ADMIN.sborras2/ProgramariLliure/Base/M5-UF3-T2...És fonamental abans de crear la taula pensar quins...

M5. OFIMÀTICA I PROCÉS DE LA INFORMACIÓ UF03. GESTIÓ DE BASE DE DADES, DISSENY DE FULLS

DE CÀLCUL I INTEGRACIÓ D’APLICACIONS TEMA 2 : BASES DE DADES

CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.

Elaborat: SUSANA BORRÁS Codi doc: M5-UF3-T2-APRENGUEM EL BASE.docx

Data: 19/01/2012 Versió núm.: 2

Arxiu: M5-UF3-T2-APRENGUEM EL BASE.docx Pàgina 1 de 112

Aquesta còpia pot ser obsoleta un cop impresa. Comprova que coincideixi amb la versió disponible a la intranet del centre.

Bases de dades

En aquesta unitat formativa treballarem:

L’entorn de l’Open Base

Les taules, l'element principal

Filtres

Creació de l'estructura: Les relacions

Treballem amb la informació: Les consultes

La creació de formularis

La creació d'informes

L’entorn de l’Open Base

Aquest apartat pretén presentar en primer lloc el concepte de base de dades relacional per

entendre quin tipus d'arxiu es crea quan es fa una base de dades. En posteriors seccions es

treballarà la creació de les taules que és el principal element de les bases de dades. En aquest

apartat es farà una primera aproximació al programa i s'introduiran els principals elements de la

finestra de treball del programa LibreOffice Base.

Concepte de Base de Dades

Base és una aplicació que permet la creació de bases de dades relacionals. Aquest tipus de bases

de dades incorpora múltiples objectes relacionats entre sí que fa que la informació flueixi d'una

forma ràpida i amb uns formats molt còmodes i no difícils de generar.

Els programes de Bases de Dades com és el Base tenen per funció principal la d'organitzar la

informació (dades) d'una forma estructurada (o ordenada) per poder després accedir a ella el més

còmodament possible.

Base esta integrat dintre del paquet ofimàtic Office i això li garanteix una connectivitat molt gran

amb la resta d'aplicacions del paquet, així com també la possibilitat de lligar la informació amb

programes d'altres aplicacions.

La nostra vida personal i professional està plena de bases de dades, que no són més que blocs

d'informació homogènia agrupada i que podem relacionar amb altres blocs amb els que tenen

alguna relació.

Exemples de bases de dades: Tota empresa té una base de dades amb els seus clients, tots tenim

una agenda en paper o electrònica on emmagatzemem les dades de la gent coneguda…

Per desenvolupar el curs d'una manera molt clara farem servir una base de dades exemple: una

Biblioteca, per tal de poder mostrar d'una manera clara tot el que es va explicant.

http://172.16.0.11/wiki/index.php/L%E2%80%99entorn_de_l%E2%80%99Open_Base

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Les_taules,_l%27element_principal

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Filtres

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Creaci%C3%B3_de_l%27estructura:_Les_relacions

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Treballem_amb_la_informaci%C3%B3:_Les_consultes

http://172.16.0.11/wiki/index.php/La_creaci%C3%B3_de_formularis

http://172.16.0.11/wiki/index.php/La_creaci%C3%B3_d%27informes

http://172.16.0.11/wiki/index.php/SMX-M3-UF5



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





A l'exemple que farem servir com a fil conductor, la Biblioteca, tenim clar que és un arxiu on

tenim una llista dels llibres que té una biblioteca, o al centre de treball… i a més de cada llibre

disposem d'una sèrie d'informació (títol, autor, editorial…). I no hem d'oblidar que aquestes

bases de dades estan ordenades pel valor d'una de les informacions que tenim dels llibres: per

títol, per autor…

El que ens permet una base de dades generada amb Base és: emmagatzemar gran quantitat

d'informació i poder accedir a ella d'una forma molt ràpida, demanant a l'aplicació que ens doni

resposta a les consultes que vulguem:

Quins llibres del tema aventures tinc?

Quants en tinc editats d'abans de l'any 2000?

Quins llibres tinc de Mercè Rodoreda?

De quina editorial és el llibre “La plaça del Diamant”?

Qui és l'autor del llibre “El Nom de la Rosa”?

I un llarg etc.

Comencem el passeig pel Base

Per fer aquest passeig primer us heu de descarregar el següent arxiu que conté la base de dades

Biblioteca.

Descarregueu el fitxer de la Biblioteca aquí.

Finestra d'inici de Base on el que farem en el nostre cas serà obrir la base de dades Biblioteca:

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td124/odb/biblioteca.odb

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M1013.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Aquí podem veure la finestra de treball de Base en la que podem observar tres apartats: el de la

columna de l'esquerra en la que es mostren els diferents tipus d'objectes que pot contenir una

base de dades (taules, consultes, formularis i informes), l'espai superior-dret es mostra la llista

d'accions que es pot fer amb el tipus d'objecte seleccionat, i l'espai inferior-dret on es mostra una

llista dels diferents objectes creats del tipus indicat. En la següent finestra podem veure que hi ha

creada una taula anomenada Llibres i que si polsem sobre els altres tipus d'objectes (Consultes,

Formularis, Informes)comprovarem que no hi ha cap més element creat en aquesta base de

dades:

Si fem un doble clic sobre el nom de la taula Llibres podem veure el seu contingut:


http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M1m12.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Un cop estem en aquesta finestra l'usuari pot afegir un nou llibre, eliminar algun llibre, fer una

cerca d'un llibre o modificar les dades d'algun llibre.

Com podeu veure en aquesta finestra la taula Llibres conté 11 llibres, i de cadascun d'ells

disposem d'una determinada informació (Títol, Autor, Editorial…) estructurada en columnes.

Concepte de taula, registre i camp

Com hem pogut veure a dalt els objectes que podem crear dintre d'una base de dades són: Taules,

Consultes, Formularis i Informes.

L'objecte fonamental és la Taula. La Taula és la que conté la informació que més tard tractaran

d'una o altra manera els altres tres.

La informació dintre de la taula es divideix en files i columnes. Cada fila correspon a un registre,

en el cas de la Biblioteca i de la Taula Llibres, cada registre ens dóna informació sobre un Llibre.

Cada Columna correspon a un Camp. Cadascun dels quals ens dóna informació sobre un atribut

dels diferents registres. En el cas de la taula Llibres, tenim els camps Títol, Editorial…

És fonamental abans de crear la taula pensar quins seran els camps que la composaran, és a dir,

reflexionar sobre la informació que volem de cada registre.

No ens hem de preocupar molt si quan es crea la taula ens hem deixat un camp, ja que podem

modificar el disseny de la mateixa en qualsevol moment.

En aquesta imatge ja coneguda podem identificar els elements que caracteritzen a la taula

Llibres:

Ara optarem pel modo disseny d'aquesta taula perquè pugueu veure el procés de definir-la.

Per accedir al disseny d'una taula feu un clic sobre la taula Llibres amb el botó dret del ratolí i

seleccioneu Edita:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M1012b.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Dintre de la finestra del disseny de la taula podem identificar tres columnes a la part superior. La

primera columna correspon al Nom del camp, la segona al Tipus de camp, que fa referència al

tipus de dada que emmagatzemarà, i la tercera serveix per fer una petita Descripció del camp (si

es considera necessari, per tal que un altre possible usuari de la base de dades entengui, si no és

evident la seva característica):

Fent un clic sobre la concreció del tipus triat (Tipus de camp) en qualsevol dels camps es

desplegarà la llista de tota la tipologia possible:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





A la part inferior de la finestra del disseny podeu veure un apartat anomenat Propietats del camp,

on a mesura que canvieu de camp, a la part superior, podreu veure com canvien els valors que es

mostren:

Al camp Id_Llibre podeu veure que té a la part esquerra (zona de selecció de registres) una clau.

Aquesta indica que el camp conté una clau primària, i això significa que el valor d'aquest camp

no podrà estar repetit i que possiblement servirà per establir relacions amb altres taules que es

puguin crear dintre de la mateixa base de dades. Aquest concepte quedarà àmpliament

desenvolupat al següent apartat:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Tipus de camps

Aquesta imatge mostra tots els tipus de camps existents:

El tipus de camp limita el tipus de valor que pot emmagatzemar un camp i a més marca la mida

d'espai de memòria que ocuparà el valor introduït.

Per exemple un camp que és de tipus Text, no pot guardar dades que continguin dates. Si podria

guardar xifres numèriques enteres com a dígits alfabètics. Un exemple de camp tipus text que

recull xifres numèriques seria el camp NIF, que no hauria de ser numèric si volem que l'usuari

introdueixi la lletra del NIF.

Per tant quan creem el disseny d'una taula tal com es farà a la següent pràctica hem de pensar bé

el tipus de camp que volem en cada camp, tenim present el tipus d'informació que deurà guardar.

Ara us presentem una llista de la tipologia de Camps amb les seves característiques més

importants:

Enter [INTEGER], número enter qualsevol amb valors que van del número

negatiu -2147483648 al

positiu 2147483647.

Enter petit [SMALLINT], número enter amb valors entre -32.768 i 32.767.

Text [VARCHAR], aquest tipus de camp permet escriure qualsevol caràcter

que sigui alfabètic

(lletres) o numèric, això sí, no permet fer operacions numèriques ja que

tracta els nombres

com si fossin lletres.

Text [VARCHAR_IGNORECASE], aquest tipus de camp permet escriure textos

llargs.

Text (fix) [CHAR], permet que tots els valors d'aquest camp dels diferents

registres siguin

iguals en grandària.

Data [DATE], emmagatzema una data en format dd/mm/aa.

Memo [LONGVARCHAR], aquests tipus de camp permet introduir textos molt

grans.

Si/No [BOOLEAN], enmagatzema només 2 valors: Si o No, 0 o 1, true o false.

Hora [TIME], per a dades horaris en format hh:mm:ss.




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Imatge [LONGVARBINARY], permet introduir fotos, imatges, gràfics.

Afegiu un nou camp a la taula Llibres: Prestat, de tipus Sí/No.

Creació d'una taula i introducció de dades

Un cop ja hem fet un passeig per l'entorn de treball ara l'alumne haurà de fer una base de dades

pròpia: Alumnat.

Haurà de crear la taula Alumnes: Id_Alumne, Nom, Cognom, Curs, i Comentari.

Primer pas per crear una base de dades:

Entra dintre de Base. A la finestra que trobes selecciona l’opció Crea una base de dades nova i a

continuació prem Finalitza:

Creació d'una taula:

Ara per crear la primera taula el que has de fer és seleccionar el tipus d’objecte amb el que

treballaràs, Taules, i a la part dreta de la finestra fer clic sobre Crea una taula en vista disseny…:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Sense_titolf4f6.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Crea la taula Alumnes tal com pots veure a la següent imatge:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M1_002.jpg




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per començar tens que escriure el primer Nom de camp, ID_Alumne, i deixar-ho amb el Tipus

de camp, Enter [INTEGER]. A continuació els Nom de camp, Nom, Cognoms, Curs, i finalment

Comentari.

Les propietats dels camps seran:

A continuació et mostrem el tipus de camp que correspon a cadascú i el valor de les propietats

Longitud i Valor per defecte:

Per establir una Clau primària al camp Id_Alumne fes un clic sobre el botó dret al quadre de

selecció de camp i selecciona al menú l'opció Clau Primària.

Per guardar la taula un cop creada pots fer un clic sobre la següent icona o seleccionar l'opció

Desa del menú Fitxer.

Ara et demanarà el nom de la taula, escriu: Alumnes.

