Prop de 70 representants de 22 països seran

testimonis d’excepció de les Festes de la Mare de

Déu de la Salut amb motiu de l’Assemblea General

de l’Associació de Ciutats Patrimoni Immaterial

de la humanitat

BercaINFORMACIÓ D’ACTUALITAT D’ALGEMESÍ · SETEMBRE 2018 Núm. 256

2 Berca

ANIVERSARIO 30 AÑOS1988-2018

CENTRE VETERINARI

ALGEMESÍ

DESCUENTOS - PROMOCIONES TODO EL AÑO

C/ Valencia, 109 · ALGEMESÍ · Tel. 96 248 09 67

➧ Cachorros GRATIS 1ª revisión prevacunal➧ 50% descuento en las 2 primeras VACUNAS en cachorros➧ Adopciones, protectoras...➧ Propietarios con varias mascotas que tengan al mismo nombre las cartillas➧ Desempleados (paro acreditado)

Vos desitgem BONES FESTES!

Berca 3

MARTA TRENZANO RUBIOPSPV-PSOEAlcaldessa d’AlgemesíHisenda, Festes, i Promoció del Valenciàmtrenzano@algemesi.net @martatrenzano

PERE BLANCO VEGAEUCultura, Esports i Informàtica pblanco@algemesi.net

MARC VENDRELL MARTÍNEZEUComunicació, Protocol, Treball, Ocupació, Formació i Participació Ciutadanamvendrell@algemesi.net@VendrellMarc

PAU MONTALVÀ GIRBÉSPSPV-PSOEUrbanisme, Medi Ambient i Patrimoni pmontalva@algemesi.net @PauMontalva

FINA MACHÍ LLOPISEUEducació, Igualtat, Infodona, i Agermanamentfmachi@algemesi.net

ANNA GIRBÉS CASTELLPSPV-PSOEBenestar Social, Tercera Edat, Cooperació, Solidaritat i l'Omicagirbes@algemesi.net

ASENSIO GARCÍA MACHÍEUSanitat, Personal. Seguretat Ciutadana i Protecció Civilagarcia@algemesi. net

ANTONIO GARCÍA MARTÍNEZPSPV-PSOEAgricultura, Serveis Públics, Parcs i Jardins i Cementeriagarciam2@algemesi.net

PALMA EGIDO AGULLÓPSPV-PSOEIndústria, Comerç, Promoció Econòmica, Mercat,Turisme i Joventutpegido@algemesi.net

VICENT R. GARCÍA MONTPortaveu Partit Popularvrgarcia@algemesi.net

JOSEP A. BERMÚDEZ ROSESPortaveu Més Algemesíjabermudez@algemesi.net@JosepBermudez

Berca

Butlletí d’Informació Municipal · Número 256 · setembre 2018 · www.algemesi.net

Edita: Ajuntament d’Algemesí. Domicili: Plaça Major, 3. Regidor de Comunicació: Marc Vendrell. Redacció, maquetació, imprenta i distribució: UTE Carbe Produccions SL - Repart-Coal SL. Correcció i assessorament lingüístic: Agència de Promoció del Valencià. Ajuntament d’Algemesí. Publicitat: Sucromèdia (Tel.: 609 75 75 80). Tiratge d’aquest número: 12.500 exemplars. Depòsit legal: V-2521-1983 - ISNN: 1136-4084. Bim Berca no es responsabilitza de les opinions expressades per col·laboradors i opinants.

Les nacions unides de la cultura visiten AlgemesíAlgemesí serà la capital de les nacions unides de la cultura

el dies 6, 7 i 8 de setembre. Al voltant de 70 representants de 22 delegacions de tot el món ens visitaran per a celebrar la VII Assemblea de la ICCN, una entitat que agrupa les ciutats patrimoni cultural immaterial de la Unesco. A més del congrés que es farà al Teatre Municipal, aprofitaran per viure en directe les Festes de la Mare de Déu de la Salut, concretament l’eixida de la processó de les Promeses i la Processoneta del Matí.

La nostra Festa serà més internacional que mai. Per això, des de la Generalitat Valenciana, a través de Turisme Comunitat Valenciana, s’han implicat en l’organització de l’esdeveniment tant econòmicament com en logística perquè la imatge d’Algemesí siga reforçada aprofitant la celebració internacional. De fet, a l’hora de tancar la revista s’estava en negociacions perquè rebérem un grup de touroperadors turístics internacionals que volen conéixer la festa.

La promoció turística de les festes ve acompanyada per una aposta decidida per l’impuls a l’economia local. En aquesta legislatura s’ha aprovat el Pla de dinamització econòmica, s’ha posat en funcionament l’Oficina Tècnica Econòmica, Otea, i ara hem rebut una subvenció de 638.000 euros per a modernitzar els nostres polígons industrials. Un treball decidit per l’economia d’Algemesí on ens hem implicat tots els grups polítics, les associacions Empal i Acsa, amb la regidora de Promoció Econòmica, Palma Egido, al capdavant.

Setembre a Algemesí és temps de festa. Disfrutem de les celebracions, donem la benvinguda a les persones que ens visiten i respectem el dret a la festa i el dret al descans.

L’alcaldessaMarta Tenzano Rubio

4 Berca

Eslovàquia 2014.

Prop de 70 delegats gaudiran de l’ambient fester d’Algemesí entre el 6 i el 8 de setembre i viuran la Festa de la Mare de Déu de la Salut en primera persona amb motiu de l’Assemblea General de la ICCN 2018, associació que agrupa les ciutats Patrimoni Cul-tural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. Representacions de tots els racons del món convertiran la Festa d’enguany en la més internacional de la seua història. Un total de 22 dele-gacions a les quals se sumaran el grup coreà de la Dansa de l’Agricultura i el grup de titelles de Sri Lanka, declarats també Patrimonis Immaterials de la Humanitat per la Unesco.

Per a mostrar el patrimoni de l’amfi-triona, la ciutat d’Algemesí va fer coinci-dir aquesta assemblea amb les festes de la Mare de Déu de la Salut i així poder compartir-les amb tots els convidats a l’encontre de la manera més real i inten-sa: vivint-les. Dins dels actes de la Festa, les delegacions presenciaran la proces-só de les Promeses i la Processoneta del Matí. A més, els grups culturals de Gangneung i Sri Lanka actuaran en la Nit del Retorn a la plaça Major en obert per a totes aquelles persones que s’hi vul-guen acostar.

La ciutat rebrà representants de Si-cília des d’Itàlia, de l’Associació Letona de Governs Locals i Regionals i de Cach-tice-Kopanice des d’Eslovàquia. També estaran representades les ciutats iranís de Shiraz, Isfahan, Nishabour i Teheran, l’Organització Israelita d’Agents Cultu-rals de les Autoritats Locals, la ciutat de Samarcanda d’Uzbekistan i la ciutat palestina Beit Sahour. Des del continent africà, delegacions de l’Associació per la Cultura i la Creativitat de Mauritània i el Fòrum Algerí por la Ciutadania i la Mo-dernitat. I des de l’altra banda del món, vindran autoritats en nom de l’Institut

Yiswin d’Educació Multicultural de Pe-quín, de l’Associació d’Estudis i Promo-ció del Patrimoni Cultual de Hong Kong, de la Craft Revival Trust de l’Índia, de la ciutat de Galle de Sri Lanka, del Mu-seu de la Dóna de Vietnam i de la ciutat agermanada amb Algemesí en la Repú-blica de Korea, Gangneung.

El Patronat de la Festa de la Mare de Déu, els festers, representants de la Ba-sílica, l’Ajuntament i membres dels balls i rituals de la festa donaran la benvingu-da al poble a totes les delegacions en la plaça Major el dia 6 de setembre i mar-caran el començament de les jornades. A més, estaran acompanyats per l’imam i el rabí de les comunitats musulmana i jueva de València, la corporació local en ple i les falleres majors del poble.

Després de la foto protocol·lària a la sala de plens, entraran a la basílica de Sant Jaume, on Mn. Jesús Corbí farà un parlament de benvinguda. Un cant a la pau per a reivindicar la cultura com a punt d’unió entre persones i comu-nitats. Finalitzat l’acte, el secretari au-tonòmic de Turisme, Francesc Colomer, l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, i l’alcalde Gangneung, inauguraran les sessions temàtiques al Teatre Municipal amb unes paraules.

Els dies 6 i 7 de setembre tindran lloc al Teatre Municipal les sessions de tre-ball sota el títol «Vull conéixer el teu pa-trimoni», on cada delegació presentarà als assistents el seu patrimoni cultural. Aquestes conferències estaran obertes al públic, és a dir, que qualsevol persona que vulga assistir-hi com a oient podrà fer-ho recollint una entrada gratuïta, ja que l’aforament és limitat. El punt de recollida serà el Museu Valencià de la Festa. També Berca Grup de Danses i Al-gadins Grup de Danses estaran presents i amenitzaran les jornades amb les seu-es actuacions.

Prop de 70 representants de 22 països seran testimonis d’excepció de les Festes de la Mare de Déu de la Salut amb motiu de l’Assemblea General de l’Associació de Ciutats

Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Un total de 22 delegacions convertiran la Festa d’enguany en la més interna-cional de la seua història

Gangneung 2012.

Pekin 2017.

Isfahan 2014.

D’altra banda, hi haurà temps per a reunir els convidats amb els empresaris d’Algemesí i que els puguen mostrar de primera mà el potencial del teixit industrial local i valencià. Sens dubte, una oportunitat immillorable per a mostrar al món una vegada més tota la riquesa d’Algemesí i l’esforç col·lectiu dels seus veïns i veïnes per a mantindre intacta la tradició i el patrimoni cultural local davant d’un món on s’im-posa la globalització.

...Els delegats venen de Corea del Sud, Palestina, Eslovàquia, l’Iran, les Filipines, Sri Lanka, l’Uzbekis-tan, Algèria, la Xina, l’Índia, Israel, Itàlia, Mauritània, Letònia i touro-peradors del Japó...

Berca 5

Algemesí. Ànima de poble, cor de ciutat és el nou llibre editat per l’Ajuntament que està destinat a ser el treball de referència per a consultar d’una forma ràpida la història, cultura, tradicions, economia, festes i tot allò relacionat amb la ciutat. El seu autor, l’escriptor Enric Lluch, va assegurar durant la presentació del llibre, que es tracta d’«una visió i una mostra de tot el que pot ser repre-sentatiu de la ciutat».

L’Ajuntament edita el llibre Algemesí. Ànima de poble, cor de ciutat amb vista a l’assemblea de la ICCN que tindrà lloc al setembre

El volum s’ha editat en valencià, castellà i anglés

El llibre té 115 pàgines i està il·lustrat amb 150 fotografies proporcionades pels membres de l’associació Fotoaficionats Algemesí. El treball s’estructura en nou capítols que arreple-guen dades bàsiques de la població, arquitectura, carrers més representatius, ceràmiques processionals, nuclis poblacio-nals, espais naturals i hàbitat rural.

També s’expliquen les relaciones d’Algemesí amb la Via Augusta, el camí de Sant Jaume, mentre que hi ha un capítol sencer dedicat a les Festes de la Mare de Déu de la Salut, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. L’apartat de festes es completa amb altres festes pròpies de la ciutat.

Enric Lluch menciona amb unes breus pinzellades les per-sones del passat que han deixat la seua empremta personal i les agrupacions que desenvolupen el seu treball en la ciutat. Els últims capítols estan dedicats als aspectes econòmics que configuren la realitat actual d’Algemesí, des de la base agríco-la al potencial turístic, la indústria i el sector serveis. L’última part fer referència a la gastronomia local.

L’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, ha destacat que el llibre s’ha editat en valencià, castellà i anglés per la cele-bració de l’assemblea de ciutats patrimoni cultural immate-rial de la humanitat que tindrà lloc a Algemesí el pròxim mes de setembre.

6 Berca

Museu de la Festa · setembre 2018EXPOSICIONS PERMANENTS EXPOSICIONS TEMPORALS

FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

Ajuntament d’Algemesí

LA PLAÇA DE BOUS D’ALGEMESÍ MUSEU TAURÍ

Ajuntament d’Algemesí

(de dimecres a dissabte): Matí: d'11.00 a 14.00 hores

Vesprada: de 17.30 a 19.30 hores

Dilluns : tancat

Horari

AULA PERMANENT DE NATURA

EXPOSICIÓ D'ESCULTURA CERÀMICA

LA PROCESSÓ DE LA MARE DE

DÉU DE LA SALUT EN ESCULTURES CERÀMIQUES,

DE LUIS MANUEL CABALLERO

Dimarts i diumenges: d'11.00 a 14.00 hores

ENFILAR L'AGULLA. Història i indumentària a Occident

EXPOSICIÓ D'INDUMENTÀRIA

RAFAEL ARMENGOL

Fins al 9 de setembre

Setmana de bous de dimarts diumenge obert matins,

vesprades tancat

INSTAL·LACIÓ ARMENGOLITZACIÓ DEL CLAUSTRE DEL MUSEU DE LA FESTA

Ajuntament d'AlgemesíUniversitat de València

Des del 15 de setembre

EXPOSICIÓ: CARTELLS ANUNCIADORSDE LA FESTA DE LA MARE DE DÉU 2018

Des del 31 d'agost

EXPOSICIÓ: CARTELLS ANUNCIADORS

DE LA SETMANA DE BOUS 2018

L’alumnat del Taller d’Ocupació «Qualitat Me-diambiental d’Algemesí IV» han dut a terme l’ordenació i enjardinament de la redo-na situada davant l’ermita de Sant Onofre, i així s’ha aconseguit millorar l’aspecte d’una de les principals entra-des a la ciutat.

Es tracta d’una actuació en què s’ha escollit un disseny vegetal sostenible amb espècies de baix con-sum hídric i escàs manteniment. Per a la construcció de les jardineres s’han utilit-zat travesses de via de roure. En tan sols un mes aquesta vintena d’alumnes de la quarta edició del taller Qualitat Mediam-biental han aconseguit donar a aquesta rodona un aspecte agradable.

Aquesta actuació se suma a les ja realitzades per l’alumnat d’aquest ta-ller que ha treballat en la rehabilitació i manteniment del patrimoni natural i me-diambiental de la Xopera i la Llacuna del Samaruc, en la protecció i manteniment de jardins, zones verdes i zones naturals, i altres. El Taller d’Ocupació està adreçat

a un total de 20 persones desocupades, dividides en dos grups, que tenen un contracte de formació i aprenentatge remunerat. Suposa una inversió total de més de 400.000 euros, dels quals la Con-selleria d’Economia Sostenible aporta 389.000 euros i els consistori algemesi-nenc 18.000 euros.

«El programa Taller d’Ocupació té com a objecte millorar l’ocupabilitat de les persones desocupades a qui va dirigit, per mitjà de la realització d’obres o ser-veis d’interés general i que la realització d’un treball efectiu per mitjà del contrac-te per a la formació i l’aprenentatge. És una fórmula que s’ha comprovat que és òptima per a la inserció laboral», assegu-ra el regidor de Treball, Marc Vendrell.

Alumnat del Taller Mediambiental treballa per a millorar les zones

enjardinades d’Algemesí

L’Ajuntament d’Algemesí ha concedit 383 beques deL’Ajuntament d’Algemesí ha concedit 383 beques de transport escolar corresponent al curs escolar 2017-2018. S'han ingressat un total de 44.626 euros en concepte d’ajudes al transport per a jóvens al-gemesinencs que cursen estudis universitaris o ma-triculats en batxillerat artístic o cicles formatius de grau mitjà o superior que no s’imparteixen a Alge-mesí. La regidora d’Educació, Fina Machí, considera que aquestes beques donen suport a les famílies amb estudiants universitaris i preuniversitaris per a contribuir a les despeses que han d’afrontar per a donar una educació superior als joves.

Respecte el curs passat, s’han donat 30 beques més amb un augment de la inversió de 3.000 euros.

L’Ajuntament concedeix 383 beques al transport escolar dels estudiants universitaris algemesinencs per un valor

de 44.626 euros

La Quiropráctica, tercera profesión sanitaria en el mundo, se dedica al bienestar de nuestra preciosa y delicada columna vertebral. Si sufres dolores de espalda y cuello, es una señal de alarma que te envía tu columna vertebral. Cuídala, es la llave de tu salud.

Indicaciones principales de la QuiroprácticaLUMBALGIAEl dolor lumbar o lumbalgia, afecta al 80% de la población en algún que otro momento de su vida. Muchas veces ocurre sin circunstancias particulares. Al corregir los desplazamientos vertebrales, llamados su-bluxaciones vertebrales, el Dr. Quiropráctico repara la causa de dolor.

CIÁTICAEs el resultado de una irritación del nervio ciático y generalmente se manifiesta con un dolor en la pierna. El ajuste quiropráctico disminuye la inflación sobre el nervio ayudando a tener una recuperación óptima.

HERNIA DISCALGracias a cuidado quiropráctico, pacientes crónicos por debilidad del disco recuperan el equilibrio estructural y así se quita la presión por el disco. Se puede evitar la cirugía en la mayoría de los casos.

DOLORES DE CABEZAJaquecas, migrañas o cualquier dolor de cabeza pueden surgir porque el cuello trabaja en exceso para tratar de recuperar la curva normal de las cervicales. Al reposicionar las vértebras en su sitio, el Dr. Quiro-práctico trata a la vez el dolor y raíz del problema.

DOLOR DE CUELLOLa cervicalgia puede ser el resultado de malos hábitos posturales, de un golpe o un accidente. Los ajustes quiroprácticos son muy eficaces para corregir los desplazamientos, responsables del mal funciona-miento de esa zona tan importante del cuerpo.

DOLOR EN EL HOMBRO, BRAZO, MANOBraquialgia, tendinitis, parestesis, hormigueos… muchas son las do-lencias provocadas por subluxaciones vertebrales en las cervicales. La Quiropráctica permite quitar el pinzamiento del nervio branquial res-ponsable del dolor o del mal funcionamiento del brazo.

MAREOS Y VÉRTIGOSMuchas veces están provocados por la pérdida de conexión entre el ce-rebro y los receptores neurológicos de las cervicales. Esos casos desa-parecerán gracias al cuidado quiropráctico.

FIBROMIALGIA Y FATIGA CRÓNICAComplejos de subluxaciones crónicas provocan desequilibrio de la co-lumna vertebral que puede manifestarse como dolores y rigidez de los músculos, trastornos del sueño, fatiga crónica y, muy frecuentemen-te, episodios depresivos acompañados de crisis de ansiedad. La quiro-práctica mejora mucho la calidad de vida de las personas que padecen estos síntomas.

SALUD Y BIENESTARTodo el mundo requiere un chequeo de su columna vertebral regular-mente. Así como te limpias los dientes todos los días, o te das cuenta de que comer sano es importante o haces ejercicio todos los días, pero… ¿qué haces para mantener tu columna vertebral sana, sin subluxa-ciones vertebrales?

