Acta de la Sessió filefebrer d'enguany, de la liquidació del pressupost de l'exercici 2007, en...

1

ACTA NÚM. 04. SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PER L' AJUNTAMENT PLE EL DIA 27 DE MARÇ DE 2008

Al Saló de sessions de la Casa Consistorial de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, a les vuit del vespre del dia 27 de març de 2008, es reuneixen en primera convocatòria els senyors relacionats a continuació, excusant la seva assistència els també relacionats, i es constitueix l' Ajuntament Ple, per celebrar sessió ordinària convocada i tractar els assumptes que figuren a l'ordre del dia.

ASSISTENTS

Alcalde-PresidentIl·lm. Sr. Jaume Monné i DueñasVocalsSr. Victor Serrano PérezSra. Rosina López VigilSr. Joan Soler i VallésSra. Sílvia Holgado GómezSr. Juan Jose Fdez Martín-CorralSr. Salvador Prat AsensioSr. Joan Segado CanoIl·lm. Sr. Pere Planas DuranSra. Pilar Puimedon MonclúsSra. Georgina Muñoz GilSra. Magdalena Graells i CasalsSra. M. Mercè Jou i TorrasSr. Josep Lluís Alonso i TorrasSra. Mireia Cañadell i TobellaSr. Ramon Pons BallbéSr. Jordi Cornellas IllaSra. Mireia Monfort SòriaSr. Jordi Manfredi LópezInterventorAntonio Vila GonzálezSecretària acctal.M.Mercè Roquer CompteExcusa assistènciaSra. M. Àngels Cambronero GotsensSra. Lorenza Tallon Ovalle

--------------------

Sr. Alcalde:

Bona nit, donem inici al Ple ordinari d’avui dia 27 de març, i abans de l’inici del Ple excuso l’absència de la regidora del POI Sra. Tallon i l'absència, també, de la regidora de l'Entesa Sra. Cambronero, que per qüestions de malaltia no poden estar avui amb nosaltres. I també com a prèvia m’agradaria que si us sembla bé traslladéssim el condol de la Corporació, per

2

proximitat i pel que representa l’Abadia de Montserrat, i en aquest cas traslladar el condol a la comunitat dels monjos benedictins per la mort de l’abat emèrit en Cassià Maria Just, i també a la família del que ha estat senador, i sobretot per la seva importància en els moments de la transició, en Josep Benet. Si us sembla bé traslladaríem aquests dos condols de la Corporació a la comunitat dels monjos i a la família. Bé, passaríem als punts de l’ordre del dia.

Acord núm. 1. Proposta d'aprovació de les actes corresponents a les sessions de dates 24 de gener i 11 de febrer de 2008.

Proposta d'aprovació de l'acta corresponent a la sessió de data 24 de gener.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS DIVUIT MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

Proposta d'aprovació de l'acta corresponent a la sessió de data 11 de febrer.


--------------------

Acord núm. 2. Donar compte Resolucions Alcaldia

Es dóna compte de les resolucions de l’Alcaldia dictades des del dia 11 de febrer al dia 10 de març de 2008.

El Ple es dóna per assabentat.--------------------

Acord núm. 3. Proposta donar compte liquidació Pressupost 2007.

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ D'ECONOMIA I GOVERN

La Comissió en sessió ordinària del dia 13 de març de 2008 es dóna per assabentada de la Proposta de l'Alcaldia que es transcriu a continuació:

ECONOMIA I HISENDAGCM_08/ 8

Donar compte al ple de l'aprovació, per la Junta de Govern Local en sessió del dia 25 de febrer d'enguany, de la liquidació del pressupost de l'exercici 2007, en compliment del que s'assenyala a l'article 193.4 del reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals i a l'article 90 del reial decret 500/90, de 20 d'abril.

La proposta aprovada es transcriu literalment:

Proposta d'Alcaldia

3

Vist l'expedient de liquidació del pressupost de l’Ajuntament de l'exercici 2007, de conformitat amb el que preveu el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), el Reial Decret 500/1990, de 20 d'abril i la Instrucció de comptabilitat per a l'Administració Local.

Atès que en aplicació del que preveuen els apartats 2 i 3 de l'article 103 del Reial Decret 500/90, els drets pendents de cobrament que es consideren de difícil recaptació s'han calculat en 1.472.880,30 € sense que això suposi ni la seva anul·lació comptable ni la seva baixa en comptes.

Atès que els ingressos afectats pugen un import de 3.202.109,96 € i que constitueixen el romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat.

Vist l’informe de la Intervenció, que entre d’altres qüestions, s’indica que s’ha assolit l’objectiu d’estabilitat pressupostària previst a l’article 19 de la llei 18/2001, de 12 de desembre, general d’estabilitat pressupostària.

Atès que, d’acord amb la Resolució de l’Alcaldia del dia 8 d'octubre de 2007, la Junta de Govern Local és l'òrgan competent per a l'aprovació de la liquidació del pressupost, l'Alcalde-President proposa a la Junta de Govern Local l'adopció dels acords següents:

Primer. Aprovar la liquidació del pressupost de l'exercici 2007 de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, el romanent de tresoreria que es deriva presenta el detall següent:

ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA DEL PRESSUPOST 2007

1. Fons líquids de Tresoreria 3.002.094,21 €

2. Drets pendents de cobrament:(+) del pressupost corrent 4.213.999,91 €

(+) de pressupostos tancats 1.418.682,52 €

(+) d’operacions no pressupostàries 661.552,10 €

(-) de cobraments realitzats pendents d’aplicació definitiva 118.692,96 €

TOTAL 2 6.175.541,57 €

3. Obligacions pendents de pagament:(+) del pressupost corrent 1.766.388,33 €

(+) de pressupostos tancats 263.091,44 €

(+) d’operacions no pressupostàries 1.205.903,83 €

(-) de pagaments realitzats pendents d’aplicació definitiva 115.094,76 €

TOTAL 3 3.120.288,84 €

4

I. Romanent de tresoreria total (1 + 2 - 3) 6.057.346,94 €

II. Saldos de dubtós cobrament 1.472.880,30 €

III. Excés de finançament afectat 3.202.109,96 €

IV. Romanent de tresoreria per a despeses generals ( I – II - III) 1.382.356,68 €

Segon. Donar compte de l’aprovació de la liquidació del pressupost de 2007 al Ple de la Corporació als efectes previstos a l'article 193.4 del TRLRHL i a l’article 90 del Reial decret 500/90, de 20 d'abril.

Tercer. Trametre còpia de la liquidació del pressupost a la Delegació d'Hisenda de Barcelona i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya als efectes previstos a l’article 193.5 del TRLRHL i a l’article 91 del Reial decret 500/90, de 20 d’abril."

Debat.

Torn de Ponència.

Sra. Holgado:

Bona nit a tothom. Bé, simplement en aquest punt comentar que aquest donar compte de liquidació de pressupost es va presentar en la Comissió Ordinària d’Economia del 13 de març de 2008, i a partir d’aquí, esmentar també entre d’altres qüestions indicat per l’informe d’Intervenció que s’ha assolit l’objectiu d’estabilitat pressupostària que preveu la Llei 18/2001, i també que es recomana que el romanent de Tresoreria resultant de la liquidació es destini a despeses generals i a suplementar les partides del pressupost prorrogat que haguessin de donar cobertura a despeses necessàries derivades del funcionament dels serveis, deixant en qualsevol cas fons per possibles despeses d’urgència. En aquest sentit veurem més endavant al llarg del ple com és un exemple de la utilització d’aquest romanent de Tresoreria.

Torn de Regidors.

Sr. Prat:

Gràcies. Bona nit. En aquest cas no és una pregunta per la regidora, que ha donat una explicació, em sembla que prou correcta, sinó per una cosa que va venir sobrevinguda a la Comissió que nosaltres vam tenir, i són uns comentaris que va fer en un mitjà de comunicació el Sr. Alcalde referits al paper que havia jugat en aquesta liquidació de pressupost, el crèdit d’un milió vint mil euros que s’havia demanat aproximadament al mes de desembre. El Sr. Alcalde va dir, entre d’altres coses, que l’exercici s’havia salvat primer i llegeixo textualment “pel control econòmic fet durant el segon semestre del 2007”, la qual cosa em sembla si més no discutible, i a més pel crèdit del milió d’euros que es va demanar malgrat l’oposició de l’oposició. Jo el que voldria preguntar és si realment aquest crèdit es va demanar abans que s’acabés l’any i, fonamentalment, si d’aquest crèdit es va disposar dels diners abans que s’acabés l’exercici.

Sr. Alcalde:

5

Bé, aquest crèdit, com ja hem dit moltes vegades, una part important era pel finançament de la llar d’infants, i l’altra era per assumir despeses concretament d’inversions, no del capítol ordinari. El crèdit es va demanar i en aquests moments no podria dir-li si s’ha fet servir tot, o s’ha fet servir part per pagar les factures que hi havia pendents d’inversió. No sé, en aquest moment, l’estat de pagament si ja comporta que s’hagi utilitzat tota la part que anava destinada a pagar despeses d’inversions, si realment s’ha fet la totalitat o no. No tinc aquesta dada aquí en aquest moment.

Sr. Prat:

Bé, jo el que sí tinc és la dada de disposició, perquè ve recollida precisament en l’estat d’execució del pressupost al quart trimestre, i allà es mostra clarament que l’Ajuntament ha disposat de la totalitat de l’import del crèdit. Amb això, on vull anar a parar? A veure, en primer lloc el fet que un percentatge importantíssim d’aquest crèdit havia de servir per pagar la llar d’infants, 590.000 euros. A dia d’avui, aquestes quantitats evidentment no s’han fet efectives perquè les obres de la llar d’infants no han començat, com tothom sap. Per tant, em sembla prematur disposar d’un crèdit quan les quantitats que s’han de pagar encara no són efectives, encara no formen part del que seria la comptabilitat de l’Ajuntament. Em sembla prematur.Per altra banda, m’agradaria fer esment a una Resolució d’Alcaldia de data 20 de febrer de 2008, on se’ns diu que un dels deutes pels quals s’havia demanat aquest crèdit, que venia produït per una sentència judicial per un cas que s’havia perdut per temeritat de l’Ajuntament en Habitatges Poble-Sec, aquestes quantitats al final no s’haurien de pagar sinó que es compensaven, s’havien de pagar d’una altra manera, compensant un deute que el promotor immobiliari al que se l’havien de pagar aquestes quantitats tenia amb l’Ajuntament.

Amb això que vull dir? Doncs vull dir que si s’ha disposat d’aquests quantitat i tenint en compte que aquest crèdit era finalista, es demanava per unes qüestions concretes, si us plau, primer, no es disposi d’aquests diners, és a dir, no es comencin a meritar interessos fins que aquestes quantitats no hagin de ser pagades, altra cosa és anar en contra dels interessos municipals. I segon, en el cas d’aquestes quantitats corresponents al judici perdut, si us plau, que aquesta quantitat de la que es va disposar es retorni i s’amortitzi, diguem-ne per endavant, aquesta part del crèdit demanat.En tot cas, el que sí que m’agradaria dir per acabar, si no tenen l’amabilitat de demanar-me alguna explicació, que el romanent, avui comencem amb un romanent d’un milió tres-cents mil euros, després veurem aquesta mateixa nit amb quin romanent acabem.

Sr. Alcalde:

Bé, el crèdit, el fet de disposar-lo a nivell bancari, vol dir que sí, que segurament es va firmar i es va disposar de la totalitat. El fet de la despesa no necessariament s’ha produït, perquè els diners estan en el compte, i en aquest cas en el compte estaran fins que realment no calgui disposar de la seva totalitat. Part d’aquest crèdit, potser aproximadament el cinquanta per cent, si ja han tots els pagaments als proveïdors als quals es devien aquests diners des de feia mesos, ja haurà estat disposat en la seva totalitat. I aquest crèdit el qual es va signar per obtenir les condicions que es van tenir, no es va fer per disposicions, sinó que es va fer per la totalitat. I evidentment, tindrà una retribució en el compte transitòriament, i el diferencial entre el que paguem i el que cobrem, sí que realment és un cost per l’Ajuntament. Però les condicions que vam pactar i que vam acordar, i que

6

ens van semblar les millors van fer que haguéssim de fer la disposició per tenir els diners en el compte, efectuar el pagament del quaranta o cinquanta per cent aproximadament en factures, i la resta són uns diners que encara tenim per quan podem fer l’adjudicació, que no trigarem gaire a fer-la, doncs ja tindrem la disposició dels diners per poder-ho fer. En quant a la factura pel procés judicial, pensarem a veure que fem. És a dir, podem fer el retorn en l’amortització del crèdit, estem parlant d’aproximadament seixanta mil euros, només del total d’aquest préstec, o si creiem que tenim alguna altra despesa per fer proposarem en tot cas alguna modificació del destí. En tot cas, en l’àrea corresponent d’Hisenda valorarem què és el que ens interessa més.

Sr. Prat:

En tot cas, el que m’agradaria és que es reflexionés sobre la situació, i es veiés que aquests 590.000 euros que en principi haurien d’anar destinats a llar d’infants, en la mesura del possible no meritin interessos, mentre aquestes quantitats no siguin necessàries per pagar...

Sr. Alcalde:

Si haguéssim contractat, repeteixo i no ho tornaré a dir més , i tallarem la conversa aquí, si haguéssim fet el crèdit o haguéssim tingut la possibilitat de fer-ho per mitjà de disposicions, com per exemple hagués estat una pòlissa que també ho permet, doncs haguéssim pogut fer. En aquest cas, vam pactar el rescatar la totalitat del crèdit en un moment determinat i no fer-ho per disposicions.

Torn de Portaveus.

No s'ha formulat.

Votació.

El Ple es dóna per assabentat.--------------------

La sra. Cañadell s'incorpora a la sessió.

Acord núm. 4. Proposta aprovació reconeixement de crèdits núm. 2/2008.

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D'ECONOMIA I GOVERN

La Comissió en sessió ordinària celebrada el 13 de març de 2008 ha acordat informar favorablement per 3 vots a favor de la Sra. Holgado (6), Sra. Jou (5), Sra. Cambronero (2), 2 vots en contra del Sr. Prat (5), Sra. Monfort (1) i 1 abstenció del Sr. manfredi (1), la proposta modificada de l'Alcaldia que es transcriu a continuació:

ECONOMIA I HISENDABMM_08/ 21

Proposta modificada de l'Alcaldia

7

Vist l’expedient de reconeixement de crèdits núm. 2/2008 amb càrrec al Pressupost vigent per a 2008, annexes 1 i 2, per despeses realitzades en exercicis anteriors per un import total dels dos annexes de DOS-CENTS ONZE MIL VUIT-CENTS DINOU EUROS I VUITANTA-VUIT CÈNTIMS (211.819,88 €).

Atès que l’annex 1 correspon a despeses amb crèdit disponible en el pressupost de despeses per a 2008, realitzades en exercicis anteriors a 2008, i és d’import CENT SETANTA-QUATRE MIL CINC-CENTS CINQUANTA-NOU EUROS I SETANTA-VUIT CÈNTIMS (174.559,78 €).

