ACTA DE LA SESSIÓ NÚM. 199 DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ...

Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F

ACTA DE LA SESSIÓ NÚM. 199 DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA de 7 de març de 2019 President: H. Sr. Damià Calvet i Valera Vicepresident Sr. Jordi Agustí i Vergés Gerent Sr. Lluís Ridao i Martín (assistent amb veu però sense vot) VOCALS Representant del Departament de Territori i Sostenibilitat Sr. Ferran Falcó i Isern Representant del Departament de Territori i Sostenibilitat Sra. Marta Subirà i Roca Representant del Departament de Territori i Sostenibilitat Sr. Ferran Miralles i Sabadell Representant del Consell General de Cambres de Catalunya Sr. Narcís Bosch i Andreu (membre rotatori sense dret de vot) Representant de PIMEC Sr. Joan Barfull Representant de Foment del Treball Nacional Sra. Alba Cabañas Varales Representant de la Federació de Municipis de Catalunya Sr. Pablo Pérez Herrero Representant d’Unió de Pagesos Sr. Josep Cuscó i Moyes Representant de Joves Agricultors i Ramaders Sra. Gemma Comajuncosa i Sambeat Representant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Sr. Joan Pinyol i Ribes Representant de la Coordinadora d’Usuaris de la Salut, Consum i Alimentació (CUS): Sra. M. Dolors Bascompte Bonvehí


Secretari: Sr. Pablo Herráez Vilas A la seu de l’Agència Catalana de l’Aigua al carrer Provença 204-208, es reuneix el seu Consell d’Administració número 198, a les 16:07 hores del dia 7/03/2018, amb l’assistència dels membres que es relacionen. Excusen la seva assistència: La Sra. Meritxell Masó i Carbó, com a representant del Departament de la Presidència. El Sr. David Mascort Subiranas, com a representant del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que delega el seu vot en el Sr. Ferran Falcó. El Sr. Miquel Àngel Escobar i Gutiérrez, com a representant del Departament de la Presidència. El. Sr. Eloi Badia i Casas, com a representant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que delega en el suplent, el Sr. Joan Pinyol Ribas. El Sr. Antonio Coch Flotats, com a representant de l’Administració General del Estado. El Sr. Xavier Torrent Esgleas, com a representant de la Unió de Consumidors de Catalunya. El Sr. Josep Triadó i Bergés, com a representant de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. La representació rotatòria dels usos industrials correspon en aquesta sessió a PIMEC i a Foment del Treball Nacional. El representació rotatòria dels usos agrícoles i ramaders correspon en aquesta sessió a Unió de Pagesos El representant de la Federació de Municipis de Catalunya està assistit per un assessor. ORDRE DEL DIA 1. Acta de la sessió anterior 2. Comunicació sobre la Direcció de l’Agència 3. Informe de Direcció: 4. Amortització anticipada de tot l’endeutament bancari pendent de venciment a 31 de desembre de 2018 a efectuar durant l’any 2019.


5. Proposta d’acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual es revisa la declaració de les zones sensibles del Districte de conca fluvial de Catalunya i de les zones costaneres. 6. Proposta d’acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual s’aproven les bases d’una línia de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a l’execució d’actuacions d’abastament en alta, es deleguen en la Direcció les facultats per a l’aprovació de les corresponents convocatòries i per resoldre l’atorgament de les subvencions 7. Proposta d’acord del Consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua formulada pel Consell de xarxa Ter-Llobregat pel qual es resol el recurs de reposició interposat per ATLL concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA contra l’acord del Consell d’administració de 18 de desembre de 2018 8. Proposta d’acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual es resol el recurs de reposició interposat per la Comunitat de Regants de la Dreta del Riu Llobregat contra la Resolució de 28 de maig de 2018 d’aprovació de la modificació dels Estatuts de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat 9. Proposta d’acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual es resol el recurs de reposició interposat per Tenis Pineda Gavà, SL contra la Resolució de 28 de maig de 2018 d’aprovació de la modificació dels Estatuts de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat. 10. Addenda al Conveni de col·laboració entre l’ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat i l’Agència Catalana de l'Aigua per a l’encomana de la realització de les determinacions analítiques previstes a l’article 3.a) del Decret Llei 4/2018 11. Convenis de sanejament: 11.1. Conveni entre l'Agència Catalana de l'Aigua i el Consell Comarcal del Maresme per la cessió de les instal·lacions de l'assecatge tèrmic de fangs de Mataró. 12. Altres convenis: 12.1. Conveni de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Educació i l’Agència Catalana de l'Aigua, per a l’organització, seguiment i avaluació de la formació pràctica en centres de treball de l’alumnat de cicles formatius 12.2. Conveni marc de cooperació educativa entre centres formatius universitaris i l’Agència Catalana de l’Aigua per a la realització de pràctiques acadèmiques externes. 13. Assumptes sobrevinguts i urgents. 1. Acta de la sessió anterior S’aprova l’acta de la sessió anterior per assentiment dels consellers i de les conselleres presents.


2. Comunicació sobre la Direcció de l’Agència El president comunica als consellers i a les conselleres presents que el Sr. Jordi Agustí i Vergés, vicepresident del Consell, ha sol·licitat el relleu com a director de l’Agència per anar a una altra responsabilitat relacionada amb l’aigua al Consorci de la Costa Brava, i que es portarà la proposta del seu cessament a la propera sessió de Govern prevista per a l’11 de març. El president agraeix al Sr. Agustí la feina desenvolupada durant tots aquests anys, recordant que es va fer càrrec de l’Agència en un moment molt delicat i que va saber remuntar la situació, i cedeix la paraula al Sr. Agustí, el qual manifesta el següent: Us comunico que tanco per voluntat pròpia una etapa de la meva vida professional, ha estat una decisió molt meditada i comentada fa temps amb el Conseller i que faig amb molta tranquil·litat. Deixo l’Agència havent complert amb l’encàrrec que vaig rebre, en el que m’ha ajudat el magnífic equip de l’Agència. Vaig entrar conscient d’on em ficava i conscient que el repte em podia superar. Perquè a aquesta casa no et pots despistar ni un minut. Han estat quasi 6 anys i això en aquesta cadira és una eternitat Ara vull començar una nova etapa professional, que serà bona per mi i per la meva família. Ha estat un gran honor i un gran privilegi treballar per al país i per l’aigua. A nivell personal i professional, m’emporto meravelloses sensacions i un inesborrable record. Agraeixo als tres Consellers que m’ha fet confiança, Conseller Vila, Conseller Rull i Conseller Calvet. Als dos secretaris generals, senyors Villoria i Falcó i als dos Secretaris de Medi Ambient i Sostenibilitat, senyor Llebot i senyora Subirà, en els qui sempre he trobat recolzament. Per últim vull agrair-vos la vostra la seva feina, la vostra paciència, les vostres aportacions positives, feina la vostra imprescindible per a un Govern obert i transparent. M’he sentit acompanyat molt acompanyat. Sapigueu que me’n vaig content. M’ho he passat bé. A continuació, el president posa en coneixement dels consellers i de les conselleres presents la proposta de nomenament com a director del Sr. Lluís Ridao i Martín, l’actual gerent de l’Agència, als efectes previstos a l’art.11.12 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre. El president recorda que el Sr. Ridao es va incorporar a l’Agència durant el mandat del conseller Rull i que garanteix la continuïtat de la gestió actual d’una direcció d’èxit. A continuació, el president obre un torn de paraules. La Sra. Cabañas agraeix al Sr. Agustí el tarannà, la pedagogia i la paciència mostrats i fa confiança al conseller en la proposta de nomenament der Sr. Ridao. El Sr. Pérez Herrero felicita el nomenament del Sr. Ridao, agraeix al Sr. Agustí la feina desenvolupada i esmenta que han quedat coses pendents i que haurem de continuar parlant. El Sr. Pinyol desitja molta sort al Sr. Agustí, recorda l’etapa que van treballar junts i considera una magnífica elecció la proposta de nomenament del Sr. Ridao.


El Sr. Cuscó agraeix la confiança mostrada, per sobre d’algunes desavinences derivades del que representava cadascú, i dona confiança també al conseller per la proposta de nomenament del Sr. Ridao. La Sra. Bascompte agraeix al Sr. Agustí el treball realitzat i recorda que es van incorporar tots dos a l’Agència en els mateixos dies. Quant a la proposta de nomenament del Sr. Ridao, accepta el que consideri adient el conseller. El Sr. Bosch es suma als agraïments al Sr. Agustí per una feina desenvolupada en una època particularment difícil. Deixar l’Agència on està és un mèrit del que el Sr. Agustí pot estar content i orgullós, compartit amb l’equip que l’ha acompanyat en tot moment. Fa vots perquè la gestió del Sr. Ridao pugui ser tan exitosa. El Sr. Barfull també agraeix la gestió i felicita la nova destinació a les terres gironines. La Sra. Comajuncosa agraeix el tarannà i la pedagogia al Sr. Agustí i dona confiança al conseller per la proposta de nomenament del Sr. Ridao. El president agraeix la felicitació unànime feta al Sr. Agustí cap a la Direcció i cap a la persona, que aprecia des del Departament i des del Govern. El Sr. Agustí agraeix també les amables paraules que li han dispensat les persones assistents, i afegeix que si en aquesta casa s’hagués de marxar quan es tingui tot acabat no es podria marxar mai, i que el testimoni ara el tindrà el Sr. Ridao per continuar la gestió. 3. Informe de Direcció 3.1 Informe hidrològic El vicepresident informa que l’hivern 2018-2019 està sent extremadament sec, però que les reserves en els embassaments estan prou bé: el 79% en la part catalana de la conca de l’Ebre i el 87% a conques internes. Indica que en el pitjor dels pronòstics es podrà superar en l’àmbit Ter-Llobregat un any sense problemes. Assenyala també que els aqüífers estan molt bé. 3.2. ATLL/ATL El vicepresident exposa que una vegada constituïda l’empresa pública ATL s’han produït els fets següents: - El 20 de desembre de 2018, per Acord GOV/152/2018, de 20 de desembre, el Govern ha designat el Sr. Josep Andreu Clariana Selva director d’ATL. - El 21 de desembre de 2018 s’ha signat un contracte entre l’Agència Catalana de l’Aigua i ATL pel qual es constitueix un préstec en favor d’aquesta última empresa pública per un import de 37.893.768 euros, per atendre les seves despeses operatives inicials. - El 21 de desembre de 2018 s’ha signat un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua i ATL per a l'encomana de la realització de les determinacions analítiques previstes a l'article 3.a) del Decret llei 4/2018. El vicepresident exposa també que tot i que es van fer els oportuns requeriments, l’empresa ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya no va lliurar les instal·lacions a la


Generalitat el 31 de desembre de 2018 a fi i efecte de què, tal i com estableix la disposició addicional primera. 2 del Decret Llei 4/2018, de 17 de juliol, ATL entrés en funcionament l’1 de gener de 2019. Com a conseqüència d’aquesta negativa, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va incoar un procediment de desnonament administratiu contra l’ex-concessionària. Durant la tramitació del procediment, ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya ha posat les instal·lacions concessionals a disposició de la Generalitat l’1 de març de 2019. Conclou indicant que resta pendent la determinació de la liquidació definitiva provisional del contracte concessional. 3.3. Situació pressupostària ACA El vicepresident exposa que amb la pròrroga del pressupost 2017 aplicable a l’exercici 2019, es dona la següent situació en relació amb el PEF aprovat pel Consell d’Administració:

D’acord amb les instruccions de la Direcció General de Pressupostos, la despesa màxima a realitzar a 2019 durant la pròrroga pressupostària és l’establerta als pressupostos de 2017. Com es pot veure, l’estructura del pressupost de 2017, que incloïa un capítol de servei al deute d’un gran import (més de 150 MEUR) no s’ajusta al PEF de 2019, en què el servei del deute queda reduït a 44 MEUR (més 55 MEUR addicionals en previsió de la pròrroga pressupostària), quedant una considerable capacitat d’inversió bloquejada per no estar consignada pressupostàriament, amb uns imports procedents de la recaptació del cànon de l’aigua que estan afectats a les activitats de l’Agència. A aquesta situació cal afegir que existeixen romanents d’exercicis anteriors, per baixes contractuals i per retard l’execució de les actuacions previstes, dels quals els no afectats, d’acord amb la normativa sobre Estabilitat Pressupostària i amb les recomanacions de la Intervenció General de la Generalitat s’han d’aplicar íntegrament al retorn del deute. Per això hem engegat dues línies: el retorn total de l’endeutament i la sol·licitud d’una excepció perquè el sostre de despesa sigui més alt. El Sr. Pérez Herrero pregunta si l’excepció es fonamenta en l’existència d’un topall normatiu. El vicepresident respon que no, que és criteri d’Intervenció.

0

100

200

300

400

500

Excerci 2017 Exercici 2019

PEF aprovats pel Consell d'Administració

Despeses Inversions

Deute retorn extraordinari Deute retorn planificat


La Sra. Cabañas pregunta si es veuran afectades les inversions ja programades. El vicepresident respon que l’Agència està compromesa en un pla d’inversions, que a 31 de desembre de 2021 s’han d’haver realitzat 611 MEUR d’inversió segons el Programa de Mesures. Ara hem parat un moment per situar-nos de tal manera que puguem emprendre de nou les inversions. En els dos mesos que portem d’any hem alentit el ritme de posada en marxa de les inversions, però la nostra voluntat és no parar. Estem en una situació asimètrica: tenim els ingressos, la voluntat i els compromisos, i tenim una dificultat que s’ha de superar. Tot aquest exercici és per continuar fent el que veníem fent fins ara. La Sra. Cabañas pregunta si aquesta situació afectarà la licitació de noves obres. El vicepresident respon que no, que alguna obra ha donat problemes, però es tracta de casos singulars que el que provoquen és un romanent si l’actuació no es fa en l’exercici previst. En principi, les inversions es faran. El Sr. Pérez Herrero observa que l’Agència està fent tots els esforços possibles per mantenir el nivell d’inversió previst, que és el que demanem els municipis. Una vegada amortitzat el deute no es poden quedar els diners al calaix. 4. Amortització anticipada de tot l’endeutament bancari pendent de venciment a 31 de desembre de 2018 a efectuar durant l’any 2019. El vicepresident explica, tot continuant l’explicació iniciada en el punt anterior, que el deute pendent de retornar per l’Agència a 31/12/2018 era de 162 MEUR. L’avantprojecte de pressupost de l’Agència per al 2019 preveia el retorn de 46 MEUR ja programats i 55 MEUR anticipats, fent un total de 101 MEUR, de manera què al finalitzar l’any 2019 el deute s’havia de situar en 61 MEUR. No obstant això, i de conformitat amb la normativa d’Estabilitat Pressupostària segons s’ha exposat en l’anterior punt, s’ha decidit amortitzar la totalitat del deute de l’Agència, fent també una amortització anticipada dels 61 MEUR restants. L’operació es realitza d’acord amb una clàusula dels contractes financers que preveu l’amortització anticipada dels crèdits a voluntat del prestatari en cadascuna de les finestres de pagament. Les amortitzacions es faran al llarg de l’any, però comunicarem d’immediat a la Intervenció aquesta decisió perquè puguem fer les inversions previstes. El Sr. Pérez Herrero demana la màxima celeritat en la tramitació i el pagament de les atribucions de fons a les Administracions actuants. Respon el vicepresident indicant que en el nou model de sanejament s’havia previst un mecanisme més àgil, i que s’han explorat alternatives que no requereixin mesures legislatives. Es pretén que el control no sigui ex ante sinó ex post. El Sr. Bosch expressa la seva felicitació perquè s’ha posat fi a l’endeutament. 5. Proposta d’acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual es revisa la declaració de les zones sensibles del Districte de conca fluvial de Catalunya i de les zones costaneres. El vicepresident presenta al Consell la proposta de revisió de la declaració de les zones sensibles del Districte de conca fluvial de Catalunya i de les zones costaneres, la qual ha estat sotmesa entre d’altres tràmits a informació pública i a dictamen del CUSA. En la proposta s’incorporen a la declaració de zones sensibles 5 rius, 7 embassaments i 42 zones humides,


quedant declarades en total 118 rius, 13 embassaments i 55 zones humides. La proposta d’acord, que ha de ser elevada a l’aprovació definitiva pel conseller de Territori i Sostenibilitat, és la següent:

Resolució TES/.../2019, de ... de ..., per la qual es revisa la declaració de les zones sensibles del Districte de conca fluvial de Catalunya i de les zones costaneres.

La Directiva 91/271/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, incorporada a l’ordenament espanyol mitjançant el Reial Decret llei 11/1995, de 28 de desembre, i el Reial Decret 509/1996, de 15 de març, que el desenvolupa, estableix el deure dels Estats membres de designar les zones sensibles a la contaminació per nutrients, de conformitat amb els criteris establerts al seu annex II. Aquesta designació s’ha de revisar cada quatre anys. L’article 7.3 de l’esmentat Reial Decret llei 11/1995, reserva a l’Estat la declaració de zones sensibles en les conques hidrogràfiques que excedeixin l’àmbit territorial d’una Comunitat Autònoma i atribueix a les Comunitats Autònomes la declaració en els restants supòsits.

Les zones sensibles de les conques internes de Catalunya i les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres van ser objecte d’una primera designació mitjançant el Pla de sanejament de Catalunya, aprovat per acord del Govern de 7 de novembre de 1995, que va ser publicada mitjançant Resolució MAB/124/2002, d’11 de gener. L’esmentada designació ha estat objecte de revisions periòdiques, de conformitat amb les previsions de la Directiva 91/271/CEE i del Reial decret llei 11/1995.

La darrera revisió de les zones sensibles de Districte de conca fluvial de Catalunya i de les zones costaneres, en aplicació dels criteris de l’annex II de la Directiva 91/271/CEE, es va realitzar mitjançant Acord GOV/5/2014, de 21 de gener. Les zones sensibles designades per aquest acord han estat recollides al Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016 – 2021, aprovat per Decret 1/2017, de 3 de gener, i per Reial decret 450/2017, de 5 de maig.

Ara, un cop passats quatre anys, correspon realitzar la seva revisió de conformitat amb els criteris establerts a l’annex II de la Directiva 91/271/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, i a la seva normativa de transposició. En aplicació d’aquests criteris, i efectuada la corresponent valoració dels resultats obtinguts del Programa de seguiment i control, aprovat per Acord GOV/139/2013, de 15 d'octubre, s’han concretat les zones sensibles del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i de les zones costaneres, sense que en aquesta revisió s’hagi identificat cap zona com a menys sensible, com ja va succeir en les revisions anteriors.

Correspon a la Generalitat de Catalunya designar les zones sensibles del Districte de conca fluvial de Catalunya i de les zones costaneres, i realitzar les corresponents revisions d’aquesta designació, de conformitat amb l’article 7.3 del Reial Decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen normes de tractament de les aigües residuals urbanes.

L’article 11.7.k) del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, estableix que correspon al Consell


d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua elaborar i proposar a la persona titular del Departament competent en matèria d’aigües la declaració de zones sensibles.

Atesos els resultats del Programa de seguiment i control, aprovat per Acord GOV/139/2013, de 15 d'octubre, i d’acord amb la proposta acordada pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, de ... de .... de 2019, els resultats de la informació pública celebrada entre el 20 de setembre de 2018 i el 21 d’octubre de 2018, i el dictamen del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua de 7 de gener de 2019,

RESOLC:

-1 Revisar les zones sensibles del Districte de conca fluvial de Catalunya i de les zones costaneres. El llistat complet d’aquestes zones resultant de la revisió és el que figura a l’annex.

-2 Ordenar la publicació d’aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

-3 Contra aquesta Resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar potestativament recurs de reposició davant l'òrgan que ha dictat l'acte en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveuen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com l'article 77 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Alternativament, contra aquesta Resolució es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveu l'article 123 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, 77 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i 10, 14, 25 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.

Barcelona, ... de ... de 2019

Damià Calvet i Valera Conseller de Territori i Sostenibilitat

Annex Zones sensibles del Districte de conca fluvial de Catalunya i de les zones costaneres Rius


Codi massa d’aigua

Localització massa d'aigua

Muga 2200010 Capçalera de la Muga fins a l'embassament de Boadella 2200020 Riu Arnera aigües amunt de Boadella 2200040 Capçalera del Llobregat de la Muga fins al Ricardell 2200070 Llobregat de la Muga des del Ricardell fins a la Muga 2200100 Riu Manol i riera d'Àlguema 2200110 Riera de Figueres 2200090 La Muga des de la confluència del Llobregat de la Muga fins al mar 2240020 Rec Madral des de l'entrada als aiguamolls de l'Empordà fins al mar 2100130 Rec Sirvent Fluvià 2100020 El Fluvià entre el Gurn i la riera de Bianya 2100030 Riera de Bianya i riera de Riudaura 2100040 El Fluvià entre la riera de Bianya i el Llierca (inclosa la riera de Castellar)

2100070 Conca del Llierca 2100060 El Fluvià des de la confluència del Llierca fins al mar Ter 2000140 El Ges des de la confluència del Fornès fins al Ter 2000150 El Ter entre el Ges i el Gurri 2000170 Capçalera de la riera de Sorreigs fins a Angelats (límit del PEIN) 2000180 Riera de Sorreigs des d'Angelats (límit del PEIN) fins al Ter 2000190 Capçalera del Gurri fins a la confluència amb la riera de Tona 2000195 Riu Gurri entre la riera de Tona i la riera de Rimentol, inclosos la riera de

Tona, la conca del Mèder i la riera de Rimentol 2000200 Riu Gurri des de la confluència de la riera de Rimentol fins al Ter (inclòs el

torrent de Folgueroles) 2000210 El Ter entre el Gurri i la cua de l'embassament de Sau 2000230 Riera de les Gorgues 2000240 Riera Major 2000250 Riera de Rupit 2000280 El Ter des del Pasteral fins a la confluència de l'Onyar 2000330 Capçalera de l'Onyar fins a la confluència de la riera de Gotarra 2000340 Rieres de Gotarra, Verneda i Benaula 2000360 Riu Onyar des de la confluència de la riera de Gotarra fins a l'entrada al nucli

urbà de Girona, incloses les rieres de Bugantó i de Celrà 2000370 Riu Onyar a Girona 2000380 El Ter entre l'Onyar i el Terri 2000390 Capçalera del Terri fins a la confluència del Revardit 2000410 Riu Terri des de la confluència del Revardit fins al Ter 2000420 El Ter des de la confluència del Terri fins a Flaçà 2000435 Riera de Sant Martí 2000460 El Ter des de Flaçà fins al mar Daró 1900020 El Daró entre el torrent de la Marqueta i el Rissec (tram urbà de la Bisbal)


1900030 Riu Daró des de la confluència del Rissec fins al mar, inclosos el Rissec, la riera de Rupià, la riera Grossa i el torrent de la Revetlla

Tordera 1400030 La Tordera des de la resclosa de Viladecans fins a l'EDAR de Sant Celoni

1400040 Riera de Vallgorguina 1400060 La Tordera des de l'EDAR de Sant Celoni fins a la confluència de la riera

d'Arbúcies 1400110 Riera de Breda 1400140 Tram baix de la riera d'Arbúcies 1400150 La Tordera entre la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma 1400170 Riera de Santa Coloma des de Santa Coloma fins a l'inici del tram inclòs a la

Xarxa Natura 2000 1400190 Sèquia de Sils 1400200 El Reclar i riera de Pins 1400230 La Tordera des de la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la

confluència de la riera de Vallmanya 1400240 La Tordera des de la confluència de la riera de Vallmanya fins al mar

Besòs 1100020 Capçalera del Congost fins a l'EDAR d'Aiguafreda

1100040 Riu Congost des de l'EDAR d'Aiguafreda fins a l'EDAR de La Garriga 1100050 Riu Congost des de l'EDAR de la Garriga fins a la confluència amb la riera

de Carbonell, riera de Carbonell inclosa 1100060 Riu Congost des de la confluència de la riera de Carbonell fins a la

confluència amb el Mogent 1100070 Capçalera del Mogent fins a la potabilitzadora d'ATLL

1100080 Riu Mogent des de la potabilitzadora fins a l'EDAR de Vilanova del Vallès 1100100 Riera de Cànoves des de la presa de Vallforners fins al Mogent

