ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL CONSEL L DE LA JUNTA MUNICIPAL D'ABASTOS, REALITZADA EL 27 DE DE SEMBRE DEL 2011 ASSISTENTS: PRESIDENTA: Sra. Mª Ángels Ramón-Llin Martínez VOCALS: GRUP POPULAR Sra. Maribel Biot Martínez Sr. Ángel Bocanegra Vaqué Sr. Ricardo Fernández Ramírez Sr. Juan Francisco Gómez Quiñonero. Sra. Concepción Mondragón González (suplent) GRUP SOCIALISTA Sr. Germán Vicente Rodrigo García Sr. Eduardo Béjar Méndez GRUP ESQUERRA UNIDA Sr. Edmun Turney Taggart GRUP COMPROMÍS Sra. Paula Simó Tomás SECRETÀRIA Desiré Albors Albors

A la ciutat de València, a les 17.00 hores, del dia de la data, es reunixen, prèviament convocats, a la seu de la Junta Municipal d'Abastos, situada al C/ Alberic, 18, planta 1a, els membres del Consell, damunt esmentats, així com diversos representants d'entitats municipals ubicades a la demarcació, el regidor del Grup Municipal Socialista, Pedro Sánchez i la regidora Pilar Soriano del Grup Municipal Compromís, per a tractar els assumptes establits en l'orde del dia de data 13 de desembre de 2011

1. LECTURA I APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, que s'aprova per unanimitat 2. MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL D'ABASTOS 1a. Moció, presentada per Germà Rodrigo, en nom propi i en el del grup Socialista

ASSUMPTE: VIES D'EVACUACIÓ EN CAS D'INCENDI AL CP T EODOR LLORENTE. “En resposta a una pregunta formulada en l'anterior Ple de la Junta Municipal d'Abastos, de setembre de 2011, se'ns va informar que l'empresa Ciegsa ha elaborat un projecte de reforma del Col·legi Públic Teodor Llorente. Este projecte és de necessària execució per a esmenar, entre altres, les greus deficiències del col·legi, que afecten directament la seguretat dels alumnes, segons ha denunciat l'AMPA en un informe de l'any 2006. Però Ciegsa té en l'actualitat un balanç negatiu 2.250 milions d'euros, com a mínim, i el seu pressupost ha patit un retall del 77%, la qual cosa fa poc creïble la seua capacitat per a executar nous projectes. L'existència d'este projecte ha sigut utilitzada com a excusa per a no millorar la seguretat dels alumnes, a pesar de les greus conseqüències que podria tindre no disposar d'una via d'evacuació adequada. PROPOSTA D'ACORD Instar l'Ajuntament de València a extraure el projecte i a escometre com a obra menor, i de manera urgent, les obres d'ampliació i adequació a la normativa vigent de la porta del distribuïdor que dóna accés al pati i als aularis perquè puga ser utilitzada com a via d'evacuació en cas d'incendi.” Defén la moció el Sr. Germán Rodrigo, el qual informa que el cost pressupostari d'esta obra proposada seria d'uns 2.000 euros.

La presidenta de la Junta, Mª Angeles Ramón LLin respon que com ja es va dir en el Consell anterior, que no és competència de l'Ajuntament, raó per la qual proposa una moció Transaccional amb la redacció següent

MOCIÓ TRANSACCIONAL

Contemplar la possibilitat que la Conselleria d'Educació extraga del projecte i

escometa, com a obra menor, les obres d'ampliació i adequació a la normativa vigent de la porta del distribuïdor que dóna accés al pati i als aularis, perquè puga ser utilitzada com a via d'evacuació en cas d'incendi, si és possible, i, si és el cas, instar la Conselleria d'Educació a realitzar-ho.

Sotmesa a votació, s'aprova per unanimitat

2a Moció presentada pel Sr. Eduardo Béjar Méndez, en nom propi i en el del Grup Socialista de la Junta Municipal d'Abastos. ASSUMPTE: ALQUERIA DE JULIÀ, PER A EQUIPAMENT PÚBLIC

“L'alqueria de Julià es troba al Barri de Nou Moles, carrer de Castán Tobeñas, núm. 62, en la publicació Conéixer València a través de la seua arquitectura es diu d'este edifici: D'estil tardoherrerià, destaca la portada ja barroca, de frontó partit sobre pilastres estriades i la barana de l'àtic amb boles i pinacles segmentats. S’hi van produir fets històrics importants per a la ciutat; al terrat de la torre va estar el mariscal napoleònic Louis Gabriel de Suchet, després duc de l'Albufera, dirigint l'atac per a l'ocupació de València. L’any 1837 el pretendent, Don Carlos, contemplava des d'ací la ciutat inabastable, que les seues tropes no arribarien a prendre. L’any 1840, Isabel II va passar-hi la nit del 17 d'octubre, quan al Palau de Cervelló es produïa la renúncia al poder de la Reina Maria Cristina i, segons la tradició, sant Vicent Ferrer va predicar a la vora d’una alzina del seu hort. L'alqueria de Julià va ser declarada monument historicoartístic l’any 1978, per la qual cosa té la consideració de Bé d'Interés Cultural. El PGOU de València la inclou en el seu catàleg amb el màxim nivell de protecció: nivell de protecció 1. En el llistat d'edificis BIC de la Generalitat Valenciana, l'alqueria de Julià és un dels 65 edificis amb esta categoria de la nostra ciutat. Figura amb el codi 46.15.250.085 i les referències següents:

• Època: S. XVII • Ús primitiu: Residencial. • Ús Actual: Docent. • Estil: manierisme-barroc. • Tipologia: Edificis agropecuaris-alqueries. • Estat: Declaració singular. • Publicació DOGV: 5/10/2007 • Publicació BOE: 24/01/08

La memòria de l'edifici en esta declaració de BIC és la següent: L'alqueria de Julià, també anomenada Horta de Julià, se situava a l'horta i actualment es troba en la retícula urbana de la ciutat. El conjunt constava d'un edifici i un jardí immediat a la vivenda. El jardí tenia un laberint i una glorieta, al voltant de la qual es disposaven tanques quadrangulars. Darrere del jardí hi havia una terrassa i a continuació un hort amb un camí central vorejat d'emparrats, i a la zona més allunyada de la vivenda un pina restant de la gran pineda Moyà de Campanar. En l'actualitat només es conserva l'alqueria, de manera que s’ha perdut l'hort i el jardí. L'edifici es pot considerar com un dels escassos exemplars conservats d'alqueria valenciana del segle XVII. Consta de planta baixa i de primer pis i coincidint amb l'eix de la porta principal una torre de dos altures. La porta principal té una senzilla embocadura de pedra i sobre esta hi ha l'únic balcó de l'exterior, ja que la resta de les obertures són finestres. Al balcó se situen mènsules que sustenten un entaulament, a la part superior del qual se situa un frontó partit que alberga una venera. A la façana que recau al jardí s'obri una portalada amb columnes jòniques sobre les quals se situa un entaulament molt ressaltat, amb un frontó corb a la part superior. L'edifici està acabat amb piràmides i boles. A l'interior hi ha un vestíbul amb arc rebaixat al centre. Les

habitacions de planta baixa estan cobertes amb bigues de fusta. En esta planta es desenvolupa un sòcol de taulellets de finals del segle XVII; a l'entrada es representa, també en taulelleria, un eccehomo segons la iconografia tradicional. Les diverses dependències de la planta superior conserven la decoració dels sostres a base de motlures geomètriques i closques als cantons. Cal destacar una de les estances coberta amb un esgrafiat amb motius vegetals i fantàstics, que és un dels pocs exemples que es conserven a l’interior de vivendes, bona mostra de l’esplendor d'esta tècnica a la València de finals del segle XVII. L'alqueria actualment és propietat de BANCAIXA, BANKIA, i fins fa nou anys s'hi ubicava el CP Santa Bàrbara, actualment tancada. Al Grup Socialista d'este Consell de Districte de la Junta Municipal d'Abastos no li pareix oportú que, a pesar que uns dels principals objectius de BANCAIXA és la preocupació per l'obra social, no s'haja realitzat cap conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de València, per a destinar este patrimoni a un ús ciutadà, relacionat amb la cultura i els equipaments socials. L'Associació de Veïns de Nou Moles, ha demanat reiteradament la instal·lació a l'alqueria d'un equipament sociocultural. Per tot el que s'ha exposat, el vocal que signa la proposta fa la següent

PROPOSTA D'ACORD

Sol·licitar a este Consell de Districte de la Junta Municipal d'Abastos que inste l'Alcaldia la a promoure la firma d'un conveni de col·laboració amb el president de Bancaixa (Bankia) per a la rehabilitació de l'alqueria de Julià per a la seua utilització com a Centre d’oci – cultural que incloga:

• Biblioteca i sala d'estudis. • Sala d'exposicions i activitats socioculturals. • Centre d'interculturalitat. • Centre de jóvens. • Locals per a associacions del barri.”

La presidenta de la Junta planteja una moció transaccional, ja que no és propietat de l'Ajuntament, de manera que es pot proposar un conveni amb el propietari que haurà de vetlar pel seu manteniment i rehabilitació de l’alqueria, en els termes següents:

MOCIÓ TRANSACCIONAL

“Trametre a la Regidoria de Patrimoni la proposta realitzada per al seu estudi, amb la

finalitat que informe respecte d'això, i si és el cas, després de l'informe, instar que es promoga la firma d'un conveni de col·laboració amb Bancaixa (Bankia actualment) per a la rehabilitació de l'alqueria de Julià per a la seua utilització com a Centre d'oci cultural que incloga:

Biblioteca i sala d'estudis. Sala d'exposicions i activitats socioculturals. Centre de jóvens. Locals per a associacions del barri.” Sotmesa a votació, s'aprova per unanimitat.

MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP COMPROMÍS DE LA JUNTA

MUNCIPAL D'ABASTOS

La moció presentada per la vocal Sra. Paula Simó Tomás, en nom propi i en el del Grup

Municipal Compromís.

“Assumpte: dotació pressupostària del Servei de Descentralització i Participació

Ciutadana per a subvencions a entitats inscrites en el Registre Municipal

En el Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de València, del 30 d'octubre

del 2009, podem llegir en l'exposició de motius que “la participació ciutadana s'ha

convertit en un dels elements bàsics en el govern i administració de les entitats locals; en

aquest sentit, l'Ajuntament de València és conscient que la participació ha de ser un

principi inspirador de tota l'actuació municipal, i complement de la democràcia

participativa, en una societat en la qual el ciutadà, com a membre d'una comunitat

política, reclama una presència activa en la presa de decisions; en definitiva, participar

consisteix a prendre part d’alguna cosa, i sentir-se part d'una ciutat és participar en el seu

govern”.

L'Ajuntament de València, mitjançant acord plenari de data 28 de setembre de 2008, va

subscriure la recomanació núm. (2011)19 del Comitè de Ministres als estats membres sobre

la participació de la ciutadania en la vida pública i es va comprometre al compliment dels

principis que s'hi arrepleguen. D'aquesta recomanació destaquem:

• La importància de garantir els ciutadans i les ciutadanes l'accés a una informació

clara i completa i a participar en les decisions importants, és a dir, transparència i

responsabilitat.

• La necessitat de generació i enfortiment del teixit cívic per tal de promoure una

cultura de participació democràtica: desenvolupant consciència de comunitat,

estimulant la responsabilitat i impulsant associacions amb la finalitat de

desenvolupar la participació democràtica.

Però per al Grup Compromís la posició de l'Ajuntament de València en matèria de

Participació Ciutadana és purament testimonial, un tràmit, que és veu reflectit en

l'exposició de motius abans esmentada del Reglament de Participació quan llegim “aquesta

nova manera d'entendre la política unida a les últimes modificacions legislatives, obliga

l'Ajuntament a redactar una normativa de participació ciutadana”.

Com a resultat obtenim un Reglament de Participació insuficient per a la València actual, al

qual cal afegir la falta de voluntat per a desenvolupar-lo i millorar-lo.

En el Pressupost Municipal per a l'any 2012, el Servei de Descentralització i Participació

Ciutadana, és el segon que més redueix en els capítols II i IV, un 49,47% respecte al

pressupost del 2011. En concret, les partides que es gestionen directament des de les juntes

municipals:

•••• CU130 92400 22612: Festes Populars. Aquesta previsió de despesa es distribueix

internament entre les juntes municipals per a les activitats de festes. Passa de

120.550'00 a 90.000'00 reduint-se un 25.34%.

És reduiran les activitats ludicoculturals gestionades des de la Junta Municipal.

•••• CU130 92400 48915: Descentralització Subvencions. Aquesta previsió de despesa

és distribueix internament entre les juntes municipals, entre els entitats inscrites en

el Registre Municipal per al seu desenvolupament i funcionament (art.10 RPC). La

partida ha sigut dotada amb 0'00€, reduint-se en un 100%. En l'exercici 2011 va

tenir una dotació de 140.000'00€.

D'aquesta manera, les entitats deixaran de percebre unes ajudes que en alguns casos són

“vitals” per al desenvolupament dels seus projectes de participació. Per tot açò, presentem

la següent

PROPOSTA D'ACORD

Que el Consell de la Junta Municipal d'Abastos, sol·licite al Servei de

Descentralització i Participació Ciutadana de l'Ajuntament de València dotar de

pressupost la partida CU130 92400 48915 en una quantia de 126.000'00 €.”

La presidenta de la Junta informa que s'ha presentat esta moció dins del termini

d'al·legacions a l'aprovació provisional del pressupost municipal; per tant, s'ha tramés a

l’òrgan de Gestió Pressupostària, per al seu tractament com a tal, per la qual cosa es

considera que la moció ha sigut formalitzada en l'òrgan adequat, perquè és el mode més

viable de portar-la a terme. No se sotmet a votació.

2a. Moció presentada per la vocal Sra. Paula Simó Tomás, en nom propi i en el del Grup

Municipal Compromís.

ASSUMPTE: PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN ELS CONSELLS DE LES

JUNTES MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

“En el Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de València, del 30 d'octubre

de 2009, podem llegir en l'exposició de motius que “la participació ciutadana s'ha

convertit en un dels elements bàsics en el govern i administració de les entitats locals; en

aquest sentit, l'Ajuntament de València és conscient que la participació ha de ser un

principi inspirador de tota l'actuació municipal, i complement de la democràcia

participativa, en una societat en la qual el ciutadà, com a membre d'una comunitat

política, reclama una presència activa en la presa de decisions; en definitiva, participar

consisteix a prendre part d’alguna cosa, i sentir-se part d'una ciutat és participar en el seu

govern”.

L'Ajuntament de València, mitjançant acord plenari de data 28 de setembre de 2008, va

subscriure la recomanació núm. (2011)19 del Comité de Ministres als estats membres sobre

la participació de la ciutadania en la vida pública i es va comprometre al compliment dels

principis que en esta s'arrepleguen. d'esta recomanació destaquem:

• La importància de garantir els ciutadans i els ciutadanes l'accés a una informació

clara i completa i a participar en els decisions importants, és a dir, transparència i

responsabilitat.

• La necessitat generació i enfortiment del teixit cívic per tal de promoure una

cultura de participació democràtica: desenvolupant consciència de comunitat,

estimulant la responsabilitat i impulsant associacions amb la finalitat de

desenvolupar la participació democràtica.

Però per al Grup Compromís la posició de l'Ajuntament de València en matèria de

Participació Ciutadana és purament testimonial, un tràmit, que és veu reflectit en

l'exposició de motius abans esmentada del Reglament de Participació quan llegim “esta

nova manera d'entendre la política unida a les últimes modificacions legislatives, obliga

l'Ajuntament a redactar una normativa de participació ciutadana”.

Com a resultat obtenim un Reglament de Participació insuficient per a la València actual, al

qual cal afegir la falta de voluntat per a desenvolupar-lo i millorar-lo.

El Reglament de Participació Ciutadana, en el seu article 13. La Participació en els Consells

de Districte, en el seu últim paràgraf diu: “En les sessions del Consell de la Junta

Municipal de Districte, la presidència podrà concedir la paraula als representants de les

associacions de veïns i entitats cíviques de la demarcació, que figuren inscrites en el

Registre Municipal d'Associacions Veïnals”. Aquest torn per a formular preguntes queda en

funció de la voluntat del/de la president/a del Consell, la qual cosa implica que no tots els

consells municipals gestionen d'una forma uniforme la participació ciutadana. Des de

Compromís per València pensem que aquest torn de paraula s'hauria de concedir sempre.

En esta mateixa línia el Reglament Orgànic de Govern i Administració de l'Ajuntament de

València, en l'article 91.3, Grups de Treball de la Junta Municipal de Districte, indica que:

“l'acord del Consell que decidisca la creació d'un grup de treball podrà establir que s'hi

incorpore com a membre algun dels veïns residents en la demarcació, així com

representants de les associacions de veïns i de les entitats cíviques presents, quan uns o uns

altres ho hagen sol·licitat prèviament per escrit dirigit al Consell en què justifiquen el seu

especial interés en l'activitat encomanada al grup de treball”.

La participació de ciutadanes i ciutadans en el govern de la ciutat no ha d'estar

“condicionada” per la voluntat dels governants, sinó que és un dret de la ciutadania.

Per tot açò, presentem la següent

PROPOSTA D'ACORD

1. Que el Consell de la Junta Municipal d'Abastos acorde concedir sempre un torn de

paraula a les associacions inscrites en el Registre Municipal d'Entitats i als

ciutadans i ciutadanes de la demarcació que així ho sol·liciten.

Que el Consell de la Junta Municipal d'Abastos, acorde que les associacions inscrites en el

Registre Municipal d'Entitats i als ciutadans i ciutadanes de la demarcació formen part dels

grups de treball de les juntes municipals de districte, d'acord amb l'expressat en l'article

91.3 del Reglament Orgànic de Govern i Administració de l'Ajuntament de València.”

La presidenta manifesta que en esta Junta Municipal sempre s'ha concedit un torn

de paraula a les associacions inscrites en el Registre Municipal d'Entitats i als ciutadans de

la demarcació que així ho han sol·licitat; per tant, no té sentit la votació sobre una cosa que

ja es realitza i, a més, es va manifestar expressament, i consta en l'acta anterior, que seria

així des del primer Consell, i d'altra banda les associacions inscrites que així ho han

sol·licitat formen ja part de les comissions de treball.

La Sra. Pilar Soriano, regidora del Grup Compromís de l'Ajuntament de València

manifesta que la concessió del torn de paraula a tot el qui desitja parlar en esta Junta és

exemplar, però que açò no succeïx en totes les juntes, raó per la qual es podria instar que

fóra així també en la resta.

La Sra. Mª Àngels Ramón Llin manifesta que no és procedent instar altres juntes

a actuar de manera semblant, ja que no forma part de les nostres competències.

D'acord amb la resta de grups municipals de la Junta Municipal d'Abastos no se

sotmet a votació per considerar que ja està acomplida i estar-hi d'acord.

3a Moció presentada per la vocal Sra. Paula Simó Tomás, en nom propi i en el del Grup

Municipal Compromís.

ASSUMPTE: HORARIS INSUFICIENTS DE FUNCIONAMENT DE L ES

BIBLIOTEQUES MUNICIPALS D'ABASTOS

“D'acord amb allò que preveuen els articles 120 i següents del Reglament Orgànic

del Ple de l'Ajuntament de València i d'aplicació supletòria a esta Junta de Districte

(article 90 del Reglament Orgànic de Govern i Administració de l'Ajuntament de

València), fem la reflexió següent:

• El servei públic de biblioteques atén la demanda cultural, tant de lectura,

audició o visió dels dipòsits, o estudi amb la facilitació d'eines fonamentals

com pot ser la bibliografia o els antecedents per tal d'estudiar o realitzar

treballs, o gaudir de la cultura;

• Així mateix, la Constitució en el seu article 44.1 estableix el deure dels

poders públics de promoure i tutelar l'accés a la cultura, a la qual tots

tenen dret d'accedir.

• Tant el Districte d'Abastos com la resta de districtes de la ciutat de València

han estat i són districtes amb gran nom de residents universitaris, així com

d'altres alumnes de les diverses etapes educatives que fan servir el servei de

biblioteques municipals.

• La limitació dels horaris d'accés al servei de biblioteques en els períodes de

Nadal-Reis, Setmana Santa-Pasqua i estiu suposen una limitació

incompatible tant a la lògica com al deure constitucional que obliga

l'Ajuntament, com a poder públic vinculat pel mandat constitucional

esmentat abans.

• Per una altra banda, d’acord amb l'article 94 lletra –e- del Reglament

Orgànic de Govern i Administració de l'Ajuntament de València, la

matèria de gestió de les bliblioteques esdevé una competència de la

Junta de Districte .

Per tot açò, és formula la següent

PROPOSTA D'ACORD:

1. El Ple de la Junta Municipal de Districte d'Abastos, en l'àmbit dels seues

competències de gestió dels biblioteques, suprimirà les restriccions d'horaris

d'accés al servei de biblioteques actualment en vigor per als períodes de

Nadal-Reis, Setmana Santa-Pasqua-Estiu, tot i mantenint el servei ordinari

en estos períodes.

2. Reclamar les mesures de l'Ajuntament per tal de fer efectiu el punt anterior

de proposta d'acord, i superar els entrebancs que puguen dificultar-lo o

impedir-lo en allò que excedisca de les competències de la Junta.

3. Difondre estos canvis a les associacions d'estudiants i entitats educatives per

tal de fomentar l'ús del servei de biblioteques.”

La Sra. Paula Simó, del Grup Compromís, defén la moció i manifesta que és una

competència que conforme al reglament correspon a la Junta Municipal, per la qual cosa

s'ha considerat oportú presentar-la en esta i així recordar, al seu torn, que hi ha

competències que ja s'haurien d'haver traslladat a esta des de fa temps, en compliment

d'allò que s'ha aprovat pel mateix Ple de l'Ajuntament. A més considera que l'ampliació

d'horaris és necessària i que una vegada ampliats s'han de difondre.

La Sra. Mª Àngels Ramón LLin respon que la revisió d'horaris específics de les

biblioteques és un tema que es va tractarà en pròximes setmanes i ja es contempla

l'ampliació d'horaris, però que cal tindre en compte que afecta també els drets del/de les

funcionaris/àries, per la qual cosa és més complex, afecta els drets laborals dels funcionaris

que presten el seu servici a les biblioteques, raó per la qual es negocia en el nou conveni de

l'Ajuntament amb els/ les seues treballadors/es. Per tant, planteja una moció transaccional.

MOCIÓ TRANSACCIONAL

Instar el servici corresponent a estudiar la possibilitat d'ampliar l'horari d'obertura d’estes, especialment en Nadal-Reis, Setmana-Santa Pasqua-Estiu, per a mantindre el servici ordinari en estos períodes i suprimir les actuals restriccions d'horari”.

.

S'aprova per unanimitat.

3. PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP SOCIALISTA 1a pregunta. que presenta el vocal Sr. Eduardo Béjar Méndez, en nom propi i en el del Grup Socialista de la Junta Municipal d'Abastos. ASSUMPTE: VALENBISI “Des que s'ha anat instal·lant de forma progressiva pels distints barris de la ciutat de València el Servici de Valenbisi, cada dia són més els/les ciutadans/es que decidixen utilitzar esta prestació com a mitjà de transport per als seus desplaçaments per la ciutat. I de la mateixa manera en el districte de l'Olivereta; el problema és que amb les estacions que hi ha en l'actualitat el servici es queda incomplet a causa de les poques estacions disponibles, i a la grandària reduïda d’estes. Pels matins és complicat trobar una bicicleta disponible al districte per a anar cap a altres punts de la ciutat, i a última hora del dia es fa molt complicat poder aparcar la bicicleta en algun ancoratge de les estacions, ja que tots estan ja ocupats. Per això, el vocal que subscriu formula les següents:

PREGUNTES. 1. Hi ha alguna previsió per part de l'equip de govern d'augmentar les estacions, així com la capacitat d’estes al districte de l'Olivereta?. 2. En cas afirmatiu, se'ns pot informar quins seran estos nous punts i quines les estacions ampliades?”

RESPOSTES

Respon la Sra. Mª Àngels Ramón Llin, presidenta de la Junta Municipal d'Abastos: Hi ha una previsió d'augmentar les estacions dins de la sexta fase d'implantació del sistema públic de lloguer de bicicletes Valenbisi, que culminarà les 275 estacions i 2750 bicicletes, està previst posar en servici 4 estacions més en el districte de l´Olivereta, en els emplaçaments següents:

-Tres Forques - Colònia Espanyola de Mèxic -Pare Esteban Pernet – Casa de la Misericòrdia -Av. del Cid – Marconi

-Alcàsser - Poeta Alberola Quant a ampliacions de la capacitat de les estacions, en estos moments, no es contempla. 2a pregunta que presenta el vocal Eduardo Béjar Méndez, en nom propi i en el del Grup Socialista de la Junta Municipal d'Abastos. ASSUMPTE: INFORMACIÓ SOBRE LA FALTA DE SENYALS INDI CADORS DEL MUSEU D'HISTÒRIA DE VALÈNCIA A L'EIXIDA DE LA P ARADA DEL METRE DE 9 D' OCTUBRE “De tots i totes és conegut l'augment del turisme tant nacional, com de fora de les nostres fronteres, que ha experimentat la ciutat de València, turisme no solament de sol i platja, sinó de visitants interessats i interessades a conéixer la història, passat i cultura de la nostra ciutat i en eixe circuit cultural de València, al barri de Soternes es troba el Museu d'Història de la Ciutat, ubicat als antics aljubs de València. Per això, el vocal que subscriu formula la següents:

PREGUNTES. 1. L’Ajuntament té previst el condicionament de l’entorn del dit museu, és a dir, l'actual degradació de la zona confrontant (barri de Soternes), tant per l'existència de dos solars, com de la falta de neteja del Barri i, per tant, dels carrers contigus al museu? 2. S'ha estudiat la necessitat la col·locació de més senyals indicatius, ja que quan els nostres visitants ixen de l'estació de metro 9 d'Octubre no saben cap on anar per a arribar al Museu

d'Història, tenint en compte la importància d’este com una part del circuit cultural de la ciutat de València?”

RESPOSTES:

Respon la Sra. Mª Àngels Ramón Llin, presidenta de la Junta Municipal d'Abastos: 1a. A la zona del Museu d'Història hi ha sense enjardinar una parcel·la entre els carrers de l’Arquitecte Ribes, Archena i Alcàsser, amb una superfície de 2.250 m2. Esta parcel·la està inclosa en el llistat de parcel·les pendents d'enjardinar, que estan pendents de dotació pressupostària i execució del projecte. Respecte de la neteja del barri i encontorns, este barri amb uns 5000 habitants i 8000 metres lineals d'eix de carrer disposa de 4 operaris per a neteja manual (agranada) diari de dilluns a

dissabte. Té un agranat mecànic una vegada a la setmana i un neteja amb llavavoreres d'una vegada cada 15 dies. Té 12 contenidors per a arreplega selectiva d'envasos, 12 contenidors per a arreplega selectiva de paper-cartó, 12 contenidors per a arreplega selectiva de vidre i 30 contenidors per a arreplega de residus urbans. Així mateix, respecte de la neteja de solars i via pública, hi ha dos expedients oberts en els que consten les actuacions de neteja de la zona i la instal·lació de barreres de formigó per a impedir accessos de trànsit de vehicles a certes parts del solar, d'acord amb les persones interessades. 2a. Des de la Secció de Senyalització del Servici de Circulació i Transports s'ha realitzat inspecció del tema en qüestió i s’ha comprovat que a l'eixida del metro de Nou d'Octubre hi ha dos cartells informatius que indiquen que per a anar al Museu d'Història de València, han d’anar per l'avinguda Nou d'Octubre fins a Castán Tobeñas, on hi ha un altre cartell que els indica que per este carrer s'arriba al Museu. Per tant, els tècnics municipals consideren que no és necessària la instal·lació de més cartells informatius. 3a pregunta que presenta el Sr. Germán Rodrigo, en nom propi i en el del grup Socialista de la Junta Municipal d'Abastos. ASSUMPTE: ZAS DE JOAN LLORENÇ “La declaració com a Zona Acústicament Saturada (ZAS) de la zona denominada Joan Llorenç establix interrupcions de trànsit els divendres i els dissabtes des de les 23:00 fins a les 03:30 i l'increment dels mitjans policials a la zona per a intensificar el control de l'orde públic. No obstant això, les interrupccions de trànsit no es produïxen tots els caps de setmana i quan es duen a terme s’hi deixa passar indiscriminadament qualsevol vehicle a causa de la falta de vigilància policial.

PREGUNTES 1. Quants policies presten servici a la zona? 2. Per què no es respecten les interrupcions de trànsit establides en la declaració com a ZAS? 3. Quantes queixes de veïns per excés de soroll s'han formulat en els últims 6 mesos? 4. Quantes d'estes queixes han sigut ateses i han donat lloc a actuacions policials per a corregir l'excés de soroll?

5. Per què alguns membres de la policia de barri desconeixen quina és l'àrea urbana inclosa en la ZAS? 6. Quines mesures de conscienciació i sensibilització s'han posat en marxa?”

RESPOSTES: Respon la Sra. Mª Àngels Ramón Llin, presidenta de la Junta Municipal d'Abastos:

1a. Presten servici a la zona tres parelles d’agents.

2a. El Servici de Contaminació Acústica informa, en relació amb les interrupcions de trànsit establits a la zona de la ZAS de Joan Llorenç, que esta mesura va ser aprovada definitivament el dia 8 de setembre de 2009 i que està en vigor en l'actualitat. La dita mesura està degudament senyalitzada i en fa un seguiment la Policia Local, la qual indica que: es respecten, llevat que en alguna ocasió alguns conductors o tercers lleven les tanques, que són tornades a posar de seguida que es detecta esta anomalia, de manera que només es deixa accés exclusiu a garatges, veïns i servicis d'urgència.

3a. Al Servici de Contaminació Acústica no s’ha rebut cap queixa veïnal relacionada amb molèsties acústiques a la ZAS de Joan Llorenç.

La Policia Local ha rebut 47 queixes. 4a. Les 47 queixes han sigut ateses. 5a. Tots els/les policies han sigut informats/des.

6a. A la zona de la ZAS de J. Llorenç s'ha dut a terme una campanya de conscienciació i sensibilització ciutadana amb el lema “Respecta él teu veïnat, respecta la teua diversió”, de manera que s’ha transmés este missatge per mitjà d'un grup d'actors que van interactuar amb les persones assistents a esta zona d'oci. Al mateix temps, es van repartir flyers amb consells a la gent que hi havia al carrer i cartells pels pubs i bars de la zona per a col·locar-los a l'interior. Esta campanya de conscienciació va comptar tant amb el suport de la Federació d'Associacions dels Veïns com de la Federació d'Empresaris de l'Hoteleria de València. El Sr. Germán Rodrigo dubta que els tancaments de carrers a la circulació siguen verídics perquè a vegades hi passen cotxes que no són del veïnat. La presidenta respon que és possible que en alguna ocasió hi puga circular algun cotxe, ja que no és possible tindre un policia tota la nit a la vora de la tanca, però que la Policia Local intenta que açò no succeïsca. 4a. pregunta que presenta el vocal D. Eduardo Béjar Méndez, en nom propi i en el del Grup Socialista de la Junta Municipal d'Abastos. ASSUMPTE: CENTRE SOCIAL NOU MOLES “De tots és sabut que el Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local per al 2010 (conegut com a Pla E II o segon Pla Zapatero), incloïa, entre altres projectes presentats per

l'Ajuntament, el finançament per part del govern d'Espanya de la construcció del Centre Social de Nou Moles. Tal com és sabut, l'obra es va entregar a l'Ajuntament amb equipament inclòs, i des de la data de l’acabament, cap el mes de febrer d'enguany, continua tancat. La seua obertura ha sigut reclamada en diverses ocasions per l'Associació de Veïns de Nou Moles i l'Ajuntament ha justificat la no obertura de les instal·lacions, per un problema derivat en l'alta de la llum amb Hidroelèctrica. Per això, el vocal que subscriu formula les següents.

PREGUNTES 1a. Voldríem saber si està solucionat el problema existent amb l'alta de la llum?. 2a. I en cas afirmatiu. En quina data té previst l'Ajuntament l'obertura i posada en funcionament de les dites instal·lacions, tan necessàries per al barri de Nou Moles?”

RESPOSTES:

Respon la Sra. Mª Ángels Ramón Llin, presidenta de la Junta Municipal d'Abastos:

1a. Sí, està solucionat el problema existent amb la llum, de fet, el passat dia 16 de desembre es va entregar a Unión Fenosa tota la documentació necessària per a la tramitació de l'alta de llum elèctrica. 2a. Segons ha comunicat la companyia el termini mitjà perquè l'alta siga efectiva és d'un mes, per la qual cosa s'espera que cap a mitjan gener ja es dispose d'energia elèctrica i puga, per tant, posar-se a punt el centre per a la seua obertura, però és una data aproximada, ja que, com bé coneix l'Associació de Veïns Nou Moles, és una obra començada i posteriorment parada i cal descomptar-se els dies en què l'obra va estar paralitzada. L'obra, a causa de problemes econòmics de l'empresa constructora BM3, ha estat subjectes a uns períodes de pròrroga aprovats pel ministeri responsable del finançament que permeten que estes finalitzen el 31 de desembre d'enguany. 5a. pregunta que presenta el vocal Sr. Eduardo Béjar Méndez, en nom propi i en el del Grup Socialista de la Junta Municipal d'Abastos. ASSUMPTE: COMPLEX ESPORTIU NOU MOLES “El Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva a Municipis de la Comunitat Valenciana, conegut per “Pla Confiança”, inclou la construcció i finançament del complex denominat: “Infraestructura Esportiva del Complex Esportiu Nou Moles”.

Este compta amb la Resolució d'adjudicació definitiva, en data de 15 de novembre de 2010, en l'expedient CNMY10.CVEOB.PIP07, del Consell València de l´Esport, per un import de 8.296.551,72 € i 1.493.379,31 €, i amb la següent distribució d'anualitats. *2010.…………………………….1.087.770,11 € *2011……………………………..6.526.620,69 € *2012……………………………..2.175.540,23 € L'import total és de: 9.789.931,03 €, incloent-hi l’ IVA, i a càrrec dels fons d’eixe Pla Especial i adjudicat a l'empresa SECOPSA CONTRUCCIÓN, SA. L'1 de març de l’any corrent va ser col·locada la primera pedra per l’alcaldessa, acompanyada per la consellera de Cultura i Esport, que va fer insistència que era el projecte de “major quantia i més emblemàtic” de la Comunitat Valenciana, i el va qualificar inclús de “projecte estrela, o el gran projecte”, paraules dites per la consellera, Trini Miró. Actualment estes obres, que van començar dos mesos després de col·locar la primera pedra d'1 de març, estan paralitzades des d'abans de l'estiu. Esta és una reclamació que també ha afectat l'Associació de Veïns de Nou Moles. Per això, el vocal que subscriu formula les següents:

PREGUNTES 1. Quin és el motiu de la paralització de les obres actualment, amb el consegüent perjuí per als veïns i veïnes de la zona? 2. En quina data es reprendran les obres? 3. Quina és la data prevista per a la finalització del Complex Esportiu Nou Moles?”

RESPOSTES: Respon la Sra. Mª Ángels Ramón Llin, presidenta de la Junta Municipal d'Abastos. 1a L'obra “Infraestructura Esportiva del Complex Esportiu Nou Moles” es va adjudicar a l'empresa Secopsa Construcción, SA, per un import total de 9.789.931,03€, i les obres es van iniciar el 10 de març de 2011, segons indica l'Acta de Comprovació de replantejament firmada a este efecte. Des d'eixa data s'han realitzat treballs de moviment de terres, excavació i construcció dels murs perimetrals de contenció de soterrani.

Al mes de setembre d'enguany es va detectar una ralentització dels treballs sense un motiu justificat per l'empresa constructora, de manera que van quedar pràcticament paralitzats al mes d'octubre, per la qual cosa el 8 de novembre de 2011 es va requerir al Consell Valencià de l'Esport informació “sobre la situació de l'obra, possible paralització parcial o no d’esta i altres circumstàncies que consideren que puguen ser d'interés, així com les mesures tècniques disposades per a garantir, si és el cas, el correcte estat dels treballs i unitats d'obra realitzades i les possibles afeccions sobre l'entorn” De la mateixa manera s’hi indica que, de ser així, comunique a l'empresa constructora la necessitat del “trasllat de la tanca d'obra als límits del solar per a reduir en la mesura que es puga les molèsties al veïnat que utilitza de forma habitual eixa zona i que es voria afectat durant un temps prolongat”. El 21 de novembre de 2011 el Consell Valencià de l'Esport notifica que “per Resolució de 8 de novembre de la presidenta del Consell Valencià de l'Esport es procedirà a la suspensió de l'execució de l'obra, construcció de la infraestructura esportiva del complex de Nou Moles de València, a instància de l'empresa SECOPSA, SA., adjudicatària de l'obra, d’acor amb l'art.200.5 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic. L'article referit diu: Art. 200 Pagament del preu Punt 5 “Si la demora en el pagament fóra superior a quatre mesos, el/la contractista podrà procedir, si és el cas, a la suspensió del compliment del contracte i havurà de comunicar a l'Administració, amb un mes d'antelació, eixa circumstància, a l’efecte del reconeixement dels drets que puguen derivar-se de la dita suspensió, en els termes establits en esta llei.” 2a. Al ser una obra de promoció de la Generalitat Valenciana, a través del Consell Valencià de l'Esport, dependrà d'este organisme l'orde de reinici de treballs i les circumstàncies davall les quals es posarà novament en funcionament l'obra. 3a. Segons l'oferta d'adjudicació, el termini d'execució s'establix en 18 mesos, per la qual cosa, en condicions de no haver-se paralitzat les obres, s’haurien d'haver acabat el 10 de setembre de 2012. Les condicions de paralització de l'obra poden suposar alguna demora superior al termini d'execució establit, amb independència del temps que les obres etiguen paralitzades. 6a. pregunta, que presenta el Sr. Germán Rodrigo, en nom propi i en el del Grup Socialista. ASSUMPTE: PLA D'EVACUACIÓ CP TEODOR LLORENTE “Entre les preocupacions principals de l'AMPA i dels pares-mares dels alumnes del CP Teodor Llorente es troba la falta de vies d'evacuació i d'adequació de les instal·lacions existents a la normativa vigent contra incendis.

PREGUNTES: 1a. Quan va realitzar el Servici de Bombers l'última supervisió del pla d'evacuació?

2a. Quines van ser les conclusions i recomanacions del Servici de Bombers? 3a. Assumix el Servici de Bombers, i en conseqüència l'Ajuntament de València, la responsabilitat que es derive de la situació actual en cas d'incendi?”

RESPOSTES:

Respon la Sra. Mª Àngels Ramón Llin, presidenta de la Junta Municipal d'Abastos: 1a. L'última supervisió al CP Teodor Llorente es va dur a terme l'any 1994. 2a. Les conclusions i recomanacions van propiciar l'aprovació del Pla d'Emergències d'acord amb l'Orde Ministerial de l'any 1984, per mitjà la qual es va aprovar el Manual d'autoprotecció, guia per a desenvolupament del pla d'emergència contra incendis i d'evacuació de locals i edificis, així com la realització dels simulacres corresponents. 3a. En l'actualitat hi ha sol·licitat i programat un simulacre d'evacuació per al pròxim 19 de

gener de 2012, i, en conseqüència, es sol·licitarà l’actualització i adequació del dit pla d'acord amb l'Orde de 31 de gener de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, sobre Autoprotecció a centres d'ensenyament infantil, secundària i ensenyament especial, a la

Comunitat Valenciana, així com d'acord amb el RD 393/2007, del 23 de març, sobre normativa bàsica d'autoprotecció, amb els tràmits administratius i d'acció que en en lesdites

normatives s’especifiquen.

7a. pregunta, que planteja el Sr. Germán Rodrigo, en nom propi i en el del Grup Socialista. ASSUMPTE: SOL·LICITUD DE CONVOCATÒRIES PER CORREU ELECTRÒNIC, AIXÍ COM LA PRESENTACIÓ DE MOCIONS I PR EGUNTES PER ESTE MITJÀ El Sr. Germán Rodrigo va sol·licitar en el Consell de setembre que s'informarà sobre la possibilitat que les convocatòries del Consell de la Junta d'Abastos es realitzaren per mitjans tècnics i que les mocions i preguntes, de la mateixa manera, es pogueren trametre per este mitjà.

Respon la senyora Mª Àngels Ramón Llin, presidenta de la Junta Municipal d'Abastos. Tal com queda reflectit en l'article 62 del Reglament del Ple, modificat recentment, es poden realitzar les convocatòries, notificacions i comunicacions als vocals del Consell per este mitjà, i de fet ja es fa.

El que no és possible és trametre les mocions i preguntes dels grups per procediment electrònic, per no estar previst, actualment. No obstant això, és possible que en un futur es puga fer. Petició que presenta la Sra. Paula Simó Tomás, en nom propi i en el del Grup Crompromís.

“D'acord amb allò que preveu l'article 100 i concordants del Reglament Orgànic del Ple de l'Ajuntament de València i d'aplicació supletòria, aquesta Junta de Districte (article 90 del Reglament Orgànic de Govern i Administració de l'Ajuntament de València) Sol·licite el llistat on figure nom de l'entitat, adreça, telèfon, adreça electrònica…) de les associacions inscrites en el Registre Municipal d'Entitats de l'Ajuntament de València, i que l'àrea d'influència de les quals siga el districte d'Abastos.” La presidenta respon que ja s'ha tramés la petició a l'òrgan competent a fi que facilite el llistat sol·licitat. PRECS I PREGUNTES El Sr. Germán Rodrigo manifesta que ja que l'any vinent probablement no hi haurà pressupost i tenint en compte que les competències en matèria de Cultura depenen d’este, què s’ha pensat fer-hi? Respon la Sra. Mª Àngels Ramón Llin que en principi caldrà esperar a conéixer el nou pressupost i en funció d’este se’n farà la redistribució de la millor manera possible a fi de mantindre les activitats i festejos propis d'esta junta, si això és possible, inclús s'haurà de vore la possibilitat d'aconseguir algun tipus d'espònsor. El Sr. Germán Rodrigo planteja la possibilitat de reflectir en les pàgina web l'assumpte sobre el qual tracten les mocions i preguntes presentades. El Sr. Germán Rodrigo pregunta sobre el Museu Valencià d'Història Natural i es planteja la qüestió sobre què succeirà amb este. La Sra. Mª Àngels Ramón Llín manifesta que des de l'Ajuntament ja s'ha manifestat la intenció de col·laborar en el manteniment d’este i s'ha previst la seua viabilitat per a protegir al museu i la seua col·lecció. Els Srs. Germán Rodrigo PSPV), Eduardo Béjar (PSPV), Paula Simó (Compromís) i Edmund Turney (EUPV), sol·liciten que s’hi faça constar la felicitació a l'excel·lent treball realitzat pels/per les treballadors/es de l'esmentat museu per la Junta Muncipal, davant de la problemàtica actual sobre este. “El Museu d'Història Natural està considerat com el tercer millor museu de Ciències Naturals d'Espanya i destaca no solament pel seu caràcter investigador i divulgador, sinó sobretot per la seua labor didàctica per mitjà de tallers i visites escolars; més de 7.000 xiquets passen per este museu cada any (més de 3.000.000 des que va ser creat). Entre tots els museus de la ciutat este és probablement l'únic per a xiquets, a més d'un referent en el nostre districte. Encara que part de les dificultats econòmiques del museu podrien alleujar-se pel compromís recent de la Diputació d'abonar part del deute pendent, la viabilitat del museu, les seues col·leccions i la seua activitat divulgadora i investigadora continuen estant en l'aire (sic Joaquim Baixera, vocal de la Universitat en la Junta del Patronat del museu). El possible trasllat de les seues col·leccions suposaria el desmantellament de la fundació i del seu projecte museístic, una pèrdua important per al districte. Per totes les raons exposades, els vocals infranscrits, en nom propi i en representació dels Grups Socialista (PSPV-PSOE), Compromís i EUPV, volen expressar la seua felicitació als treballadors/es i membres de la fundació que gestiona el museu per l'excel·lent labor

investigadora, divulgadora i didàctica realitzada des de la seua creació, i pels seus esforços per mantindre les activitats del museu a pesar de les dificultats econòmiques i de no comptar amb les instal·lacions més adequades. Així mateix, volem mostrar el nostre suport i apostar per la viabilitat d'este museu, perquè continue sent un referent del districte en el futur i perquè continue estant entre els millors museus de ciències naturals. La Sra. Mª Àngels Ramón-Llin manifesta que, efectivament, és digne de reconeixement el treball realitzat per tots/es les persones que col·laboren i treballen al Museu Valencià d'Història Natural i la conservació de la seua col·lecció entomològica Torres Sala, però que la mateixa felicitació ha de fer-se extensible a la resta de treballadors/es de tots els museus de la ciutat per l'interés demostrat en la realització de les seues funcions. Finalment, com que no hi ha més temes a tractar, la presidenta de la Junta Municipal d’Abastos alça la sessió, a les 19.30 h del dia de la data, i jo redacte la present acta que, com a secretària, certifique al lloc i data damunts esmentats. A continuació s’inicia el torn de preguntes dels/de les veïns/es, alhora que la presidenta informa que, en este sentit, continuarà durant tota la legislatura la pràctica habitual de concedir el torn als/a les veïns/es, tal com sempre s'ha fet.

La presidenta de la Junta La secretària de la Junta Municipal d'Abastos Municipal d'Abastos Mª Àngels Ramón-Llin Martínez Desiré Albors Bru