AJUNTAMENT D’ONTINYENT - Weebly · Comprèn l'anàlisi del cicle de l'aigua de l'aigua en el...

AJUNTAMENT D’ONTINYENT

PLA DE GESTIÓ INTEGRAL DEL CICLE DEL’AIGUA AL MUNICIPI D’ONTINYENT

DOCUMENT SINTESI

gea21, S.L.Madrid, desembre 2003

�

ÍNDEX��

INTRODUCCIÓ: ONTINYENT I L’AIGUA ..........................................................2��

��

ETAPA 1. ESTAT ACTUAL I OBJECTIUS DE MILLORA.................................6��!��!�� "

�� #$

ETAPA 2. ANÀLISI DE PRESSIONS I IMPACTES .........................................11%��&�� ##

�� !�� #'

(��!)�� *��!�� +�,�� -�� #"

ETAPA 3. ANÀLISI DELS PROBLEMES CLAU .............................................18.�� !��#/

0�� !�� (�� '$

0�� 1��!��2�� '#

ETAPA 4. SELECCIÓ I AVALUACIÓ DE MESURES CORRECTORES.........23�� #��3�� !��4��!��,�� &�� '5

�� '��3�� !�� '

�� 3��!�� 4� �� '"

�� %�#��6 ��!�� ,2-4� ��7�� '8

�� %�'�� 4�� !��'/

�� %�� 4��1��!��'9

�� %�5��3��1��!��!��:�� -,��1� �;�� $

�� (�#��<�� !�� #

�� (�'��6� ��!�� '

ETAPA 5: ANÀLISI ECONÒMICA Y PROGRAMA D’ACTUACIÓ ..................33�� !�� =��,��

��>�4�� "

(��!�� 8

�

Introducció: Ontinyent i l’aigua

Ontinyent és una ciutat de 32.000 habitants, situada en la capçalera del riu Clariano,principal curs fluvial de la conca del riu Albaida, que és al seu torn el principal afluentdel baix Xúquer.

Ontinyent reuneix una sorprenent varietat de problemes relacionats amb l'aigua. Laciutat posseeix la major concentració d'indústria tèxtil (ram de l'aigua) de la ComunitatValenciana, i té un dels majors percentatges de segones residències unifamiliars entreels municipis no turístics de la Comunitat. Per al proveïment d'aigua, la ciutat depèn del'aqüífer de l'Ombria, sobre el qual existeixen nombrosos pous. No existeix cap altrerecurs significatiu disponible. Les demandes urbanes i agràries s'han mantinguthistòricament en equilibri amb els recursos renovables de l'aqüífer, però en l'últim quartde segle, encara que l'agricultura de regadiu ha declinat, les pressions urbà-industrialshan dut a l'aqüífer a una situació de sobreexplotació.

Com a conseqüència d'això, l'emblemàtic brollador del Pou Clar, situat a 3 km de laciutat, que és el punt de descàrrega natural de l'aqüífer i el punt de naiximent del riuClariano, s'ha assecat ja en tres ocasions, en altres tants estius especialment secs. Enrègim d’hivern normal, ja només aporta una petita fracció de la seva aportacióhistòrica. La ciutat du anys vivint de les reserves de l'aqüífer, les quals, en absènciadels estudis hidrogeologics pertinents, no se sap exactament quins són.

La disminució del cabal del riu s'ha traduït en una greu deterioració de les sevescondicions naturals, la qual cosa ha ocasionat que la ciutat torni l'esquena al riu. Eltram urbà de la llera, que va ser en altre temps un espai d'activitat ciutadana, i que erafins i tot escenari de festes populars entorn de l'aigua, és ara un espai marginal, senseinterès per a la població. En el seu tram inferior, el riu rep un cabal d'abocamentsprecàriament depurats que supera àmpliament al cabal natural, pel que les condicionsd'aquest tram són molt deficients.

Finalment, al llarg del segle XX es van produir ocupacions en la llera urbana del riuque van minvar la seva capacitat de desguàs. D'aquesta manera es van generar riscosd'inundació, que han recomanat realitzar un projecte de canalització, per a augmentarla capacitat de desguàs. Aquest projecte ha de ser integrat en el marc de la intervencióurbanística de recuperació de la llera i el seu entorn que està escometent l'Ajuntament,amb la finalitat de fer compatible la prevenció d'inundacions, la recuperació delpotencial d'ús ciutadà de la llera i el seu entorn, i la continuïtat de l'ecosistema fluvial.

En suma, a Ontinyent estan presents tots els principals problemes de l'aigua:sobreexplotació d'aqüífers, deterioració d'ecosistemes aquàtics, contaminació del'aigua i risc d'inundació. Acuitada per aquest conjunt de problemes, la ciutatd'Ontinyent va decidir en 2001 formular un Pla Estratègic de l'Aigua, que a mésd'identificar les mesures més adequades per a reduir les pressions sobre els recursoshídrics, incorporés un objectiu clau de caràcter soci-cultural: la recuperació de la“memòria de l'aigua” en la població ontinyentina, retornant a la ciutat l'estima pel seuriu i els seus ecosistemes aquàtics.

�

Els objectius estratègics per a l’aigua a Ontinyent a la llum de la DirectivaMarc de l’Aigua

Els objectius bàsics de la Gestió Integral del Cicle de l'Aigua a Ontinyent, que espoden sintetitzar en cinc punts, s'enquadren clarament en els objectius generals de laDirectiva Marc de l'Aigua:

Millora dels ecosistemes aquàtics naturals.

Com és sabut, l'objectiu de millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics és l'objectiucentral de la DM. En realitat, en la DM aquest objectiu inicial és en bona mida unobjectiu instrumental, que apunta a altre objectiu d'ordre superior, com és el degarantir a llarg termini la qualitat i la seguretat dels proveïments.

En el cas d'Ontinyent, la protecció del conjunt de l'ecosistema hídric té una projeccióimmediata sobre el que es podria anomenar “l'eix de l'aigua” del municipi: el naixementdel Pou Clar; el tram de capçalera del riu Clariano, de gran valor com ecosistemaaquàtic; el tram urbà del riu, pendent de revaloració com espai ciutadà; i el traminferior, que rep els abocaments del sistema urbà-industrial. En conseqüència,Ontinyent deu promoure quantes mesures i actuacions de planificació siguinnecessàries per a protegir l'estat ecològic de tot aquest eix, tenint en compte que totsels components del mateix estan interrelacionats, i que les mesures que s'adoptinsobre un d'ells són susceptibles d'influir d'alguna manera sobre els altres.

Garantia de proveïment.

La Directiva Marc s'interessa de manera especial, lògicament, per la garantia deproveïment urbà. En el cas d'Ontinyent, l'objectiu del manteniment d'un elevat índex degarantia de proveïment cobra una importància singular en la mesura que la ciutat estàsituada en una capçalera fluvial, en la qual difícilment poden obtenir-se recursosalternatius si la demanda arriba a superar la capacitat renovable dels recursos propis.

A més de la necessitat fonamental d'assegurar l'aigua per al proveïment urbà, ladisponibilitat d'aigua de bona qualitat per a determinades activitats industrialsconstitueix un aspecte estratègic en la gestió de l'aigua a Ontinyent, doncs en aquestaciutat la disponibilitat d'aigua ha estat històricament un factor rellevant de localitzaciód'activitats industrials dependents de l'aigua, que actualment són molt importants per aldesenvolupament econòmic de la ciutat. L'objectiu de la garantia va indissolublementunit a l'objectiu de l'eficiència en l'ús de l'aigua, tant per als usuaris urbans com moltespecialment per als grans usuaris industrials.

Qualitat de l'aigua

Aquest és altre dels objectius de fons de la Directiva Marc, que dedica bona part de laseva articulat a les qüestions de qualitat.

La qualitat natural de les aigües a Ontinyent és excel·lent, i la seva conservacióconstitueix un dels objectius clau de la gestió de l'aigua en la ciutat. El manteniment dela bona qualitat de l'aigua distribuïda a les llars no només és important pels seus obvisefectes sobre la salut i el confort en la vida quotidiana, sinó també pels beneficiseconòmics, socials i ambientals que suposa evitar l'ús d'aigües envasades per al'alimentació.

�

En les zones en les quals la qualitat de l'aigua deixa de ser acceptable per a beure icuinar, el cost de l'aigua de taula i cuina en una llar mitja acaba sent superior al costde l'aigua de proveïment, sense contar amb els inconvenients de traginarquotidianament l'aigua, que encara en una majoria de les llars sol córrer a càrrec deles dones. La pèrdua de la qualitat de l'aigua urbana suposa, a més, altres costosocults de gran importància, com l'increment de costos dels serveis de recollidad'escombraries urbanes, que es veuen saturats i descompensats pels envassosd'aigua buits.

Abans o després, l'increment continu del consum, a més de reduir la garantia deteriorala qualitat, doncs els recursos de millor qualitat són, per definició, els més escassos.Ontinyent està encara en condicions de mantenir una plena garantia desubministrament juntament amb una molt bona qualitat de l'aigua de proveïment.

Preus moderats però realistes.

Les distorsions en els preus de l'aigua generen nombrosos problemes d'eficiència enl'ús i serioses afeccions ambientals. La recuperació dels costos dels serveis de l'aiguaés un dels objectius principals de la Directiva Marc: En l'àmbit d'Ontinyent la qüestiódels preus de l'aigua haurà de ser reexaminada abans o després a la llum delsprincipis de la Directiva Marc. Les condicions en les quals s'obtenen els recursos en laciutat són extremadament favorables en tots els sentits, el que permet obtenir unsubministrament de qualitat excepcional a costos molt baixos. No obstant, existeixendeterminats costos ambientals i d'infraestructures que no estan sent plenamentrepercutits en les tarifes de l'aigua. Un objectiu estratègic d'Ontinyent deu ser el d'anarestablint paulatinament la plena transparència de costos en el sistema. Posteriorment,determinades consideracions econòmiques o socials poden aconsellar l'establiment desubvencions creuades en l'interior dels sistemes de proveïment, però això es deu fer,si és procedent, amb ple coneixement dels veritables costos que s'estan transferintd'uns usuaris a uns altres.

Participació i recolzament social a les noves polítiques de l'aigua.

La Directiva Marc presta especial atenció a la participació pública en els processos deplanificació i gestió hidrològica.

En el cas d'Ontinyent, és molt important aconseguir que els ciutadans se sentinpròxims als problemes de l'aigua, i directament implicats en ells. Aquesta és unacondició necessària perquè davant qualsevol proposta municipal amb la finalitatd'assegurar estratègicament el proveïment i millorar el cicle de l'aigua, es pugui obteniruna bona resposta ciutadana. En l'àmbit d'Ontinyent, donada la dependència històricade la ciutat cap a un sector productiu vinculat a l'aigua (tèxtil/ram de l'aigua), semblaexistir una notable identificació ciutadana amb els problemes de l'aigua, com ho proval'interès que desperten els debats sobre aquesta qüestió.

Estructura del procés d’anàlisi

En essència, l'esquema d'anàlisi que es proposa per al conjunt del procés és unaversió simplificada -i adaptada a les condicions d'Ontinyent- de la metodologia d'anàliside la Directiva Marc, que es resumeix de la manera següent:

Etapa 1. Avaluació de l'estat ecològic i objectius de millora.Inclou la definició de les masses d'aigua a considerar, l'anàlisi de la seva situacióactual i l'establiment d'objectius de millora en matèria d'estat biològic, quantitatiu i físic-químic, tant de les masses d'aigua com dels seus ecosistemes associats.

Etapa 2. Anàlisi de pressions i impactes.Comprèn l'anàlisi del cicle de l'aigua de l'aigua en el municipi des de la seva captaciódel mitjà natural fins la seva devolució al mateix, amb especial atenció als efectes quees generen en les diferents fases del cicle sobre les masses d'aigua i els ecosistemesaquàtics associats. En aquesta fase s'inclou la descripció de les activitats utilitzadoresde l'aigua en el municipi d'Ontinyent, acompanyada d'un diagnòstic sobre la sevasituació actual.