1100110 Riu Mogent des de l'EDAR de Vilanova del Vallès fins a la confluència amb el Congost

1100180 El Besòs des de la confluència Congost-Mogent fins a la confluència del Ripoll

1100120 Capçalera del Tenes fins a la confluència del torrent del Villar (EDAR de Sant Feliu de Codines)

1100140 Riu Tenes des de l'EDAR de Sant Feliu de Codines fins a l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana

1100160 Riu Tenes des de l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana fins a l'inici del tram endegat

1100170 Riu Tenes des de l'inici del tram endegat fins al Besòs, inclosa la riera Seca

1100190 Capçalera de la riera de Caldes fins a l'EDAR de Caldes de Montbui 1100200 Riera de Caldes des de l'EDAR de Caldes de Montbui fins al Besòs

1100205 Capçalera de la riera de Sentmenat fins a Sentmenat 1100207 Riera de Sentmenat des de Sentmenat a la riera de Caldes

1100210 Riera Seca


1100220 Capçalera del Ripoll fins al límit del Parc de Sant Llorenç del Munt

1100230 Riu Ripoll des del límit del Parc de Sant Llorenç del Munt fins a l'EDAR de Castellar del Vallès

1100240 Riu Ripoll des de l' EDAR de Castellar del Vallès fins a l'EDAR de Sabadell

1100250 Riu Ripoll des de l'EDAR de Sabadell fins al Besòs

1100260 Riu Sec (Besòs)

1100280 Riera de Sant Cugat (Besòs) 1100300 El Besòs des de la confluència del Ripoll fins al mar

Llobregat 1000010 Capçaleres del Llobregat i l'Arija fins a la confluència entre tots dos

1000020 El Llobregat entre l'Arija i el Bastareny

1000040 Riu Bastareny i riu de Gréixer 1000050 El Llobregat des de la confluència del Bastareny fins a la cua de

l'embassament de La Baells 1000060 Riu de Saldes 1000080 Riu de Peguera 1000090 Riu Merdançol i riera de Vilada 1000130 El Llobregat des de la Colònia Rosal fins a l'EDAR de Balsareny 1000270 El Llobregat des de l'EDAR de Balsareny fins a la confluència de la riera

Gavarresa 1000350 Riera Gavarresa des de l'EDAR d'Avinyó fins al Llobregat, inclòs el riu Sec 1000400 El Llobregat entre la riera Gavarresa i el Cardener 1000410 Riera de la Golarda i riera de Castellnou 1000440 Riu d'Or 1000530 Riu Negre 1000560 Riera de Navel i Rasa de l’Hospital 1000640 Riu Cardener des de Súria fins a l'EDAR de Manresa 1000700 Riu Cardener des de l'EDAR de Manresa fins al Llobregat 1000710 El Llobregat des de la confluència del Cardener fins a l'EDAR de Monistrol

de Montserrat 1000740 El Llobregat des de l'EDAR de Monistrol fins a l'EDAR d'Abrera 1000760 El Llobregat des de l'EDAR d'Abrera fins a la confluència de l'Anoia 1000800 Riu Anoia des de l'EDAR d'Igualda fins a la confluència de la riera de Carme,

inclosa la riera de Castellolí 1000820 Riu Anoia entre la riera de Carme i el riu de Bitlles 1000840 Riu de Bitlles des de l'EDAR de Riudebitlles fins a l'Anoia 1000850 Riu Anoia des de la confluència del riu de Bitlles fins al Llobregat 1000860 Riera de l'Avernó i torrent dels Brivons 1000870 Torrent de la Fontsanta 1000880 El Llobregat entre l'Anoia i la riera de Rubí 1000890 Riera de Rubí i riera de les Arenes 1000900 El Llobregat des de la confluència de la riera de Rubí fins a Sant Joan Despí

1000950 El Llobregat des de Sant Joan Despí fins al mar Foix


0800020 El Foix i la riera de Pontons des de Sant Martí Sarroca fins a la confluència de la riera de Llitrà

0800040 Capçalera de la riera de Llitrà fins a l'EDAR de Vilafranca 0800050 El Foix des de la confluència de la riera de Llitrà fins a la cua de

l'embassament de Foix, inclòs el tram baix de la riera de Llitrà des de l'EDAR de Vilafranca

0800060 Riera de Marmellar Rieres de Calafell-Torredembarra 0700010 Riera de la Bisbal Gaià 0600010 Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix 0600020 El Gaià des de Pontils a la cua de l'embassament del Catllar Francolí 0500030 El Francolí entre el riu Sec i el riu d'Anguera 0500050 El Francolí entre el riu d'Anguera i el Brugent 0500070 El Francolí entre el Brugent i el torrent del Puig 0500080 El torrent del Puig 0500090 El Francolí entre el torrent del Puig i la riera de la Selva 0500120 El Glorieta des de l’EDAR d’Alcover fins al Francolí 0500140 El Francolí des de la confluència de la riera de la Selva fins al mar

Embassaments

Codi de l’embassament

Nom de l’embassament

Muga 2200015 Darnius Boadella Ter 2000220 Sau 2000223 Susqueda 2000227 El Pasteral Tordera 1400075 Santa Fe Llobregat 1000070 Baells

1000480 La Llosa del Cavall 1000510 Sant Ponç 1000785 Sant Martí de Tous Besòs 1100090 Vallforners Foix 0800070 Foix Gaià 0600060 Gaià Riudecanyes 0200020 Riudecanyes


Estanys (llacs)

Codi de l’estany Nom de l’estany

Ter 0450401 Banyoles

Badies i aigües costaneres

Codi de la massa d’aigua

Nom de la massa d’aigua

Aigües costaneres

C37 Port de Tarragona Badies T01 El Fangar T03 Els Alfacs

Zones humides

Codi de la zona humida Nom de la zona humida sensible Rieres del Cap de Creus H1500010 Estanyols del Pla dels Estanyets H1500020 Sorrals de Can Pomac Muga H1030010 Estanys de les Alberes-Estanys de Canadal H1030020 Estanys de les Alberes-Estanys de Cantallops H1030030 Estanys de les Alberes-Estanys de Gutina H1030040 Estanys de les Alberes-Estanys dels Tórlits, Cardonera i d'en

Pous H1030050 Estanyols de Mas Margall (Estanyol Tramuntana) H1030060 Aiguamolls de l'Alt Empordà - Estany d'en Túries H1030070 Aiguamolls de l'Alt Empordà-La Rogera, la Serpa i la Fonda H1030080 Aiguamolls de l'Alt Empordà - La Llarga H1030090 Aiguamolls de l'Alt Empordà - La Massona H1030100 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany del Cortalet Fluvià H1040010 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Meandres del riu Fluvià H1040020 Clot d'Espolla-Platja d'Espolla H1040030 Estanyols de la Vall de Sant Miquel de Campmajor -

Estanyols temporanis petits H1040040 Estanyols de la Vall de Sant Miquel de Campmajor - La

Coromina H1040050 Basses d'en Broc i Aiguamoixos de la Déu Vella H1040060 Basses de Can Jordà Rec Madral (riera de Garriguella)


H1002010 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Est.de Vilaüt-Bassa Rodona H1002020 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany de Palau de Baix H1002030 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany d'Aigua Clara H1002040 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany del Tec H1002050 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Aiguamolls de la Rubina nord Rieres del Montgrí-Empúries H1600010 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Riu Vell Daró H1006010 Estanyets de Pals H1006020 Aiguamolls del Baix Empordà-Basses d'en Coll Rieres del Cap de Begur-Blanes H1618010 Platja Castell Ter H1100020 Aiguamolls del Baix Empordà-El Ter Vell H1100030 Aiguamolls del Baix Empordà-Bassa del Frare Ramon Tordera H1050010 Estany de Sils H1050020 Estany de Bancells H1050030 Estanys de Tordera-Estany de la Júlia H1050040 Estanys de Tordera-Braç esquerre de l'illa del Tordera H1050050 Estanys de Tordera-Estany de Can Raba H1050060 Estanys de Tordera-Estany de Can Torrent H1050070 Desembocadura del riu Tordera Llobregat H1789010 Delta de Llobregat-Ca l'Arana H1789020 Delta de Llobregat-Cal Tet H1789030 Delta del Llobregat - La Magarola H1789040 Delta del Llobregat-Estany de la Ricarda H1789050 Delta del Llobregat-La Roberta H1789060 Delta del Llobregat-El Remolar, les Filipines i la Vidala Rieres de Garraf H1800010 Delta del Llobregat-Riera de Sant Climent H1800020 Delta del Llobregat-Estany de la Murtra Rieres de Calafell-Torredembarra H1833010 Platja de Torredembarra Rieres del Baix Camp H1900010 Sèquia Major Gaià H1015010 Desembocadura del riu Gaià Rieres de Llaberia-Vandellòs H1913010 Desembocadura del riu Llastres Rieres de Calafat H1944010 Desembocadura del torrent del Pi


H1944020 Desembocadura del torrent de l'Estany H1944030 Desembocadura del torrent de Santes Creus

La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i de les conselleres presents.

6. Proposta d’acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual s’aproven les bases d’una línia de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a l’execució d’actuacions d’abastament en alta, es deleguen en la Direcció les facultats per a l’aprovació de les corresponents convocatòries i per resoldre l’atorgament de les subvencions El vicepresident presenta els resultats de la convocatòria realitzada a l’agost de 2018:

Actuacions adreçades a: Nombre d’actuacions

Pressupost elegible

Subvenció

Actuacions subvencionades 147 30,30 15,00

Actuacions elegibles, però que no han estat subvencionades per limitació de l’import total previst

7 1,18 Haurien obtingut 0,66

Actuacions desestimades 91 - -

TOTAL 245

Les subvencions atorgades van tenir la següent distribució territorial:

ALT PIRINEU I ARAN22%

BARCELONA16%

CATALUNYA CENTRAL

17%

GIRONA18%

LLEIDA8%

TARRAGONA18%

TERRES DE L'EBRE

1%


A continuació, el vicepresident presenta al Consell la següent proposta d’acord:

Acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual s’aproven les bases d’una línia de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a l’execució d’actuacions d’abastament en alta, es deleguen en la Direcció les facultats per a l’aprovació de les corresponents convocatòries i per resoldre l’atorgament de les subvencions L’article 3.1.g) del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, estableix que la Generalitat de Catalunya ha d’ordenar l’exercici de les seves competències en matèria d’aigües i obres hidràuliques, de conformitat, entre d’altres, amb el principi de promoció de les actuacions necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris hidràulics. Amb aquest objectiu, es considera necessari obtenir una millora general de les prestacions de qualitat i quantitat de les xarxes locals d’abastament en alta, especialment en els àmbits on s’han produït problemes que afecten la garantia de disponibilitat del recurs i de qualitat sanitària. Atès que l’article 4.h) i j) del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, disposa que correspon a la Generalitat l’establiment d’auxilis econòmics a favor de les corporacions locals, les entitats i particulars per a la realització dels objectius de la planificació hidrològica, així com la promoció i l’execució de les actuacions de política hidrològica que són necessàries per pal·liar els dèficits, i que l’article 8.1 atribueix a l’Agència Catalana de l’Aigua, com a Administració hidràulica de Catalunya, l’exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’aigües; Atès que l’article 79.a) de les determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021, aprovat pel Decret 1/2017, de 3 de gener, i pel Reial decret 450/2017, de 5 de maig, preveu la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua en el finançament de les actuacions d’abastament en alta, en un percentatge d’un 50%, que pot ser modificat a l’alça o a la baixa pel seu Consell d’Administració en funció de la relació entre la inversió necessària i el cabal subministrat pel servei beneficiat, de paràmetres d’eficiència del servei i de l’esforç tarifari realitzat pel servei beneficiat els anys anteriors; Atès que l’article 92.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, estableix que les bases reguladores de subvencions, sotmeses als principis de publicitat, concurrència i objectivitat, han d’incloure el període en el qual s’ha de realitzar l’activitat objecte de subvenció; Atès que, d’acord amb l’article 92.3, en relació amb l’article 93.1.c) del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i amb l’article 8.1.a) dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny, el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua té atribuïda la competència per aprovar les bases reguladores de les convocatòries de subvencions; Atès que els esmentats articles 93.1.c) del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i 8.1.a) dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, faculten el Consell


d’Administració per delegar les facultats d’aprovar les convocatòries i de resoldre l’atorgament de les subvencions en la Direcció o en la Gerència de l’Agència; El Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, reunit en la sessió de ... de de 2019, Acorda: —1 Aprovar les bases d’una línia de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a l’execució d’actuacions d’abastament en alta que consten com a annex. —2 Delegar en la Direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua la facultat per aprovar i publicar la convocatòria de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d’inversions per a l’execució d’actuacions d’abastament en alta, de conformitat amb les bases aprovades, un cop s’hagi donat compliment al que preveu l’article 92.6 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre; i la facultat de resoldre l’atorgament de les subvencions, de conformitat amb el que estableixen l’article 93.1.c) de l’esmentat text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i l’article 8 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquestes convocatòries es regeixen per les bases aprovades. —3 En el cas que, en execució del que preveuen aquest Acord i les corresponents convocatòries, s’atorguin subvencions per al finançament d’obres i actuacions adreçades a la connexió de municipis a la xarxa d’abastament en alta Ter-Llobregat o l’ampliació de les connexions existents, l’Agència Catalana de l’Aigua ha de promoure la modificació dels corresponents acords del Consell d’Administració, de conformitat amb el que preveuen els articles 8.1.c i 18.1.e dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny, a fi de substituir el règim de finançament de les actuacions previst en aquests acords per adequar-lo a la subvenció atorgada. —4 Fer difusió del present Acord mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua. Barcelona, de de 2019 Damià Calvet i Valera Pablo Herráez Vilas President del Consell d’Administració Secretari Annex Bases reguladores 1. Objecte de subvenció


1.1 Poden ser objecte de subvenció les inversions realitzades pels ens locals o per les agrupacions d’ens locals derivades de l’execució d’actuacions d’abastament en alta amb els objectius següents: a) La reducció en l’aigua de consum humà de la concentració de les substàncies que superin els valors dels paràmetres indicats a l’annex I i l’annex X del Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. A aquests efectes no es tenen en consideració els episodis puntuals que no derivin d’una mancança infraestructural sinó d’un incident en la gestió. b) La realització dels pretractaments necessaris (filtració, decantació o ETAP) dels recursos procedents de captacions d’aigües superficials, així com la protecció de les captacions superficials per preservar la qualitat de l’aigua captada i la seva adequació ambiental. c) Resoldre una situació documentada de desabastament per manca de recurs, sempre que s’acrediti el control majoritari dels consums en alta i en baixa, i un rendiment percentual superior al 60% de la xarxa de subministrament. A aquests efectes, no es prenen en consideració problemàtiques puntuals que no derivin d’una mancança de recurs hídric o infraestructural sinó d’un incident en la gestió. d) L’assumpció per part d’un ajuntament de la prestació del servei de subministrament d’aigua en els nuclis urbans que disposen d’una xarxa de subministrament no gestionada pel municipi. e) Resoldre la manca de garantia de recurs, perquè només es disposa d’una única captació d’abastament procedent d’un pou o font o perquè es disposa d’una única captació d’aigua superficial sotmesa a estiatge o interrupcions estacionals, i que poden consistir, per exemple, en l’execució d’una connexió o d’una nova captació alternativa. També s’inclouen les actuacions adreçades a la substitució d’extraccions en masses d’aigües subterrànies que estiguin declarades en mal estat quantitatiu, i a la substitució de captacions en masses d’aigües superficials amb l’objectiu d’afavorir l’assoliment del seu bon estat ecològic. f) L’ampliació de la capacitat de regulació en nuclis que disposin d’un volum d’emmagatzematge insuficient, així com l’adequació dels dipòsits per tal de complir el que disposa el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua per a consum humà. S’hi inclou la solució de problemes d’estanqueïtat o estructurals degudament acreditats que impedeixin el servei del dipòsit. g) L’abastament a nuclis disseminats reconeguts en el Nomenclàtor estadístic d’entitats de població de Catalunya (Nomencat) elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). h) Millores i rehabilitació de canonades en alta entre les captacions principals del servei i els dipòsits de distribució, quan es tractin de canonades de fibrociment o altres materials que estiguin en un molt mal estat acreditat degudament.


i) Adequació d’embassaments en cursos fluvials que siguin de titularitat municipal i que es destinin a la captació d’aigua per a la prestació del servei de subministrament d’aigua potable. j) Augmentar el rendiment de pous en servei mitjançant la rehabilitació. Inclou l’assaig de bombament previ i posterior al tractament, l’extracció i col·locació de l’equip de bombament, la inspecció inicial i final de l’estat de la canonada i la reixeta del pou, el tractament mecànic i/o químic a aplicar per la neteja, el desenvolupament i la neteja de fons, i el reentubament de la perforació, si fos necessari. També inclou la instal·lació de sistemes de mesura del nivell piezomètric de captacions i el telecontrol associat. k) La recuperació de captacions subterrànies fora de servei en municipis connectats a una xarxa supramunicipal d’abastament, sempre que l’ens sol·licitant es comprometi a realitzar el manteniment i la conservació de la instal·lació i a acceptar el règim d’explotació coordinada que es fixi en el seu títol concessional. La recuperació pot incloure actuacions de rehabilitació del pou, la seva connexió a la xarxa o els processos de tractament del recurs a recuperar que siguin necessaris per al seu aprofitament. 1.2 Als efectes d’aquesta convocatòria, es considera com a sistema d’abastament en alta el conjunt d’instal·lacions destinades al subministrament d’aigua format per la captació (entesa com a pou, assut, presa, connexió a xarxa regional o a xarxa en alta), la planta de tractament, el dipòsit de regulació i el conjunt de canonades i elements auxiliars que permeten el transport del recurs, des de la captació fins al dipòsit principal de distribució per a cada nucli del sistema d’abastament. També es consideren sistemes en alta les connexions entre nuclis de població independents, segons la terminologia emprada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i pel Nomencat de l’IDESCAT. S’inclou en aquest darrer supòsit la connexió d’un nucli a la xarxa en baixa d’un altre, si aquesta és la millor solució des d’un punt de vista tècnic i econòmic. 1.3 Les inversions necessàries per a la connexió de municipis a la Xarxa d’Abastament en alta Ter – Llobregat a fi d’assolir algun dels objectius de l’apartat 1, poden ser objecte de subvenció sempre que en el moment de presentació de la sol·licitud aquesta connexió ja hagi estat autoritzada, de conformitat amb que preveuen els articles 34.3 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, i 8.1.c i 18.1.e dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny. 1.4 No són objecte de subvenció: a) Les inversions corresponents a actuacions destinades a abastir sectors exclusivament industrials o agropecuaris, ni a les de futura urbanització. b) L’impost sobre el valor afegit (IVA) de les inversions sol·licitades. c) El cost d’adquisició dels terrenys necessaris per a l’execució de l’actuació proposada ni les despeses derivades de compensacions per possibles afectacions a terceres persones. d) Les actuacions incloses a les bases 1.1.j) i 1.1.k) a executar en una massa d’aigua subterrània en mal estat quantitatiu quan s’apreciï que la seva execució pot causar un empitjorament de l’estat de la massa.


e) Les actuacions de rehabilitació que incloguin un tractament químic quan s’apreciï que aquest tractament pugui resultar perjudicial per a l’aqüífer. f) Les actuacions per a l’execució de les quals ja hagi estat atorgada una subvenció per part de l’Agència Catalana de l’Aigua. 1.5 Les actuacions objecte de subvenció s’han de realitzar i justificar en un període màxim de 42 mesos a comptar a partir de l’endemà de la notificació de l’atorgament de la subvenció de conformitat amb el que preveuen aquestes bases. 1.6 L’objecte de subvenció pot ser objecte de contractació total o parcial amb terceres persones, tot respectant el que preveuen els apartats 3, 4, 6 i 7 de l’article 29 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. 2 Despeses subvencionables 2.1 Es consideren despeses subvencionables les inversions necessàries per garantir una disponibilitat en alta de 250 litres per habitant i dia. Per tant, en el cas que les dotacions del servei que s’obtinguin com a conseqüència de l’actuació siguin superiors a aquest valor, s’ha d’aplicar una reducció de l’import del cost de l’actuació corresponent a un 1% per cada 10 litres per habitant i dia d’excés sobre la dotació de referència, fins a un màxim del 50% de reducció. 2.2 A més a més, quan les actuacions incloguin dipòsits de regulació, es consideren com a subvencionables les inversions corresponents als volums que, sumats als que actualment estan en servei, permetin assolir una regulació d’aigua potable que compleixi simultàniament els dos criteris següents: a) Una regulació en el dia de consum màxim no superior a: - 1,5 dies quan la població màxima és de 1.000 habitants. - 1 dia quan la població màxima és de 25.000 habitants. - 0,5 dies quan la població màxima és de 250.000 habitants. - 0,25 dies quan la població màxima és de més de 500.000 habitants. Els dies de regulació que corresponen a valors de població màxima actual que quedin entre aquests quatre llindars es determinen mitjançant una interpolació lineal. El cabal considerat en aquest càlcul no pot superar el que resulti d’aplicar la dotació de referència (250 litres per habitant i dia) a la població màxima del nucli beneficiat. b) Una regulació per al consum mitjà calculat amb la dotació de referència (250 litres per habitant i dia) no superior a: - 3 dies quan la població censada és de menys de 1.000 habitants. - 2 dies quan la població censada és de 25.000 habitants. - 1 dia quan la població censada és de 250.000 habitants. - 0,5 dies quan la població censada de és més de 500.000 habitants.


Els dies de regulació que corresponen a valors de població censada actual que quedin entre aquests quatre llindars es determinen mitjançant una interpolació lineal. 2.3 En els casos en què les inversions s’adrecin a obtenir reserves addicionals d’aigua crua per fer front a irregularitats en el recurs, en quantitat o qualitat (tancaments en canals de reg, captacions superficials en rieres irregulars, etc.) es poden considerar subvencionables les inversions adreçades a obtenir els volums d’acumulació d’aigua necessaris degudament justificats. 2.4 S’inclouen dins de l’objecte subvencionable d’aquesta convocatòria el cost previst de la redacció dels projectes constructius i el cost de les assistències tècniques associades a l’execució de l’obra, amb una despesa total màxima subvencionable equivalent al 6% del cost de l’obra. 2.5 En el cas de recuperació de pous fora de servei, la inversió elegible màxima correspon a 6.000 € per cada m3/hora de cabal extraïble a recuperar. 2.6 En el cas que l’import sol·licitat inclogui la inversió corresponent a elements addicionals que no siguin necessaris per a la solució de la problemàtica que justifica la presentació de la sol·licitud, de conformitat amb la tipologia d’actuacions indicades a la base 1, l’Agència Catalana de l’Aigua discrimina la part d’inversió corresponent a aquests elements, i ha de considerar inversió elegible només la corresponent a la part d’actuació necessària. 2.7 L’Agència Catalana de l’Aigua pot corregir a la baixa els imports sol·licitats, optimitzant el cost dels materials a utilitzar d’acord amb els estàndards tècnics de l’Agència. 2.8 L’Agència Catalana de l’Aigua pot utilitzar com a dades de consum en alta i en baixa del nucli beneficiat les corresponents al disseny de les infraestructures previstes, en cas que no s’aportin dades completes de consum a la sol·licitud o no es considerin representatives les dades declarades pel sol·licitant. 2.9 L’Agència Catalana de l’Aigua pot verificar l’exactitud de les dades de població declarades pel sol·licitant, i aplicar la xifra que consideri representativa segons la informació disponible. 2.10 Amb l’aplicació del que estableixen la base 1 i aquesta base 2, es determina la inversió elegible objecte de ser subvencionada. En conseqüència, la inversió elegible corresponent a una actuació pot ser inferior a la del pressupost presentat en la sol·licitud com a conseqüència de l’aplicació de les condicions que estableixen les esmentades bases. 3. Beneficiaris Poden optar a les subvencions els ens locals de Catalunya titulars del servei d’abastament d’aigua i aquells ens locals o agrupacions d’ens locals que prestin el servei d’abastament d’aigua o que executin l’actuació a la qual s’adreça la inversió objecte de subvenció per delegació o encàrrec. 4. Requisits de les sol·licituds i documentació necessària


4.1 Les sol·licituds de subvenció i la documentació que les acompanya s’han de signar electrònicament i s’han d’adreçar a l’Agència Catalana de l’Aigua mitjançant tràmit habilitat a la plataforma EACAT. 4.2 Cada sol·licitud s’ha de referir a la inversió corresponent a una única actuació. 4.3 Els sol·licitants han d’aportar la documentació general següent: a) Informació econòmica i financera de l’actuació sol·licitada. b) Documentació tècnica suficient que defineixi l’actuació que, en funció de la complexitat tècnica, pot consistir en una memòria valorada i/o en un avantprojecte i/o projecte constructiu, signada per una persona tècnica competent. En qualsevol cas, i com a mínim, ha de contenir: - Memòria: on figurin els antecedents, la descripció de la situació actual de l’abastament, les dades de consum, l’objecte de l’actuació a executar explicitant la problemàtica que cal resoldre, les alternatives estudiades i la solució plantejada. - Annexos: justificació del cabal de disseny, dimensionament i característiques de les infraestructures projectades. - Plànols: de situació de tot l’àmbit de l’obra. Planta de l’actuació sobre plànol topogràfic a escala 1:5000, on figurin el traçat de les canonades i les característiques bàsiques de les diferents infraestructures que formen part de l’actuació i plànols de detall de punts singulars. - Pressupost: amidaments, pressupost parcial i pressupost general. c) Un resum de les dades tècniques de l’actuació. d) Fitxa resum de dades de consum, dotacions i rendiment de la xarxa. e) Les declaracions responsables següents: - Declaració responsable conforme no s’ha sol·licitat cap ajut a cap altre organisme de les administracions públiques de Catalunya, de l’Estat o de la Unió Europea pel mateix concepte, o bé que s’ha sol·licitat només una part de l’import de la despesa realitzada, especificant-la en aquest cas. En el cas que s’hagi percebut un ajut pel concepte pel qual es presenta la sol·licitud, cal indicar l’import rebut sense fer constar la part corresponent a l’IVA. - Declaració responsable d’estar al corrent del compliment de les obligacions tributàries davant l’Estat i la Generalitat de Catalunya i davant la Seguretat Social, així com de no incórrer en cap de les prohibicions establertes a l’article 13 de la de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. - Declaració responsable de complir la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. 4.4 En el cas que l’actuació impliqui la connexió a una infraestructura d’abastament aliena, cal aportar l’acord de conformitat de la persona que en sigui titular.


