Àgora1. Resumeix l’article que tracta sobre la pel·lícula

Va en camí e ser la pel·lícula Espanyola més taquillera del any, s’inspira en personatges històrics per crear una ficció que actualitza la llegenda de la màrtir pagana Hipatia. El film segons les declaracions d’Amenabar, il·lustra, sense ocultar la persecució a la que van ser sotmesos els pagans pels cristians. La idea de la intolerància religiosa va apagar la flama del pensament lliure, y es pot arribar a equiparar al integrisme islàmic. La ficció fa referència a l’edat d’Hipatia, ja que ella tenia 60 anys quan va morir, i no 25 tal i com mostra la pel·lícula. No va ser lapidada, va ser desgarrada amb trossos de ceràmica, arrossegada per la ciutat i cremada a les seves afores. Tampoc va ensenyar a la biblioteca d’Alexandria, ella ensenyava a la seva pròpia casa. La Hipatia real no es va casar mai, tot i ser una persona molt bella, mai va deixar de ensenyar ni de desenvolupar el seu intel·lecte filosòfic. Ella anava per les ciutats propagant la veritat i explicant el propi pensament filosòfic. Va morir perquè va posar en dubte el pensament religiós i va opinar que no tot tenia una raó teològica, això l’església mai ho va permetre ja que sempre van estar en contra de la llibertat de pensament. També hem de tenir en compte que ella era una dona sense casar i això va fer que la gent la veies d’una forma molt estranya. Fins al segle X, el paganisme segueix mostrant-se vital en moltes regions de l’imperi romà. Des del segle IV, le filosofia romana dona pas a una filosofia cristiana que no es gens obscurantista. Ningun dels personatges creients té una fe acompanyada d’una ètica per la coherència. Els parabolans que surten a l’obra, eren gent humil reclutada per donar als desemparats una Asistencia en el món romà. Vivien a les ruines de les ciutats i van passar de la beneficència a la violència

2. Biografia d’Hipàtia i pervivència.Nasqué a Alexandria, cap a l’any 375, va ser una filòsofa, matemàtica i astrònoma que dirigia l’escola neoplatònica d’Alexandria. Va cultivar las ciències exactes i els estudis lògics. Era filla de Teón el astrónom, tot i això es mostrava més tolerant que el sue propi pare davant diverses situacions religioses. És la primera dona matemàtica de la que es té informació, va estudiar geometria, algebra, i astronomia, va millorar els astrolabios i va perfeccionar el seu ús. Va morir lapidada als seixanta anys, acusada de traçà una costosa enemistat entre Cirilo y Orestes, els quals mai la van acusar, però l’església si que ho va fer i la va condemnar a mort, dient que era una heretge que anava en contra la religió i de Déu. El seu llegat ens ha deixat una imatge molt idealista d’ella, ja que ha simbolitzat l’idealisme filosofic al llarg del temps. Va inspirar a molts altres filosofs i també a altres escriptors i artistes que la van reproduir al llarg del temps. Hipatia es simbol de bellesa

i inteligencia, i a la seva vegada de una persona que mai es va doblegar davant la pressió religiosa del moment.

3. Diferents déus hi apareixen;però busca informació concreta sobre Serapis.Al llarg de la història van apareixent diferents imatges de déus a l’àgora, aquests acostumen a ser déus sobretot grecs (Zeus, Apol·lo, Dionís...). Tot i això també apareixen déus egipcis, els quals van influenciar molt a la cultura alexandrina. Un d’aquests déus era Serapis. Serapis va ser elegit com a déu per Ptolomeu I, aquest va ser el governant d’Alexandria durant llarg temps, i finalment va concloure en elegir un déu el qual involucres les dos cultures principals de la ciutat (grega i egípcia). Aquest va ser escollit pel simple fet de que era un del déus que oferia una imatge antropomòrfica, es a dir de forma humana, ja que els grecs no acostumaven a acceptar divinitats en forma animal, això va facilitar la difusió de Serapis. Aquest va ser nomenat déu de la mort (per part d’Alexandria).

4. A Empúries tenim la imatge del déu,recentment restaurat ,Asclepi.Busca informació sobre aquest procés i indica les diferents teories.

A la Grécia antiga era el déu de la medicina. Passà a Roma amb el nom d'Esculapi. Fill d'Apol·lo i de Coronis (filla de Flègies, rei dels làpites) i pare d'Higiea. Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s'enrosca una serp. El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s'estengué per tot el territori hel·lènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès: Sició, Argos,

Epidaure. Les festes celebrades als santuaris d'Asclepi eren les Asclepíees. Amb el nom d'Asclepi d'Empúries, o també Esculapi d'Empúries, és coneguda una estàtua trobada a Empúries l'any 1909 durant les excavacions, partida en dos trossos. Enviat a Barcelona, romangué al Museu Arqueològic d'aquesta ciutat (posteriorment Museu Arqueològic de Catalunya) fins el març de 2008, que fou retornat al museu d'Empúries (depenent del MAC). És de marbre blanc, pentèlic. En el moment de la troballa se'n conservaven bé el cos (tot i que migpartit) i el cap, i restaven només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra i de la serp que s'hi enroscava. En excavacions posteriors hom trobà també els braços i prop d'un centenar de fragments. Fa 2,20 m d'alçada i pesa uns 900 quilos. És l'obra d'art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu és representat segons la forma habitual. Inicialment hom el datà de la fi del s V aC o bé més tardana, d'època hel·lenística, però estudis més recents situaren l'antiguitat vers els inicis del sII aC.

5. Què és el sistema ptolemaic?Cada planeta és mogut per cinc astres, un d’aquests astres és el deferent, per tant el principal cercle en el centre del qual es el punt situat entre l’equant i la terra. Una altre de les esferes és l’epicicle, enganxat al deferent. El deferent gira al voltant de la terra mentres que l’epicicle gira al voltant del deferent, i fa que el planeta estigui més a prop o més lluny de la terra...

6. El primer teorema d’Euclides té un paper important a la pel·lícula,explica’l.La geometria euclidiana [1] és aquella que estudia les propietats del pla i l'espai tridimensional. De vegades els matemàtics fan servir el terme per englobar geometries de dimensions superiors amb propietats similars. No obstant això, sovint, geometria euclidiana és sinònim de geometria plana.

Des d'un punt de vista historiogràfic, la geometria euclidiana és la geometria que va postular Euclides, en el seu llibre "Els elements", deixant al marge les aportacions que es van fer posteriorment-des Arquimedes fins Steiner.Segons la contraposició entre mètode sintètic i mètode algebraic-analític, la geometria euclidiana seria, precisament, l'estudi per mètodes sintètics dels invariants d'un espai vectorial real de dimensió 3 dotat d'un producte escalar molt concret (el freqüentment anomenat producte escalar habitual) .Segons el Programa de Erlangen, la geometria euclidiana seria l'estudi dels invariants de les isometries en un espai euclidià (espai vectorial real de dimensió finita, dotat d'un producte escalar)

7. Comenta les teories de les errants d’Aristarc de Samos.Aristarc de Samos va formular, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa: mentre el Sol i les altres estrelles romanen fixes en l'espai, la Terra i la resta de planetes giren en òrbites circulars al voltant del Sol El seu model heliocèntric (que no va tenir seguidors en la seva època, dominada per la concepció geocèntrica) va trobar més precisió i detall en el sistema de Copèrnic, ja l'any 1500.Aristarc va perfeccionar més la teoria de la rotació de la Terra sobre el seu propi eix, va explicar el cicle de les estacions i va realitzar noves i més precises mesures de l'any tròpic.

8. Els parabolans eren una secció dels cristians del s.IV.Cerca l’origen i característiques d’aquest grup.Els parabolans era gent humil reclutada per donar als desemparats una assistència que el món romana no preveia. Vivien en les ruïnes i van passar de la beneficència a la violència, però després de la mort d’Hipaia, Teodosi va posar fi a això.S'ha afirmat, encara que sense prou dades que ho corroboren, que la germanor es va organitzar primerament durant la gran epidèmia d'Alexandria en temps de l'episcopat de Dionís el Gran (a la segona meitat del segle III).

