta alregidor de Comerç, referent que en els pressupostos ve una partidapressupostaria de un terç que absorbeix l’Ajuntament pel pla de dinamitzacióde Tordera Centre i la pregunta és quina idea tenen des de l’Ajuntament perdinamitzar el centre del poble.

Alcalde: Gràcies. En Josep Romaguera del PSC te la paraula.

Josep Joan Romaguera Ferrer.-PSC: és per fer dos precs. Diferents veïnsdel poble ens han fet arribar uns suggeriments que us fem arribar. Un seriadoncs la perllongació del carrer Doctor Arana, el que es diu la circumval·lacióde Sant Andreu, que des que s’ha asfaltat fa que els cotxes passin força mésràpid del que passaven habitualment. És un carrer estret i hi ha alguna corbaforça perillosa i el que han demanat els veïns és si es pot senyalitzar d’algunamanera, fins i tot posant preferència de pas en un costat o l’altre perquè araquan passen dos cotxes ja queda prou just. Hi ha un marge prou pronunciat i


71

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

l’altre vindria amb el mateix sentit, procedent del veïnat de Sant Pere alpujador d’accés al veïnat, venint de Tordera. Tots hem passat moltesvegades, tots plegats no hi passem pas molt a poc a poc, hi un pas zebra alcostat del pont que és per travessar el pont. Ara, hi ha els blocs de pisos, hiha cotxes aparcats, i s’hauria de prendre alguna mesura per obligar elscotxes a reduir la velocitat. És un lloc doncs on hi ha molt trànsit de mainada,parada d’autocars i abans de que passi qualsevol cosa... I, a la vegada, unamica mes avall, a la cruïlla que seria Juan XXIII/Costa Brava en tot aquellsector s’hauria de posar algun tipus de senyalització perquè tots coneixem elReglament de circulació, però allà hi ha tres carrers que conflueixen allàmateix i ningú mai sap on té la dreta. Per tant, caldria senyalitzar-lo d’algunamanera.

Alcalde: gràcies. La Sra. Rodríguez...

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: si gràcies. Vostè, Sr. Alcalde, amb unaassemblea de veïns del poblat de Fibracolor es va comprometre a actuar coma mediador, en un conflicte que està enfrontant a alguns veïns i al promotor,nosaltres hem tingut accés a un informe tècnic que manifesta una importantdiscordança entre el que era projecte tècnic de l’execució de les obres per elqual l’Ajuntament va donar llicència d’Obres i l’obra realment executada iquant diem en discordància diem fins i tot amb aspectes estructurals, per tantcrec que fora bo l’objecte de evitar, doncs que l’Ajuntament fins i tot espogués veure involucrat amb un pleit, demanar que s’ordenés al tècnicmunicipal, un informe sobre les inspeccions que varen fer per donar lallicència de primera ocupació, això ens donaria a tots plegats una tranquil·litat,de veure que realment recordem que la llicència de primera ocupació el que faquant tu demanes una llicència el projecte està ben fet, i per tant dones unallicència d’acord amb el projecte. La primera ocupació el tècnic te quecomprovar que la llicència que es va donat s’ha complert, si no s’ha complertno es pot donar la llicència de primera ocupació per tant crec que fora bo pertots que sabéssim realment si va haver-hi una certa tranquil·litat al donaraquesta llicència o no es van efectuar les inspeccions amb prou profunditatperquè realment si la informació que ens donen en aquest informe tècnicrealitzat evidentment per un perit es així podríem doncs com a tal ajuntamentveure’ns implicats en aquest afer.

Llavors hi ha un altre aspecte que també m’agradaria quan hem parlat delpressupost hem vist que hi ha una partida pel tema del transport escolar peròque va simplement el que es el transport escolar de gener a juny de 2004,això que vol dir, que a partir de l’any que ve ja no farem el transport escolar esa dir que al setembre ja no necessitem dotar la partida pressupostària perquèja tindrem un altre tipus de servei o ens vindrà subvencionat des de fora?