¿Dolores de espalda y cuello?

Este mes especialHaz la primera consulta a mitad de precio.

Normal: 72 €

Este mes paga 36 €Incluye:

• Un examen espinal computerizado de última generación.

• Un examen neurológico y ortopédico especial de la quiropráctica.

• Un posturómetro.

• Un análisis de su equilibrio.

• Una detección de sus subluxaciones.

• Un informe completo sobre el estado de su columna vertebral.

Primer Centro Quiropráctico en AlziraCoge cita y aprovéchate

www.salud-quiropráctica.comPlaça Major, 6 • TELF: 96 022 18 50

Publicitat

8 Berca

La redacció del Pla de dinamització econò-mica, la creació de l’Oficina Tècnica i Econò-mica (OTEA) i la celebració a Algemesí d’un congrés internacional de ciutats patrimoni de la humanitat han animat l’Ajuntament a crear una imatge de marca de la ciutat.

Després d’obrir un concurs a dissenyadors gràfics, la proposta guanyadora s’ha presentat en la sala de plens davant més de 150 repre-sentants d’associacions i entitats locals. A partir d’ara una marca distingeix els més diversos as-pectes festius, econòmics i culturals d’Algeme-sí. Una marca que ajudarà a definir «la identitat de la ciutat, el seu desenvolupament turístic i

econòmic», en paraules de la regidora de Pro-moció Econòmica i Turisme, Palma Egido.

El director d’Estratègia Turística, Josep Gis-bert, ha destacat que es tracta d’una marca «amb molta personalitat i un símbol que repre-senta el més conegut d’Algemesí, tradicions, cultura i festes d’una ciutat que té un patrimoni de la humanitat com a element diferenciador respecte a altres ciutats».

Per la seua banda, l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, ha animat associacions i en-titats locals a utilitzar el logotip i «fer pròpia una imatge moderna que ens representarà en l’època de la digitalització».

La nova imatge impulsarà el progrés econòmic, cultural i turístic d’Algemesí

La Policia Local d’Algemesí reforça el servei de seguretat amb tres nous vehicles

Juntament amb la reimplantació del servei de proximitat, es busca implantar la màxima de «proximitat, servei, seguretat»

La Policia Local d’Algemesí reforçarà la presència policial amb tres nous cotxes Ford C Max, un d’ells preparat per a trans-

portar detinguts. Els nous cotxes policials s’uneixen en el treball de re-cuperació del servei de proximitat. De fet, els vehicles porten retolada la màxima «proximitat, servei, seguretat».

El regidor de Seguretat Ciutadana, Asensio García, ha destacat la necessitat de renovar els vehicles «per a modernitzar el parc mòbil po-licial, sempre de cara a millorar el treball dels agents i que açò puga repercutir en major seguretat en la població».

El comissari en cap de la Policia Local d’Algemesí, Erich Vanacloig, ha destacat que els vehicles estan equipats per a transportar totes les actes que es requerisquen per a ser tramitades des del vehicle, mentre que el cotxe per a transportar detinguts està equipat amb un sistema que evita autolesions.

Aquesta nova adquisició s’uneix a la recuperació del servei de proximitat amb motocicletes amb quatre agents en torns de matí i vesprada. Amb açò, es busca millorar la seguretat en zones comer-cials i parcs de la ciutat.

Algemesí (96 248 32 02) · Sollana (96 321 20 13)www.cliniksaludodontologos.com

Cliniksalud Odontólogos Dres. Mazón & Saavedra

La Clínica para toda la familia

Infantil

➤ Odontopediatría (Bebés - Niños - Adolescentes)

➤ Óxido nitroso

➤ Implantología - Prótesis

➤ Ortodoncia - Ortodoncia invisible

➤ Medicina estética

➤ Estética - Carillas

Financiación hasta 60 meses

Tarjeta Cliniksalud

*Previa autorización de la financiera

653 771 228

NO SOMOS FRANQUICIA

10 Berca

Vicent Borràs Castells nasqué el 2 de se-tembre de 1960 a la casa que la família tenia al carrer de Doménec Gamieta. Son pare, Vicent Borràs Bueno, de qui va heretar el sobrenom de Faenes, era un llaurador que compartia les feines del camp amb el treball als magatzems de taronja, i sa mare, Carmen Castells Cabrera, més coneguda com Carmencita la Milhòmens, a més d’atendre el quefer domèstic, treballava també al camp, als magatzems de taronja i a la fàbrica de conserva vegetal d’Hespèrides.

Les primeres imatges que Vicent conserva de la Festa es remunten als primers anys de vida: «Encara recorde —diu— que, sent molt xi-cotet, vaig vore la processó general a ca Ximeta la del Roig, al carrer dels Verdeguer, experiència que mai no oblidaria».

Vicent Borràs, Faenes, era un adolescent de 15 anys quan es va fundar l’Escola de Dolçaina i Tabalet, el 1975: «Quan Joan Blasco començà a ensenyar els primers alumnes —rememora—, a mi ja em picava la curiositat per eixos instruments tan presents en la nostra festa. Per di-ferents motius, vaig esperar que l’interés fora real i no una il·lusió passatgera. Llavors, quan ja ho vaig tindre clar, Enric Illana, amb qui m’unia —i m’uneix— una bona amistat, s’oferí desinteressadament a ensenyar-me a tocar la dolçaina. Les classes començaren a les acaballes de 1976 als locals degradats de l’antic col·legi Cervantes —actual-ment Biblioteca— i a la cambra de sa casa. Hi vaig aprendre d’oïda, ja que aleshores jo no sa-bia música. Les primeres lliçons de solfeig amb Salut Forés vindrien més tard».

La primera actuació de Vicent com a dolçainer en la processó va ser l’any 1977 amb la colla dels Bastonets. Un any després, s’in-tegrà en la Muixeranga amb la qual encara continua. «En aquells primers anys —evoca—, hi vaig coincidir amb Illana, Tomàs Pla, Rafael Palop, Ximo Pous, Ramon Garcia, Josep A. Es-pinosa, Diego Ramon, Vicent Mascarell, Lluís Sancho i Eugeni Pous, entre altres».

A partir d’aquell any, Faenes començà a tocar la dolçaina en les festes d’altres pobles.

Aleshores va ser quan Ramon Garcia —ex-cel·lent dolçainer— li va ensenyar els rudi-ments del tabalet: «Per a poder rellevar-nos quan les actuacions es feien molt llargues —diu Vicent—, el meu amic Ramon —que tenia no-cions de tabalet— ens va ensenyar a tocar-lo. Així que, amb aquell aprenentatge iniciàtic, les poques gravacions disponibles que aleshores hi havia, els consells de Vicent Mascarell i ob-servant i escoltant altres tabaleters, vaig anar evolucionant».

Vicent donarà per acabada aquesta nova etapa formativa amb el curs de grau elemental de percussió que farà posteriorment al Conser-vatori de Música Mestre Vert de Carcaixent. Però, com que en aquells anys la festa no ana-va sobrada de dolçainers, Vicent hi va seguir tocant la dolçaina fins que aparegué una nova fornada de dolçainers instruïda a l’Escola. Va ser aleshores quan Vicent es va dedicar a tocar el tabal, l’instrument que més li agradava. «Ma mare em recorda —diu ell— que de ben menu-det, jo sovint agafava dos branquetes de taron-ger i em posava a colpejar un poal».

L’any 1982, amb la carrera de magisteri aca-bada —estudis que havia compaginat amb el treball als magatzems de taronja i al camp— Vi-cent va ser requerit per a donar classes de tabal i dolçaina a Benifaió. Aquell mateix any, esde-vingué un fet per a ell molt important: «Durant una actuació a l’ermita de Sant Roc d’Albalat de la Ribera —comenta—, hi vaig coincidir

amb Xavi Richart, llavors mestre de dolçaina a Algemesí. Xarràrem més que tocàrem. Arran d’aquell encontre, a més del naixement d’una indeslligable relació personal i professional, Xavi em proposà que fora el mestre de tabal de l’Escola de Tabal i Dolçaina d’Algemesí per al curs 1982-1983, i jo vaig acceptar de bon grat. Aquell any, per primera vegada al País Va-lencià, cada instrument anava a tindre el seu mestre, i no com es feia abans, que el mateix dolçainer s’encarregava d’impartir també les

classes de tabal, tal com l’havien ensenyat a ell».

Aquell any, Vicent Borràs, Fae-nes, va viure una nova experiència, es va dedicar a la música rock. Òb-viament, hagué d’aprendre a tocar la bateria gràcies al mestratge de dos músics de jazz, Paco Aranda i Jeff Jerolamonn: «A les darreries del 82, Eduard Joanes, altres tres mú-sics de Benifaió i jo fundàrem Pan-taix, un grup de rock en valencià. Posteriorment, s’hi van incorporar Josep Maravilla i Bernat Pellicer, tots dos d’Algemesí. El grup edità dos LP: Gastronomia radioactiva i Secreta-ment. Després, formàrem un altre grup, Vici, amb la participació de

Xavi Richart, que va ser el primer instrumentis-ta a incorporar la dolçaina a la música rock al nostre país. D’aquesta experiència va nàixer un disc de curta durada: Nit de Sant Joan. Foren vivències que em van aportar noves idees per a millorar la tècnica interpretativa del tabal».

Vicent Borràs, Faenes, no sols és un per-sonatge molt popular a la nostra Festa Major, també ho és per totes les terres valencianes. «He actuat —diu— amb moltíssims dolçai-ners pertot arreu del país, especialment amb Xavi Richart, amb qui he coincidit amb més freqüència. He participat en despertades, cer-caviles, processons, danses, albades, balls tra-dicionals... He acompanyat cantadors com Pep Gimeno, el Botifarra; Josep Aparício, Apa; Jose-pa Blasco; Teresa Segarra... He col·laborat amb nombrosos grups de danses com Pardines, d’Al-gemesí; Grup de Danses de Moixent; el Tren-call, de Carlet; El Bolero, de l’Alcúdia; Algadins, d’Alginet; La Falaguera, de Benifaió; Sarau, de

Vicent Borràs, Faenes, més que un tabaleter

Aquest homenot carismàtic, alt i de gran corpenta –em recorda Joan Girbés, el Canari–, de cabell allisat i blanqui-nós, de parla pausada, aparentment tímid, reflexiu, no poc irònic, treballador i perfeccionista, està considerat com el tabaleter valencià tradicional per excel·lència, alhora que el més innovador i el que trau els millors registres al taba-let, instrument tan present en la nostra Festa Major.

Festival Internacional a Ismalía, Egipte. Mitjan anys 80.

Berca 11

Casa Garrofera

• Empresa familiar fundada en 1930• Tapes variades tradicionals de tota la vida

• Menús diaris• Local climatitzat

C/ Acadèmic Segura, 8 · ALGEMESÍ · Tel. 96 242 06 85 · 616 57 62 57

La Costera; l’Escola de Danses, de Xàtiva; Santa Bàrbara i Alimara, de València... He actuat amb freqüència en correfocs i en teatres d’anima-ció infantil. He participat al Corpus de València acompanyant alguns gremis. He col·laborat amb l’Orfeó Navarro Reverter, la Jove Orques-tra de Picassent i la Banda Municipal de Valèn-cia, entre altres. Recorde amb emoció —i ací acaba aquesta llarga intervenció— les danses de Bocairent, que m’han impressionat en totes les ocasions que hi he participat, tant pel ritual que les envolta com pel fort arrelament social que tenen».

Vicent també ha actuat en altres llocs de l’Estat espanyol fent concerts, mercats medie-vals o cercaviles. També a al-tres països actuant amb grups de danses i amb Xarxa Teatre: «Els viatges a Egipte, Puerto Rico, Xile, Anglaterra, Holanda, Alemanya, Suècia i, sobretot, a França, ja són història», comen-ta aquest homenot que porta més de 40 anys dedicant-se a la música popular i a la nostra Festa Major.

A més del tabalet, Vicent Faenes ha tocat altres instru-ments de percussió: «Els timbals a les festes de Moros i Cristians; la multi percussió en grups com Falaguera Tea-tre, Teatro Quimera, Xarxa Teatre o La Benite-rrània. He tocat la bateria —com ja he dit— amb Pantaix i Vici, i també amb Trullars, Al Tall i La Inestable».

A les acaballes dels anys 80 Xavi Richart va accedir a la plaça de professor titulat de dolçaina del Conservatori José Iturbi de Valèn-cia, plaça que Joan Blasco havia deixat vacant per jubilació. Aleshores, Vicent passà a dirigir l’Escola de Tabalet i Dolçaina d’Algemesí fins a l’any 2010 aproximadament: «Vaig proposar a un grup d’alumnes molt actiu —diu— que era el moment de canviar el funcionament de l’Es-

cola i fer que la gestió fora més participativa; proposta que va ser acceptada. Llavors, es va crear l’Associació Cultural Tabalet i Dolçaina. A partir d’aquell moment, m’hi dedique a donar classes de tabal. Això sí, tant Xavi Richart com jo donem suport a l’equip directiu».

«L’Escola —comenta Faenes— ha col·labo-rat amb el Musicat i l’aplec de Cultura Popular; ha organitzat l’aplec de la Federació Valencia-na de Dolçaina i Tabalet l’any 2004; ha muntat, amb el suport del Museu de la Festa, «La dolça eina de la nostra festa», exposició que va donar a conéixer la creació i l’evolució de l’Escola Mu-

nicipal de Tabalet i Dolçaina d’Algemesí, pionera al territori valencià, mostra que s’ha exposat en molts altres pobles. També ha promogut inter-canvis amb altres escoles, i al si de la institució ha nascut el grup de percussió Trabukatu».

Vicent Faenes és coautor, amb Alejandro Blai i Xavi Richart, del mètode Estudiant el tabalet; imparteix tallers de manipulació del tabalet al País Valencià; és assessor de l’apar-tat de tabalets de la fàbrica NP DRUMS, de Manises; va estrenar Balada per a Dolçaina i Tabalet, de Joaquim Jericó, i ha donat classes a Benifaió, Cullera, Carcaixent, Castelló de la Ribera, Ontinyent, Pedreguer, Alcoi i Muro,

tasca que ha compatibilitzat amb la docència al nostre poble.

Un dels moments més emotius viscut per Vicent va ser quan en nom de l’Escola Muni-cipal de Tabal i Dolçaina, va rebre el Guardó d’Honor de la Ciutat d’Algemesí de l’any 2012.

Andrés Felici Castell, dolçainer i membre de l’Escola Municipal de Tabalet i Dolçaina, el coneix de ben prop. D’ell comenta: «Al pri-mer colp de vista, Vicent sembla una persona molt seriosa, però a mesura que el coneixes es manifesta com una persona afectiva, senzilla i amb un gran sentit de l’humor. És un excel·lent

professional, meticulós, per-feccionista, ima ginatiu, inno-vador, creatiu i sempre dispo-sat a promocionar la nostra festa. És tota una institució a l’Escola».

I Xavi Richart ens diu: «Tots dos fem un tàndem des de fa molts anys. Vicent és molt irònic, té un gran sentit de l’amistat i una es-quena molt ampla per a su-portar tot tipus de bromes. Com a fill de llaurador que és, Vicent no s’altera davant l’adversitat i això és molt important quan es treballa en equip. És molt laboriós

i molt rigorós en la faena. Està considerat com el tabaleter tradicional per excel·lència al nostre país, que coneix i domina tot el que envolta la cultura del tabalet. És innovador i trencador alhora».

Cal posar en valor els més de 40 anys participant en la processó i els 36 que porta dedicat a la docència. Per tot el que Vicent Borràs Castells, Faenes, ha fet i continua fent per la cultura al nostre poble i al nostre país, mereix el nostre reconeixement.

Felicitats, Vicent, i que continues així per molts anys!

Lluís Escartí

La Inestable abans d'una actuació al Teatre Jaume I. Finals dels 90.

12 Berca

El lloc dels balls en les processons i el casc dels tornejants

ALGEMESÍ, DE VELL I DE NOVELL

Voldria en el present treball explicar les raons per les quals, històricament, els balls te-nen un lloc concret dins les processons i com el casc dels tornejants es el símbol que aporta més claredat sobre el lloc que eixe ball ocupa dins la processó. Dividiré el meu treball en dos parts, el lloc dels balls en les processons catòli-ques i el simbolisme del casc dels tornejants.

I. El lloc dels balls en les processons

catòliquesAra fa 500 anys, Martí Luter, a les dotze

de migdia del dia 1 de novembre de 1517 va clavar a la porta de l’església del cas tell de Wittemberg un escrit, en alemany, on apareixien 95 tesis contra les indulgències papals, aprovades pel bisbe de Magúncia i predicades pel dominicà Joan Tetzel. Tot un atreviment si tenim en compte que estaven escrites en alemany, no en llatí, i que la porta del castell de Wittemberg, encara que no era la Universitat, era el lloc on es publicaven els documents acadèmics més importants. Ben prompte la simple protesta eclesiàstica es va estendre pels països d’Europa, Alemanya, França, Suïssa…i transversalment, per totes les capes socials, nobles i plebeus. El conflic-te religiós es va convertir en civil i polític, re-bel·lions i guerres. A partir de 1540, vist que no es podia retornar a la situació anterior a 1517, l’Església catòlica, recolzada pels reis d’Espanya i França, i els nobles catòlics de la resta d’Europa del Sud i de l’Est, iniciaven a una tasca de renovació i purificació de les doctrines catòliques, que culmina en l’ano-menat Concili de Trento.

Eixe concili, que té lloc entre 1545 i 1563, es va centrar en aquelles doctrines més ata-cades pels protestants, els sagraments del baptisme, de l’eucaristia i de l’orde sacer-dotal. Per al tema que estem tractant, el de les processons al carrer, és molt important el sagrament de l’eucaristia, perquè eixe sagrament, seguint la tradició processio-nal mediterrània, es manifesta civilment en les processons del Corpus Christi. I al reco-néixer eixes processons, es reconeix també la presència dels balls populars. Així consta en les actes del Concili.

