ADNSSQ-03b

ACT

NúmCaràDataConsAixe

RELA

PRE

Mont

TA SESSIÓ

mero: àcter: a: stitució:

ecament:

ACIÓ DE M

Assistent

MontserraEdelmiro BAntoni RuMiriam CaJosep AntMercè ValElisabeth Àlex BrossAlbert FalgAnna CanHelena CrAntoni ReSílvia PeraJaume CoDavid SánMarta BaldAnna Tuà

Absents s

Cap

Absents a

Cap

SIDENT

tserrat Mun

Ó DE PLE

20130000Extraordin17 de des19:10 20:05

MEMBRES

ts

at Mundi i MBalboa Blaneda Fernàn

asaramona toni Delgadollès CoromiOliveras i Jsa Enrique gueras Cuaes i Urbano

ruz Gallach bolleda Calalta i Valdív

ols Petit nchez Mancdrich CaselSantos

sense justi

amb justific

ndi i Mas.

014 nària sembre de 2

CORPORA

Mas nco ndez Massana o Rivera nas orba

atrecasas o

lendario via

cebo les

ificació

cació

2013

ATIUS

CIU CIU CIU CIU CIU CIU JUNTS-AMJUNTS-AMJUNTS-AMJUNTS-AMJUNTS-AMPSC-PM PSC-PM PP PP ICV-EUiA-ICV-EUiA-

M M M M M

-E -E

1/23

2/23

SECRETARIA

Helena Muñoz Amorós.

QUÒRUM

Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté durant el seu transcurs.

El Sr. David Sánchez, s’incorpora a la sessió a les 19:46 hores, durant les deliberacions de l’únic punt de l’ordre del dia.

CONVOCATÒRIA

Primera.

ASSUMPTES CONEGUTS

1. Resolució a les al·legacions i aprovació definitiva de la modificació de les Ordenances Fiscals de l'exercici 2014.

ANTECEDENTS DE FET Atès el que disposa el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la LIei d’Hisendes Locals en els seus articles 15 al 19 sobre el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances Fiscals reguladores dels tributs locals.

Vistes les al·legacions presentades pels grups municipals de Iniciativa per Catalunya Verds, Junts per Sant Quirze A-M i per la Cambra de Comerç i de la Indústria de Sabadell, la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, el Centre Metal·lúrgic de Sabadell, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca i per la delegació comarcal de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa Catalunya contra l’aprovació provisional de les modificacions de les Ordenances Fiscals per a l’exercici 2014.

Vist l’informe de la Intervenció municipal.

FONAMENTS DE DRET

- Articles 15 a 27 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la LIei Reguladora de les Hisendes Locals.

I Al·legacions formulades pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds. 1.- Al·legació Primera. Fixació de terminis mensuals de pagament dels impostos. L’Ordenança General manté els quatre terminis de pagament en voluntària del tribut de quota més elevada, el Impost sobre Béns Immobles, amb l’ànim de facilitar l’esforç dels contribuents que s’acullin a la modalitat de pagament domiciliat. Tanmateix el fraccionament mensual dels impostos – no es concreta a la proposta però s’entén que es refereix als de padró – representaria importants canvis al calendari fiscal, afectat també pel calendari de l‘Organisme de Recaptació de la Diputació en relació al Impost sobre Activitats Econòmiques, i un augment de la complexitat en la seva gestió que ho fan desaconsellable.

2.1.- difer Malgde le El puel paTribuaixí c SalvaSubv Coml’exp 2.2.- Quanreglad’abri seg 3.- Abene Al·legaport S’entpotesl’articsistecom Quanper rRegu II Al· 1.- AImpo Malgde 20

Al·legaciórents figure

grat la propoes Ordenanc

unt de partidagament d’utària, que scom les con

ada en el svencions, pa

mptant amb edient dels

Al·legació

n a la reducamentària eril, Regulad

güents del T

Al·legació teficis fisca

ga la recurtacions a la

tén que el stat d’autoocle 3 de la Lma tributars’informà a

n a la valorregular el seuladora de l

legacions fo

Al·legació post sobre B

grat la propo014, pot se

ó segona. es impositi

osta no sigces Fiscals

da d’aquestimpostos psotmet a rendonacions

seu cas aquarticularme

aquestes Pressupos

ó segona. C

cció de la ten matèria tora de les B

Text Refós d

tercera. Elils a la taxa

rrent la cona deixalleria

mecanismorganitzacióLlei 58/2003i espanyol,

a l’expedien

ració de leseu règim enles Hisende

ormulades p

primera. AdBéns Immo

osta no sigr objecte d’

Atorgamenives a famí

ui pròpiamede 2014, e

ta proposta er tal de nserva de lleo quitances

uesta prohibnt en allò re

limitacionsstos.

Concessió

axa per llicributària, taBases del Rde la Llei Re

minació dea d’escomb

nveniència municipal a

me per portó de la Co3 General Tdons es trat de l’any a

s aportacionn els termeses Locals.

pel grup mu

dquisició dobles.

ui pròpiameestudi.

nt de subvílies en situ

ent una al·lees fan las co

hauria de so contrave

ei els benefs de deutes

bició, s’haurelatiu al règ

s, la qüesti

de benefic

cència d’actal com reconRègim Locaeguladora d

el requisit braries.

de no vinca l’ús de la

tar el controrporació, i Tributària qacta d’una nterior.

ns, la Corpos dels article

unicipal de J

el comprom

ent una al·le

vencions puació econ

egació a l’eonsideracion

ser el de la nir l’article ficis, les deds tributaris.

ria de compim de conc

ó s’hauria

cis fiscals a

ivitats, la Cneix l’articleal, aplicablede les Hisen

d’ús de la

cular el gatargeta VIP

rol de les que l’ús d

ue consagreina tècnic

oració dispes 15 i segü

Junts per S

mís de red

egació a l’e

per facilitanòmica prec

expedient dns que seg

impossibilit8 de la Lle

duccions i e

plir la LIei 3essió direct

de plantej

a la taxa d’a

Corporació de 106.2 de e en els termndes Locals

a targeta V

audiment deP.

aportacionsde la targera la igualtaca d’accés g

osa de poteüents del T

Sant Quirze

uir el coefi

expedient d

ar el pagamcària.

e les modifueixen.

tat de subveei 58/2003 els incentius

38/2003 Geta.

jar en el m

activitats.

disposa de la Llei 7/19

mes dels ars.

VIP per a l’a

e bonificaci

s entra dineta VIP no at com a prigeneral i gr

estat reglamext Refós d

A-M.

icient del ti

e les modif

3/23

ment de

ficacions

encionar General

s fiscals,

neral de

marc de

potestat 85, de 2

rticles 15

accés a

ions per

ns de la vulnera

ncipi del ratuït, tal

mentària de la Llei

ipus del

ficacions

4/23

Cal tenir en compte però l’article 8 de la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, de mesures tributàries, en virtut del qual s’amplia el termini d’aplicació del Reial Decret - Llei 20/2011. Per tant, si no hi ha canvis, el 2014 i el 2015 es continuarà aplicant un tipus de gravamen incrementat un sis per cent als immobles d’ús no residencial i als immobles residencials que pertanyin a la meitat amb major valor cadastral del conjunt dels immobles del municipi que tinguin dit ús. 2.- Al·legació segona. Creació d’una Comissió per a la modificació de les Ordenances Fiscals per a la implantació de beneficis fiscals que fomentin l’atenció a les persones, l’ocupació i la sostenibilitat. Com ja s’ha exposat, l’article 4.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, atorga els municipis la potestat reglamentària i d’autoorganització. La Comissió informativa ordinària ja analitza les propostes de modificacions de les Ordenances Fiscals.

3.- Al·legació tercera. Suspensió cautelar del cobrament del Impost sobre el Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana en determinats supòsits de desnonaments, dacions en pagament i processos d’execucions hipotecàries. Primer.- Malgrat la proposta no sigui pròpiament una al·legació a l’expedient de les modificacions de 2014, es considera que la suspensió plantejaria dues vies possibles: a) Suspensió de la pràctica de les liquidacions Aquesta suspensió trobaria les limitacions – tal com es va informar amb motiu de la moció esmentada a l’al·legació – de l’article 8 de la Llei 58/2003 General Tributària. Aquest article regula que la reserva de llei afecta, entre altres matèries, a les següents:

- La delimitació del fet imposable i de la meritació.

- L’establiment, modificació, supressió i pròrroga d’exempcions, reduccions, bonificacions, deduccions i demés beneficis o incentius fiscals.