I un altre aspecte, vostè ha dit durant la conversa que la “mujer del cesar nosolo debe ser honesta sinó que debe parecerlo”. Corre un rumor de que s’està


72

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

creant un fundació pro-esport per “enxufar” algú que vosaltres voleu com agerent fins i tot s’ha dit el nom, que penso que per elegància, estaria bo, i jo elque us prego, no si s’ha dit el nom l’Ivan Guell, fixa’t eh que ho dic així, llavorsfora bo que per transparència i fins i tot per aquesta mateixa persona, si s’hade fer algun procés de selecció fos el més clar i transparent possible reincidintuna mica en el que ha dit el company d’esquerra, que clar que quan sabemles coses amb molta anterioritat i després en un moment donat actuem ambun decret per raó d’urgència això pot crear la sensació de que realment laurgència no és tal sinó que és “enxufisme”, clar jo crec que per evitar aixòprecisament el govern hauria de tenir la màxima cura en aquests processos.

Alcalde: d’acord doncs ja hi ha la ronda de preguntes feta. La primerapregunta d’ERC anava adreçada al regidor Carles Aulet sobre el Plad’emergències.

Carles Aulet Salvador.-CiU: he estat parlant amb ell i m’ha assegurat que lasetmana que ve ens el portarà, ens el mirarem l’equip de govern i després ensel mirarem amb vosaltres, ho farem el més aviat possible.

El pla aquest ens l’està fent el tècnic de protecció civil de Blanes , a Blanes hiha dos tècnics de protecció Civil, i un d’ells com a treball de final del curs queestà fent de protecció civil està treballant junt amb la Policia Local de Torderarealitzant el Pla aquest i ell com a tècnic és el que està posant les coses en elseu lloc, però s’està fent des de la Policia i des de Barcelona.

Alcalde: D’acord la segona qüestió era respecte al Rom. En aquestsmoments el Rom està redactat el te el Grup de CIU fent esmenes queproposem abans de passar-lo a la resta i per tant no et puc dir la data exactaperò ara ja si que està el document redactat i per tant el passaríem al grup del’oposició per tal que efectuessin la revisió que calgui i donin o no el vist-i-plau. Ara a diferència de llavors, ara està redactat.

El tercer punt feia referència al pavelló polisportiu i era referent a lacontractació de dos conserges , d’un concretament amb la possibilitat quesigui dos per raons d’horaris. A veure aquí el problema ha estat en quepensàvem que podíem haver discutit i no ho hem fet la creació de la Fundacióde l’esport que havia d’assumir aquestes despeses directament des de lapròpia Fundació. La idea era que fos d’aquesta manera el temps se’ns hamenjat literalment, no hem estat capaços de fer tota la feina que havíem defer abans i per això s’han contractat amb la idea de tenir la fundacióencarada i aclarida i podrem doncs contractar i fer aquest tipus decontractació des de la pròpia fundació que serà qui li tocarà fer aquesta feinarespecte al vigilant, mes que vigilant és el qui fa el manteniment de l’espai delpavelló municipal.


73

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

A la quarta pregunta la plaça que s’ocupa interinament s’ha de posar aconcurs sobretot a la Policia per llei son funcionaris de carrera es habitual quehi hagi policies interins però molt poc temps perquè fem oposicions i cobrim laplaça no fa ni tres mesos que es van fer les darreres oposicions i es vancobrir places de policia, el que passa és que malauradament se’ns vanbuidant. Hem cobert una que estava vacant i crearem amb el pressupost unade nova. Totes les places de policia s’han de cobrir per oposició amb més omenys termini però de vegades dins d’un mateix any s’han fet duesoposicions diferents per cobrir justament totes les places de policia.

La cinquena pregunta feia referència la fòrum jove, aquesta la contestarà enJosep Llorens.

Josep Llorens Muñoz.-CiU: pel que fa al fòrum jove dir que com tota einade comunicació hi ha moments en que aquesta està més plena de conversa id’altres doncs que la conversa baixa una mica que és una eina decomunicació amb el jovent però que no és la única eina de comunicació ambel jovent i que ....

