1

1

L’ADOLESCÈNCIA.PERÍODE DE CANVIS

InstitutInstitutPsicològicPsicològicMaricelMaricel Carme Crespo

Psicòlogaccrespo@copc.es

C/ Sant Sebastià, 61 baixos

08870 Sitges 2

INTRODUCCIÓImatge positiva de l’adolescència.

No és la pitjor època de la vida.La majoria dels adolescents no tenen problemes greus.

3

INTRODUCCIÓ

L’adolescència també és una qüestió familiar, no només

dels nois/es.

4

INTRODUCCIÓL’adolescència cada vegada és

més llarga.

Té el seu inici en la pubertat(entre els 9-10 anys)

i s’acaba...

5

INTRODUCCIÓ

L’adolescència no està deslligada del que s’ha viscut a

la infància i serà el punt de sortida cap a la vida adulta.

6

INTRODUCCIÓ

Durant l’adolescència, els pares, encara tenen influència

sobre els fills per provocar canvis en les seves actituds ien els seus comportaments.

2

7

DEFINICIONS D’ADOLESCÈNCIA

“L’adolescència es una mala jugada que va fer Deu a l’humanitat”

Anònim.

“Para mi la adolescencia es el periodo más difícil ya que tenemos que entregar lo mejor de nosotros y proyectarnos en un futuro que no conocemos tratando de que la decisión que tomemos sea la mas acertada ya que esta es la que nos va a acompañar por el resto de nuestra vida”

Paola (extret d’internet)

8

DEFINICIÓ D’ADOLESCÈNCIAÉs un dels períodes més importants de la vida, però és relativament curt. (entre 6-7 anys)

Durant aquest període han de prendre decisions importants que poden marcar la resta de la vida.És una època de canvis. TAN PELS JOVES COM PER ELS PARES.

9

AL LLARG D’AQUESTA ETAPA:Estableixen el sentit d’identitat (qui sóc, què vull, què vull ser de gran, a què em vull dedicar, què vull estudiar).Comencen a voler independitzar-se del pares (econòmicament, però sobretot emocionalment).Posen en marxa totes les habilitats socials de les que disposen ( amb els amics, amb les parelles,...)Adquireixen la majoria dels hàbits de salut que mantindran fins l’edat adulta.Estableixen els seus propis criteris del que està bé o malament.

10

L’ADOLESCÈNCIA ÉS UN PERÍODE CANVIS:

FÍSICS

COGNITIUS

PSICOLÒGICSI

SOCIALS

11

CANVIS FÍSICS

Són els primers que es detecten.

Augmenta la velocitat de creixement. En les noies s’inicia uns dos anys

abans que en els nois.LA PUBERTAD TARDANA O PRECOÇ POT

PROVOCAR

PROBLEMES D’ADAPTACIÓ

12

L’adolescent el que vol és:

“SER NORMAL”

ASSEMBLAR-SE AL GRUP AL QUE PERTANY

3

13

CANVIS COGNITIUSNO sempre es produeixen al mateix

temps que els canvis físics.

RECORDEU:

Hem de tractar als adolescents segons l’edat que tenen i no segons l’edat que

representen.

14

CANVIS COGNITIUSEs consolida el pensament abstracte.Empatitzen. Aprenen a posar-se en el llocs dels altres..Adquireixen el raonament basant-se en les hipòtesis i les probabilitats.Comencen a pensar en el futur i a reflexionar a partir dels seus propis processos de pensament.Tenen més experiències i poden analitzar-la millor.La seva memòria és més eficaç.L’atenció selectiva està molt més entrenada.La presa de decisions i la capacitat per solucionar problemes augmenta.

15

CANVIS PSICOLÒGICSÉs l'època de la independència

en vers els adults.L'adolescència passa per tres fases:

1. Dels 13 als 15 anys. 2. Dels 15 als 17 anys.3. Dels 17 als 20 anys.

16

Dels 13 al 15 anysDistanciament dels pares ( anar amb ells és sentir-se petit.)Establiment de forts vincles amb el grup d’amics ( normalment del mateix sexe.)Necessitat d’espais propis.Manca de control dels impulsos.Objectius professionals inassolibles.Preocupació i/o no acceptació de la seva aparença física.

17

Dels 15 al 17 anysMoment de màxima interacció amb els amics.

Augment dels conflictes amb els pares.

Augment de l’experimentació sexual.

Augment de l’experimentació amb tòxics.

Sentiment d’invulnerabilitat que comporta un augment de les conductes de risc.

18

Dels 17 al 20 anysAproximació emocional als pares.Aproximació als valors emocionals.Disminució de la interacció amb el grup d’amics.Relacions més intenses ( relacions de parella).Objectius vitals més realistes. Desenvolupament d’un sistema de valors complex.Desenvolupament d’una identitat personal i social més complex.

4

19

CANVIS SOCIALS AL LLARG DE L’ADOLESCÈNCIA

Comencen a adquirir un cert estatus social.Poden arribar més tard a casa.Segons la seva capacitat i els seus interessos, poden optar a diversos tipus d’estudis.Adquireixen la majoria d’edat.Poden començar a treballar.Poden conduir.Poden votar.Tenen responsabilitat penal.Etc...

20

DURANT AQUESTA ETAPA COMENCEN A SENTIR-SE

COM ADULTS, I LA SOCIETAT COMENÇA A TRACTAR-LOS COM A

TALS.

21

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA ADOLESCÈNCIA

22

Com soc?Com m’agradaria

ser?

23

L’adolescent està buscant la seva pròpia identitat

personal.

24

Necessita compartir dubtes i

preocupacions amb el seu grup

d’iguals.

5

25

Necessita reflexionar, i estar estones

sol.26

Necessita diferenciar-se dels

seus pares i del nen que ha estat

fins ara.

27

L’adolescent experimenta atracció pel

risc. 28

Abans d’entrar en conflicte hem de tenir

clar que:

29

1. Tots aquests comportaments

obeeixen a canvis que estan experimentant en el seu cos i la seva

ment.

30

2. Els adolescents continuen

necessiten regles i límits.

6

31

Encara que cridin i amenacin, els adolescents són

persones que no saben on estan ni cap a on van i,

encara que “els molesti” la presència dels pares, necessiten d’ells per

sentir-se segurs. 32

L’adolescent entra en una etapa en la que ha de prendre

decisions. Això els hi agrada i els hi dona sensació de llibertat, però... lels

espanta, i és en aquests moments en els que provoca

als pares per que prenguin les decisions per ells.

33

L’error de molts pares es que davant de

l’actitud agressiva del jove i la por de que

cometi errors, acaben imposant el que han de

fer.

34

Reacció de l’adolescent: a) Ataca, se rebota, discuteix.b) Fa el que vol d’amagat.

Reacció de l’adult:a) El deixa per impossible i

cedeix. b) Imposa límits encara més

rígids.

35

La majoria dels adolescents necessiten fer un gran esforç per reconèixer-ho públicament, però saben que algunes regles i límits

són de sentit comú.

El que els hi molesta no es tant el límit en sí, com el fer de ser

imposat.

36

QUÈ PREOCUPA ALS PARESDavallada en el rendiment escolar.Problemes de relació a l’escola .Amistats poc convenients.Ús i abús de tòxics (Alcohol, tabac, drogues...).Relacions sentimentals.Orientació sexual.Experiències sexuals.Abús d’activitats de lleure.Augment de despeses.

7

37

SENYALS D’ALARMADavallada del rendiment acadèmic.Canvi sobtat d’amistats.Trencament d’una relació de parella llarga.Desinterès sobtat per les seves aficions o esports.Augment de la irritabilitat.Disminució del nivell d’activitat.Canvis en els hàbits d’alimentacióCanvis en els hàbits de son.