Etapa 3. Anàlisi dels problemes clau.Es tracta de seleccionar els problemes clau de la gestió de l'aigua i formular un breudictamen o proposta específica per a cadascun d'ells mateixos, de manera que la sevaaplicació no hagi d'esperar a la formulació i implementació dels programes de mesuresgenerals. En el cas d'Ontinyent, els problemes clau seleccionats són, en principi, elstres següents:

• Els instruments de gestió de l'aqüífer de l'Ombria i el riu Clariano• L'ordenació de la llera del riu Clariano• La reutilització de l'aigua en la indústria

Etapa 4. Selecció i avaluació de possibles mesuresEn aquesta etapa se seleccionaran i avaluaran les possibles mesures que permetinavançar cap a la consecució dels objectius de millora formulats en l'Etapa I, prenent enconsideració les pressions i impactes, i altres elements d'informació recollits en lesetapes anteriors.

Etapa 5. Anàlisi econòmica i programa d'actuació.Com culminació del procés, les mesures identificades en l'etapa anterior seransotmeses a un estudi econòmic i una anàlisi cost/eficàcia que permetin establir unordre de prioritats d'aplicació, així com un marc pressupostari i el seu corresponentprograma temporal d'execució. Es considera que una estructura d'aquest tipus reculll'essencial de la filosofia de treball de la Directiva Marc, eludint al mateix temps aquellsaspectes que per la seva especial complexitat resultarien d'aplicació difícil o fins i totinviable a Ontinyent.

Etapa 1. Estat actual i objectius de millora

Diagnóstic de la situació actual

Pel que es refereix a les masses d'aigua subterrànies, s'ha centrat l'atenció en l'aqüíferde l'Ombria, que constitueix la base del proveïment del municipi.

Segons la classificació del ITGE, aquest aqüífer, del que s'abasteix Ontinyent, és lasecció central de l'aqüífer Solana-Benicadell, que forma part al seu torn delSubsistema 50.1.03. Solana-Almirall-Mustalla, el qual s'estén des de Villena fins lacosta d'Oliva. En la terminologia de la CHX, aquesta secció es corresponaproximadament amb la subunitat Solana-Agullent de la Unitat Hidrogeologica 8.36Yecla-Jumilla-Beneixama.

L'aqüífer de l'Ombria queda delimitat aproximadament, pel nord, pel límit de la Serrade l'Ombria; pel sud, per l'eix Banyeres-Agres; per l'oest, per l'eix Fontanars-Banyeres,i per l'est, per l'eix Agullent-Agres. L'aqüífer de l'Ombria descarrega per l'aflorament delPou Clar, situat a 380 m.s.n.m..

Els recursos totals disponibles en l'aqüífer de l'Ombria s'han avaluat tradicionalment enuns 10 hm3/any, a causa de l'existència d'aforaments dels anys 1930 que van registrarper al Pou Clar un cabal de 317 litres/segon, el que equival molt aproximadament aaquest volum anual. En l'actualitat s'estan realitzant nous estudis que indiquen queaquesta xifra podria estar sobreestimada. A més, la Directiva Marc defineix elsrecursos disponibles en un aqüífer com la capacitat de recarrega mitjana menys elcabal necessari per a mantenir els ecosistemes i masses d'aigua associades, que enaquest cas són el Pou Clar i el riu Clariano. Amb aquest criteri, el volum total derecursos de l'aqüífer no supera els 8 hm3/any.

A l'efecte de la gestió del cicle de l'aigua a Ontinyent, cal tenir present que l'aqüífer del'Ombria presenta una alta vulnerabilitat a la contaminació. Aquesta vulnerabilitat ésuna conseqüència directa de la pròpia estructura de l'aqüífer, que està altament fisurati karstificat. En els últims anys s'han produït alguns episodis aïllats de contaminacióque, lamentablement, han confirmat aquesta vulnerabilitat. Segons els criteris de laDirectiva Marc, l'estat actual d'aquesta massa d'aigua es pot sintetitzar de la manerasegüent:

Estat actual de l'aqüífer de l'Ombria

Estat quantitatiu: estat dolentEl nivell piezomètric ha descendit notablement respecte a l'estat natural, perquè la taxad'extracció depassa els recursos disponibles. En tres ocasions, el Pou Clar ha deixatde brollar.

Estat químic: bon estatNo es detecta cap deterioració estructural de la qualitat de l'aigua, que és excel·lent..

�

DELIMITACIÓ DE L’AQUÍFER DE L’UMBRIA

Divisoriespiezomètriques

Pou Clar

�

Respecte a les masses d'aigua superficials, l'estudi s'ha concentrat en la situació delriu Clariano. En aquest riu, des del Pou Clar fins la sortida del terme municipal, esdistingeixen tres trams o masses d'aigua amb problemàtica diferenciada:

Tram I: Secció associada al Pou Clar, des del manantial fins el nou pont de laRonda Oest. Es tracta d'un curs fluvial ben conservat, que constitueix un valorambiental i recreatiu de primer ordre en el municipi.

Tram II: El riu al seu pas pel nucli urbà, des del pont fins el punt d'abocament del’EDAR. Es tracta d'un espai de gran valor potencial en el context urbà, queactualment rep escassa atenció ciutadana i presenta certs elements dedeterioració.

Tram III: Des de l’EDAR fins el límit del terme municipal. En aquest tram elproblema principal resideix en les deficiències de qualitat de l'aigua pelsabocaments de la depuradora.

Estat actual de les aigües superficials: el riu Clariano

Estat ecològic: estat dolent

• El Tram I es manté en un estat moderat, amb àrees de notable valor ecològic i ambdeterioraments només puntuals.

• El Tram II es troba en estat dolent, fortament alterat i antropitzat• El Tram III es troba en estat dolent, molt degradat, amb la vegetació original

substituïda per espècies oportunistes (cannyssar) i amb greu pèrdua debiodiversitat

Estat hidromorfològic: estat dolent

• Des del punt de vista del règim hidrològic, les tres seccions del riu es troben enestat dolent, amb els cabals reduïts a una fracció del seu cabal original, i fins i totanul·lats en algunes seccions en època estival.

• Des del punt de vista de la continuïtat, el riu està en un estat moderat, exceptuantuns cents de metres al pas del riu per la ciutat. No obstant això, existeixenactualment amenaces en aquest terreny, per l'existència d'un projecte decanalització del riu.

• Des del punt de vista morfològic el riu es troba en bon estat

Estat químic: estat dolent

• El Tram I es manté en bon estat, conservant l'excel·lent qualitat de l'aigua que rajadel Pou Clar

• El Tram II es troba en mal estat per una combinació de pèrdua de cabal i episodispuntuals de contaminació

• El Tram III es troba en molt mal estat, a causa de les descàrregues de l’EDAR, queen diversos paràmetres incompleixen la normativa, i a l'escàs cabal de dilució

�

Pou Clar

Tram I

Tram II

Tram III

Aquïfer del’Umbría

Masses d’aigua considerades

��

Objectius de millora

Objectius de millora de les aigües subterrànies: l'aqüífer de l'Ombria

Estat quantitatiu:

L'objectiu per a arribar a un estat quantitatiu bo en l'aqüífer de l'Ombria es fixa aaconseguir que la suma de totes les extraccions no superi els 8 hm3/any, quel'aportació del Pou Clar no sigui inferior als 2 hm3/any, i que el cabal del brollador nobaixi de 100 litres/seg.

Estat químic:

L'objectiu és mantenir la qualitat actual, equivalent a A1 per a aigües superficials,intensificant les mesures de prevenció i control.

Objectius de millora de les aigües superficials: el riu Clariano

Estat ecològic

• L'objectiu és reconstruir una porció de territori en estat natural, o amb usoscompatibles capaços de mantenir una important biodiversitat, que interconnectientre si els sistemes ecològicament més madurs i més valuosos, envoltant estesporcions de territori fortament explotades la recuperació del qual resulti inviable.Aquesta estructura deu mantenir la seva continuïtat al llarg de tot el riu.

• En el Tram I, l'espai fluvial deu quedar connectat per corredors ecològics viablesamb les zones de muntanya. En el Tram II, l'ecosistema fluvial deu ser capaç deconnectar entre si els altres dos trams del riu. En el tram III és necessari recuperaruna suficient biodiversitat en els ecosistemes de ribera.

Estat hidromorfològic

• Des del punt de vista del règim hidrològic, l'objectiu és triple: incrementar el cabalal pas del riu pel nucli urbà fins un mínim de 100 litres/seg; aconseguir en totmoment un grau de dilució mínim 1:1 en el punt d'abocament de l’EDAR; i manteniruna descàrrega mitja a llarg termini d'almenys 12 hm3/any del riu Clariano enl'Albaida, per a assegurar el drenatge i rentat de la conca.

• Des del punt de vista de la continuïtat, l'objectiu és aconseguir que les mesures aadoptar per a eliminar el risc d'avingudes assegurin la continuïtat ecològica del riu, iconverteixi la llera en un espai urbà de primer nivell en la ciutat.

• Des del punt de vista morfològic l'objectiu és mantenir l'estat actual

Estat químic

• L'objectiu és mantenir qualitat A1 en el Tram I, i arribar a qualitat A2 en el Tram II iA3 en el Tram III. Per a això serà necessari introduir tecnologies avançades detractament en el cicle industrial de l'aigua.

��

Etapa 2. Anàlisi de pressions i impactes

Balanç global de pressions i impactes

En el quadre adjunt se sintetitza la reconstrucció que s'ha pogut realitzar de lespressions d'extracció sobre l'aqüífer de l'Ombria. Per als pous principals, es recullendades d'usos, cabal punta, capacitat màxima anual del pou (calculada sobre 350 diescomplets d'operació anual a cabal punta), volum màxim autoritzat, i extracciórealitzada en 2002. En uns pocs casos (pous de proveïment urbà) les xifres d'extracciósón exactes. En els restants, les extraccions han estat estimades a través de diversosmètodes i fonts, que es descriuen en els successius capítols dedicats als sectors dedemanda: agricultura, nucli urbà, disseminat i indústria.

La primera conclusió a destacar és el fet que les extraccions autoritzades superen ambescreix els recursos de l'aqüífer. En efecte, només a Ontinyent està autoritzadal'extracció més de 10 hm3 anuals de l'aqüífer de l'Ombria, però en la pràctica, els pousde proveïment estan autoritzats a extreure el que sigui necessari per a abastir a laciutat, el que en l'actualitat suposa afegir altres 1,6 hm3 anuals als volums legalmentautoritzats en el municipi.

Inventari de pressions sobre l’aquïfer de l’Umbria

POUS USOS CABALPUNTA

VOL. MÀX.ANUAL

VOL. MÀX.AUTORITZ.

ESTIMAT2002

Unitats Litr./min m3/any m3/any m3/any

1. Ontinyent

Pollastre Agrari 4.363 2.198.952 800.000 600.000

Altres pous agraris Agrari 2.900 1.500.000 539.396 500.000

Tarongers Abastiment 12.000 6.048.000 778.400 1.922.000

Torrater Abastiment 7.200 3.628.800 800.000 1.313.000

Pous propis indust. Industrial > 12.000 > 6.000.000 > 5.500.000 3.400.000

Farola-Umbria Resid. / Ind 7.300 3.679.200 850.000 1.300.000

Corralet (La Serreta) Resid / Ind / Agr > 6.000 > 3.000.000 > 500.000 2.100.000

Total Ontinyent >10.000.000 11.135.000

2. Agullent

Municipal Abast. (incl. ind.) s/d 700.000

Industrial Industrial s/d 500.000

Total Agullent 1.200.000

Total Aq. Umbria > 11.000.000 12.335.000Font: Elaboració propia. Les dades estimats figuren en cursiva.

Existeixen altres autoritzacions d'extracció, a part de les recollides en la taula. No esdisposa tot just de dades de les concessions d'Agullent, ni d'algunes concessionsmenors d'Ontinyent. Per altra banda, existeix una cinquantena de pous privats inscritso sol·licitats segons el Art. 54.2 de la Llei d'Aigües, la majoria amb límit individual de

��

7.000 m3 anuals. Existeix així mateix una concessió sobre aquest aqüífer en terme deBocairent per a extreure més de 223.000 m3 anuals.En conjunt, les autoritzacions vigents per a les extraccions d'aigües subterrànies del'aqüífer de l'Ombria permeten extreure bastant més de 12 hm3 anuals, volum que estàclarament per sobre dels recursos renovables de l'aqüífer, que com es recordarà del'anàlisi de l'estat ecològic, es venia avaluant tradicionalment en uns 10 hm3 anuals,xifra que s'està revisant a la baixa actualment, cap als 8 hm3 anuals o potser a nivellsencara inferiors.