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: la majoria de comunicacions que hi haen el fòrum jove és per a dir o que el fòrum jove no funciona o que el Consellde joventut no funciona. Quines accions es preveuen per fer-lo funcionar?

Josep Llorens Muñoz.-CiU: està clar que nosaltres tenim clar que calmillorar tant la fórmula de comunicació amb el jovent, com el consell dejoventut com el fòrum jove. De fet el fòrum jove és un primer pas per un millorfuncionament del Consell de joventut i ara per ara acabem de prendre unacord amb el Consell Comarcal que ens ajudarà a fer un estudi i a mantenirunes converses i valorar aquestes converses i saber interpretar aquestesconverses a través d’un tècnic aquí a Tordera a partir del mes que ve si nom’equivoco i a partir d’aquí nosaltres també tindrem més informació per saberquines són les actuacions que podem emprendre, evidentment som elsprimers que estem interessats doncs a millorar el funcionament i la relacióamb els joves.

Alcalde: la sisena pregunta feia referència a quina manera actuarà el governde CIU i que sembla que anem a salt de mata. Mireu, el pla d’actuació delgovern CIU és el programa de CIU que hem d’aplicar. I el que anem fent ésaplicar el programa de CIU que és el pla d’actuació d’aquest govern, perlògica, és per lògica i a més podem dir que no però si anem enrera veuremque durant els anys que hem governat el que hem fet és cobrir en un 80- 85% els programes que havíem presentat de govern. Per tant aquesta és l’einaque utilitzem per anar fent la feina, que ens pot passar que ens sobrepassialguna qüestió que estava prevista per d’aquí a dos anys i l’haguem d’avançarun any doncs és possible, però un govern actua amb un programa de govern i


74

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

aquest programa els ciutadans l’han votat democràticament en el seumoment.

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: si em permet molt breument jo entencque un pla d’actuació no és només una numeració d’accions sinó que tambés’han de temporalitzar s’ha de preveure que poden costar i s’ha de preveurecom es pagaran i he d’entendre que això un programa electoral no ho posa.

Alcalde: no però és que li dic i li repeteixo que el que fa el govern de CIU ésaixò i nosaltres ho tenim clar.

Bernat Costas Castilla.-ERC-AM: jo el que li prego es que temporalitzi totaixò.

Alcalde: el pressupost de l’ajuntament el que fa és temporalitzar les accionsdel que acabem de parlar. Discreparem. I el telèfon... jo no se el que passaamb el telèfon.

Arseni Garcia Matas.-CiU: estàs parlant d’una eina de treball que la faservir el departament amb una càmara incorporada que s’utilitza quan es va adiferents llocs per fer unes fotos i després incorporar-la a l’ordinador del’Ajuntament

Alcalde: el que si que demanaré és que segons quines coses que el ple del’ajuntament no diu el públic tampoc

Passem a la segona pregunta que fa referència al M.A.p.T als carrers decentre vila si el regidor d’Urbanisme vol contestar respecte a les pugnes quetenim al respecte als problemes.

Arseni Garcia Matas.-CiU: aquesta setmana precisament hem estatcomentant aquest tema, no parlaré del tema de pressupost , evidentmentparlaré del tema de les lloses que es mouen, hem fet un debat amb aquesttema , la solució és difícil, és molt complicada primer dèiem que potser la llosaaquesta és massa fina i potser li costa molt d’agafar però evidentment hemarribat a la conclusió de que allà on no hi ha hagut trànsit immediatamentdesprés de la col·locació de la llosa, la llosa normalment aguanta. El carrerSanta Llúcia és un carrer que es poden comptar amb els dits de les mans leslloses que estan malmeses perquè l’amplada del carrer ha sigut prou suficientperquè un cotxe no la trepitgi. Llavors el tema que tenim en el centre vila és elmercat aquest ha estat un debat que hem intentat establir de fins a quin puntnosaltres podríem col·locar o restaurar les lloses i evitar en aquell carrerdoncs que la gent del mercat hi entri, però es clar és una mica complicat elsmateixos veïns necessiten entrar-hi i segons els tècnics és molt difícil amb laimmediates de passar els cotxes és molt difícil que les lloses es mantinguin


75

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

sempre fixes. Ara estem intentat, ens estan parlant d’una situació que estemintentant que l’arquitecte municipal intervingui i provarem una altra qüestió, elmorter que s’hi ha de posar i a veure si aconseguim, però entenem que si nopodem evitar que els cotxes hi passin d’immediat que és el que ens trobemara, és molt difícil tenir uns carrers correctes.

Alcalde: només un afegit, estem negociant justament l’empresa que va ferl’obra no ha cobrat el 100% i estem negociant amb ells quina part d’aquestesreparacions s’han de pagar i per això no se’ls ha pagat entenem que hi hapart de responsabilitat de l’empresa que va fer les obres.

Conxita Rodríguez Cara.-PSC: jo només voldria en respecte això un petitaclariment. Quan aquest tema és va posar sobre la taula jo recordo que elmeu grup els hi vam dir que s’estava fent malament, i que jo evidentment nosoc experta en això però que si que havíem demanant doncs la opinió depersones especialitzades i que ens deien que el ciment no era el correcte ique la forma en que s’estava executant no era la correcta . I jo recordo quevostè va dir que “Jo personalment i l’arquitecte visitem cada dia les obres i lipuc assegurar que estan ben fetes” Ja ha vist qui ha estat el resultat.

Alcalde: només una qüestió en aquest sentit estem discutint la qualitat delmorter no el sistema sinó perquè estem discutint amb els que fan l’obra i elque ens diuen els responsables i el que ens diuen els que fan morter , laqualitat del morter, no la manera de fer-ho s’entenia i entenen que la manerade fer-ho és correcte i que el morter que s’ha utilitzat, que és el mateix que vapassar en el seu moment a la plaça de la concòrdia que també s’aixecaperquè el morter que hi ha a sota no és suficient.

Respecte a la segona qüestió era la sala de rehabilitació i el servei depracticant, per entendre’ns

Jaume Romaguera Ferrer.-PSC: simplement una puntuació que crec queval la pena fer-la, la plaça de la concòrdia es va dissenyar coma zonapeatonal.

Per tant no es pot comparar, els carrers de la vila es van dissenyar com acarrers de pas de vehicles i el disseny que es va fer per lo vist no ésl’adequat, la plaça de la Concòrdia no és per problemes de disseny sinó ques’està fent un us pel que no estava previst.

Alcalde: pregaria que portéssim un ordre que el grup de Govern manté i quedemanaríem que els altres grups no entressin a intervenir que ho han fet endues ocasions sense que es dones la paraula. En tot cas no he fet referènciaa això, he dit que el sistema de morter és el que provoca que passi això , jo nohe dit que la Plaça de la concòrdia estigui mal feta he dit que els sistema demorter és el que fa, perquè el resultat de que s’aixequi els estem patint ara,


76

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

perquè entren cotxes no he volgut dir res mes, si s’ha sentit eludit ho sento noera la meva voluntat després de nou anys recordar aquesta qüestió perquèestigui mal feta sinó pel que està passant avui.

Deia que a la sala de rehabilitació hi ha un servei d’ATS que no entra encompetència en absolut quan no fa cap tipus de competència ni te capproblema de compatibilitat amb la sala de rehabilitació. És un servei ques’ubica en aquell espai que és municipal i que vam acordar amb l’Hospital deSant Jaume que era possible.

Respecte a l’enllumenat de Sant Pere, només hi ha un carrer, un, el carrerdels Aiguamolls, un, i no diguem els carrers de Sant Pere i es va acordard’aquesta manera perquè hi ha una zona que s’ha d’urbanitzar a l’altra bandade carrer i que en el moment en que es fes la urbanització de l’altre sector esresoldria definitivament el tema de l'enllumenat d’aquest carrer en concret,d’un carrer de Sant Pere.

Les auditories, una és l’auditoria econòmica que ja va arribar a finals d’any o aprincipis d’aquest la proposta de Diputació per fer l’auditoria econòmica, i vamquedar quan l’interventor se n’anava de vacances que ens reuniríem lasetmana següent , han passat quinze dies, però la proposta a reunir lacomissió hi és, està damunt la taula i es posarà ara aprovat el pressupost, queels serveis d’intervenció estan més alliberats començarem a treballar aquestaqüestió, era un mal moment com podeu comprendre a l’hora de redactar elpressupost posar-se en aquestes qüestions, per tant ens hi posarem ara.

L’auditoria urbanística, el que ens han contestat Diputació és que ho hem dedemanar pel programa Xarxa de Municipis que en aquest moment s’estanomplint les fitxes, per tant hem d’anar per aquesta via, no podíem anar peruna altra, ells ens van dir que així com l’auditoria econòmica es podia fer enqualsevol moment, aquesta era molt específica i s’havia de demanar com aprograma Xarxa, i el programa xarxa s’ha de presentar la setmana entrantconcretament, per tant hi ha la fitxa que demana aquesta auditoria en elprograma xarxa.

El cinquè punt de l’ordre del dia, l’àrea bàsica de salut, el que explicava ésuna, esta decidit l’espai perquè el pla general ja el dibuixa, si mireu el plageneral trobareu que l’espai sanitari per fer aquest centre és diguem-ne sotadel que anomenem ara Pisos Blaus que han de desaparèixer però queconeixem aquell indret d’aquesta manera, és per sobre de l’Alcalde Vendrellentre el veïnat de Sant Andreu i el centre vila, allà és on està l’espai reservatperquè es faci la nova àrea bàsica de salut.

Altra cosa no és l’ajuntament qui ha de fer el projecte del nou espai, és unacompetència directa del Departament de sanitat de la Generalitat i per tant niel projecte ni per tant desenvolupar l’obra. El que hem fet nosaltres és


77

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

engegar dos camins, un via consellera que ja hi he parlat ràpidament tot i queli vam demanar visita el mes de gener i ens anuncien que la visita la tindremamb ella durant el mes de maig, nosaltres al moment que hi va haver-hi nouconseller com que és un tema que havíem parlat amb l’anterior Govern vamdemanar hora immediatament per poder arribar el màxim possible urgentperquè és un problema que sinó ens depassarà i no és competènciamunicipal però els problemes els tindrem els habitants de Tordera, per tantper una banda hem engegat la via política amb la conselleria de sanitat que amés a més complim tot el discurs polític en el sentit que el Govern anterior nohavia calculat bé els municipis com Tordera, perquè no és només elsempadronats que tenen servei sinó que és les que tenen la segona residènciai desplaçats que utilitzen aquest servei, per tant hauríem d’estar segons el quedeclara la consellera, concretament en una reunió que vam tenir amb ella,hauríem de ser un municipi de prioritat. Per altra banda el que hem fet a partd’engegar la via política, és engegar la via tècnica mitjançant tots els caminsque toquen a través del gerent sanitari de la zona de la regió que ens toca.Per tant tenim les dues coses engegades amb la voluntat que es faci quanabans millor. Això significa que el que estic explicant no serà aquest any,esperem que sigui durant el mandat, esperem, és la voluntat de l’Ajuntament,crec que seria la voluntat del Ple de l’Ajuntament que fos possible dinsd’aquest mandat , però vaja, la cosa va per aquí i estem movent tot el quesigui possible per tenir-lo quan abans millor.

La sisena pregunta que feia en Josep Alsina era respecte unes converses quees van tenir amb la urbanització de Les Ferreres, en el mes de juny de 2002 .Tota la qüestió que es posa damunt la taula ve d’una comissió informativa derevisió de Pla General amb la que estàvem discutint les al·legacions ques’havien fet al Pla General i ens quedava damunt la taula de totes lesurbanitzacions, una de molt concreta perquè te una qüestió específica diferentde les altres que és la de Les Ferreres que era la única i és la única que enuna revisió de Pla General es mantenia el sistema de compensació quan laresta es tenien per sistema de cooperació. Vam arribar a un acord entre elspolítics que no amb els representants de Les Ferreres perquè no hi eren, vamarribar a un acord entre els polítics que en aquell moment estàvem al’Ajuntament que era CIU, PSC i AIT que era de mantenir el sistema decompensació a Les Ferreres i intentar que es fes l’actuació per compensaciómalgrat això és veritat que vam acordar que si en el termini d’una any,havíem dit per menys però es va afegir per part d’un grup municipal un any,això no era possible, canviaríem el sistema per cooperació i actuaríem percooperació ja que el Pla General ens permetia fer aquesta proposta. A bandad’això i el que vam anar fent, a partir d’aquí es va generar una reunió amb ungrup i l’altre on es va explicar aquesta situació. Parlo de dos grups perdiferenciar-ho, els qui estan a favor del sistema de compensació i els quevolien el sistema de cooperació o la divisió poligonal o la declaració de zonaurbana d’un espai. Vam fer les dues reunions explicant aquesta situació. Totel grup de sistema de compensació va començar a treballar en aquest sentit


78

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

amb els problemes que això suposava. Per altra banda nosaltres vam parlaramb un i altre i vam explicar que el que calia fer era que es fessin les cessionsdels vials i de les zones verdes, això malauradament ha anat caminant i no haestat possible resoldre’l perquè pel mig hi ha contínuament en el cas de LesFerreres sentències d’un favor i de l’altre és a dir no es una urbanització ambtranquil·litat no és una urbanització on com deia el regidor d’Urbanisme abansseure en una taula i arribar a un acord, és molt difícil el diàleg i malgratintentem fer de mitjancers no ens en sortim i sobretot perquè cada vegadaque fem un pas ens arriba un grup o l’altre amb una sentència a favor d’ells oa favor de l’altre. Jo entenc i això ho he explicat sempre que només ens ensortirem el dia que no hi hagi sentències pel mig perquè es difícil prendredecisions que després malgrat siguin fermes una sentència pot tirar enrera.Aquesta és la situació real de Les Ferreres no és cap altra, tot i que nosaltresprenguéssim compromisos el fet d’estar judicialitzada tota l’actuació enaquella urbanització ens ha fet que ens demoréssim en les coses que havíemprevist i les últimes converses que havíem tingut ha estat en el sentitd’intentar col·laborar amb uns i altres que dèiem en les últimes reunions queteníem amb la possible junta de compensació o amb la junta de compensacióque crec que ara en aquests moments crec que està aprovada, i doncs el quedèiem és que si hi ha un grup de veïns que no creu que les persones que fanla Junta de Compensació siguin les més adients o no se n’en refienl’Ajuntament ja proposa fer un compte municipal perquè els diners malgrat esfaci per compensació s’aportin en el compte de l’Ajuntament i que siguil’Ajuntament qui revisi les aportacions que ha de fer cada veí i de quinamanera es gestionen aquestes aportacions. Això era la última proposta quevàrem fer a aquest grup que va acceptar i a partir d’aquí que això faaproximadament dos mesos crec, a partir d’aquí engeguem aquesta altra viaper si es possible arribar a un acord definitiu i poder, que realment és el quevolem tots, i el que volen els veïns suposo també poder fer l’obra de laurbanització d’una vegada per totes. És aquesta la situació, és per aquestmotiu pel qual no s’han arribat a complir els compromisos que havíem pres enel seu moment .

La setena pregunta, he apuntat oficina però m’he despistat... a sí, val... elregidor d’Urbanisme ja ho explicava amb la idea de fer desaparèixer barreresarquitectòniques, perquè hi són i són força importants. Per tant, es treballaràen aquest sentit per aconseguir baixar els serveis necessaris a la planta baixaper tal que els veïns puguin accedir-hi sense problema. Per tant, la creació del’oficina va lligada ... - si us assembla faig un petit recés, o segueixo. Comvulgueu eh!. Sí, segueixo?- va lligada amb l’obra de remodelació del’Ajuntament i anirem ubicant, ja heu vist que hem baixat alguns serveis a laplanta baixa, vam treure de la planta baixa de l’Ajuntament a la Policia ja en elseu moment amb la idea que això sigui un espai destinat a una oficinad’atenció al ciutadà. Podrem acabar-lo de resoldre en el moment que tingueml’obra de remodelació de l’ajuntament acabada. Però tot i això ja hemcomençat a ordenar els treballadors per saber de quina manera queden


79

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

ubicats, per saber qui quedarà a urbanisme, qui quedarà a la planta baixa del’ajuntament i qui quedarà a la primera planta de l’ajuntament que us podremexplicar en les properes setmanes aproximadament com està.

Bé passo a les preguntes del PSC, primer a les de la Montse De Diego. Hi haun esborrany d’ordenança dels cartells i ara el que s’ha demanat es que laPolicia miri en quins llocs es poden ubicar els pannells per tal de poder posarla publicitat que calgui. Suposo que secretari en quinze dies o així podremtenir una proposta més o menys,

La segona pregunta de la Montse era per al regidor de comerç.

Rafel Matas Ribas.-CiU: si feia referència al pla de dinamització comercial ,potser començo pel final on deia que fa o que ha fet l’Ajuntament per TorderaCentre o que pensa fer arrel de les diferent reunions pactades, consensuades,reiterades amb l’alcalde i més sovint amb mi, entenc que el que ha passat aTordera Centre, el canvi és evident, en primer lloc l’enllumenat, en segon llocl’arranjament dels carrers i el que tocava entenem que ja era entrar en aquestpla de dinamització comercial i torno a definir o a explicar que aquest pla dedinamització comercial la única entitat susceptible de poder rebre aquestasubvenció i que la pot sol·licitar és únicament una associació de comerciants ,a Tordera constituïda coma tal només n’hi ha una Associació de Comerciantsde Tordera Centre que es qui fa la sol·licitud aquesta , el Departament deComerç de la Generalitat els hi aprova i a partir d’aquí entrem en tres parts,una tercera part cadascú , Ajuntament de Tordera, Generalitat de CatalunyaDepartament de Comerç i Associació de comerciants de Tordera Centre,aquesta és l’aportació que fa l’ajuntament a un seguit de temes que gestionenells únic i exclusivament també és veritat que aquestes gestions o aquestespropostes que ells fan estan pautades i controlades a través d’una comissióde seguiment que la forma un membre de cadascuna de les entitats que he ditAssociació de comerciants Tordera Centre, Generalitat de CatalunyaDepartament de Comerç i Ajuntament de Tordera i s’hi afegeixen duespersones més representants de dues entitats més que signen aquest convenino amb suport econòmic sinó amb suport de formació, que és l’ABCassociació de botiguers de Catalunya i la Cambra de comerç, entenc que totqueda bastant transparent. I d’altra banda les graelles de despesa queproposa l’ACTC és una graella de despesa aprovada i ho repeteixo enl’assemblea de l’Associació de Comerciants de Tordera Centre que éssobirana i allà entenc jo que si la majoria no està d’acord en fer aquellesdespeses és impossible que es tirin endavant , és l’assemblea on es decideixon es gastaran els diners , per tant.

Alcalde: La tercera pregunta era un prec del regidor Josep Romaguerareferent a la senyalització del carrer Dr. Arana . Bé prenem nota i ho passema la policia i al pujador de Sant Pere a veure de quina manera es podrien


80

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

resoldre els problemes d’excés de velocitat de l’entrada. I la cruïlla del C/ JoanXXIII.

La cinquena pregunta és referent a les cases de Fibracolor i es cert, no joexplico el compromís que vaig prendre jo a l’assemblea de Fibracolor val?. Jovaig parlar amb els dos advocats que es el que havíem proposat inicialmentper tal de fer una reunió amb ells , ells es van trobar em van dir que anavamolt bé les qüestions, tot i això vaig demanar que vinguessin un dia i ensveiéssim per tal de parlar-ne, em van reiterar de nou que estaven arribant aacords i que per tant no calia que ens veiéssim, per tant jo he seguit la qüestiófins aquesta setmana que un dels advocats ha dit que això no anava be,després d’haver dit en dues ocasions que estaven arribant a acords i que amés en una visita que fèiem a l’Ajuntament de Palafolls vaig preguntar a undels afectats i em va semblar que a més em sembla que està per aquí i em vasemblar que em corroborava el que deia el propi advocat i per tant en principifins aquesta setmana l’advocat diu definitivament que no es posen d’acord,doncs és el que sabem, tot i això l’advocat dels afectats te, vaig demanarigualment que ens veiéssim per parlar-ne i vaig encarregar que es fes lareunió que ells mateixos havien desconvocat dels dos advocats d’una part i del’altra. Això per una banda, per l’altra, i respecte de l’informe tècnic aixòinforma el regidor.

Arseni Garcia Matas.-CiU: respecte al tècnic això és un tema que enspreocupa molt i que hem insistit molt en el tècnic que fa les primeresocupacions i ell insisteix i evidentment els seus informes són favorables, ellinsisteix que els problemes no són d’estructura, que el problema és de qualitatd’obra en el moment de l’obra superficial, es a dir d’enrajolat o d’aquest tipusd’obra, que no te res a veure amb el projecte i que realment el al que va és amirar que si el que diu el projecte és el que han fet i que això ho compleixen ,ell reconeix que la qualitat de l’obra superficial, es a dir i repeteixo, lesmateixes portes o els marc, realment ell creu que potser no te la qualitat , peròtampoc ha vist el contracte que tenen els privats però que tampoc s’hi fica,però el que és l’estructura ell considera que s’ajusta al projecte .

Alcalde: d’acord tot i això demanarem al tècnic que ens torni a informar. Queens ho torni a explicar el tècnic municipal.

La sisena pregunta fa referència l transport escolar, si està programat fins aljuny perquè tinc la ferma voluntat i crec que anem per bon camí de que elproper curs estigui resolt definitivament la qüestió del transport escolar. I peraixò de la manera que van les coses crec que es suficientment en mantenir eltransport municipal fins al juny però crec que per al proper curs tindrem resoltdefinitivament aquest petit gran enrenou que es va provocar en el seumoment.


81

En

don

o fe

, el s

ecre

tari

-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

esS

lé

I la darrera pregunta, vaig a aclarir la qüestió de la Fundació de l’esportperquè a banda del que ha dit la regidora que sonen noms fins i tot , el regidord’ERC també feia una intervenció a Ràdio Tordera parlant de la figura delgerent de la Fundació de l’esport, però que quedi clar la proposta que fem pergerent de la Fundació de l’esport és que sigui la mateixa persona que éstècnic de l’Ajuntament en aquesta àrea és a dir no serà cap personal nou sinóque de la manera que ho volem muntar la Fundació i d’acord amb lespropostes que volem fer i el que pretenem que és no créixer en nombre detreballadors innecessàriament la figura del gerent serà concretament la deltècnic i concretament la d’en Xavi Sanjuán per dir noms i que hi hagi nomsdamunt la taula, en contra de les bestieses que de vegades es poden dir perdesconeixement o perquè se’n parla abans de saber de que van les coses,per tant no hi haurà cap gerent diferent del personal que tenim actualment al’ajuntament, cap.

Dit això hauríem acabat amb els precs i preguntes, per tant acabaríem lasessió Plenària.

L’alcalde-president aixeca la sessió de la qual, com a secretari de lacorporació, estenc aquesta acta.

El secretari-interí, Vist-i-plau,L’alcalde-president,

Lluís Xavier Viñuales Solé Joan Carles García Cañizares

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L AJUNTAMENT DE ... · 1.2.1.1.ACTA DE PLE Expedient.-...

Documents

Transcript of ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L AJUNTAMENT DE ... · 1.2.1.1.ACTA DE PLE Expedient.-...