1

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L' AJUNTAMENT EL DIA 31 DE MAIG DE 2016 Vacarisses, 31 de maig de 2016, essent les 20:00 hores del dia de la data i prèvia convocatòria realitzada a l'efecte, es reuneixen en sessió ordinària els components del Consell Plenari Municipal, a la Sala de l'Ajuntament destinada a l'efecte, amb l'objecte de tractar i donar compliment als assumptes compresos a l'ordre del dia. Presideix Antoni Masana i Ubach , l’alcalde Regidors Olga Serra i Luque, 1ª tinent d’alcalde Laura Sánchez López, 2ª tinent d’alcalde María Luisa Santander Aguilar, 3ª tinent d’alcalde Albert Salamé i Sabater Pere Casas i Ardanaz Mariana Ríos López Salvador Boada i Guàrdia Josep Maria Gibert i Castellet Salvador Martín i Martín Anna Maria Singla Sangrà Pedro Roque Serna González Juan Pablo Garrido Sánchez Assistits pel secretari Joan Amengual i Tomé, qui dóna fe de l'acte.

O R D R E D E L D I A Abans de l’inici del Ple pren la paraula la Sra. Rios qui explica que a l’acta de la Junta de Govern del dia 25 d’abril hi ha un error, doncs es va tornar a aprovar la relació de factures del dia 18 d’abril, però s’hauria d’haver aprovat una relació de factures per un total de 5.241.,91 € i es va fer per un import de 56.616 €. El Secretari aclareix que es va aprovar la correcta però es va transmetre d’Intervenció l’altre proposta a l’hora de redactar l’acta. 1.- PART RESOLUTÒRIA

1.1.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA C ELEBRADA EL DIA 28 D’ABRIL DE 2016 .

Sotmeses a votació s’aprova per unanimitat dels presents assistents a l’esmentada sessió.

2

V x V U.I.PV. MOVEM PSC ERC

A FAVOR x x x x x

EN CONTRA

ABSTENCIONS 1.2.- PROPOSTA DE L’ALCALDIA D’APROVACIÓ DEL CODI ÈTIC, QUALITAT

DEMOCRÀTICA I BON GOVERN A L’AJUNTAMENT DE VACARISS ES. Vist que la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix en el seu article 55.3 que els ens locals han d’elaborar un codi de conducta de llurs als càrrecs, i en tenen les consideració les persones que determina l’article 4.2 de l’esmentat text legal, d’entre els quals determina que els representants local en tenen aquesta consideració. Vist que l’expressat article 55.3 prescriu que el codi de conducta ha de concretar i desenvolupar els principis d’actuació a què fa referència l’apartat 1 del mateix precepte, n’estableixi altres addicionals, si escau, i determini les conseqüències d’incomplir-los, sens perjudici del règim sancionador establert per aquesta llei. Atès que per inferència de l’article 82 del precitada Llei, aquesta també s’estén al personal al servei de les administracions públiques, com a servidors públics. Així doncs, per tal d’observar el règim jurídic així com per a la qualitat de la democràcia, cal seguir en tot moment pautes de comportament ètic tant per part dels membres corporatius com per part del personal al servei de l’administració, amb l’objectiu d’oferir a la ciutadania un compromís de complir no solament les obligacions previstes a les lleis, sinó d’inspirar les seves actuacions per principis ètics i de conducta inclosos en un codi ètic de bon govern i qualitat democràtica. Redactat el “Codi ètic, qualitat democràtica i bon govern a l’Ajuntament de Vacarisses”, amb vocació d’instrument d’autoregulació de les actuacions dels membres electes i dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament , es pretén anar més enllà de l’estricte compliment de la legislació vigent i dels seus mecanismes de control i sanció, tot evitant aquelles conductes que, sense contravenir obertament l’ordenament jurídic vigent, no són desitjables en tant que no responen al comportament ètic que es vol a l’organització. Aquest “Codi ètic, qualitat democràtica i bon govern a l’Ajuntament de Vacarisses”, a banda d’ establir els principis, les regles i els models de conducta desitjables per part dels membres del consistori, els treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Vacarisses i les seves empreses municipals, té la finalitat d’incrementar els nivells de transparència i bon govern en la gestió pública, la millora de la qualitat democràtica del seu funcionament i de les relacions de confiança entre la ciutadania i l’Ajuntament. Tanmateix, per aplicació de l’article 55.2 la Llei 19/2014 , l’Ajuntament inclourà en els plecs de clàusules contractuals i en les bases de convocatòria de subvencions o ajuts, el prerequisit d’adhesió als principis ètics i les regles de conducta d’aquest Codi, als quals han d’adequar l’activitat els contractistes i les persones beneficiàries, així com els efectes d’un eventual incompliment d’aquests principis. Atès que la Comissió Informativa de Règim Interior, reunida en sessió ordinària el dia 18 de maig de 2016, va dictaminar favorablement, al Ple de l’Ajuntament proposo l’adopció del següent

3

A C O R D

PRIMER.- Aprovar el “Codi ètic, qualitat democràtica i bon govern a l’Ajuntament de Vacarisses”, amb vocació d’instrument d’autoregulació de les actuacions dels membres electes i dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament, on s’estableixen els principis, les regles i els models de conducta desitjables i amb la finalitat d’incrementar els nivells de transparència i bon govern en la gestió pública, la millora de la qualitat democràtica del seu funcionament i de les relacions de confiança entre la ciutadania i l’Ajuntament.

SEGON.- Publicar el present acord i el text íntegre del “Codi ètic, qualitat democràtica i bon

govern a l’Ajuntament de Vacarisses” al tauler d’anuncis , a l’eTauler, i al Portal de la Transparència de l’Ajuntament de Vacarisses.

Pren la paraula el Sr. Alcalde qui explica que es tracta d’una proposta debatuda amb l’equip de govern i que hi han estat tots d’acord, també han demanat a l’oposició si volien fer aportacions, i els treballadors de la casa també hi han estat d’acord. Afegeix que si algú vol llegir-lo està penjat a la web de l’ajuntament i explica que implica fer les coses amb qualitat ètica, com per exemple la responsabilitat social i proporcionalitat, objectivitat, imparcialitat.... factors que van en la línia de que la seva tasca a l’ajuntament tingui un comportament ètic i bona conducta. Com a exemple explica que no poden acceptar cap obsequi ni regal que vingui d’alguna empresa, tenint en compte la proporcionalitat, per exemple si una iaia ens regala una piruleta no cal dir que no. Intervé el Sr. Serna qui diu que s’han llegit tot el codi ètic i troben que està molt bé, però vol fer un incís en el punt segon dels Principis Generals on diu “respectar els drets fonamentals”, demana que efectivament es compleixi i això sigui així. El Sr. Boada diu que com van comentar a la comissió informativa no van poder assistir al debat, segurament per un descuit personal. Afegeix que el text sembla el d’un altre ajuntament, doncs a l’apartat 18 de la pàgina 7 hauria de dir vila o poble enlloc de ciutat. El Sr. Alcalde diu que ja ho canviaran que no hi ha cap problema i dona les gràcies per la consideració. Es sotmet a votació i s’aprova per unanimitat dels presents.

V x V U.I.PV. MOVEM PSC ERC

A FAVOR x x x x x

EN CONTRA

ABSTENCIONS 1.3.- PROPOSTA DE LA REGIDORA D’EDUCACIÓ D’APROVA CIÓ INICIAL DE LES BASES

ESPECÍFIQUES REGULADORES DE L’ATORGAMENT DE SUBVENC IONS DE L’AJUNTAMENT DE VACARISSES PER A L’ADQUISICIÓ DE LL IBRES DE TEXT I MATERIAL DIDÀCTIC COMPLEMENTARI I INFORMÀTIC PEL CU RS ESCOLAR 2016-2017.

El procediment ordinari de concessió de subvencions serà en règim de concurrència competitiva, tal i com preveu l’article 22.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’ article 55 del Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei.

4

El Ple de l’Ajuntament de Vacarisses, en sessió ordinària celebrada el dia 31 de juliol de 2008 va aprovar l’Ordenança general de subvencions de l’Ajuntament de Vacarisses , publicant l’acord al Butlletí Oficial de la Província núm. 191 de data 9.08.2008, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5195, de data 14.08.2008 , al diari Avui de data del 16.09.2008 i al tauler d’anuncis de la Corporació , havent esdevingut aprovada definitivament, amb caràcter automàtic, després d’haver transcorregut el període preceptiu d’informació pública sense que s’hagi presentat cal al.legació, reclamació o suggeriment , essent publicat l’acord d’aprovació definitiva així com el text íntegre del dit Reglament al Butlletí Oficial de la Província núm. 129 de data 29 de maig de 2008.

L’article 26.1 de l’Ordenança general de subvencions, estableix que per a totes les subvencions que s’hagin de concedir mitjançant concurrència competitiva s’hauran d’aprovar les corresponents Bases específiques.En el mateix sentit s’expressa l’article 124.1 del Decret 179/1995 , de13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals . El procediment a seguir per a l’aprovació de les bases se subjectarà a l’establert a 124.2 del Decret 179/1995. Vist que el marc legal que determina el procediment i règim jurídic per a la tramitació i atorgament de subvencions ve establert a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions , al Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei de subvencions , al Decret 179/1995, de13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, a l’Ordenança general de subvencions de l’Ajuntament de Vacarisses , Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, al Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comuns dels procediments d’aplicació dels tributs, i al Reial Decret 828/2013, de 25 d’octubre, al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Redactades les Bases reguladores de l’atorgament de les subvencions de l’Ajuntament de Vacarisses per a l’adquisició de llibres de text i material didàctic complementari i informàtic, pel curs escolar 2016-2017, el contingut de les quals s’ajusta a l’establert als article 124.1 124.3 del Decret 179/1995 i article 26.4 de l’Ordenança general de subvencions. El Ple de la Corporació és l’òrgan competent per a l’aprovació de les bases , tal i com preceptuen els articles 26.2 de l’Ordenança general de subvencions, i article 124.3 del Decret 179/1995. Atès que la Comissió Informativa de Servei a les Persones reunida en sessió ordinària el dia 18 de maig de 2016 va dictaminar favorablement, al Ple de la Corporació proposo l’adopció del següent

A C O R D PRIMER.- Aprovar inicialment les Bases específiques reguladores de l’atorgament de

subvencions de l’Ajuntament de Vacarisses, per a l’adquisició de llibres de text i material didàctic complementari i informàtic, pel curs escolar 2016-2017.

SEGON.- Sotmetre-les a informació pública, mitjançant anunci que doni notícia de l’acord i el

contingut íntegre de les Bases, al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament , a la pàgina Web de l’Ajuntament i a l’eTauler, pel termini de vint dies hàbils. Transcorregut aquest termini sense que es presenti cap al·legació o reclamació, esdevindran aprovades definitivament amb caràcter automàtic.

TERCER.- Publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya una referència de l’anunci del

BOP.

5

Pren la paraula la Sra. Santander qui explica que l’única modificació que han fet ha estat treure l’últim tram de la renda per càpita que era de 18.000 a 19.000 € anuals, doncs creuen que qui guanya això no té la necessitat de tenir una subvenció pels llibres. Afegeix que son poques les famílies que estan en aquest tram i a més es trobem en un moment en que s’ha de beneficiar a qui més ho necessiten. Afegeix que també s’ha modificat el tema del portàtil de l’institut, doncs abans es subvencionava a primer i segon d’ ESO i ara es podrà subvencionar durant tota l’ ESO, sempre i quan només s’hagi donat una vegada. Segueix dient que a petició de les AMPAS de les escoles, s’ha afegit que el material considerat de llarga durada (com diccionaris, calculadores i flautes) només es subvencionarà el curs en que s’hagi adquirit, doncs cal conscienciar de que s’han de cuidar els articles. Pren la paraula el Sr. Garrido qui demana perquè hi ha diferències en el cost d’una escola a l’altra. La Sra. Santander respon que cada escola demana el seu material, hi ha escoles que fan servir més llibres i d’altres que fan fotocòpies o funcionen d’una altra manera i s’encareix més. El Sr. Garrido explica que també suposa que és pels diferents projectes. Pren la paraula el Sr. Masana qui explica que la Font de l’Orpina treballa per projectes i al Pau Casals és diferent, hi ha més llibres i, per tant ,el cost és diferent d’una escola a l’altra. Intervé el Sr. Gibert qui diu que estan molt contents de que s’aprovin aquestes bases i que recolzin una feina feta per ells, però veuen una mica incoherent que durant els tres anys que ells les van aprovar el PSC sempre els va votar en contra, doncs no estaven a favor del sistema de tarificació social sinó que defensaven l’universalització, i per coherència ara també haurien de votar en contra, i Esquerra es van abstenir. Segueix dient que, a més, deien que les subvencions havien de sortir de Serveis Socials , i segueixen estant a Ensenyament, cosa que els alegra i volen felicitar a la Sra. Santander per aquest fet. Per altra banda, el Sr. Gibert, explica que els van criticar molt pel fet que hi destinessin 40.000 €, i ara ho segueixen fent, el que demostra que estava ben fet, tot i que els primers anys hi van haver alguns decalatges, però finalment els que hi estaven en contra han acabat donant-los la raó. Afegeix que també van ser molt criticats pels 85 € pels portàtils, i ara segueixen fent-ho, per tant els felicita pel fet que recolzin les quantitats que van posar ells en el seu moment. Pregunta a que destinaran el sobrant de diners en el cas que n’hi hagi. La Sra. Santander respon que el curs passat es van esgotar els 40.000 € i inclús en van faltar, però la família que ho va demanar va fer-ho fora de termini, i és per això que enguany hi tornen a destinar 40.000 €. Pren la paraula la Sánchez qui diu que ells continuen defensant l’universalització dels llibres de text i que van apostar en el seu dia per un projecte de socialització i universalització, doncs per filosofia creuen que l’educació és pública i gratuïta i, per ells, universal, independentment de la renda o padrins que tinguis. Afegeix que governant en solitari les coses es poden fer d’una manera o d’una altra, però quan governes amb equilibris o certa majoria pots decidir coses, i estant a l’oposició sempre han defensat i defensaran el que pensen com a socialistes que és l’universalització, però ara es troben en una situació minoritària i per tant es lògic que han de consensuar, arribar a acords i donar imatge d’unitat. Segueix dient que, quan ells eren un bipartit, no donaven aquesta llibertat de vot, però ells sí i és per això que ho continuen defensant i si governessin en solitari ho tornarien a instaurar. Intervé el Sr. Alcalde qui, en el mateix sentit que la Sra. Sánchez, diu que es tracta d’un govern de tres partits i les coses es parlen, es negocien, doncs arribar a acords i consensos també es fer política.

6

Per altra banda, pel que fa als 40.000 €, recorda que ells deien que eren excessius i de fet ho van ser durant dos o tres anys, en els que van sobrar diners, i el que ells els van demanar és que no donessin els diners sobrants a les escoles, sinó que ajustessin la partida. Afegeix que aquest any, per primera vegada, s’han gastat els 40.000 €, per tant està justificat posar-los pel curs vinent, el que els ha portat a estar d’acord amb la regidora d’Ensenyament. El Sr. Gibert diu que entén que estan en un govern de coalició, però es pensava que la coherència estava per damunt de tot. Afegeix que això ho ha dit més que res pels 4 anys que van estar-hi en contra tant radicalment, en canvi ells ara hi votaran a favor, doncs també entenen aquesta franja que han eliminat dels 18.000 a 19.000 € perquè es considera que no cal ajudar aquestes famílies. Segueix explicant que en el seu moment hi havia una pressió molt forta de les AMPA’s de que arribés la subvenció a la classe mitjana alta. Per acabar torna a dir que, per coherència, el PSC hi hauria de votar en contra al mateix projecte i les mateixes bases que presentaven ells juntament amb veïns per Vacarisses. Pren la paraula la Sra. Rios qui, adreçant-se al Sr. Gibert, li diu que per coherència ells haurien d’haver continuat amb el projecte d’universalització de llibres, doncs quan ells ho van fer per primera vegada van dir que eren molt poc generosos i haurien d’haver subvencionat el 100%, el que passa és que les situacions son les que son, i això apareix en una acta. El Sr. Gibert diu que es possible que es digués en el seu moment, però que com ja els havia dit d’altres vegades, les condicions econòmiques dels anys que els va tocar governar eren diferents de quan el PSC va posar l’universalització, doncs va ser a partir del 2008 que va començar la crisi i es van replantejar el sistema d’ajudes per ajudar a qui més ho necessitava. Per acabar diu que celebra que s’aprovi aquesta proposta per unanimitat. La Sra. Ríos diu que les bases que va fer el PSC, Unió independent també hi va votar a favor i també es van aprovar per unanimitat. Segueix dient que el projecte d’universalització venia donat perquè en aquell moment la Generalitat subvencionava la reutilització de llibres, i l’Escola Pau Casals s’hi va acollir, que si no ho hagués fet ara no estaríem parlant de 40.000 €. Afegeix que son conscients de que la situació no és la mateixa, i per tant s’ha de tenir coherència , però tots en algun moment han dit alguna cosa en funció de les circumstàncies. Es sotmet a votació i s’aprova per unanimitat dels presents.

V x V U.I.PV. MOVEM PSC ERC

A FAVOR x x x x x

EN CONTRA

ABSTENCIONS 1.4.- PROPOSTA DE LA REGIDORA D’EDUCACIÓ D’APROVAC IÓ INICIAL DE LES BASES

ESPECÍFIQUES REGULADORES DE L’ATORGAMENT DE SUBVENC IONS DE L’AJUNTAMENT DE VACARISSES DESTINADES ALS USUARIS/U SUÀRIES DEL SERVEI D’ESCOLA DE MÚSICA DEL CURS 2016-2017.

El procediment ordinari de concessió de subvencions serà en règim de concurrència competitiva, tal i com preveu l’article 22.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’ article 55 del Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei.

7

El Ple de l’Ajuntament de Vacarisses, en sessió ordinària celebrada el dia 31 de juliol de 2008 va aprovar l’Ordenança general de subvencions de l’Ajuntament de Vacarisses , publicant l’acord al Butlletí Oficial de la Província núm. 191 de data 9.08.2008, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5195, de data 14.08.2008 , al diari Avui de data del 16.09.2008 i al tauler d’anuncis de la Corporació , havent esdevingut aprovada definitivament, amb caràcter automàtic, després d’haver transcorregut el període preceptiu d’informació pública sense que s’hagi presentat cal al·legació, reclamació o suggeriment , essent publicat l’acord d’aprovació definitiva així com el text íntegre del dit Reglament al Butlletí Oficial de la Província núm. 129 de data 29 de maig de 2008.

L’article 26.1 de l’Ordenança general de subvencions, estableix que per a totes les subvencions que s’hagin de concedir mitjançant concurrència competitiva s’hauran d’aprovar les corresponents Bases específiques.En el mateix sentit s’expressa l’article 124.1 del Decret 179/1995 , de13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals . El procediment a seguir per a l’aprovació de les bases se subjectarà a l’establert a 124.2 del Decret 179/1995. Vist que el marc legal que determina el procediment i règim jurídic per a la tramitació i atorgament de subvencions ve establert a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions , al Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei de subvencions , al Decret 179/1995, de13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, a l’Ordenança general de subvencions de l’Ajuntament de Vacarisses , Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, al Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comuns dels procediments d’aplicació dels tributs, i al Reial Decret 828/2013, de 25 d’octubre, al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. Redactades les Bases reguladores de l’atorgament de les subvencions de l’Ajuntament de Vacarisses destinades als usuaris/usuàries del servei d’Escola de Música de Vacarisses del curs 2016-2017, el contingut de les quals s’ajusta a l’establert als article 124.1 124.3 del Decret 179/1995 i article 26.4 de l’Ordenança general de subvencions. El Ple de la Corporació és l’òrgan competent per a l’aprovació de les bases , tal i com preceptuen els articles 26.2 de l’Ordenança general de subvencions, i article 124.3 del Decret 179/1995. Atès que la Comissió Informativa de Servei a les Persones reunida en sessió ordinària el dia 18 de maig de 2016 va dictaminar favorablement, al Ple de la Corporació proposo l’adopció del següent

A C O R D PRIMER.- Aprovar inicialment les Bases específiques reguladores de l’atorgament de

subvencions de l’Ajuntament de Vacarisses, destinades als usuaris/usuàries del servei d’Escola de Música de Vacarisses, del curs 2016-2017.

SEGON.- Sotmetre-les a informació pública, mitjançant anunci que doni notícia de l’acord i el

contingut íntegre de les Bases, al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament , a la pàgina Web de l’Ajuntament i a l’eTauler, pel termini de vint dies hàbils. Transcorregut aquest termini sense que es presenti cap al.legació o reclamació, esdevindran aprovades definitivament amb caràcter automàtic.

TERCER.- Publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya una referència de l’anunci del

BOP. Pren la paraula la Sra. Santander qui explica que aquestes bases son una novetat, però que ja van explicar amb el pressupost que es destinarien 8.000 € per subvencionar la quota de l’Escola Municipal de música en funció de la renda de la família, que per qüestions econòmiques no poden

8

dur els fills i filles a l’Escola de Música. Segueix dient que han apostat per les rendes més baixes, per tant es subvencionarà amb un 60 % les rendes fins a 9.000 €, durant els 10 mesos que dura un curs. Afegeix que és un acte molt important per l’educació que l’equip de govern va acceptar introduir als pressupostos i espera que es continuï fent d’ara en endavant. Intervé el Sr. Serna diu que estan totalment d’acord en que l’escola segueixi endavant i els nens de famílies amb pocs ingressos també puguin gaudir-ne. Pren la paraula el Sr. Gibert qui comenta que a les bases diu que l’import màxim de la subvenció serà d’un 65% de la taxa de l’Escola de Música i en canvi al gràfic apareix un 60 %. La Sra. Santander respon que es tracta d’una errada, que és un 60 %. El Sr. Boada demana què es farà amb els diners que no es gastin. La Sra. Santander diu que el 60 % és el topall, i que després es concediran fins que s’esgoti la partida. El Sr. Boada comenta que al punt següent diu que si no s’esgoten els 8.000 € l’augment serà proporcional a tots, el que creu que no té gaire sentit perquè si el màxim es el 60% però després es reparteix per igual.... La Sra. Santander diu que, com posa a les bases, si es supera la dotació prevista es prioritzaran les rendes més baixes. El Sr. Boada llegeix on diu “ un cop efectuades les assignacions de subvencions individuals, seguint els criteris d’atorgament establerts a l’apartat número dos, si no es gasten els 8.000 € s’augmentaria proporcionalment a tots els beneficiaris les quantitats assignades fins a assolir el total de la dotació”. Afegeix que si a algú li concedim el 60 % però sobren diners i per tant s’han de repartir entre tots, a aquest senyor que li tocava el 60% se li donaran més. La Sra. Santander respon que sí, que aquesta és la idea. El Sr. Boada aclareix que quan ell va veure el 65% se li va plantejar el dubte de si limitava la subvenció del que li tocava el 60%. El Sr. Alcalde explica que el 60% és de sortida, igual que hi ha un 50%, un 40%.... de sortida, però que si després s’ha de redistribuir això anirà augmentant. El Sr. Secretari intervé per dir que caldria afegir l’expressió “no obstant l’anterior” per a que quedés més clar. El Sr. Boada diu que sí, sinó sembla que el que ha rebut el 60 %, si sobren diners no en rebrà més. La Sra. Ríos diu que és per aquest motiu que el 65 % està ben posat. El Sr. Secretari diu que si no saps el que pot sobrar no pots saber el percentatge a augmentar i per tant és més correcte deixar el 60%, que és el que es destina en principi, i després afegir “no obstant l’anterior”. El Sr. Boada afegeix que hi ha un altre error a un apartat de les bases, doncs diu D.I. El Sr. Alcalde respon que no és cap error, que es tracta del Document d’Identitat. Es sotmet a votació amb l’esmena tractada i s’aprova per unanimitat dels presents.

9

V x V U.I.PV. MOVEM PSC ERC

A FAVOR x x x x x

EN CONTRA

ABSTENCIONS 1.5.- PROPOSTA DEL REGIDOR DE CULTURA, FESTES I PA TRIMONI, D’APROVACIÓ

INICIAL DEL REGLAMENT REGULADOR DEL SERVEI PÚBLIC DE LA BIBLIOTECA EL CASTELL DE VACARISSES.

La Biblioteca El Castell és de titularitat municipal, gestionada per conveni amb la Diputació de Barcelona d’acord amb el que disposa l’article 26.1b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, l’article 67b del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i l’article 39 de la Llei 4/1993, de 18 de març del sistema bibliotecari de Catalunya. Davant la necessitat de regular el funcionament i la prestació pública de serveis de la Biblioteca cal disposar d’un text que en contingui les disposicions de caràcter general . Tanmateix la mateixa Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, atribueix als municipis la potestat reglamentària en l’àmbit de les seves competències. El Reglament haurà de tramitar-se d'acord amb el previst a l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, als articles 63 a 66 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), i a l’article 10 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern. Per part d’una comissió d’estudi, creada mitjançant Resolució de l’Alcaldia núm. 136/2016, de 5 de maig de 2016, fou formulat l’avantprojecte de REGLAMENT REGULADOR DEL SERVEI PÚBLIC DE LA BIBLIOTECA EL CASTELL DE VACARISSES. L’aprovació de les ordenances/reglaments municipals és una competència atribuïda al Ple de la corporació amb caràcter indelegable, a tenor dels articles 22.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les bases del règim local. El procediment d’aprovació de les ordenances/reglaments locals n’exigeix, si més no, l’aprovació inicial, la submissió a informació pública de l’expedient, i la seva l’aprovació definitiva, i es requereix el vot de la majoria simple , amb la publicació posterior del text íntegre de l’ordenança/reglament. L’article 178.1.c) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, disposa que les ordenances i reglaments s’entendran aprovats definitivament amb caràcter automàtic si no són objecte de cap reclamació, al·legació o suggeriment amb motiu del tràmit d’informació pública de l’expedient (i d’audiència als interessats quan sigui el cas). Vist que la Comissió Informativa de Serveis a les Persones, reunida el dia 18 de maig de 2016, va dictaminar favorablement, proposo al Ple l’adopció del següent

10

ACORD PRIMER.- Aprovar inicialment el REGLAMENT REGULADOR DEL SERVEI PÚBLIC DE LA

BIBLIOTECA EL CASTELL DE VACARISSES. SEGON.- Sotmetre a informació pública l’ expedient i el text del reglament pel termini de trenta

dies hàbils, a fi que s’hi puguin presentar al·legacions, reclamacions o suggeriments, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província (BOP), al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), al diari Ara , al tauler d’edictes de l’Ajuntament, a la pagina web municipal , a l’eTauler, i al Portal de la Transparència de l’Ajuntament. El termini d’informació pública començarà a comptar des de l’endemà de la darrera de les publicacions oficials suara esmentades.

TERCER.- Disposar que, si no es formula cap al·legació, reclamació o suggeriment durant el

termini d’informació pública, el reglament que ara s’aprova inicialment es considerarà aprovat definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior. Un cop aprovat definitivament, l’acord i el text íntegre del Reglament es publicarà al Butlletí Oficial de la Província , al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i mitjançant la publicació a la Web municipal, i al DOGC la referència del BOP on s’hagi fet la publicació municipal anteriorment esmentada. També es trametrà a l’Administració de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya l’acord d’aprovació definitiva del Reglament i la còpia íntegra i fefaent d’aquest.

QUART.- Aprovat amb caràcter definitiu, es trametrà la certificació d’acord d’aprovació

definitiva del reglament i còpia íntegra i fefaent d’aquest al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i a la Delegació del Govern a Barcelona. Tanmateix l’acord i el text íntegre del Reglament es publicarà al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, a la Web municipal, a l’eTauler i al Portal de la Transparència de l’Ajuntament, i s’anunciarà al Diari Oficial de la Generalitat la referència del Butlletí Oficial de la Província on s'hagi publicat íntegrament el text.

CINQUÈ.- La entrada en vigor del reglament no es produirà fins s'hagi publicat completament el

text al Butlletí Oficial de la Província i hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils previst a l’article 65.2 de la Llei reguladora de les bases del règim local.

Pren la paraula el Sr. Casas qui explica que, davant la necessitat de regular el funcionament i la prestació publica dels serveis de la biblioteca, presenten aquesta proposta d’aprovació inicial del Reglament Regulador del Servei Públic de la Biblioteca el Castell de Vacarisses, que fins ara no hi existia. Explica que fa unes setmanes els van convocar per a trobar-se i comentar el Reglament per si volien fer alguna esmena, però igual que amb el Reglament del Codi Ètic no van assistir-hi i , per tant, ja ho tiren endavant. Pren la paraula el Sr. Serna qui demana saber si fins ara la Biblioteca es regia i es regulava pel reglament de la Diputació. El Sr. Casas respon que hi havia un reglament marc de la Diputació amb el que es regien, però van creure convenient fer un específic per Vacarisses. El Sr. Gibert comenta que també troben necessari que hi hagi un reglament propi de l’ajuntament, doncs és qui ha de tenir més control sobre el funcionament.

11

El Sr. Alcalde i el Sr. Casas agraeixen a l’equip de la biblioteca i tècnics la feinada que han fet per portar a terme el Reglament, que no és precisament curt, sinó que és força extens i recull moltes necessitats i mancances que tenia el servei. Es sotmet a votació i s’aprova per unanimitat dels presents.

V x V U.I.PV. MOVEM PSC ERC

A FAVOR x x x x x

EN CONTRA

ABSTENCIONS 6.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D'UIPV, P ER LA REPARACIÓ

I POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'ENLLUMENAT AMB ENERGI A RENOVABLE JA EXISTENT DE LA TORROTA DE VACARISSES I GARANTIR EL SEU MANTENIMENT.

A Vacarisses un dels pocs monuments emblemàtics que tenim, és la Torrota, catalogat com a bé cultural d'interès nacional i monument històric i és per això que pensem que l'obligació de l’Ajuntament és tenir cura del manteniment dels edificis públics i del patrimoni històric, per tal d'evitar el seu deteriorament. Fent una mica d'història, veiem que es coneixen poques dades, ja que bona part de la documentació conservada fa referència als senyors del castell de Vacarisses, la Torrota és una torre de planta circular, esfondrada en la seva part superior, que ha estat consolidada en una restauració posterior, la porta és de mig punt i està situada a uns 7 m d'alçada, al nivell del segon pis, per raons de seguretat, documentat des del segle XI, època a què es pot situar aquesta construcció, atesa la tipologia del seu aparell. Atès que l'Ajuntament l'any 2014, va fer una inversió econòmica per tal d'il·luminar i dignificar la Torrota de Vacarisses per donar-li més rellevància i notorietat a l'emblemàtic monument. Atès que l’Ajuntament no pot deixar d’atendre una inversió de millora executada amb diners públics, entenent que s’ha de garantir en tot moment el manteniment necessari d’aquest patrimoni. Atès que es tracta d'un sistema d’enllumenat sostenible i ecològic amb un consum energètic baix, d'uns 600 KWh a l'any, generat amb una font d'energia renovable, neta, respectuosa amb el medi ambient i sense emissions de CO2 a l'atmosfera. Atès que aquesta actuació singular vol donar exemple i promoure l'energia solar fotovoltaica i les seves característiques sostenibles, a més de demostrar que es tracta d'una tecnologia fiable per utilitzar-la també a les llars. Atès que per causes de vandalisme incontrolat, ja fa uns mesos que es va deteriorar amb el robatori de part del sistema lumínic i es va deixar sense la il·luminació un dels símbols identitaris de la nostra vila. Per tot l'anteriorment exposat el grup municipal d'UIPV proposa al Ple l'adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- Que l'Ajuntament de Vacarisses faci les gestions oportunes per reparar el sistema malmès de l'enllumenat, i es posi en funcionament de nou la il·luminació de la Torrota, a les primeres hores nocturnes, fins l'horari que s'estimi convenient.

12

SEGON.- Que es porti a terme per l'àrea corresponent, el manteniment regular del sistema

d'enllumenat, reforçant si cal, la seguretat dels equips i aparells, tot adoptant les mesures necessàries, per evitar les possibles accions de vandalisme irresponsable.

TERCER.- Publicar aquest acord a la web i la revista El Terme. Pren la paraula el Sr. Gibert qui, en primer lloc, llegeix la moció i els seus acords i comenta que ja fa uns mesos que en van parlar al Ple arrel d’una pregunta i que, tal com diu la proposta, es tracta d’un monument emblemàtic i que al 2014 es va fer una inversió per tal de il.luminar-la, i és per això que malgrat l’acte de vandalisme que ha patit pensen que val la pena des de l’ajuntament, un cop feta la inversió important, mantenir-la i posar-hi els mitjans per tal que no torni a passar el mateix. Segueix dient que no els sembla de rebut deixar la instal·lació pagada pels veïns de Vacarisses sense funcionar només perquè ho va fer l’anterior equip de govern i no hi estan a favor. Afegeix que son conscients de que s’hauran de gastar uns diners per posar-ho en marxa i prendre les mesures que calguin, però com a respecte a la inversió que s’ha fet amb diners dels vacarissencs i vacarissenques s’ha de tornar a arreglar i posar en marxa. Intervé el Sr. Serna qui diu que des de Veïns, per poder decidir, els agradaria saber que en pensa l’equip de govern del tema. Pren la paraula la Sra. Santander qui comenta que com a equip de govern tenen una posició, però com a MOVEM li agradaria afegir el tema de la contaminació lumínica, doncs creuen que no cal il·luminar-la, doncs van venir a viure a un municipi natural i per tant consideren que no es necessari il·luminar una torrota que està al mig del bosc. Afegeix que en el seu moment es va aconseguir una subvenció, però ara suposaria una despesa innecessària. Intervé el Sr. Alcalde qui explica que la postura del govern va en la mateixa direcció, doncs això que plantegen de la continuïtat de les polítiques.....ells no tenen perquè seguir les polítiques de l’anterior equip de govern, el que passa és que el fet de governar tants anys els fa veure les coses com si tinguessin un dret sobre aquest municipi, quan no l’hi tenen. Afegeix que en el seu moment Esquerra ja els va qüestionar el fet d’il·luminar la Torrota i vol deixar clar que no se senten obligats a seguir les seves polítiques, perquè sinó governem tots junts i fem el mateix, per tant no li sembla un bon argument per a que ells hi votin a favor. Per altra banda diu que ell pot entendre que s’il·luminin els edificis en un àmbit urbà, però no acaba d’entendre perquè s’han d’il·luminar edificis en un àmbit no urbà. A més els hi recorda que van plantejar la il·luminació de la Torrota com un estalvi energètic, cosa que no és certa, doncs l’estalvi energètic és tenir un edifici i posar-hi plaques solars per a que hi hagi un estalvi, però fent una instal·lació de nou no hi ha cap estalvi. Afegeix que també ho posen com a exemple per a que la ciutadania els segueixi, però després dels anys que han estat governant no han posat cap placa solar enlloc, per tant creu que la història anava per una altra banda, segurament creien que il·luminar la Torrota li agradaria a la gent i li sembla molt bé, però no anaven per estalvi energètic ni per altres coses. Segueix dient que la inversió que van fer de 20.000 € la qüestiona del tot, i no sap quan n’haurien d’afegir ara, però ja saben que els han robat llums, cables... Pel que fa a la seguretat demana que li diguin com han de fer-ho, si posant un guarda de seguretat, càmeres... creu que els estan demanant un impossible i que aquesta moció no l’haurien de plantejar d’aquesta manera. El Sr. Gibert respon que respecten els seus arguments però no els hi agraden, igual que quan ells van entrar a l’ajuntament no els va agradar la seva herència, moltes coses de les que van fer, però les van haver d’assumir i no eren tant agradables com l’enllumenat de la Torrota. El Sr. Alcalde diu que discrepa.

13

El Sr. Gibert segueix la seva intervenció dient que poden entendre que puguin considerar que hi ha una contaminació lumínica, però que aquesta també existeix quan il·luminen el Cingle. El Sr. Alcalde respon que això es fa de manera molt puntual. El Sr. Gibert diu que si treballen amb coherència no cal que il·luminin el Cingle, també hi ha contaminació amb el campanar, doncs tots els campanars dels pobles estan il·luminats igual que tots els monuments històrics de qualsevol poble o ciutat que acostumen a estar il·luminats. Segueix dient que ells no van fer-ho per fer contents els veïns de Vacarisses, sinó perquè creien i ho segueixen fent en el nostre patrimoni històric com ho és el Castell, i com que en tenen poc l’han de vetllar. Afegeix que els va semblar que una manera de poder-ho fer era posant-hi llum, doncs des de més enllà de Can Serra, per la nit, ja veus que hi ha un monument a Vacarisses, cosa que els omple d’orgull, i es dignifica i se li dona notorietat. Per acabar diu que evidentment no hi ha estalvi energètic, però tampoc hi ha despesa en manteniment. El Sr. Alcalde diu que no hi està d’acord, doncs ara mateix es troben que han de fer una inversió per arreglar-ho. El Sr. Gibert respon que això no passaria sinó haguessin robat els aparells, ja que el manteniment no hagués estat. El Sr. Alcalde diu que està convençut de que ho tornaran a fer. El Sr. Gibert diu que ja sap que no s’hi pot posar un vigilant, però que podrien buscar la manera de que els focus i el que han robat no estigui tant a la vista o, com a mínim , podrien intentar-ho, doncs hi ha una inversió de 20.000 € que entenen que s’ha de mantenir. Per acabar diu que si fossin ells els que s’haguessin trobat l’obra feta li assegura que no l’haurien deixat perdre i ho haguessin arreglat encara que ho hagués fet l’anterior equip de govern, doncs la Torrota no és de cap partit, és patrimoni del poble i per això entenen que s’ha de preservar. Només els demanen que facin números o que demanin un pressupost per saber que suposa, però no deixar perdre una cosa que ha costat tants diners. El Sr. Alcalde diu que tornen als arguments d’abans, doncs van fer una acció amb la que ells ja no hi estaven d’acord, per tant no creu que hagin de seguir fent el que ells van fer en aquell moment. El Sr. Gibert l’interromp per dir que a ells tampoc els agradaven les obres de Torreblanca II i els va tocar aguantar-les durant 4 anys, i solucionar-les, i allò realment tenia una repercussió econòmica gravíssima pels veïns de Torreblanca II i la Carena Llarga degut al sistema que van fer servir i que ells no recolzaven, però van tirar endavant les obres i l’ajuntament. El Sr. Alcalde li respon que aquest exemple no serveix per res, perquè no té res a veure. El Sr .Gibert diu que si que té a veure perquè van haver d’aguantar amb el projecte de les obres de Torreblanca II que havien estat mal adjudicades. El Sr. Alcalde adreçant-se al Sr. Gibert diu que això no té res a veure i que ara estan parlant d’una moció sobre il·luminar un element històric, que a més no n’hi ha pocs d’elements històrics, com diu el Sr. Gibert, sinó que n’hi ha més de cent cinquanta. Continua dient que la Torrota és un edifici emblemàtic que està a un lloc que no creuen que s’hagi d’il·luminar. Posa com a exemple que U.I.P.V va construir un pavelló que ells no haguessin fet d’aquesta manera i també han hagut de tirar-lo endavant amb les goteres, manca d’inversió... El Sr. Gibert diu que això de la manca d’inversió no és veritat.

14

El Sr. Alcalde segueix dient que ell la consideració que li fa és que ells van fer una acció amb la que l’equip de govern no hi està d’acord, però la van mantenir, i ara no estan d’acord en tornar a fer una inversió allà i per tant la votaran en contra. Per altra banda diu que això de que s’il·luminen monuments i castells és veritat, però es fa en un àmbit urbà i no enmig del bosc, doncs anar de nit a la Torrota és perfecte per ell i per molta altre gent. Afegeix que ells van respectar aquesta acció fins que algú va robar els cables i el focus, però ara no faran una inversió que pot anar destinada a altres coses. Pren la paraula la Sra. Sánchez qui diu que les qüestions de sentiments, gustos, estètica.... cadascú té els que té, el que a un li sembla preciós a l’altre no, però del que ells parlen és del que és necessari i, tal com ha dit l’alcalde, no és necessari il·luminar la Torrota per molt emblemàtica que sigui, estant fora de la zona urbana. Afegeix que ni es molestaran a saber que costa arreglar allò, doncs és estúpid fer una inversió de diners en un lloc que tampoc controlem, una altre cosa seria que fos aquí al davant de l’ajuntament. Segueix dient que no voldran que posin càmeres per a vigilar un servei que ni és bàsic ni necessari i imprescindible, i del qual simplement es va triar aquesta opció. El Sr. Gibert li diu que es tracta d’una inversió feta amb diners públics. La Sra. Sánchez li respon que s’han fet moltes inversions que al final no han estat productives, i aquesta és una de les que potser no s’hauria d’haver fet, però aleshores hi havia uns diners i van prendre aquesta decisió, però ara no invertiran ni un euro allà perquè tenen altres prioritats i problemes molt més greus com ja saben. El Sr. Boada diu que si és així el que han de fer és posar un anunci per a que qui vulgui vagi a buscar tot el que queda allà com bateries, armaris i que robin el que vulguin. El Sr. Alcalde explica que no han dit pas que pensin deixar-ho allà per a que ho acabin de robar. Afegeix que U.I.P.V. va fer una acció política, com il·luminar la Torrota, de cara a la galeria, i ells ho respecten, però també han de respectar la seva decisió de no voler fer una inversió allà perquè tornaran a robar, igual que roben cables i llums cada dia. El Sr. Boada diu que no es tracta de posar càmeres, i que si s’ho van endur és perquè no estaria ben soldat, i per tant caldria buscar la manera de fer-ho. Segueix dient que el que li sap greu és que havent fet una inversió de 20.000 € podrien mirar de saber que costa arreglar-ho i, a partir d’aquí, es pot fer una recol·lecta entre els independents per posar el que valgui, abans de deixar-ho perdre , es tracta de diferents criteris. El Sr. Alcalde assenteix que es tracta d’això, de criteris. Torna a prendre la paraula el Sr. Boada qui repeteix que com a mínim haurien de saber el que costa, doncs no cal posar càmeres ni una persona, doncs hi ha altres mitjans. El Sr. Alcalde respon que si ho van a veure, doncs no sap si ho han fet, veuran de la manera que ho van robar, està tallat, per tant poden tornar-ho a fer. El Sr. Gibert diu que el que passa és que no hi ha cap voluntat per part de l’equip de govern de presentar-los un pressupost i poder valorar i explicar als veïns de Vacarisses que no es fa perquè suposa una quantitat important. El Sr. Alcalde diu que no és que no tinguin voluntat, sinó que li han donat suficients arguments: des de la contaminació lumínica, des del cost que va suposar la instal·lació. el cost que els suposarà anar reparant contínuament els robatoris que hi puguin haver..... A més diu que el vandalisme sempre és incontrolat i no tenen elements per protegir-ho i per tant no val la pena.

15

Pren la paraula el Sr. Garrido qui diu que com a representant de Veïns per Vacarisses i també a nivell personal li sembla molt bé que la Torrota sigui patrimoni del poble. El Sr. Alcalde aclareix que la Torrota, juntament amb el Castell , son els dos únics elements que tenen declarats Patrimoni Nacional. El Sr. Garrido segueix la seva intervenció dient que la Torrota ja es veu prou bé de dia, però creu que sí que s’hauria de demanar un pressupost per saber el que costa; a més creu que no cal que ho paguin tots els habitants de Vacarisses, sinó que ho facin empreses, voluntaris i gent que s’ofereixi, així d’aquesta manera a qui li agradi la Torrota la tindrà, a no ser que estigués prohibit per la contaminació lumínica. El Sr. Alcalde diu que la moció que s’està debatent diu “Que l'Ajuntament de Vacarisses faci les gestions oportunes per reparar el sistema malmès de l'enllumenat... Que es porti a terme per l'àrea corresponent, el manteniment regular del sistema d'enllumenat “, i és amb tot això amb el que no hi estan d’acord, doncs no estan demanant cap pressupost. El Sr. Garrido diu que ells no hi votaran en contra, però tampoc a favor, doncs creu que hi ha altres prioritats al municipi que possiblement no es veuen ni de dia ni de nit, com zones del Ventaiol amb carrers sense asfaltar, herbes a les voreres, i és per això que proposa que es retiri la moció i es torni a presentar conjuntament amb l’acord de fer un pressupost i que hi participi qui vulgui, doncs la reparació pot valer 300 € o 7.000 € i s’està discutint una cosa que no saben ni l’import. El Sr. Alcalde diu que hi creu molt amb la participació ciutadana, però també li agradaria que tinguessin en compte el que pensa aquest govern, que en aquests moments és el que té majoria per tirar endavant aquestes polítiques, i com ja ha dit no estan d’acord en gastar ni 1 € més en la Torrota. Afegeix que Esquerra va presentar desenes de mocions i mai ens van plantejar que miressin de fer-ho ells, la resposta era no i perquè no, i en canvi ara presenten una moció, els votem en contra, i li donen la volta a veure què val, que si ho pot pagar la gent o el partit, i les coses no van així, doncs ells consideren en aquests moments que hi ha altres prioritats abans d’il·luminar la Torrota. El Sr. Gibert adreçant-se al Sr. Alcalde li diu que l’objectiu de la moció està ben clar, nosaltres demanem que s’arregli i ells diuen que no, per tant poden passar a votació i que quedi clar que l’equip de govern no vol, doncs quan Esquerra presentava mocions moltes vegades era per provocar situacions, pot consultar l’hemeroteca quan vulgui. El Sr. Alcalde li respon que no cal que s’enfadi tant i li demana perquè és aquesta moció, si és que va a favor del poble o dels nens... El Sr. Gibert diu que Esquerra n’ha presentat moltes de mocions, pel tema català, que està molt bé, doncs ells estan a favor del procés, però el que fan ells es presentar mocions que afecten a Vacarisses, doncs ells prioritzen el poble abans que Catalunya i és per això que presenten aquestes mocions. El Sr. Alcalde li diu que no acaba d’entendre que vagi d’un tema a l’altre. Pren la paraula el Sr. Serna qui diu que li sembla molt bé els arguments que ha donat la regidora de Medi Ambient però creu que, per respecte, l’equip de govern i especialment la regidora socialista hauria d’haver fet l’esforç de portar un pressupost i, sabent l’import de les obres, poder justificar el perquè no es tirarà endavant. El Sr. Alcalde torna a dir que la voluntat d’aquest govern és no il·luminar la Torrota, per tant no entén que s’hagi arribat a aquest punt. El Sr. Gibert diu que això és el que volien sentir.

16

El Sr. Alcalde respon que això és el ha dit des de el primer moment. Es sotmet a votació i NO s’aprova amb el següent resultat a la votació:

V x V U.I.PV. MOVEM PSC ERC

A FAVOR x

EN CONTRA x x x

ABSTENCIONS x 7.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL ERC-AM , P ER LA PROMOCIÓ DE

PRODUCCIÓ I CONSUM D'ENERGIES NETES PER CONSOLIDAR LA SOBIRANIA ENERGÈTICA LOCAL

El 29 de desembre s’han dut a terme més de 2500 actes arreu del mon, incloent a Catalunya els de Barcelona, Tarragona i Girona entre d’altres, per tal d’aconseguir que en la cimera que la COP21 celebra a Paris del 30 de novembre a l’11 de desembre els governs signin un acord mundial per fer front el canvi climàtic i s’ implementin les mesures necessàries per impedir que l’augment de la temperatura del planeta sobrepassi els 2 graus centígrads. Tots aquests actes volen ser una crida ciutadana perquè els representants polítics es comprometin i prenguin mesures efectives per tal de reduir les emissions de diòxid de carboni i iniciar una transició energètica basada en les energies netes i en una gestió democràtica i adaptada a la futura disponibilitat energètica. El sistema energètic de Catalunya, sota el control administratiu de l’Estat espanyol, es troba en una situació complexa amb un obligat predomini del consum en massa de combustibles fòssils. Tots els àmbits científics internacionals estan d’acord en que són aquests els principal responsables del canvi climàtic global L’Estat espanyol té competències totals en matèria d’energia i els successius governs centrals han perllongat un model energètic insostenible on fins i tot es justifica perllongar la vida de les actuals centrals nuclears quan existeixen alternatives a la substitució completa d’aquests perillosos sistemes de producció d’energia elèctrica per energies renovables, juntament amb un ús més eficient de l’energia. L’autoconsum elèctric és un dret cívic i un instrument clau a l'hora de crear un nou model energètic sostenible i democràtic que ens permeti fer front a la realitat del canvi climàtic. L’autoconsum contribueix a reduir la dependència energètica de l'exterior –quelcom a tenir molt en compte en la construcció d’un nou estat- i genera energia elèctrica de forma descentralitzada i respectuosa amb el medi ambient. D'altra banda, incrementa l'eficiència energètica, millora la competitivitat de les empreses, crea ocupació i fomenta l'economia local; a més, és una eina que, en mans de l'Administració Pública, pot ajudar a pal·liar la pobresa energètica. La situació legal en la que ens trobem actualment és el resultat de tot un seguit d’iniciatives que s’inicien l’any 2011, quan des del govern de l'Estat es van aprovar mesures que van significar la paralització de les inversions en energies renovables i la imposició de llindars de potència per a les instal·lacions d'aquestes energies, a més de retallades de les primes que rebien i havien rebut les renovables fins aquell moment, amb caràcter retroactiu. Una clara estratègia per limitar la sobirania energètica tant de la ciutadania com de les administracions públiques.

17

La culminació de les polítiques repressives de l’estat central ha estat el “Real Decreto 900/2015, de 9 de octubre, por el que se regulan las condiciones administrativas, técnicas y económicas de las modalidades de suministro de energía eléctrica con autoconsumo y de producción con autoconsumo” on culmina tot aquesta pressió contra les energies renovables amb la imposició de sancions a la ciutadania que opti per l'autoconsum i l'emmagatzematge d'energia, allunyant-se definitivament del model de “balanç net i sobirà”, energèticament parlant, implantat en molts altres països del nostre entorn. Aquestes mesures en matèria de política energètica defineixen les prioritats de l'actual administració de l'Estat cap a la potenciació de les grans empreses i oligopolis energètics, oposada al desenvolupament de polítiques energètiques alternatives, sostenibles, eficients i que prioritzin el benefici de la ciutadania deixant sense efectes, entre d’altres l’autonomia local en matèria de subministraments Malgrat què les grans companyies energètiques mantenen encara privilegis que les permeten mantenir les energies renovables en el rang de producció testimonial existeixen iniciatives que aposten per l’objectiu d’oferir el màxim d’energia renovable, de proximitat i al mateix preu que l’energia “bruta”, ajudant a transformar el nostre país en un lloc més sostenible i més respectuós amb el medi. És per tot l’exposat que L’Ajuntament de Vacarisses PRIMER.- Manifesta la seva més gran oposició a la política energètica de l’estat espanyol en

especial en allò que fa referència a la penalització de l’autoproducció i autoconsum d’energia verda i que ha culminat en l’aprovació del Reial Decret 900/2015, de 9 d'octubre, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d'energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum del qual en demana la seva derogació immediata.

SEGON.- Sol·licita al Govern de la Generalitat que insti el Govern de l’Estat a eliminar els

impediments i traves injustificades a l ’autoconsum i l’autogeneració elèctrica així com a presentar el marc legal que garanteixi l’accés de la ciutadania a l’autogeneració d’energies renovables, fent totes les simplificacions administratives possibles, eliminant entrebancs i qualsevol aspecte discriminatori existent.

TERCER.- Se sumarà al nou canvi de paradigma energètic avaluant totes les possibilitats de

contractació de subministrament d'energia verda per aquelles dependències i instal·lacions d'aquest Ajuntament que l’actual situació contractual li permeti per tal de promoure la producció i consum d'aquest tipus d'energia al seu municipi amb l’objectiu d’avançar cap a la total sobirania energètica local.

Pren la paraula el Sr. Masana qui llegeix els acords de la moció i aclareix que, pel que fa al tercer punt, amb aquesta compra agregada que fa l’ajuntament de subministrament elèctric ja ho està complint ,perquè ho fa a partir de l’ACM i és energia verda. Intervé el Sr. Serna qui diu que hi votaran a favor i que esperem que amb les properes eleccions es pugui derogar aquesta llei que afecta a pobles i inversors que van posar els seus diners apostant per l’energia renovable i s’han quedat que no poden ni tirar endavant ni enrere. El Sr. Gibert comenta que també hi votaran a favor pels motius exposats, doncs el que no pot ser és que l’estat espanyol penalitzi aquestes energies que entenen que és el futur. Es sotmet a votació i s’aprova per unanimitat dels presents.

18

V x V U.I.PV. MOVEM PSC ERC

A FAVOR x x x x x

EN CONTRA

ABSTENCIONS 8.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL ERC-AM , P ER L’ADOPCIÓ A

L’AJUNTAMENT DEL SALARI MÍNIM DE MIL EUROS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La Plataforma ANEM A MIL és una iniciativa ciutadana que té com a objectiu aconseguir un salari digne per a totes les persones que treballen al nostre país. Denuncia que l’actual Salari Mínim Interprofessional (SMI), fixat pel govern espanyol en 655€, és insuficient per cobrir les despeses mínimes a les quals ha de fer front una persona per poder viure a les ciutats catalanes. Aquest SMI de 655€ és considerat injust per les institucions europees, que recomanen augmentar-lo en més d’un terç, per tal de garantir un nivell de vida decorós als treballadors i treballadores, i les seves famílies, tal i com exigeix l’article 4.1 de la Carta Social Europea que recomana un salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà del territori. A Catalunya, el salari mig al 2015 va ser de 2.136,5 euros, segons dades del INE difoses a mitjans de març. Això permetria a Catalunya tenir un salari mínim de 1.098,77 euros per 14 pagues d’acord amb la recomanació europea. És alarmant la precarietat laboral actual: Una de cada cinc persones amb feina es troba en situació de risc de pobresa (més de 637.000 catalanes i catalans, segons les darreres estimacions oficials). El treball remunerat, sigui quin sigui, ha de permetre viure amb dignitat. Cal reduir les desigualtats salarials. Els sous de les ocupacions més ben remunerades són gairebé un 400% més elevats que el de les ocupacions no qualificades. Necessitem un món laboral més just, per aconseguir una societat més justa. Per tot això, ANEM A MIL proposa que el salari mínim real a Catalunya sigui de MIL EUROS mensuals a 14 pagues. Un SM a mil euros de les persones treballadores amb un salari per sota d’aquest llindar, reduint així la pobresa i la desigualtat. Cal treballar en la generació d’incentius per la formació i en la millora de la productivitat dels treballadors i treballadores. Amb un SM més alt augmentarà la capacitat de consum i l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada. Un SM a mil euros comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions al sistema de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i pimes. Amb el SM a mil euros s’impulsarà un canvi de model laboral i productiu al nostre país sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que cal iniciar ja des de l’acció dels governs municipals de les ciutats en l’àmbit públic, i també en les negociacions col·lectives en l’àmbit privat. Un impuls que ha de fer-se present en el procés de futur que viu el nostre país, entre tots els agents socials, econòmics i polítics.

19

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Vacarisses recull la iniciativa de la plataforma Anem a Mil i proposa d’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- Avançar cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal al servei de l’Ajuntament no siguin inferior als 1.000 euros mensuals durant aquest mandat.

SEGON.- L’Ajuntament informarà de les mesures adoptades per fer possibles aquests

objectius, i treballarà amb les empreses del municipi i les empreses que es presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per tendir al mínim de 1.000 euros. En aquest sentit, estudiar i si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos municipals a adoptar el SM de 1.000€ entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials.

TERCER.- Fer arribar aquest acord a l’associació Anem a Mil, a tots els grups parlamentaris del

Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya.

Pren la paraula la Sra. Serra qui explica que la moció sorgeix d’una plataforma ciutadana que es diu ANEM A MIL amb l’objectiu de plantejar que el salari mínim a Catalunya sigui de 1.000 € bruts mensuals per 14 pagues. Explica que la Carta Social Europea recomana un salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà del territori, i agafant les dades del 2015 aquest salari seria de més de 1.000 € bruts mensuals per 14 pagues. A continuació llegeix els acords de la moció i ,en relació al primer, diu que ja s’està complint. Pren la paraula el sr. Serna qui diu que li sembla bé la moció i que li agradaria que es fes extensiva a tota la gent que està per sota dels 1.000 €. El Sr. Gibert diu que també hi estan d’acord, tot i que creuen que les decisions politiques com aquesta es prenen en un nivell més alt i, com s’ha dit, a l’ajuntament ja s’està complint i no d’ara, sinó de fa molts anys, però entenen que el fet de que sigui a nivell general, a totes les persones que no arriben als 1.000 € , depèn d’Administracions i governs que no estan al nostre abast. El Sr. Boada demana si això es posarà també als concursos i subhastes. La Sra. Serra diu que es podria fer una clàusula social, com un aspecte a valorar, o bé plantejar-ho en altres sentits com amb les subvencions . El Sr. Boada posa l’exemple dels monitors de menjador, que no sap si proporcionalment a la jornada que fan cobren els 1.000 € o no, doncs estan buscant complir uns preus que ens diu Ensenyament i pot ser que això no es pugui fer. La Sra. Serra respon que es tracta de treballar per a que aquestes empreses vagin prenent consciència d’aquests sous. El Sr. Boada diu que com que a la moció també diu que l’ajuntament farà que les empreses ho apliquin... La Sra. Serra explica que la moció diu que l’ajuntament treballarà per a que les empreses amb les que l’ajuntament treballa puguin arribar als 1.000 € i, evidentment, no es farà d’un dia per l’altra, es tracta d’una mesura de pressió i aniran fent el que es pugui.

20

Pren la paraula el Sr. Gibert qui explica que, pel que fa als monitors de menjador, no arribaran mai a 1.000 € perquè la jornada laboral és de 3 hores. La Sra. Serra respon que, evidentment, s’ha de tenir en compte la proporció d’hores treballades. La Sra. Sánchez diu que es tracta d’una declaració d’intencions, doncs ells no poden legislar, però el que volen es des del seu àmbit i el que estigui dins les seves possibilitats intentar conscienciar i en algun concurs valorar aquest fet, que els salaris siguin dignes, que és el que ells van fer en aquest ajuntament. Es sotmet a votació i s’aprova per unanimitat dels presents.

V x V U.I.PV. MOVEM PSC ERC

A FAVOR x x x x x

EN CONTRA

ABSTENCIONS 2.- SOBREVINGUTS. No n’hi ha. 3.- PART DE CONTROL I SEGUIMENT DE LA GESTIÓ CORPO RATIVA 3.1.- DONAR COMPTE DE LES ACTES DE LES SESSIONS CEL EBRADES PER LA JUNTA

DE GOVERN LOCAL ELS DIES 25 D’ABRIL DE 2016 I 2, 9 I 17 DE MAIG DE 2016. Es dona compte de les actes de les sessions relacionades , la minuta de les quals ha estat

entregada als regidors juntament amb la convocatòria plenària. 3.2.- DONAR COMPTE DELS DECRETS DICTATS DES DE LA CELEBRACIÓ DE L’ÚLTIMA

SESSIÓ ORDINÀRIA (Alcaldia, del 120/2016, de 25/04/2016, al 159/2016, de 19/05/2016), (Medi Ambient i Sostenibilitat, de l’11/2016, de 22/04/2016, al 18/2016, de 19/05/2016), (Serveis Municipals, del 21/2016, de 22/04/2016, al 22/2016, de 25/04/2016), (Sanitat i Consum, del 23/2016, de 02/05/2016, al 24/2016, de 17/05/2016), (Urbanisme, del 29/2016, de 25/04/2016, al 35/2016, de 12/05/2016), (Indústria, Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, del 6/2016, de 26/04/2016, al 7/2016, de 09/05/2016), (Esports, el 3/2016, de 09/05/2016), (Educació, del 12/2016, de 09/05/2016, al 13/2016, de 09/05/2016), (Acció Social, Cooperació i Solidaritat, del 16/2016, de 09/05/2016, al 23/2016, de 17/05/2016), (Cultura, Festes i Patrimoni, del 4/2016, de 05/05/2016, al 6/2016, de 09/05/2016).

Es dona compte dels decrets relacionats. 3.3.- DONAR COMPTE DE L’INFORME TRIMESTRAL DE TRES ORERIA QUE S’HA TRAMÈS

AL MINISTERI D’HISENDA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I A LA DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA FINANCERA DE LA GENERALITA DE C ATALUNYA, EN COMPLIMENT DE LA LLEI 15/2010, RELATIU AL PRIMER TR IMESTRE DE 2016.

21

En Santiago Codina i Alavedra i Na Eva Aguilera i Terrado , en compliment del que disposa l’article 4 del R.D. 1174/1987, de 18 de setembre i als efectes establerts en els articles 194 i següents de la Llei 39/1988 de 28 de desembre , Reguladora de les Hisendes Locals, emeten el següent informe en l’estricte ordre econòmic amb relació a: L’article 3 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i les factures impagades amb una data d’antiguitat superior a 30 dies per l’any 2016.

FETS El dia 6 de juliol de 2010, es va publicar en el BOE la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, entrant en vigor el dia següent de la seva publicació, es a dir el dia 7 de juliol de 2010. L’objectiu últim de la Llei és la disminució dels terminis de pagament, i la lluita contra la morositat en les operacions comercials, dins les quals si troben les realitzades per les administracions públiques, (especialment les de capítol 2 i 6 del pressupost de despeses). Del text de la Llei es dedueixen unes obligacions de rendició d’ informació i dació de comptes per part de les administracions públiques entre les quals s’hi troba l’Ajuntament de Vacarisses.

FONAMENTS DE DRET

- Articles 3 i 4 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol. - Article 200, i Disposició Transitòria Vuitena de la Llei 30/2007, de 30 d’ octubre, de Contractes del Sector Públic

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

En quan a la morositat de les administracions públiques, l’ article 4 de la Llei 15/2010, disposa:

Article quart. Morositat de les administracions públiques.

1. L’interventor general de l’Estat ha d’elaborar trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis que preveu aquesta Llei per al pagament de les obligacions de l’Administració General de l’Estat, que ha d’incloure necessàriament el nombre i la quantia global de les obligacions pendents en les quals s’estigui incomplint el termini. 2. Les comunitats autònomes han d’establir el seu propi sistema d’informació trimestral pública sobre el compliment dels terminis previstos per al pagament en aquesta Llei. 3. Els tresorers o, si no, els interventors de les corporacions locals han d’elaborar trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis que preveu aquesta Llei per al pagament de les obligacions de cada entitat local, que ha d’incloure necessàriament el nombre i la quantia global de les obligacions pendents en les quals s’estigui incomplint el termini. 4. Sense perjudici que es pugui presentar i debatre en el ple de la corporació local, aquest informe s’ha de remetre, en tot cas, als òrgans competents del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i, en el seu respectiu àmbit territorial, als de les comunitats autònomes que, d’acord amb els seus estatuts d’autonomia respectius, tinguin atribuïda la tutela financera de les entitats locals. Aquests òrgans poden igualment requerir la remissió dels informes esmentats. 5. La informació així obtinguda la poden utilitzar les administracions receptores per elaborar un informe periòdic i de caràcter públic sobre el compliment dels terminis per al pagament per part de les administracions públiques.

22

Queda clar que de l’ esmentat precepte se’n deriva l’ obligació de l’elaboració per part de la Tresoreria i/o la Intervenció d’un informe que posi de manifest el compliment dels terminis previstos en aquesta Llei per el pagament de les obligacions de l’Ajuntament, que inclourà necessariament el número i quantia global de las obligacions pendents en les quals s’estigui incomplint el termini, així com l’obligació de remetre l’ esmentat informe als òrgans competents del Ministeri d’ Hisenda i Administracions Públiques i, en el seu respectiu d’ àmbit territorial, als de les Comunitats Autònomes que, d’acord amb els seus respectius Estatuts d’ Autonomia, tingui atribuïda la tutela financera de las Entitats locals, sense perjudici de la seva possible presentació i debat en el Ple de l’Ajuntament. Atès que el programa de comptabilitat municipal amb la finalitat de poder elaborar l’ esmentat informe, proporcionant els llistats amb la informació detallada i agregada i que s’adjunten com annexes. Atès que l’ informe referent al 1er trimestre de l’any 2016 ja s’han presentat als òrgans competents del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i, al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, als efectes oportuns. Es tot el que s’ha d’ informar, PROPOSANT-SE : Que se’n doni trasllat igualment al Ple de l’Ajuntament , dons encara que l’article 4 de la Llei diu al respecte que “Sense perjudici que es pugui presentar i debatre en el ple de la corporació local”, l’article 5.4, de la mateixa norma disposa: Article 5 . Registre de factures en les Administracions locals. 4. La Intervenció o òrgan de l’entitat local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat ha d’incorporar a l’informe trimestral al ple que regula l’article anterior una relació de les factures o els documents justificatius respecte als quals hagin transcorregut més de tres mesos des de la seva anotació en el dit registre i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de reconeixement de l’obligació o l’òrgan gestor n’hagi justificat l’absència de tramitació. El ple, en el termini de 15 dies comptats des del dia de la reunió en la qual tingui coneixement d’aquesta informació, ha de publicar un informe agregat de la relació de factures i documents que se li hagin presentat agrupant-los segons l’estat de tramitació. 4.- INFORMES PRESIDÈNCIA. Pren la paraula el Sr. Alcalde qui ,com cada mes, vol informar de les dades de l’atur a Vacarisses que aquest mes d’abril ha baixat un 4,4 € i, per tant, ens situem en un 16,86 %, amb 23 aturats menys. Recalca que es tracta del tercer percentatge que baixa més de la comarca, tot i que seguim tenint un dels aturs més alts d’aquesta. Per altra banda, pel que fa a les meses de concertació, explica que a Vacarisses la Diputació ens han atorgat aproximadament 424.000 €, que representen un 15 % més que a l’anterior legislatura. També comenta que aquesta setmana sortirà un ban pel tema de l’aigua pel qual es començaran a tallar les fonts públiques i es prohibirà reomplir piscines, doncs suposa un elevat consum d’aigua. Explica que no és que la gent no pugui omplir la piscina, però que es poden fer portar cubes d’aigua que, fins i tot en alguns casos, sortirà més barat. Afegeix que si aquesta situació es revertís, evidentment les mesures també revertirien. Intervé el Sr. Casas qui vol fer una valoració de la Festa Major Petita i comença agraint a totes les entitats, voluntaris i particulars que des de dijous passat fins diumenge al vespre van participar i van

23

ajudar a tirar endavant la Festa Major Petita, doncs pensen que ha tingut un èxit prou important en participació als actes i esperen que de cara a properes edicions això vagi a més. 5.- PRECS I PREGUNTES.

Pren la paraula el Sr. Serna qui diu que tenen 4 precs i una pregunta. La pregunta és si poden informar-los sobre les obres de la C-58. I els precs son primer si poden netejar el pont que hi ha per sota de la carretera, el camí ral que uneix El Pala amb el Ventaiol i La Creu. El Sr. Masana aclareix que el camí ral passava per l’altra banda de la riera, però que ja sap on es refereix. El Sr. Serna adreçant-se a la Sra. Sánchez li demana si pot arreglar els camins que hi ha al Ventaiol, davant de la pista. Pren la paraula el Sr. Garrido qui adreçant-se a la Sra. Santander li pregunta què en sap d’una incidència que hi va haver al menjador escolar, doncs li consta que va ser abans de la comissió informativa i en aquesta no es va informar, per tant no sap si va ser perquè ella no en tenia coneixement o no. Afegeix que a la Junta de Portaveus tampoc es va dir res i li demana si han pensat en fer una prevenció, doncs el que va passar no és res comparat amb el que podria passar, com en el cas dels Maristes. Pren la paraula la Sra. Sánchez qui, en relació a les obres de la C-58, diu que no en fan un seguiment acurat, doncs no es competència seva ni els pertoca, tot i que han gestionat alguna incidència a demanda dels ciutadans, contactant amb els caps d’obra, però més enllà d’això saben el que es pot veure al transitar-hi, que la banda de Viladecavalls pràcticament ja està, han posat els faldons per evitar els accidents de motos o protegir els motoristes i queda, de l’altre banda, el doble carril que han obert i pel que els han dit trigaran un parell de mesos. Intervé el Sr. Secretari qui diu que segons li han informat el tram de Viladecavalls-Vacarisses el recepcionen aquesta setmana i el tram cap a Manresa a finals de juny. Pel que fa a la neteja del camí que ha demanat el Sr. Serna la Sra. Sànchez diu que en pren nota, tot i que la petició ja es va fer per instància i esperaven gestionar-ho amb la nova empresa de jardineria, però finalment ho hauran de fer amb brigada perquè com que ha plogut les herbes de seguida creixen. En relació als camins del Ventaiol diu que ja tenen el pressupost des de fa uns dies i avui s’ha anat a fer un treball de camp per comprovar el que cal fer. Pel que fa a la font de la pista diu que es més un tema d’esports i demana al regidor que l’informi. Pren la paraula el Sr. Casas qui explica que la font que hi havia a la via pública es va decidir canviar-la d’ubicació i posar-la la dins de la pista perquè hi ha molts veïns que no respecten la velocitat permesa i creuen que així es pot evitar que hi hagués alguna desgràcia amb algun nen. Intervé la Sra. Santander qui explica que, pel que fa a l’incident del menjador, la regidoria hauria informat si es tractés d’un fet greu, però en principi el tema s’ha de tractar a la comissió de menjador on es tracten els incidents d’aquest espai, però al no tractar-se d’una cosa greu i voluntària no es va fer, es tracta d’un tema de força, s’ha parlat amb l’empresa amb els pares i no es detecta cap voluntat de ningú. Afegeix que l’exemple que ha posat és molt greu i no té res a veure amb el fet d’utilitzar la força de manera involuntària per part d’un monitor en un context de joc amb alguns nens. El Sr. Garrido diu que això és el que s’ha d’explicar als pares però que tenen tot el dret a denunciar-ho.