El volum global d'extraccions d'aigües subterrànies que realment s'està efectuantsupera netament el volum global autoritzat, doncs encara que algunes concessions noestan esgotant els seus volums autoritzats, unes altres els estan superant àmpliament.Qualsevol estimació prudent de l'extracció mitja d'aigües subterrànies sobre l'aqüíferde l'Ombria supera els 12 hm3 anuals, especialment si es té en compte que existeixenalgunes extraccions menors que no estan registrades en la taula anterior.

En aquestes condicions, l'aqüífer de l'Ombria està en clar règim de sobreexplotació.L'aparent recuperació del Pou Clar, després de l'última vegada que es va assecar enl'estiu de 2000, es deu, amb tota probabilitat, a l'elevada pluviometria registrada en elsúltims hiverns. En el pròxim cicle sec sembla molt probable que el brollador s'assequide nou, en cas de seguir l'actual règim de sobreexplotació.

A més de les concessions sobre les aigües subterrànies, existeixen dues concessionssobre el brollador del Pou Clar, que autoritzen a la CR del Reg Major a captar fins 400litres/seg. No obstant això, les captacions d'aigües superficials, al marge de quinssiguin els seus volums autoritzats, són cada vegada més reduïdes, donat l'acusatdeclivi que registra el cabal del Pou Clar. Per aquesta raó, la comunitat de regantes, amés d'haver perforat fa alguns anys el pou del Pollastre, ha realitzat recentment unacaptació en el brollador de Viverets, els drets concessionals del qual estan qüestionatsper algunes entitats. Durant l'any 2003, l'ús d'aquest recurs ha substituït al pou delPollastre.

A més de les pressions extractivas sobre l'aqüífer de l'Ombria, el riu Clariano suportaforts abocaments contaminants que deterioren la qualitat del riu aigües baixd'Ontinyent. Malgrat l'ampliació i al conjunt de millores que va ser sotmesa l’EDAR en1999-2000, en l'actualitat l’EDAR aboca sobre el riu gairebé 7 hm3 anuals d'un efluentque no compleix la normativa europea en diversos paràmetres bàsics: sòlids ensuspensió, demanda química d'oxigen, nitrogen total i fòsfor total. A més, les aigüespresenten una forta coloració i una elevada conductivitat. Aquesta situació ésespecialment negativa tractant-se d'un riu en capçalera, que té aigües baix una grandiversitat d'usos.

Distribució de les pressions por sectors

Sector agrari

La pressió que ha exercit històricament el sector agrari sobre els recursos naturalsd'aigua de la localitat ha decrescut al llarg de les últimes dècades, en paral·lel amb laseva pèrdua d'importància econòmica i territorial. En l'actualitat, es mantenen enregadiu efectiu de l'ordre de 200 hectàrees de terreny de les hortes tradicionals, ambun consum net estimat en 1.400.000 m3 anuals. En els últims anys, en algunes finquesde secá s'han implantat cultius amb reg per degoteig, per als quals s'estima unconsum mínim de 500.000 m3 anuals. Aquests consums, incloent també alguns petitsregs dispersos pel municipi, apunten a la xifra mitja de 2 milions de m3 anuals comindicador de la pressió del sector agrari sobre els recursos hídrics del municipi.

��

Sectors urbans i indutrials

Pel que es refereix als sectors urbans i industrials, en la taula adjunta se sintetitzen lesprincipals magnituds que afecten a l'aqüífer de l'Ombria, tal com han pogut seraproximadament reconstruïdes en el present treball. Es classifiquen els volums quecirculen en el cicle de l'aigua en cada sector distribuïts entre els distints operadors queels aporten. A més dels volums registrats en la taula, es comptabilitzen no menys de750.000 m3 anuals extrets de l'aqüífer de Serra Grossa o la Solana, destinats tambéals habitatges en disseminat.

Usos no agraris de l'aigua en el municipi d'Ontinyent. Any 2002

EGEVASA Autoconsums Abastidors TOTAL1. ExtraccionsNucli urbá 2.550.000 0 0 2.550.000Disseminat 240.000 0 1.800.000 2.040.000Industrial 445.000 3.400.000 1.100.000 4.945.000TOTAL 3.235.000 3.400.000 2.900.000 9.535.0002. ConsumsNucli urbá 1.720.000 0 0 1.720.000Disseminat 160.000 0 1.440.000 1.600.000Industrial 300.000 3.250.000 1.050.000 4.600.000TOTAL 2.180.000 3.250.000 2.490.000 7.920.0003. VertidosNucli urbá 1.376.000 0 0 1.376.000Disseminat 64.000 0 60.000 124.000Industrial 240.000 2.600.000 840.000 3.680.000TOTAL 1.680.000 2.600.000 900.000 5.180.000

El gràfic adjunt indica la distribució de les pressions per segments de demanda:

CONSUMS D'AIGUA PER USOSONTINYENT 2002.

Agrari17%

(2,0 hm3)

Disseminat

18%(2,0 hm3)

Nucli Urbá22%

(2,5 hm3)

Industrial43%

(4,9 hm3)

��

La indústria es confirma com el principal sector consumidor d'aigua en el municipi,representant per si sola el 43% de totes les demandes, amb una extracció mitja de 4,9hm3 anuals. La major part del consum industrial s'obté mitjançant pous propis, queabasteixen a grans empreses del ram de l'aigua. La indústria s'abasteix exclusivamentde l'aqüífer de l'Ombria, amb una distribució per fonts de subministrament que s'haavaluat de la manera següent:

Consum d’aigua en la indústria d’Ontinyent. 2002Entitat proveïdora Volum anual m3EGEVASA 400.000Industries amb pous propis 3.400.000Abastidors privats 1.100.000TOTAL 4.900.000

El consum en el nucli urbà és el següent component de la demanda quant a la pressiósobre l'aqüífer. Descomptant les fraccions destinades a usos industrials i als variscentenars d'habitatges dispersos que s'abasteixen de la xarxa municipal, el consumestrictament domèstic i terciari en el nucli requereix un volum d'extraccions de 2,5 hm3

anuals. En el nucli urbà només es distribueix aigua de la xarxa municipal, i tota ellaprocedeix de l'aqüífer de l'Ombria.

En la taula següent es presenten les dades normalitzades de rendiment de les xarxesque s'han calculat per a Ontinyent, a partir de les dades de EGEVASA:

Eficiència en la xarxa de proveïment d'OntinyentINDICADORS 2002 VALOR UNITATSVolum en Alta 3.236.764 m3

Volum Registrat 2.180.832 m3

Volum Facturat 2.034.017 m3

Rendiment de Distribució �� %Rendiment de Facturació 62,8 %Index de Fuites Anual 12.993 m3/km/anyÍndex de Fuites Horari 1,48 m3/km/hora

La taula d'indicadors de rendiment de xarxes del sistema de proveïment d'Ontinyentmostra una situació no satisfactòria, doncs encara que al començament dels anysnoranta es van registrar considerables millores, en l'actualitat els rendiments duen unadècada sense registrar millores significatives.

Les tarifes de proveïment d'aigua a Ontinyent és creixent per blocs de consum. Lestarifes actuals de consum són les següents:

Tarifes de proveïment d’aigua a Ontinyent.Any 2003. Límit en m3/Trimestre. Preus en €/m3

BLOCS Límit Preu1º < 37 m3 0,172º 37-75 m3 0,243º 75-250 m3 0,324º 250-500 m3 0,355º > 500 m3 0,40

Pel que es refereix a la quota fixa, per a un comptador de 13 mm Ø situat en el nucliurbà (tipologia que representa el 94% del parc) ascendeix a 7,06 €/trimestre. En

�

conjunt, el cost de l'aigua a Ontinyent per a usuaris de tipus mig, ja siguin residencialso industrials, és de l'ordre de 0,40 €/m3.

Les tarifes de l'aigua a Ontinyent són bastant reduïdes, pròpies de les ciutats ambrecursos hídrics abundants, que procuren facilitar l'aigua als usuaris a baix cost,considerant l'aigua com un avantatge competitiu. No obstant això, a Ontinyent aquestasituació pertany a èpoques passades. La situació actual de la ciutat es caracteritza peruna escassesa estructural de recursos hídrics, que qüestiona la garantia desubministrament, i que d'alguna manera haurà d'acabar reflectint-se en les tarifes.

Els habitatges dispersos o disseminades constitueixen un sector fortament consumidord'aigua a Ontinyent. Per la pressió que realitzen sobre l'aqüífer de l'Ombriaconstitueixen el tercer component de la demanda, amb una mica més de 2 hm3 anuals,però si se sumen les extraccions que aquest segment genera en l'aqüífer de SerraGrossa, arriben a 2,8 hm3 anuals, superant fins i tot a les extraccions destinades alproveïment del nucli urbà. Alguns dels proveïdors privats que subministren aigua aaquests habitatges envien també aigua de l'aqüífer de l'Ombria a l'exterior del municipi,i en alguns casos s'han detectat aparents discrepàncies entre els usos autoritzats i elsusos reals de l'aigua, així com possibles desajustaments en el cobrament del cànon desanejament, que justificarien una inspecció detallada.

Abocaments d’aigües residuals

Pel que es refereix a les pressions per abocaments d'aigües residuals, la situació ésmolt diferent per als distints sectors de la demanda, i presenta un patró molt distint delque caracteritza a les extraccions.

El sector agrari no contribueix a la contaminació del riu, almenys no de maneraperceptible, encara que puguen haver efectes de contaminació difusa dels quals no esté constància.

El sector dels habitatges en disseminat tampoc contribueix apreciablement alsabocaments sobre el riu Clariano, en la mesura que més del 90% dels habitatgesmanquen de connexió a la xarxa de clavegueram. No obstant això, aquest sector potestar creant un seriós problema de contaminació d'aigües subterrànies que amb eltemps es pot manifestar amb greus conseqüències aigües baix d'Ontinyent, ja que pelque sembla la majoria dels habitatges manca de fosses sèpticques adequades, i elsabocaments es realitzen a pous negres, des dels quals les aigües residuals van aparar directament al subsòl sense tractament ni precaució alguna.

Els abocaments d'aigües residuals estan generats pel proveïment urbà i, sobretot, pelsector industrial. S'ha valorat la contribució de cadascun d'aquests dos sectors de lademanda a la generació de contaminació, i s'ha pogut comprovar que la participaciódel sector industrial és molt major que la del sector domèstic urbà en tots elsparàmetres que amiden la contaminació de l'aigua:

Origen de la contaminació de l’aigua. Ontinyent, 2002.Paràmetre Urbá Industrial TOTALCàrrega Salina 9,1% 90,9% 100,0%Càrrega Sòlida 10,9% 89,1% 100,0%Càrrega Orgànica 20,5% 79,5% 100,0%Càrrega Oxidable 11,4% 88,6% 100,0%Mitjana aritmètica (dada orientativa) 12,9% 87,1% 100,0%

�

En totes les càrregues contaminants, la participació del sector industrial dominaàmpliament sobre la del sector domèstic. No obstant això, a l'hora d'examinar elrepartiment dels pagaments per contaminació, la situació s'inverteix, doncs el sectorindustrial, que genera prop del 87% de la càrrega contaminant, només aporta el 34%dels pagaments, mentre que el sector domèstic, que genera un 13% de la càrregacontaminant, suporta un 66% dels pagaments:

Cànon de sanejament recaptat a Ontinyent. 2001.Ús domèstic Ús Industrial TOTAL

Cons m3/a Import (€) Cons m3/a Import (€) Cons m3/a Import (€)Nucli 1.538.637 457.570 267.893 61.145 1.806.530 518.715Disseminat 391.549 94.375 301.885 50.954 693.434 145.330Autoconsum (9) 1.020.466 169.421 1.020.466 169.421TOTAL 1.930.186 551.945 1.590.244 281.521 3.520.430 833.466

% 55% 66% 45% 34% 100% 100%Font.: Entitat de Sanejament de la Comunitat Valenciana

Cal assenyalar, no obstant, que tant el sector domèstic com el sector industrial estanlluny ara per ara de sufragar plenament els costos de depuració de les aigüesresiduals. Ambdós sectors, però sobretot el sector industrial, haurien de fer unconsiderable esforç en els pròxims anys per a avançar cap a la plena recuperació delscostos de la depuració i per a millorar les condicions dels abocaments al riu Clariano,tot això en línia amb el disposat en la Directiva Marc de l'Aigua.

