2

Activitats del mes de maig

CASAL DE JUBILATS

· Dia 19 de maig. Excursió a FRANÇA MÉS PROP AMB TGV-EXCURSIÓ D’UN DIA AMB TGV FINS A NAR-BONA. Sortida a les 8,00 h. del matí. Preu: 57 €. Esmorzar inclòs. La llista per inscriures es posarà en el tauler d’anuncis el dia 18 d’abril. Els dies de cobrament dels tiquets seran el 12 i 13 de maig, de les 4 a les 6 de la tarda. Per informació i assessorament dirigiu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607876946.

CASA DE CULTURA “LES BERNARDES”

EXPOSICIONS· Col.lectiva de pintura: Margarita Ros, d’Argelaguer, Montse Prujà, d’Olot i Enric Vilches, de Sant Gregori expo-sen paisatges en diferents tècniques i, la Margarita lliga els seus amb uns es-crits sobre espiritualitat. Sales Central, Aguilera, Roca Delpec i distribuidor.· Ferran de la Rosa, de Girona, pintures en tèniques mixtes. Sala Sant Jordi.· Biblioteca Municipal de Salt. Concurs de dibuixos i narracions i exposició dels “Llibres Grans de la Massagran”

BIBLIOTECA PÚBLICA DE SALT

· Dia 10, de 9 a 1 del matí. Matí formatiu sobre el Pla Local de Lectura Pública de Salt: jornada per a formadors. Ins-cripcions a la biblioteca pública de Salt, del 2 al 6 de maig.· Dia 12, a les 8 del vespre. El Menú de l’escriptor. Sota el títol “Primera Plana” dediquem aquest cicle de xerrades al món del periodisme. Hem convidat a un seguit de periodistes que publiquen llibres i a escriptors que fan periodisme a parlar dels llibres que els han agradat i que han pogut defi nir la seva manera d’escriure, en defi nitiva, la seva mane-ra de veure el món. A Salt, comptarem amb la presència de Miquel Berga. · Dia 12, a les 8 del vespre, trobada del

grup de lectura de fi cció. Comentarem: “El Ball” d’Irene Némirovsky.· Dia 26, a les 8 del vespre. Grup d’es-criptura. T’agrada escriure? Vols treballar els teus textos amb una persona que et doni suport? Vols compartir-ho amb els altres? El preu oscil·larà entre 5 i 10 € per sessió, segons les persones inscrites.

BIBLIOTECA MASSAGRAN

· Dia 6, a les 18h: grup de lectura· Dia 13, a les 18h: suc de fi losofi a· Dia 20, a les 18h: grup de lectura· Dia 21, a 2/4 d’11h: sortida cultural· Dia 27, a les 18h: suc de fi losofi a· Durant tot el trimestre el món del tea-tre ens visitarà: tots els infants en són convidats

CENTRE DE RECURSOS DE LA GENT GRAN

· EXPOSICIÓ DE LES PUNTAIRES DE SALT del 23 de maig fi ns el 7 de juny. El dijous 26 de maig DEMOS-TRACIÓ DE PUNTES DE COIXÍ EN DIRECTE a partir de les 17:00h.· TALLER DE NINES els dimarts 3 de maig de 16:30 a 18:30h. a càrrec de Ja-queline Arenas. (Cal inscripció prèvia).· TALLER DE JARDINERIA els dimarts 10 i 24 de maig de 16:30 a 18:30h. a càrrec de Mireia Teixidó Sanchez. (Cal inscripció prèvia).· XERRADA: QUÈ PUC FER PERQUÈ NO EM TORNI A PASSAR el dilluns 2 i dijous 5 de maig de 16:30 a 18:00h. a càrrec de la Policia Local Salt.· XERRADA: ÚLTIMES VOLUNTATS el dilluns 16 de maig a les 17:00h. a càrrec de Àngels Teixidor, treballadora social del CAP de Salt.· TALLER DE FISIOTERÀPIA els di-mecres 4, 11, 18 i 25 de maig a càrrec de Mònica Angulo.1r grup de 16:30 a 17:15h.2n grup de 17:15 a 18:00h.· ELS JOVES APRENEN A COSIR AMB LA GENT GRAN cada dimarts a

les 17:00h. (Cal inscripció prèvia).

ACTIVITATS FIXESParc de salut. De dilluns a dijous de 10:00 a 14:00h. - 16:00 a 19:00h. Di-vendres de 10:00 a 14:00h.Estimulació manual, dilluns i dijous de 17:00 a 19:00h. Entreteniments de memòria, dimarts de 17:00 a 19:00h. Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 17:00 a 19:00h. Caminades saludables, dilluns de 09:00 a 10:30h. Alfabetització, dimarts i dijous de 10:30 a 11:30h. Servei de fi sioteràpia, dimecres de 16:00 a 19:00h.Serveis Integrals per a la Gent Gran Centre de Recursos. Pl. de la Vila, s/n · Telèfon 972 011 655. Horari: matí de 10:00 a 14:00 h - 16:00 a 19:00 h (di-vendres tarda tancat)

LA MIRONA

CONCERTS· Dia 7 - SITOFONK + HACHE & TITAN + ABHYZMAL – Hora:22,30-Preu: 5€.· Dia 13 - HERMANO LOCO – Hora:23,00-Preu: 5€.· Dia 14 - BANC DE PROVES – Hora:22,30-Preu: Gratuit· Dia 20 - CULTURA EN GIRA: MARIA RODÉS + SÁVATS – Hora:22,30-Preu: Per confi rmar.· Dia 21 - LA FUGA – Hora:22,00-Preu: 15€ + desp gest / 18€ taquilla· Dia 29 - SESSIÓ BOOMERANG – Hora:17,00-Preu: 5€.

TEATRE DE SALT· Dia 7 – 21,00h – DANSALT 2011 - Nou Espiral de Salt – 6€.· Dia 20 – 21,00h – NINA EN CON-CERT – 20/17€.· Dia 27 - 21,00h - NUEVA YORK EN UN POETA - The Missing Stompers amb Alberto San Juan - 24/20€.

El Casal de Jubilats i simpatitzants informa que a partir del dia 3 de maig i durant el període estiuenc oferirà tots els dimarts, a partir de les 7 hores de la tarda, una audició de sardanes en el pati del Casal, pel sistema megafònic.També informa que les retransmissions dels partits de futbol, en circuit tancat de tele-visió, que fi ns ara es podien veure al Casal, continuran portant-se a terme per a tots els socis i simpatitzants que ho desitgin.

El President del Casal

3

Generalitat de Catalunya

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

Història6

Col·laboració7

Ensenyament12

Curiositats16

Excursions17

Cuidem les mascoltes17

Apunt Històric18

Entreorelles19

Notícies20

Informació Municipal21

Opinió24

Pessics d’art25

Solidaritat27

Teatre28

Esports29

Fauna31

Gastronomia33

Cuina internacional33

Demografi a34

Poti-poti35

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.r

evis

tala

farg

a.c

at

Editorial

membre de:

Retallades

És l’únic tram de la N-II que no està desdoblada, tot i l’alt volum de trànsit, que ens connecta amb França i amb Europa i que encara travessa algunes poblacions gironines. Però el més indignant és patir una part de les obres abandonades a mig fer i que les nostres autoritats ho hagin permès. L’espec-tacle es llastimós, a banda de la seva perillositat. Hi ha alguns trams que han causat diversos accidents amb morts. Dóna una imatge de deixadesa i de discriminació inacceptable. Les nostres institucions no ho haurien de tolerar i a banda de fer trucades al ministre, que sempre es fa el suec, emprendre accions més contundents. Els alcaldes afectats estan desesperats. En prin-cipi, quan va començar l’obra, els diners bé hi eren. Però l’empresa que la realitzava va suspendre pagaments i no la va poder acabar. Però la dotació també ha desaparegut, destinada a altres fi nalitats. Aquesta carretera ens porta a la desafecció i potser ja és hora de mobilitzar-nos amb seriositat. Però la N-II només és un exemple. Aquesta manca d’inversió estatal, que també s’observa en altres infraestruc-tures i serveis, no seria tan fl agrant si disposéssim d’un fi nançament just i poguéssim disposar dels nostres imposts. Però tot i els milions d’euros que cada dia marxen del país i no tornen, som sovint tatxats d’insolidaris i se’ns acusa de ser responsables de part del dèfi cit de l’estat, per l’alt endeutament de la Generalitat. I altres comunitats autònomes, que aporten molt menys que nosaltres, encara posen el crit al cel quan se’ns permet endeutar-nos encara més. Es pot afi rmar que tenim greus problemes de liquiditat, un deute enorme que no para de créixer, molts diners que desapareixen i encara ens exigeixen més i més retallades, tot i la històrica discriminació pressupostària. Retallades que afecten serveis bàsics i que potser són massa indiscrimina-des. Cal aplicar-les amb cura i planejament. I tot plegat sense rebre els diners que ens pertoquen del sistema de fi nançament acordat. Però de fet, potser tenim el que ens mereixem per la nostra manca evident de determinació.

ANY XXXII NÚM 281 MAIG DE 2011EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Héctor Martínez, Josep M. Pla, Roger Tor-ramadé, Júlia Pujolràs i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Toni Moiset, Enric Freixas, Ezequiel Mir, Narcís Prats, Escola Silvestre Santaló, Escola El Gegant del Rec, Escola El Pla, Càritas Salt, Baldomer Gudayol (Cuineres de Salt), Institut Salvador Espriu, Elisabet Tetas Casals (Associació Marfull), Júlia Segalàs Roca (SERS), Sergi Villena (Vetxarxa).PORTADA: Títol: Esclat de paper. Autor: Albert SanchoCORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

4

És molt estrany entrevistar dues persones que conec des que tenia ús de raó. Saltencs de soca-rel, amics de la família, però de qui curiosament no en coneixia la història familiar. L’ofi ci de periodista ens dóna nor-malment l’oportunitat de ser una mica xafarders però no passa massa sovint que se’ns doni la impunitat de preguntar a aquells més propers. M’haureu de permetre, però, cert sentimentalisme, doncs tinc molts records associats a aquest matrimoni. Records des de la infantesa, passant davant de casa seva per anar a buscar trenes de pa a can Pau, abans de les lliçons de piano. També records d’adolescència, passant estones a la plaça del teatre sempre amb l’advertència d’en Llorenç Bagaria dient ‘sobretot, no fumis mai, nena, no fumis mai!’. I deia ‘cert sentimentalisme’, perquè m’han vetat qualsevol tipus d’elogi. De manera que no diré que tinc una gran estima per aquesta parella, a la M. Àngels pel seu caràcter sempre alegre i afable, a en Fonsu pel seu caràcter sorneguer sota el bigoti. Però eps, no he dit res!

-Dieu que ho sé tot de vosaltres, però no és veritat! No sé si sou nascuts a Salt?-Fonsu: Sí, tots dos. Jo vaig néixer al costat de la pastisseria de can Font, al carrer Hernán Cortés, 71. Però la meva mare era d’una casa pairal a Estanyol i el meu pare de Vilablareix.-M.Àngels: Jo vaig néixer al balcó d’aquí al costat. Aquesta mateixa casa.

-Com va ser que vinguessin a Salt, Fonsu, sent la teva mare d’una casa pairal d’Estanyol?-F: Després de la guerra, el meu pare havia estat a la presó per re-publicà i tenia difi cultats per agafar feina en alguna fàbrica ni cap fei-na ofi cial. El meu oncle li va dei-xar una casa aquí a Salt on viure i un bon amic li va deixar un tros de terra al pla de Salt. Un altre on-cle, un cunyat seu, li va deixar un tamborell i un cavall amb el que anava al camp a buscar terra per fer rajols, sense cap nòmina ni cap seguretat. Va ser una postguerra dura, però tot i això, se’n va sortir, dedicant-se a la construcció.

-La postguerra no va ser fàcil...

-F: No. Tampoc ho va ser pel ger-mà del meu pare que volia exiliar-se cap a Amèrica però fi nalment es va quedar a Barcelona on es va casar amb una dona cubana. No-més dir-te que era un home molt manyós, l’oncle Joan, aquest era l’artista de la família. Feia gravats i escultures de fusta i després va arribar a ser campió d’Espanya de paletes.

-Amb això que m’expliques, què penseu de la llei de la memòria històrica?-F: És complicat perquè hi hauria confl ictes dins les mateixes famí-lies. Però el que és segur és que jo faria una assignatura obligatòria a les escoles en la que s’hagues-sin de veure pel·lícules com ara El Pianista. No ens en podem obli-dar, de les coses que han passat, de cap manera. També és impor-tant assenyalar llocs com l’Ebre o Belchite o Guernica, que hi puguin anar les escoles, que vegin aque-lles bombes que es tiraven sobre la població civil. Sóc més partidari d’una memòria col·lectiva, no tant personal o de família. -M.A: Jo no sé si ho aguantaria, un procés d’aquests de recuperar

el cos d’algun familiar... seria molt dur. Ara, s’ha de respectar que hi ha gent que ho necessiti emocio-nalment.

-En el teu cas, M. Àngels, d’on eren els teus pares?-M.A: La meva mare era de Salt, el meu pare era de Das, a la Cer-danya però el meu avi havia vin-gut aquí a Palau a treballar, a la indústria Soler Pacreu, que era una indústria molt important d’em-botits. Si no recordo malament, els meus pares es van conèixer per les festes de Sant Miquel, a Palau. A vegades explicava l’anècdota que la meva mare era molt vergo-nyosa i que un dia de festa major aquí a Salt, estant davant de can Pep, on feien sardanes, en veure que ell estava amb tota la colla d’amics, li va fer vergonya i se’n va anar corrents! Durant la mili, però, s’escrivien i s’enviaven fotografi es d’aquestes que es feien abans, vestit de soldat. Recordo una que deia ‘el soldado que has arresta-do y de ti se ha enamorado’, fi rmat Lorenzo.

