1.-Com definireu què és Lo Manaix?Com a nom és literalment la unió de dos agrupaments escolta de la ciutat de Lleida: Renaix l’Esquinç i Lo Marraco. Com a entitat és un Agrupament Escolta que forma part de Minyons, Es-coltes i Guies de Catalunya. 2. Podríeu explicar en que consisteix l’escoltisme ?L’escoltisme consisteix en una educació en el lleure basada en el mètode escol-ta, una sèrie de punts clau i estratègies per tal d’assegurar un progrés personal de cada nen/a i noi/a dels 6 als 18 anys

3. Parleu del mètode es-colta, podries explicar en que consisteix?

El mètode escolta es podria resumir en els dinamismes, la pedagogia del projecte i les tres opcions: pel que fa als dinamismes són punts claus que s’han de treballar durant el curs, aquests son el treball

en petit grup, el compro-mís, el progrés personal, el joc institucional (tenir un càrrec, debatre per arribar a un consens...) i la fraternitat universal (ser conscients del que tenim al voltant, no es el som germans de tothom tampoc). La pedagogia del projecte és el fet d’implicar als nens i joves al fer un projecte, des de que es pensa que podem fer fins que es re-visa, sent ells partícips en tot moment de l’acció, fent que els caps siguin només guies.

4 Com sorgeix l’agrupament i a qui van dirigides les vostres acti-vitats?El nostre agrupament sorgeix de la unió de dos agrupa-ments l’any 2003 , ja que aquests no podien garantir una continuïtat per separat, uns per falta de caps (mo-nitors) i l’altre per falta de nens. Les nostres activitats van dirigides a nens i joves de 6 a 18 anys.

5.- En quins àmbits treballeu?

Ens separem per grups d’edat anomenats branques: els po-tes tendres de 6 a 8, els Llops i Daines de 8 a 11, els ràn-gers i noies guia de 11 a 14, els pioners i caravel•les de 14 a 17 i els trucs de 17 a 19. També comentar que la gran majoria dels que porten anys com a nens al cau, passen a ser caps al 18 o 19 anys.

6- Heu comentat que formeu part de Minyons Escoltes i Guies de Cata-lunya, de quina manera hi forma part Lo Manaix?Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), uneix a més de 100 agrupaments, els quals es separen en demarca-cions, Lo Manaix forma part de la demarcació Nord-occi-dental. Aquesta organització és horitzontal i assembleària, per tant en formem part par-ticipant en les assemblees de demarcació com la general ordinària anual. També parti-cipem anant a les formacions que aquesta ofereix com el curs de monitor i director de lleure o monogràfics. Alguns caps de l’agrupament han format i formen part d’equips de formació i gestió

7- Treballeu conjunta-ment amb altres entitats de Lleida?Lo Manaix forma part del Consell Local de la Joventut com a membre fundador,

així com havia participat en altres organitzacions amb el mateix objectiu de fer xarxa. Amb l’AE Alosa s’ha treballat alguna vegada per preparar activitats puntuals tot i que ara amb el procés de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge de Catalunya (FEGC) de ben segur que treballarem més vegades junts, a part hem col•laborat amb diverses entitats puntualment.

8- Quina creieu que és la importància de l’escoltisme dins del teixit associatiu de la ciutat?Crec que cada entitat agafa un volum i un perfil de persones diferents i això fa que el treball en xarxa arribi a més gent. En algunes poblacions són les mateixes persones que estan impli-cades en tot, i fan noves associacions però continuen arribant a la mateixa gent. Veig important la obertura que te l’escoltisme i crec que no tenen altres entitats.

9- Quins projectes teniu a curt termini?La realització dels cam-paments d’estiu de totes les branques, un projecte sobre consumisme amb els pioners i caravel•les, acabar d’habilitar la nova sala de llops i daines i crear un espai per la branca de trucs.

l’aixopluc{ òrgan de difussió de l’Assemblea de Joves de Lleida { Núm. 7 { Primavera 2012

El contingut realde la paraula reformaMai hem estat partidaris de les reformes. Des del nostre punt de vista, qualsevol re-forma és una manera de po-sar pedaços al sistema i allar-gar-li l’agonia. Però n’hi ha, com el PP, el PSOE o CiU que s’entesten en facilitar-nos la feina de la crítica al bui-dar de qualse-vol connotació positiva el mot reforma i mos-trar-la com el que és: un pa-raigües sota el que dissimular la pèrdua de lli-bertats en algun àmbit. Casualment, en els da-rrers mesos cada cop que s’ha pronunciat la paraula reforma ha acabat derivant en un atac frontal cap a les classes popu-lars.Així quan ara sentim refor-ma en sanitat volen dir que tancaran hospitals. Quan diuen reforma en l’educació és que dificultaran l’accés de les classes populars als estu-dis superior. Una reforma de les autonomies es tradueix en una recentralització de competències. I per deixar-ho tot ben lligat, una reforma de la justícia que no és res més

que justificar per escrit la cri-minalització dels moviments socials perquè no hi pugui

haver cap resposta impune a les seves reformes que tant necessàries diuen que són.El 29 de març passat el jovent vam anar a la Vaga General per exigir la frenada de la seva reforma laboral. Una reforma que continua la tasca que ja va començar el PSOE l’any 2010 amb el que es pretén do-nar als empresaris tot allò que exigeixen i treure als treballa-dors els drets laborals que en-cara no ens havien arrabassat. I el jovent som un dels sectors més afectats per aquesta re-forma. Analitzem doncs en què canvia l’escenari dels nos-

tres drets. Amb una taxa d’atur juvenil als Països Catalans superior al

40%, un dels pals de paller de la reforma és l’abaratiment i facilitació de l’acomiadament. Els empresaris poden utilitzar els diners públics, el fons del FOGASA, per a subvencio-nar-se l’acomiadament inclús en cas que sigui un acomiada-ment injustificat. Condemnen als joves a una perpetuació de les condicions precàries laborals abaratint els contractes joves, augmentant el dret dels empresaris a sus-pendre el contracte, dificulta la transformació dels contrac-tes d’obra i servei a fixes... en definitiva ens esclavitzen més

davant d’uns empresaris que van guanyant cada cop més poder.

Un altre dels as-pectes que més ens afecta és la privatit-zació dels serveis públics d’ocupació. Les famoses ETT, reconegudes sobre-tot per enriquir-se a base de treballa-dors sobretot joves i permetre condi-cions laborals de-plorables, amplien el seu mercat al permetre que en-trin a controlar les borses de treball públic de les admi-nistracions. Així doncs, tenim motius de sobre per a plantar-nos i dir

prou: al sistema no se’l refor-ma, se’l combat. Les seves re-formes són la nostra misèria. Així doncs, animem al jovent a organitzar-se i a seguir llui-tant. Perquè hem d’aspirar no a aturar les reformes sinó a canviar un sistema que mai ha estat el nostre costat. El 29M vam sortir al carrer, però encara queda molt camí per a poder aturar la reforma laboral. I a cada reforma que ens intentin aplicar, la nostra resposta sempre serà defensar el que és nostre i continuar endavant en la transformació social.

4 {

“L’Aixopluc” és l’òrgan d’expressió de l’Assemblea de Joves de Lleida (AJLL - CAJEI)Per més informaciósobre els articles d’aquest número i per seguir l’activitat de l’Assemblea de Joves pots consultar la nostra web:

www.ajlleida.org

Entrevista a Lo Manaix

32 {òrgan de difussió de l’Assemblea de Joves de Lleida (AJLL-CAJEI) { Núm. 7 { Primavera 2012 {{

LIKA és un col•lectiu antipatriarcal que treballa a la ciutat de Lleida. LIKA signi-fica Llibertat Igualtat Koeducació i Ac-ció. A la diada del 8 de març, va fer una xerrada, conjuntament amb l’Assemblea de Joves de Lleida, al Casal Popular de Joves de Lleida. Aquesta xerrada va ser interactiva i l’objectiu de la qual era vi-sualitzar tant els rols masclistes per part dels homes, com els actes de summició

per part de les dones. Aquests actes i rols fan tenir relacions possessives que no permeten tenir una plena realització per-sonal en l’àmbit amorós. LIKA per poder trenca amb aquests rols planteja una sèrie de preguntes com: La gelosia és una demostració d’amor? pot existir una mitja taronja o som taronges senceres? És bo tenir una relació obsessiva? Si es trenca una relació afectiva s’ha de trenca també amb la relació d’amistat?Igualtat és que la dona pugui

ser igual de capitalista que l’home?A través d’aquestes preguntes vam poder comprovar com una part del jo-vent actual té una idea errònia del que significa l’amor idíl•lic. Alguns estudis mostren com hi ha hagut un augment de la violència de gènera en les relacions entre els adolescent, on una gran part de noies veuen normal que la seva pa-

rella els digui quina roba han de porta o quan han de fer l’amor. A tot això creiem que és part la de cultura impo-sada pel patriarcat. Amés a més, no hi ha cap tipus de programa preventiu que aprofundeixi fins l’arrel del problema. És a través de la televisió i de contacte amb els nostres companys, on aprenem a reproduir aquests rols, ja que la úni-ca referencialitat que tenim són actes masclistes. Per això creiem necessària l’existència de grups de dones, d’homes i mixtes, per fomentar la reflexió sobre els nostres propis actes en aquest àmbit, a part de l’autocrítica per poder avança cap a una societat mes justa. Si no som nosaltres mateixos qui comencem a do-nar aquests passos ningú ho farà per no-saltres. Hem de trenca el gran tabú que s’ha creat en torn aquest tema que dia a dia va avançant si no se’l combat.

Podeu trobar més informació sobre el col•lectiu LIKA a: www.associaciolika.org

LLUITA CONTRA EL PATRIARCAT

Reflexió i debat amb el col·lectiu LIKA

Aquests últims dies la maquinària im-perialista i lingüicida de l’Estat espan-yol ha llançat una ofensiva contra la nostra llengua arreu dels Països Cata-lans. La història ens mostra que des de l’Estat espanyol i francès sempre s’ha intentat exterminar la nostra identitat nacional i cultural i ara ho intenta amb més força que mai des dels temps de Franco. Un cop més, intenta deses-tabilitzar mitjançant lleis injustes la situació del català a les Illes Balears, com ja ho ha fet al País Valencià. El Partit Popular ha aprovat que la llen-gua catalana no sigui requisit, sinó un mèrit en la funció pública de les Illes Balears. Aquesta mesura debilita i per-judica els seus habitants en el seu dret de fer-la servir, així com afavoreix la minorització d’aquesta llengua en un territori on ja està prou malmesa. És el primer pas per a extingir un idioma, després vindrà el no ensenyament del català a l’escola i finalment es perdrà

l’ús quotidià d’aquesta llengua, tal com ha passat a la Catalunya Nord, on ofensives similars a la “vergonha” contra l’occità, han deixat la llengua com un vestigi del passat únicament. Aquest és el futur que ens espera als catalans i catalanes si romanem més temps dins l’Estat espanyol, un fu-tur on el castellà serà l’única llengua i el català una deixalla del passat.

No obstant, no tot està perdut, el pro-cés que s’ha viscut a les Illes Balears pot capgirar-se, ja s’ha demostrat la ro-bustesa i determinació dels illencs en la seva defensa del català com a llen-gua pròpia del territori i a tots els llocs s’estan organitzant campanyes i actes a favor de la nostra llengua. Al Principat de Catalunya, l’ensenyament perilla arran de sentències dictades per l’Estat opressor, però encara no s’han atrevit a eliminar la immersió lingüística. Tot i així, cal que no abandonem ni defa-

llim en la lluita pels Països Catalans i en concret per allò que compartim i esdevé un dels eixos centrals de la nos-tra unitat: la nostra llengua, el català. Estem veient la llum al final del tú-nel, tot i que encara queda molt camí per recórrer, cada cop està que-dant més definit el xoc entre l’Estat Espanyol i els Països Catalans, on l’independentisme creix com l’escuma i cada cop l’enfrontament es veu més i més a prop, tot i que els po-lítics de torn siguin uns covards. Així doncs, no defallim! Hem de llui-tar, donant-nos suport arreu del país i aportant idees per combatre l’enemic, l’Estat espanyol i francès. No ens hem de rendir, no ens hem de retirar del combat, la seva fi està més a prop que mai i només fa falta fer l’empenta final per tal d’aconseguir uns Països Cata-lans sobirans i justos. Resistir és vèncer!

LLENGUA

La llengua de tots i totes

CASAL DE JOVES

Alliberant espais, generant eines, construint alternativesEl passat 12 de febrer es feia públic després d’una manifestació en què es mostrava la necessitat que té el jovent de tenir espais propis, es va fer pú-blic l’alliberament d’un espai situat al carrer Governador Montcada 9 amb l’objectiu de construir-hi el Casal Po-pular de Joves de Lleida, un projecte que va néixer a la tardor i que va patir un desallotjament per part dels Mos-sos d’Esquadra el passat octubre.

La iniciativa d’aquest grup de joves de la ciutat ja ha estat aplaudida per diver-sos col•lectius, entre ells l’Assemblea de Joves de Lleida, sabedors de la im-portància d’un projecte així per al jo-vent lleidatà: un espai del jovent i per al jovent, un espai aglutinador que de ben segur permetrà als i les joves desenvolupar les seves pretensions,

compartir les seves inquietuds i trans-formar aquesta societat. Aquest ti-pus d’iniciatives permet que el jovent avanci en la seva lluita constant per trobar espais que veritablement siguin juvenils, on sense tutelatges ni imposi-cions puguin afrontar els reptes que té el jovent com a subjecte polític.

Amb el 48% d’atur juvenil, la recent re-forma laboral aprovada i les constants retallades als nostres drets socials, el jovent lleidatà ha donat un cop s’obre la taula i ha demostrat la capacitat que aquest pot tenir quan es tracta de cons-truir alternatives al sistema capitalista, unes alternatives col•lectives, basades en el treball conjunt i la col•laboració entre joves, lluny de l’ individualisme al que els seus models d’oci consumis-ta ens volem portar. S’ha demostrat

sobradament que si obvien les nostres demandes, el jovent estem totalment preparats per autogestionar-nos i cons-truir projectes sense paternalismes ni models a seguir.

El naixement del Casal Popular de Joves és, davant de tot, una eina que ha de servir al jovent com a defensa davant de les imposicions d’aquest sistema agressiu i explotador, contra-posant a les seves estratègies mercan-tilitzadores una eina de cohesió social al servei del jovent, i en conseqüència al servei de tota la classe treballadora; calen mans per a tirar-ho endavant, i serà cosa de tots i totes.

Podeu trobar més informació sobre el Casal Popular de Joves a: http://casalpopulardejoves.blogspot.com/