4.5 En el cas que l’actuació comporti l’execució, rehabilitació o recuperació d’una captació d’aigües subterrànies, l’ens sol·licitant ha de presentar també la documentació justificativa següent: a) En el cas que l’actuació comporti l’execució d’una nova captació, estudi hidrogeològic, signat per una persona tècnica competent. b) Còpia del corresponent títol concessional per a l’aprofitament d’aigües o de la sol·licitud de la corresponent concessió per a l’aprofitament d’aigües o de modificació de les seves condicions davant l’Administració hidràulica competent. No obstant això, quan aquesta sol·licitud s’hagi presentat davant de la mateixa Agència Catalana de l’Aigua, únicament cal especificar el número d’expedient de la sol·licitud de concessió o el seu número de registre d’entrada. En el supòsit que l’expedient concessional estigui en tràmit, la consideració de la sol·licitud resta condicionada a la valoració per part de l’Administració hidràulica de la viabilitat tècnica de la nova captació. c) En el cas de la rehabilitació de pous en servei, a la memòria a què fa referència la base 4.3.b cal descriure-hi la metodologia emprada i els reactius químics a aplicar per a la neteja. 4.6 En el cas que l’actuació comporti l’execució d’una nova captació d’aigües superficials dins el domini públic hidràulic, l’ens sol·licitant ha d’adjuntar el títol concessional de la captació, o una còpia de la sol·licitud de la concessió corresponent o de la modificació de les seves condicions presentada davant l’Administració hidràulica competent. No obstant això, quan aquesta sol·licitud s’hagi presentat davant de la mateixa Agència Catalana de l’Aigua, únicament cal especificar el número d’expedient de la sol·licitud de concessió o el seu número de registre d’entrada. En el supòsit que l’expedient concessional estigui en tràmit, la sol·licitud només es pot prendre en consideració si l’Administració hidràulica competent ha atorgat l’autorització d’obres corresponent o ha emès l’informe de viabilitat en sentit favorable. 4.7 En el cas que l’actuació a la qual s’adreça la inversió objecte de subvenció afecti el domini públic hidràulic, cal que compleixi les condicions establertes en el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”, que és disponible a la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua, sens perjudici del deure de sol·licitar i obtenir els títols administratius que siguin preceptius, de conformitat amb la vigent normativa. 4.8 En el cas que l’actuació consisteixi en la recuperació de captacions subterrànies fora de servei en municipis connectats a una xarxa supramunicipal d’abastament dins de l’àmbit dels sistemes de gestió Ter-Llobregat i Muga, definits en el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, la declaració responsable, inclosa a la sol·licitud, del compromís a realitzar el manteniment i conservació de la instal·lació i a acceptar el règim d’explotació coordinada que es fixi en el títol concessional.


4.9 En el cas que les inversions derivin d’actuacions que beneficien més d’un municipi, cal presentar una única sol·licitud, acompanyada, a més de la documentació justificativa esmentada en aquesta base, de l’acord dels diferents municipis relatiu al règim d’execució i de finançament de l’actuació. 4.10 En funció de l’objectiu de l’actuació a què es destina la inversió, cal que el sol·licitant també presenti la documentació següent: a) En el cas que la inversió correspongui a una actuació adreçada a resoldre problemes de qualitat que obliguin a interrompre el subministrament per manca de potabilitat del recurs, segons el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, cal aportar una o més analítiques d’aigua en xarxa dels anys 2014, 2015, 2016, 2017 o 2018, o una carta d’advertiment del Departament de Salut. b) En el cas que la inversió correspongui a una actuació adreçada a resoldre una situació documentada de desabastament per manca de recurs, cal aportar: - si s’ha produït un subministrament amb camions cisterna, els albarans justificatius del transport excepcional d’aigua per a abastament del nucli beneficiat per l’actuació. - si s’han produït restriccions temporals del servei, un certificat expedit per l’Ajuntament en què es declari el període de restricció en el subministrament d’aigua, amb una explicació de les causes. - si s’ha produït una disminució dels recursos hídrics disponibles que ha posat en greu risc l’abastament, un informe sobre la monitorització contínua del nivell piezomètric de les captacions subterrànies o dels cabals aforats en captacions superficials. També cal acreditar, en tots els casos, l’existència de comptadors en alta i en baixa en la xarxa de distribució, i un rendiment percentual de la xarxa de subministrament mínim del 60%, segons les dades reals mesurades per comptador dels cabals en alta subministrats i dels cabals en baixa enregistrats. c) En el cas que la inversió correspongui a una actuació adreçada a resoldre problemes d’estanqueïtat o estructurals d’un dipòsit de distribució que impedeixin el servei, cal adjuntar a la sol·licitud un informe detallat que acrediti la diagnosi sobre l’estat estructural del dipòsit, el detall de les fuites detectades i la seva quantificació, signat per una persona tècnica competent. d) En el cas que la inversió correspongui a una actuació adreçada a millores i rehabilitació de canonades en alta entre les captacions principals del servei i els dipòsits de distribució, cal adjuntar a la sol·licitud un informe detallat que acrediti que la captació correspon a la font principal de recurs del servei, la diagnosi sobre l’estat de la canonada, així com el nombre d’avaries realitzades amb la descripció i la inversió realitzada, signat per una persona tècnica competent. 4.11 Quan s’escaigui, també s’ha de presentar la documentació següent que acredita el compliment dels requisits per a la puntuació de la sol·licitud a què fa referència l’apartat 2 de l’annex 1 de les bases: a) En el cas que les sol·licituds prevegin justificar els punts que s’atorguen per acreditar que el municipi té promulgades ordenances municipals adreçades a l’estalvi d’aigua,


cal presentar tant l’ordenança com l’informe de seguiment del seu grau d’aplicació d’ençà de la seva entrada en vigor. b) En el cas que les sol·licituds prevegin justificar els punts que s’atorguen per acreditar el rendiment percentual de la xarxa de subministrament, d’acord amb els criteris de puntuació establerts, cal presentar les dades reals mesurades pel comptador dels cabals en alta subministrats i dels cabals en baixa consumits. c) En el cas que les sol·licituds prevegin justificar els punts que s’atorguen per acreditar que l’actuació presentada es troba programada dins d’un Pla director del servei d’abastament d’aigua, cal adjuntar el document justificatiu, si no ha estat presentat prèviament a l’Agència Catalana de l’Aigua. 4.12 La presentació de les sol·licituds implica la plena acceptació de les bases reguladores i l’autorització a l’Administració de la Generalitat per comprovar els requisits de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries amb l’Estat, amb la Generalitat de Catalunya i de les obligacions amb la Seguretat Social, establertes a la vigent normativa. 4.13 La no-presentació d’algun dels documents a què fa referència la base 4.3 o la falsedat o inexactitud dels presentats, incloses les declaracions responsables de la seva lletra e) constitueixen un motiu suficient per desestimar la sol·licitud. 5. Import i criteris de distribució 5.1 L’import de la subvenció es determina prenent en consideració la repercussió que la inversió elegible suposaria sobre les tarifes del servei d’abastament en el supòsit que aquesta inversió hagués de ser assumida íntegrament pel mateix servei, i la població del nucli beneficiat, de conformitat amb el càlcul següent: a) L’import subvencionable es determina restant de la inversió elegible un import de 300 euros per cada 1.000 m3 consumits en baixa anualment en concepte d’inversió assumida pel sol·licitant. Aquesta deducció no s’aplica ni a les actuacions adreçades a l’augment del rendiment de pous en servei mitjançant la rehabilitació, ni a les de recuperació de captacions subterrànies fora de servei, ni a les actuacions d’adequació d’embassaments en cursos fluvials, que siguin de titularitat municipal i es destinini a la captació de recursos per a la prestació del servei de subministrament d’aigua potable. L’Agència Catalana de l’Aigua pot modificar les xifres corresponents al cabal consumit en baixa si no les considera representatives, d'acord amb les dades de dotació i el consum en alta. b) L’import de la subvenció es calcula en funció de la població censada del nucli beneficiat tot aplicant els percentatges següents a l’import subvencionable obtingut del càlcul exposat a la lletra a): - 90% de l’import subvencionable quan la població censada és inferior a 500 habitants. - 75% de l’import subvencionable quan la població censada és d’entre 500 i 2.000 habitants. - 60% de l’import subvencionable quan la població censada és d’entre 2.001 i 5.000 habitants.


- 45% de l’import subvencionable quan la població censada és d’entre 5.001 i 20.000 habitants. - 30% de l’import subvencionable quan la població censada és de més 20.000 habitants. c) No obstant això, en el cas que la inversió elegible superi l’equivalent a 3.000 euros per cada 1.000 m3 consumits en baixa, els percentatges establerts a la lletra b) s’apliquen a la part de l’import subvencionable que correspon als 3.000 euros per cada 1.000 m3 consumits en baixa. A la part de l’import subvencionable que excedeixi els 3.000 euros per cada 1.000 m3 s’apliquen els percentatges següents: - 95% de l’import subvencionable quan la població censada és inferior a 500 habitants. - 90% de l’import subvencionable quan la població censada és superior o igual a 500 habitants. d) En el cas d’actuacions que beneficiïn més d’un municipi, el percentatge de subvenció es calcula de manera ponderada, en funció de la part d’inversió que correspon a cada municipi i de la seva població. e) En el cas d’inversions adreçades a l’abastament a disseminats, on no sol ser possible la distinció entre les parts dels sistemes en alta i en baixa, l’import màxim de la subvenció no pot superar el 50% de la inversió elegible. 5.2 No poden atorgar-se més de 500.000 euros per sol·licitud ni per municipi amb les següents excepcions: a) En el cas d’inversions adreçades a l’augment del rendiment de pous en servei mitjançant la rehabilitació, l’import màxim de la subvenció és de 50.000 euros per nucli. b) En el cas d’inversions adreçades a la recuperació de captacions subterrànies fora de servei, l’import màxim de la subvenció és de 300.000 euros per nucli. c) En el cas d’inversions adreçades a nuclis amb una població màxima actual superior als 10.000 habitants, considerant el total d’habitants que pernocten en el nucli en màxima ocupació, l’import màxim de la subvenció és de 50 € per habitant, tot prenent en consideració l’esmentada població màxima, i fins a un màxim de 2.000.000 euros. d) En el cas d’actuacions que tinguin per objectiu la reducció de la concentració de paràmetres químics que superin en l’aigua de consum humà els valors paramètrics de les parts A i B de l’annex I del Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, l’import màxim de la subvenció és de 4.000.000 euros. e) En el cas d’actuacions que tinguin per objectiu la reducció de la concentració de paràmetres químics que superin en l’aigua de consum humà els valors paramètrics de la part C de l’annex I i de l’annex X del Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, o la realització dels pretractaments necessaris (filtració, decantació o ETAP) dels recursos procedents de captacions d’aigües superficials, així com la protecció de les captacions superficials per preservar la qualitat de l’aigua captada i la seva adequació ambiental, l’import màxim de la subvenció és de 1.000.000 euros.


5.3 No obstant això, en funció de les disponibilitats pressupostàries, les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, les circumstàncies de la petició i el nombre de sol·licituds presentades, les subvencions es poden atorgar per un import total o parcial. 5.4 En el cas que l’ens sol·licitant hagi rebut alguna subvenció per al mateix objecte atorgada per alguna altra administració o entitat pública o privada, el percentatge subvencionable s’ha de reduir de manera que en cap cas l’import de les diferents subvencions concedides superi l’import total de la inversió a realitzar per l’ens local. 5.5 En el cas que, per causes justificades de caràcter sobrevingut no imputables a l’ens sol·licitant o per un resultat desfavorable en una captació d’aigües subterrànies, es consideri que no és possible assolir la finalitat de l’actuació objecte de subvenció i que, per tant, no és necessari prosseguir amb la seva execució, l’import de la subvenció ha de limitar-se a la part de l’actuació executada. La subvenció ha de ser revocada per la part de l’actuació no executada i, quan s’escaigui, les quantitats percebudes corresponents han de ser retornades, de conformitat amb el previst a la base 9.2. 6. Atorgament de la subvenció 6.1 Els ens locals sol·licitants poden presentar l’acord de sol·licitud i la documentació a què fa referència l’apartat 4 d’aquesta base en el termini que s’estableixi a la convocatòria que, en tot cas, comença a comptar a partir de l’endemà de la data de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6.2 Un cop examinades les sol·licituds i la documentació complementària, la Direcció de l’Àrea d’Abastament d’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua, que és l’òrgan instructor d’aquesta convocatòria, un cop vist l’informe de la comissió de valoració integrada per membres del personal del Departament de Regulació de Serveis d’Abastament de l’Àrea esmentada, formula una proposta de resolució provisional de concessió de les subvencions que conté la llista d’ens sol·licitants proposats per ser beneficiaris de les subvencions i la llista de reserva integrada per la resta d’ens que hagin assolit la puntuació mínima que preveu l’annex 1 d’aquestes bases, degudament prioritzada en funció de la puntuació obtinguda, i l’ha de notificar als ens interessats mitjançant la seva publicació al tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació substitueix la notificació individual i té els mateixos efectes. 6.3 Un cop publicada la proposta de resolució provisional, els ens proposats per ser beneficiaris han de notificar de forma telemàtica la seva acceptació en un termini màxim de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicació de l’esmentada proposta de resolució provisional al tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Un cop transcorregut aquest termini sense que a l’Agència Catalana de l’Aigua s’hagi rebut l’esmentada acceptació degudament signada per l’òrgan competent de l’ens beneficiari, s’ha d’entendre que aquest ha desistit de la sol·licitud. En aquest últim cas, en funció de la disponibilitat pressupostària que resulti dels desistiments, l’Agència pot proposar per ser beneficiaris els ens següents de la llista de reserva en funció de la puntuació, que han de manifestar la seva acceptació en un termini màxim de deu dies hàbils a comptar des de l’endemà que els sigui notificat.


6.4 Després de la finalització del termini a què fa referència l’apartat anterior d’aquesta base, i prèviament a la concessió de les subvencions, el director de l’Àrea d’Abastament d’Aigua ha de proposar al director de l’Agència Catalana de l’Aigua la inadmissió o el desistiment de les sol·licituds. La resolució d’inadmissió o desistiment es notifica als ens interessats mitjançant la seva publicació al tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació substitueix la notificació individual i té els mateixos efectes. 6.5 El director de l’Àrea d’Abastament d’Aigua, un cop vistos la proposta de resolució provisional, les acceptacions degudament signades rebudes, les comprovacions realitzades, i l’informe de la comissió de valoració, formula la proposta definitiva de concessió de les subvencions i l’eleva al director de l’Agència Catalana de l’Aigua perquè dicti la resolució definitiva i la notifiqui als ens interessats mitjançant la seva publicació al tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en un termini de sis mesos comptador a partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació substitueix la notificació individual i té els mateixos efectes. 6.6 Transcorregut el termini de sis mesos a comptar des de l’endemà de la data de publicació de la convocatòria sense que s’hagi notificat als interessats l’atorgament de les subvencions mitjançant la publicació al tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aquests poden entendre desestimada la seva sol·licitud en els termes que preveu l’article 54.2.e) de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. 6.7 Contra la inadmissió i la desestimació de la sol·licitud per part del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, en un termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la notificació, de conformitat amb l’article 123 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o bé, directament, recurs contenciós administratiu davant del corresponent jutjat contenciós administratiu en un termini de dos mesos a comptar a partir de l’endemà de la notificació, de conformitat amb els articles 45 i següents de la Llei 29/1988, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. 6.8 Les subvencions atorgades han de ser objecte d’exposició al tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i a la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb indicació del beneficiari, l’import de l’actuació corresponent, l’import considerat elegible, el percentatge subvencionat, l’import total atorgat, les finalitats de la subvenció, les anualitats i el crèdit pressupostari al qual s’hagin imputat. Aquesta mateixa informació ha de ser objecte de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en relació amb subvencions atorgades per un import superior a 3.000 euros, de conformitat amb el que preveu la base 15 de l’Acord GOV/85/2016, de 28 de juny, pel qual s’aprova la modificació del model tipus de bases reguladores aprovat per l’Acord GOV/110/2014, de 22 de juny, pel qual s’aprova el model tipus de bases reguladores dels procediments per a la concessió de subvencions en règim de competència competitiva, tramitats per l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i se n’aprova el text íntegre. 6.9 En el supòsit d’interrupcions per circumstàncies accidentals del funcionament de la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, és d’aplicació el que preveu la base


7.4 de l’Acord GOV/85/2016, de 28 de juny, pel qual s’aprova la modificació del model tipus de bases reguladores aprovat per l’Acord GOV/110/2014, de 22 de juny, pel qual s’aprova el model tipus de bases reguladores dels procediments per a la concessió de subvencions en règim de competència competitiva, tramitats per l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i se n’aprova el text íntegre. 7. Pagament 7.1 El pagament de la subvenció es realitza amb la prèvia justificació documental degudament intervinguda de la inversió corresponent, i del compliment de la normativa de contractació aplicable. Es considera despesa realitzada la justificada mitjançant certificacions d’obra i factures que tinguin el certificat de l’interventor, encara que no hagin estat efectivament pagades a l’empresa contractada. 7.2 Per tal de justificar que s’ha dut a terme la inversió objecte de subvenció, s’admet que es vagin presentant les certificacions i factures parcials d’obra degudament intervingudes durant l’execució de la corresponent actuació. Per tal de poder realitzar els pagaments corresponents a un determinat exercici, cal que el beneficiari presenti la documentació esmentada abans del 30 de novembre del dit exercici. El percentatge de l’import de la subvenció objecte de cadascun d’aquests pagaments parcials es concreta en funció de la disponibilitat pressupostària per a cada exercici dins dels límits que estableix la convocatòria. 7.3 El pagament de la subvenció ha de realitzar-se sobre la base de la despesa real executada sense que es pugui superar el percentatge sobre l’import considerat elegible ni l’import total atorgat. 7.4 En conseqüència, la modalitat de justificació de la subvenció d’aquesta línia de subvencions, de conformitat amb l’Ordre ECO/172/2015, de 3 de juny, sobre les formes de justificació de subvencions, és la modalitat de compte justificatiu amb aportació dels justificants de despesa. 8. Obligacions del beneficiari 8.1 El beneficiari resta obligat a: a) Acreditar davant l’Agència Catalana de l’Aigua que compleix els requisits i les condicions establertes en aquestes bases mitjançant l’aportació de la corresponent documentació justificativa. b) Sotmetre als seus òrgans de control la comprovació de la destinació adequada dels fons rebuts en concepte de subvenció. c) Facilitar tota la informació que li sigui requerida pels òrgans de control de l’Administració. d) Sotmetre’s a les actuacions de comprovació de l’Agència Catalana de l’Aigua, a les de control de l’activitat econòmica i financera corresponents a la Sindicatura de Comptes o a la d’altres òrgans competents d’acord amb el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, o amb altres normes.


e) Comunicar a l’Agència Catalana de l’Aigua l’obtenció de subvencions per a la mateixa finalitat, procedents de qualsevol de les administracions públiques nacionals o comunitàries, de conformitat amb el model previst a l’annex 2. f) Incloure el logotip de l’Agència Catalana de l’Aigua disponible en l’apartat d’imatge corporativa del seu web, i l’expressió “amb subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua” en tots els elements informatius, publicitaris i actes de divulgació relacionats amb l’actuació subvencionada. g) Complir les obligacions establertes als articles 90.bis i 92.bis del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, en allò que sigui aplicable, així com la resta d’obligacions contingudes a la vigent normativa en matèria de subvencions i en aquestes bases. h) Adherir-se i donar compliment al codi ètic annex a l’Acord GOV/85/2016, de 28 de juny, pel qual s’aprova la modificació del model tipus de bases reguladores aprovat per l’Acord GOV/110/2014, de 22 de juny, pel qual s’aprova el model tipus de bases reguladores dels procediments per a la concessió de subvencions en règim de competència competitiva, tramitats per l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i se n’aprova el text íntegre. i) Respectar allò previst a la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. j) En el supòsit que l’actuació objecte de subvenció consisteixi en l’execució de noves captacions o en la rehabilitació de captacions existents, informar l’Agència Catalana de l’Aigua de la concurrència dels supòsits a què fa referència la base 5.5 en el moment en què es detecti. k) Comunicar a l’Agència Catalana de l’Aigua l’adjudicació de l’execució de l’actuació i l’import resultant d’aquesta, amb la partida pressupostària on es consigna la inversió. Quan s’hagin fet subcontractacions per a l’execució de les actuacions subvencionades i l’import de la despesa subvencionable superi els llindars establerts a la normativa de contractes públics per a la contractació menor, s’han de sol·licitar com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contracció del compromís per a l’execució de l’obra, la prestació del servei o el lliurament del bé, tret que per les seves característiques especials no hi hagi en el mercat suficient nombre d’entitats que els realitzin, prestin o subministrin. l) Conservar els documents justificatius de l’aplicació dels fons rebuts, inclosos els documents electrònics, mentre puguin ser objecte de les actuacions de comprovació i control. m) En el cas que les actuacions objecte de subvenció es realitzin a l’àmbit territorial d’espais naturals protegits, complir els tràmits ambientals que determina la normativa vigent. 8.2 En la fase de justificació de la inversió, de conformitat amb l’article 4.3 de l’Ordre ECO/172/2015, de 3 de juny, sobre les formes de justificació de subvencions, el beneficiari resta obligat a:


a) Presentar una memòria econòmica sobre el cost de les activitats realitzades, on consti: a.1 Una relació classificada de despeses de l’activitat, amb identificació del creditor, número de la factura o document de valor probatori equivalent en el tràfic jurídic mercantil, l’import i la data d’emissió. a.2 Les factures o els documents de valor probatori equivalent en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa en el format i característiques exigits per la vigent legislació per ser considerats com a documents electrònics amb validesa. Els justificants han de correspondre a les despeses realitzades dins de l’àmbit temporal establert a la base 1.5, i han de contenir tots els requisits que disposa la normativa vigent. a.3 Certificat de la Secretaria de l’ens local, elaborat segons el model de l’annex 2 d’aquestes bases, que acrediti el compliment de la normativa contractual vigent dels treballs objecte de la subvenció per garantir els principis de lliure concurrència, publicitat i transparència dels procediments, així com d’igualtat de tracte, i, quan s’escaigui, els pressupostos a què fa referència l’article 31.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. b) Comunicar a l’Agència Catalana de l’Aigua l’adjudicació de les obres, l’import resultant d’aquesta, amb la partida pressupostaria on es consigna l’actuació, i la memòria o projecte constructiu de les obres adjudicades en format digital, així com informar-ne de la data d’inici. c) Posar a disposició de l’Agència Catalana de l’Aigua en format digital totes les certificacions, relacions valorades, informes de la direcció dels treballs, còpia de l’acta de comprovació del replanteig i de l’acta de recepció de les obres, còpia de les factures d’assistències tècniques, si s’escau, així com qualsevol altra documentació relativa a l’execució de les actuacions. d) Disposar a totes les captacions del nucli beneficiat d’un comptador en alta en servei, o que s’hi instal·li amb l’actuació. e) Si l’actuació comporta l’execució, rehabilitació o recuperació d’una captació d’aigües subterrànies, cal instal·lar, sempre que tècnicament sigui possible, un sistema de mesura del nivell piezomètric de la captació, i comunicar a l’Agència el sistema de mesura emprat. f) En el supòsit que l’actuació consisteixi en la rehabilitació d’un pou, cal aportar en format digital: - Informe d’assaig de bombament previ i posterior al tractament. - Informe d’inspecció inicial i final de l’estat de la canonada i la reixeta del pou. - Memòria descriptiva del tractament mecànic i/o químic aplicat per a la neteja. g) En el supòsit que l’actuació consisteixi en la recuperació d’una captació, cal aportar en format digital: - Informe d’assaig de bombament