-Parlem de la vostra professió, com va ser que et dediques-

Entrevista a en Fonsu Mateu i la M. Àngels Bagaria

Nom: Fonsu Mateu i M. Àngels BagariaEdat: 63 anys cadascúNascuts i residents a Salt Professió: En Fonsu és jubilat després de treba-llar molt temps com a comercial en un laboratori de la indústria farmacèutica, la M. Àngels va tre-ballar com a operadora de Telefónica 30 anysA més a més: vinculats en moltes entitats de la vila, actualment tots dos formen part de la coral Tribana de Salt. En Fonsu és un gran afi cionat a la pintura, la bicicleta i els viatges, mentre que la M. Àngels es confessa amant de les llargues pas-sejades a l’aire lliure i col·laboradora de Càrites

5

Entrevista a en Fonsu Mateu i la M. Àngels Bagaria

sis a la indústria farmacèutica Fonsu?-F: A mi m’agradava molt la mecà-nica i sempre estava amb el meu cosí en Daniel Font, motorista. Però al meu pare no li agrada-va gaire, deia que no era massa bona feina i de risc, perquè a mi m’agradava molt córrer. Per això va procurar perquè fes comerç a la Salle. Va ser el meu germà que ja treballava en una farmàcia, que em va dir que buscaven gent al Doctor Andreu i hi vaig entrar als 15 i sempre més.

-Això sí que ha canviat...-M.A: Abans plegaves de l’escola i ja tenies una feina, et casaves, tot anava així.-F: Tenies una feina però en aquell moment cobrava molt poc la gent dels serveis. Abans es valoraven els ofi cis. En aquell moment el que era mecànic, torner, fuster, aquests ofi cis sí que eren valorats aquella època. Però mira, al fi nal ens n’hem sortit, tot i no tenir ‘ofi ci’.

-En el teu cas, M. Àngels, tenieu negoci a la família, però després tu vas treballar molt temps a la Telefónica, oi?-MA: Sí, jo vaig fer el comerç amb les monges, després fi ns als 23 anys que em vaig dedicar al nego-ci familiar, ajudant la meva mare a la carnisseria. Va ser cap al 1969 quan una veïna d’aquí al carrer

Processó que ens va dir que a la Telefónica hi hauria una convoca-tòria. Vam tenir força sort perquè era el moment en què ho estaven automatitzant tot i no necessitaves tenir estudis superiors. Ens feien fer un curs de sis mesos amb co-neixements molt bàsics. Just la promoció següent ja els van de-manar el batxillerat. Hi vaig estar 30 anys.

-Déu n’hi do, si el sector farma-cèutic ha canviat, el de la telefo-nia deu ser exagerat. Quan vas començar no tothom devia tenir telèfon.-MA: I tant que no. Teníem demora de 4 o 5 hores, tant a Catalunya com a qualsevol punt d’Espanya. Quan arribaves al destí, moltes ve-gades se’ns tallava la comunicació i havies de tornar a començar, ajudant a l’usuari a transmetre el missatge, tant pel que fa a notíci-es alegres, com ara casaments o naixements; però també de tristes, com ara la mort d’algun familiar o malalties. Però fi nalment, era molt gratifi cant, perquè l’interlocutor se sentia molt acompanyat.

-Fonsu, d’on ve doncs, el teu in-terès per la pintura?-F: Home, jo sempre veia el meu germà Lluís dibuixant, que és cinc anys més gran que jo, i clar, d’alguna manera també m’hi vaig començar a afi cionar. Això que en

una ocasió vaig tenir un disgust important a l’escola que gairebé em va fer abandonar la pintura. Vaig dibuixar un lleó i recordo que m’hi vaig passar moltes hores. Tot i que jo no era massa treballador, a aquell dibuix li vaig dedicar molt d’esforç i el trobava bonic. Alesho-res, arribo a l’escola i ‘l’hermano’ em diu: ‘això no ho has pas fet tu, ho ha fet el teu germà’! Ostres, em va donar un disgust molt impor-tant. Vaig estar molt temps sense dibuixar, uns 20 anys.

-I quan ho vas recuperar?-F: Doncs arran de la mort de la meva mare, vam anar a donar un volt a la casa pairal a Estanyol, en Lluís sempre portava aquarel·les i es va asseure allà a dibuixar. Em vaig posar al seu costat a pintar i vaig passar una hora o dues, fu-mant, en aquella època encara fu-mava, i dibuixant. Vaig sentir que allò era una activitat molt enriqui-dora, sobretot perquè requereix fi xar-te molt en el que t’envolta, entrar-hi per complert.

-Tots dos sou coneguts per ha-ver participat en moltes activi-tats i entitats de la vila. Com co-mença la vostra implicació amb Salt, més enllà de ser-ne veïns?-F: Fa molts anys, vam començar amb l’escoltisme i poc després amb el teatre a Can Panxut. El te-atre era el que aglutinava el jovent i allà vam aprendre català i vam començar a fer un tipus de teatre més compromès amb el país.-MA: Era l’època de la Pastera. Ens trobàvem a la rectoria i sovint hi havia la guàrdia civil a fora.-F: Exacta. Eran tot un seguit d’en-titats que estaven dins la parròquia i que feien dijous culturals en què venien convidats sobretot de Giro-na. La rectoria servia per amagar certa clandestinitat. Havíem fet ‘La Pell de Brau’, ‘Homes i No’, d’en Pedrolo, peces bastant subver-sives o atrevides. Era sorprenent que aquí, un poble de pagès, es llegís Espriu, Pedrolo o es repre-sentés Txejov; això sorprenia a molta gent gironina. Això va anar molt bé també perquè va signifi car reemprendre una mica la cultura

6

Entrevista a en Fonsu Mateu i la M. Àngels Bagaria

Les adulteracions dins de la revolució social

del país que estava totalment des-trossada. Això ens va servir molt en aquell moment i encara avui dia em serveix.

-Potser també va ser una mica per la història familiar, que et va interessar aquest món subver-siu?-F: No, no ho crec, una mica per caràcter i per l’entorn. Però no amb la intenció de canviar el món, més aviat perquè hi ha gent que sempre hem necessitat estar amb gent. T’hi implicaves però per-què et diverties. En herois no hi crec gaire. Ara potser sí que, amb l’edat, tens més consciència naci-onal, també més decepció de les coses que veus que s’han fet ma-lament.

-l tu M. Àngels, ets voluntària a Càrites. S’ha notat la crisi?-M.A: Hi vaig estar molts anys col·laborant quan hi havia l’Alfons Moré i en Miquel Àngel, que van obrir la Casa dels Campaners. Després, ho vaig deixar durant un temps, quan el meu pare es va ha-ver d’operar del cor, fi ns ara que hi

he tornat, de voluntariat, al centre de distribució d’aliments d’Esteve Vila. I sí. el que donavem en un any, ara ho donem en un mes o dos. Hi ha llistes d’espera llargu-íssimes perquè hi ha molta gent que ho necessita, gent de tot tipus i procedència. La gent que ho rep, però, és molt agraïda i s’estableix una relació molt maca.

-No us avorriu gens, vaja!-F: No, no. Jo pinto, pedalo una mica, vaig a fer algun dinar amb els amics i la música que sempre m’ha agradat. Ja de joves, justament amb el teu pare, amb JOK-8, tocà-vem pels pobles de per aquí, i ara amb Xamfaina. L’altra meva gran passió és viatjar, que treballant ja ho havia fet molt, i ara tinc la sort que grà-cies a en Joan, i també per en David quan competia amb les bicicletes, he voltat i volto molt. A més és un luxe poder visitar espais d’art amb en Joan i comentar les pintures, ho gaudeixo molt.

-M.A: Jo no sóc tant de viatjar, pre-fereixo les activitats a l’aire lliure com una bona passejada per les Deveses. El que sí que compartim és la participació a la Coral Triba-na, jo hi sóc des dels inicis, ja fa uns 11 anys, i ell un any després. Hi passem molt bones estones i intentem seguir l’estela d’en Xicu Petit al que trobem molt a faltar.

Agnès Cabezas Horno

Aquest és l’últim article d’una sèrie publicats a la revista a fi

de presentar la revolució social del 19 de juliol d’una manera diferent de la que havien fet sempre els ofi -cialistes dels diferents règims.Salt fou una prova de col-lectivitzacions agràries i industrials. Molts ciutadans de la vila creien de bona fe en les virtuts d’un canvi de sistema i que es portés a ter-me des de baix. D’aquí ve el nom de revolució, no de reforma. Però és del tot impossible posar unes noves formes allà on fi ns aquell moment hi havia unes profundes arrels dogmàtiques. L’única cosa que podem arribar a realitzar es canviar alguns dogmes laics.Amb tot, Salt, fou un exemple dins les comarques gironines. Però les contradiccions que hi havien en el propi govern del país feia que un

poble de Catalunya, malgrat que aquest sí que volia la revolució, quedés ofegat per molts aspec-tes de la pròpia administració na-cional. Per posar-vos un exemple citaré la documentació inèdita que tinc a les mans: mentre la voluntat dels dirigents del poble era secula-ritzar la població a fi de treure tot

allò que tenia a veure amb la re-ligió, els de la Generalitat anaven estenen els documents dels ciu-tadans d’un mateix carrer amb els noms antics i del santoral catòlic, com en el cas de les cèdules per-sonals. Aquests eren una mena de document d’identitat que controla-va el govern de la Generalitat, i per

7

Les adulteracions dins de la revolució social

Visita llampec

exemple posaven carrer de Sant Antoni quan era un veí del carrer Ramon Acín pel consell municipal.Els tentacles dogmàtics es mante-nien ferms en els mateixos òrgans

de la administració nacional, i els propis partits anomenats d’esquerres del govern de Catalunya no volien el siste-ma de col·lectivitzacions, ni la revolució social. Uns perquè ho volien estatalitzar tot i els altres perquè bona part dels seus membres formaven part de la petita i mitjana burgesia de Catalunya. D’aquesta ma-nera el propi govern tenia les adulteracions necessàries per

fer fracassar un intent de revolució social.L’única solució per arribar a una autèntica emancipació del poble

de Salt hauria estat el cantonalis-me, és a dir, proclamar el munici-pi de Salt un poble lliure dins d’un conjunt de pobles autònoms.

Agapit Alonso i Pont

La meva visita a Holanda va ser inesperada i poc programa-

da, ja que volia acompanyar a la meva germana a veure una amiga a Holanda. L’excusa de tot plegat era anar-la a veure per sorpresa, ja que per aquelles dates, la seva euga ja hauria tingut el potro, que feia mesos que esperàvem tots plegats amb nervis.De bon matí vam agafar el vol cap a Eindhoven (Holanda), amb la meva germana i una seva ami-ga. Allà ens esperava la mare de l’amiga que vivia a Holanda, que ens vindria a recollir per aparèixer per sorpresa.Vam arribar al pis on estudiava, després de tres o quatre trucades impacients de l’amiga holandesa, ja que el pagès de la granja on es-

tava l’euga l’havia trucat dient que el part havia de ser imminent.Ens va rebre amb gran sorpresa, ja que evidentment no s’esperava la visita de les seves amigues!. Llavors vam posar rumb cap a la granja on veuríem l’euga.A la granja poguerem veure l’eu-ga a través de la càmera que te-nien instal·lada a les quadres, per controlar si s’ajeia, quan li sonava l’alarma a mitjanit.El període de gestació d’una euga és d’onze mesos, però l’euga ja portava una setmana de més i estàvem tots nerviosos. Després de passar bona part del matí a la granja, anàrem a comprar i vam di-nar totes juntes; a la tarda la meva germana i les seves amigues van decidir quedar-se a dormir a la granja, atès que l’amo els hi havia ofert entrar el cotxe prop de les quadres i esperar el moment del part mentre feien torns per estar despertes. Una idea ideal per les nenes ja que passarien una nit a la granja rodejades de cavalls, el seu deliri!Es van preparar per passar una nit freda dins del cotxe, amb sacs de dormir, mitjons, jerseis, mantes.... les vam portar a la granja, però abans de marxar l’amo ens va dir que l’acompanyéssim.

Ens va portar fi ns els corrals de les ovelles; moltes d’elles estavem també embarassades, i ens va portar fi ns al corral on n’hi havia una que esbufegava amb força...i tot després de fer jeure l’ovella amb aigua calenta va començar a ajudar-la a parir. Van començar a veure’s les potes de la ovelleta i l’amo amb força va estirar l’altre pota, per poder començar a veure el cap. Un cop el cap va ser fora el senyor li va posar un líquid a la boca, que li va fer obrir els ulls de cop. Vaig entendre que era un lí-quid perquè pogués respirar bé.Moments després va posar l’ovelle-ta davant sa mare, perquè la veiés i la comencés a netejar. L’amo im-pacient buscava i contava per so-bre els corrals...què feia? Va anar fi ns un altre corral i va portar una altra ovelleta, que devia tenir com a molt dos dies de vida, i després de lligar-li les quatre potes, va ba-nyar-la amb els líquids del part i la va posar al cantó de l’altra recent nascuda.L’home preocupat per la nostra perplexitat, va dir a l’amiga de la meva germana amb holandès que ens expliqués perquè havia lligat a l’ovelleta. L’explicació lògica fou que les ovelles solen tenir llet per a dos cries, i que per tres, els hi falta

8

Visita llampec

Kim

llet. L’any anterior va deixar cada ovella amb les seves respectives cries, tan una, com dos, com tres cries per ovella. D’aquesta ma-nera va haver d’alletar onze cries que no en tenien prou amb la llet materna. Això dsuposava un cost excessiu que repartint les cries es solucionava, sense cap problema afegit, només amb el risc del re-buig de les mares.Així doncs, abans d’anar a dor-mir havíem assistit a un part d’una ovella, increïble! Una sensació que m’agradaria tornar a repetir ja que no va ser com m’imaginava. A vol-tes la mare naturalesa ens ofereix espectacles difícils d’oblidar.L’endemà vam anar a buscar les noies a la granja -no havia passat res durant la nit: l’egua s’havia aja-gut dos cops, però s’havia tornat a aixecar...es veia l’euga cansada...Vam esmorzar i vam preparar-nos per anar a visitar Maduroram, que és Holanda en miniatura!Sota un plugim la vam visitar amb

tots els detalls! Amb 0,10 € feies entrar en funcionament el parc d’atraccions, fe-ies ballar a la plaça major...i per 1 € et fa-bricaven uns esclops en miniatura, a la fà-brica d’esclops!Després de dinar, les nenes necessitaven descansar ja que ha-vien passat la nit en vetlla; vam sopar una miqueta i au!, altre cop van preparar-se per passar una al-tra nit dins del cotxe. La mare de l’amiga de la meva germana i jo, anaràrem cap al pis d’estudiants a dormir en un llit decent i recuperar forces per si el telèfon sonava a mitja nit.L’endemà però el telèfon no ha-via sonat, el potro encara no ha-via nascut. Vam anar a buscar les nenes per començar a recollir les

maletes i anar cap a l’aeroport, ja que l’avió marxava al migdia.Arribàrem a l’aeroport, la nostra vi-sita a Holanda arribava a la seva fi , un cap de setmana curt, però intens, coneixent Holanda i sabent que algun dia hi tornarem!Un petit gran país, ple d’indrets preciosos encara per descobrir.