Introdueix 5 Alumnes:

Per afegir elements a la taula el que has de fer un cop creada la taula és obrir-la i començar a

escriure les dades.

Recorda, per obrir la taula clic sobre el botó dret a sobre del nom de la taula Alumnat, i

selecciona Obre. També fent un doble clic sobre el nom de la taula:

Barra de registres

Com pots comprovar a mesura que introdueixes alumnes la barra de Registres de la part inferior

de la finestra et va mostrant el registre en el que et trobes i el nombre de registres que hi ha en

total a la taula:

A partir d'aquesta barra pots desplaçar-te al primer, a l'últim o al registre que vulguis indicant el

nombre corresponent. Inserim més taules





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Quan es dissenya una base de dades i es decideix el nombre de taules que aquesta tindrà els

criteri més importants que es fan servir són:

l'estalvi d'informació, o sigui duplicar el mínim de vegades les dades, amb

l'objectiu també d'estalviar espai de memòria.

una estructura que faciliti l'accés a la informació d'una forma ràpida.

Les taules que pertanyen a una mateixa base de dades habitualment estan relacionades entre sí

per tal de complir els criteris indicats anteriorment.

Per exemple, una informació que seria interessant tenir dels alumnes és el grup al que pertany,

però aquest valor es repetiria molt ja que tindríem molts alumnes on el valor del camp Grup seria

el mateix, aleshores la solució és crear una taula que contingui el nom del grup i un identificador

numèric del grup. Aquest identificador seria un valor enter que ocuparia poc espai: 0, 1, 2… i

aquest seria el valor que posaríem dintre de la taula Alumnes per tal d'establir una relació amb la

taula grups.

Per exemple es crea una nova taula Grups, on definirem el camp amb nom ID_Grup, que estarà

relacionada amb el camp Id_grup que també posarem a Alumnes. Crearem un altra taula

anomenada Notes que es relacionarà amb la taula Alumnes mitjançant el camp Id_Alumne. En el

primer cas molts alumnes pertanyen al mateix grup, i en el segon cas un Alumne pot tenir moltes

notes.

Els camps anomenats Id_Alumne, Id_Grup…són camps identificadors (Clau

Primària) dels registres d'alumnes o

de grups de classe…. que permeten no haver de duplicar informació. A més

normalment el seu valor s'auto-genera

automàticament amb un camp de tipus Enter.

Afegim el camp nou Id_Grup a la taula Alumnes:

Aquesta seria l'estructura de la taula Grups:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Aquestes són les propietats dels camps:

Aquest és el disseny de la taula Notes:


Aquest és el disseny de la taula Materies:


Afegeix un mínim de cinc registres a cadascuna de les taules.








CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Cerca de registres des de la visió de la taula

En aquesta pràctica coneixerem alguns dels elements més rellevants de la Barra d'eines de les

Taules.

Barra d'eines de les Taules:

Copiar

Pots copiar el valor d'un camp per després enganxar-lo dintre d'un altre camp del mateix o d'un

altre registre:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Primer has de seleccionar el valor i prémer el botó de la barra d'eines o com sempre Ctrl+C, o

botó dret Copiar. També es pot aconseguir el mateix objectiu arrossegant el valor a copiar fins al

seu destí.

Després selecciones on vols enganxar el valor copiat i Enganxes.

Pots duplicar tota una fila arrossegant el quadre de selecció de registre fins al final de la taula:

Retallar

El mateix que en el cas anterior però tingués present que en aquest cas el valor retallat desapareix

de la posició original.

Enganxar

Ja comentat anteriorment.

Cercar el registre

Per fer una cerca dels registres que acompleixen un cert criteri directament des de la taula de

dades, fem servir l'opció Cerca de la barra d'eines on ens mostra la següent finestra:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Si polses ara sobre el botó Cerca accediràs als registres que tenen al camp Editorial el valor

Alfaguara. Si actives el contingut del camp és buit aleshores al polsar Cerca es marcaran els

registres on el camp Editorial està buit. Si actives El contingut del camp no és buit es marcaran

els registres on el camp té un valor.

Si selecciones tots els camps buscarà el valor indicat el tots els camps i no només en el que et

trobis en aquell moment.

Al quadre combinat Posició, podrà seleccionar la part del camp on vols que busqui el valor

indicat. Per exemple si al quadre Text de la part superior poses 19, selecciones el camp Any

Edicio i a posició poses a l'inici del camp aleshores al fer la cerca es mostraran tots els registres

dels llibres editats al segle XX.

Ara has de dir-li a l'alumne que faci un conjunt de cerques: ……….

Ordenar

Pots ordenar el contingut de la taula pel valor de qualsevol dels camps de la taula:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Aquesta finestra mostra la forma d'ordenar la taula de forma ascendent pel valor del camp Titol:

Aquesta imatge mostra la forma d'ordenar els llibres per Autor, i els llibre de mateix autor també

per Titol:

Ordre ascendent o descendent

Per ordenar pel valor d'un únic camp només hem de seleccionar el camp fent un clic sobre el

nom del camp i polsar sobre la icona del tipus d'ordre que vulguem. Ascendent o Descendent.






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Les taules, l'element principal

Objectius

Aquesta segona part té per objectiu principal mostrar el treball amb les taules, aprofundint en les

seves característiques bàsiques i el control de les mateixes que poden fer a partir de les

propietats. Tot això dins del programa Base.

Taules: Primers passos

Les taules són la base de tota la feina amb el programa de base de dades relacional Base.

Segons aquest supòsit, hem de tenir un bon coneixement del funcionament de les taules per

poder fer una feina el més acurada possible.

A l'anterior mòdul hem vist com es podien crear les taules, mitjançant assistents o de forma

manual des del disseny de les mateixes. Ara es tracta de veure que un cop creades les taules, hi

podem accedir a la seva edició a partir de l'opció del botó dret del ratolí sobre el nom de la taula

anteriorment creada i triar l'opció Edita. D'aquesta forma entrarem al disseny de la taula i en ella

podrem canviar moltes coses:

El nom dels camps

Els tipus dels camps

Afegir-hi comentaris

Les propietats dels camps

Per tant, mitjançant el disseny d'una taula, aquesta la podem modificar plenament, tot i que cal

tenir en compte que segons la fase de creació de la base de dades que ens trobem, pot ser perillós

canviar l'estructura interna de la taula per què ens pots ocasionar una errada en cadena: consultes,

formularis i informes es basen en les taules, i si canviem aquestes, les seves dependències els hi

repercutirà de forma directa.

A la següent imatge és pot veure una finestra de disseny d'una taula amb els elements abans

esmentats dins d'ella:



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





A la imatge anterior es pot veure com no hi ha cap descripció als camps.

Mentre que en aquesta segona podem apreciar que s'han fet canvis en les descripcions dels

camps i també es poden canviar les propietats dels camps:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Taules, principals propietats

Propietats bàsiques dels camps

Dintre d'aquesta imatge podem veure a la part inferior de la finestra l'apartat de les propietats del

camp. Les propietats poden ser diferents segons el tipus de camps de què es tracti:

Per saber quina funció té cada propietat fent un clic a sobre de qualsevol cel·la de dades podreu

veure, a la part dreta, una descripció de la mateixa.

Valor automàtic: Aquesta propietat només la tenen els camps de tipus Enter, i permet en cas de

que estigui activada que l’usuari no hagi d’introduir el valor al camp, sinó que es generarà de

forma automàtica, començant pel 0, i continuant pel 1,2,3… Si es volgués que la numeració

comencés per 1, caldria triar l'opció NO. Es necessita una entrada: En cas de que se li assigni el

valor Sí, Base no donarà per vàlid un registre en la taula si el camp no té un valor assignat.

Longitud: És seleccionable per camps de tipus Text, i permet indicar la llargària en caràcters

que podrà tenir com a màxim el valor en aquest camp:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Valor per defecte: Si la major part dels llibre que tenim són de Tema “Poesia”, doncs posarem

aquesta paraula en aquesta propietat i d’aquesta manera ens estalviarem haver de tornar-la a

escriure. Evidentment en cas que no sigui el valor que es demana per un determinat registre es

pot esborrar el valor i posar el que correspongui.

Exemple de format:

Per modificar el tipus de format s'haurà de fer clic sobre el botó amb els tres punts.

En cas de que sigui un camp de tipus Text podrem modificar l'alineació, tal com es pot veure a la

imatge següent:

Per camps de tipus numèric:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





veiem que podem fer molts canvis de format perquè surti tal com ens agrada. Podem modificar

aspectes com: Nombre de decimals, Zeros inicials, Negatiu en vermell i Separadors de milers,

etc.

Si mirem la imatge anterior, podem veure que el camp Any Edicio té la propietat Separadors de

milers activada.

Practiqueu seleccionant diferents categories (primera columna de l'esquerra de la imatge

anterior) i un cop triada una categoria concreta, a la part central de la mateixa finestra, mostra

diversos formats (espai “format” de la mateixa imatge) i podreu veure a un quadret situat a la

part dreta com es mostraria el valor segons les opcions escollides en els dos espais anteriorment

esmentats(quadret de la “mostra preliminar”).

Heu d'establir els següents valors a les propietats del camp Any Edicio, situant les opcions tal

com mostra la imatge següent:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Fases de creació d'una base de dades

Per crear una base de dades és molt important no posar-se a treballar sense prèviament haver fet

un procés de reflexió en profunditat. Cal pensar que en primer lloc convé planificar bé la feina

doncs si es fa d'una altra forma, els resultats finals no seran gaire òptims.

Per tant podem diferenciar dues grans fases:

1. Fase de disseny

2. Fase de desenvolupament o millora

I aquestes es poden desglossar en altres de més concretes:

1. Fase inicial: cerca d'objectius.

2. Fase segona: creació del primer esborrany en paper.

3. Fase tres: creació de taules i relacions.

4. Fase quatre: o fase de desenvolupament i millora.

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M11025b.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Seguint aquest esquema anteriorment expressat, ara s'expliquen les idees bàsiques de cada

apartat.

Fase de disseny

A les primeres etapes convé treballar amb paper i llapis. En elles és primordial fixar els objectius

generals de la base de dades. Hem de pensar què li volem demanar a l'aplicació resultant, i en

funció d'aquestes necessitats, dissenyarem tot el procés en un sentit o en un altre.

Així, per exemple, si no volem saber-ne res d'un aspecte concret de la nostra base de dades, no

cal que en fem cap taula amb aquesta informació: per exemple, si no ens interessen per a res els

autors dels llibres en una base de dades de biblioteca, no cal crear cap taula d'autors…

Un altre aspecte a tenir en compte a l'inici és quines preguntes volem que la base de dades ens

resolgui. Per exemple, si pensem que ens caldrà saber l'any d'edició dels llibres, o l'editorial, o

l'autor, etc. convindrà que anem pensant en unes taules que continguin aquesta informació i

sobre la qual es podran fer unes consultes posteriors…

En funció de tot això, i en aquestes fases inicials, convé tenir clares i deixar per escrit aquests

aspectes:

Les taules necessàries

Els camps de totes elles amb unes dades bàsiques de les seves propietats

Les relacions entre les taules

Creació inicial de l'estructura de les relacions entre totes les taules

Principals preguntes que la base de dades ens haurà d'ajudar a respondre.

Un cop arribat a aquest punt, ja tenim la primera gran fase solucionada, que és la fase de disseny.

Fase de desenvolupament o millora

Un cop que hem clarificat les idees i les hem expressat en esborranys en paper, ja podem passar a

l'acció, és a dir, ja podem començar a fer la plasmació pràctica de les idees dissenyades amb l'ús,

ara sí, de l'ordinador.