Atès que l’annex 2 fa referència a despeses realitzades a l’exercici 2007 que no es poden imputar als crèdits corresponents del pressupost prorrogat de 2008, per la qual cosa simultàniament a aquest expedient es presenta la modificació pressupostària per tal de dotar el crèdit necessari, i és d’import TRENTA-SET MIL DOS-CENTS SEIXANTA EUROS I DEU CÈNTIMS (37.260,10 €).

Atès que d’acord amb allò que disposa l’article 60.2 del Reial Decret 500/90, de 20 d’abril i l’art. 17.3 de les bases d’execució del pressupost, correspon al Ple de la Corporació el reconeixement d’obligacions quan sigui conseqüència de la realització de despeses en exercicis anteriors.

Vista la documentació que hi figura a l’expedient 266/2008.

Vist l’informe de la Intervenció Municipal, l'Alcalde-President proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent ACORD:

PRIMER. Aprovar les despeses que consten a l’expedient 266/2008 de reconeixement de crèdits núm. 2/2008, detallades en els annexes 1 i 2 d’import total DOS-CENTS ONZE MIL VUIT-CENTS DINOU EUROS I VUITANTA-VUIT CÈNTIMS (211.819,88 €).

SEGON. Aprovar les autoritzacions, disposicions i reconeixements d’obligació (ADO) que consten en l’expedient de reconeixement de crèdits núm. 2/2008, annex 1, relació Q/2008/8, corresponent a despeses realitzades en exercicis anteriors a 2008, d’import CENT SETANTA-QUATRE MIL CINC-CENTS CINQUANTA-NOU EUROS I SETANTA-VUIT CÈNTIMS (174.559,78 €).

TERCER. Aprovar les autoritzacions, disposicions i reconeixements d’obligació (ADO) derivades de despeses corresponents a 2007, detallats en l’annex 2, per un import de TRENTA-SET MIL DOS-CENTS SEIXANTA EUROS I DEU CÈNTIMS (37.260,10 €).

QUART. L’annex núm. 2 , pel que fa a l’acord primer i tercer, queda condicionat a la fermesa de la modificació de crèdits.

CINQUÈ. Comunicar el present acord a la Tresoreria Municipal per als efectes corresponents.

Debat.

Torn de Ponència.

8

Sra. Holgado:

Bé, aquesta proposta de reconeixement de crèdit és una proposta que també es va comentar en la Comissió Informativa d’Economia, i per tant correspon a un reconeixement de crèdits, separats en dos parts, per despeses que es realitzen en exercicis anterior per un import total de 211.819,88 euros. Està separat en dos parts per un motiu, en el primer cas, estem parlant de l’Annex 1 que seria un conjunt que suma 174.559,78, són despeses amb crèdit disponible en el pressupost de despesa del 2008, que s’han efectuat en exercicis anteriors al 2008 i es carreguen directament en el pressupost prorrogat. En el cas de les despeses que sumen 37.260,10, que estan a l’Annex 2, en la relació número dos, són despeses realitzades en l’exercici 2007, que no es podrien imputar en els crèdits del 2008, i llavors de forma necessària es presenta alhora un expedient de modificació pressupostària per dotar-ne aquest crèdit. En aquest cas, aquesta separació respon a les que ja podem imputar al pressupost, es comptabilitzen en el pressupost prorrogat de l’any 2008, i ja es pot procedir directament al seu pagament segons diu l’informe d’Intervenció. I en el segon cas, el seu pagament ha de quedar condicionat a la modificació pressupostària que també s’incorpora de forma simultània, per tal de dotar la partida corresponent. A partir d’aquí, com sempre, poca cosa més vull afegir, ja hem parlat altres vegades dels reconeixements de crèdit, i per descomptat és el moment d’intentar acabar amb aquests temes, i intentar que es compleixin els procediments de contractació de la millor manera possible, i que per tant es fan els pagaments tenint en compte que s’han fet les feines esmentades, i que els proveïdors han de cobrar al respecte aquestes factures.

Torn de Regidors.

Sra. Monfort:

Tant sols faré referència un cop més a l’informe de l’Interventor, i amb això suposo que quedarà explicat, un cop més, el nostre vot en contra. Com en altres ocasions, i cito textualment l’informe de l’Interventor, que en el punt cinquè diu: “com en altres expedients de reconeixements de crèdits, hi ha factures que corresponen a despeses realitzades al marge dels procediments de contractació de les Administracions Públiques”. En el mateix informe, en el tercer punt de les conclusions, diu textualment: “com ja s’ha dit anteriorment en altres informes, es considera fonamental establir els mecanismes de gestió interna i responsabilitat adients, per tal que la planificació, gestió i realització de la despesa es realitzi d’acord amb els principis de legalitat, eficàcia i eficiència que han de presidir l’actuació administrativa”. Crec que amb això ja queda suficientment explicat el nostre vot.

Sr. Planas:

A veure, bona nit. Avui tornem a repetir el que venint fent últimament des d’aquesta nova legislatura. Anem fent modificacions de crèdit, i reconeixements de crèdit en aquest sentit, i el que ha dit la companya d’Esquerra Republicana, jo també volia dir de l’informe de l’Interventor, és clar, una mica també dir-li a la Sra. Regidora d’Hisenda, que ella ja en un ple va dir: “en segon lloc, el tema de les despeses, doncs informe o repartiments per part d’Interventor-Secretaria, fan referència que no s’ajusten als procediments establerts en la normativa de com fem les despeses. Però almenys en primer lloc, parlant com a Regidora d’

9

Hisenda, no tinc cap obligació ni crec que haig d’emetre cap judici al respecte, sinó més aviat manifestar una intenció, i fer incís en aquesta intenció que ja s’ha manifestat al llarg de diferents plens, doncs en el futur, i seguint les recomanacions que fan Intervenció-Secretaria, el desig i la intenció i el total convenciment que es faran complir les normatives vigents amb el màxim de rigor i exigint-ne les responsabilitats que s’estimin adients, però no és aquest cas, el cas d’aquesta proposta. Com a equip de govern, pensem que cal assumir compromisos i tot que corresponguin a aquests processos dels quals no s’ha seguit la normativa, i les responsabilitats en tot cas s’hauran de demanar a qui correspongui, sobretot tenint en compte que són despeses anteriors a l’any 2008”, etc., etc., etc. Bé, avui parlem d’una modificació de crèdit, Sra. Regidora, que les despeses són fetes per l’actual equip de govern. La majoria de factures estan fetes per l’actual equip de govern des del juny del 2006 fins al desembre del 2008, o sigui, són fetes per vostès, n’hi ha quatre, cinc que no, n’hi ha dues d’uns hotels, n’hi ha algunes altres de petitetes però això ho han pagat a minuta aquestes, la resta són totes factures que s’han produït pels regidors de l’equip de govern. A més a més, en aquestes factures no hi ha ni la comanda adjuntada, n’hi ha alguna que sí amb el Fotos Tort que hi ha la comanda adjuntada, n’hi ha la A del tema de primera fase no hi ha res. I nosaltres, a més a més, volien dir que també la gestió manca molt en aquest sentit. I li posaré un exemple, un exemple que és en la compra d’aigua d’aquesta que bevem, que hi ha als diferents departaments. El lògic seria que fos una compra centralitzada. Jo li voldria dir que aquesta empresa que subministra l’aigua, per exemple, a la compra d’aigua a la Brigada li fa un sis per cent de descompte, a envasos un cinc per cent, en pots, a promoció econòmica un quatre per cent de descompte, a Olesa Ràdio un tres per cent de descompte, a la Policia un quatre, un dos, a la piscina coberta un sis, un quatre, i als Serveis Socials i d’Immigració doncs un quatre. El lògic és que estigués centralitzat, i que almenys el descompte fos global per volum d’aigua comprada, o fos un descompte uniforme perquè tot depèn de l’Ajuntament. També hi ha una factura de l’avaria de la Centraleta Philips, que aquesta podria anar per urgència, en aquest sentit suposem que s’haurà també reclamat a la companyia d’assegurances, en aquest sentit, perquè això són 6.882,00 euros. Hi ha després també el tema de la poda. Resulta ser que la poda es va comprant per fases, es va encarregant per fases, quan el lògic seria que la poda fos total. Vull dir que dintre de tot hi ha una mancança de gestió d’aquest equip de govern en aquest sentit, perquè en el seu dia es va encarregar la poda a Anselm Clavé-Alfons Sala, aquí hi ha encarregada la poda de l’Oasi-Ribes Blaves, i és clar, suposo que es podrien anar buscant els canvis de preus si les coses anessin a un bloc conjunt, sortís a concurs i s’anés a buscar l’estalvi en aquest sentit. En principi també hi ha alguna com el tema d’un rentat d’un cotxe, que hi ha una nota que diu “sin que serveixi de precedent”. A veure, vull dir que crec que no està prou treballat per l’equip de govern el tema de les despeses, i per tant aquells compromisos que vostè va dir que es farien, doncs sobretot agrairem que es facin complir, i pel bé de tots, vull dir, tant de vostès, com per nosaltres, com pel poble.

Sra. Holgado:

Puc contestar, o m’espero?

Sr. Alcalde:

10

Fem el final, si vol?

Sra. Holgado:

Val.

Sr. Prat:

Sí, gràcies, Sr. Alcalde. Jo no repetiré el que han dit els meus companys sobre la gestió, perquè és evident que tenim un problema de gestió i un problema important, és evident. I jo no parlaré del passat, jo parlaré del futur. I el futur passa per la Junta de Govern Local del proper dilluns. A la Junta de Govern Local del proper dilluns ens trobem exactament amb el mateix problema que estem posant avui sobre la taula, amb dues factures que no han seguit els mètodes legals de contractació, dues factures que no han seguit els mètodes legals de contractació. Aquesta no és una pràctica exclusiva com se’ns ha volgut dir d’equips de govern pretèrits, és una pràctica que s’està repetint amb contumàcia amb aquest equip de govern, i demanem, no demanem, exigim, que aquest equip de govern compleixi amb els requisits legals a l’hora de triar proveïdors, a l’hora d’encarregar la feina i a l’hora de pactar condicions, ho exigim. Perquè sinó passa el que passa, que se’ns porten a aprovació factures i pagaments que en el millor dels casos presenten dubtes més que raonables, i jo no entraré a parlar de les factures concretes, però podríem estar parlant molta estona d’aquestes factures.

Sra. Holgado:

No, simplement en fer referència a les meves declaracions crec recordar, no sé si Sr. Planas m’ho podrà recordar vostè, que fan referència al més de desembre potser? Al reconeixement de desembre o al gener?

Sr. Planas:

Al gener.

Sra. Holgado:

Al gener del 2008, oi?

Sr. Planas:

Sí.

Sra. Holgado:

Val, doncs simplement, òbviament, per sort per mi en tot cas, corresponen a declaracions que es van fer al mes de gener del 2008 quan ens enfrontaven al primer reconeixement de crèdits de l’any. Si menys no, jo poca cosa puc dir del que diu vostè.Per exemple, en el cas de l’aigua em fa especialment gràcia, perquè és un tema que fa un parell de mesos es va començar a mirar, es va fer la suma de la despesa que suposava el global de l’Ajuntament que eren aproximadament uns 9.153,00 euros, i de fet es van donar

11

instruccions pertinents, que per un exemple d’una mica l’intent de la gestió que es vol fer. Doncs es van donar instruccions pertinents a l’efecte d’aturar aquestes comandes descentralitzades i, en qualsevol cas, demanar un descompte únic que segons sembla sí que el proveïdor pot efectuar. Jo crec que he fet, en aquests dies sobretot, que he estat parlant del pressupost, he donat diversos avisos, avisos per navegants, per qui els vulgui entendre, i per qui els vulgui escoltar referents al tema de proveïdors. És un tema conegut que hi ha una descentralització important, crec que és un punt que està en el Pla d’Actuació Municipal i, encara que no hi fos, també estaria damunt de la taula, que és crear d’un Departament de Compres, crear un control exhaustiu sobre els proveïdors, s’estan fent coses per evitar tot el tema de contractació menor, que també implica tota aquesta gestió que vostès encertadament qualifiquen d’incorrecte, i a partir d’aquí òbviament si que hi ha factures del segon semestre, però segurament jo no donaré les culpes ni a l’equip anterior ni al pretèrit ni a qui sigui, jo crec que al final òbviament si estan aquí és perquè no s’han seguit els procediments de contractació, i jo continuo pensant el mateix i segurament la Regidora com vostè bé diu farà els impossibles per tal que això no es produeixi, i que no és un tema ni desitjat ni volgut ni... Bé, és igual, el que estic dient, aleshores en qualsevol cas fer aquest comentari més que res perquè el tema de l’aigua és una cosa que m’ha cridat l’atenció perquè precisament a principis d’any es va detectar com moltes altres coses, segurament moltes factures d’aquestes, potser en el moment de fer la despesa seria millor, cosa que jo crec insisteixo que no em pertoca a mi, el defensar perquè es van realitzar si és que no hi havia partida corresponent perquè ja s’havia esgotat, etc., etc, etc. Però aquesta vegada doncs no vull allargar-me massa en aquest tema, perquè crec que com vostè també ha dit i com ha dit el Sr. Prat és anormalment reiteratiu, i amb moltes coses segurament estem molt més d’acord del que a priori sembla.

Sr. Planas:

No, al contrari, jo estic d’acord, jo crec que sí té la Regidora d’Hisenda una responsabilitat en aquest cas perquè en aquest sentit són totes factures...

Sra. Holgado:

Sí, sí, la responsabilitat sí, jo parlo de judicis de valoració.

Sr. Planas:

No, no, val. I, a més a més, també veure aquelles coses que es fan, i que es fan en diferents factures. Per exemple, tenim també, no les havia dit, tenim també unes factures d’Olaf 2000, que és el tema de visites d’establiments etc., que pugen sis, nou, deu mil euros i pico, i en canvi, estan fets en tres factures, estan repartits en tres factures. O una que també és molt i que, en tot cas, s’hauria d’arribar a un conveni és amb la casa que fa l’acollida dels gossos. Clar, nosaltres en tres mesos per acollida de gossos a un promig de vuit, nou gossos al mes hem pagat o pagarem 8.514,22 euros. Això, si cada mes hi ha aproximadament 2.800,00 o 2.900,00 euros per custòdia de vuit gossos, al cap de l’any, 3.000 serien 36.000,00 euros, sis milions de pessetes, són molts diners. Vull dir, que a més a més, en aquest sentit doncs o s’arriba a un conveni amb aquests senyors ja que tenen unes entrades segures o un manteniment de que reajustin preus o que facin coses en aquest sentit, perquè es clar, si les factures són mensuals, aleshores és car, no?

Torn de Portaveus.