Anna Clarà

Rudyard Kipling, nascut a Bom-bai el 1865 i fi ll del conserva-

dor del museu de Lahore, s’educà a Anglaterra com el seu personat-ge, Kim. I no ens podem quedar amb els dots narratius i estilístics de l’autor, amb la seva capacitat per a la descripció o amb les in-tencions de generar una literatura per a joves. Kim, un orfe d’origen irlandès nascut a l’Índia, que des-prés resultarà ser fi ll d’un soldat de l’exèrcit britànic, iniciarà en com-panyia d’un vell lama tibetà un vi-atge fascinant per les interioritats d’aquell immens país, alhora que s’instrueix com agent secret dels serveis d’espionatge britànics. És un clàssic de la literatura de viat-ges i del que s’ha denominat litera-tura de l’Imperialisme.Els primers anys de Kipling foren intensos, suggestius, misteriosos. Però els seus pares l’enviaren a Anglaterra per educar-lo. Foren uns anys molt durs i nostàlgics per aquell paradís perdut que signifi ca-va l’Índia. Hi retornà el 1882 per ini-ciar una carrera periodística i d’au-

tor de contes. El 1889 s’instal·là defi nitivament a Anglaterra i publicà diverses novel·les i poesia. L’any 1892 es casà amb Caroline Bales-tier, germana d’un important editor i escriptor americà, però no s’adaptà als Estats Units. Les seves obres més conegudes foren les recrea-des a la seva Índia natal, com El Llibre de la Jungla, el 1894, i Kim, el 1901. Va rebre el premi Nobel de literatura el 1907 i morí el 1936.Kipling i els seus personatges són un producte de l’Era dels Imperis. I de fet aquest és el seu valor his-tòric. Si només tenim en compte que l’objectiu de Kim és esdevenir un brillant servidor de la Corona, que un dels fi ls conductors de la novel·la és la seva instrucció i les aventures d’espies, on s’acaba ridiculitzant a russos i francesos, i que es pretén sotmetre els reg-nes sobirans que conspiren contra l’Imperi, podríem qualifi car d’impe-rialista la narració. També són els avantatges de la raça paterna el que acaben fent de Kim d’un domi-nat a un dominador. És la desco-

berta de la nacionalitat allò que el reconverteix. Si algú es pregunta quina és la força del nacionalisme i de l’imperialisme, que comprovi els efectes d’un tros de paper quan és una partida de naixement.Però les contradiccions de l’autor són les de Kim. Kim és la compe-netració de dues races, la domina-da i la dominant. La seva llengua natural d’expressió i de pensa-ment és la indostànica, i és un xi-cot d’aspecte i de cultura del país, però la seva personalitat és doble.

9

Kim

Coratge

A voltes mostra actituds europees i a voltes la picardia, la desconfi an-ça i el misticisme que representen el seu costat oriental. Ens aparei-xen alhora el valor de la irraciona-litat quan és necessària i els avan-tatges de la racionalitat davant la resolució de determinades situaci-ons. Kipling selecciona els millors aspectes de les dues cultures per confi gurar la cultura del qui és pro-ducte del contacte.E.W. Said afi rma que els fets narrats a Kim no tindrien sentit sense la dis-crepància que comporta la mateixa experiència de l’Imperi. És semblant al que un antropòleg occidental sent quan ha d’observar una realitat dife-rent i més dèbil. És la contradicció entre el desig humà i científi c d’en-tendre l’altre en un context de do-mini. Kim és sempre un home lliure però predestinat per la nacionalitat. El destí, predit a les estrelles, fa que Kim retrobi el regiment del seu pare. Però en té una altra de casa: el mer-cat i la carretera. Dues pàtries, dues personalitats. El lama l’intentarà in-troduir en un altre camí de salvació, que no és només una altra religió

sinó tota una fi losofi a de vida. Una fi losofi a que sempre apareix distinta a l’occidental. Kipling, com Kim, volen ser alhora britànics i indis i a la seva manera. L’escola no pot modifi car la seva natura íntima, i Kim desitja que ar-ribin les vacances per tornar amb el lama a la carretera, s’oblida per complet de l’idioma anglès i força una transformació física per tornar a ser un indi de casta inferior. Tor-na a la carretera per cercar el destí del lama, que es troba a les Munta-nyes. Però al mateix temps el seu deure de britànic el porta a resoldre un important cas. Kim no abando-na mai al seu mestre però tampoc l’espionatge. I a la fi triomfa la Gran Bretanya i el lama troba el seu Riu. Els dos personatges es completen.L’Era dels Imperis és l’accepció que E.J. Hobsbawm utilitza per defi nir el període transcorregut entre 1875 i 1914, en el qual els països europeus inicien una ex-pansió territorial, econòmica i cul-tural sense precedents. Les grans potències occidentals, aprofi tant la seva superioritat tècnica i militar,

van explorar i conquerir territoris a tots els continents i van exportar homes, capitals, productes i ideo-logies a tot el planeta. Però l’Era dels Imperis fou molt més. Com-portà l’expansió del capitalisme i els seus efectes, així com de la cultura i la civilització occidentals. Explica E.W. Said que algunes qüestions referents a l’Imperia-lisme haurien de formar part de l’estudi de la literatura. És precisa-ment la coetanitat de l’obra i l’autor amb el període el que proporciona als historiadors actuals una font suplementària d’anàlisi. No ha de ser mai una font substitutòria, però pot esdevenir un testimoni que ens aporti altres visions. En l’actualitat la immigració capgira l’efecte del contacte. Inversament, són moltes les persones d’altres cultures i re-ligions que penetren dins el nostre món. I moltes d’aquestes, sobretot les noves generacions, tampoc acaben identifi cant-se ni amb el país d’origen ni amb el d’acollida. És la mateixa contradicció.

Joan Corominas

Entre les nombroses víctimes de la tragèdia que sacseja al

Japó, un especial pensament per a totes aquelles persones que llui-ten a prop de la central nuclear de Fukushima per intentar aturar el pitjor dels casos. S’enfronten a un enemic astut i angoixant. La radi-oactivitat és invisible i els danys que infl igeix es revelen sovint molt després de l’esdeveniment. En aquestes condicions, mantenir-se en el seu lloc de treball requereix un coratge que té quelcom de so-brehumà.Sens dubte el treballadors de la Tokyo Electric Power Company (TEPCO), l’empresa que gestiona la central, els bombers i els soldats que estan lluitant a prop dels re-actors es diuen que aquest és el seu deure: s’exposen a aquest risc amb la fi nalitat de preservar-ne molts altres. Hom recorda la fra-se de Winston Churchill elogiant

el paper dels aviadors de la RAF durant la batalla d’Anglaterra: “Mai en la història tants pocs homes ha-via tingut a les seves mans el destí de tants”. També cal recordar als 600.000 liquidadors de Txernòbil –les persones que van intentar apagar l’incendi i controlar el re-actor– mobilitzats després de l’ex-plosió de la central i que molts han mort, i d’altres arroseguen encara problemes de salut.Les catàstrofes d’aquesta magni-tud són inoblidables. No solament pels estralls que causen i la devas-tació que deixen darrera seu. Sinó també perquè susciten l’heroisme entre les persones per fer-hi front i per mitigar-ne les conseqüències. Molts comentaris lloen la calma i la dignitat dels japonesos. I amb raó. Tanmateix, en totes les tragèdies, és sorprenent observar l’abnegació i la sang freda que demostren mol-tes persones. Recordar, només,

aquell vell franciscà que després de l’atemptat contra la primera de les Torres Bessones, va arribar amb un dels primers grups del cos de bombers. Immediatament es va posar a donar l’absolució als ferits i a consolar-los durant aquells mi-nuts de pànic total. Poc després, la Torre s’ensorrava, esclafant en la seva caiguda al franciscà. El coratge és un evident senyal de la dignitat humana.

Ezequiel Mir

10

Un enamorat de la natura

L’Univers: el gran misteri

Hi ha una experiència que a mi sempre m’ha impressionat:

contemplar l’esplendor del cel es-telat en el silenci i negror de la nit. . Ara costa molt poder-ho fer per-què a tot arreu hi ha contaminació lumínica i els estels gairebé no es veuen. S’ha d’anar lluny de qual-sevol poble, potser a dalt d’una muntanya, i aprofi tar una nit clara i sense lluna, però val la pena. Abans era més fàcil. Recordo com m’havia quedat embadalit en nits d’estiu de la meva adolescència mirant la negra immensitat del fi r-mament des d’un poblet de l’Ano-ia. La música misteriosa dels grills i la sensibilitat que es té en aquella edat em produïen esgarrifances, però m’agradava.

Els pobles antics miraven molt més el fi rmament que nosaltres. El veien com una grandiosa esfe-ra que gira silenciosament portant enganxats els estels. Comprenien que el Sol i la Lluna servien per il·luminar i per comptar el temps, però quin era el signifi cat misteri-ós de les estrelles?. Van imaginar que potser contenien missatges de les divinitats que calia desxifrar i d’aquí va néixer l’astrologia.Però la ciència moderna ens des-cobreix un Univers molt més gran, tan immensament gran que si hi penses quan mires el cel este-lat causa vertigen. Ens mostra el nostre món com un puntet insigni-fi cant movent-se en la negror de l’Univers. Ens diu que les estrelles

estan tan lluny que la seva llum tarda molts anys en arribar-nos. Que el Sol, les estrelles que veiem i els milions que no veiem formen part d’una galàxia que gira, potser al voltant d’un “forat negre”. Que milions de galàxies com la nostra es separen entre si en un Univers en expansió com el resultat d’una gran explosió, el Big Bang, que va ocórrer fa uns 13.700 milions d’anys.També ens explica tot el que va passar després del Big Bang. Com es van formar les partícules ele-mentals i després els àtoms més senzills que, atrets per la força gravitatòria, s’ajuntaren originant les primeres estrelles. Com dins de les estrelles es formaren la res-

Mama. Me’n recordo del Puigsacalm,

del poble de Vidrà, allà sota la Font Tornadissa, amb aquella Mare de Déu, d’aquelles vaques tan tranqui-les que ens miraven, de tota aque-

lla verdor tan frondosa, d’aquell aire tan net i fresc, d’aquell clima tan plujós, tan humit, tan fred, tan fresc. Quan està serè, d’aquell cel tan blau, amb aquells núvols tan preciosissims, de tot aquell

paisatge, el Pla Traver i les seves masies, el Piri-neu nevat, al fons Olot.... de la Plana de Vic a l’altra ban-da, del Pedraforca, dels faigs, del boix, d’aquells prats, tot tan verd, aquella olor del boix, aque-lla aigua tan gela-da, aquells corriols (caminets), d’aque-

lles boscúries, d’aquells cants dels ocells, d’aquell silenci, d’aquella tranquilitat.....Ara, ja hi fan també destrosses, mal, amb els túnels de Bracons, qui?, doncs una altra vegada els humans.

Narcís Prats

11

L’Univers: el gran misteri

Coi de mainada!

ta d’àtoms i com de la pols de les primeres estrelles, quan van ex-plotar, se’n van formar de noves i també planetes com el nostre. Sa-bem que som pols d’estrelles, que els àtoms del nostre cos es van formar fa milions d’anys en el nucli d’antigues estrelles.La ciència ens diu també que aquest Univers tan immens no és caòtic, sinó ordenat, racional. Se-gueix unes lleis físiques que es poden descobrir i, fi ns i tot, expres-sar amb fórmules matemàtiques. Einstein deia: “el més incompren-sible de l’Univers és que es pugui comprendre”. Sabem que existei-xen unes constants -per exemple la càrrega de l’electró, la constant gravitatòria, l’atracció entre els quarks…- amb uns valors precisos que si fossin una mica més grans o

més petits no s’haurien pogut for-mar ni els àtoms, ni les estrelles, ni el nostre planeta.Però la ciència no ens diu per què hi és l’Univers, per què hi ha algu-na cosa en lloc del no-res. El físic Hawking en el seu últim llibre “El gran disseny” suggereix que, segons les lleis de la física quàntica, l’Univers en el seu pri-mer moment, o sigui el Big Bang, es podria haver format per atzar a partir del buit per una “fl uctuació quàntica del buit”. Però, suposant que la hipòtesi fos certa, no acla-reix tampoc el misteri perquè, se-gons ell, no és a partir d’un absolut no-res que apareix l’Univers sinó a partir d’unes lleis físiques que ja hi regien. Però, per què hi són aquestes lleis? Per què tenen el valor que tenen i no un altre? Són també fruit de l’atzar?A mi em costa de creure que aquest Univers tan complex -des dels quarks a les galàxies, des dels virus al cervell humà-, aquest Uni-vers en contínua evolució -des del Big Bang a l’expansió accelerada, des de les primeres cèl·lules pro-cariotes als humans- s’hagi format sense cap projecte, sigui tot fruit d’atzars afortunats. Que la meva vida i la dels milions d’homes i do-nes de la Terra no tingui cap sentit, sigui pur atzar. Que estiguem sols en el nostre petit planeta movent-

nos per la infi nita negror d’un Uni-vers cec i sord. Que si un dia de-sapareix la Humanitat ningú sabrà que hem existit.Jo no tinc tanta fe en l’atzar. Penso que hi ha d’haver algun misteriós projecte i, si hi ha un projecte, una intel·ligència que l’ha dissenyat. D’aquesta intel·ligència en dic Déu. I, posat a buscar-ne alguna imatge, em quedo amb la que pre-dicava fa 2000 anys Jesús de Nat-zaret. I això em tranquil·litza. Em fa pensar que el projecte ha de ser bo, que la nostra vida té sentit, que l’aventura humana no pot acabar malament, que hi ha un progrés, un futur que cada cop serà millor i que el camí passa per la solidaritat i germanor entre els humans. Em direu que sóc un optimista. Però, que no està bé ser optimista?

