2

Activitats del mes d’abril

CASAL DE JUBILATS· Dia 14 d’abril. Excursió a CATALUNYA EN MINIATURA I LA ROCA VILLAGE. Sortida a les 8,00 h. del matí. Preu: 40 €. Esmorzar inclòs. La llista per inscriures es posarà en el tauler d’anuncis el dia 18 de març. Els dies de cobrament dels tiquets seran el 11 i 12 d’abril, de les 4 a les 6 de la tarda. Per informació i asses-sorament dirigiu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607876946.

5ª FIRA DEL TRASTO I LA GANGA· Dia 17 d’abril - De les 10 hores del matí a les 7 hores de la tarda, a la plaça Ver-daguer (plaça dels peixos). La Comissió de festes del Barri de la Processó us convida a la 5ª Fira del trasto i la gan-ga, per intercanviar objectes diversos i/o vendre’ls a un mòdic preu.

BIBLIOTECA PÚBLICA DE SALT· Dia 1, a les 6 de la tarda. El Racó dels contes.”Contes amb Kamishibai”, a càr-rec de Bel*Contes. Activitat familiar per a infants a partir de 6 anys.· Dia 6, a 2/4 de 8 del vespre. Xerrada.”Què llegim? Llibres per regalar per Sant Jor-di”, a càrrec de Dolors Arqué. Activitat adreçada a pares i educadors.· Dia14, a les 8 del vespre. Trobada del grup de lectura de fi cció. Comentarem: “El Retrat de Dorian Gray” d’Oscar Wilde , amb Neus Real.· Dia15, a les 6 de la tarda. El Racó dels contes. “Històries de Sant Jordi”, a càr-rec de Sessi Sitjà. Activitat familiar per a infants a partir de 6 anys.· Dia 30, a 2/4 de 12 del matí. Bibliona-dons. “Sac de rondalles”, a càrrec de Lí-dia Clua. Activitat familiar per a infants de 0 a 5 anys.

CASA DE CULTURA “LES BERNAR-DES”EXPOSICIONSFotofrafi es “Espais fl orals a les comar-ques gironines” de Jordi S. Carrera, de Girona.Escultures i pintures, sobre paper japo-nès, tela de lli i malla metàllica, de Dolors Puigdemont, de Sant Just Desvern. Sa-les Central, Aguilera i Roca Delpech.Rosa Maria Roqueta, de Girona, pintura i collage. Sala Sant Jordi. Exposició de Flors. Dies 15, 16 i 17 (Pro-grama a part) CURSET DE CUINA “MES TAPES” Els dimecres 6, 13 i 27 de 2/4 de 8 a 2/4 de 10 del vespre

BIBLIOTECA MASSAGRAN· Dia 1- De 6 a 7h de la tarda, Suc de fi losofi a.

· Dia 2- Dia Mundial del llibre infantil: in-tercanvi d’històries i llibres a la plaça dels colors a partir del les 11h del matí.· Dia 9- A partir de les 10 del matí: 14a Festa del llibre Gegant de la Massagran. Per un dia, i ja farà catorze anys que ho fem, la biblioteca surt al carrer festiva-ment per celebrar amb els seus petits lectors i els seus familiars la dinamitza-ció que fem durant tot l’any de la lectura i l’escriptura. Convoquen a tots els nens i nenes del poble per què ens escriguin un conte. Un cop imaginat i escrit, aquests petits escriptors busquen a un dels més de vint il·lustradors que estan repartits per la plaça del Pi, per què els hi faci la il·lustració en una cartolina gran. Un cop assecat aquest dibuix el nen transcriu el seu conte, amb la màxima correcció possible, ja defi nitivament. Totes aques-tes petites fi ccions formaran part de les històries d’un nou “Llibre Gegant” de la biblioteca. 2/4 de 12 actuació del Col i Pataka, his-tòries de pallasses.2/4 d’1 actuació del Crup Casumaï, ball tradicional diola.· Dia 15- A les 6h de la tarda Grup de lectura.· Dia 29- De 6 a 7 de la tarda, Suc de fi losofi a.· El dia 8 la biblioteca estarà tancada per preparar el llibre gegant. Del 21 al 25 la biblioteca estarà tancada (Festes de Set-mana santa)

CENTRE DE RECURSOS DE LA GENT GRAN· SETMANA DEL EXERCICI FÍSIC: CA-MINADA SALUDABLE el dilluns 4 d’abril a les 9, ens acompanyarà l’Ivan Busta-mante tècnic de medi ambient de les De-veses de Salt.· TALLER DE RISOTERÀPIA el dijous 7 d’abril a les 17:00h. a càrrec de Jana Pe-rez, professional de Ventijol.· XERRADA: QUE FER I A ON ANAR PER REALITZAR DIFERENTS TRÀ-MITS (INCAPACITACIONS, CERTIFI-CATS DE GRAU,...) el dilluns 11 d’abril a les 17:00h. a càrrec de Àngels Teixidor, treballadora social del CAP de Salt.· TALLER: EL SOL EN LA TRANSMIS-SIÓ DE MALALTIES, el dimarts 5 d’abril a les 17:00 h. a càrrec de Fòrum Sanita-ri, amb col·laboració de Dipsalut.· TALLER DE NINES, els dimarts 12, 19, 26 d’abril i 3 de maig de 16:30 a 18:30h. a càrrec de Jaqueline Arenas. (Cal ins-cripció prèvia)· TALLER DE FISIOTERÀPIA els dime-cres 6 i 13 d’abril de 16:30h. a 17:15h. i de 17:15h. a 18:00h. càrrec de Mònica Angulo.· ELS JOVES APRENEN A COSIR AMB LA GENT GRAN cada dimarts a les 17:00h. (Cal inscripció prèvia)

ACTIVITATS FIXES· Parc de salut. De dilluns a dijous de 10:00 a 14:00h. - 16:00 a 19:00h. Diven-dres de 10:00 a 14:00h. · Estimulació manual, dilluns i dijous de 17:00 a 19:00h. · Entreteniments de memòria, dimarts de 17:00 a 19:00h. · Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 17:00 a 19:00h. · Caminades saludables, dilluns de 09:00 a 10:30h. · Alfabetització, dimarts i dijous de 10:30 a 11:30h. · Servei de fi sioteràpia, dimecres de 16:00 a 19:00h.· Serveis Integrals per a la Gent Gran Centre de Recursos. Pl. de la Vila, s/n · Telèfon 972 011 655. Horari: matí de 10:00 a 14:00 h - 16:00 a 19:00 h. (di-vendres tarda tancat)

LA MIRONA CONCERTS· Dia 1 - SFDK + OSE - BMF’11 – Hora:22,00-Preu: 12 € anticipada (+ des-peses de gestió) / 15 € taquilla.· Dia 2 - MORCHEEBA + RADICAL ANI-MAL BEAT - BMF ‘11 – Hora:22,00-Preu: 20/25€.· Dia 3 - TALCO + LA MÀQUINA – Hora:20,00.· Dia 7 - CHRISTINA ROSENVINGE – Hora:22,00-Preu: 15€ anticipada /18€ taquilla.· Dia 8 - ELI “PAPERBOY” REED & THE TRUE LOVES + LONE RHINO CLUB - BMF ‘11 – Hora:22,00-Preu: 16€/20€.· Dia 15 - TONI BEIRO & LA RESISTEN-CIA + ZOCO - BMF ‘11 – Hora:22,00-Preu: 8€ anticipada + desp gest / 10€ taquilla· Dia 21 - 10FESTIVAL D’ORELLA AC-TIVA – Hora:22,30-Preu: 10 € anticipada (+despeses de gestió) fi ns el 20 de març. Després 12 € / 15 € taquilla.· Dia 30 - BANC DE PROVES amb THE CAPCOTS + BLEED IT – Hora:22,30-Preu: Gratuït.

TEATRE DE SALT· Dia 2 – 21,00h – COPENHAGUEN - Bitò Produccions, Teatre Nacional de Catalunya i CAER Centre d’Arts Escèni-ques de Reus – 24/20€.· Dia 15 – 21,00h – Caín & Caín – Mal Pelo, EL CANAL Centre d’Arts Escè-niques Salt/Girona i Teatre Lliure – 20/18€.· Dia 30 - 21,00h - GATA SOBRE LA TEU-LADA DE ZINC CALENTA - Teatre Lliure i Centro Dramático Nacional - 24/20€.

SALT SARDANISTA· Dia 10 Abril. Doble audició de sarda-nes. Lloc: pista poliesportiva. Hora: 5 de la tarda. Cobles Vila de la Junquera i Rossinyolets.

3

Generalitat de Catalunya

Índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Història6

Col·laboració8

Ensenyament14

Curiositats16

Excursions17

Cuidem les mascoltes17

Recomanació llibres19

Notícies19

Informació Municipal20

Opinió23

Pessics d’art25

Premis Tres de Març27

Teatre28

Gastronomia28

Esports29

El lector veu i diu29

Fauna31

Gastronomia33

Cuina internacional33

Demografi a34

Poti-poti35

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.r

evis

tala

farg

a.c

at

Editorial

lafa

rga

@re

vis

tala

farg

a.c

at

membre de:

Sota sospita

Que la Guàrdia Civil detingui diversos empresaris, registri empreses cons-tructores i faci el mateix amb l’alt responsable d’obres de carreteres de Gisa, empresa pública de la Generalitat, és una pèssima notícia. La fi scalia de delictes econòmics els investiga per una presumpta confabulació en el repar-timent de l’adjudicació de diverses obres. Als detinguts se’ls imputen delictes de suborn i alteració de concursos i subhastes, fet que posa en dubte el sistema d’adjudicació d’obra pública a la nostra demarcació. S’han publicat informacions que relacionen la presumpta trama amb la suposada desvia-ció de fons en obres al port de Barcelona. L’Ofi cina Antifrau de Catalunya investiga també l’Ajuntament de Girona, la Diputació i un nombre concret de conegudes empreses gironines, en un procés on s’ha declarat el secret de sumari. En aquesta mena de casos és imprescindible respectar la presumpció d’in-nocència i evitar caure en judicis paral·lels als establerts. De fet, ens haurí-em d’acostumar al fet que aquestes investigacions fossin rutinàries i no pas excepcionals. Tanmateix, és ben sabut que una de les principals xacres de la nostra democràcia ha estat l’estreta vinculació de les administracions amb certes constructores, algunes de les quals s’han fet molt grans. Fins i tot hi han hagut empreses que han contractat polítics sense ofi ci un cop han fi na-litzat el seu mandat popular. És per això, i pels diversos casos de corrupció que s’han succeït, que al mateix temps que cal exigir que no es produeixi cap criminalització lleugera, cal exigir la màxima seriositat en tot el procés, que s’arribi fi ns al fons i que es depurin totes les responsabilitats, siguin les que siguin, en el cas d’haver-n’hi.La impunitat és inacceptable i malmet la democràcia, i és intolerable que sota el paraigües del sistema i de bells preceptes, com els de llibertat, justícia social o igualtat d’oportunitats, puguin subsistir operacions indignes.

ANY XXXII NÚM 280 MARÇ DE 2011EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Héctor Martínez, Josep M. Pla, Roger Tor-ramadé, Júlia Pujolràs i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Toni Moiset, Enric Freixas, Jordi Artigal, Jaume Santana, Montse Manén, Mestres de l’Escola El Gegant del Rec, Dolors Valentí Planas (Cuineres de Salt), Institut Salvador Espriu, Associació Marfull, SERS, Sergi Villena (Vetxarxa).PORTADA: Pintura de Narcís FontCORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

4

Per sort, la societat moderna encara gaudeix de la fi gura del voluntari. Aquesta actitud solidària és coneguda en molts camps, però pot causar certa sorpresa parlar de voluntaris per la llengua. Es tracta d’un programa que pretén fomentar l’ús del català en les relacions personals a partir, fo-namentalment, de les parelles lingüístiques. L’objectiu és que els que l’aprenen el practiquin i que els catalanoparlants no canviïn de llengua quan s’hi dirigeixin; en defi nitiva, es pretén engranar el català perquè sigui la llengua comuna de la societat diversa en què vivim. Per conèixer aquesta pràctica parlem amb la Mari i l’Ahmed. És difícil que en facin una valoració, ja que han començat el programa fa molt poc, però d’entrada podem dir que sempre és bo xerrar una estona i relaci-onar-se, una manera de fomentar també la convivència i la cohesió social, l’altra gran aportació d’aquesta iniciativa.

-Quan fa que sou parella lingü-ística?-Mari: De fet, tot just fa dues set-manes, o sigui que encara no hem tingut massa temps per practicar.

-Com és que us vau animar a participar en aquest programa?-Mari: Jo me’n vaig assabentar per-què estic fent el curs de Sufi cièn-cia 3 i ens van passar unes fi txes informant d’aquesta iniciativa. Des del Consorci de Normalització Lin-güística (CNL) es cuiden de fer les parelles, segons consideren pel ni-vell. Després, entre nosaltres ens posem d’acord amb els horaris. -Ahmed: En el meu cas tenia ga-nes d’aprendre català, estic fent el curs Elemental 2 i tenia ganes sobretot de practicar.

-Consisteix bàsicament a xerrar sobre qualsevol tema?-M: Sí, sí. El primer dia sobretot ens vam presentar, vam parlar una mica de la família de cadascú i després també sobre algunes co-ses d’actualitat. -A: Una mica de tot, política, es-ports, coneixement en general. La idea és practicar.

-Sol passar que hi ha gent que estudia català però que després li costa practicar-lo, com pot ser?-A: Sobretot passa amb les perso-nes d’origen estranger, que sovint ens relacionem entre persones amb la mateixa llengua materna i ens costa practicar el català.-M: També perquè aquí hi ha molta gent que té el costum de parlar en castellà a la gent que els sembla que, per venir d’altres països, no el parlaran, i això és un error. És una cosa que la tenim molt interio-ritzada i fa que no facilitem poder practicar el català.-A: Sí, sovint quan vas a comprar, per exemple, tu preguntes en ca-talà i et responen en castellà. I no només passa amb gent que tenen el castellà com a llengua materna, sinó que sovint és amb persones que normalment parlen en català.

-Veient que amb el castellà po-dries anar passant, com és doncs que decideixes aprendre català, Ahmed? -A: Perquè jo treballo amb gent ca-talana, a l’Ajuntament de Sant Jordi Desvalls, tracto amb gent cada dia

i considero important poder relaci-onar-m’hi en català. Si vas a viure a qualsevol lloc, bé que hauràs d’aprendre el seu idioma, aquí ha de ser el mateix. Si vas a França hauràs de parlar francès, si vas a Anglaterra, anglès. Clar que aquí hi ha molta gent que parla en cas-tellà, però jo penso que si algú em pregunta en castellà, jo li respondré en castellà, però si algú em pregun-ta en català, jo vull respondre-li en català. Sobretot en pobles petits, hi ha gent que no parla el castellà.

-També el fet de parlar català mi-llora les relacions socials, la gent ho valora positivament, oi?-M: Sí, però precisament per això no s’entén que tot sovint ens dirigim en castellà a la gent que ens sem-bla que no parlaran el català. Són aquestes coses incomprensibles. Per una banda estem tot el dia rei-vindicant i dient que la gent que ve d’altres països hauria d’aprendre el nostre idioma, i per altra banda ens hi dirigim en castellà.

-El programa serveix també per practicar sobretot el que s’aprèn a les classes?

Noms: Mari Carmen González i Ahmed InaneEdats: 58 i 53Professió: administrativa i agutzilLa Mari és nascuda a Granada i viu a Salt des de fa 45 anys, l’Ahmed és originari de Marroc i viu a GironaSobre el Voluntariat per la Llengua: és un programa del Go-vern de la Generalitat i el Consorci per a la Normalització Lin-güística (CPNL). L’objectiu és que una persona que té el català com a llengua pròpia mantingui una sèrie de converses amb una altra que l’està estudiant i que la vol practicar. El CPNL va iniciar el programa el 2002 a Cornellà de Llobregat amb 19 parelles i el 2003 es va fer extensiu a altres centres. Fins al 2009 hi han par-ticipat més de 40.000 parelles. Ha estat reconegut per la Comis-sió Europea com una de les 50 millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua que s’estan portant a terme a la Unió Europea.

Voluntaris per la llengua

5

Entrevista a Mari Carmen González i Ahmed Inane

-M: Sí, es tracta de practicar. Per-què evidentment no es pretén que el voluntari doni classes, jo no sóc cap professora de res; pre-cisament jo també vinc a classe. El que sí que vam quedar és que miraríem de corregir els errors que pugui cometre a l’hora de conjugar els verbs. Perquè normalment és en l’aplicació dels temps verbals on més difi cultats tenen les perso-nes quan aprenen la llengua, per norma general. Aleshores ho vam parlar i vam quedar que això mira-ríem de corregir-ho mentre parlem, o fi ns i tot repassar alguns temps amb el llibre dels verbs.

-Deu ser molt difícil aprendre llen-gües que provenen d’altres arrels lingüístiques. De tota manera, coneixies el francès Ahmed, això facilita una mica la feina?-A: Sí, això m’ajuda una mica. -M: Està molt bé que els seus fi lls, ho parlàvem l’altre dia, parlin cas-tellà i català, àrab i francès i també anglès a l’escola. Imagina’t quin bagatge, quina riquesa. -A: Sí, la petita de 4 anys i mig, parla un català que no l’entenc! Ve de P3 amb algunes paraules que haig de buscar al diccionari.-M: Així quan acabem el voluntari-at podràs practicar amb ella!

-Quan temps dura aquest volun-tariat?-M: Deu setmanes, una hora per setmana. Ens haurem d’anar bus-cant temes per xerrar!

-Com és que vas decidir fer ca-talà, Mari, ja que el parles per-fectament? De fet, per qui no et conegui, resultaria sorprenent el fet que no siguis nascuda a Catalunya.-M: Jo sóc de Granada però vaig venir aquí amb 13 anys. També hi fa molt que entris a formar part d’una família catalana, com és el meu marit. De tota manera, jo de jove ja tenia la idea d’aprendre’l perquè veia que la gent d’aquí parlava diferent i volia parlar com ells. Ja llavors els parlava amb el meu català de fa 40 anys. Recordo que em va sobtar força, quan va començar a emetre TV3, el fet que encara hi havia moltes expressi-

ons que deien que se m’escapa-ven. Era un català tan ben parlat que hi havia moltes paraules que se m’escapaven.-A: Realment hi ha poca gent que el parli com ella.

-I quan vas decidir fer un curs de català, Mari?-M: Mira, m’havia apuntat al Ca-sal de Jubilats a fer català quan ho feia en Salvador Sunyer, l’oc-tubre del 1980, i el desembre va néixer el meu fi ll Lluís, o sigui que no hi vaig poder anar gens! Des-prés ho havia anat fet de manera autodidacte fi ns que fa un parell d’anys em vaig decidir. Vaig anar a l’ajuntament i vaig dir que volia fer català. Jo havia anat aprenent català perquè m’agrada molt llegir, també perquè a la feina sempre he procurat tenir els programes de l’ordinador en català, un corrector i diccionaris, intentava fer-ho el més bé que podia.

-Així recomanaries a la gent ca-talanoparlant que s’apuntés a un curs de català? Què has des-cobert amb el curs?-M: He descobert moltíssimes co-ses. Que parlem molt malament, que tenim una infl uència del caste-llà grandiosa. Hi ha moltes parau-les que les adaptem del castellà i

les deixem anar tal qual... després també tota la part més de gramà-tica: normes d’accentuació, de di-èresi, etc. Si no ho has estudiat és un món molt nou però agrada. No és el mateix que hagis de fer un escrit i haver de demanar als fi lls o a qui sigui que te’l corregeixi, o poder fer un escrit mínimament correcte sense grans faltes. A mi m’agrada molt, tant les classes com l’ambient que hi ha.

-Quin tipus de gent va a aquests cursos?-A: De tot arreu. Jo conec diferents catalans que parlen el català, però que en canvi no el saben escriu-re. És una cosa que em va xocar força. -M: I tant, molta gent, perquè l’èpo-ca que nosaltres anàvem a escola es feia tot en castellà.-A: Sí, m’han dit que això ve de l’època del franquisme, que no s’ensenyava a l’escola. Que dins les cases parlaven català però a fora no. -M: Per això hi ha tanta gent que no ha assolit una bona redacció en català. Perquè tot l’ensenyament el vam fer en castellà. Per això sol passar que, en els primers nivells dels cursos, hi ha sobretot gent que ve d’altres països, mentre que

6

Entrevista a Mari Carmen González i Ahmed Inane

La Solidaritat Catalana

El camp en la revolució social

en cursos més elevats hi trobem també molta gent d’aquí, o bé com ara jo, que hem vingut de fora i que el nostre idioma matern era el cas-tellà, encara que faci molt temps que som aquí i que el parlem.

-Què creieu que és el que motiva més la gent que ve d’altres països a aprendre el català, oportunitats laborals o per relacionar-se?-A: La gent que decideix fer cur-sos ho fa sobretot per la integra-ció, crec jo. Perquè la majoria de gent fi ns ara treballava en la construcció, de manera que tam-poc no necessitava tenir cap curs de català. Jo crec que molts dels que s’hi apunten ho fan per la in-tegració, també per parlar amb els fi lls, a l’escola, ajudar-los amb els deures. Si saps l’idioma tot és més

fàcil, conèixer la història del país, la cultura, etc. -M: També és diferent si parlem de persones que han vingut per quedar-se o altres que vénen a treballar una temporada però que després se’n van. A aquests ja no els interessa. Però si una persona té la família aquí i la seva decisió és viure aquí és diferent.

-Animaríeu a la gent a participar en el voluntariat?-M: La veritat que és molt aviat per fer una valoració, però vaja, des-prés del primer dia ja podríem dir que és una bona experiència. A més, passa sovint que només sa-bem queixar-nos i no som capaços de fer res, doncs això és una molt bona manera d’ajudar la gent que té interès a aprendre el català, mentre

que per tu és allò que parles nor-malment, trobo que està molt bé.-A: La veritat és que quan la gent et sent parlar el català es posen molt contents i t’animen a fer-ho. Si no saps alguna cosa, ho preguntes i t’ajuden. El més complicat per mi són els verbs. També hi juga un factor important, l’edat. Costa més aprendre a certa edat. El cap ja està més ple de coses! De jove tot entra més fàcilment!-M: La veritat és que algú que pro-vingui d’una llengua tan diferent com pot ser l’àrab ha de tenir una mica de garbuix, entre el francès que gairebé tots coneixen, el cas-tellà, el català... no ha de ser fàcil. Però per això practicarem.-A: Més bé o més malament, el principal és poder entendre’ns.

Agnès Cabezas Horno

Moviment polític de caràcter uni-tari que té lloc a Catalunya en-

tre 1906 i 1909, arran de la protesta contra l’assalt militar a la redacció de la revista satírica del Cu-cut!, el 1905, i la posterior aprovació a les Corts espanyoles de la Llei de Ju-risdiccions. Aquesta norma traslla-dava a la jurisdicció militar les ofen-ses, orals o escrites, contra la unitat d’Espanya i l’honor de l’exèrcit. El moviment l’impulsà la Lliga Regi-onalista i aplegà partits situats a la seva dreta (els carlins) i a la seva esquerra (federals i republicans). En restaren al marge els partits dinàs-tics espanyols, pràcticament inexis-tents a Catalunya, els lerrouxistes i el moviment obrer. La Lliga pretenia convertir Solidaritat en un grup de pressió català a Madrid per arrencar concessions autonomistes. Convocades eleccions provincials i

generals el 1907, Solidaritat presen-tà candidatures a tot Catalunya so-bre la base d’un programa inconcret. La victòria electoral fou esclatant: 41 dels 44 diputats. Però malgrat l’èxit, aviat van aparèixer discrepàncies per la fragilitat i l’heterogeneïtat del moviment. El trencament es produí per l’acceptació de la Lliga de la nova llei d’administració local, en el qual el sufragi universal era substituït pel corporatiu, i per la seva oposició al pressupost de cultura de l’Ajunta-ment de Barcelona pel 1908, elabo-rat pels republicans. A les eleccions municipals de 1909, les esquerres i les dretes presentaren candidatu-res separades. L’actitud de la Lliga durant els fets de la Setmana Trà-gica i la consegüent repressió go-vernamental liquidà defi nitivament un intent històric d’unitat política del catalanisme.

J.C.L.

Amb el triomf de la revolució del 19 de juliol de 1936 s’expropi-

aren 163 ha al Marquès de Salt i 8 ha a Josep Vilaseca (administra-

dor del marquès).Després d’unes reunions amb el Sindicat de Pagesos, adherit a la CNT, el consell municipal acordà el

16 d’abril de 1937 autoritzar al sindi-cat agrícola la col·lectivització d’una part de la terra incautada: 22 ha aproximadament – una quarta part

7

saltencs, perquè fou l’únic indret on fou implantat un autèntic règim de col·lectivització agrària.

Agapit Alonso i Pont.

El camp en la revolució social

Carrer Ramon Acín

La retolació de nou d’alguns car-rers de Salt es porta a terme

després del 19 de juliol de 1936. I tots aquells vials que portaven nom de l’església es tragueren i foren reemplaçats per noms propis de la revolució. Així el carrer de Sant Antoni que era una via important a fi d’accedir a la població, el seu nou nom fou de Ramon Acín des de mitjans d’agost de 1936. Ramon Acín Aquilué fou un desta-cat militant anarcosindicalista d’Os-ca -30/08/1888 Osca, 6/08/36. Pro-fessor de dibuix a l’Escola Normal de magisteri d’Osca. Tenia amistat amb els militars de la república i

marxà a París després de fracassar la sublevació de Jaca (12/12/30). Era amic de Galán, el qual també tenia un carrer dedicat a Salt.El 1919 va fundar a Osca la revista Floreal.El 19 de juliol de 1936 Osca és conquerida pels rebels i Ramon Acín és afusellat a la tàpia del ce-mentiri el dia 6 d’agost de 1936.La mort de Ramon Acín causà una gran consternació en el poble, ja que exercí un magisteri actiu i conseqüent amb la seva profunda preocupació social. A més, el sector aragonès controlat per les forces republicanes era un exemple pels revolucionaris

eren de regadiu- i el consell prometé al sindicat unes grans facilitats a fi de posar-la en funcionament, prevista pel mes de juny del mateix any.

Cal dir que no totes les terres del terme municipal foren expropiades, ni tampoc tots els camperols treba-llaven per a la col·lectivitat, però sí que la consciència revolucionària estava en bona part de la societat i eren continus els missatges des de la Generalitat, p.e.: novembre de 1936: “regularitzeu l’intercanvií de productes”. I a partir de l’agost de 1937, la mateixa Direcció Ge-neral d’Agricultura de la Generalitat fa una crida als pagesos perquè no venguin en els mercats lliures que són fons d’especulació. I orientà els professionals de la terra a vendre per mitjà dels Sindicats Agrícoles.A partir dels fets de maig de 1937 les coses es complicaren, la buro-cratització fou total i la vida política molt més grisa. L’economia i ordre públic l’agafà de nou l’estat centra-litzat i la revolució fou desplaçada.

Agapit Alonso i Pont.

8

El Bosc dels miralls trencats

100 lectures a la Biblioteca Pú-blica de Salt

…No sabeu l’alegria que produeix anar a …Salt…a qualsevol indret del país a parlar del teu llibre, que han llegit una colla de persones interessades a fer-te un munt de preguntes...Jaume Cabré.Som lectors que des de fa nou anys ens trobem un dijous al mes per compartir les refl exions al vol-tant d’una mateixa lectura.Per celebrar haver arribat a aques-ta xifra de cent llibres comentats hem volgut fer una trobada espe-cial al voltant de la lectura del llibre de Jaume Cabré “La Matèria de l’esperit”, que ens ha servit per fer una refl exió coral del camí recorre-gut. Ja no som els mateixos lectors que el novembre de l’any 2002 ens trobàvem per primera vegada per comentar el llibre de Tracy Chevali-er “La Noia de la perla”. Hem cres-cut, hem estat capaços d’afrontar textos viscuts prèviament com a difícils, però que un cop llegits amb tranquil·litat i compartit amb altres lectors, han passat a ser part de nosaltres mateixos.Serveixi avui aquesta columna com a excusa per convidar-vos a venir a la biblioteca i compartir amb nosal-tres les properes lectures. També us convidem a llegir aquestes cites de “La Matèria de l’esperit”, com a subtils aforismes sobre la lectura li-terària i l’art en general.

ARTSaben (les obres literàries) que l’experiència estètica permet rela-tivitzar la realitat i apropar-se a la utopia. ..L’art viu de la tensió entre realisme i idealismeLa poesia és un dels cims que jus-tifi quen el progrés de les persones i les comunitatsEls escriptors i els lectors, els ar-tistes i els receptors de l’art són persones lliures i que lluiten per continuar essent-hoLlegir, escriure, pintar, dansar, can-tar, esculpir, compondre, traduir, interpretar…són gestos decidits i valents, quasi sempre plaents, cap a la lucidesa

OBRA LITERÀRIACada obra literària serva un miste-

ri, el seu joiell particular, un cofre ocult als tafaners, als impacients i els arrogantsL’escriptor vol que el llenguatge es converteixi en una arma feridora, capaç de suggerir, de fer inventar, d’emocionar, d’estabornir el lector al mateix temps que li ofereix mons, personatges, paisatges, sentiments, raonaments, dubtes, vacil·lacions, somnis… Només amb la paraulaAmb l’escriptura m’hi va la vida (J. Cabré en rebre el premi d’Honor de les Lletres Catalanes)

LECTURA LITERÀRIALa lectura d’una obra literària és el viatge pel món proposat per l’escriptor i, sobretot, per l’estil i la llengua que ens són ofertsEl lector incipient de literatura un moment o altre fa un descobriment extraordinari: un dia s’adona que està llegint un llibre el tema del qual no li interessa; però tanmateix no pot deixar-lo estar. S’adona, de sobte, que llegeix pel gust de llegir perquè el text està ben escrit. Està descobrint el fenomen de l’estil; està descobrint el fet diferencial de la literatura, del text literari, és a dir, del text que no ha estat escrit ni llegit perquè hi ha un tema que ens interessa, sinó perquè hi ha un estil, el de l’autor, que es comunica al lector mitjançant temàtiques di-verses. Aquesta mena d’epifanies està reservada només als lectors de literaturaEl lector és o tendeix a ser una per-sona refl exiva, que vol fugir de la banalitat, és una persona amb ca-pacitat d’introspecció, amb una vida interior; és una illa en la nostra soci-etat. Lectors del món, unim-nosAmb el suggeriment i amb l’harmo-nia de l’estructura, amb les formes belles, amb el ritme precís, amb la remissió a altres lectures, amb la capacitat narrativa…accedim a noves veritats. Quan dic nosaltres, m’estic referint a persones amb ca-pacitat de refl exió : persones que, per resumir-ho, tenen consciència de la pròpia mortL’estil és tema; l’estil, en literatura, és signifi cat. En Literatura, tot ens remet a l’estil. L’estil és l’escriptor. És l’indret on s’entrelluca la seva

ànima i ve il·luminat no tant per les coses que explica el novel·lista sinó per com explica les coses que explicaI és per l’estil que som transfor-mats com a lectors. Llegir, aquest acte tan seriós, es pot aprendre sol, però el bon mestre sap que ha de vigilar que els nens creixin com a lectors fent lectures pausades per aprendre a identifi car la seva veu interior que llegeix…En no-saltres, aquest narrador ancestral queda fi xat en la veu de la mare o del pare, o de la mestra o l’àvia (jo diria també amb la bibliotecària) que, quan érem menuts, ens ex-plicava històries que ens empas-sàvem amb els ulls, les orelles i els narius esbatanats per l’interès, profundament afectats per l’estil, ja que captàvem qualsevol canvi de to o qualsevol ritardanto i ens era evident, malgrat que no havíem estudiat retòrica, que aquests trets estilístics tenien valor signifi catiuUn clàssic en literatura, en art, per George Steiner : …Ens llegeix a nosaltres més que nosaltres el lle-gim…No hi ha res de paradoxal, ni encara menys de mític, en aquesta defi nició : cada vegada que l’abor-dem, el clàssic ens interrogarà. Desafi arà els nostres recursos de coneixement i intel·lecte, de ment i cos…El clàssic ens preguntarà sobre nosaltresRellegir, encara més que llegir, su-posa tenir voluntat prèvia de refl e-xió. Suposa saber que els camins interiors no tan sols són transitables sinó que es mantenen sense males herbes malgrat el pas del temps, cada cop més enriquits per detalls de paisatge que la maduresa hu-mana i intel·lectual t’hi fan veureQuan, a l’edat adulta, hom domina l’art de no marejar-se per la insatis-facció de les lectures que sí que mai no ha fet ni podrà fer, comença a ser capaç de llegir més pausadament i també comença a aprendre a rellegir aquells textos que mereixen la relec-tura. Podríem dir que aquest lector està assolint la serenitat lectoraEscriure és llegir a poc a poc un text que no hi era i ara ja hi és. És llegir un text que tu tens dins l’ànima.

Jordi Artigal

9

Entreorelles

J- Com anem?, Quimet.Q- Anem fent, Josep, no em puc

queixar. Mentre les cames vagin aguantant, la resta anirà seguint.J- Ja has fet la caminada per les Deveses, avui?Q- Doncs sí, Josep, i mentre ca-minava he recordat la llegenda que va explicar i publicar la entitat saltenca SERS, a la revista de La Farga, l’any 1986, sobre el geperut de les Deveses.J- Una llegenda?, i de les Deveses de Salt? No recordo pas haver-ho llegit enlloc això. Fes-me cinc cèn-tims del geperut aquest.Q- Dóna la casualitat que aquest any 2011 es compleixen els vint-i-cinc anys de la seva última aparició i es-perem que no passi res de dolent.Mira Josep, t’explicaré textualment el que es va publicar a La Farga so-bre el geperut de les Deveses, co-mentat per un exsecretari de l’ajun-tament que va embogir i el varen internar al psiquiàtric. Diu així:“Sé que per la ment humana mol-tes vegades és més senzill roman-dre en la ignorància que conèixer, i jo no tindria cap necessitat d’expli-car-vos aquesta història si no fos que ELL existeix, que ja és a punt de complir-se els vint-i-cinc anys de la seva darrera aparició i que la consciència m’impedeix de callar.Tots haureu sentit alguna vegada, quan el capvespre us sorprèn a les Deveses, una sensació difícil de descriure: us gireu mirant enre-re tot escrutant les ombres de les arbredes, qualsevol soroll us so-bresalta, etc., i us trobeu caminant més de pressa del que és normal, sense torbar-se i intentant arribar als primers llums del poble com més aviat millor. Després, ja més calmats, interpretem que tot és fruit d’una excessiva imaginació, o bé, de l’exuberància de les pollan-credes del nostre parc. Ara us puc dir amb tota seguretat que no. Que hi ha una causa real per espantar-se i que durant els propers mesos cal que tots els saltencs anem molt alerta, aquest afer ja ens ha costat molta sang i, curiosament, ens en-testem a ignorar-lo.De fet, jo era secretari de l’ajun-tament abans que m’internessin

sense gaires raons al Psiquiàtric, i maleeixo sempre aquell dia que em vaig posar a catalogar els ar-xius parroquials i els de la Casa de la Vila, i em vaig entestar a com-prendre les anòmales inscripcions que en el llibre de baptisme i el d’enterraments hi ha relatives a un Jesús Vila i Parés, ho veureu tot seguit: - El dia 19 de setembre de 1786 (ara fa 225 anys) va ser bate-jat amb urgència en Jesús Vila, de pares desconeguts i trobat aban-donat a la porta del mas Llorenç. - L’endemà aquest nadó va morir i va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri, que abans era al davant de l’església parroquial, segons consta en el llibre de defuncions de l’any. - El 21 de setembre de 1786, consta en el registre de denúncies de l’ajuntament que el campaner va trobar la tomba de l’infant (a terra) profanada, sense el cadàver i vol-tada d’infi nitat de petjades <<com de rata>>. Sembla que l’afer va portar cua, perquè un dels acords del Ple de l’Ajuntament del 18 de novembre va ser el d’encarregar a l’agutzil que dos dies a la setmana es dediqués a netejar el cementiri de salvatgines.A primera vista, tot plegat només sembla una narració ben cafre, i així ho vaig creure jo al comença-ment. Més tard, però, em va intri-gar una petita nota que hi havia al peu de la inscripció de defunció, deia: <<Que Déu l’ajudi a obtenir el repòs etern i allunyi aquesta ma-ledicció de la nostra parròquia>>.A partir d’aleshores he trobat una constant en els arxius municipals, cada vint-i-cinc anys comencen a succeir fets inexplicables i tràgics; el primer cas va ser el 12 d’octubre de 1811, quan el masover de mas Devesa va ser trobat a l’albada pels carrers del poble, amb els ulls esglaiats i ple d’esgarrapades molt profundes. Va morir al cap de tres dies tot murmurant una estranya història d’un geperut que havia tro-bat al Bagant d’en Domènec, de proporcions gegantines i acompa-nyat d’un estol immens de rates, i que l’havia atacat.El pas següent va ser l’estiu de 1836, quan amb pocs dies de di-

ferència quatre noies de 17 i 18 anys van desaparèixer i van ser retrobades, al cap d’una setmana, vives però desfi gurades; totes van donar a llum uns éssers mig rata mig home, amb una curiosa pro-tuberància a l’esquena (com un gep). Aquestes noies van morir al cap de poc i van ser exorcitades per un dominic de Barcelona que es va desplaçar al nostre poble a petició del bisbe. Totes van coin-cidir a explicar unes vivències al-lucinades: parlaven d’ELL, d’uns túnels a les Deveses i d’unes ra-tes, moltes rates.Més greu va ser encara la terrible pesta que va fer morir 20 criatures de Salt la tardor de l’any 1861. La diagnosi dels metges era <<pes-ta bubònica>> i l’atribuïen a una plaga de rosegadors sense pre-cedents que va assotar el poble per aquella època. Cal dir que en el llibre d’acords de l’ajuntament hi fi gura una pista molt signifi cati-va, diu <<Un escamot d’Artilleria de Girona ha hagut de fer acte de presència a la Vila per apaivagar la indignació del poble contra EL GEPERUT>>.No voldria cansar-vos, ja ho ve-ieu, més tard van morir, horrible-ment mutilats, dos menerons. Al cap de vint-i-cinc anys (el 1911) va desaparèixer una família que el capvespre havia anat a fer llenya a les Fonts. El 1936 una munió de rates i <<un fascinerós deforme>> (segons diu el Llibre d’acords de

10

Entreorelles

Un teatre a la consciència

l’ajuntament) van atacar el nou escorxador del Pont del Molí i en una nit van sacrifi car i destrossar 80 caps de bestiar.Sé que em moriré aviat i que és molt difícil que pugueu arribar a creure un pobre boig, però sobre-tot, pel que més estimeu, aquest any no aneu el capvespre a Les Deveses. ELL hi és i cal evitar com sigui una nova desgràcia.Esperem que el nou ajuntament,

ara que va recuperant les Deveses, descobrirà algun dia l’amagatall del monstre i ens podrem desem-pallegar d’una vegada d’aquesta amenaça, que, encara que no ho vulguem saber, viu al nostre poble i espera cada vint-i-cinc anys per renéixer.”J- Carai Quimet, ara sí que m’has fet posar la pell de gallina amb aquesta llegenda.Q- No em diguis que has agafat por

i no aniràs a les Deveses? Pensa que l’únic geperut que veuràs serà algun hortalà (o no hortalà, si és molt cap al capvespre) que torna cap a casa amb el sac de les ce-bes i verdures a l’esquena.J- De totes maneres, Quimet, m’ha agradat molt aquesta història. Q- Apa, Josep, vaig tirant cap a casa, ja ens veurem demà.

Manel Oliveras

Un racionalista creu que l’home té algunes idees que ja són a

la consciència abans de qualsevol experiència. En canvi alguns fi lò-sofs, com Aristòtil, creuen que no hi ha res a la consciència que no s’hagi experimentat prèviament pels sentits. És l’Empirisme, i els seus fi lòsofs, principalment brità-nics, els ‘fi lòsofs de l’experiència’. David Hume, durant el segle XVIII, n’és el màxim representant. Un empirista vol obtenir tot el conei-xement del món a través del que ens diuen els nostres sentits. No tenim idees innates, no sabem res d’aquest món abans d’haver-lo vist. Si tenim una idea que no es relaciona amb fets experimentats, és una idea falsa. Hume s’obliga a ordenar totes les construccions fi losòfi ques anteri-ors i proposa retornar a l’experièn-cia espontània del món. A la seva època, com encara avui, molta gent creia en els àngels. Però això no conté un raonament experimental i per tant és una imaginació. Les

impressions són les sensacions immediates de la realitat externa. Les idees són l’elaboració mental d’aquestes impressions. I sovint la consciència forma idees com-plexes (com la de l’àngel) a partir d’unes idees simples que no tenen correspondència física amb la rea-litat. La consciència talla i enganxa diferents imatges simples per cre-ar-ne d’altres de complexes, com un programa informàtic de disseny, i això ens enganya. És així com Hume proposa un mè-tode d’anàlisi basat en la desinte-gració de cada idea per investigar de quina impressió prové i si s’ha compost d’una forma que no cor-respongui a la realitat. L’anàlisi és el mateix per a les lleis de la na-tura. El que veiem és un fet que passa després d’un altre, però no la causa d’aquesta successió. L’expectativa que d’un fenomen en segueixi un altre és a la nos-tra consciència, no als objectes. I és el costum el que crea aquesta expectativa. Quan parlem de les

lleis de la natura parlem del que esperem. Un nen no neix amb una sèrie d’expectatives de com és i de com funciona el món, no té idees preconcebudes, i a diferència dels adults no s’estranyaria de veure una pedra fl otant. El fet que una cosa passi després d’una altra no vol dir que hi hagi necessàriament una relació causa-efecte. Hume no nega l’existència de lleis natu-

11

Un teatre a la consciència

L’any de la química

rals indestructibles, però com que no podem experimentar les lleis naturals per si mateixes, podem arribar a conclusions errònies. Le lleis naturals no són racionals ni irracionals, simplement són.Igualment, els racionalistes sem-pre havien cregut en la capacitat de la raó humana de distingir entre el bé i el mal. Però per Hume la raó no determina el que fem i diem, sinó que ho determinen els senti-ments. Actuar de forma responsa-ble no depèn de l’ús que fem de la raó, sinó de la profunditat dels nostres sentiments vers els altres. Els nazis, per exemple, van matar

milions de jueus amb idees ben clares.L’anàlisi que fa Hume de la cons-ciència humana ja va ser exposat fa 2.500 anys a l’altra banda del món per Buda. Buda veia la vida com una successió ininterrompu-da de processos mentals i físics que mantenen les persones en un estat constant de canvi. Molts racionalistes creien en una ànima humana immortal. Hume refusa la idea d’intentar provar la immor-talitat de l’ànima o l’existència de Déu. Era, per tant, un agnòstic. Com en el cas de l’àngel, formem un concepte de Déu a partir de

múltiples idees simples, com les de saviesa, intel·ligència o bondat. Sense aquestes idees simples no podríem haver construït el concep-te complex de Déu.Així doncs, la nostra consciència, el nostre jo, no és res més que una pila de percepcions diferents que canvien i se succeeixen amb rapi-desa. La consciència és un teatre on apareixen successivament les diferents percepcions, on es bar-regen amb una infi nitat de postu-res i variacions. És una màquina d’elaborar fantasies.

Joan Corominas

L’Assemblea General de l’ONU ha proclamat l’any 2011 com

l’Any Internacional de la Química per tal de conscienciar la població sobre els assoliments d’aquesta ciència i la seva contribució al be-nestar de la Humanitat. S’ha esco-llit aquest any perquè coincideix amb el centenari del lliurament del premi Nobel de Química a Marya Sklodowska (Madame Curie) pel descobriment dels elements radi i poloni, per haver aïllat el radi i per haver estudiat per primer cop la ra-dioactivitat.De Madame Curie en podríem par-lar en una altra ocasió. Va ser una persona extraordinària en tots els aspectes i s’ho mereix. I detallar totes les contribucions que ha fet la Química al benestar humà re-sultaria massa extens. Potser un altre dia en podríem citar algunes.Avui solament m’agradaria comen-tar el paper que ha tingut la Quí-mica en l’intent de conèixer l’Uni-vers. Els humans ens trobem entre dos abismes: l’abisme del que és immensament gran i l’abisme del que és immensament petit. El pri-mer ens el van començar a des-cobrir Copèrnic i Galileu i després els astrònoms del segle XX, que ens mostren la Terra com un punt insignifi cant en la negror grandi-osa de l’Univers. El segon el van destapar els químics del segle XIX descobrint-nos els ÀTOMS, les

partícules petitíssimes que formen tota la matèria de l’Univers.L’existència dels àtoms havia es-tat ja imaginada per dos fi lòsofs grecs del segle cinquè abans de Crist: Leucip i Demòcrit d’Àbdera. A ells els repugnava pensar que la matèria pogués tota sola crear-se o destruir-se. Deien que del “no-res” no es pot formar cap cosa i, inversament, que cap cosa que existeixi es pot convertir en “no-res”. Però això semblava en con-tradicció amb els canvis que po-dem observar constantment: cos-sos que es destrueixen (cremen, podreixen, evaporen…) i cossos que es formen (germinació de les llavors, creixement dels sers vius, formació dels núvols…). Per solu-cionar la contradicció van imaginar la matèria formada per unes partí-cules molt petites que són indes-tructibles i, per tant, eternes. I que aquestes partícules poden unir-se entre si formant els cossos i també tornar-se a separar i quedar lliures quan els cossos es destrueixen. Els cossos apareixen i desaparei-xen però les seves partícules es conserven. Per això les van ano-menar “a-tomos” que vol dir “sen-se divisió”, o sigui, indestructibles. Però, és clar, aquesta teoria era una elucubració fi losòfi ca sen-se demostració experimental i va quedar oblidada i substituïda per altres teories de fi lòsofs de més

prestigi com Aristòtil. Van haver de passar molts segles perquè la hipòtesi dels àtoms tor-nés de nou, però aquesta vegada amb base científi ca, o sigui a partir de dades experimentals. Primer va ser d’una manera intuïtiva per ex-plicar fenòmens tan corrents com, per exemple, les cristal·litzacions. ¿Com pot ser que evaporant ai-gua salada es formin cubs de sal tan perfectes?, ¿com pot ser que la matèria sàpiga geometria? Una possible explicació era imaginar la sal formada per petites partícules que, quan cristal·litza, es van col-locant ordenadament com les pe-dres d’un edifi ci.Un pas molt important el va donar a fi nals del segle XVIII el químic francès Lavoisier descobrint amb experiments que en les reaccions químiques –per exemple en el foc- encara que desapareguin subs-tàncies i se’n formin de noves ben

12

L’any de la química

Línies (de tren) paral·leles, o com no trobar-se mai

diferents –per exemple encara que la llenya es converteixi en cendra i gasos-, el pes total continua sent el mateix. Això concorda amb el que havien dit Leucip i Demòcrit: no varia el pes perquè els àtoms són els mateixos, s’han separat d’unes substàncies i s’han reagru-pat formant-ne unes altres.Fóra massa llarg citar aquí tots els passos experimentals que han portat a l’evidència dels àtoms i al coneixement profund de la seva estructura. Sabem que estan for-mats per partícules encara més petites: els protons, neutrons i electrons. Sabem que el nombre i col·locació d’aquestes partícules en els àtoms dels diferents ele-ments químics determina les se-ves propietats. Sabem que –com en un joc de nines russes- els

protons i neutrons estan formats per unes partícules encara més petites, els quarks, que s’atreuen amb una força molt potent que dóna estabilitat a l’àtom. Sabem perquè s’uneixen els àtoms entre si, les maneres com ho fan i la for-ça elèctrica que els manté units. Sabem que els àtoms –exceptuant els radioactius- es mantenen in-variables en tots els canvis, o si-gui que, per exemple, la immensa majoria d’àtoms del nostre cos ja existien mil anys abans de néixer nosaltres i continuaran existint mil anys després de la nostra mort. A partir de les llums característiques que emeten les diferents classes d’àtoms quan estan incandes-cents, sabem que el Sol i les estre-lles estan formats pels mateixos àtoms que hi ha a la Terra.

Però el més admirable és que tot aquest coneixement s’ha aconse-guit malgrat l’extrema petitesa dels àtoms. Són tan petits que el nom-bre d’àtoms continguts en 1 gram d’hidrogen o en 55,8 grams de fer-ro –aproximadament el pes d’una forquilla- es pot expressar amb un 6 seguit de 23 zeros. Costa d’imaginar un nombre tan gran. Si fossin euros i es repartissin entre els aproximadament 7.600 milions de persones que hi ha en el món, tocarien 78 milions d’euros per persona. No és cap broma, aquest nombre s’ha determinat per dife-rents procediments experimentals. ¡”Chapeau” per la Química, que ha estat capaç de penetrar en aquest abisme de petitesa !

Joan Serrat

Diuen que les (males) relacions entre Catalunya i Espanya po-

den acabar, un dia o altre, en un xoc de trens. Es tracta d’una metà-fora, naturalment, i si Espanya és mínimament civilitzada, per con-venciment o per conveniència, en metàfora restarà, el xoc de trens. Però mentre aquest dia no arriba contínuament podem comprovar, dia sí dia també, que aquests dos trens van, efectivament, un en una direcció i l’altre en direcció contrà-ria. I així, els punts de trobada i/o de coincidència són nuls.Podríem parlar de qualsevol tema, i en tots hi trobaríem aquesta dis-sintonia: des del futbol (ara mateix l’equip blanc no és líder de la Lli-ga perquè els àrbitres es veu que afavoreixen –vilment subornats, se suposa– l’equip blau-grana de Barcelona) a la llengua, per vari-ar (la penúltima, del doctor Rajoy, que troba que portar el plurilingüis-me estatal –i constitucional, comp-te!– al Senat, com es va fer excep-cionalment en el ple del dimarts 18 de gener, és una parida, una cosa que no es fa en “cap país normal”, atenció a l’adjectiu!).Però ens centrarem en un tema més ”normal”: el de les infraestruc-

tures ferroviàries, precisament, que estan íntimament relaciona-des amb l’economia, i aquesta, al seu torn, amb l’estructura estatal, que hem vist com últimament tant socialistes com pepistes no paren de parlar-ne en el sentit que això de les 17 autonomies és una cosa econòmicament insostenible i que per tant caldrà aplicar-los-hi un bon lifting: retallar-les, aprimar-les, subjectar-les, uniformitzar-les... o fer-les desaparèixer directament, com ha vingut a dir el Cervell de la FAES...En primer lloc, es veu que no re-corden que això que en diuen l’”Estat de les autonomies” és un invent SEU, de la política genuïna-ment espanyola, i que ningú els hi va demanar de fi car-se en aquesta bardissa, però que si ho van fer va ser amb la intenció, confessada o no, d’aigualir la realitat de les naci-onalitats històriques, reconegudes a la sagrada bíblica Constitució espanyola. Ara bé, si tanta nosa troben que fan, ja poden comen-çar a desmuntar-les quan vulguin (si no és anticonstitucional, ai las!), però més els val que ho fa-cin deixant tranquil·les les nacio-nalitats històriques... (O no: potser

seria l’empenta que els faria falta, a aquestes, per passar a la fase adulta d’Estats europeus).Però, tornant als trens: després de la bonica i molt gràfi ca estampa que vam veure el mes de desem-bre, amb la solemne inauguració de la via ràpida Madrid-València un dia i la trista inauguració l’en-demà de la línia també d’alta ve-locitat Figueres-París, a mitjan gener va haver-hi un cop d’efecte protagonitzat pels que reclamen l’Eix mediterrani ferroviari, en opo-sició (o en compensació, perquè la

13

Línies (de tren) paral·leles, o com no trobar-se mai

cagada ja està feta) al model ra-dial amb centre al putu quilòmetro zero madrileny (que no queda clar si vindria a ser el melic o l’ull del cul, en aquesta història). La qües-tió és que es tracta de dos models diferents, un d’ells rendible i l’altre ruïnós, en termes econòmics, però exactament a la inversa en termes polítics, i aquests es veu que són els únics que els importen als di-rigents estatals –siguin, aquests, titulars o reserves.En la conjuntura d’un Estat espa-nyol improductiu, amb uns índexs d’atur pels núvols, desacreditat

a Europa, marcat de prop i posat sota sospita, un grup d’empresaris, al voltant de Ferrmed, es van pre-sentar a Brussel·les, acompanyats d’alts representants polítics d’An-dalusia, Múrcia, País Valencià i Catalunya, per escenifi car la volun-tat unitària d’instal·lar una línia de tren d’ampli europeu que connecti directament Andalusia amb el nord d’Europa (i viceversa: l’entrada, his-tòrica, d’Europa fi ns al sud d’Espa-nya!..., i presumiblement algun dia fi ns a l’Àfrica per sota el mar), i que ha de portar grans benefi cis privats i públics, segons totes les previsi-

ons. I bé: ¿quina va ser la resposta de JL Rodríguez Zapatero, aquest senyor que va boig retallant el dè-fi cit estatal a costa de la despesa social? La més absoluta fredor: in-diferència total.Així anem: uns amb una lògica, i els altres amb una altra, la seva; cara, estèril i absurda, però és la que coneixen, i no en volen conèi-xer d’altra. I dins d’aquesta “lògica”, representa que tots formem part de no sé quina Unidad indissoluble...

Fermí Sidera Riera

14

Viatge de 2n de Batxillerat i cicle formatiu de l’Espriu a Berlín

1r concurs de fotografi a matemàtica a l’Espriu

Treballant la intel·ligència emocional dels nostres alumnes

Els alumnes de 2n de batxille-rat i cicle formatiu han estat,

del 19 al 24 de febrer, a la capital d’Alemanya, Berlín.Van visitar els llocs més emblemà-tics de Berlín: El Reichstag, la por-ta de Brandenburg, la Unter den Linden, l’Altes Museum (amb el bust de la Nefertiti), el Pergam Mu-seum, la Postdamer Platz, la zona de l’edifi ci de la Sony, el Checkpo-int Charlie i els fragments del mur que resten.Des de Berlín van sortir a la veïna Postdam, amb el Palau de Sans-

souci (amb molts dels ra-cons més bonics amagats a causa del fred) i al camp de concentració de Sach-senhausen.Han tornat convençuts d’haver vist una ciutat mo-derna que no vol oblidar la seva història, ni els mo-ments més deplorables ni els més lluminosos.L’estada a l’Hostel Pfeffer-bet només té una objecció, que és el menjar del sopar. Per la resta, l’edifi ci és nou, els espais agradables, les habitacions còmodes i els serveis correctes.Malgrat el fred (la tempe-ratura màxima de tots els dies va ser de -5º C i so-vint havien d’aguantar tem-peratures de fi ns a -12ºC), van caminar molt per la ciu-tat, van riure molt, es van conèixer millor,... una bona experiència per al comiat de la seva vida acadèmica a l’Espriu.

INS Salvador Espriu

El dimarts 8 de març es van lliu-rar els premis als guanyadors

del primer concurs de fotografi a matemàtica que s’ha celebrat a l’INS Salvador Espriu de Salt. La categoria de 1r i 2n d’ESO ha quedat deserta. La guanyadora dins la categoria de 3r i 4t d’ESO ha estat la Mariama Konteh i la gua-nyadora dins la categoria de batxi-llerat ha estat l’Ariadna Oliver.Les fotos presentades estan ex-posades a l’entrada de l’institut i posen de manifest la imaginació i la capacitat d’observació d’alguns

alumnes. Les imatges relaciona-des amb conceptes matemàtics han estat una sorpresa, perquè si hi ha qui diu que les matemàtiques animen totes les ciències, hi podrí-em afegir que les matemàtiques animen tota la vida, perquè no són res més que un llenguatge, un mit-jà d’expressió i de creativitat.Des del departament de matemàti-ques, volem felicitar tots els alumnes participants i donar la nostra enhorabo-na a les guanyadores del concurs.Animem tots els alumnes del cen-tre que vagin agafant idees de

cara al concurs que proposarem el proper any.

INS Salvador Espriu

La intel·ligència emocional inclou totes les capacitats que ens

permeten resoldre problemes rela-cionats amb les emocions i els sen-timents, tan propis com dels altres.El que pretenem amb aquest pro-jecte és que els alumnes siguin

persones emocionalment sanes, amb una actitud positiva davant la vida. A més, es vol aconseguir una bona expressió i control dels seus sentiments, que connectin amb les emocions dels altres i fi -nalment que prenguin decisions

adequades i a superar les difi cul-tats o confl ictes que sorgeixen de manera inevitable en la vida.Aquest projecte també fa incís en aconseguir un bon nivell d’autoes-tima i a tenir una imatge positiva d’ells mateixos.

15

Treballant la intel·ligència emocional dels nostres alumnes

Per tal de treballar tot això, els di-vendres a la tarda es porten a ter-me els tallers d’intel·ligència emo-cional. Cada cicle, en aquest cas d’educació infantil, escull els blocs que es volen treballar i es progra-men una sèrie d’activitats en fun-ció del tema escollit. Cada mestra té un grup d’uns quinze alumnes de diferents edats (de P3 a P5).Un dels temes que s’ha triat aquest any és “les diferències entre nosal-tres”. Una de les possibles activi-tats per treballar aquest tema és a partir del conte “El petó de l’Anto-nieta”.

COM HO FAREM?Explicarem el conte “El petó de l’Antonieta” amb els titelles. Haurem de tenir en compte el que li passa a l’Antonieta i aplicar-ho al titella de la marieta: quan l’Anto-nieta es pinta de color vermell, la pintarem amb el retolador velleda i quan es posa a ploure l’esborra-rem amb la tovalloleta.Quan va a casa de la modista li posarem el paper de seda per ves-tit (enganxar-lo amb els dos go-mets).Quan el grill li fa un petó la torna-rem a pintar vermella.Acabat el conte, tindrem una con-versa amb els alumnes per tal de valorar si han entès la història. Es faran preguntes relacionades amb el seu contingut i remarcarem que les diferències no s’han de veure com quelcom negatiu sinó positiu.Seguidament, es pintarà la cara dels nens i nenes amb taques vermelles o grogues en funció del color que escullin. D’aquesta ma-nera, veurem que tots tenim gus-tos i opcions diferents.

EL PETÓ DE L’ANTONIETAL’Antonieta és una marieta de co-lor groc. Al jardí on viu, la resta de marietes són totes de color ver-mell. A l’Antonieta no li agrada ser diferent i intenta mil coses per ser com la resta de veïnes.Prova de pintar-se de vermell. Pri-mer es banya dins del pot i des-prés es dibuixa els punts negres un a un. “Que bé! Per fi sóc de co-

lor vermell!”Oh! De sobte, apareix un núvol gris i deixa anar una pluja tan forta que a l’Antonieta li marxa tota la pintura!L’Antonieta va fi ns a la fulla on viu la modista, al capdamunt d’un lli-moner, per fer-se un vestit vermell amb puntets negres ben bonic. Un cop llest, se’l posa i s’imagina com presumirà amb les amigues. Però quan marxa de casa la modista, patapam!, cau de dalt de l’arbre.-Què t’ha passat, Antonieta?- crida la modista.-Ai, ai, ai! –fa la marieta, adolorida a terra-. Amb aquest vestit no puc volar!Mentre es recupera de la pataca-da, l’Antonieta rumia sota una pe-dra de quina manera pot ser igual que les altres.De cop, se li acosta un grill molt elegant.-Hola! Qui ets, tu?-Sóc la marieta Antonieta.-Una marieta! Però si ets de color groc. Quina gràcia!-Gràcia? – l’Antonieta se’l mira es-tranyada.-Sí, ets molt original. Ets del color del sol, com els grans de blat, i mai no et confondran amb la resta de marietes!-Ben mirat, és veritat. Quan em perdia de petita em trobaven de seguida.L’ Antonieta s’anima.-Potser sí que està bé, ser d’un al-tre color!-A més...- fa, tímid, el grill-, ets molt bonica...I sense pensar-s’hi li fa un petó.A la marieta Antonieta li ha agra-dat. És el primer petó d’amor de la seva vida, i de la vergonya que li fa... es posa vermella!(Tatano número 16 abril 2007. Text: Gemma Armengol)

Teresa Ferrer, Magda Vilà, Núria Pérez, Cristina Hernández, In-

grid Labian, Alba Llopart, Anna Sala, Gemma Gusiñe, Marta

González, Maria Pau Campillos, Fina Cañellas., (Mestres de l’Escola El Gegant del Rec)

16

Viure i conviure a Salt

Nova junta a L’AMPA del Salvador Espriu

El passat 25 de gener de 2011 es va celebrar una reunió de

l’AMPA del centre per tal de reno-var la junta de pares.Va ser una Assemblea General amb una signifi cativa i important assis-tència de mares i pares que dona-ven continuïtat a la junta sortint i es-cenifi caven una renovació natural.Tenint en compte la importància de la tasca de l’AMPA del centre, hem d’agrair als membres que han dei-xat la junta, representats per la seva presidenta, la Sra. Ester Company, el seu suport a la tasca educativa i la col·laboració indiscutible en totes les activitats en què se’ls ha dema-

nat la seva participació.Igualment, cal agrair la bona predisposició de la presidenta actual, la Sra. Oliveras, i de tots els mem-bres que l’acompanyen en la junta renovada.L’Espriu es benefi cia de l’esforç, la col·laboració i la implicació dels pares que han format i formen part de la junta. Aquest benefi ci arriba a tota la comunitat educativa del centre, els alumnes, les famílies i els professors.L’actual junta de pares està forma-da per:

Presidenta: Montse OliverasVicepresidenta: Marisa Casanovas Tresorer: Josep BellvehíSecretari: Jim McCulloughVocals: Encarna Ardila, Teresa Lo-renzo, Ino Gallegos, Esther Com-pany, Núria Heras

INS Salvador Espriu

Salt des de sempre ha estat un poble amb diferents fl uxos mi-

gratoris que han anat confi gurant el mosaic cultural que tenim en l’actualitat. Salt va començar un creixement demogràfi c al voltant dels anys 70, amb l’arribada massiva de perso-nes procedents de diferents regi-ons de l’Estat espanyol. Va passar, en poc més de 150 anys, de 350 habitants a 20.000 habitants. Des de l’any 1983, l’augment de pobla-ció es fa notar de manera desme-surada creixent per damunt de la resta de municipis de les rodalies. L’arribada de ciutadans d’origen Magrebí, d’Àfrica, de Sud- Amèri-ca, dels països de l’est i d’altres llocs formen un tapís on es poden comptar més de 80 nacionalitats, amb un índex que en l’actualitat frega el 42%.SALT és conegut per la seva mul-ticulturalitat, per les dones que, amb les seves vestimentes, donen color a uns carrers plens de co-merços, de transit, ....és conegut també per un munt d’ homes pa-rats a les cantonades, fent corran-da, asseguts en els bancs veient passar les hores...Salt ha deixat de ser un poble convertint-se en quasi una ciutat. Quan passem per certs carrers, ens sentim forasters,

ja no trobem les nostres botigues de sempre, els nostres vestits..., ja no trobem gent coneguda, en certa manera hi ha carrers que semblen bocins extrets d’un altre país, i no-saltres ens hi sentim deshabitats.És preocupant l’arribada d’un nom-brós grup de joves agrupats i sen-se control que viuen en situació de fragilitat social, aquests grups tenen moltes difi cultats per tenir accés a l’ensenyament obligato-ri, tampoc es poden incorporar al mercat de treball, la qual cosa fa que rondin pel poble sense ofi ci ni benefi ci. Aquestes bandes són les que moltes vegades generen inse-guretat als ciutadans. La manca d’ajudes socials i de dinamització en algu-nes comunitats de veïns generen enfrontaments entre ells, prova d’això és el fet de com gestio-nar les necessitats de la comunitat de veïns, si al-gun d’ells no contribueix a pagar les gestions, la neteja, els desperfectes... els serveis de llum, ascen-sor ... La senyora Pilar viu en un edifi ci on només hi viuen dues persones autòctones d’edat força avençada (una amb no-

ranta anys, l’altra poc li falta), elles s’encarreguen de pagar les factures de l’ascensor, ja que el necessiten perquè no poden pujar escales, la darrera factura pujava a 1.500 eu-ros!!!, qui ajuda les persones grans que cobren els mínims i es troben en aquestes situacions? La manca de col·laboració, la no adaptació per part d’alguns nousvinguts fa la con-vivència i la cohesió social difícil.TOTHOM TÉ DRET a tenir DRETS, però també cal fer els DEURES. Ara toca al govern, als polítics, als serveis socials... “or-ganitzar i endreçar la casa”.

Júlia Pujolràs Casadevall

17

Crònica excursió a THUIR-El Rosselló

La meva gossa no ha criat mai. Li sortiran tumors a les mames?

Com ja és costum, la sortida a les 8 del matí. Tothom puntual.

Recollim la gent que ve a l’excur-sió i anem en direcció al restaurant “Sancho Panza” de Figueres, on fem un bon esmorzar per agafar forces pel viatge en direcció a Thuir. Arribats a les caves Byrrh, comencem la visita guiada on podem veure la magnitud de les botes a diferents nivells, i l’últi-ma va ser la bota de roure més gran del món: més d’un milió de litres. Fa més de cent anys, els germans Violet s’instal·len a Tuïr. Simon Vi-olet elabora la fórmula dels vins aromatitzats amb plantes. Un se-gle de tradició i una traça inigua-lada constitueixen els fonaments de la llegenda de Byrrh. El secret d’elaboració es basa en una dosi-fi cació enginyosa d’aromates i de plantes que dóna a cada producte la seva subtilitat. Aquesta alquímia es produeix durant un envelliment molt atentiu dels aperitius. Aquest

extraordinari treball ha permès d’obtenir el prestigiós label: “Site Remarquable du Goût” (Lloc molt famós pel gust). L’estació de ferrocarrils, creada en els tallers de Gustave Eiffel al segle XIX, va quedar en activitat fi ns al mes de febrer de 1989. Avui queda com a testimoni de les ambicions de la família Violet per al Byrrh.Acabada la visita pugem al bus en direcció a la Jonquera, al bufet lliure de l’Escuredo, on tothom pot menjar el que vol donada la quan-titat de plats que hi ha per escollir, un total de 180. Acabat de dinar, hi ha temps lliure, però aquest no ens acompanya ja que cau l’aigua a samals. Parlant amb l’Antònia (la guia) es decideix anar al museu MUME, museu memorial de l’exili. Unes quantes persones baixen del bus per visitar-lo.La Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya és una iniciativa del Memorial Democràtic i agrupa diferents espais que han estat testimoni de la nostra histò-ria recent. L’objectiu principal és la recuperació d’ un patrimoni memo-rial –tangible i intangible– repre-sentatiu de la lluita i els confl ictes per a la consecució dels drets i les llibertats democràtiques del nostre país durant el període que abasta la proclamació de la II República fi ns a la transició democràtica.La Xarxa d’Espais de Memòria està formada per un conjunt patrimonial heterogeni d’espais, des d’itinera-ris a centres d’interpretació, pas-sant per fi tes, vestigis, patrimoni

recuperat in situ, etc. El treball en xarxa sobre la història i la memòria d’aquests espais els ha convertit en veritables llocs de record, de refl e-xió i d’homenatge, i especialment, els ha transformat en instruments vius per a la divulgació històrica i la pedagogia social.Acabada la visita tornem en direc-ció a Salt amb forta pluja. Arribats a Salt ja no plou i així acabem la sortida d’aquest dijous 17 de fe-brer. Fins a la propera sortida.

Antoni Moiset

És una creença errònia pensar que, pel fet de no haver criat

mai, a la nostra gosseta li hagin de sortir tumors mamaris, i que per tant, la millor manera d’evitar-los és fer-la criar com a mínim un cop a la seva vida.De fet, està demostrat que la mi-

llor manera d’evitar l’aparició de tumors mamaris és esterilitzant el nostre animal quan és jove. Fer-ho durant el primer any redueix en aproximadament un 90% la pos-sibilitat de desenvolupar tumors. Aquest efecte “protector” de l’este-rilització va disminuint a mida que

avança l’edat de l’animal i a par-tir d’aproximadament el quart zel (uns 2 anys de vida) desapareix, de manera que si esterilitzem l’ani-mal passat aquest període, ja no actuarà de manera benefi ciosa en la no aparició de tumors mamaris.Un dels factors que sí que infl ueix

18

La meva gossa no ha criat mai. Li sortiran tumors a les mames?negativament i que per tant afavo-reix l’aparició de tumors mamaris és la utilització durant la vida de la nostra gosseta de medicaments per inhibir el zel. Utilitzar-los de manera repetida, a part d’altres efectes secundaris, predisposa a patir tumors mamaris.Quan detectem un petit nòdul a les mames de la nostra mascota (ja si-gui a casa o bé en un control veteri-nari rutinari) és important tenir clar que independentment de la mida es pot tractar d’un procés tumoral del que no sabem si és benigne o no, i que és important actuar amb certa celeritat per evitar la dissemi-nació. Cal recordar que les gosses tenen 5 mames a cada cantó i que estan connectades via sanguínia i via limfàtica. Així doncs, les cèl-lules tumorals poden estendre’s a altres mames veïnes, de manera que caldrà extirpar-lo al més ràpid possible, independentment de la mida. És recomanable, doncs, acudir al veterinari quan detectem qualse-vol nodulació al teixit mamari de la

nostra mascota. Se’ns recomana-rà una extracció quirúrgica àmplia del nòdul o nòduls per evitar que es pugui escampar i també una ra-diografi a de tòrax prèvia al procés per descartar que cèl·lules tumo-rals no hagin ja arribat al teixit pul-monar i hagin fet metàstasi, punt en el qual consideraríem que el tumor s’ha escam-pat massa. També és important pren-dre mostres del teixit i analitzar-ho mitjançant una bi-òpsia per saber si parlem d’un tumor benigne o maligne i tenir un pronòstic per la salut de la nostra mascota i decidir si cal algu-na teràpia més.En resum, quan detectem un bony a les mames de la nostra mascota, per petit que sigui, caldrà acudir al

veterinari i plantejar-nos una pos-sible cirurgia, sense demorar-la en excés per evitar que si és un pro-cés tumoral s’escampi per la resta de les mames (així podrem evitar cirurgies més àmplies) i sobretot, evitar que arribi al teixit pulmonar.

Informació proporcionada per Vetxarxa

19

Quin món tan perdut! Històries d’en Xico i d’en Tonet d’Àngel

Vergés i Gifra.El dia 25 de març va tenir lloc a l’Ajun-tament de Sant Miquel de Campma-jor la presentació del llibre: “Quin món tan perdut! Històries d’en Xico i d’en Tonet” (autoedició de l’autor). Es tracta d’un llibre escrit pel banyolí Àngel Vergés i Gifra, mestre, llicen-ciat en fi lologia catalana i autor de diversos llibres que divulguen el lle-gendari de les comarques gironines. Vergés recull en aquest llibre les vi-vències de dos ancians de noranta anys que durant la Guerra Civil es van amagar a la serra de Portelles i dels seus records del servei militar

en una època en què les ferides de la Guerra Civil encara no havien ci-catritzat. El llibre està agrupat en diversos capítols temàtics, on a més de re-collir les vivències dels dos avis es recull molt de material etnopoètic: llegendes, rondalles, contarelles, acudits, que ha recollit en diversos capítols com: “El cant del cucut”, “La guilla a bateig!”, “Serps i ser-pents”, “la Por”... El llibre compta amb il·lustracions de Josep Estarriola, pintor de Sant Miquel de Campmajor i amb una bona colla de fotografi es extretes d’àlbums familiars. El llibre enceta una col·lecció que porta per títol “Lletres de Travertí” i que pretén recollir històries de tradició oral. En aquest blog podreu seguir-lo si us interessa: http://lletresdetraver-ti.blogspot.comVergés ha detectat com existeix un patrimoni oral de valor incalculable a la memòria de la gent gran i com molt d’aquest patrimoni no és valorat o es va perdent de manera gradual. “Tenim paisatges al nostre país erms de memòria...”. En aquests darrers anys el banyolí ha posat tots els seus esforços a recuperar i a recollir

les històries de molts informadors de primera i ha vist la necessitat de donar-les a conèixer. L’autor denun-cia a més la desídia de la nostra societat, embadalida per històries anodines: “Sabem les misèries i grandeses de la Belén Esteban i no sabem que el nostre veí va viure al bosc per no anar a la guerra i que hi va sobreviure gràcies a un com-panyerisme exemplar...” . En aquest volum i des del primer capítol al dar-rer, es nota l’estima que el seu autor té per aquest patrimoni oral tan im-portant que tenim.

C. T.

Quin món tan perdut! Històries d’en Xico i d’en Tonet

Consell de redacció

La denominació inicial de la revista La Farga va ser “La Farga - But-

lletí del Casal de Jubilats”, que es va mantenir fi ns al número 51 de de-sembre de 1983, i a partir del número 52 fi ns al 80 només amb el títol “La Farga - Casal de Jubilats de Salt”.És a partir del número 81, del mes d’octubre de 1986, que La Farga surt ja com a “Revista de Salt”. Per tant, amb aquesta que teniu a les mans hem arribat a les 200 revis-tes amb la capçalera registrada de “LA FARGA - REVISTA DE SALT”.Les seves pàgines estan obertes a tothom, tant a entitats com a parti-culars que vulguin aportar la seva col·laboració, informació, activitats o opinions diverses.Reiterem el nostre agraïment a

l’Ajuntament, la Diputació, la Ge-neralitat i a tots els anunciants que ens han estat fi dels, ja que sen-se ells no hauria estat possible la continuïtat de la revista.Com també, l’agraïment a totes les persones que al llarg d’aquests 31 anys han intervingut directament o indirectament en la redacció, publi-cació, administració i repartiment de la nostra revista, La Farga.Al mateix temps, i degut a un es-crit dirigit a aquesta Redacció sense identifi car-se el remitent, re-marquem que aquesta publicació, igual que la resta, té per norma no publicar cap escrit sense la identi-fi cació del seu autor.

Consell de Redacció

20

Dansalt 2011

Una hora del teu temps

NOU ESPIRAL DE SALT en col-laboració amb l’Ajuntament de

Salt organitzen diversos actes dins el festival DANSALT d’enguany.Dissabte 30 d’abril de 10:00 a 13:00 h. l’escola Nou Espiral de Salt obre les seves portes oferint classes gratuïtes per a tothom que tingui ganes de ba-llar (cal inscripció prèvia a la recepció de l’escola o trucant al 972 242 999)Hi haurà classes de iniciació a la dansa contemporània, fl amenco, hip-hop, dansa jazz, dansa orien-tal, salsa, entre d’altres.A més Xavi Cañellas (fi sioterapeu-ta-psiconeuroimmunòleg), oferirà una xerrada sobre dansa, alimen-tació i salut.

Dissabte 7 de maig a les 21:00 h. al Teatre de Salt.Es presenta l’estrena del 1r espec-tacle sorgit de la Formació Profes-sional en Dansa que CobosMika dur a terme al Nou Espiral.Tres creacions inèdites dels recone-guts coreògrafs Jordi Cortés, Elena Fokina, Peter Mika i Olga Cobos, interpretades pels joves talents de la “cantera” de CobosMika.SANT JORDINou Espiral tindrà una parada al passeig Ciutat de Girona de Salt on podreu informar-vos dels cur-sos i activitats de l’escola i us po-dreu inscriure a les classes gratuï-tes del 30 d’abril.

El dia 10 de febrer va tenir lloc a la Coma Cros una xerrada propa-

sada pel Servei de Centres Oberts , motivada per la preocupació dels educadors, mestres, policial local i altres entitats de Salt, en relació al que passa pels carrers d’aques-ta ciutat. No és la immigració, la diversitat cultural, les difi cultats de integració o la crisi que difi culta les possibilitats de trobar feina, el que ens preocupa més, encara hi ha un tema que ens crida més l’atenció i és la difi cultat dels pares en la ges-tió de l’educació dels fi lls, la manca de temps per a l’atenció i la super-visió del que fan, cal companyia i parlar , per reforçar el que està bé i animar, i també posar uns límits clars , sobre el que està malament i els perills que comporta, així com que en bejín conseqüències. La quantitat de nens i nenes petits i pre-adolescents que veiem per Salt a hores que no toquen i sense la su-pervisió d’algun adult que s’en faci responsable. Què fan tota aquesta mainada al carrer? Què pot passar amb aquests nens i nenes? Com s’eduquen, què poden aprendre dels referents que troben al carrer?, si els nens i nenes es devinculen tant de la familia com per trobar els seus referents al carrer, què els pot

passar?. Si no s’hi posa remei es pot convertir en un problema social greu on en més d’una ocasió hi ha hagut d’intervenir la policia.Per aquest motiu, vam pensar que estaría bé reforçar el missatge que volíem donar a través de la policia local, per tan els hi vam demanar i s’hi van avenir amb moltes ganes.La xerrada va ser preparada per en Lluis, policia local de proximi-tat, que va utilitzar missatges molt visuals perquè tothom ho pogués entendre, a través d’aquests mis-satges es va anar fent una refl exió sobre el que pot passar quan els nens per manca de control comen-cen a fer bretolades, delinqueixen, fan actuacions intimidatories en grup, també vam refl exionar sobre quin és l’ambient de Salt i com pot ser que els nens i nenes busquen els seus referents en el carrer, fi ns on poden arribar les conseqüènci-es de fets d’aquest tipus?El títol de la xerrada va ser: “Una hora del teu temps” i les pregun-tes que s’hauríen de respodre els pares són les següents: On són?, amb qui són?, què estan fent?.Si com a pares i mares ens fem aques-tes preguntes i no les sabem respon-dre, cal que ens preocupem i que ens plantegem si hi estem dedicant aques-

ta hora, imprescindible, del nostra temps a l’educació i atenció dels fi lls.La assistència va ser important, uns 80 pares i mares. Fer de pares no és fácil i en un entorn com el de Salt pot-ser encara ho tenim més complicat, ja que hi ha elements de risc al carrer que no controlem, però que els nens i nenes hi entren en contacte. Molts factors ens estressen i ens distreuen de la funció principal de pares i mares que és la de educar amb valors posi-tius, tenir cura d’uns horaris adequats , en el son, l’esbargo, el menjar , les obligacions escolars i de lleure… i so-bretot saber, no tenir por en controlar amb qui van i què fan quan no estem amb ells, ja que en base això, és com construim la diferència entre el que els hi és bo i el que no. La intenció del centre obert de Salt amb aquesta xerrada va ser la de apropar-nos als pares i mares i par-lar amb ells, preocupar-nos junts de les necessitats dels seus fi lls i fi lles. Continuem tenint aquest objectiu i per tant disposats a continuar treba-llant al costat de pares i mares, mes-tres, educadors i policia de Salt.

EQUIP CENTRE OBERT DE SALT

A més hi haurà actuacions diver-ses dels alumnes de l’escola.

21

Nou Arxiu Municipal de Salt

Salt s’adhereix al projecte ‘Apropa cultura’

El Museu de l’Aigua obre les seves portes

L’Ajuntament de Salt, a través del teatre, s’ha adherit al pro-

jecte ‘Apropa cultura’ per facilitar

l’accés a la cultura a col·lectius amb risc d’exclusió. La iniciativa permetrà que usuaris de centres i serveis socials accedeixin a es-pectacles culturals del teatre a baix preu.‘Apropa Cultura’ és un programa socioeducatiu adreçat als centres socials que treballen amb perso-nes en risc d’exclusió social afa-vorint la igualtat d’oportunitats i la inclusió facilitant l’accés d’aquests col·lectius a gaudir, per un preu molt reduït, dels concerts i es-pectacles de teatre i dansa que formen part de la programació ha-

bitual d’equipaments culturals del territori català.El programa és una iniciativa de-senvolupada per l’Auditori de Barcelona i impulsada pel Depar-tament de Benestar Social de la Generalitat perquè es faci extensiu als teatres i auditoris de tot Cata-lunya. S’adreça per una banda a associ-acions, institucions i centres que treballen amb persones sense re-cursos i amb difi cultats d’integra-ció social, i d’altra banda a asso-ciacions de l’àmbit social i /o de la salut.

El dia 26 de març, a les 12 del migdia, va tenir lloc la inaugu-

ració del nou Arxiu Municipal de Salt. Aquest nou equipament, que fi ns ara es trobava repartit entre l’edifi ci de l’ajuntament i l’edifi ci de la cooperativa del carrer Major, s’ha traslladat a les Naus Guixeres, darrere de la Coma Cros, en unes

instal·lacions modernes, àmplies i que complei-xen tots els requeriments que, en matèria d’arxius, necessiten unes instal-lacions d’aquestes carac-terístiques.El nou arxiu, que ha res-pectat l’arquitectura fabril, compta amb 600 m² dedi-cats a dipòsits de docu-mentació en paper, però també gràfi cs i audiovisu-als, sales de tractament de la documentació i una àmplia sala de consulta perquè tothom que ho desitgi s’hi pugui apropar a descobrir una mica més la història de Salt o fer els seus treballs d’in-vestigació i recerca.L’any 1985, després de la indepen-dència de Girona, es va veure la necessitat de dignifi car el patrimoni documental de Salt i el consistori d’aquella època va habilitar un es-pai al segon pis de l’ajuntament per a l’arxiu. Aquest local, però, amb el

pas del temps es va quedar petit i la documentació es va haver de repartir en tres locals diferents, la qual cosa difi cultava la gestió tant de l’arxiu com de la documentació i el servei que s’oferia al mateix ajun-tament i a la ciutadania.Aquest nou arxiu permet millorar els serveis que ha d’oferir un arxiu, així com la possibilitat d’ampliar els seus fons i posar-los a dispo-sició de totes aquelles persones interessades en el patrimoni docu-mental saltenc.

El nou Museu de l’Aigua de Salt, situat a la nau Kropotkin de la

Coma Cros, va ser inaugurat el 18 de maig passat. El Museu vol do-nar a conèixer al visitant la impor-tància de l’aigua, des de la seva composició química fi ns a l’actual recerca en altres planetes, pas-sant pels diferents estats en què la

podem trobar. A través d’un recor-regut descobrim la importància de l’aigua per a la fl ora, la fauna, la natura i l’home, des de la creació de la vida a la Terra fi ns a l’ús que n’ha fet la humanitat al llarg dels segles.A més, aquest Museu il·lustra de manera educativa el fet diferencial

que va fer que la població de Salt emergís al costat de Girona gràci-es a l’aprofi tament dels recursos que li proporcionava l’aigua, con-cretament la sèquia Monar i el riu Ter, amb l’aparició d’una emergent agricultura i, més tard, la implan-tació de les fàbriques tèxtils i les centrals elèctriques.

22

Salt tindrà un centre de tecnifi cació esportiva en piragüisme a la pilastra

Nova xarxa d’itineraris al parc de Les Deveses

L’Ajuntament de Salt va inaugu-rar el 19 de març passat la nova

xarxa d’itineraris que s’ha condici-onat al Parc de les Deveses. Les quatre noves rutes que s’han senya-litzat surten totes del nou Museu de l’Aigua, es reparteixen per entrar al parc per cadascun dels seus quatre accessos des del nucli urbà i estan pensades per a tot tipus de públics. La creació d’una xarxa d’itineraris al Parc de les Deveses forma part del desenvolupament del Pla es-pecial del parc que l’Ajuntament va aprovar a fi nals de 2009. En el Pla es defi neixen els eixos d’entrada al parc des del nucli urbà de Salt i s’adeqüen diferents punts d’interès en cadascun d’aquests eixos per donar a conèixer els valors naturals

i culturals de l’espai. Les obres de condicionament han suposat una inversió de 230.000€ que s’han fi -nançat amb fons estatals.Cadascuna de les rutes s’ha anome-nat amb un dels noms dels quatre per-sonatges protagonistes de la llegenda saltenca “La Nimfa i el gegant del Rec”. Així, hi ha la ruta de Mifegínia, la de El Fill del Tro, la de El Fill de la Muntanya i la del Pelut de la Pilastra.Els itineraris inclouen els cartells, una passarel·la de fusta, un tall geològic i l’arranjament d’alguns punts per fer-los accessibles en cadira de rodes. De les quatre rutes senyalitzades, dues són de curta durada pensades per a passejar un matí en família i les altres dues són de llarga durada per a un dia d’excursionisme.

L’actuació s’ha complementat amb la portada d’aigua potable a l’àrea recreativa del Pla dels Socs i amb la instal·lació d’una caseta d’infor-mació davant l’antic escorxador.

Salt tindrà un centre de tecnifi -cació esportiva en piragüisme

a La Pilastra. Les noves instal-lacions del parc d’aigües braves, que estan incloses dins la xarxa

de tecnifi cació esportiva de Cata-lunya, permetran la pràctica de les disciplines d’estil lliure i eslàlom. Aquest nou equipament esportiu permetrà millorar les condicions

de l’espai on el Club Piragüis-me Salt-Ter porta a terme les activitats d’iniciació, entrena-ments de l’escola de piragüis-me i puntualment de competi-cions esportives. Una vegada fi nalitzades les obres, l’enti-tat disposarà d’unes instal-lacions en condicions per a la pràctica esportiva del pira-güisme d’aigües braves, tant per a la modalitat d’eslàlom com per a la pràctica de l’estil lliure o el kayak freestyle. El parc d’aigües braves de la Pilastra s’està construint

al braç dret del riu Ter i l’actuació es porta a terme en un espai d’uns 300 metres quadrats de la llera del riu. En aquesta zona, s’hi ha-biliten estructures naturals per for-mar ressalts hidràulics i defl ectors que permetran accelerar el cabal i la velocitat de l’aigua del riu en aquest tram, necessari per a la pràctica de la modalitat d’aigües braves. També es condiciona un camí de servei al marge dret del riu i es construeixen diferents em-barcadors. Les obres es complementen amb una actuació de recuperació ambi-ental que permetrà eliminar arbres i d’altra vegetació d’espècies no autòctones per altres d’espècies autòctones. També es recuperen i estabilitzen els marges fl uvials.

23

Quan Salt volia ser Nova York

Temps de silencis

Unes dècades enrere, Salt pre-sentà un creixement espec-

tacular quan edifi caren en alçada. Volia dir que una nova concepció o idea de comunitat començava els seus inicis en una població ra-dicalment conservadora. I dic con-servadora no en el sentit clàssic de la paraula, perquè avui dia poca importància té parlar de dretes i es-querres en una societat que els diri-gents de tots els bàndols accepten allò fonamental que permet defen-sar els dogmes i passar d’uns als altres, el que facilita tenir la socie-tat sotmesa per les mateixes grans multinacionals de sempre. Avui dia hem de parlar de la cosa falsa i de la cosa autèntica. I era una cosa autèntica la d’aquells constructors que volien incloure en poc espai els habitacles per viure en comunitat, però renoi!, aquí ja existien unes altres comunitats que regeixen la societat i no estaven disposades que noves formes s’im-plantessin en el poble, perquè elles perdrien tot el poder que posseei-xen. I amb la cosa de controlar el ramat, aquella forma no prosperà.Jo, quan vaig veure que comen-çaven a aixecar-se aquells edi-fi cis, em vaig posar molt content perquè pensava que perdríem per sempre més aquella manera de

fer pobletana amb els seus dirigis-mes, famílies antigues i privilegis que s’atorguen elles mateixes a fi de ser líders, i en un futur seríem una ciutat cosmopolita. Però res!, aquelles construccions no passa-ren dels 17 o 18 pisos. Malgrat que en deien gratacels per la voluntat d’identifi car allò en el nostre pen-sament de construccions a una altura poc considerable i no, veri-tablement, perquè siguin uns au-tèntics gratacels.I, des d’aquells inicis, no pujaren als 70 o 80 pisos d’alçada com a mínim i descendiren als 3, 4 o 5 pisos com a màxim. Ridícul!Amb els anys el poble experimentà un nou creixement, en aquest cas demogràfi c, amb la incorporació d’una gran quantitat de formes fo-ranes i de coneixements, el que fa-cilitava superar de nou aquell llistó mediocre de les poblacions conser-vadores i així, una vegada més, la comunitat amb una gran quantitat de cotxes de gamma alta, carreres, sirenes...., un tràfec de dia i de nit de persones de diferents cultures, i un interès de les grans cadenes de TV per instal·lar les seves parabòli-ques aquí, afavoria una altra vega-da que Salt perdés aquella imatge antiga i ridícula de pagès i fóssim una gran ciutat com Nova York.

Però res! Tampoc ho volen.Al fi nal ens haurem de quedar amb el Salt de sempre, però una pre-gunta: aquesta forma que posaren quan varen programar i edifi car tota la terra fèrtil i de regadiu de Salt, a qui se n’haurà de demanar responsabilitats? Perquè la cosa és gruixuda, quan la major part dels edifi cis del pla de Salt estan fets amb materials ultralleugers, és a dir: llauna i fi bres.Ja sabem que aquesta forma no ha estat aplicada solament en el nostre poble, sinó que ho varen fer arreu del país i en conseqüència, Catalunya, depèn més que mai de fora. I els qui han portat aquesta forma són els qui estimen més el país?

Agapit Alonso i Pont

És un fet excepcional, digne d’historiadors. Però que durant

més tres dècades un únic entorn comandi un partit sense massa dissensions, i sense alternatives, és un signe de la qualitat tipològi-ca de la nostra democràcia, de la força de l’aparell de determinats partits i la incapacitat de renovació de determinats projectes. Després de quatre dècades de dictadura, i amb la recuperació de la democrà-cia i les institucions, el socialisme català es presentà com una opció jove de canvi, reivindicativa del progrés social. Però paradoxal-ment aquesta ha estat l’única op-ció política de les nostres comar-ques que independentment dels resultats electorals i la davallada de suport, ha estat incapaç de re-

generar-se per si mateixa. Després que el candidat a les dar-reres eleccions catalanes, candi-dat per enèsima vegada, que és el mateix que ha comandat sempre el partit, obtingués poc més de qua-ranta mil vots i només tres diputats, i considerés encara acceptables els resultats, molts alçaren els ulls al cel. Però ningú va gosar plantejar la més mínima crítica. Igualment fou exòtic el darrer congrés que elegí la candidata socialista a les properes eleccions municipals, una elecció a la búlgara amb molt poca presència de militants o de simpatitzants. Són uns comicis importants i veurem si es plantejaran responsabilitats i alternatives un cop s’hagin produït. Si no apareix una resposta perquè no existeix, o per manca de mobilit-

zació, és símptoma d’un partit mort. Però si no apareix per temença, és símptoma d’una voluntat de persis-tència i de domini innecessari i con-traproduent. El bon artista i el bon esportista, com el bon polític, és el qui es retira a temps, el que entén que un mal fi nal malmet una carrera. Però la història està plena de gestors que no han estat capaços d’entendre l’obstaculit-zació que comporta la pròpia fi gura, que no accepten la pròpia respon-sabilitat en la malversació d’un pro-jecte en el qual hi han consagrat la vida, que no preveuen un relleu lliure de personal de refresc. I més quan s’enarbora com a ideari un projecte basat en l’humanisme, la justícia so-cial i la igualtat d’oportunitats.

UNQUES’HOMIRA

24

Refl exions sobre els BALCONS ENDREÇATS

Jaume Santana i Vicens

Acabo de llegir al TUT del mes de març el detall de la campa-

nya BALCONS ENDREÇATS inici-ada per l’Ajuntament per millorar la imatge de les façanes de tot el mu-nicipi, i crec que sí, que està bé i és bona la idea de millorar aquesta imatge, però ........... en tot l’escrit, objectius i pla de treball d’aquesta campanya no trobo ni un sol mot sobre algunes de les preguntes que se’m plantegen i amb les que us convido a refl exionar:• Quines són les condicions d’aquests pisos i la situació de les persones que malviuen, potser, al darrera d’aquestes façanes?• Quines possibilitats reals tenen d’espai adequat , p. ex. per estendre la roba, guardar la bicicleta ( potser la seva eina de transport…) o altres objectes de mobiliari que poden ne-cessitar en algunes ocasions? • No és casual que precisament el percentatge més elevat d’aquests balcons es troba en els barris on la precarietat dels habitatges i dels seus habitants és més elevada a Salt?• No podrien també els agents cí-

vics ( o altres agents com els in-formadors de salut que entren als domicilis) a més d’informar sobre la normativa de la necessària “en-dreça” dels balcons o de les pos-sibles sancions que podrà aplicar la Policia local, elaborar un infor-me de les veritables condicions d’aquests habitatges? I de les pro-blemàtiques dels seus habitants?• La complicitat de veïns, presi-dents d’escala i comunitats no seria també necessària per anar aconseguint que les condicions d’aquests pisos millorin i demanar-ho a qui correspongui, al mateix temps que demanem la millora en els hàbits dels seus habitants?Hi ha una dita ben coneguda en castellà que diu que “la cara és el mirall de l’ànima” i jo diria que molts d’aquests balcons refl ecteixen un conjunt de realitats que no podem oblidar i sobre les que potser és tan o més necessari fer algun tipus de campanya o d’actuació. Sí, repeteixo, ja està bé la idea i la campanya dels balcons endreçats, això s’ha de fer per civisme, però

ens cal ajudar a endreçar també els habitatges i les famílies que hi ha darrera les fi nestres dels balcons, i això s’ha de fer per solidaritat.