12

Sr. Manfredi:

Votar, votarem en contra d’aquesta modificació, i votarem en contra com ja han dit els companys d’oposició, perquè tal i com diu l’informe de l’Interventor, part de les factures que es volen pagar no han complit el procediment de contractació. I votem en contra, no perquè creiem que no s’hagin de pagar moltes d’aquestes factures, sinó perquè com ja he dit creiem que s’han de complir els procediments de contractació i portar una millor gestió de la despesa.

Sr. Prat:

Sí, gràcies, Sr. Alcalde. A veure, nosaltres votarem en contra de la proposta però m’agradaria fer una petita mitització. Sí que és veritat que el Departament d’Hisenda té una importància cabdal. Però el que vull dir és que tots els departaments tenen importància a l’hora de contractar, i que la responsabilitat no és només del Departament d’Hisenda, és responsabilitat de tots els departaments. I que per tant aquest problema que avui estem posant sobre la taula, que ja hem posat altres vegades sobre la taula, no neix al Departament d’Hisenda, neix als altres departaments, això també ho voldríem deixar clar aquesta nit i ara, aquí. Perquè el problema és més gruixut del que sembla, abans li he dit que li parlaria del futur, aquesta proposta la signa l’Alcalde. Votarem en contra, gràcies.

Votació.

APROVAT per DOTZE (12) vots a favor dels senyors/es Monné, Serrano, López, Soler, Holgado, Fernández, Graells, Jou, Alonso, Cañadell, Pons i Cornellas, SET (7) vots en contra dels senyors/es Prat, Segado, Planas, Puimedon, Muñoz, Monfort i Manfredi, i Cap (0) abstenció.

--------------------

Acord núm. 5. Propostes declaracions d'especial interès obres

Acord núm. 5.1. Proposta declaració d'especial interès. ASSOCIACIÓ LA PASSIÓ.


La Comissió en sessió ordinària celebrada el 13 de març de 2008 ha acordat informar favorablement per 6 vots a favor de la Sra. Holgado (6), Sra. Jou (5), Sr. Prat (5), Sra. Cambronero (2), Sra. Monfort (1), Sr. Manfredi (1), cap abstenció (0) i cap vot en contra (0), la proposta de la regidora d'Economia i Hisenda que es transcriu a continuació:

ECONOMIA I HISENDAAMI_08/ 13

Proposta de la regidora d'Economia i Hisenda.

Exp. 1570/07. En data 15 d'octubre de 2007 l'Associació la Passió va sol·licitar la llicència

13

d'obres per al tancament interior de la sala petita del carrer Anselm Clavé, 109.

En la mateixa data, registre d'entrada 11.723, el Sr. Vicenç Solsona Milà en representació de l'Associació La Passió ens ha sol·licitat les subvencions i/o bonificacions de l'obra esmentada en el paràgraf anterior.

El 17 d'octubre de 2007 l'Associació La passió va fer efectiu el pagament de l'autoliquidació núm. 19.555 que fa referència a l'expedient 1570/07 per un import total de 528,75 € amb el desglossament següent: 450,00 € de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i 78,75 € de taxa urbanística.

Atès que aquesta Corporació considera indispensable utilitzar tots els seus recursos per poder facilitar millores en les infraestructures culturals i per tant declarar aquesta activitat d'especial interès sociocultural.

Atès que l'article 6.4 de l'ordenança reguladora de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres preveu que es pot concedir una bonificació del 75 % de la quota de l'impost a favor de les construccions, instal·lacions o obres que, com aquesta, tenen un interès social.

Vist l'article 6.5 de l'ordenança núm. 5 reguladora de l'ICIO que diu literalment: "quan es tracti d'obres declarades d'especial interès o utilititat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals o històric artístiques es deduirà de la quota de l'impost el 75 per 100 de l'import satisfet en concepte de taxa per atorgament de llicència urbanística".

Per tot això, la regidora d'Economia i Hisenda proposa al Ple l'adopció dels ACORDS següents:

PRIMER. Declarar d'especial interès l'obra que ha de realitzar l'Associació la Passió detallada en l'expedient 1570/07 per concórre-hi circumstàncies socioculturals.

SEGON. Concedir la bonificació a l'Associació la Passió de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres per import de 396,56 € (exp. 1570/07-autoliquidació 19.555/annex 1) d'acord amb l'article 6 apartats 4.5.8 de l'ordenança fiscal núm. 5 reguladora de l'esmentat impost.

TERCER. No concedir la devolució d'ingrés en concepte de taxa urbanística ja que el 75 % de la base imposable d'aquesta es dedueix de la quota pagada de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d'acord amb el que estableix l'article 7.5 de l'ordenança fiscal núm. 16 en concordança amb l'article 6.5 de l'ordenança fiscal núm. 5 reguladora de l'Impost sore construccions, instal·lacions i obres.

QUART. Notificar aquest acord a l'Associació la Passió, als serveis tècnics municipals i a la intervenció municipal.

Votació.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS DINOU MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

14

Acord núm. 5.2. Declaració d'especial interès. LLAR D'INFANTS SANTA MARIA.


La Comissió en sessió ordinària celebrada el 13 de març de 2008 ha acordat informar favorablement per 6 vots a favor de la Sra. Holgado (6), Sra. Jou (5), Sr. Prat (5), Sra. Cambronero (2), Sra. Monfort (1), Sr. Manfredi (1), cap abstenció (0) i cap vot en contra (0), la proposta de la regidora d'Economia i Hisenda que es transcriu a continuació:

ECONOMIA I HISENDAAMI_08/ 12

Proposta de la regidora d'Economia i Hisenda.

Exp. 573/07. En data 29 de març de 2007 la Llar d'Infants Santa Maria va sol·licitar la llicència d'obres per a la rehabilitació de façanes i pati interior del carrer Indústria, 135.

En la mateixa data, registre d'entrada 4.147, la Sra. Núria Prats com a directora de la Llar d'Infants Santa Maria ens ha sol·licitat les subvencions i/o bonificacions de l'obra esmentada en el paràgraf anterior.

El 30 de març de 2007 l'esmentada Llar d'infants va fer efectiu el pagament de l'autoliquidació núm. 18.310 que fa referència a l'expedient 573/07 per un import total de 691,87 € amb el desglossament següent: 588,83 € de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) i 103,04 € de taxa urbanística.

Atès que aquesta Corporació considera indispensable utilitzar tots els seus recursos per poder facilitar millores en la qualitat de l'ensenyament i per tant declarar aquesta activitat d'especial interès sociocultural.

Atès que l'article 6.4 de l'ordenança reguladora de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres preveu que es pot concedir una bonificació del 75 % de la quota de l'impost a favor de les construccions, instal·lacions o obres que, com aquesta, tenen un interès social.

Vist l'article 6.5 de l'ordenança núm. 5 reguladora de l'ICIO que diu literalment: "quan es tracti d'obres declarades d'especial interès o utilititat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals o històric artístiques es deduirà de la quota de l'impost el 75 per 100 de l'import satisfet en concepte de taxa per atorgament de llicència urbanística".

Per tot això, la regidora d'Economia i Hisenda proposa al Ple l'adopció dels ACORDS següents:

PRIMER. Declarar d'especial interès l'obra que ha realitzat la Llar d'infants Santa Maria detallada en l'expedient 573/07 per concórre-hi circumstàncies socioculturals.

15

SEGON. Concedir la bonificació a la Llar d'infants Santa Maria de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres per import de 518,90 € (exp. 573/07-autoliquidació 18.310/annex 1) d'acord amb l'article 6 apartats 4.5.8 de l'ordenança fiscal núm. 5 reguladora de l'esmentat impost.

TERCER. No concedir la devolució d'ingrés en concepte de taxa urbanística ja que el 75 % de la base imposable d'aquesta es dedueix de la quota pagada de l'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, d'acord amb el que estableix l'article 7.5 de l'ordenança fiscal núm. 16 en concordança amb l'article 6.5 de l'ordenança fiscal núm. 5 reguladora de l'Impost sore construccions, instal·lacions i obres.

QUART. Notificar aquest acord a la Llar d'infants, als serveis tècnics municipals i a la intervenció municipal.

Debat conjunt dels acords 5.1 i 5.2.

Torn de Ponència.

Sra. Holgado:

No, simplement comentar en aquest cas que en el decurs de la mateixa comissió que estem parlant doncs ja es va comentar, i crec que vam estar parlant-ho, sobretot aquest tipus de bonificacions, intentar si més no si es poden fins i tot millorar en alguns casos i establir-ne percentatges que puguin arribar en qualsevol cas a ser superiors, no marcar un percentatge de cop sinó intentar que puguin arribar a ser superiors i que crec que és una cosa que en la discussió de les ordenances del 2009 hauria d’estar damunt de la taula.

Torn de Regidors.

Sr. Segado:

Suposo que la Regidora ja s’ha imaginat de què anava a parlar jo, però bé, és correcte la seva apreciació. Nosaltres ja fa més de quatre anys que presentem sempre la mateixes al·legacions i suggeriments a les ordenances fiscals. A veure, el problema de les subvencions, que és el que es fa ara, és que l’entitat sense ànim de lucre primer ha de pagar, i després de passat un temps l’Ajuntament li torna els diners. El top màxim que marca la llei, no el que té l’Ajuntament, és el 95 per cent, nosaltres des de fa quatre anys vam demanar que com a màxim siguin el 95 per cent que és el màxim que permet la llei. Això hauria anat molt bé pel tema del Casal i ja ho vam dir i ho vam repetir quan es va tramitar. Perquè no és el mateix bonificar-li el 95 per cent, que després haver d’anar-li donant subvencions per altre costat, per un import important. I ho tornem a dir, vull dir si s’hagués fet cas a les nostres ordenances i en el futur també s’esperen més obres d’interès social. S’espera, com vaig dir en el ple de les ordenances, la construcció de la nova Escola Povill, s’espera una sèrie d’obres d’entitats sense ànim de lucre que mereixen pel seu interès social aquesta bonificació, en un cas serà el 95 per cent, en altres serà el 75 per cent, en altres serà el 50 per cent, que per això està el Ple, per determinar quin percentatge es dona. Simplement en el redactar s’ha de posar com a màxim fins el 95 per cent que és el que fan la majoria d’Ajuntaments. Tornar a recordar que aquesta és una proposta nostra, doncs votarem a favor sempre i quan en aquest cas siguin dues entitats amb ànim social i siguin representatives del poble i

16

facin un servei social i més tenint en compte que amb la Llar d’Infants de Santa Maria es va fer un conveni ja fa tres o quatre anys pel qual per una minsa quantitat de diners ells es comprometien a ampliar el nombre de places i a tenir l’escola bressol oberta durant un temps suficient. Per tant, va ser un bon pacte que va fer l’Ajuntament amb l’Escola Bressol Santa Maria, que va proporcionar moltes més places escolars i a un cost municipal molt barat i molt assequible.

Torn de Portaveus.

No s’ha formulat.

Votació.


--------------------

Acord núm. 6. Proposta aprovació modificació de crèdits núm. 06/08.


La Comissió en sessió ordinària celebrada el 13 de març de 2008 ha acordat informar favorablement per 3 vots a favor de la Sra. Holgado (6), Sra. Jou (5), Sra. Cambronero (2), 2 abstencions del Sr. Prat (5) i Sr. Manfredi (1) i 1 vot en contra de la Sra. Monfort (1), la proposta de l'Alcaldia que es transcriu a continuació:

ECONOMIA I HISENDAMLA_08/ 8

Proposta de l'AlcaldiaExpedient 0328/2008

Vist l’escrit de l'Alcaldia i altra documentació que s’adjunta en aquest expedient.

Atès que en sessió ordinària de la Junta de Govern Local de data 25 de febrer de 2008 es va aprovar la liquidació del pressupost de l’exercici 2007, amb un romanent de tresoreria per a despeses generals de 1.382.356,68 €, dels quals queda pendent d’utilització 1.154.364,37 €.

El finançament que es proposa és amb càrrec al romanent de tresoreria per a despeses generals.

S’ha preparat l’expedient de modificació de crèdits número 06/08 per suplement de crèdit, per un import de 637.827,82 €, per fer front a les necessitats plantejades.

Vist l’informe d’Intervenció i tenint en compte que l’expedient es tramita per raons de necessitat, plenament justificades, conforme el que disposa l’article 177 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes

17

locals i els articles 35 a 37 del reial Decret 500/90, l'Alcalde proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels acords següents:

PRIMER. Aprovar l’expedient de modificació de crèdits número 06/08 mitjançant suplement de crèdit , finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals, d’acord amb el detall que figura als annexos números 1 i 2 els quals s’adjunten a aquesta proposta i que pugen l’import de 637.827,82 €.

SEGON. Exposar al públic durant quinze dies, previ anunci al Butlletí Oficial de la Província, durant els quals els interessats podran examinar l'expedient i presentar les reclamacions que estimin convenients davant el Ple. TERCER. Finalitzat el període d’exposició pública, en cas que no s’hagi presentat cap reclamació, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu, sense que sigui necessari un acord plenari i sense que entri en vigor fins que s’hagi publicat l’esmentada modificació .

QUART. Comunicar aquests acords a l’Alcaldia, Servei de promoció econòmica, a la Unitat Administrativa de Contractació, al TIC, a la Unitat de Gestió de Recursos Humans, a la Regidories de Seguretat Ciutadana, Mitjans de Comunicació, Urbanisme, Via Pública, Medi Ambient, Cultura, Educació, Esports i Lleure, Joventut, Serveis Socials, Sanitat i Consum i a Intervenció.

Debat.

Torn de Ponència.

Sra. Holgado:

Tant aquest punt com el punt següent, responen a unes modificacions que es carregaran al romanent de Tresoreria. En el primer cas, que és el que ens ocupa ara ara, jo ja m’avanço per això, si us sembla, no?

Sr. Alcalde:

Bé, sí, però després els debatrem per separat.

Sra. Holgado:

Val, en primer lloc es fa un càrrec al romanent de Tresoreria que es destina en aquest cas a fer modificacions pressupostàries per fer pagaments de diverses factures que es relacionen també en una sèrie d’annexos corresponents, i a partir d’aquí es carreguen en el romanent de Tresoreria que hem dit que era d’un import de 1.382.356,68, dels quals queda pendent d’utilització una part per a l’aplicació d’altres càrrecs, es fa doncs aquest ús del romanent de Tresoreria per finançar despeses generals. En aquestes despeses hi ha incloses vàries coses, tant el tema de regularitzar els pagaments que s’havien fet a efectes de personal, reserves també relatives a la resolució del tema de l’IVA que ens reclamen per la Olesa Urbana, entre d’altres coses com a més important. O sigui, no representen d’entrada en cap cas una sortida immediata de fons però si que es fa aquesta reserva pertinent per tal de no tenir després en un futur, si realment es manifesten aquestes despeses, un problema de finançament d’aquestes partides.

18

Torn de Regidors.