- Analítiques de qualitat de l’aigua captada. h) Presentar tota la documentació justificativa i acreditativa abans de la finalització del termini establert a la base 1.5. i) Dur a terme l’activitat subvencionada d’acord amb el projecte presentat. Els canvis no comunicats i que no hagin estat acceptats de manera expressa poden donar lloc a la revocació total o parcial de la subvenció. 9. Revocació 9.1 Són causes de revocació total de la subvenció: a) L’obtenció de la subvenció sense complir les condicions necessàries. b) L’incompliment de l’obligació del beneficiari de facilitar tota la informació que li sigui requerida pels òrgans de control de comptes i l’obstrucció de les actuacions de control o la resistència a permetre-les de manera que s’impedeixi comprovar l’acreditació d’haver realitzat l’objecte de la subvenció. c) La no-execució de l’actuació per a la qual s’ha sol·licitada, amb l’excepció del que preveu la base 5.5 en relació amb l’execució parcial de l’actuació per causes justificades de caràcter sobrevingut no imputables a l’ens sol·licitant o per un resultat desfavorable en una captació d’aigües subterrànies. d) L’incompliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció, totalment o parcialment, per haver destinat les quantitats percebudes a finalitats diferents. e) En el supòsit previst a la lletra d) de la base 1.1., la manca d’acreditació formal de l’assumpció del servei municipal de subministrament abans de sis mesos a comptar des de l’endemà de la data de finalització del període de justificació previst a la base 1.5. f) La inexactitud o falsedat de les declaracions responsables a què fa referència la base 4.3.e.). g) L’incompliment de les obligacions establertes als articles 90.bis i 92.bis del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, en allò que sigui aplicable, així com la resta d’obligacions contingudes a la vigent normativa en matèria de subvencions i en aquestes bases. h) L’incompliment del que estableix la lletra h) de la base 8.2 en els termes de la base 9.2.a). i) El supòsit de manca d’execució i justificació de la despesa a què fa referència la lletra a) de l’apartat següent. 9.2 Són causes de revocació parcial de la subvenció: a) L’incompliment de l’obligació de justificació de la despesa executada en el període previst en la base 1.5. La part de la despesa executada fora d’aquest període no és


objecte de subvenció. A més a més, en cas que l’actuació no es finalitzi i es justifiqui totalment abans de sis mesos a comptar des de la finalització del període de justificació previst, la revocació de la subvenció és total. b) En el cas que l’ens sol·licitant hagi rebut alguna subvenció pel mateix objecte atorgada per alguna altra administració o entitat pública o privada i, com a conseqüència d’aquest fet, hagi percebut un excés en relació amb el cost real de l’actuació, es revoca la subvenció pel dit excés. c) En el cas que l’import final de la inversió corresponent a l’actuació resulti inferior a l’import de la subvenció, i com a conseqüència d’aquest fet, l’ens sol·licitant hagi percebut un excés en relació amb el cost real de l’actuació, la subvenció es revoca per l’excés. d) Els canvis en l’execució que no hagin estat comunicats i acceptats de manera expressa. e) En el supòsit a què fa referència la base 5.5, la subvenció es revoca per la part de la despesa no executada. 9.3 La revocació de la subvenció dona lloc a l’obligació del beneficiari de retornar les quantitats percebudes incrementades amb l’interès legal corresponent. 9.4 El procediment de revocació és el que estableix l’article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre. 10. Règim jurídic En tot el que no preveuen aquestes bases o la convocatòria és d’aplicació el que preveuen el capítol IX del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre; la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i el seu Reglament, aprovat pel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, i l’Ordre ECO/172/2015, de 3 de juny, sobre les formes de justificació de les subvencions. 11. Protecció de dades En el cas que l’objecte de la subvenció inclogui el tractament de dades de caràcter personal, els beneficiaris han de complir la normativa corresponent, tot adoptant i implementant les mesures de seguretat previstes al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) (DOUE 4.5.2016). Annex 1 de les bases Criteris de valoració 1. Criteris de puntuació dels diferents tipus d’actuacions en funció dels objectius a assolir:


1.1 Puntuació d’actuacions orientades a resoldre problemes associats a la qualitat de l’aigua (no acumulables entre si). a) Actuacions que tinguin per objectiu la reducció de la concentració de paràmetres químics que superin en l’aigua de consum humà els valors paramètrics de la part B de l’annex I del Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà: 90 punts. b) Actuacions que tinguin per objectiu la reducció dels paràmetres microbiològics que superin en l’aigua de consum humà els valors paramètrics de la part A de l’annex I del Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà: 80 punts. c) Actuacions que tinguin per objectiu els pretractaments necessaris (filtració, decantació o ETAP) quan es capten aigües superficials, així com la protecció de les captacions superficials per preservar la qualitat de l’aigua captada i la seva adequació ambiental: 75 punts. d) Actuacions que tinguin per objectiu la reducció de la concentració de paràmetres químics indicadors que superin en l’aigua de consum humà els valors paramètrics de la part C de l’annex I i de l’annex X del Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà: 70 punts. 1.2 Puntuació d’actuacions orientades a resoldre problemes associats amb la manca d’infraestructures (no acumulables entre si). a) Actuacions que tinguin per objectiu resoldre una situació documentada de desabastament per manca de recurs, acreditant el control majoritari dels consums en alta i en baixa, i un rendiment percentual superior al 60% de la xarxa de subministrament. No s’inclouen manques de recurs per problemes de qualitat que ja hagin estat puntuades segons l’apartat anterior: 65 punts. b) Actuacions en alta necessàries perquè l’Ajuntament pugui assumir el servei de subministrament d’aigua en els nuclis urbans que actualment disposen d’una xarxa de subministrament no gestionada per l’Ajuntament: 55 punts. c) Actuacions que tinguin per objectiu resoldre la manca de garantia de recurs: 50 punts. d) Millores i rehabilitació de canonades en alta entre la captació principal del servei i el dipòsit de distribució, quan es tractin de canonades de fibrociment o altres materials que estiguin en un molt mal estat acreditat degudament: 35 punts. e) Ampliació de la capacitat de regulació en nuclis que disposin d’un volum d’emmagatzematge insuficient, així com l’adequació dels dipòsits per tal de complir el que disposa el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua per a consum humà, o bé la solució de problemes d’estanqueïtat o estructurals degudament acreditats que impedeixin el servei del dipòsit: 30 punts.


f) Millores i rehabilitació de canonades en alta entre les captacions i els dipòsits de distribució diferents de les previstes a l’apartat d), quan es tractin de canonades de fibrociment o altres materials que estiguin en un molt mal estat acreditat degudament: 25 punts. g) Abastament a nuclis disseminats reconeguts en el Nomencat de l’IDESCAT: 20 punts. 1.3 Puntuació d’actuacions d’adequació d’embassaments en cursos fluvials que siguin de titularitat municipal i que es destinin a la captació d’aigua per a la prestació del servei de subministrament d’aigua potable: 85 punts. 1.4 Puntuació d’actuacions orientades a la millora de les captacions subterrànies (no acumulables entre si). a) Actuacions que tinguin per objectiu l’augment del rendiment de pous en servei mitjançant la rehabilitació i/o el control dels nivell piezomètrics: 70 punts. b) Actuacions que tinguin per objectiu la recuperació de captacions subterrànies fora de servei en municipis connectats a una xarxa supramunicipal d’abastament: 60 punts. 2 Altres elements de valoració acumulables als anteriors a) L’ens sol·licitant pot acreditar, tenint en compte els cabals efectivament enregistrats, que compleix els percentatges de rendiment de la xarxa de subministrament d’aigua que s’estableixen a continuació: 10 punts. - Municipis amb menys de 2.000 habitants de població censada: rendiment superior al 70%. - Municipis d’entre 2.000 i 10.000 habitants de població censada: rendiment superior al 75%. - Municipis de més de 10.000 habitants de població censada: rendiment superior al 80%. b) Disposar d’ordenances municipals dirigides a l’estalvi d’aigua: 2 punts. El sol·licitant ha de presentar tant l’ordenança com l’informe de seguiment del seu grau d’aplicació d’ençà de la seva entrada en vigor. c) Actuacions en comarques i municipis de muntanya, d’acord amb la relació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. (http://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/politica_de_muntanya/territoris_de_muntanya/): 8 punts. d) Actuacions programades en un Pla director del servei d’abastament d’aigua actualitzat: 5 punts. e) Actuacions que beneficiïn més d’un municipi: 6 punts. 3 Regles d’aplicació


La puntuació mínima que ha d’assolir una actuació per tal de poder-la escollir com a beneficiària o incloure-la a la llista de reserva és de 20 punts. L’ens local pot sol·licitar una subvenció per a l’execució d’una actuació que s’adreci a assolir més d’un dels objectius indicats a l’apartat 1. En aquests casos, la sol·licitud es puntua de la manera següent: - No es pot acumular la puntuació corresponent als criteris previstos dins d’un mateix subapartat. En cas de dubte o si l’actuació per la qual se sol·licita la subvenció s’adreça a assolir simultàniament més d’un dels objectius dins d’un mateix subapartat (dins del 1.1, dins del 1.2, dins del 1.3 o dins de l’1.4), la sol·licitud rep la puntuació que resulti més favorable de la prevista per a cadascun dels objectius. - Sí que es pot acumular la puntuació corresponent a criteris previstos en diferents subapartats. Els criteris de valoració de l’apartat 2 són acumulables a la puntació prevista en l’apartat 1. En el cas d’actuacions que beneficien més d’un ajuntament, la puntuació es determina de manera ponderada, en funció de puntuació obtinguda de l’aplicació dels criteris de valoració a cada municipi i de la seva població. 4 Criteris de desempat En cas d’empat en la puntuació obtinguda entre diferents sol·licituds per a actuacions que s’adrecin als objectius dels subapartats 1.1, 1.2 i 1.3, el criteri de desempat és la relació entre la inversió elegible respecte als habitants beneficiats: es prioritzen les actuacions que beneficien més habitants per euro invertit. En cas d’empat entre diferents sol·licituds per a actuacions que s’adrecin exclusivament als objectius del subapartat 1.4, el criteri de desempat és la relació entre la inversió elegible i el cabal extraïble a recuperar: es prioritzen les actuacions que recuperin més cabal per euro invertit. Finalment, en cas d’empat entre una sol·licitud per a una actuació adreçada als objectius dels subapartats 1.1, 1.2 i 1.3, i una sol·licitud per a una actuació adreçada als objectius del subapartat 1.4, s’ha de prioritzar la primera. Annex 2 de les bases Models de certificats a) Model de certificat d’intervenció per a justificació de la inversió El senyor/La senyora (nom i cognoms), com a interventor/a de (nom de l’Administració actuant), Certifico: Que en relació amb l’actuació (títol de l’actuació), per aquest document s’acrediten despeses corresponents a la certificació núm. (núm. de certificació), amb un import de


(import de la certificació –amb dos decimals i especificació de l’IVA–), i que hi ha consignació pressupostària per respondre a la despesa a la partida número (núm. de partida municipal). I perquè així consti, lliuro el present certificat amb el vistiplau del/de la senyor/a alcalde/essa/president/a a (data). Interventor/a (signatura i segell) b) Model de certificat d’existència d’altres ajuts per al finançament de l’actuació El senyor/La senyora (nom i cognoms), com a interventor/a de (nom de l’Administració actuant), Certifico: Que es disposa d’un ajut concedit per (nom de l’Administració) per un import atorgat de (import de l’ajut–amb dos decimals i especificació de l’IVA–). I perquè així consti, lliuro el present certificat amb el vistiplau del/de la senyor/a alcalde/essa/president/a a (data). Interventor/a (signatura i segell) c) Model de certificat de justificació de la contractació de l’actuació El senyor/La senyora (nom i cognoms), com a secretari/secretària de (nom de l’Administració actuant), Certifico: Que s’ha contractat l’execució de l’actuació (títol de l’actuació) mitjançant acord/resolució de data (data) a l’empresa (nom de l’empresa) per un import de (import de la contractació–amb dos decimals i especificació de l’IVA–). Que el procés de contractació i licitació de les obres corresponents a l’actuació (títol de l’actuació) han seguit les prescripcions de la normativa contractual vigent. I perquè així consti, lliuro el present certificat amb el vistiplau del/de la senyor/a alcalde/essa/president/a a (data). Secretari/Secretària (signatura i segell)

En el torn de paraules, el Sr. Pérez Herrero pregunta si és possible afegir una altra línia de subvencions o venen condicionades per un pla estratègic de subvencions. Respon el secretari del Consell indicant que la proposta de bases és modificable, però que hi ha una tramitació


prèvia a l’aprovació pel Consell que inclou un informe jurídic preceptiu. El Sr. Pérez Herrero manifesta la seva intenció de no retardar l’aprovació de les bases i anuncia que faran una proposta d’addició per a les properes bases que s’aprovin. Pregunta també si en el procediment d’atorgament de les subvencions pot intervenir la concessionària del servei aportant la part no subvencionada a càrrec de l’entitat local. El vicepresident respon, tornant a la primera qüestió, que cada vegada que s’han aprovat unes bases de subvencions s’han anat adaptant i ampliant en funció de les realitats que amen veient. Quant al cofinançament per la concessionària, el vicepresident respon que ja s’està fent: la subvenció s’atorga al titular del servei però la part que ha d’aportar la pot obtenir d’una subvenció de la Diputació, del seu propi crèdit o de la concessionària. Això forma part de l’autogovern de cada entitat local. El Sr. Pinyol abandona la sessió a les 17:15 hores i delega el seu vot en el president. La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i de les conselleres presents. 7. Proposta d’acord del Consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua formulada pel Consell de xarxa Ter-Llobregat pel qual es resol el recurs de reposició interposat per ATLL concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA contra l’acord del Consell d’administració de 18 de desembre de 2018 El vicepresident presenta al Consell la següent proposta d’acord:

PROPOSTA D’ACORD DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA PEL QUAL ES RESOL EL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER ATLL CONCESSIONÀRIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SA CONTRA L’ACORD DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE 18 DE DESEMBRE DE 2018 Antecedents 1. El 18 de desembre de 2018 el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l'Aigua, en la sessió número 198, va acordar denegar la revisió ordinària anual de la tarifa per a l’exercici 2019 d’acord amb les clàusules 19 i 22.1 del Plec de clàusules administratives del contracte de gestió d’abastament d’aigua de la xarxa Ter-Llobregat presentada per ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA. 2. El 4 de febrer de 2019 ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA va presentar recurs de reposició contra l’esmentat Acord del Consell d’Administració de 18 de desembre de 2018 pel qual es va denegar la revisió ordinària anual de la tarifa per l’any 2019 del servei de proveïment d’aigua en alta Ter-Llobregat, en el qual es sol·licita que acordi suspendre el termini màxim per resoldre el recurs fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la constitucionalitat del Decret llei 4/2018 i que estimi el recurs, anul·li l’acord i aprovi la revisió tarifària sol·licitada. 3. El recurrent formula bàsicament les següents al·legacions: - Que es denega la revisió orinaria anual de la tarifa per l’exercici 2019 en aplicació del Decret llei 4/2018, de 17 de juliol, pel qual s’assumeix la gestió directa del servei d’abastament d’aigua a poblacions per mitjà de les instal·lacions de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat de titularitat de la Generalitat de Catalunya i es crea l’Ens


d’Abastament Ter-Llobregat, el qual no supera el triple cànon de constitucionalitat - raonabilitat, proporcionalitat i adequació - que exigeix la jurisprudència constitucional. Tampoc compleix amb els requisits d’extraordinària i urgent necessitat que són exigits per dictar decrets llei. - Que coneix que el Consell d’Administració de l’Agència no és competent per analitzar la validesa o constitucionalitat de disposicions amb rang de llei ni per sotmetre aquesta qüestió als òrgans competents a aquests efectes, per la qual cosa no pot entrar a examinar els motius d’inconstitucionalitat al·legats. - Que en virtut de la causa de suspensió prevista a l’article 22.1.g) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques es sol·licita la suspensió del termini màxim per a resoldre aquest recurs fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la validesa d’aquesta disposició, atès que és intenció d’ATLL Concessionària sol·licitar als òrgans judicials el plantejament de la corresponent qüestió d’inconstitucionalitat. - Que és aplicable la causa de suspensió prevista a l’article 22.1.g) de la Llei 39/2015 perquè és necessari un previ pronunciament del Tribunal Constitucional sobre el Decret llei 4/2018 atès que l’acord impugnat es limita a confirmar el que declara el Decret llei. Fonaments de dret 1. L’article 18.1, j) dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua, aprovats pel Decret 86/2009, de 2 de juny, atribueix a Consell de Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat elevar a l’òrgan competent de la Generalitat la proposta de tarifes a aplicar, que d’acord amb l’article 31.3 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, és el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua. 2. D’acord amb el que disposa l’article 4.1 a) i l’article 123 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, el recurs presentat contra l’acte administratiu esmentat en el primer antecedent de fet ha estat interposat per qui ostenta la legitimació activa, dins del termini establert. 3. L’article 22.1.g) de la Llei 39/2015 estableix que el transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució es pot suspendre quan per resoldre el procediment sigui indispensable obtenir un pronunciament previ per part d’un òrgan jurisdiccional, des del moment en què se sol·licita, fet que s’ha de comunicar als interessats, fins que l’Administració en tingui constància, fet que també se’ls ha de comunicar. Com a primera qüestió s’ha de constatar que el Decret Llei 4/2018 és dret vigent i dret aplicable, i no hi ha cap procediment judicial en tràmit en què es qüestioni aquest punt de partida. Cal tenir en compte que encara que ATLL Concessionària manifesti que té la intenció de sol·licitar als òrgans judicials el plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat, la qüestió d’inconstitucionalitat només pot ser promoguda, d’ofici o a instancia de part, pels Jutges i Tribunals i només han de fer-ho quan considerin que una norma amb rang de llei aplicable al procés que coneixen i quan de la seva validesa en depèn la decisió que han d’adoptar pot ser contrària a la Constitució, per la qual cosa el seu plantejament és avui una dada incerta. Per tant, no es dona el supòsit de fet de l’art. 22.1, g) de la Llei 39/2015 perquè davant un supòsit d’aplicació d’una norma vigent l’Administració no pot fer una altra cosa que aplicar-la.


Un segon aspecte a tenir en compte és que la denegació de la sol·licitud de l’empresa recurrent d’aprovar una revisió de la tarifa del servei per al 2019, es va adoptar, efectivament, perquè el Decret llei 4/2018 fixa una data màxima per a l’entrada en funcionament de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat ATL, però no es pot deixar de banda que la prestació del servei s’estava duent a terme en aquell moment no en execució del contracte sinó de la decisió de l’òrgan de contractació de continuar transitòriament els seus efectes. En efecte, el 4 de juny de 2018, l’òrgan de contractació va dictar una resolució per la qual es prenia coneixement de la fermesa de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 22 de juny de 2015 que anul·la l’acord d’adjudicació del contracte de “Gestió del servei d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat” i, en conseqüència, d’acord amb l’art. 35.1 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP), va declarar que el contracte de gestió adjudicat a ATLL Concessionària havia quedat anul·lat en aquella data, i va disposar, per aplicació de l’art. 35.3 del TRLCSP, la continuació dels efectes del contracte sota les mateixes clàusules. Aquesta continuació ha arribat a la seva fi amb un acte administratiu posterior a l’acte impugnat, la resolució de l’òrgan de contractació de 20 de desembre de 2018 por la que es declara la finalització de la prestació efectiva del servei d’abastament d’aigua en alta mitjançant la xarxa Ter Llobregat el 31 de desembre de 2018. Aquesta resolució produeix efectes atès que tant la interlocutòria de 28 de desembre de 2018 com la interlocutòria de 6 de febrer de 2019 de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutgen la mesura cautelar de suspensió de la resolució impugnada plantejada per la recurrent. Per tant, el cessament de la prestació del servei per part d’ATLL Concessionària s’ha produït de manera efectiva per la resolució de 20 de desembre de 2018, posterior a l’acord impugnat, que té en compte el termini fixat pel Decret Llei 4/2018. Si no es pot atendre la sol·licitud d’ATLL Concessionària de què s’aprovi una tarifa del servei per al 2019 és perquè l’òrgan de contractació ha resolt posar fi a la continuació transitòria del contracte amb efectes de 31 de desembre de 2018, fet que fa innecessària l’aprovació d’una tarifa per a un període temporal posterior no emparat ni pel contracte ni per la continuació posterior. 4. Respecte la segona petició d’ATLL Concessionària relativa a què s’estimi el recurs i s’anul·li l’acord impugnat, la recurrent es fonamenta exclusivament en la inconstitucionalitat del Decret llei 4/2018, per la qual cosa pels mateixos arguments exposats anteriorment procedeix la seva desestimació. En conseqüència, el Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat, en virtut de l’acord adoptat en la sessió de data 26 de febrer de 2019, proposa al Consell d’Administració l’adopció del següent ACORD: 1.- Denegar la petició de suspensió presentada per ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA del termini màxim per a resoldre el recurs de reposició. 2.- Desestimar el recurs de reposició interposat per ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA contra l’Acord del Consell d’Administració de 18 de desembre de 2018.


Contra aquest Acord, que és ferm en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la recepció de la seva notificació davant els Jutjats Contenciosos Administratius, de conformitat amb el que disposen els articles 8, 14.1, 25 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de qualsevol altre recurs que sigui procedent.

El secretari informa que s’ha detectat un error de transcripció en la versió de la proposta d’acord tramesa electrònicament a les persones membres del Consell que afecta la data de l’acord impugnat, i que s’ha posat a disposició de les persones assistents una versió corregida en la carpeta lliurada en aquesta sessió, versió que és la que es sotmet a votació. La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i de les conselleres presents. 8. Proposta d’acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual es resol el recurs de reposició interposat per la Comunitat de Regants de la Dreta del Riu Llobregat contra la Resolució de 28 de maig de 2018 d’aprovació de la modificació dels Estatuts de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat El vicepresident presenta al Consell la següent proposta d’acord:

PROPOSTA D’ACORD DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ PEL QUAL ES RESOL EL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER LA COMUNITAT DE REGANTS DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT CONTRA LA RESOLUCIÓ DE 28 DE MAIG DE 2018 D’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DE LA COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT Vist el recurs de reposició interposat el 9 de juliol de 2018 per LA COMUNITAT DE REGANTS DEL CANAL DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT, contra la resolució del Director de l'Agència Catalana de l'Aigua de 28 de maig de 2018 p.d. del Consell d’Administració de l’ACA (Resolució TES/2910/2014, de 17 de desembre. DOGC 6781 de 2.1.2015) que resol aprovar administrativament la modificació dels Estatuts de la COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT (CUADLL). Antecedents de fet Primer.- En data 28 de maig de 2018 el Director de l’Agència Catalana de l'Aigua, per delegació del Consell d’Administració, va dictar la resolució a dalt assenyalada la qual es va notificar formalment a la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Riu Llobregat el 8 de juny de 2018 (en endavant Comunitat de Regants). Segon.- El 9 de juliol de 2018 la recurrent interposà recurs potestatiu de reposició contra l'anterior resolució en el qual sol·licita que es resolgui el recurs d’acord amb els termes que s’exposen en el cos del mateix. Tercer.- La recurrent, en el seu escrit de recurs i en defensa de les seves peticions, formula bàsicament les següents al·legacions:


1. En relació a la naturalesa jurídica de les Comunitats d’Usuaris, segons l’article 74.1 del TRLA la seva pertinença és obligatòria, exerceixen funcions públiques i dicten actes administratius en exercici de les seves funcions públiques. En tant que administració corporativa, les Comunitats han de motivar els seus actes dictats en exercici de les seves competències administratives. Per tant, la motivació o justificació de la modificació dels estatuts ha de venir recollida, segons diuen els estatuts vigents en el moment de dur-se a terme la Junta, en la convocatòria i en tot cas s’haurà de recollir en l’acord de l’òrgan competent que hagi promogut la modificació i que, a més, hagi convocat a la Junta per a la seva votació i això no s’ha complert.