Això ho trobem en una important sessió, la 13a, que tingué lloc el dia 11 d’octubre de 1551, quan el Concili tracta l’eucaristia. Im-portant en eixa sessió és el capítol V, quan

el Concili accepta les tradicionals processons del Corpus (pàg. 138-139 de l’esmentada edi-ció de López de Ayala): «Declara además el Santo Concilio que la costumbre de celebrar con singular veneración y solemnidad todos los años, en cierto día señalado y festivo, este sublime y venerable Sacramento y la de ser conducido en procesiones honorífica y reverentemente por las calles y lugares pú-blicos, se introdujo en la Iglesia de Dios con mucha piedad y religión».1

Tanmateix en eixa important 13a sessió, al final, el Concili declara XI cànons, dels quals considere que és convenient reproduir el cànon VI: «Si alguno dixere que en el San-to Sacramento de la Eucaristía no se debe adorar a Cristo unigénito de Dios con el culto de latría, ni aún con el externo, ni se debe venerar con peculiar y festiva celebridad; ni ser conducido solemnemente en procesión, según el loable y universal rito de la Santa Iglesia; o que no se le debe exponer al pue-blo y los que le adoran son idólatras; sea ex-comulgado».2

I per tancar esta part, una dada més i una reflexió. Comencem per la dada: en la sessió 25a, dels dies 3 i 4 de desembre de 1563, el Concili aprova el culte donat als sants, les seues imatges i les seues relíquies, mitjançant el Decret «De la invocación, ve-neración y reliquias de los Santos y de las sagradas imágenes». En la pàgina 450 de

l’edició de López de Ayala llegim «[…] que se deben tener y conservar, principalmente en los templos, las imágenes de Cristo, de la Virgen, madre de Dios, y de otros Santos, y que se les debe dar el correspondiente honor y veneración: no porque se crea que hay en ellas divinidad… sino porque el honor que se da a las imágenes, se refiere a los originales, representados en ellas». Però el Concili tam-bé afirma que si s’han introduït excessos en la veneració de les imatges, que s’esmenen, que s’eviten supersticions, que s’eviten “imá-genes de hermosura escandalosa”, així com en la celebració de les festes els hòmens no abusen de “las combitonas y embriagueces” («homines ad comessationes atque ebrietates non abutantur») (pàg. 451-452).

Anem a la reflexió: si s’admeteren balls en la celebració de les processons, pense que va ser perquè, a banda de ser tradició, era la for-ma d’introduir al poble senzill en la celebra-ció, per a compensar en certa manera la seua exclusió en la interpretació dels textos bíblics, reservada als doctors, però que els protes-tants sí que admetien. És la manera que els catòlics trien per a fer que la gent del poble senzill i pla participe en les festes, la qual cosa estava avalada per la tradició grecoromana i medieval.

I una vegada admesos en les processons, apareix una segona qüestió: quin lloc han d’ocupar en l’ordre processional? Per a enten-dre la resposta s’ha d’observar el món amb els ulls propis del segles XVI i XVII, és a dir, dins d’una societat estamental i estratificada, més rígidament en el XVII que en el XVI. Sembla d’eixa forma comprensible el lloc que els balls han d’ocupar dins del fil teòric de l’ordre pro-cessional i en el qual la creu és una fita que se-para i definix dos segments ben diferenciats, el segment d’allò profà,3 davant de la creu, i el segment d’allò sagrat,4 darrere la creu. El lloc definit i delimitat (recordem que definir signi-fica distingir i delimitar, marcar un territori, de ‘fines’, territoris) per als balls és el segment profà, davant la creu; i, darrere la creu, tot allò que té essència religiosa.

II. El casc dels tornejantsA Algemesí tots els balls respecten l’anti-

ga tradició, tots van davant de la creu, com a signe del gaudi i alegria popular en les cele-bracions litúrgiques i civils. Però el ball dels Tornejants va darrere la creu i davant del guió de la Mare de Déu, signe reconegut d’un lloc privilegiat i singular, perquè va dins del seg-ment d’allò sagrat. I no per ser menys popu-lars, ni més catòlic. Eixe privilegi es manifesta, es deixa vore en el casc. Eixe casc no es qual-sevol cosa, ni és per la seua tela, ni per portar

A la memòria dels amics Joan Lluís Felici Adam i Ferran Santos Lleonart, que ja es tenim fent “magos” allà dalt.

1 «Declarat praetereà sancta Synodus, piè et religiosè admodum in Dei Ecclesiam inductum fuisse hunc morem, ut singulis annis peculiari quodam, et festo die praecelsum hoc, et venerabile Sacramentum singulari veneratione, ac solemnitate celebraretur, utque in processionibus reverenter, et honorifice illud per vias, et loca publica circumferretur» Edició bilingüe El sacrosanto y ecuménico Concilio de Trento. Traducido al castellano por D. Ignacio López de Ayala. La traducció seguix el text de l’edició autèntica de Roma de l’any 1564, es va fer en 1785, imprés a Madrid, en la Impremta Reial. O siga, 221 anys després del Concili i en plena Il·lustració. Es pot trobar per internet.2 Cànon VI, pàg. 146-147 de l’edició de López de Ayala. 3 En llatí, el profanum significa fora del recinte religiós, profà.4 En llatí sacrum designa un objecte sagrat i en plural, sacra, cerimònia religiosa.

Berca 13

la M de Maria, sinó pel seu valor simbòlic. En la meua opinió, representa una corona reial. No és un casc, és una corona de rei. Quin rei? Paciència, a poc a poc. Fonamentem primer eixa opinió.

En primer lloc, cal conéixer un testimoni de les darreries del segle XVII. Mort el rei d’Es-panya Felip IV, queda com a regent la seua dona Mariana de Àustria, que guarda el tron per al seu fill, Carles II, un xiquet de natura-lesa feble i poca salut. La situació es contem-pla amb tant de pessimisme que el virrei de València, Diego Felipe de Guzmán, duc de Sanlúcar organitza unes cerimònies religioses i civils per a demanar la protecció per al rei a una Mare de Déu que a València comença a adquirir una gran devoció, la Mare de Déu dels Desemparats. Dels actes que van tindre lloc a València, processó, bous, jocs d’artifici, recitals poètics… ens en dona complida infor-mació Francisco de la Torre en la seua obra Reales fiestas a la Virgen de los Desampara-dos,5 de 1667.

Precisament en eixa obra trobem un bon testimoni en la València de finals del segle XVII, dels llocs que ocupen els balls en les pro-cessons: en la pàg. 74, de la seua obra ens diu que, darrere dels gremis, apareixen els balls dels nanos i els gegants; per altra banda, en la pàg. 81, darrere de la clerecia i de les parrò-quies de València, ordenades per la seua anti-guitat, de menor a major, van uns “danzantes con música”. Precisem els dos punts.

«El remate de los Oficios era principio de las Religiones; y entrambos confines, les di-vidían los erguidos movibles montes de los Gigantes, y alegres humildes valles de los Ena-nos; que estos no podían faltar en aplauso de María, por ser açuçena de los valles y cedro de los montes. Con festivos sones y bulliciosos pasos, explicavan en sus desproporcionadas disposiciones, el general regozijo de la sagrada translación, que comprehendía a los chicos y a los grandes. Aquí empeçava lo sacro y Cruz de Plata de la Iglesia Mayor, era principio al engar-zado devoto Rosario de la Procesión.» (Loc. cit., pàg. 74).

Dins la processó pròpiament dita anaven els ordes religiosos, quatre convents, les par-ròquies de València, començant per la més moderna, Sant Miquel, i acabant per la de Sant Joan de l'Hospital «que es Priorato de su or-den de Cavallería». Darrere de les parròquies seguien «naturales consonancias de dulce ar-monía y artificiosas vozes de sonoros clarines, entre el impulso de ruidosos parches y la mú-sica de suaves dulçaynas. Componía el aplau-so loas de María y relaciones de su fiesta, con acordes coplas de concertados menestriles: al ceceo del cascabel y al brindis de las castañe-tas, se provocava a sutiles mudanças los ligeros pies de bien compuestos dançantes». (Ibídem, pàg. 81).

Diu De la Torre que després anava un cor de més de dos-cents prebendats i doctors, set dig-nitats eclesiàstiques, vint-i-quatre canonges, deu pabordes i l'anda de plata de la Mare de Déu, portades per dotze sacerdots. Darrere de la Mare de Déu dels Desemparats el canonge

major, les sis maces de plata de la ciutat, el vi-rrei i els cavallers i síndics de la ciutat. Un total de més de mil atxes (ciris grans) participaren en una processó que va durar sis hores.

Què en podem concloure? Que es res-pecta plenament l’ordre processional triden-tí, els balls populars davant de la creu, però apareix un nou tipus de ball que té assignat un lloc privilegiat, davant la imatge. Eixe ball va acompanyat de cantors i instruments musi-cals. I ens fem una pregunta: Tenim en l’àmbit religiós nostre una figura que anara davant d’allò més sagrat d’un poble, ballant i tocant la música? Cal que anem a la Bíblia, als textos del profeta Samuel, que ens parla de l’entrada triomfal a Jerusalem del rei David, després de derrotar els filisteus: «Fue David e hizo subir el arca de Dios de casa de Obdedom a la ciudad de David, con gran alborozo. Cada seis pasos que avanzaban los portadores del arca de Yah-veh, sacrificaba un buey y un carnero cebado. David danzaba y giraba con todas sus fuerzas ante Yahveh, ceñido de un efod de lino».6

També ens diuen les cròniques bíbliques que el rei David va organitzar els torns de músics i cantors que havien d’actuar con-tínuament davant l’Arca. I ara donem el bot de l’Antic al Nou Testament: simbòlicament ei-xos balls i eixes músiques queden reservades

en el catolicisme al lloc davant de l’eucaristia7 i la seua custodia en la processó del Corpus, i davant sa mare, la Mare de Déu.8 A més, cal recordar que en el segle XVII s’aprecia un aug-ment de la devoció a la Mare de Déu en tota Espanya.

Ara ja podem dir que el casc dels torne-jants es el símbol de la corona del rei David. El meu germà Paco, que tant ha investigat sobre els tornejants i moltes més coses d’Algemesí, m’havia comentat que el casc dels tornejants podia ser una corona reial, però no li vaig do-nar més importància. Però eixe comentari el vaig recordar quan vaig tindre la sort en juliol de 2017, en una excursió, de passar per Táma-ra de Campos, un xicotet poble de Palència, prop de Frómista, que hui conta a penes amb 18 habitants, però conserva una església mag-nífica en prou mal estat de conservació. Táma-ra va ser en segles passats zona de frontera entre els regnes de Lleó i Castella i sembla que les ordes militars tenien allí un lloc important.

Dins l’església es conserva un orgue molt especial en la seua construcció, ja que es re-colza en una columna, que aparentment és de marbre, però que en realitat és el tronc d’un arbre. Òbviament, les visites a dalt de l’orgue estan prohibides. Però la Diputació de Palèn-cia patrocina cada estiu uns concerts d’orgue pels pobles de la província i n’hi havia per l’església fullets explicatius.9 La sorpresa va ser que en la portada del fullet dels concerts mostrava el gravat d’uns cantors tocats amb corona reial, que apareixen en els tubs de l’or-gue de Támara de Campos: el disseny de les corones és idèntic als cascos del tornejants. No he indagat si hi ha alguna relació directa entre Támara i Algemesí, per exemple algun capellà organista, em sembla que no, però sí que pot ser un tipus de disseny que s’estén per diversos llocs en una mateixa època. Tam-poc puc saber amb seguretat de quina època parlem, perquè l’orgue de Támara es va cons-truir en el segle XVII, però va tindre una refor-ma en el segle XVIII. El més important es que s’haja conservat.

I ara acabe: si la interpretació que done al casc dels tornejants, que es tracta del símbol del rei David cantant i ballant sense parar da-vant la sagrada imatge —en el cas d’Algemesí, davant del guió de la mare de Déu— és encer-tada, en eixe cas cobraria tot el seu significat allò que pels anys 60 ens deia el tio Corello quan ens ensenyava el ball. Una frase que pensàvem que era alguna manieta seua i que segurament a ell li l'havia dita el mestre que l’havia ensenyat: «Els tornejants sempre han d’estar ballant, junts o per separat; sempre ha d’haver algú ballant; i, si algú acaba un ball i ha d’anar un tros de carrer ben llarg, ha d’apropar-s’hi fent magos».

José Juan Llácer Bueno

Magali Borrás.- Tornejants, 2003. Ceràmica del XVIII.

5 He consultat l’exemplar de la Biblioteca virtual de la Biblioteca valenciana de S. Miguel de los Reyes.6 Samuel 2, 6, 12-14.7 Es pot apreciar en l’ordinari de la missa, en el moment de la consagració: «Sangre de la alianza nueva y eterna que será derramada […]».8 Si tenim algun dubte del paper de la Mare de Déu, cal recordar algunes de les invocacions de les lletanies: …Turris davídica (torre de David), Foederis arca (Arca de l’Aliança), Stella matutina (estrela del matí), Salus infirmorum (salut dels malalts). Les dos últimes de tota significació a Algemesí.9 Els concerts són organitzats per l’associació palentina Amigos del órgano. Podeu entrar per internet en Asociación de amigos del órgano de Palencia.

14 Berca

SUCRO

MÈDIA

C/ Lluís Vives, núm. 6 ALGEMESÍ

96 242 18 92 609 757 580

Estalvia’t preocupacions. Nosaltres et

donem solucions per a tot.

La sala de plens de l’Ajuntament d’Algemesí ha acollit l’acte de presentació del llibre Gestionar l’intangible. El Patrimoni Immate-rial d’Algemesí, II Premi de Ciències Socials «Vicent Castell i Llàcer». L’acte comptà amb la presència de l’autor, David Pous; el catedràtic d’Història Medieval, Rafael Narbona; la regidora de Joventut, Pal-ma Egido, i l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano.

El jurat ha valorat aquest treball com una proposta original. Planteja amb una visió nova un projecte factible i de futur que pot dinamitzar la Festa de la Mare de Déu de la Salut. A més, obri un debat al voltant d’una celebració que ha d’afrontar nous reptes pel seu reconeixement internacional.

El jurat ha estat format per l’alcaldessa Marta Trenzano; la regi-dora de Joventut, Palma Egido; l’historiador Josep Antoni Domingo; l’antropòleg Salvador Llopis; el professor i historiador Enric Olivares, i la premiada de l’any passat Eva Tortajada, arquitecta i musicòloga.

David Pous presenta el seu treball Gestionar l’intangible. El Patrimoni Im-material d’Algemesí, II Premi de Ciències Socials «Vicent Castell i Llàcer»

La imatge de la muixeranga enfront del retaule de la basílica de Sant Jau-me Apòstol del fotògraf algemesinenc Paco Donderis ha sigut escollida d’en-tre les seixanta manifestacions culturals que apareixen al llibre Patrimoni Mundial i Immaterial d’Espanya per a ser la portada d’una obra que es distri-buirà arreu del món com una iniciativa més per a la promoció de la Marca Es-panya. Des del Museu Valencià de la Festa s’ha dut a terme un intens treball per a fer valdre les Festes de la Mare de Déu de la Salut com a ambaixadores mundials del patrimoni espanyol.

Aquesta obra de més de 350 pàgines, on es recullen tots els patrimo-nis culturals nacionals, ha sigut editada pel Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació amb la col·laboració de l’Agència Espanyola de Cooperació Inter-nacional per al Desenvolupament (Aecid) i Cooperació Espanyola amb motiu de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Es tracta d’un detallat treball de documentació il·lustrat amb fotografies de gran qualitat que pretén ser un compendi dels nostres patrimonis mate-rials, immaterials i naturals. Editat en castellà i anglés, aquest projecte vol trencar barreres i donar a conéixer els grans tresors d’Espanya més enllà de les nostres fronteres.

Les Festes de la Mare de Déu de la Salut portada del llibre Patrimoni Mundial i Immaterial d’Espanya

Berca 15

16 Berca

OFICINAMUNICIPAL D'INFORMACIÓAL CONSUMIDOR

Atenció:de dilluns a divendres

de 9.00 a 14.00 h

UN GEST PEL MEDI AMBIENT D’acord amb el nou RD 293/2018 sobre la reducció del consum de bosses de

plàstic:1. Des de l’1 de juliol del 2018 ens cobren les bosses.2. A partir de l’1 de gener de 2020 les bosses de plàstic grosses hauran de con-

tindre un 50 % de plàstic reciclat.A més, es prohibiran les de plàstic fragmentable.3. A partir de l’1 de gener de 2021 es prohibiran les bosses de plàstic lleugeres i

molt lleugeres, llevat de les compostables.

TEATRE MUNICIPAL

SESSIONS DE L’ASSEMBLEA DE PATRIMONISDia 6 de setembre, de 16.00 a 19.00 hores / Dia 7 de setembre, de 17.00 a 19.00 hores

Si t’interessa assistir a les sessions, arreplega la teua entrada al Museu de la Festa.Horari: d’11.30 h a 13.30 hA partir del 28 d’agost fins a esgotar les entrades.

Amb motiu de les obres de reforma que es realitzaran al centre pròximament, volem informar les persones interessades que la matriculació a qualsevol dels programes formatius que oferim es farà en el lloc i en l’horari següent:

SETEMBRE període d’inscripció i de matriculació per al curs 2018/2019

LLOC: INSTITUT DE SECUNDÀRIA SANT VICENT FERRER (parc de Salvador Castell)

OFERTA FORMATIVA

PROGRAMES DE FORMACIÓ BÀSICACICLE I Alfabetització NeolectorsCICLE II (Educació Secundària d’Adults) Nivell I: GES I (Equivalent a 1r i 2n d’ESO) Nivell II: GES II (Equivalent a 2n i 3r d’ESO)

ALTRES PROGRAMES FORMATIUS· Valencià: Preparació de les proves de la JQCV, nivells A1- A2, B1, C1 i C2· Castellà per a estrangers· Preparació a la Prova de Nacionalitat· Preparació de les Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 o

45 anys · Preparació de les Proves d’Accés als Cicles Formatius de Grau Superior· Anglés: nivells A1, A2 i B1· Francés· Alemany· Taller de Pintura· Taller de Manualitats· Taller de Fotografia· Informàtica (diversos nivells)

Així mateix, us informem que el curs acadèmic 2018/19 impartirà les seues classes fins que finalitzen les obres de reforma de l’esco-la en els llocs següents:

Si necessiteu qualsevol informació, contacteu amb:- IES Sant Vicent Ferrer Tel. 962457820 (a partir del 4 de setembre)- 46019192@gmail.com- http://mestreacasa.gva.es/web/4601919200. En aquesta pàgina trobareu també la informació de la data d’inici de les classes de cada grup.

CENTRE DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES JAUME I

DATES HORARIDimarts 4/09/2018

i dimecres 5/09/2018 De 10.00 a 13.00 h

Del dilluns 10/09/2018 al dimecres 19/09/2018

DILLUNS, DIMARTS I DIMECRES

De 17.00 a 20.00 h

INSTITUT SANT VICENT FERRERTOTS ELS GRUPS AMB HORARI DE VESPRADAAlfabetització i Neolectors/esGraduat en SecundàriaValencià JQCV nivells A1-A2, C1, Castellà per a estrangers i Prova de Nacionalitat Prova d’Accés UNI majors 25 i 45 anysProva d’Accés cicles Grau SuperiorAnglés Nivells A2 i B1FrancésAlemanyPinturaManualitatsFotografia

CENTRE POLIVALENT(C/ de la Safor, 22)ELS GRUPS AMB HORARI DE DIVENDRES DE MATÍ Valencià JQCV nivells B1 i C2Anglés nivell A1Castellà per a estrangers Història Accés a la Universitat

TEATRE MUNICIPAL AULA D’INFORMÀTICAGRUPS AMB HORARI DE MATÍ I DE VESPRADA Tots els grups d’Informàtica:Divendres de matíDimarts i dijous de vesprada

Berca 17

Festers i Festeres, l’ànima de la Festa

De vell nou li correspon al barri de la Muntanya, però po-dria aplicar-se a qualsevol dels

altres barris: València, Capella o Santa Bàrbara.Encara que a causa dels nous mitjans

de comunicació (whatsap, Facebook, etc.), actualment sempre hi ha relació entre els festers per a demanar alguna cosa, com per exemple acompanyar en la plega a un altre dels barris, o qualsevol notificació.