24

La Sra. Santander respon que cadascú ho viu com ho viu, i no només aquest incident, al menjador se’n produeixen molts, hi ha molts nens, substitucions constants de monitoratge perquè es treballa en precari, son molt poques hores que no donen per viure. Afegeix que ara s’està formant als monitors en temes d’al·lèrgia, d’ intoleràncies, d’ actuació en situacions concretes...però probablement si es pagués un sou digne no hi hauria tants canvis de personal. Pren la paraula el Sr. Alcalde qui diu que creu que no és el lloc per parlar de coses tant concretes, doncs s’està afectant a menors, famílies... i sempre poden demanar informació a la regidora fora del Ple. El Sr. Garrido diu que per això estan les comissions, però allà no els van informar i per això ho ha demanat ara. El Sr. Alcalde li respon que segurament la regidora esperava a tenir tota la informació per dir alguna cosa i que hagués passat per la comissió de menjador. Intervé el Sr. Martin qui, en relació a la prohibició de reomplir piscines i fer un ban, creu que el que s’hauria de fer és fer la pedagogia d’explicar i en tot cas recomanar, no prohibir, doncs per prohibir necessita les eines necessàries per fer complir aquesta prohibició, doncs no sap com han pensat controlar això. Per altra banda, pel que fa a la contaminació lumínica, demana a la regidora de Medi Ambient que pel proper Ple els presenti, pel tècnic corresponent, si un edifici privat i il·luminat amb fons públics com és l’església està dins de la normativa i no provoca contaminació lumínica en aquella zona. Afegeix que també volen saber el cost d’aquesta il·luminació, d’un edifici privat, que es paga des de l’ajuntament. El Sr. Alcalde li respon que han estat governant 20 anys i ho haguessin pogut mirar ells, i tot i que suposa que la regidora els farà el favor de mirar-ho, li sembla una mica hipòcrita. El Sr. Martin diu que té tot el dret a preguntar-ho. El Sr. Alcalde repeteix que porten 20 anys governant l’ajuntament i il·luminant aquest edifici. Pren la paraula la Sra. Santander qui explica que ella ha parlat en tot moment de la Torrota, doncs es troba en un entorn natural que consideren que no cal il·luminar, no estan parlant del nucli, on viu la gent. El Sr. Martin li respon que ells van demanar un informe sobre la Torrota i compleix la normativa. La Sra. Santander contesta que el fet de que compleixi la normativa és independent del que ells aposten políticament. El Sr. Alcalde diu que el campanar hi ha unes hores que està apagat. El Sr. Martin li diu que la façana de l’església també s’il·lumina. El Sr. Alcalde diu que el Castell també s’ il·lumina. El Sr. Martin li respon que el Castell és un edifici públic, però l’altre és privat. El Sr. Alcalde li diu que no serà pas ell el que li defensi això, però que ja traslladarà la seva pregunta a la parròquia. El Sr. Martin diu que no li té por a l’església, que no cal que l’amenaci amb això.

25

El Sr. Alcalde diu que no l’amenaça amb res, que només ha dit que ho preguntarà. El Sr. Martin diu que ell només ho pregunta a l’ajuntament per que es paga entre tots els veïns. El Sr. Boada diu que posats a parlar de contaminació lumínica tenen moltes coses que no compleixen la normativa, per exemple el pàrking del pavelló a les dues de la matinada està il·luminat, o sigui que per un cantó s’omplen la boca de que posen leds a l’estrella de Nadal i per altre banda tenen el pàrking del pavelló il·luminat, per tant d’incongruències en fan tots. La Sra. Santander diu que estan treballant amb això, i que pot ser que el rellotge s’endarrereixi o no funcioni correctament, però ells han continuat amb el gestor energètic com teníem ells i treballen amb la ISO 50001 d’Eficiència i eficàcia energètica, i per tan la voluntat és aquesta, i és cap a on van. Pren la paraula el Sr. Alcalde qui afegeix que precisament una de les meses de concertació que demanen és el canvi de l’enllumenat de Torreblanca I. Intervé el Sr. Casas qui explica que al pàrquing del pavelló això ja no passa, doncs es va posar un rellotge astrològic per evitar-ho. Pren la paraula el Sr. Boada qui explica que l’apartat dels polítics de la revista El Terme té un format que no dona ganes ni de llegir-lo, no sap si és perquè hi ha molta lletra. El Sr. Salamé respon que hi ha els mateixos caràcters que abans i que a més aixó ja ho saben perquè ens ho van demanar. El Sr. Gibert diu que n’hi ha menys, que amb l’anterior format n’hi havia 1.900 i ara n’hi ha 1.600, que son els que la periodista va dir quan li van passar l’article. La Sra. Sánchez diu que sempre han estat 1.600, amb títols i espais. El Sr. Boada pregunta si s’ha fet algun concurs pel dissenyador o no. El Sr. Salamé explica que s’han demanat 3 pressupostos i la proposta de com volien fer El Terme. El Sr. Boada demana veure aquests pressupostos. El Sr. Salamé li diu que ja li passarà, que no els té aquí. Segueix dient que normalment el que es llegeix millor son les columnes, més que els textos, és un tema sabut i per això tots els diaris treballen així. Afegeix que han intentat que no estigués massa atapeït, però l’espai és el que és i han d’encabir-ho tot. Intervé el Sr. Gibert qui, adreçant-se al Sr. Salamé , li demana perquè han deixat de posar els logos representatius dels partits. El Sr. Salamé diu que ell no ho ha fet, però sí que ho ha acceptat, i que suposa que s’ha fet per temes d’espai i a ell no li va semblar malament. A més afegeix que, com que els logos son de diferents mides i formes, s’ha buscat la uniformitat i no ocupar més espai. Torna a prendre la paraula el Sr. Gibert qui, en relació a la Festa Major petita, diu que l’aparcament de sota l’escola Pau Casals que ells van clausurar i hi van unes pedres, i resulta que dissabte al matí estava ple de cotxes, i suposa que son conscients de que algú va treure les pedres per aparcar-hi els cotxes, per tant espera que no se n’enteri el propietari perquè sinó potser els cobrarà el lloguer.

26

El Sr. Casas li respon que hi té tot el dret. El Sr. Gibert diu que haurien d’haver hagut de controlar-ho. Afegeix que per l’equip de govern la Festa Major Petita ha estat un èxit, però a nivell de vehicles ha estat un caos, doncs han deixat aparcar a un pàrquing que ells mateixos van clausurar i no han fet res per evitar-ho, i per altra banda hi va haver un moment ,el dia de la trobada de gegants, que hi havia cotxes estacionats per tota la carretera, cosa que podia provocar inclús accidents. Adreçant-se a la Sra. Sánchez li diu que el pou del Palà està clausurat i que suposa que l’ha clausurat l’ACA, però no entén perquè no han informat als veïns del Palà d’aquesta situació. El Sr. Alcalde demana si es refereix al pou privat. El Sr. Gibert respon que sí, que és el pou privat que gestiona Aigües de Terrassa. La Sra. Sánchez explica que, tal com van dir a les comissions, la concessió d’aquell pou la té Aigües de Terrassa, que és qui gestiona l’aigua del Palà. A més, diu que la població del Palà no ha tingut ni un sol problema de subministrament, per tant creu que tampoc cal donar explicacions tècniques a la gent si no els afecta en el subministrament, però de totes maneres diu que parlarà amb Aigües de Terrassa i ho preguntarà. El Sr. Boada pregunta si, donat que l’ajuntament subministra l’aigua a aquesta empresa, si aquesta al mateix temps ens està donant aigua per una altra banda. La Sra. Sánchez respon que això és així des d’aquest dilluns. El Sr. Boada diu que portem mesos subministrant-los l’aigua. La Sra. Sánchez li respon que no podien fer una altra cosa, ni deixar el Palà sense aigua A més diu que l’altra vegada que també van tenir un problema i els van subministrar aigua, els van cobrar, no els ho van regalar pas. Intervé el Sr. Gibert qui demana si s’ha fet un pou nou ja i si és de propietat privada o pública. La Sra. Sánchez diu que estarà enllestit en un parell de dies, i que és de propietat privada, doncs està al mateix lloc que l’altre, dins del mateix domini. Afegeix que va quedar amb ells que els ho diria i no els ho havia dit, per tant demana disculpes. Pel que fa als vehicles de la Festa Major, el Sr. Casas diu al Sr. Gibert que coneix millor que ell la singularitat del poble pel que fa a l’aparcament, i es cert que van envair l’aparcament de sota l’escola enretirant pedres i demés, però com que no tenen grua per retirar els vehicles poca cosa podien fer-hi. Segueix dient que buscaran solucions per a que no es torni a repetir, però al poble sempre han tingut aquest problema, no és d’ara, i tant de bó l’estudi que estan portant a terme de peatonització i pàrquing pugui solventar en bona part aquesta mancança. El Sr. Boada diu que cal diferenciar el dia a dia dels esdeveniments excepcionals. El Sr. Alcalde explica que ja coneixen el problema d’aparcament de Vacarisses i que per les festes majors hi ha cotxes aparcats per tot arreu. El Sr. Gibert insisteix en que si no haguessin tancat el pàrquing de l’escola on hi caben 40 cotxes o més, el problema no hagués estat tan gran. El Sr. Casas li diu que aquell pàrquing estava ple, peró tant tampoc va solucionar el problema. A més, afegeix que aquell pàrquing va estar obert un parell d’anys com a molt, doncs allà donaven la volta els autocars escolars.

27

Intervé el Sr. Alcalde qui afegeix que el pàrquing es va acabar omplint , o sigui que el problema hagués estat el mateix, i com ja saben hi ha moments per la Festa Major d’agost que hi ha cotxes fins a dalt a les alzinetes. El Sr. Gibert demana què pensen fer per evitar que torni a passar. El Sr. Alcalde respon que, tal com ha dit el regidor d’urbanisme, s’està fent un estudi i en consideració d’aquest estudi es prendran les determinacions que s’hagin de prendre. La Sra. Sánchez diu a l’altra legislatura ja van generar un espai d’aparcament a la Rectoria Vella, doncs sempre han treballat per la mobilitat i millorar els aparcaments del nucli, tot i que és complicat. El Sr. Boada diu que hi ha solucions, com portar a la gent amb senyals de pàrquing a la parcel·la municipal del carrer Sant Josep. Torna a intervenir el Sr. Casas qui explica que, davant del Pau Casals, es va deixar aparcar a una de les voreres per guanyar espai. El Sr. Alcalde diu que prenen nota de la senyalització. Essent les 21 hores i quinze minuts, el senyor alcalde - president dóna per finalitzada la sessió de la qual estenc la present acta que signo en companyia seva. EL PRESIDENT, EL SECRETARI, Antoni Masana i Ubach Joan Amengual i Tomé

28