2. El 29 de novembre de 2017 es va celebrar la Junta General ordinària i també

la extraordinària, en la qual, només figurava com a ordre del dia, la modificació dels Estatuts de la COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT (CUADLL). En aquesta Junta General Extraordinària es va acordar la modificació dels estatuts, la qual té com a conseqüència principal l’exclusió de l’àmbit de la mateixa dels aprofitaments d’aigües superficials, sense cap mena de justificació tècnica i/o econòmica que ho suportés.

3. En l’escrit d’al·legacions que la recurrent ja va presentar en el seu moment, es

van exposar tot un seguit de consideracions al respecte sobre la necessària pertinença de les concessions d’aigües superficials en el sí de la CUADLL, ja que es considerava que és un dels principis bàsics de la gestió hidrològica, si es vol ajudar a protegir de forma íntegra els sistemes hidrològics. Així mateix, aquest principi adquireix sentit en molts dels diversos àmbits hidrològics en que es produeix algun tipus de relació entre aigües superficials i aigües subterrànies, com és el cas.

4. Així mateix, al·lega que com a conseqüència de l’aprovació d’aquesta

modificació d’Estatuts, la Comunitat recurrent no podrà formar part de la COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT.

Com que no s’ha donat cap mena de justificació del motiu d’aquesta modificació, per part de la CUADLL de treure del seu àmbit les aigües superficials, la Comunitat de Regants no ha pogut contradir-la. Aquest fet ha produït una aparença de desviació de poder, consistent en el fet d’evitar dolosament la possibilitat de l’entrada de la Comunitat de Regants, a través de la modificació especifica dels Estatuts de la CUADLL en el moment precís i consecutiu de la sol·licitud d’entrada a la CUADLL de la Comunitat recurrent.

5. També al·leguen tot un seguit de consideracions sobre la necessària pertinença de les concessions d’aigües superficials en el sí de la Comunitat que es relacionen a l’escrit de recurs i que es poden resumir en: (1) ús i regulació conjunta de les aigües superficials i subterrànies en un cas tan paradigmàtic com és el tram final i delta del Llobregat, (2) la relació entre la dinàmica hidrològica superficial i el flux subterrani adquireix protagonisme major quan es tracta de fixar criteris de protecció dels aqüífers, (3) els elements superficials de l’aqüífer són determinants per assolir alguns dels aspectes claus de la gestió hidrològica, (4) aquests elements superficials també poden


ser l’origen d’un augment dels riscos d’afecció sobre les aigües subterrànies, (5) una de les vies per incorporar aquests elements hidrològics superficials i controla la seva incidència sobre l’aqüífer, és considerar la inclusió d’aquests elements dins l’estructura d’entitats ja existents, (6) s’exclou d ela gestió de l’aqüífer una part fonamental de l’ús de l’aigua del Llobregat com ara la captació d’aigües superficials d’SGAB.

6. A més, i tal com ja han expressat reiterativament, a la convocatòria de la Junta

General no es van especificar altres detalls que l’ordre del dia, entre aquells detalls, figurava pel que fa a la “extraordinària” la simple notificació de la modificació dels Estatuts de la CUADLL, sense tenir en compte que l’article 12 dels seus Estatuts disposa que les sessions de la Junta General Extraordinària hauran de ser convocades de forma motivada, cosa que no es va fer.

7. A la Junta General Extraordinària finalment es va aprovar la modificació dels

Estatuts, sense tenir, tampoc present, que segons l’article 5è dels seus Estatuts, l’objecte de la Comunitat és resoldre els problemes derivats de la sobreexplotació, la contaminació i la intrusió marina tant, en les aigües superficials com en les subterrànies compreses en el territori de la CUADLL i cap d’aquestes finalitats va ser mínimament argüida en la justificació de la modificació dels estatuts.

També al·leguen que l’article 16 dels seus Estatuts preveu una majoria precisa per a la validesa de l’acord, consistent en la majoria dels vots de la comunitat, respecte del total del cens d’usuaris, cosa que haurà d’acreditar degudament la CUADLL.

8. No s’ha motivat prou en la Resolució recorreguda la desestimació de les al·legacions presentades, per això, no s’ha pogut saber quines són les raons per les quals l’ACA no ha considerat preceptius els motius pels quals la Comunitat de Regants no considera adient la modificació dels Estatuts de la CUADLL.

L’ACA l’únic que ha fet és fer-se seus els arguments de la CUADLL, arguments que, a més a més, es veu que formen part d’un escrit, del qual, la Comunitat de Regants no ha tingut accés. D’aquesta manera, l’ACA fa una evident deixadesa de les seves funcions com a administració hidràulica de Catalunya, incomplint clarament el que prescriu l’article 8 del Decret legislatiu 2/2003, de 4 novembre del TRLMAC.

9. Per últim, la recurrent considera que com l’aprovació administrativa de la modificació dels Estatuts s’ha dut a terme amb l’incompliment flagrant de les disposicions legals i estatutàries aplicables, seria d’aplicació el que disposa l’article 81 del TRLA al respecte del supòsit de denegació de l’aprovació dels estatuts de la Comunitat d’Usuaris i per tant, seria preceptiu que l’ACA remeti l’expedient a la Comissió Jurídica Assessora per tal que emeti l’oportú dictamen.

Quart.- El 14 de novembre de 2018 es dona tràmit d’audiència del recurs presentat a la CUADLL, la qual, presenta, el 28 de novembre de 2018 escrit d’al·legacions oposant-se a les argumentacions esgrimides per la Comunitat de Regants recurrent. Aquestes


al·legacions són bàsicament, la manca d’acreditació de l’acord de govern de la Comunitat de Regants per la interposició del recurs de reposició, la improcedència de la condició de part interessada de la Comunitat de Regants, que no va existir petició formal de pertànyer a la CUADLL per part de la Comunitat de Regants, la reiteració en la fermesa de l’acord d’aprovació dels estatuts per manca de recurs en temps i forma i conseqüentment frau de llei per la seva impugnació ara, que no existeix obligació de motivar la convocatòria, s’ha justificat la participació de la majoria establerta per modificar els estatuts, justifica que la CUADLL sempre s’ha dedicat exclusivament a la gestió de les aigües subterrànies, entén que la Resolució que aprova administrativament la modificació dels Estatuts al estimar i fer seves les al·legacions que la CUADLL va formular en via administrativa, implica que no hi ha cap buit en la motivació de la mateixa, així mateix afirma que jurídicament és impossible la integració automàtica de la Comunitat de Regants a la CUADL i finalment entenen que no procedeix realitzar cap remissió de l’expedient a la Comissió Jurídica Assessora, en tant en quant tal i com reconeix la pròpia Resolució d’aprovació de la modificació dels Estatuts, no s’ha vulnerat cap precepte normatiu o estatutari. Cinquè.- El 9 de gener de 2019 es sol·licita a la recurrent que acrediti l’autorització de interposar recurs de reposició de l’Òrgan de Govern de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del Riu Llobregat, i el 18 de gener de 2019 té entrada al registre general de l’Agència Catalana de l’Aigua el certificat conforme la Junta de Govern el 27 de juny de 2018 va acordar la interposició del recurs de reposició contra la Resolució d’aprovació administrativa de la modificació del Estatuts de la CUADLL. Fonaments de dret Primer.- La competència per resoldre aquest recurs correspon al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l'Aigua d’acord amb l’article 123 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i l’article 11.7 f) del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre. Segon.- En la tramitació de l’expedient objecte de recurs, s’ha seguit el procediment normativament establert d’acord amb el Text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol (TRLA); el Reglament de domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril (RDPH); el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre; la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (PACAP) i la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Tercer.- D’acord amb el que disposa l’article 4.1 a) i els articles 112.1, 115, 123 i 124, en relació amb l’article 114, tots de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, el recurs presentat contra els actes administratius esmentats en el primer antecedent de fet ha estat interposat per qui ostenta la legitimació activa, dins del termini establert i en forma, motiu pel qual és procedent la seva admissió. Quart.- Una vegada s’ha complimentat per part de la recurrent el requeriment sobre l’autorització de la Junta de Govern per tal de presentar recurs, passarem a analitzar les al·legacions del recurs presentat.


Primer de tot i com a qüestió prèvia, haurem d’analitzar l’al·legació presentada per la CUADLL al recurs de reposició en el seu tràmit d’audiència, segons la qual, la Comunitat de Regants no pot ser part interessada en l’expedient de modificació dels Estatuts de la CUADLL, ja que no compleix cap dels requisits exigits per l’article 4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del PACAP, perquè no han promogut la petició de modificació dels Estatuts de la CUADLL, no tenen drets ni interessos que puguin ser afectats, ja que es tracta de la modificació d’uns estatuts d’una Comunitat de la qual la recurrent no és membre, cap Llei els reconeix com associació ni organització representativa titular d’interessos col·lectius ni són successors de cap titular de drets. No podem estar d’acord amb aquesta al·legació, la Comunitat de Regants té drets que poden ser afectats per la decisió adoptada respecte la modificació dels Estatuts de la CUADLL, atès que aquesta modificació implica que amb l’eliminació de les aigües superficials dins de l’àmbit de la CUADLL, la recurrent ja no pot optar a pertànyer a la CUADLL, i en conseqüència es compleix el que assenyala l’article 4. b) de la Llei 39/2015 d’1 d’octubre de PACAP. Per tant, tal com ja es reconeixia a l’escrit de la cap de la Unitat de Gestió de Concessions de l’ACA s’ha de reconèixer la condició d’interessada a la COMUNITAT DE REGANTS DEL CANAL DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT. Cinquè.- Abans d’entrar a analitzar les al·legacions de la recurrent, cal tenir en compte que la CUADLL es va constituir en compliment del què disposa l’article 87 del TRLA segons el qual els usuaris d’una mateixa unitat hidrogeològica o d’un mateix aqüífer estan obligats, a requeriment de l’organisme de conca, a constituir una comunitat d’usuaris, i correspon a aquest organisme, a instància de part o d’ofici, determinar-ne els límits i establir el sistema d’utilització conjunta de les aigües. Així mateix, l’article 2 del Decret 328/1988, 11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, estableix que tots els titulars d'aprofitaments d'aigües subterrànies o d'aiguaneixos pertanyents a cadascuna de les unitats hidrogeològiques delimitades a l'annex 1 estan obligats a constituir-se, si no existeix encara, en comunitat d'usuaris, precisament l’aqüífer de la Vall Baixa i Delta del Llobregat es troba a l’annex 1. Per tant, en el cas de la CUADLL l’obligatorietat de la seva constitució va ser imposada pel Decret 328/1988, el qual només es referia les aigües subterrànies o aiguaneixos. Per tant, quan la CUADLL va modificar els Estatuts l’any 2004 i va acordar incloure les aigües superficials, no ho va fer per imposició de l’administració hidràulica sinó dins de l’autonomia de la voluntat de la qual disposa com a corporació de dret públic. En aquell moment l’Agència, igual que en la modificació actual, es va limitar a comprovar que el procediment de modificació havia complert amb les previsions de la Llei i al Reglament, i que no contenia cap disposició contraria a la normativa. En aquest sentit, cal recordar que l’article 201 del RDPH regula els casos en els qual l’Administració pot dictar una resolució denegatòria que és quan no s’han complert les formalitats exigides o si els Estatuts contenen alguna norma que vagi contra la legislació vigent. Per tant, en els procediments de modificació dels Estatuts, la denegació de l’aprovació només podrà ser per motius d’il·legalitat o per no haver-se seguit les formalitats exigides en el RDPH per la seva modificació.


Per tant, cal analitzar sí efectivament en el procediment de modificació dels Estatuts de la CUADLL no s’ha acomplert el que preveu el RDPH i en seu cas els Estatuts aprovats, com al·lega la Comunitat de Regants. S’ha de tenir en compte també que abans de l’aprovació de la modificació dels Estatuts, la recurrent ja havia presentat en data 9 d’abril de 2018 les seves al·legacions en contra d’aquesta modificació, igual que TENIS PINEDA GAVÀ, SL, membre de la CUADLL i que va ser l’únic vot en contra de la modificació dels Estatuts durant l’Assemblea extraordinària, però no consta que presentés recurs d’alçada contra l’aprovació de la modificació dels Estatuts, davant de l’ACA. Una vegada, per tant, aprovada la modificació dels Estatuts per la CUADLL i no recorreguts per cap dels seus usuaris, contra l’aprovació administrativa de l’Agència Catalana de l’Aigua, només és possible en seu de recurs formular al·legacions per motius d’il·legalitat o sobre la tramitació procedimental de la modificació. Sisè.- La recurrent presenta dues classe d’al·legacions per sol·licitar l’anul·lació de la resolució impugnada, aquelles que van en contra de la forma d’aprovació de la modificació dels Estatuts de la CUADLL, és a dir, els aspectes formals de la tramitació i aprovació de l’expedient de modificació dels Estatuts, i aquelles que incideixen en el fons de les motivacions que han portat a la modificació dels Estatuts, sobretot respecte a les que incideixen en anar contra la finalitat de creació de la CUADLL. Respecte les al·legacions sobre els aspectes formals, en primer lloc, analitzarem l’al·legació sobre la manca de constància de la majoria, establerta en els antics estatuts, per tal que es puguin aprovar les modificacions dels Estatuts. En referència a aquesta al·legació, s’ha de desestimar, ja que, segons consta a l’expedient, dins del tràmit d’audiència atorgat a la CUADLL, la seva Secretaria ha adjuntat resum del cens de la Comunitat d’Usuaris, concloent que dels 181 vots segons cens a 29 de novembre de 2017 van estar presents a la Junta 93, un 51,38 %, és a dir més del 50% dels usuaris de la CUADLL, emetent certificat de tot això, de data 27 de novembre de 2018, i per tant, es constata que l’acord de modificació dels estatuts adoptat en la Junta General Extraordinària es va acordar conforma al previst en els articles 15 i 16 dels Estatuts que estaven vigents, així com en el previst a l’article 218 del RDPH. En segon lloc, al·leguen la manca de motivació en la convocatòria de la Junta General Extraordinària a on no es va especificar més que l’ordre del dia a on figurava la modificació dels Estatuts, però sense justificar ni motivar-ho. En referència a aquesta al·legació que es repeteix amb insistència durant tot l’escrit de recurs, l’article 12 dels Estatuts de la CUADLL en cap moment estableix que calgui motivar la convocatòria. L’obligació de motivar es refereix a quan la convocatòria s’ha de fer a petició d’un un mínim de tres partícips que representin el 15 % dels vots, és aquesta sol·licitud de convocatòria que ha de raonar l’assumpte que la motiva. No hi ha cap previsió legal que obligui a motivar en la convocatòria la raó de la modificació dels Estatuts. En aquest sentit, examinat l’expedient es comprova que els usuaris de la Comunitat que van estar presents i van votar la proposta de modificació dels Estatuts, van tenir tota la informació necessària per tal de poder votar amb garantia, ja que a l’acta es constata que va ser aprovada la modificació per la majoria de vots dels


assistents o representants i de la Comunitat amb un únic vot en contra, sense que s’especifiqui cap anotació o reserva per part de cap usuari respecte a la manca d’informació sobre els motius de la proposta de modificació dels estatuts. En les al·legacions presentades en el recurs no s’ha desvirtuat la tramitació correcta de l’expedient de modificació dels Estatuts, ja que, s’ha constatat que la documentació presentada per la CUADLL complia amb el que estableixen els articles 215 i 218 del RDPH, i si mancava algun aclariment aquest ha estat esmenat en el tràmit d’audiència per la Secretaria de la CUADLL, s’ha actuat conforme als procediments establerts a la Llei d’Aigües, en el seus reglaments i en els seus estatuts i ordenances d’acord amb el previst a la Llei 39/2015 d’1 d’octubre de PACAP. Setè.- Respecte les al·legacions relatives als motius pels quals s’han modificat els Estatut de la CUADLL, només queda insistir en el fet que la CUADLL es va constituir per imposició administrativa pel Decret 328/1988 on l’article 2 del Decret establia que només els titulars d’aprofitament d’aigües subterrànies o d’aiguaneixos ubicats en els aqüífers de la Vall Baixa i Delta del Llobregat tenien l’obligació de constituir la comunitat d’usuaris. Per tant, no podem considerar contrari a la llei que la CUADLL hagi decidit excloure les aigües superficials del seu àmbit, el que suposa que s’hagi de desestimar el recurs presentat, sense que sigui necessari traslladar a la Comissió Jurídica Assessora cap sol·licitud d’informe, ja que no ens trobem en cap dels casos que així ho determina la Llei (art. 81 del TRLA), ni s’ha denegat l’aprovació de la modificació dels estatuts ni s’han introduït esmenes en ells. En conseqüència, com a president, d’acord amb l’article 8.2 del Decret 86/2009, de 2 de juny, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència, proposo al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua l’adopció del següent ACORD DESESTIMAR el recurs de reposició interposat el 9 de juliol de 2018 per LA COMUNITAT DE REGANTS DEL CANAL DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT, contra la resolució del Director de l'Agència Catalana de l'Aigua de 28 de maig de 2018 que resol aprovar administrativament la modificació dels Estatuts de la COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT (CUADLL) i, en conseqüència, confirmar l’esmentada Resolució en els mateixos termes i condicions. Contra aquest Acord, que és ferm en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la recepció de la seva notificació davant els Jutjats Contenciosos Administratius, de conformitat amb el que disposen els articles 8, 14.1, 25 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de qualsevol altre recurs que sigui procedent.

La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i les conselleres presents, amb l’abstenció de la Sra. Cabañas i amb l’abstenció per motius tècnics del Sr. Cuscó.


9. Proposta d’acord del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua pel qual es resol el recurs de reposició interposat per Tenis Pineda Gavà, SL contra la Resolució de 28 de maig de 2018 d’aprovació de la modificació dels Estatuts de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat. El vicepresident presenta al Consell la següent proposta d’acord:

PROPOSTA D’ACORD DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ PEL QUAL ES RESOL EL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER TENIS PINEDA GAVÀ, SL CONTRA LA RESOLUCIÓ DE 28 DE MAIG DE 2018 D’APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DE LA COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT Vist el recurs de reposició interposat el 9 de juliol de 2018 per l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL, contra la resolució p.d. (TES/2910/2014, de 17 de desembre. DOGC 6781 de 2.1.2015) del Director de l'Agència Catalana de l'Aigua de 28 de maig de 2018 que resol aprovar administrativament la modificació dels Estatuts de la COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT. Antecedents de fet Primer.- El 28 de maig de 2018 el Director de l’Agència Catalana de l'Aigua, per delegació del Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua va dictar la resolució a dalt assenyalada la qual va ser notificada formalment a l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL en data 8 de juny de 2018. Segon.- El 9 de juliol de 2018 la recurrent presenta a Correus recurs potestatiu de reposició contra l'anterior resolució en el qual sol·licita que s’anul·li l’esmentada resolució en els termes que s’exposen en el cos del recurs de reposició presentat. Tercer.- La recurrent, en el seu escrit de recurs i en defensa de la seva petició, formula bàsicament les següents al·legacions: 1. Que l’empresa recurrent és comunera de la COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES DE LA VALL BAIXA I DEL DELTA DEL LLOBREGAT (CUADLL) i no té cap limitació legal per gaudir dels seus drets, així pot assistir amb veu i vot a qualsevol Junta General. El 15 de març de 2018 va presentar en seu de l’expedient de modificació dels Estatuts, les seves al·legacions, d’acord amb el previst a l’article 82 del RD Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Aigües i l’article 199 del RDPH. Així mateix, posteriorment el 23 de maig de 2018 va presentar una ampliació de les seves al·legacions, arrel de la celebració per part de la CUADLL, el 26 d’abril de 2018 d’una Assemblea General en la qual, com a primer punt de l’Ordre del Dia, tenia l’aprovació de l’acta de la reunió anterior, que era l’acta de la Junta General Extraordinària celebrada el dia 29 de novembre de 2017, amb l’únic punt de l’Ordre del Dia de la “modificació dels estatuts i reglaments de la CUADLL”.


Que aquest darrer escrit d’ampliació d’al·legacions, no ha estat tingut en compte a l’hora de resoldre l’expedient, ja que el 17 de maig, abans de l’entrada de les al·legacions a l’ACA, el Director de l’Àrea d’Abastament ja va proposar al Director de l’ACA l’aprovació administrativa de la modificació dels estatuts sol·licitada per la CUADLL, i això, al·lega la recurrent, ha provocat una total indefensió a tots els partícips a la Junta que no estiguin d’acord amb la modificació dels Estatuts i a més desvirtua la tutela efectiva de l’organisme de conca sobre la CUADLL. 2. Que les Comunitats d’usuaris al tenir caràcter de corporacions de dret públic són administració corporativa i per tant han de motivar els seus actes dictats dins de l’exercici de les seves competències administratives. 3. En concret, a més, aquesta obligació de motivar la modificació dels estatuts vigents, està, així mateix, recollida en els actuals estatuts, abans de la seva modificació, i, per tant, s’hauria d’haver especificat la motivació del per què de la modificació dels estatus, dins de l’acord de l’òrgan competent que va promoure la modificació i va convocar la Junta per la seva votació. 4. D’acord amb l’article 13 dels Estatuts de la CUADLL del 2004, el President ha de convocar la Junta General, tant per a sessions ordinàries com extraordinàries, de tal manera que quan ho faci, el Secretari de la CUADLL necessitarà del seu vistiplau, i aquest fet s’ha obviat tal i com es pot veure en la publicació al BOP de 8 de novembre de 2017. Aquesta manca d’autorització expressa i per escrit, entén la recurrent que invalida la convocatòria d’ambdues sessions per manca de legitimitat de l’òrgan convocant. 5. Per un altre banda, al·lega que a més de la manca de vist-i-plau del President de la CUADLL a la convocatòria i de la manca de motivació de la convocatòria, en contra del que estableix l’article 12 del Estatuts, també ha hagut una gran manca de transparència en l’accés a la documentació sol·licitada per la recurrent, ja que no se li va entregar tota la documentació que es va demanar i que era necessària, així d’acord amb la informació que s’ha rebut, en cap cas, es desprèn la finalitat per la qual sigui necessària la modificació dels Estatuts de la CUADLL, els quals ja es van actualitzar a l’any 2004. 6. En concret els raonaments pels quals la recurrent interpreta que les aigües superficials han de seguir formant part de la CUADLL són, entre altres, els següents:

- L’ús i la regulació conjunta de les aigües superficials i subterrànies és un dels principis bàsics de la gestió hidrològica. La seva consideració i l’aplicació real d’aquest principi, és fonamental per a ajudar a protegir de forma íntegra els sistemes hidrològics.

- Aquest principi, de l’ús i la regulació conjunta de les aigües superficials i

subterrànies, adquireix sentit en molts dels diversos àmbits hidrològics en què es produeix algun tipus de relació entre aigües superficials i subterrànies, o viceversa, però té especial significació i rellevància en el cas dels àmbits hidrològics al·luvials, sobretot en l’àmbit territorial de la CUADLL, format per terrasses fluvials i planes deltaiques i litorals, on la vinculació entre aigües superficials i subterrànies és indissociable.


- En la relació entre dinàmica hidrològica superficial i el flux subterrani és evident que el curs fluvial natural, és a dir, el riu, adquireix un protagonisme major quan es tracta de fixar criteris de gestió i protecció dels aqüífers, dons la seva incidència sobre el balanç hidrològic subterrani i la qualitat sol ser directa i rellevant.