Montse ManénCàritas Salt

25

Roses i cors a la taula

Torna abril altra vegada i amb ell la festa de Sant Jordi, Patró de Catalunya, una diada plena de : color, en-cant, gent, parades, tradició… i marcada per l’intercanvi de llibres i l’ofrena de roses , sempre tan vistoses

i plenes d’’un munt d’afectes i complicitats.Aquest any per Sant Jordi serà Festa Grossa ja que s’escau en dissabte, i no en un de qualsevol: és el dis-sabte de Setmana Santa, vigília de Pasqua i per tant un dia no laborable. Serà l’ocasió perfecta per poder passejar tranquil·lament tot fullejant llibres i notant la fl aire de les roses mentre decidim quina comprar-ne.Aleshores, també ens toca un dinar i un parament de taula especial i adequat a la solemnitat de la diada; i aprofi to l’avinentesa per convidar-vos a realitzar uns plegats amb tovallons de paper, de fi l o de cotó que om-pliran la vostra taula del color i la gràcia de les roses, però també del seu simbolisme d’amor i d’estimació, representat en la forma d’un original cor plegat.Per la confecció de la rosa només us calen tres elements: un tovalló de color: verd, marró… per representar el fullam , un tovalló vermell per plegar la rosa i una copa o un got per sostenir-hi la nostra original composició fl oral. Observant atentament les fotografi es dels passos a realitzar no tindreu cap difi cultat per elaborar amb dos tovallons els plecs d’aquesta bonica rosa que donarà un toc especial a la nostra taula.

L’altra activitat que us proposo és la de plegar els tovallons en forma de cor i presentar-los al bell mig de cada plat, els podeu fer amb elegants tovallons de fi l (com els de les fotografi es que il-lustren el procés) o bé amb tovallons de teles i papers vistosos.

Les fases del procés són les següents:

26

Roses i cors a la taula

Carme Garriga i Verdaguer

• Partir de la forma quadrada i ben desplegada del tovalló i començar plegant-lo per la meitat dues vegades fi ns a obtenir una forma rectangular i allargada.

• Cercar exactament la meitat del rectangle obtingut.• Aixecar a partir d’aquest punt la part dreta del tovalló en direcció vertical i a continuació fer el mateix amb la

part esquerra.• Doblegar cap endins les dues puntes interiors de la forma obtinguda, i tot seguit plegar en la mateixa direcció

les dues puntes exteriors.

I de seguida observarem que amb quatre plegats bàsics haurem elaborat un bonic cor de paper o de tela. Només ens caldrà un xic d’imaginació i aquell toc personal de gràcia que a tots ens caracteritza per combinar roses i cors i aconseguir una lluïda decoració de la taula on farem l’àpat de Pasqua i de Sant Jordi. Segur que aconseguirem sorprendre familiars, amics i a nosaltres mateixos com a gestors d’aquesta idea que de ben segur derivarà amb moltes més.Bona Pasqua i un tradicional però reivindicatiu Sant Jordi!

27

L’activista cultural Carme Bover i la Coral Tribana han rebut

els Premis Tres de Març 2011. Els guardons, que reconeixen la seva trajectòria, es van entregar en un emotiu acte que es va celebrar al Teatre de Salt. L’acte es va iniciar amb l’actuació de Nito Figueras, que va oferir un recull de cançons del seu darrer treball discogràfi c ‘Arrels’.Després es va iniciar l’acte d’en-trega dels Premis Tres de Març, que reconeixen públicament a una persona i a una entitat de Salt que s’han distingit per la seva activitat o les seves iniciatives relacionades amb la promoció de la vida cultural i cívica de la vila. Carme Bover va rebre el Premi Tres de Març 2011 a títol individual “com a impulsora de la Biblioteca Municipal i pel seu compromís so-cial i de servei a la cultura. Des de l’any 1966 i fi ns que es va jubilar, va treballar i dirigir la Bibli-oteca Pública de Salt. Des del seu lloc de treball, va organitzar i dina-mitzar la biblioteca, situada llavors al carrer Manuel de Falla, defi nint la política del fons bibliogràfi c i do-cumental que va donar lloc a l’actu-al fons de la biblioteca, va treballar per aconseguir la secció infantil i per la creació de la biblioteca in-fantil i juvenil d’en Massagran. Com a activista cultural, va pro-moure la lectura i també va organit-zar diverses activitats com classes de català, d’esperanto, de francès o de cuina; conferències, recitals de cant i poesia, cursets i xerrades o exposicions de llibres, dibuix i pintura. A més, ha col·laborat amb diverses entitats de Salt. El premi Tres de Març 2011 a en-titat va ser per a la Coral Tribana “per la seva empenta i dedicació altruista envers el poble”. L’entitat va néixer l’any 1998 sota el nom de Coral Sant Cugat, per la inicia-tiva d’un grup de persones que te-nien la música i el cant coral com a afi ció comuna. Uns anys més tard es va canviar el nom per l’actual de Coral Tribana. Actualment, la coral està formada per 35 persones, està presidida

per Amàlia Rispau i la directora és Annia Bobrick, que des de fa uns mesos ha substituït al desapare-gut Xicu Petit. Des de la seva creació, la Coral Tribana ha col·laborat activament en la promoció de la vida cultural i social de Salt i ha participat en di-ferents activitats com la Festa ma-jor, la Fira del Cistell, la Diada de l’Onze de Setembre o Sant Jordi.

28

Dues dones que ballen

Les Cuineres de Salt: nous reptes

Des de fa vuit anys la projecció del col·lectiu de Cuineres de

Salt no para de créixer. El grup ha arribat al moment de màxima parti-cipació i sense perdre l’esperit ini-cial de trobar-se i divertir-se amb allò que més els agrada, el seu treball rigorós i de qualitat els va donant un nom que en els orígens del grup ni tan sols podien sospi-tar. Així, cada dia sorgeixen no-ves propostes, més agosarades, i s’animen cada dia a assumir nous reptes.Els darrers, participar en una Ma-rató de Cuina a l’Aula Gastronòmi-ca del Mercat Municipal del Lleó de Girona, juntament amb un im-portant nombre de restaurants i col·lectius.Més ambiciós encara, la partici-pació al Fòrum Gastronòmic de Girona, un esdeveniment bianual i de renom, on han compartit cartell amb importants professionals del sector de l’hostaleria. El seu paper ha estat com a representants dels mercats municipals i en relació a això, de la cuina sorgida dels pro-ductes més autòctons, d’aquells que identifi quen el territori. Així, sota el títol “La meva cuina al meu

mercat” han donat a conèixer dos dels productes més vinculats a l’horta saltenca, els salsafi ns i els cards, dos platillos tradicionals que han aconseguit les millors crí-tiques del públic assistent.I, fi nalment, la participació al pro-grama “Divendres” de TV3, on, compartint cartell amb el cada ve-gada més conegut cuiner Raül Ba-lam, fi ll de la prestigiosa xef Car-me Ruscalleda, van presentar de

nou els productes característics de l’horta saltenca i van protagonitzar un interessant debat intergenera-cional sobre els hàbits a la cuina d’abans i els d’ara. Però les ganes de continuar treba-llant per donar a conèixer la cuina tradicional no minven. Esperem que el grup de les Cuineres de Salt continuï creixent i continuï afron-tant nous i exitosos reptes de cara al futur.

Direcció : Josep Mª Benet i Jor-net.

Intèrprets: Anna Lizaran i Alícia Pérez.Amb una durada d’una hora i quart, distrets i emotius, molt ben inter-pretats, vàrem passar una estona de teatre de veritat. Explica la vivència de dues dones de diferents edats. Les misèries i la manera que a cada una d’elles li ha tocat de viure el món que les envolta. Tot plegat explica la nor-malitat en què s’agafen els fets de la seva existència. Les il·lusions trencades, a vegades, i altres cul-minades amb èxit. Aquests personatges ballen al seu ritme, i no al que els marca el seu entorn. Moltes vegades enfronta-

des a la realitat quotidiana. Aques-ta manera de prendre la vida la duen fi ns a l’extrem màxim del su-ïcidi. Acaba la obra ballant fi ns a la mort.

Va ser un èxit d’interpretació, un dels dies de més llargs aplaudi-ments amb un públic bolcat total-ment a les dues actrius.

Josep Pla

29

Moltes vegades, políticament parlant, hi ha diferències

d’opinió o de punts de vista. Un diu que el got està mig ple i l’altre mig buit. Potser tots tinguin raó o bé un més raó que l’altre. El que no seria lògic és que un digués que el got està ple i l’altre que està buit. Aquí sí que s’hauria de veure qui té raó. (En el moment d’escriure aquest article he vist a la web de TotSalt la foto d’un got d’aigua i un article fent referència a estar mig ple i mig buit. Pura coincidència).Tota aquesta exposició ve donada per les declaracions fetes per dos Regidors de diferents grups polí-tics en el Ple de l’Ajuntament de Salt del 21 de febrer, on a més dels pressupostos s’aprovava la relació de llocs de treball del personal de l’ajuntament. Semblaria que tots dos es varen posar d’acord a de-

clarar el mateix en relació al punt de la reducció de les hores de treball del personal funcionari de la policia, i en aquest cas concret els dos varen veure el got ple quan verdaderament era buit. Era ple de declaracions que no eren cer-tes (val més dir certes que falses ja que per raons psicològiques és més admissible. Sempre s’accep-ten més les obligacions que les prohibicions).Doncs bé, es va dir que la policia faria una jornada laboral equiva-lent a 37 hores i mitja setmanals amb l’aprovació d’aquesta relació de llocs de treball i que: “durant el mandat de l’anterior alcalde va ser quan els policies van passar de les 37,5 hores a les 40 hores a la set-mana”.Senyors, quan no es té memòria, segons el meu avi, s’ha de menjar

cues de pansa. L’any 1983, amb la segregació de Salt, els compo-nents de la policia municipal que es varen quedar a la població molts d’ells eren de la policia mu-nicipal de Girona i els altres, poli-cies municipals que ja hi havia a Salt abans de passar agregats a Girona. Tots ells ja treballaven en una jornada equivalent a 40 hores setmanals.A partir de 1984 es va donar l’opció de retornar a Girona als policies que es varen quedar a Salt, cosa que alguns varen fer. Això i la ne-cessitat d’augmentar la plantilla va comportar la incorporació de vuit nous policies, i aquests continua-ren treballant l’equivalent a les 40 hores setmanals fi ns a l’any 1992.Què va passar l’any 1992?, doncs que hi va haver una fugida de po-licies locals de Salt cap a Mossos

Les 40 policials

Club Petanca Salt

Ja hem acabat la Lliga dels diu-menges i la classifi cació fi nal

ha estat: 1r Pepe Jorquera, 2n Ma-nel Ros, 3r Manel Granda, 4t Fina Espinosa i 5è Isabel Rodríguez, enhorabona a tots, el proper mes d’abril, que és quan sembla que tothom està més lliure, anirem a celebrar-ho amb un bon sopar i en-tregarem els premis dels 5 primers classifi cats, fi ns i tot hi haurà un detall per a tots els participants.També ja hem començat les com-peticions ofi cials. La Federació

Catalana ha organitzat la Copa President a Vilartagues amb la participació d’una tripleta del nos-tre club, amb no gaire sort, ja que va quedar eliminada a la primera ronda. La Corporació Girona x Gi-rona també ha organitzat el Cam-pionat Copa Girona a Porqueres, on el nostre club va participar-hi amb 3 tripletes. A fèmines l’equip de la Magda Vila, Emilia Vila i Yo-landa Jorquera va assolir el primer lloc, mentre que a la categoria masculina, l’equip format per An-

tonio Ortiz, Jaume Fàbrega i Enric Freixas va quedar en segon lloc, després d’unes disputades fi nals contra equips de Montilivi.Quant a campionats del club, es-perem poder organitzar com és habitual, les dupletes mixtes el Dilluns Sant, si tot va bé ho acom-panyarem amb un bon dinar. La participació està oberta a tots els socis, us hi esperem!!Els dijous al matí hi ha un grup que ha decidit trobar-se per fer unes partidetes, l’assitència és molt minsa però amb paciència i l’arribada del bon temps esperem que el nombre de participants vagi pujant, l’únic objectiu és jugar i passar-ho bé, ja que no hi ha ni classifi cació, és a dir, està fet pels que realment disfruten jugant sen-se l’afany del premi fi nal.La foto que acompanya l’escrit correspon al partit entre el Salt i el Vilablareix, celebrat el dia 19 de març, quedant com a guanyador el Salt.Per últim, voldria acabar amb un ÀNIMS TONI M.

Enric Freixas

30

Les 40 policials

Cara i creu de Les Deveses

Els que sovintegem les Deve-ses tenim el bon costum de

fi xar-nos en tot el que hi passa, de bo, de no tan bo i de dolent. Se-guim els esdeveniments segons el pas del temps: les fulles de la tardor, la verdor de l’estiu, la qui-etud de l’hivern.....ens adonem de tots els canvis. Últimament ens hem pogut parar a llegir els mag-nífi cs rètols que s’han instal·lat als indrets més escaients, i seguint el Fill del Tro i la Mifi gènia conèixer la fl ora, la fauna i altres aspectes de les Deveses. Al llarg de tot el carril bici i el Pla dels Socs s’hi han col·locat bancs i papereres, els camins estan força ben acondici-onats, també ha representat una millora la Font del Pla dels Socs. Aquesta seria la cara. De la creu no cal fer-ne massa explicacions, només mirar les fo-tografíes: bosses, plàstics de totes

mides i colors, regueres obertes sense control, fustes, llaunes.....Les nostres Deveses són el resul-tat dels esforços de molta gent anónima, dels Amics de les Deve-ses, de Marfull, de l’Ajuntament i d’altres Institucions, s’ha fet entre tots i ens en sentim responsables. Per això cal que tots intentem mantenir i millorar aquest entorn, els hortalans de sempre i els nouvinguts que hi planten les se-ves hortalisses, els de fora que hi passen de llarg i els del poble que gaudim dels seus racons.És l’únic entorn verd que ens que-da, hem d’estar ben amatents als grans projectes i als aspectes més quotidians. Civisme, educació, participació...

Carme T.

o bé a altres policies locals, inclòs el Cap que hi havia en aquell mo-ment. Aquesta reducció dràstica de la plantilla, de 33 a 27 policies, va comportar una negociació que fi na-litzà amb l’ampliació de la jornada laboral equivalent a 42,5 hores set-manals a canvi de l’increment de la retribució, pel concepte que en aquell moment s’anomenava “pro-longació de jornada”, de 22.000 pessetes (uns 132 € d’ara).Amb les posteriors negociacions d’acords i convenis, entre la junta de personal i l’ajuntament, i el petit augment de plantilla a 30 policies l’any 1998, es va retornar a la jor-nada equivalent a 40 hores de tre-ball setmanal fi ns a l’actualitat.El que sí va fer el mandat anterior a l’ajuntament va ser incrementar el nombre de policies a 49 i donar a tot el personal funcionari i laboral un parell d’insignifi cants caramels dolços, a través dels acords i con-venis amb la junta de personal, perquè els signessin i callessin du-rant quatre anys.Fa pocs mesos es va reduir, per decret imperial, el salari de tot el personal de l’ajuntament, poli-

cia inclosa, en un 5 per cent. En aquell moment ningú va dir d’apro-fi tar alguns d’aquests diners per augmentar la plantilla de la policia. Doncs bé, si ara amb la reducció d’hores de treball és neces-sari ampliar-la, esti-reu d’aquests diners que se’ls va treure.També un punt a considerar és que la feina policial no es mesura en producti-vitat, es mesura en presència i efectivi-tat, és a dir, els poli-cies sufi cients en el moment més neces-sari. Per aquest mo-tiu les seves hores de treball es calculen per còmput anual i no setmanal.Ja veieu que això de les 40 hores no és cap invent anteri-or. Sempre ha estat així, i suposem que aquesta reducció d’ara a 37 hores i

mitja ha estat a través de negocia-ció entre les dues parts.