Els festers, ànima de la festa, comencen a posar-se en actiu cap al mes d’octubre per a preparar-la, reunint-se en un sopar d’en-trepà adobat amb les amanides i els dolços d’Angelines, Mª Teresa, Amparo, Oti i d’altres. Aquest sopar s’aprofita per a integrar gent nova, generalment jove, que aporta energia, idees novelles i moltes ganes de treballar i participar.

Com enguany se celebrarà a Algemesí l’Assemblea de l’Institut de la UNESCO que reuneix l’organització de Ciutats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, durant els dies 6, 7 i 8 de setembre, els festers estan interes-sats que tot estiga el millor possible, per la qual cosa es important que tots col·laboren.

De nou es convoca una reunió a finals de setembre per començar a organitzar-se. En-cara que ací pose noms, pot ser qualsevol d’aquest barri o d’un altre. Lola contractarà els músics, la banda de música i els músics que acompanyen l’apostolat. Pilar passarà els resums de les reunions a Jordi i Alex, que s’en-carregaran de penjar-ho a la web oficial de la festa i a les noves xarxes, Twitter i Instagram. Altres queden encarregats de contactar amb els balls i la resta de grups: Juanfran, dels Bas-tonets i Tornejants; Ferran, de la Muixeranga; Ricard, de la Nova Muixeranga; Edu, de les Llauradores; Vicent Ferrer, dels Volants; Lau-ra, Sonia i Lourdes de les Pastoretes, la Carxo-fa i els Arquets. Laura i Sonia, també contac-ten amb l’Escola de Tabal i Dolçaina; Vicent Sanchis i Pepe Martínez, dels personatges bí-blics, Apostolat, cirialots, etc...; Vicent Piquer, dels Misteris, capella i campaners. Encara falta concretar algunes coses... «Qui parlarà amb l’encarregat de la Schola Cantorum?». «Jo mateix», diu Ximenes.

També es decideix fer un tapís i clauers per a recollir fons. El tapís es copia d’un mosaic que actualment està al carrer de la Muntanya núm. 95, que, segons conten, el va encoma-nar un avantpassat dels actuals propietaris, al 1770, per una promesa.

Al desembre es convoca un nou sopar i s’incorporen nous festers. Després de múl-tiples aportacions, rematen la qüestió dels clauers, disseny del paper i text. Falta el tema de les flors i del foc. Lola informa que per

nadal els clauers ja estaran fets. Proposen vendre’ls en algun lloc i fer-ne publicitat. En l’espardenyeria de ca Mercedes es poden comprar clauers i tapissos i al despatx on tre-balla Sonia, al carrer dels Arbres, també.

En el sopar del mes de maig es va decidir conjuntament que les dones festeres presidi-rien la processó general. Ara toca demanar permís a l’Ajuntament per a vendre tapissos i clauers al mercat, cosa que es farà entre fi-nals de maig i primers de juny, a més del pri-mer dissabte de setembre. Cal que cinc o sis festers porten el guió en la processó del Cor-pus i la Custòdia. També es planteja qui ha de traure la Mare de Déu de la basílica el dia de la festa, fallers, policia, confraries...

Pilar passa el resum de la reunió al what-sap, després d’un canvi d’impressions i de repassar tot el que s’ha fet; Ferran informa sobre la qüestió pirotècnica; Juanfran, sobre els assajos dels balls al carrer. Es proposa que en algunes escoles estudien i es representen els misteris i martiris i encomanar medalles per als festers que en necessiten. Amparo i Fina plantegen les dificultats que hi ha per a vestir els personatges bíblics. També es consi-dera que els representants de la Unesco hau-rien d’assistir a la festa en directe i evitar re-presentacions especials que minven l’interés popular. Ara bé, serà necessari que tot el per-sonal que hi participe, mantinga el respecte que cal en una manifestació com aquesta.

Tot açò i més coses —tot coordinat per En-ric, Juan, Pilar, Ximenes i els més experimen-tats— fa que a mesura que va apropant-se la festa vagen aclarint-se coses. Amb tot i això, quan arriben els dies previs, els festers no pa-ren. Altra vegada cal reunir-se per a concre-tar, matisar i acabar feines. A la basílica s’ha de preparar i posar la trona a l’altar major, ajudar en la neteja, organitzar la missa major i distribuir les tasques als festers i festeres en la processó. Cal repassar totes les tasques i

establir la distribució d’última hora: les flors, qui anirà al guió en aquest trajecte o en l’al-tre, qui portarà les safates; cal concretar amb els músics, la quantitat de cera, el foc... Déu meu! Sempre hi ha alguna cosa que falta o s’oblida, però allí està el fester o festera per a solucionar-ho tot...

I la plega com es fa, quants i quins dies? Tots sabem que la plega és part intrínseca de la festa ja que, com l’organitza el poble, és necessària per a poder satisfer totes les des-peses. Tradicionalment se’n feien dos, però ara per adaptar-se a la vida actual, a més de la tradicional que es fa de matí i roda per tot el poble, es farà també els dies 3, 4 i 5 de se-tembre de vesprada.

En la processó de la vespra o de les Pro-meses, primer que caldrà intentar que vaja més ràpida, que no hi haja trencaments, que hi haja ordre i que la Mare de Déu puga eixir i arribar a la capella de la Troballa a un hora prudencial.

Organitzar la Processoneta del Matí i la missa major, però sobretot la de volta gene-ral. Controlar els balls, que al principi no pa-ren de ballar, però a mesura que transcorre la processó l’organització va decaient. Uns balls acceleren, uns altres paren quan volen i on volen; els balladors xarren amb uns i altres i, de vegades, açò fa que les esperes retarden l’inici d’un ball, la qual cosa repercuteix nega-tivament en la processó. Aleshores els festers han d’esforçar-se i coordinar-ho tot perquè la Mare de Déu entre a un hora adequada. En cas contrari, quan arriba a la plaça, hi ha poca gent i la que queda està cansada i sense poder manifestar la seua emotivitat.

S’ha d’aconseguir la participació de tots els veïns i veïnes, siguen o no festers, perquè porten l'anda i el guió quan la Mare de Déu passa pel seu barri. De vegades, sobretot al final de la volta general, s’ha de demanar als festers que estan realitzant una altra tasca que acudisquen per rellevar a qui siga, o a omplir algun lloc que s’ha quedat buit.

Per tot això, cal saber el treball que rea-litzen els festers i festeres de tots els barris i escoltar la invitació que es fa a tot el poble per a participar en la nostra festa, que és la festa de tots i totes. Festa que s’ha fet me-reixedora del nomenament «de patrimoni cultural immaterial per la Unesco» gràcies al treball de tants i tants conciutadans que ara i en els moments més difícils lluitaren i lluiten per mantindre part de la nostra cultura i ser reconeguts arreu del món.

Júlia Castell Llácer, amb la col·laboració de totes les festeres i la complicitat de tots els festers del barri de la Muntanya.

Festers del Barri de la Muntanya

18 Berca

Fa poc més d’un any, co-mençava a la capella de la Co-munió una excavació per veure

quina edificació es trobava davall del temple actual. Gràcies a un conveni entre l’Ajunta-ment d’Algemesí i la Universitat Politècnica de València els nostres ulls poden veure, en-tre runes, els murs d’aquella primitiva esgle-sieta que guardaria la imatge sagrada de la Mare de Déu trobada.

Diu la crònica de Mn. Curçà, que «hi havia una morera, entre d’altres plantada, la qual era molt grossa de tronc, que per la seua an-tiguitat, estava buit, sense quedar-li gens de cor al dit arbre, sinó solament la corfa que el mantenia, com hi havia moltes d’altres more-res en aquell indret que es deia Berca».

La providència havia donat a aquella morera buida un gran tresor que estava per desvetllar. De todos era ignorado el tesoro ce-lestial, que en el tronco de un moral tenia el Señor guardado.

Sabut és el que suposa la Mare de Déu per al poble i és inqüestionable que la troba-lla aglutinà i cohesionà d’una forma diferent la gent que vivia al llogaret d’Algemesí, que aviat arrelà en aquella imatge de la qual ob-tenia moltes gràcies i favors, a la qual anava invocant, festejant, i considerant Patrona.

I encara hui, l’arrel de la festa i del nostre poble és aquest miracle que comença a no-tar-se cada any amb les darreres calors de l’estiu, quan comença el mes de setembre. Com si d’un formiguer es tractara, cada nit van creixent en nombre les persones que conflueixen pels carrers de Berca, Capella o St. Joan Baptista als voltants de la Capella per resar la Novena. Les famílies van tornant de la platja i a poc a poc el poble recobra la vida que li és pròpia. Les vespradetes i les nits van omplint-se del so de la música i del ritme dels balls que van assajant-se, els fes-ters ultimen els detalls i, com un gran engra-natge, tot es posa a poc a poc en marxa i el poble es disposa a reviure la seua devoció a la Mare de Déu en la més gran manifestació d’harmonia i bellesa, que podem qualificar d’única i excepcional.

El penúltim dia de Novena, a mode de preludi, el rei en Jaume i la reina na Violant encapçalen la dansà que congrega un gran nombre de participants i ompli el carrer de Berca. I arriba el darrer dia de Novena. Els festers de cada any han passat moltes nits d’hivern de reunions i programacions... un treball que cada quatre anys els fa retrobar-se i demanar gent nova... un treball de vegades poc reconegut perquè fan la feina més dis-creta i més callada, –i potser també la més

incòmoda– però que sustenta materialment la festa, administrant els donatius del poble, seguint així una llarga tradició. Ací hi ha gran part de l’ànima de la festa, perquè encara són molts els que no neguen una senzilla o més gran aportació per a la festa de la Mare de Déu. Cada 7 de setembre, al matí, després de cantar el Virolai a la Capella, els festers i el po-ble, rememoren el naixement d’aquesta fes-ta que hui encara es manté econòmicament, sobretot, gràcies a les aportacions del poble.

La Confraria de la Mare de Déu, que orga-nitza la festa de la Coronació, es posa ara al servei dels festers en tot allò que té a veure amb la imatge de la Mare de Déu, per la qual vetllarà fins que acaben les festes.

Els xiquets són actors privilegiats a l’hora de representar els misteris de la nostra fe i els

martiris dels sants més pròxims. El dia final de Novena fan reviure els anys passats en què u, que també era xiquet, representava el dimo-ni amb la pomera portàtil temptant Adam i Eva, o les germanes de St. Bernat, o els tres capellanets. Els globus s’enlairen anunciant al cel amb la seua pàl·lida resplendor, que a la Terra ja fan festa pel naixement de la Mare de Déu; i la Societat Musical Santa Cecília, a la plaça Major, fa la mitja part del seu concert perquè comence la nit del Retorn, nit entra-nyable que se saluda amb les salves d’honor i que obri les portes de la capella de la Comu-nió, perquè el carrer i l’església es fan un gran temple on es viu la litúrgia de la festa durant els dos dies que ja comencen. Els campaners des de dalt del campanar, senten l’emoció que únicament s’experimenta quan els es-forços s’uneixen per fer voltejar els més de

mil quilos de bronze que dona el toc solemne de la Jaume al conjunt de les campanes del nostre campanar. A cada hora, durant la nit, ens aniran recordant el retorn de la Mare de Déu per quedar-se per sempre ací, fins que arribe l’alba.

El grup de neteja corresponent ja ha deixat ben lluenta l’església i s’apuren els dar-rers detalls de flors, mantells, i ciris.

La Germandat Sacerdotal es congrega a la sagristia per començar el cant de les vespres amb la primera i la més senzilla de les pro-cessons de la Mare de Déu: el seu trasllat des de la capella de la Comunió, fins al dosser del retaule major. Amb les primeres vespres a la Mare de Déu comença la festa en honor de la seua nativitat.

L’ofrena dels nards i el Magnificat que la Schola Cantorum d’Algemesí interpreta només en aquestes Vespres, donen un toc particularíssim i entranyable a la celebració. La primera música dels balls, que sonarà a les processons, sona a l’interior del temple amb les paraules de Maria: «La meua ànima mag-nifica el Senyor».

Al toc de l’Ave Maria, l’inconfusible re-pic de la Xirivia, uneix tot el poble que ja es prepara per a la processó de les Promeses. I puntual comença la Muixeranga. Tota la plaça s’ompli de muixeranguers amb ciris i les primeres “altes” ens omplin d’emoció. Tots junts, fent pinya, col·laborant a construir una realitat que faça possible que un xiquet puge al més alt, i des d’allí done un bes de pau i felicitat a tot el món.

El so dels dolçainers i tabaleters ompli els carrers, i els sentits no en tenen prou per percebre tants estímuls alhora. Els arquets, la carxofa i les pastoretes representen la infan-tesa i l’adolescència en la festa. Ens recorden que cal tindre un cor de xiquet per entendre les coses més importants de la vida.

Els bastonets i els tornejants, plens de força i joventut, ens recorden la lluita en el combat de la fe, arriscada i forta, de vega-des violenta, però que compta amb la vic-tòria anticipada de Crist contra tot mal, la victòria del torneig que s’ofereix a la Mare de Déu, quan toca el genoll la terra davant el seu estendard. I la bellesa de les llaura-dores al bolero, com tants homes i dones del nostre poble que han sabut llaurar la terra i traure’n els fruits, omplint d’alegria i esperança els nostres carrers, fent de l’ale-gria escut en les contrarietats.

Els personatges bíblics, els blancs, els ci-rialots, l’apostolat... ens recorden l’anunci explícit de la Salut que ens porta Maria: Jesucrist com a única salvació del món. I

les arrels de la FestaJesús Corbí

Berca 19

els volants, confraries, falles, associacions, soldats, policies, bombers, tots els que por-ten la imatge de la Mare de Déu, que és el centre de la nostra festa, a qui es dirigeix la música i el ball.

Però, què seria de la festa si no estiguera la gent que ni més ni menys va amb un ciri acompanyant la Mare de Déu? Això fa que la festa no siga un espectacle, sinó una ma-nifestació de fe. Els ciris encesos en fileres de dones i homes, joves i xiquets, que volen acompanyar la imatge i que donen el verta-der sentit religiós de caminar, acompanyar, seguir, pregar... És allò que feu Maria i els deixebles amb Jesús: seguir-lo.

I en el cor de la festa està l’Eucaristia. L’en-tranyable Processoneta del Matí, es queda només en processoneta, no perquè siga més curta, sinó, perquè només és la introducció del vertader centre i cor del dia que és la Missa Solemne, a la qual la Mare de Déu ens condueix, com la Mare que prepara la taula per als seus fills.

I ja ben entrada la nit, la imatge de la Mare de Déu torna al seu cambril on guarda, tot vetllant «cada instant, cada minut, a tot hora, tots els dies, curant nostres malalties».

En començar a descriure la festa, la qua-lificava d’una vertadera expressió de bellesa que entra per tots els sentits, fins a commou-re el cor i manifestar allò millor dels nostres sentiments. Arran d’aquest pensament, po-dem recordar unes paraules del Concili Va-ticà II: «Aquest món on vivim, necessita la bellesa per no precipitar-se en la desespera-ció. La bellesa, com la veritat, és el que infon alegria en el cor de les persones, és el fruit preciós que resisteix la degradació del temps, que uneix les generacions i les fa combregar en l’admiració». I el papa Benet XVI afegia di-rigint-se als artistes: «El moment actual està lamentablement marcat, a més de pels fenò-

mens negatius en l’àmbit social i econòmic, també per un debilitament de l’esperança, per una certa desconfiança en les relacions humanes, de manera que creixen els signes de resignació, d’agressivitat, de desespera-ció. El món on vivim corre el risc de canviar el seu rostre a causa de l’acció no sempre sàvia de l’home, que, en lloc de conrear la seua bellesa, explota sense consciència els recursos del planeta a favor d’uns pocs i amb freqüència desfigura les meravelles naturals. Què és el que pot tornar a donar entusiasme i confiança?, què pot animar l’ànima huma-na a trobar el camí, a alçar la mirada cap a l’horitzó, a somiar una vida digna de la seua vocació? No és per ventura la bellesa? Sabeu bé, volguts artistes, que l’experiència de la bellesa, d’allò autènticament bell, del que no és efímer ni superficial, no és accessori o secundari en la recerca del sentit i de la felicitat, perquè aquesta experiència no ens allunya de la realitat, més aviat ens porta a afrontar plenament la vida quotidiana per alliberar-la de la foscor i transfigurar-la, per fer-la lluminosa, bella».

La teologia clàssica parla d’una via pulchri-tudinis, un camí de la bellesa, que és un camí artístic, estètic, un itinerari de fe, de recerca de Déu. Teòlegs més moderns han arribat a una teologia de l’estètica on es fa confluir la bellesa en la veritat i la bondat: totes quali-tats del nostre únic Déu.

Però escriptors més diversos també ens diuen: «En tot allò que desperte en nosaltres el sentiment pur i autèntic de bellesa, està realment la presència de Déu. La bellesa és la prova experimental que l’encarnació es pos-sible» (Simone Weil). El camí de la bellesa ens porta a trobar el Tot en el fragment, l’Infinit en allò finit, Déu en la història de la humani-tat. «Art significa mostrar Déu en cada cosa» (Hermann Hesse). Tots els “artistes”, prota-

gonistes o factors de la nostra festa, tots no-saltres, perquè tots som agents de la festa, tenim l’encàrrec de la nostra història i de la nostra consciència de fer custòdia d’aquest camí de bellesa via pulchritudinis, que és la nostra festa. Tots som responsables i guar-dians que eixa manifestació, expressió i al mateix temps recerca de fe i devoció que és la festa a la Mare de Déu, no es desvirtue, ni perda el seu sentit i les seues arrels. Totes les persones i institucions tenim tan gran honor i tan ineludible responsabilitat perquè els nos-tres fills i nets puguen rebre aquesta herència tan preciosa, que nosaltres hem rebut.