- La condonació de deutes i sancions tributàries i la concessió de quitances i esperes.

b) Suspensió de les actuacions per al cobrament de les liquidacions ja practicades Aquesta mesura entraria en col·lisió amb les funcions que l’article 196.1 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals atribueix les tresoreries de les entitats locals, concretament amb la de recaptar els drets. Segon.- Davant els casos d’execucions hipotecàries que s’han plantejat fins ara i tenint en compte les limitacions normatives esmentades, el criteri que s’està seguint des dels Serveis Econòmics és el d’estudiar l’arrel del problema, és a dir, dirimir si reialment es produeix el fet imposable. Donada l’evolució del mercat immobiliari, aquest impost venia liquidant-se en base a la presumpció iuris tantum de que a tota transmissió s’estava manifestant un augment de valor i per tant s’estava produint un guany.

Els ds’ha consexecen pincreimpo 4.1- padr Resumuni 4.2- Adels L’artipossbonifdomiseu p L’estcons 5.- Aa be Resumuni 6.- Atemp D’acRègiserveincor III AlCamSabacoma 1.- Aemp

darrers anystrancat. É

seqüència dcutats, tant lagament o

ement de vosable.

Al·legació ró.

ulta d’aplicaicipal d’Inici

Al·legació tributs de

icle 9 del Tsibilitat de qficació de ficiliïn els depagament.

tudi d’aquesideracions

Al·legació Cneficis fisc

ulta d’aplicaicipal d’Inici

Al·legació sporal o per

ord amb l’am Local, qei tècnics prporació del

l·legacions mbra de la adell, el Coarcal de la P

Al·legació reses.

s s’ha produÉs per aqude les exela del momede l’execu

valor dels te

Quarta. F

ació l’argumiativa per C

Quarta. Bopadró.

Text Refós que els ajufins el cinc eutes tributa

esta possibfetes amb m

Cinquena. Ecals.

ació la fonaiativa per C

sisena. Carmanent de

article 106.2ue atorga e

poden estudls canvis pr

formuladesPropietat

nsell IntersPatronal de

primera. D

uït però un uesta raó ecucions hient de la coció. Si aquerrenys, no

ixació de

mentació juCatalunya Ve

onificació d

de la LIei ntaments, per cent d

aris de ven

ilitat hauriamotiu de la

Eliminació

amentació jCatalunya Ve

nvis a la rel domini p

2 de la Lleiels municipdiar la convroposats.

s per la CaUrbana deectorial d’E

e la Petita i M

Demanda g

canvi dràstque per apotecàries

ompravendaestes taxac

o es liquida

terminis m

urídica de lerds.

del tres pe

Reguladormitjançant de les quotnciment per

a de tenir eprimera al·l

de l’obliga

jurídica de erds.

redacció deúblic.

i 7/1985, deis la potest

veniència de

ambra de Ce Sabadell

Empresaris dMitjana Em

genèrica s

tic en aquesa les liquid

s’està dema com la reacions acreda el tribut p

mensuals d

a primera

r cent de la

ra de les Hles Ordenates en favoiòdic a una

en comptelegació pres

atorietat de

la tercera

e les tarife

e 2 d’abril, tat reglamee modificar

Comerç i dei Comarc

de Sabadepresa Cata

sobre la cà

st sector i adacions de manant la alitzada am

diten que noper falta de

de pagame

al·legació f

a quota en

Hisendes Loances Fiscaor dels subja entitat fina

, entre d’asentada pe

e la targeta

al·legació f

es de la Ta

Reguladorantària en m

r les tarifes

e la Indústca, el Centll i Comarcalunya

àrrega fisc

aquesta preles transm

taxació demb motiu de o ha tingut e realització

ent dels tri

formulada p

el pagame

ocals conteals, establejectes pass

ancera o av

altres aspecr aquest int

a VIP per a

formulada p

axa per l’oc

a de les Bamatèria tribu

d’aquesta

tria de Sabtre Metal·lúa i per la d

cal a partic

5/23

sumpció missions els béns

la dació lloc cap

ó del fet

buts de

pel grup

ent únic

empla la eixin una sius que vancin el

ctes, les teressat.

a l’accés

pel grup

cupació

ases del utària, el taxa i la

badell, la úrgic de elegació

culars i

6/23

La manca de concreció de l’al·legació impossibilita un pronunciament reglamentari. 2.- Al·legació segona. Establiment de mesures per a la promoció d’activitats econòmiques al municipi. Aquesta possibilitat queda sotmesa a criteri de la Corporació, que disposa de potestat reglamentària en matèria tributària, tal com reconeix l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, subordinada en aquest àmbit a allò previst als articles 15 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. 3.1- Al·legació tercera. Demanda de compensació pels increments de l’IBI. Aquesta possibilitat queda sotmesa a criteri de la Corporació, que disposa de potestat reglamentària en matèria tributària, tal com reconeix l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, subordinada en aquest àmbit a allò previst als articles 15 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. 3.2- Al·legació tercera. Demanda de mesures relatives al Impost sobre el Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa. Primer.- Tal com ja s’ha exposat amb motiu de l’al·legació tercera presentada pel grup municipal de Junts per Sant Quirze A-M, l’evolució del mercat immobiliari ha posat de manifest la necessitat de fer una anàlisi detallada dels articles 104 a 107 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. El primer requisit per a la liquidació del impost és la concurrència del fet imposable, és a dir, la existència del increment de valor dels terrenys posat de manifest per la transmissió de la propietat o dels drets sobre els terrenys de naturalesa urbana. Segon.- Aquest impost venia liquidant-se en base a la presumpció iuris tantum de que a tota transmissió s’estava manifestant un augment de valor i per tant s’estava produint el fet imposable. Els darrers anys s’ha produït però un canvi dràstic al sector immobiliari i aquesta presumpció pot trencar-se mitjançant taxacions contradictòries. Si aquestes taxacions acrediten que no ha tingut lloc cap increment de valor dels terrenys en el lapse de temps entre les dues transmissions, no es donaria la realització del fet imposable. Aquest criteri defensat per resolucions judicials recents ja s’està aplicant per aquest Ajuntament, amb les garanties que les diferents interpretacions existents sobre la matèria aconsellen adoptar.

DISPOSICIÓ

S’adopta l’acord següent: Primer.- Desestimar les al·legacions presentades pels grups municipals de Iniciativa per Catalunya Verds, Junts per Sant Quirze A-M i per la Cambra de Comerç i de la Indústria de Sabadell, la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, el Centre Metal·lúrgic de Sabadell, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca i per la delegació comarcal de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa Catalunya contra l’aprovació provisional de les modificacions de les Ordenances Fiscals per a l’exercici 2014.

Segoefectposs TercOrde1 de

QuarOrdeallò qmatè

Delib L’alc Bon

En eresolFisca

El se Molte

No. Nconv

L’alc Qui h

El se Ho h

Porte2014Es vqual

Va pAM,

on.- Estudiates d’atorga

sibles benef

cer.- Publicenances Fis

gener de 2

rt.- Trametenances Fisque preveu èria d’Hisen

beracions

caldessa de

vespre a to

el Ple extralució a les als de l'exer

enyor Jose

es gràcies,

No s’ha devocar en els

caldessa de

ha sigut?

enyor Jose

ha preguntat

em, així, la4. Aquestesa obrir un phan estat p

presentar ali dins de te

ar els sistemar les bonificis fiscals a

car aquest scals en el B2014 i regira

tre aquest scals al Depl’art. 2.) dedes Locals

eclara:

ots i a totes.

ordinari d’aal·legacion

rcici 2014.

ep Antoni D

i bona tarda

votar la urs terminis pr

eclara:

ep Antoni D

t, només.

a proposta s van ser apperíode d’inpresentades

·legacions ermini —to

mes de còmficacions aa la taxa pe

acord defButlletí Ofican mentre n

acord d’apartament d

el Decret 94als Departa

avui 17 de ns i aprova

Delgado Riv

a.

rgència. Vareceptius i..

Delgado Riv

d’aprovacióprovades innformació ps les al·lega

el Grup mut i que ens

mput de les a la taxa peer llicències

finitiu i el cial de la Prno s’acordi l

aprovació de Governa7/1994, de aments de G

desembre ció definitiv

vera declar

a ser urgent.

vera declar

ó definitiva nicialment epública que acions, dive

unicipal d’ICs va arribar

aportacioner la recolld’activitats

text íntegrovíncia, lesa seva mod

definitiva dació de la G

21 de febreGovernació

portem comva de la m

ra:

t la Informa

ra:

de les orden la sessió

va cloure erses al·lega

CV, també r per correu

s a la deixalida d’esco

s.

re de la ms quals entrdificació o d

de les moGeneralitat, der, d’assignaó i d’Econom

m a punt nodificació d

ativa prèvia

denances f plenària de

el dia 7 de acions, per t

el Grup muu administra

alleria munimbraries, a

modificació aran en vig

derogació.

odificacions de conformació de fun

mia i Financ

número 1, i de les Orde

, però el P

fiscals de lel dia 29 d’desembre, tres al·lega

unicipal de atiu, i en un

7/23

cipal als així com

de les gor el dia

de les mitat amb

cions en ces.

