Actualitzacio avaluadors e2cat (2015)

Actualització avaluadors e2cat

Curs actualització 2015CAR, 7 de maig

OBJECTIUS

- Informar sobre la situació actual del certificat e2cat i les perspectives de futur- Formar un equip expert d’avaluadors e2cat- Presentar l’itinerari formatiu dels avaluadors e2cat- Difondre les eines per fer avaluacions e2cat i les seves actualitzacions- Compartir experiències en l’àmbit de l’avaluació e2cat- Impulsar la certificació e2cat en els centres educatius- Actualitzar la formació dels avaluadors e2cat

PROGRAMA:

15.00h El certificat e2cat. Situació actual i perspectives de futur. 16.00h Eines per fer una avaluació e2cat. • Actualització de la documentació• Noves eines: checklist de contrast17.00h Pausa cafè17.30h El rol de l’avaluador e2cat. • El reconeixement de l’avaluador: itinerari formatiu i d’experiència18.30h Intercanvi d’experiències: avaluadors experts• L’informe tècnic• La visita de contrast19.30h Tancament de la trobada

Per poder millorar, les organitzacions han de

saber on estan i on volen anar, per això cal fer una autoavaluació

1 Situació actual i perspectives de futur

La memòria e2cat d’un centre educatiu és la

plasmació en un document consensuat

l’estat de la qüestió


Què és això de la excel·lència en la gestió?

Què implica?Estem disposats a fer

aquest camí?Podem fer-ho?Sabem fer-ho?Volem fer-ho?

EFQM / e2cat

ISO 9001GESTIÓ BÀSICA

DELCENTRE

sistemes de gestió

QTotal =

Ex


e2Cat

2015

e2Cat

2015

1

4

32

5

5 motius per utilitzar e2cat?


Què acredita el certificat e2cat


% d’acompliment del model

Transparència i retiment de comptes

El passat, present i futur

Qualitat, innovació i passió per fer un servei educatiu excel·lent

Què diu la normativa sobre l'autoavaluació o avaluació interna?


Les modalitats d'avaluació que ha determinat el Departament d'Ensenyament són:

Les avaluacions generals del sistema educatiu i de l'Administració educativa.

Les avaluacions diagnòstiques de les competències bàsiques assolides pels

alumnes, que correspon desenvolupar al Consell Superior d'Avaluació.

Les avaluacions de centres i de serveis educatius, que correspon efectuar a la

Inspecció d'Educació.

Les avaluacions de l'exercici docent i de la funció directiva, que es desenvolupa per

part de la Inspecció amb la col·laboració dels directius dels centres.

L'autoavaluació que han de fer els directors dels centres educatius sostinguts

amb fons públics per tal de deduir-ne les actuacions de millora a implementar.

Què diu Europa sobre l'autoavaluació o avaluació interna?


Self-assessment

There are two main approaches to self-assessment. In several countries there is no obligation for VET providers to make use of self-assessment or to have an internal quality assurance (QA) system; as accreditation usually demands internal quality assurance, this is the case only in countries without an accreditation system. In such countries self-assessment is purely voluntary but there are others without an officially recognised accreditation system where VET providers must have self-assessment. In contrast, there are several European countries, such as Denmark, Finland, the Netherlands, Sweden and the UK, where it is stipulated by law that VET providers must have an

internal system for quality assurance, and this sometimes is understood as self-assessment or – with the same meaning – self-evaluation.Self-assessment is both the starting point for better quality and, through continuous application, one of the most effective methodological tools for improvement.

Accreditation and quality assurance in vocational education and training: Selected European approaches. CEDEFOP 2009.

Assuring Quality: Policies and Approaches to School Evaluation in Europe. Eurydice Report . 2015.

http://www.cedefop.europa.eu/en/publications-and-resources/publications/4089











http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/thematic_reports/178EN.pdf
















Què diu Europa sobre l'autoavaluació o avaluació interna?


Quins models d’èxit existeixen?


- Els mateixos documents I guies de l'avaluació externa- Matrius d’indicadors de referència- Guies pròpies- Models de referència com ISO, EFQM, CAF o derivats d’aquests

Resultats

Repte

Reconeixement

Recompensa

Responsabilitat

Què aporta al centre el diploma e2Cat?