Si des de fa quasi 300 anys la festa ha anat configurant-se i mantenint-se fins al moment present per damunt de canvis socials, polí-tics, econòmics i religiosos, és perquè el po-ble d’Algemesí ha viscut i ha mantingut des de fa quasi 800 anys la devoció a Aquella que n’és el centre, l’origen i la finalitat: la Mare de Déu. Com deia un destacat fester, president d’un barri, que en glòria estiga: «com anar a dormir mentre la Mare de Déu està pel car-rer?», malgrat que l’endemà ben matinet calia segar arròs. O aquell muixeranguer de cor que fa quasi quaranta anys n’arreple-gà uns quants més perquè «com s’havia de quedar sense muixeranga la Mare de Déu?». O aquella dona que caminava amb gran difi-cultat, però que en veure la Mare de Déu pel carrer, deia: «no puc fer més que agafar un ciri i acompanyar-la!».

Per a tots aquells que hui la reconeixen i veneren –per molts o pocs que siguen– entre el poble d’Algemesí, Ella segueix sent Salut, cada instant, cada minut, a tota hora, tots els dies... i ells segueixen sent l’ànima de la festa que es fa en el seu honor. Així doncs, mentre quede un ciri encés a la processó... que co-mence la Festa!

Bona Festa de la Mare de Déu de la Salut.

Vicente Ribelles - 653 67 09 07Victor Ribelles - 609 10 74 29

Talleres y ventaC/. La Costera, 11 · T./F.: 96 242 18 55 · ALGEMESÍ

PLANCHA - PINTURA - MECÁNICA - LUNAS NEUMÁTICOS - LAVADO DE VEHÍCULOS

Te pasamos la ITV, tú solo pagarás las tasas

Nosotros nos ocupamos

de tu vehículo,

tú de disfrutarlo!!!

AL HACER EL CAMBIO DE ACEITE TE OBSEQUIAREMOS CON UN PARASOL PARA TU COCHE

talleresribellesalgemesi

ImperGallegoImpermeabilización y aislamiento de

CALIDAD con GARANTÍA

impergallego@impergallego.comwww.impergallego.com

Antonio Gallego 696 944 566

Comunidades de Propietarios y particulares desde 10 €/m2, impermeabilización liquida armada con malla de fibra de vidrio, presupuestos gratis en 24h sin compromiso y GARANTIA de 10 AÑOS.

Festers del Barri de la Muntanya

20 Berca

Dimecres 29 d’agost, primer dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina22.00 · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Dijous 30 d’agost, segon dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Divendres 31 d’agost, tercer dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina17.00 h · Inici del curset de músiques i rituals de la processó de la Mare de Déu, als locals de l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina. L’horari del curset serà de 17.00 a 21.00 hores, el dies 31 d’agost i 3, 4, 5 i 6 de setembre. L’Escola participarà en tots els «Assajos pel poble» on calga la seua intervenció.20.30 h · «Assajos pel poble»: danses de gegants i cabuts d’Algeme-sí a càrrec de Berca grup de danses d’Algemesí i l’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina. A la plaça Major21.00 h · «Assajos pel poble»: Nova Muixeranga. A la plaça Espanya (Carrascalet)22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Dissabte 1 de setembre, quart dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa22.45 h · Ronda Poètica a la Mare de Déu a la capella de la Troballa

Diumenge 2 de setembre, cinqué dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la TroballaDe 10.00 a 13.30 h · Jornada de portes obertes al campanar de la basílica de Sant JaumeDe 16.00 a 19.00 h · Jornada de portes obertes al campanar de la basílica de Sant Jaume19.30 h · Visita a la Mare de Déu en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertinaDe 19.30 a 21.00 h · Al pati del Patronat parroquial, primera de les sessions d’aprenentatge i repàs de les «Danses d’Algemesí» a càrrec de Berca grup de danses d’Algemesí.21.30 h · «Assajos pel poble», ball de les Llauradores. A la plaça de les Tres Moreres22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa

Dilluns 3 de setembre, sisé dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa19.30 h · Visita a la Mare de Déu en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina19.30 h, a la plaça del Mercat,· «Assajos pel poble»: Escola Musical de Tabalet i Dolçaina.

20.30 h · «Assajos pel poble»: el ball dels Tornejats. Al carrer dels Tornejants 22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa22.45 h · A la placeta de la capella de la Troballa (actual placeta dels Bastonets), en acabar la novena, Virolai a la Mare de Déu: cant d’estil i balls populars algemesinencs a càrrec de Berca grup de danses d’Algemesí.

Dimarts 4 de setembre, seté dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa18.00 h · «Assajos pel poble»: Misteris i Martiris. A la basílica de Sant Jaume19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina20.30 h · «Assajos pel poble»: Volants. A la porta de la basílica de Sant Jaume 20.30 h · «Assajos pel poble»: la Dansà del carrer dels Arbres/carrer Germanies fins a la plaça del Mercat. Assaig general de les «Dan-ses d’Algemesí» plaça del Mercat. Organitza: Berca Grup de Danses d’Algemesí i Escola Musical de Tabalet i Dolçaina d’Algemesí21.00 h · «Assajos pel poble»: vespres a la Mare de Déu per la Scho-la Cantorum d’Algemesí. A la basílica de Sant Jaume22.00 h · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa22.00 h · «Assajos pel poble»: Banda Simfònica «Santa Cecília», de la Societat Musical d’Algemesí. A la plaça del Teular

Dimecres 5 de setembre, huité dia de novena08.00 h · Missa a la capella de la Troballa18.00 h · «Assajos pel poble»: Misteris i Martiris. A la basílica de Sant Jaume, 19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina.En acabar la missa, a la porta del Aire, «Assajos pel poble»: cants de l’Apostolat20.30 h · «Assajos pel poble»: Bastonets i Bastonetes. A la plaça de la Ribera 21.00 h · «Assajos pel poble»: la Muixeranga. A la plaça d’Espanya (Carrascalet) 21.00 h · «Assajos pel poble»: els Campaners. A la parròquia de la Mare de Déu del Pilar (Carrascalet) 22.00 · Tradicional novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la TroballaEn finalitzar la novena, XXXI Dansà a la Mare de Déu amb la ballada popular de «les Danses d’Algemesí» des de la capella de la Troballa fins a la plaça Major. Organitza Berca Grup de Danses i Escola Musi-cal de Tabalet i Dolçaina

Dijous 6 de setembre, últim dia de novena i antevespra de la Mare de Déu08.00 h · Missa a la capella de la Troballa9.00 h · A la plaça Major, arribada a Algemesí i benvinguda de les delegacions internacionals participants de l’assemblea general de l’ICCN-UNESCO. En acabar, acompanyament de la comitiva fins al Teatre municipal. Allí començarà l’Assemblea general que es des-envoluparà els dies 6, 7 i 8 de setembre. Les representacions dels distints països estaran presents als actes de la nostra Festa.19.30 h · Visita a la Mare de Déu, en la basílica de Sant Jaume. A continuació, missa vespertina

PrOGrama de Festes a la mare de dÉU de la salUtDCCLXXI Aniversari de la Troballa i VII Aniversari de la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco

Berca 21

19.30 h · «Assajos pel poble», Pastorets, Arquets i Carxofa. Al parc Salvador Castell, davant del Patronat.19.30 h · Cercavila pels carrers de la volta general, pels dolçainers i tabaleters d’Algemesí22.00 h · Últim dia de novena a la Mare de Déu de la Salut a la cape-lla de la Troballa amb la participació dels xiquets i de les xiquetes dels Misteris i Martiris de la processóEn finalitzar la novena, castell de focs artificials, rifes i pluja de cara-mels.23.00 h · Presentació del Concert Extraordinari de la Banda Simfò-nica «Santa Cecília», de la Societat Musical d’Algemesí, a la plaça Major23.15 h · Primera part del Concert Extraordinari24.00 h · Inici de la Nit del Retorn. Obertura de les portes de la cape-lla de la Comunió de la Basílica. Ambientació i ÀngelusTot seguit, vol del Retorn des del campanar de la Basílica i disparada de 21 salves a la Mare de Déu.A continuació, segona part del Concert Extraordinari.Després del concert, cada hora, vols del Retorn que es perllongaran fins a l’alba.

Divendres 7 de setembre, vespra de la Mare de Déu08.00 h · Missa a la capella de la Troballa.09.45 h · Concentració a la plaça Major de festers, dolçainers i taba-leters, i tots aquells que vulguem participar en la Plega de la Mare de Déu.10.00 h · Prec, oferiment i Virolai a la Mare de Déu a la Basílica d’inici de la Plega.10.15 h · Plega general. Eixida de la plaça Major per a recórrer, amb ambient festiu, els distints carrers del poble. Les persones que vu-llguen aportar el seu donatiu per a la Festa, podran fer-ho en eixe moment o a les cistelles de les processons.12.00 h · Volteig general de campanes en tots els campanars del poble.17.00 h · Veneració de la imatge de la Mare de Déu de la Salut, a la basílica, fins a les 19.00 hores.19.30 h · Trasllat de la Mare de Déu a l’altar major, i solemne cant de Vespres, amb ofrena de nards a la Mare de Déu. Acompanyarà la Schola Cantorum d’Algemesí.En acabar les Vespres, al campanar, toc de l’Ave Maria, amb el repic de la Xerevia.20.30 h · Missa a la Basílica.22.00 h · Processó de les Promeses composta per: Misteris i Martiris, Muixerangues, Bastonets, Pastoretes, Carxofa, Arquets, Llaurado-res, Creu, fidels i promeses amb cera, Tornejats i Guió de la Mare de Déu, continuació de fidels i promeses amb cera, Cirialots, anda de la Mare de Déu escortada pels volants, presidències (eclesiàstica, dels festers i corporació municipal) i acompanyament de la banda de música.Al finalitzar, entrada solemne de la Mare de Déu a la capella de la Troballa i disparada d’un castell de focs d’artifici. A continuació, missa de la Germandat Sacerdotal.Després de la missa, a la capella de la Troballa, Introducció i anunci de les Lloances a la Mare de Déu, a càrrec d’UNAM Teatre.A continuació, vetla a la Capella fins a l’alba.

Dissabte 8 de setembre, dia de la Mare de Déu06.30 h · Vol general de campanes, al campanar de Sant Jaume08.00 h · Despertà pels dolçainers i tabaleters pels carrers de la volta general, eixint de la plaça Major08.00 h · Missa a la capella de la Troballa per tots els festers difunts09.00 h · Missa a la capella de la Troballa pels difunts dels balls, misteris i martiris, personatges bíblics, volants, músics i totes les per-sones que han col·laborat i participat en la Festa.10.00 h · Processoneta del Matí amb la participació de: Misteris i

martiris, Muixeranga, Bastonets, Pastoretes, Carxofa, Arquets, Llau-radores, Gegants (rei En Jaume i reina Na Violant), Creu, fidels amb cera, Tornejants i Guió de la Mare de Déu, Cirialots, anda de la Mare de Déu portada i escortada pels volants i militars fills i filles del po-ble, presidències (Eclesiàstica, dels Festers i Corporació municipal) i acompanyament de la banda de música.En arribar a la plaça Major, entrada de la Mare de Déu al temple, amb tots els balls, disparada de salves i solta de coloms pels colombaires locals.A continuació, a la Basílica, missa major concelebrada, acompanya-da en el cant per la Schola Cantorum d’Algemesí.Després de la missa, al final del parc de Salvador Castell, monumen-tal mascletà.18.30 h · Missa a la basílica.19.30 h · Processó de volta general composada per: Misteris i Mar-tiris, Muixeranga, Bastonets, Pastoretes, Carxofa, Arquets, Llaura-dores, Creu, fidels amb cera, Tornejants i Guió de la Mare de Déu, Personatges Bíblics, Apostolat i Cirialots, anda de la Mare de Déu escortada pels volants i portada a trams pels fallers d’Algemesí, con-fraries de Setmana Santa, Policia Local, Antics Alumnes d’Escolapis i Maristes, presidències (eclesiàstica, dels festers i corporació munici-pal) i acompanyament de la banda de música.En arribar a la plaça Major, disparada d’un castell de focs d’artifici i entrada solemne de la Mare de Déu en la basílica. Oració i trasllat de la imatge al seu cambril i Virolai final.

Dissabte 15 de setembre 22.30 h · Lloances a la Mare de Déu, al Teatre Municipal

Diumenge 16 de setembre 20.00 h · Lloances a la Mare de Déu, al Teatre Municipal

NOTES• Es demana encaridament a tots el veïns i veïnes del poble que posen el tapís de la Mare de Déu al balcó de casa a partir del 29 d’agost, primer dia de novena.• El dissabte, dia 1, hi haurà venda de tapissos i clauers de la Mare de Déu a la plaça del Mercat.• El dimarts 4, dimecres 5 i dijous 6, els festers i festeres acompa-nyats de dolçaina i tabalet, a partir de les 18.00 hores, recorreran els carrers del poble per fer la plega de les empreses i comerços.• En cas de pluja, les processons eixiran al segon vol de campanes.• A la plaça Major hi haurà un entaulat amb rampes d’accés a dispo-sició de les persones amb mobilitat reduïda que vagen amb cadira de rodes. Cal respectar-lo per a elles.• Les famílies que vulguen ser portadores del guió de la Mare de Déu en la processó general, hauran de comunicar-ho als festers del barri per a fixar el tram o carrer.• Demanem als veïns i veïnes dels carrers per on passen les pro-cessons que engalanen les façanes i posen als balcons, con s’ha fet tradicionalment, cobertors, tapissos i llums per solemnitzar el pas processional.• Per la durada de la processó de Volta General, seria desitjable que, a trams, les persones que puguen, assistiren amb cera acompanyant la Mare de Déu. A la capella de la Troballa també es repartirà cera per a qui vulga incorporar-se, des d’allí, a la processó.

El barri de la Muntanya agreix a totes les persones, grups i institu-cions que, amb la seua col·laboració, presència i participació desinte-ressada, fan realitat la Festa a la Mare de Déu de la Salut.Gràcies i bona Festa

Els festers i les festeres del Barri de la MuntanyaAlgemesí, 2018

DCCLXXI Aniversari de la Troballa i VII Aniversari de la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco

Festers del Barri de la Muntanya

22 Berca

Les processons de la Festa de la Mare de Déu de la Salut són els actes litúrgics més po-

pulars i vistosos de la Festa Major d’Algemesí. En el breu temps de poc més de vint-i-quatre hores exhibeixen la mostra més completa i bigarrada del folklore valencià. El magnífic es-pectacle, que hui tothom pot contemplar pels carrers de volta de l’antiga vila és el fruit, ten-dre sempre, d’una aportació veïnal secular i constant, dissenyant itineraris històrics, espais i vies sacralitzats pel costumari fester.

La devoció mariana s’inicià al nostre en-torn territorial durant el segle XIII, en temps subsegüents a l’ocupació jaumina del territo-ri, com un aspecte més de l’estratègia per a promoure la cohesió entre els pobladors nou-vinguts, aleshores tan necessària a la “zona de frontera” com era aquesta. En concret, amb la creació de la xarxa parroquial es desplegaven lligams d’identitat a través de les creences re-ligioses i, entre elles, el culte a la Mare de Déu, del qual el mateix rei era un gran devot. Les llegendes sobre les marededéus trobades arri-bades fins hui són referents molt indicadors.

La primera notícia documentada, per ara, sobre aquesta devoció es conté en un inventa-ri parroquial fet el 28 d’abril de 1471, on són citats objectes sacres que avalen l’existència d’un culte a la Mare de Déu, entre ells «dues corones d’argent ab pe(d)rets de la Maria e del Jh(es)ús», al mateix ítem o epígraf, atribuïts doncs a un conjunt iconogràfic, a una unitat conceptual, Maria i Jesús —mare i fill—, una “marededéu”. L’apunt, a més, atesa la confi-guració iconogràfica de l’antiga imatge prova també la seua existència. Si també reparem que l’esmentat inventari, clos uns dies des-prés, recollia uns quants llibres litúrgics, vells i nous, com santorals, antifonaris, cantorals, etc., i «hun libre de paper de cant d’orgue», és presumible que alguna mena de celebració se li retria.1 En aquest mateix temps, sense data certa, fou depositada l’antiga imatge de la Mare de Déu a la capella de Sant Antoni, també anomenada de la Mare de Déu de Lore-to, de l’església vella, la segona a mà dreta, al costat de la capella de la pica baptismal.2

Eixa antiga imatge depositada en el temple ben bé podria ser la mateixa a qui, molt sovint, s’encomanaven als testadors quan disposaven soterrar les seues despulles en algun vas se-pulcral de les capelles del primitiu temple,

emparant-se sota la seua protecció. Així, el primer llibre de Mortuoris (1564-1702) recull durant el segle XVI els diferents apel·latius em-prats simultàniament per a designar-la: Mare de Déu de Gràcia, de la Puritat, de la Concep-ció, la Verge Maria o, senzillament, Mare de Déu, com encara hui l’advoquem.

Eixa designació plurinominal, però, no era admesa per les normes del Concili de Trento (1545- 1563), ja que el culte a la Mare de Déu i als sants exigien una identitat clara i inequí-voca, que no induïra a errors, posicions herèti-ques, ni paganisme. És per això que, a finals del segle XVI, mossén Miquel Curçà (1564-1600), compel·lit per una especial conjuntura, com era el candent procés de segregació d’Algemesí d’Alzira (1554-1574), es decidí a historiar, —tot conformant un cert “corpus” d’identitat—, en elaborar la tradició de la Troballa, del Retorn i del portentós miracle del tir del soldat durant la Germania, però, sobretot l’acte —ara ja no tra-dició— de la Invocació, ocorregut en 1583, amb la designació concreta de l’apel·latiu de Mare de Déu de la Salut, títol que ha perdurat fins hui. Tot just quan Doménec Gamieta concloïa l’obra de l’església nova.3

En 1586, poc abans de la benedicció del nou temple en 1588,4 fou traslladada la imat-ge des de la capella del Loreto a la primera capella, a mà dreta, entrant per la porta de la plaça, de sota el campanar, a l’anomenada capella dels Tarragona o de la Puríssima, per haver fundat en 1590 Miquel Tarragona un benifet en honor a la Puritat de la Santíssima Verge Maria.5

Són moltes les proves que trasllueixen el creixement devocional i fester al llarg del se-gle XVII. De la nova capella estant, se li retia, sobretot, un culte d’empara en el traspàs i per les ànimes dels difunts. És per això que la nova invocació, definitivament adoptada, apareix per primera vegada en la inscripció de

defunció de Joana Pamis, muller de Joan Peris, ocorreguda en 29 de desembre de 1601, en deixar en testament un llegat de «sinch lliures a Nostra Señora de la Salud».6

Només nou anys després, en 1610, segons ho rescatà el rector Belda Ferre (1903-1913), veïnat i clero honoraven amb munificència la festa del natalici de la Mare de Déu del santo-ral litúrgic, celebrant-ho amb dobla, aniversa-ri i processó, és a dir, cant de Vespres i missa major amb sermó i processó. Per a pagar les depeses d’aquests actes, els jurats i el clero designaven un veí baciner o administrador de la capella de l’església i, ajudat per altres de-vots, durant tot l’any, arreplegaven almoines. Per tant, ja podem observar l’existència d’una solemnitat remarcada i una incipient organit-zació. Potser foren els components bàsics de la primera expressió festera.7

Per altra part, els comptes de l’Obreria de Sant Jaume (1624-1670)8 informen so-bre el costum d’eixir a arreplegar —diners o collites— tots els dissabtes per al «plat de la Mare de Déu», a càrrec d’unes viudes devotes (senyores Cases, Asnara, Cuberos, Maciana, Monçona, Çaragoçà, Escrivà) i sufragar amb el captat el decor i els actes litúrgics de la capella parroquial.