Així ara podem i en aquest ordre:

1. Crear les taules modificar el seu disseny i propietats

2. Crear les relacions entre les taules per tenir una bona estructura

3. Crear les consultes, formularis i informes necessaris per arrodonir la feina.

Si seguim aquests passos lògics previs, la nostra feina serà molt millor, doncs els canvis fets a

posteriori en l'estructura, tant en els camps de les taules com en les relacions, repercutiran sobre

els altres objectes que es basen en aquests (les consultes, els formularis i els informes, es basen

en les taules i estan supeditats a una estructura de relacions concreta).



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Les taules i relacions són els ciments sobre els que descansen pesadament la resta d'objectes de

la base de dades, i ja se sap, si modifiquem els ciments, tenim un greu risc de que tota l'edificació

se'ns vingui a terra.:)

Filtres

Objectius

Aquesta part té per objectiu principal treballar amb els filtrats d'informació. Tot això dins del

programa Open Office Base.

Filtres: Primers passos

Ara estudiarem:

Introducció

Què és un filtre

Tipus del filtres

Fem filtres

Introducció

Actualment ens passa que tenim molta informació per tot arreu (Internet, televisió, ràdio, diaris,

discos, CD, DVD, etc) i el nostre problema és com tractar-la, com trobar una dada concreta

enmig de tot un munt d'elements diversos: és com trobar una agulla en un pallar.

Per ajudar-nos en la nostra feina diària, entren en joc les Bases de Dades: seran una eina que ens

ajudarà a treballar amb tota aquesta descomunal acumulació de dades, d'informació que ens està

omplint la vida moderna.

En el mòdul anterior hem vist com un programa de Base de Dades relacional com és el Base ens

permet crear unes taules en les quals incorporem la informació. En les anteriors pràctiques

d'aquest mòdul hem relacionat les taules i creat una estructura.

Però aquesta informació estructurada, ens serviria de poc si en el moment que la tenim tota

incorporada no hi hagués alguna forma de trobar allò que ens interessa dins del conjunt global.

Aquí entren en joc les eines de cerca i filtrat de la informació. Així en aquest mòdul es tractarà

de forma detallada un dels dos elements principals d'aquesta funció: FILTRES. L'altre elements

important de recerca d'informació, molt més potent, s'estudiarà en el següent mòdul: les

CONSULTES.

I com que si les coses no es fan en ordre no es poden entendre, anirem pas a pas. Primer caldrà

explicar els filtres, el concepte i com es fan amb alguns exemples.



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Què és un filtre

Sobre les dades més o menys grans d'una taula, en moltes ocasions ens interessarà trobar un

registre concret. El filtre és, tal com diu la paraula, una cerca d'una informació que se'ns mostra

en pantalla ocultant la resta. És a dir, si volem triar els alumnes de tercer de la resta dels del

centre, el filtre ocultarà tots els alumnes del centre menys els de tercer.

Tipus de filtres

Les diferents modalitats de filtres que podem crear amb el programa Open Base són els que

s'anomenen automàtic i estàndard, els quals venen representats pels botons de la barra

representada en la imatge anterior.

El filtre automàtic: Fem clic en la paraula a partir de la qual volem fer el filtrat

d'informació, i el programa ocultarà tots els registres que tinguin una dada

diferent a aquesta.

El filtre estàndard ens permetrà amb aquesta finestra triar unes condicions per

establir aquesta selecció de la informació desitjada, tal com la imatge que es

mostra a continuació.

Ara que sabem la funció i els tipus que n'hi ha, estem en disposició de fer-ne uns quants per

acabar-ho de comprendre.

Fem filtres

Aquests botons ens permetran treballar amb els filtres, tal com podem veure a continuació.

Observem aquesta imatge en la qual es mostren les funcions de cada botó dels filtres:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M2_p1_01.jpg

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M2_p1_02b.jpg




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Filtre automàtic

Per tant, el primer botó que ara provarem serà el del filtre automàtic, que és el del primer botó de

l'esquerra de la imatge superior:

Per tant, si obrim una taula Llibres com la que es mostra a la imatge anterior i fem un clic en el

camp (columna) on hi ha les dades de l'Any edicio a la dada “2000”, i després activem,

mitjançant un clic el botó esmentat, el resultat serà aquest:

Per tant, què ha passat? Doncs que el filtre ha fet la seva funció, ens amaga totes les dades que

no compleixin la condició Any edicio = a 2000, per tant, ja tenim les dades desitjades en pantalla

i amb elles podrem treballar de forma independent del total de registres. Si volem eliminar el

filtrat i mostrar de nou tots els registres, només hem de fer clic al botó que té l'aspa vermella i

tornarem a la situació inicial. Podem fer-ne més proves amb els diferents anys i veure'n els

resultats. També podem fer proves amb els altres camps, com per exemple, tot els que el seu lloc

d'edició sigui “mx”, és a dir, Mèxic. El resultat que ens mostrarà són aquests pocs registres:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Filtre estàndard

Ara provarem l'altre tipus de filtre, que ens permetrà fer unes recerques més detallades i

completes, podríem dir que es troba ja més dins de les consultes per la seva potència d'acció.

Aquest tipus de filtre permet establir uns paràmetres més detallats i complexes que en el cas

anterior. Poden afectar a més d'un camp a l'hora i introduir les expressions condicionals amb el i

i el o lògics.

Així sobre les dades abans presentades, anem a suposar vàris exemples que podem fer de filtrats

més complexes:

Volem filtrar tots els llibres editats a partir de l'any 1991. Com ho fem? Doncs si

introduïm aquesta expressió entrant amb el botó del “filtre estàndard” i escrivim

el que es veu en la imatge de sota:

El resultat que obtindrem serà:

Està molt bé, oi? Doncs ara anem a fer més proves amb aquesta modalitat de filtrat.

Si volem que ens tregui en pantalla els llibres editats entre l'any 2001 i 2002,

caldrà introduir uns criteris semblants a:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





I el resultat que obtindrem serà:

Com podem veure, el signe > = (major o igual) i el signe < = (menor o igual) permeten precisar

molt més en el filtrat. Fixeu-vos en els resultats obtinguts. En aquest cas hem utilitzat el criteri i

lògic, que agafa entre un de petit i un de més gran.

Si volem que ens mostri a l'hora els registres més petits d'un any determinat i

també a l'hora els més grans d'un altre any, que exclogui, per tant els situats entre

dos anys, és a dir, volem veure les dates del 1950 en avall i les del 1960 endavant

(excloent del filtrat els anys que van entre el 1950 i el 1960). Caldrà utilitzar el

criteri o lògic, i ho faríem així:

I el resultat obtingut serà aquest:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





També podem fer proves que afectin a diferents camps a l'hora o de forma simultània. Ara en

posem un exemple:

Que la llengua del llibre sigui “fr” (francès) i que el nivell del llibre sigui “bat”

(Batxillerat). La finestra del filtrat seria com aquesta:

I el resultat obtingut seria com es pot veure aquí:

I a partir d'aquí només la imaginació de cadascú podrà imposar límits per treballar.






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Creació de l'estructura: Les relacions

Objectius

Un cop feta la creació de les taules i la modificació bàsica de la seva estructura interna, ara es

tractarà de fer l'estructura de totes les taules de forma conjunta, és a dir, la creació de l'estructura

de la base de dades a partir de les relacions entre les seves taules.

El concepte de Base de Dades Relacional

Important: per explicar què és una base de dades relacional, s'utilitzarà un exemple de

fitxer anomenat biblioteca.odb. És diferent del fitxer utilitzat en el primer mòdul, i convé que el

descarregueu aquí.

Un cop descarregat i desat en el disc dur, pensem que serà de summa importància tenir-lo a mà,

doncs amb ell estudiarem tot el que queda de curs.

Comencem amb l'explicació teòrica i després passarem a la pràctica completant el fitxer que

acabem de descarregar, el qual només conté unes taules amb dades però amb moltes accions a fer

per completar-lo: aprendrem treballant…

Hem de pensar que estem davant d'un gestor d'informació, un programa de base de dades

relacionals. Sota aquest supòsit inicial, caldrà clarificar què és això de Base de Dades

Relacional.

Doncs bé, si hi ha programes gestors de Bases de Dades que treballen amb una sola taula tenim

els anomenats gestors plans. L'exemple d'aquest tipus de gestor de bases de dades més conegut

seria el Filemaker.

En el cas del programa que ens ocupa, Base, el podem catalogar com a relacional, com el

Microsoft Access.

Aquesta modalitat de programes es basen en contenir un grup variable de taules relacionades

entre sí mitjançant l'existència de camps comuns. Això vol dir que una mateixa informació,

normalment breu i de tipus codi, la tenim en dues taules a l'hora i gràcies a això podem establir

un lligam, enllaç o relació entre les dues taules.

El concepte de Base de dades Relacional

La necessitat de les relacions

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td124/odb/biblioteca-2.odb

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Note.png



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





El concepte de Base de Dades Relacional

La filosofia de treball, tot i semblar contradictòria a primer cop d'ull, és la de crear diferents

taules petites enlloc d'una gran taula tradicional. La necessitat de treballar d'aquesta requerirà una

explicació detallada.

La necessitat de les relacions

Ens trobem amb unes preguntes inicials que ens poden venir al cap, i que en les línies següents

es procurarà donar resposta.

Per què fem vàries taules per encabir la informació?

No seria més fàcil posar tota la informació en una sola taula per treballar de forma

més senzilla i ràpida?

Quins avantatges ens reporta aquesta forma de treballar?

Doncs bé, intentem donar resposta a aquestes preguntes, que ens servirà per explicar els

conceptes bàsics de les bases de dades relacionals.

Ara ja sabem què és una taula, oi? Doncs per ajudar-nos en l'explicació utilitzarem l'exemple de

la biblioteca començat en el primer mòdul. Així, tal com es va comentar en el mòdul 1, una taula

és un llistat d'informació disposat en files i columnes, essent cada fila un registre (les dades d'un

sol llibre) i cada columna, un camp (les dades dels autors dels llibres).

Partint d'aquesta idea, en la taula llibres hi posarem les dades relatives als llibres, i serà la taula

central de totes, doncs representa la informació principal. Però també voldrem posar altra

informació, potser no tant important, però sí també necessària. Per exemple, voldrem saber dades

dels autors de cada llibre, de l'editorial, del tema, etc. i d'altres aspectes que ens podrien ser útils.

Per tant, imaginem que quan volem donar d'alta un llibre nou haguéssim de donar d'alta cadascun

d'aquests aspectes. Seria molt llarg i costós, doncs cada cop caldria escriure dades com aquestes:

Si tenim la necessitat de donar d'alta un segon, un tercer,etc. llibre del mateix autor, això ens

obligaria a introduir les dades del mateix autor diverses vegades. També ens passaria igual amb




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





les editorials, ens obligaria a teclejar cada cop que donessim d'alta un llibre de l'editorial totes les

seves dades. I el mateix amb el tema.

Per evitar-ho, es va pensar en compartimentar la informació, és a dir, crear diferents taules amb

contingut específic. Així, totes les dades completes de:

Les dades de les editorials les posarem en la taula Editor.

Les dels país a la de Pais.

dels temes, ho farem a la taula de Temes, etc.

I ja només ens quedarà disposar en cadascuna d'elles un camp comú que compartiran entre elles i

la taula central Llibres. Aquest camp serà un tipus codi, que ocuparà poc espai i permetrà

establir la relació entre la taula Llibres i cadascuna de les altres taules esmentades.