- Els diversos elements hidrològics, com són la xarxa de regadius, les

sèquies de drenatge i distribució, o la diversa tipologia de recs secundaris i canals implementats en el territori d’ençà segles, tenen a part d’altres, funcions determinants per tal d’assolir alguns dels aspectes clau de la gestió hidrològica d’una determinada zona, com són l’aportació de cabals per a l’alimentació i sosteniment de determinats espais hidrològics naturals. En la mateixa línia, també tenen un paper hidrològic i ecològic determinats canals de reg com a substituts o elements de reposició de les funcions hidrològiques i ecològiques exercides per antigues lleres fluvials naturals actualment desaparegudes.

- També, la millora de la repartició de l’aigua en el conjunt d’una determinada

zona i, amb això, un increment de les possibilitats d’apropar volums d’aigua a determinats llocs a on no és factible l’aflorament de cabals subterranis d’interès.

- Igualment es pot assolir una més homogènia distribució de la infiltració en

el territori, i, per tant, d’alimentació dels aqüífers, principalment els superficials, així com una major disponibilitat d’infraestructures hidràuliques, que poden facilitar el transport i l’arribada de volums d’aigua addicionals fins a determinats punts a on pugui ser d’interès el seu aprofitament.

- S’ha de tenir en compte que l’aportació que es fa a través d’aquests

elements d’aigües dolces fins el front del litoral, possibilita l’atenuació de les falques salines naturals que progressen terra endins a través d’estuaris o altres entrades naturals, o també artificials com ara ports i marines.

- Així mateix, l’existència i dinàmica d’alguns d’aquests elements hidrològics

superficials també pot ser l’origen o estar vinculada a un augment dels riscos d’afecció sobre les aigües subterrànies, principalment pel que fa a l’aspecte qualitatiu, com és l’aportació d’aigües residuals urbanes o industrials no controlades, que poden percolar a l’aqüífer, o un augment de la presència de nitrats motivat pe l’expansió de zones d’irrigació.

- Per últim, una de les principals vies per a incorporar aquests elements

hidrològics superficials (recs, sèquies, canals i altres) en la gestió general d’un determinat àmbit hidrològic i poder controlar la seva incidència particular sobre els aqüífers, és considerar la inclusió d’aquests elements, els seus usuaris i representants, dins l’estructura d’entitats ja existents o de nova creació, amb una més àmplia representació territorial i més pes específic pel que fa a les responsabilitats de la gestió de l’aigua en general i els aqüífers en particular; aquest és el cas de les Comunitats d’Usuaris d’Aigües Subterrànies.


6. La forma de prendre l’Acord de Modificació d’Estatuts ha estat incorrecte, ha hagut manca de quòrum i manca de transparència.

Tal com s’ha anat dient en el recurs, la modificació dels Estatuts i en concret l’exclusió de l’àmbit de la CUADLL dels aprofitaments d’aigües superficials, s’ha realitzat sense cap suport o base tècnica i/o econòmica, és a dir sense motivació ni justificació. Així mateix, per tal que l’acord sigui vàlid es requereix una majoria dels vots dels usuaris de la CUADLL i no només dels participants a la Junta i això no es va produir, ja que, a l’Acta de la sessió de data 26 d’abril de 2018, tampoc es va procedir a acreditar que els comuners que van assistir a l’assemblea suposessin el nombre necessari per l’adopció de l’acord de la modificació dels Estatuts. La recurrent va sol·licitar, una vegada va efectuar el seu vot negatiu, que se li acredités el quòrum mínim exigit i la reacció va ser una resposta airada i la negació de dur a terme la comptabilització dels vots presents i representats. 7. També al·lega que d’acord amb els articles 19 i 20 del Estatuts del 2004, es desprèn que per a representar a un partícip cal que el representant ho sigui o, en el cas de persones jurídiques el representi el seu representant legal i que en canvi a l’apartat “excusen assistència i deleguen representació” hi consta la representació de tot un seguit de persones físiques i jurídiques a favor del Sr. Aureliano García i a d’altres persones físiques que no tenen la condició de partícip de la CUADLL, i que, per tant, no tenen la capacitat per ser presentant en seu de la Junta General d’un partícip que no assisteix a la mateixa.

8. Respecte a la modificació dels Estatuts, sorprèn que la resolució de l’ACA tingui com a única consideració per tal d’aprovar administrativament aquesta modificació dels Estatuts la continguda a l’apartat 11 que diu que. “revisades les al·legacions, han estat totes contestades i desvirtuades en l’escrit de resposta de la CUADLL per la qual procedeix continuar el procediment d’aprovació de modificació dels estatuts en els termes expressats en l’informe jurídic emès l’11 de gener de 2018 atès que les al·legacions presentades no alteren el sentit del mateix”. Aquesta manifestació no es pot considerar una motivació suficient per donar lloc a l’aprovació administrativa de la modificació dels Estatuts, ja que, no hi ha manera de saber quines raons considera l’ACA que no són adequades per tal de considerar que no són preceptives les raons donades per aquesta recurrent contra la modificació dels estatuts. És a dir, l’Agència Catalana de l’Aigua fa seus els arguments d’un escrit, del qual, aquesta part no ha tingut constància, escrit a on la CUADLL procedeix a respondre a totes les consideracions d’aquesta part, entenem que l’ACA fa una evident deixadesa de les seves funcions com a administració hidràulica de Catalunya, incomplint el que prescriu l’article 8 del Decret Legislatiu 2/2003, de 4 de novembre TRLMAC. 9. Per últim considera que atès que no s’ha acreditat adequadament, tan en seu de l’expedient com en aquest mateix recurs els motius per la modificació dels Estatuts de la CUADLL i s’ha dut a terme amb l’incompliment flagrant de les disposicions legals i estatutàries aplicables, al·leguen que per part de l’ACA és aplicable el que disposa l’article 81 del TRLA amb respecte al supòsit de denegació d’aprovació dels estatuts


de la CUADLL i és preceptiu que l’ACA remeti l’expedient a la Comissió Jurídica Assessora per tal que emeti l’oportú dictamen. Quart.- El 15 de novembre de 2018 es dona tràmit d’audiència a la recurrent del recurs de reposició interposat per la COMUNITAT DE REGANTS DEL CANAL DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT contra la Resolució del Director de l’Agència Catalana de l’Aigua de 28 de maig de 2018, p.d. del Consell d’Administració que resol aprovar administrativament la modificació dels Estatuts de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat, per tal que si ho considera oportú presenti les seves al·legacions, així com a la CUADLL del recurs presentat per l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL contra la Resolució de l’ACA. Cinquè.- El 28 de novembre de 2018, LA COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES SUBTERRÀNIES DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL RIU LLOBREGAT (CUADLL), dins del seu tràmit d’audiència presenten escrit d’al·legacions contra el recurs de reposició presentat per l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL, a on bàsicament s’oposen al dit recurs, ja que, les al·legacions presentades per l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL no aporten gaires arguments nous dels ja aportats anteriorment i són una reiteració dels aportats en via administrativa, els quals han estat ja desvirtuats per la CUADLL i per la pròpia Agència Catalana de l’Aigua. Sisè.- El 19 de desembre de 2018 la COMUNITAT DE REGANTS DEL CANAL DE LA DRETA DEL RIU LLOBREGAT presenten les seves al·legacions al recurs de reposició de l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL, les quals recullen bàsicament els mateixos arguments que l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL, i en conseqüència sol·liciten l’anul·lació de la Resolució de l’ACA i que es doni per no modificats els Estatuts. Fonaments de dret Primer.- La competència per resoldre aquest recurs correspon al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l'Aigua d’acord amb l’article 123 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i l’article 11.7 f) del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre. Segon.- En la tramitació de l’expedient objecte de recurs, s’ha seguit el procediment normativament establert d’acord amb el Text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol; el Reglament de domini públic hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril; el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Tercer.- D’acord amb el que disposa l’article 4.1 a) i els articles 112.1, 115, 123 i 124, en relació amb l’article 114, tots de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, el recurs presentat contra els actes administratius esmentats en el primer antecedent de fet ha estat interposat per qui ostenta la legitimació activa, dins del termini establert i en forma, motiu pel qual és procedent la seva admissió.


Quart.- En primer lloc i com a qüestió prèvia haurem de valorar l’argumentació presentada per la CUADLL respecte a la improcedència de condició de part interessada per manca de legitimitat activa per formular al·legacions de l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL. En aquest sentit, l’entitat recurrent és membre de la CUADLL i, com a tal, se li ha de reconèixer en tot cas la condició de persona interessada d’acord amb l’article 4 de la Llei 39/2015. Cinquè.- En referència a l’al·legació sobre que no s’ha pogut constatar la majoria suficient establerta en l’aprovació de la modificació dels Estatuts en l’Assemblea General Extraordinària del dia 29 de novembre de 2017, s’ha de desestimar atès que la Secretaria de la CUADLL, ha presentat en el seu tràmit d’audiència certificat de data 27 de novembre de 2018, on es conclou que del cens de la CUADLL, xifrat en 181 usuaris, segons cens de 29 de novembre de 2017, van estar presents a la Junta 93 usuaris, un 51,38%, és a dir més del 50% dels usuaris de la CUADLL i per tant, es constata que l’acord d’aprovació de la modificació dels estatuts es va acordar conforme al previst en els articles 15 i 16 dels Estatuts que estaven vigents, així com en el previst a l’article 218 del RDPH. Així mateix, l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL, al·lega la manca de motivació de la convocatòria de la Junta Extraordinària, així com la manca de motivació de la Resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua quan aprova administrativament la modificació d’Estatuts. En referència a aquestes al·legacions hem de dir que, en relació a la manca de motivació de la convocatòria, l’article 12 dels Estatuts de la CUADLL en cap moment estableix que calgui motivar la convocatòria. L’obligació de motivar es refereix a quan la convocatòria s’ha de fer a petició d’un un mínim de tres partícips que representin el 15 % dels vots, és aquesta sol·licitud de convocatòria que ha de raonar l’assumpte que la motiva. No hi ha cap previsió legal que obligui a motivar en la convocatòria la raó de la modificació dels Estatuts. A més a més, l’entitat recurrent va estar present a la Junta General Extraordinària a on es van aprovar els nous estatuts i va poder disposar de tota la informació, com usuària de la CUADLL, per tal de saber els motius de la proposta de modificació dels Estatuts, així com que també va poder expressar els seus motius en la mateixa Junta davant dels demés usuaris per tal de rebatre la proposta de modificació dels estatuts. Ara bé, de l’expedient es desprèn que per majoria absoluta de vots es van aprovar els nous Estatuts, essent l’únic vot disconforme el de la recurrent, però sense que consti ni els motius pels quals es va oposar, així com que l’acord fos recorregut en el seu moment per la recurrent. Per altra banda la convocatòria es va fer correctament per la secretària de la Comunitat atès que en aquesta consta que és per encàrrec del President, amb la qual cosa s’està donant compliment al què preveu l’article 13 dels Estatuts que és el president qui convoca les sessions tant ordinàries com extraordinàries. Respecte a la manca de motivació de la Resolució d’aprovació administrativa de la modificació d’estatuts i que aquesta no va tenir en compte l’escrit d’al·legacions


presentat per la recurrent, consta a l’expedient administratiu diligència de la Cap d’Unitat en la qual exposa que el 31 de maig de 2018 va tenir entrada en el Departament de Concessions les al·legacions presentades per TENIS PINEDA GAVÀ, SL, tot i que l’escrit va entrar al Registre de l’Agència el 25 de maig de 2018, al no posar número d’expedient fou tramès al Departament d’Autoritzacions, per això no van ser tingudes en compte alhora de redactar la resolució d’aprovació de la modificació dels Estatuts que es va portar terme el 28 de maig de 2018 pel Director de l’Agència Catalana de l’Aigua. Per altra banda, cal recordar que l’article 201 del RDPH regula els casos en els qual l’Administració pot dictar una resolució denegatòria que és quan no s’han complert les formalitats exigides o si els Estatuts contenen alguna norma que vagi contra la legislació vigent. Per tant, en els procediments de modificació dels Estatuts, la denegació de l’aprovació només podrà ser per motius d’il·legalitat o per no haver-se seguit les formalitats exigides en el RDPH per la seva modificació, que és el que va comprovar la resolució d’aprovació dels Estatuts. Per tant, no es pot considerar que s’hagi produït una manca de motivació de la resolució recorreguda. Així mateix, no podem oblidar que el recurrent, com a membre de la CUADLL, podria haver recorregut en alçada davant de l’Agència Catalana de l’Aigua en el cas d’haver-se mostrat disconforme amb l’acord adoptat per altres causes que no fossin la il·legalitat manifesta dels nous Estatuts o infracció de les formalitats exigides. Ara al ser ferm l’acord adoptat, les al·legacions que la recurrent pot presentar en el recurs potestatiu de reposició contra la Resolució de l’Agència d’aprovació de la modificació dels Estatuts, només poden incidir en la il·legalitat dels nous estatuts o sobre el compliment de les formalitats exigides per la Llei. Finalment, les al·legacions formulades per la recurrent relatives a aspectes formals de la celebració de la sessió de l’Assemblea de la CUADLL que va adoptar l’acord de modificar els Estatuts, com ara que no es va aconseguir el quòrum necessari, que no es van acreditar els comuners que van assistir a la sessió o que no consta la representació de tot un seguit de persones físiques o jurídiques, cal tenir en compte que per certificat de la secretària de la CUADLL de 27 de novembre de 2018 es certifica que l’acord d’aprovació de la modificació dels estatuts es va acordar conforme al previst en els articles 15 i 16 dels Estatuts. Així mateix, aquestes al·legacions haurien d’haver-se formalitzat en seu de recurs d’alçada contra l’acord de l’Assemblea, i poden ser objecte de revisió per l’Administració en el recurs de reposició contra la resolució d’aprovació de la modificació dels Estatuts la qual només té l’obligació de verificar si s’han complert les formalitats exigides per la normativa o si els Estatuts contenen alguna norma que vagi contra la legislació vigent. Sisè.- Respecte a les al·legacions presentades per la usuària TENIS PINEDA GAVÀ, SL, respecte a la conveniència que les aigües superficials han de seguir formant part de la CUADLL, hem de dir que, cal tenir en compte que la CUADLL es va constituir en compliment del què disposa l’article 87 del TRLA segons el qual els usuaris d’una mateixa unitat Hidrogeològica o d’un mateix aqüífer estan obligats, a requeriment de l’organisme de conca, a constituir una comunitat d’usuaris, i correspon a aquest organisme, a instància de part o d’ofici, determinar-ne els límits i establir el sistema d’utilització conjunta de les aigües.


Així mateix, l’article 2 del Decret 328/1988, 11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, estableix que tots els titulars d'aprofitaments d'aigües subterrànies o d'aiguaneixos pertanyents a cadascuna de les unitats hidrogeològiques delimitades a l'annex 1 estan obligats a constituir-se, si no existeix encara, en comunitat d'usuaris, com que, precisament l’aqüífer de la Vall Baixa i Delta del Llobregat es troba a l’annex 1, la obligatorietat de la constitució de la CUADLL va ser imposada pel Decret 328/1988, el qual només es referia les aigües subterrànies o aiguaneixos. Quan la CUADLL va modificar els Estatuts l’any 2004 i va acordar incloure les aigües superficials, no ho va fer per imposició de l’administració hidràulica sinó dins de l’autonomia de la voluntat de la qual disposa com a corporació de dret públic. En aquell moment l’Agència, igual que en la modificació actual, es va limitar a comprovar que el procediment de modificació havia complert amb les previsions de la Llei i del Reglament, i que no contenia cap disposició contraria a la normativa. Per tot això, hem de concloure que no és contrari a la llei que la CUADLL hagi decidit excloure les aigües superficials del seu àmbit, el que suposa que s’hagi de desestimar el recurs presentat, sense que sigui necessari traslladar a la Comissió Jurídica Assessora cap sol·licitud d’informe, ja que no ens trobem en cap dels casos que així ho determina la Llei (art. 81 del TRLA), ni s’ha denegat l’aprovació de la modificació dels estatuts ni s’han introduït esmenes en ells. En conseqüència, com a president, d’acord amb l’article 8.2 del Decret 86/2009, de 2 de juny, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència, proposo al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua l’adopció del següent ACORD DESESTIMAR el recurs de reposició interposat el 9 de juliol de 2018 per l’entitat TENIS PINEDA GAVÀ, SL, contra la resolució del Director de l'Agència Catalana de l'Aigua de 28 de maig de 2018 que per delegació del Consell d’Administració resol aprovar administrativament la modificació dels Estatuts de la COMUNITAT D’USUARIS D’AIGÜES DE LA VALL BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT i, en conseqüència, confirmar l’esmentada Resolució en els mateixos termes i condicions. Contra aquest Acord, que és ferm en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la recepció de la seva notificació davant els Jutjats Contenciosos Administratius, de conformitat amb el que disposen els articles 8, 14.1, 25 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de qualsevol altre recurs que sigui procedent.

La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i les conselleres presents, amb l’abstenció de la Sra. Cabañas i amb l’abstenció per motius tècnics del Sr. Cuscó.


10. Addenda al Conveni de col·laboració entre l’ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat i l’Agència Catalana de l'Aigua per a l’encomana de la realització de les determinacions analítiques previstes a l’article 3.a) del Decret Llei 4/2018 El vicepresident presenta per a aprovació del Consell la següent proposta d’addenda a un conveni aprovat amb anterioritat:

ADDENDA AL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA I ATL PER A LA REGULACIÓ DELS COMPOSTOS I PREUS PÚBLICS QUE S’APLICARAN EN EL CONTROL DE L’AIGUA TRACTADA I DISTRIBUIDA PER L’ENS PÚBLIC ATL REUNITS D’ una banda, el Sr. Jordi Agustí i Vergés, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (en endavant ACA), amb domicili social a Barcelona, carrer Provença 204-208, (CP 08036) i NIF Q-0801031-F, actuant en la representació que ostenta en virtut dels articles 11.11 apartat e) del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (en endavant TRLMAC) i 10 del Decret 86/2009, de 2 de juny, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua i de modificació del Decret 175/2001, de 26 de juny, pel qual s’aprova el desplegament territorial de l’Agència Catalana de l’Aigua, i habilitat per a aquest acte per l’Acord del Consell d’Administració de l’ACA en la sessió número.....de data ..................... I de láltra, Josep Andreu Clariana i Selva Director General dÁTL, entitat de dret públic de la generalitat de Catalunya , dácord amb el Decret llei 4/2018 de 17 de juliol . Les parts es reconeixen en la representació en que actuen, la capacitat legal necessària per a la formalització de la present addenda al conveni EXPOSEN LÉns dÁbastament dÁigua Ter-Llobregat te com objectiu la prestació del servei públic d’interès i competència de la Generalitat de producció i subministrament dáigua potable per a lábastament de poblacions mitjançant les instal·lacions de titularitat de la Generalitat de Catalunya de la xarxa dábastament Ter-Llobregat. Constitueix una obligació principal dÁTL lliurar láigua a les xarxes municipals en baixa amb compliment estricte de la normativa sanitària i de qualitat de láigua pel consum humà, essent responsable front ládministració i, en particular, lÁutoritat sanitària, de la qualitat de láigua que distribueix, que haurà de tenir les condicions de salubritat fixades per la normativa sanitària. L'Agència Catalana de l'Aigua és l'autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en matèria d'aigües i d'obres hidràuliques


L’Agència Catalana de l’Aigua, com a Administració hidràulica de Catalunya, exerceix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d'aigües, corresponent-li la funció de controlar la qualitat de les aigües en general, d’acord amb l’article 8.2.f) del TRLMAC.. Així mateix, l’Agència es una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions, que ajusta la seva activitat al dret privat, amb caràcter general, llevat de les excepcions que determina aquesta Llei. En conseqüència, l'Agència Catalana de l'Aigua pot adquirir, com a beneficiària, fins i tot per expropiació forçosa, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, concertar crèdits, establir contractes, proposar la constitució de mancomunitats i altres modalitats associatives d'ens locals, formalitzar convenis, executar, contractar i explotar obres i serveis, atorgar ajuts, obligar-se, interposar recursos i exercir les accions que li corresponen com a Administració hidràulica d'acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria D’acord amb l’article 3 del TRLMAC, la Generalitat exerceix la seva actuació en matèria d’aigües, entre d’altres principis, d’acord amb el principi de col·laboració. Lárticle 3 del Decret Llei 4/2018, de 17 de juliol, a lárticle 3 dins de les funcions de léns dÁbastament dÁigua Ter-Llobregat, i en concret al punt final de la lletra a) estableix que aquestes inclouen la realització de les determinades analítiques exigides per la legislació vigent, la qual pot ser encomanada a lÁgència Catalana de lÁigua mitjançant conveni. Per aquest motiu, en data 21 desembre de 2018 es va subscriure un conveni de col·laboració per realitzar les tasques de vigilància, control i informació de la qualitat de l’aigua potable. Resta pendent a data d’avui el mecanisme d’establiment dels preus que se’n derivin de les tasques realitzades en aplicació del conveni abans esmentat. Per això, es fa necessari la formalització d’una addenda del conveni de col·laboració en l’àmbit de les competències respectives d’ambdues institucions, que es regirà per les següents CLÀUSULES Primera.- Objecte de l’addenda al conveni És objecte d’aquesta addenda fixar els preus de les analítiques realitzades per l’ACA per ATL relatives al control de la qualitat de les aigües per usos domèstics i a la prevenció dels factors de risc derivats de l’aigua, d’acord amb el que dictamina la legislació vigent en matèria de protecció de la salut. Segona.- Relació de preus unitaris S’estableixen els següent preus unitaris:


PARÀMETRES EUROS

INORGÀNIC

ICP-MS 150.00 €

ICP-MS MAJORS 100.00 €

ICP TQ 65.00 €

IÓNICA 75.00 €

Fe Ferro per AA 25.79 €

FQ

ALUMINI per colorimetria 20.00 €

AMONI 8.00 € CIANURS 22.97 € CLOR COMBINAT 0.00 € CLOR LLIURE 20.00 € CLOR TOTAL 20.00 € COLOR 11.00 € CONDUCTIVITAT 5.00 € GUST 9.00 € índex langelier 40.63 € OLOR 4.22 € pH 3.83 € TEMPERATURA 5.64 € TERBOLESA 10.52 € UV 22.50 € TOC 40.50 € TAC 14.40 € CO2 10.00 € OXIDABILITAT 22.50 €

MICROBIOLOGIA

Aerobis 10.94 €

Bacteris coliformes 15.96 €

clostridium 24.27 €

colifags 45.00 €

Cryptosporidium 100.00 €

E. coli 24.27 €

Fito 50.00 €

Giardia 100.00 €

Legionel·la 65.00 €


Legionel·la PCR 100.00 €

Microcistinas kit 75.00 €

Pseudomona aeruginosa 25.00 €

Total invertebrados 65.00 €

Total nemàtodes 65.00 €

Enterocos 24.27 €

Musclo Zebrat 45.00 €

ORGÀNICS

BN MS 150.00 € Terpens, HAP 150.00 € HAPs RD 150.00 € LL -THMS 100.00 € LL VOCS-ECD 100.00 € PTRAMPA 88.20 € BTEX FID 88.20 € EFS -CG/MS (POCS ) 200.00 € EFS CG/MS POFS + TRIAZINES 193.74 € FENOLS 200.00 € HAAs (Àcids haloacètics) 135.00 €

Geosmina (µEFS- CG-MS) 86.40 €

PRESA MOSTRA XD

CLOR LLIURE 20.00 € CLOR TOTAL 20.00 € COMBINAT 0.00 €

TEMPERATURA 5.64 €

IL-67 31.50 €

ALTRES PARÀMETRES

cendres 16.00 € fosfor total 17.28 € índex hidrocarburs 118.00 € DBO 35.00 € DQO 36.00 € NITROGEN AMONIACAL ( NO DEC) 8.51 € NITROGEN TOTAL 28.80 € OXIGEN DISSOLT IN SITU 7.54 € Anàlisi qualitativa semivolàtils orgànics 158.00 € Matèria sedimentables 12.00 € MES 22.00 € Microcistinas LC/MS-MS 250.00 €


ICP-MS MAJORS 100.00 € Na-Sodi 29.13 € Ca-Calci 18.00 € K-Potassi 29.13 € Mg-Magnesi 18.00 € Si-Silici 21.88 €

Iònica CI 75.00 € Bromurs 22.50 € Clorits 22.50 € Clorats 22.50 € Clorurs 11.25 € Fluorurs 28.08 € Nitrats 14.76 € Nitrits 13.79 € Sulfats 10.54 €

ICP-MS TRACES 150.00 € Ag-Plata 45.13 € Al-Alumini 32.19 € As-Arsènic 31.50 € Ba-Bari 27.00 € B-Bor 24.30 € Be-Beril.li 24.30 € Bi-Bismut 24.30 € Cd-Cadmi 32.19 € Ce-Ceri 24.30 € Co-Cobalt 32.19 € Cr-Crom 32.19 € Cs-Cesi 24.30 € Cu-Coure 25.79 € Fe-Ferro 25.79 € Hg-Mercuri 37.62 € Li-Liti 36.00 € Mn-Manganés 25.79 € Mo-Molibdè 61.32 € Ni-Níquel 32.19 € Pb-Plom 32.20 €


P-Fosfor 15.55 € Rb-Rubidi 24.30 € Sb-Antimoni 32.19 € Se-Seleni 32.19 € Sn-Estany 45.00 € Sr-Estronci 54.00 € Ti-Titani 24.30 € U-Urani 24.30 € V-Vanadi 24.30 € Zn-Zenc 25.79 €

Tercera.- Termini de pagament Séstableix en 30 dies des de la data de la factura el termini màxim per el pagament de les factures emeses per lÁCA a ATL en concepte de determinacions analítiques. Quarta.- Efectes La present addenda serà vigent i produirà efectes des de la data de la seva signatura. Per a les qüestions no previstes en aquesta addenda, són plenament aplicables la regulació i les estipulacions establertes al Conveni de data 21 de desembre de 2018. Cinquena.- Publicitat D’acord amb els articles 110 i 112 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en relació amb el Decret 232/2013, de 15 d’octubre, i les lleis 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica i 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el present conveni s’ha de publicar al DOGC i al web de Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, accessible des del Portal de la Transparència. I, com a prova de conformitat amb el contingut del present conveni, les parts que intervenen el signen, Per lÁgencia Catalana de lÁigua Per Aigües Ter Llobregat El Director, El Director,

En el torn de paraules, el Sr. Pérez Herrero pregunta sobre el Decret que s’esmenta a la proposta d’addenda i si dona cobertura a la problemàtica de què el que es pot contractar no es pot conveniar. Respon el secretari del Consell esmentant que el Decret Llei 4/2018, de 17 de juliol, al seu art. 3 a) preveu expressament que la realització de les determinacions analítiques exigides per la legislació vigent a ATL pot ser encomanada a l’Agència mitjançant conveni.