Joan Serrat

Interessant conversa, la que he tingut aquest matí [26 de març

del 2011, dissabte] amb una cria-tura de tres anys... Ja sabeu com són, la mainada, a aquesta edat: no paren mai de preguntar el per-què de tot plegat, i aquest marrec que dic m’ha cardat per sobre, sense ordre ni concert i sense ni deixar-me respirar, una bateria de preguntes que m’ha deixat mig es-tabornit. A veure si me’n recordo d’algunes:Per què –m’ha demanat– el Go-vern de Catalunya retalla despe-ses a tots els departaments i fa que tothom s’hagi d’estrènyer el cinturó, i en canvi no hi ha, en tot

l’Estat castellà [ha ha!, que maco!] cap altre govern autonòmic que faci el mateix? Per què els altres governs autonòmics no es quei-xen, ara, que Catalunya “vulgui ser diferent”? Per què, si no hi ha ni un duro de calaix enlloc, el Govern valencià i la Diputació de Castelló es permeten fer el fantasma inau-gurant un aeroport fantasma? I per què el Govern castellà els permet fer el fantasma d’aquesta manera, i a quatre dies de les eleccions mu-nicipals? Per què encara no està fet el corredor ferroviari mediterra-ni, que crearia riquesa i no haurien de retallar-nos tant a tots? Per què el president del Govern castellà va

a Tunísia a fer el fantasma donant suport als rebels i animant-los a instituir un règim democràtic, com si ell no tingués prou problemes amb el seu, de “règim democrà-tic”? Per què el règim democràtic castellà no deixa participar a la formació basca Sortu en les elec-cions municipals basques? Per què la nova esquerra abertzale és “sospitosa” de ser successora de l’esquerra abertzale sospitosa de ser de l’entorn d’ETA? I per què, pel mateix raonament ‘jurídic’, de-terminades formacions polítiques espanyoles no són sospitoses de ser successores del règim anterior o d’estar-ne “contaminades” i no

12

Coi de mainada!

Primavera a l’escola del Pla

són, per tant, il·legalitzades? Per què, en plena crisi, el Govern cas-tellà es dedica a fer el fantasma enviant a Líbia avions i altres jo-guines militars que valen i gasten una pasta rufa? Per què el Govern castellà, que no para d’emprenyar el Govern català perquè moderi la despesa i retalli encara més tot allò retallable (segons ell), no té pebrots, ell, de retallar ni cinc cèn-tims d’euro de la despesa militar? Per què han de pagar la crisi els clients dels bancs, i no la paguen els bancs? Per què no hi ha cap dels culpables reals de la crisi en-garjolat? Per què el Japó, que té tanta gent i una geologia tan in-estable, i que va patir l’horror de dues bombes atòmiques, té tantes centrals nuclears? Per què diuen que l’energia nuclear és neta, si contamina des de l’extracció de l’urani a l’extracció dels residus?, i per que diuen que és barata, si l’extracció de l’urani és cara i són tan cars el manteniment, la se-

guretat i el transport de residus de les centrals en actiu i la des-contaminació de les centrals que tanquen o que peten? I per què di-uen que les centrals nuclears són segures, si peten, s’esquerden o tenen fuites? Per què, amb tot el que està passant al Japó, encara hi ha gent que defensa l’energia nuclear “com a alternativa al petro-li”? Per què Catalunya (i Espanya encara més), que és una de les terres més assolellades d’Europa, no treu el profi t que podria treure de l’energia solar? Per què hi ha catalans, a Catalunya que en qual-sevol conversa amb castellans o estrangers es passen al castellà a les primeres de canvi, sense que ningú els ho mani ni els ho dema-ni? Per què Catalunya ha de fer-se fotre per gastar menys, i en can-vi “es gasta” cada any 20.000 M€ per “poder pertànyer” a Espanya? Per què no deixa de pertànyer a Espanya? Per què Espanya puteja Catalunya, si és d’on treu els calés

per poder anar tirant i fent el fan-tasma? Per què encara hi ha cata-lans que no són independentistes, separatistes o sobiranistes?...En fi , la cosa encara ha durat, i amb el que m’ha arribat a dir hauria om-plert tres o quatre planes més com aquesta. Ho deixarem aquí, però ja veieu que m’ha fotut un bon rui-xat! I després perquè diguin que la mainada que pugen només saben pitjar botonets...

Fermí Sidera Riera

Ha arribat la primavera a l’esco-la “ El Pla”, i a partir de les ac-

tivitats del TALLER DE FAMÍLIES hem volgut que els pares i mares dels nostres alumnes ens ajudin a decorar els espais comuns i les fi nestres de la nostra escola. Això si… de forma ben creativa i amb gran esclat de colors.D’aquesta manera s’aconsegueix que les famílies s’impliquin i par-ticipin en les activitats escolars i que alhora els infants gaudeixen de veure la col·laboració que fan els seus pares i altres familiars, doncs els avis, els oncles i els co-sins… també són benvinguts!Així doncs, durant la tarda del di-marts 29 de març va venir a l’esco-la per dinamitzar la sessió de de-coració amb les famílies la Carme Garriga, que ja l’any passat havia col·laborat amb nosaltres com a formadora d’arts plàstiques. Prè-viament s’havien preparat tot un

seguit de bonics dissenys de fl ors, ocells i papallones d’inspiració mo-dernista. I aquest cop, la propos-ta va consistir en l’aplicació d’una tècnica de pintura amb ceres to-ves, que s’havien d’anar esfumant per aconseguir diverses tonalitats, tot fregant amb el dit o amb un to-valló de paper. Un cop aconseguit l’efecte i el to de color desitjat, es van començar a retallar els elements ornamen-tals amb molta cura, per més tard poder-los enganxar a les fi nestres i així donar una imatge més pri-maveral a l’escola.Al taller “ Pintem la primavera” hi van assistir una trentena de perso-nes amb les quals vam compartir i gaudir d’una bona estona de con-versa, d’il·lusió i de creativitat.També cal esmentar que setmanes abans s’havia organitzat conjunta-ment amb VENTIJOL una xerrada que portava el títol de “ Com ha

13

Primavera a l’escola del Pla

Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Espriu al Cosmocaixa i la Barcelona històrica

anat el dia?”, una gran pregunta que molts dels pares de l’escola sovint no fan als seus fi lls.Es van establir jocs de rol i es van fer representar diverses situacions familiars. D’aquesta manera es podien interpretar i entendre millor els sentiments i les actituds que te-nen els nens a casa. Fou una experiència innovadora, original i molt participativa!

Sònia Subils

Els alumnes de 1r de Batxillerat de l’Espriu van anar, el dimarts

22 de març, a visitar les interes-sants instal·lacions del Cosmocai-xa, constatant totes les possibilitats que ofereixen. Envoltats de nois i noies de totes les edats i de diver-ses procedències (hi havia grups francesos i anglesos) van poder experimentar molts fenòmens que han ajudat al desenvolupament de la ciència.

Després de dinar al pas-seig del Born, van iniciar un recorregut per la Barcelona històrica que els va trans-portar de l’època romana fi ns als nostres dies, veient diversos exemples d’arqui-tectura: Santa Maria del Mar, el Fossar de les More-res, el carrer Montcada, el mercat de Santa Caterina, el Palau de la Música, els

Quatre Gats, el palau i les galeri-es Maldà, la plaça del Pi, la plaça Nova, Catedral, casa de l’Ardiaca, plaça Sant Jaume i plaça del Rei. Una “caminadeta” que el temps, tot i ame-naçar de pluja en alguns moments, va respectar.Aquesta vegada, el des-tacat fou la justifi cació de l’escultura de la bústia de

la casa de l’Ardiaca. El dissenya-dor, l’arquitecte Domènech i Mon-taner, va explicar que havia pensat en cinc orenetes i una tortuga com a símbol de qui li havia encarregat l’obra, el Col·legi d’advocats. I és què “la justícia vola alt com les ore-netes i és lenta com la tortuga”.

14

Els alumnes d’ESO del Salva-dor Espriu han realitzat del 23

al 26 de març els treballs de sínte-sis i el projecte de recerca. A primer, portava per títol “Saltant el Ter” i es tractava de fer, a través d’una pàgina web i de tasques del moodle, un treball de coneixement i descoberta del riu. Els alumnes han realitzat dues sortides relaci-onades amb el TS: a les hortes de Salt, el Pla dels Socs i el riu Ter (on van analitzar el grau de contami-nació de l’aigua) i a la Gola del Ter (amb pujada al castell del Montgrí inclosa). El treball de segon es deia “Els usos de l’aigua” i es tractava d’una feina que ha portat els alumnes a visitar una potabilitzadora (Montfu-llà), una depuradora(Sils) i la cen-tral elèctrica del Molí de Girona. Després de les visites i de diverses activitats individuals de les matèri-es, els alumnes havien de fer una revista amb el programa d’edició scribus i presentar-la davant d’un jurat que els avaluava.El treball de síntesi de tercer s’ano-mena “Bada i no t’entrebanquis” , que té com a objectiu observar, interpretar, valorar, estudiar i esti-mar una part del patrimoni del nos-tre poble: les escultures de Salt. Durant els tres dies, cada matèria apropa els alumnes a algun as-pecte de les escultures del poble, especialment la que ha estat apa-drinada per l’Institut: “Muroroa”, de

Jordi Gispert. La tasca fi nal con-sisteix a fer una rèplica a escala de l’escultura “la porta transverSALT” que hi ha a l’entrada de Salt des de Bescanó, de Jaume Faixó.Finalment, els alumnes de quart han fet el projecte de recerca que s’anomena “La feina de buscar fei-na... a Madrid”. La idea és que els alumnes comencin a pensar en la planifi cació del seu futur, que cone-guin els aspectes bàsics del mer-

cat laboral, que refl exionin sobre la importància de la formació, que aprenguin a buscar informació, a processar-la i a seleccionar-la, que col·laborin i treballin en grup, que organitzin un viatge simulat i que realitzin una exposició oral expli-cant la feina que han fet. El treball de síntesi es complementa amb el viatge de fi nal de curs a Madrid que realitzaran el mes de maig.

15

Any de la química i els grans descobriments

L’hort escolar del CEIP Silvestre Santaló

L’any 2011 és l’any de la quími-ca i els grans descobriments,

per això, els nens i nenes de Ci-cle Mitjà, de l’escola el Gegant del Rec, hem estat estudiant els in-vents. Per fer-ho vam fer diferents grups i cada grup va triar un invent diferent. Un cop triat l’invent vam buscar informació i anàvem om-plint una fi txa. Havíem de buscar el nom de l’inventor, l’any en què es va inventar, com havia evolu-

cionat l’invent al llarg dels anys i curiositats. Un cop recollida la in-formació, a informàtica, vam ela-borar un power point. Un cop ho vam tenir tot acabat, cada grup va presentar el seu treball a la resta dels companys. D’aquesta mane-ra, vam aprendre molt de tots els invents que havíem triat. Alguns d’aquests invents eren: el foc (que vam conèixer que no era un invent sinó un descobriment, ja que el foc ha existit sempre a la natura), els robots humanitzats (inventats per Al Jazarí el 1206), els trens (des de les primeres locomotores a mo-tor, passant per els trens dièsel i els elèctrics fi ns els trens d’alta ve-locitat), la càmera de fotos (inven-tada per Joseph Niépce el 1827), el telèfon (que vam descobrir que tot i que durant molts anys s’ha dit que el seu inventor va ser Graham Bell, realment el seu inventor va ser Antonio Meucci), els cotxes (el primer cotxe es deia Fardier, era de metall i funcionava a vapor), el cinema (inventat per els germans Lumière), l’ós de peluix (que es va inventar en honor al president americà Theodore Roosvelt), la televi-sió (des dels primers televisors en blanc i negre als actuals de plasma), els ordina-dors (el primer ordi-nador era tan gran que ocupava tota una habitació!!) i fi nalment Internet (que en un principi va ser creat per el Departament de Defensa americà).Però a més, mentre fèiem el treball ens van sorgir altres dub-tes: per què no hi ha-via cap dona invento-ra en els nostres tre-

balls?. Per què en un principi es va dir que havia sigut Graham Bell l’inventor del telèfon? Què hi teni-en a veure les patents? Així que vam estar buscant dones inventores i en vam trobar moltes. Aquests són alguns dels seus in-vents: el tippex, les galetes dolces, els bolquers, el rentaplats, els sos-tenidors... Llavors, vam descobrir que les dones no havien pogut patentar els seus invents fi ns l’any 1800, als Estats Units; a Espanya, no va ser fi ns molt més tard. Però què són les patents? Una patent és el document que acredita que una persona ha inventat alguna cosa. Per aquesta raó, aquesta persona és qui posseeix el dret de comer-cialitzar aquell invent. D’aquesta manera, vam descobrir que l’any 2002 el Congrés dels Estats Units va reconèixer Antonio Meucci com l’inventor del telèfon, ja que havia estat ell qui l’havia patentat. Però el 1874 Meucci no tenia diners per pagar la quota anual de la patent i Graham Bell va aprofi tar l’ocasió per a patentar-ho ell.

Durant el curs passat, partint de la idea de les mestres practi-

cants i amb els alumnes de cicle inicial de la nostra escola, es va iniciar en el projecte d’un hort es-

colar amb l’empenta i assessora-ment de l’avi d’un alumne, l’Enric. Vam començar amb un petit tancat al pati d’Educació Infantil que va resultar tot un èxit.