Esquema reconeixement e2cat

200 + 300 +

Compromís amb l’excel·lènciaRequisits

Excel·lència en la gestióRequisits

Autoavaluació i memòria especial fins a 299 i pla de millores

Autoavaluació de 300 a 399, memòria estàndard i matriu de puntuació e2cat

300, 325, 350, 375

200, 225, 250, 275

Esquema reconeixement e2cat

400 + 500 +



Autoavaluació de 400 a 499, memòria estàndard o memòria conceptual, i matriu

de puntuació e2cat

Autoavaluació de 500 o més, memòria conceptual i matriu de puntuació e2cat

400, 425, 450, 475

500, 525, 550, 575

Com estem avui: el PQiMC


http://www.xtec.cat/web/innovacio/pqmc

el PQiMC 1 EFQM*

0 e2cat + 400

3 e2cat + 350

12 e2cat + 300

102 ISO 9001150** centres


2 ISO

14001

Amb què i qui comptem?

Model 2015

Models memòries

Guia autoavaluació

Matriu càlcul eixos

Quadern avaluador

Checklist

QualiCatCentres e2cat

PQiMC

Experiència

Formadors i avaluadors

Socis, col·laboradors i

aliancesA+ i TÜV


Què creiem que passarà respecte del model e2cat i l'autoavaluació?


Què necessitem per estendre el model?

eines senzilles i eficients

Què volem aconseguir al PQiMC?

debat, opinions,

idees,nous

enfocaments, punts

forts, punts febles ...


17

Eines per fer l’autoavaluació i el contrast e2cat

2 Eines per fer una autoavaluació e2cat

Com la resta de documents i eines s’ha actualitzat a 2015.

Els canvis han servit per actualitzar els exemples per aplicar e2cat en cadascú dels eixos i subeixos.

Dues són les estratègies de més èxit:- L’equip directiu ampliat

avalua tot el centre- L’equip directiu crea equips

per a cadascun del subeixos amb els responsables i interessats


Tenim tres documents per fer la memòria, una de molt senzilla per evidenciar el compromís. En el segon model cal descriure tot el REDAR. En el tercer model dissenyat per a centres que mantenen la ISO 9001, han fet, almenys, una primera avaluació e2cat i l’últim contrast es demana per a +400, poden completar una memòria conceptual. Aquesta inclou explicar els nous enfocaments i resultats, identificar PF i pf. Cal afegir documentació complementària.En la memòria s’ha canviat l’ordre de redacció per fer-la més senzilla.


LA RESTA DE DOCUMENTS


Puntuació de la memòria amb un checklist, un senzill REDAR, i la posta en comú dels avaluadors e2cat


EXEMPLE DE COMPROVACIÓ DEL REDAR AMB LA MATRIU

EXERCICI Avaluar la memòria: punt 5.4

Acció tutorial i orientació Puntuar buscant el REDAR Puntuar amb el checklist Identificar Punts Forts, punts

febles i punts per a la visita Posta en comú dels resultats Valoració de les eines i propostes