únic, la enances

le es va

l’exercici ’octubre. dins del nts.

JUNTS-n primer

8/23

tràmit d’informe per part de la Intervenció, que es va fer, no es comptava, però va arribar dins de termini—, van presentar al·legacions, també, un conjunt d’entitats —tals que...—: la Cambra de Comerç i de la Indústria de Sabadell, la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, el Centre Metal·lúrgic de Sabadell, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca, i la delegació comarcal de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya.

Aquestes al·legacions han estat analitzades pels serveis municipals, han estat informades pel senyor interventor, debatudes en el Govern; i la proposta que portem aquí és en el sentit —ja ho avanço— de desestimar —com també havíem dit, per una altra banda, en la Comissió Informativa—, desestimar, totes elles, si bé en una d’elles sí que establiríem —en una i mitja, en dues— establirem, com diré més endavant, una petita matisació.

Llavors, entraríem a analitzar cada una d’elles per separat.

Començant per ordre d’aparició —diguem— per les presentades pel grup Iniciativa per Catalunya Verds, la primera de les quals és la fixació de terminis mensuals de pagament dels impostos.

Iniciativa que ja havia tingut lloc, o ja s’havia proposat, i plantejat i debatut en algun altre exercici —i en aquest també— per part d’algun altre grup; que he de reconèixer que es va rebre amb una gran simpatia per part del Govern i la vam analitzar amb un esperit constructiu si era per bé, si beneficiava la gent, si no hi havia inconvenients, diguem, de la burocràcia, de la tramitació tributària municipal, no teníem cap inconvenient en haver-ho adoptat, en haver-la adoptat, però —com diu l’interventor en el seu Informe i com hem arribat a la conclusió en debats que hem tingut al respecte— sembla que no és ni viable ni necessari; que causaria més inconvenient que benefici —inclús als contribuents—.

Si us sembla, faríem això: ja anuncio cada al·legació i el senyor interventor ens dóna nota de... —crec que s’havia fet així altres vegades— del seu Informe respecte d’aquella al·legació?

L’alcaldessa declara: Les fem totes seguides.

El senyor Josep Antoni Delgado Rivera declara:

De fet, és el que jo deia.

De la primera jo ja he dit, i ara l’informa jurídic seria:

El senyor interventor declara: Sí, a veure. La primera al·legació també la planteja el grup de Junts per Sant Quirze.

A veure, tècnicament s’ha analitzat els pros i els contres. Aleshores, trobem dificultat en l’elaboració dels padrons. Concretament amb el padró d’IBI, que és la figura tributària amb més pes econòmic, perquè no el tenim abans de l’1 de març, normalment.

Per tmes ens eQue

I desbaladfracccontrcomp

Per fracc

Despd’ato

I aqucas, despde sdirecd’inte

Despa la c

I aqumargvirtutestudtecni

I la temunia la t Això meravista I, sí contrI aqupodrvolgu El se

tant, faríem de desembelabora i eells tenen l

sprés, hi hdí—, que écions; aleshribuents, peporta.

tant, analitzcions de l’IB

prés, una seorgament d’

uí, en l’Infors’hauria d

prés, tambésubvencionsctes—, aleserès genera

prés, la segconcessió d

uí, doncs, lge d’actuact de la potediar i planicoeconòmi

ercera al·legicipal al·legtaxa de reco

ja es va plament tècni jurídic, con

que tambérolaran, o quí, en aqueien ser... Acués aplicar

enyor Jose

una mena bre i això pns gestionaes seves da

ha un altre és la possibhores passerquè un so

zats els elBI, considere

egona al·leguna sèrie d

rme d’Interve tractar e, que s’haus, que és shores, s’haal, o de raó

gona al·legade beneficis

’Informe, sció ample pestat reglamntejar sempcs dels estu

gació del pant i és la rollida d’esc

antejar, tamca, i, per ta

nsiderant qu

é es planteue es mesust cas, tamctualment hsegons es

ep Antoni D

de liquidacpodria compa la Diputacates i, clar,

aspecte, jbilitat que esaria a exeol impagam

ements, i tem que el s

gació del pre subvencio

venció, es pen matèria ria de concuna llei r

auria de tesocial, en e

ació... Hi has fiscals a la

implement,erquè, trac

mentària quepre, evidenudis de cos

rimer al·legrelativa a l’úombraries.

mbé, l’any aant, doncs, ue és una e

ejava un alturaran, per

mbé hi ha llihi ha un sistconsideri op

Delgado Riv

ions a comportar certs ció, que és les hem de

ja pròpiamees produís uecutiva. I aent conduir

tenint en csistema actu

rimer al·legaons a famíl

planteja divede pressu

ciliar la intenrestrictiva —enir cura eel seu cas.

avia una sega taxa d’acti

reprodueixctant-se d’ue té la Corpntment, dotos.

ant, també,ús de la targ

anterior. L’úaquí la Inte

eina d’accés

tre aspectetal de deterbertat de rètema. Podriportú.

vera declar

pte subjecteproblemesel de l’Imp

e fer coincid

ent de recun impagamaixò podriaria a la via e

compte queual és prou

ant, és a diies que es t

erses qüestpostos mésnció amb le—i més enspecialmen

gona part divitats.

x la normatna taxa i nporació, quencs, conci

, crec recorgeta VIP pe

ús de la targervenció nos universal i

e que és erminar la coègim per paia ser un alt

ra:

es a una liqs. A banda post d’Activdir amb les n

aptació —qment de qua ser contrexecutiva, a

e ja avui ensatisfactori

r, d’Iniciativtrobin en sit

tions: una, s que d’ord

es possibilitan els casont del comp

de la segona

tiva en el sno pas d’une té el Munliant això

rdar que la per a l’accés

geta es cono es manifesi gratuït.

el relatiu alsoncessió d’aart de la Cotre per raó

quidació deftenim el pa

vitats Econònostres.

que tampocualsevol d’araproduent amb tot el q

n dia tenim.

va és la relatuacions pre

que això, edenances fats que dónos de subvpliment del

a al·legació

sentit que hn impost, donicipi, doncsamb els i

planteja l’alals benefici

nsidera unasta des del

s elementsaquesta bonorporació. Éde pes, o e

9/23

finitiva al adró que òmiques.

c no és aquestes

per als que això

m quatre

ativa a la ecàries.

en el seu fiscals; i na la Llei vencions principi

ó relativa

hi ha un oncs, en s, es pot informes

tre Grup is fiscals

a qüestió punt de

que es nificació. És a dir, el que es

10/23

... de les al·legacions del primer al·legant. Queda... La segona, que és on m’havia quedat abans, era la de les subvencions. Clar, es proposa per facilitar el pagament de diferents figures impositives. No són subvencions per pal·liar la situació de penúria econòmica d’algunes famílies, sinó subvencions per pagar diferents figures impositives, que és el que —com ha dit l’interventor, i hi estem d’acord— entraria a fregar amb la il·legalitat, i per això no ho podem fer; i entenem que el tema de subvencions, també, s’està debatent i es debatrà en Seu de tramitació de pressupost de l’exercici. Pel que fa a l’al·legació de concessió de beneficis fiscals a la taxa d’activitats, que és una al·legació que, també —reprodueixo—, també presenta els tercers al·legants: la Cambra de Comerç de Sabadell, etc., no s’ha trobat, la veritat, una fórmula que ens hagi acabat d’agradar, tot i estar d’acord amb l’interès que vostès tenen —senyors d’Iniciativa— quan la proposen. També he de dir que és una taxa —la taxa d’activitats— la meritació de la qual no es del dia 1 de gener, sinó quan es demana l’apertura, o la modificació de condicions, o el trasllat del negoci de què es tracti. Per tant, com que tenim un mateix interès amb vostès i amb tots els grups, entenc jo, de la Corporació de fomentar l’activitat econòmica en el Municipi, estem oberts des d’allà mateix, des de començament de l’exercici, buscar alguna fórmula d’incentiu fiscal a la taxa d’activitats que es podrà aprovar pel camí, diguem, un cop encetat l’exercici. I de les dues últimes al·legacions, efectivament, entenem que la targeta VIP és una modalitat que el Govern ha triat en ús de l’exercici de criteris d’oportunitats. Ens sembla bé que sigui així. També, com ha dit l’interventor, en l’exercici d’aquesta llibertat hem considerat vigents, des de fa uns exercicis, la valoració de les aportacions que es facin a la deixalleria, però també hem detectat —ho he de dir— unes certes disfuncions, o unes certes situacions que poden comportar injustícia, o... Ho podem orientar, segurament, d’alguna manera millor; l’únic que no ens hem atrevit de moment a canviar-ho. De moment funciona; però comencem a pensar si per pes, si per volum, si per nombre d’aportacions, si per nombre de viatges, si per la qualitat d’aquell material que s’està portant a la deixalleria, comencem a pensar altres criteris i aquest any no durant l’exercici, perquè la meritació... No podem canviar a mig any, però sí de cara a l’ordenança que apliquem al subsegüent any podrem introduir aquestes modificacions, que, ja dic, també nosaltres hem detectat alguna certa disfunció, però no hem vist encara la manera de millorar-ho. Segurament entre tots la trobarem. El segon al·legant és el Grup municipal de Junts per Sant Quirze A-M. La primera al·legació de les quals és la de què adquirim el compromís de reduir el coeficient del tipus de l’IBI. Entenc que per a exercicis posteriors; és a dir, no considerem que sigui una al·legació per a les ordenances que han de ser vigents l’any que ve, sinó una indicació, diguem, de contingut semblant a una moció perquè adquirim el compromís de, en el futur, adoptar aquesta reducció de coeficients del tipus de l’IBI. Bé, jo afegiria: sempre i quan la normativa estatal ens ho permeti; que és l’encorsetament que tenim constantment amb aquest impost que, com sabeu, té una configuració estatal. Per tant, també, la proposta és desestimar-la. Ja dic, amb el matís que no considerem que sigui una al·legació a contingut de l’ordenança que estarà vigent l’exercici següent.

El se Sí. Ad’octimpol’any Per t2016en copla d Aleshté qu La smodipossd’assInfor L’al·lfiguraconti I, sobmotiu Sí quque poss AqueLlei gtempLlei g Hi haanar el proés eprob L’altrprèviretrula Tr

enyor inter

A veure. Aqutubre, que ositiu i que, y 2011.

tant, aques6; i, també, ompte, clar

d’ajustamen

hores, doncuant al comp

segona al·ificacions d

sibilitat, presessoramenmativa, don

egació terca de la plusingut jurídic

bre aquestau de la moc

ue és cert afectaria a

sible suspen

esta, doncsgeneral tribporalment, pgeneral tribu

a algun ajunmés lluny,

oblema de el que semblema.

ra possibilitiament. I, cc, també, laesoreria i la

rventor dec

uesta al·legva ampliara més a m

sta possibilia l’Informe,

r, altres restnt i també la

cs, si es vopliment d’aq

legació fa de les ordeevista a lant que es cncs, aquesta

cera és al·lesvàlua, quec— de les d

a al·legacióció que es v

que, aquí, aquesta figunsió—.

s, té el probbutària. És aperò no deutària, s’ha

ntament queara mateixquè fa. Perblaria més

tat seria suclar, aquí, da Intervencia Intervenci

clara:

gació, doncsr el terminmés, imped

tat quedaria es fa referètriccions qu

a Llei d’esta

ol plantejar, questes nor

referènciaenances i, a Llei munconsideri coa obligació

egació rela també coiniverses enti

, doncs, la va plantejar

l’Informe éura tributàr

blema de lea dir, vindriixa de ser de regular

e ho està fex, quan acarquè això, ejust, doncs

uspendre eoncs, el treó perquè, dó.

s, avui en di de la noeix la redu

a condicionència a que

ue tenim avubilitat press

s’haurà dermes.

a a la crea veure, c

nicipal i deonvenient. d’assessor

ativa a la suncideix ambitats de Sab

Intervenciófa un parel

és una micaria seria un

es matèries a a ser comregular, viavia llei.

ent, és cert;bi l’any 201

en el fons, fis, no trobe

l cobramenesorer incordoncs, són f

ia té la dificorma que fcció dels ti

nada a la se, si es planui dia com supostària.

e considera

eació d’uncom es diue règim loTot i així, aament ja es

uspensió, ab una de lesbadell.

reitera els l de mesos

a més extena suspens

que són obm una mena reglament

; però restri13, qui ho eins que l’Esm una sort

nt de les liqrreria en unfuncions qu

cultat de la ixava un inpus per so

eva aplicacntegés, doncara la nece

r, també, le

a comissióu a l’Informocal, la creavui en dias compleix.

a la possibls al·legacio

plantejame, crec recor

ns. Clar, lasió de les

bjecte de rena, doncs, dt, una matè

ngit en el teestigui aplicstat no modtida, una s

quidacions na responsaue tenen ass

Llei 16/201ncrement dta del que

ció a partir cs, s’hauria

essitat de co

es implicaci

ó que estme, doncs, eació dels a, amb la C

le suspensions —la que

ents que va rdar.

a possibilitaliquidacion

eserva de ld’espera resèria que, se

emps. I, clacant es trobifiqui la nor

solució, defi

que s’hagabilitat evidsignades cl

11/23

3, de 29 del tipus hi havia

de l’any a de tenir omplir el

ons que

tudiï les és una òrgans

Comissió

ió, de la e té més

fer amb

t teòrica s —una

lei de la stringida egons la

ar, sense arà amb rma, que initiva al

in emès ent i, de arament

12/23

Particularment, en aquest cas, el cobrament a Tresoreria, i, en el seu cas, doncs, el pas executiva dels rebuts. Aleshores, també, en l’Informe es fa referència al que s’està fent; perquè, en definitiva, aquí ens trobem amb la necessitat d’analitzar realment el fet imposable. Fins ara, quan el mercat immobiliari, doncs, tenia una situació diferent a la de fa dos o tres anys, hi havia aquesta presumpció que hi havia un increment de valor dels terrenys —una presumpció que era certa; és a dir, una presumpció que tenia un suport en la realitat—, aquesta presumpció avui en dia s’ha trencat, i, malgrat això, la Direcció General de Tributs considera que s’ha de mantenir el plantejament de l’aplicació prioritària de l’article 107.2, que és el que estableix el sistema de càlcul. Des de Serveis Econòmics s’ha considerat que la primacia és del 107.1; és a dir: hi ha fet d’imposició o no hi ha fet d’imposició? Hi ha increment de valor o no hi ha increment? Si el contribuent acredita que no hi ha increment en base a taxacions contradictòries, s’està estimant el recurs; o, fins i tot, ni tan sols el recurs, simplement no s’arriba a liquidar per manca de concurrència del fet d’imposició. Considerem que aquest és un sistema respectuós amb la llei i que no planteja aquests dubtes i aquesta mena de retard en el temps d’una solució definitiva. Aquesta és la visió dels serveis econòmics. També hem de dir que fins ara, afortunadament, aquí, hem tingut casos que els recordo. Per tant, són pocs. Són tres. Tres casos, hem tingut, d’execucions hipotecàries. Sí que ens podríem trobar amb més casos de transmissions normals; és a dir, no afectades per una execució hipotecària. L’al·legació quarta ja ha quedat tractada amb el primer al·legant, quan als terminis dels tributs de padró. Aquí afegeix la qüestió de la possible aplicació d’una bonificació d’un 3% com a estímul en el cas de la gent que es volgués acollir a aquesta bonificació. La qüestió és que planteja els mateixos problemes que parlàvem abans. La cinquena fa referència a la targeta VIP. Ja ha quedat, també, tractada. I la sisena a uns canvis que es proposaven a la reducció de les tarifes de l’ocupació temporal o permanent del domini públic. I, aquí, el plantejament seria una mica el mateix. És a dir, tractant-se d’una taxa, doncs, hi ha una llibertat de regulació i de redacció per part de la Corporació. Jo, en el seu cas, els serveis tècnics, tant econòmics com de l’Àrea, doncs, fóra bo que es pronunciessin perquè és un tema que ells coneixen millor la gestió del dia a dia. I les al·legacions plantejades, in extremis, per la Cambra de Comerç de Sabadell i altres entitats, doncs, bàsicament també les hem tractat ara perquè moltes d’elles es repeteixen. Sí que és cert que hi ha una primera al·legació que fa una demanda genèrica sobre la càrrega fiscal. Bé, podríem coincidir, però les competències que té el Municipi són les que són.

Quanprom Unes Bé, ndigue Despque p Per tredu I, finai tot, prop Això,tantués, e AquíÉs e Fins El se Inforha ex Jo, adel g Bàsicfet el Efectno lal’estraque Del tJUNTque impeels qvalor

nt a la segmoció d’activ

s serien fac

n’hi ha unaem.

prés, l’al·legpassa és qu

tant, mecanir alguna ta

alment, bé, proposen

ietats.

, clar, no sum, no és lòen funció de

í s’ha d’anal que ha de

aquí l’Inform

enyor Jose

me d’Intervxposat.

a l’exposiciógrup de JUN

cament, anl senyor inte

tivament, laa consideremructura orgaestes qüesti

tema de l’IBTS, com a també des

eratiu legal; que una exer, quan ja po

gona, tambévitats econò

ctibles. Tote

a altra relati

gació terceue no hem

nismes de xa, com ha

també es run tractame

seria viable ògic propose les dates,

alitzar cas p demostrar

me d’Interv

ep Antoni D

venció que,

ó interrompuNTS.

iré només aerventor.

a creació dem necessàranitzativa qions.

BI, tant en ela Comissiódel Goveri també pe

ecució hipoorten cinc a

é s’ha tractòmiques al m

s aquelles q

iva a les co

ra, sobre l’de barrejar

compensac sigut la de

repeteixen eent diferent

perquè, si sar establir presumir qu

per cas, i la que no hi h

enció.

Delgado Riv

des del Go

uda, que ha

al que podri

e la comissria. No consque tenim,

el moment ó Informativn municipa

ensem que otecària vaganys que es

tat. L’estabmunicipi.

que siguin r

otitzacions

IBI, també impostos a

ció directesla recollida

en l’al·legact en funció

ells estan un altre sisue no hi ha

càrrega deha hagut un

vera declar

overn, assu

avia fet aba

ia afegir alg

ió ad hoc psiderem quecrec, que

que es va va, com l’inl assumim la conjuntu

gi a caure sstan en clara

bliment d’un

relatives a l

a la Segure

és una miamb taxes.

s no n’hi poa d’escombr

ció sobre la de les date

atacant untema de prehagut incre

e la prova l’n increment

ra:

mim, quant

ns, m’havia

guna consid

per a la fixae hagi d’havja tenim f

debatre la terventor eper desest

ura farà quesobre un tea davallada

na sèrie de

es taxes.

etat Social

ca el mate

ot haver. Eraries.

plusvàlua. es de les tra

n sistema desumpció nement de va

ha de tenir de valor.

t a les cons

a quedat a la

deració a les

ció i modificver una comfòrums ade

moció presns acaba dtimar-la, ja e no siguin erreny que ha, els mateix

e mesures

que és en

eix plantejam

Es podria tra

En aquest ansmission

de presumpno iuris tantalor.

el subjecte

sideracions

a segona a

s jurídiques

cació d’ordemissió ad hequats per

entada pel d’aportar arg

dic, per immolts els chagi incremxos, o un im

13/23

per a la

ginyosa,

ment. El

actar de

cas, fins ns de les

pció iuris tum; que

e passiu.

que ens

l·legació

s, que ha

enances oc. Amb debatre

grup de guments

mpositiu i casos en mentat el mmoble.

14/23

Bé, les demés són repetides inclús d’al·legacions que havíem tractat anteriorment. I, respecte l‘ultima, un canvi de redacció ens proposaven en les tarifes de la taxa per ocupació temporal o permanent del domini públic. Ens fan un escalat diferent amb uns preus diferents. De vegades més alts, de vegades més baixos. Nosaltres, de veritat, amb els Serveis Econòmics hem fet diverses simulacions aplicant les tarifes que nosaltres proposem i les que proposava el grup de JUNTS, i és que tampoc surt molta diferència. No hem sapigut veure el perquè, on va a parar el diferent escalat que vostès proposen. I, ja dic, el resultat, en la major part dels casos, ens sortia d’una gran similitud. Per tant, també proposem la seva desestimació. De les presentades per la Cambra, res a afegir; o bé perquè assumim completament el que ha dit l’interventor, o perquè eren al·legacions que ja havien sortit amb anterioritat, i a les quals havíem contestat. Subratllo, això sí, l’al·legació relativa a les mesures de promoció econòmica reiterant el que ha assenyalat amb motiu de l’al·legació d’Iniciativa en el sentit de seure, de buscar fórmules; però Iniciativa també el que feia és presentar la moció amb aquest interès, però tampoc la plasmava amb una fórmula concreta. Pensem fórmules de bonificació de la taxa d’activitats i, segurament, no ens costarà estar-hi d’acord i la modificarem, diguem, a mig exercici. Moltes gràcies. La senyora Marta Baldrich Caselles declara: Sí. Bona nit. Gràcies. Vejam, per començar ens hem adonat que cada més serveixen per al que serveixen les al·legacions. Hem vist molt clar que és una nova manera de participar, en quant a, com a mínim, algunes les han tingut en consideració. Llavors, serà qüestió d’anar insistint a participar en aquesta nova modalitat de participació. Bé, dos anys! L’any que ve hi tornarem! Tot i així, continuem dient que és el mateix, no hem canviat de parer. Que creiem que unes ordenances han de ser progressives, equitatives, facilitadores; i encara no ho són. I, per tant, aquest encara continua sent el nostre parer. Pel que fa a la primera al·legació, continuem pensant que és una qüestió de voluntat política; que no és que no es pugui fer. Sí que és veritat que podria donar un enrenou d’un pes important a la feina al nostre Consistori, però, bé, hi ha molts municipis que ho fan. Vostès han dit que creien que el que hi ha és prou satisfactori —el tipus de pagament en quatre mesos; en quatre fraccions, perdó. No amb quatre mesos—. Que no és viable ni necessari. Miri, jo, si no és viable o que hi ha dificultats... Lo de dificultats ho puc entendre; que no és viable no ho entenc, i que no sigui necessari ja li vaig explicar i li vaig donar la meva opinió en el darrer Ple d’ordenances.

Necede preal. estim Pel qtrebanosaben l Vostdonc Pel d’Ordes pdonc La qEvidepot alegalplantles fael títo Bé, a Pel qsubv Hi és Vostvehic Aque Pel qlos eaccetamb Potspresel’hagcara D’aqen co

essari: no hreguntar si No? Potse

mat: la torna

que fa a laallar més aaltres diem, lligats.

ès ens precs, per tant,

que fa a denances: a

pot buscar cs, no els l’e

qüestió no entment, unaprovar sotl... Ens petejament a amílies senol de moltes

aquesta ser

que fa a lavencions a a

s o no hi és

ès van dir qcle afectat p

esta, jo, no

que fa a la tel fet de teeptada. D’aqbé, ho hem

er sí que entació de

guéssim poga l’any que

uí ve la paronsideració

ho podem vés necessa

er m’equivoarem a pres

a segona aa nivell de i sempre h

senten les això sempr

aquest tipuaprovar un moltes ma

explicarem.

és aprovana consignata el títol deenjarien —nivell... Jo qse recursoss maneres.

ria la segon

a llicència dautònoms d

? Jo no l’he

que estudiaper l’activita

l’he vist. Po

taxa d’activienir-los en quí ve la imparlat en le

haguéssim e les ordegut estudia

e ve.

rticipació, qó i que, prob

valorar nosaari. El que oco jo i ninsentar. Ja la

al·legació, apressuposem estat di

ordenancere ens esta

us que esreglament neres de pJa els l’exp

ar una subació pressue “Subvenc

—parlant aixquè sé! Dos acomplir a

a.

de... Bé, l’adel vehicle a

e vist.

arien lo de lat d’autònom

otser m’he d

itats que noconsiderac

mportància es comission

pogut parenances, hr; i ara no

ue, bé, ho bablement,

altres; tamppuguem pe

ngú ho vol.a reformular

a la línia dtos que a ent, que pr

es sense harà passant.

s va propode subvenc

poder-los trplicarem l’an

bvenció. Claupostària cocions a l’IBxí més plancs, una lín

amb les sev

altra que voafectat per l

la llicència m.

despistat a

osaltres proció per a ude la particns, de les o

rticipar ambhaguéssim estaríem e

estem fent serà per l’a

poc ho puc ensar nosal. Però, bé.rem encara

de subvencles ordena

ressupostos

aver ni tanc

sar i tambcions per a robar. Comny que ve.

ar, evidentorresponentI”, perquè anerament—nia de subvves obligaci

ostès no... ’activitat, jo

d’activitats,

l’hora de lle

posàvem un proper e

cipació en lordenances.

b temps, npogut pre

en una al·le

amb una any que ve.

jo. Jo, és ltres no sem Jo hi insisque sigui d

ions, és veances. Peròs i ordenanc

cat vostès e

bé en vamajudes a co que no e

tment, s’hat a això. I, ellavors sí q

—. S’han vencions muons. Vull di

Ara no l’heo no l’he sab

, no lo del..

egir.

na taxa d’aestudi, peròes ordenan.

no en l’elabesentar aqgació. O u

l·legació, quPerò, bé.

una proposmpre és el stiré. No e

d’una altra m

eritat. Això ò per això ces han d’a

els pressup

m parlar enomplir tribuns l’han ap

a d’aprovar evidentmen

que, vejam,d’aprovar unicipals per, es pot po

e sabut veubut...

. Era una a

activitat zeroò, bé, no ences que pa

boració, sinquesta prona conside

ue després

15/23

sta. S’ha que... el ns l’han

manera.

s’ha de sempre

anar molt

postos. I

n el Ple ts locals provada,

al Ple. nt, no es a nivell sota un er ajudar osar sota

ure. Les

altra... El

o, agrair-ns l’han arlàvem,

nó en la oposta i ració de

es pren

16/23

Per referència a la tercera al·legació, que està dividida en dos, que una és la de la targeta, el tema de la targeta VIP, vejam, vostès poden considerar-ho molt bé, però això del Very Important People és una qüestió que vostès li van posar el títol, que realment no ens sentim —no nosaltres, sinó molta gent— còmodes amb això, sinó que podria ser molt més oberta; i potser sí que cal —ja ho vam dir en el Ple—, que cal, algun tipus de... Clar, s’ha de necessitar algun tipus de targeta; però avui en dia els VIP aquests potser ja han passat de moda. I pel que fa a la revisió del descompte de l’ús de la deixalleria, tornar a agrair, no a l’aprovar la nostra al·legació, sinó al fet de tenir-la en consideració. Tornar a donar les gràcies, no per estimar les al·legacions, que ho hem dit moltes vegades, sinó pel fet d’estudiar el còmput de les aportacions per la deixalleria i la possibilitat d’estudiar beneficis fiscals pera llicències d’activitat. El nostre vot serà contrari —ja ho hem dit abans i ho torno a repetir— preval, davant de tot, l’equitat, la progressivitat i el fet de què han de ser facilitadores; i, a part, participatives. Però, per suposat, si ens ho proposen, nosaltres encantades de col·laborar en l’estudi d’aquestes consideracions a les nostres al·legacions. Gràcies. El senyor Àlex Brossa Enrique declara: Sí. Molt bona tarda a tothom. El nostre grup també està trist i votarà contràriament a aquest únic punt de desestimar les al·legacions. Primerament voldríem recordar què va passar amb les ordenances fiscals que es van modificar enguany, i, resumint, hi havia un treball exhaustiu al darrere, però tot es resumia, o tot acabava, allà mateix, que era en endurir la reglamentació, fer unes ordenances, diguem que, molt ben regulades per garantir els pagaments en una època, doncs, difícil com la d’enguany. I aquí ens vam quedar. Què és el que el nostre Grup...? Per què no les hem votat a favor? Per què no les vàrem votar a favor? Doncs, podríem resumir-ho amb els tres punts, amb els tres primers punts, que presentem com a al·legacions. Primer és perquè creiem que hi ha d’haver una rebaixa de la pressió fiscal, o un compromís amb aquesta rebaixa, que s’han de treballar les bonificacions d’estímul, i que l’impost sobre els terrenys de naturalesa urbana —que ha sigut objecte de debat amb els afectats per la hipoteca— caldria deixar-lo sobre la taula. Respecte la rebaixa de la pressió fiscal, si bé és cert que tenim limitacions de l’Estat, l’equip de Govern ja ha pres una mesura com ha sigut la de rebaixar enguany la taxa d’escombraries. Podria haver anat més enllà, es podrien haver pres altres compromisos —o no—, però em refereixo que tenim cert marge de maniobra, o, si més no, de compromís polític. La segona al·legació, en què nosaltres parlàvem de crear una comissió, no ens interessa tant el fet de si creem, o no, una comissió, sinó el fet que hi hagi un treball de fons pel

que soste L’anyi alguactuaho, q Que ordeserveInsisdeba I la tei que Aquídonc Insisorde A mél’efic Ho hmensrealit Coind’elimident I a lal’al·le L’exeexperedamilloaquí

•

•

•

respecta enibilitat, i d

y passat, nounes d’ellesar tant de teque hi hagi u

les al·legacnances de ei en qüesteixo, no ta

at en el si de

ercera al·lege la Interven

í creiem quecs, creiem q

teixo, amb nances fisc

és a més, hiència de le

hem comensualment. Atzant —un m

cidim plenminar. A mtificatius. No

a última al·egació no e

emple que eriència d’actat de la rable. Anomexpliquem

que entrtemps o

a la tarifsol·licitarde quatr

també ajustificacindepend

a les bonde l’ocupaci

osaltres ja ns, fins i tot, ecnòcrates,un treball m

cions que al’àmbit d’oc

stió; i per aant pel fet de les Orden

gació que enció de la ca

e cal valentque fóra pos

aquests trecals.

hem presenes mateixes

ntat, també,Aquí hem cmunicipi de

ament ammés a més,o ens en ca

legació, sera un tema

hem posalgun dels ntaxa per l

malia en qualgunes de

re la tarifa Abé el conce

fa 2 hi ha l’er un únic pere setmanesa la tarifa 2ció econòmdent a la fe

nificacions ó —a l’àmb

n’hem anat van ser ap

, diguéssimmés a fons a

aquí es prescupació, doaixò, doncs

de crear unanances fisca

ens preocupasa n’ha fet

tia política. ssible.

es punts el

ntat unes alt ordenance

diferents ccopiat el det

tamany i d

b el Grup, és un ele

al un d’addic

enyor Delgatarifari. Aqu

at aquí és nostres mem’ocupació tuant al ciut

e..., mirem d

A i B no s’esepte; establimentermís per a s; 2, que hi hmica, atès ina que gen

socials, lebit de l’ocup

presentantprovades; i

m, d’arribar aa nivell loca

sentin? Dononcs que vas, vam prea comissió als, que, fins

pa és aquest un exhaus

Ho hem di

nostre Gru

tres tres al·es.

cops que ptall de l’al·lee caracterís

municipalement reducional.

ado, un mauí no hi entr

perquè enmbres de Jtemporal o tadà, doncsd’explicar qu

specifica su

t d’una tarifaun mes sig

ha diversesque l’obj

nera interna

es bonificapació—.

t i, fins i tot,enguany ela aquest nivl.

ncs, si presagin acompaesentar unamés, o no,s ara, no hi

sta, doncs, stiu informe.

t: altres mu

p hauria po

legacions m

odríem pagegació d’unstiques simi

d’Iniciativaundant. Ja

tís: no ensrem.

s n’hem adJUNTS-AM—

permanens, demana,uè és el que

uficientment

a fixa amb dgui més car

s tarifes, crjecte o ma al municip

acions rela

les detallel que vam cvell de deta

sentem alguanyades d’aa al·legació sinó pel feha sigut.

que s’ha co.

unicipis ho r

ogut votar f

més relacio

gar de cop,n altre munilars al nost

a que la en tenim

interessen

donat —en— que té a

nt del domi sol·licita, ee passa act

t si la diferè

dies unitarisque sol·licit

reiem que material, enpi;

acionades

m, i fem procreure adieall, sinó de

una al·legacaltres actua

ó en aqueset de poder

omentat llar

realitzen i,

favorableme

nades amb

, podríem picipi que ja tre—.

targeta VId’altres d’e

n..., no... La

n base a laalguna anoini públic i el permís. tualment:

ència és la u

s extres qutar quatre p

sovint no pn aquest

17/23

amb la

opostes, nt és no debatre-

ció a les acions al st sentit.

tenir un

rgament,

per tant,

ent a les

b millorar

pagar-ho ho està

P l’hem elements

a raó de

a pròpia omalia el

que és Doncs, i

unitat de

e fa que permisos

presenta cas, és

18/23

• i, finalment, la tarifa 1 i 2 actuals trobem que presenten dificultats a l’hora de distingir-les i, fins i tot, poden incórrer entre elles en possibles solapaments.

Per tant, no és un tema tant tarifari, sinó que és un tema de mirar de millorar el redactat. Aquí n’hem copiat un d’exemple —i ho posem aquí— que és el que s’està fent a Castellà del Vallès. L’hem copiat per la claredat respecte al nostre. I, doncs, si es pogués..., si els tècnics de la casa ho poguessin estudiar, aquestes anomalies, amb la voluntat de millora, doncs, agrairíem que les poguessin estudiar i incorporar, també, properament. Moltes gràcies. El senyor Josep Antoni Delgado Rivera declara: Moltes gràcies. Senyora Baldrich, jo també li agraeixo... No li agraeixo que la votin a favor, ja que ha anunciat el seu vot en contra, però sí que li agraeixo l’interès que han tingut i el to de comediment i d’afabilitat, inclús, que han fet servir, no només avui, sinó en les sessions en les quals ens hem vist per tractar aquestes qüestions. Vostè les critica, aquestes ordenances, dient que no són ni progressistes ni equitatives, ni... La senyora Marta Baldrich Caselles declara: Progressives!. El senyor Josep Antoni Delgado Rivera declara: Progressives —perdó; tenia aquí l’abreviatura i...— ni facilitadores. Que no ho són encara, ha dit. Jo crec que sí que ho són. Ho són i jo crec que és un exemple d’una gran justícia distributiva en termes tributaris. Però, bé, respecto que vostè no ho vegi així. Clar, les ordenances són un element important previ al pressupost. El pressupost veu de la informació que figura a les ordenances. Per tant, la crítica que vostè presenta en el sentit que plantegem les ordenances quan encara no tenim el pressupost plantejat, o aprovat —no sé a què es referia—; clar, és que és, precisament, a l’inrevés que s’ha de fer aquest íter d’aprovació dels instruments de l’exercici següent. No hi hauria una altra manera de fer-ho. No podem aprovar el pressupost fins no tenir clar quin serà el contingut de les ordenances. Sí que tenim subvencions a famílies, els serveis Socials de l’Ajuntament, i la regidora del tema, segurament ens podria donar bona notícia de la gestió que es fa: atorguen, com a cosa habitual, dins de les disponibilitats pressupostàries, subvencions a les famílies en situacions de necessitat. És a dir, no és necessari que figuri a les ordenances fiscals aquests ajuts, que ja funcionen i que, al pressupost, hi figuren i que fem servir quan es planteja la necessitat, i crec que atenent la major part dels casos —per no dir tots— que es presenten com a més punyents del Municipi. Clar, la participació! Mira que hem parlat de participació! Clar, la participació té dues cares, no? Una és oferir-la. Jo crec que l’oferim. L’altra és fer-la servir. Clar, no sé... Tampoc he vist jo... Sí molt d’interès i molta cordialitat i molt interès a tenir la informació que nosaltres, com a Govern, generem com a esborrany i com a projecte, en

aquede le Sí, aaqueanempropaprov Senyhaur Primsituainiciatram Per ela Dpano Clar,d’una Ideesprovasociaòrgaidees I resparlal’agolímit Corp Per amotivnosaels spens No h Pel qacabtant anomtributde coaque

est cas, de es al·legacio

a les al·legaest diàleg qm tenint en ostes concvat inicialm

yor Brossaien votat a f

er, que no ació. Jo crealment, queitació de mo

exemple, l’aiputació de

orama basta

tampoc, ra comissió

s? Si sorgea d’això—, als i econòns suficients.

specte a la at abastamosarament,

del que sporació, per

altra bandavades per altres. L’únicserveis musàvem que n

hem vist, co

que fa a laba d’explicaun tema ta

malia, que ptària té els oncretar, q

esta taxa, ja

les Ordenaons— en for

acions sí quque nosaltre

cada momcretes. Ja dent, que ja

, vostè plafavor de la

fossin endec que no. e hi ha moolts tributs.

adaptació qe Barcelonaant més lleu

repeteixo, ead hoc per

ixen les ideno cal que

òmiques, i dts com perq

plusvàlua ment d’aqu

o amb la ilseria la il·leò també de

, vostè es rmillorar l’efc que, un co

unicipals nono era l’opc

m deia, aqu

a taxa d’ocur ara, i que

arifari com pugui compmecanismeuin és el tr

a dic, si hi h

nces, però rma de prop

ue ho fan, pes crec qu

ment—, poddic, ja no aés un mom

anteja tres nostra prop

duridores. VÉs més, ja

olts temes e

que es fa dea en el temu que el que

estem d’acparlar d’aqu

ees, i vostèse hi hagi undemés, i equè hi pugu

i l’al·legacióest tema. ·legalitat. I egalitat qu

el Municipi.

refereix a laficiència enop analitzado han aconció més corr

uesta millor

upació, jo, e a l’al·legac

de clarificaportar dificues ja previstibut, quina agués algu

tampoc he posta, d’ide

però potser e sí que c

dia haver oamb la formment una mic

situacionsposta d’orde

Vostè diu qua ho havíemen els qua

e la normatma d’ajornae teníem a l

ord, ni conuest tema.

s en tenen ma comissió

es transposuin fluir i fru

ó que vostèNo volem

els decretse posaria

a resta d’al·ln la gestió des —la vensellat en recta per al

a d’eficiènc

realment, nció també, ació. Nosaltultats a l’hotos per inteés la gestina disfunció

vist la respees, de deba

de forma pcomplim —dbtingut la r

malitat d’unaca tardà, si

que si leenances.

ue endureixm parlat al ls es temp

tiva de l’òrgaments, i dl’exercici an

nsiderem q

moltes —i ead hoc pe

sin en contuir i acabar

è fa de faltm confonds del Goveren compro

egacions qtributària m

ritat—, no haquest sen Municipi.

cia.

no havia saseguramentres no hem

ora d’aplicaerpretar i peó i la liquidó interna en

posta en forat.

prèvia a lesdonant totaresposta ena al·legaciónó de forma

es haguéss

xen —tributPle en el q

pera la pres

gan de recaemés, tem

nterior.

ue sigui ne

en les al·legrquè es traingut d’ord

r plasmats e

ta de valenre la valern s’ha de momís coses

ue presentemunicipal; ihem vist —hntit, o polít

abut veure nt, hi constam detectat r-les. Si fos

er acabar dedació que sn la tarifació

rma de —di

s al·legaciona la informan forma d’idó, quan ja a prèvia.

sim adoptat

tàriament, cqual es va ssió tributà

aptació tribupera. Està

ecessari la

gacions donctin les necenances. Jen norma a

ntia política,entia políticmantenir ms important

en i les posi així ho hehonestamenticament, n

el sentit quava. Diu que

cap disfuns així, la noe fixar, i pe’ha de fer r

ó prevista.

19/23

ic abans

ns és on ació que dees, de ha estat

t vostès

clar— la aprovar

ria, o la

utària de fent un

creació

nen bona cessitats Ja tenim aquestes

, ja hem ca amb olt bé al ts de la

sa com a em pres nt—..., o nosaltres

ue vostè e no era ció, cap ormativa r acabar respecte

20/23

Moltes gràcies. La senyora Marta Baldrich Caselles declara: Moltes gràcies. Miri, progressiva. Però vostè m’ha donat una altra paraula que és progressista. Tampoc ho són aquestes ordenances. L’any que ve... —i m’hi afegiré aquesta; se’n recordarà de mi—; tampoc ho són de progressistes. Els hi falta bastant. Jo crec que no m’ha degut de sentir i a mi m’ha donat la sensació... Però com que no m’ha contestat al que jo he preguntat en la meva intervenció, entenc que l’al·legació, una de les al·legacions, que és la subvenció per a autònoms per l’ús del vehicle afectat per l’activitat, suposo que vostè me l’ha posat amb les consideracions de les llicencies de... de les taxes de diferents activitats, perquè no està contestada en l’Informe de l’interventor, tampoc. O això, o se l’han descuidada. I, per tant, aquí hi ha un error. Per tant, m’agradaria que em contestés si és que l’han posada amb l’estudi d’aquestes llicencies d’activitats, perquè no té res que veure una amb l’altra, tampoc. I vostè em parla, una altra vegada, com jo, de participació, de fer-la servir; que vostès veuen que sí, que en parlen molt, que la demanem —tant nosaltres com el Grup de JUNTS— i que tingués... que estigués en forma d’idees, de debat, d’informació. Miri, jo si no tinc les ordenances —ja li vaig dir l’altra vegada— davant, jo no puc pressuposar res. Per tant, amb una setmana, que poc podem debatre per modificar unes ordenances quan s’han d’informar amb temps per poder anar a Ple. Per tant, ja podem demanar... Ja l’entenc el que vostè vol dir, però vostè a mi tampoc no m’entén, perquè amb tant poc temps per poder-les mirar i valorar, i a vegades no es pot parlar, i debatre, i parlar-ne tranquil·lament d’aquestes ordenances perquè tenim una setmana justa. ¿Com vols amb una setmana, com volen, que nosaltres puguem debatre, parlar, informar, fer una pluja d’idees d’unes ordenances que al cap d’una setmana ja van a Ple, i com aquell que digui, ja està el Ple informat? Per tant, és que jo, l’únic que li estic demanant... Ja ho sé que sempre van amb presses i sempre anem tard als llocs, però intentem-ho fer perquè llavors sempre estarem parlant del mateix. Vostè ja li està bé que nosaltres participem, tot junts, però no podem, tampoc, per molt que vulguem. Ganes ja en tenim! Perquè, si no, de què tenim les al·legacions? Si ens donen feina, també, les al·legacions! Ens dóna la mateixa feina fer al·legacions que fer... que donar-les a participar en una comissió. Ens dóna la mateixa feina; al contrari, potser més! Perquè no saps com expressar-ho i, a lo millor, juntament amb tècnics de la casa acabes d’arrodonir allò que tens al cap. Perquè d’aquesta manera no podem. Llavors, per tant,... —ai, ara!; això perquè m’ho he apuntat?—. Vostès també han comentat que jo li havia, en la meva intervenció, parlant de què les ordenances no tenen sentit sense els pressupostos, i més amb alguna al·legació vostès ens estan dient que, bé, que això havia d’anar a pressupost, i tal. Vejam, no és que hagin d’anar junts, és que han d’anar paral·lels perquè un sense l’altre no tenen sentit.

Bé, spots d’anasé—press Nosasí saPerqnece Per arecap I m’a El se Respque vm’hede trla regtot —allà, Que doncsenti Ara, que cosaperqque h És aDonccowoSantfem del pmolt Fer aaixò bonifidea.estra

si tu no tensfer el press

ar, però sí — per la ma

supostos. N

altres creiemaber què esquè ¿quin sessites 12; o

això diem qptant? De le

agradaria qu

enyor Àlex

pecte quan vostès havi

e expressat ansmetre églamentació

—en la majono?

hi ha d’hacs, de dir quit presentàv

doncs, menaquests die

a de l’altra, uè quan pahi hagi un tr

a dir, per ecs parlem orking, no? t Cugat bonuna cosa, qpropi serveiinteressant

això, insisteel nostre

ficacions qu. Més que uatègicament

s unes taxesupost si nohan d’anar

anera que..Ni acabats,

m que han ds faran ambsentit té reo te’n sobre

que em semes taxes i d

ue em conte

Brossa En

jo comentien fet era, prou bé, o

és que vostèó amb com oria dels ca

aver un trebue els canvvem nosaltre

ntre parlavaes, doncs, l

en diferenarlem de... Nreball més d

exemple, peamb el seO sigui, s’e

nificarà les que quan ap, des de let.

eixo, no és fGrup mun

ue ja fan a una comissit, i fer les co

es, o tens uo tens unestreballant-s

.. m’ha donni mig emb

d’anar en pb aquestes ecaptar 10 en, i llavors

mbla que haels imposto

estés a l’al·l

nrique decl

ava abans doncs, creno ha sigut

ès el que vacurar els trsos, li dèie

ball més devis que estees la segon

a la senyora’estem lleg

nts plens. INo ens basàde fons i es

er fer bonifervei. Al pestan impultaxes als apliquem bo

es pròpies e

fàcil, però pnicipal eng

altres llocsó seria unaoses amb s

uns impostos taxes. Pese; i a mi enat la sensastats, ni...

aral·lel. No taxes i amsi no sapsno cal reca

an d’anar eos.

legació, ja q

lara:

que les alar un sistemt prou afortan fer va seributs, que, m— tot el s

e fons en laem notant, sna al·legació

a Baldrich joint i treballa ens agradàvem tant astratègic en

icacions d’opressupost lsant nous naturats que nificacions,entitats; i fe

per això somguany no hs i que func

a filosofia desentit.

os a recaptaer tant, vejaem dóna la sació que t

cal que memb aquests s què en faptar tant.

en paral·lel.

que no està

·legacions, ma estàtic, unat expos

er una reglaevidentme

sentit comú

a modificacsocials, i quó.

o anava penant. Sí que daria, doncaquí en si cr

el dia a dia

ocupació hhi ha una

negocis. Aviniciïn nous tinguin el s

er un trebal

m aquí, perha presentcionen, sinóe treball d’e

ar, no tens um, jo no essensació q

també ens

e’l presentinimpostos. Qaràs dels

Què se’n

à informada

el cos de o més robuant-ho; permentació, ant, doncs, j

ú del món, p

ció de les aue s’estan p

nsant, tambés difícil, d

cs, poder-horeem, o no,

a. Diria jo.

a d’anar llia partida dvui mateix ss negocis. sentit d’estal més conju

r fer aquestat una baó que hemstar tot... tre

un pressupstic dient quque vostès

han prese

n el mateix dQuina idea 10? A lo m

farà del qu

.

les al·legacust, segurarò el que voanar molt ena vam dir qperò es van

al·legacionsproduint, en

bé, en el predoncs, desllo fer conju una comis

igar amb edestinada sortia la notÉs a dir, q

ar-les trebalunt i de pob

t tipus de feateria de p presentat eballar més

21/23

post. I no ue hagin —no ho

entat els

dia, però se’n té.

millor en

e estem

cions, el ment no

olia mirar nllà amb

que tenia n quedar

s, i més, n aquest

essupost igar una

untament sió, sinó

el servei. amb un tícia que ue quan llant des ble seria

eina. Per possibles

aquesta s alineat,

22/23

I, finalment, una cosa que... respecte al deixar sobre la taula l’impost de valors de terreny de naturalesa urbana, els afectats per la hipoteca esperem, doncs, que es resolgui aviat a nivell de l’Estat; però no ho minimitzem des d’aquí. Avui, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca deia que aproximadament un 50 o un 51% dels casos dels afectats no es poden acollir a aquella regulació que va treure, doncs, el Ministeri l’any passat —em penso— i que és motiu de debat, no? Doncs, per tant, doncs, que la majoria de les hipoteques no s’hi poden acollir, amb dades d’avui. Esperem, doncs, que es resolguin i creiem, doncs, que podríem fer l’esforç des de l’Ajuntament, perquè està en vies de resolució i altra gent ho fa. Aquí, doncs, tenim aquesta discrepància; però, si no ara, nosaltres hi seguirem treballant i fent propostes. Gràcies. El senyor interventor declara: En quant a l’al·legació 2.2 d’Iniciativa, és cert que no hi ha una referència explícita a l’Informe d’Intervenció. A veure, jo diria que aquesta al·legació ja es va plantejar fa un parell d’anys —o l’any passat—, i, a veure, aquí, tractant-se d’un impost, tornem a ser com amb l’IBI. És a dir, tenim l’article 95 de la Llei d’hisendes locals. Estableix unes quotes i, també, un règim de beneficis fiscals. aquest no està previst a la Llei d'hisendes locals, i el que es podria aplicar, teòricament, seria un altre tipus de coeficient multiplicador; però que no afectaria aquest tipus de vehicle, sinó que afectaria els vehicles en funció de la seva càrrega, de la seva potència fiscal. Per tant, l’objectiu que es pretendria, doncs, no s’aconseguiria. Tot i així, efectivament, potser hagués estat millor fer una resposta explícita a aquesta qüestió. I, bé, bàsicament és això. Quant al tema de la plusvàlua, doncs, aquí... A veure, hi ha ajuntaments que, efectivament, han pres algun tipus de mesura. Jo he demanat informes jurídics i no me’ls han donat. Bé, això ja m’orienta una mica de per on van els trets, perquè no és una qüestió que es pugui fer un..., bé, donar-li una interpretació de la Llei general tributària diferent de la que té. És molt explícita. I és un tema de reserva de llei. L’Ajuntament, sota el meu criteri, no té possibilitat de contradir la llei. L’alcaldessa declara: Passem a votació.

Votació Sotmesa a votació la proposta dalt transcrita, s’aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

L’alc S’aix

DEC

Heled’aqusess

V V A

caldessa de

xeca el Ple.

CLARACIÓ

na Muñoz uesta sessiió del Ple c

Vots a favorVots en contAbstencions

eclara:

Bona nit.

DE FE PÚB

Amorós, seó, certifico

corresponen

: 10 (CiU, Ptra: 7 (Junts

s: 0

BLICA

ecretària deque el seu

nt, en el lloc

PSC-PM i Ps-AM i ICV-

e l’Ajuntamcontingut í

c i la data de

PC) EUiA-E)

ent de Saníntegre plase la sessió.

nt Quirze dsma el dese

el Vallès aenvolupame

23/23

efectes ent de la