38

PROVOCACIONS NORMALS Cridar l’atenció amb la roba, el llenguatge o la forma no violenta d’actuar.Tancar-se a la seva habitació i decorar-la a seu gust.No fer els deures, estar distret amb les tasques i les obligacions de casa.Discutir amb els pares.Mostrar oposició als límits i les regles.Barallar-se sense violència física amb els germans.Escapar-se alguna nit de casa sense coneixementt dels pares.Cometre alguna infracció ocasional i sense violència: conduir sense carnet, colar-se en una disco, sostreure alguna cosa d’uns grans magatzems...

39

QUÈ PODEMFER

ELS PARES?

40

1. Revisar les expectatives.2. Descobrir el que pretenen.3. Mesurar l'eficàcia dels “sermons”4. Dirigir de forma adequada el

comportament.5. Esquivar les trampes.6. Coherència en la parella.7. Fomentar valors ferms.8. Gaudir també de lo bo.

41

Revisar les expectativesNo hem d’imposar determinats

interessos o objectius als adolescents...

SOBRETOT SI SON ELS NOSTRES

42

Descobrir el que pretenenDescobrir com estan esperant que actuïn

els pares davant dels comportaments negatius o les provocacions...

I EVITAR LA REACCIÓ, DESTRUINT L’EXPECTATIVA.

8

43

Mesurar l’eficàcia dels sermons

Potenciar la comunicació, sense retrets i exposant la importància de la

convivència i el respecte als altres...

I FER-HO QUAN NO PRETENEN CORREGIR DE MANERA IMMEDIATA

UNA PROVOCACIÓ.

44

Dirigir de forma adequada el comportament.

No han de sortir-se amb la seva...

DIRIGI SENSE QUÈ ES NOTI,EXIGIR SENSE EXPLOTAR I

EDUCAR SENSE ATACS

(Missatges JO)

45

Esquivar les trampesSorgeixen de forma espontània i eficaç, saben “quina tecla tocar” per aconseguir

el que volen...

IGNOREM LES PROVOCACIONS I NO ENTREM EN EL SEU JOC.

46

Coherència en la parella

Davant de la disciplina i les tasques que no vol fer intenta l’enfrontament entre

els progenitors per evitar-les...

NO HAN DE TROBAR CAP DESACORD ENTRE NOSALTRES.

47

Fomentar valors fermsLi atrau tot el que hi ha fora de la família i es poden deixar portar...

ÉS RESPONSABILITAT DELS PARES PROPORCIONAR VALORS FERMS I

PERDURABLES

48

Gaudir també de lo bo.NO ens hem de perdre ens els retrets...

Hem d’aprendre a Gaudir de:

L’EMPENTA, LA IL·LUSIÓ, LA BELLESSA, LA FORÇA, L’ESPONTANEITAT, EL RIURE

COMPARTIT, ELS SEUS INTERESSOS, ELS PETITS DETALLS...

9

49

Com disminuir els riscos IMantenir oberts els canals de comunicació.

No parlar quan estem cansats, de mal humor o quan veiem que el que estan buscant es barallar-se.

Discutir les seves demandes en llocs i moments apropiats.

Mantenir la calma i la paciència.

50

Com disminuir riscos IIEscoltar atentament

Intentar descobrir quines son les preocupacions reals.

Buscar temps de complicitat amb ells.

Interessar-nos per les seves coses.

Insistir en parlar de temes, que considerem, importants, encara que no vulguin escoltar.

51

Errors de comunicació que hem d’evitar I:

Victimisme parental.( Em teniu com una esclava)

Comparacions.( Hauries de fer com el teu germà)

Sermons.(Què no veus que t’ho diem pel teu be)

Atacs a la persona i no a la conducta.(Ets un gandul i un porc)

Crits i insults. (Atacs de qualsevol mena a la persona.)

52

Errors de comunicació que hem d’evitar II:

Generalitzar acusacions.(sempre, mai, tots, ningú...)

Amenaçar amb coses de difícil compliment( No tornes a sortir fins l’estiu)

Reaccionar davant de les seves amenaces( Si no puc sortir no penso estudiar més.)

Utilitzar la Ironia i el sarcasme.“Mira’l ell què treballador, així si que tindràs bones

notes”. Quan està estirat al sofà mirant la tele.

53

REGLES BÀSIQUES PER COMUNICAR-SE

AMB UN ADOLESCENT.

54

Busca el lloc i el moment adeqüats.

10

55

Si l’has de criticar o demanar explicacions, espera a que estigui tranquil i sol. Si heu començat una discussió i veus que heu perdut el control i que no és el moment per continuar-la, interromp-la. Utilitza frases com: “ara estem molt alterats, continuarem parlant d’això en un altre moment, quan estiguem més tranquils.

56

Donar sensació de control ,

dona seguretat a l’adolescent.

57

Deixa que parli i escolta’l.

58

Escoltar implica:

Observar el que diu i com ho diu.

Adoptar una postura activa, no amenaçant.

Mirar als ulls.

Fer gestos d’acceptació i/o indicacions verbals.

No interrompre.

59

Empatitza

60

Per empatitzar es necessari:

Parafrasejar: repetir el que ens diu: “Estaves a la classe i en Juan a començat a ... ”Iniciar la conversa amb un breu resum del que acaba de dir: “Si t’he entès bé m’has dit que...”.

Fer li saber que entenem com se sent: “Veig que estàs (emoció)…”. “Entenc que estiguis...”

Evita iniciar la conversa amb un judici previ.

Evita iniciar la conversa oferint soluciones.

11

61

Fes-li saber què penses i què sents.

62

Després d’empatitzar:

Valorarem tot lo positiu que ha dit l’adolescent: “M’agradat...” “Estic d’acord amb tu quan dius... ”.

Li farem saber el que pensem i el que sentim utilitzant missatges en primera persona.

63

Parlarem en primera persona:

Expressem els nostres sentiments: “Me preocupa…”. “M’espanta…”. “Estic trist…”.

Expliquem el motiu d’aquest sentiment: “… por que…”.

Els hi diem el que ens agradaria: “… m’agradaria…”.

64

En lloc de dir: “Sempre fas el que et dona la gana (arribar

tard) , di: “He estat tota l’estona molt preocupat per que has arribat un hora tard. La pròxima vegada, en quan sigui l’hora pactada, truca i

avisa...”

65

Per expressar el que pensem i sentim

també convé evitar les negacions i les

preguntes.

66

Evitar les negacions:

Digues el que vols , no el que no vols..

Digues: “vull” en lloc de: “no vull”.

12

67

Evitar les preguntes:Les preguntes pressioneni assenyalen a l’altre amb el dit. Hem de substituir-les per afirmacions.

Utilitzarem la 1a persona.

68

En lloc de dir: “Com tornaràs a casa?

digues: “M’agradaria saber si ja has pensat com tornaràs a cas”.

69

En lloc de dir: : “Per què has arribat tant

tard?”, digues: “Estava preocupat per

tu, pensava que arribaries a casa les

tres”. 70

Si som capaços d’utilitzar aquestes premisses evitarem

entrar en discussions interminables sobre mil temes

que no tenen res a veure amb el motiu que inicia la discussió.

Si això passa, guanya l’adolescent. Ell imposa la seva

autoritat.

71

Arribeu a un acord

parcial. 72

Per arribar a un acord parcial, convé oferir a l’adolescent solucions alternatives i donar-li

l’oportunitat d’escollir..

13

73

Arribar a un acord parcial significar cedir, reconèixer que l’adolecent també pot

tenir part de raó. És un exercici de reflexió i un exemple de

negociació, d’admetre errors o equivocacions per els adolescents.

L’acord parcial pot expressar-se amb frases com: “es posible… però” o “si jo no

dic que no sigui cert això que dius, però...”

74

¿COM PODEN COMUNICAR ELS PARES ALGUNA COSA

QUE ELS MOLESTA?

75

1) DEIXALI CLAR, EN UNA FRASE, DE QUÈ ESTAS PARLANT.

“He vist que vas en la moto del teu amic sense casc.”

2) DILI COM ET SENTS DAVANT D’AQUESTA SITUACIÓ EN 1a PERSONA.

“hem dona por. M’espanta pensar en la possibilitat de que tingueu un accident i que us lesioneu greument.”.

3) ASSENYALA LES CONSEQÜÈNCIES DEL QUE VEUS.

“Hem de trobar una solució a això.”

76

4) DEIXA CLARA LA TEVA IMPOTENCIA, AL TEMPS QUE EL GUIES CAP EL QUE HA DE FER.

“Sé que no Puc controlar-te, ni prohibir-te, però m’agradaria que fessis servir el casc, que li demanessis a un amic o que el compressis.

5) DEIXALI CLAR QUE CONFIES EN QUE PRENDRÀ LA DECISIÓ MÉS ADEQUADA I QUE ESTAS DISPOSAT A AJUDAR-LO.

“Pensa-ho. Segur que prens la millor decisió. Si necessites alguna cosa en parlem.

77

CÓM NEGOCIAR AMB UN ADOLESCENT?

78

Feu front a la perseverància,

ignorant i utilitzant la tècnica del disc ratllat.

14

79

1) DIGUES EN TRES FRASES EL QUE NO ET SATISFÀ DE LA SITUACIÓ, QUÈ VOLS QUE CANVII I QUÈ DESITGES QUE T’AJUDI A CANVIAR-LA:

Frase 1: Juan, no m’agrada la forma com es distribueix el treball en aquesta casa. Frase 2: Vull que canvií la situació per que sigui més justa. Frase 3: M’agradaria que m'ajudessis a trobar una solució.

80

2) SI NO HI HA RESPOSTA, INSISTEIX EN L’OFERTA DE NEGOCIACIÓ AMB FRASES EN PRIMERA PERSONA.

Vull algunes idees sobre la forma de resoldre aquest problema. M’agradaria que m’ajudessis a trobar solucions.

A mi em semblaria be que tu t’encarreguessis de... I jo de ... Què et sembla?

81

3) IGNORA LES BARABRITATS QUE PUGUI DIR EL TEU FILL I CONTINUA INSISTINT.

4) DÉIXA CLAR, SOLS UN COP, QUE ES TRACTA DEL QUE A TU ET SEMBLA JUST I DEL QUE TU ESPERES. Crec que seria just que pugues comptar amb que tu per que t'encarreguessis , totes les setmanes de fer..., i això es el que faré a menys que tu proposis un altre cosa.

82

5) SI ARRIBEU A UN ACORD, FES UN BREU RESUM DEL QUE ESPERES:Be, Jo faré... I compto amb tu per...

5) SI EL TEU FILL BAIXA LA GUARDIA, TORNAT A MOSTRAR-TE FERM EN ELS TEUS DESITGOS I OFEREIXLI DUES OPCIONS:

M’agradaria que... Estigues recollit ara, o com molt tard, demà al matí. Vull que m’ajudis ara. Jo faré... I tu faràs...

83

7) SI EL FILL INSISTEIX EN NO CUMPLIR, PARLA CARA A CARA, AMB UN TO DE VEU CORRECTE, I RECORDANT, A TRAVÉS D’UNA PREGUNTA, QUÈ ESTAS DISPOSAT A INSISTIR.

Joan, recolliràs el menjador? Necessito que el recollis ara, o com a molt tard, jo om molta tard demà al matí.

8) NÉGAT A ENTRAR EN EL SEU JOC DE DISCUSIONS I COMENÇA A RESPONDRE AMB LA FRASE EN TRES PARTS I INFORMA’L DE LES CONSEQÜÈNCIES.

Frase 1: Entenc que … (no vulguis fer-ho/ tinguis altres coses més interessants per fer...).Frase 2: però (expressa tels teus desitgos) jo vull ajuda ara. Frase 3: Insisteix en “lo que es just”. Vull comptar amb que cada persona d’aquesta família compleixi amb la part que li toca.

84

GRÀCIES.

Carme CrespoCcrespo@copc.es