Van rebre el seu nom degut a que arriscaven les seves vides (παραβάλλεσθαι τὴν ζωήν - paraballesthai tingueu zoen) a l'exposar-se a efermedades

contagioses. La paraula grega paraboleuesthai significa "arriscar la vida", i també

està relacionada amb la paraula parabolani que significa els "jugadors" en el mateix grec.

9. Un dels protagonistas,Orestes,fill d’Orestes,toca l’,una flauta doble.Explica altres instruments musicals que trobem a l’antiga Grècia.

Crótalos: (Krotala), dues peces còncaves fabricades en fusta, amb una certa semblança anostres castanyoles i que produïen sons en ser entrexocar

Címbalos: (kúmbala), una parella de petits plats de metall, també de entrexoc

Sistro: (seîstron), un tipus de sonall que constava de diverses tires deles que es penjaven petits discs de metall i que procedia d'Egipte, on s’utilitzava en el culte a Isis.

Tambor de marc: týmpanon, molt semblant al pandero, i un petit tambor que rep per nom rhóptron.

Syrinx: pertany a la família de les flautas Siringa o flauta de pan: es compon d'una sèrie de tubs (de 5 a set), units en

filera. Arpa: instrument de corda, força gran, amb un marc i compost de

moltes cordes en vertical. Citara: Les cítares gregues són Cordòfons similars a la lira, però

deuna construcció més sòlida i amb una caixa de ressonància de fusta amb forma semicircular o trapezoïdal.

10.El context de la pel·lícula és a l’època de Teodosi.Busca’n la biografia i explica el seu punt de vista religiós.

Va imposar el catolicisme com a religió oficial Emperador romà (379-395).

Lluità a Britània i a l'Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi. En morir aquest executat a Cartagena (376), es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d'Orient (379) i l'envià a lluitar contra els gots a l'Orient i a Il·líria. S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l'exèrcit i expulsà els gots de Tràcia; després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau: una part dels gots s'establí al S del Danubi, mentre que d'altres passaren a formar part de l'exèrcit imperial com a federats. Batejat a Tessalònica (380), féu tancar els temples arians i proclamà la unitat religiosa de l'Imperi, sota l'autoritat dels bisbes de Roma i d'Alexandria; convocà el concili I de Constantinoble (381). A l'Occident, entre el 370 i el 400, formà amb les illes Balears la província Baleàrica de l'Imperi, tot i que, segons Isidor de Sevilla, les considerava encara com a part de la Tarraconense. Reconegué l'usurpador Màxim, però quan aquest atacà Valentinià II, s'hi oposà, el derrotà a Hongria i el féu presoner a Aquileia. Mort Màxim a mans dels soldats (388), i derrotat i mort el seu fill Víctor per Arbogast, restablí Valentinià; es reservà, però, el govern d'Itàlia. En reprimir un motí contra els gots a Tessalònica, féu matar tota la població (390); amonestat, però, per sant Ambròs a Milà, féu penitència pública i visqué retirat

un quant temps. De tornada a l'Orient, lluità contra els bàrbars a Macedònia (391). Retornà a l'Occident per tal d'oposar-se a Arbogast i a l'usurpador Eugeni, els quals derrotà a Wippach, vora el riu Frigidus (394). Per darrera vegada, reuní tot l'imperi Romà sota la seva autoritat, des d'Escòcia fins a Mesopotàmia. Associà al govern (395) els seus fills Arcadi i Honori. El 415 el seu nom fou imposat al seu nét, fill d'Ataülf i de Gal·la Placídia, filla seva, nascut a Barcelona. A la seva mort, Arcadi el succeí a l'Orient, mentre que Honori regnà a l'Occident sota la tutela d'Estilicó, el qual havia casat amb la seva neboda Serena.