La convergència de voluntats dels poders públics vilatans —batlle, jurats i clero— es mostra amb l’acte de fundació del Benifet del Mestre de Capella, sota l’advocació de Nostra Senyora de la Salut en 14 d’octubre de 1632, a fi de solemnitzar amb cants les festivitats i actes litúrgics.9

En temps incert, però després de 1643, quan s’acordà el patronatge de sant Onofre, fou col·locada la imatge de la Mare de Déu a la fornícula de la portalada de l’església nova al costat dels altres patrons.

Però, la sèrie dels Manuals de Consells (1640-1705) ens informen sobre la primera festa popular fora de l’espai parroquial. Con-tenen els nomenaments anuals de majorals de confraries i capelles, però en 1662 s’afegeixen tres majorals per a la «...capella de Nostra Senyora de la Salut, del carrer de Berca, per quant pareix ser molt convenient...»10. Açò indica que la celebració ja estava configura-da com “festa de carrer”, del carrer de Berca, on estava la capella de la Troballa, per la qual tant procurà el vicari don Pere Cerveró (1659-1700), fins a fer-ne obrar una de nova (1685-1689).11 Així doncs, remarcava i precisava la tradició de la Troballa, —tot enllaçant amb l’ideari traçat per mossén Curçà—, adequant un espai concret com a lloc sacre del devocio-nari. Ara també, el veïnat organitzat constituïa el cos i ànima de la festa, amb majorals, pro-cessó, coets, músiques i, és de suposar, dan-ses, i altres ingredients. Potser, aquesta fora, per estar situada la capella fora del nucli urbà en aquell moment, una mena de processó ba-rrejada d’aspectes propis de festa de carrer o de patronatge amb romiatge penitencial. Tot i

les PrOCessOns de la Festa de la mare de dÉU de la salUt Josep Antoni Domingo i Borràs

1 ARXIU PROTOCOLS CORPUS CHRISTI DE VALÈNCIA (APCCV). Protocols, núm. 24.200, Tamargo, Jaume. 28 d’abril 1471. «Inventari fet en lo loc de Algemesí per los honorables en Jaume Cubells, loctinent de Justícia en lo loc dessús dit, en Jaume Curçà e Pere Manyes, sacristans de la sglésia del dit lloch, de les joies, capses e bens, llibres de la dita església, al honorable e discret mossèn Ffrances Roig, prevere, vicari de la dita sglésia, lo qual inventari fon fet e donat dins la sglésia del dit loch, presents los testimonis avant descrits e altres vehins de dit loch, et en virtut de una carta privada tramesa per lo honorable e discret mossèn Vicent Alcanyís, prevere, rector del dit loch, lo qual és del tenor següent:...» 2 BELDA FERRE, M (1908), Algemesí y su Patrona, Impr. S. Fco. De Borja, Gandia, pàg. 201-202. 3 DOMINGO BORRÀS, JA (2015), «Mossén Miquel Curçà: aproximació a un perfil biogràfic», Berca 226, Ajuntament d’Algemesí, pp. 12-14.4 ARXIU PARROQUIAL DE SANT JAUME APÒSTOL D’ALGEMESÍ (APSJAALG), Quinque libri, Llibre de Baptismes-3, f. 8v., 21-12-1588.5 BELDA FERRE, M (1908), op. cit., pp. 164 i 202. 6 APSSAALG, Quinque libri, Llibre de Mortuoris-1, f. 59, 29-12-1601.7 BELDA FERRE, M (1908), op. cit., p. 167.8 ARXIU MUNICIPAL D’ALGEMESÍ (AMALG), Llibre de la Obreria de la Església Parrochial de la Vila de Algemesí, sots invocatio del Gloriós Senct Jaume. Començant en lo any 1625. Ll-515. 9 BELDA FERRE, M (1908), op. cit., p. 164.10 AMALG, Manual de Consells. 1660-70, H-47/001, f. 45, 1-1-1662.11 DOMINGO BORRÀS, JA (2017), «El doctor Pere Cerveró, la capella de la Troballa i la bassa de Sant Jaume», en Berca núm. 246, Ajuntament d’Algemesí, pàgs. 9-12.

En temps incert, però des-prés de 1643, quan s’acordà el patronatge de sant Onofre, fou col·locada la imatge de la Mare de Déu a la fornícula de la porta-lada de l’església nova al costat dels altres patrons.

Berca 23

així, és la primera vertebració processional en honor a la Mare de Déu de la Salut.

La festa adquirí acceptació, i la devoció s’estenia ultrapassant el mer àmbit de carrer, com ho indica el fet que en 1703, acabada l’obra del campanar, en regular els tocs i re-pics, el de la Mare de Déu de la Salut s’inclou entre les festivitats de major rang.12

Cal mencionar el testament del doctor Jaume Asensi (1705-1709), prevere benefi-ciat de la parroquial, que llegà «...y així ma-teix un llens de Nostra Sª de la Salud el deixa a la resagrestia de la dita Yglésia, después de los dies de Úrsola Alapont, sa quñada, morint sens fills.»,13 per ser la prova de datació, fins ara desconeguda, d’un llenç que encara es conserva.

I així les coses, el veí del carrer de Berca, Josep Cabanes i Barceló, ordenà en una deixa testamentària que, després de la seua mort, en 1712, i quan s’acompliren els requisits in-dicats, en 1713, es feren perpètuament en la huitava de la festa dues processons —prece-dent de les actuals de la vespra o Promeses i la processoneta del Matí—, «...passant per lo car rer del Molí a la Capella de Nostra Senyo-ra de la Salud, y per lo carrer de Berca torne a l’Església de la Parroquial».14 Un ritual pe-nitencial que romandria almenys fins al 1817, amb la denominació popular de la huitava o de “les lluminàries de la Mare de Déu de la Salut”.15 Aquesta és la segona aportació pro-cessional.

Durant el segle XVIII es configura, definiti-vament, el perfil de Festa Major. En arribar al poble els preveres germans Querol, morellans il·lustrats, estimularen encara més el corrent devocionari solemnitzant el culte i enaltint la seua festa.

Disposaren el decor d’una capella exclusi-va —l’antiga església—, també capella de la Comunió, per a entronitzar-la al retaule prin-cipal, on hui encara es pot venerar, sent nova-ment traslladada en 1720 des de l’altar de la Puríssima del temple nou.

L’exaltació de la festa entre el poble s’inicià en 1724 en celebrar, per primera vegada, la processó de Volta General, resseguint els ca-rrers perifèrics del nucli urbà, la mateixa “via sacra” que el Corpus local, ara bé amb sentit direccional invers, amb la qual cosa es remar-cava el caràcter principal de la processó però amb singularitat pròpia. Un itinerari escollit simbòlicament per expressar que era una fes-ta de tot i per a tot el veïnat de la vila, el ma-teix que hui perdura. Amb el temps, tot i que fou la darrera aportació, es configurà com la processó més important, sobreposant-se a les altres, a les quals atraurà i aglutinarà més tard organitzant-les en la vespra i el matí del dia de la Festa Major.

Fou estructurada sota la rectoria de mos-sén Blai Querol (1711-1746) ajudat pel seu germà, Josep, vicari (1713-1748), els quals, se-gurament, recordant el model de les festes se-xennals de la Mare de Déu de la Vallivana i del Corpus de València, s’hi inspiraren per a reor-ganitzar la celebració: novenari previ, jornades, actes, espais sacres —les capelles—, itineraris processionals, elets o majorals —festers—, torn de barris organitzadors, vols de campanes,

focs d’artifici. Fins i tot, al capdavall, uns dies de bous, com a final profà. Tot un solemne esde-veniment com corresponia a la Festa Major.16

Sobretot el Corpus de València serví de mo-del a imitar per a la solemnitat que es prete-nia. És clar que el Corpus era una processó de sòlida representació veïnal d’una gran ciutat. Es comptava amb tota una xarxa corporativa plural i complexa (parròquies, gremis, confra-ries, societats, institucions, etc.) de la societat de l’Antic Règim, i cada estament i individu hi tenia protocol·làriament assignat el seu lloc concret. Ací, en canvi, es tractava d’una socie-tat rural, àmpliament integrada per l’estament popular —el poble treballador—, on només sobreeixia una ínfima minoria, la burgesia ter-ratinent i mercantil i el baix clero, aquest amb més formació intel·lectual, —dirigents espiri-tuals i, de vegades, assessors materials—, que s’acollia aferrissadament a la seua condició de privilegi, perquè, de nobles, ací no n’hi havien. Així doncs, poble i clero, assolien la represen-tació global de tots els veïns de la vila, que anualment guarnirien la festa.

Amb la celebració del V Centenari de la Troballa en 1747 s’arredonia el fast i es com-plementava l’organització i, amb açò, s’obte-nien les suficients garanties per a mantenir-la en el futur. Des de 1748 s’encarregaven de l’or-ganització de la festa els festers de cadascun dels huit barris —en realitat, carrers de l’iti-nerari de volta i adjacents—, per ordre rota-cional, en el qual havia sigut dividit el poble: carrer Nou, Molí, Capella, Berca, Donyannes, Santa Bàrbara, València i Muntanya.

La composició i l’estructura interna de la processó de Volta General —llevat dels per-sonatges bíblics, exclusius d’aquesta—, amb el temps es transmetrà a les altres. Es confi-gurà contenint dues parts principals: una, que hui denominem profana, que obri el seguici; i una altra, la religiosa. Cadascuna amb signifi-cat propi: la primera, eminentment popular, i la segona de caire religiós, que les clouen les presidències. Per tant, hi trasllueix encara la composició de l’antiga societat estamental.

Dins la primera part és on tenien cabuda —segueixen tenint-ne— els balls, almenys des de 1727 i 1735, segons les anotacions de pagaments a músics i dolçainers registrats als Llibres de Comptes de Propis de la Vila. Segons la tradició, l’ordre dins la comitiva sempre ha sigut per l’antiguitat del ball. Però, allò que ara interessa dilucidar és quin sentit té la presèn-cia dels balls en la processó. L’explicació pas-saria per entendre què és la voluntat popular de col·laborar en eixa representació global des de la diversitat ocupacional, tot escenificant habilitats enginyoses en forma d’evolucions, danses o balls, que cada grup és capaç de fer, acoblant-se als sons de músiques, que, a la fi, esdevenen senyals d’identitat grupal. Muixe-ranga, Bastonets i Carxofa tenien una compo-sició social basada en els oficis: obrers de vila i

carregadors —homes de força—, empeltadors —llauradors especialistes—, i teixidors —ofici urbà—, respectivament. Ací no hi havia gre-mis, però el treball creava vincles de classe, consciència i solidaritat.

Dins de la part religiosa, de la Creu enre-re, desfilaven, primerament, els veïns dels carrers de la vila portant l'anda dels seues sants patrons; era la representació popular, la base veïnal d’on eixien els organitzadors; per l’entremig de la corrua, era freqüent veure morets i santets —sant Joan Baptista amb un corderet, santa Llúcia amb la safata dels ulls, o grupets com la fugida a Egipte, o sant Martí i el pobre coix nafrat, amb cavall i tot, etc. —, encarnats tots per xiquets, acompanyats per pares pacients o, més bé, per avis devots i consentidors. Davant del Guió, els Tornejants, representació de la classe benestant. Però, on més es nota la semblança, tot i que esquemà-ticament, amb el Corpus de València, és per la presència dels personatges bíblics, figurants que ací relaten la genealogia de la Mare de Déu. I rere l'anda, les presidències.

En 1756, amb motiu d’unes rogatives per deslliurar la vila d’una plaga de llagosta que l’envaí, és citada la Mare de Déu de la Salut com a patrona, tot i que la consideració oficial pel municipi no es feu fins 1816.

En 3 de novembre de 1770, del contingut a les «Notícias de las Hermandades, Cofradias, Congregaciones, Gremios y otros, y Fiestas que

celebran,...», —informe elaborat per l’Ajunta-ment i lliurat al Consell de Castella, per ma-nament del comte d’Aranda—, es desprén que l’estructura organitzativa de la festa, pel que fa a actes i institucions, giravoltava sobre les tres processons, tal com ara la contemplem: de la vespra, hui coneguda com de les Prome-ses, del Matí i la de Volta General. Ara bé, no tenim constància exacta de la seua conjunció, però cert entre 1724 i 1767, segons menció del referit document guardat a l’Arxiu Històric Nacional.17 Potser que la celebració del V Cen-tenari exercira una certa capacitat d’atracció i reubicara les processons en la vespra i el matí del dia de la Mare de Déu.

Durant els segles XIX i XX, a mesura que la festa prenia més vol i que s’incorporaven nous balls (Pastoretes en 1830 i Llauradores en1906) a les processons, el seguici s’hi alen-

12 AMALG, Manual de Consells, 1701-05, H-49, f. 145, 8-7-1703. Reproduït per DOMINGO BORRÀS, JA (1983) a Festa a la Ribera: les festes d’Algemesí, Ajuntament d’Algemesí, f. 133, i per LLÁCER BUENO, FJ (2012) a «L’Algemesí de Cabanilles», a Cabanilles, 300 anys en la memòria, Ajuntament d’Algemesí, pàg. 143-144. 13 APSJAALG, Quinque libri, Llibre de Mortuoris-2, f. 17, 20-8-1709. 14 Ibídem, f.28v., 18-2-1712. Vide. DOMINGO BORRÀS, JA (2013), «A frec d’un tri centenari» a Algemesíweb.es, periòdic local digital. 2-9-2013. 15 AMALG, Comptes de Propis 1779-1806, 1809-1814 i 1815-1819, Caixes 84 i 88.16 DOMINGO BORRÀS, JA (2016), «Els preveres Querol i la Festa», Berca 236, Ajuntament d’Algemesí, pp. 8-917 Vide. LLÁCER BUENO, FJ (2015), “Germandats i confraries en l’Algemesí de 1770”, Berca 220 i 222. Ajuntament d’Algemesí, pp. 16-17 i 31-32, respectivament. En fa reproducció i comentaris.

Festers del Barri de la Muntanya

L’exaltació de la festa entre el poble s’inicià en 1724 en ce-lebrar, per primera vegada, la processó de Volta General, res-seguint els carrers perifèrics del nucli urbà, la mateixa “via sacra” que el Corpus local, ara bé amb sentit direccional invers.

24 Berca

tia i la durada augmentava considerablement. Amb ànim d’alleugerir-les, es proposaren mo-dificacions i algunes reformes, la major part fallides. Així, en 1835 es reestructura el poble en quatre barris (carrer de la Muntanya, del Molí, de Berca i de València); en 1845 es pro-hibeix cantar motets i villancets perquè atura-ven massa, provocant manca de decor, doncs els portadors d’andes dels patrons de carrer les deixaven a terra; en 1903 es decideix re-tardar-la a la segona quinzena de setembre en acabar la sega de l’arròs,18 com ja es feu amb els bous des de 1860; els intents de variar l’itinerari en 1904,19 190720 i 194221 eixamplant el circuït per l’aleshores carrers de Jovellanos, Calderón de la Barca i Victòria; la reforma pro-posada en 1907 de la processó de Volta Gene-ral;22 però, per la seua vehemència i esgarri-fant decisió, mereix reproduir-se l’acord de 12 de setembre de 1883, pres en calent, com qui diu només acabada la processó:

«El señor Presidente manifesto después que en la procesión que tuvo lugar el dia ocho del actual con obgeto de la festividad de Nuestra Señora de la Salud, observose con alguna es-trañeza que havia tenido la exagerada duración de más de seis hores, lo cual produjo un gran desagrado entre los que allí concurrian de oficio, retirándose los que no asistian por necesidad por el cansancio que les producia su prolongada duración; por lo tanto, suplica al Ayuntamiento que, a su debido tiempo, tome las medidas con-venientes para evitar tamaño abuso. Y se acuer-da que, para los años venideros, la parte profana que compone la procesión, o sean la mogiganga y danzas, como también la representación de algunos martirilogios de Santos, asistan al acto tan solo para embellecerlo y darle más realze, però sin efectuar danza ni representación algu-na, puesto que con Seguridad son la causa que motiva el retardo, y para ello se advierta oportu-namente a los mayordomos o festeros, encarga-dos en nombre de este Ayuntamiento de llevar a cabo la citada fiesta».23

No cal cap comentari. Cadascú en pot traure conclusions. Si no haguera estat per la paciència i constància dels veïns, què seria

hui del nostre patrimoni de la humanitat? La major part de les propostes no arri-

baren enlloc, així doncs tot seguí igual fins a l’any 1936.

La crisi, però, ja hi era en estat latent. La Coronació Canònica de la Mare de Déu en 1925 serví per implementar el corrent devo-cionari i ajudar al manteniment de la festa en-tre el veïnat, alhora que el règim polític vigent, la Dictadura del general Primo de Rivera, es revestia de mèrits populistes.

En reprendre’s en 1939 la celebració de la festa després de la guerra, s’intentà que tot es mantinguera, però alguns elements desapare-gueren definitivament, com ocorregué amb la representació veïnal de les andetes dels sants

patrons de carrer i part dels figurants com per-sonatges, no així els balls. Però la sensació de crisi continuava continguda encara per la cele-bració del VII Centenari de la Troballa en 1947. El prevere Vicent Castell Maiques, conscient de la situació i amb ànim de fixar un ordenat protocol, enllestí la primera consueta de la processó —publicada pel Butlletí de la Socie-

tat Castellonenca de Cultura— ajustant-la al màxim al costum tradicional arribat fins als anys vint.

Els fasts del XXV Aniversari de la Coronació en 1950 no pogueren contenir la precipitació greu de la crisi que s’arrossegava des de feia temps. Els anys seixanta, amb el canvi de cos-tumari social, significaren un ensorrament que semblava definitiu. El mateix canonge Castell ho explicava, retrospectivament, en 1981:

«El primer alerta y planteamiento previsor del problema, que parecía insoslayable, ya se dió en 1959, però no fue escuchado por quie-nes tenían el deber de atenderlo. Ya antes, però desde entonces sobre todo, hubo que dirigir la concienzación hacia la base, es decir, el pueblo. Y éste ha obrado el milagro de conservar o reha-bilitar, según casos, elemento por elemento de las fiestas -bien espontáneamente o dirigido por un grupo anónimo- con un entusiasmo y acierto tan admirables, que hoy Algemesí puede ofrecer un cuadro festivo grandioso, aunque de breve duración, que constituye un poema casi único e inefable».24

Aquestes paraules, com podrà deduir-se, es pronunciaren després de la “crisi de la Muixeranga” en 1973, durant la processó de les Promeses de la vespra, resolta a l’endemà mateix. D’aleshores ençà, les processons han perviscut potser amb més esplendor i vitalitat, fidels a la consueta de 1947.

