1

Acollida, formació i qualificació de la població nouvinguda: eines per a la cohesió social Curs 2005_06 CAAMAÑO I ROS, Sue Assessora tècnica docent dels Cicles formatius d’Integració social i de Serveis d’Hostaleria Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent Tutor Dr. José Tejada, catedràtic en Innovació Educativa Departament de Didàctica i Organització escolar Facultat de Ciències de l’’Educació. UAB.

2

ÍNDEX 1.-Introducció 2.- Hipòtesi de partida 3.- Pla de treball 4.- Objectius 5.- Metodologia

La recerca documental L’entrevista El qüestionari

6.- Treball realitzat Capítol 1 Marc teòric 6.1.1 Dades sociodemogràfiques de la immigració a Palafrugell Capítol 2 Marc conceptual general 6.1.2 Context normatiu del projecte Capítol 3 6.3.1 Treball realitzat

3.6.3.1 Fase 1era : Acollida 3.6.3.2 Fase 2ona: Sensibilització del sector 3.6.3.3.Fase 3era: Acreditació de competències

7.- Anàlisi dels resultats 8.- Conclussions 9.- Orientacions i propostes 10.- Estudis realitzats 11.- Agraïment ales institucions que han col.laborat 12.- Relació de material contingut en els annexos 13.- Bibliografia

3

1.- Introducció Aquest treball objecte de recerca aporta material en relació a l’acollida, formació i qualificació de les persones adultes nouvingudes. en un àmbit concret, l’hostaleria. Cal situar el projecte en un context general, la nostra societat, que definim com una societat sotmesa a grans canvis pel que fa a les condicions de producció, vida, convivència social i familiar…. Canvis que podrien llegir-se com a generadors de noves oportunitats, però que sovint el que provoquen són noves formes de desigualtat i de desequilibri que recauen sobre la població més vulnerable, la població immigrant en general i la dona en particular, i sobre els sectors productius tradicionalment menys valorats, com ho és el sector dels serveis. Dins d’aquest sector en general i més concretament en el de l’hostaleria, podem identificar, algunes dinàmiques que operen com determinants d’aquestes formes de desigualtat:

� Desconeixement per part de la població nouvinguda de la llengua, cultura i costums de la zona.

� Desconeixement per part de la població autòctona dels trets d’identitat de la població immigrant.

� Desconeixement de la professió. � Estacionalitat de les ofertes de treball. � Horaris i condicions de treball que impossibiliten qualsevol forma d’integració en

la comunitat. � Manca de valoració per part de l’empresariat, respecte la qualificació dels seus

treballadors. Partim doncs d’una situació en la que la creació de situacions d’exclusió social és evident, més quan constatem que aquest és l’únic nivell d’ocupació al que pot accedir la població nouvinguda. En aquests moments i a partir dels mitjans, constatem que la major part del sector de l’Hostaleria expressa reiteradament la necessitat de professionals qualificats. Però per bé que facin referència a elements de formació i qualificació, estem molt lluny que cap d’ells prengui en consideració el caràcter prioritari dels elements de cohesió social i dels mecanismes que hauran de permetre la integració social i laboral del col�lectiu treballador nouvingut. Si hi un element clau en el procés d’integració de les persones nouvingudes a Catalunya, és sense dubte, el coneixement de la llengua, de la cultura i dels aspectes de la vida quotidiana. Altres estudis demostren realitzats fan palesa que aquestes són condicions necessàries, tot i que no suficients, perquè els nouvinguts adquireixin identitat social. Però de la ma i amb la mateixa rellevància, per a la població adulta, l’altre eina imprescindible d’integració social és l’accés qualificat als llocs de treball. Adquirir identitat professional. I ambdós elements requereixen una atenció especial focalitzada en les dones immigrants. Les dones són un sector especialment feble, sobretot en determinades cultures, en relació a l’accés tant de la vida social com laboral. � Marc referencial on es situa la recerca. Perquè el sector de l’hostaleria ?

4

Per una banda, dades de l’Observatori de Treball del Departament de Treball i Indústria senyalen el sector de l’Hostaleria com un dels més sol�licitats en les demandes d’ocupació de la població nouvinguda.

Per una altra banda, disposem de múltiples manifestacions a la premsa, conclusions de seminaris, debats i les mateixes conclusions del Congrés de Turisme de Catalunya_ desembre 2004, en les que es fa palesa la manca de professionals qualificats en el sector de l’hostaleria.

Dades recents ens indiquen que les comunitats autònomes que han registrat un més gran augment de població immigrant durant l’any 2004 són Catalunya amb 170.000 persones, Andalusia amb quasi 142.000, la Comunitat Valenciana amb unes 129.000 y Madrid amb a la vora de 116.000 persones.

Aquestes dades fan palesa la importància d’establir a Catalunya mecanismes que facin possible determinades polítiques, no enteses només com polítiques d’immigració sinó com a polítiques d’autèntica integració: polítiques de cohesió social que contemplin, per a la població adulta , tan els processos d’acollida com els processos de formació i qualificació professional.

� Marc referencial on es situa la recerca. Per què un territori concret ?

La recerca s’ha realitzat una població concreta, Palafrugell, per diverses raons :

A Palafrugell el col�lectiu de població immigrant, fonamentalment magrebina, representa un 20 % de la població total i s’ocupa bàsicament en el sector de l’hostaleria . Un territori petit com ho és Palafrugell, dotat d’aquesta especificitat, és un àmbit territorial favorable al desenvolupament de determinats processos comunitaris que es plantegen en aquest projecte . Palafrugell és una de les poblacions que gaudeix de Pla d’entorn i per tant les entitats locals ja estan sensibilitatzades davant projectes que requereixen treball en xarxa. Per últim, parteixo d’un treball realitzat prèviament amb l’ IES Baix Empordà, amb l’administració local de Palafrugell i amb les diferents associacions del sector de l’hostaleria del territori, que venen col�laborant amb la Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent en els projectes de qualificació del sector, des del curs 2001-02.

2.- HIPÒTESIS DE PARTIDA

5

1.- En el procés d’inserció de persones nouvingudes a Catalunya, en el sector serveis, tan imprescindible és el coneixement de la llengua, de la cultura i dels aspectes de la vida quotidiana de la societat d’acollida, com el coneixement de la cultura i costums de la persona nouvinguda . 2.- L’accés qualificat als llocs de treball és una eina clau de cohesió social, per evitar la marginació. 3.- El coneixement recíproc entre l’empresariat i els treballadors nouvinguts és un requisit imprescindible per a una plena inserció laboral

6

3.- PLA DE TREBALL El projecte es concep com una eina de treball per desenvolupar intervencions que donin resposta a les necessitats i problemàtiques detectades. Per tant es considera un nus més de tota la xarxa de projectes d’intervenció ja existents al Baix Empordà, que s’haurà d’anar redefinint i consolidant en la mateixa mesura que ho vagin la resta. Es divideix en quatre parts. Prèviament s'ofereixen dades sociodemogràfiques de la immigració magrebina a Palafrugell, per ser el col.lectiu immigrant majoritari. L’obtenció d’aquestes dades es fonamenta en l’explotació de fonts secundàries, bàsicament del Padró Municipal d’Habitants i han estat facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Es tracta només d’un apartat previ necessari per acotar les dimensions de la realitat sobre la qual es pretén intervenir. Primera fase: L’acollida. Els diferents plans d’acollida impulsats per diferents entitats locals de la comarca del Baix Empordà, ajuntament de Palafrugell, consell comarcal del Baix Empordà, GRAMC, contemplen, en el disseny de les activitats, la implicació tant de la comunitat autòctona com de la nouvinguda, per tal de potenciar actituds interculturals d’obertura, empatia i de superació de prejudicis. Es valora què dissenyar en comú les accions constitueix en sí mateix una mecanisme d’interacció i sensibilització. Es cerca posar en comú interessos i expectatives de les diferents part implicades i, sobretot, implicar en la dinàmica el màxim possible d’entitats i institucions de la comunitat L'aprenentatge de la llengua catalana com a eix vertebrador dins del marc d’una societat multilingüe i l’adaptació als paràmetres culturals bàsics de la societat catalana. D'altra banda, i d’acord amb la concepció inclusiva de l’acollida dels treballadors/es nouvinguts, en aquesta formació s’han contemplat diversos aspectes que fan referència a l’acolliment emocional, a l’educació en valors i en convivència i al desplegament de les capacitats i les competències comunicatives. Aquest projecte considera l’aprenentatge de la llengua i la qualificació professional com autèntiques eines de cohesió social, incorporant-se doncs activament, a les línies d’educació inclusiva definides pel Departament d’Educació. ACCIONS

• Recerca de les característiques dels diferents plans d’acollida existents basats en la implicació de la comunitat, tant autòctona com nouvinguda.

L'eina bàsica per obtenir informació en aquesta part ha estat l'entrevista amb professionals o informadors clau relacionats amb la població immigrada.

7

Segona fase : Sensibilització del sector. En aquesta fase de sensibilització del sector respecte la importància de contractar professionals qualificats, i de compromís per facilitar-los els mitjans que facilitin la seva integració en el territori, és clau garantir la participació activa de les sectorials sindicals, de la Federació d’Associacions i Gremis d’Hostaleria de Girona, de les Associacions d’Hostaleria del Baix Empordà i dels Consells comarcals. És des d’aquestes plataformes des d’on s’ha emès el missatge respecte a la responsabilitat social de l’empresariat, a partir de la participació en jornades i congressos. Aquest ha estat el moment per a que l’empresariat del sector de l’hostaleria que aposta per aquest projecte d’acollida, aprenentatge i qualificació de la població adulta nouvinguda, pugui formalitzar el seu compromís, incorporant en els contractes de treball el temps necessari per a la formació dels seus treballadors. El missatge era, en síntesi, reflexionar sobre la responsabilitat social de l’empresariat en els processos de contractació de nouvinguts, en els de formació qualificada, i també respecte les condicions laborals i salarials. En aquest sentit i com a punt de partida, hem comptat amb la col�laboració de la Unió d’Empresaris de l’Hostaleria Costa Brava Centre que, amb 350 establiments associats, s’ha mostrat activa en el disseny de noves actuacions formatives adreçades a la població nouvinguda que s’ha d’inserir laboralment en el món de l’Hostaleria del Baix Empordà.

ACCIONS

� Difusió i recerca de consens respecte el compromís social de l’empresariat:

valorar la qualificació professional en el moment de la contractació i determinar unes condicions laborals que permetin la formació

� Participació en la Jornada “Diversitat cultural i igualtat d’oportunitats en el món

laboral” promoguda pel Consell Comarcal del Baix Empordà per exposar el projecte i captar suports amb empreses i empresaris de la zona

� Difusió a nivell dels mitjans locals dels suports i el projecte

� Seguiment i avaluació del projecte en l’àmbit empresarial

ACCIONS Activar tots els mecanismes de difusió possibles per a que es conegués la propera convocatòria que es realitzaria a Palafrugell, d’acreditació de competències professionals de Cuina

8

Insistir de manera específica sobre els col�lectius de persones nouvingudes per a difondre l’existència i el valor d’aquestes proves. Es varen realitzar diferents accions per a la difusió :

- Jornades Participació en la Jornada organitzada pel consell comarcal del Baix Empordà, dins el pla Equal 2004_07 :

- Entrevista emesa per radio Palafrugell - Entrevista per Ona radio - Entrevista publicada en la revista Timó, de l’associació Costa Brava centre - Falques de publicitat en els mitjans, de l’acreditació de competències sota el lema

: Atura’ t i pensa. - Articles publicats en la premsa local palafrugenca : Entesa, Revista de Palafrugell,

Proa_Baix Empordà, Nou En aquest àmbit d’actuació el treball s’ha centrat en la difusió i el seguiment de les accions dirigides a la població nouvinguda en quatre àrees complementàries:

• Orientació i suport • La qualificació professional, mitjançant diferents accions dirigides a la millora de

la competència professional i a facilitar l’accés al circuit d’acreditació de competències

• La inserció laboral

• La certificació professional des de el sistema educatiu (IES Baix Empordà – _

Direcció General de Formació Professional ) Orientació i suport En aquesta primera fase ha estat clau l’acompanyament, l’orientació i la informació respecte les línies de qualificació i d’inserció laboral presentades en aquest projecte. Fonamentalment s’ha donat a conèixer a la població nouvinguda l’existència dels mecanismes per a l’acreditació de competències i el sistema d’accés. L’acompanyament durant tot el procés ha estat una eina cabdal per a donar suport en la cerca de solucions davant els múltiples problemes en que es troba la població nouvinguda com a conseqüència del desconeixement de l’entorn i de la llengua i per tal de facilitar-los els coneixements necessaris per a desenvoldre’s de manera autònoma. L’acompanyament tutorial s’ha donat durant tot el procés gràcies a la figura del tutor_orientador que ha promogut la reflexió, identificant les competències professionals que l’aspirant pot acreditar i facilitant la presa de decisions a partir de les informacions donades.

ACCIONS

• Acollida i informació del programa i els recursos a l’abast

� Orientació i definició de les accions a dur a terme per a la qualificació

professional

9

� Anàlisi de competències que te l’aspirant i contrast amb el perfil professional

• Acompanyament de la població immigrant en tot el procés de qualificació i

acreditació de competències. � Tutories acompanyament per a la definició d’objectiu laboral � Tutories d’acompanyament en el procés formatiu � Tutories acompanyament en el lloc de treball � Tutories de valoració final i tancament

Desenvolupar accions de professionalització preparatòries per a l’accés a l’acreditació i acompanyament en tot el procés de qualificació per part dels tècnics superiors en integració social. Per a les accions de formació professional i/o ocupacional es compta amb la col.laboració de Unió Empresaris de l’Hostaleria Costa Brava. Com a part del procés de professionalització es formalitzaran els acords fets amb els empresaris del sector de l’hostaleria disposats a participar en aquest projecte d’acollida, aprenentatge i qualificació de la població nouvinguda.

• Paquets formatius a mida d’acord amb els requeriments del sector i associats a unitats de competència.

• Tercera fase : Acreditacio de competències o de reconeixement de l’experiència

laboral. La Direcció General de Formació Professional convoca anualment unes proves d’acreditació de competències, que permeten el reconeixement de la qualificació i vàlua professional de treballadores i treballadors en base a la seva experiència laboral. Aquesta oportunitat, aplicada al col�lectiu de treballadors nouvinguts del sector serveis, comporta no només un canvi significatiu en la seva professionalitat, sinó i el que és més significatiu, un canvi sensible en la percepció, tan personal com social, de la feina que realitza. Aquest, probablement, és un fet més que remarcable. Les mateixes proves que anualment convoca la Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent, permeten que qualsevol treballador/a que hagi acreditat determinades competències, les pugui convalidar per crèdits dels cicles formatius. Per primera vegada es disposa d’un mecanisme que permet traduir un fet de caire laboral, la qualificació dels treballadors/es, en un fet de caire acadèmic, la convalidació de matèries acadèmiques dels cicles formatius. El que trobem de remarcable és poder oferir la possibilitat a la població treballadora nouvinguda, d’incorporar-se al sistema educatiu per tal de completar la seva formació i si escau, arribar a obtenir un títol acadèmic.

• Per a la concreció d’aquesta fase s’ha comptat amb la col.laboració de l’Institut de Promoció econòmica, amb la Unió d’Empresaris Costa Brava Centre i amb l’IES Baix Empordà, centre en el que, per la via de l’acreditació de competències, podien matricular-se dels crèdits del cicle formatiu de Cuina .

10

Per una altra banda, una primera experiència en la realització de les proves d’acreditació de competències pel sector de l’hostaleria, en l’IES Baix Empordà, ha permès identificar aspectes de millora i detectar quines institucions i entitats haurien d’estar implicades per tal de posar aquesta oportunitat a l’abast de la població treballadora nouvinguda. Respecte al treball realitzat, cal ressaltar l’activa participació de diferents establiments de restauració de la zona del Baix Empordà i la de l’Institut de promoció econòmica de l’ajuntament de Palafrugell. L’experiència del treball ja realitzat ens permet definir ara noves actuacions per tal que els agents socials : organitzacions empresarials, federacions, associacions i les intersectorials sindicals de l’hostaleria, coneguin i reconeguin de manera significativa, el valor d’aquestes proves, en tant que ofereixen a la població immigrant, que és en definitiva la que acaba resolent el problema de manca de treballadors, la possibilitat d’acreditar-se com a professionals qualificats. 1r trimestre

a.- Recerca documental b.- Contacte amb entitats col.laboradores c.- Establiment de les estratègies de treball d.- Disseny del Pla de difusió de l’acreditació de competències professionals e.- Informació del procés d’acreditació als mitjans locals

2n trimestre

a.- Disseny de les entrevistes b.- Realització de les entrevistes c.- Elaboració del qüestionari sector empresarial d.- Passi del qüestionari i explotació de resultats e.- Participació Jornada Consell Comarcal e.- Inici d’elaboració de la part teòrica del treball. f.- Inici de la fase d’acreditació de competències

3r trimestre

a.- Contrast de les hipòtesis. b. -Elaboració paquets formatius a mida. c.- Elaboració conclusions. d.- Anàlisi dels resultats e.- Contrast amb experts. f. - Elaboració escrita de la memòria del treball.

Setembre 2006 Presentació de la memòria i material annex.