A mesura que passava el temps ens vam anar engrescant i es va ampli-ar, es demanà a les mestres d’in-fantil si ens deixaven els tres patis interiors que hi ha per poder ampli-

16

La curiositat opina

L’hort escolar del CEIP Silvestre Santaló

Gran part de la joventut té una mala imatge dels polítics; el

sistema actual no representa la societat en la qual els ha tocat viu-re, tampoc es senten representats pel que són, ni per les seves inqui-etuds ni per les seves preocupaci-ons. Opinen que, votin a qui votin, les coses no varien gaire o gens. Aquest desencís és el que fa que molts joves no s’acostin a les me-ses electorals. Són el que no s’im-pliquen, els que passen de tot, i això és una gran pèrdua pel poble, ja que aquest jovent és el futur. Despertar l’ interès d’aquesta part de joves, és una de les prioritats perquè es sentin integrats i alhora puguin ser participatius.Una altra part de la joventut es distingeix, no tant pels ideals sinó per la realitat. Les seves prioritats són el treball, la lluita contra la pre-carietat, la defensa de l’entorn, la defensa dels drets humans, els fi -nançaments justos, les responsa-bilitats en la matèria de delinqüèn-cia, d’immigració... busquen una política de renovació, més prope-ra, més sincera, amb menys cor-bates i més samarretes, amb no

tantes promeses i més fets. Que ni el prestigi ni els desorbitats sous que cobren “ els polítics” siguin les seves “màximes preocupaci-ons”, que no es posin en evidència retallant sous als més desfavorits mentre ells es van enriquint . Si ser polític és tant dur no entenc com hi ha tanta”cua”.Necessitem pensadors joves que des de les seves actuacions ens aportin models d’una societat ac-tiva, lliure, amb reformes adients a les nostra realitat. Necessitem gent jove que visqui “in situ” els problemes del nostre poble, volem una política de proximitat amb un nou ordre d’escala de valors, i amb ganes de viure en pau. No ens sentim identifi -cats amb ajuntaments dirigits per governs cen-trals, no ens sentim iden-tifi cats en ajuntaments que governen amb el vist i plau d’un govern que passa de nosaltres. Jo aposto pel jovent, d’aquí, de Salt, pels qui s’arre-

manguen les mànigues, pels qui la seva lluita sigui el benestar de LES PERSONES. Volem gent que compti amb la col·laboració dels habitants de Salt, que impliqui a les persones de la nostra ciutat. L’opinió dels ciutadans és molt im-portant, ja que al cap i a la fi són els que tenen l’última paraula. Su-mant petits esforços, es poden fer grans coses. Joves d’IPS, endavant, d’entre els molts vots que espero que obtin-gueu, també hi tindreu el meu.

Júlia Pujolràs Casadevall

ar el projecte. En dos d’ells hi vam plantar gespa perquè els alumnes hi puguin gaudir i jugar de forma diferent; i al tercer hi vam plantar tomàquets, pebrots, cebes...Després d’aquesta experiència tan positiva, durant aquest curs el pro-jecte s’ha ampliat a tota l’escola. D’aquesta manera tots els alum-nes poden aprendre vivencialment,

veure’n tot el seu procés i ajudar en el desenvolupament de l’hort. Per poder-ho fer necessitàvem aju-da, i l’Ajuntament de Salt ens va am-pliar l’hort del pati d’Educació Infantil. D’aquesta manera hem fet extensiu el projecte a tota

l’escola. Ara esperem, amb il·lusió i ganes, el nou tancat de l’hort per tenir-hi una major seguretat.

17

Crònica excursió a Tiurana - La Noguera

Les otitis a les nostres mascotes

Sortida de Salt en direcció a Tiurana a les vuit del matí, en

comptes de dos quarts de vuit. Re-tard provocat per les retencions en el camí de l’autocar com a con-seqüència d’un accident. Primera parada a La Gleva per esmorzar, pa amb tomata, pernil, embotits, vi, aigua i cafès.Continuem el camí cap a Tiurana, a la comarca de La Noguera, el poble que va quedar negat per la

construcció de l’embassament de Rialb el 1999. Ara comença a re-cuperar el seu esplandor.Visitem amb una guia local el poble de Tiurana, que ens ofereix vistes panoràmiques del pantà i del Pre-pirineu, així com activitats diver-ses: senderisme, caça, natació… o si bé es prefereix, descansar en-voltat de natura. Tot seguit visitem el museu Agrícola i l’Ajuntament.A l’hora indicada ens dirigim a di-nar al restaurant El Raconet de Calaf, en un menjador molt espec-tacular que l’anomenen el Raco-net del Bogart, on podem degus-tar una amanida catalana, paella mixta, pollastre a “La Campesina” i els postres, acompanyat del pa,

vi, aigua, cava, cafè i gotes. Des-prés, per pair el dinar, una estona de ball.Quan és l’hora, tornada a l’autocar per agafar el camí en direcció a Salt. Arribant bé tot i les retencions de trànsit motivades per les obres de l’Eix. Punt fi nal de la excursió, pensant en la del proper mes.

Antoni Moiset

És bo saber detectar el més ràpid possible quan la nostra

mascota té mal d’orella, ja que és un procés dolorós i molest al que cal posar remei el més ràpid pos-sible. Malgrat que és un problema que pot aparèixer en qualsevol època de l’any, durant la primave-ra i estiu és freqüent que apare-guin otitis agudes per cos estrany, principalment per espigues. En aquests casos, acostuma a passar que durant o després de passejar amb la nostra mascota per zones

herboses, comencen a sacsejar el cap o a posar-lo de tort i/o a ge-megar de cop. Acostuma a ser un procés molt agut i dolorós. Si ha entrat un cos estrany al conducte auditiu (espiga) caldrà extreure’l el més aviat possible per evitar que provoqui infecció i que pugui per-forar el timpà, així com alleugerir el més aviat possible les molèsti-es. És una maniobra que l’ha de realitzar personal especialitzat ja que cal un material concret per ex-treure l’espiga i així evitar lesionar

el conducte auditiu extern.Altres vegades, l’aparició d’aquest mal d’orella no és tan sobtat. Ve-iem que des de fa dies que la nos-tra mascota es toca les orelles, sacseja el cap, té més secreció i es queixa quan toquem les orelles i/o aquestes fan més pudor. Caldrà també visitar el veterinari ja que en funció del tipus d’otitis que tingui el nostre animal, caldrà un tracta-ment o un altre. El més freqüent en gossos és que la causa sigui per un llevat del gènere Malassezia,

18

que acostuma a provocar una se-creció fosca. En gats però, la cau-sa més freqüent és parasitària, ge-neralment per un àcar del gènere Otodectes, i que acostuma també a fer una secreció molt fosca i cros-tosa i a donar força picor. També pot haver-hi una causa bacteriana quan la secreció és més purulen-ta, i a més, combinacions de totes aquestes causes. Recordem que cada agent causant necessita un tractament diferent, per això és im-portant que el veterinari determini el tipus d’otitis que hi ha i en faci un tractament específi c.Malgrat a vegades els símptomes poden ser més lleus, amb absèn-cia de dolor o sacsejades de cap, si veiem que al netejar les orelles de la nostra mascota treu més se-creció del normal o l’aspecte de la pell del pavelló auricular està en-vermellit o infl amat, podem també estar davant d’un procés d’otitis, que si porta molt de temps pot ha-ver-se tornat crònic i que per tant costarà més de curar.Així doncs, ens hem d’acostumar

a fer una neteja periòdica de les orelles del nostre animal, que ens servirà a part de mantenir més net el conducte auditiu i per tant, re-duir la possibilitat d’infeccions, per comprovar de manera periòdica l’estat de les orelles i si la secreció que fan és excessiva o no, cosa que ens pot indicar la possibilitat de que hi hagi una infecció d’oïda. Quan fem aquesta neteja, es recoma-na utilitzar un pro-ducte específi c per a la neteja auricu-lar, fer un massat-ge al conducte au-ditiu per repartir bé la solució de nete-ja i després netejar l’excés de secreció amb una gassa o una tovalloleta humida, però mai utilitzar bastonets de netejar orelles, ja que si no sabem fi ns a on podem

arribar quan l’introduïm poder le-sionar parts importants de l’aparell auditiu. Davant de qualsevol dub-te, hem de consultar el veterinari.

Informació proporcionada per Vetxarxa

Fira internacional de caràcter in-dustrial i comercial que tingué

lloc a Barcelona el 1888. Fou im-pulsada per l’Ajuntament, presidit per Rius i Taulet. Inaugurada per la reina Maria Cristina el 20 de maig, seguia el model de les de Londres de 1851 i París de 1855, i succeïa a Nova Orleans com a seu expo-sitora (1885). Valentí Almirall i el Centre Català s’hi oposaren però l’Exposició fou un èxit d’acceptació popular i de visitants. Signe del tri-omf del catalanisme, de la industri-alització del país i de la transforma-ció de la ciutat, que es vestia com a capital, comportà la urbanització dels terrenys de la Ciutadella, so-bre la base d’un projecte anterior de Josep Fontserè (1872). L’antic espai militar es convertiria en un gran parc urbà.

Com a porta d’entrada del re-cinte s’edifi cà l’Arc de Triomf, de Josep Vilaseca, amb col·laboració de Josep Llimona i Josep Reynés. I a l’interior s’hi alçaren edifi cis d’un incipient modernisme, com el restaurant del Castell dels Tres Dragons, de Lluís Domènec i Mon-taner, o l’Hotel Internacional, avui desaparegut. Gaietà Buïgas i Ra-fael Atché bastiren el monument a Colom i Josep Amargós construí l’Hivernacle. Tot i que el certa-men fou una manifestació de les capacitats industrials, comercials i culturals de Catalunya, i que hi participaren nombroses empreses europees, la fi ra coincidí amb una onada de crisi econòmica interna-cional, per l’esgotament del mer-cat europeu i els confl ictes de les grans potències per la redistribu-

ció dels mercats colonials. Igual-ment provocà un fort dèfi cit en les fi nances municipals. L’Exposició encetaria una tradició organitzati-va d’esdeveniments internacionals que s’utilitzaran per a la reforma urbanística de la ciutat i la promo-ció del país.

J.C.L.

19

Q- Bon dia Josep, ja hem fet la passejada?.

J- Doncs sí Quimet, he anat fi ns a la Pilastra i he tornat. De moment el geperut de les Deveses no ha pas aparegut.Q- De ben segur que amb la ca-lor que ha fet aquests dies d’abril li deu fer mandra sortir.Parlant de mandra, dóno per fet que aquest mes aniràs a votar?. Ja saps que hi han votacions mu-nicipals?.J- Quimet, estic tan decebut amb els polítics que prefereixo quedar-me a casa.Q- No et fot, ara si que no t’en-tenc!. Una cosa és no veure amb capacitat a cap dels candidats que es presenten a les eleccions per representar-nos i no votar-los, i l’altre no votar, encara que sigui en blanc.J- Tot el que vuguis, però no ho veig clar.Q- Escolta Josep, al món només hi ha dues coses que el poden fer capgirar: la mateixa natura i els diners. La natura ja ho veus: terratrèmols, aiguats, epidèmies, etc. Tot i que els humans l’ajudem a capgirar-se. I amb els diners: poder, guerres, suborns, estafes, malversacions, etc.J- Totalment d‘acord Quimet.Q- Doncs centrant-nos amb els di-ners, pensa que els polítics no són més que els administradors dels diners del nostre poble, per tant, depenent de qui ens administri, gastaran més o menys diners i en segons quines coses o altres, de-penent de les necessitats o priori-tats segons el seu punt de vista.J- Ja hi som!, sempre gasten més del que tenen i en el que volen.Q- Josep, si trobes un ajuntament que no estigui endeutat et pago una mariscada per menjar. Cada vegada vens més amb mi, i et po-saré un exemple molt senzill per-què m’entenguis. Veritat que tens algun calaró estalviat?. Veritat que vas demanar un préstec per fer obres a casa teva?.J- Algun estalvi sí però, entre la con-gelació de la jubilació i els pocs di-ners d’interessos que et donen les caixes i bancs, cada vegada menys.

I de préstec també en vaig demanar.Q- Ja estem al cap del carrer!, et vas endeutar per millorar la teva vivenda, això també ho fan els ajuntaments per millorar el poble. Vas buscar el millor banc o caixa per incrementar els teus estalvis. No siguis tossut!, ves a votar a qui creguis que administrarà millor els diners del teu poble, que una part petita d’ells són teus.J- Noi, en part et dóno tota la raó. Però mira aquesta foto. Tothom es preguntarà: quin cost ha tingut la confecció i instal·lació d’aquest cartell de la “Economía Sosteni-ble”?, no val més que els tres fa-nals de l’enllumenat públic que volen canviar?, i no faig cap més comentari, ja ho he dit tot…Q- Josep, ja t’ho he dit que el diner pot capgirar el món, inclòs el cer-vell d’algun regidor d’ajuntament. Cada vegada tu mateix t’estàs do-nant més motius per anar a votar.

El teu poble no el canviaràs tu sol però sí entre tots, escollint a qui creguis més adient, i sinó no en votis a cap, però vota. Sigues res-ponsable amb el que és teu.J- M’has convençut. Tot i que, con-tinuo creient que més d’un regidor o alcalde d’ajuntamet haurien de passar un psicotècnic abans de prendre possessió del càrrec, tal com fan els funcionaris.Q- Això Josep ja és un altre tema en el qual et recolzo del tot. I no només per la seva capacitat intel-lectual, sinó també pel coneixe-ment de la tasca que ha de portar a terme en la gestió d’un poble, que n’hi ha cada un que…. confon les faves amb els pèsols.J- Redéu Quimet!, la meva dona es pensarà que m’he perdut. En tot el matí que no em veu. Vinga, ja hem arreglat mig poble, i el 22 arregla-rem l’altre. A reveure Quimet.

Manel Oliveras

20

El FC Barcelona impulsa a Salt un projecte pioner per fomentar el diàleg a través del futbol

Una alumna del SES de Salt guanya el tercer premi del concurs ENGINYCAT

El programa ‘Ningú no és perfecte’ de Ràdio Salt, menció especial als premis Ràdio Associació de Catalunya

El FC Barcelona, a través de la seva fundació, impulsarà a

Salt el projecte pioner ‘Futbol3’ per fomentar el diàleg i la reeducació a través del futbol. La iniciativa, que també es portarà a terme a Vic i Manlleu, tindrà com a prin-cipals benefi ciaris infants i joves. ‘Futbol3’, pioner a Catalunya i a l’Estat, és una iniciativa d’èxit que ja s’ha portat a terme en altres ex-periències a Colòmbia i Alemanya amb molt bons resultats.Durant dos mesos, es treballarà amb grups de joves de Salt qüesti-ons com la convivència, la discrimi-nació o el gènere a través de l’es-port. Els benefi ciaris del projecte seran grups de nens i joves d’en-tre 10 i 16 anys. Abans i després del partit, es faran debats entre els participants sobre les regles del joc, però també de temes socials rellevants com ara la ciutadania, la discriminació o la salut. Algunes

de les premisses establertes per la metodologia proposada per la Fundació FC Barcelona són, entre altres, l’obligatorietat del joc net i el foment del paper de la dona en l’esport.