Devoció i Festa han anat adaptant-se als temps i a les circumstàncies, perquè allò que ho ha fet possible ha sigut sempre eixe gran esperit de col·laboració, generós i ferm, que mantenen els fills d’Algemesí, especialment, els més actius integrants de les processons: músics, dansaires, figurants, festers..., i, fins i tot, els espectadors. Tot un poble, des del fons dels segles: la vertadera humanitat d’un patri-moni. Per molts anys!

18 AMALG, Llibre d’Actes. 1903. Caixa 59, f. 86v. 31-7-1903. 19 AMALG, Llibre d’Actes. 1904. Caixa 59, f. 59. 2-9-1904.20 AMALG, Correspondència General. Entrades. 1-8-1907.21 AMALG, Llibre d’Actes. 1942. Caixa 129, f. 73v., 5-9-1942.22 NICLÒS, V (1983), «Les festes de setembre de 1908», en Berca, núm. 18, Ajuntament d’Algemesí, pàg. 20-22.23 AMA, Llibre d’Actes de 1883, Caixa 53, f. 99, 12-9-1883. 24 CASTELL MAIQUES, V. Las Provincias, 6-9-1981. Reproduït per DOMINGO BORRÀS, JA – JARQUE, F (1999), Bastint la Festa, Ajuntament d’Algemesí, p. 29.

Optimice su tiempo!! Lave y seque sus prendas en 30 minutos en nuestras lavadoras y secadoras profesionales al mejor precio.

Las máquinas proporcionan el jabón, suavizante y el poderoso oxigeno activo, que limpia y desinfecta en profundidad, siendo to-dos estos productos de la mejor calidad del mercado. Lavamos con agua descalcificada

En definitiva, es un sistema cómodo, rápido, eficaz y de inmejorables resultados, siendo más económico que la propia colada de casa.

PASOS para utilizar las máquinas:1. Introduzca las prendas en la máquina2. Cierre la máquina (compruebe que está

cerrada) 3. Introduzca las monedas (sólo acepta

monedas de 1 €)4. Seleccione la temperatura con los trián-

gulos del display5. Presione el botón de inicio

Recuerde:

• EMPRESA COLABORADORA CON EL CLUB DE FUTBOL DE ALGEMESÍ •

En reprendre’s en 1939 la ce-lebració de la festa després de la guerra, s’intentà que tot es man-tinguera, però alguns elements desaparegueren definitivament, com ocorregué amb la represen-tació veïnal de les andetes dels sants patrons de carrer i part dels figurants com personatges, no així els balls.

Berca 25

24 CASTELL MAIQUES, V. Las Provincias, 6-9-1981. Reproduït per DOMINGO BORRÀS, JA – JARQUE, F (1999), Bastint la Festa, Ajuntament d’Algemesí, p. 29.

Festers del Barri de la Muntanya

Des de l’any 2012 i gràcies a una gran iniciativa dels fes-ters del barri Santa Bàrbara,

es realitzen els ja coneguts «Assajos pel poble». Sorgiren amb la intenció d’apro-par la Festa allà on normalment no arriba i al llarg d’estos últims anys han anat con-solidant-se com un dels esdeveniments més destacats de la setmana prèvia a les processons, que congrega molts veïns per a vore com es preparen els distints balls, bastonets, pastorets, llauradores, volants i tota la resta de grups que participen en les processons per a l’esdeveniment més important del nostre poble. Enguany cada grup ha volgut convidar a tota la població al seu assaig pel poble.

MUIXERANGA I CAMPANERSUn any més la Muixeranga no fallarà

al tradicional assaig pel poble per a por-tar les seues figures als barris per on no passen les processons de la Festa, però que també la senten seua. Enguany as-sagem el 5 de setembre a les 21.00 ho-res, a la plaça d’Espanya del Carrascalet,

un barri molt vinculat a la Muixeranga i d’on han eixit nombrosos muixeranguers. A més, coincidirem amb els campaners, que faran sonar les campanes (amb una salutació, després un repic, diferents ti-pus de vols per acabar en vol general de campanes) de la parròquia de la Mare de Déu del Pilar alhora que alcem les nos-tres muixerangues. Una ocasió especial per a viure els preparatius de la nostra Festa. Vos esperem!

NOVA MUIXERANGAFinals d’agost, principis de setembre...

Algemesí es prepara; els festers ultimen els preparatius, els vestits es llaven i es planxen, es pinten les façanes, i els balls assagem....

La Nova Muixeranga d’Algemesí vol convidar, el divendres 31 d’agost a les 21.00 hores, a tots el vaïnat del barri del Carrascalet (i de la resta del poble), a pre-parar junts la Festa, fent pinya amb nosal-tres i passant una vesprada-nit de catego-ria!! Junts Bastint la Festa!!

BASTONETS Arriba el mes de setembre a Algeme-

sí i, amb ell, l’ambient dels assajos de la festa de la Mare de Déu de la Salut. Ca-dascun dels balls ens preparem al nostre lloc habitual, però no deixem de participar i de gaudir dels anomenats «Assajos pel poble», on canviem el nostre emplaça-ment i eixim a diferents carrers i places d’Algemesí per mostrar, en el nostre cas, els nostres balls de bastó i planxa abans dels dies grans de la Festa.

De segur que ens has vist alguna vega-da, però saps que tenim més de 20 dan-ses distintes, on la combinació de pals i planxes varia segons la melodia? el Paco, el Mambrú, el Negret, la Corredora, Tres Colpets, la Gallega....

Vols sentir aquestes melodies i gau-dir del soroll i l’energia amb què ballem els Bastonets d’Algemesí? Et convidem a compartir esta experiència amb nosaltres el dia 5 de setembre a les 20.30 hores a la plaça de la Ribera. Ens acompanyes?

assaJOs Pel POBle

26 Berca

PASTORETS, CARXOFA i ARQUETSEl dijous 6 de setembre, a les 19.30

hores, Pastorets, Carxofa i Arquets, des-prés dels assajos habituals que tenen lloc al pati del Patronat, eixirem al parc de Salvador Castell, per tal de participar en els assajos pel poble. Vine a vore com es preparen els balladors més menuts de la nostra Festa.

Començaran assajant els Pastorets i tot seguit ho faran la Carxofa i els Arquets.

Esperem que gaudiu amb nosaltres.

LLAURADORES El ball del Bolero o de les Llauradores

d’Algemesí el formen un seguici d’unes trenta parelles de balladors i balladores vestits amb la indumentària tradicional valenciana i que ballen un repertori for-mat per sis boleros al compàs d’altres tantes sis melodies interpretades per ins-truments de vent metall i acompanya-des pel so de les cas-tanyoles.

Des de finals d’agost fins al 6 de setembre les Llau-radores assagen al pati del Patronat, únic moment on es pot vore a tots els components del ball, vora 100 pare-lles, assajant con-juntament, per per-filar l’execució de les passades. Un dels assajos d’esta set-mana es realitza als carrers i places dels voltants de la pobla-ció, per on no transcorren les processons, amb l’objectiu d’acostar i obrir la festa als barris i col·lectius de la ciutat que no solen formar part del seu l’entorn natural.

Enguany, l’assaig de les Llauradores es realitzarà el diumenge 2 de setembre a les 21.30 hores i per primera vegada a la pla-ceta de les Tres Moreres, un dels llogarets més emblemàtics del poble.

ELS GEGANTS A càrrec de Berca Grup de Danses i

l’Escola Musical de Tabalet i Dolçaina. Des de la seua reincorporació a les Festes de la Mare de Déu de la Salut l’any 2007, els Gegants –que representen Jaume I i Violant d’Hongria– desfilen i dansen a la Processoneta del Matí de cada 8 de se-tembre. Amb els Cabuts, parella insepa-rable, amb motiu dels assajos pel poble, dansen a la plaça Major el divendres 31 d’agost a les 20.30. Enguany hi estrena-ran danseta nova.

ESCOLA MUSICAL DE TABAL I DOLÇAINAPotser alguna amistat o algú del veïnat

toca el tabalet o la dolçaina. I de segur que, quan el sents repicar o tocar, un pun-tet d’emoció et recorre per dins. Així que ens agradaria que compartires amb nosal-tres el treball previ a la festa de la Mare de Déu i podràs interessar-te pels nostres instruments i la nostra/teua EMTiD. T’es-perem dilluns 3 de setembre a la plaça del Mercat a les 19.30 hores. Allí s’interpreta-ran cadascuna de les tocates dels balls de la Mare de Déu on participen el tabalet i la dolçaina.

TORNEJANTSEls tornejants ens preparem al llarg de

tres intenses setmanes per a oferir a la Mare de Déu tots els nostres balls. Llan-cem la vareta, ens la passem pel coll, bo-tem, ens agenollem... tot això per a poder

ballar les Carreretes, Floretes, Cadiretes... i com no, la Fuga. Enguany l’assaig pel po-ble serà al carrer que du el nostre nom, al carrer dels Tornejants, el dilluns 3 de setembre a les 20.30 hores. Vos esperem!

APOSTOLATL’Apostolat, malgrat ser tan antic com

la resta de personatges bíblics, d’uns anys ençà, ha inclòs una novetat que segur tots conegueu. Abans sols desfilaven, i hui can-ten cants marians amb la finalitat d’acom-panyar però sobretot, i més important, honorar la Mare de Déu de la Salut. L’as-saig dóna l’oportunitat i possibilita poder escoltar tots els cants que s’interpreten a la processó general, on es canta cada ve-gada una cançó aprofitant les parades que hi ha (com és tradició) al seu recorregut.

VOLANTSEls Volants s’ocupen tradicionalment

de la custòdia i guarda de la imatge els dies de la Festa. A més a més, es fan

càrrec de l’anda a les processons. Esta labor implica coordinació, força i pre-cisió, objectius de l’assaig del dimarts 4 de setembre. A les 20.30 hores, a la porta de l’església de Sant Jaume, repas-sarem els moviments que farà l’anda, les alçades, l’eixida a braç de la capella, els girs en parat, l’entrada a la capella des de dins dels varals, l’amunt i l’entrada a la basílica. Tot això en un assaig que ens permet conéixer les limitacions pròpies i del company de varal, i com treballar tots junts com un sol cos.

CAMPANERSEl nostre assaig pel poble enguany serà

amb la muixeranga a la plaça d’Espanya del Carrascalet el dia 5 de setembre, però, perquè pugueu vore de ben prop com són i com fem funcionar les campanes del campanar de la basílica de Sant Jaume,

el dissabte 1 de setembre de 10.30 a 13.00 hores i de 17.00 a 19.00 hores obrirem les seues portes perquè en visiteu i pu-gueu assabentar-vos de tot allò relacionat amb les campanes del nostre poble.

BANDA DE MÚSICAEstàs assegut veient la pro-

cessó, arriba la Mare de Déu, t’alces, mires cap a dalt i al ma-teix temps escoltes una música que et fa emocionar un poc més encara. Perquè pugues vore com preparem aquestes me-lodies i les que interpretarem al concert de la Nit del Retorn, el dimarts 4 de setembre, a les

22.00 hores, traurem els clarinets, les tu-bes, els trombons i la resta d’instruments a la plaça del Teular. Esperem que ens acompanyes.

LES DANSES D’ALGEMESÍ: LA DANSÀ A LA MARE DE DÉU DE LA SALUT

A càrrec de Berca Grup de Danses i l’Escola Musical de Tabalet i Dolçaina amb participació popular. Tenen lloc cada 5 de setembre, en la Dansà a la Mare de Déu de la Salut arran de la seua recuperació l’any 2006, en finalitzar la Novena al carrer de Berca fins a la plaça Major. El ball de carrer tradicional del poble compta amb la par-ticipació d’uns 500 components anuals. Les danses estan integrades per l’Eixida, la Dansa (amb les diferències de passar, creuar, rodar i fer pinya) i el ball del Tren-cat o Fandanguet. El lloc d’assaig general, cada 4 de setembre, ha estat variable al llarg dels anys. Enguany, dins d’assajos pel poble, es dansaran al carrer dels Arbres a les 20.30 hores.

Berca 27

L’Ajuntament d’Algemesí ha iniciat la reforma integral de les de-pendències municipals que acull la seu de l’Associació de Discapaci-tats d’Algemesí, Adisalge. Es tracta d’una reforma que inclou des de la reparació de la teulada fins a fer noves totes les dependències. El pressupost d’aquestes obres ha sigut de 50.000 euros. D’aquesta ma-nera, les noves instal·lacions d’Adisalge tindran serveis adaptats per a persones amb discapacitat, una cuina, un aulari i una sala principal amb totes les instal·lacions renovades pel que fa a portes i finestres.

Des d’Adisalge, Carmina Gómez ha agraït al consistori la seua ac-tuació i el seu suport des que es van constituir. Assegura que han guanyat espai, llum i ventilació i que, amb aquesta remodelació, po-den oferir als xiquets amb problemes psíquics un lloc on estar rela-xats i poder gaudir del seu temps d’oci. El regidor de Medi Ambient i Urbanisme, Pau Montalvà, ha destacat «la importància d’aquestes obres que són un replantejament de les seues necessitats i una opti-mització de l’espai. Hem volgut posar al seu abast tot allò que puguen necessitar en un espai més ampli i amb més llum natural».

Adisalge i l’Ajuntament d’Algemesí inauguren la remodelació de la seu de l’associació

Amb un pressupost de més de 163.000 euros s’ha portat enda-vant la renovació de la gespa artificial del camp de futbol del Polies-portiu Municipal Joan Girbés, el qual després de deu anys i amb un ús intensiu setmanalment per l’Escola de Futbol i els diferents partits s’havia deteriorat.

El regidor d’Urbanisme, Pau Montalvà, ha destacat que «es tracta d’una obra que requereix una important inversió, però que ja està amortitzada per l’ús intensiu i constant de la instal·lació».

El projecte també preveu la instal·lació de noves porteries de fut-bol que ja es trobaven deteriorades per l'ús.

Amb aquest treball de canvi de la gespa artificial «el camp estarà en condicions òptimes per a la pràctica del futbol, tant per a entrenar com per a disputar partits la temporada que ara comença», assegura el regidor d’Esports, Pere Blanco.

L’Ajuntament d’Algemesí renova el camp de gespa artificial del Poliesportiu Municipal Joan Girbés

L’Ajuntament d’Algemesí porta a terme l’actuació per condicionar i millorar l’avin-guda de Carlet. Es tracta d’un projecte que suposa una inversió d’uns 26.500 euros. Aquesta acció va encaminada a millorar la seguretat vial, l’accessibilitat i la funcionali-tat d’aquesta via urbana en el tram comprés entre el carrer del Marquesat de Llombai i l’avinguda de Guadassuar.

La majoria de les obres realitzades han consisitit en la repavimentació per millorar, entre altres, la recollida d’aigües, un dels majors problemes del carrer per culpa de la deformació de l’asfalt i l’erosió dels mate-rials perimetrals de la plataforma del carrer.

Aquestes millores també s’han dut a ter-me al carrer de Santa Teresa ja que l’estat de l’asfalt també era preocupant i les queixes eren nombroses.

L’Ajuntament d’Algemesí millora la pavimentació i el drenatge d’aigües de l’avinguda de Carlet

28 Berca

Es tracta d’un treball de més de 300 pàgines editat per l’Ajuntament que recull els 72 primers reportatges dels 145 que l’autor ha anat publicant en la revista municipal Berca durant els últims setze anys.

Són relats que tracten de recuperar allò que anome-

Lluís Escartí presenta Memòria viva d’Algemesí, un recull de reportatges de la història recent de la ciutat

nem la memòria col·lectiva, per a donar a conéixer a les noves generacions una forma de viure que, amb la modernitat, ha acabat desapareixent. L’autor reuneix en aquest primer volum treballs que han rescatat de l’oblit personat-ges populars, gent del camp, oficis, associacions i entitats locals, les cases de camp i els seus habitants...

Lluís Escartí ha desgranat, mes a mes, des de l’any 2002, la història de gent que ha merescut la seua atenció. Els Esplugues i la BJR, els xiquets de la guer-ra, la Quinta del Biberó, l’epistolari de guerra de Vicent Hurtado, l’emigració temporera de jornalers del camp, el mestre Castañer, Baptiste el Tartanero, els últims campaners, la mort dels coeters, Tales el Dolçainer, Quico el Llanter-ner i el cine mut, Vicentica l’Estraperlista, l’arribada de la telefonia a Algemesí, Pepico el Frare, Aurelio el Bobo, l’Agüelet Colomet, Radio Algemesí, el Teatre Espanyol, el casino del Círculo Católico són alguns dels exemples de les setan-ta-dos històries que recull aquest primer volum.

Fets i persones que no cauran en l’oblit per a les futures generacions grà-cies al treball d’aquest professor jubilat, que va ser regidor entre 1983 i 1987, anys en què es va impulsar la creació de la revista Berca i la televisió municipal Berca TV, mitjans de comunicació que encara perduren.

Lluís Escartí afirma que la vertadera història sempre l’ha feta —i la fa— el poble, la gent senzilla, sobretot la gent treballadora, que sap de mancances i de misèria, de sacrifici i de patiment.

Algemesí constitueix la mesa per a coordinar la lluita contra la violència de gènere

Representants de les tres administra-cions, estatal, autonòmica i local, s’han reunit per a constituir la Mesa local de Coordinació contra la Violència de Gènere d’Algemesí, un instrument que va coordi-nar la contextualització, desenvolupament, seguiment i avaluació dels protocols d’ac-tuació contra la violència de gènere en el municipi.

La Mesa local de Coordinació pretén fa-cilitar una actuació coordinada de les dis-tintes entitats que, tant a escala local com supramunicipal, intervenen amb dones víc-

times de violència de gènere i les seues filles i fills amb l’objectiu de millorar la qualitat en

l’atenció i en l’aprofitament dels recursos.La Mesa de Coordinació contra la Violèn-

cia de Gènere està formada per l’alcaldessa de la ciutat, la regidora d’Igualtat, l’agent d’Igualtat, personal de la Regidoria de Be-nestar Social, un representant del Consell Escolar, agents de la Policia Local i la Poli-cia Nacional de la unitat de coordinació de la Delegació del Govern, el Centre Dona 24 hores, els punts d’encontre familiar, l’Oficina d’atenció a les víctimes, la Unitat d’Igualtat del Departament de Salut i el Centre de Sa-lut Pública d’Alzira.

VERTMATIC

REPARACIÓN DE PERSIANAS

PUERTAS AUTOMÁTICASTOLDOS

665 673 723

➧ Venta de coches seminuevos y taller mecánico

➧ Venta de coches nuevos Renault y Dacia

➧ Mantenimiento

➧ Distribuciones

➧ Mecánica rápida

PÍDANOS PRESUPUESTO SIN COMPROMISOPrecios especiales en mecánica rápida

96 242 39 20 - 638 278 348

EN ALGEMESÍ

Del 9 al 17 de setembre Novena a la Mare de Déu en el carrer Mare

de Déu de la Salut

Dia 17 de setembre Novena, missa i castell de focs

artificials

Novena a la Mare de Déu

Berca 29

Gràcies al conveni SEPE Agrícola d’ocu-pació municipal, s’ha donat treball a 150 desocupats del sector agrari de la localitat. La subvenció és de 202.893 euros i l’Ajun-tament aportarà 69.877,64 euros més per a complementar els contractes i els treballs que es realitzaran.

La subvenció del Ministeri de Treba-ll i Seguretat Social, a través del SEPE, i en el marc dels plans especials d’ocupació en zones rurals deprimides, es destinen a pagar el cost salarial, inclosa la cotització empresarial a la Seguretat Social. A més, l’Ajuntament d’Algemesí, per la seua banda,

aportarà 69.877,64 euros més, destinats fo-namentalment als materials utilitzats i als costos laborals.

Les obres que es duran a terme són les ampliacions dels camins rurals següents: camí de la Canal, camí de Cotes i camí del Coto Nou-Cubella. Per a això, s’han contrac-tat un total de 144 peons i 6 oficials durant els mesos de juny, juliol i agost.

«Dediquem una atenció especial per-què aquest pla d’ocupació puga complir amb els requisits de desenvolupament del medi rural i millora d’infraestructures per tal de proporcionar ocupació a treballadors eventuals agraris en l’època de menor acti-vitat», assegura el regidor de Treball, Marc Vendrell.

L’Ajuntament d’Algemesí rep 200.000 euros de subvenció i contracta 150 treballadors per a fer diverses obres en camins rurals durant l’estiu

El projecte RIU ha complit el seu desé aniversari de tre-ball a Algemesí sempre amb l’objectiu de superar desigual-tats socials en matèria de salut. L’objectiu d’enguany ha sigut acostar la prevenció del càncer a la població més vul-nerable. Hi han participat activament 137 persones i s’ha arribat a 871 persones directament després de nou mesos de treball intens.

El regidor de Sanitat, Asensio García, ha destacat que amb aquest projecte «es poden superar barreres de pro-moció de la salut i integració».

El projecte RIU compleix 10 anys de treball a Algemesí

30 Berca

El gerent de Faense, Juan Sabater, ha rebut el 5é reco-neixement EMPAL a la trajectòria empresarial per més de 50 anys de treball en el sector dels envasos de fusta.

El Museu Valencià de la Festa va acollir un dels actes més emotius de l’any per a lliurar un guardó que ja s’ha convertit en un referent municipal, tant en l’àmbit empresarial com en l’àmbit institucional.

Un total de 250 persones ompliren el museu per home-natjar una persona que no solament ha destacat per la seua faceta empresarial, sinó com un ciutadà exemplar que ha par-ticipat en la vida social, cultural i política d’Algemesí.

Foto: Moisés Castell.

Juan Sabater, gerent de Faense, rep el 5é reconeixement EMPAL a la trajectòria empresarial

Un 22 de juny de 1993 es va crear la Jun-ta Constitutiva de l’Agrupació de Comerç i Serveis d’Algemesí (ACSA). Vint-i-cinc anys després, l’agrupació ha commemorat aquesta fita en un acte en el qual s’ha re-conegut la trajectòria de 44 comerços que s’han mantingut associats durant els 25 anys i als set presidents i presidentes que han estat al capdavant de l’entitat durant aquest període.

L’acte commemoratiu, que va tindre lloc al claustre del Museu Valencià de la Festa, va tindre el suport de l’Ajuntament d’Alge-mesí, i comptà amb la presència de l’alcal-dessa Marta Trenzano i la regidora de Co-merç i Promoció Econòmica, Palma Egido, i per la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, amb

l’assistència del director general de Comerç i Consum, Natxo Costa.

Els presidents i presidentes de l’agrupa-ció van rebre un guardó commemoratiu en agraïment per la seua tasca al capdavant d’ACSA. Els set presidents i presidentes dels darrers 25 anys han estat Salvador Ferrís Fornet, Jordi Ferrís Castell, Fernando Gar-cía Monzó (guardó del qual va arreplegar la seua vídua), Estela Redondo Calvente, Amparo Ribes Esteve, Rosa Esquer Bisbal i Gemma Carrasco Asensi.

Per altra banda, els comerços associats que han vist reconeguda la seua trajectòria foren Sastreria Martínez, Joieria i Rellotgeria Folch, Hijas de Carmen Esteve, La Porta de Xarol, Sènia Ordinadors, Carmen, Asesoría Botella, Centro Óptico Montrull, Decoració

Esteve, La Taverna de Santi, Joieria Safir, Ibor, Administración de Lotería Núm. 1, Muntat-ges Elèctrics Girbés, Farmàcia Andrés Pérez, Sanz Joier, Olga Cubells La Manyeta, Electro-domésticos Milar Faus, Joieria Sant Sebastià La Suecana, Persiloz, Bicicletes Germán Pu-chades, La Bodegueta Restauració, Retalls Amparo, Rosell Pastissers, Dugarref, Toima, Antara Floristes, Fruites Desi, Colchones Mi-vis, Sabater de Consum, Pizzería Piccola, Forn i Pastisseria Cerdà, Pneumàtics Piera, Glomi Modes, Cocus, Telehogar Maiques, Toldos A. López, Impremta Bresó, Talleres Ribelles, Suofi, Peluquería Villar, Confecciones Asensi, Mobles Lovi i Vistalia-Óptica Algemesí.

També es va agrair la tasca duta a terme pels anteriors regidors i regidores de Comerç de l’Ajuntament d’Algemesí, Víctor Machí, Palma Egido Agulló i Amparo Lluch; i per la tècnica de l’AFIC, Carme Ferrís.

En el torn de parlaments l’expresident Jordi Ferrís es va referir als canvis que hi ha hagut al comerç els darrers 25 anys i va recor-dar als membres de la junta que havien fal-tat: Paco Rubio, Salvador Cubells, Juan Esteve i Fernando García Monzó.

Pel que fa als parlaments institucionals, la presidenta Gemma Carrasco, la regidora Palma Agulló, el director de Comerç, Natxo Costa i l’alcaldessa d’Algemesí varen destacar la rellevància d’ACSA per al comerç local, per la seua capacitat de representar els establi-ments davant de les institucions públiques i la seua funció com a agent de promoció econòmica. A més a més, manifestaren la importància de l’associacionisme comercial per a fer front a les amenaces que pateix el xicotet comerç, com per exemple les grans superfícies i la venda en línia.

ACSA celebra el seu 25é aniversari amb un reconeixement als seus associats i presidents

Berca 31

Recanvis electrodomèstics Accessoris aire condicionatMaquinària fred comercial

ALGEMESÍ 46680Av. Generalitat, 23

VALÈNCIA 46006Av. Peris i Valero, 48

XÀTIVA 46800Pl. País Valencià, 4

ALZIRA 46600C/ Francisco Bono,1

www.coera.es coera@coera.es

96 242 48 69666 58 09 13

96 374 15 82666 58 25 45

96 228 34 00666 58 24 18

96 241 34 01666 58 41 45

Dia: 4 d’octubreLloc: primer pis del CasinoHora: de 17.00 a 20.00 h

L’Ajuntament d’Algemesí rebrà 638.000 euros de la Conselleria d’Economia Sosteni-ble i Sectors Productius, dins del Pla d’ajudes a la millora dels polígons industrials que ha llançat l’Institut Valencià de la Competitivitat Econòmica, IVACE.

El polígon de Xara rebrà un impuls econò-mic de 197.000 euros; en el polígon de Co-tes es duran a terme inversions per valor de 171.000; i en el polígon nucli urbà, situat en-front de l’estació de tren, rebrà millores per valor de 270.000 euros. El consistori durà a terme també una aportació per a completar la subvenció.

En les tres zones industrials es busca millorar la imatge, augmentar la seguretat, aconseguir major sostenibilitat i augmentar la possibilitat de noves incorporacions. Les actuacions concretes a dur a terme són la connexió i millora del circuit tancat de te-levisió connectat a la Policia Local, millorar la mobilitat urbana mitjançant un traçat de carril bici interior i connectat amb els altres polígons adjacents, millorar la imatge del po-lígon mitjançant una façana vegetal d’arbrat, millorar l’enllumenat públic, crear un servei contra incendis, implantar un sistema de gestió de residus, habilitar zones verdes i biosaludables, crear una eina web amb in-formació del polígon accessible a l’IVACE,

millorar l’aparcament i senyalitzar i identifi-car els carrers. En el polígon de Xara es vol, a més, millorar el sanejament de les aigües residuals.

Durant mesos han treballat la regidora d’Indústria, Palma Egido, amb els tècnics mu-nicipals, representants de l’associació d’em-presaris d’Algemesí Empal, i membres de les juntes de gestió dels polígons industrials de Xara, del nucli urbà i de Cotes per a elaborar un pla de treball d’inversions que ara es po-drà aplicar amb les ajudes de l’IVACE.

La regidora d’Indústria i Promoció Econò-mica, Palma Egido, ha destacat el treball dut a terme per tots «per a aconseguir unes aju-

des que serviran per a actualitzar i fer més atractius els nostres polígons industrials per a millorar la qualitat de vida dels qui hi treba-llen i atraure noves empreses».

Per la seua banda, l’alcaldessa d’Alge-mesí, Marta Trenzano, ha assenyalat que aquesta legislatura «ens hem esforçat per a reforçar les bases d’un futur desenvolu-pament econòmic de la ciutat amb el Pla de Dinamització Econòmica, la creació de l’Oficina Tècnica Econòmica i, molt impor-tant, la col·laboració de les associacions empresarials i de tots els grups municipals que ens implicat per a impulsar el creixe-ment econòmic d’Algemesí».

Algemesí rebrà una subvenció de l’IVACE de 638.000 euros per a actualitzar i millorar els polígons industrials

Programa sociosanitari que acosta els ciutadans a pro-ves mèdiques i consells be-neficiosos per a la salut, a iniciativa de a Diputació de València a través de profes-sionals de l’Hospital Gene-ral Universitari, en el qual es realitzaran xarrades, tallers i proves, de forma gratuïta.

Ruta de la Salut 2018

...En les tres zones in-dustrials es busca millorar la imatge, augmentar la se-guretat, aconseguir major sostenibilitat i augmentar la possibilitat de noves in-corporacions...

Reunió de treball per millorar els polígons industrials.

Berca 33

BODA

5 €NO DEJE QUE

SUS RECUERDOS SE DETERIOREN

TODOS LOS FORMATOSBETA Y SUPER 8 CONSULTAR

MARTINS96 242 04 14

C/ Sant Josep de Calaçans, 3

Espectacles nocturns . Setmana de Bous 2018

Divendres 21 de setembre

XUPINAZOC/ Muntanya - 21.00 h

ORQUESTA MONDRAGÓN

Dissabte 22 de setembre

CAFÉ QUIJANO

Diumenge 23 de setembre

CAVALCADA CADAFALERA

Dilluns 24 de setembre

JONEGADES CADAFALERES

Dimarts 25 de setembre

ORQUESTA MÓNACO

Dimecres 26 de setembre

GRAND PRIX

Dijous 27 de setembre

RECORTES Y FORCADOS

Divendres 28 de setembre

HENRY MENDEZ

Dissabte 29 de setembre

EL ARREBATO

34 Berca

L’algemesinenc Carlos López ha aconseguit el títol de campió d’Espanya júnior en el torneig de tenis celebrat en l’Stadium Casablanca de Saragossa, en el qual va començar com a favorit.

La final la va disputar contra Alejandro García, que no va posar les coses fàcils a l’algemesinenc.

El primer set va ser per García amb el marcador 1 a 6. El segon set, López es va recuperar i va igualar les forces deixant el resultat de 7 a 5. El tercer i últim joc va ser el més intens i es va arribar a disputar l’empat. Finalment, Carlos López va aconseguir la victòria amb el marcador 7 a 6.

Carlos López es proclama campió d’Espanya júnior de tenis

Driss Tamimi s’ha proclamat campió d’Espanya d’aquesta modalitat d’atletisme en el campionat disputat a Gijón.

Després del seu títol nacional en pista coberta, Driss Tamimi va con-fiar en el seu explosiu final per a imposar-se en la carrera. Així doncs, ha aconseguit un històric doblet imposant-se en els 1.500 metres en pista coberta i a l’aire lliure. El seu temps és de 4’08’’33.

La prova reina de l’atletisme tindrà algun dia un aspirant algemesi-nenc al títol nacional.

L’algemesinenc Driss Tamimi es proclama campió d’Espanya

sub18 de 1.500 metres

L’alumna Neus Tendero Borràs de l’Escola Pia d’Algemesí ha sigut la guanyadora individual de la primera edició del programa Rosquilletres d’À PUNT, un concurs adreçat als alum-nes de 3r d’ESO dels centres educatius valencians i que posa a prova els seus coneixements lèxics i la seua habilitat per lletrejar paraules en valencià. El programa s’ha emés a la televisió pú-blica valenciana al llarg dels mesos de juliol i agost.

L’equip de l’Escola Pia fou l’únic centre escolar de la Ribera seleccionat per a participar en la versió televisiva gràcies a la bona actuació arredonida anteriorment per l’equip d’alumnes de 2n d’ESO format pels alumnes Sara David, Marta Martínez i Pablo Baixauli, en la versió radiofònica del programa.

La final autonòmica s’enregistrà a l’Auditori Municipal d’Aldaia i hi par-ticiparen els instituts que resultaren

guanyadors en les diferents fases te-rritorials (representants de Nules, Meliana, Sant Joan d’Alacant i Con-centaina, a més de l’Escola Pia d’Alge-mesí). Prèviament, l’equip format per les alumnes Ana Luz, Noelia Sánchez

i Neus Tendero aconseguí l’accés a la final amb la màxima puntuació de tots els equips participants en el progra-ma després de superar cinc centres de Gandia a l’eliminatòria celebrada a la capital de la Safor.

L’equip de l'Escola Pia d'Algemesí guanya la 1a edició del Rosquilletres de la Televisió Valenciana À PUNT

36 Berca

Berca 37

38 Berca

El bar Garrofera guanya el premi de millor tapa per votació popular

La tercera edició de la Ruta de la Tapa s’ha saldat amb un èxit de pel que es refereix a creació gastronò-mica i per la resposta de públic. Durant les cinc jorna-des de la ruta es van servir més de 80.000 tapes entre els 30 establiments que hi han participat. Per votació dels assistents, la millor tapa ha sigut “Anhels taurins”, elaborada pel bar Garrofera, mentre que el segon i ter-cer lloc ha sigut per a Tapaina i El Bon Gust.

La regidora de Turisme, Palma Egido, ha destacat «el compromís de l’hostaleria d’Algemesí amb un cer-tamen que es consolida per la notable presència de pú-blic en les cinc jornades de la ruta».

La Ruta de la Tapa serveix més de 80.000 creacions gastronòmiques a Algemesí

Dimarts 4 de setembrePresentació del llibre Dones a la festa Museu de la Festa – 18.00 h

Dimecres 5 de setembrePresentació de LlibreLloances a la Mare de DéuSentiment i identitat d’un pobleDe Joan Fermí Teruel Barberà20.30 horesA la capella de la Troballa

Dijous 6 de setembre Concert Nit del RetornConcert dedicat als Patrimonis de la HumanitatPlaça Major - 23.00 h

Divendres 14 de setembrePresentació del llibre Que sonen els versos!Editorial AndanaPresenta Anna BallesterSala d’actes del Casino - 19.30 h

Dissabte 15i diumenge 16 de setembreLloances a la Mare de DéuTeatre Municipal Dissabte: 22.30 hDiumenge: 20 h

Dijous 20 de setembreConcert de PasdoblesTeatre Municipal - 19.30 hVenda d'entrades a la seu de la Societat Musical el dimarts 18 de setembre, de 17 h a 20 h i una hora abans del concert en les taquilles del teatre.Preu: 6 € (Socis SMA 3 €)

AVANÇ PROGRAMACIÓ CULTURAL OCTUBRE 2018

14 d’octubre de 2018 – Teatre MunicipalConcert d’Amparo Pous i Carmen M. Botella

18 d’octubre de 2018 – Museu de la FestaInauguració d’Exposició Pobresa Zero

20 d’octubre de 2018 – Teatre MunicipalConcert de Susana Ferrero Blanco, mezzoso-prano, i Miguel Angel Gómez Román, pianista

21 d’octubre de 2018 – Teatre MunicipalEspectacle Astrolabi. Cia Disparatario

26 d’octubre de 2018 – Museu de la FestaPresentació del llibre-disc Versos que canten i ballenPoemes de Fina GirbésPartitures: Cor de Xiquets de Bonrepòs i Mirambell 28 d’octubre de 2018 – Teatre MunicipalEspectacle De porActuació de Dani Miquel i els Ma. Me. Mi. Mo. Mu

PROGRAMACIÓ

CULTURAL SETEMBRE 2018

Falleres majors

d’Algemesí 2019

Fallera Major InfantilAitana Martínez Carrasco

Fallera MajorSilvia Torner Úbeda

C/ Mossen Blanch 6, 46680 Algemesí · Tel. 96 201 45 05 · www.clinicamediderm.eu

Ven a conocernos y descubre lo que podemos hacer por ti.¿Sexy con más de 40?

VARICES

CELULITIS

FLACIDEZMESOTERAPIA

ESTRÍAS

OJERAS

CARTUCHERASVERRUGAS

REMODELACIÓN CORPORAL

MANCHAS

BOTOX

ACNÉGRASA LOCALIZADA

HILOSLÁSER CO2

ÁCIDO HIALURÓNICOPÓMULOS

LABIOS

ARRUGAS

DEPILACIÓNLÁSER

DIETAS

CIRUGÍAPLÁSTICA

ANÁLISISCLÍNICOS

CLÍNICA DE REFERENCIA PARA TODAS LAS MUTUALIDADES Y ASEGURADORAS PARA ANÁLISIS CLÍNICOSOFERTA 20% DESCUENTOen la 3a visita entre el 23 de Julio y el 30 de Diciembre de 2018

PRP

ClínicaMEDICINA ESTÉT ICA

BOUTIQUE INFANTIL

C/ Muntanya, 1 Telf. 96 201 58 33algemesi@littlekings.es

facebook.com/littlekings.algemesi

Visitan's, nova temporada ja a la venda

Prendes d'estiu 65% de dte. fins acabar existències

VITAMINAS LPG

A la venda en les dos botigues