CALENDARI D’ACTIVITATS (CRONOGRAMA)

Setembre –

Desembre 2005 Gener - Setembre 2006

ACTIVITATS Mes 1

Mes 2

Mes 3

Mes 4

Mes 5

Mes 6

Mes 7

Mes 8

Mes 9

Mes 10

Mes 11

Mes 12

Mes 13

Acollida 1. Recerca documental/Plans d’acollida

2. Entrevistes amb els agents implicats

11

3. Difusió en els mitjans locals de l’ acreditació competències professionals

4. Seguiment i avaluació

Sensibilització teixit empresarial

6. Elaboració questionari

7.- Passi qüestionari 8. Difusió en mitjans locals

9. Jornades de difusió 10. Seguiment i avaluació

Fase de qualificació i suport Població nouvinguda

13.Elaboració paquets de Formació professionalitzadora

14. Acompanyament tutorial

Acreditació de competències

15. Seguiment Proves d’acreditació competències

4. OBJECTIUS Objectiu general Identificar i activar aquells dispositius que caldria posar en joc per establir un pla d’acollida de les persones adultes, la seva progressiva qualificació professional i una

12

contractació responsable i compromesa per part de l’empresariat del sector de l’hostaleria, comptant amb la participació tant dels agents socials com de les diferents administracions implicades. Objectius específics:

1. Identificar mecanismes de formació en la llengua i cultura catalana, en tant que

requisit fonamental tant per a la integració social com per la inserció laboral de la població adulta nouvinguda, en un sector de serveis.

2. identificar els mecanismes de sensibilització de l’entorn comunitari en el procés

d’acollida de la població nouvinguda.

3. Possibilitar que els treballadors nouvinguts del sector puguin adquirir per una via senzilla i àgil, una formació adequada als requeriments del sector i la corresponent qualificació professional en el sector de l’hostaleria, a partir de l’acreditació de les competències .

4. Facilitar eines per tal que la població adulta nouvinguda pugui incorporar-se en

millors condicions al teixit productiu, concretament en el sector de l’hostaleria.

5. Sensibilitzar el teixit empresarial, implicant-los en la fita de la integració laboral de la població adulta nouvinguda, a partir de la contractació per competències acreditades

13

5.- METODOLOGIA La metodologia emprada per desenvolupar aquest projecte queda recollida en els següents apartats: 5.1- Recerca documental

• Recopilació de documentació i posterior focalització en els aspectes objecte d’aquest projecte.

• Recerca dels plans d’acollida per a les persones nouvingudes existents a nivell local

5.2 - Disseny d’entrevistes Per a la fase 1 : L’acollida S'han fet un total de 10 entrevistes, distribuïdes de la manera següent:

� Àmbit de serveis socials Consell Comarcal Regidora de serveis socials de l‘ajuntament de Palafrugell Tècnica de serveis socials de l’ajuntament de Palafrugell Mediador cultural de l’ajuntament de Palafrugell Regidora d’educació de l‘ajuntament de Palafrugell

� Àmbit d'educació L’IES Baix Empordà de Palafrugell Escola d’adults de Palafrugell

� Àmbit de Treball Institut de Promoció Econòmica i Turisme _Palafrugell Associació Costa Brava Centre

� Àmbit de les ONG GRAMC Palafrugell

5.3 - Passi de qüestionaris per definir continguts de la formació a mida Per a la fase 2 : Sensibilització del sector

Lliurat a 130 empresaris representatius de diferents tipus d’establiments de l’àmbit de l’hoteleria i la restauració

El qüestionari, de resposta tancada , es va lliurar al llarg d’una Jornada que aplegava 130 associats de l’Associació Costa Brava centre, del Baix Empordà. “Anàlisi estadístic, elaboració de resultats i conclusions” dels paquets formatius a mida.

5.4 - Disseny d’entrevistes pel sector professional 6.- TREBALL REALITZAT

14

CAPITOL 1 MARC TEÒRIC DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES DE LA IMMIGRACIÓ A PALAFRUGELL

Per tant, les xifres obtingudes en l'evolució de la població estrangera, no ens mostren una variació real, ja que probablement una part important d'aquesta població ja residia en el municipi en qüestió. Segons el Padró Municipal d'Habitants de 1996, el total de població estrangera resident al Baix Empordà era aleshores de 4.140 persones, la qual cosa en termes relatius suposava un 4,31% sobre el conjunt d’habitants de la comarca. En l'àmbit de tot Catalunya, aquest percentatge se situava en el 1,60%, que implica que la proporció de població estrangera al Baix Empordà gairebé triplicava la del conjunt català.

La font principal que hem fet servir per quantificar i caracteritzar la població immigrada és la explotació del Padró Municipal d'Habitants feta per l'Institut d'Estadística de Catalunya.

A l’hora de valorar les dades hem de tenir en compte que les darreres regularitzacions extraordinàries que es van produir gràcies a les polítiques d'afavoriment de l'empadronament dels irregulars, va fer aflorar una població que ja residia al país, però que es mantenia estadísticament oculta.

15

Població estrangera a Catalunya

1,60%

4,31%

Total a Catalunya Baix Empordà

% de població estrangera

Procedència de la població estrangera

48%

37%

15%Països desenvolupats

Marroc

Altres països menysdesenvolupats

Gràfica 1

Gràfica 2

16

Distribució de la immigració de caràcter econòmic per grups d'edat i sexe

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Homes 54 58 72 72 65

Dones 46 42 28 28 35

Menys de 15 15 a 29 anys 30 a 44 anys 45 a 64 anys 65 i més anys

Entre els immigrants procedents de països amb un menor desenvolupament econòmic, cal destacar una concentració espectacular de marroquins ( 48,1%) . Actualment, malgrat que els immigrants continuen arribant fonamentalment del Marroc , s’aprecia una major diversificació dels països de procedència. Tot i que encara constitueixen xifres poc elevades, és va fent evident un prudent augment que accentua el caràcter multicultural de la població .

Distribució geogràfica de la població immigrada

72,70%

27,30%

Palafrugell

Reste de la comarca delBaix Empordà

La tendència és a continuar incrementant-se en aquesta població. En aquests moments la població magrebina ja representa un 20% de la població total censada a Palafrugell. Distribució per sexes de la població del Baix Empordà Ja hem vist que la procedència dels immigrants en el Baix Empordà és magribina en un percentatge molt elevat, la qual cosa fa preveure un predomini masculí dels seus efectius. Distribució de població immigrant de caràcter econòmic per grups d’edat i sexe

Gràfica 6

Destaca, dins de la comarca, la situació de Palafrugell, que concentra al seu terme municipal el 27,3% de tots els immigrants empadronats als municipis de la comarca.

Gràfica 4

Gràfic 5

Gairebé dos terços (63,9%) dels immigrants del Baix Empordà són de sexe masculí, proporció que contrasta amb el nombre total d'habitants de la comarca, on la població masculina se situa lleugerament per sota del 50%.

Distribució per sexes de la població al Baix Empordà

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Total Baix Empordà 51% 49%

Població immigrada 46% 64%

Dones Homes

Ara bé, aquest patró comença a estar en procés de canvi amb una tendència a l’equilibri entre els sexes, probablement motivat l’acord del Consell de Ministres del 12 de novembre de 1993 sobre la tramitació de visats per a la reagrupació de familiars d’estrangers no nacionals d’Estats membres de la Unió Europea.

Gràfica 5

17

La distribució de la població per grups d’edat confirmaria aquesta hipòtesi. Com es comprova en el gràfic 6, la població femenina és més jove que la masculina. El 27,1% de les dones tenen menys de 15 anys, davant un 17,7% d’homes d’aquesta mateixa edat. De fet, els grups majoritaris femenins són els que se situen per sota dels 30 anys, mentre que el percentatge majoritari d’homes se situa en la franja de 30 a 44 anys (42,2%). Així doncs, les dones que arriben a la comarca ho fan principalment durant la segona meitat de la dècada passada i són les filles i les esposes dels homes que van arribar-hi al final de la dècada dels 80 i principis de la dels 90. Si comparéssim l’estructura d’edats de la població immigrada amb la de la població general de la comarca, la primera ens ofereix un perfil molt més jove. El grup més nombrós entre la població immigrada, i que presenta una major diferència percentual respecte a la població total, és el comprès entre els 30 i els 44 anys (15 punts de diferència a favor dels immigrants). El segueixen el grup de menys de 15 anys (5,4 punts de diferència) i el de 15 a 29 anys (4 punts de diferència). A partir dels 44 anys, les proporcions s’inverteixen. Així doncs, la població immigrada és bàsicament una població en edat de treballar i reproduir-se. Tenint en compte la baixa taxa de natalitat entre la població autòctona, la major taxa de natalitat entre els immigrants i que el procés de reagrupació familiar encara no ha finalitzat, és molt probable que les tendències observades s’accentuïn: que continuï augmentant la població femenina respecte a la masculina, així com els grups d’edat més joves. Això té importants repercussions en l’àmbit que ocupa aquesta llicència, ja que l’arribada de la dona i els fills implica l’assentament de la població, una major interacció amb els autòctons partir de l’ús dels serveis : sanitat, educació, serveis socials, i òbviament, a partir de l’ocupació. Nivell d’instrucció respecte la població autòctona El Gràfic 7 ens mostra el nivell d’instrucció de la immigració econòmica per sexe i per municipis en comparació amb el nivell d’instrucció de la població total de la comarca. Començarem destacant el major percentatge entre la població immigrada d’analfabets i amb l'ensenyança primària incompleta, és a dir, dels nivells més baixos, que sumen entre tots dos el 46,5% d’aquesta població. Si considerem el conjunt de la població, aquest percentatge baixa al 14,1%. Com es pot veure, la distància és molt considerable. Si tenim en compte que entre la població autòctona els nivells d’instrucció més baixos s’acostumen a donar entre la població de més edat i que els immigrants són, com hem vist, fonamentalment joves, aquesta diferència es fa encara més evident.

18

Si parem atenció als magribins, en crida l’atenció l’elevat percentatge d’analfabets (10,6%) i entre la resta predominen aquells que no tenen estudis primaris (30,9%). Així, més del 83% dels caps de família d’origen magribí tenen un nivell d’estudis igual o inferior a primària. Si sumem els dos nivells més baixos (“no sap llegir ni escriure” i “primària incompleta”), Palafrugell torna a aparèixer com el municipi on viu la població immigrada amb el nivell d’estudis més baix (61,4%), a molta distància del conjunt de la comarca (46.5%) i de la resta de municipis. El treball Com es va veure en les conclusions de la Jornada “ La diversitat cultural a l’àmbit laboral” organitzada el darrer mes d’ocubre pel Consell Comarcal del Baix Empordà, el treball més precari i més mal pagat tot sovint es ocupat per dones d’origen estranger. Les tasques de la llar i del servei domèstic solen estar a càrrec de dones llatinoamericanes, de l’Europa de l’Est i marroquines tot i que en els darrers anys s’han vist desplaçades progressivament, per les “noves” immigrants. Les tasques de restauració ( cuina, ajudants de cuina ) són realitzades per dones marroquines tot i que, cada vegada mes, les dones llatinoamericanes, moltes d’elles sense papers, cobreixen aquest espai.

Nivell d’instrucció de la immigració econòmica i de la població total de la comarca

Gràfica 7

Nivell d'estudis de la població immigrant a Palafrugell

39%61,40%

analfabets i primaria incompleta

nivels superiors d'estudis

Nivell d'estudis de la població immigrant al Baix Empordà

47,00%53%

analfabets i primaria incompleta

nivels superiors d'estudis

Gràfica 8

19

L’increment de la immigració femenina i factors com ara la llengua, la cultura d’origen i el nivell d’instrucció, faciliten l’aparició d’espais laborals segregats per als diferents col.lectius, donant lloc al que s’anomenen “ninxols laborals “. El conjunt de la població immigrant ocupada a Palafrugell acaba fent, com a arreu del país, les feines que per un motiu o un altre no vol fer gent nascuda a la vila. En la majoria dels casos, per tant, molts dels immigrants ocupen llocs de treball necessaris i imprescindibles però que compten amb molt poc atractiu i prestigi, cosa que col.labora a empitjorar encara més tant la percepció social que s’en té, com la pròpia autoimatge. Entre la població inmigrada hi ha un clar predomini del treball eventual (61,2% dels ocupats) i no qualificat (29%). La diferència entre aquests percentatges i els de la població autòctona és molt remarcable. Per començar, gairebé el 88% dels immigrants són assalariats i només el 26,5% d’aquests tenen un contracte fix. Entre els autòctons, la proporció d’assalariats baixa al 71,7% (16 punts de diferència),

dels quals el 44,5% són fixos (18 punts per sobre). L’atur Si observem les dades sobre l’atur resulten alarmants. Per contra, de les entrevistes mantingudes amb diferents empresaris de la comarca, es conclou que l’atur entre la població immigrada és molt baix en aquests moments i, per tant, no es planteja com una situació preocupant. Més aviat al contrari: alguns sectors, com ara el de l’hostaleria, cada estiu tenen problemes per cobrir l’oferta laboral i intentaven, mentre va ser possible, recórrer als immigrants irregulars. De fet, aquesta contradicció s’explica perquè un 61% dels immigrants són assalariats eventuals (27,2% entre la població total); per tant, és força probable que aquesta població vagi encadenant successius períodes de feina i atur i que sempre hi hagi una proporció important de població flotant que es troba en atur, entre feina i feina. De tota manera, aquestes dades no deixen d’ésser preocupants, ja que ens parlen d’una alta vulnerabilitat potencial del col�lectiu immigrant en relació amb el treball. En

Tipus de contracte de treball població immigrant

61,50%

12%26,50% Contracte fix

Assalariats sensecontracte fix

No assalariats

Gràfica 9 Tipus de contracte de treball població autoctona

44,50%

28,30%

27,20%

Contracte fix

Assalariats sensecontracte fix

No assalariats

20

moments de recessió o de crisi del mercat laboral, és molt previsible que aquesta població sigui la primera en veure’s afectada per la manca de feina. Activitat econòmica dels nouvinguts, per sexes La relació amb l’activitat econòmica dels dos sexes és, entre els immigrants, força més contrastada que entre els autòctons, sobretot respecte a la incorporació de la dona al treball. Si el percentatge d’homes actius immigrants és molt superior al d’homes actius autòctons, entre el col�lectiu femení la relació s’inverteix. Només un 22,3% de les dones immigrades treballen o busquen feina, percentatge que arriba al 33,7% en el cas del conjunt de les dones de la comarca. Podem trobar 3 causes que expliquin aquest comportament de la dona immigrada: en primer lloc, hi influeix la pauta cultural: els rols masculí i femení estan més diferenciats entre la població marroquina. En termes generals, la dona encara no ha fet el tomb pel que fa a la seva incorporació laboral i queda més circumscrita a les activitats de la llar, com es posa de manifest en el Gràfic 10.

En segon lloc, segurament hi influeix el fet que la seva arribada a les nostres terres és més recent i el canvi cultural més lent.

Gràfica 10

dones immigrants

77,70%

22,30% trebellen obusquen feina

no treballen nibusquen feina

dones autoctones

33,70%

66,30%

trebellen obusquen feina

no treballen nibusquen feina

Gràfica 11

21

En tercer lloc, la mitjana d’edat del col�lectiu femení es menor que la del masculí, amb una major proporció de membres joves que encara no tenen edat de treballar. Principals ocupacions de la població nouvinguda La resposta generalitzada entre els professionals entrevistats a la pregunta sobre on treballen els immigrants és que alternen el treball de temporada en l’hostaleria amb el treball en la construcció. Per sexes, el comportament és molt contrastat. Les dones marroquines que treballen, s’ocupen de forma massiva al sector serveis , en les tasques menys qualificades del sector de l’hosteleria : ajudants de cuina, neteja, gobernantes, … i també realitzant treballs d’ajuda domèstica. EN SÍNTESI 1. Segons les dades del Padró Municipal d’Habitants de 1996, el Baix Empordà és la segona comarca de Catalunya que concentra una major proporció d’immigrants, un 4’3% de la seva població total. 2. Dues grans colònies conformen aquesta població estrangera: en primer lloc, l'originària del Marroc (amb un 48’1% del total d’estrangers) i, en segon lloc, la procedent dels països de la Unió Europea o desenvolupats (36’5%). La resta es distribueix desigualment entre la resta de nacionalitats, amb predomini de les colònies gambiana i argentina. En total, l’any 2004, residien al Baix Empordà nacionals de 65 països. 3. Durant la dècada dels 90 la població estrangera no ha deixat d’incrementar-se. A finals de 1999 representava el 8’1% de la població total dels municipis de més de 2000 habitants. La immigració econòmica representava el 5’5% de la població total. Entre 1996 i 1999 se n’ha produït un increment aproximat del 187% tot i que hem de considerar . 4. Entre 1996 i 2004 s’ha produït una major diversificació dels països de procedència dels estrangers, tot i que la colònia predominant continua essent la marroquina. 5. L’assentament de població estrangera es produeix a tots els municipis, però la seva distribució territorial és desigual. Respecte al total de la comarca, Palafrugell concentra la major proporció d’immigració, el 27’3%. 6. La immigració és fonamentalment masculina (64%), tot i que a partir de la Resolució de reagrupament familiar (1994) s’observa una tendència a l'equiparació entre els sexes. La major proporció d’homes va arribar a Catalunya entre 1981 i 1990 (51’2%), en canvi, la major proporció de dones va arribar durant la dècada passada (51’8%). 7. L’estructura d’edats de la immigració és essencialment jove, gairebé el 50% tenen menys de 30 anys, percentatge que probablement haurà augmentat en els darrers anys. El col�lectiu femení presenta un perfil força més jove que el masculí. 8. El nivell d’instrucció de la immigració originària del Marroc està molt per sota del valors de la població autòctona. En total, un 7’9% són analfabets i un 38’6% no han completat estudis primaris. El nivell d’analfabetisme és superior entre les dones.

22

9. L’índex d’activitat econòmica és superior entre la immigració (57’6%) que entre la població autòctona (44’8%). Entre els primers, les diferències per sexe són considerables, ja que la incorporació de la dona immigrada (sobretot del Marroc) al mercat laboral es produeix de forma molt tímida. 10. El nivell d’atur és molt baix ja que existeix la rotació de treball, tot i que no estigui planificada. Entre els homes, s’alterna el treball entre els sectors de l’hostaleria i la construcció. 11. La situació laboral dels immigrants es caracteritza per la precarietat. Un 61’2% dels immigrants treballen com a assalariats eventuals. 12. Els sectors que ocupen una major proporció d’immigració entre els homes i en comparació amb la població autòctona són la construcció i l’hostaleria.

23

6.- TREBALL REALITZAT

CAPÍTOL 2

MARC CONCEPTUAL GENERAL

Context NORMATIU en que es desenvolupa aquest projecte

L’any en que es desenvolupa aquesta llicència és un any de canvis i transformacions substancials pel que fa a l’organització, funcions i definició de línies estratègiques impulsades per les diferents conselleries de la Generalitat, que afecten directament a aquest estudi.

� S’aprova EL PLA D’ACCIÓ PER A LA INCLUSIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL a Catalunya, del Departament de Família 2005_2009

� S’aprova el PLA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ, de la Secretaria de Presidència 2005_08

� PLA D’EDUCACIÓ 2007-10 El Departament d’Educació invertirà 14 milions per a la millora de les instal�lacions i els equipaments dels centres i les aules de formació d'adults, recentment traspassades des de la conselleria de Benestar i Família a la conselleria d’Educació.

Accions del Pla d’inclusió i cohesió social Departament de Família

- S’han formulat i s’han començat a implementar nombrosos plans i actuacions que afecten a diversos àmbits. En l’àmbit de la immigració i de les minories ètniques, cal destacar el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008 i l’elaboració i l’impuls del Pla integral del poble gitano.

- No menys important és l’impuls de la nova Llei de serveis socials de Catalunya i

la Llei de prestacions econòmiques assistencials (que fixa les bases per a garantir per llei ingressos mínims a les persones amb ingressos provinents bàsicament de pensions baixes), totes dues actualment en tràmit parlamentari.

- L’establiment d’un Índex de Rendes de Suficiència català, pactat amb sindicats i

patronals en compliment de l’Acord de Competitivitat i que la futura Llei de prestacions utilitza per primera vegada, és la resposta a Catalunya d’un indicador, per sobre de l’IPREM estatal, per fixar l’accés a serveis i ajuts.

- En l’àmbit de les polítiques de suport a les famílies, cal fer esment de l’extensió a

les famílies monoparentals de l’ajuda especial a les famílies nombroses, l’increment de les prestacions per a infants menors de tres anys a càrrec i la concessió de nous ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat.

- En l’àmbit de les polítiques de gènere, cal remarcar l’elaboració del V Pla

d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya.

- En el terreny de les polítiques de protecció de la infància i l’adolescència, s’ha impulsat el Pla de xoc 2004-2007 per a la protecció de l’infància i

l’adolescència, tot incrementant notablement els recursos destinats a aquesta matèria.

- En el camp de l’atenció a les persones en situació de reclusió penitenciària,

24

s’ha col�laborat en l’impuls de la Taula Cívica del Sistema Penitenciari Català, en el Programa de formació permanent del personal penitenciari i en l’elaboració del Pla director d’equipaments penitenciaris.

- En el camp del desenvolupament educatiu i comunitari, cal destacar el Pla per a la llengua i la cohesió social, el qual planteja el desenvolupament dels plans educatius d’entorn com un instrument per donar una resposta integrada a les necessitats educatives de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves a partir de diverses iniciatives locals.

- Així mateix, s’han revisat i millorat els punts Òmnia implantats en barris i

poblacions amb plans de desenvolupament comunitari. - Finalment, cal destacar l’obertura d’una nova convocatòria d’ajust a persones

amb dependències que beneficia, fonamentalment, a la gent gran en situació de vulnerabilitat.

Plans territorials del Pla de ciutadania i immigració 2005_08 Secretaria de la Presidencia Plans territorials La Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya impulsa plans territorials d'integració de les persones immigrants, amb l'objectiu de contribuir a la plena integració dels col·lectius d'immigrants a la vida social de Catalunya, potenciant la convivència, la cohesió comunitària, la lluita contra l'exclusió social i la igualtat d'oportunitats i d'accés als recursos col·lectius. En els plans hi intervenen totes les institucions (autonòmica i local) presents en el territori i les entitats o agents que també desenvolupen la seva tasca en l’àmbit de la immigració.

Pla del Departament d'Educació

El Departament d’Educació ha anunciat un conjunt d'actuacions i de mesures organitzatives per impulsar la formació permanent. El Pla pretén donar resposta a les noves necessitats d'educació permanent que té la societat catalana amb relació a la cohesió social, les oportunitats de les persones i la competitivitat de l’economia catalana. L'oferta d’educació permanent s'adreça tant a persones adultes que no han adquirit les competències mínimes dels ensenyaments obligatoris, com a les persones que volen formar-se per assolir el nivell d’ensenyament secundari, preparar-se per accedir a la formació professional o continuar formant-se. Aquest curs hi ha 166 centres de formació i 1.152 docents que acullen un total de 35.350 alumnes, 22.129 dels quals cursen ensenyaments d'educació bàsica inicial (català d’acollida, castellà inicial, alfabetització digital i formació primària), 4.097 es formen per l'obtenció del títol de graduat d’educació secundaria, 6.647 es preparen per a les proves d’accés a la formació professional de grau mitjà o superior o per a les proves d'accés a la universitat (majors de 25 anys) i 2.477 fan activitats d’educació permanent, és adir: idiomes i tecnologies de la informació i la comunicació. Vegeu, al final de l'article, la distribució de l'alumnat segons els ensenyaments específics que cursen.

25

Com es pot veure a continuació, aquest tipus de formació també acull persones de diversos orígens:

Actuacions del Pla d’Educació Pla d’inversions de 14 milions d'euros per a la millora de les instal�lacions i els equipaments dels centres i les aules de formació de persones adultes; d'aquests, 2 milions corresponen al pressupost 2007 i 4 milions a cada un dels pressupostos de 2008, 2009 i 2010. Desplegament de l’acord marc de 29 de maig de 2006 amb les entitats municipalistes i encaminament cap a la definició i la concreció de la cogestió de l’educació de les persones adultes. També està previst l'establiment del sistema de finançament dels centres municipals d’educació permanent de persones adultes.

26

Campanyes de sensibilització sobre l’educació permanent perquè l'oferta educativa sigui més atractiva per a la població amb carències de formació. Modificacions en l'organigrama funcional del Departament d’Educació. S’han incorporant les funcions de la Subdirecció General de Formació de Persones Adultes a les unitats naturals de gestió. Se separa la gestió del sistema de les funcions de planificació i organització i aquestes es desglossen en funcions ordinàries vinculades a les escoles actuals i funcions de disseny i projecció d’un nou sistema d’educació de persones adultes. Creació del Programa d’Educació Permanent per garantir que l’educació de persones adultes tingui la presència necessària en la Llei catalana d’educació i dirigeixi el procés d’expansió de l’educació de persones adultes d’acord amb les administracions locals. Els objectius del programa són: - Donar suport a la comissió mixta per definir i acordar un sistema de cogestió de l’educació de persones adultes amb les administracions locals. - Elaborar propostes tècniques per incloure l’educació de persones adultes en la Llei catalana educació, tenint en compte les conclusions del debat previ de la desestimada Llei d’educació permanent i de l’informe d’avaluació del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. - Dissenyar una articulació dels centres d’educació permanent amb els programes de qualificació professional inicial, especialment pel que fa al mòdul optatiu de preparació per a l’obtenció del graduat d’educació secundària i a la preparació específica per a la prova d’accés al grau mitjà de formació professional. - Donar suport a la participació de les escoles d’educació de persones adultes en plans experimentals: acreditació de competències professionals, incorporació d'adults nouvinguts al sistema educatiu. - Donar suport a la junta permanent de directors de centres i coordinadors d’aules. - Executar el pla de transformació de les aules de formació de persones adultes en centres de formació de persones adultes. - Elaboració, entre març de 2007 i setembre de 2008, del pla general d’educació permanent de Catalunya per assolir fites significatives en els nivells d’adquisició de les competències bàsiques necessàries per a la societat del coneixement. El pla general serà un model de concertació d’actuacions pertinents entre les diverses administracions públiques i agents que actuen en determinats territoris i col�lectius. Impuls de la innovació i la recerca en l’educació permanent. Incorporació del centre de recursos específic a la xarxa de serveis educatius i plena incorporació de la formació de persones adultes en la iniciativa europea Programa d’Aprenentatge Permanent (2007-2013) especialment en les línies i accions d’innovació i recerca que permetin la major participació possible dels centres i les aules de formació de persones adultes d’arreu de Catalunya.

Educació, formació i aprenentatge permanents

27

¿Quin paper té l’entorn en tot aquest escenari i fins a on és important de tenir-lo en compte a l’hora de promoure un millor sistema d’igualtat d’oportunitats en la política educativa catalana? ¿Com millorem la qualitat del sistema educatiu a Catalunya, com preparem millor les futures i les actuals generacions per sortir-se'n dels grans reptes plantejats, i des d’una perspectiva progressista? I com ho fem mantenint, a més, els lligams i la cohesió social i comunitària? D’entrada, cal donar una importància cabdal al factor de la proximitat en la millora de la qualitat de les polítiques de serveis personals, en general, i en la política educativa, en concret. En els darrers anys hem anat passant d’una concepció de les polítiques de benestar que posaven l’accent bàsicament en l’accés universal als serveis, a concepcions que, partint d’aquest accés, es preocupen de la qualitat de les respostes i les centren en la capacitat d’atendre de manera no rígida demandes heterogènies i específiques. Per altra banda, cada vegada es fa més evident que la realitat social presenta fenòmens i riscos d’exclusió que requereixen perspectives de resposta transversal i integral. Tot plegat exigeix reforçar els aspectes de disseny de les polítiques i de capacitat de formular projectes concrets, específics i amb atribució clara de responsabilitats. I en aquesta tasca el fer-ho des de l’entorn i amb l’entorn és un factor essencial. Els grups primaris, com la família, però també d’alguna manera altres àmbits tradicionals de socialització com l’escola i la feina, continuen sent les realitats vertebradores de l’experiència diària de la gent; i són, per tant, els seus àmbits de quotidianitat els àmbits en què s’acaben definint les necessitats i respostes considerades satisfactòries per a cadascú.

Ensenyament Obligatori

Batxillerat

Universitat 1r Cicle (3a)

Universitat 2n Cicle (2a)

Universitat3r Cicle

GESO GES

O GESO No

G

ExclusióMarginació

CFGM

CFGS

Formació Continua Treball Formació

per a la Ocupació

Formació Bàsica de Persones Adultes

No G

No G

PGS

EOI

No G

28

Contra l’atomització i la compartició que caracteritza les ciutats o altres grans agregats socials, podem tractar de facilitar l’aparició de vells i nous esquemes de solidaritat. Contra la degradació de la qualitat de vida necessitem generar convivència. Davant de la irresponsabilitat i l’egocentrisme que pot anar generant una societat que només privilegia la llibertat i la diferència, caldria buscar nous referents morals, nous valors cívics. Allò que s’anomena identitat comunitària tindria aquest sentit; una forma d’anomenar aquesta identificació, aquesta implicació responsable amb una realitat entesa com a natural i pròpia. Les relacions que es van generant en aquells nivells, les xarxes que es creen, generen solidesa, generen regles de confiança i vincles basats en reciprocitats que acaben construint sentiments de pertinença i voluntat de participació en la cerca de solucions als problemes propis i col�lectius. Qualsevol institució educativa té límits en la configuració (fronteres d’edat, plans d’estudi...), tradicions i valors específics. Al seu interior trobem grups i xarxes de grups que connecten amb altres grups i xarxes d’altres escoles (i que així mateix tenen punts d’encreuament amb altres xarxes comunitàries presents en la societat). Hi ha, doncs, tots els ingredients del que s’ha anomenat comunitat. I a partir d’aquesta concepció podem configurar de manera diferent les tasques i maneres d’entendre l’àmbit educatiu i la seva relació amb l’entorn. La comunitat educativa no pot quedar reduïda a una institució reproductora de coneixements i capacitats. Ha de ser entesa com un lloc en què es treballen models culturals, valors, normes i formes de conviure i relacionar-se. És un lloc en què conviuen generacions diverses, en què trobem continuïtat de tradicions i cultures, i és, així mateix, un espai per al canvi. La comunitat educativa i la comunitat local han d’entendre’s, creiem, com a àmbits d’interdependència i d’influència recíproca, ja que, com hem dit, individus, grups i xarxes que són presents en l’entitat educativa hi són també en la comunitat local, i no s’entén una cosa sense l’altra. El futur de les ciutats depèn cada vegada més del futur de la seva gent, dels seus ciutadans, i aquest futur està cada vegada més marcat per l’esforç i la qualitat formativa de les diverses comunitats urbanes. En alguns municipis s’han començat a prendre iniciatives en aquest sentit, potenciant reflexions socials tan àmplies com és possible sobre el binomi ciutat-educació. Palafrugell ciutat educadora En aquest context, la Generalitat de Catalunya, amb l’acord dels municipis, ha plantejat propostes per establir o traçar plans d’entorn. Aquests plans s’entendrien com un compromís per potenciar, impulsar i fer créixer les iniciatives que trenquin les fronteres entre educació i escola, entre educació i ciutat, entre la comunitat educativa i les comunitats ciutadanes. No pot ser entès, doncs, com un assumpte dirigit des de les institucions públiques, sinó com l’enfilada d’una pluralitat d’actors implicats en el futur de l’entorn educatiu de referència. En aquest entorn trobarem les institucions educatives, per tal d’establir formes de col�laboració per preparar i educar els conciutadans en els valors

29

cívics i en les capacitats intel�lectuals necessàries per afrontar les noves exigències productives i culturals. I el conjunt d’agents formatius ha de poder trobar en la comunitat local, en la ciutat, el marc essencial per integrar-hi el seu treball i projectar-hi tota la potència formativa, aprofitant les grans potencialitats educadores de l’entorn local i comunitari, i coresponsabilitzant-se els uns i els altres dels problemes comuns i de les possibles solucions. Creiem que ja no es pot entendre el futur de cap ciutat sense tenir en compte l’educació, sense tenir en compte els centres educatius; ni es podrà treballar en el futur de les institucions educatives separant-lo del futur de les comunitats locals en què s’insereix. En la mesura que l’educació permanent emmarca les diferents etapes i moments educatius, que va més enllà de l’educació a les institucions escolars i en els centres de treball, es planteja la necessitat de recollir i donar coherència a totes les possibilitats i la diversitat educativa que les societats desenvolupades, plurals i tecnològicament complexes ofereixen. Els entorns educatius han de donar coherència a les múltiples ofertes i possibilitats construint ciutats i entorns educadors. El concepte d’entorn educatiu, de societat educadora, no només recull les diferents experiències de les ciutats, dels barris, de l’entorn, etc., dels entorns educatius i de treball, sinó que complementa i recull la possibilitat que qualsevol societat com a conjunt pot esdevenir una ocasió educativa i un moment de desenvolupament personal. A més, el desenvolupament de la societat del coneixement basada en un desenvolupament sostenible no només incrementa les oportunitats d’accedir a les dades i als fets, sinó que demana canvis d’actituds i de competències. Les ciutats i els entorns educadors haurien de permetre que cadascú se servís de les informacions, d’exemples i innovacions i de pautes de comportament, i que pogués recollir-les, seleccionar-les, ordenar-les, gestionar-les i utilitzar-les. El desenvolupament social en l’estat del benestar possibilita també -per la reducció de les jornades laborals i l’allargament de l’esperança de vida, més disponibilitat de temps per participar activament en la societat. El dret a educar-se al llarg de tota la vida i el principi d’igualtat d’oportunitats haurien de vertebrar les concrecions de les diferents etapes i àmbits educatius, de manera que la societat educadora garantís des de la formació bàsica l’accés a les altres etapes i modalitats educatives, així com la inserció al món laboral i a la societat de la informació i multicultural.

6.- TREBALL REALITZAT CAPITOL 3.- 1ERA Fase.- L’ACOLLIDA DE PERSONES ADULTES NOUVINGUDES Un poble per a tothom Un model de ciutadania inclusiva ACCIONS REALITZADES

30

• Anàlisi de les estratègies, instruments i actuacions d’àmbit local per al coneixament de la llengua i de la cultura catalanes.

• Anàlisi dels factors que dificulten i dels que faciliten la inserció social i laboral .

• Recerca d’estratègies i instruments que propicïin la implicació de la comunitat en

el pla d’acollida de la població nouvinguda.

• Anàlisi de les posibles accions d’informació, orientació i acompanyament en el procés formatiu per a l’acreditació de competències.

El projecte preten donar a conèxier als ciutadans immigrants, però també als que no ho són, a les entitats que treballen per a la inserció laboral , als tècnics insertors, i a les empreses del sector l’existència d’unes proves, les proves d’acreditació de competències, que es realitzen al seu propi municipi, i que permetran als treballadors anar acreditant competències professionals ja sigui a partir de la formació, ja sigui perquè han estat adquirides al llarg de la vida laboral.

HI HAN COL.LABORAT : Regidoria de Serveis socials de l’ajuntament de Palafrugell : Escola d’adults Regidoria d’Educació de l’ajuntament de Palafrugell : Escola d’adults Àrea de Mediació cultural de l’ajuntament de Palafrugell Consell comarcal del Baix Empordà GRAMC Càritas Creu Roja A qui volem acollir? Qui són els nouvinguts actuals? Els actuals fluxos migratoris s’han diversificat i han esdevingut més complexos que en el passat. Els països d’acollida han d’afrontar moviments de població extremament dispars: persones soles, persones que emigren per a reagrupament familiar, migrants retornats, treballadors temporals, treballadors fronterers, demandants d’asil, refugiats o “sense papers”. Les diverses formes d’instal�lació en el país d’acollida, ja siguin temporals o definitives, estacionals o periòdiques, legals o clandestines, amplien encara més la complexitat del fenomen. A Palafrugell existeix un tipus d’Immigració anomenada econòmica. Correspon a les persones que han vingut aquí per treballar i tenir més espectatives de futur, sense conèixer ni la llengua, ni l’entorn, ni cap activitat laboral reconeguda. Els problemes amb què es troba aquesta immigració laboral no especialitzada són la precarietat laboral i les oportunitats de treball focalitzades cap a sectors d’activitat poc valorats i amb major incidència de sinistralitat i temporalitat.

31

Respecte les dones marroquines, la perpetuació d’estereotips quant al seu perfil i la perduració d’una imatge immigratòria centrada en un model masculí comporten una visió esbiaixada que nega la diversitat de sexe i que minimitza la presència de les dones. Com hem vist EN EL CAPITOL 1, segons les dades oficials disponibles el recent fenomen migratori s’ha anat consolidant a la comarca durant els darrers 15 anys. Si en un primer moment els vincles entre els nouvinguts i la societat d’acollida es limitaven a uns pocs àmbits de la vida social (fonamentalment el mercat laboral), en aquests moments s’ha entrat ja en una segona fase de reagrupament familiar, d’estabilització i d’assentament que amplia progressivament els espais d’encontre, d’intercanvi, de relació. Però si el fenomen immigratori no és nou, sí que ho és la seva composició actual, tant la de la societat d’acollida com la dels col�lectius que arriben a les nostres terres. Per altra banda, la immigració s’internacionalitza acceleradament. Els nouvinguts aporten nous referents culturals, noves formes de socialització, de relació, que enriqueixen però també contradiuen, i de vegades hi entren en conflicte, els valors i pautes establertes i compartides per la societat d’acollida. La distància espacial, econòmica, social i cultural propicia el desconeixement mutu, i aquest pot provocar por a allò desconegut, al diferent, generant aïllament i desconfiança, que fàcilment desemboquen en actituds xenòfobes, de rebuig, de conflicte obert, com han posat en evidència recents esdeveniments al llarg de la geografia espanyola i catalana. Cal, doncs, establir xarxes, punts de trobada, crear espais de relació que permetin el coneixement mutu i vagin obrint el camí a una societat en la que puguin conviure pacíficament les diferents cultures. Tot indica que avancem cap a una societat pluricultural i no ens podem enganyar sobre les dificultats i els reptes d’adaptació que comporta. Afebliment i confusió de valors, exclusió social, xenofòbia, racisme, són les noves amenaces a les quals s’haurà de fer front. Molt probablement, aquest procés d’assentament es desenvoluparà en paral�lel amb l’arribada de nous contingents, que van conformant una societat cada vegada més pluricultural. És necessari, per tant, que la societat d’acollida, començant pels seus representants polítics i institucionals, prengui consciència de la realitat d’aquest fenomen i dels reptes que implica. Com ja hem vist en el primer capítol, no és pas un fenomen nou. Catalunya i el Baix Empordà han rebut altres onades migratòries que han dibuixat una societat més oberta i plural, no exempta de conflictes i tensions. El treball de camp realitzat en aquesta 1era fase , l’acollida, es fonamenta en la revisió dels diferents Plans d’acollida que existiesen impulsats des de diverses institucions i associacions, i en un conjunt d’entrevistes realitzades a informadors clau dels diferents serveis locals ( serveis socials i educació del Departament d’Educació, i entitats, que per la seva funció o intenció mantenen una estreta relació amb el món de la immigració ( Creu Roja i Càritas ) , així com també a un representant del col.lectiu GRAMC. Cal dir que durant el trimestre que he dedicat al treball de camp d’aquesta primera fase, no ha estat posible entrevistar tot el conjunt d’informadors o serveis relacionats, directament o indirectament, amb la immigració.

32

És per això que s’ha de considerar aquest document com una aproximació, útil si més no per identificar algunes propostes de millora i nous fils d’investigació. Respecte els diversos models d’acollida promoguts per les administracions locals, comarcals o institucions socials seguéixen un Model similar amb els objectius següents: - Promoure l’accés normalitzat als drets i recursos socials existents. - Facilitar informació als immigrants sobre aquests drets i recursos socials. - Promoure la participació dels mateixos immigrants i de la societat en general en els processos d’acollida. - Promoure la coordinació entre els diferents agents socials i institucionals. Malahuradament, en el moment concret en que estic realitzant aquest projecte, les esoles d’adults estan realitzant el seu trasllat des del Departament de Benestar i Familia al Departament d’Educació, i l’incertesa d’aquesta situació ha fet que en la seva programació d’activitats adreçades al col.lectiu nouvingut es restringis enguany a les purament curriculars : graduat en ESO, preparació de proves d’accés, aprenentatge de la llengua. Palafrugell respecte al respecte el moviment associatiu, és un municipi amb bona salud. Es actiu i diversificat, si be no massa nombrós. Trobem organitzacions mixtes on conviuen marroquins i població autòctona (GRAMC ), grans organitzacions (Càritas i Creu Roja) i d’altres agrupacions d’immigrants que normalment no estan constituïdes legalment com a associacions, però que es coordinen per accions concretes. Cal remarcar que, malgrat que es troben limitades de recursos i necesitades de suport, són aquestes entitats les que han portat molt soviet la iniciativa, tant a l’hora de proposar, crear i oferir serveis per als immigrants, com en l’organització d’activitats de sensibilització i visibilitat que apropin les diferents comunitats. GRAMC Palafrugell neix també el 1992 a partir de GRAMC Girona. Es defineix com una organització dedicada a la recerca, la sensibilització de la població i l’educació. Un dels seus objectius és assolir una societat més justa tot lluitant juntament amb els immigrants per superar possibles sentiments de racisme i etnocentrisme en la població d’acollida. L’entitat la componen bàsicament marroquins amazigh i catalans. Tot i que te un escàs nombre de membres actius, és l'entitat més activa de la comarca en temes d’immigració. Entre GRAMC i l’administració local hi ha una bona que en alguns casos ha produït convenis de col�laboració per a la prestació de serveis o desenvolupament de projectes. El cas més clar el trobem en la contractació, per part de l’ajuntament, d’un membre de GRAMC amb el perfil de mediador cultural. Creu Roja i Càritas són institucions que per tot Catalunya desenvolupen actuacions de caire social i intervenen en l’àmbit de la immigració, encara que no específicament (excepte Càritas Immigració, d’àmbit supracomarcal). Són prou intenses les relacions entre elles i les administracions, com palesa per exemple la creació del Servei d’Orientació Laboral, amb participació de Creu Roja i Caritas i amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell. EN SÍNTESI

33

A Palafrugell ja ha quedat enrera una primera fase del procés migratori, consistent en l’arribada de homes i/o dones sols que temptegen el terreny, busquen feina, aprofitant qualsevol nínxol laboral, i canvien de feina i territori fins que, per un motiu o d’altre, decideixen establir-se en un lloc determinat. Per contra, la segona etapa podria catalogar-se com d’assentament, i comença quan l’immigrant pot i decideix portar la seva família, o bé la constitueix de nou al lloc d’acollida. Generalment, és en aquesta segona etapa quan s’intensifiquen els contactes amb la societat d’acollida i a partir de la qual s’inicia el veritable procés d’inserció i integració social, però també de diferenciació i de manteniment dels propis signes d’identitat cultural. Del conjunt de les entrevistes mantingudes amb polítics, tècnics i el representant de GRAMC de Palafrugell s’obtenen unes conclusions de les quals es poden ressaltar els aspectes següents. En primer lloc, i per a tots els apartats, destaquen la necessitat de directrius clares, coordinades i corresponsables des de les diferents institucions per abordar la nova situació creada per l’arribada i el progressiu assentament de nouvinguts.

. “… hi ha massa actuacions en paral.lel i es desaprofiten sinèrgies. No podem fer-ne el seguiment fins al final de cap “.

Respecte les estratègies, instruments i actuacions d’àmbit local per al coneixament de la llengua i de la cultura catalanes

Coincidiexen en la necessitat de trencar al més ràpidament possible les barreres lingüístiques. La formació en llengua catalana és dels proyectes que tenen més consolidats. Apunten la possibilitat d’elaborar programes de llengua catalana amb finalitat professionalitzadora..

Respecte els factors que dificulten i dels que faciliten la inserció social i laboral de la població nouvinguda

De les respostes obtingudes, hi ha unes quantes línies d’actuació que són comunes: • Garantir l'accés a la xarxa de serveis amb accions d'acompanyament. • Adequar els serveis d'inserció a les necessitats i expectatives de les persones

immigrades en procés d'assentament. • Garantir un major suport als itineraris de manteniment i promoció laboral. • Oferir plans d'inserció que vinculin altres aspectes de la integració. • Disposar de recursos de mediació i vincular a la família o agents actius de la

comunitat quan és necessari. • Disposar de mòduls intensius d'aprenentatge de competències professionals de

base. “ … oferim massa sovint projectes d'inserció basats en l'orientació o la qualificació tècnica i establim només coordinacions puntuals amb altres serveis no laborals de suport a la integració “

34

“... la inserció social i laboral és molt difícil perquè es dóna en condicions d'excessiva fragilitat. “... l'existència de plans de treball en xarxa, de dispositius d'inserció integrals ens permetrien garantir un millor suport en les accions d’inserció social i laboral “. Malgrat tot, ja hi ha una extensa experiència acumulada i són moltes les iniciatives que es dirigeixen cap a la població immigrada, però amb una gran variabilitat i inestabilitat, depenent moltes vegades de la voluntarietat de les persones més conscienciades dels reptes de la nova situació i implicades a donar respostes. Es valora molt positivament la figura del mediador intercultural que actua com com a pont, com a element de contacte entre les diferents cultures. Recentment hi ha hagut diverses iniciatives des de l’ajuntament en el sentit de crear una xarxa de mediadors culturals de nacionalitats diverses, però no ha pogut dur-se a terme perquè cap dels immigrants que va optar a aquests llocs de treball disposava dels requisitis formatius que se’ls demana. Ens expliquen que els adolescents fora de l’escola, acostumen a fer pinyes diferenciades, els catalans per un costat i els magribins per l’altre, i que la relació entre ells a vegades és espinosa. Aquesta relació s’estén també al carrer. Per altra banda, als espais més lúdics i de contacte informal, com les sortides, les excursions, les activitats extraescolars, els nens i joves magribins no acostumen a anar-hi. També ens diuen que les relacions entre els pares i mares dels infants nouvinguts i els pares i mares de Palafrugell, són pràcticament inexistents.

Respecte la recerca d’estratègies i instruments que propicïin la implicació de la comunitat en el pla d’acollida de la població nouvinguda

Constaten que en el municipi hi ha una sensació generalitzada de desconeixement quant al fet migratori en si mateix (se sap que hi ha molts immigrants, que procedeixen fonamentalment del Marroc, de la província de Nador, però poca cosa més), dels valors i codis culturals, de la llengua, dels costums. Aquest desconeixement també és real entre els immigrants pel que fa a la societat d’acollida. Manifesten que els programes d’acollida han d’anar també destinats al conjunt de la comunitat, amb la finalitat de crear un model de ciutadania inclusiva.

Respecte l’anàlisi de les posibles accions d’informació, orientació i acompanyament en el procés formatiu per a l’acreditació de competències des de la perspectiva de valorar el treball com un recurs per la integració

La regidora de educació ens comenta la imminent inauguració d’un centre en el cor del poble, que reunirà tota la oferta formativa no reglada : formació contínua, ocupacional, PGS i és on s’ubicarà l’escola d’adults . Ens trobem davant d’una altra situació de transició i valorem que el millor lloc per fer accions d’informació, orientació i acompanyament en el procés formatiu per a l’acreditació de competències serà, en un futur molt proper, el nou centre de formació del que disposarà el municipi.

“ … Hi ha mancança de professionals especialitzats en hostaleria i construcció. Caldria promoure diferents tipus de formació en aquests sectors d’activitat i l’accés dels immigrants a treballs qualificats..

35

El treball és una eina de cohesió social bàsica. A Palafrugell no hi ha problema d’atur, el problema està en el tipus de treball que hi en les condicions tant laborals com salarials d’aquest . “… és el treball que no volen fer els d’aquí “.

LINIES DE FUTUR Pla per la ciutadania i la immigració 2005_08 Pla de la Secretaria per a la Immigració De la totalitat del fons rebut (1.610.307,4 €), un 77,9% ha estat destinat als ajuntaments, entre ells el de Palafrugell i un 22,1% als consells comarcals, entre ells el Consell comarcal del Baix Empordà. Aquests diners han fet possible dur a terme un total de 171 projectes (122 subvencionats als ajuntaments i 49 als consells comarcals). Distribució del fons

La major part del finançament s’ha destinat a la contractació de professionals per a la gestió de la diversitat. La segona gran partida de finançament s’ha dedicat a programes que desenvolupen la igualtat d’oportunitats i l’acomodació. La tercera partida s’ha dedicat a les accions d’acollida. I una darrera part a d’altres.

36

Del programa de contractació de professionals destaquen els fons destinats a la contractació de tècnics en polítiques migratòries, que ha suposat un finançament de 292.135,62, és a dir el 58,9% de la partida destinada a aquest bloc. En aquest sentit cal destacar la importància que s’ha donat als tècnics del Pla de Ciutadania, bàsics en la implantació territorial del Pla de Ciutadania i Immigració. De les accions d’acollida destaca l’assessorament jurídic i laboral, les sessions de benvinguda i els cursos extraordinaris d’iniciació al català. Quant al programa de promoció de la igualtat i de l’acomodació, destaquen els projectes que promouen l’accés a les activitats culturals i lúdiques (160.384,8 €). També cal fer esment, per al seva importància, als programes de reforç a les àrees amb especial incidència d’atenció a les persones immigrades, amb una dotació de 105.059,67€, i les despeses extraordinàries produïdes pel procés de normalització del 2005, amb una dotació de 99.180,88€. Contractació de personal Tècnic de polítiques migratòries Mediadors Traductor / Intèrpret Altres professionals de la div ersitat Accions d’acollida Oficina d'Acollida / Oficina d'Atenció Ciutadana Elaboració de materials informatius Cursos extraordinaris d'iniciació al català Sessions de benvinguda, xerrades de formació sociocultural, visites… Assessorament laboral i jurídic en matèria d'estrangeria Altres projectes d'acollida Promoció de la igualtat i de l’acomodació Millorar la capacitació intercultural dels professionals de l'administració Millorar la capacitació individual (laboral, acadèmica o lingüística) dels immigrants Formació professional per a joves immigrants de 16 a 25 any s Millorar la capacitació individual de dones d'origen immigrant Facilitar l'accés a l'habitatge Facilitar l'accés als serveis i recursos (salut, treball…) en igualtat de condicions Accions per promoure l'accés a les activitats culturals i lúdiques Accions per promoure l'accés a les activ itats esportiv es Accions per promoure l'accés a les activ itats associativ es Fomentar la convivència als espais i equipaments públics Accions per promoure la interrelació entre pares i mares d'alumnes Accions per promoure la interrelació entre joves Sensibilització del conjunt de la població Altres Altres projectes d'acomodació Situacions ex cepcionals o d'urgència Reforç d'àrees amb especial incidència d'atenció a persones immigrades Promoció del codesenv olupament dels països d'origen Despeses extraordinàries produïdes pel procés de normalització de 2005 pressupost destinat a les accions d’acollida duplica al dels projectes d’igualtat d’oportunitats i acomodació. Pel que fa a la contractació de personal, bàsicament els programes finançats són per a tècnics de polítiques migratòries que gestionen plans locals i comarcals. En referència a la figura de traductor i intèrpret es destina a les borses de traductors que es gestionen a través dels Plans Territorials de Ciutadania i Immigració dels Consells Comarcals.

37

En referència a les accions d’acollida destaquen les oficines d’acollida i d’atenció al ciutadà, seguides dels cursos extraordinaris d’iniciació al català, però en general hi ha pocs proyectes destinats directament a les persones nouvingudes. La convocatòria motiva l’execució de sessions d’acollida i coneixement de l’entorn que en aquest territori no s’estaven fent. Quant als programes d’igualtat d’oportunitats i acomodació destaca les que promouen l’accés a les activitats esportives, però cal dir que és un sol programa que executa un ajuntament, passa exactament el mateix amb les accions que faciliten l’accés als serveis i recursos en igualtat de condicions. A continuació trobem les accions de sensibilització al conjunt de la població que es concreten en 11 programes diferents i bastant repartits per tot el territori. Hi ha, però, molt pocs projectes de millora de la capacitació individual dels immigrants.

38

6.- TREBALL DUT A TERME CAPITOL 3.- 2ONA FASE.- SENSIBILITZACIÓ DEL SECTOR . ACCIONS FORMATIVES “Cap el desenvolupament d’una cultura d’empresa inclusiva “ ACCIONS REALITZADES

• 3.2.1 Detecció dels factors que dificulten i els que faciliten la inserció laboral en el sector de l’hostaleria, pel col�lectiu nouvingut.

• 3.2.2 Planificació de les accions que propiciïn una cultura empresarial inclusiva. • 3.2.3 Planificació de les actuacions formatives i d’acreditació professional • 3.2.4 Difusió de la convocatòria de proves d’acreditació de competències • 3.2.5 Procediment integrat de l’acreditació de competències . Orientació pels aspirants.

HI HAN COL.LABORAT : Regidoria de Turisme. Ajuntament Palafrugell Institut de promoció econòmica de Palafrugell Consell comarcal Baix Empordà Unió d’Empresaris Costa Brava Centre IES Baix Empordà GRAMC

39

3.2.1 Respecte la detecció dels factors que dificulten i els que faciliten la inserció laboral en el sector de l’hostaleria, pel col�lectiu nouvingut. El sector de la hostaleria al Baix Empordà necessitarà contractar aproximadament uns 1.500 treballadors per fer front a la temporada turística. Segurament, com ha passat els darrers anys, aquesta demanda no s’assolirà al 100%. L’auge del sector de la construcció , sumats als durs horaris que han de fer els treballadors, fan que cada cop sigui més difícil trobar personal que es vulgui dedicar a l´hostaleria. Com cada any, els empresaris d´aquest sector veuen amb preocupació com cada cop costa més trobar personal per treballar als seus hotels, bars i restaurants. Les llargues jornades de treball, sumat al fet que els treballadors no poden fer festa els caps de setmana, fan que cada cop més gent prefereixi dedicar-se a la construcció o a la indústria, sectors actualment en auge, ja que estan ben pagats i alliberen el personal durant el cap de setmana. I per això, moltes empreses de la Costa Brava recorren a personal estranger per cobrir aquesta demanda de treballadors. Principalment, aquests darrers provenen del Marroc. Tot i que és difícil aproximar-se a les xifres exactes pel que fa al nombre de treballadors, el que està clar, és que per afrontar amb qualitat la temporada turística, els empresaris només tenen dues sortides: potenciar la formació d´hostaleria entre la gent del territori o oferir feina estable i per tot l´any als treballadors interessats a treballar en el sector. Es valora molt positivament la “formació a mida “ que s’ha ofertat des de l’Associació Costa Brava centre d’acord amb els requeriments del sector, i que ha format a un total de 535 treballadors i treballadores del sector de l'hostaleria , amb una mitjana de 13 alumnes per curs. Cursos de cuina, d'idiomes, de qualitat o de gestió de recursos humans, entre altres, que s'han escollit en funció de les necessitats de formació detectades en el sector o pel fet de ser innovadors en el seu camp. Cuiners, marmitons, caps de sala, cambrers, personal de neteja, recepcionistes, ... dels 44 cursos impartits n'hi ha haguts de concebuts per tots els tipus de treballadors de l'hostaleria. Però també n'hi ha hagut de fets a mida per hotels o restaurants que s'han impartit a la mateixa empresa. Destaquen que la única manera d'aconseguir un sector hostaler professional i ben preparat és, precisament, a través de la formació continuada, motiu pel qual ha instat al sector a participar encara més en els cursos per tal de millorar les seves habilitats professionals. En aquest sentit, s’ha animat els empresaris del sector a informar i facilitar als seus treballadors la participació en els cursos de formació. Fer arribar la informació dels cursos a tots els treballadors i fer possible, quan ha calgut, conciliar l'horari laboral i el dels cursos ha estat una peça clau d’aquest procés. Els cursos de cuina i els de formació obligada, com el de manipulador d'aliments, són els que han obtingut més participació.

40

3.2.2 Respecte la planificació de les accions que propiciïn una cultura empresarial inclusiva. En aquesta part del projecte en la que es pretenia evidenciar quines eines calia que el sector posés en joc per tal que assumís el seu compromís davant la inserció laboral i social dels treballadors nouvinguts, s’han utilitzat tècniques de tipus qualitatiu, com les entrevistes, i també s’ha utilitzat una metodologia més quantitativa, l’elaboració d’un qüestionari que es va repartir entre 48 associats assistents a una Jornada convocada per la Unió d’empresaris Costa Brava centre, i que es va emplenar i recollir al llarg de la mateixa Jornada. L’objectiu del qüestionari era identificar quines competències professionals del perfil professional del cuiner eren les més valorades. En base a aquesta classificació i posteriorment, es van elaborar paquets formatius a mida del sector que fàcilment fossin bescanviables per competències professionals en les proves d’acreditació. En resum, el missatge introductori a l’entrevista era : “ Buscant fórmules per respondre a les necessitats de qualificació dels professionals de l’hostaleria, aquest any convocarem a Palafrugell, a l’ixes Baix Empordà, proves per acreditar les competències professionals dels cuiners. Aquesta prova, en alguns casos, pot arribar a ser, senzillament, l’elaboració d’un dossier ( annex 1 ) on el treballador "detalli" tot allò que, per l’experiència laboral, ha après a fer. Tot el procés d’elaboració del dossier de competències està guiat per un tutor/a de l’ixes Baix Empordà. Posteriorment, i un cop el tribunal d’experts, en el qual desitjaríem que vostès hi tinguessin representació ha valorat el dossier de competències, es convoca l’aspirant a una entrevista on el tribunal realitza diverses preguntes sobre el dossier elaborat, i acaba resolent si cal que l’aspirant ha de passar a fer una prova pràctica o no, abans no se li acrediti la competència a la qual ha optat. Aquest procés permet que tots els treballadors de temporada i sense formació, majoritàriament població immigrant, pugui acreditar competències que hagi adquirit a través de l’experiència laboral o per vies no formals de formació. En definitiva, és una via senzilla i àgil que ens permetrà disposar de professionals qualificats, exactament, en allò que cal que ho estiguin. Si volem que això tingui algun significat i es tradueix en una certa millora de la qualitat del servei, és imprescindible, primer que el sector ho conegui, i després que s'ho cregui. I creure-hi només pot voler dir començar a posar-ho en pràctica, encoratjant als propis treballadors que es presentin a la prova, facilitant-los-hi l’assistència dins la jornada laboral per tal que puguin fer formació, si aquest fos el seu punt de partida, o per tal d’anar seguint els processos de l’acreditació de competències. I per últim, exigint competències acreditades a l’hora de la contractació. Només així anirem millorant el perfil poc qualificat dels treballadors nouvinguts.

41

Entrevistes scadmano@xtec.net

La difusió de les proves d’acreditació de competències 2005-2006

Entrevista al Sr Martí Sabrià Gerent de la Unió d’Empresaris Costa Brava Centre Sr Sabrià, que opina de les reitarades demandes de treballadors qualificats per a l’hostaleria ? Sincerament, no em quadren les queixes del sector: ahir per la falta de personal, avui per la limitada qualificació professional, i potser demà per la necessitat d'ampliar les quotes d'immigrants que abarateixin els sous. Què vol dir ? Que disposar de bons professionals per contractar i acomiadar quan convingui no és possible, especialment perquè la qualificació no s'adquireix ni en l'atur ni en altres oficis. La queixa no serveix. Es necessiten polítiques de foment del turisme que reequilibrin l'oferta excessivament estacionalitzada, en què els treballadors del sector puguin tenir l'estabilitat necesaria, tant personal com laboral que els permeti arrelar al territori i ser bons professionals. Creu que el sector esta disposat a apostar per la formació i qualificació dels seus treballadors ? El gerent de Costa Brava Centre, Martí Sabrià, va explicar que el sector necessita «treballadors vocacionals, implicats, formats i que tinguin coneixement del país». Sabrià culpa el sector de la situació actual perquè no han sabut «prestigiar aquesta professió». S'ha de dignificar la professió i donar als treballadors condicions laborals òptimes.

Entr

evis

tes

sect

or

42

ENTREVISTES scadmano@xtec.net

La difusió de les proves d’acreditació de competències 2005-2006

Entrevista al Sr Josep Francí, Director general de Formació Professional i Educació Permanent EL “SABER FER” DELS TREBALLADORES I TREBALLADORS: UN RECONEIXEMENT OFICIAL Entrevista realitzada a Josep Francí, director general de Formació Professional i Educació Permanent En què consisteix “l’acreditació de competències professionals”? Els sectors del comerç i l’hoteleria comptem amb una bona part de treballadores i treballadors que han après l’ofici fent-lo, tenen una experiència laboral que han adquirit en el desenvolupament de la seva feina o per vies d’aprenentatge no formal. Són persones que tot i no tenir una formació professional reconeguda acadèmicament, tenen, en canvi, una molt vàlida experiència laboral, un “saber fer el seu ofici”. El procés d’acreditació de competències professionals els permetrà un reconeixement oficial d’aquestes habilitats. Al llarg del segon trimestre de l’any 2005 es farà aquest procés de validació per a les persones que treballen en el comerç, la cuina i els serveis de restaurant i bar. Qui avalua ? Les comissions avaluadores estan formades pel professorat dels cicles formatius, i per professionals del sector del comerç i del turisme en cada cas. Aquesta fórmula ens ha permès posar en pràctica iniciatives novadores que permeten la coordinació, col�laboració i compromís entre els sectors productius i l’administració educativa. Qui són els beneficiaris d’aquesta validació de l’experiència laboral? Ens trobem davant d’un repte cabdal. Reconèixer la qualificació i vàlua professional de treballadores i treballadors, en base a la seva experiència, ha de comportar un canvi significatiu en la professionalitat dels diferents sectors d’activitat econòmica. Òbviament els primers beneficiaris són els treballadors que tindran un reconeixement oficial de les seves competències professionals, que els permetrà circular en el mercat de treball, no solament en l’àmbit local sinó en un àmbit més ampli com és el mercat europeu. La mobilitat de les persones en el mercat laboral és ja un fet plenament incorporat a la nostra societat, i tenir aquest reconeixement oficial facilita a l’interessat aquesta possibilitat. Per descomptat els empresaris en són els principals beneficiaris. Tradicionalment els sectors del comerç i la restauració, i amb més èmfasi en els últims anys, han patit i pateixen una mancança de personal qualificat. Aquesta acreditació ha de permetre millorar el nivell de qualificació laboral i incentivar al personal a aprofundir en la seva formació. Cal que les diverses administracions vagin de la ma, promoguin actuacions per tal de pal�liar aquest dèficit de qualificació, però sobretot és imprescindible que tots els agents

Entr

evis

tes

Direc

tor

gen

eral

FP

43

sectorials (organitzacions empresarials, federacions, associacions, representants sindicals, centres de formació) implicats reconeguin la importància d’aquest reconeixement oficial que pot servir de revulsiu per a una millora contínua en els nivells de qualificació. La incidència d’aquestes proves són moltes i diverses, una d’elles i d’especial rellevància en el sector del turisme, és que la possibilitat que aquestes proves ofereixen d’acreditar-se com a professionals qualificats , és tant pels treballadors del país com pels de fora, i no hem d’oblidar que la població immigrant és la que acaba resolent el problema de manca de professionals . Per últim, i crec que no s’ha d’oblidar, els beneficiaris serem tota la ciutadania. La nostra societat ha canviat molt en els darrers anys, i actualment demanda, i fins i tot exigeix, uns serveis de qualitat i alt nivell sobretot en l’atenció al consumidor-client. Podria ser que el sector fes la lectura que contractar professionals qualificats pot comportar-li un cost que ara per ara, contractant persones sense qualificació, no te ? Incidir en la sensibilització del sector i en la reorientació de la cultura d’empresa no és exactament la tasca que s’espera del Departament d’Educació. Tot i això, opino que el sector del turisme i del comerç, potser més que cap altre, sap perfectament que la millora de la qualitat dels serveis rerquereix professionals qualificats, i que això no pot llegir-se com un cost sinó una necessària inversió a mig termini D’altra banda a Catalunya, tot i no ser la tendència general, hi ha bons exemples d’organitzacions i empreses que ja fa temps que treballen en aquest sentit. Qui es pot presentar a l’acreditació de competències? Qualsevol persona que pugui acreditar una experiència laboral mínima de dos anys en el sector, o que hagi finalitzat estudis professionals relacionats amb el comerç o amb l’hosteleria . Com es farà aquest procés i on? Durant els mesos de febrer i març els interessats podran inscriure’s en els Instituts d’Educació Secundària on es farà el procés. Per a: Cuina a l’IES Baix Empordà de Palafrugell Quines perspectives de futur s’obren en la formació professional? L’acreditació de competències obrirà, sens dubte, noves formes d’orientació professional als treballadores i treballadores. Assessors i orientadors informaran i aconsellaran als interessats sobre quins són els coneixements i la formació que pot complementar la seva experiència actual per tal de millorar la seva qualificació professional o la seva promoció acadèmica.

Entr

evis

tes

Dr

Gen

eral

FP

44

3.2.3 Respecte la difusió de la convocatòria de proves d’acreditació de competències

- Taules rodones Participació en La Jornada “Diversitat cultural i igualtat d’oportunitats en el món laboral “ organitzada pel consell comarcal del Baix Empordà, dins el pla Equal 2004_07

- Entrevista emesa per radio Palafrugell - Entrevista per Ona radio - Entrevista al director general de Formació Professional, Sr Josep Francí, publicada

en la revista Timó, de l’associació Costa Brava centre - Publicitat en els mitjants locals, de l’acreditació de competències sota el lema :

Atura’ t i pensa - Articles publicats en la premsa local palafrugenca : Entesa, Revista de Palafrugell.

UNA MOSTRA

La difusió de les proves d’acreditació de competències

Carta lliurada pel president de Unió Costa Brava als seus associats

Es per això que la Unió d’Empresaris Costa Brava centre vol recolzar la iniciativa de convocar proves per acreditar competències professionals Aquesta iniciativa haurà de permetre : 1.- Que tots els professionals del sector disposin d’un certificat oficial : l’acreditació de la competència, que reconeix el seu saber adquirit a partir de la seva pràctica diària. Aquest document té significat tant en el món laboral, ja que els permetrà acreditar la seva professionalitat en el moment de buscar una bona feina, com en l’acadèmic, en tant que es pot convalidar per les corresponents matèries del cicle formatiu de Cuina i Sala. 2.- Que tots els treballadors de temporada i sense formació, majoritàriament població immigrant, puguin adquirir per una via senzilla i àgil, la formació adequada i posterior acreditació professional. En definitiva, ens permetrà disposar de professionals qualificats, exactament, en allò que cal que ho estiguin. Des de l’Associació us encoratgem a que vosaltres com a empresaris sigueu els que animeu als vostres treballadors per tal que s’informin i es presentin a aquestes proves que, per una banda, validen la seva professionalitat i per l’altra, i donada la seva connexió amb els cicles formatius, són un molt bon element de promoció formativa.

Referència interna: Assumpte: Convocatòria d’acreditació de competències professionals

Entr

evis

tes

sect

or

45

La difusió de les proves d’acreditació de competències

Falca editada al diari Proa i a les revistes d’àmbit local : Entesa, RdPalafrugell, Entesa,

CUINERS SENSE TITULACIÓ PODRAN ACREDITAR-SE PROFESSIONALMENT AL BAIX EMPORDÀ. En els propers dies es convocaran les proves per acreditar competències professionals que els ciutadans poden haver adquirit a través de l’experiència laboral o per vies no formals de formació. La Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent del Departament d’Educació tria al l’IES Baix Empordà de Palafrugell per realitzar les proves d’acreditació de competències dels cuiners. D’aquesta manera es posa en marxa un dispositiu que permet al col�lectiu de cuiners obtenir un certificat oficial que li reconeix tant la vàlua a nivell professional com a nivell acadèmic, ja que està establerta una convalidació entre aquests certificats i les matèries que s’estudien al cicle formatiu de grau mitjà de Cuina. L’acreditació de les competències és un fet de gran transcendència tant en l’àmbit laboral com en el social, ja que per primera vegada és possible, no només el reconeixement laboral del “saber fer” dels treballadors i treballadores, sinó la convalidació acadèmica corresponent. Aquesta iniciativa que impulsa la Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent és un primer pas per donar resposta a les demandes del sector de l’hosteleria, que en el darrer Congrés de Turisme celebrat a Girona, coincidia en la necessitat de professionals qualificats, sobretot en cuina i sala.

46

La difusió de les proves d’acreditació de competències

Participació en la Jornada Diversitat cultural i igualtat d’oportunitats en el món del treball

Organitzada pel consell comarcal del Baix Empordà

9:30 Lliurament de la documentació 10h Inauguració de la jornada. 10:15 Taula 1. Aspectes generals sobre Igualtat d’Oportunitats i Transversalitat • La iniciativa Equal i l’aplicació de la Igualtat d’Oportunitats ( o transversalitat ) en els projectes.

UAFSE • Immigració i ocupació: la necessitat d’un treball transversal. CC Baix Empordà • El treball amb col·lectius amb risc d’exclusió. ATART • L’associació suport a la dona. Activitats realitzades.

11:15 Pausa cafè 11:45. Taula d’experiències

• Competències professionals. Experiència pilot amb Hosteleria al Baix Empordà. Sue Caamaño Ros. Assessora tècnica dels Cicles formatius d’Hoteleria i Turisme de la Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent. Departament d’Educació. Llicència per estudis • La igualtat d’Oportunitats a Catalunya. Institut Català de la Dona • L’Empresa i la Igualtat d’Oportunitats. PIMEC • La Igualtat d’Oportunitats i els Sindicats.

13h Torn de Preguntes 13:30 Clausura de la jornada

47

•

PUC TENIR UN

RECONEIXEMENT

OFICIAL?

… amb les proves

d’Acreditació de

Competències

Professionals del

Departament d’Educació

•

48

QUÈ HE DE FER?

Insc

riure

’m a

les

PROVES d

’Acr

editac

ió

de

la C

ompet

ènci

a per

al ci

cle

form

atiu

de

gra

u m

itjà

de

Cuin

a

ON?

IES Baix Empordà

Av. de les Corts Catalanes, s/n

17200 Palafrugell

Tel. 972 300323

QUAN?

Del

21 d

e fe

bre

r al

18 d

e m

arç

de

2005

Més inform

ació:

IES Baix Empordà ( Toni Poch o Anna

Vigatà ) Tel. 972 300323

Unió d'Empresaris d'Hostaleria i

Turism

e de la Costa Brava Centre

( M

ari Cuenca ) Tel. 972 600069

ACREDITACIÓ DE

COMPETÈNCIES

PROFESSIONALS

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

49

3.2.4 Respecte la planificació de les actuacions formatives i d’acreditació professional

En aquesta fase del projecte, lliurarem un qüestionari que hem dissenyat amb 21 ítems, per tal què el sector empresarial pugui participar i es defineixi respecte la importància que dóna a determinades competències professionals. Haurà de ser el punt de partida per a conferir paquets de formació capitalitzables per unitats o parts d’unitats de competència. El qüestionari va ser lliurat en el decurs d’una Jornada on varen assistir 48 empresaris i va ser recollit al finalitzar aquesta, fet que va assegurar un percentatge de resposta molt alt, el 96,0 %

La resposta d’aquest qüestionari, repartit i recollit en el decurs d’una Jornada d’empresaris del

sector de la restauració, ha estat del 96,0%

QÜESTIONARI

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

50

DADES D’IDENTIFICACIÓ

Activitats econòmiques a les que es dediquen les empreses

Nombre % d’empreses

Restaurant de luxe 9 18,4

Restaurant de cuina tradicional o internacional 22 44,9

Restaurant de cuina de mercat 26 53,1

Snack-bar 5 10,2

Pizzeria 2 4,1

Hamburgueseria 1 2,0

Càtering 3 6,1

Menjars preparats 1 2,0

Bar i cafeteria 10 20,4

Altres 8 16,3

Llocs de treball relacionats amb el sector de la restauració existents a l’empresa

Nombre % d’empreses

Cambrer de bar o restaurant 48 98,0

Barman 10 20,4

Sommelier 11 22,4

Cafeter 7 14,3

Cuiner 39 79,6

Encarregat d’economat o celler 14 28,6

Altres 8 16,3

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

51

Valoració per part del sector de 21 ítems directament associats a unitats de competència del cicle formatiu de Cuina i Sala

1. Determinació de la qualitat de les primeres matèries, tenint en compte els gustos i les necessitats dels clients i els objectius econòmics de l’establiment

Núm. %

Molt 21 47,7%

Força 21 47,7%

Poc 1 2,3%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 1 2,3%

TOTAL 44 100,0%

2. Elaboració de les fitxes d’especificació tècnica, amb les característiques qualitatives i

quantitatives de cada un dels articles emprats

Núm. %

Molt 12 40,0%

Força 13 43,3%

Poc 3 10,0%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 2 6,7%

TOTAL 30 100,0%

3. Sol·licitud de les mercaderies que siguin necessàries per satisfer les exigències de la producció en funció de les existències, la previsió de la producció i els valors d’estocs, prèviament determinats.

Núm. %

Molt 16 35,6%

Força 25 55,6%

Poc 2 4,4%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 2 4,4%

TOTAL 45 100,0%

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

52

4. Comprovació que les mercaderies rebudes són les corresponents a la comanda, i que aquestes mercaderies compleixen les característiques esperades quan a qualitat, data de caducitat, embalatge, temperatura i registres sanitaris.

Núm. %

Molt 24 52,2%

Força 19 41,3%

Poc 1 2,2%

Molt poc 1 2,2%

Ns/nc 1 2,2%

TOTAL 46 100,0%

5. Emmagatzematge de totes les mercaderies en funció de les característiques, temperatura i grau d’humitat, normes bàsiques d’emmagatzematge, factors de risc i criteris que en facilitin l’aprovisionament i la distribució.

Núm. %

Molt 20 47,6%

Força 21 50,0%

Poc 1 2,4%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 0 0,0%

TOTAL 42 100,0%

6. Control de les baixes per mal estat o trencament que s’han d’incorporar a l’inventari

Núm. %

Molt 20 51,3%

Força 17 43,6%

Poc 1 2,6%

Molt poc 1 2,6%

Ns/nc 0 0,0%

TOTAL 39 100,0%

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

53

7. Control de les condicions de neteja, ambientals i sanitàries dels magatzems

Núm. %

Molt 24 53,3%

Força 20 44,4%

Poc 1 2,2%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 0 0,0%

TOTAL 45 100,0%

8. Establiment del cost dels productes elaborats a partir de les fitxes de consum

Núm. %

Molt 15 38,5%

Força 20 51,3%

Poc 3 7,7%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 1 2,6%

TOTAL 39 100,0%

9. Assessorament sobre tot tipus de begudes d’acord amb els dessitjos del client i els interessos econòmics de l’establiment

Núm. %

Molt 17 38,6%

Força 24 54,5%

Poc 3 6,8%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 0 0,0%

TOTAL 44 100,0%

10. Preparació de begudes d’acord amb les normes bàsiques d’elaboració i amb la decoració pròpia

del producte

Núm. %

Molt 10 25,6%

Força 23 59,0%

Poc 6 15,4%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 0 0,0%

TOTAL 39 100,0%

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

54

11. Servei de barra

Núm. %

Molt 10 25,6%

Força 26 66,7%

Poc 3 7,7%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 0 0,0%

TOTAL 39 100,0%

12. Desenvolupament de les tasques de neteja d’estris i equips

Núm. %

Molt 19 39,6%

Força 25 52,1%

Poc 3 6,3%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 1 2,1%

TOTAL 48 100,0%

13. Preparació i presentació d’aperitius .

Núm. %

Molt 15 32,6%

Força 25 54,3%

Poc 6 13,0%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 0 0,0%

TOTAL 46 100,0%

14. Preparació i presentació de plats a la vista del client.

Núm. %

Molt 9 24,3%

Força 22 59,5%

Poc 5 13,5%

Molt poc 1 2,7%

Ns/nc 0 0,0%

TOTAL 37 100,0%

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

55

15. Execució del muntatge de taules i elements de suport d’acord amb les normes bàsiques de

l’establiment.

Núm. %

Molt 16 34,8%

Força 28 60,9%

Poc 2 4,3%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 0 0,0%

TOTAL 46 100,0%

16. Decoració i manteniment dels elements decoratius en les zones de consum.

Núm. %

Molt 13 31,0%

Força 26 61,9%

Poc 1 2,4%

Molt poc 1 2,4%

Ns/nc 1 2,4%

TOTAL 42 100,0%

17. Informació als clients de la gamma de serveis i de l’oferta d’aliments i begudes.

Núm. %

Molt 23 47,9%

Força 20 41,7%

Poc 4 8,3%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 1 2,1%

TOTAL 48 100,0%

18. Servei d’aliments i begudes d’acord amb les normes.

Núm. %

Molt 22 45,8%

Força 21 43,8%

Poc 3 6,3%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 2 4,2%

TOTAL 48 100,0%

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

56

19. Formalització de factures i cobrament, tant en metàl·lic com amb targeta de crèdit.

Núm. %

Molt 25 54,3%

Força 15 32,6%

Poc 3 6,5%

Molt poc 1 2,2%

Ns/nc 2 4,3%

TOTAL 46 100,0%

20. Tancament de la zona de consum adequant-la per a posteriors serveis.

Núm. %

Molt 13 29,5%

Força 23 52,3%

Poc 6 13,6%

Molt poc 1 2,3%

Ns/nc 1 2,3%

TOTAL 44 100,0%

21. Comprovació que els menús es realitzen segons l’oferta d’articles i/o productes de temporada.

Núm. %

Molt 15 34,9%

Força 25 58,1%

Poc 2 4,7%

Molt poc 0 0,0%

Ns/nc 1 2,3%

TOTAL 43 100,0%

PRINCIPALS MANCANCES DETECTADES

Els comentaris més destacats han estat:

� Es fonamental conèixer els costums i trets culturals dels treballadors

immigrants. Molts cops no se perquè fan el que fan, ...

� Desconeixement de normatives sanitàries, higiene, riscos laborals,…

� Desconèixen el territori i l’oferta gastronòmica de la zona

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

57

3.2.5 Procediment integrat de l’acreditació de competències . Orientació pels aspirants

Els aspirants a acreditar les competències professionals, tenien assignada una tutora a l’IES Baix Empordà que va guiar-los en tot el procés d’acreditació.

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

58

6.- TREBALL REALITZAT CAPITOL 3.- 3ERA Fase.- L’ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES Seguiment de les actuacions que permeten l’acreditació de competències i la incorporació del col.lectiu acreditat, als estudis de formació professional, concretament al cicle formatiu de Cuina. L’acceleració dels canvis tecnocientífics i la construcció de la societat del coneixement, amb les transformacions conseqüents en la manera de produir, de fer i de viure, provoca demandes noves en la necessitat de formació i capacitació dels ciutadans. Es fa impensable que amb una sola formació inicial es puguin avui dia afrontar els canvis tecnocientífics de la societat del coneixement, la interculturalitat i la globalització. Els programes de formació professional, de la formació ocupacional, de la formació contínua i de l’educació permanent van de la mà de les necessitats permanents de fer front a les exigències de l’ocupabilitat de les persones i la competitivitat de les empreses. Els nous reptes socials i laborals han incrementat la demanda continuada d’educació quant a l’adquisició de competències i d’equitat. L’objectiu principal és incrementar la qualificació dels ciutadans que, alhora, contribueix a augmentar la valoració personal i social, obre noves expectatives personals i professionals a les persones que hi participen, sense deixar de transmetre les adquisicions, els fonaments i els fruits de l’experiència humana. Els aprenentatges realitzats en contextos informals són els que s’han produït sense intenció en la vida quotidiana de les persones, i que no sempre són reconeguts com a promotors de nous coneixements o competències. Cal, en definitiva, donar resposta a les necessitats de formació i reconèixer, validar i certificar els aprenentatges que les persones han realitzat al llarg de la seva vida en diferents contextos: formals, no formals i informals. Només així contribuiran al compliment del dret de totes les persones a l’educació i al foment d’unes societats més solidàries entre generacions.

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

59

El curs 2005_06 es realitzaven a l’IES Baix Empordà les proves d’acreditació de competències professionals dels cuiners,amb el següent calendari d’actuacions:

Fins el 16 de desembre Inscripció prèvia acreditació competències i proves lliures del 19 al 23 de desembre Assignació centres acreditació competències del 9 al 13 de gener Inscripció per l'orientació del 23 de gener al 3 de març Orientació i assessorament competències de l’1 al 10 de març Inscripció prèvia proves lliures del 6 al 8 de març Inscripció per l'avaluació del 9 de març al 7 d'abril Avaluació competències del 16 al 17 de març Assignació centres proves lliures del 24 al 30 de març Inscripció proves lliures persones que no fan acreditació dia 22 d’abril Publicació resultats acreditació competències del 21 al 23 d'abril Inscripció proves lliures persones que han fet acreditació del 26 d'abril al 4 de maig Proves teòriques o tests dia 15 de maig Publicació qualificacions proves teòriques i tests del 17 al 25 de maig Proves pràctiques dia 5 de juny Publicació resultats proves pràctiques del 30 de maig al 14 de juny Prova de síntesis dia 21 de juny Publicació qualificacions prova de síntesis del 26 al 30 de juny Lliurament de certificats

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

60

EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DE LA MATRICULACIÓ A L’IES BAIX EMPORDÀ PER A L’ACREDITACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

cicle formatiu (referent)

2004 2005 2006

GM Cuina 14 34

ETAPES DE L’ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

61

RESUM del PROCÉS SEGUIT EN TOT EL PROJECTE HI HAN COL.LABORAT : Unió d’Empresaris Costa Brava Centre IES Baix Empordà INSTITUT CATALÀ DE QUALIFICACIONS ICQP

ACOLLIDA DE LA POBLACIÓ NOUVINGUDA

ACTUACIONS COMUNITÀRIES

ACTUACIONS DE SENSIBILITZACIO DEL TEIXIT EMPRESARIAL

ACOLLIDA DE LA POBLACIÓ NOUVINGUDA

Informació i orientació Suport tutorial

Aprenentatge de la llengua -

Coneixement de l’entorn

Acreditació competències professionals

Inserció laboral Contractació

CERTIFICACIÓ PROFESSIONAL Convalidació crèdits cicle formatiu cuina i

sala

Formació professionalitzadora

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

62

A TALL DE CLOENDA CAL ACTIVAR PROCESSOS DE

TREBALL EN XARXA

A nivelllocal

Escola d’adults

Ajuntament

Entitats i Associacions

IES Baix Empordà

Institut Promoció

Consell Comarcal

Escola d’adults

Ajuntament

Entitats i Associacions

IES Baix Empordà

Institut Promoció

Persones nouvingudes

Que requereixen

• De les administracions : Coordinació, coresponsabilitat

• Dels treballadors : Qualificació

• De les empreses : Compromís

• De les entitats i associacions : Col.laboració

• Dels centres docents : Formació i Acreditació

• De la comunitat : Informació i participació

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

63

7.- ANÀLISI DELS RESULTATS

7.1 de la FASE d’ACOLLIDA

Per la seva característica de proximitat a la població i la seva relació amb altres serveis (serveis socials, salut, etc.), les escoles d’adults i els consells comarcals detecten un ampli ventall de necessitats que van més enllà del propi servei. I per tant, en la mesura en què les relacions dels professionals amb la població immigrada són fluïdes, ofereixen una visió de conjunt prou completa. Des dels serveis existents per a l’atenció de l’immigrant,es manifesta com a necessitat imperiosa la comunicació, el coneixement i la comprensió dels costums i codis culturals dels marroquins i marroquines. Sobretot en el cas de les dones, és elevat el nivell d’analfabetisme i escàs o nul el domini del català o el castellà. El desconeixement dels valors i codis culturals de la població immigrada per part dels professionals genera malentesos i la incomprensió de determinats comportaments. Per part dels immigrants, les necessitats bàsiques són de documentació, treball i habitatge, sobretot en el cas dels irregulars i dels que encara no gaudeixen d’una situació estable. Respecte al treball, el problema actualment més greu és la precarietat i la temporalitat. Altres problemes detectats per les entitats que estan properes a la població immigrant tenen a veure amb la convivència, la relació amb els autòctons o entre els mateixos immigrants. Les paraules que podrien resumir el que es recull de les distintes entrevistes són: desconeixement mutu i un cert rebuig per part de la població autòctona. Aquesta inquietud es produeix també entre els empresaris del sector de l’hostaleria i els seus treballadors/es marroquins/es, degut a la freqüent impossibilitat d’interpretar els seus missatges. Un aspecte generalitzat d’aquests problemes de convivència és el protagonitzat pels usuaris autòctons dels serveis socials, que sovint es queixen de l’atenció que es presta als immigrants o del fet que aquests rebin una part important de les ajudes econòmiques . En el desconeixement mutu també participa l’actitud dels propis immigrants, principalment els marroquins, que, segons els professionals entrevistats, tendeixen a tancar-se en si mateixos i a establir poques relacions amb la població autòctona. En qualsevol cas, aquesta distància o rebuig no sembla haver provocat cap conflicte greu. Com a situacions específiques, es parla dels adolescents i les dones. En el primer cas, per la manca de recursos de lleure adequats o que s’apropin al col�lectiu

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

64

immigrant (“les entitats són molt elitistes, estan poc obertes als immigrants”) o pel poc ús que aquests fan dels recursos existents. Els adolescents, per tant, s’ajunten al carrer (per altra banda, és el que estan acostumats a fer al seu país d’origen, mentre que l’ús del carrer entre els nois i els adolescents autòctons s’ha perdut) generant amb això alguns conflictes amb els veïns natius. En el cas de les dones, la paraula és “aïllament”. Per a algunes professionals, la situació de la dona magribina és la pitjor de tot el col�lectiu immigrant: elevat índex d’analfabetisme en la seva pròpia llengua i desconeixement de les llengües autòctones, dificultat d’accés al mercat laboral, escassa autonomia (sovint han d’anar acompanyades pels fills o pel marit) i no pocs casos de maltractaments. L’ajuntament de Palafrugell col�labora amb entitats com Càritas o el GRAMC per al reforç escolar o l’obtenció del carnet de conduir, i també amb les escoles d’adults, que en general atenen molta població immigrada per raons d’alfabetització. L’ajuntament de Palafrugell disposa d’un mediador intercultural que atén principalment casos derivats per les escoles i pels EBASP. Per últim, un dels resultats és la necessitat d’intensificar el treball amb les dones per fer-les sortir del seu aïllament, mitjançant classes d’alfabetització, llocs de trobada, .. En aquest sentit és molt apropiada la proposta de tallers i activitats que du a terme l’Espai Dona.

7.2 de la FASE de SENSIBILITZACIÓ DEL SECTOR

Si considerem la importància social i econòmica del sector turístic a Catalunya, i el nou i complex escenari marcat per una creixent competència i per forts canvis en la demanda, el sector turístic, un sector de serveis intensiu en ma d’obra, ha de situar el capital humà com a factor estratègic clau per a la competitivitat del sector, ja que en la prestació dels serveis turístics el capital humà incideix directament en la qualitat del servei..

L’aposta imprescindible per la qualitat del servei comporta un personal degudament qualificat, molt especialment quan ocupa llocs de contacte amb el client.

Aquesta aposta figura en el discurs verbal dels empresaris però no vol dir que l’apliquin és també una aposta per la formació i qualificació dels professionals.

La carència de treballadors és actualment un problema que amenaça la capacitat de creixement i competitivitat de moltes de les empreses del sector. Afecta especialment a les PIMES, del sector de restauració i hoteleria principalment, i per feines de baixa qualificació.

Algunes persones consideren part del sector poc atractiu. Les condicions de treball, econòmiques i socials, defineixen una realitat coneguda que es caracteritza per una llarga jornada laboral que incideix de forma negativa en la vida social dels treballadors i professionals del sector, una remuneració insuficient, massa feines inestables i estacionals, i un escàs prestigi professional...

Aquestes i altres raons estarien generant en determinades ocupacions del sector, fonamentalment personal de contacte, una situació que s’agreuja en els darrers

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

65

anys. Per determinats llocs de treball, poc qualificats, no es troben persones del país disposades a cobrir-los.

Es produeix un fort procés de substitució de treballadors del país per treballadors immigrants en determinats perfils professionals, no qualificats, per a cobrir l’oferta de treball.

La manca d’integració social i laboral dels immigrants sembla que pot condicionar el futur desenvolupament del sector i el mateix model turístic català, tot i que en alguna entrevista s’ha comentat que això passava ja abans, encara que la procedència fos de l’Estat espanyol.

Cal incidir en la formació dels immigrants, especialment en els coneixements de l’idioma, de la cultura i de l’entorn de la destinació d’acollida. També es fa molt èmfasi en l’aspecte personal i els hàbits d’higiene.

Es detecta l’existència de treball irregular, especialment en puntes de feina i en períodes de forta estacionalitat, en principi no desitjat pels empresaris que demanen canvis en la legislació per facilitar la contractació.

També es posa de manifest una elevada rotació del personal, costosa per a les empreses. La pròpia competència entre empreses a l’hora de contractar treballadors afegeix dificultats a l’hora de consolidar una plantilla competitiva estable.

Existeixen mancances de qualificació tècnica que es concreten en una mancança de qualitat del servei, especialment en llocs de contacte amb els clients.

La formació esdevé un tema bàsic per a la reconversió del sector que ha de competir en qualitat i per això necessita persones degudament qualificades per prestar els serveis.

A pesar de les necessitats de personal més qualificat, no s’emplenen totes les places destinades a la formació reglada que imparteix l’IES Baix Empordà. No s’incorporen suficients alumnes a la formació, fins i tot en aquelles àrees amb un nivell d’inserció laboral del 100%, com cuina o sala, per cobrir la demanda de professionals.

Una raó pot ser, en part , com a conseqüència de la poca valoració de la professió turística que fa que la societat no prengui aquestes professions com alternativa. Una altra les precàries condicions laborals i salarials. I la darrera, que ni el propi sector demana cap titulació ni competències acreditades, en el moment de la contractació.

Es produeix una forta desconnexió entre el sistema de formació ocupacional i continua i les necessitats reals del sistema productiu. La manca d’una planificació coordinada entre totes les entitats formatives incloent el sector empresarial en el disseny dels continguts, pot ser entre d’altres raons, una de les causes.

En aquest sentit esperem que els paquets formatius, associats a unitats de competència, que hem elaborat a partir de les dades del qüestionari, puguin ser d’utilitat i compleixin els requisits formulats pel sector.

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

66

7.3 de la FASE d’ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES

La afluència a la convocatòria d’acreditació de competències no ha estat massiva, entenem que poden haver-hi fonamentalment tres causes:

Les proves d’acreditació són molt joves a Palafrugell. Ni les institucions han tingut temps d’assimilar el seu significat.

El procés d’acreditació en global _ des de que l’aspirant es matricula fins que acredita, és molt llarg. Aquest fet pot ser un element disuasori, d’abandonament a mig procés .

El propi sector no les exigeix a l’hora de contractar treballadors.

Es valora molt el fet que aquestes proves es facin en el mateix territori.

No es valora massa el fet que les competències acreditades serveixin per a convalidar crèdits de la Formació Professional.

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

67

8.- CONCLUSIONS La visió que s’ofereix d’aquest projecte de qualsevol de les tres fases en les que he dividit el treball : acollida, sensibilització del sector i acreditació de competències, és totalment esbiaixada. Ara, en acabar-lo queda més palès . Molt per damunt s’han tractat temes que per si sols , ja constitueixen motiu d’altres llicències per estudi : els sentit de pertinença, el nostre mercat de treball, la nostra societat, les xarxes socials, l’escola, el gènere, l’ús de les noves tecnologies, el projecte de vida de les persones nouvingudes ... El projecte però estava acotat i més que parlar del que ens manca, caldrà parlar del que hem fet. El treball no ha consistit només en la recerca dels dispositius activats per a l’acollida, l’aprenentatge i la inserció laboral, sinó que, parcialment, ha implicat també la seva posada en marxa. Tot i que no pot ser visible un resultat concret a tan curt termini com ho és el de la finalització de la llicència, si cal esperar que el model que es proposa sigui una bona aportació per a la gran varietat d’altres projectes d’integració social i inserció laboral que hi ha a la comarca, que també treballen en la línia d’aconseguir un model integrador de convivència, que plantegen l’educació en la llengua i cultura de l’entorn i la qualificació professional com a bens socials i laborals, per evitar la marginació provocada per l’existència de fractures en el procés d’integració comunitària. Només el temps ens permetrà la nostra capacitat com a societat per a inscriure socialment a aquests nous ciutadans. Una primera conclusió de 1era fase del treball, l’acollida ha estat constatar que els plans d’acollida per a persones immigrants més que plantejar nous desafiaments a la societat d'acollida, sovint el que fan és més palesa aquelles estructures socials que ja es mostraven febles. Sovint, els mateixos plans d’acollida dissenyats serien absolutament necessaris per a persones autòctones, més coneixedores de la llengua i cultura del país però sense els hàbits ni recursos per a posar en joc processos de socialització i de participació. Hi ha una gran quantitat de persones autòctones que resten tancades també en un absolut aïllament social. La mateixa conclusió es pot fer extensiva a l’àmbit de la formació. No són només els adults nouvinguts els que estan mancats de competències socials i de coneixements professionals. Una altra conclusió passa per constatar el divorci entre els discursos del sector empresarial i la seva pràctica diària. Demanen professionals qualificats però obvien la seva part de compromís en aquesta formació. Volen professionals qualificats però apliquen polítiques de personal que obliguen a la rotació i la temporalitat devaluant així el treball com a vehicle de promoció social. Només s’aconsegueix la identitat de ciutadà responsable si es troben institucions i recursos eficaces per aprendre a elaborar-se un projecte personal, amb total sentit, capaç de fer visible el futur.

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

68

Es troben a faltar programes i actuacions que reforcin la idea que aquest procés és un procés dialèctic entre la comunitat immigrant i la societat d’acollida, i que per tant, s’han de dissenyar mecanismes que possibilitin la interacció d’ambdues parts.

• Cal incorporar en els plans d’acollida i en els formatius els aspectes que fan referència a l’acolliment emocional, a l’educació en valors i en convivència i al desplegament de les capacitats i les competències comunicatives. L’Espai Dona té aquest objectiu en diverses ofertes de cursos i tallers.

• És més que remarcable el fet que, per primera vegada, hi hagi una instància

que permeti que qualsevol treballador/a pugui tenir un reconeixement oficial dels coneixements que hagi adquirit, al llarg de la vida, per la seva experiència laboral.

• Aquest reconeixement no afecta solament a l’àmbit laboral sinó que incideix

de manera directa en la seva pròpia autopercepció com individu.

• Que per primera vegada es reconeguin competències de les persones, sense que forçosament hagi d’haver-les adquirit per la via acadèmica, i que això es tradueixi en un fet concret que li dóna credibilitat, com és la possibilitat de convalidar aquestes competències acreditades per matèries acadèmiques, és el que li dona a aquest fet el seu caràcter tan excepcional.

Les conclusions més generals sobre el treball de recerca realitzat són :

6. Cal fer més recerca respecte els dispositius activats per a la formació en la llengua i cultura catalana, en tant que requisit fonamental, tant per a la integració social com per la inserció laboral, en un sector de serveis com és l’hostaleria.

7. Cal buscar mecanismes de recompensa per el sector que es mostri decidit a

participar activament en el procés d’acreditació de competències.

8. Recerca respecte la implicació de la comunitat en el procés d’acollida de la població nouvinguda identificar els mecanismes de sensibilització de l’entorn

9. Cal difondre eines de formació i acreditació de competències per tal que la

població adulta nouvinguda pugui incorporar-se en millors condicions al teixit productiu, concretament en el sector de l’hostaleria.

10. Sensibilitzar el teixit empresarial implicant la comunitat empresarial en la

integració laboral de la població adulta nouvinguda, a partir de la seva qualificació professional .

11. Crear cultura d’empresa inclusiva. Sensibilitzar el teixit empresarial,

implicant-los en la fita de la integració laboral de la població adulta nouvinguda, a partir de la contractació per competències acreditades

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

69

9.- ORIENTACIONS I PROPOSTES FASE 1- ACOLLIDA Respecte l’acollida Els Plans d’acollida massa sovint consisteixen en donar informació i adreçar cap una altra entitat . Els plans d’acollida haurien de possibilitar l’acompanyament del nouvingut en la presa de decisions respecte la formació professionalitzadora que li permetrà la seva inserció laboral. S’haurà de fer una anàlisi en detall del valor afegit que representa per l’escola d’adults de Palafrugell, la seva nova ubicació en un centre que concentri tota la oferta formativa no acadèmica. Formació d’adults. Malgrat que l’oferta de cursos d’alfabetització i de llengua per estrangers ja s’imparteixen a l’escola d’adults, es constata la necessitat d’ampliar-ne l’oferta. Cal crear i dinamitzar espais de trobada com alternativa al carrer, espais mixtes de trobada que afavorissin la integració intercultural de Palafrugell. Seria convenient conèixer, per a poder difondre, els diferents itineraris formatius que qualsevol persona pot seguir sense moure’s de Palafrugell. Continua sent pales un cert desconeixement respecte totes les possibilitats formatives que ofereix la formació professional. I encara més de les mesures flexibilitzadors que facilita. Caldria aprofitar sinergies entre l’oferta formativa ocupacional que es dona des del municipi evitant així la repetició de cursos que dificulta l’assistencia nombrosa a cap d’ells. Participació directa de representants dels diferents sectors, per analitzar en profunditat les necessitats del mercat laboral i fer una proposta concreta de formació que permeti la posterior acreditació de competències. Dissenyar un programa d’orientació laboral als immigrants en base a les ofertes de treball. Crear equips de conversa entre nadius i marroquins. Caldria establir itineraris formatius coordinats entre les diferents institucions que fan oferta formativa ja sigui de formació professional, d’ocupacional o de continua,de manera que sigui possible en el marc del sistema integrat de Qualificacions entre els tres subsistemes, que qualsevol tipus de formació rebuda pugui ser capitalitzable . Optimitzar els serveis d’orientació i laboral, i apropiant-nos de a filosofia dels Plans d’entorn del Departament d’Educació, haurien de ser territori comú tant dels orientadors i formadors com dels empresaris. Compartir i difondre els diferents programes que s’iniciïn . Crear espais d’intercanvi d’experiències a nivell intermunicipal. De nou es tracta d’aprofitar sinèrgies i poder aplicar en un municipi accions que un altre ja ha iniciat, sense haver de partir de zero. En la escola d’adults, aplicar les noves mesures flexibilitzadores de la formació professional :

� Apropar la formació professional a les necessitats de les empreses i afavorir la qualificació professional de les persones al llarg de la vida

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

70

� Matricula per crèdits � Organitzacions horàries adaptades � Ofertes parcials de cicles formatius � Ofertes de formació a col.lectius singulars � Formació professional a distància

Des de el consell comarcal Calen actuacions que tinguin en compte dos nivells de necessitats de la població immigrant, el de l’acollida pels nouvinguts i el de la integració, pels que ja estan assentats.. Fomentar l’associacionisme tant dels immigrants com el mixt.

Fomentar eines de diàleg social. Impulsar la reflexió i l'intercanvi entre tots els implicats, també amb el col�lectiu nouvingut i les seves associacions, per tal d'informar, sensibilitzar i conscienciar sobre la problemàtica que afecta tota la comunitat.

Anàlisi de l’entorn. El diagnòstic. A partir del coneixement detallat de les possibilitats de l'entorn i de les característiques i la situació de la immigració, cal realitzar un diagnòstic per orientar les mesures a prendre i determinar les accions i els recursos.

Projectes globals. Les accions aïllades són poc eficaces i acostumen a ser discontínues. Cal elaborar un projecte global, d'acord amb el territori (comarca, ciutat, poble, barri), que parteixi del consens i del compromís màxims, i que disposi dels efectius per assumir la tasca de coordinació.

Treball en xarxa des de les diferents instàncies.

La informació i la formació en l'educació intercultural, com a orientació global del pla i explicativa de les mesures que s'arbitren.

El disposar dels recursos necessaris i vetllar per l'aplicació coordinada, eficaç i rendible. Cal tenir especial cura de l'organització dels recursos procedents de les diferents instàncies.

La mediació. Establiment de les situacions que s'han d'atendre per tal de cobrir totes les necessitats.

El compromís polític. Han d'existir polítiques concretes i operatives d'acolliment, orientació, habitatge, indústria, serveis socials, oci, etc.

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

71

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

72

9.- OBSERVACIONS I PROPOSTAS D’ACTUACIÓ

FASE 2 - Sensibilització del sector

OBSERVACIONS

Objectius

En e

ls d

arr

ers

anys

s’h

a pro

duït a

Cat

alunya

un incr

emen

t es

pec

tacu

lar

de

la im

mig

raci

ó que

en p

oc

tem

ps

ens

ha

situ

at a

l m

atei

x niv

ell que

els

paï

sos

del

Cen

tre

i N

ord

d’E

uro

pa.

Es

trac

ta d

’una

imm

igra

ció

emin

entm

ent

jove

on p

redom

ina

la

nac

ional

itat

mar

roquin

a.

En e

l ca

s del

per

sonal

bas

e un 4

6%

són

est

ranger

s, d

els

qual

s quas

i la

to

talit

at s

ón m

arro

quin

s, s

ense

cap

form

ació

en e

l se

ctor

i am

b u

n t

otal

des

conei

xem

ent

de

la lle

ngua

i cu

ltura

cat

alan

es.

Missatges

específics

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

73

Propostes

d’actuació

Prop

osen

un a

cord

entr

e el

s D

epart

amen

ts d

’Educa

ció,

Tre

bal

l i Turism

e,

els

sindic

ats,

la

pat

ronal

i e

ls g

over

ns

del

s paï

sos

emis

sors

de

treb

alla

dor

s, p

er a

la

crea

ció

de

centr

es d

e fo

rmac

ió e

n o

rigen

sob

re

prà

ctic

a i co

nei

xem

ents

del

sec

tor

de

la r

esta

ura

ció

a Cat

alunya

.

El tipus

de

form

aci

ó que

rebes

sin e

n e

l paí

s d’o

rigen

hau

ria

de

ser

tota

lmen

t

assi

mila

ble

a la

que

adquiririe

n s

i la

reb

essi

n a

Cat

alunya

.

Le

s em

pre

ses

que

contr

actin t

rebal

lador

s es

tran

ger

s im

pla

ntin u

n p

la d

e se

nsi

bili

tzac

ió

dirig

it

a to

ta

l’est

ruct

ura

em

pre

sarial

(d

irec

tius,

co

man

dam

ents

i

per

sonal

bas

e)

vers

el

s princi

pal

s co

stum

s de

les

difer

ents

culture

s pre

sents

en l

a se

va e

stru

ctura

, per

tal

d’e

nte

ndre

les

se

ves

mot

ivac

ions,

els

seu

s co

stum

s i tr

ebal

lar

per

la

inte

gra

ció

soci

al i e

l re

spec

te b

asa

t en

la

com

pre

nsi

ó de

la r

ealit

at d

e l’a

ltre

.

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

74

Missatges

específics

N

ivel

l d’e

studis

i

conei

xem

ents

pro

fess

ional

s

Un d

els

princi

pal

s pro

ble

mes

del

sec

tor

és e

l bai

x niv

ell d’e

studis

del

per

sonal

bas

e, t

ant

si é

s es

pan

yol co

m e

stra

nger

. Aques

t gre

u p

roble

ma

gira

ento

rn u

n m

al e

ndèm

ic:

si b

é el

s tr

ebal

lador

s sa

ben

que

el s

ecto

r no

és e

xigen

t en

la

contr

acta

ció,

l’e

mpre

sari n

o pot

dei

xar

de

ser-

ho

si v

ol

seguir d

ispos

ant

de

ma

d’o

bra

. Sig

ui co

m s

igui, e

l fe

t és

que

act

ual

men

t la

MAJO

RIA

d’e

mpre

ses

no

exig

eixe

n u

ns

mín

ims

ni ac

adèm

ics

ni pro

fess

ional

s a

l’hor

a de

contr

act

ar,

sobre

tot,

per

sonal

bas

e.

Fins

hi to

t, a

ques

t es

tudi ha

pos

at d

e re

lleu c

om a

lgunes

em

pre

ses

valo

ren p

er d

amunt

del

s niv

ells

aca

dèm

ics

o p

rofe

ssio

nal

s as

pec

tes

com

la

vol

unta

t o

la s

imple

pre

dis

pos

ició

del

tre

bal

lador

.

Aques

ta p

olític

a de

contr

act

ació

be

mot

ivad

a,

segon

s el

s pro

pis

res

ponsa

ble

s de

Rec

urs

os

Hum

ans,

per

la

man

ca d

e per

sonal

, ja

sig

ui

qual

ific

at o

no.

Aques

ta

situ

ació

es

don

a, p

er e

xem

ple

, en

la

contr

act

ació

d’a

judan

ts,

per

sonal

de

net

eja

per

ò t

ambé

fins

hi to

t am

b p

erso

nal

de

sala

.

Propostes

d’actuació

D’a

cord

am

b la

tasc

a que

du a

ter

me

l’Inst

itut

Cat

alà

de

les

Qual

ific

acio

ns

Profe

ssio

nal

s, c

al q

ue

s’id

entifiquin

les

com

pet

ènci

es p

rofe

ssio

nal

s que

pot

cap

ital

itza

r un t

reballa

dor

am

b e

l pro

pòs

it d

’obte

nir u

n d

eter

min

at

cert

ific

at a

niv

ell pro

fess

ional

.

Man

tenir les

pro

ves

d’a

cred

itac

ió d

e co

mpet

ènci

es

pro

fess

ional

s en

el te

rritor

i.

Le

s em

pre

ses

com

ença

ran

a co

ntr

acta

r tr

ebal

lador

s en

bas

e a

les

com

pet

ènci

es q

ue

tinguin

acr

editad

es q

ue

gar

antira

n e

l m

ínim

cultura

l i

pro

fess

ional

exi

gib

le.

Le

s em

pre

ses

apro

fita

ran e

ls p

erío

des

de

prà

ctiq

ues

del

s al

um

nes

de

man

era

efic

ient

per

tal

de

form

ar-

los

d’a

cord

am

b e

ls r

equis

its

del

sec

tor.

Pe

ls m

atei

xos

treb

alla

dor

s en

act

iu a

mb n

ivel

l ac

adèm

ic b

àsic

o n

ul,

pro

pos

em u

n p

acte

entr

e Adm

inis

trac

ió i a

gen

ts d

el s

ecto

r per

què

tinguin

fa

cilit

ats

per

apre

ndre

cultura

gen

eral

for

a d

el c

entr

e de

treb

all, fet

que

reper

cutiria

en a

sev

a m

otiv

ació

i p

redis

pos

ició

per

tre

bal

lar.

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

75

OBSERVACIONS

Objectius

Per

últim

, ta

nt

les

Adm

inis

trac

ions

Públiq

ues

, co

m e

ls s

indic

ats

i la

pat

ronal

hau

rien

de

fer

més

èm

fasi

en a

tendre

les

pet

icio

ns

del

s tr

ebal

lador

s en

quan

t a

l’ento

rn d

e tr

ebal

l, la

conci

liaci

ó de

vida

labor

al i

per

sonal

, l’o

rgan

itza

ció

de

torn

s de

treb

all, la

pol

ític

a sa

larial

i a

ltre

s as

pec

tes

que

influei

xen e

n l'a

bsè

nci

a de

per

sonal

pro

fess

ional

qual

ific

at

per

a c

obrir

llocs

com

ara

cam

bre

r, a

judan

t de

cuin

a, r

ecep

cion

ista

, et

c.

Missatges

específics

Propostes

d’actuació

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

76

OBSERVACIONS

Objectius

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

77

És

una

evid

ènci

a que

les

empre

ses

del

sec

tor

no h

i han

ap

osta

t pro

u e

n a

ques

t se

ntit

al lla

rg del

s últim

s an

ys,

fet

que

der

iva

en u

na

pèr

dua

de

la

com

pet

itiv

itat

del

nos

tre

sect

or

en

rela

ció

a al

tres

des

tins

igual

men

t at

ract

ius

i m

és e

conòm

ics.

Cal

insi

stir e

n e

l fe

t que

din

s de

l’act

ual

mer

cat

d’o

fert

a ta

nt

com

pet

itiu

l’a

tenci

ó al

clie

nt

és

el p

rinci

pal

val

or d

ifer

enci

ador

Missatges

específics

G

aire

bé

de

form

a unàn

ime

en t

ots

els

per

fils

, la

princi

pal

man

cança

fo

rmat

iva

det

ecta

da h

a es

tat

la r

elac

ionad

a e

spec

ialm

ent

la s

eva

vess

ant

actitu

din

al..

Igual

men

t, a

punta

rem

que

és n

eces

sari fer

un e

sforç

en la

form

ació

d’a

tenci

ó al

clie

nt

no

nom

és p

er a

ls c

ontr

acta

ts d

irec

tam

ent

per

les

em

pre

ses

del

sec

tor

sinó

que

tam

bé

per

a t

ots

els

treb

alla

dor

s que

hi

par

tici

pen

indirec

tam

ent.

Propostes

d’actuació

OBSERVACIONS c

ada

cop q

ue

diu

en “

at

enci

ó al

clie

nt”

hem

d’e

nte

ndre

que

par

len d

“

hab

ilita

ts s

ocia

ls”

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

78

Cal

que

tots

el

s ag

ents

del

se

ctor

apost

in

dec

idid

amen

t per

la

“C

ultura

de

l’Ate

nci

ó al

Clie

nt”

. Aques

t no

és u

n p

roble

ma

de

mitja

ns,

és

un p

roble

ma

de

volu

nta

ts..

Es

nec

essa

ri q

ue

els

empre

saris

assu

mei

xin e

l risc

de

form

ar-

lo e

n a

ctituds

d’a

tenci

ó al

clie

nt

(adap

taci

ó al

ca

nvi

, an

tici

pac

ió,

empat

ia,

sim

pat

ia, et

c).

Missatges

específics

És

mol

t im

por

tant

inci

dir

en

la

form

ació

d’a

tenci

ó al

cl

ient,

i

espec

ialm

ent

en la

actitu

din

al .

Propostes

d’actuació

OBSERVACIONS

Objectius

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

79

Es

reco

man

em a

tot

s el

s ag

ents

del

sec

tor

inci

dir e

n la

form

aci

ó re

laci

onad

a am

b les

nov

es t

ecnol

ogie

s. L

a m

ajoria

del

per

sonal

bas

e té

un

bai

x niv

ell en

info

rmàt

ica

a pes

ar q

ue

la m

ajor

ia d

e ce

ntr

es t

enen

in

form

atitza

ts g

aire

bé

tots

els

seu

s pro

cedim

ents

.

És

nec

essa

ri q

ue

des

del

direc

tor

fins

el

treb

alla

dor

am

b

més

bai

xa

qual

ific

ació

tinguin

co

nei

xem

ents

in

form

àtic

s.

Missatges

específics

Propostes

d’actuació

OBSERVACIONS

Objectius

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

80

Missatges

específics

El co

nei

xem

ent

del

voc

abula

ri t

ècnic

, a

niv

ell bas

i idio

mes

són

una

altr

a de

les

gra

ns

man

cance

s fo

rmat

ives

del

sec

tor

Propostes

d’actuació

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

81

OBSERVACIONS

Objectius

Missatges

específics

Perf

ils m

és r

equer

its

El per

fil pro

fess

ional

de

cuin

er é

s un d

els

per

fil m

és d

ifíc

ils d

e tr

obar.

Propostes

d’actuació

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

82

OBSERVACIONS

Objectius

Form

aci

ó co

ntinua

del

s tr

ebal

lador

s.

Una

pro

pos

ta ò

bvi

a és

que

cal ap

rofita

r el

s per

íodes

de

men

ys o

cupac

ió

turíst

ica

per

rea

litza

r ac

cion

s fo

rmat

ives

. En a

ques

t se

ntit,

l’e

tapa

més

id

ònia

per

for

mar

els

treb

alla

dor

s de

les

empre

ses

hot

eler

es é

s dura

nt

la

tem

pora

da

bai

xa, lle

vat

del

s tr

ebal

lador

s que

estiguin

en r

ègim

de

fixe

s dis

continus,

que

s’hau

ran d

e fo

rmar

dura

nt

l’èpoc

a de

fein

a.

Prop

osem

la

cele

bra

ció d

e cu

rsos

de

continguts

i d

ura

da

adap

tats

a l

es

nec

essi

tats

rea

ls d

els

llocs

de

treb

all

Missatges

específics

Con

dic

ions

labor

als

Prop

osem

que

els

curs

os

es

cele

brin a

mb h

orari m

ixt

(50%

din

s i 50%

fora

de

l’hor

ari

labor

al).

Aques

t m

odel

supos

a u

n

esfo

rç p

er p

art

del

tre

balla

dor

que

recl

amar

ia d

els

difer

ents

ag

ents

del

sec

tor

un a

cord

per

ta

l de

crea

r un s

iste

ma

de

bon

ific

ació

pel

tre

bal

lador

que

tingui en

com

pte

el te

mps

ded

icat

a la

form

aci

ó fo

ra d

e l’h

orar

i la

bor

al.

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

83

Propostes

d’actuació

OBSERVACIONS

Objectius

S’a

torg

a la

re

spon

sabili

tat

de

la

situ

ació

de

man

ca

de

pro

fess

ional

s qual

ific

ats

"u

na

mal

a pol

ític

a per

par

t del

s em

pre

saris

que

ara es

tà

don

ant

resu

ltat

. En e

l se

ctor

hi ha

"sal

aris

bai

xos,

inco

mplim

ent

del

s dos

die

s de

des

cans,

jorn

ades

exc

essi

ves

i jo

rnad

es p

artides

". M

ass

a per

òs

per

a s

ous

d'u

ns

960 e

uro

s per

als

cam

bre

rs,

i de

841 e

uro

s per

als

aj

udan

ts.

"Tam

bé

es

contr

acta

m

olts

pro

fess

ional

s co

m

a si

mple

s aj

udan

ts",

va

det

alla

r. “

Si no

contr

acte

ssin

el per

sonal

tan

just

es

pod

rien

fe

r to

rns

de

vaca

nce

s".

Missatges

específics

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

84

Propostes

d’actuació

OBSERVACIONS

Objectius

Missatges

específics

U

na

de

les

solu

cion

s que

pro

posa

és

port

ar s

elec

tiva

men

t im

mig

rants

que

puguin

co

brir

les

vaca

nts

. Per

a

això

han

m

antingut

conta

ctes

am

b

esco

les

pro

fess

ional

s de

paï

sos

com

el

Mar

roc,

tot

i q

ue

enca

ra n

o h

i ha

pro

u s

upor

t m

inis

terial

. El gre

mi es

quei

xa d

el f

et q

ue

els

imm

igra

nts

que

arriben

al paí

s, i a

l se

ctor

, "n

o e

stan

pre

par

ats"

.

En

canvi

unes

al

tres

ve

us

lam

ente

n q

ue

pre

cisa

men

t el

s im

mig

rants

si

guin

le

s princi

pal

s ví

ctim

es

de

l'exp

lota

ció

labor

al.

Tam

bé

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

85

l'exp

lota

ció

labor

al.

Tam

bé

sugger

eix

que

aban

s de

por

tar

a te

rme

conve

nis

am

b

treb

alla

dor

s fo

rans

s'in

tentin

mill

orar

le

s co

ndic

ions

del

se

ctor

i

es

creï

n

curs

os

de

reci

clat

ge

pro

fess

ional

per

in

serir

els

atura

ts .

Propostes

d’actuació

CAAMAÑO I ROS, Sue

Llic

ènci

a per

est

udi

s_2005_06

86

OBSERVACIONS

Iden

tifica

r el

s co

ntinguts

d’a

pre

nen

tatg

e re

lleva

nts

per

ass

olir la

com

pet

ènci

a pro

fess

ional

de

les

per

sones

i q

ue

van m

és e

nllà

de

les

hab

ilita

ts c

ognitiv

es.

Cal

pot

enci

ar

la

rela

ció

entr

e la

Fo

rmaci

ó per

man

ent

i el

des

envo

lupam

ent

d’h

abili

tats

pro

cedim

enta

ls i a

ctitudin

als.

D

esen

volu

par

els

itiner

aris

de

pro

moc

ió a

cadèm

ica

vert

ical

.

Est

ablir

un p

roce

dim

ent

d’a

ctual

itza

ció

de

la f

orm

ació

per

man

ent

de

man

era

coor

din

ada

per

a

tots

el

s su

bsi

stem

es i

amb la

par

tici

pac

ió del

s ag

ents

so

cial

s.

El

des

env o

lupam

ent

de

les

nov

es m

etod

olog

ies

com

por

tarà

l’a

deq

uac

ió nor

mat

iva

en el

que

fa

refe

rènci

a a:

-

Gar

antir

el

rigor

tè

cnic

i

els

recu

rsos

nec

essa

ris

per

al

dis

seny

i ac

tual

itza

ció

del

s pro

gra

mes

for

mat

ius.

-

Ass

egura

r l’a

ctual

itza

ció

del

s pro

gra

mes

fo

rmat

ius

mitja

nça

nt

la s

eva

revi

sió

per

iòdic

a per

aju

star

-los

a les

nec

essi

tats

del

mer

cat

de

treb

all, t

enin

t en

com

pte

la

com

ple

men

tariet

at

del

s si

stem

es d

e FP

, per

don

ar r

espos

ta a

les

dem

andes

de

les

empre

ses.

-

Def

inir m

arcs

est

able

s per

a l

a va

lidac

ió d

e la

fo

rmac

ió o

fert

ada

en t

ots

els

subsi

stem

es a

mb

la p

artici

pac

ió d

els

agen

ts s

ocia

ls.

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

87

10.- COMUNICACIONS. PONENCIES. ESTUDIS I CURSOS REALITZATS Presentació dels resultats d’aquesta llicència en la Jornada “ Diversitat cultural i igualtat d’oportunitats en el món laboral “, organitzada pel Consell Comarcal del Baix Empordà, sota una iniciativa Equal.

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

88

11.- AGRAIMENTS A LES INSTITUCIONS COL.LABORADORES Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Palafrugell Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Palafrugell Institut de Promoció econòmica de Palafrugell Consell comarcal del Baix Empordà Direcció general de Formació Professional i Educació permanent Institut Català de les Qualificacions IES Baix Empordà Escola d’adults de Palafrugell Unió Empresaris Costa Brava Centre GRAMC Creu Roja SURT Càritas

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

89

12.- Relació de materials continguts en els annexos

Dossier de competències, per l’aspirant ( annex 1 ) Dossier del tutor ( annex 2 ) Dossier de l’orientador ( annex 3 )

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

90

13.- BIBLIOGRAFIA MARTÍNEZ IBARS, Raül COT JUVIÑA ,Coral .. Diagnòstic per a un Pla d'integració dels immigrants , Immigració econòmica en la comarca del Baix Empordà . Abril 2000 FEU, Jordi i BESALÚ, Xavier. Pobresa, marginació i exclusió social a la Costa Brava. El cas de Palafrugell i Mont-ras Càritas Parroquial de Palafrugell. Desembre 2003 ALEGRE CANOSA, M.A. i HERRERA ARAGÓN, D. Escola, oci i joves d’origen magribí. El sentit de la inserció social de les segones generacions de les famílies immigrades. El cas de Mataró. Diputació de Barcelona. Materials de Joventut, 14. Barcelona, 2000. BARDAJÍ RUIZ, F.: Estudi acció de la immigració al Baix Camp per impulsar un Pla comarcal d’integració dels immigrants. Departament de Benestar Social. Document. Gener, 1999. GRUP FUS. Educació i immigració extracomunitària. Esborrany de treball.. Fundació Serveis de Cultura Popular. Agost 1999. GES (Gabinet d’Estudis Socials): Entre el sud i el nord. Els treballadors immigrants estrangers a Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1995. GES (Gabinet d’Estudis Socials): Bases estratégicas para la elaboración de un Plan de migraciones. Document. Barcelona, 2000. INSTITUT D'ESTADÍSTICA DE CATALUNYA: Padró d'habitants, 1996. Dades sobre estrangers al Baix Empordà. ÒRGAN TÈCNIC DEL PLA INTERDEPARTAMENTAL D’IMMIGRACIÓ: Informe sobre el desenvolupament del Pla interdepartamental d’immigració, 2004_08. Departament de Benestar Social. Document. ÒRGAN TÈCNIC DEL PLA INTERDEPARTAMENTAL D’IMMIGRACIÓ: Dades sobre immigració estrangera a la comarca del Baix Empordà, 1991-1996. Departament de Benestar Social. Document. Març 1999. PASCUAL I SAÜC, J. Pla d’acollida i promoció dels immigrants ‘no comunitaris al Vallès oriental.Associació per a l’Estudi i la Promoció del Desenvolupament Comunitari. Document. Març, 1998. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ.Pacte Nacional per a l’Educació. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Una educació per a la Catalunya del segle XXI. Programa 2004_07. SUBIRATS, J. Conferència “Escola i Entorn”. IGOP_UAB. Gener 2005 VALLCORBA,J. Pla per a la Llengua i la Cohesió Social . Gener 2005

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

91

Dossiers de premsa 2004_05. Reptes de la interculturalitat , integració i convivència. INGLÈS, M. Presentació de les Escoles de Formació d’adults i la seva relació amb els Plans educatius d’entorn. Abril 2005 FRANCÍ, J. Línies d’actuació de la Formació Professional, respecte les persones adultes 2004_07. Departament de Treball i Indústria. Publicació d’ocupacions de difícil cobertura.. Març 2005 FUNDACIÓ CÀRITAS. IMMIGRACIÓ Revista Educació Social : De les polítiques d’immigració a les polítiques d’integració.. Girona G. PÉREZ SERRANO Elaboración de Proyectos sociales. Ed. Narcea Diseño y evaluación de proyectos sociales. A. Garcia Herrero. Ed. Certeza Evaluación de Programas de Trabajo social. E. Ander Egg. Ed. Humanitas, Buenos Aires PUIG, T. La Ciudad de las asociaciones. Popular SANCHEZ ALONSO, M . La participación asociativa. Metodologia y pràctica. Popular GENERALITAT DE CATALUNYA Publicacions periòdiques del Departament de Benestar i Família. GENERALITAT DE CATALUNYA Publicacions periòdiques del Departament de Secretaria de Cuidadania. GENERALITAT DE CATALUNYA Publicacions periòdiques del Departament d’Educació. MARCHIONI, M. Comunidad y desarrollo. Ed Nova Terra MARCHIONI, M. Comunidad, participación y desarrollo. Ed. Popular QUINTANA, J L. Investigación participativa. Ed. Paidós Un método para la investigación_acción participativa. Paloma Lopez. Ed. Popular BARTOLOMÉ, M Identidad i ciudadanía.. Ed. Narcea Decret d’acreditació de competències i d’obtenció directa del títol. ALEGRE, M.A. I HERRERA, D. (2000): Escola, oci i joves d’origen magribí. Barcelona, Diputació de Barcelona, Col. Materials de Joventut 14. CARBONELL, F. (2000): Educació i immigració: Els reptes educatius de la diversitat cultural i l’exclusió social. Barcelona, Mediterrània. COTS, Coral (2001) Families marroquines i l'educació dels seus fills al Baix Empordà. Ajuntament de la Bisbal - Diputació de Girona. (també és un anàlisi de cas molt recent)

CAAMAÑO I ROS, Sue Llicència per estudis_2005_06

92

DOMINGO, Andreu; BAYONA, Jordi; BRANCÓS, Inés (2001) Migracions internacionals i població jove de nacionalitat estrangera a Catalunya 2001. . Observatori de la Joventut- (Centre d’Estudis Demogràfics) COLECTIVO IOÉ (1994), Marroquins a Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Barcelona. (un anàlisi ja antiquat, però segueix sent una referència clau...) DELGADO, Manuel et al (2002) Jornada sobre el futur del mercat de treball. Els joves immigrants. Col�lecció: Espais de reflexió, núm. 8. .Secretaria General de Joventut. Generalitat de Catalunya. http://www.acsur.org/acsur/seccion/que/Informe%20mujeres%20magreb.pdf http://www.ccoo.es/pdfs/info_esco.pdf http://www.ub.es/solidaritat/observatori/pau/paula/paula_catala/inmigracio/recursos.h tm http://www.imsersomigracion.upco.es/nojava/default2.asp http://www.nodo50.org/ioe/ http://www.ugr.es/~ldei/ http://www.xtec.es/escola/migracions/ http://www.fespinal.com/espinal/Migras/ms.htm http://web.uct.ac.za/org/agi/ http://www.amssfmc.ma/ http://www.oneworld.net/external/?url=http%3a//www.unicef.org/infobycountry/moroc co_18015.html http://www.kabyle.com/ http://www.lamarocaine.com/index.htm http://tamazgha.fr/article.php3?id_article=707 http://www.entreculturas.org/CME/action_2003_2.html http://www.ub.es/multigen/ http://antalya.uab.es/ice/portal/recerca/multicult.htm