Fent això guanyarem:

Estalviem espai i guanyem temps. No caldrà escriure les dades de cada autor més

que un sol cop. Així, de l'autor Cervantes, només caldrá escriure tota aquesta

informació un sol cop: Miguel de Cervantes Saavedra / Alcalá de Henares / 29 /

19 /1547 / Autor clasico español, etc. Quan donéssim d'alta un segon llibre

d'aquest autor, no caldria repetir tota aquesta informació, només el codi 001 que

seria el que identifica a aquest autor en la base de dades.

Evitem errades a part d'estalviar espai en la base de dades, cosa evident, també

evitem errades d'escriptura, doncs no seria igual Cervantes que cervantes o que

cerbantes, o que cer vantes…

Tindrem una informació homogènia Sabem que sempre que en la taula llibres en

el camp autor hi posem un 001 es referirà a aquest autor i no a un altre.

Per tant, si mirem la següent imatge podem veure que les dades d'aquest autor, d'aquesta editorial

i d'aquest tema només les caldrà escriure un sol cop en la nostra base de dades, i després, cada

cop que utilitzem aquestes dades en la taula Llibres, només caldrà escriure el seu codi, és a dir, 1,

i no les descripcions llargues de cadascun dels camps: codi nivell, codi material, codi llengua,

etc.:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Veient tota aquesta explicació, podem pensar que és molt complicat haver de treballar d'aquesta

forma. Potser si, però això només és al començament, un cop feta l'estructura de relacions entre

taules, la feina serà molt més fàcil i còmoda. Primer es tracta d'agafar el concepte, sense preses, i

deprés ja podrem posar-nos a treballar amb el programa.

Fem relacions entre les taules

Aquest és un dels apartats més complexes, costa una mica entendre la filosofia de treball de les

Bases de Dades relacionals, però si hi pareu atenció, us en sortireu. Anem a explicar-ho a poc a

poc.

Bé, abans de posar-nos a fer les relacions, caldrà puntualitzar alguns altres temes previs per

evitar errades:

Tipus de relacions

Requisits necessaris previs

Proposem un exemple concret

Tipus de relacions

Les relacions poden ser dels tres tipus següents:

1. Relació 1 a 1.

2. Relació 1 a n ó el que és el mateix: n a 1

3. Relació n a n

Per poder explicar aquests conceptes posarem un exemple de la nostra base de dades Biblioteca,

i més concretament la relació entre les taules: Llibres i Llengua. En la imatge següent es poden

veure unes quantes relacions ja creades:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Les relacions entre les taules dependran del raonament previ sobre la informació. Així, segons

això, obtindrem unes modalitats o d'altres de relacions.

Fem els següents raonaments per entendre les relacions entre les dues taules de l'exemple:

En una base de dades de llibres, un llibre pot tenir varies llengües; i en el cas

d'una llengua en podem tenir en la nostra biblioteca més d'un llibre. Això ens

planteja una modalitat concreta de relació: relació n a n (varis a varis) Seria una

modalitat de relació no consistent, que cal evitar.

Si el plantejament és que un llibre no pot tenir més que una llengua; una llengua

pot tenir varis llibres. Aquest cas seria un exemple de relació 1 a n (d'u a varis o

bé de varis a u) Seria la modalitat de relació millor i a la que hem de tendir.

Per últim, si es donés el cas de que un llibre pot tenir només una llengua, i una

llengua només té un llibre en la nostra biblioteca, això ens donaria una relació del

tipus 1 a 1 (u a u). Aquest cas no seria real, però si en podem trobar d'altres en els

quals això es pugui acomplir. Aquesta relació només es fa puntualment, i pot

permetre unir les dues taules en una si veiem que és el cas. Així per poder-ne

veure un cas real, podríem tenir una altra taula anomenada llibres_2, amb la qual

s'hi volgués treballar de forma temporal per fer un servei de préstec. Aquesta taula

es relacionaria del tipus 1 a 1 amb la taula llibres original. Quan s'acabés aquest

préstecs, es podrien tornar a integrar totes dues taules.

Requisits necessaris previs

Ara que ja sabem els tipus de relacions existents podem començar a fer-les, però abans de posar-

nos mans a l'obra, caldrà puntualitzar uns requisits previs.

Enllaçant amb les explicacions del passat mòdul 1, cal pensar que en les taules hi ha d'haver un

camp irrepetible que identifiqui cada registre dins de la taula corresponent. Així, en una taula de

persones, el DNI podria ser un camp irrepetible, (o el camp Id_alumne en el nostre exemple de la

taula Alumnes) al qual se li dóna el nom de camp clau.

En el cas de l'exemple de la Biblioteca, tenim uns camps codi que tenen per funció identificar

aquest registre i diferenciar-lo de la resta. Observeu aquesta imatge:



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





En ella podeu veure la taula Llengua des del mode disseny (part superior de la imatge) i des del

mode edició de dades (part inferior). Al disseny veieu el dibuix de la clau, que indica que aquest

camp té la categoria de camp irrepetible o clau.

Per poder fer les relacions, els camps han de tenir el mateix tipus de dades i han de ser del

mateix tipus. És a dir, no es pot relacionar un camp tipus text amb un altre de numèric, doncs els

continguts de cadascun d'ells són diferents. És un aspecte important a tenir en compte:

Els camps han de ser del mateix tipus. La relació s'inicia en un camp clau i arriba a un

altre camp no clau.

Per tant, si tenim presents tots aquests supòsits previs ja ens podem posar mans a l'obra i crear

les relacions en el nostre exemple.

Proposem un exemple concret

Com que la teoria ja s'ha vist en les pàgines precedents, ara ho farem amb el programa Base.

Es tracta de posar en pràctica la mecànica per crear les relacions. Ara caldrà obrir la Base de

Dades Biblioteca que anem utilitzant d'exemple i iniciarem la relació entre dues taules que són:

Llibres i Llengua.

Per iniciar el procés de creació, primer cal fer un raonament previ i mirar si totes les condicions

necessàries estan correctes.

Així, pensem:

-Tenen un camp comú totes dues taules per poder fer la relació?


http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Tip.png



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





-Sí, efectivament, el tenen, aquest camp és el que té per nom codi llengua. No cal que el nom

sigui el mateix, el que sí és imprescindible és que les dades siguin les mateixes (en aquest cas

concret s'ha fet coincidir deliberadament).

Cal recalcar com important que el nom que tinguin els camps implicats en una relació

entre dues taules pot ser diferent, però el que és absolutament obligatori és que: el contingut i

també el tipus dels dos camps de la relació siguin el mateix.

Mireu la següent imatge on es veuen les dues taules amb els seus continguts respectius:

Si ens fixem en la figura anterior, podem veure que en la taula Llengua només cal donar un sol

cop d'alta les dades de cadascuna de les llengües, i les escriurem un sol cop. Així, la llengua var,

fr, cat, (Vàries, Francès, Català, etc.) només estarà un cop incorporada en aquesta taula, però

moltes vegades en l'altra (Llibres).

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Tip.png




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara pensem què passarà amb el codi “cat” de llengua en la taula Llibres. Estarà només un cop, o

es repetirà alguna vegada aquest codi cat de llengua?

Si pensem una mica, aquest “cat” es repetirà, només cal que ens regalin un altre llibre en llengua

catalana, i immediatament en la taula Llibres haurem de donar-lo d'alta, i per tant, tindrem dos

cops la referència a aquesta llengua. Per tant, i com a resum, la taula Llengua serà el costat 1

de la relació i la taula Llibres serà el costat n o varis de la relació.

Tenim, doncs una relació 1 a n entre aquestes dues taules, que amb un raonament acurat,

podríem dir:

Un llibre té una llengua a la nostra biblioteca,

Una llengua pot tenir varis llibres en la nostra biblioteca.

Això ens dóna el tipus de relació esmentat.

Respecte al mòdul L’entorn de l’Open Base, s'ha preparat un fitxer de base de dades sobre el

qual es treballarà en aquesta part.

Si no l'heu descarregat abans, cal fer-ho ara mateix per poder iniciar la feina, doncs estudiarem la

base de dades a partir del procés de completar aquest fitxer "a mig fer". Per obrir la Base de

Dades Biblioteca, feu clic aquí i comencem a fer la primera de les relacions: la de les taules

Llibres i Llengua.

Ho posem en pràctica

Bé, ara que ja ho sabem tot sobre el tema, anem a fer-ho.

Des de la finestra general de la Base de Dades, accedim a l'opció del menú: Eines > Relacions

tal com es veu en la imatge següent:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/L%E2%80%99entorn_de_l%E2%80%99Open_Base





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Automàticament ens apareixerà la finestra següent:

En ella haurem de triar les dues taules amb les quals volem treballar, i que són Llibres i

Llengua.

Seleccionant cadascuna d'elles i fent clic al botó Afegir, les tindrem totes dues a la part central de

la finestra, tal com mostra la següent imatge que s'amplia en l'altra:

Arrosseguem les vores de la taula Llibres perquè mostri tots els seus camps continguts. És una

forma de tenir tota la informació a la vista d'un sol cop:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara només ens queda arrossegar el camp codi llengua de la taula Llengua (costat 1 de la relació)

i deixar-lo anar just a sobre del camp codi llengua de la taula Llibres (Costat n de la relació, tal

com mostra la imatge:

Observem que ens apareix una línia entre les dues taules que té aquest aspecte:

Com es pot apreciar, és una línia fina que uneix els dos camps, i que a un dels seus extrems té un

1 petit, i a l'altre extrem té una n. Ens indica quin tipus de relació és i el punt inicial o costat 1 de

la mateixa i el final o n de la mateixa, el 1 i el varios. Aquesta finestra mostra l'aspecte esmentat

de la primera relació feta entre les dues taules:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Si fem clic sobre la línia, aquesta quedarà seleccionada (es mostra amb un gruix superior) i, si la

volem esborrar, només hem de polsar el botó suprimir del teclat. La relació deixarà d'existir.

Una altra acció que podem fer, es fer clic sobre la línia, però amb el botó secundari del ratolí, i

ens apareixerà aquest petit submenú amb dues opcions:

Efectivament, la primera opció Eliminar és per esborrar la relació recent feta. Quant a la segona

Editar, permet modificar una sèrie de característiques importants de la relació, i que podem fer

mitjançant aquesta finestra que apareix al donar sobre Edita:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Com podeu veure hi ha dues parts a la pantalla, les opcions d'Actualització i les d'Eliminació.

Això vol dir que si esborrem un camp que té relació amb l'altra taula, el programa Open Data.org

s'ha de comportar d'una forma determinada.

En cas de tenir activada l'opció: , si esborro un

autor de la taula Llengua, què farà el programa amb el llibre d'aquesta llengua concreta? Doncs si

esborro la llengua fr de la taula Llengua, s'eliminaran els llibres d'aquesta llengua de la taula

Llibres.

Per tant, és important controlar aquests tipus d'accions de cara a un correcte funcionament del

programa. Les altres opcions, són lògiques, oi?

Fem unes quantes relacions més

A continuació se us demana que intenteu fer-ne algunes més vosaltres sols. En el proper mòdul,

es completaran totes, però de moment, interessa que aneu practicant en la seva creació.

Es proposa que feu vosaltres les relacions que es mostren en la imatge inferior d'aquesta pàgina.

Gairebé la feina estarà acabada, però com que hi ha algunes de les taules que donen petits

problemes, es completarà tot més endavant.

El resultat momentani haurà de ser tal com la imatge que podem veure a continuació:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





En aquest punt s'ha proposat fer unes quantes relacions i deixar-ne tres per completar en el

mòdul següent, doncs donen una sèrie de problemes que s'explicaran en el seu moment. Les

altres que es proposen no haurien de suposar gaires dificultats.