Sr. Segado:

Bé, jo només parlaré d’un punt que és l’últim del que ha parlat ella, que és el tema de l’IVA d’Olesa Urbana. És un tema del que nosaltres estem especialment dolguts, perquè hem de pensar que Olesa Urbana es va liquidar i es va tancar, i al final es va nomenar una junta liquidadora que va costar molts diners. Aquí van venir uns professionals, em recordo perfectament que Convergència i Unió i nosaltres vam votar en contra de com s’havia fet el tancament d’aquella empresa perquè els números no estaven clars. Van venir uns professionals que només un d’ells va cobrar tres milions i mig de pessetes quan feia de junta de liquidació. Va costar caríssim, i sort que després de nomenar gent tant important de pagar 150.000 pessetes al mes perquè ens portessin la comptabilitat que després no va aparèixer mai. Quan la comptabilitat la portava uns dels despatxos de més prestigi de Catalunya, que jo crec que si l’haguéssim demanat la tenen ells. Després d’una sèrie de circumstàncies apareix aquest deute. Amb la majoria de partides nosaltres estem d’acord i votaríem a favor, però en aquesta partida no podem, i només votaríem a favor si algú es comprometés aquí públicament o afirmessin que emprendran les accions legals contra els liquidadors o contra qui sigui que ha fet aquesta malifeta, aquesta repercussió negativa a l’Ajuntament de més de quaranta milions de pessetes les quotes urbanístiques, malgrat que se’m contestarà que això està en judici, però jo no conec cap empresa que quan es liquida no es tanqui bé. Perquè, a més a més, què implica això? Si aquests diners s’haguessin posat en el balanç de liquidació el que hagués estat no hauria estat una suspensió de pagaments sinó una fallida. I no és el mateix una suspensió de pagaments que una fallida, perquè tenir uns recursos propis de 59 milions de pessetes, tenir Olesa Urbana unes pèrdues acumulades de 30 o 40 milions de pessetes, que afegides a aquests 43 milions que haguessin constat en el passiu com Déu mana, hauria donat uns recursos propis negatius i per tant hauria estat una fallida.I aquest no és un tema menor. I per tant nosaltres no podem votar a favor excepte que a part de intentar de fer les gestions possibles per no pagar-ho, que jo ho veig difícil, no s’emprenguin accions legals contra alguns dels responsables, ja sigui la junta de liquidadors perquè van cobrar molt car o qui correspongui, sinó nosaltres no podem passar per aquí, perquè són més de quaranta milions de pessetes això.

Sr. Alcalde:

Bé, a mi sí que m’agradaria fer-hi alguns apunts, perquè realment estem barrejant algunes coses que cal aclarir. És a dir, els liquidadors, en un moment determinat en què es veia que l’empresa no tenia una viabilitat, van venir a fer la liquidació de la societat. En aquells moments i a partir d’aquells moments, no eren uns auditors del que havia passat a Olesa Urbana ni a l’any anterior, ni fa dos anys, ni fa tres anys, ni fa quatre anys, ni de les operacions que s’havien produït amb anterioritat a que ells estiguessin aquí. Per tant, en el moment en què es van trobar l’empresa amb els actius, passius, deutes i pendents de cobrament van haver de fer la liquidació d’aquesta empresa, i van cobrar el que segurament marquen els col•legis que cobrin en funció de la liquidació. No era una minuta arbitrària, sinó que obeïa segurament a unes minutes ja pactades en tots el col•legis, com tenen la major part del professionals. Per tant, entenem que el que van venir a fer els liquidadors, demanar responsabilitats a uns liquidadors per unes actuacions que s’entenien ben fetes d’anys anteriors que ells no

19

havien, crec jo, que valorar, doncs crec que no correspon, en tot cas s’haurien de demanar altres responsabilitats. I bé, jo diria en aquest punt el que fem és una previsió, i com vostè bé ha dit i tal com ha dit la regidora és una previsió per si de cas cal o no cal fer el pagament d’aquests diners. Però, per tant, com que volem ser previsors i no tenir aquests problemes després quan això es resolgui doncs nosaltres el que fem és fer aquesta prudència, fer aquesta dotació amb una partida pressupostària, fer la reserva del crèdit suficient, perquè si després de la defensa de les persones que s’han designat per defensar aquest tema, al final es fallés en contra, i esperem que no, aquests diners els podem destinar a una altra cosa. I crec que en aquest cas el que fem és una previsió d’aquests diners per no tenir el dia de demà problemes per afrontar aquest pagament.

Sr. Segado:

Jo, per al•lusions, diré primer de tot que una de les persones liquidadores era Secretària del Consell d’Administració, per tant tenia perfecte coneixement de totes les actuacions que havia fet Olesa Urbana en els darrers anys, aquesta és la primera. Segona, quan es fa un balanç de liquidació d’una empresa l’única cosa que es fa és que els actius es valoren d’una altra manera, la part de l’immobilitzat, però la resta s’ha de tenir un perfecte coneixement, un perfecte coneixement, s’ha de fer un balanç de liquidació, i es completament diferent del balanç normal que té l’empresa. La tercera, i torno a repetir, aquests diners ja estan pagats a través d’un pagament no pressupostari, el que no s’ha pagat són les multes, això no ja està pagat. I quart no cab en cap cap, que qui era secretària del Consell d’Administració, els liquidadors que es van nomenar, tenint l’empresa d’assessorament de major prestigi de Barcelona, que portava la comptabilitat, Vicepresident del Consell d’Economistes de Catalunya un, i l’altre Vocal del Consell del Col•legi d’Economistes, per tant, no estem parlant de gent pecata minuta, és impossible que s’hagués escapat aquesta partida, i a més a més quan hi havia una auditoria feta per ells mateixos que reconeixien una deficiència en l’auditoria dels comptes anuals. Per tant, no és un tema menor, que això jo crec ara, perquè no ho sabia, jo crec ara, que això ja es coneixia i per tant, tal com he dit, si tu incorpores al passiu 43 milions de pessetes els recursos propis eren negatius i allò era una fallida. I gent que sabia de comptabilitat de Convergència i Unió van estar d’acord en aquest tema, i van fer el que havien de fer en el seu moment menys acudir a tribunals i coses d’aquestes perquè no tenim diners, aquesta és la realitat, i per tant això nosaltres no ho aprovarem, resarem a la Verge de Montserrat perquè si es possible es busqui alguna “triquinyuela” legal per no pagar-ho, però això no toca perquè això s’hauria d’haver posat al balanç i en el passiu de l’empresa, no en l’any 2003 que tanca Olesa Urbana, sinó en l’any 99, en l’any 2000, en l’any 2001, i en l’any 2002, i en el Balanç de tancament, són quatre balanços en què no apareix aquesta quantitat, no és un any. Aquest IVA es genera per una venda en l’any 99, en la primavera del 99, en un consell d’administració, del qual no formaven part els grups que van entrar en el juny del 99. Per tant, és un tema en el qual hem de seguir sent coherents, i sinó, tal com deia, no hi ha una reclamació de responsabilitat a qui pertoqui, i per coherència, jo crec tots els grups municipals haurien de mantenir la mateixa coherència, nosaltres votarem en contra.

Sr. Alcalde:

Fetes aquestes manifestacions tornaré a repetir el mateix i tancarem el debat si li sembla

20

bé. Primer, vostè diu que hi ha una persona que feia de liquidador que era el Secretari, era el Secretari, ni era el comptable ni era qui portava els comptes, per tant, havia de saber el que saber com a secretari, no en tant en quant a la liquidació de les liquidacions de IVA que es feien, perquè no era ell el responsable de portar aquestes liquidacions. Pel que fa al tema del balanç de la liquidació podem seguir parlant del mateix, però jo entenc que no és el mateix. Podíem haver fet dues coses dipositar aquests diners a Hisenda que ens reclamaven o presentar un aval. Si haguéssim presentat un aval vostès dirien que no han pagat sinó que han dipositat un aval, per tant, no confonguem també. No han pagat encara definitivament aquesta quantitat. Si aquest tema acaba en favor de l’Ajuntament aquests diners seran retornats a l’Ajuntament, i per tant no els haurem pagat i hem de dir les coses com són, no cal barrejar coses per confondre el debat sobre aquest tema, i fer veure que aquí s’estan pagant unes coses, o s’han hagut de pagar unes coses fruït d’unes coses que vostè està dient que si a més haguessin estat comptabilitzades en el balanç i si resulta que després no hem de pagar, què hauria fet aquest balanç, ser falsejat, perquè resulta que potser no hem de pagar això, que s’ha fet un balanç erroni en aquell moment perquè hem fet comptabilitzar unes coses que Hisenda ens diu que no hem de pagar, i a més si tant qualificat era aquest bufet com vostè diu que eren tant prestigiosos, doncs hem de pressuposar que els liquidadors van donar per bona aquesta alta qualificació d’aquest bufet que portava els comptes, i van donar per bo tot el que hi havia anteriorment, per tant, tampoc podem posar en dubte que quan van entrar els liquidadors van donar per bo perquè estaven fent una auditoria totes les liquidacions que dos o tres anys abans s’havien produït i es van limitar a fer el tancament de la societat en el moment en què se la trobaven ells d’una forma comptable.

Sr. Prat:

Sobre el tema de confondre, miri ja portem molts dies sentint aquesta cantarella, que la nostra intenció és confondre, que fem interpretacions de no sé quines maneres, s’ha parlat fins i tot de demagògia. Però sap, vostè avui ha dit que això no s’havia pagat, doncs no, això s’ha pagat i s’ha pagat amb un acompte no pressupostari deixem-ho clar.

Sr. Alcalde:

I pendent de resoldre.

Sr. Prat:

Està pagat.

Sr. Alcalde:

Pendent de resoldre, acompte.

Sr. Prat:

Està pagat.

Sr. Alcalde:

21

Sí.

Sr. Prat:

I s’ha pagat aquesta xifra de la que parlem aquí, dos-cents i pico mil euros, però a més a més dos-cents seixanta tres mil euros com a principal i interessos, però a més a més hi ha una quantitat suplementària important com a multa. A què correspon aquest pagament? Correspon a l’IVA de l’any 1999 d’Olesa Urbana. Jo aquí no faré una dissertació sobre quina és la responsabilitat dels liquidadors, personal o no, i quina és la responsabilitat dels gestors de la societat, perquè també possiblement n’hi ha personal o no, perquè han de ser altres qui facin aquesta dissertació i qui determini si hi ha responsabilitats o no. Però el que sí que vull dir en primer lloc és que els liquidadors, aquelles persones tant qualificades que van venir aquí a liquidar la societat, no podien dir res de l’IVA del 99 perquè senzillament van certificar ells mateixos que la comptabilitat de l’any 99 havia desaparegut, i la del 2000, i crec que fins i tot la del 2001. Per tant, independentment de quina pugui ser la seva responsabilitat no els hi podem exigir que certifiquessin allò que no podien certificar perquè la comptabilitat havia desaparegut. En tot cas, i per aquesta banda, haurem de parlar amb els gestors de la societat que eren uns altres i suposo que tots guardem memòria de quins eren els gestors de la societat. Ens trobem davant d’una situació i d’una operació que representava per la societat si no m’equivoco aproximadament setanta-set milions de benefici net, simplement perquè era voluntat de l’Ajuntament, d’aquest ajuntament, traspassar aquest benefici que en principi havia d’haver obtingut l’Ajuntament amb la societat municipal. Doncs bé, entre el 99 i el 2001 aquests setanta-set milions van desaparèixer i ens trobem amb un balanç de liquidació que estableix pràcticament un equilibri entre actius i passius, i ens trobem en una situació en aquest moment de suspensió de pagaments. Si es confirma, repeteixo i utilitzo el condicional, si es confirma que aquest 260.000 euros s’han de pagar la situació no era de suspensió de pagaments, sinó que era una situació de fallida, i aquí també entrem en el terreny de les responsabilitats, de les responsabilitats de qui gestionava i de les responsabilitats de qui va liquidar aquesta societat. Malgrat que, repeteixo, qui va liquidar aquesta societat, potser s’empararà dient que no tenia prou documentació per certificar segons quines coses. I finalment i pel que fa aquest deute, ens trobem amb un volum de deute d’una consideració tal que ens trobaríem en cas de confirmar-se presumptament davant d’allò que es coneix com un delicte tributari. I en aquesta situació, vostès avui ens demanen que passem, que suplementem un compte de la comptabilitat municipal per encabir-hi aquesta quantitat que ja s’ha pagat, mitjançant, repeteixo, un compte, allò que es coneix com un compte no pressupostari. I aquí avui aquesta nit hi ha la qüestió fonamental, què diem: què sí o què no? Bé, doncs per nosaltres en aquest cas ni per prudència ni per punyetes, preferint que segueixi estant en un compte no pressupostari i quan arribi el moment i la sentència judicial, aleshores ja en parlarem, però en tot cas i com que moltes vegades hem parlat de responsabilitat i de demanar responsabilitat, avui també demanem que en cas que això s’hagi finalment de pagar es demanin les responsabilitats pertinents, no fos cas que n’hi hagués alguna d’alguna persona que avui tenim molt propera.

Sr. Alcalde:

Bé, seguirem repetint i no és el debat avui parlar de com es va tancar Olesa Urbana, sinó senzillament de si fem o no la previsió del que potser algun dia pot esdevenir un pagament efectiu real, i que en aquell moment ens comportaria una aplicació comptable amb una

22

partida que no tindríem, que hauríem de suplementar, que hauríem de treure d’algun altre lloc on seria necessària, i per tant jo crec que és una actitud prudent per part de l’equip de govern, avui malgrat totes les observacions i malgrat com acabi fer aquesta actitud de prudència perquè no tinguem problemes el dia de demà si al final malauradament s’hagués de pagar aquesta quantitat.Aquí podem dir moltes coses i molta teoria. La teoria de la multa, la multa no s’ha de fer efectiva perquè precisament hem fet aquest dipòsit d’aquests diners, hem fet aquest pagament a compte de la resolució final que se’ls quedaran evidentment si fallen en contra, i esperem que no. Però la multa no es fa efectiva per tant per molt grossa que sigui no s’haurà de fer efectiva, fins que al final no es resolgui si ha hagut o no aquest incompliment per part de la liquidació d’aquest IVA. Parlar d’un delicte tributari quan es va a liquidar, quan en el seu moment nosaltres entenem que sí pel que se’ns està dient però que al final no sabem si realment s’haurà de pagar, crec que també és molt temerari en aquest moment tildar d’un delicte tributari a priori a aquest aspecte. I en el compte no pressupostari no sé si realment el podem tenir tota la vida allà, o realment hem de fer la previsió pressupostària suficient com per dotar una partida, perquè si hem de pagar doncs no tenir-la allà, perquè al final la tenim en un racó, però algun dia l’haurem o de treure i alliberar-la, o d’aplicar-la en alguna partida pressupostària. Repeteixo, jo no vull estendre més aquest debat perquè al final el que estem fent avui aquí és bàsicament ser previsors o no ser previsors, malgrat al final es resolgui en un sentit o en un altre i quan es resolgui en un sentit o en un altre podrem dir si ha hagut delicte, si ha hagut una mala liquidació, si hem de demanar responsabilitats a qui s’han de demanar, i podrem tornar a obrir aquest debat. Però avui, l’únic que fem és incorporar un destí d’aquesta liquidació positiva que hi havia, per no gastar aquests diners en altres coses, i si algun dia, esperem que no repeteixo, s’hagi de pagar, doncs no tenir problemes econòmics per afrontar aquesta despesa. Tota la resta és pura especulació i que crec que en aquest moment doncs no cal debatre més aquest tema perquè ja crec que ens estarem repetint amb els mateixos conceptes.