El crític

31

L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 4

La boscarla de canyar és un ocell de mida petita, d’uns 13

o 14 cm de longitud, una mica més petit que un pardal. El seu aspec-te, que no presenta grans trets distintius, és de color marró clar a les parts superiors i blanquinós a la gola i parts inferiors. Un dels trets més característics d’aquesta espècie és la forma del seu cap, allargat i pla, amb una cella poc contrastada i un bec estret i llarg, perfectament adaptat a la captura de petits insectes.A Catalunya és un ocell de pas i estival, arriba durant el mes de març i el podem trobar fi ns a fi nals d’octubre, ja que llavors marxa per passar l’hivern cap a les zones més càlides de l’Àfrica, al sud del Sàhara. La migració dels ocells és un dels fenòmens més fascinants de la natura i aquest ocell, amb els seus poc més de 20 grams de pes, viatge cada any uns 10.000 quilò-metres d’anada i tornada. L’anella-ment científi c d’ocells ens ha per-mès conèixer aspectes molt impor-tants, com les rutes de migració i l’edat que poden sobreviure, que en general sol ser d’uns 3 anys.

Tot i això s’han recuperat boscar-les de canyar després de 10 anys de la seva captura, havent acumu-lat al llarg de la seva vida més de cent mil quilòmetres. Com indica el seu nom comú, és una espècie típica d’ambients humits, tant d’in-

terior com litoral, molt associada a zones de canyar durant l’època de cria, on construeix un niu sospès entre les tiges de les plantes. Fora de l’època de nidifi cació, durant els passos migratoris, pot ser ob-servada en qualsevol tipus d’ambi-ent, com marges de conreus, bar-disses i boscos de ribera. Al municipi de Salt la trobem pre-sent durant els períodes de migra-ció de primavera i tardor a tot tipus d’ambients, però en especial als marges de ribera. A l’estació d’ane-llament científi c d’ocells del Parc de les Deveses s’han capturat di-versos individus al llarg d’aquests anys durant els mesos de maig i agost, coincidint amb l’època de migració de l’espècie. En l’actua-litat, la boscarla de canyar no pre-senta problemes de conservació a Catalunya, però es pot veure afectada pels treballs de saneja-ment de marges (cremes, segues i tractaments amb herbicides) de-pendent de l’època de l’any en què es realitzin o per la canalització de cursos fl uvials.

Jordi Feliu Bruguera

Fotos: Miguel Ángel Fuentes

La boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

32

DAVESA, Major, 20 972230568Dies: 2, 10, 18, 26, 30 d’abril.

ESCATLLAR, Guilleries, 23 972230103Dies: 6, 14, 25 d’abril.

ANNA JUBERO, Major, 157 972233518Dies: 3, 11, 19, 27 d’abril.

PEYA, Pla de Salt, 15 972441001Dies: 8, 16, 24 d’abril.

NIETO, Àngel Guimerà, 75 972233645Dies: 4, 12, 20, 28 d’abril.

ORDIS, Pg. Països Catalans, 71 972237704Dies: 5, 13, 21, 22, 29 d’abril.

MUÑOZ, Pg. Països Catalans, 145 972243412Dies: 7, 15, 23 d’abril.

ROCAS, Major, 269 972231249Dies: 1, 9, 17 d’abril.

FARMÀCIES de Guàrdia: mes d’ABRIL

Un any més la Societat d’Estudis i Recerca de Salt (SERS) ha col-

laborat en el projecte “Les nits de les papallones” engegat pels col·legues de la “Entomologische Gesellschaft Luzern” (Suïssa) i “Ungarische Lepi-dopterologische Vereinigung” (Hon-gria). En l’apartat de zoologia de la revista “La Farga” número 269 del mes de març de 2010 hi ha un breu resum descriptiu d’aquest estudi.L’any 2010, les dates escollides van ser del 9 al 13 de setembre, alguns membres de la SERS van mostrejar i aguantar totes les nits, aconseguint la fi ta de mostrejar en 14 municipis pertanyents a 5 comarques diferents. L’últim dia va ser a casa, a la nostra vila, per poder descansar i relaxar-se. No-vament la constància i l’esforç ha donat el seu fruit. Entre les espèci-es observades es va localitzar un mascle de Parascotia nisseni (Tu-rati, 1905), trobada vora la llera del riu Ter, a l’alçada de l’illa de Ter. P. nisseni (Turati, 1905) és una es-pècie de petita mida, aproximada-ment d’uns 17 – 23 mm d’enverga-dura alar. Pertany a l’extensa famí-lia dels noctúids. Per distingir-la de les altres tres congèneres que ha-biten a la península ibèrica cal fi xar-nos en la banda clara que voreja la vena costa i la taca del mateix color a la zona de l’àpex de les ales ante-riors que contrasta amb la resta de color grisós i a vegades vermellós. Les femelles generalment són més grans que els mascles. Espècie descrita d’Algèria i de distri-bució atlantomediterrània. Ha estat citada de les comarques gironines de l’Alt Empordà (la Jonquera, Dar-nius, Roses, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador), Baix Empor-

dà (Bell-lloc de les Gavarres, Pala-mós) i Gironès (Sant Jordi Desvalls, Girona, Montnegre de les Gavarres i els Àngels) i de la Catalunya Nord. La majoria d’aquestes citacions són de les dècades dels anys 70 als 90.Espècie considerada poc abun-dant, segurament pels seus hàbits alimentaris, menja líquens i fongs. Actualment encara són pocs els coneixements sobre la predilecció dels hàbitats. Ocupa principalment la zona de boscos mediterranis de fulla endurida i adaptada a la se-quera, per tant, a les comarques de Girona es troba lligada als alzinars. Els adults volen en dues generaci-ons (maig-juny i agost-setembre). L’ imago en repòs adopta la postu-ra d’una geòmetra, una altra família de papallones nocturnes, fet que pot passar desapercebut per als qui estudien els noctúids.Una mica d’històriaLa Parascotia nisseni va ser descri-ta per primer cop el 1905 pel com-te italià Emilio Turati (1858-1938) a partir d’un exemplar procedent d’Algèria que li va facilitar el còn-sol general de Dinamarca a Alger (Dr. Hans Christian Nissen), el qual l’havia capturat en un llum de la lo-calitat de Mustapha d’aquest país.Ja veieu, per ser una modesta pa-pallona nocturna, va tenir uns pa-drins nobles i un naixement per a la ciència ben rocambolesc. Turati la va incloure en el gène-re Parascotia –que havia creat el 1825 el gran entomòleg alemany Jacob Hübner (1761-1826). Encara que el nom sembli compli-cat és d’una senzillesa sorprenent. Para ( vol dir “semblant a” en grec), scotia ( vol dir també en grec “gri-senc” o “fosc”) i és el nom d’un altre

gènere de papallones nocturnes grisoses i, fi nalment, nisseni ( vol dir de Nissen, pel seu primer cap-turador conegut). O sigui que seria la “papallona semblant a les grisen-ques trobada pel Sr. Nissen”.El futur de la Parascotia nisseni a SaltMalauradament, les surrealistes obres per fer un canal d’aigües braves a Salt (el municipi més pla de tota la conca del Ter!!!) ha malmès en gran part l’hàbitat on va ser trobada la papallona en la campanya de l’any passat. Seria una llàstima que aquest arti-cle de presentació també hagués de servir d’esquela.Referències bibliogràfi ques- Emmet, A. M., 1991. The scienti-fi c names of the British lepidoptera. 288 pp. Harley Books, Colchester.- Dantart, J. 1989. Los Macroheteró-ceros estivales de Sant Jordi Desvalls (Gerona). (Lepidoptera: Macrohetero-cera). Treb. Soc. Cat. Lep., 10: 65-92.- Pérez De-Gregorio, J.J. 1995-96. Noctúids nous o interessants per a la fauna catalana. (Lepidoptera: Noctuidae). Treb. Soc. Cat. Lep., 14: 65-73.- Fibiger, M., Ronkay, L., Yela, J. L. & Zilli, A. 2010. Boletobiinae. In. Noctuidae Europaeae, 12: 1 – 451 pp. Entomological Press, Sorø.

Xavier Sunyer, Josep Plana i Joan Pibernat. SERS

(Parascotia nisseni) una papallona nocturna nota-ble del parc de Les Deveses

33

Elaboració:

Renteu les patates i poseu-les senceres a coure al forn, sense pelar-les. Un cop cuites, buideu-les amb una cullera sense trencar-ne la pell. Sofregiu els alls picats amb oli i el bacallà dessalat i ben es-corregut. Deixeu-lo coure i afegiu-hi la crema de llet i la polpa de la patata. Trinxeu-ho tot i afegiu-hi el julivert picat. Finalment, farciu les patates. Poseu-hi el formatge ratllat al damunt i gratineu-les al forn.

Recepta de la Sra. DOLORS VALENTÍ PLANASdel grup de Les Cuineres de Salt.

Ingredients:

· 8 patates · 400 g de bacallà dessalat · ¼ l de crema de llet· 3 grans d’all· formatge ratllat · julivert picat· oli d’oliva· sal

Ingredients:

· 4 recuits· 2 iogurts naturals sense sucre· 6 ous· 8 formatgets (tipus Caserio, Vaca que rie, etc.)· 6 cullerades grosses de farina de blat· 18 cullerades de sucre (rases)· sucre caramel·litzat

Patates farcides de bacallà

Pastís de formatge (Catalunya)

Preparació:Es posen tots els ingredients dins un recipient, excepte el sucre caramel·litzat. Amb una batedora es barregen i dissolen bé tots els ingredients fi ns que quedi de textura liquosa.Agafem un recipient per anar al forn i untem el fons amb el sucre caramel·litzat. (El recipient ha de ser una mica alt, ja que al forn el pastis pujarà d’alçada).Bolquem els ingredients barrejats al recipient i ho posem al forn a uns 170 graus, a mitja alçada, durant 35 a 45 minuts, segons el forn, fi ns que quedi de textura sòlida.(Es pot mirar si el pastís és més o menys sòlid punxant-lo amb un palet de fusta).Al retirar-ho del forn es recomana passar un ganivet pels costats, ja que al refredar-se es contrau i quedaria enfonsat només del centre i no de forma homogènia.Es pot servir directament del mateix recipient.

Recepta de La Farga

34

Temperatures i pluviometria del 16 de febrer al 15 de març de 2011

Naixements, casaments i defuncions

Casaments

Syeo Shahid Iqbal

Florina Georgiana Andrei 17/02/2011

Javier Ernesto Angulo Martensson

Patricia Lizeth 18/02/2011

Naixements

Alagie Masane bah 20/01/2011

Awa Mimi Sane 25/01/2011

Binta Ceesay 25/01/2011

Manjot Bajwa Singh 27/01/2011

Nafi statou Ceesay Drammeh 28/01/2011

Binta Saho 31/01/2011

Eric Augusto de Cima Boeno 31/01/2011

Safae Aberkous 31/01/2011

Clara Bover casas 1/02/2011

Andreu Bover Casas 1/02/2011

Ona Pigem i Valenti 2/02/2011

Irene Alba i Jimenez 2/02/2011

Sara Faol 2/02/2011

Mariama Ceesay 3/02/2011

Adam Mouca 3/02/2011

Ferran Lopez LLandrich 4/02/2011

Jonathan Rafael Stefana Dominguez 4/02/2011

Mafsa Zeroual 5/02/2011

Camila Noelia Albuja Martinez 5/02/2011

Martina Garrido Mató 6/02/2011

Gina Garangou Marti 6/02/2011

Erick Villagomez Vicuna 6/02/2011

Mohamed Amin youb 6/02/2011

Abderrah Mane 7/02/2011

Layla Massen 7/02/2011

Alfunseni Gibert Serra Moreno 8/02/2011

Martha Maria Archaga zuniga 9/02/2011

Malak Lakhdar 10/02/2011

Ashley Liana Nikoghosyan Luna 11/02/2011

Alpha Boubacar Jallow 12/02/2011

Cesc acitelli Macedo 12/02/2011

Khawla Ben Youssef 14/02/2011

Gerard Anthoni Gallo Madrid 15/02/2011

Amadou Sidibe 16/02/2011

Defuncions

Dolores Riera Rigau, 101 anys 22/02/2011

Josep Punti Carreras, 79 anys 23/02/2011

Eleuteria López Trujillo, 82 anys 26/02/2011

Luis Cantal Planchart, 79 anys 28/02/2011

Encarnación Corvillo Chamorro, 93 anys 02/03/2011

Miquel Bague Carre, 56 anys 04/03/2011

Pilar Alemany Pla, 83 anys 08/03/2011

Juan Tarres Puig, 67 anys 08/03/2011

Carmen Castellanos Valle, 68 anys 08/03/2011

Pere Rebarter Galimany, 94 anys 12/03/2011

Febrer / Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 Temperatura Mínima 1,5 1,5 2 -0,5 6,5 2,5 2 1,5 4,5 3,5 3,5 6,5 0,5 Temperatura Màxima 16 9,5 18,5 18,5 15,5 17 16,5 19 18,5 20,5 18 17 15 T. Mínima Deveses -1,4 -1,4 -1 -3,2 1,8 -1,1 -0,2 -2,1 1,7 0,5 -0,2 -2 -3 Pluja/mm. 8,1 1 0,1 3,8 Humitat (%) 58,7 85,3 68,3 73,7 80 75,7 73 70,3 75 72,3 71,3 53,3 49 Març / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15T. Mínima T. Màxima 15,8 14 8,6 10,1 17,6 18,4 17,7 10,9 15,6 18,8 17 12,6 24 13,4 14,3 T. Mínima Deveses -4,3 -0,7 2,2 3,1 1,8 -2,1 -2,9 4,2 -0,5 -0,1 -0,5 8,4 8,7 5,2 10,7 Pluja/mm. 3 1 4,6 0,5 0,2 2,7 53,4 43 20,1Humitat (%) 55,3 69 81 86,7 72,7 66 72,7 90,3 74,3 70,3 72,7 91 74 92,3 88,7

Dies de pluja: 13Màxim en un dia: 53,4 el dia 12 de marçPluja acumulada: 141,5 (mm)Temperatura màxima: 24,0° el dia 13 de marçTemperatura mínima Deve-ses: -4,3° el 1 de març

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Rodayna Fauzi 17/02/2011

Seydou Konate 17/02/2011

Adama Tigana 18/02/2011

Sira Folch Rius 18/02/2011

Mariam Ben Achour 18/02/2011

Pol Vela Gonzalez 18/02/2011

Xiao Jing Guo 20/02/2011

Alex Nuñez Valdes 20/02/2011

Binta Dioum Banderas 21/02/2011

Sergi Marsal Pueyo 22/02/2011

Fouad Hammada 24/02/2011

Jordi Huisman Rueda 25/02/2011

Amin Ouhou 25/02/2011

Kamar Kacemi 26/02/2011

Nijrin Jami 26/02/2011

35

Evolució de les temperatures i pluviometria. De l’11 de febrer al 28 de febrer de 2011

Encreuats

Sopa de lletres

Solucions:

L’acudit foll

El temps

Pluviometria

enclusatrencadorromanaespadellaaradavolantrascletdallaforcaaixadamagallfresadora

Evolució de les temperatures

Troba:IIOOII

XXOOIIOOXXIIOOIIOOXXOXXXOOXO

- Feliços els que res esperen, perquè mai no seran

defraudats.

- El que neix pobre i lleig, té grans possibilitats que en

créixer... se li desenvolupin ambdues condicions.

- La mandra és la mare de tots els vicis i com a mare... cal

respectar-la.

Els Luthiers

Colecció Biblioteca Ministral-1982/1984.