Treballem amb la informació: Les consultes

Preparem la feina

Per continuar, caldrà tenir a mà el fitxer de base de dades sobre el que estem treballant en aquest

curs des del mòdul 2: es tracta del fitxer biblioteca.odb.

Si el teniu a mà, no cal tornar-lo a descarregar. El que sí que has de tenir en compte és que la

situació en la qual es va quedar el fitxer a final del mòdul Les taules, l'element principal és la que

representa aquesta imatge:


http://172.16.0.11/wiki/index.php/Les_taules,_l%27element_principal

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M2_p1_08c.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per tant, tingueu present que estaven fetes moltes de les relacions.

Observant la imatge, i a mode de recordatori, cal dir que el fitxer biblioteca.odb conté una taula

central amb molts registres (Llibres) i unes quantes de més petites que caldrà relacionar amb

l'anterior. Són 9 taules en total, les quals es relacionen de forma directa amb la taula Llibres, i

només una (Alumnes) ho fa de forma indirecta mitjançant la taula intermèdia Prestecs. Una

imatge de la llista de taules és aquesta que ja coneixeu per la feina feta en l'anterior mòdul:

Aquestes dades, com podreu veure, contenen molts camps tipus codi, que més tard comentarem.

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M2_p1_08c.jpg

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_01b.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per tant, un cop recuperat el fitxer esmentat, ja podrem obrir-lo i començar la feina de preparació

amb ell.

Repassem el contingut de l'exemple

Obriu el fitxer de la Biblioteca.

Un cop obert, el que es mostra és la part de formularis, que està buida.

Si cliquem a l'apartat de "taules" apareixerà a la vista el que mostra la següent imatge:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_02.jpg




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





En ella podrem veure una sèrie de taules que abans s'han esmentat.

Comencem a veure el contingut de les taules. Si, en primer lloc, obrim la taula Llibres amb un

doble clic podrem apreciar el seu extens contingut: conté molts registres de dades de llibres d'una

biblioteca escolar d'un centre públic de Catalunya.

Anem a fer unes operacions senzilles per apreciar les dades que conté:

Per saber el nombre total de registres que conté, anem a la part inferior esquerra

de la taula oberta i fem clic al botó i de forma automàtica mostrarà el final dels

registres, és a dir, si mirem la imatge posterior, podrem veure que la part superior

representa el fitxer recent obert i la part inferior el final dels registres, per tant,

podem apreciar que el total de línies, registres o dades de llibres diferents que

conté és 843.

Bé, per tant, veiem que es tracta d'un fitxer força gran, amb molts registres que ens aniran molt

bé per fer consultes variades, que és l'objectiu principal d'aquest mòdul.

Observem que conté molts camps. Per veure-ho, ens desplacem dins de la taula

cap a la dreta i anem mirant quins són aquests camps: Titol, codi llengua, lloc

edició, etc. Alguns casos podreu apreciar que el seu contingut són descripcions

(com el dels Autors, o el de Resum) mentre que la majoria dels altres casos el

contingut són codis curts. Pensem en els problemes que ens pot causar l'existència

de camps com els Autors del nostre exemple: contenen unes dades molt llargues,

en molts casos repetides en els diferents registres (posar-se a sobre del camp


http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_04bis.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Autors i amb el botó ordeneu els registres, i podreu observar que hi unes

dades repetides en alguns dels registres)

Per tant, pensem que la feina que ens obligui a fer en el moment que substituïm els contingut

dels camps com el cas dels que apareixen codis enlloc de descripcions, després ho guanyem en

espai i en facilitat de treball.

Per una altra banda, anem a mirar el disseny de la taula per apreciar els tipus de

camps que hi ha i el total de camps. Per això, tanquem la taula, i des de la finestra

general de l'aplicació, amb el botó secundari del ratolí a sobre del nom de la taula,

triem l'opció Edita, com mostra la següent imatge, i…

…entrarem en el disseny de la taula, representat en la següent imatge:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Aquí podem veure tots els noms de camps i els tipus de cadascun d'ells. També veiem que no hi

ha cap camp clau i que caldria crear-lo ara mateix. Fem clic a l'esquerra del nom del camp

Registre i amb el botó secundari del ratolí, triem l'opció Clau primària, com es veu en la següent

imatge:

Un cop fet això veurem el camp Registre que s'ha convertit en el Clau de la seva taula:

Ara només ens faltarà que tancar la taula i desar els canvis:

Podem fer operacions semblants amb la resta de les taules, comprovant el seu disseny i també el

seu contingut. De moment l'espai que ocupa la base de dades no és massa gran per la gran







CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





quantitat de dades que conté. A mesura que anem treballant amb ell, l'augment de la mida del

fitxer experimentarà un fort creixement.

Feines finals: completem totes les relacions

Finalment, per poder treballar de forma més completa amb aquest fitxer anomenat

biblioteca.odb, només ens cal una darrera acció: crear les relacions entre les tres taules que

encara falta. Per fer-ho, cal entrar a l'opció del menú Eines > Relacions:

Cas de que faltés a la vista del disseny de les relacions alguna de les taules, amb el botó es poden

mostrar el llistat de totes les taules i mitjançant el botó d'Afegir taula, la podrem incorporar a

la pantalla.

Molt important: pensem que hem de tenir en compte uns aspectes previs inicials com són

aquests:

Dins de l'estructura de relacions entre les taules d'una base de dades, caldrà

diferenciar entre unes taules del costat 1 i unes altres del costat N. Així, en el

nostre exemple, tenim unes quantes taules que ocupen el costat 1, i una altra de

central que ocupa el costat N, que en aquest cas concret és la de Llibres. Sempre

caldrà començar a omplir les dades a les taules del costat 1 i després podrem

completar les dades de les del costat N.

Les taules que seran del costat 1 de les relacions, han de tenir un camp clau, que

es correspon amb el camp codi de cadascuna d’elles. És un camp irrepetible i

únic, el que identifica un registre i el diferencia de la resta de registres (igual que

un DNI diferencia unes persones d'altres).

A la taula Llibres ha d'haver-hi de forma obligatòria, a part d'altres camps propis,

uns camps el contingut dels quals sigui exacte al dels camps claus de les altres

taules amb les quals es vol establir les relacions. Així, si a la taula Llengua hi ha

un camp codi llengua, a la taula Llibres hi ha d'haver també un camp codi llengua

amb un contingut que prèviament s'ha hagut de donar d'alta a la taula Llibres:

primer donem d'alta una llengua (anglès) i després podrem donar d'alta un llibre

en aquesta llengua (llibre en anglès)





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Cal pensar que en la majoria dels casos la taula central és Llibres i que les altres

són secundàries, és a dir, són majoritàriament del costat 1 de les relacions menys

Llibres que serà del costat N (a part de les taules Alumnes i Prestecs, es clar).

L'única excepció a això és la relació que cal establir entre Llibres i Prestecs.

Les anem creant una a una arrossegant els camps des del costat u fins al costat n (que és en tots

els casos, tal com s'ha dit, els camps de la taula Llibres.)

Anem fent, i tot sembla anar bé. Però en el moment de voler relacionar la taula Pais, ens surt

aquest missatge d'avís com que la cosa no funciona:

Ara caldrà investigar perquè falla. Normalment és perquè hi ha algun registre de la taula Llibres

que no té la dada donada prèviament a la taula Pais, és a dir, que estem assignant a algun llibre

un codi de país que no s'ha donat d'alta en la taula Pais. Cal repassar i comparar les dades de les

dues taules per solucionar-ho. Un cop revisades les dades, es pot apreciar que en la taula Llibres,

el país Estat Units figura com a codi “USA” i en la taula Pais, els Estat Units figuren com a

“usa”, per la qual cosa el programa detecta que no és igual i no deixa fer la relació. Si anem a

una de les dues taules, a Pais serà més fàcil de localitzar i canviem les minúscules per la

majúscules, ja ens deixarà fer la relació entre aquestes dues taules.

Ara cal completar les relacions de la següent forma:

Llibres amb Prestecs.

Alumnes amb Prestecs.

El raonament per Llibres amb Prestecs és aquest:

Un llibre pot tenir varis préstecs en la nostra base de dades? Resposta: sí.

Un préstec pot afectar a varis llibres?

Resposta: No, cada llibre té el seu propi registre de préstec.

Per tant, el raonament ens porta a dir que la taula Llibres serà el costat 1 de la

relació i la taula Prestecs el costat N o varis.

El raonament per Alumnes amb Prestecs és aquest:

Un alumne pot tenir varis préstecs en la nostra base de dades? Resposta: sí.

Un préstec pot afectar a varis alumnes a l'hora?

Resposta: No, cada alumne i llibre tenen el seu propi registre de préstec.




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per tant, el raonament ens porta a dir que la taula Alumnes serà el costat 1 de la

relació i la taula Presctec el costat N o varis.

Bé, ara que sabem què hem de fer, provem de dur-ho a la pràctica. Comencem a fer la relació

entre les taules Llibres i Prestecs i després entre Alumnes i Prestecs.

La primera d'elles no hi ha cap problema, arrosseguem el camp Registre de la taula Llibres a

sobre del camp Registre de la taula Prestecs i feina feta.

Quant a la segona, en el moment d'intentar fer l'arrossegament entre el camp Id_alumne de la

taula Alumne sobre el camp Id_alumne de la taula Prestecs, ens dóna aquest missatge d'errada:

Un altre de les possibles errades en les relacions és que els tipus dels camps que es volen

relacionar entre sí, no siguin compatibles, és a dir, un camp tipus text amb un altre tipus numèric

no es poden relacionar. Això ens obliga a repassar el disseny de les dues taules implicades en la

relació i comprovar si el camp Id_alumne és del mateix tipus o no.

La imatge següent mostra les dues taules en mode disseny i tal com es pot veure, en una d'elles

és tipus text i en l'altra és numèric. Per crear la mínima distorsió convindria canviar el camp que

no és clau dels dos, d'aquesta forma tindrem menys problemes, en aquest cas, canviar el camp de

la taula Prestecs (que a més a més la tenim buida de dades, i correm menys risc de pèrdua

d'informació):


http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_24c.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Un cop fet aquest canvi, ja ens deixarà establir totes les relacions i la finestra que quedarà així:

Ara ja tenim el camp preparat per a treballar amb les consultes.

Com que fins ara la majoria d'usuaris de bases de dades utilitzaven el programa Access,

aquí us passem uns petits trucs per poder convertir les dades del Microsoft Access a Base.

Conversió de dades del programa Microsoft Access a Base

Seguiu aquestes petites instruccions i ho aconseguireu:

1. Obriu el programa Microsoft Access amb qualsevol versió que tingueu del

mateix.

2. Obriu una taula en mode “Hoja de datos”

3. Seleccioneu totes les dades de la taula.

4. Copieu les dades amb el botó secundari del ratolí o mitjançant el menú.

5. Obriu el programa de Full de Càlcul Calc.

6. Enganxeu en una cel.la qualsevol la informació copiada prèviament en Microsoft

Access.

7. Seleccioneu tot el rang recent enganxat. El tornem a copiar (Edició copiar, o amb

qualsevol altre mètode semblant)

8. Anem al programa Base i a la finestra de taules donem a l'opció enganxar (fent

clic amb el botó secundari del ratolí o amb el menú corresponent)





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





9. S'iniciarà l'assistent que ens ajudarà en la resta del procés, que només amb un

parell de preguntes ens permetrà disposar de la informació en format Base en

breus moments.

Els resultats són força bons, tenim les dades convertides al nou format sense pèrdues

d'informació.

Què són les consultes?

Per introduir el tema consultes, en primer lloc es defineix el concepte. Una consulta és una

pregunta que se li fa a la base de dades. Aquesta pregunta cada cop que l'executem ens pot donar

un resultat diferent, doncs les dades han pogut augmentar, disminuir o modificar-se, per tant, la

resposta de la consulta reflectirà aquests possibles canvis cada cop que l'executem. És una eina

semblant als filtres vistos en el mòdul 2 d'aquest curs, però amb molt més potencial.

Fem la nostra primera consulta

La primera consulta o pregunta que li farem a la base de dades és aquesta:

Quins són els llibres editats a l'Argentina, “arg”?

La resposta final serà 9 llibres, i es pot veure en aquesta imatge:

Però com es fa això? Doncs ara ens hi posarem pas a pas.

Per començar anem a la part de consultes, fent clic al botó de l'esquerra de l'aplicació:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara veiem que no en tenim cap de creada i començarem la creació mitjançant l'opció que diu

Polsant sobre ella ens mostrarà en pantalla la següent

finestra:

Es poden veure la llista de totes les taules de les que consta la base de dades, de les quals podrem

triar-ne les que necessitem per fer la consulta.

Per afegir les taules a la consulta ho haurem de fer seleccionant les que ens interessi i fent clic en

el botó afegir. En aquest punt cal aclarir que una consulta es pot fer sobre una sola taula

(semblant als filtres vistos en la unitat anterior), o que afecti a dades de varies taules a l'hora. En

aquest cas inicial, ho farem sobre una sola taula, per tant, si agafem la taula Llibres, només podrà

mostrar el codi del país “arg” i no la descripció “Argentina”, doncs aquesta dada es troba

incorporada, no en la taula Llibres sinó en la taula Pais.

Bé, doncs triem la taula Llibres i afegeix, tal com es mostra en la imatge següent:







CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Aquesta pantalla del disseny de la consulta és convenient descriure-la de forma detallada per

poder treballar-hi posteriorment. En la imatge següent es pot veure totes aquestes parts

esmentades:

L'aspecte del disseny d'aquesta consulta concreta, ha de ser semblant a aquest:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per incorporar els camps a la part inferior de la pantalla, es pot fer amb doble clic sobre el

nom del camp a la part superior, arrossegant-los o també fent clic en la línia Camp i triar del

desplegable el nom de camp-taula que ens interessi. Veure imatge següent:

En la imatge del disseny de la consulta, s'hi pot veure com s'han inclòs una sèrie de camps en la

consulta, dels quals n'hi ha algun que no es veurà en la resposta (visible = No) i en un d'ells hi

consta un criteri = arg (és a dir, que només mostri els que el codi de país sigui “arg” o

“Argentina”)

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_27_abis.jpg





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





El resultat de la consulta, ja el sabeu, és el que hi ha representat a la part inicial d'aquesta pàgina.

Finalment la desarem amb el nom de Consulta01:Llibres_arg

Consulta de vàries taules

Aquesta mateixa consulta la podem completar encara més, però aquesta vegada que inclogui les

dades completes del nom del país, és a dir “Argentina”, i no només el codi “arg”.

Duplicarem la consulta anterior amb Copiar / Enganxar (amb el botó secundari del ratolí triem

l'opció copiar i una mica més avall, femt el mateix, però ara amb l'opció enganxar), i li donarem

el nom de: Consulta01:Llibres_argentina, amb el nom complet, per diferenciar-la de l'anterior:

Per fer aquestes modificacions, haureu de seguir aquestes instruccions:

Anar al disseny de la consulta recent duplicada. A la finestra de consultes, amb el botó secundari

del ratolí, traieu l'opció Edita:

Entrarem a la pantalla que ens permetrà incloure més taules al disseny de la consulta. És el botó:

, el qual ens mostrarà en pantalla aquesta finestra que ja hem vist abans:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_33h.jpg


http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_33c.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





En ella trien la taula Pais i el botó afegeix. Així aconseguirem incorporar en la consulta una

segona taula, i se'ns mostrarà la pantalla del disseny de la consulta de la manera següent:

Només hem d'incorporar el camp pais nom i treure el visible del codi pais (doncs no interessa

veure les mateixes dades dues vegades a la consulta, el codi i el nom del país):


http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_33ddbis.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





I per últim, només queda desar la consulta.

L'obrim amb un doble clic i veiem els resultats:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_33eebis.jpg

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_33g.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Aquesta consulta ha de quedar també desada amb el nom esmentat de

Consulta01:Llibres_Argentina.

Aquestes dues consultes i les que es demanen en els mòduls següents cal guardar-les de cara a

enviar-ho al tutor, tal com es demanarà a l'apartat d'exercicis.

Creació de consultes amb l'assistent

Una segona forma de crear les consultes és mitjançant l'ajut de l'assistent de consultes, al qual

accedim des d'aquesta opció de la finestra de consultes:

Ara per explicar aquest sistema de fer consultes, ho farem mitjançant un exemple, és a dir

intentant respondre aquesta nova pregunta:

Quants llibres són diccionaris en la biblioteca?

També hem de decidir quins camps volem que es mostri en el resultat de la consulta, i a quines

taules pertanyen aquestes dades.

De moment, activem l'opció de l'assistent i de forma automàtica

s'iniciarà aquest mostrant-nos una sèrie de finestres a les que haurem de donar resposta per

completar el procés. La primera d'elles serà aquesta:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





En ella haurem de triar les taules a la part superior, i dins d'elles els camps que volem. Quan els

veiem, es tracta de passar-los a la dreta amb alguns dels botons que apunten cap aquesta direcció.

Un cop els tenim a la dreta, ja podrem continuar. En aquest cas hem triat:

Taula Llibres: Registre

Taula Llibres: Títol

Taula Llibres: Autors

Taula Llibres: codi material

Taula Material: material nom

Tal com es pot veure en aquesta imatge:

Quan tenim els noms dels camps triats i passats a la part dreta de la finestra, ja podrem donar al

botó Següent. La finestra que obtindrem serà aquesta:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





En ella podrem triar l'ordre que volem que mostri la resposta de la consulta. En el nostre

exemple, hem triat que volem que els llibres es mostrin en ordre ascendent segons la dada del

Titol del llibre. Polsem sobre el botó següent i ens apareixerà aquesta finestra:

Com es pot apreciar, en ella s'ha donat el criteri, i és que el valor del camp codi material sigui =

“dic”. També se'n podria donar algun altre de forma simultània, és a dir que fos un diccionari i

també que fossin escrits en català (per que això fos possible, en les finestres anteriors hauríem

d'haver triat també el camp Idioma del llibre) Fent clic a Següent, se'ns mostrarà aquesta finestra,

en la qual podrem dir que ens mostri tots els resultats o només d'una forma abreviada:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_37f4f6.jpg




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Triem tots, i passem a la següent finestra:

Si volem que la resposta de la pantalla mostri noms dels camps diferents al real que tenen, ho

posarem aquí. En l'exemple, hem canviat titol (nom del camp) per Titol del llibre (àlies) i aquest

últim serà el que es mostrarà al final.





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Aquí hem arribat al pas de l'assistent on cal triar el nom de la consulta que quedarà guardada.

Polsem el botó Fi i accedirem al disseny de la consulta per tal de assegurar-se de que les dues

taules quedin vinculades tal com mostra aquesta imatge.

Cas de no estar-ho, cal establir manualment la relació entre els camps codi material de la taules


http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:Modul3_41_1bis.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Llibres i codi material de la taula Material. Un cop fet això, podem tancar el disseny de la

consulta i desar el canvis efectuats, si és el cas. La consulta estarà feta i la següent imatge ens

mostra el seu resultat:

Si la volem modificar tenim l'ocasió de fer-ho a partir del disseny de la consulta, el qual

interessaria que deixéssim així:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





I la resposta de la consulta serà aquesta (es mostra el final de la mateixa per poder veure quants

registres hi ha, que són 31 en total):





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Podem apreciar els àlies també en la mateixa imatge. Li posem el nom de

Consulta02:Diccionaris, i la desem tal com queda.

Aquí acaba l'explicació de l'ús de l'assistent de consultes. És útil i fàcil, però de vegades dóna

alguna errada en els passos finals. Normalment quan es fa només tenint en compte dades d'una

taula no sol fallar, però quan en els primers passos de l'assistent es trien més d'una taula, de

vegades es queda aturat en la darrera pantalla. Són aspectes del programa que poc a poc s'aniran

polint i millorant amb les noves versions del mateix.

Acabem de crear una consulta amb l'assistent. Ara avançarem a crear consultes en mode

disseny però més complexes.

Consultes condicionals

El tema consultes no s'acaba aquí, tot al contrari. Queden una rica i variada gama de les mateixes

que s'aniran estudiant a continuació.

Consultes amb varis criteris.

Consultes condicionals: I i O lògics.

Consultes amb varis criteris

Fins ara per explicar el concepte de consulta hi hem posat una consulta amb un sol criteri: el

país, el material (tipus de llibre), etc. d'un o de varis llibres.

També es poden fer preguntes a la base de dades que afectin a més d'un aspecte, així es podrien

plantejar exemples com aquests:

1. Quants llibres hi ha de nivell eso i escrits en castellà? Anomeneu a la consulta:

Consulta03:eso-castella 2. Quants llibres hi ha en català i que siguin de nivell universitari i que siguin de

l'editorial Edicions 62? Doneu nom a la consulta com: Consulta04:catala-univ-

e62 3. Llibres en castellà editats abans de 1960 (aquest any inclòs) Ara el nom demanat

és: Consulta05:castella-1960

A la finestra general de les consultes, podem veure que hi ha tres formes possibles de crear-ne

una de nova. Aquestes són:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





De les tres, ens falta veure'n la tercera, anomenada Vista SQL. Això de l'SQL és un llenguatge

estàndard de bases de dades que caldria estudiar llarg temps per dominar-lo, es treballa en una

pantalla semblant a la de la imatge següent i cal saber tot un llenguatge de programació molt

específic del món de les bases de dades. Aquí se'n presenta una mostra de la consulta Consulta3:

eso-castellà, mostrada primer en mode disseny:

I per a aquells que vulgueu saber què és SQL, aquesta consulta mateixa es veu en aquest format

estàndard de base de dades, el qual presenta aquest aspecte:

En realitat és la mateixa, que l'anterior, i que la podem veure a partir del botó el qual ens






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





permet mostrar aquesta visió del codi SQL de la consulta, i si en sabem suficient d'aquest

llenguatge, permet modificar la consulta des d'aquí (cosa que no aconsello de moment).

Quant a la Consulta4:catala-bat-e62, la imatge de la solució seria aquesta:

Com veieu, es pot treballar sobre l'anterior consulta però hi caldria afegir noves taules en el

disseny de la mateixa. Per afegir taules en la vista disseny, es pot fer mitjançant el botó que

ens mostrarà aquesta finestra que ja coneixem:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per al cas de l'altra consulta demanada, Consulta05:castella-1960, només cal dir que el criteri

amb xifres es pot fer treballant amb els signes de > (major que), < (menor que) També es pot

combinar el signe = i el > per significar major o igual que… Observeu el quadre següent amb les

possibilitats principals:

Podeu anar provant els efectes dels operadors de la imatge anterior i deseu finalment el criteri

que es demana al començament d'aquesta pràctica, concretament llibres en castellà editats abans

de 1960, per tant <1960 i 'cas', en les columnes corresponents als camps Any edicio i codi

llengua.

Consultes condicionals: I i O lògics

Quan parlem del criteri I lògic, això vol dir que la consulta ha de complir els criteris de forma

simultània, és a dir, a l'hora. Aquests es posen en la mateixa fila (o mateixa línia) de criteris. Un

exemple d'aquest tipus de criteri I lògic, ja l'hem vist abans en les altres consultes, doncs es feia

que complissin de vegada més d'una condició: que siguin en català (llengua) i universitaris

(nivell), etc.

Per una altra banda, el criteri O lògic, s'aplica posant el segon criteri a sota del primer. Afecta al

mateix camp i pot ser un o l'altre (donarà per resposta els registres que compleixin una condició i

l'altra).

Per veure-ho posarem uns exemples:

Farem la Consulta06:frances-angles-1997

Si ens fixem en la següent imatge del disseny de la Consulta06, podrem observar que en ella hi

ha criteris I lògic i també criteris O lògic:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Tal com es pot veure en una mateixa fila hi ha els criteris I lògic, és a dir, els

llibres de llengua anglesa “an” i que també han de complir una segona condició,

que siguin posteriors a l'any 1997 ”>1997”

Per una altra banda, a la filera de sota, hi apareix el criteri O. Concretament, es

diu “fr”, i això ho cal interpretar com que al criteri anterior s'hi ha de sumar tots

els llibres que tinguin per llengua fr, és a dir, francès, i en aquest cas de tots els

anys sense cap limitació. Aquest és el criteri O lògic que se suma a l'anterior.

Si volem veure els resultats sense sortir del disseny de la consulta, polsem sobre el botó i

obtindrem la resposta a la consulta, tal com podeu comprovar aquí:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Tal com es pot veure, sense sortir del disseny tenim la resposta en la mateixa pantalla: veiem tots

els registres de llengua francesa, sense tenir en compte els anys, i els registrs de llengua anglesa,

però en aquest cas només posteriors a 1997.

Exemples d'aquests tipus en podem posar i trobar molts. Aquí se'n planteja un altre:

Consulta7:Madrid-Barcelona-vic-1000-100

Volem que la nova consulta ens mostri tots els registres dels llibres que no siguin editats a

Madrid ni a Barcelona i que tinguin més de 1000 pàgines. També volem veure en la mateixa

consulta els llibres editats a Vic amb més de 100 pàgines.

Mireu la solució de l'exercici anterior:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Com podeu observar en la imatge anterior, els camps relacionats en aquesta consulta, són codi

edicio de la taula Lloc edicio i el camp Lloc edicio de la taula Llibres. Cal recordar que el que

importa en una relació no és el nom dels camps, sinó el seu contingut. Si feu la prova de

relacionar els camps lloc edicio de les dues taules implicades, els resultats de la consulta seran de

0 registres, i això passa perquè un dels camps és un camp codi (el de la taula Llibres) i l'altre és

un camp amb una descripció (de la taula Lloc edicio). Per tant, tot i que el seu nom sigui igual, el

que realment importa, és el seu contingut, tal com es demostra en aquest exemple.

Els resultats, són un exemple de tres criteris I lògics i tres criteris O lògics.

Per últim, si volem fer intervals del tipus: Llibres publicats entre un primer any determinat i un

segon any, això ho caldria fer amb l'ús dels signes > i < i com que volem que acompleixin tots

dos criteris a l'hora, estem parlant d'un criteri I lògic. Per tant, per poder-lo posar cal utilitzar dos

cops el nom del camp i en un d'ells posar-hi el primer criteri, i a l'altre el segon criteri. Aquí en

mostrem un exemple. Desarem la consulta com Consulta08:Llibres Barcelona de 2000 i 2001

El disseny de la mateixa haurà de ser com el de la següent imatge:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





El resultat que n'obtindrem serà com aquest:

Fins aquí els criteris múltiples, ara uns pocs aspectes més sobre consultes.

Altres consultes

I per donar una visió més exhaustiva de les consultes, ens faltava tractar dos temes que es

detallen a continuació:

L'ús de caràcters comodí

Les consultes amb paràmetres





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





L'ús de caràcters comodí en les consultes

De vegades ens interessarà fer una consulta més oberta, és a dir, que una mateixa pregunta ens

serveixi per més d'un criteri. Per posar-ne un exemple de pregunta podríem dir:

Vull saber tots els llibres que el seu títol comenci per la paraula “curs…”

Per fer-ho, necessitem utilitzar els caràcters comodí. Així una solució a aquesta pregunta seria:

COM 'Curs*' (Hem de pensar que diferencia majúscules de minúscules, així doncs en el nostre

exemple COM 'curs*” no donaria cap resultat.

Mireu la següent imatge:

Com podem veure en la resposta, el caràcter * fa que doni per resposta qualsevol paraula que hi

hagi al darrera. Estem dient en realitat, qualsevol títol que comenci per la paraula Curs.

Deseu la consulta amb el nom de Consulta09:Comodin1.

Així, i com a resum, podem dir que hi ha comodins dels següents tipus:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





A més a més, si utilitzem l'asterisc abans i després d'una paraula o lletra, voldrà dir que contingui

aquesta cadena en qualsevol part del nom. Per exemple: COM '*català*' ens donarà per resposta

el que mostra la imatge següent:

Feu aquesta consulta i deseu-la amb el nom de Consulta10:Comodin2.

Les consultes amb paràmetres

Un pas més enllà de les consultes són els anomenats paràmetres. Seria una pregunta que es fa a

la base de dades que queda incompleta i que en el moment d'executar-la ens deixa omplir amb

dades diferents cada cop que s'executi mitjançant una finestra emergent que ens permet escriure

en ella. A continuació se'n mostra un exemple.





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





En ell es pot veure que en el criteri del camp Autors s'hi ha posat un ? que és el que farà que, en

el moment de l'execució de la consulta, tinguem la finestra emergent del paràmetre, tal com es

pot veure en la imatge següent:

I si hi escrivim “Asimov, Isaac”, aquest en serà el resultat:

Per tant, una mateixa consulta ens pot servir per a moltes preguntes diferents, només cal que en

la finestra emergent del paràmetre hi escrivim una altra paraula perquè la resposta sigui una altra.

És per tant, molt versàtil.

Desem aquesta consulta amb el nom de: Consulta11:parametre1.

En el cas de voler donar més informació a l'usuari es pot posar un paràmetre precedit de dos

punts ” : ”

Així un exemple podria ser aquest:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Com podeu veure el paràmetre treu la informació que hem escrit darrera dels dos punts,

i si omplim el quadre inferior amb “Generalitat de Catalunya”, per exemple, ens mostrarà el

resultat de la següent imatge:

Desem aquesta consulta amb el nom de: Consulta12:parametre2

En el cas del paràmetres amb explicació, no admet espais en blanc, per tant,

les_paraules_millor_així.







CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





La creació de formularis

Objectius

Crear Formularis fent servir l'auxiliar a partir de taules i consultes.

Aprendre a fer petits canvis del disseny del formulari.

Crear Formularis amb sots-formularis

Formularis

Definició de formulari i relació amb la Taula

Els formularis són els objectes que s'encarreguen de mostrar el contingut de les taules o els

resultats de les consultes de selecció per pantalla amb un format de manera visual més còmode i

agradable per a l'usuari.

Aquest és l'aspecte de la taula Llibres:

Aquest és l'aspecte d'un formulari que farem a continuació:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Com podeu veure el format de presentació de la informació és molt més agradable i a més es pot

personalitzar d'una forma molt senzilla.

El formulari únicament emmagatzema el disseny del mateix i la connexió amb el seu origen de

dades: taula o consulta. D'aquesta manera la informació que es modifiqui, esborri o afegeixi des

del formulari recaurà automàticament sobre el seu origen de dades.

Creació d'un formulari

Hi ha diferents formes de crear un formulari segons el nivell de l'usuari. Com que nosaltres

estem començant farem servir els següents sistemes:

Creació d'auto-formularis amb l'auxiliar.

Creació d'un formulari des de la vista disseny.

Començarem veient la creació de formularis a partir de la utilització de l'auxiliar. Seguiu els

passos que us indiquem a continuació:

Primer obriu la base de dades Biblioteca i feu clic sobre l'opció Formularis de la columna de la

dreta.

Feu un clic sobre Crea un formulari utilitzant l'auxiliar...

Ara anirem pas a pas seguint els vuit que tenim indicats a l'esquerra de la finestra de l'auxiliar.




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





El primer pas és seleccionar la font de la informació: taula o consulta d'on sortirà la informació

que es mostrarà al formulari. Per això Selecciona del quadre combinat Taules o consultes la taula

Llibres.



http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M4003-2.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara hem de seleccionar els camps que contenen la informació que ens interessa.

Hem de fer clic sobre la columna de Fitxers disponibles al camp que vulguem..

… i després polsar sobre la fletxa a la dreta per passar el camp a la columna de Camps al

Formulari:

Un cop tenim els camps que ens interessen fem clic sobre el botó Següent, per arribar al següent

pas. El pas 2 és el de creació d'un sots-formulari, que consisteix a grans trets en la creació d'un

formulari dintre d'un altre formulari amb l'objectiu d'agrupar informació. De moment aquest pas

no el desenvoluparem, polsa Següent i anirem directament al pas 5, ja que el 3 i 4 si no creem

Sots-formularis no estan actius.

El pas 6: Organitza els controls, té com a objectiu decidir la distribució dels controls (camps) del

formulari. Per això podeu anar fent clic sobre les diferents opcions que teniu a l'apartat de

Disposició del formulari principal i podreu veure els canvis com s'apliquen al formulari que este

creant que el teniu per darrera de la finestra amb la que esteu treballant.





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





En aquesta imatge podeu veure l'opció Columna-Etiquetes a l'esquerra.

Polseu Següent per arribar al pas 6: Especifiqueu l'entrada de dades. En aquesta finestra

normalment no tocarem res deixant les opcions per defecte. L'habitual és que el formulari mostri

tota la informació de la taula o consulta origen i que l'usuari pugui introduir nous registres,

esborrar el que vulgui o modificar els que ja estan ficats. Però en cas de voler impedir alguna

d'aquestes opcions s'hauria de seleccionar alguna de les caselles que no estan actives actualment.





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Polsa Següent. El pas 7 Aplica estils permet seleccionar el color de fons del formulari i les vores

dels camps. Practiqueu seleccionant diferents opcions i observeu com es modifica el formulari.

Això és Blau brillant i Vista en 3D.





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per últim, pas 8, posarem el nom al formulari. Per defecte serà el nom de la taula o consulta

origen.

Polsa Següent i podrem veure finalment com queda el formulari:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per poder passar d'una registre a un altre, o introduir un de nou farem servir la barra de registres

que podeu veure a la part inferior del formulari:

A la part inferior de la finestra dels formularis podeu observar la següent barra de navegació.





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Formularis amb Sots-formularis

Com podeu veure a la següent imatge el Formulari mostra informació d'una editorial específica i

a la part inferior un Sots-formulari mostra els llibres de què disposa la biblioteca d'aquesta

editorial específica.

Ara seguiu els passos per aconseguir fer aquest Formulari.

Des de l'apartat de Formularis selecciona l'opció Crea un formulari utilitzant l'auxiliar...,

selecciona la Taula Editor i el camp nom editor.

Polsa següent i indica, com veus a la imatge que vols afegir un Sots-formulari que contendrà

informació de la taula Llibres. Fes un clic finalment sobre Llibres i polsa Següent.






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Selecciona els camps indicats a la imatge que sortiran al sots-formulari:

Següent. Ara seleccionareu l'organització dels controls del Formulari i del Sots-formulari.

En el següent polsa Següent directament.






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Selecciona l'estil del formulari.

Posa el nom al Formulari i finalitza.

Ara ja pots veure el resultat:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per veure una altra editorial i els llibres que tenim d'aquesta t'has de moure amb la barra de

registres:

Modificació del disseny de forma manual

(per això haurem d'explicar breument la barra d'eines del disseny)

Per modificar manualment el disseny d'un formulari feu un clic amb el botó dret sobre el nom del

formulari que vulgueu modificar i polseu Edita:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara necessitarem tenir activada la Barra d'eines: Controls del Formulari, en cas de que no estigui

ja activada:

La primera cosa que aprendrem a fer és a moure els controls del formulari.






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Per això selecciona la fletxa de la barra d'eines i fes un quadre arrossegant sobre el formulari de

manera que inclogui tots els controls que vulgueu moure. En aquest cas tots. Després feu clic i

arrossegueu cap abaix:

Ara aprendrem a inserir una Etiqueta al formulari. Farem servir l'eina de la barra de d'eines de

formularis Camp d'etiqueta ABC:

Feu clic sobre aquest control i obriu un espai al formulari on anirà l'etiqueta:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara, tenint activada el control Etiqueta polsa sobre l'opció de la barra d'eines Propietats del

control. Escriu dintre de la propietat Etiqueta el valor LLIBRES:

També pots modificar el tipus de lletra i la seva mida amb la propietat Font i l'alineació de

l'etiqueta dintre de l'espai reservat per ella (Esquerra, Dreta…):

Un cop hagueu fet els canvis tanqueu el deseu.

Per modificar les propietats d'un camp has de seleccionar-lo primer amb el CTRL polsat i

clic del ratolí.






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Més formularis

En aquest capítol es veurà el procés de creació de formularis mitjançant l'ús no de l'assistent si

no de crear-lo des de la Vista de disseny.

Des de la finestra principal de la base de dades d'exemple del curs, anem a l'opció situada a la

part superior de la pantalla que té per nom: Crear un formulari en vista disseny…. Quan triem

aquesta opció ens apareixerà en pantalla un formulari buit en el qual podrem interactuar

mitjançant la utilització dels botons d'inserció dels diferents controls o elements propis dels

formularis com quadres de texts, desplegables, botons, etc.

En aquesta imatge es poden veure els botons de les barres d'eines que són utilitzables per a

incorporar elements dins del formulari.

A partir d'aquests botons es poden fer elements com els que es detallen a continuació, tots ells

estan inclosos en la següent imatge per ordre descendents situats a la pantalla:

http://172.16.0.11/wiki/index.php/Fitxer:M5_x01.jpg



CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Casella de selecció, que permet triar una opció entre vàries.

Quadre de text, que serveix per incloure un text escrit per teclat quan executem el

formulari.

Botó d'opció, molt semblant al primer però en aquest cas permet triar entre dues

opcions excloents entre sí.

Botó d'acció. Es crea un botó al qual se li pot assignar una acció o macro

prèviament gravada.

Quadre de llista. És el conegut desplegable amb opcions per triar. Quan escollim

aquest control s'activa automàticament un assistent que ens va guiant per crear-lo.

Camp etiqueta, que permet introduir un textual fix al formulari.

I hi ha molts altres elements que es poden crear, amb un botó de més controls…

Tots els elements esmentats es poden veure en mode disseny i en mode vista formulari en les

dues imatges següents:




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





La creació d'informes

Conceptes

Aquest mòdul presenta l'últim dels objectes: Els informes que podem crear dintre d'una base de

dades. Aquest objecte té com a origen de la informació que mostraran, les taules o consultes

prèviament creades.

La característica més important d'aquest objecte és que permet preparar la informació per a ser

impresa en paper (o per visualitzar-la en mode de presentació preliminar).

Objectius

Crear Informes fent servir l'auxiliar tenint com a origen taules i consultes.

Crear Informes amb diferents nivells d'agrupament.

Modificar el disseny dels Informes.




CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Informes

Els informes són dissenys realitzats, igual que els formularis, a partir de taules o consultes, però

en aquest cas tenint com a destinació la impressora.

Creació d'informes

Amb el Base únicament es poden crear informes fent servir l'auxiliar. Encara que en qualsevol

moment es poden fer modificacions sobre el disseny de l'informe de forma manual.

Quan es crea un informe s'està creant un document en format Writer.

Creació d'informes amb l'auxiliar

Anem a:

A la següent imatge podeu veure com quedarà l'informe que a continuació crearem amb

l'auxiliar:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Igual que fèiem amb el formulari, el primer que farem serà seleccionar l'origen de les dades, que

pot ser una taula o una consulta. En el nostre cas seleccionarem la taula Llibres i els camps que

veieu a la imatge:

Ara toca identificar els camps, la qual cosa consisteix en posar una etiqueta als valors dels camps

seleccionats que es mostraran a l'informe. És una opció interessant de posar en casos com els de

tenir noms de camps sense accents, o amb determinades incorreccions ortogràfiques que interessi

mostrar de forma correcta. Així, les etiquetes mostren no un nom de camp ortogràficament

incorrecte, sinó un textual ortogràficament correcte, per exemple, si mirem la taula Llibres,

podem observar que hi ha molts noms de camps que no són ortogràficament correctes (codi pais,

lloc edicio, Any edicio, etc.) i d'aquesta forma, podem fer que es mostrin correctament en

l'informe imprès:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara seleccionarem el/els camp/camps que farem servir per agrupar la informació. En el nostre

cas volem que la llista dels llibres quedin agrupats per autor, o sigui que l'informe mostrarà el

nom d'un autor i després la llista de tots els seus llibres:

Ara indicarem els camps a partir dels quals s'ordenarà la informació. Com podeu veure el camp

Autors ja està seleccionat ja que al ser un camp d'agrupació per defecte ja s'ordena

alfabèticament.

Nosaltres seleccionarem el camp Títol per tal que mostri la informació dels llibres de cada autor

ordenada:






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





El següent pas és seleccionar l'estil que volem per l'informe. Per això el millor que podem fer és

anar seleccionant les diferents opcions de la columna de Format de les dades i Format

d'encapçalaments i peus de peus de pàgina i anar veient com queda l'informe a la finestra de

darrera on es van aplicant els atributs seleccionats a l'auxiliar sobre l'informe.

Recordeu també de seleccionar l'Orientació del paper:

La majoria dels noms dels formats que es poden seleccionar no són

visibles.

Esperem que en versions posteriors d'aquesta aplicació solucionin aquest

detall.

El sisè pas és indicar el nom de l'informe. Si volem que l'informe sigui dinàmic (opció per

defecte), que significa que l'informe canviï a mesura que l'origen de les dades es modifica caldria

escollir:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Aquest seria el resultat. Pensa que com que estem treballant amb una taula molt extensa potser

que li costi acabar de generar l'informe. Atura la creació de l'informe per poder veure ràpidament

el format resultant de l'auxiliar:

És possible que el resultat obtingut de treballar amb l'auxiliar no sigui del tot satisfactori,

aleshores podem editar l'informe i modificar-lo. Botó dret sobre el nom de l'informe i Editar.





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Començarem eliminant el camp Autors i les etiquetes de Títol i Data. Per fer-lo fes un clic sobre

l'element i polsa la tecla Supr. Ara modifica l'amplada de la columna per visualitzar el Títol dels

llibres arrossegant la línia cap a l'esquerra. També escriurem el Títol LLIBRES PER AUTOR fent

servir, per donar-li format, les opcions de la barra d'eines superior.

Ara per modificar el format de la data farem un doble clic sobre la data i accedirem a la següent

finestra:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Seleccioneu l'opció de la imatge i accepta. Ara ja anem obtenint l'informe que ens agrada.

El Base per defecte et crea diferents Capçaleres. Per eliminar-les aneu a l'opció Capçalera del

menú Insereix i desmarqueu totes les opcions marcades.

Tanqueu l'informe i deseu els canvis.

Creació d'un informe a partir d'una consulta

Ara crearem una consulta que ens mostri els llibres que són d'una determinada llengua. Farem la

consulta amb paràmetre tal com es mostra a la imatge, per tal de que quan s'obri l'informe que

crearem a partir d'ella se'ns demani la llengua. D'aquesta manera la informació de l'informe

variarà segons el valor indicat.





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Anomeneu Libres per llengua a la consulta. Aneu a informes i indiqueu que voleu crear un de

nou. Seleccioneu la consulta i tots els seus camps.

Canvieu el nom de les etiquetes si cal:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Seleccioneu el camp Llengua com a camp per agrupar. Encara que únicament es mostraran els

llibres d'una única llengua d'aquesta manera ens estalviem que escrigui a tots els registres el

mateix valor i a la vegada que mostri aquest a l'inici de l'informe.

Seleccioneu el format que vulgueu.

Anomeneu l'informe i finalitzeu per veure com queda.






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Abans de mostrar la informació de l'informe com que la consulta tenia un paràmetre ens

demanarà el seu valor.

Quan polseu d'acord podreu veure el resultat final.





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara modificarem el disseny de l'informe per tal que ens quedi així.

Un cop desat l'informe feu clic sobre el botó dret a sobre del nom i seleccioneu Editar. Ara heu

de modificar els següents elements:

Eliminar nom de l'autor

Escriure el títol de l'informe i canviar el format de la lletra





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Modificar el format de la data i alinear-la al centre

Modifiqueu l'amplada de les columnes de la taula on es mostren les dades.

La creació d'informes a partir de consultes que tenen com a origen més

d'una taula no és possible en entorn Windows amb la versió de Base amb la que

estem treballant.

Un altre exemple d'Informe a partir d'una consulta

Ara creeu una consulta anomenada Any edició superior a 2000 que tingui el següent disseny:

A partir d'aquesta consulta crearem un informe que mostri els llibres editats a partir de l'any 2000

però agrupats per any.






CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Agrupem per Any edicio:

Anomeneu l'informe i finalitzeu.

Observeu el resultat final:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara modificarem el disseny perquè ens quedi així:

L'element nou que incorporem aquí és la possibilitat de seleccionar format de data per idiomes.

Dintre del disseny feu un doble clic sobre la data i seleccioneu el quadre que es mostra l'opció

Formats addicionals…





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Ara seleccioneu a la nova finestra la llengua Català i el format indicat a la imatge.

Deseu els canvis, torneu a obrir l'informe veureu el resultat final.

Altres informes

En el cas dels informes el programa Base no ens permet crear-los en blanc i anar-lo farcint com

passava amb els formularis. En aquest cas ens veiem obligats a partir sempre de l'assistent per

procedir a la seva creació.

Per tant, aquí el que es demana és aprendre a modificar-ne un dels que ja estan creats mitjançant

l'accés al mode edició de l'informe.

Per poder modificar un informe prèviament ja fet, haurem d'accedir des de la finestra principal

del programa i amb el botó secundari del ratolí a sobre del nom de l'informe, triarem l'opció

Edita, tal com mostra aquesta imatge:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





Un cop dins de l'edició de l'informe, veiem que podem modificar la majoria del seu contingut.

Aquesta imatge presenta un informe tal com ens l'ha deixat l'assistent:

I aquesta altra imatge presenta unes quantes modificacions fetes sobre el mateix informe:





CFGS ADF

DEPT.

ADMIN.





I si l'executem, el resultat final es veurà així:

Ara es tracta que sobre els informes fets amb anterioritat siguis capaç de fer-ne unes quantes

modificacions tal com s'explica en aquesta darrera pràctica del curs.



ADMIN.sborras2/ProgramariLliure/Base/M5-UF3-T2...És fonamental abans de crear la taula pensar quins...

Documents

Transcript of ADMIN.sborras2/ProgramariLliure/Base/M5-UF3-T2...És fonamental abans de crear la taula pensar quins...