Torn de Portaveus.

Sr. Prat:

Reiterar que hi ha expressions que ens produeixen una certa consternació com parlar d’especulació. Aquí hem utilitzat el condicional. Jo li he dit i li he fet esment específic de que utilitzava el condicional, i en tot cas el que hem de dir és que hi ha uns imports i que els imports impliquen tota una sèrie de consideracions i són aquestes les consideracions que nosaltres fem. Teories, cap ni una. Pràctica, pragmatisme, Sr. Alcalde, pragmatisme, això és el que hi ha, aquesta és la realitat d’Olesa Urbana. La realitat d’Olesa Urbana és aquesta, la realitat d’Olesa Urbana és una comptabilitat perduda, i per tant uns liquidadors que no poden fer la seva feina. I finalment, i per acabar, dir que hi ha altres qüestions que faran que avui el nostre vot sigui contrari, com per exemple, el pagament per un contracte d’una quantitat que correspon nosaltres entenem a una qüestió que l’Ajuntament no hauria de pagar, perquè entenem que no és legal que la pagui, i que per dir-ho d’alguna manera també embolica aquesta troca que vostès avui ens presenten de més de cent milions de pessetes de suplement de partides. Votarem en contra.

Sr. Alcalde:

Bé, no sé l’adjectiu, el que sí és, és una previsió que fa l’equip de govern, una previsió

23

assenyada que creiem que hem de fer i tenim l’obligació de fer per no tenir problemes el dia de demà, i tota la resta és teoria. El fet de si és suspensió o no és suspensió o és una fallida, és una teoria en aquest moment, i és una realitat que és una teoria perquè fins ara ha estat una suspensió de pagaments i en tot cas si es falla en contra podríem dir que si hagués comptabilitat segurament hi hauria una fallida, però avui realment és una teoria aquest concepte.

Votació.

APROVAT per DOTZE (12) vots a favor dels senyors/es Monné, Serrano, López, Soler, Holgado, Fernández, Graells, Jou, Alonso, Cañadell, Pons i Cornellas, SET (7) vots en contra dels senyors/es Prat, Segado, Planas, Puimedon, Muñoz, Monfort i Manfredi, i Cap (0) abstenció.

--------------------

Acord núm. 7. Proposta aprovació modificació de crèdits núm. 07/08.


La Comissió en sessió ordinària celebrada el 13 de març de 2008 ha acordat informar favorablement per 3 vots a favor de la Sra. Holgado (6), Sra. Jou (5), Sra. Cambronero (2), 2 abstencions del Sr. Prat (5) i Sr. Manfredi (1) i 1 vot en contra de la Sra. Monfort (1), la proposta de l'Alcaldia que es transcriu a continuació:

ECONOMIA I HISENDAMLA_08/ 10

Proposta de l’AlcaldiaExp. 366/08

Vist l’informe de l’Alcaldia sobre la necessitat urgent de realitzar unes escomeses al CEIP Sant Bernat per a la seva posada en marxa i la necessitat d’iniciar el procediment de contractació per a la reparació del carrer Alfons Sala.

Atès que en sessió ordinària de la Junta de Govern Local de data 25 de febrer de 2008 es va aprovar la liquidació del pressupost de l’exercici 2007, amb un romanent de tresoreria per a despeses generals de 1.382.356,68 €, dels quals queda pendent d’utilització 516.536,55 €.

El finançament que es proposa és amb càrrec al romanent de tresoreria per a despeses generals.

S’ha preparat l’expedient de modificació de crèdits número 07/08 per suplement de crèdit i crèdits extraordinaris, per un import de 228.000,00 € (DOS CENTS VINT-I-VUIT MIL EUROS), per fer front a la necessitat plantejada.

Vist l’informe d’Intervenció i tenint en compte que l’expedient es tramita per raons de

24

necessitat, plenament justificades, conforme el que disposa l’article 177 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i els articles 35 a 37 del reial Decret 500/90, l’Alcaldia proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels acords següents:

PRIMER. Aprovar l’expedient de modificació de crèdits número 07/08 mitjançant suplement de crèdit i crèdits extraordinaris, finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals, d’acord amb el detall que figura als annexos que s’adjunten a aquesta proposta i que ascendeix a l’import de 228.000,00 € (DOS CENTS VINT-I-VUIT MIL EUROS).

SEGON. L’aprovació del projecte comptable 2008/2/URH18/18 “CONNEXIONS DE SERVEIS A OBRES MPALS”.

TERCER. Exposar al públic durant quinze dies, previ anunci al Butlletí Oficial de la Província, durant els quals els interessats podran examinar l'expedient i presentar les reclamacions que estimin convenients davant el Ple.

QUART. Finalitzat el període d’exposició pública, en cas que no s’hagi presentat cap reclamació, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu, sense que sigui necessari un acord plenari i sense que entri en vigor fins que s’hagi publicat l’esmentada modificació .

CINQUÈ. Notificar aquests acords a l’Alcaldia, a la regidoria d’Urbanisme i a Intervenció.

Debat.

Torn de Ponència.

Sra. Holgado:

Bé, en aquest cas, es fa un nou recurs al romanent de Tresoreria, concretament per dos temes. El primer lloc, per un import de 60.000 euros, es fa una dotació, per dotar pressupostàriament les connexions a serveis municipals, en concret una sèrie d’escomeses pel CEIP Sant Bernart, per la seva posada en marxa. En segon lloc, per un import de 168.000 euros el que es fa és dotar la partida corresponent per poder complementar en aquest cas la partida existent per iniciar el procediment de contractació de la reparació del carrer Alfons Sala del qual ja hi havia un finançament consolidat disponible de 72.000 euros i es dota doncs amb 168.000 euros més, fins a un cost total previst del projecte de 240.000 euros totals.Amb això, jo m’avanço també en aquest cas perquè segurament es comentarà aquí. En el global del romanent inicial de 1.382.356,68 euros s’han fet el recurs que ja s’ha comentat en l’apartat anterior, el que ja s’havia fet, i amb el que es fa ara en aquest cas de 228.000 euros, queda un romanent disponible de 288.536,55 euros. Voldria insistir en que en alguns casos això no representa d’entrada que s’estiguin fent pagaments per aquest import sinó que en qualsevol cas s’estan fent les reserves pertinents. Entenem doncs que de fet la destinació del romanent de Tresoreria ha de ser finançar o suplementar aquestes partides, i per tant és aquesta la utilització ja que el tema d’inversions s’ha d’intentar finançar amb recursos provinents del capital, ja sigui finançament o d’altres. I com a tancament, simplement tornar a insistir amb això, en que es fa en base a uns criteris de prudència per tal de fer aquestes reserves i suplements de partides, en el ben entès que algunes d’aquestes partides no s’hauran de pagar en la seva totalitat.

25

Sr. Alcalde:

Només afegir en tot cas a l’exposició que ha fet la Regidora, i per concretar-ho si hi ha algun dubte pel que fa referència a Alfons Sala, aquí com diem hi ha 168.000 euros, però hi havia ja una altra partida de 72.000 també destinada a aquest efecte, que en total farà un total de 240.000 euros que estan en previsió de poder executar aquesta obra, amb els compromisos que vam agafar amb els veïns vam dir que la primera ocasió que es tingués fos l’aprovació del pressupost del 2008, fos la liquidació, o fos algun ingrés extraordinari que arribés a l’Ajuntament, aríem o iniciaríem la dotació de partida pressupostària suficient per poder a continuació i en els terminis previstos esperàvem dintre del mes de maig com a molt poder fer l’adjudicació de la reparació, però també em consta que per part del Regidor de Via Pública té prevista una reunió amb els propis veïns perquè dels dos projectes que hi havia un és el de reparació que s’anirà veient en funció de com es vagi fent però l’altre hi havia algunes petites modificacions que també està previst reunir-se amb els veïns abans poder-lo executar definitivament per si cal retocar alguna coseta que haguessin observat ells que no estava prou clara o prou definida amb el projecte inicial.

Torn de Regidors.

Sra. Monfort:

Votarem favorablement a la proposta donada la necessitat i la urgència de la despesa a realitzar.

Sr. Planas:

A veure, aquestes són unes quantitats que nosaltres entenem que efectivament es poden rebaixar del romanent de Tresoreria. Són temes que, en aquest sentit, són compromisos i coses que s’han de fer, perquè portem més de tres anys amb un carrer tallat, i entén que ja se’ns cau la cara de vergonya a tothom. I després esperar que el pressupost estigués totalment aprovat definitivament perquè la licitació surti a bon avanç, i que es resolguin en tot cas les al•legacions que hi ha presentades en aquest sentit. I en el tema de connexions serveis municipals, urbanisme, arquitectura i projectes, aquests 60.000 euros que és del CEIP Sant Bernat, el nou CEIP Sant Bernat, primer, agrairíem que ens fessin algunes explicacions. Aquestes escomeses, són escomeses de clavegueram?

Sr. Alcalde:

Són de clavegueram i d’electricitat.

Sr. Planas:

Les escomeses de clavegueram, són de dintre del col•legi o són de fora del col•legi?

Sr. Alcalde:

Són de les portes del col•legi fins al clavegueram general, és a dir, no estaven incloses en el projecte general que es va licitar en el seu dia perquè estaven en el que és la part del carrer.

26

Sr. Planas:

A veure, si són exteriors, això no ho tindria que assumir el Pla Parcial del Carrer Indústria?, perquè són uns serveis que teòricament està previst que hi hagi una escola allà i doncs se sabia, s’havia d’haver dissenyat, s’havia d’haver fet, i s’havien d’haver tingut en compte que el Pla Parcial del Carrer Indústria havia d’haver assumit això com assumirà les connexions amb els blocs de pisos en tots els edificis que hi ha allà.

Sr. Alcalde:

Jo no entenc molt, no sé si el Sr. Pons regidor podrà aportar-hi alguna cosa però entenc que el bloc de pisos per fer les seves connexions a la xarxa de clavegueram s’ho hauran de pagar ells, també, no?, i no ho repercutiran als costos d’allò, cada bloc de pisos haurà de preveure les seves connexions a la xarxa general de clavegueram. I l’escola la construcció de la qual és una cosa municipal juntament amb la generalitat, doncs deu passar el mateix. Ens dirà, podíem haver fet una escola com podíem haver fet un cap, com podíem haver fet un altre servei.

Sr. Pons:

És un diseny diferent, a priori no es podia saber res. Doncs passa, fer preveure una instal•lació determinada, que no saps ni com és ni com serà...

Sr. Alcalde:

Quan es fa el projecte entenc d’urbanització i de la reparcel•lació encara que sigui municipal no se sap quin destí se li dona fins el cab d’un temps, i per tant no pot preveure per on estaran les connexions que donin a dins de cada un dels propietaris. Jo entenc que és alguna cosa que no se’ls hi podia repercutir.

Sr. Planas:

A veure, nosaltres entenem que, a més a més, des del final de la propietat del col•legi, diguem, de la zona que ocupa l’equipament fins al centre del carrer, no hi ha molts metres, per tant els imports són bastant elevats si els entenem en aquest sentit, i que bé, a veure, ja no és ni la primera vegada, ni la segona vegada que ens passen aquests temes, que el clavegueram sempre val deu milions més quan es fa un equipament. Per tant, hi ha una manca total de previsions en aquest sentit ja sigui a l’hora de que és una previsió teòricament s’hauria de fer càrrec la Generalitat, perquè la Generalitat també hauria de fer la connexió del clavegueram fins a la claveguera general, per tant aquí jo crec que l’Ajuntament pagarà 60.000 euros o la quantitat que estigui aproximada en aquest sentit, però pertany a la Generalitat perquè la Generalitat és lògic que entregui el col•legi connectat a la xarxa de clavegueram si aquesta està a dintre, una altra cosa és quan no existeixi xarxa de clavegueram i hagi més problemes i que no va fer la Generalitat sinó que va fer l’Ajuntament en una altra desviació que hi va haver, però jo entenc que la Generalitat hauria de connectar el clavegueram.

Sr. Alcalde:

27

Miri, no sé el que pot entendre o el que li podria agradar, i a mi també m’agradaria que en els projectes de la Generalitat diguessin que, a més a més, han de fer la xarxa des de la porta de casa seva fins el clavegueram general. Però això no és així, ja ens va passar amb la llar d’infants Taitom, i en tot cas sí que coincideixo amb vosté que la manca de previsió dels serveis tècnics van fer que després a corre-cuita la xarxa de clavegueram des de la llar d’infants Taitom fins a la xarxa del clavegueram general i va valer bastants més diners dels que avui estem aprovant la hagués de fer l’Ajuntament, però l’ha de fer l’Ajuntament no l’ha de fer la Generalitat, no té l’obligació de fer aquestes xarxes de clavegueram. Nosaltres ho entenem així, i a vostè li pot semblar que no però és així (VEU DE FONS).

Sr. Planas:

A veure, no confonguem. La Taitom la va fer l’Ajuntament no la va fer la Generalitat. La Generalitat subvencionava uns diners per alumne en aquest sentit. El projecte, les obres i tot el va pagar l’Ajuntament i...

Sr. Alcalde:

Perquè la Generalitat entenia que del cinquanta per cent que ella havia de portar era per la construcció de l’escola, però que la xarxa de clavegueram i les escomeses elèctriques és responsabilitat de l’Ajuntament amb els centres escolars, i en aquest cas està passant el mateix. Nosaltres hem fet el projecte fins la xarxa de connexions fins a la porta de casa nostra, però és responsabilitat de l’Ajuntament assumir els costos de les escomeses. I com que ja ho sabem, doncs en previsió d’això, ho tindrem en compte perquè en el CEIP Puigventós no ens passi el mateix, i en la segona llar d’infants que estem projectant no ens passi el mateix. I mirarem ja de que a l’hora que aprovem el projecte que ens ha de finançar la Generalitat, l’Ajuntament doti de partida pressupostària suficient per poder fer les escomeses que té l’obligació d’assumir en cada un dels centres escolars amb els que tenim aquesta obligació.

Sr. Planas:

Permeti’m un incís. En la segona llar d’infants, venim alerta perquè hi ha un projecte aprovat no quedà clar si aquest clavegueram i a on s’havia de portar. El Bloc va fer unes al•legacions que li van ser desestimades, en aquest sentit.

Sr. Alcalde:

Bé, doncs ho tindrem en compte.

Sr. Serrano:

Només una puntualització en relació a aquest tema. Les inversions que fa la Generalitat de Catalunya, no només a Olesa sinó arreu, i en aquest cas l’obra de l’escola Sant Bernat és una obra executada, licitada i finançada íntegrament per la Generalitat de Catalunya, el que es preveu és que ells desenvolupen l’obra, i l’Ajuntament el que ha de fer és portar els serveis a preu d’obra. En aquest cas, l’import més elevat no correspon tant al clavegueram com a l’estació transformadora, que es preveu que ha d’estar ubicada en aquell espai. Segurament té raó per la manca de previsió en aquest cas, i per això ho resolem avui, i com ho haurà pogut veure vostè en els diferents Consells de Participació Ciutadana i en l’

28

audiència pública de pressupostos, que en el pressupost de l’any 2008 ja hi ha una partida de previsió al capítol d’inversions d’escomeses diverses per obres com ara la segona llar d’infants o per obres com ara el CEIP Puigventós.

Torn de Portaveus.

No s'ha formulat.

Votació.


--------------------

El sr. Manfredi s'absenta de la sessió.

Acord núm. 8. Proposta adhesió sol·licitud petició Creu de Sant Jordi.

DICTAMEN COMISSIÓ INFORMATIVA SERVEIS A LA PERSONA

La Comissió, en sessió ordinària del dia 11 de març d'enguany, per unanimitat dels cinc membres assistents, acordar informar favorablement la proposta de l'Alcaldia, que es transcriu literalment a continuació:

ALCALDIASLE_08/ 7

Proposta de l’Alcaldia

Atès que el Club Esportiu Laietà, amb seu a Barcelona, està tramitant un expedient per sol•licitar a la Generalitat de Catalunya la concessió de la Creu de Sant Jordi pel Sr. Enric Piquet i Miquel, President de la Federació Catalana de Basquetbol i de la Fundació del Bàsquet Català.

Es tracta d’un reconeixement institucional i públic a l’extensa trajectòria que, com a dirigent del bàsquet català, ha dut a terme el Sr. Enric Piquet i Miquel. La seva tasca a favor de l’esport ha estat realitzada amb responsabilitat, desinterès i des d’un elevat sentit de servei a les persones i a les entitats, treballant incansablement per enfortir el bàsquet català vetllant i tutelant els clubs. Atès que el Club Esportiu Laietà, demana el recolzament d’aquesta corporació a aquesta iniciativa, així com la nostra adhesió a la concessió de l’esmentat guardó, aquesta Alcaldia proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Expressar el nostre reconeixement al Sr. Enric Piquet i Miquel per la seva tasca a favor del bàsquet català desenvolupada amb un elevat sentit de servir a les persones i a les institucions amb un profund esperit de catalanitat.

29

SEGON.- Manifestar la nostra adhesió a la sol•licitud presentada pel Club Esportiu Laietà per tal que la Generalitat de Catalunya concedeixi la Creu de Sant Jordi al Sr. Enric Piquet i Miquel, President de la Federació Catalana de Basquetbol i de la Fundació del Bàsquet Català.

TERCER.- Comunicar els presents acords a la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i al Club Esportiu Laietà.

Debat.

Torn de Ponència.

Sr. Alcalde:

Bé, com la pròpia proposta diu, el Club Espotiu Laietà s’està dirigint a totes les entitats esportives, i sobretot les relacionades amb el bàsquet, per fer-li un reconeixement al que fins ara és el president de la Federació Catalana de Bàsquet, per la impulsió i la promoció d’aquest esport a nivell nacional català, i tenint en compte també i ho hem consultat amb el Club de Bàsquet Olesa, si ells també s’hi adherien i també s’hi adhereixen en aquest cas, nosaltres creiem que també hem de donar el suport perquè a més amb la poca relació o bastant relació que hem tingut des de que han començat a fer govern a aquest mandat tota les relacions que hem tingut amb ell han estat d’una predisposició total a l’hora de jugar al bàsquet i en aquest cas concret al bàsquet femení d’Olesa que el tenim en divisió d’honor, ha estat possible també per la intervenció del senyor Piquet a on vam fer la reunió amb la Federació amb la Secretaria General de l’Esport, el propi Club Espanyol, l’Ajuntament i la pròpia Federació que va mediar entre tots per poder aconseguir que el CB Olesa Espanyol estigués lluitant en aquest cas a la divisió d’honor femenina. Creiem que ens hem d’adherir a aquesta proposta i la posem a consideració del Ple.

Torn de Regidors.

Sra. Monfort:

Des d’Esquerra ens volem adherir a aquesta sol•licitud de la Creu de Sant Jordi, pel Sr. Enric Piquet i Miquel, un dels presidents més emblemàtics de l’esport català, que amb aquests vint-i-cinc anys, al capdavant del bàsquet català, ha impulsat diverses campanyes, com la campanya del Bàsquet Net per frenar les mostres de violència a les pistes de bàsquet, la campanya del Bàsquet al Carrer, amb més de mil cistelles arreu de Catalunya, la campanya de Valors dintre del seu programa escolar, amb l’objectiu de fomentar valors col•lectius i individuals com l’amistat, l’esforç, l’emoció, el respecte i la diversió. Des que Enric Piquet ocupa el càrrec de President de la Federació Catalana de Bàsquet, el bàsquet català ha passat de 25.000 a 90.000 llicències. Ha apostat per al desenvolupament del bàsquet femení, avui dia el bàsquet federat femení té tants participants com tots els altres esports junts, i això és una fita important, doncs vol dir que un 38% de les llicències federatives corresponen a noies. Enric Piquet ha portat a terme totes aquestes tasques sempre combinant-les amb la seva tasca professional. Però sobretot en una entrevista realitzada amb motiu de la seva reelecció al 2006, va fer un seguit de reflexions algunes de les quals compartim plenament. Sobretot compartim el seu somni que cito textualment “un somni pel 2010: que no hi hagi

30

cap poble de Catalunya sense una cistella on es practiqui bàsquet, i poder veure una selecció catalana absoluta amb èxits internacionals”.

Torn de Portaveus.

No s'ha formulat.

Votació.


--------------------

Acord núm. 9. Proposta de donar suport a la petició de declarar la Festa de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans.



ALCALDIASLE_08/ 8


Atès que els Focs de Sant Joan s’han celebrat des de fa segles a arreu dels territoris de parla catalana; des del Nord dels Pirineus fins al Sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, La Franja, Andorra i l’Alguer.

Atès que els Focs de Sant Joan, encesos amb la Flama del Canigó des del 1966 ençà, han contribuït com cap altra festa a conservar i transmetre les tradicions pròpies de la nostra nació.

Atès que la celebració dels Focs de Sant Joan ha tingut sempre un caràcter social , col•lectiu i cerimoniós; fet que explica la seva continuïtat al llarg dels segles, i la seva vigència actual, que l’ha fet sobreviure a les diverses situacions polítiques i socials, superant períodes històrics molt difícils al llarg dels temps.

Atès el fet que la Festa de Sant Joan, festa arrelada en la major part dels territoris que conformen els Països Catalans, pot contribuir a recuperar el sentit de Pàtria d’una comunitat històrica com a símbol d’esperança.

Per tot això, aquesta alcaldia proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Donar suport a la iniciativa de reconèixer oficialment la Festa de Sant Joan com la Festa Nacional dels Països Catalans.

31

SEGON.- Demanar als governs dels respectius territoris de parla catalana que prenguin en consideració la iniciativa de declarar la Festa de Sant Joan, la Festa Nacional dels països catalans, ja que és una tradició popular arrelada en una de les tradicions més antigues d’aquests territoris, així com que emprenguin les accions necessàries per a fer-la efectiva.

TERCER.- Comunicar aquest acord a Òmnium Cultural i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Debat.

Torn de Ponència.

Sr. Alcalde:

Bé, la pròpia proposta jo crec que la defineix una miqueta amb els atesos en tot cas jo faré una mica de relació. Aquesta és una proposta que ens ve per part d’Unión Cultural i l’Associació Catalana de Municipis, donat, com diu els atesos, que els Focs de Sant Joan s’han celebrat des de fa segles arreu dels territoris de parla catalana, que els Focs de Sant Joan encesos amb la Flama del Canigó des del 1966 a ençà han contribuït, com a cap altra festa a conservar i transmetre les tradicions pròpies de la nostra nació, i també atès que han tingut sempre un caràcter social, col•lectiu i cerimoniós fet que explica la seva continuïtat al llarg dels segles i la seva vigència actual que l’ha fet sobreviure a les diverses situacions polítiques i socials, superant períodes històrics molt difícils al llarg del temps.És una festa més arrelada a la major part dels territoris que conformen els Països Catalans i que pot contribuir a recuperar el sentit de pàtria d’una comunitat històrica com a símbol d’esperança, i afegiria també que és també la nostra festa major i, en tot cas, la faria com més important també, que això no cal reproduir-ho.

Torn de Regidors. Sra. Monfort:

Des d’Esquerra volem donar suport a aquesta iniciativa de l’Associació Catalana de Municipis amb el nostre vot favorable. Sant Joan és sens cap mena de dubte la festivitat unànimement més celebrada. La participació en les festes de Sant Joan és tan elevada que deixa molt juny qualsevol altra celebració festiva que es dugui a terme arreu dels Països Catalans. La Flama del Canigó encén les fogueres de Sant Joan tal com mana la tradició. Moltes de les fogueres que cremen arreu dels Països Catalans la nit de Sant Joan s’encendran amb aquesta flama, un ritual nascut l’any 1955, símbol de la unitat del Països Catalans. Malgrat ser un ritual relativament jove, la distribució de la Flama del Canigó està molt consolidada, ja que durant els anys de la opressió franquista va ser un símbol de la resistència catalanista. Malgrat tot, no podem deixar perdre els símbols de la festa de Sant Joan, com els Misteris de la Natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i la fascinació que el foc exerceix, i que configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana. Totes aquestes tradicions les hem de protegir i incentivar des de l’Ajuntament amb la col•laboració de les diferents entitats i associacions d’Olesa, algunes de les quals, entre elles el foc, és una de les que caldria incentivar i promocionar des de l’Ajuntament.

32

Torn de Portaveus.

No s'ha formulat.

Votació.


--------------------

El sr. Manfredi s'incorpora a la sessió.El sr. Serrano s'absenta de la sessió.

Acord núm. 10. Proposta de donar suport a la candidatura de Tarragona com a capital de la Cultura 2016.



ALCALDIASLE_08/ 9


Atès que la nova reglamentación de la designación de les capitals europees de la cultura, vàlida durant el període 2005-2019, a l’Estat espanyol li corespondrà la capitalitat cultural l’any 2016.

Atès que l’Ajuntament de Tarragona va aprovar presentar la seva candidatura per a la Capital Europea de la Cultura 2016 en el Ple municipal de 3 de desembre de l’any 2004, per unanimitat de tots els cinc grups presents en el Consistori.

Atès que Tarragona ha previst crear la figura de municipi associat a la capitalitat cultural el qual, com a subseu, portaria a terme activitats dedicades a la potenciació de la cultura europea.

Atès que l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat compta amb una gran experiència pel que fa al desenvolupament d’activitats culturals i socials diverses en l’àmbit dels agermanaments amb poblacions europees, fruit de les relacions internacionals dels agermanaments amb les poblacions europees d’Alemanya (Weingarten-Baden des de l’any 1984) i Itàlia (Nonàntola des de l’any 1998).

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa al Ple l’adopció dels acords següents:

33

PRIMER.- Donar suport a la candidatura de Tarragona per a ser la Capital Europea de la Cultura 2016.

SEGON.- Manifestar la voluntat que el municipi d’Olesa de Montserrat sigui subseu de Tarragona 2016.

TERCER.- Comunicar els presents acords a l’Organització Capital de la Cultura Catalana i a l’Ajuntament de Tarragona.

Debat.

Torn de Ponència.

Sr. Alcalde:

Bé, com la proposta diu, Tarragona ha sol•licitat ser capital de la Cultura per a l’any 2016. En la proposta i esborrany, fins i tot d’acords, hi hem volgut afegir un nosaltres amb una doble intenció. Primera, recollir l’esperit d’acolliment i la gran experiència que tenim com a municipi en l’intercanvi d’entitats culturals i socials amb altres pobles europeus, com és Weingarten Baden d’Alemanya, i Nonantola d’Itàlia, amb qui estem agermanats. I segona, també, aprofitar aquesta activitat cultural prou coneguda arreu del nostre país i a Espanya de la nostra Passió, aprofitar també per demanar que Olesa de Montserrat sigui durant aquell temps subseu de Tarragona 2016, per també fer una mostra de la nostra identitat cultural com a poble, que és l’espectacle de la Passió.

Torn de Regidors.

No s'ha formulat.

Torn de Portaveus.

No s'ha formulat.

Votació.


--------------------

El sr. Serrano s'incorpora a la sessió.

Acord núm. 11. Proposta aprovació Protocol i Circuit d'Atenció a la Violència de Gènere i en l'entorn Familiar.


La Comissió, en sessió ordinària del dia 11 de març d'enguany, per unanimitat dels sis

34

membres assistents, acordar informar favorablement la proposta de la Regidoria de Polítiques d'Igualtat, que es transcriu literalment a continuació:

ALCALDIABMR_08/ 3

Proposta modificada de la Regidoria de Polítiques d’Igualtat

La violència i el maltractament que pateixen les dones i/o qualsevol membre de l'entorn familiar en l’àmbit familiar, laboral i social és, tant per la seva dimensió com per les conseqüències, un dels problemes més greus que té aquesta societat. La violència que s’exerceix contra les dones és un problema de tal magnitud que la xifra de víctimes amb resultat de mort és superior al de les víctimes d’actes terroristes, i és estrany el dia que els mitjans de comunicació no es fan ressò d’algunes d’aquestes tràgiques notícies.

Aquestes dades tan alarmants són encara més preocupants, ja que en comptes de disminuir, augmenten any darrere any, posant de manifest la necessitat de treballar en aquest àmbit de manera coordinada, posant des de les diverses administracions tots els mitjans al nostre abast per lluitar amb garantia contra aquesta lacra social.

Vista aquesta problemàtica, cal abordar-la d’una manera més eficaç i coordinada. Cal implicar a tota la nostra societat mitjançant les institucions i entitats del municipi que intervenen o poden intervenir en l’àmbit de la prevenció, la detecció, l’assistència i el tractament de la violència de gènere i de l’entorn familiar.

Per tot això, aquesta Regidoria proposa al Ple l’adopció de l’acord següent:

PRIMER.- Aprovar el protocol i circuit d’actuació en l’àmbit de la violència de gènere i en l’entorn familiar, realitzat per la Regidoria de Polítiques d’Igualtat per tal de promoure les actuacions necessàries que assegurin una atenció mes eficaç, ràpida i adequada per a la prevenció, l’actuació i el seguiment en cas d’abusos i maltractaments vers a les dones, i/o qualsevol membre de l'entorn familiar.

SEGON.- Donar difusió d’aquest acord mitjançant Olesa Radio i la pàgina Web d’aquest Ajuntament.

Debat.

Torn de Ponència.

Sra. López:

Hola, bona nit a tothom. Avui, no hi ha dubte, és un dia important per a aquest consistori, per als representants municipals i per a la societat d’Olesa de Montserrat. La presentació del Circuït Local contra la Violència al Ple compte amb adhesions importants d’entitats locals, culturals, socials, entitats veïnals, i partits polítics. L’aprovació del Circuït Local també dona resposta a la Llei de Violència de Gènere que contempla l’aplicació dels circuïts en els municipis. Però en un moment com aquest jo no vull oblidar i de vegades val recordar la història, la història de la nostra comarca.

35

Nosaltres pertanyem a la comarca del Baix Llobregat. En la història de la nostra comarca és important la lluita pels drets individuals, socials, col•lectius i culturals, per les llibertats en definitiva tant individuals com a col•lectives. En aquests canvis socials i polítics de la comarca del Baix Llobregat les dones han tingut al llarg de la història un paper important, sovint oblidat. També hem de reconèixer i recordar que la nostra comarca ha estat pionera en la celebració de dos congressos de dones, pionera a nivell de l’Estat com a comarca. Vam tenir un congrés al 2002, hem tingut un altre congrés 2006, congrés de dones en el qual des del primer congrés s’està treballant per la eradicació de la violència, per la creació dels circuïts, per a la implicació de la societat, des de les institucions, des de les associacions, i en definitiva de tots els ciutadans, en la eradicació de la violència. Som la primera comarca que tenim un Consell Municipal de Dones a nivell de l’Estat. Existeix el Consell Municipal de les Dones de Barcelona, però a nivell de comarques som la primera comarca de l’Estat que tenim un Consell Municipal de les Dones, un consell que des de la seva creació, i com recollint el mandat dels anteriors congressos, va fer dels seus eslògans l’últim “Per la Plena Ciutadania”, que en definitiva la plena ciutadania suposa la igualtat entre homes i dones. I la pitjor desigualtat que pot patir un ésser humà, una dona, és la violència. És la pitjor discriminació que pot patir un ésser humà i la dona, perquè és una violència que la pateix en l’entorn familiar, per aquelles persones que han format i formen part de la seva vida, a la major part dels casos en silenci i amb un desconeixement fins i tot del seu propi entorn. També vull recordar que la comarca del Baix Llobregat vam ser també els que vam promoure mitjançant de la Federació de Dones els Circuïts contra la Violència de Gènere. Van néixer el 2001 en un projecte que va presentar la Federació de Dones del Baix Llobregat, de la nostra comarca, un projecte europeu, dins del projecte Darne, que va ser el Projecte Violeta, es va presentar al 2001. El Projecte Violeta que va ser aprovat i que recull la llei contra la violència va ser la que va donar lloc en el seu moment als Circuïts, i la que recomanava la seva aplicació als municipis. Jo vull fer una referència a tot això perquè penso que Olesa, que forment part d’aquesta comarca, que sempre ha tingut i ha lluitat, i té clar els drets individuals de les persones, tenim avui un repte no només d’aprovar aquest Circuït sinó d’utilitzar i treballar més tots aquells recursos que posin a la nostra disposició les lleis, les institucions, la societat i els individus.I ara vull fer una breu síntesis del que és el circuït contra la violència que tots els companys que en formen part i els grups municipals tenen en el seu poder, que va ser discutit i aprovat amb alguna aportació d’una companya en la Comissió a la Persona, que les entitats que van firmar les adhesions també ho tenen, però jo vull explicar en què consisteix en línies generals. La violència i el maltractament que pateixen les dones o qualsevol membre de l’entorn familiar, és tant per la seva dimensió com per les conseqüències, uns dels problemes més greus que té la nostra societat. Les dades sobre la violència de gènere són molt preocupants, perquè en lloc de disminuir, augmenten, posant de manifest la necessitat de treballar de manera coordinada per part de totes les Administracions. La violència des d’una perspectiva global es pot definir com l’acció o omissió innecessària i destructiva d’una persona contra una altra. Entenem la violència de gènere en l’entorn familiar com aquella que s’exerceix sobre els membres més dèbils d’un grup familiar. És a dir, que podem distingir entre: maltractament infantil, una nena, un nen, un adolescent, són maltractats quan són objecte de violència física, psíquica o sexual, de fet o per omissió, ja sigui per les persones o institucions de les quals depèn el seu desenvolupament o per

36

qualsevol altre persona. Maltractament a dones, gènere o violència masclista. Podem distingir com a mínim quatre modalitats de violència que pateixen les dones. Psicològic, l’abús té sempre un component psicològic i emocional, la víctima de violència psicològica té un problema afegit que és que no té cap senyal física per a demostrar el maltractament, generalment és el primer tipus de maltractament que s’exerceix sobre la dona, podent desencadenar el maltractament físic. Físic, és a dir, qualsevol acció no accidental que provoqui danys físics. Sexual, es considera el forçar la dona a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat o la imposició de conductes percebudes com a degradants per la víctima. Econòmic, la pobresa i la manca d’independència econòmica és un tipus de maltractament i al mateix temps un factor que impedeix a les dones poder fugir d’altres tipus de violència, i les fa més vulnerables. Assetjament moral, les manifestacions permanents d’una conducta abusiva i especialment de desgast psicològic, que inclouen comportaments, paraules, actes i gestos que poden atemptar contra la personalitat. Assetjament sexual, és un comportament ofensiu que consisteix a sol•licitar favors de tipus sexual per part de l’agressor, aprofitant-se d’un context de superioritat laboral o de qualsevol altre tipus.Maltractament a persones d’edat avançada. El perfil de les víctimes de maltractament normalment és homes i dones d’edat avançada, amb deteriorament funcional avançat, amb dependència del cuidador, amb presència d’alteracions de conducta i convivència amb un familiar que és en principi l’únic cuidador. Els maltractaments poden ser físics, psicològics, negligència o abandonament, abús econòmic incloent el robatori per exemple de la pensió, abusos sexuals o abusos mèdics, i la violació dels drets de les persones d’edat avançada o la denegació de la privacitat i de la seva autonomia de decidir. Per tot allò que s’ha exposat, des de polítiques d’igualtat presentem el Circuït, els programes d’actuació que s’implantaran a partir de la seva aprovació: - Programes de prevenció primària, és a dir, educar per a la no violència, un procediment d’informació a la població, adoptar i mantenir formes no violentes de resolució de conflictes familiars i en qualsevol àmbit de la vida social, laboral, etc.- Programes de detecció o de prevenció secundària: s’elaboraran estratègies d’intervenció dirigides a la població més vulnerable per a la detecció precoç del problema i donar un suport eficient i accessible.- Programes d’atenció o prevenció terciària: l’objectiu és proporcionar una adequada resposta mèdica, social, policial, psicològica i jurídica a la població afectada per la violència de gènere i en l’entorn familiar. Els principis generals d’actuació seran: protecció del menor, coordinació dels agents socials involucrats, intervenció immediata, garantir l’assistència a les víctimes, assegurar la informació i els mitjans perquè les víctimes que presentin denúncia puguin ser ateses per equips especialitzats, promoure actuacions sensibilitzadores i educatives, aconseguir a curt termini minimitzar els efectes adversos sobre les víctimes d’actes violents, i a llarg termini eradicar-los. El Circuït, el qual haurà de ser publicat, estableix de manera coordinada les actuacions dels diferents agents socials per vetllar per aquest compliment. Es preveu la creació dins d’ell d’una comissió de seguiment. En grans línies portem per a l’aprovació de la Corporació municipal reunida en ple el Protocol i Circuït d’atenció a les víctimes de violència de gènere i en l’entorn familiar, perquè podem comptar amb un instrument eficaç per a prevenir i protegir a les víctimes de violència.

Jo, em permetreu, i ara fora de la lectura que he hagut de fer per a la seva aprovació, jo vull dir i ara si que poso el meu toc personal, de persona que ha estat i està implicada i treballant en organització de dones, que sempre sorprèn, sempre et fa mal i sempre et quedes fora de context de que allò que tu entens que sabem que passa, que està succeint,

37

quan tu realment entres en contacte amb una persona, amb una dona que està patint violència de gènere jo diria que supera tot allò que tu, aquell coneixement, aquella formació, aquella implicació i allò que tu entens que creus que sabies. Jo vaig estar i vaig assistir com en altres ocasions a una posada d’un circuït contra la violència del Departament de Governació de la Generalitat, i va haver una intervenció que a mi em va impressionar molt, que era d’Isidro Badel, que és catedràtic i escriptor i va fer una ponència, és fill d’un maltractador, és víctima de la violència familiar. Va exposar la seva experiència, i jo recull unes paraules que marquen aquella manera que la violència pot danyar i incideix no només en la persona que la pateix sinó en tot l’entorn familiar. Diu: “miro, i miro des del balcó, solitari del meu cor, des de l’últim esglaó de l’escala, era davant l’abisme, només veia una forquilla clavada al braç i estrellada una ampolla de vidre en una cara, aquella cara era el de la meva mare”, Isidro Badel víctima de la violència familiar.No podem oblidar que en molts casos les víctimes pateixen la violència soles, a casa seva, sense explicar-lo, sense dir-ho a ningú, que estan patin soles les seves pors, aquest pors que jo i nosaltres i tots entenem que són i han de ser també nostres, perquè a tots ens concerneix. El maltractament constitueix un atemptat contra el dret a la vida, la seguretat, la llibertat, la dignitat, i la integritat física i psíquica de les persones, i de la víctima. És una de les principals causes de mort de les dones en el món. En el dia d’avui, segons l’observatori de la violència, tenim dinou dones mortes en el que va d’any. Tot això, com no pot ser d’altra manera, suposa un obstacle important per al desenvolupament d’una societat democràtica. Hem de reconèixer que les lleis dictades per l’Estat, la llei de violència, l’aprovació de la llei masclista pròximament pel Parlament de Catalunya ajudaran. Hem avançat, però s’ha de continuar-hi. La societat ens ho demana, i el futur ens ho exigeix. Per una Olesa lliure de violència i en igualtat. Moltes gràcies.

Torn de Regidors.

Sr. Manfredi:

Des del Partit Popular estem completament d’acord amb aquesta proposta, sobretot quan cada cop es donen més casos de violència domèstica, i per això votarem a favor.Però com sabran aquest protocol té un cost econòmic, personal i material, per la qual cosa jo suposo que ja tindran la seva partida al pressupost del 2008, i que no quedarà en un no res, i que de veritat serà una arma contra la violència domèstica a Olesa.

Sra. Monfort:

Des d’Esquerra ens congratulem que el text impulsat des de l’Institut Català de la Dona hagi arribat amb un ampli consens, i a nivell general amb la consecució de la llei integral contra la violència de gènere. Però malgrat aquest avenços és necessari continuar treballant per aconseguir una educació en igualtat en tots els àmbits de la societat, la familia, l’escola i el treball, una formació permanent bàsica i especialitzada a persones que tracten amb dones i amb l’entorn familiar que han patit o pateixen violència, com policies, classe mèdica, treballadors i treballadores socials, jutges i jutgesses, facilitat suport psicològic i jurídic a les dones i a l’entorn familiar que ho necessiti, informar en especial des dels mitjans públics locals amb rigor i sense incitar a la violència, vetllar perquè es respecti el codi deontològic i les recomenacions aprovades pel col•legi de periodistes, solidaritat vers les dones i l’entorn familiar que pateix la violència, tolerància zero contra les persones agressores, i el foment

38

dels telèfons gratuïts i confidencials perquè les dones víctimes, i les víctimes de l’entorn familiar disposin de tota la informació necessària sobre els recursos que l’administració i les entitats posen al seu abast.

Sra. Muñoz:

El Bloc Olesà Esquerra Unida Alternativa donem la nostra total adhesió al protocol i circuït d’atenció a la violència de gènere en l’entorn familiar. Ahir mateix diversos diaris publicaven unes estadístiques colpidores sobre universitaris catalans que havien patit abusos sexuals durant la seva infantesa. Estem parlant de menors que per la seva curta edat són essers totalment vulnerables i que cal protegir. Els menors necessiten una atenció i un lloc privilegiat en el protocol i circuït que aquesta nit aprovarem tots els regidors i regidores. Prevenir, detectar, actuar, donar atenció, i fer un seguiment de les víctimes és el camí més eficaç que proposa el circuït. Els maltractaments es donen en tots els nivells i són una realitat complexa, multiforme i la majoria de les vegades molt difícil de detectar. El problema és tan greu que cal portar a terme actuacions contundents des de tots els àmbits i sectors de la nostra vila. Des del Bloc Olesà demanem que les diferents regidories afectades pel tema es plantegin la necessitat de fer el més aviat possible el calendari amb les diferents campanyes de sensibilització al llarg de tota la legislatura, que organitzin i recolzin aviat jornades formatives de tots els agents professionals i socials implicats i que treballen amb aquesta població de risc, una formació que haurà de ser activa, participativa i també oberta a la resta dels olesans i olesanes, tal i com recull el protocol. De la mateixa manera que ho estant fent altres ciutats i viles arreu del país, Olesa també ha de ser capdavantera en la lluita contra la violència de gènere i en l’entorn familiar. Com? Doncs participant activament, recollint propostes concretes i recolzant les iniciatives que es durant a terme basant-se en aquest protocol, que vol ser un punt de partida en la prevenció i eradicació de la violència, i també no podem oblidar exigir al govern de l’Estat la màxima aplicació de les lleis per protegir les víctimes.

Torn de Portaveus.

No s'ha formulat.

Sr. Alcalde:

Bé, només abans de passar a la votació dir que agraeixo en tot cas les exposicions que els diferents regidors del diferents grups han fet en favor entenc d’aquesta proposta. I agrair també de manera especial la regidora Rosina López la complerta exposició que ha fet d’aquest punt, i en especial perquè en l’exposició feta també està donant inici a que els ciutadans i ciutadanes d’Olesa sàpiguen que han de fer si pateixen aquest tipus de violència. I sobretot dir que ningú tingui por de denunciar aquests fets.

Votació.


--------------------

39

Acord núm. 12. Control, Precs i Preguntes

12.1. Control, precs i preguntes de la sessió anterior.

Sr. Serrano:

En qualsevol cas, és una pregunta de la Sra. Puimedon, del grup municipal del Bloc Olesà, en la que feia referència a l’habitatge que hi ha situat al final del carrer d’Anselm Clavé cantonada Jacint Verdaguer, ja que hi ha tanques que ocupen la vorera.En relació amb aquesta pregunta, cal dir que el departament com es va començar a apuntar en aquella reunió, el departament d’Urbanisme, ja començava a treballar en expedient disciplinari en el de la llicència d’enderroc que havia sol•licitat la propietat. I en tot cas, explicaré quin ha estat el procediment que hem seguit durant aquest temps.

En primer lloc, cal dir que la societat propietària de la finca en qüestió disposa de llicència d’enderroc de la parcel•la des del mes de novembre de 2007. Tot i així, per diversos motius que no venen al cas, la propietat considera que no és el moment d’enderrocar, o que no es donen les condicions adequades. Nosaltres donem llicència d’enderroc amb una durada d’un any per a la seva execució, i tal i com li vaig comentar en acabar el ple del mes anterior, nosaltres el que havíem intentat és buscar alguna solució que obligués d’alguna manera la propietat a procedir a l’enderroc, perquè al final era la solució més beneficiosa per a tots. Però consultats els nostres serveis jurídics i els nostres serveis tècnics, un cop atorgada una llicència d’enderroc, nosaltres no podem obligar l’execució d’aquesta llicència d’enderroc, i per tant l’únic que podem fer és iniciar un procediment disciplinari demanant que es retorni la seguretat física. I en aquest sentit, després de diversos intents i d’incoar l’expedient disciplinari, en el mes de febrer es va dictar una resolució d’Alcaldia, que està inclosa en aquest expedient disciplinari. Entre les seves resolucions estableix primer, ordenar la societat a la realització de les mesures correctores, per prevenir qualsevol altre despreniment de material dels balcons, garantir les mesures de seguretat, higiene, i estabilitat de la façana de l’edifici, i poder garantir el pas dels vianants amb tota seguretat, fins que no s’executin les obres d’enderroc. Segon, concedir a la societat propietària un termini de deu dies perquè es procedeixi a l’execució immediata de les mesures requerides comptats a partir del dia següent de rebre la notificació. I tercer, apercebre a la societat que si ha transcorregut el període esmentat i no s’han executat les mesures requerides, l’Ajuntament procedirà a l’adopció de les mesures legals que preveu l’article 217 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’Urbanisme de Catalunya, reguladora de la imposició de multes coercitives per incompliment d’ordres d’execució.Com hauran pogut veure, aquesta ordre d’execució que es dicta per Resolució de l’Alcaldia no s’ha complert per la propietat, i per tant el que hem procedit és a tramitar una nova resolució de l’Alcaldia, a través del procediment que estableix el propi expedient disciplinari, en el que establim una multa coercitiva, per l’import màxim que ens permet la llei, a la societat en qüestió que no ha procedit a fer l’enderroc i donar un nou termini de deu dies perquè procedeixin, o bé enderroquin o bé assegurin aquell balcó però en qualsevol cas que garanteixin la seguretat dels vianants que passen per allà.Com poden veure, tot i no estar resolt el problema, nosaltres hi hem treballat i estem treballant en totes les eines que el procediment administratiu ens permet fins a la data. I a partir d’aquí nosaltres esperem que en aquesta segona resolució, en el període de deu dies que donem des de la data de recepció de la notificació per altra part, es procedeixi a

40

resoldre aquest problema.

Sr. Alcalde:

La segona pregunta que havia de contestar, no hi és el grup municipal o la regidora que l’havia fet. No sé si és més prudent contestar-la en el pròxim que hi sigui...

Sr. Serrano:

Jo crec Sr. Alcalde que per cortesia a la Sra. Tallon del Partit Olesa Independent avui no és aquí, per tant jo crec que per cortesia (VEUS SUPERPOSADES).

Sr. Alcalde:

Contestem en el proper ple perquè pugui escoltar la resposta. Molt bé.Una vegada resposta respostes aquestes preguntes, passaríem a les que s’han efectuat vint-i-quatre hores abans.

Sr. Prat:

Crec recordar que en el ple anterior ja vaig fer alguna pregunta al Sr. Alonso en concret (VEU DE FONS).

Sr. Alcalde:

Estem responent a les preguntes de l’acta del 24 de gener que la hem aprovat avui.

Sr. Prat:

Ah, del 24 de gener...

Sr. Alcalde:

... del 24 de gener. La del febrer era la extraordinària que n’hi va haver-hi, i la de febrer encara no la hem pogut incorporar a la proposta d’avui.

12.2. Control, precs i preguntes de vint-i-quatre hores abans.

Sr. Alcalde:

Passaríem doncs a les formulades vint-i-quatre hores abans del ple, que n’hi ha tres concretament, i en tot cas, si el senyor Pere Planas que és qui signa les preguntes les vol efectuar, doncs li anirem responent. Li demanaria una cosa, si us plau, si pot començar per la del senyor Jordi Cornellas, perquè té una necessitat per marxar, i li agradaria poder-li contestar directament.Via Pública ja li vam comunicar en una Junta de Portaveus que tot el tema d’escombraries depèn actualment de medi ambient, i per tant, serà el regidor de Medi Ambient qui li respongui a aquesta pregunta.

41

Sr. Planas:

Jo el dia que vaig fer al senyor Juanjo va tenir una reducció del seu salari, vaig preguntar si això comportava alguna modificació...

Sr. Alcalde:

No, vostè va preguntar si canviava alguna regidoria, no canvia res, cap regidor canvia de la seva responsabilitat. L’únic que canviava era una servei de regidoria. Jo crec que li vam respondre correctament, suposo li donarà igual que li respongui un que un altre, en aquest cas és el senyor Jordi Cornellas qui porta aquesta àrea.

Sr. Planas:

Està bé perquè si un altre dia haig de fer alguna cosa concreta preguntarem directament al Sr. Jordi Cornellas.Diu, quan serà soterrat el contenidor compactador de deixalles del Mercat Municipal com diu el contracte signat amb l’empresa de recollida d’escombraries, ja que la dita empresa ja fa que té el servei casi un any? Bé, fa més d’un any que té el servei, perquè el servei el té teòricament des del 25-01-2007.

Sr. Cornellas:

Bé, estem pendents d’una trobada que hem de tenir amb fomento a començaments del mes d’abril, per acabar de definir dues coses. Primer, sistema que s’utilitzarà de soterrament, si és convenient o no que el soterrament sigui realment d’una compactadora o bé d’un altre tipus d’element on es pugui fer una recollida més selectiva, i de posar dates concretes. En tot cas, la intenció és que estigui resolt, acabat i soterrat abans que comenci l’estiu.

Sr. Alcalde:

Només una cosa, encara que em salti una mica el procediment i degut a que ha de marxar, si algú té alguna pregunta en aquesta pròpia sessió que tingui que contestar el Sr. Jordi Cornellas, li agrairia que la fes ara i així podrà marxar. En aquest cas, no hi ha cap.Bé, seguim amb les altres dues preguntes que van entrar per escrit vint-i-quatre hores abans del Ple.

Sr. Planas:

Al regidor de Seguretat Ciutadana: és cert que la Policia Local quan surt a fer rondes per la Vila té ordres de multar en un determinat números de carrers, que són diferents segons els dies? No creu que la Policia Local en lloc de sortir amb uns carrers determinats per multar els vehicles que no compleixen la Llei, haurien de multar tots els vehicles de tots els carrers que no compleixen la Llei, i sobretot els que estan aparcats en passos de vianants i que impedeixen la circulació de les persones grans, disminuïdes i mestresses de casa amb carros de la compra i cotxets d’infants?

Sr. Serrano:

Jo primerament una d’ordre, ja que hem aprovat el circuït integral contra la violència de

42

gènere i que tinc aquí a la Regidora d’Igualtat, per una qüestió de llenguatge, i no s’ho prengui malament, perquè a mi m’afecta, jo crec que avui dia no només són les dones ni les mestresses de casa les que surten al carrer amb els carros de compra, els homes també comprem, i també traiem els nostres nens a passejar. Dit aquesta...

Sr. Planas:

Jo també vaig amb carro de compra, però qui pateix més les circumstàncies són les senyores.

Sr. Serrano:

Jo li he fet un matís, a partir d’aquí li contesto. La primera pregunta és no, tot això no és veritat, els agents de la policia local no tenen ordres de multar en determinats carrers, el que sí és cert és que quan hi ha requeriments en zona, la policia es desplaça a actuar en aquella zona directament. I la segona, exceptuant aquell matís que li he fet, estic absolutament d’acord amb vostè, i això és el que fa o si més no intenten fer els professionals de la policia local.

Sr. Planas:

Discrepo en aquest sentit però, bé, cadascú...

L’altra seria al Regidor de Planificació i Infraestructures. Diu, ha entrat la Junta de Compensació de Ribes Blaves o L’Associació de Parcel•listes o qualsevol altre ens de Ribes Blaves un nou Projecte dels PEMUS a desenvolupar i urbanitzar per a la legalització de la urbanització, s’entén de Ribes Blaves? Afecte en els PEMUS de Ribes Blaves el Decret Llei 1/2007 sobre mesures urgents en matèria urbanística, publicat en el DOGC núm. 4990 de 18 d’octubre de 2007 i que va entrar en vigor el dia 19 d’octubre de 2007?

Sr. Pons:

Bé, a veure, no li consta a aquest regidor que ni la Junta de Compensació, ni l’Associació de Parcel•listes, ni qualsevol altre ens de Ribes Blaves, hagi presentat un projecte formalment per ser tramitat a l’Ajuntament.En segon terme, en relació a aquest decret llei, com tots els altres instruments legals i jurídics, seran d’aplicació segons correspongui en tots els documents de la tramitació dels expedients i segons convingui. No encerto, a veure, que més puc dir en relació a aquesta pregunta. És a dir, document addicional que hagi presentat la Junta de Compensació no n’hi ha cap. Quan es continuï la tramitació en la forma que la mateixa Junta decideixi, afectarà en aquests instruments de planejament la legalitat vigent que hi hagi. I si per tant correspon l’aplicació del decret 1/2007 doncs lògicament s’analitzarà i es veurà en l’extensió que sigui necessària.

Sr. Planas:

Jo diria que ja ha entrat l’aparició del planejament dels PEMUS de Ribes Blaves...

Sr. Pons:

43

Sr. Pere Planas, li diu aquest regidor que no ha entrat cap document, que ho ha entès això?

Sr. Planas:

Escolti’m, no ha pogut entrar abans que vostè agafés el càrrec?

Sr. Pons:

Com diu?

Sr. Planas: No ha pogut entrar aquest document abans que vostè agafés el càrrec?

Sr. Alcalde:

Hi fa deu anys, vostè no diu en quin temps, ell com a mínim li respon segurament des que és regidor que és del que pot respondre, però potser fa vuit o deu anys, potser sí que va entrar o cinc o tres o un, si vostè sap que ha entrat pel que diu i sap quin es refarà, jo no sé perquè ho pregunta. En tot cas, podria dir sabem que ha entrat en tal data una modificació del projecte i volem saber si li afecta o no el decret llei aquest. Però vostè fa una pregunta bastant ambigua sense temporalitzat, i el regidor li respon que pel que ell sap no hi ha entrat.

Sr. Planas:

Molt bé.

Sr. Pons:

Des de l’aprovació del pla parcial dels PEMUS, la Junta de Compensació de Ribes Blaves formalment no ha presentat cap més document per a la seva tramitació, això és un fet i és d’aquesta manera, en tot cas, vull dir seria....

Sr. Planas:

No, no, ja, esbrinarem més, i en tot cas en un altre ple li farem la pregunta.

12.3. Control, precs i preguntes de la mateixa sessió.

Sr. Planas:

Bé, en el Ple del 20 de desembre es va parlar del reconeixement del Sr. Fèlix Figueras, i es va quedar que es crearia una comissió. Estem a final de març, i aquesta comissió que sapiguem nosaltres no ha estat creada. També sabem que hi ha gent que està treballant de cara a aquest acte que s’ha de fer al Sr. Fèlix Figueras. El Sr. Alcalde pensa crear aviat aquesta comissió?

Sr. Alcalde:

44

No, en principi aquesta comissió no es crearà, perquè ja s’ha fet l’exposició del tipus d’acte que es volia fer en la Comissió de Serveis a la Persona. Es va donar també el temps oportú, perquè en una setmana quan s’havia de fer la Junta de Portaveus es fessin i es recollissin les propostes que els diferents grups municipals volguessin fer. Es va celebrar la Junta de Portaveus. S’ha acordat tirar-la endavant d’acord amb aquestes dues exposicions, que a nivell municipal es van fer, tant a la Comissió de Serveis a la Persona, com en la Junta de Portaveus. Per tant, després d’haver passat per aquest sedàs de la Comissió de Serveis a la Persona on tots els grups municipals hi tenen representació, i a on tots els grups municipals podien fer les aportacions que creguessin oportunes, en aquest cas no es crearà aquesta comissió, i l’acte està previst que se celebri el dinou d’abril.Alguna pregunta més, si us plau?

Sr. Planas:

Una, en el Ple del 20 de desembre, també, el senyor regidor de Seguretat Ciutadana i de Via Pública, no perdó, d’Urbanisme, referent a la Llei de Barris del Casc Antic, ens va dir que quan l’equip de govern es configurés i es comencés a treballar el tema del feina que fa l’equip tècnic, es cridaria els grups municipals per parlar-ne. En quina situació es troba en aquests moments el treball del Casc Antic sobre la Llei de Barris?

Sr. Alcalde:

Bé, l’equip redactor del taller està elaborant ja la proposta definitiva, ens va passar les últimes conclusions, i li falta concretar algun aspecte que, amb les documentacions que ens han aportat, segurament entre avui i demà tindrem aquestes conclusions fetes. I la idea era fer un retorn global als grups municipals, un retorn global a tota la participació ciutadana que va participar en els diferents tallers. Tant bon punt tinguem també elaborat per part de l’equip redactor una miqueta les propostes, recollint aquelles sensibilitats que des del taller de barris es puguin haver fet, i explicar també quines creiem que entren i quines creiem que no poden entrar, primer perquè no les contempla el propi projecte, i algunes altres perquè el seu finançament l’Ajuntament segurament no el pot assumir. Quan tinguem realment aquesta valoració decidirem una miqueta el tempo i les convocatòries que fem.

Sra. Muñoz:

Només puntualitzar que el que van parlar del Fèlix Figueras a la Comissió de Serveis a la Persona va ser fora de l’acta, i no va entrava dintre dels punts però estava ja...

Sr. Alcalde:

Jo vaig posar-ho perquè debatéssiu, i que transmetéssiu al vostre grup municipal la proposta que es feia. I així els regidors ho van entendre, i així en la Junta de Portaveus es va acabar de parlar el programa que hi havia. Una altra cosa és que tinguessin alguna aportació a fer i no haguessin pogut assistir a la Junta de Portaveus. Però jo quan vaig fer la presentació i em sembla que hi era vostè, vaig dir que en la propera Junta de Portaveus a celebrar la setmana següent s’acabaria de tancar aquest tema. Lamento que no haguessin pogut venir, però si tenien alguna aportació a fer l’haguessin pogut fer per escrit, o comunicar-me-la telefònicament, o en una visita

45

doncs haguéssim intentat recollir la proposta. Malgrat tot, si tenen alguna aportació que creguin que podem recollir me la fan arribar, mirarem tenint en compte els dies que tenim per davant, i per exemple la placa que hem de fer doncs més o menys ja s’ha encarregat, si hi ha algun altre aspecte que creguin que valgui la pena recollir me’l fan arribar.

--------------------

La presidència aixeca la sessió a un quart d'onze de la nit, de la qual, com a secretària acctal., estenc aquesta acta de quaranta-cinc pàgines.

Acta de la Sessió filefebrer d'enguany, de la liquidació del pressupost de l'exercici 2007, en...

Documents

Transcript of Acta de la Sessió filefebrer d'enguany, de la liquidació del pressupost de l'exercici 2007, en...