de millora


EXEMPLE DE COMPROVACIÓ DEL REDAR AMB LA MATRIU5.4 Acció tutorial i orientació

5.4.1 Enfocament Tothom coincideix que l’acció tutorial és una apartat important en el funcionament d’un centre educatiu. Qualsevol professor pot ser tutor i per aquest motiu cal dotar-lo de les eines, l’acompanyament i el suport perquè pugui realitzar la seva feina de la millor manera possible. Per això la tutoria no l’hem de limitar a l’etapa obligatòria, sinó que també ha d’estar present a la postobligatòria. Com en l’avaluació, la implicació de l’alumnat serà fonamental. La possibilitat d’ajudar-se entre ells, la tutoria entre iguals serà una oportunitat de creixement tant per tutorands com per tutorats. El tutor serà el referent quotidià del centre pels pares. Aquesta relació podrà ser a distància aprofitant les noves tecnologies i haurà d’incloure una entrevista presencial anual com a mínim. Aquesta relació la complementaran les reunions grupals per tractar temes específics.5.4.2 Desplegament La inversió d’hores de diversitat per crear més grups ve motivada per la rati existent (per sobre de 30 a l’ESO i per sobre de 35 a batxillerat) i pretén afavorir la realització de les classes i les activitats i funcions dels tutors. Hi ha una disminució d’entre un 20 o un 25% dels alumnes de cada grup (uns 6 o 7 aproximadament). A més el centre té un coordinador de tutors i nivell per a cada curs de l’ESO. És la persona que lidera el grup de tutors i les reunions d’equip docent, que planifica les sessions de tutoria i acompanya als tutors nous o amb més problemes. Per afavoriraquesta relació tutors i coordinador tenen una reunió setmanal d’una hora fixada en el seu horari. La reunió permet revisar les sessions de tutoria realitzades, planificar les següents i resoldre les petites incidències que es produeixin i que ja no hagin d’arribar als equips docents o a direcció. El Pla d’Acció Tutorial és el referent per a les seves funcions i per a les sessions de tutoria grupal. [...]

5.4.3 Avaluació i revisió La decisió d’augmentar el nombre de coordinadors per sobre de l’establert, i les reunions fixes en l’horari estan molt ben valorades pel professorat. El que pateix més canvis són les sessions de tutoria grupal que en funció de la valoració feta o la seva actualitat poden ser substituïdes per altres. El Projecte Guia va néixer de la valoració dels mals resultats que obtenien els alumnes al incorporar-se al batxillerat. Resultats que milloraven en el temps en la majoria dels casos. Es va pensar que les actuacions fetes pel professorat no tenien la credibilitat suficient i es va imposar aquesta tutoria entre igual per procurar una major


Exemple de comprovació del REDAR amb la matriu18

3 Avaluació in situ i informe tècnic

AVALUACIÓ IN SITU I INFORME Tasques prèvies: Posta en comú avaluadors Planificació de la feina: Pla de contrast

18.30


AVALUACIÓ IN SITU I INFORME Tasques prèvies: Repartiment de rols: avaluador sènior / junior /

representant DdE. Revisar objectius contrast. Metodologia i

temporització. p.e. desdoblament d’eixos: (2) Recursos i (3) Persones. Alumnat i professorat. Visita...

Lliurament del Pla d’avaluació. Esmenes. Interlocutor centre. Tancament del pla del contrast.

Llegir memòria i demanar informació complementària si escau. Avaluar i puntuar.

Posta en comú avaluadors. Comprovar consistència amb la puntuació a la matriu del centre. Presa de decisions si 50<>100.


AVALUACIÓ IN SITU I INFORME Visita centre: Puntualitat, presentacions i aspectes formals. Posta en situació i metodologia de treball per

part de l'avaluador sènior. Presentació dels eixos per part del responsables.

Fer les preguntes previstes i les que determini la situació.

Assegurar que es fan totes les qüestions previstes i aquelles que no apareixen a la memòria però que determina el model e2cat.

Assegurar que està determinat el REDAR en cada enfocament.

Assegurar l’alineament amb la missió, visió i valors.


AVALUACIÓ IN SITU I INFORME Visita centre: Demanar evidències o no? Deixar parlar molt a la direcció o no? Podem augmentar la puntuació de la matriu

d'avaluació del centre? I baixar-la? Quant? Cal ser empàtic amb les persones del centre

sense caure en la sobrevaloració o entusiasme. Actitud cordial i evitar discussions. Escoltar molt i parlar poc. Important: prendre notes d’aspectes concrets per a l’informe. Agrair i felicitar


AVALUACIÓ IN SITU I INFORME Visita centre, entrevistes: Visita centre:

Normalment no tenim molt temps, el consell és fer sempre la visita, en cap caps ha d’endarrerir el Pla. Una opció es realitzar-la desprès del lliurament del preinforme.

Entrevistes professorat. És un requisit. Es pot fer durant la visita.

Millor fer preguntes obertes, centrades en EiA. També és important que estigui determinada la satisfacció dels grups d’interès, la comunicació, la MiViVa i els recursos.


AVALUACIÓ IN SITU I INFORME

Visita centre, entrevistes: Entrevistes alumnat.

És un requisit. Es pot fer durant la visita però millor una

entrevista amb un conjunt de 4 a 6 alumnes de diferents grups i edats.

Fer preguntes obertes, centrades en EiA. És important saber el nivell de satisfacció envers el servei, recursos, comunicació i grau de fidelització.

Una vegada superades les barreres inicials l’alumnat parla de manera fluida sobre el centre, cal enfocar-se al que realment es vol conèixer.

Preinforme i informe: Al finalitzar la sessió de contrast cal elaborar i lliurar un

preinforme, aquest pot ser verbal a partir de les notes i posta en comú del grup d’avaluadors

El preinforme ha d’anunciar el contingut de l’informe final. Cal fer èmfasi en els punts forts. Sobre els punts febles només anunciar-los, desprès a

l'informe final han de quedar clarament identificats els què i per què. No cal informar de com resoldre els problemes detectats, en tot cas es poden fer suggeriments, sempre molt oberts i amb diferents solucions, si escau.

La finalització de la sessió s’ha de produir en acabar totes les tasques i assegurant que el centre coneix les següents fases del procés.

Sempre s’ha de finalitzar agraint l’encàrrec, reconeixent l’esforç, motivant la millora contínua i la innovació.



Informe final L’avaluador en cap recollirà les aportacions i puntuacions

finals de l’equip. Redactarà un informe que lliurarà a l’equip d’avaluadors

per al seu vist i plau i/o esmenes. Realitzaran, si escau, una reunió final (presencial o online)

per consensuar l’informe i puntuació. Cal ser rigorós en la puntuació i la relació amb les

oportunitats de millora detectades. La ponderació dels eixos no és la mateixa, per això és

normal que aparegui més informació sobre els eixos 1 i 5. Finalment es lliura l’informe a l'organització que va fer

l’encàrrec, la qual farà el lliurament al centre, els segells i les condicions d’ús de la marca.

Anualment es farà una reunió d’harmonització de criteris de valoració i actualització de la formació i presentació d’eines de contrast.



4 El rol de l’avaluador e2cat

El reconeixement de l’avaluador e2cat

Formar part del club d’avaluadors e2cat

Formació contínua i aprenentatge Reconeixement Preus reduïts al centre del contrast

e2cat Codi deontològic

Despesa de temps Assumpció de responsabilitats Complicacions en el lloc de treball Esforç continu de posta al dia en el

model i SGQ Percepció de poc reconeixement

del model i la feina realitzada

Ser avaluador i formador e2cat Millora del currículum Accés a d’altres centres i entorns Treballar amb experts Participació en el desenvolupament

del model

Possibilitat de risc i fracàs Conflictes en el lloc de treball Poc control en el manteniment del

model Risc de manca d’harmonització en

l’aplicació del model

Timeline

Itinerari formatiu

Curs avaluadors e2cat

Avaluador júnior

Reunió anual d’harmonització i actualització

Avaluador júnior

Reunió anual d’harmonització i actualització

Avaluador sènior

Formador e2cat


Codi deontològic de

l’avaluador e2cat


Definició codi deontològic: és un document que recull un conjunt, més o menys ampli, de criteris recolzats en la deontologia, amb normes i valors que formulen i assumeixen qui duen a terme correctament una activitat professional. Els codis deontològics s'ocupen dels aspectes ètics de l'exercici de la professió que regulen. Aquests codis cada vegada són més freqüents en altres activitats.Deontologia o ètica del deure: és la branca de l'ètica i el propòsit és establir els deures i obligacions morals i ètiques que han d'assumir els que exerceixen una determinada professió

Codi deontològic de

l’avaluador e2cat: una proposta


El Moodle e2cat: lliure


dubtes?

Moltes gràcies per la vostra atenció!

J. A. Andrés Villena

[email protected]@[email protected]

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

Actualitzacio avaluadors e2cat (2015)

Education

Transcript of Actualitzacio avaluadors e2cat (2015)