La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i de les conselleres presents. 11. Convenis de sanejament: 11.1. Conveni entre l'Agència Catalana de l'Aigua i el Consell Comarcal del Maresme per la cessió de les instal·lacions de l'assecatge tèrmic de fangs de Mataró. El gerent presenta al Consell la següent proposta de conveni:

CONVENI ENTRE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA I EL CONSELL COMARCAL DEL MARESME PER LA CESSIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DE L’ASSECATGE TÈRMIC DE FANGS DE MATARÓ REUNITS D'una part, el Sr. Jordi Agustí i Vergés, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, entitat pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (en endavant ACA), amb domicili social a Barcelona, carrer Provença 204-208, (CP 08036) i NIF Q-0801031-F, actuant en la representació que ostenta en virtut dels articles 11.11 apartat e) del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (TRLMAC) i 10 del Decret 86/2009, de 2 de juny, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència Catalana de l’Aigua i de modificació del Decret 175/2001, de 26 de juny, pel qual s’aprova el desplegament territorial de l’Agència Catalana de l’Aigua, i habilitat per a aquest acte per l’Acord del Consell d’Administració de l’ACA de data 7 de març de 2019.

De l’altra part, l’Il·lm. Josep Triadó i Bergés, com a President del Consell Comarcal del Maresme, amb domicili social a Mataró, Plaça Miquel Biada,1 (CP 08301) i CIF P-5800008-D, i en ús de les atribucions que li confereix l’article 13.1) del Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya i l’habilitació conferida per l’Acord del Ple de data...............pel qual se’l faculta per assumir els compromisos derivats d’aquest conveni. Les parts es reconeixen mútuament capacitat legal per formalitzar aquest document i actuant en la representació que els correspon. EXPOSEN I.- El sanejament a Catalunya ha experimentat una evolució derivada de la nova ordenació de l’administració hidràulica de Catalunya, amb la creació de l’ACA, la previsió de les Entitats Locals de l’Aigua i amb el reconeixement de les atribucions corresponents als ens locals. II.- En aquest sentit, la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, el text de la qual ha estat objecte de refosa mitjançant el TRLMAC, va confirmar les competències dels ens locals en matèria de tractament d’aigües residuals, control sanitari d’aigües residuals i altres funcions que l’esmentada Llei els atribuís. Per la seva banda, l’article 66.3 l) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 abril,


pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, atribueix com a competències pròpies del municipi, el tractament d’aigües residuals i l’article 9 disposa que les competències dels ens locals es desenvolupen en règim d’autonomia i sota la seva responsabilitat. III.- En desenvolupament de la legislació en matèria de sanejament, el Govern va aprovar el Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament. A l’article 39 de l’esmentat reglament es preveu que l’ACA pot cedir per conveni a l’Ens Gestor (ELA o Administració Competent) l’explotació de les instal·lacions de sanejament. IV.- El Consell Comarcal del Maresme –en endavant CCM– és l’administració responsable del sistema de sanejament de Mataró (EDAR i instal·lacions associades) i l’ACA és l’ens gestor de les instal·lacions de sanejament que composen la PTTE de Mataró –en endavant també Assecatge–, ubicades dins de les parcel·les cadastrals 23, 24 i 25 del polígon 18, del Tm. de Mataró, on també es troba ubicada l’EDAR de Mataró. V.- El CCM ha manifestat el seu interès en incorporar les instal·lacions de titularitat de l’ACA esmentades al punt anterior dins del marc del servei de sanejament de la seva competència. De conformitat amb l’article 29 de TRLMAC i 39 del Decret 13 0/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament dels serveis públics de sanejament, ambdues parts han convingut les condicions per les quals s’efectuarà la cessió d’un seguit d’ instal·lacions de sanejament que conformen la PTTE de fangs de Mataró per la seva incorporació al servei de sanejament en alta de Mataró i la gestió pel CCM, motiu pel qual i per tal de deixar constància dels acords presos, formalitzen el present conveni, que es regirà per les següents, CLÀUSULES Primera.- Objecte del conveni És objecte del present conveni l’establiment del marc de col·laboració entre les entitats que hi intervenen per la determinació de les condicions en què es durà a terme la cessió al CCM de les instal·lacions de sanejament de la PTTE per tal de gestionar-les mitjançant la seva incorporació al règim d’explotació i gestió del sistema de sanejament en alta de Mataró. Segona.- Àmbit d’aplicació Les instal·lacions objecte del present conveni, són les incloses en la documentació tècnica que s’adjunta com Annex 1. Tercera.- Obligacions de l’ACA Cedir al CCM, a partir de la signatura del present Conveni, les instal·lacions de sanejament definides a l’esmentat Annex 1, en les condicions tècniques, econòmiques i administratives adequades per a la seva gestió i incorporació al règim d’explotació i gestió de la resta d’instal·lacions del sistema de sanejament en alta de Mataró.


En el supòsit que l’ACA reclami en un futur la gestió de les instal·lacions objecte del present conveni, compensarà al CCM per les eventuals inversions de condicionament que aquest hi hagi destinat i que no hagin estat finançades per l’ACA. L’ACA retirarà tots aquells equips que no formen part de l’objecte del present conveni en el termini de temps més breu possible. Quarta.- Obligacions del CCM com a Administració competent Incorporar les instal·lacions objecte de cessió en virtut d’aquest conveni al sistema de sanejament en alta de Mataró, fet que suposa la seva inclusió dins del règim econòmic general establert per l’article 55 del TRLMAC. El CCM es farà càrrec de la gestió, el manteniment i la conservació de les instal·lacions incorporades i acreditarà la suficiència competencial per exercir les responsabilitats derivades de l’execució del present conveni, en l’àmbit territorial dels sistemes públics de sanejament en alta que gestiona. El CCM permetrà que l’ACA dugui a terme els treballs de desmantellament dels béns que no són objecte de cessió i del desmuntatge i alienació dels moto-generadors i els seus equips auxiliars. Cinquena.- Vigència i publicitat del conveni El present conveni tindrà vigència de 4 anys des de la seva signatura, podent-se prorrogar de mutu acord abans de la seva finalització per un període de fins a quatre anys addicionals fins a l’efectiva transmissió de la titularitat de les instal·lacions, que actualment rau en l’ACA, llevat que es doni alguna circumstància d’expiració del termini pactat o qualsevol de les seves pròrrogues, de conformitat amb la clàusula següent. D’acord amb els articles 110 i 112 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJPAPC), en relació amb les modificacions introduïdes per la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa, i amb el Decret 232/2013, de 15 d’octubre, i la llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, el present conveni s’ha de publicar al DOGC i al web de Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, accessible des del Portal de la Transparència. Sisena- Modificació i extinció del conveni. Procediment i efectes. Els convenis s’extingeixen pel compliment de les actuacions que en constitueixen l’objecte o pel transcurs del termini de vigència del conveni sense que se n’hagi acordat la pròrroga. El conveni es revisarà en la forma i l’abast que la legislació aplicable disposi en cada moment, sempre que es produeixin modificacions normatives que així ho facin necessari o quan així ho acordin les parts conjuntament.


Correspondrà a la Comissió de Seguiment, en la forma establerta a l’article 52 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, la determinació dels efectes que es generin per les parts per la liquidació derivada de l’extinció ordinària o anticipada del mateix així com la proposta del procediment per a dur-la a terme. El Conveni o qualsevol de les seves pròrrogues s’extingiran de forma anticipada al termini de finalització de la seva vigència:

o Per l’aprovació de modificacions normatives que contradiguin l’essència del

present Conveni o per qualsevol circumstància que impossibiliti l’acompliment del seu objecte.

o Per mutu acord de les parts.

o Per la revocació o l’avocació de la delegació de competències en matèria de sanejament per part de l’Ajuntament de Mataró al Consell.

o Per incompliment de les obligacions i els compromisos adquirits per algun dels signants a requeriment de qualsevol de les parts i a proposta de la Comissió de Seguiment, d’acord amb el procediment establert a l’article 51 de la LRJSP.

o Per decisió judicial declarativa de la nul·litat del Conveni.

o Per qualsevol altra causa diferent de les anteriors prevista en el Conveni o en altres Lleis.

En cas de concórrer alguna causa de suspensió dels seus efectes o d’extinció anticipada, les parts signatàries formalitzaran el corresponent document a l’efecte. Setena.- Comissió Mixta de Seguiment En aplicació del què disposa la LRJPAPC, a sol·licitud de qualsevol de les parts i pel tractament i proposta de resolució de les concretes vicissituds que afectin el desenvolupament del present conveni, quan es consideri necessari per alguna de les parts es podrà constituir una Comissió Mixta de Seguiment on cada part signatària designarà un representant, el qual exercirà les funcions de seguiment i efectuarà de mutu acord a les parts signants les propostes relatives a la gestió, interpretació i execució del conveni. Igualment, aquesta Comissió coneixerà i farà les propostes escaients per a la resolució dels problemes que puguin afectar el present conveni, així com del procediment i efectes que per les parts es derivin de l’extinció ordinària o anticipada del Conveni, proposant a les parts la formalització del document específic d’extinció que fixi la causa extintiva i reguli clarament els seus efectes. Vuitena.- Jurisdicció El present conveni té naturalesa administrativa, sotmetent-se les parts als òrgans de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu en cas de controvèrsia sobre la seva aplicació. Els representants troben conforme el present document i el signen electrònicament.

La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i de les conselleres presents.


12. Altres convenis: 12.1. Conveni de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Educació i l’Agència Catalana de l'Aigua, per a l’organització, seguiment i avaluació de la formació pràctica en centres de treball de l’alumnat de cicles formatius El vicepresident presenta al Consell la següent proposta de conveni:

Conveni de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Educació i l’Agència Catalana de l'Aigua, per a l’organització, seguiment i avaluació de la formació pràctica en centres de treball de l’alumnat de cicles formatius

Intervenen

Pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el senyor Joan-Lluís Espinós Espinós, director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, nomenat pel Decret 75/2018, de 7 de juny, (DOGC núm. 7639, d’11 de juny de 2018), i actuant en virtut de la Resolució ENS/1839/2011, de 20 de juliol, de delegació de competències de la persona titular del Departament d’Educació (DOGC núm. 5930, de 28 de juliol de 2011).

I de l’altra, el Sr. Jordi Agustí i Vergés, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant ACA), entitat de dret públic adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb domicili social a Barcelona, carrer Provença, 204-208, (CP 08036) i NIF Q0801031F, actuant en la representació que ostenta en virtut dels articles 11.11 apartat e) del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (en endavant TRLMAC) i 10 del Decret 86/2009, de 2 de juny, d’aprovació dels Estatuts de l’ACA i de modificació del Decret 175/2001, de 26 de juny, pel qual s’aprova el desplegament territorial de l’ACA, i habilitat per a aquest acte per l’aprovació del present Conveni per l’Acord del Consell d’Administració de l’ACA, de 7 de març de 2019.

Les parts intervenen com a tals i amb la representació que ostenten es reconeixen plena capacitat jurídica per portar a terme aquest Conveni i a tal efecte

Manifesten:

Que la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, al regular la Formació Professional, estableix que el currículum dels ensenyaments de formació professional inclou una fase de formació pràctica en centres de treball per l’alumnat que cursa aquests ensenyaments.


Que, així mateix, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació, estableix que el mòdul de formació pràctica en centres de treball ha de formar part del currículum dels nivells formatius dels ensenyaments de formació professional.

Que l'aplicació d'aquestes disposicions implica que l’alumnat d’ensenyament secundari postobligatori perfeccioni la seva formació alternant l'estudi amb la realització de pràctiques professionals a les empreses.

Que per aquest motiu, cal instrumentar mesures que facilitin la incorporació de les empreses i institucions al desenvolupament d'aquests ensenyaments, establint una estreta relació de les diverses famílies professionals i d’altres programes professionalitzadors autoritzats pel Departament d’Educació, amb la dinàmica de la previsible evolució econòmica i social del país.

Que s'entén que l'adequada adaptació dels programes d'estudi al desenvolupament tecnològic i empresarial i a les demandes de qualificació del sistema educatiu requereix la participació dels diferents sectors econòmics i professionals, com a estaments col·laboradors de l'ensenyament professional, mitjançant la concertació dels corresponents convenis de col·laboració entre els col·lectius professionals interessats i el Departament d’Educació.

Que d’acord amb l’Ordre ENS/241/2015, de 27 de juliol, de la formació en centres de treball (FCT), el Departament d’Educació ha de promoure la col·laboració amb empreses, entitats i altres administracions per al foment de la formació en centres de treball.

Que dins d’aquest context, la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de l'Aigua han acordat establir un marc de concertació en el qual s'hauran de materialitzar els corresponents acords específics de col·laboració per a la realització de la formació pràctica en centres de treball per part de l'alumnat d’ensenyaments professionals o d'altres programes formatius implantats pel Departament d’Educació i aquelles actuacions que comportin accions conjuntes del sistema educatiu i del món productiu, envers la millora dels ensenyaments professionalitzadors.

Que entenen per:

Activitat d’aprenentatge: Unitat avaluable de formació pràctica en l’entitat. Les activitats d’aprenentatge s’acorden entre institut i centre de treball i formen el Pla d’activitats.

Centre de treball: Adreça de la seu, o d’una de les seus, de l’entitat on l’alumne desenvolupa el pla d’activitats. El tutor o tutora de d’empresa ha d’estar present al centre de treball en l’horari que l’alumnat fa l’estada.

Estada formativa: Període que abasta des del dia d’inici fins el dia de final d’estada, i dins de l’horari establert, amb què l’alumne desenvolupa el pla d’activitats al centre de treball.


Homologació del centre de treball: Certificació emesa per l’institut per la que el centre de treball aplega les condicions per desenvolupar les activitats d’aprenentatge de l’estada formativa, vinculades amb una especialitat formativa concreta.

Mòdul professional: Contingut formatiu en què s’estructura el cicle formatiu. La formació pràctica en centres de treball és el mòdul formatiu que es fa a les instal·lacions d’una entitat col·laboradora. La resta de mòduls del cicle formatiu s’imparteixen a l’institut.

Pla d’activitats: Relació d’activitats d’aprenentatge que l’alumne desenvolupa en el centre de treball sota la supervisió de la Tutoria d’empresa i el seguiment de la Tutoria d’institut.

qBID: Aplicació informàtica que gestiona la formació pràctica en centres de treball. El fet que el centre de treball estigui donat d’alta i homologat és el requisit necessari per poder formalitzar els acords de pràctiques.

Tutoria d’empresa: persona treballadora de l’entitat designada per desenvolupar el procés d’ensenyament de l’alumnat en pràctiques al centre de treball, fer el seguiment dels seus progressos i participar en l’avaluació de l’estada formativa.

Tutoria d’institut: professor o professora de l’institut que atén l’entitat i l’alumnat en relació a l’estada formativa.

I que, d’acord amb el que s’ha exposat, i en el marc del que disposen, en referència als convenis de col·laboració que subscriuen les administracions públiques, els articles 108 a 112 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i articles 47 a 52 de la Llei 40 /2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, amb l’objectiu principal de fomentar la formació professional inicial, les parts

Acorden:

Objecte

Aquest conveni té per objecte establir el marc de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Agència Catalana de l'Aigua per desplegar la formació pràctica en centres de treball establerta als ensenyaments professionals.

Compromisos de l’Agència Catalana de l’Aigua

1. Coordinar, fer el seguiment i l’avaluació de les activitats d’aprenentatge que l’alumnat fa durant l’estada formativa.

Facilitar l’homologació del centre de treball per part de l’institut.


Disposar de l’avaluació de riscos dels llocs de pràctiques que hagi d’ocupar l’alumnat.

Designar una persona tutora d’empresa, d’entre les seves persones treballadores, seleccionada per la seva capacitat d’ensenyament i coneixement de les activitats d’aprenentatge de l’estada formativa. Correspon a la Tutoria d’empresa la direcció, la supervisió immediata, el seguiment de l’execució i la valoració de les activitats d’aprenentatge de l’estada formativa, conforme al pla d’activitats.

Informar al tutor o tutora d’empresa sobre les seves responsabilitats i sobre el Pla d’activitats que ha de fer l’alumne durant les sessions de l’estada formativa.

Vetllar pel compliment del Pla d’activitats i de les normes de seguretat i salut laboral.

Facilitar que les persones del centre de treball amb la funció de Tutoria d’empresa facin la formació específica impartida per l’institut.

Establir i aplicar un protocol d’acollida de l’alumne, que ha de contenir, com a mínim:

Introducció a les seccions, organigrama i objectius de l’entitat.

Informació sobre els riscos al lloc de pràctiques.

Informació sobre el Pla d’Emergència i d’Evacuació.

Procediments interns de comunicació.

Confidencialitat de la informació i documentació de l’entitat.

Facilitar el desenvolupament de les activitats d’aprenentatge de l’estada formativa, amb les garanties d’atenció a l’alumnat.

Coordinar-se, a través del tutor d’empresa, amb el tutor d’institut per al seguiment de les activitats d’aprenentatge de l’estada formativa.

Compromisos del Departament d’Educació

El Departament d’Educació es compromet, a través de l’Institut, a:

Seleccionar l’alumnat amb les capacitats necessàries per poder cursar el mòdul de formació pràctica en centres de treball al centre de treball.

Tramitar els acords individuals perquè els signin les parts interessades: entitat, institut i alumnat, o tutors legals en el cas dels menors d’edat.

Dessignar, d’entre el seu professorat, la persona responsable de la Tutoria d’institut per al seguiment de les activitats d’aprenentatge de l’alumnat a l’entitat.

Planificar, programar, supervisar, fer el seguiment i avaluar les activitats d’aprenentatge a través de la Tutoria d’institut.


Garantir el seguiment individual i presencial de les activitats d’aprenentatge de l’estada formativa.

Fer aprendre a l’alumnat els coneixements necessaris en prevenció de riscos laborals i sobre protecció de dades de caràcter personal.

Mantenir actualitzat el mecanisme de seguiment de l’estada de l’alumnat.

Informar l’alumnat sobre els seus drets i obligacions relacionats amb l’estada formativa a l’entitat.

Funcions de la Tutoria d’institut

1. Planificar i programar el mòdul de formació pràctica en centres de treball.

Fer recerca d’empreses/entitats per al desenvolupament del mòdul de formació pràctica en centres de treball.

Fer el seguiment, l’avaluació i el control de la fase de formació en els centres de treball. En tot cas hi ha d’haver almenys una visita inicial i una en finalitzar la formació pràctica.

Assumir, també, les funcions de professor tutor respecte del grup d’alumnes.

Informar i promoure entre les empreses i entitats col·laboradores els itineraris de formació i qualificació professionals que els treballadors i treballadores poden desenvolupar amb el cicle formatiu i el reconeixement acadèmic. tant de l’experiència laboral com l’acadèmica.

Cooperar en el seguiment de la formació pràctica en centres de treball d’alumnes acollits a programes de mobilitat, procedents d’altres comunitats autònomes, de mobilitat internacional o de formació a distància a requeriment de la DGFPIERE.

Les accions concretes que ha de desenvolupar en el centre són les següents:

Entrevistar-se amb els representants de les empreses que col·laborin en el programa.

Entrevistar-se amb el tutor d’empresa, per tal d’avaluar la situació de l’alumne i programar les activitats que cal fer segons el cicle formatiu i el pla d’activitats del quadern de pràctiques.

Vetllar perquè l’alumne i l’entitat col·laboradora emplenin la part corresponent del quadern de pràctiques, on cal reflectir les activitats fetes per l’alumne i l’avaluació posterior per part de l’entitat col·laboradora.


Fer el seguiment de les pràctiques dels alumnes i valorar l’aprenentatge assolit i el programa realment desenvolupat. Cal fer aquesta valoració a partir de les aportacions del representant de l’entitat col·laboradora i de l’alumne.

Visitar les empreses on fan les pràctiques els alumnes del cicle formatiu corresponent i informar la coordinació de formació professional o la coordinació de cicles formatius d’arts plàstiques i disseny de les incidències i de les valoracions que es puguin deduir de les visites.

Fer el tancament del quadern de la formació pràctica en centres de treball, en la seva finalització o baixa anticipada de l’FCT.

Recollir informació de les empreses sobre els aspectes formatius que es podrien incloure en els crèdits de lliure disposició.

Fer el seguiment de la inserció laboral dels alumnes a partir dels sis mesos de la finalització dels estudis i elaborar els informes i les enquestes corresponents.

Administrar el programa que gestiona les pràctiques (qBID), en cas que no existeixi la figura de coordinador d’FP o responsable de pràctiques.

Fer qualsevol altra acció que se li encomani, en relació amb les seves funcions.

Funcions de la Tutoria d’empresa

1. Pactar amb l’institut el Pla d’activitats a desenvolupar per l’alumnat.

2. Vetllar pel compliment del Pla d’activitats.

3. Vetllar pel compliment de les normes de seguretat i salut laboral i informar l’alumnat dels riscos laborals i les mesures preventives del lloc de treball on desenvolupi l'acció formativa

4. Fer l’ensenyament de les activitats d’aprenentatge del Pla d’activitats.

5. Educar l’alumnat en els valors que són propis de les relacions laborals i humanes.

6. Orientar i assessorar l’alumnat sobre els aspectes relacionats amb els contingut del Pla d’activitats per a la millora del seu aprenentatge.

7. Informar a la persona responsable de la Tutoria d’institut sobre l’evolució de l’alumnat en relació amb el seu aprenentatge i les actituds mostrades, així com les incidències que hi pugui haver.

8. Participar en l’avaluació de les activitats d’aprenentatge fetes durant l’estada formativa.


9. Introduir al qBID la informació requerida relacionada amb l’estada formativa de l’alumnat per poder emetre l’informe de valoració a efectes de la posterior avaluació acadèmica.

Drets i obligacions de l'alumne

1. L'alumne no té, en cap cas, vinculació o relació laboral amb l'empresa.

2. L'alumne no ha de percebre cap quantitat econòmica de l'empresa o entitat en concepte de retribució per la realització de la formació en centres de treball.

3. L’alumne ha d’estar matriculat al cicle formatiu al que pertany la Formació en Centres de Treball (FCT), i correspon a l’institut autoritzar l’alumne perquè pugui fer l’FCT.