A cada municipi, serà una entitat que ja treballa en el territori la que introduirà la metodologia de ‘Fut-bol3’ en les seves activitats amb el suport i l’assessorament del FC Barcelona.

Iolanda Fort, alumna del SES de Salt, ha guanyat el tercer premi

del 1r Concurs ENGINYCAT d’Ex-periències Signifi catives d’Apre-nentatge en l’Aplicació de les Ci-ències, organitzat per la Universi-tat Politècnica de Catalunya.El tercer premi ha estat pel pro-jecte “Disseny i construcció d’un cotxe solar a partir de materials re-utilitzats”, presentat per la Iolanda Fort, de tercer d’ESO.

El programa ‘Ningú no és per-fecte’ de Ràdio Salt ha estat

guardonat amb una menció espe-cial als premis Ràdio Associació de Catalunya, en la categoria de millor programa de ràdio local.El ‘Ningú no és perfecte’ és un programa de cinema, còmics i sèries de televisió que porta ja deu temporades en antena i que adapta el seu contingut a les no-

ves tendències del món del cinema, la televisió i del còmic, així com de tots els productes culturals que se’n deriven. El progra-ma actualment es distribueix també de forma gratuïta a altres emissores

21

El programa ‘Ningú no és perfecte’ de Ràdio Salt, menció especial als premis Ràdio Associació de Catalunya

El dia de La República

En Joan Mateu guanya dos premis a Arte Laguna de Venècia

3a edició de la Fira de la fl or i el planter de Salt

Aquest dissabte 16 d’abril, per sisè any consecutiu, i enguany

convocats per EUiA, un grup de veïnes i veïns de Salt hem sortit a passejar per recordar la proclama-ció de la II República, el 14 d’abril d’ara fa 80 anys. La comitiva ha partit de la Plaça del Veïnat, on el 1931 estava situat el Casal Repu-blicà, i ha passejat les banderes tricolors i estelades fi ns al Carrer Llarg, on en aquella època hi havia l’Ajuntament de la Vila. Així hem

emulat el ma-teix recorregut que en aquella diada van fer els republicans saltencs en assabentar-se els vents de canvi que ar-ribaven des de Barcelona.

del territori català: Ràdio Marina, Ràdio Platja d’Aro, Sants 3 Ràdio, Ràdio Capital, Ràdio Vilafant, Rà-dio Cap de Creus, Ràdio 90, Ona Valls, Ràdio Tiana, Emunfm Ràdio i Ràdio Style Sound.

L’equip del ‘Ningú no és perfecte’ està format per Ignasi Arbat, presen-tador i director, Marta Sanz, Aram Bonmatí i Jacint Casademont. El premi en la categoria de Millor Programa de Ràdio Local ha recai-

gut al magazine ‘Solituds’ de Ràdio Sant Joan les Fonts. I, a banda de la menció especial al ‘Ningú no és per-fecte’, també hi ha hagut una men-ció a ‘La penya del morro’ de Ràdio Desvern, de Sant Just Desvern.

El pintor saltenc Joan Mateu ha rebut dos premis a la cinquena

edició del concurs internacional d’art contemporani Arte Laguna de Venè-cia. Mateu ha guanyat el premi espe-

cial Reil que consisteix en una esta-da d’un mes al Brasil per pintar una església prop de Salvador de Bahia. Per altra banda, el segon premi que ha rebut el pintor saltenc li permetrà

fer una exposició a la galeria Gagliar-di, de San Gimignano, a la Toscana. L’obra premiada és ‘Playing with Català-Roca’, que competia entre 2.000 obres més.

Unes 2.000 persones van visitar la 3a edició de la Fira de la Flor i

el Planter de Salt. La mostra, que per primera vegada es va ampliar a tot el dia, incorporava com a novetats una xerrada – taller sobre agricultu-ra urbana i un esmorzar de pagès. A més, s’hi van entregar els premis del

concurs d’aparadors convocat entre els comerços de Salt.El Parc del Rec Monar va tornar a ser l’escenari d’aquesta fi ra que té com a objectiu recuperar la tra-dició plantaire de Salt i promoure les varietats tradicionals i l’agri-cultura ecològica. De les 10 del

matí a les 6 de la tarda, els visi-tants van poder trobar una mostra del planter, fl ors, varietats locals i complements, com també llavors tradicionals que alguns col·lectius estan recuperant i planter ecolò-gic, a més de cistelleria, terrisseria i eines agrícoles. També hi eren

22

3a edició de la Fira de la fl or i el planter de Salt

La setmana de l’activitat física i la salut

Més de 600 persones van par-ticipar als actes esportius al

carrer organitzats dins la Setmana de l’Activitat Física i la Salut per promoure l’esport, durant la pri-mera setmana d’abril. Aquest és el segon any que l’Ajuntament de Salt impulsa la Setmana de l’Acti-

vitat Física i la Salut, sota el lema ‘Acumula 30 minuts d’activitat fí-sica cada dia i fes salut’, amb el suport de la Generalitat i Dipsalut, i la col·laboració de la UFEC, el Mercat de Salt i Nou Espiral. Les activitats es van iniciar el di-lluns 4 d’abril al matí amb una pas-

sejada saludable pel parc de les Deveses guiada pel tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament, Ivan Bustamante. L’activitat va comptar amb la participació d’una vintena de persones. A la tarda, es va ce-lebrar una classe oberta de salsa, una de les novetats d’aquest any,

els productors locals de planter i de grans, els fl oristes de Salt i el Gremi de Floristes de Girona.El primer premi del concurs d’apa-radors va ser per a Foto Duch, amb un cap de set-mana a l’hotel Ho-liday Inn Express; mentre que el se-gon es va entregar a l’Agrobotiga Nú-ria, premiada amb un cap de setmana a l’hotel Sidorme. Els establiments Mickey Montse i Esports Heras van rebre també una menció especial.Les activitats de la

fi ra es van complementar amb una trobada de plaques de cava que va incloure una edició commemo-rativa de la mostra. A més, durant tot el cap de setmana de la fi ra,

diversos restaurants del municipi -Muriel, Nupi, Can Ricard, Som-hi i Vilanova- van oferir el ‘Menú de l’Horta’, amb plats elaborats amb ingredients de les hortes de Salt.

23

La setmana de l’activitat física i la salut

11a exposició de fl ors a Les Bernardes

en què hi van prendre part més de 50 persones.El dimarts 5, al Passeig Ciutat de Girona es van fer sessions d’spin-ning dirigides pels tècnics de la Piscina Coberta Municipal, que van comptar amb la participació de més de 120 persones, triplicant les 40 que hi van prendre part l’any passat. A la tarda es va fer una xerrada al Centre de Recusos de la Gent Gran sobre “El sòl en la transmissió de malalties”, a càrrec de Dipsalut-Fòrum Sanitari, amb

l’assistència de 25 persones.El dimecres 6, en el marc dels ac-tes del Dia Mundial de l’Activitat Física, es va programar una pe-dalada sota el lema ‘Pedala per la teva salut’ i un taller de prevenció cardiovascular, a càrrec de la Fun-dació Agrupació Mútua a la Pisci-na Coberta Municipal. Unes 140 persones van prendre part de les dues activitats.El dijous 7 al matí, es van fer ses-sions de tai-txi-txuan i de gimnàs-tica holística a la plaça Lluís Com-

panys, davant l’Ajuntament, que van comptar amb la participació d’unes 50 persones. Les activitats de la Setmana de l’Activitat Física i la Salut es van clausurar el divendres 8 al matí amb activitats físiques variades a l’Institut Vallvera. Paral·lelament, a l’Institut Salvador Espriu es va poder veure l’exposició ‘Sex o no sex’, organitzada per l’Àrea de Jo-ventut. També es van fer xerrades pràctiques d’higiene postural a una cinquantena d’escolars.

L’11a Exposició de Flors de Salt ha recreat les Deveses de Salt

al pati de la casa de cultura de Les Bernardes, el cap de setmana del 16 i 17 d’abril passat. Aquesta mostra, dedicada als boscos i a la necessi-tat de fer-ne una gestió sostenible, ha permès identifi car i reconèixer les diverses espècies forestals que conviuen a Salt. Així, al pati de Les Bernardes s’hi va pogut veure una acurada recreació dels boscos que es troben a les ribes del Ter al seu pas per la vila de Salt. Boscos ha-bitats principalment per saules, frei-xes, àlbers, oms, verns i roures.Els escolars de Salt també han

aportat les seves creacions a la mostra d’enguany. Els alumnes dels centres El Lledoner, Les Ar-rels, Les Dominiques de Salt, El Gegant del Rec, SES, Vallvera, el Centre Labouré, la Ludoteca de Salt, L’Esplai El Carrilet i l’entitat Els Infants Valents han participat activament en l’elaboració de di-versos plafons de creació lliure de-dicats a la temàtica fl oral.També s’hi ha pogut veure un altre muntatge estretament lligat amb els boscos. Es tracta de peces de la prestigiosa artista parisenca afi ncada a Gaüses (Baix Empor-dà) Helen Yousse. Les seves cre-

acions, confeccionades amb malla de galliner, espart i cola, formen i deformen fi gures humanes. Alhora s’hi ha pogut veure la mostra de l’artista d’Amer Dolors Puigdemont anomenada ‘Batecs’. Una sèrie d’aquarel·les sobre paper, fi l de lli i metacrilat creada l’any 2004.Com ja es tradicional, a l’Exposició de Flors s’hi ha pogut veure també les plantes que els veïns i veïnes de Salt presenten al concurs en cadascuna de les quatre categori-es: plantes amb fl or, clívies i aza-lees, plantes de fulles i cactus. Un any més, els premis s’han atorgat per votació popular del públic.

24

Els gira-sols

Després d’una primera genera-ció de transició i a fi de crear

una societat completament adap-tada al sistema del diner, el capi-talisme va posar en els àmbits de l’economia, l’educació, la cultu-ra, o la sanitat, les persones que més bé suportarien el canvi cap a una societat capitalista. D’aquesta manera, els personatges que pre-senten és la cosa més trucada que podem trobar ja que són fi dels servidors dels poders fàctics. I no vull dir que ells intentin enganyar el personal perquè són plenament conscients de la seva tasca i es-tan dins dels límits legislats. Però, sovint, els ciutadans no ens hi tro-bem identifi cats.És fàcil posar etiquetes i anomenar dretes o esquerres a les formaci-ons polítiques segons llurs missat-ges, però després cal veure si els polítics són coherents amb la seva ideologia. Per aquest motiu seria més fàcil identifi car com a verita-bles o enganyoses les persones

que formen part d’un grup polític o creença religiosa segons el que diuen i el seu comportament. Per això seria millor parlar d’autèntic i fals.No em fem res de seguir els dis-cursos d’uns candidats que més que ser representants del poble són actors que interpreten un pa-per amb una oratòria perfecta, però més falsos que un euro de ceràmica. La retòrica s’ha tornat un pur tecnicisme buit de continguts, i només un bla, bla, bla....També de l’ètica passaren a l’estètica i, d’aquesta mane-ra, amb l’estètica omplen el buit que deixaren quan tra-gueren l’ètica.I no falten els mitjans de comunicació ofi cialistes que només es dediquen a escampar fems per tenir la terra adobada, a fi de sem-brar gira-sols d’una manera continuada. I és què els po-

derosos coneixen bé el cultiu de la planta que sempre gira al sol que més escalfa. Ells tenen els mitjans per fer-ho i el poder és el sol.Per tot això, i a les alçades en què ens trobem, no cal parlar de dre-tes o esquerres, de progressistes o conservadors, sinó d’autèntics o falsos.

Agapit Alonso i Pont.

25

Plecs de Primavera

A mesura que avança la primavera, la natura esdevé un escenari vital digne de ser admirat.Amb les fl ors com a element principal, el paisatge recobra la personalitat

i distinció propis d’aquesta estació. La vida brolla enmig d’un esclat de colors i llum.

L’activitat que en aquesta ocasió us proposa Anna Sarrà, saltenca del Barri Vell i mestra d’Educació infantil, consisteix en la realització d’una vistosa fl or realitzada a partir de l’Origami o plegat de paper. Aquesta elabo-rada técnica oriental implica seguir els passos de forma ordenada així com molta precisió en cadascun dels plegats. Si a això hi sumem una mica de paciència, temps i tranquilitat, ja tenim tot el necessari per posar-nos a treballar. Només cal que us fi xeu bé en les instruccions i en els gràfi cs que mostren el procés dels diferents plecs.

• En primer lloc tallarem 6 quadrats de paper de mida més o menys gran en funció del tamany de fl or que volguem obtenir.• Començarem a plegar cadascun dels quadrats seguint l’ordre esmentat i procurant segar bé cada plec.• A l’hora d’unir els dos últims plecs per formar el pètal, ens podem ajudar d’un punt de cola blanca i d’un clip per fi xar-lo. Així ho farem fi ns a completar els sis pètals que han de formar la fl or.• Per unir-los tots i muntar la fl or, farem el mateix: un punt de cola i un clip a cadascuna de les unions. Deixa-rem que s’assequi bé i després treurem els clips• Per completar la fl or, agafarem una boleta de paper pinotxo groc, hi posarem un punt de cola i l’introduirem al centre d’aquesta.• Per imitar les fulles tallarem tres triangles de paper pinotxo verd i els enganxarem al voltant de la fl or.• Acabarem de vestir-la posant-hi la tija, amb un pal de pinxo en el qual hi haurem cargolat un fi lferro verd, al llarg de tota la seva longitud.

26

Plecs de Primavera

Anna Sarrà i Carme Garriga

Es poden fer tantes fl ors com vulguem, de colors i mides diferents. Es poden aconseguir boniques compo-sicions com la que podeu observar en la foto de la portada d’aquest mes “Esclat de paper”, d’Albert Sancho. En aquest cas es van voler simbolitzar margarides, a partir de quadrats de 8’5 x 8’5 cm que, un cop acabades, es van muntar tot formant un bonic centre de taula amb una interessant ornamentació fl oral.

27

Ja ha passat un any i novament us convoquem a la 2ª camina-

da amb Càritas. Us convidem a tornar a passejar per les primave-rals deveses, on la natura es des-perta, i tots junts, tornarem a retro-bar-nos amb els amics, companys i simpatitzants d’aquesta entitat a favor de la unió i ajuda a les PER-SONES NECESSITADES.Tornarem a caminar per una bona causa, acompanyats d’entitats natu-ralistes, grups excursionistes, horto-lans... També comptem amb l’ajuda de les cuineres de Salt, del Mercat i altres associacions saltenques.La caminada consistirà en gaudir d’un matí, on a part de caminar, també es pretén “aprendre”. Els professors d’avui són persones amb molt de sentit comú i un munt de saviesa.Sortirem del parc Monar i farem paradeta visitant el planter d’en Ferragut, on podrem escoltar els consells d’un bon hortolà.A l’embarcador del Ter, Marfull

2a caminada amb Càritas

Presentació de la memòria 2010 de Càritas SaltCartell: Anna Sarrà

amb el seu “saber fer”ens dona-rà una explicació del Ter i l’aigua (tema prou important per a parar-hi atenció).Seguidament, gràcies a l’interven-ció de l’Ivan Bustamente, tindrem ocasió d’escoltar petites explicaci-ons sobre les plantes.Un grup d’hortolans nouvinguts ens mostraran algunes de les hor-talisses que cultiven i explicaran com ho fan per adaptar-les al ter-reny i clima del nostre país.També gaudirem de la saviesa de’n Xavier Sunyer, el tema pre-vist serà sobre la fl ora i la fauna, d’aquest lloc tant entranyable per nosaltres.Finalment, acabarem la passeja-da amb la intervenció de la Mont-se Manent (presidenta de Càritas Salt) fent la cloenda d’aquest ac-tivitat.Tot això amanit amb un bon esmor-zar d’entrapans, coques i beguda.Us hi esperem, som-hi, entre tots AMB POC, FAREM MOLT!

El dissabte 19 de març, en els locals parroquials de Sant

Jaume, Càritas Salt va fer la pre-sentació de la seva memòria cor-responent a l’any 2010.La presidenta, Montse Manén, va anar explicant els aspectes més rellevants de cadascun dels ser-veis i projectes, en presència de molts voluntaris de Càritas, del se-cretari general i de tècnics de Cà-ritas Diocesana, de membres dels consells parroquials i de mitjans de comunicació. Va fer notar que la pobresa ha crescut en totes les seves formes. Però –va dir– també han augmen-tat les aportacions privades, tant en donatius com en aliments, i ha crescut el nombre de voluntaris.Aquest any destaca l’obertura del

CDA (Centre de Dis-tribució d’Aliments) que substitueix el Servei d’Aliments. És un projecte col-lectiu que s’ha for-malitzat entre diver-ses administracions

(entre elles l’Ajuntament de Salt) i entitats, on s’ofereix un servei més digne, pràctic i educatiu.Altres novetats han estat l’inici de diversos grups d’aprenentage oral del català per a persones poc alfa-betitzades i el projecte “Apadrinar un avi” que consisteix en l’acom-panyament que fan joves estudi-ants a persones grans que viuen en centres residencials.La memòria és el document on es recullen, de forma resumida, les dades més signifi catives de l’acti-vitat que ha portat a terme l’entitat i els recursos, humans i materials, amb què s’ha pogut realitzar. Però a l’escrit de presentació, que hi ha a la portada, es diu que les dades no ho són tot. Per això és impor-tant resaltar algunes de les refl exi-ons que s’hi fan:“L’objectiu fonamental de Càritas és l’acollida i acompanyament a persones i famílies que es troben entre els últims dels últims”.“La promoció i formació d’aquestes persones és la marca dels nostres programes”

També es valora molt i s’agraeix la dedicació dels voluntaris, la pro-fessionalitat dels tècnics, la coor-dinació amb Càritas Diocesana i el suport i la col·laboració de les comunitats parroquials, dels socis i simpatitzants i de l’administració a través dels convenis establerts.Durant l’acte de presentació van anar intervenint diversos volunta-ris que explicaven la seva vivència en la tasca de col·laboració amb Càritas. La majoria expressava el gran bé personal que els aporta aquesta activitat.Es pot consultar la memòria al web de Càritas Diocesana, a l’apartat “Què fem” de Càritas Salt: http://www.caritasgirona.cat/salto bé directament a: http://www.caritasgirona.cat/pdf/pob1159.pdfPer rebre-la a través del correu electrònic, o en paper al domicili, cal escriure a:salt.cdgirona@caritas.es

CÀRITAS SALT – AGRUPACIÓ DE PARRÒQUIES

28

Els alumnes de 2n de batxillerat de l’espriu doblement teatralitzats

Les SALTimbanques a Mollet del Vallès

En el marc del Festival de Théa-tre en Français de Mollet del

Vallès, on presenten les seves obres grups de joves de Rússia, Líban, Bèlgica, França, Itàlia, Osca, Andorra i Catalunya, la trou-pe de l’Espriu Les SALTimbanques va estrenar, el passat 21 de març, l’obra que han preparat aquesta temporada: Lysistrata, adaptació de l’obra d’Aristòfanes, que parla de feminisme i de pau. Sembla mentida que 500 anys abans de Jesucrist, aquest dra-maturg grec fos tan lúcid i reivindi-

Els alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut van assistir a dues

representacions teatrals d’obres relacionades amb les lectures prescriptives de batxillerat que sur-ten a la selectivitat: Antología de la poesía española i La bogeria, de Narcís Oller. Les dues obres, molt ben valorades per part dels alum-nes i de les professores, són un projecte de Teatre i LiteraturaGalatea i Félix (de l’Antología de la poesía española)Una biblioteca que tanca. Nit. Plu-ja. Un vigilant nocturn. Una biblio-tecària tímida. Dos coneguts que esdevenen amics i que esdevenen amants. Amants de la paraula. Del que es diu i del que no es diu. De la poesia ella, de la realitat ell. Dos personatges contraris i com-plementaris que, a mesura que van entrant en el joc de la poesia, es deixen endur i es converteixen en allò mateix que estant llegint…I la nit avança i avança la tempesta i avancen els poemes que els por-ten, irremeiablement, a creure que

tot és possible…Interpreta l’Anna Casas (la ruïno-sa del Clup Súper 3) i en Joaquín Daniel (el metge argentí de Vent-delplà). A partir de la llista de poe-mes i autors seleccionats per l’an-tologia de poesia espanyola com a lectura de batxillerat, es crea una dramaturgia que va més enllà d’una lectura de poemes i ofereix un espectacle de qualitat literària i teatral com a suport de les millors poesies de la llengua espanyola. • Dramatúrgia: Jonay R. Férez • Direcció: Frederic Roda

La bogeria (de Narcís Oller)Un ric propietari de Vilaniu, de ca-ràcter idealista i romàntic, pateix un procés lent i indeturable d’alie-nació mental. El protagonista és Daniel Serra-llonga, partidari aferrissat del ge-neral Prim durant la revolució de 1868, i l’acció transcorre entre Vi-laniu i Barcelona. En aquest espectacle es planteja identifi car les causes de la boge-ria. Daniel Serrallonga és l’objec-te d’estudi i els seus “amics”, els companys en aquest viatge cap una ment malalta. O l’han convertit en malalt? Potser realment en Da-niel no és boig, potser simplement és diferent i som nosaltres qui el fem boig. Així doncs, arribem a la pregunta clau: qui són els bojos? I encara més important, on són?El narrador és un dels personat-ges de la novel·la. Enfront de l’ide-

alisme de Serrallonga, es contra-posen el racionalisme estricte de Giberga, l’estudiant de Medicina, i l’actitud més humana, a voltes gairebé irresponsable i irrefl exiva, d’Armengol, el futur advocat. Gi-berga i Armengol són dos amics del narrador, de qui no n’acabem de saber el nom, i tots tres giren al voltant de la fi gura del boig. • Dramatúrgia: Jonay R. Férez • Direcció: Frederic Roda • Intèrprets: Jose Pedro García, Agustí Sanllehí i Cesc PérezEl projecte Teatre i Literatura va ser creat l’any 2000 amb el suport del Teatre de Ponent de Granollers, sota la direcció de Frederic Roda (director artístic i professor de l’Ins-titut del Teatre de Barcelona on ac-tualment és el responsable del Di-ploma en Teatre i Educació).L’objectiu d’aquest projecte és complementar les lectures pres-criptives de Llengua Catalana i de Llengua Castellana, utilitzant el te-atre com a instrument didàctic

29

Direcció : Xicu Masó Intèrprets : Ramon Madaula i

Laura Conejero.Presenten al nostre teatre aques-ta tragi-comèdia en la qual que-den patents els pitjors aspectes de la vida conjugal. Son les vi-vències d’un matrimoni on im-pera la gelosia, la hipocresia, la ceguesa i el cansament de la vida quotidiana del dia a dia. Aquesta parella s’enfronta als seus sentiments i a les pors generades desprès de quinze anys de convi-vència, des d’una tendresa a una crueltat que només s’expliquen pel subtil entramat de relacions entre l’amor i el desig.El marit és víctima d’un accident i després de passar una temporada al hospital, torna a casa seva amb la seva dona. Ha perdut comple-

tament la memòria i no pots deixar de preguntar-se qui és ell i qui és la seva dona. Quina era la seva vida de parella? Llavors intenta re-construir-la a través del di-àleg. Però la seva vida i ell mateix són com ella diu? S’aborden els sentiments amb clau d’intriga al més pur estil Hitchcoch, a partir d’un petit crim conjugal comès per un dels protagonistes. Fou un èxit. S’ha posat el llistó molt alt per la gran in-terpretació que fan aquest dos grans actors de teatre, televisió i cinema. El públic va fer llargs aplaudiments, obligant-los a sortir varies vegades.

Josep Pla

Petits crims conjugals

Club Petanca Salt

Les SALTimbanques a Mollet del Vallès

qués la intel·ligència femenina per resoldre situacions complicades com la guerra.Els alumne van quedar satisfets de la seva estrena, encara que hi ha més d’un detall a corregir. El dia 27, en la celebració de la jornada de Sant Jordi, es va poder tornar a veure la representació de la Trou-pe.

Nela Castañ INS Salvador Espriu

El passat 26 de març vam ce-lebrar l’Assamblea General

del Club. No hi ha gaires coses a destacar: s’aprovaren els pressu-postos i les activitats tant de l’any passat com del previst per aquest 2011. Des de la Junta treballarem per portar a terme les idees expo-sades en els precs i preguntes.Aquest mes començarem amb la bona notícia de la Lliga de l’Amis-tat que es juga al nostre club. Ja ens diuen el Barça de la petanca, perquè fi ns avui tots els partits jugats els hem guanyat molt bé.

Malauradament, mentre estic fent aquest escrit, m’acaben de dir que hem perdut el primer partit al camp del Riudellots per 5 a 4. Però de totes maneres, continuem líders.Per altra banda, també cal desta-car que el nostre president, Joan Martin, ha presentat la seva dimis-sió en el tauler d’anuncis de l’en-trada del Casal. S’exposa la carta que va presentar a la Junta expli-cant els seus motius. De moment continuarem portant el club entre els membres de la Junta que hem quedat. Però tal i com marquen els

estatuts, i com a molt tard, en la propera Assamblea General cal-drà convocar eleccions.En tornejos Federats es va orga-nitzar a Riudellots la copa Girona x Girona, on cal destacar una altra vegada el primer lloc en fèmines de l’equip de Magda Vila, Emília Vila i Yolanda Jorquera. També hi par-ticiparen dos equips de Seniors, el format per l’Antonio Ortiz, Jau-me Fàbrega i Enric Freixas, que va perdre en la decisiva partida per entrar a la fi nal. El nombre de participants en els diferents cam-

30

Club Petanca Salt

Club Tennis Salt

Doblet del Club Tennis Salt al Campionat de Catalunya Ben-

jamí.En categoria femenina Cristina Mayorova revalidava el títol davant Ares Teixidor per 6/3 i 6/4. Teixidor havia superat a la també saltenca Maria Pagès en un duríssim partit de semifi nals, evitant així una fi nal

entre companyes de club. Per altra banda, Mayorova també va patir per superar Aran Teixidor, impedint tanmateix una fi nal entre les ger-manes de Lleida. La fi nal masculina, també marca-da pel fort vent patit durant tot el torneig a les pistes del Tennis Cor-nellà, va ser clarament merescuda

per Miquel Pérez. El seu rival, Da-vid Puigdemas, va ser sancionat en el segon set per conducta anti-esportiva, ja que en el primer havia estat avisat per abús de pilota. Tot i la situació i el resultat advers de 4/5, Pérez va resoltre el partit èpi-cament per 6/3 i 7/5.

CT Salt

pionats federats (no només a nivell de Girona sinó que també a Barcelo-na) és molt baix. Això ens fa pensar que aquest any pot ser molt complicat l’organitzar les tra-dicionals hores in-ternacionals. Veu-rem com “respiren” els clubs i llavors sabrem cap on ens hem de moure.A nivell social es-tem a punt per or-ganitzar les duple-tes mixtes de Set-mana Santa, que s’acompanyaran d’un bon arròs per dinar.

Enric Freixas

31

L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 5

Molt acolorit però amagadís, l’oriol és un ocell de mida mit-

jana d’uns 24 cm de longitud, com una merla. El plomatge del mascle és inconfusible: una combinació de groc brillant que li cobreix el cap, cos i una petita franja a les ales; i negre a les ales i a la cua. La feme-lla en canvi, és menys vistosa, de tonalitats verdoses amb taques es-triades que l’ajuden a camufl ar-se entre la vegetació. Els juvenils són semblants a les femelles però amb una lleugera diferencia, presenten el bec gris en comptes de rosat.És un ocell que només ens visita a l’estiu el temps just per criar, per des-prés passar l’hivern a l’Africà tropical. Sol arribar a l’abril i se’n va entre l’agost i el setembre, temps que apro-fi ta per acumular el greix necessari pel viatge de retorn. És comú arreu del territori i prefereix les arbredes de ribera, tot i que es pot trobar en al-tres tipus de bosc, com caducifolis i plantacions de fruiters. Defuig de l’al-ta muntanya, fet pel qual escasseja a partir del 900 m d’altitud.L’oriol és difícil de veure, ja que s’amaga molt bé a les capçades dels arbres, doncs és un ocell molt

arborícola que rarament baixa al terra; malgrat tot el sentirem pel seu característic cant, un “ou-riou”, un xiulet afl autat sonor que li ha valgut tant el nom en català com en científi c. Tanmateix, el nom ci-entífi c prové del llatí aureolus, que vol dir daurat, fent referència al co-

lor del seu plomatge.S’alimenta d’insectes, en especial de tot tipus d’erugues de papallo-na, encara que també persegueix abellots i escarabats al vol entre el fullam dels arbres. A fi nals d’estiu també consumeix alguns fruits i ba-ies, sobretot prefereix les cireres i fi gues. Tal i com ho documenta una llegenda d’en Jacint Verdaguer, a la comarca del gironès se l’anome-nava menja-fi gues, ja que era tant gran la devoció per aquest fruit, que badant i enfi gat es descuidava del perill de l’escopeta dels caçadors.La femella comença a construir el niu a principis de maig amb l’ajuda del mascle, que s’encarrega de du el material per teixir-lo (branquetes, tires d’escorça, herba, borrissol, etc.). El niu el construeixen a la part alta d’un arbre i normalment a una enforcadura d’una branca. Al Parc de les Deveses de Salt és una es-pècie comuna i a l’estació d’anella-ment científi c d’ocells s’han captu-rat un total de 22 oriols, la qual cosa signifi ca que en promig, cada any s’anellen un parell d’individus.

Elisabet Tetas Casals

Fotos: Joan Ventura

L’oriol (Oriolus oriolus)

32

Un any més, Salt col·labora en l’elaboració del CBMS (Butterfl y Monitoring Scheme a Catalunya), organisme sorgit arran de la re-gressió de papallones a Europa. Aquest, amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, té per objectiu des de 1994, dur a terme un seguiment de les papallones diürnes -ropalò-cers- i conèixer els canvis poblaci-onals d’aquests insectes, tenint en compte la seva importància dins els ecosistemes. Són uns excel-lents bioindicadors per la seva susceptibilitat envers les alteraci-ons de l’hàbitat i el canvi climàtic.Des de l’any 2008, a Salt i per mit-jà del Centre Naturalista, la Soci-etat d’Estudis i Recerca de Salt (SERS) ha format part d’un punt més de monitoratge dins el CBMS. El recorregut del transsecte realit-zat des de l’any 2008 fi ns al 2010 es troba en la zona del Pla dels Socs i Camp de l’Illa, a les Deve-ses de Salt.

Cal que al llarg transsecte s’hi ve-gin representats diferents tipus d’hàbitats i dur a terme els censos setmanalment durant els mesos es-tablerts per la directiva del CBMS, és a dir, de març a setembre. És recomanable censar de 10 a 14 hores de matí, degut a la idoneïtat de les condicions ambientals. Du-rant la realització dels censos cal anotar tots els possibles impac-tes o factors que puguin modifi car l’hàbitat o l’ambient observats en la zona d’estudi. Tot seguit, exposarem els resul-tats de l’estudi realitzat l’any 2010 –tercer estudi realitzat a Salt- dut a terme per Joan Pibernat i Xavi-er Sunyer –experts en lepidòpters

i col·laboradors de la SERS-, du-rant el mes de març fi ns al mes de setembre. Primer de tot, caldria destacar l’augment de la variabilitat meteo-rològica al llarg del període d’es-tudi, respecte als anys anteriors. Aquest fet es deu a la nevada del 8 de març, que va allargar la fase d’hibernació i va endarrerir l’eclo-sió de les espècies primerenques, a més de l’observació de l’augment de la pluviometria a la zona d’estu-di, fets als que s’atribueix que fi ns la setmana 8 no es comencés a observar un augment d’espècies i d’individus. En el període d’estudi es van comp-tabilitzar un total de 939 individus, de 35 espècies diferents. Com cada any, la família més abundant ha estat la dels satírids, fortament lligada a l’abundància de les gra-mínies a la zona, Pieris rapae el pièrid més comú i Polyommatus icarus el licènid més abundant. A destacar: 4 de les espècies tro-bades per la seva abundància –veure les següents imatges-, la duplicació del nombre d’exemplars de Polymmatus icarus respecte a l’any 2009, la presència de 5 espè-cies noves i l’absència d’11 espè-cies trobades l’any 2009.

Podem concloure que la majoria d’espècies han mantingut les se-ves poblacions estables, basant-nos en l’observació d’un incre-ment del nombre d’individus –en concret, 54 exemplars- respecte a l’any 2009*. Pel que fa al nombre d’espècies trobat, aquest ha patit un descens d’un total de 6 espèci-es respecte a l’any 2009*. (Veure Gràfi c 1 i Gràfi c 2)

Un any més, Salt col·labora en l’elaboració del CBMS

Imatge: Transsecte de Pla dels Socs amb cadascuna de les seccions.

Gràfi c 1: Comparativa entre el nº total d’in-dividus trobats l’any 2009 vs. any 2010.

Gràfi c 2: Comparativa entre el nº total d’espècies trobades l’any 2009 vs. any 2010.

Melanargia lachesis

Maniola jurtina

Pieris rapae

Polyommatus icarus

*Fem la comparativa només amb l’any anterior per evitar dades esbiaixades, ja que a l’any 2008 l’estudi es va dur a terme durant un període de temps més curt que el que marca el calendari es-tablert per la directiva del CBMS, Les dades que s’obtenen al llarg dels anys són de gran utilitat per dur a terme l’anàlisi de canvis po-blacionals que poden experimen-tar les espècies a tot el territori, entre altres aspectes que estudia el CBMS.Gràcies a tota la informació cedida pels punts de monitoratge del CBMS es du a terme una base de dades, essent aquesta una de les millors i més importants sobre biodiversitat catalana i l’ecologia de les papallo-nes de la zona mediterrània. Aquest any 2011 el Centre Natu-ralista i la SERS, han tornat a re-iniciar el recompte de papallones, per tornar a obtenir nous resultats i poder comparar com varien les poblacions de papallones diürnes a Salt. Per a més informació sobre aquest estudi podeu posar-vos en contac-te amb la SERS (info@sersalt.org) o des de la pàgina web del CBMS (www.catalanbms.org).

Júlia Segalàs RocaEstudiant en pràctiques de la

UdG a la SERS

33

Elaboració:

En primer lloc poseu les albergínies a la planxa per escalivar-les. Mentre es refreden, poseu en un cassó l’oli i els alls laminats a foc ben baix fi ns que quedin confi tats.

Peleu les albergínies i tritureu-les a la batedora amb sal i pebre al vostre gust, i aboqueu aquest puré en una safata allargada.A continuació, escaldeu les favetes tres segons i seguidament poseu-les en aigua molt freda per parar la coc-ció. Escorreu-les i si cal, peleu-les.Escaldeu també les tomates, peleu-les i talleu-les a trossets.A part, prepareu una vinagreta amb l’oli colat dels alls confi tats, el vinagre, les favetes i les tomates (les fave-tes cal posar-les al darrer moment, ja que, en cas contrari, amb el vinagre ens quedarien negres).Poseu una paella al foc amb una gota d’oli, i marqueu la tonyina, ràpidament, per cada costat.Poseu-la damunt el llit de puré d’albergínia i decoreu amb la vinagreta.

Recepta del Sr. BALDOMER GUDAYOL CARLES

Col·laborador del grup de Les Cuineres de Salt.

Ingredients:

· 4 talls gruixuts de tonyina· 2 albergínies allargades· 6 grans d’all· 1 grapat de favetes· 2 tomates petites· vinagre de mòdena· pebre· oli d’oliva· sal

Ingredients:

· 4 rodanxes de salmó· 2 cullerades de suc de llimona· 300 g de xampinyons· 180 g de cansalada fumada· 1 pot de formatge petit-suisse· 1 iogurt· 3 rovells d’ou· 50 g de margarina o mantega· Sal, pebre i farina

Tonyina amb puré d’albergínia

Salmó a la dinamarquesa

Preparació:Ruixar les rodanxes de salmó amb suc de llimona. Polir els xampinyons frescos, rentar-los i tallar-los a ro-danxes. Tallar la cansalada a tires fi nes. Barrejar el petit-suisse amb el iogurt i afegir els rovells d’ou, sempre remenant. Afegir pebre sobre les rodanxes de peix, molt poca sal i passar-les per farina. Fregir-les en la man-tega calenta, de 5 a 6 minuts de cada costat.Mentrestant, ofegar els xampinyons amb la cansalada, fi ns evaporar el líquid que aquests deixen anar, retirar del foc i afegir la barreja de petit-suisse, iogurt i rovells d’ou. Deixar escalfar, sense que arribi a bullir.Servir aquesta salsa sobre el peix. Decorar amb rodanxes de cebes i servir amb patates bullides.

Jorgen Fyr

34

Temperatures i pluviometria del 16 de març al 15 d’abril de 2011

Naixements, casaments i defuncions

Casaments

Isaac Gabriel Cardona Ochoa

Brenda Carolina Lopez Suazo 5/03/11

Mamadou Bhoye Diallo

Fatoumata Drammeh i Jallow 18/03/11

Albert Renart Triola

Natalia Sant Jose de Frutos 25/03/1

Naixements

Alex Aguilera Vilà 3/02/11

Nil Soy Jaume 21/02/11

Claudia lopez Pujol 23/02/11

Mohamed el Masaoudi 24/02/11

Derick osarumen Ojo 25/02/11

Biel Abuli Molina 2/03/11

Queralt serra Muñoz 2/03/11

Tobias Miguel Espindola 2/03/11

Jan Rubiano Escudero 2/03/11

Aya Eddib 3/03/11

Massin el Ghalabzouri 3/03/11

Mohamadou Fofana 3/03/11

Sadio Doumbouya 3/03/11

Maria Clara Marques da Silva 4/03/11

Ona sanneh cano 5/03/11

Gerard Illa Ventura 6/03/11

IsabellaCruz dos Santos 9/03/11

Beyonce Yaa Yeboah Maya 10/03/11

Rayan el Bakali 11/03/11

Nora Martinez Lozano 12/03/11

Luis Ponce Luque 12/03/11

Berta masó i del Rio 13/03/11

Aya Abouazzaoui 13/03/11

Ancha Desire Macias Vasquez 15/03/11

Abulai camara 16/03/11

Salma Oyasin 16/03/11

Adria Sastre Gener Torrent 16/03/11

Jana Edo Corona 17/03/11

Hiba Nhaji 18/03/11

Pedro Doya Afanador 18/03/11

Rayan Tahiri 19/03/11

Aisata Sawaneh 20/03/11

Andreas Chukwudi Chegwe 21/03/11

Nerea Martinez Nieves 23/03/11

Defuncions

Juan Bautista Bejar Pérez, 87 anys 14/03/2011

Oscar Cruz Bernal, 22 anys 14/03/2011

Justa Alabau Sola, 87 anys 15/03/2011

Purifi cación Nuñez Vizuete, 46 anys 16/03/2011

Salma El Amrani, 3 anys 17/03/2011

Enrique Ribot Oliva, 79 anys 21/03/2011

Dolores Pérez Marce, 85 anys 23/03/2011

Concepción Gordillo Calero, 81 anys 27/03/2011

Juan Serrallonga Soler, 89 anys 30/03/2011

Maria Fabrega Arnau, 90 anys 01/04/2011

Antonia Casademont Masso, 84 anys 05/04/2011

Manuela Mayor Garcia, 77 anys 11/04/2011

Remedios Solorzano Camacho, 77 anys 13/04/2011

Juan Fernández Ruiz, 62 anys 14/04/2011

Març / Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31Temperatura Mínima 10 7 4,5 6 4,5 6 5,5 3,5 3 2 5 9 9 9,5 9 10,5Temperatura Màxima 13,4 19,4 22,2 20 16,2 17,2 14,2 16,6 18,6 18,2 19,8 20,4 19,5 17,2 20,4 23,8 T. Mínima Deveses 9,3 5,2 0,4 2,3 0,4 3,2 1 -0,2 -1,2 -0,8 1,2 8,6 6 6 7 7,6Pluja/mm. 3,4 0,9 0,5 0,7 1,2 7,6 0,2Humitat (%) 84,7 78 68 70,7 68,3 66,3 74 63,3 67 74,3 70,7 75 7,7 74 72,3 65 Abril / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima Temperatura Màxima 25,5 25,6 25,3 22 26 24,9 26,3 31,5 29,6 29,1 25,7 25,2 22,7 20 18,5 T. Mínima Deveses 5,7 6,3 8 4,2 7,9 3,7 5,1 5,4 7,4 9,1 5,8 6,1 7,7 4,5 5,3 Pluja/mm. Humitat (%) 62,7 62,3 69,7 66,3 66 61,3 63,7 53 54 61,7 55,7 57,7 61,3 53,3 62,7

Dies de pluja: 7Màxim en un dia: 7,6 el dia 29 de marçPluja acumulada: 14,5 (mm)Temperatura màxima: 31,5° el dia 8 d’abrilTemperatura mínima: 2° el dia 25 de marçTemperatura mínima De-veses: -0,8° el 25 de març

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Oumaima Sefi oune 24/03/11

Adriana Elizabeht Mendoza Rodriguez 24/03/11

Anmol Preet Kaur 28/03/11

Ferdaous Farchich Majo 29/03/11

Queralt Macaya Juanals 30/03/11

35

Evolució de les temperatures i pluviometria. De l’1 al 31 de març de 2011

Sudoku

Escacs

Sopa de lletres

Solucions:

El temps

Pluviometria

caragiratploranercagadubtesbarroerximplegarrepabestiolamentidercriticaireestafadormalcaratusurpador

Evolució de les temperatures

mat amb tres jugades

1.- Dc7, Tc82 .- Db8 +, Txb83.- Cc7++ mat.

foto: Roger Torram

adé