Conclusió: una sobreexplotació tolerada, que s’apropa al seu límit

La situació de pressions i impactes en el sistema hídric d'Ontinyent ofereix perfilscontradictoris, dintre d'una situació general bastant delicada, que pot generarproblemes significatius en un futur no molt llunyà.

D'una banda, la qualitat del servei és molt acceptable i la qualitat de l'aigua ésexcel·lent, i tot això s'aconsegueix a costos bastant reduïts, gràcies a les favorablescondicions naturals que té la ciutat des del punt de vista hídric, i també a una gestióbàsicament encertada per part de EGEVASA, encara que es detecta un margeapreciable de millora dels rendiments de distribució.

No obstant això, en paral·lel amb aquesta situació globalment positiva s'ha anatpermetent l'expansió incontrolada d'una urbanització dispersa altament consumidorad'aigua, havent-se generat així un parc d'habitatges secundaris que resultadesproporcionat en relació amb la grandària poblacional de la ciutat. En l'actualitat, elshabitatges en disseminat ja consumeixen més aigua que el nucli urbà d'Ontinyent, i amesura que augmenti la dotació de piscines i altres equipaments en els xalets, ieventualment també el nombre d'aquests, la pressió d'aquest sector sobre els recursoshídrics de la ciutat continuarà en augment.

Per la seva banda, la indústria tèxtil d'Ontinyent va augmentar durant dècades la sevagrandària en successius cicles expansius, incrementant proporcionalment el seuconsum d'aigua i la seva emissió de càrregues contaminants. Possiblement, els baixoscostos i preus de l'aigua que regeixen a Ontinyent, tant en aquest sector com en elsrestants, van estimular un ús de l'aigua poc conscient de la seva escassesa.

��

Pel que sembla, a Ontinyent no es va qüestionar en cap moment la viabilitat del procésde creixement constant del consum fins que el col·lapse del brollador del Pou Clar, el 7d'agost de 1985, va posar de manifest que s'estava arribant a els límits del sistema. Noobstant això, en aquella primera crisi l'autoritat hidrològica no només no va adoptarmesures per a corregir la situació de sobreexplotació de l'aqüífer, sinó que vacontinuar atorgant concessions o autoritzacions provisionals de noves extraccions persobre dels recursos renovables.

El Pou Clar va tornar a assecar-se al setembre de 1999, i poc després, la CHX vaemetre un informe1 en el qual considerava que el balanç entrades/sortides de l'aqüíferestava “dintre del raonable”, el que va permetre a l'organisme de conca inhibir-sed'adoptar qualsevol decisió. El brollador es va assecar de nou al maig de 2000, i es vamantenir en aquest estat pràcticament durant tot l'estiu.

Des de llavors segueixen sense realitzar-se intervencions de control o gestió de lasituació per part de la CHX. Malgrat que la reforma de la Llei d'Aigües de 1999obligava a la instal·lació de comptadors en tots els pous d'una certa dimensió, i queaquesta obligació va ser reiterada en la Llei del PHN de juliol de 2001, no s'ha procedita imposar aquesta exigència en cap cas que es conegui a Ontinyent. Només en datesrecents, alguns dels titulars de grans pous d'ús industrial han estat obligats a instal·larcomptadors, però no per la CHX, sinó per la Entitat de Sanejament, per a actualitzar lafacturació del cànon d'abocament.

Mentrestant, els grans concessionaris, alguns dels quals estan sobrepassantobertament els volums que tenen autoritzats, segueixen sense tenir instal·latscomptadors en els seus pous, i pel que sembla se segueixen tramitant autoritzacionsper a la perforació de nous pous en l'aqüífer de l'Ombria.

L'acumulació d'indicis irregulars i de situacions preocupants continua, però noexisteixen dades suficients per a valorar amb certesa el risc de crisi hidrològica greu alque s'enfronta actualment el municipi d'Ontinyent. Hi ha un acord general que l'aqüíferestà netament sobreexplotat, però no es coneixen realment els límits finals delsistema, això és, les reserves disponibles i les possibles alternatives que cabriaarbitrar en cas de crisi. I tampoc es té constància que s'hagi adoptat o es pretenguiadoptar cap mesura correctora. En aquestes circumstàncies, sembla raonable, des delpunt de vista municipal, aplicar el principi de precaució, i engegar sense demoraaquelles mesures correctores que estiguin a l'abast de l'administració municipal.

��1 MARTINEZ LEÓN, J, Informe del expediente C.D. 99/100. CHJ, 1999.

��

Etapa 3. Anàlisi dels problemes clau

Entre els múltiples problemes que presenta el cicle de l'aigua a Ontinyent, s'hanidentificat tres problemes clau, que són els següents:

• Instruments de gestió enfront de la sobreexplotació de l'aqüífer de l'Ombria• Ordenació de la llera del riu Clariano• Reutilització d'aigües residuals

Instruments de gestió

Davant la progressiva deterioració de la situació de l'aqüífer de l'Ombria, sotmès a unasobreexplotació continuada que pot generar en algun moment una greu crisi en elsistema de proveïment municipal d'aigua d'Ontinyent, es fa necessari adoptar unconjunt de mesures correctores que ordenin la gestió de l'aqüífer, assegurant unautilització sostenible del mateix.

Per a evitar que es pugui arribar a una situació crítica, és necessari disposar d'unasèrie d'instruments administratius que permetin establir com més aviat millor unagestió sostenible de l'aqüífer. En conseqüència, en el marc d'un Pla de Gestió Integraldel Cicle de l'Aigua d'Ontinyent, l'Ajuntament podria impulsar la creació d'algunsd'aquests instruments de gestió.

En particular, cabria explorar l'adopció per part de l'Ajuntament d'Ontinyent de lessegüents iniciatives:

En relació amb l'aqüífer de l'Ombria• Sol·licitar la delimitació del perímetre de protecció.• Sol·licitar la delimitació del perímetre de restricció de noves concessions.• Sol·licitar la declaració d'aqüífer sobreexplotat.• Promoure la creació de la Comunitat d'Usuaris

Respecte a l’EDAR d'Ontinyent:• Sol·licitar la concessió d'ús de les aigües residuals de l’EDAR d'Ontinyent

Delimitació de perímetre de protecció

La figura del Perímetre de Protecció d'Aqüífers es troba recollida en l'article 56 del textrefós de la vigent Llei d'Aigües. Es considera que les especials característiques del'aqüífer de l'Ombria, constituït per una borsa de calcàries molt karstificades i per tantmolt permeables i vulnerables, i amb un historial de diverses contaminacions perabocaments incontrolats, que en una ocasió van arribar a produir un brot epidèmic enla ciutat, recomanen iniciar immediatament els estudis per a instar a la CHX la definiciódel Perímetre de Protecció.

Delimitació de perímetre de restricció de noves concessions

El *Artº 56 de la vigent Llei d'Aigües estableix que els Organismes de Cuenca, a mésde realitzar les delimitacions de perímetres de protecció d'aqüífers, podran “determinartambé perímetres dintre dels quals no serà possible l'atorgament de noves

��

concessions d'aigües subterrànies a menys que els titulars de les preexistents estiguinconstituïts en comunitats d'usuaris”.

Es considera convenient que l'Ajuntament d'Ontinyent impulsi aquest procediment, nosol per les positives conseqüències que es derivarien per a la bona gestió de l'aqüífer,sinó també perquè els estudis que reglamentàriament deuen portar-se a terme unavegada incoat el procediment de delimitació demostraran amb tota probabilitat lasituació de sobreexplotació de l'aqüífer i les possibles desviacions entre lesextraccions declarades i les realment efectuades per alguns usuaris.

Declaració d'aqüífer sobreexplotat

La vigent Llei d'Aigües regula la figura de el “aqüífer sobreexplotat”, atenint-se adiverses circumstàncies la definició de les quals s'estableix en el Reglament delDomini Públic Hidràulic (Art 171.2). Existeix un acord generalitzat en la idea que lescondicions exigides es compleixen en l'aqüífer de l'Ombria, doncs tots els informesindependents elaborats sobre el mateix coincideixen en aquesta conclusió. Enconseqüència, semblen existir bases fermes per a sol·licitar la declaració d'aqüífersobreexplotat. L'Ajuntament d'Ontinyent pot instar a l'Organisme de Conca la incoaciód'ofici de l'expedient de sobreexplotació, que en el cas de l'aqüífer de l'Ombria deuriaculminar en breu termini amb una declaració provisional de sobreexplotació, la qualcosa comporta l'adopció automàtica d'una sèrie de mesures molt estrictes de controlde l'explotació de l'aqüífer.

Constitució de la Comunitat d'Usuaris

A més del control de les extraccions i la limitació de noves concessions, un altre delsefectes de la declaració provisional d'aqüífer sobreexplotat és la constitució forçosa dela Comunitat d'Usuaris. Donada la situació que s'ha observat a Ontinyent entre elsdiferents agents que exploten l'aqüífer de l'Ombria, s'endevinen considerablesdificultats per a l'establiment d'alguna organització d'usuaris en el municipi.

Concessió d'ús de les aigües residuals

Es considera que si es produeix alguna concessió administrativa sobre les aigüesresiduals de l’EDAR, l'Ajuntament d'Ontinyent deuria reclamar per a si l'assignació detal concessió, amb prioritat sobre qualsevol usuari privat, per raons d'interès públicestratègic. Donada la limitació de recursos que existeix en la capçalera del riuClariano, les aigües residuals van a constituir en el futur un recurs amb un valorcreixent, conforme es vagin fent més assequibles les tecnologies capaces de tractaraquestes aigües tornant a fer-les aptes per a qualsevol ús. Es considera important queaquest recurs romangui en l'àmbit públic.

Altres actuacions

L'estratègia jurídic-administrativa descrita en els apartats anteriors es consideranecessària perquè el municipi d'Ontinyent aconsegueixi un cert grau de control sobreels seus propis recursos hídrics, que es troben sotmesos a un risc creixent desobreexplotació o fins i tot de col·lapse de proveïment. No obstant això, l'eficàciad'aquesta estratègia municipal només es farà palesa a mitjan i llarg termini, mentreque a curt termini existeixen importants problemes que no admeten dilació, i quepodrien ser abordats mitjançant les següents mesures:

• Oposició a noves concessions d'extracció de qualsevol classe dins del termemunicipal i en el conjunt de l'aqüífer de l'Ombria

��

• Investigació de les activitats dels subministradors privats, verificant que els usos ide l'aigua i l’àmbit de les concessions coincideixen amb els autoritzats, i que esrepercuteixen tots els costos que corresponguin, incloent els de sanejament.

• Implantació de comptadors en tots els punts amb extraccions significatives, i accésdels funcionaris municipals als mesuraments

L’ordenació de la llera del riu Clariano

L'Ajuntament d'Ontinyent està molt interessat en la prompta execució del projected'ordenació de la llera del riu i el seu entorn, incloent tant la intervenció sobre el llit dela llera per a augmentar la seva capacitat de desguàs, com la intervenció urbanísticasobre els marges del riu, que actualment presenten un estat de notable abandó ideteriorament.

Des dels seus primers plantejaments fa ja uns quants anys, el projecte de canalitzaciódel riu Clariano ha anat experimentant successives modificacions amb la finalitat decompatibilitzar la millora de les prestacions hidràuliques de la llera amb la conservacióde les seves característiques ambientals, i amb la seva potenciació com espai d'úsciutadà, havent-se arribat ja en l'actualitat a predefinir un projecte que se separa de lescaracterístiques d'una obra de canalització tradicional, incorporant un tractament méssensible i polivalent d'un espai de gran valor potencial, tant ecològic com urbà.

En aquest sentit s'han introduït en el projecte millores tendents a situar la llera menormés centrada en l'àrea fluvial, a una certa reducció de la seva amplària, a la utilitzaciód'escullera naturalitzada en els seus marges, i a la ubicació de pistes ciclistes al llargdel mateixos. La nova llera que va prenent forma, i el seu entorn, conten amb bonespossibilitats de convertir-se en un dels principals espais lliures de la ciutat, amb unafreqüentació ciutadana previsiblement elevada.

En el marc del Pla de Gestió Integral del Cicle de l'Aigua d'Ontinyent, les intervencionssobre el domini públic hidràulic es plantegen des de la perspectiva de la Directiva Marcde l'Aigua, tractant d'integrar les actuacions sobre les lleres amb les actuacions sobreels recursos hídrics, i tot això amb l'objectiu de millorar l'estat ecològic de totes lesmasses d'aigua i els seus ecosistemes associats.

En aquest sentit, la intervenció amb fins de reducció dels riscos d'inundació podriaincloure actuacions en un context més ampli que la pròpia llera del riu, incloent eltractament de les capçaleres dels barrancs afluents al Clariano, que és on es generenles avingudes els efectes de les quals es tracta de minorar. Aquest plantejamentpermetria, a més d'aportar un apreciable grau de seguretat complementari alproporcionat per les obres en la llera, disposar de majors graus de llibertat en eldisseny de la pròpia llera.

Al mateix temps, de poc serviria condicionar la llera del riu per a l'ús urbà si finalmentel riu no conduís gens d'aigua durant llargs períodes de l'any, o conduís aigües en malestat. Per consegüent, la intervenció sobre el cabal deu contemplar-se també com partintegrant de la reordenació de la llera del riu Clariano.

Per a aconseguir aquests objectius es proposa actuar en tres àrees:

��

Redacció d'un pla de laminació d'avingudes. Es contempla l'elaboració d'un plad'actuacions per a suavitzar les avingudes màximes, amb mesures distintes a lespreses de regulació: usos del territori, reforestació, abancalaments, tècniques dellaurada, etc..

Tractament natural del tram urbà de la llera. Es planteja optimitzar la capacitat dedesguàs de la llera mitjançant un curós tractament de la llera, basat en una bonaanivellació, en l'eliminació d'obstacles, i en l'ús de vegetació tapissant amb baixíndex de fregament al fluix d'aigua. Aquest tractament deu ser compatible amb l'úsciutadà d'aquest espai, però prioritzant en el disseny la capacitat de desguàs.

Recuperació dels brolladors urbans. Es proposa reparar les intrusions en elcol·lector sota el riu, recuperar les surgències urbanes que flueixen a través del'antiga barbacana del nucli antic i per altres punts, així com el cabal del Barranc dela Puríssima, per a augmentar el cabal base del riu, millorar la qualitat de l'aigua, ireduir els costos de depuració.

La reutilització d’aigües residuals

Els balanços hídriccs realitzats en el present treball han posat de manifest que l'únicamesura viable capaç de corregir de manera definitiva el procés de sobreexplotació del'aqüífer de l'Ombria és la reutilització generalitzada de l'aigua en la indústria. Altresmesures poden aportar millores complementàries, en alguns casos significatives, i entots els casos necessàries, però l'única capaç de corregir el desequilibri recursos-extraccions en l'ordre de magnitud necessari, que és de diversos hm3 anuals, és lareutilització industrial generalitzada.

Per altra banda, al problema de la sobreexplotació de l'aqüífer se li afegeix a Ontinyentun greu problema de contaminació industrial. El complex tèxtil d'Ontinyent està en lacapçalera del riu Clariano i aboca al mateix més de 7.000 tones anuals –en pes sec-de sals dissoltes de molt diverses classes, algunes d'elles potencialment tòxiques.Aquests abocaments provoquen un rosari de problemes de contaminació en tota laconca aigües baix: regs amb aigües contaminades, contaminació de l'embassamentde Bellús (30 km riu avall), riscos per a diversos aqüífers, i finalment, contaminació enel baix Júcar, que està classificat com Llic (Lloc d’interès comunitari).

Aquesta situació no pot mantenir-se en el futur. Qualsevol solució eficient per alproblema de l'aigua a Ontinyent exigeix, no només reduir notablement les extraccions,sinó també millorar dràsticament la qualitat dels efluents. Donat el pes de la indústriaen l'aportació de contaminació (de l'ordre del 90%), les principals actuacions deuencentrar-se en aquest sector, tant en matèria de reutilització, per a reduir la pressiósobre l'aqüífer, com en matèria de depuració, per a reduir la pressió sobre el riu.

No obstant això, hi ha un obstacle important per a la reutilització de l'aigua: la salinitatde l'aigua tractada és excessiva per a la major part dels tractaments tèxtils, pel que ésimprescindible reduir la salinitat de l'aigua depurada, per a poder arribar a unpercentatge de reutilització capaç de reequilibrar el sistema. Però cal tenir en compteque tot procés de reducció de la salinitat consisteix en definitiva en una extracció desals que comporta la generació de residus en forma de salmorres, que en el casd'Ontinyent no es deuen abocar a la llera, donat l'escàs cabal de dilució disponible.

Els actuals projectes de reutilització no afronten aquest problema, i es limiten a oferir ala indústria de l’aigua amb tractament terciari, sense reducció de la salinitat. Ambaquesta qualitat d'aigua, la indústria només podria fer un ús molt limitat de la mateixa,que tot just reduiria la pressió sobre l'aqüífer en 1 hm3 a l'any. Això resultacompletament insuficient per a eliminar la sobreexplotació de l'aqüífer, no ja amb els

��

criteris de la Directiva Marc, que obliguen a dedicar una part del recurs renovable amantenir en bon estat les surgències naturals d'aigua i els corrents superficialsdependents d'elles, sinó ni tan sols amb el criteri tradicional d'igualar els recursosdisponibles a la recarrega mitjana.

En aquestes condicions es recomana la implantació d'un sistema de reducció de lasalinitat de l'aigua depurada per a facilitar la seva reutilització generalitzada. Nomésrebaixant la salinitat de l'aigua serà possible incrementar la quantitat d'aiguareutilitzada en qualsevol circumstància, sense posar en perill la qualitat de l'aiguaindustrial.

A més, donada la situació límit en la qual es troba actualment el riu Clariano amb elsabocaments de l’EDAR, el sistema de tractament que s'implanti deuria ser capaç defuncionar total o parcialment amb abocament zero, això és, retirant en forma sòlida unvolum substancial de sals del sistema, per a millorar la qualitat de les aigües riu avalld'Ontinyent.

Com enfocament general, per a l'etapa de reducció de la salinitat es recomana utilitzarla tecnologia d’Electrodiàlisi Reversible (EDR) pels seus costos energètics inferiors iels seus menors requeriments de pretractament de l'aigua. L’EDR admet qualitats del'aigua d'entrada inferiors a les quals exigeix l'osmosi ínversa, especialment pel que faa sòlids en suspensió i a demanda biològica d'oxigen. Per aquesta raó, l’EDR sol ser latecnologia d'elecció per a la reducció de salinitat en aigües residuals amb menys de3.500 mgr/litre de sòlids totals en dissolució, que és el cas de les aigües de sortida del’EDAR d'Ontinyent.

Per a aconseguir l'abocament zero, és necessari sotmetre a les salmorres generadesen el procés de reducció de salinitat a un post-tractament que pot basar-se en algunatecnologia d'evaporació, o en la combinació d'una primera etapa d'osmosi inversa finsaconseguir una salmorra altament concentrada, seguida d'una evaporació que deixicom residus, d'una banda, sals precipitades, i per una altra, altres substàncies enforma de llots, totes elles llistes per a ser sotmeses a desecació i/o eventual reciclatge.En funció dels problemes i alternatives aquí plantejades, l'Ajuntament d'Ontinyentpodria instar a l’Entitat de Sanejament a ampliar les instal·lacions de tractament terciarique pretén implantar a l’EDAR d'Ontinyent-Agullent, afegint una línia de post-tractament amb abocament líquid zero.

��

Etapa 4. Selecció i avaluació de mesures correctores

Les actuacions que es proposen per a la seva execució en el marc del ProgramaPrograma de Gestió Integral del Cicle de l'Aigua d'Ontinyent es classifiquen en tresgrups, que inclouen un total de nou mesures.

A. Mesures sobre els ecosistemes aquàtics

En el tractament de l'ecosistema fluvial, l'eix del programa consisteix en el reforçamentde la continuïtat hidrològica i morfològica del riu, i en la restauració de boscos deribera, conceptes poc aplicats fins ara en la política de l'aigua a Espanya. A més, esplanteja com principal prioritat minimitzar els impactes ambientals del projecte decanalització del riu. Per a això es proposa un tractament natural de la llera, ambmanteniment de les condicions naturals del riu, i una intervenció de laminaciód'avingudes en capçalera, igualment adaptada a les condicions naturals i d'ús delterritori en la conca. Es contemplen tres mesures:

• Mesura A.1. Restauració de funcions ecològiques en el tram de capçalera delriu Clariano

• Mesura A.2. Reinserció del riu en l'estructura urbana, millorant la seva capacitatde desguàs

• Mesura A.3. Reposició de l'ecosistema de ribera en el tram inferior del riu, desde l’EDAR fins el límit del terme municipal

B. Mesures sobre el cicle de l'aigua

Quant a la racionalització del cicle de l'aigua, la finalitat és eminentment quantitativa,això és, d'eliminació de la sobreexplotació de l'aqüífer de l'Ombria i millora de lagarantia de proveïment. Amb aquesta finalitat, es planteja un triple enfocament deconservació del recurs, gestió de la demanda i aplicació de noves tecnologies per altancament del cicle de l'aigua, avançant cap a una utilització de l'aigua en règim decircuit cuasi-tancat en l'àmbit industrial. La iniciativa més innovadora en aquestaspecte és la reutilització amb reducció de la salinitat i descàrrega líquida zero. Escontemplen quatre mesures:

• Mesura B.1. Vigilància, control i protecció de l'aqüífer• Mesura B.2. Millora de l'eficiència en la distribució de l'aigua• Mesura B.3. Millora de l'eficiència en la utilització de l'aigua• Mesura B.4. Reutilització industrial amb reducció de conductivitat i descàrrega

líquida zero

C. Mesures de gestió i participació del Programa GICA-Ontinyent.

Sobre aquestes dues àrees de treball tècnic s'apliquen les pertinents activitats degestió entre les quals cap destacar l'àrea econòmica i l'àrea de participació social,orientades, respectivament, cap als principis de plena recuperació de costos i departicipació activa de la Directiva Marc de l'Aigua. Es contemplen dues mesures:

• Mesura C.1. Anàlisi econòmica i avanç cap a la plena recuperació de costos• Mesura C.2. Participació interactiva.

��

Mesura A.1. Restauració de funcions ecológiques en el tram de capçalera

Objectius

Amb aquesta mesura es tracta de recuperar, en el tram inicial del Riu *Clariano i en elseu entorn, les condicions de referència pròpies dels cursos d'aigua de la comarca quees troben bé conservats. Des del punt de vista ecològic, es tracta d'aconseguir que lacapçalera del riu Clariano i el seu entorn pròxim siguin capaços de mantenir unaimportant biodiversitat, assegurant la continuïtat ecològica al llarg de tot el riu, iconnectant també amb les zones de muntanya properes. S'assegurarà així mateix entot el tram la qualitat de l'aigua en el nivell A1, que és l'excel·lent qualitat amb la qualbrolla l'aigua en el Pou Clar.

Identificació d'actuacions

Es contemplen quatre actuacions principals.

A.1.1. Localització i segellat de petits abocaments.El riu Clariano no deu rebre cap abocament d'aigües residuals sense tractamentadequat des del Pou Clar fins el punt de descàrrega de la depuradora. Aquestesincidències deuran ser corregides, revisant els edificis existents, i exigint en casnecessari la instal·lació de fosses sèptiques adequades

A.1.2. Millores puntuals en la vegetació de riberaAquest tram del riu Clariano deurà convertir-se en un espai natural de gran valorecològic, que en determinades seccions podrà estar obert a l'ús públic amb leslimitacions de protecció ambiental que es considerin necessàries. Altres trams, percontra, deuran mantenir-se sense facilitats d'accés, per a contribuir al mantenimentdel seu caràcter natural.

A.1.3. Reintroducció d'espècies aquàtiques pròpies del riuUna vegada assegurada la continuïtat del fluix d'aigua i la qualitat de la mateixa,així com el control de la vegetació invasiva, s'abordaran programes dereintroducció de les espècies pròpies d'aquest ecosistema fluvial, amb vista a laregeneració completa d'aquest espai, en unes condicions el més pròximes quesigui possible al seu estat natural.

A.1.4. Creació de connectors ecològics entre el riu i la muntanyaEl curs d'aigua permanent de la capçalera del riu Clariano juga un paper vital en elmanteniment de la fauna terrestre en un ampli territori al voltant. Per a mantenir ifacilitar aquesta funció ecològica clau, es crearan passadissos d'interconnexió, queseran reforestats amb combinacions d’espècies pròpies de la zona.

�

Mesura A.2. Reinserció del riu en l’estructura urbana

Objectius

Es tracta de dissenyar i aplicar una solució per al tractament de la llera del riu Clarianoal seu pas per la ciutat, capaç de satisfer les següents condicions:

• Eliminar el risc d'inundacions que actualment afecta a algunes zonesconfrontants amb la llera.

• Assegurar la continuïtat ecològica del riu al seu pas per la ciutat• Inserir la llera en l'estructura urbana, convertint-lo en un espai d'ús ciutadà de

primer nivell en la ciutat.• Assegurar la qualitat A2 per a l'aigua que circula en tot el tram, eliminant focus

puntuals de contaminació. Identificació d'actuacions

Per a l'aplicació d'aquesta mesura, es contemplen les següents actuacions:

A.2.1. Redacció d'un pla de laminación d'avingudes.Es tracta d'identificar i avaluar possibles actuacions en les conques de capçaleradel riu *Clariano i els seus principals barrancs afluents, capaços de suavitzar lespuntes de cabal en moments de màxima precipitació, amb mesures tendents amodificar les condicions de vessament del territori, reforestació, abancalaments,modificació de les tècniques de llaurada, etc..

A.2.2. Tractament natural del tram urbà de la llera.Es tracta d'aplicar a la llera un tractament compatible amb l'ús ciutadà d'aquestespai i la continuïtat ecològica del riu, encara que sempre prioritzant en el dissenyla capacitat de desguàs, per a minimitzar el risc d'avingudes. Per a optimitzar lacapacitat de desguàs de la llera, reduint al mínim l'aplicació de formigó, esrealitzarà un curós tractament del llit del riu, basat en una bona anivellació, enl'eliminació d'obstacles, i en l'ús de vegetació tapissant especial, amb baix índex defregament al fluix d'aigua.

A.2.3. Recuperació dels brolladors urbans.En el tram urbà de la llera existeixen dues brolladors que actualment sóncanalitzats cap al clavegueram, encarint els costos de depuració. Aquestsbrolladors seran recuperats per a augmentar el cabal del riu. Així mateix, dintre delnucli urbà desguassa sobre el riu el Barranc de la Puríssima, amb cabalpràcticament permanent, encara que amb problemes de contaminació que seraneliminats durant la intervenció. També es considera necessari acabar amb lespèrdues de cabal per intrusió del riu en el col·lector de clavegueram que travessala llera en les proximitats del Pont Vell.

Amb aquestes mesures s'aconseguiria dotar al riu en el tram urbà d'un cabal mínimpermanent i amb una qualitat molt acceptable, la qual cosa, unit a un tractamentsuficientment naturalitzat de la llera menor, proporcionaria un ecosistema aquàtic devalor bastant apreciable. D'aquesta manera, el tractament de la llera del riu Clarianos'ajustaria plenament a les prescripcions de la Directiva Marc de l'Aigua.

�

Mesura A.3. Reposició de l’ecosistema de ribera en el tram inferior

Objectius

L'objectiu d'aquesta tasca és reconstruir en el tram inferior del riu Clariano, fins la sevasortida del terme municipal d'Ontinyent, un ecosistema de ribera que encaixi en lescondicions de referència pròpies d'aquest tram del riu. Els abocaments de ladepuradora tenen una elevada concentració de nutrients, la qual cosa ha afavorit eldesenvolupament espectacular d'espècies oportunistes i invasores, que han acabatamb la vegetació de ribera original. En el cas del riu Clariano, com en bona part delsrius de la Comunitat Valenciana, l'espècie invasora és principalment la canya, que deuser eliminada i substituïda per una associació vegetal pròpia dels ecosistemes deribera de la zona, capaç d'albergar la biodiversitat vegetal i animal que caracteritza aaquests ecosistemes.


A.3.1. Eliminació dels canyars en ambdues marges del riu.Utilitzant mitjans mecànics, per a poder eliminar en la major mesura possible lesarrels, es retiraran els canyars que actualment envaeixen la llera. Els residusorgànics produïts seran tractats en la planta de compostatge del municipi, o rebranalgun tipus de reciclatge o valorització.

A.3.2. Reposició de la vegetació de ribera.Una vegada retirat i desarrelat el canyar, es procedirà a la plantació decombinacions adequades d'espècies riberenques, incloent exemplars d'espèciesd'alt port que llancin ombra sobre possibles rebrots del canyar, impedint el seucreixement. Fins que no millorin les condicions dels abocaments de la depuradora,i mentre no s'aconsegueixi el ple desenvolupament de les espècies autòctonesreplantades, serà necessari realitzar un cert seguiment de les plantacions,juntament amb periòdiques eradicacions dels rebrots de canyar que puguin anarapareixent. No obstant, si es realitza un adequat seguiment, arrencantprimerencament els possibles rebrots, s'estima que el manteniment es podràrealitzar a costos assumibles, encara que indubtablement requerirà una aportacióconsiderable de treball forestal. Igual que altres actuacions que afecten al DominiPúblic Hidràulic, aquesta intervenció ha de ser autoritzada i finançada en tot o enpart per la CHX, les directrius recents de la qual en matèria de gestió de llerescoincideixen amb la filosofia d'aquesta proposta.

��

Mesura B.1. Protecció i control del aqüífer de l’Umbria

Objectius

Es tracta d'establir les bases jurídiques i tècniques per a sustentar un control efectiu del'explotació i la protecció dels recursos hídrics municipals, i molt especialment del'aqüífer de l'Ombria. En la situació actual, en absència de qualsevol figura deprotecció de l'aqüífer, i amb els escassos mitjans que destina l'administracióhidrològica a la vigilància, gestió i protecció de les aigües subterrànies, l'aqüífer del'Ombria està en permanent risc d'augment de la sobreexplotació, així comd'incidències contaminants.


B.1.1. Declaració de Perímetre de Protecció per a l'aqüífer de l'Ombria.Es considera que les especials característiques de l'aqüífer de l'Ombria, constituïtper una borsa de calcàries molt karstificades i per tant molt permeables ivulnerables, i en estat àmpliament reconegut de sobreexplotació, recomaneniniciar immediatament els estudis per a instar a la CHX la definició del Perímetre deProtecció.

Aquest conjunt de circumstàncies permetrà al municipi, amb tota probabilitat, instari aconseguir de l'autoritat hidrològica la declaració d'aqüífer sobreexplotat per al'aqüífer de l'Ombria, declaració que exigeix, en el termini de dos anys des de ladeclaració, la creació de la Comunitat d'Usuaris. Segons la normativa vigent (Lleid'Aigües, Art 79.2) si els usuaris no creen aquesta figura de manera voluntària,l'administració hidrològica està obligada a establir-la d'ofici. Es posaria d'aquestamanera en marxa el mecanisme de creació d'instruments de gestió assenyalat enl'estudi dels temes clau, facilitant a més que l'Ajuntament d'Ontinyent, principalentitat interesada, prengui la iniciativa en tot el procés d'ordenació de l'ús del'aqüífer.

B.1.2. Xarxa de mesura i control de cabals i nivells.Es tracta d'establir un sistema que permeti conèixer en tot moment la situació delsistema hídricc de la ciutat. Per a això es considera necessari implantar una xarxade control de l'evolució dels nivells piezomètrics i els cabals circulants al llarg de totl'eix de l'aigua del municipi. Aquesta és una eina imprescindible per a poderrealitzar una gestió efectiva de les extraccions i del cicle global de l'aigua.

En principi es contempla la instal·lació de tres piezòmetres en l'aqüífer de l'Ombria id'un caudalímetre en cadascun dels tres trams del riu. Així mateix, els instrumentsde mesura dels pous municipals i, eventualment, d'altres pous privats o comunitarisque disposin d'elements de control i acceptin la connexió a la xarxa, deuen serincorporats a la xarxa municipal de mesura i control. La xarxa deu contar ambtransmissió automàtica de dades, i amb un centre de recepció i processament enel Departament de Medi Ambient.

��

Mesura B.2. Millora de l’eficiència en la distribució

Objectius

Aquesta mesura comprèn un ampli conjunt d'activitats orientades al desenvolupament,perfeccionament i renovació de les xarxes de distribució d'aigua potable, per a facilitarla millora de les condicions de servei i disminuir el percentatge d'aigua perduda enfuites, o no facturada per preses fraudulentes o per altres motius.

Encara que en general es considera que els rendiments de facturació d'una xarxa sónplenament satisfactoris quan l'aigua comptabilitzada arriba a de l'ordre del 85 per centde l'aigua introduïda en la xarxa, donades les especials característiques d'Ontinyent,amb les seves importants diferències de cota, i la coexistència de xarxes de moltdiferents característiques i antiguitats, recomanen, almenys inicialment, fixar unobjectiu una mica més modest, com és el d'arribar a un rendiment del 80% en la xarxade distribució de l'aigua de proveïment, enfront del 67,4% actual. Si s'aconseguísaquest objectiu de rendiment de les xarxes, es reduiria la pressió sobre l'aqüífer del'Ombria en uns 400.000 m3 anuals.


B.2.1. Auscultació de xarxes.La localització de fugides amb equips electrònics adequats permetria, a mésd'identificar els punts de pèrdua en les xarxes, elaborar un pla detallat d'intervenciósegons un estricte criteri de cost/eficàcia, que permetria optimitzar l'aplicació defons a aquesta tasca.

B.2.2. Renovació i manteniment de conduccions.El programa de renovació de xarxes deurà prioritzar la substitució de lesconduccions de fibrocement, que són en general les més antigues i les qualsconcentren un major nombre de fugides, per conduccions de fundició, o dematerials més moderns que presenten molt bones condicions d'estanqueïtat i deresistència a possibles assentaments del terreny.

Cal tenir en compte que amb costos de l'aigua en alta tan reduïts com els que regeixena Ontinyent, existeixen pocs incentius econòmics per a la reducció de les pèrdues enles xarxes. Amb els baixos costos d'extracció i tractament que té l'aigua a Ontinyent,és més econòmic suportar les pèrdues d'aigua en la majoria de les petites i mitjanesfuites que invertir diners en localitzar-les i reparar-les.

Per altra banda, per a aconseguir l'objectiu assenyalat, l'eventual extensió de la xarxade distribució municipal als habitatges en disseminat deu ser abordada amb cautela,doncs donada la dispersió territorial d'aquests habitatges, les seves importantsdiferències de cota, i la seva utilització estacional, l'índex de pèrdues en aquestatipologia urbanística sol ser molt elevat, amb el que podria fàcilment donar-se el casque els guanys de rendiment obtingudes en el casc amb els programes d'eliminació defuites s'anessin perdent conforme es despleguessin les xarxes cap a les zones dedisseminat.

��

Mesura B.3. Millora de l’eficiència en l’utilització

Objectius

El conjunt de les activitats incloses en aquesta mesura és el més característic delsplans de gestió de la demanda d'aigua. La millora de l'eficiència s'aconsegueixfacilitant als usuaris la instal·lació de determinats dispositius, que contribueixennotablement a millorar l'eficiència en la utilització de l'aigua. En el cas d'Ontinyent lesintervencions deuen contemplar tant els usos domèstics interiors, com els usosexteriors (jardins, piscines), molt importants en el municipi.

L'objectiu que es proposa per a Ontinyent és el d'implantar 6.000 kits d'estalvi al llargde tres anys en habitatges, oficines i comerços, realitzar unes 200 auditoriesindustrials, i equipar plenament els edificis i instal·lacions del sector públic. Ambaquestes mesures es pot aspirar a reduir el consum no industrial en el nucli urbà enl'ordre del 10%, i el consum industrial en l'ordre del 8%. Amb això, la pressió sobrel'aqüífer de l'Ombria es reduiria en uns 200.000 m3 anuals en els consums del nucliurbà i en uns 400.000 m3 anuals en els consums industrials.


B.3.1. Eficiència en habitatges, comerços i oficines.Quan els punts d'ús són totalment equipats amb dispositius d'eficiència, la reduccióde consums interiors en llars, comerços i oficines pot arribar a entre el 10 i el 20%,. En usos exteriors en xalets i comunitats amb jardins i piscines la reducció delconsum pot ser d'entre el 25 i el 50 %.

L'objectiu de distribuir 6.000 kits d'estalvi domèstic (difussor de lavabo i d'aigüera,dispositiu de cisterna i dutxa de baix consum) suposaria una penetració de l'ordredel 50% en els sectors domèstic, d'oficines i comerços. Amb aquestes mesures espodria aconseguir a mitjà termini, en termes realistes, una reducció del 10% delconsum no industrial en el nucli urbà.

B.3.2. Eficiència en usos industrials.La millora de l'eficiència en usos industrials es planteja sobre la base de larealització d'auditories hidràuliques de dos nivells distints:• Unes 10 auditories en profunditat entre les grans empreses consumidores

d'aigua.• Unes 200 auditories senzilles per a les petites i mitjanes empreses que no

siguin grans consumidores.

B.3.3. Equipament institucional.Es contempla equipar amb sistemes d'eficiència tots els edificis de serveis públics(edificis municipals, col·legis, centres sanitaris i assistencials, etc.). L'objectiu aaconseguir mitjançant aquesta intervenció pot fixar-se a reduir en un 15% elconsum d'aigua en les dependències institucionals.. No obstant, cal assenyalar queel valor d'aquesta mesura estreba tant en el seu potencial d'estalvi, com en el seuefecte demostratiu.

��

Mesura B.4. Reutilització amb dessalació i “descàrrega líquida zero”

Objectius

L'objectiu d'aquesta mesura és facilitar la reutilització de l'aigua depurada en laindústria local, especialment en el sector tèxtil. Aquesta mesura constitueix un delspunts clau del Programa GICA-Ontinyent, i de la política de l'aigua del municipi. Si nos'aconsegueix un elevat percentatge de reutilització de l'aigua en la indústria, no seràpossible eliminar la sobreexplotació de l'aqüífer.

La principal dificultat per a aconseguir aquest objectiu estreba que l'elevada salinitatdels abocaments de la indústria tèxtil limita severament les possibilitats de reutilització.Dessalant una part de l'aigua depurada, es podria reutilitzar en una proporció moltmajor. El problema és l'evacuació de les salmorres, que no es poden abocar al riu acausa del escàs cabal d'aquest. Per això es proposa la implantació d'un sistema amb“descàrrega líquida zero”.

Si s'aconsegueix l'objectiu que s'explica més baix de viabilitzar la reutilització d'uns7.000 m3/dia, es pot aspirar a reduir el consum industrial a Ontinyent en uns 2,5 hm3

anuals, i la pressió sobre l'aqüífer en un volum una mica superior, comptabilitzant lespèrdues en el transport de l'aigua.


B.4.1. Post-tractament de dessalació.L'actuació es planteja com complement a la línia de tractament terciari que laEntitat de Sanejament té projectada per a Ontinyent, amb una capacitat detractament d'uns 10.000 m3/dia. En l'actual programa de Gestió Integral de l'Aiguaes proposa inicialment sotmetre a dessalació uns 5.000 m3/dia. Aquest volumd'aigua, obtinguda amb baixa salinitat (<400 �S/cm) permetria reutilitzar fins i totper a usos exigents (menys de 1 gram per litre de salinitat total), entre 8.000 i10.000 m3/dia d'aigua de sortida directa del terciari de la depuradora, mitjançant lesoportunes barreges. En etapes posteriors, ampliant la capacitat de dessalació auns 10.000 m3/dia, es podria reciclar pràcticament la totalitat del consum d'aiguaindustrial (uns 15.000 m3/dia). Aquestes xifres són merament orientatives, i deurienafinar-se en el marc del projecte.

B.4.2. Descàrrega líquida zero (DLC).L'escàs cabal del riu Clariano, especialment a l'estiu, recomana evitar l'abocamentde les salmorres de rebot dels processos de dessalació. Per a evitar la descàrregade salmorres al riu, es planteja una segona etapa de concentració i posteriortractament de la salmorra concentrada. Per a aquesta etapa serà necessaridissenyar un procés específic en funció de les característiques de les aigüesresiduals d'Ontinyent.

Normalment, un procés de DLC comporta una segona i fins i tot una tercera etapad'osmosi inversa per a arribar a una elevada concentració de soluts en l'aigua derebot, seguides d'un procés d'evaporació més un assecat del fang resultant. El dissenyespecífic d'aquests processos constitueix una tasca de considerable dificultat tècnica.

��

Mesura C.1. Anàlisi econòmica i plena recuperació de costos

Objetius

La finalitat d'aquesta tasca és conèixer en detall els aspectes econòmics dels usosactuals de l'aigua, i introduir transparència en el sistema de costos i preus del cicle del'aigua, que en l'actualitat es troba distorsionat en diversos aspectes que tenen unaimportant repercussió econòmica. Per això és necessari identificar els costos associatsa cada etapa del cicle de l'aigua, avaluar la responsabilitat de cada segment de lademanda en la generació d'aquests costos, i examinar el grau de repercussió delscostos sobre les distintes categories d'usuaris actuals que representen les tarifesvigents. A partir d'aquests estudis es deuran elaborar polítiques de preus i plansd'aplicació per aproximar-se a la plena recuperació de costos en cada segment de lademanda.


C.1.1. Mesuraments directes dels consums i els abocaments d'aigua.Aquesta anàlisi es refereix fonamentalment als usuaris que no estan connectats ala xarxa de proveïment municipal, així com a aquells que, estant connectats, rebentambé aigua d'altres procedències, que pot no estar gravada de la maneralegalment establerta per les diverses taxes vigents en matèria de clavegueram idepuració.

C.1.2. Actualització de l'estructura de taxes i preus de l'aigua .A la vista de les dades obtingudes en la tasca anterior, i dels objectius municipalsen matèria de política de l'aigua, es podrà procedir a l'actualització de les taxes ipreus que actualment es perceben pels serveis de l'aigua en el municipid'Ontinyent.

En primer lloc, i com mesura més urgent, es deu començar a cobrar les degudestaxes de clavegueram a tots aquells usuaris, ja siguin industrials o residencials,que estiguin fent ús de les xarxes municipals de clavegueram sense estarcontribuint al seu manteniment en la proporció corresponent, en les mateixescondicions que els altres usuaris.

En segon lloc es deu valorar la conveniència d'estendre els serveis municipals desanejament als habitatges en disseminat que no estiguin connectades a la xarxa.Establint normes tècniques d'obligat compliment per als sistemes individualsd'abocament, i organitzant un servei municipal d'inspecció que garanteixi el seucompliment, i el seu adequat manteniment, es pot arribar a un bon nivell degarantia sanitària per a aquests habitatges sense necessitat d'estendre les xarxesde sanejament a tot el territori.

Finalment, l'estructura de tarifes de l'aigua a Ontinyent deuria experimentardeterminades modificacions que reforcessin la seva capacitat d'estimular l'estalvi il'ús conscient de l'aigua. Entre elles cap valorar les següents: reducció del nombrede blocs, reducció del límit de consum en els blocs superiors, i elevació del preu del'aigua almenys en els blocs superiors, i possiblement en totes les tarifes, donat elbaix nivell dels preus actuals.

��

Mesura C.2. Participació interactiva

Objetius

L'objectiu bàsic d'aquesta mesura és generar en la ciutat un ambient de suport alprograma GICA-Ontinyent, i d'interès per a col·laborar en el mateix, tant per part delsciutadans com de les empreses. Per a això és necessari donar a conèixer el programaentre tota la població, així com facilitar la participació dels usuaris en la definició iexecució de les iniciatives compreses en les diverses mesures. D'aquesta manera espodrà avançar en la difusió de coneixements, actituds i canvis d'hàbits en l'ús del'aigua que facilitin la consolidació en la ciutat d'una nova cultura de l'aigua.

Per a arribar a aquests objectius, les accions a realitzar deuen tenir un abastsensiblement més ampli i complex que el de les campanyes habituals d'estalvi d'aigua,basades gairebé exclusivament en la publicitat en els mitjans de comunicació, i quenomés cobren sentit per a la població en els cicles de sequera. És necessari accedirals usuaris de manera més personalitzada i directa, proporcionant canals per a laparticipació activa dels diferents estaments ciutadans en el desenvolupament delprograma, i donant suport les actituds conscients en l'ús de l'aigua.


C.2.1. Mesa de l'Aigua d'Ontinyent.La Taula de l'Aigua d'Ontinyent, en la qual s'articula una àmplia representacióciutadana, deu ser l'òrgan bàsic de participació perquè la població i les entitatsinteressades puguin conèixer en tot moment la marxa del projecte, i realitzar lespropostes oportunes. Entre les activitats de la Taula de l'Aigua es programarantallers temàtics en els quals s'abordaran qüestions específiques, com, perexemple, el tractament de la llera, o les qüestions relacionades amb les tarifes i larecuperació de costos.

C.2.2. Campanyes de conscienciació.Les campanyes de conscienciació s'aniran realitzant successivament percategories d'usuaris, ajustant els missatges i les formes de comunicació iparticipació a les característiques de cada grup segment. Una de les activitatsprincipals en aquesta àrea de treball serà la realització d'un programa escolar devalorització de l'aigua, amb el qual es tractarà de promoure l'interès dels alumnesdels centres d'ensenyament d'Ontinyent cap als temes de l'aigua, mitjançant unextens repertori d'activitats a realitzar en l'escola i en el domicili. El programaescolar s'oferirà a la totalitat dels centres educatius, per a l'estrat d'edats de 8 a 12anys (uns 1.600 nens).

C.2.3. Planificació participativa: redacció del Pla de Gestió del Riu Clariano.Seguint els principis de la Directiva marc l'Aigua i amb un calendari similar, esformularà un Pla de Gestió de la Subconca Hidrogràfica del Riu Clariano, per alperíode 2006-2015. El pla resultant donarà continuïtat al Programa GICA-Ontinyent, i deurà ser formulat a través d'un procediment de treball interactiu entreels serveis tècnics municipals, assessors externs i la Taula de l'Aigua, ampliada siescau amb la incorporació d'altres interessats. Tot el procés es coordinarà amb elsplans de treball de la conca pilot del Xúquer.

��

Etapa 5: Anàlisi econòmica y programa d’actuació

En la pàgina següent es presenta el resum del pressupost estimat, en una primeraaproximació, per a la realització del Pla *GICA-Ontinyent, a executar en el cuatrienni2004-2007. El total pressupostat supera els 4 milions d'euros, però cal tenir en compteque gairebé el 60% d'aquesta quantitat (2,3 M€) correspon a una sola actuació, que ésla reutilització de l'aigua en la indústria.

Les successives anàlisis realitzats en el procés d'elaboració del present informe hanposat de manifest que els problemes d'aigua a Ontinyent deriven dels importantsconsums industrials i dels consums dels habitatges en disseminat. Els consumsindustrials, encara que no arriben a les magnituds que en algunes publicacions se'lsassigna, constitueixen la principal pressió sobre l'aqüífer de l'Ombria. Els consumsdels habitatges en disseminat, a més de ser també molt importants, presenten dosfactors que agreugen els seus efectes negatius: no produeixen tornades reutilitzables, iconcentren la seva demanda a l'estiu, que és quan existeix menor disponibilitatd'aigua.

Ja que bona part de la problemàtica de l'aigua en el municipi està lligada a la indústria,la solució del problema ha de buscar-se també en l'àmbit industrial. Afortunadament, eldesenvolupament tecnològic proporciona actualment eines adequades per a afrontaraquest problema de l'única manera possible, això és, permetent que la indústria utilitziprogressivament l'aigua en circuit tancat.

El gran volum d'aigua que és necessari reciclar perquè la indústria d'Ontinyent redueixila seva pressió sobre l'aqüífer de l'Ombria, i la necessitat de reduir les grans càrreguessalines que actualment s'aboquen en el riu Clariano, fan que les inversions requeridessiguin molt importants, concentrant la major part de les inversions contemplades en elPla. No obstant això, si estes inversions es porten a terme, la sostenibilitat del cicle del'aigua a Ontinyent quedarà garantida per molts anys.

A part del sistema de depuració avançat per a la reutilització de l'aigua, altra graninversió inclosa en el Pla GICA-Ontinyent se centra en la recuperació de la llera, en elmarc d'una gran operació de rehabilitació urbana que constitueix una aspiració ambllarga història en la ciutat.

Destaca també pel seu import individual l'actuació prevista per a la millora del'eficiència en la distribució, orientada a elevar fins un 80% el rendiment de les xarxes.No obstant, és possible que l'import total d'aquesta actuació degui ser incrementat enfunció dels resultats que presenti l'auditoria amb la qual es proposa que s'iniciï aquestaactuació.

Les altres actuacions presenten un muntant individual inferior, encara que la suma deles intervencions de millora de l'eficiència en la utilització en els diferents segments dela demanda també arriba a un volum d'inversió apreciable. Particularment importantssón les intervencions a realitzar sobre els habitatges en disseminat, per a aconseguirun ús més eficient de l'aigua, acompanyat de mesures d'autonomia de consum (aljubs,reutilització d'aigües grises), que permetin que aquests habitatges redueixin la sevapressió sobre l'aqüífer.

��

APROXIMACIÓ AL PRESSUPOST PLA GICA-ONTINYENT 2004-2007Personal Assist. Tèc. Compres Altres (7%) TOTAL

A. Mesures sobre els ecosistemes aquàticsTasca A.1. Restauració ecològica tram de capçaleraA.1.1. Localització i segellat de petits abocaments 4.800 336 5.136A.1.2. Millores puntuals en la vegetació de ribera 31.500 2.205 33.705A.1.3. Reintroducció d’espècies acuàtiques 19.000 1.330 20.330A.1.4. Conectors ecològics riu/muntanya 24.000 24.000 12.000 4.200 64.200

Tasca A.2. Inserció del riu en la estructura urbanaA.2.1. Plan de laminació d’avingudes 12.500 60.000 5.075 77.575A.2.2. Tractament de la llera 276.000 50.000 25.000 24.570 375.570A.2.3. Barbacana, brollador i barranc de la Puríssima 50.000 10.000 4.200 64.200

Tasca A.3. Reposició ecosistema ribera tram inferiorA.3.1. Eliminació de cañissars 17.100 20.000 37.100A.3.2. Plantació d’espècies de ribera d’alt port 37.500 40.000 77.500

TOTAL ECOSISTEMES AQUÀTICS 472.400 144.000 97.000 41.916 755.316

62,5% 19,1% 12,8% 5,5% 100,0%B. Mesures sobre el cicle de l’aiguaTasca B.1. Sistema de vigilància, mesura i controlB.1.1. Proposta de perímetre de protecció de l’aqüífer 30.000 2.100 32.100B.1.2. Xarxa de mesura i control 84.000 5.880 89.880

Tasca B.2. Millora de l’eficiència en la distribucióB.2.1. Auscultació de xarxes y detecció de fuites 33.300 7.500 0 2.856 43.656B.2.2. Renovació i manteniment de conduccions 40.000 240.000 19.600 299.600

Tasca B.3. Millora de la eficiència en la utilitzacióB.3.1. Eficiència en habitatges, comerços i oficines 24.000 12.000 135.000 11.970 182.970B.3.2. Eficiència en la indústria 100.000 7.000 107.000B.3.3. Equipament institucional 10.000 25.000 2.450 37.450

Tasca B.4. Reutilització de l’aigua en la indústriaB.4.1. Post-tractament amb dessalació 51.900 1.500.000 108.633 1.660.533B.4.2. Sistema descàrrega líquida zero 0 600.000 42.000 642.000

TOTAL CICLE DE L’AIGUA 159.200 149.500 2.584.000 202.489 3.095.1895,1% 4,8% 83,5% 6,5% 100,0%

C. Mesures de participació i gestió

Tasca C.1. Anàlisi económicaC.1.1. Mesuraments de consums i abocaments 18.500 18.000 2.555 39.055C.1.2. ActualitzacióTaxes y Preus 0 25.000 1.750 26.750

Tasca C.2. Participació interactivaC.2.1. Taula de l’Aigua 25.000 1.750 26.750C.2.2. Campanya ciutadana 25.000 30.000 3.850 58.850C.2.3. Planificació Participativa 45.000 30.000 5.250 80.250

TOTAL PARTICIPACIÓ I GESTIÓ 88.500 80.000 48.000 15.155 231.655

38,2% 34,5% 20,7% 6,5% 100,0%

TOTAL GICA-ONTINYENT 720.100 373.500 2.729.000 259.560 4.082.160

17,6% 9,1% 66,9% 6,4% 100,0%

�

Distribució d’inversions entre las administracions públiques

Malgrat que el pressupost global ascendeix a més de 4 milions d'euros, cal tenir encompte que les dues actuacions que representen grans inversions (actuació en la llerai reutilització de l'aigua en la indústria), concentren gairebé dos terços del pressuposttotal, i el seu finançament correspon a les administracions central i autonòmica,respectivament.

DISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST PLAN GICA-ONTINYENT 2004-2007Ajunt Altres TOTAL

A. Mesures sobre els ecosistemes aquàticsTasca A.1. Restauració ecològica tram de capçalera 123.371 0 123.371Tasca A.2. Inserció del riu en la estructura urbana 141.775 375.570 517.345Tasca A.3. Reposició ecosistema ribera tram inferior 114.600 0 114.600

TOTAL ECOSISTEMES AQUÀTICS 379.746 375.570 755.316

50,3% 49,7% 100,0%B. Mesures sobre el cicle de l’aiguaTasca B.1. Sistema de vigilància, mesura i control 121.980 0 121.980Tasca B.2. Mllora de la eficiència en la distribució 343.256 0 343.256Tasca B.3. Millora de la eficiència en la utilització 327.420 0 327.420Tasca B.4. Reutilització de l’agua en la indústria 0 2.302.533 2.302.533

TOTAL CICLE DE L’AIGUA 792.656 2.302.533 3.095.18925,6% 74,4% 100,0%

C. Mesures de participació i gestióTasca C.1. Anàlisi económica 65.805 0 65.805Tasca C.2. Participació interactiva 165.850 0 165.850

TOTAL PARTICIPACIÓ I GESTIÓ 231.655 0 231.655100,0% 0,0% 100,0%

TOTAL GICA-ONTINYENT 1.404.057 2.678.103 4.082.160

34,4% 65,6% 100,0%

Per altra banda, algunes de les partides més costoses de les quals corresponen al'Ajuntament és previsible que siguin encomanades a EGEVASA. Tal és el cas de lesactuacions de millora de l'eficiència en la distribució, així com de diverses mesuresprevistes en la generació d'informació per a l'anàlisi econòmica. Per a aquestesactuacions, EGEVASA pot sol·licitar subvencions en altres administracions,especialment en l'administració hidrològica estatal.

La inversió a realitzar directament per l'Ajuntament d'Ontinyent representa de l'ordre de1 milió d'Euros en total per al cuatrienni 2004-2007.

�

Anàlisi cost/eficàcia i establiment de prioritats

En el present apartat es tracta de realitzar una aproximació a l'anàlisi cost/eficàcia. Elparàmetre a optimitzar és la reducció de la pressió sobre l'aqüífer de l'Ombria. Lesdiferents intervencions seran tant més eficients com menys costi la reducció d'unaunitat (1 m3) d'extracció sobre l'aqüífer de l'Ombria.

Es comparen només les actuacions que incideixen directament sobre els volumsd'aigua a extreure. Aquestes actuacions són les següents:

• Millora de l'eficiència en la distribució: totes les actuacions compreses en aquestamesura es consideren una única actuació a l'efecte d'eficiència.

• Estalvi i millora de l'eficiència en la utilització: es consideren per separat lesactuacions d'eficiència en els sectors residencial, industrial i institucional

• Reutilització de l'aigua en la indústria

Per a cadascuna de les mesures s'ha calculat el paràmetre comparatiu decost/eficàcia, que és el cost del m3 que s'evita extreure en l'aqüífer al llarg de la vidaútil de cada intervenció. El resultat se sintetitza en la taula adjunta.

Cost/eficàcia de les mesures de reducció de la pressió sobre el aqüíferParámetre Estalvi anual Vida útil Estalvi total Inversió Cost Unit.

Unitats m3/any anys m3 Euros €/m3

DISTRIBUCIÓ 400.000 15 6.000.000 350.000 0,058

ESTALVI/EFICIÈNC.Residencial 200.000 10 2.000.000 183.000 0,092Industrial 400.000 15 6.000.000 107.000 0,018Institucional 30.000 10 300.000 37.000 0,123

TOTAL 630.000 8.300.000 327.000 0,039

REUTILITZACIÓ 3.000.000 15 45.000.000 2.300.000 0,051

Aquestes xifres estan representant, en realitat, només el cost d'amortització de lesintervencions a realitzar, el que reflectiria el cost/eficàcia per a una institució públicaque es fes càrrec de la inversió a fons perdut. El cost real per als usuaris pot resultarmolt superior, ja que incorporaria costos de manteniment, que en alguns casos, com lareutilització, poden resultar considerables.

S'observa que la mesura de millora de la utilització en la indústria sembla ser ambdiferència la més eficient, però això es deu al fet que en aquest sector només escomptabilitzen les auditories d'eficiència, però no les intervencions en si mateixes, elscostos de les quals corren a càrrec de les empreses.

��

Conclusió

El senzill exercici d'anàlisi cost/eficàcia realitzat en l'apartat anterior té un valoressencialment il·lustratiu, servint a manera d'exemple de les metodologies d'anàlisieconòmica preconitzades per la Directiva Marc de l'Aigua.

No obstant això, el mètode sembla capaç d'oferir orientacions vàlides sobre l'ordre demagnitud dels costos i sobre els grans eixos de prioritat a aplicar en la implementacióde les actuacions. En el cas d'Ontinyent, sembla indiscutible que el cost de lesmesures d'estalvi i eficiència, tant en la distribució com en la utilització, és el més baixde totes les opcions possibles per a reduir la pressió sobre l'aqüífer. A grans trets, elventall de costos d'aquestes mesures s'estén entre els 5 i els 15 cèntims d'euro per m3d'extracció evitada. Els costos de manteniment d'aquestes mesures són molt baixos, ien molts casos inexistents.

El problema és que la reducció d'extraccions que es pot aconseguir amb aquestesmesures sembla insuficient per a reequilibrar la situació de l'aqüífer de l'Ombria. Entretotes elles, tot just es pot reduir en 1 milió de m3 anuals la pressió sobre l'aqüífer.

Sent aquesta reducció netament insuficient per a un grau de sobreexplotació quearriba a diversos milions de m3 anuals, és necessari recórrer a altres mesures amb unpotencial molt major. Les mesures disponibles per a obtenir grans reduccions de lapressió sobre l'aqüífer de l'Ombria són només dues: reutilització en la indústria itransvasament de recursos externs, o almenys aliens a aquest aqüífer.

No obstant això, l'aqüífer alternatiu (el de La Solana o Serra Grossa) no sembla tenirun volum important de recurs renovable, i en tot cas, depenen d'ell altres localitatssituades aigües baix, pel que no sembla plausible que s'autoritzessin novesextraccions significatives. I per altra banda, les transferències entre conques hanquedat descartades en la política de l'aigua del nou govern, degut precisament, entrealtres raons, a l'elevat cost de les mateixes.

En aquestes condicions, l'alternativa de la reutilització en la indústria es presenta coml'única viable -i de fet com l'única possible- per al reequilibri de l'aqüífer de l'Ombria allarg termini. El seu cost per a l'usuari, en una primera estimació, es pot situar enl'entorn de 0,32 €/m3, incloent la dessalació i la recuperació de salmorres, però no elcost del tractament terciari. En el cas que aquest tractament també degués serrepercutit sobre l'aigua depurada, caldria afegir entre 0,15 i 0,20 €/m3 a la quantitatanterior. El cost de l'aigua s'aproximaria a 0,50 €/m3, un cost elevat si es comparaamb els nivells de preus que es vénen manejant tradicionalment a Ontinyent, però noexagerat en els rangs de costos habituals en el sector de l'aigua en l'àmbitinternacional. Cal recordar, a més, que una indústria treballant en circuit cuasi-tancatredueix dràsticament els seus pagaments per cànon de sanejament.

En qualsevol cas, el que està indicant el limitat panorama d'opcions disponibles per alreequilibri hidrològic de l'aqüífer de l'Ombria i del riu Clariano, així com l'increment delsseus costos, és que a Ontinyent, la disponibilitat aparentment il·limitada d'aigua debona qualitat, de fàcil extracció, i amb escasses exigències a l'hora de l'abocament, hatocat a la seva fi. La ciutat, i la seva indústria, haurien d'acomodar-se a una novasituació en la qual l'aigua deurà ser contemplada com un recurs limitat i vulnerable,amb uns costos d'extracció i unes exigències de gestió cada vegada mes alineadesamb els nivells usuals en tot el continent europeu.

AJUNTAMENT D’ONTINYENT - Weebly · Comprèn l'anàlisi del cicle de l'aigua de l'aigua en el...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT D’ONTINYENT - Weebly · Comprèn l'anàlisi del cicle de l'aigua de l'aigua en el...