4. L'alumne està obligat a:

Assistir a les pràctiques acordades, complir l'horari establert i informar de les activitats diàries executades d'entre les previstes en el pla d'activitats.

Complimentar el quadern de pràctiques.

Respectar les normes, la política de protecció de dades i de confidencialitat i la imatge corporativa establerta per l'empresa o entitat col·laboradora.

Respectar la legislació aplicable en matèria de prevenció de riscos laborals.

Relació alumnat-empresa

1. L’estada formativa en l’entitat no implica cap mena de relació laboral o de serveis retribuïts i, per tant, exclosa de l'aplicació dels mecanismes d'inclusió en el Règim General de la Seguretat Social

L’alumnat ha de comunicar i justificar a l’empresa i al seu tutor d’institut la falta d’assistència a una sessió de l’estada formativa.

La relació entre el personal de l’entitat i l’alumnat es fonamenta en el respecte mutu i en la interacció entre l’ensenyament per part del treballador i l’aprenentatge per part de l’alumne.

L’alumnat es desplaça al centre de treball pels seus propis mitjans, i són a càrrec seu.

Assegurances

1. El Departament d’Educació disposa d'una pòlissa d’assegurança d’accidents personal per tal de cobrir les contingències que pugui afectar a l’alumnat en pràctiques, i que no es trobin protegides per l'assegurança escolar, sempre que se suscitin com a conseqüència de les pràctiques formatives i no provinguin de fets


que donin lloc a responsabilitats administratives derivades d'infraccions de les normes de seguretat i salut laboral, ni d'altres fets aliens a les esmentades pràctiques.

Així mateix, també disposa d’una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil i patrimonial per cobrir els perjudicis econòmics que es deriven dels danys (personals o materials) que s’han produït a terceres persones com a conseqüència de l’activitat que ha dut a terme l’alumnat.

Protecció de dades de caràcter personal

1. Ambdues parts es comprometen a donar estricte compliment a la normativa reguladora de protecció de dades de caràcter personal d’acord amb el que determina el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals; així com a aquella altra normativa reguladora de protecció de dades de caràcter personal que sigui d’aplicació durant la vigència d’aquest conveni i que no contradigui, s’oposi o sigui incompatible amb el Reglament (UE) 2016/679 i la Llei orgànica 3/2018.

Les parts signants també donaran compliment a les previsions establertes a la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge i resta de normativa d’aplicació.

Confidencialitat

1. L’Institut es compromet a mantenir la confidencialitat de tota la informació tècnica o comercial reservades que es pugui haver rebut ocasionalment al llarg de la seva estada formativa.

Les parts es comprometen a informar als alumnes de l’existència d’aquest compromís, i a vetllar pel seu compliment.

Dotzè. Protecció del menor

L’Agència Catalana de l'Aigua es compromet que el seu personal, propi o extern, que intervingui en l’execució d’aquest conveni, compleixi la normativa vigent en matèria de protecció del menor, concretament el requisit que determina l’apartat 5 de l’article 13 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil.

Tretzè. Igualtat

El Departament d’Educació i l’Agència Catalana de l'Aigua


Estan compromesos amb la igualtat en el tractament a les persones, amb independència del gènere i del sexe, de la creença i de la ideologia, de la raça i de l’ètnia, de la fesomia i de les capacitats.

Garanteixen l'accés de les dones i els homes a la formació professional.

Estableixen accions positives específiques que corregeixin les situacions en què un sexe o un altre estigui poc representat, en determinades especialitats.

Duen a terme accions d'orientació professional no sexista.

Catorzè. Comissió de seguiment

1. Missió i composició de la Comissió de seguiment

Per al seguiment, vigilància i control dels processos i progressos establerts en el conveni, així com de l’acompliment dels seus acords i compromisos es constitueix la Comissió de seguiment, integrada per:

Per un representant del Departament d’Educació

Per un representant de l’Agència Catalana de l'Aigua.

2. Funcions de la Comissió

Les funcions de la Comissió de seguiment són:

Constituir-se i mantenir-se com a Comissió per al seguiment, vigilància i control de les actuacions previstes en el conveni, així com dels acords i compromisos adoptats.

Promoure la cooperació entre les parts.

Donar compliment als acords i compromisos recollits en aquest conveni.

Promoure, controlar I fer un seguiment periòdic del desenvolupament de les actuacions dins del marc del Conveni, així com mantenir els seus estàndards de qualitat i resultats.

Resoldre dubtes sobre la interpretació o la modificació d'aquest Conveni i controlar el seu desenvolupament amb regularitat.

Resoldre l’incompliment de les obligacions i compromisos assumits per cadascuna de les parts.

Proporcionar les mesures de seguretat, organització, tecnològiques i físiques adequades perquè només el personal autoritzat pugui accedir a informació confidencial.


Coordinar, si correspon, les seves actuacions amb altres comissions de seguiment que estiguin relacionades amb el compliment dels objectius del present conveni.

Fer la valoració global anual de les actuacions, acords i compromisos objecte del conveni, amb preferència un mes abans de la data de finalització.

3. Reunions de la Comissió de seguiment

a. La Comissió de seguiment d’aquest conveni s’ha de reunir, de manera ordinària, almenys un cop cada curs, o bé quan una de les parts signatàries ho sol·liciti per escrit al president de la Comissió, per coordinar les actuacions derivades del compliment del conveni i fer-ne el seguiment i valoració.

b. Els acords presos en reunió de la comissió, convocada formalment, són vinculants per a les parts signatàries del conveni.

c. Els acords presos en reunió i les observacions fetes que s’hi consideri que han de constar, es registren en acta que s’ha de lliurar als signataris d’aquest conveni.

d. La Comissió de seguiment ha d’establir la forma més adient de reconeixement per la gestió i el treball fet a les empreses i entitats col·laboradores en el desenvolupament del conveni.

e. La Comissió, en reunió, valora les actuacions fetes i fa propostes de millora i solució d’incidències.

Quinzè. Vigència i publicitat

El present Conveni serà vigent i produirà efectes des de la data de la seva signatura i fins al 31 de desembre de 2022, sens perjudici de la possibilitat de prorrogar-lo en la forma establerta al paràgraf següent en el marc del que disposa l’article 49, lletres g i h, de la LRJSP.

Abans del dia termini de vigència d’aquest conveni les parts signants poden signar una o més addendes de pròrroga, la suma del temps de vigència de les quals no ha de superar els quatre anys.

D’acord amb els articles 110 i 112 de la LRJPAPC, els articles 49 i següents de la LRJSP i la resta de normativa aplicable, el present Conveni s’ha de publicar al DOGC i al web de Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, accessible des del Portal de la Transparència.

Setzè. Resolució del conveni

Són causes de resolució:


El transcurs del termini de vigència del conveni sense que se n’hagi acordat la pròrroga.

L’acord unànime de tots els signants.

L’incompliment de les obligacions i els compromisos assumits per part d’algun dels signants.

En aquest cas, qualsevol de les parts pot notificar a la part incomplidora un requeriment perquè compleixi en un termini determinat les obligacions o els compromisos que es consideren incomplerts. Aquest requeriment s’ha de comunicar al responsable del mecanisme de seguiment, vigilància i control de l’execució del conveni i a les altres parts signants.

Si, un cop transcorregut el termini indicat en el requeriment, l’incompliment persisteix, la part que el va adreçar ha de notificar a les parts signants la concurrència de la causa de resolució i el conveni s’entén resolt. La resolució del conveni per aquesta causa pot comportar la indemnització dels perjudicis causats si així s’ha previst.

Per decisió judicial declaratòria de la nul·litat del conveni.

Per manca d’alumnat matriculat suficient.

Per qualsevol altra causa de les generals establertes en la legislació vigent.

Dissetè. Naturalesa i jurisdicció

1. Aquest conveni té naturalesa administrativa, i és d’aplicació el que s’estableix en el títol preliminar, capítol VI de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, en el Decret 52/2005 de 5 d'abril, de creació i regulació del Registre de convenis, i en el Decret 322/2006, de 22 agost, de modificació del Decret 52/2005.

a. Les qüestions litigioses sorgides sobre la interpretació, la modificació, la resolució i els efectes d’aquest conveni, que no puguin ser resoltes de mutu acord en el si de la Comissió de seguiment, seran resoltes per la jurisdicció contenciosa administrativa.

Per tal que així consti, i com a prova de conformitat, les parts signen aquest conveni

Pel Departament d’Educació Per l’Agència Catalana de l'Aigua

Joan-Lluís Espinós Espinós


El Sr. Pérez Herrero demana que es comprovin les referències normatives a la protecció de dades i sobre la necessitat d’afiliació a la Seguretat Social. El secretari agraeix el comentari i indica que en tractar-se de dos convenis marc, en els instruments definitius de col·laboració s’inclouran les referències correctes, i que es proposarà al Departament d’Educació l’actualització de les referències esmentades.

La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i de les conselleres presents. 12.2. Conveni marc de cooperació educativa entre centres formatius universitaris i l’Agència Catalana de l’Aigua per a la realització de pràctiques acadèmiques externes. El vicepresident presenta al Consell la següent proposta de conveni:

CONVENI MARC DE COOPERACIÓ EDUCATIVA ENTRE CENTRES FORMATIUS UNIVERSITARIS I L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA PER A LA REALITZACIÓ DE PRÀCTIQUES ACADÈMIQUES EXTERNES. REUNITS D’una part, el Sr. Jordi Agustí i Vergés, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant ACA), entitat de dret públic adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb domicili social a Barcelona, carrer Provença, 204-208, (CP 08036) i NIF Q0801031F, actuant en la representació que ostenta en virtut dels articles 11.11 apartat e) del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (en endavant TRLMAC) i 10 del Decret 86/2009, de 2 de juny, d’aprovació dels Estatuts de l’ACA i de modificació del Decret 175/2001, de 26 de juny, pel qual s’aprova el desplegament territorial de l’ACA, i habilitat per a aquest acte per l’aprovació del present Conveni per l’Acord del Consell d’Administració de l’ACA, de x de XXXXXXXXXXXX de 2019. I de l’altra part, la Universitat i el seu Rector Magnífic, que actua en nom i representació d’aquesta Universitat, tal com estableix el Reial Decret de nomenament del rector de la Universitat (publicat al DOGC núm. amb data ) Ambdues parts es reconeixen mútuament la capacitat necessària per atorgar aquest conveni i a aquest efecte. MANIFESTEN I. En l’actualitat, la Universitat imparteix diferents disciplines universitàries, els plans d’estudis de les quals preveuen la possibilitat que els estudiants facin un període de pràctiques en institucions i empreses, ja sigui amb caràcter optatiu o obligatori. Tanmateix, els estudiants poden dur a terme pràctiques externes més enllà de les previstes en els plans d’estudi, són les anomenades pràctiques extracurriculars.

II. La formació pràctica externa de l’alumnat de la Universitat que correspongui està regulada per la Normativa de Pràctiques Acadèmiques Externes de Graus i Màsters


aprovada pel Consell de Govern que defineix les modalitats curriculars i extracurriculars, així com el requeriment d’inclusió en el Suplement Europeu del Títol.

III. Igualment és d’aplicació el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, l’Estatut de l’estudiant universitari aprovat pel Reial decret 1791/2010, de 30 de desembre, el Reial Decret 592/2014, d’11 de juliol, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris i tota aquella normativa vigent que li sigui d’aplicació

IV. Ambdues parts, amb voluntat d’intensificar les relacions entre el món universitari i la realitat professional, volen col•laborar en el camp de la formació teòrica i pràctica dels estudiants, i per aquest motiu acorden que la millor manera de materialitzar la cooperació mútua és formalitzar un conveni de col•laboració acadèmica amb l’objectiu que l’estudiant desenvolupi de manera pràctica els coneixements que adquireix a la Universitat, i en aquest sentit les parts interessades es reconeixen mútuament la capacitat suficient per vincular-se, i acorden l’atorgament d’aquest conveni de col•laboració de conformitat amb els següents

CLÀUSULES 1. Objecte del conveni de col·laboració L’objecte d’aquest conveni és establir els termes de col·laboració que han de regir entre les parts signatàries perquè els estudiants de la Universitat puguin realitzar pràctiques acadèmiques externes en les dependències de l’entitat col·laboradora. 2. Formalització. Aquesta col•laboració es materialitzarà mitjançant la signatura d’un document específic entre l’estudiant, l’entitat col·laboradora i la Universitat.

A cada conveni derivat d’aquest conveni marc s’aplicarà el preu, aprovat pel Pressupost de la Universitat corresponent, per a la tramitació dels convenis de cooperació educativa amb empreses o institucions, si s’escau, per a la realització de pràctiques externes, amb independència que els estudiants percebin ajut de l’empresa o institució

(Nomes si correspon aplicar bonificacions) En virtut de l’acord de la Comissió d’Economia, Pressupost i Patrimoni del Consell Social, de data 10 de desembre de 2012, d’aplicació de bonificacions a les taxes de gestió de convenis de cooperació educativa s’aplicarà una bonificació del _______% en els convenis de cooperació educativa individuals que afectin pràctiques curriculars)

La entitat col·laboradora identificarà a la Universitat la persona que signarà els documents a què fa referència aquesta clàusula. Per part de la Universitat correspondrà signar aquests convenis al degà o director del centre responsable de l’estudi des del qual l’estudiant desenvolupi la pràctica.

3. Condicions generals de realització de les pràctiques


3.1 Les pràctiques acadèmiques externes constitueixen una activitat de naturalesa formativa per als estudiants que els ha de permetre aplicar i complementar els coneixements adquirits en la seva formació acadèmica, afavorint l’adquisició de competències que els preparin per a l’exercici d’activitats professionals, facilitin l’ocupació i fomentin la seva capacitat d’emprenedoria. 3.2 Durant l’estada en pràctiques a l’entitat col·laboradora, els estudiants han de fer tasques pròpies de l’àmbit professional en què exerciran l’activitat com a graduats, amb l’objectiu de completar l’aprenentatge teòric i pràctic adquirit en la formació acadèmica i d’adquirir experiència laboral en els nivells als quals puguin accedir per raó de la seva titulació. 3.3 Els estudiants han d’estar subjectes a l’horari i les normes fixades per l’entitat col·laboradora. En tot cas es procurarà que l’horari establert sigui compatible amb l’activitat acadèmica, formativa i de representació i participació desenvolupada per l’estudiant a la Universitat. 3.4 Els estudiants han de desenvolupar l’estada de pràctiques sota la supervisió de dos tutors: un professional de l’entitat col·laboradora, designat per aquesta entitat i que s’encarregarà d’orientar i supervisar el treball en pràctiques de l’estudiant, i un professor de la Universitat, designat per la Universitat i que s’ha de coordinar amb el tutor de l’entitat col·laboradora per fer un seguiment efectiu de les pràctiques, proporcionar suport a l’estudiant per a l’elaboració de la memòria i dur a terme el procés avaluador de les pràctiques. 3.5 La persona tutora designada per l’entitat col·laboradora ha de fixar el pla de treball que caldrà seguir, d’acord amb el projecte formatiu i en coordinació amb el tutor acadèmic, i ha d’emetre un informe final, en què es valorin les aptituds i competències que recull l’article 13 del Reial Decret 592/2014, d’11 de juliol, demostrades per l’estudiant durant l’estada en pràctiques. 3.6 L’estudiant a la conclusió de les pràctiques ha de realitzar i lliurar al tutor acadèmic una memòria final de les pràctiques on hi ha de figurar entre altres les previsions que recull l’article 14 del Reial Decret 592/2014, d’11 de juliol. 3.7 L’avaluació final de les pràctiques correspon a la persona tutora acadèmica, de conformitat amb els criteris d’avaluació que s’estableixen en el document específic de col·laboració que es preveu a la clàusula 3 d’aquest conveni. 3.8 La realització de les pràctiques no implica en cap cas l’existència d’una relació laboral entre els estudiants i l’entitat col·laboradora. En l’àmbit de les administracions públiques, entitats de dret públic i altres organismes públics la realització de les pràctiques no podrà tenir la consideració de mèrit per a l’accés a la funció pública ni pot ser computada als efectes d’antiguitat o reconeixement de serveis previs. 3.9 L'entitat col·laboradora ha de donar d'alta a la Seguretat Social als estudiants sempre que aquests rebin una contraprestació econòmica, qualsevol que sigui el concepte o la forma en que es percebi, segons estableix el Reial Decret 1493/2011, de 24 d’octubre, pel qual es regulen els termes i condicions de inclusió en el Règim


General de la Seguretat Social de les persones que participen en programes de formació. 3.10 L’entitat col·laboradora ha d’informar els estudiants en pràctiques de la normativa de seguretat i prevenció de riscos laborals. Així mateix, ha de disposar dels recursos i mitjans necessaris per facilitar l’accés a les pràctiques dels estudiants amb discapacitat i la conciliació de les activitats o situacions personals derivades d’aquesta situació de discapacitat. 4. Condicions particulars de realització de les pràctiques 4.1 Les parts signatàries han de subscriure un document específic de col·laboració en el qual s’han d’especificar les dades següents: a) Identitat de l’estudiant en pràctiques. b) Modalitat de les pràctiques (curriculars o extracurriculars). c) Projecte formatiu, amb els objectius educatius i les activitats que s’hi han de

realitzar. d) Pla de seguiment de les pràctiques (amb indicació dels informes i/o memòries que

ha d’elaborar l’estudiant). e) Durada, horari i període de realització de les pràctiques. f) Lloc (centre de treball) de realització de les pràctiques. g) Identitat dels tutors designats per l’entitat col·laboradora i per la Universitat. h) Criteris d’avaluació. i) Compromisos de l’estudiant. j) Especificació que la realització de les pràctiques no implica la constitució de cap

vincle laboral entre l’entitat i l’estudiant. k) Valoració en crèdits, si escau. l) Quantia i forma de pagament dels ajuts a l’estudi, si s’escau. m) Quantia i forma de pagament de despeses de gestió a la Universitat, si s’escau. 4.2 El document esmentat ha de contenir un apartat de signatura per a l’estudiant, que ha de manifestar que aquest coneix i accepta de forma expressa totes les condicions de realització de les pràctiques relacionades en aquest document específic de col·laboració i que es compromet a complir totes les obligacions que, d’acord amb les condicions descrites i la normativa aplicable, li són exigibles. En aquest mateix apartat, l’estudiant s’ha de comprometre de forma expressa a mantenir la confidencialitat i el secret professional en relació amb la informació interna i les activitats de l’entitat col·laboradora. 5. Règim de permisos dels estudiants Els estudiants poden absentar-se el temps que sigui indispensable del lloc on desenvolupin les pràctiques acadèmiques sempre que es faci necessari per poder atendre les obligacions que es derivin de la seva activitat acadèmica o de la seva participació en l'activitat dels òrgans de govern i de representació de la Universitat, així com per raons de salut o per qualssevol altres supòsits que acordin conjuntament l'entitat col·laboradora i la Universitat. En qualsevol cas, els estudiants han de comunicar les absències referides a l'entitat col·laboradora amb antelació suficient i han de presentar els justificants corresponents.


6. Protecció de dades 6.1 L’entitat col·laboradora s’ha d’abstenir de fer qualsevol tipus de tractament de les dades personals dels estudiants en pràctiques més enllà del que sigui necessari per a la consecució de les finalitats d’aquest conveni. De la mateixa manera, es compromet a no manipular, transformar ni cedir a tercers aquestes dades o els arxius que continguin, fora de l’estricte objecte de la relació subscrita per ambdues parts, així com a guardar-los en estricta confidencialitat i a informar l’estudiant de la forma en què pot exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i la normativa que la desenvolupa. 6.2 L’incompliment directe o indirecte d’aquesta clàusula per part de l’entitat col·laboradora comporta la responsabilitat directa pels danys i perjudicis que pugui representar per als estudiants acollits en pràctiques o per a la Universitat. 7. Assegurança En el desenvolupament de les pràctiques externes que són objecte d'aquest conveni, els estudiants de la Universitat tenen cobertes les prestacions per accident, malaltia o infortuni familiar per l’assegurança escolar. En cas d'estudiants majors de 28 anys, cal que aquests subscriguin una assegurança privada que cobreixi les prestacions relatives a aquestes contingències. Així mateix, els estudiants tenen coberta la responsabilitat civil en que puguin incórrer amb ocasió de la realització de les pràctiques, en mèrits de la pòlissa de responsabilitat civil col·lectiva subscrita per la Universitat. Si l'entitat col·laboradora requereix algun altre tipus d’assegurança, aquesta serà a càrrec de l’estudiant i es farà constar en el document complementari previst a la clàusula tercera d'aquest conveni. 8. Reconeixements derivats de les pràctiques 8.1 Finalitzada l’estada de pràctiques, i prèvia petició per part dels estudiants, l’entitat col·laboradora ha d’emetre un informe acreditatiu de les activitats realitzades, la durada de les pràctiques i el rendiment de l’estudiant. 8.2 Pel que fa al reconeixement dels tutors designats per l’entitat col·laboradora, la universitat, prèvia petició per part de la persona interessada, ha d’expedir un certificat de reconeixement institucional, en què han de constar, com a mínim, les característiques de la col·laboració, els estudis en què s’ha desenvolupat, el nombre d’estudiants tutoritzats i el total d’hores tutoritzades. 9. Drets i deures dels estudiants i dels tutors Durant la realització de les pràctiques acadèmiques externes, els estudiants tindran els drets i les obligacions que estableix l’article 9 del Reial Decret 592/2014, d’11 de juliol. El tutor de l’entitat col·laboradora tindrà els drets i les obligacions que estableix l’article 11 del Reial Decret 592/2014, d’11 de juliol. El tutor acadèmic de la universitat tindrà els drets i les obligacions que estableix l’article 12 del Reial Decret 592/2014, d’11 de juliol.


10. Causes de resolució Les causes de resolució del present conveni de cooperació educativa seran:

a) L’expiració del termini de vigència. b) El mutu acord de les parts, manifestat per escrit. c) La impossibilitat sobrevinguda legal o material de donar compliment a l’objecte

d’aquest conveni. d) L’incompliment per qualsevol de les parts d’aquest conveni de cooperació o dels

específics que se signin, de les obligacions assumides per aquest conveni, pel conveni específic o per les disposicions aplicables. En aquest cas, la part interessada a resoldre anticipadament el conveni ha de comunicar la seva intenció a l’altra part amb una antelació mínima de quinze dies.

e) Les causes previstes a la legislació aplicable. 11. Vigència, eficàcia, pròrroga i publicitat del Conveni El present Conveni serà vigent i produirà efectes des de la data de la seva signatura i fins al 31 de desembre de 2022, sens perjudici de la possibilitat de prorrogar-lo en la forma establerta al paràgraf següent en el marc del que disposa l’article 49, lletres g i h, de la LRJSP. D’acord amb els articles 110 i 112 de la LRJPAPC, els articles 49 i següents de la LRJSP i la resta de normativa aplicable, el present Conveni s’ha de publicar al DOGC i al web de Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, accessible des del Portal de la Transparència. 12. Règim jurídic i resolució de conflictes El present Conveni té naturalesa administrativa, sotmetent-se les parts als òrgans de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu en cas de controvèrsia sobre la seva aplicació. Qualsevol controvèrsia que pugui sorgir de l’aplicació, la interpretació o l’execució d’aquest conveni de cooperació, així com dels convenis específics de col·laboració que se subscriguin a la seva empara, s’ha de resoldre de mutu acord entre les parts. Si això no és possible, les parts renuncien al seu propi fur i se sotmeten als jutjats i tribunals de la ciutat que resultin competents. Els compareixents troben conforme el present Conveni i el signen electrònicament.

El secretari informa que la versió de la proposta d’acord tramesa electrònicament a les persones membres del Consell és anterior a l’informe d’Assessoria Jurídica que ha establert que la durada del conveni no pot superar quatre anys. Les persones assistents han rebut una versió corregida en la carpeta lliurada en aquesta sessió, que és la que es sotmet a votació. La proposta és aprovada per assentiment dels consellers i per les conselleres assistents.


13. Assumptes sobrevinguts i urgents. No n’hi ha. El president informa que és previst convocar la propera sessió del Consell en uns 15-30 dies, una vegada es disposi de la liquidació del contracte ATLL, I sense més assumptes que tractar, el president aixeca la sessió a les 17:34 hores. El secretari Vist i plau Barcelona, El president

ACTA DE LA SESSIÓ NÚM. 199 DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ...

Documents

Transcript of ACTA DE LA SESSIÓ NÚM. 199 DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ...