PLA LINGUumlIacuteSTIC DE CENTRE

ACESCO

IacuteNDEX 0 Introduccioacute

11 Presentacioacute del document 12 Normativa de referegravencia

1 Context sociolinguumliacutestic

11 Alumnat 12 Entorn

21 La llengua catalana llengua vehicular i daprenentatge

211 La llengua vehicle de comunicacioacute i de convivegravencia

2111 El catalagrave vehicle de comunicacioacute 2112 El catalagrave eina de convivegravencia

212 Lrsquoaprenentatgeensenyament de la llengua catalana 2121 Llengua oral 2122 Llengua escrita 2123 Relacioacute llengua oral i llengua escrita 2124 La llengua en les diverses agraverees 2125 Continuiumltat i coheregravencia entre cicles i nivells 2126 Atencioacute de la diversitat 2127 Activitats drsquoincentivacioacute de lrsquouacutes de la llengua 2128 Avaluacioacute del coneixement de la llengua 2129 Materials didagravectics

213 El catalagrave llengua vertebradora drsquoun projecte plurilinguumle

2131 Informacioacute multimegravedia 2132 Usos linguumliacutestics

22 La llengua castellana

221 Lrsquoaprenentatgeensenyament de la llengua castellana 2211 Introduccioacute de la llengua castellana

2212 Llengua oral 2213 Llengua escrita 2214 Activitats drsquouacutes 2215 Castellagrave a les agraverees no linguumliacutestiques

IacuteNDEX 0 Introduccioacute

11 Presentacioacute del document 12 Normativa de referegravencia

1 Context sociolinguumliacutestic

11 Alumnat 12 Entorn

21 La llengua catalana llengua vehicular i daprenentatge

211 La llengua vehicle de comunicacioacute i de convivegravencia

2111 El catalagrave vehicle de comunicacioacute 2112 El catalagrave eina de convivegravencia

212 Lrsquoaprenentatgeensenyament de la llengua catalana 2121 Llengua oral 2122 Llengua escrita 2123 Relacioacute llengua oral i llengua escrita 2124 La llengua en les diverses agraverees 2125 Continuiumltat i coheregravencia entre cicles i nivells 2126 Atencioacute de la diversitat 2127 Activitats drsquoincentivacioacute de lrsquouacutes de la llengua 2128 Avaluacioacute del coneixement de la llengua 2129 Materials didagravectics

213 El catalagrave llengua vertebradora drsquoun projecte plurilinguumle

2131 Informacioacute multimegravedia 2132 Usos linguumliacutestics

22 La llengua castellana

221 Lrsquoaprenentatgeensenyament de la llengua castellana 2211 Introduccioacute de la llengua castellana

2212 Llengua oral 2213 Llengua escrita 2214 Activitats drsquouacutes 2215 Castellagrave a les agraverees no linguumliacutestiques

23 Altres llenguumles

231 Llenguumles estrangeres 2311 Estrategravegies generals per a lrsquoassoliment de lrsquoobjectiu de lrsquoetapa

23111 Desplegament del curriacuteculum 23112 Metodologia

23113 Materials didagravectics per a lrsquoaprenentatge de la llengua estrangera 23114 Recursos tecnologravegics per a lrsquoaprenentatge de la llengua estrangera 23115 Lrsquouacutes de la llengua estrangera a lrsquoaula

2312 Estrategravegies drsquoampliacioacute de lrsquooferta de llenguumles estrangeres 23121 Avanccedilament de lrsquoaprenentatge de la llengua

estrangera 23122 Aprenentatge integrat de continguts i llengua

estrangera 24 Organitzacioacute i gestioacute

241 Organitzacioacute dels usos linguumliacutestics 2411 Llengua del centre 2412 Documents de centre 2413 Uacutes no sexista del llenguatge 2414 Comunicacioacute externa 2415 Llengua de relacioacute amb famiacutelies 2416 Educacioacute no formal 24161 Serveis drsquoeducacioacute no formal 24162 Activitats extraescolars 24163 Contractacioacute drsquoactivitats extraescolars a les empreses 2417 Llengua i entorn 242 Organitzacioacute dels recursos humans

2421 El pla de formacioacute de centre en temes linguumliacutestics

243 Organitzacioacute de la programacioacute curricular 2431 Coordinacioacute cicles i nivells 2432 Estructures linguumliacutestiques comunes 2433 Projectes drsquoinnovacioacute 246 Biblioteca escolar

2461 Acceacutes i uacutes de la informacioacute 2462 Pla de lectura de centre

247 Projeccioacute del centre

2471 Pagravegina web del centre 2472 Exposicions

248 Xarxes de comunitats virtuals 249 Intercanvis i mobilitat

3 Concrecioacute operativa del projecte (Pla anual) 4 Documents que es desprenen del PLC 5 Glossari 6 Resolucioacute daprovacioacute del PLC

1 Introduccioacute

01 Presentacioacute del document El present Projecte Linguumliacutestic del centre ACESCO recull els aspectes relatius a lensenyament i luacutes de les llenguumles a la nostra escola El tractament especiacutefic de cadascuna delles estaragrave posteriorment sequumlenciat al Projecte Curricular de Centre

02 Normativa de referegravencia El Projecte Linguumliacutestic parteix dels seguumlents documents normatius

LEC Llei 122009 de 10 de juliol drsquoeducacioacute (DOGC 5422 de 16072009)

Decret 1022010 de 3 drsquoagost drsquoautonomia dels centres educatius (DOGC 5686 de 05082010)

Com a part del PEC ha de promoure entre tot lrsquoalumnat 1 El respecte cap a totes les llenguumles 2 La valoracioacute positiva de la diversitat linguumliacutestica 3 La desaparicioacute dels prejudicis linguumliacutestics 4 La importagravencia de lrsquoaprenentatge drsquouna nova llengua

1 Context sociolinguumliacutestic Hem realitzat una enquesta sobre lrsquouacutes de les diverses llenguumles al nostre alumnat des de 4t de Primagraveria fins a 4t drsquoESO (enquesta present en el annex I) Els resultats obtinguts en totes les preguntes llevat en la pregunta n8(lrsquouacutes de la llengua en les activitats de lrsquoentorn) on el resultat mostra un uacutes equitatiu del catalagrave i del castellagrave i la pregunta 6 que fa referegravencia a la muacutesica que hi ha un gran nombre drsquoalumnes que escolten muacutesica en anglegraves meacutes que en castellagrave la llengua emprada pel nostre alumnat en el agravembit privat (radio TV internet) hi ha un domini del castellagrave En lentorn escolar malgrat les classes ser en catalagrave en les hores de lleure eacutes en castellagrave Respecte a la primera pregunta lrsquouacutes de la llengua a casa habitualment eacutes el castellagrave Els professors imparteixen les classes en catalagrave llevat de les especialitats de castellagrave anglegraves i alemany Entre els companys de feina sutilitzen les dues llenguumles equitativament En el pati tambeacute sutilitzen les dues llenguumles La situacioacute de luacutes de la llengua de comunicacioacute i de convivegravencia a la nostra escola des del punt de vista del professorat eacutes la llengua catalana El personal del Centre es dirigeix a les famiacutelies segons la llengua que utilitzen encara que les reunions generals es fan sempre en catalagrave Les circulars informatives i les notes particulars a les agendes soacuten sempre en catalagrave Els professors srsquoadrecen als alumnes en catalagrave La llengua de comunicacioacute entre els alumnes eacutes normalment el castellagrave I si beacute es dirigeixen als mestres en catalagrave una part considerable solen parlar entre ells en castellagrave tot i no ser de vegades la llengua familiar duna part de lrsquoalumnat Creiem en les llenguumles com a instruments de vital importagravencia en la vida individual i social de les persones perquegrave soacuten les mitjanceres entre les persones entre elles i el seu entorn Ens proposem que la llengua sigui viscuda pels seus parlants Els nostres nens i nenes lrsquohan drsquoaprendre mentre la utilitzen

En el nostre Projecte Linguumliacutestic el llenguatge eacutes considerat com un instrument central en lrsquoaprenentatge dins de totes les agraverees curriculars Al decret 20152019 de 23 de juny drsquoordenacioacute dels ensenyaments de lrsquoeducacioacute primagraveria srsquoestableix que per garantir la competegravencia linguumliacutestica i comunicativa plena dels alumnes cal afavorir a lrsquoaula i en els diversos espais escolars no curriculars lrsquouacutes adequat de la llengua catalana a tots els nivells Tambeacute eacutes bagravesic aprofitar la realitat del centre i de lrsquoentorn meacutes immediat per reflexionar sobre les llenguumles i el seu uacutes Eacutes per aixograve que lobjectiu fonamental del projecte educatiu eacutes aconseguir que tot lalumnat assoleixi una sogravelida competegravencia comunicativa en acabar leducacioacute obligatograveria de manera que pugui utilitzar el catalagrave i el castellagrave per

comprendre i expressar missatges de manera correcta sent capaccedil aixiacute de comunicar-se dins el seu entorn social Durant leducacioacute primagraveria es faragrave un tractament metodologravegic de les dues llenguumles oficials tenint en compte el context sociolinguumliacutestic per garantir el coneixement de les dues llenguumles per part de tot lalumnat A meacutes tambeacute treballem per assolir la competegravencia comunicativa bagravesica en llengua anglesa que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i comunicar-se amb els altres en situacions quotidianes Objectius

1- Conegraveixer i utilitzar correctament i apropiada la llengua catalana tant oralment com per escrit emprant-la com a llengua vehicular i daprenentatge en tots els agravembits relacional administratiu de comunicacioacute i dinstruccioacute i aprenentatge 2- Adquirir els coneixements prescrits i la competegravencia linguumliacutestica adequada

en catalagrave al final de letapa dEducacioacute Primagraveria per a tenir un domini de la llengua 3- Desenvolupar les capacitats expressives i comunicatives delsde les nens i

nenes per a ser interlocutors actius i receptors dinformacioacute criacutetics i per tant lliures buscar recursos i estrategravegies per a despertar el gust per la lectura Treball per dimensions a educacioacute Primagraveria i Secundagraveria Comprensioacute lectora - Pla lector de centre - Apadrinament al cicle inicial - Lectura en silenci Expressioacute escrita - Es treballen diferents tipologies de textos e-mails cartes narracions

descripcions contes llegendes rondalles cogravemics auques regravetols textos plublicitaris notiacutecia

Comunicacioacute oral - Explicacioacute de contes narracions i models amb diferents suports audiovisuals - Visionat de pelmiddotliacutecules i cogravemics - Explicacioacute de vivegravencies a lrsquoaula adequades a lrsquoedat - Representacions teatrals (Agraverea Educacioacute Fiacutesica Llengua catalana i anglesa) - Debats diagraveleg i entrevistes de temes diversos - Exposicions orals a totes les agraverees - Utilitzacions de les TIC per transmetre informacions narracions opinions i tambeacute com a suport amb imatges dels temes tractats - Recitacioacute de poemes tant oral com utilitzant un suport audiovisual - Teatre Els pastorets Carnaval i representacions drsquoobres literagraveries drsquoautors catalans dins lrsquoagraverea de Llengua Catalana

Literagraveria -Conegraveixer i llegir obres i fragments dels autors catalans meacutes rellevants -Comentar oralment i per escrit raonaments i opinions de les obres llegides -Escriure textos literaris com poesies narracions fictiacutecies Actitudinal - Potenciar l espai de lectura en silenci i amb veu alta a l aula -Valorar i respectar les llenguumles de l entorn escoltant els altres indiferentment de la llengua que utilitzin Totes aquestes activitats es fan per treballar les diferents dimensions en lagraverea de llengua catalana adequant-les al nivell de cada curs i etapa Estem aplicant les pautes que ens indiquen en el curs drsquoAra escric tant a primagraveria com a secundagraveria Hem sequumlenciat les diverses tipologies de text treballades a la primagraveria perquegrave tots els nens coneguin tots els gegraveneres i dins de cada curs es treballa amb meacutes intensitat un tipus de gegravenere sense obviar els altres Criteris drsquoavaluacioacute srsquohan unificat per a tota la primagraveria i la secundagraveria aplicant una ruacutebrica adequada a cada nivell de cada etapa (Adequacioacute coheregravencia i cohesioacute) Lrsquoexpressioacute escrita seragrave avaluable en totes les agraverees seguint una ponderacioacute Primagraveria - Tipologies de textos instructiu narratiu descriptius dialogats poegravetics cartes i emails - Jocs Florals - Activitat de realitzacioacute de punts de llibre amb eslogravegans per part de les biblioteques - Poemes relacionats amb les estacions - Presentacions amb suport escrit - Projectes dins les diferents agraverees - Carpetes drsquoaprenentatge Secundagraveria - Tipologies de textos instructiu argumentatiu expositiu literari descriptiu narratiu i entrevistes - Jocs Florals - Concurs literari de Parets del Vallegraves (Art de neu) - Diaris personalitzats 22 Llengua oral

El centre prioritza el treball de la llengua oral en tots els seus registres A lescola el paper de la llengua oral eacutes fonamental cal aprendre a parlar escoltar exposar i dialogar per aprendre Un bon domini de lexpressioacute eacutes bagravesic perquegrave els nens i nenes de lescola estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions i arguments La llengua eacutes a lescola un element viu i uacutetil per a la comunicacioacute en aquest sentit la llengua oral eacutes leix de la vida social A traveacutes de la llengua oral podem expressar com percebem el moacuten i com el perceben les persones del nostre entorn La metodologia que es fa servir per laprenentatge i uacutes de la llengua oral a infantil i primer cicle de primagraveria estan sempre relacionades amb vivegravencies de lrsquoalumne situacions quotidianes dins de lrsquoaulahellipProgressivament es va complicant amb temes de debat exposicions comentaris de notiacutecieshellip Els criteris drsquoavaluacioacute venen determinats per les ruacutebriques que srsquo adequumlen als diferents nivells daprenentatge Adjuntem exemples de ruacutebriques a lrsquoannex 2 Tambeacute srsquoutilitza lrsquoautoavaluacioacute i la coavaluacioacute Llengua escrita Lrsquohabilitat drsquoescriure implica el coneixement dels diferents tipus drsquoestructura textual que organitzen les idees els quals responen a uns objectius diferents Eacutes per aixograve que dediquem un espai de grup reduiumlt per treballar aquestes tipologies i les seves finalitats Aquesta iniciativa va sorgir per tal drsquoestructurar lrsquoexpressioacute escrita i les tipologies textuals al llarg de lrsquoetapa dEducacioacute Primagraveria evitant aixiacute treballar conceptes similars de manera repetida durant aquesta A meacutes el fet de reduir el grup classe a la meitat facilita el feedback i correccioacute necessagraveries a les produccions textuals sobre les quals es treballa per poder aprendre a partir de les progravepies errades i evolucionar al llarg de lrsquoetapa La metodologia emprada eacutes a partir de model de textos escrits audiovisuals (TIC) i donant les pautes inherents en cada tipus de text es produeixen els diferents tipologies de text Es realitzen lectures en veu alta dels escrits i es revisen possibles errades Tambeacute soacuten exposats en murals revistes digitals murs digitals regravetols propagandiacutestics slogans etc Tot aixograve eacutes avaluat a traveacutes de ruacutebriques on es tenen en compte la cohesioacute coherencia adequacioacute del text demanat El centre disposa tant a Primagraveria com a Secundagraveria una sequumlenciacioacute i gradacioacute de tipologies de textos veure annex 3 Lectura en llengua catalana Els alumnes han de dominar la lectura per tenir una bona comprensioacute i interpretacioacute de textos Lrsquoescola teacute com objectiu incorporar la lectura i les estrategravegies de comprensioacute lectora en totes les agraverees i establir una estrategravegia de

centre adequada a les necessitats diagnosticades a partir dels resultats drsquoavaluacioacute interna i externes A fi de fomentar lrsquohagravebit de la lectura a lrsquoescola srsquohi dediquen 30 minuts diaris de manera especiacutefica i sistemagravetica a la seva pragravectica en grup i 1 sessioacute setmanal de reforccedil de lectura individualitzada a Primagraveria A Secundagraveria es continua fent la lectura en silenci de 20 minuts diaris on lrsquoalumne tria el llibre que li agradi llegir un cop finalitzat el recomanen oralment als seus companys de diferents nivells Tambeacute lrsquoalumne ha de presentar una opinioacute per escrit de la seva lectura que seguint les pautes que es regeixen en la ruacutebrica adequacioacute coheregravencia i cohesioacute Formen part de lrsquoavaluacioacute del alumnat Per fomentar la lectura lrsquo escola utilitza El Pla lector de centre (annex 4) 25 La lectura en altres agraverees Lrsquoescola teacute com a objectiu incorporar la lectura i les estrategravegies de comprensioacute lectora en totes les agraverees i establir una estrategravegia de centre adequada a les necessitats diagnosticades a partir dels resultats drsquoavaluacioacute interna i externes La biblioteca daula contribueix al foment de la lectura i a que lrsquoalumne accedeixi a la informacioacute i drsquoaltres recursos per a lrsquoaprenentatge de les agraverees i mategraveries i es pugui formar en lrsquouacutes criacutetic drsquoaquests recursos La biblioteca escolar srsquoutilitza puntualment per al mateix objectiu La llengua eacutes vehicle daprenentatge i com a tal ha de ser apresa en totes les agraverees curriculars Lescola tot el seu equip docent i personal no docent teacute la responsabilitat de ser un model duacutes En luacutes de la llengua els mestres de lescola han de ser un referent i expressar-nos amb correccioacute a en el marc de la normativa i de la llengua estagravendard 26Continuiumltat i coheregravencia entre cicles i nivells

Lescola ha elaborat un documento on hi ha la sequumlenciacioacute de les diferents tipologies de textos al llarg de primagraveria i secundagraveria Tenint en compte la gradacioacute per cicles i nivells aixiacute com ladequacioacute coheregravencia i cohesioacute dels mateixos textos que es fixen en les ruacutebriques

5 GLOSSARI

Llengua oficial llengua exigida per un estat a ladministracioacute a lescola i a altres nivells oficials daquest estat

Llengua vehicular llengua de comunicacioacute entre parlants de llenguumles maternes diferents

Llenguumles drsquoorigen llenguumles familiars

Alumnat nouvingut aquell alumnat drsquoorigen estranger que srsquoha incorporat per primera vegada al nostre sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos (excepcionalment en els darrers 36 mesos)

Immersioacute linguumliacutestica megravetode drsquoensenyament drsquouna segona llengua caracteritzat per situar els alumnes en un entorn drsquoaprenentatge que teacute com a llengua de relacioacute i drsquoinstruccioacute la mateixa llengua que han drsquoaprendre

Plurilinguumlisme uacutes alternatiu de diverses llenguumles en una persona Aquestes llenguumles soacuten sistemes que interactuen i srsquointerrelacionen contribuint aixiacute al desenvolupament de la competegravencia linguumliacutestica de la persona

Multilinguumlisme coexistegravencia de diferents llenguumles en una societat determinada

Tractament integrat de llenguumles (TIL) + aprenentatge integrat de continguts i llenguumles estrangeres (AICLE) coordinacioacute entre llenguumles + uacutes de la nova llengua com a vehicle de comunicacioacute en agraverees no linguumliacutestiques TIL I AICLE estan relacionats amb els projectes interdisciplinaris

Pla de lectura de centre document que presenta el marc de referegravencia de les actuacions al voltant de la lectura en els centres educatius tant les vinculades a lrsquoimpuls de la lectura com les relacionades amb la potenciacioacute de les biblioteques escolars i amb les propostes fetes des del curriacuteculum per desenvolupar les competegravencies bagravesiques de lrsquoagravembit linguumliacutestic

Autoavaluacioacute avaluacioacute que fa lrsquoestudiant de la seva progravepia produccioacute atenent a uns criteris que srsquohan negociat pregraveviament

Autoregulacioacute de lrsquoaprenentatge regulacioacute del proceacutes drsquoaprenentatge realitzat pel propi estudiant a traveacutes del qual va construint un sistema personal drsquoaprendre i el va millorant progressivament amb la finalitat de ser meacutes autogravenom aprenent Eacutes lrsquoobjectiu prioritari de lrsquoavaluacioacute formadora

Avaluacioacute final modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc al final del proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge drsquoun determinat conjunt de continguts amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar si srsquohan adquirit de manera significativa Pot tenir una finalitat formativa si els resultats srsquoutilitzen perquegrave lrsquoalumnat prengui consciegravencia dels seus egravexits o per a regular futurs processos drsquoensenyament dels mateixos continguts i tambeacute selectiva si srsquoutilitzen per qualificar lrsquoalumnat

Avaluacioacute formadora modalitat drsquoavaluacioacute que persegueix desenvolupar la capacitat de lrsquoalumnat per autoregular-se Es caracteritza per promoure que lrsquoalumnat reguli a) si srsquoha apropiat dels objectius drsquoaprenentatge b) si eacutes capaccedil drsquoanticipar i planificar adequadament les operacions necessagraveries per a realitzar un determinat tipus de tasques i c) si srsquoha apropiat dels criteris drsquoavaluacioacute

Avaluacioacute formativa modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc durant el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoidentificar les dificultats i progressos drsquoaprenentatge dels estudiants per poder adaptar el proceacutes didagravectic del professorat a les necessitats drsquoaprenentatge de lrsquoalumnat Teacute una finalitat reguladora de lrsquoaprenentatge i de lrsquoensenyament

Avaluacioacute inicial modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc abans drsquoiniciar el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoestablir lrsquoestat inicial de cada estudiant abans drsquoabordar lrsquoestudi drsquouna unitat didagravectica tema o conjunt de temes amb la finalitat drsquoadaptar la planificacioacute prevista a les necessitats de cada alumne o alumna Teacute una funcioacute formativa

Avaluacioacute qualificadora modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc en determinats moments de lrsquoescolaritat amb lrsquoobjectiu de certificar lrsquoadquisicioacute drsquouns determinats coneixements i competegravencies Teacute fonamentalment una finalitat comparativa i selectiva perograve tambeacute orientadora

Avaluacioacute proceacutes de recollida i anagravelisi drsquoinformacioacute destinat a descriure la realitat emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions

Base drsquoorientacioacute instrument que resumeix de manera gragravefica i ordenada lrsquoaccioacute a realitzar La seva finalitat eacutes promoure que els estudiants anticipin i planifiquin les operacions que han de dur a terme per resoldre amb egravexit diferents tipus de tasques escolars

Coavaluacioacute avaluacioacute reciacuteproca entre els estudiants en la qual apliquen criteris drsquoavaluacioacute que srsquohan negociat pregraveviament en el grup-classe

Criteri drsquoavaluacioacute de realitzacioacute aspecte o operacioacute que srsquoespera que apliqui lrsquoalumnat en realitzar una determinada tasca Coincideix amb

cadascun dels aspectes explicitats a la base drsquoorientacioacute al mapa conceptual en una ruacutebrica o en una graella drsquoavaluacioacute

Criteri drsquoavaluacioacute de resultats aspecte que ens indica la qualitat amb quegrave srsquoapliquen els aspectes definits en els criteris de realitzacioacute i en fixa el seu grau drsquoacceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinegravencia completesa precisioacute volum de coneixements originalitat etc

Criteri drsquoavaluacioacute enunciat que expressa el tipus i grau drsquoaprenentatge que srsquoespera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relacioacute amb els objectius de lrsquoetapa de lrsquoagraverea o de la unitat didagravectica

Diari de classe instrument que promou que lrsquoalumnat expliciti les seves idees sobre quegrave ha apregraves com ho ha apregraves quines dificultats hi ha trobat els seus sentiments en relacioacute amb el treball proposat o els aprenentatges realitzats etc Serveix per poder identificar quines soacuten les percepcions de lrsquoalumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges

Graella drsquoavaluacioacute instrument que recull de forma expliacutecita els objectes i criteris drsquoavaluacioacute Orienta lrsquoavaluacioacute de tasques en activitats drsquoautoavaluacioacute o coavaluacioacute

Indicador drsquoavaluacioacute accioacute concreta que srsquoobserva en la realitzacioacute drsquouna tasca una expressioacute una frase que diu alguna idea especiacutefica una accioacute que es du a terme En una altra produccioacute que vol avaluar el mateix objectiu amb el mateix criteri drsquoavaluacioacute lrsquoindicador pot ser diferent Tambeacute pot ser diferent segons el nivell educatiu

Instrument drsquoavaluacioacute mitjagrave que vehicula la recollida drsquoinformacioacute realitzada en el marc drsquouna activitat drsquoavaluacioacute

Carpeta drsquoaprenentatge instrument drsquoavaluacioacute integrat en el proceacutes drsquoensenyament i aprenentatge que recull les activitats que aporta lrsquoestudiant com a proves del seu aprenentatge drsquoun tema Inclou els seus objectius les reflexions sobre el que encara no sap prou beacute quegrave faragrave per revisar els errors quegrave va millorant a mesura que avanccedila en el coneixement i altres evidegravencies sobre com i quegrave apregraven

Regulacioacute dels aprenentatges Conjunt drsquoaccions que tenen com a objectiu adequar els procediments o estrategravegies drsquoensenyament a les necessitats de lrsquoalumnat Eacutes lrsquoobjectiu fonamental de lrsquoavaluacioacute formativa

Ruacutebrica matriu que explicita drsquouna banda els criteris de realitzacioacute i de lrsquoaltra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells drsquoassoliment concretats en indicadors relacionats especiacuteficament amb la tasca drsquoavaluacioacute Lrsquoalumnat la pot utilitzar per autoavaluar-se

Agravembit Agrupacioacute de les agraverees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari A cada agravembit es defineixen les competegravencies que lrsquoalumne ha drsquoassolir en acabar lrsquoetapa

Agraverea de coneixement Organitzacioacute dels continguts objecte drsquoaprenentatge Segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari srsquoagrupen en agravembits

Competegravencia bagravesica Capacitat drsquouna persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements habilitats pragravectiques i actituds que es mobilitzen conjuntament per assolir una accioacute eficaccedil i satisfactograveria

Competegravencia bagravesica progravepia de cada agravembit competegravencia vinculada directament a un agravembit que contribueix a lrsquoassoliment de les competegravencies bagravesiques

Continguts Objectes drsquoaprenentatge sabers i coneixements que fan referegravencia a conceptes procediments i actituds Aquests continguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competegravencies bagravesiques Es presenten agrupats per blocs de continguts

Continguts clau Continguts que contribueixen amb major mesura el desenvolupament de les competegravencies de cada una de les dimensions

Dimensioacute Agrupacioacute de les competegravencies progravepies de cada agravembit segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari

Literagraveria -Conegraveixer i llegir obres i fragments dels autors catalans meacutes rellevants -Comentar oralment i per escrit raonaments i opinions de les obres llegides -Escriure textos literaris com poesies narracions fictiacutecies Actitudinal - Potenciar l espai de lectura en silenci i amb veu alta a l aula -Valorar i respectar les llenguumles de l entorn escoltant els altres indiferentment de la llengua que utilitzin Totes aquestes activitats es fan per treballar les diferents dimensions en lagraverea de llengua catalana adequant-les al nivell de cada curs i etapa Estem aplicant les pautes que ens indiquen en el curs drsquoAra escric tant a primagraveria com a secundagraveria Hem sequumlenciat les diverses tipologies de text treballades a la primagraveria perquegrave tots els nens coneguin tots els gegraveneres i dins de cada curs es treballa amb meacutes intensitat un tipus de gegravenere sense obviar els altres Criteris drsquoavaluacioacute srsquohan unificat per a tota la primagraveria i la secundagraveria aplicant una ruacutebrica adequada a cada nivell de cada etapa (Adequacioacute coheregravencia i cohesioacute) Lrsquoexpressioacute escrita seragrave avaluable en totes les agraverees seguint una ponderacioacute Primagraveria - Tipologies de textos instructiu narratiu descriptius dialogats poegravetics cartes i emails - Jocs Florals - Activitat de realitzacioacute de punts de llibre amb eslogravegans per part de les biblioteques - Poemes relacionats amb les estacions - Presentacions amb suport escrit - Projectes dins les diferents agraverees - Carpetes drsquoaprenentatge Secundagraveria - Tipologies de textos instructiu argumentatiu expositiu literari descriptiu narratiu i entrevistes - Jocs Florals - Concurs literari de Parets del Vallegraves (Art de neu) - Diaris personalitzats 22 Llengua oral

El centre prioritza el treball de la llengua oral en tots els seus registres A lescola el paper de la llengua oral eacutes fonamental cal aprendre a parlar escoltar exposar i dialogar per aprendre Un bon domini de lexpressioacute eacutes bagravesic perquegrave els nens i nenes de lescola estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions i arguments La llengua eacutes a lescola un element viu i uacutetil per a la comunicacioacute en aquest sentit la llengua oral eacutes leix de la vida social A traveacutes de la llengua oral podem expressar com percebem el moacuten i com el perceben les persones del nostre entorn La metodologia que es fa servir per laprenentatge i uacutes de la llengua oral a infantil i primer cicle de primagraveria estan sempre relacionades amb vivegravencies de lrsquoalumne situacions quotidianes dins de lrsquoaulahellipProgressivament es va complicant amb temes de debat exposicions comentaris de notiacutecieshellip Els criteris drsquoavaluacioacute venen determinats per les ruacutebriques que srsquo adequumlen als diferents nivells daprenentatge Adjuntem exemples de ruacutebriques a lrsquoannex 2 Tambeacute srsquoutilitza lrsquoautoavaluacioacute i la coavaluacioacute Llengua escrita Lrsquohabilitat drsquoescriure implica el coneixement dels diferents tipus drsquoestructura textual que organitzen les idees els quals responen a uns objectius diferents Eacutes per aixograve que dediquem un espai de grup reduiumlt per treballar aquestes tipologies i les seves finalitats Aquesta iniciativa va sorgir per tal drsquoestructurar lrsquoexpressioacute escrita i les tipologies textuals al llarg de lrsquoetapa dEducacioacute Primagraveria evitant aixiacute treballar conceptes similars de manera repetida durant aquesta A meacutes el fet de reduir el grup classe a la meitat facilita el feedback i correccioacute necessagraveries a les produccions textuals sobre les quals es treballa per poder aprendre a partir de les progravepies errades i evolucionar al llarg de lrsquoetapa La metodologia emprada eacutes a partir de model de textos escrits audiovisuals (TIC) i donant les pautes inherents en cada tipus de text es produeixen els diferents tipologies de text Es realitzen lectures en veu alta dels escrits i es revisen possibles errades Tambeacute soacuten exposats en murals revistes digitals murs digitals regravetols propagandiacutestics slogans etc Tot aixograve eacutes avaluat a traveacutes de ruacutebriques on es tenen en compte la cohesioacute coherencia adequacioacute del text demanat El centre disposa tant a Primagraveria com a Secundagraveria una sequumlenciacioacute i gradacioacute de tipologies de textos veure annex 3 Lectura en llengua catalana Els alumnes han de dominar la lectura per tenir una bona comprensioacute i interpretacioacute de textos Lrsquoescola teacute com objectiu incorporar la lectura i les estrategravegies de comprensioacute lectora en totes les agraverees i establir una estrategravegia de

centre adequada a les necessitats diagnosticades a partir dels resultats drsquoavaluacioacute interna i externes A fi de fomentar lrsquohagravebit de la lectura a lrsquoescola srsquohi dediquen 30 minuts diaris de manera especiacutefica i sistemagravetica a la seva pragravectica en grup i 1 sessioacute setmanal de reforccedil de lectura individualitzada a Primagraveria A Secundagraveria es continua fent la lectura en silenci de 20 minuts diaris on lrsquoalumne tria el llibre que li agradi llegir un cop finalitzat el recomanen oralment als seus companys de diferents nivells Tambeacute lrsquoalumne ha de presentar una opinioacute per escrit de la seva lectura que seguint les pautes que es regeixen en la ruacutebrica adequacioacute coheregravencia i cohesioacute Formen part de lrsquoavaluacioacute del alumnat Per fomentar la lectura lrsquo escola utilitza El Pla lector de centre (annex 4) 25 La lectura en altres agraverees Lrsquoescola teacute com a objectiu incorporar la lectura i les estrategravegies de comprensioacute lectora en totes les agraverees i establir una estrategravegia de centre adequada a les necessitats diagnosticades a partir dels resultats drsquoavaluacioacute interna i externes La biblioteca daula contribueix al foment de la lectura i a que lrsquoalumne accedeixi a la informacioacute i drsquoaltres recursos per a lrsquoaprenentatge de les agraverees i mategraveries i es pugui formar en lrsquouacutes criacutetic drsquoaquests recursos La biblioteca escolar srsquoutilitza puntualment per al mateix objectiu La llengua eacutes vehicle daprenentatge i com a tal ha de ser apresa en totes les agraverees curriculars Lescola tot el seu equip docent i personal no docent teacute la responsabilitat de ser un model duacutes En luacutes de la llengua els mestres de lescola han de ser un referent i expressar-nos amb correccioacute a en el marc de la normativa i de la llengua estagravendard 26Continuiumltat i coheregravencia entre cicles i nivells

Lescola ha elaborat un documento on hi ha la sequumlenciacioacute de les diferents tipologies de textos al llarg de primagraveria i secundagraveria Tenint en compte la gradacioacute per cicles i nivells aixiacute com ladequacioacute coheregravencia i cohesioacute dels mateixos textos que es fixen en les ruacutebriques

5 GLOSSARI

Llengua oficial llengua exigida per un estat a ladministracioacute a lescola i a altres nivells oficials daquest estat

Llengua vehicular llengua de comunicacioacute entre parlants de llenguumles maternes diferents

Llenguumles drsquoorigen llenguumles familiars

Alumnat nouvingut aquell alumnat drsquoorigen estranger que srsquoha incorporat per primera vegada al nostre sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos (excepcionalment en els darrers 36 mesos)

Immersioacute linguumliacutestica megravetode drsquoensenyament drsquouna segona llengua caracteritzat per situar els alumnes en un entorn drsquoaprenentatge que teacute com a llengua de relacioacute i drsquoinstruccioacute la mateixa llengua que han drsquoaprendre

Plurilinguumlisme uacutes alternatiu de diverses llenguumles en una persona Aquestes llenguumles soacuten sistemes que interactuen i srsquointerrelacionen contribuint aixiacute al desenvolupament de la competegravencia linguumliacutestica de la persona

Multilinguumlisme coexistegravencia de diferents llenguumles en una societat determinada

Tractament integrat de llenguumles (TIL) + aprenentatge integrat de continguts i llenguumles estrangeres (AICLE) coordinacioacute entre llenguumles + uacutes de la nova llengua com a vehicle de comunicacioacute en agraverees no linguumliacutestiques TIL I AICLE estan relacionats amb els projectes interdisciplinaris

Pla de lectura de centre document que presenta el marc de referegravencia de les actuacions al voltant de la lectura en els centres educatius tant les vinculades a lrsquoimpuls de la lectura com les relacionades amb la potenciacioacute de les biblioteques escolars i amb les propostes fetes des del curriacuteculum per desenvolupar les competegravencies bagravesiques de lrsquoagravembit linguumliacutestic

Autoavaluacioacute avaluacioacute que fa lrsquoestudiant de la seva progravepia produccioacute atenent a uns criteris que srsquohan negociat pregraveviament

Autoregulacioacute de lrsquoaprenentatge regulacioacute del proceacutes drsquoaprenentatge realitzat pel propi estudiant a traveacutes del qual va construint un sistema personal drsquoaprendre i el va millorant progressivament amb la finalitat de ser meacutes autogravenom aprenent Eacutes lrsquoobjectiu prioritari de lrsquoavaluacioacute formadora

Avaluacioacute final modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc al final del proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge drsquoun determinat conjunt de continguts amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar si srsquohan adquirit de manera significativa Pot tenir una finalitat formativa si els resultats srsquoutilitzen perquegrave lrsquoalumnat prengui consciegravencia dels seus egravexits o per a regular futurs processos drsquoensenyament dels mateixos continguts i tambeacute selectiva si srsquoutilitzen per qualificar lrsquoalumnat

Avaluacioacute formadora modalitat drsquoavaluacioacute que persegueix desenvolupar la capacitat de lrsquoalumnat per autoregular-se Es caracteritza per promoure que lrsquoalumnat reguli a) si srsquoha apropiat dels objectius drsquoaprenentatge b) si eacutes capaccedil drsquoanticipar i planificar adequadament les operacions necessagraveries per a realitzar un determinat tipus de tasques i c) si srsquoha apropiat dels criteris drsquoavaluacioacute

Avaluacioacute formativa modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc durant el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoidentificar les dificultats i progressos drsquoaprenentatge dels estudiants per poder adaptar el proceacutes didagravectic del professorat a les necessitats drsquoaprenentatge de lrsquoalumnat Teacute una finalitat reguladora de lrsquoaprenentatge i de lrsquoensenyament

Avaluacioacute inicial modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc abans drsquoiniciar el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoestablir lrsquoestat inicial de cada estudiant abans drsquoabordar lrsquoestudi drsquouna unitat didagravectica tema o conjunt de temes amb la finalitat drsquoadaptar la planificacioacute prevista a les necessitats de cada alumne o alumna Teacute una funcioacute formativa

Avaluacioacute qualificadora modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc en determinats moments de lrsquoescolaritat amb lrsquoobjectiu de certificar lrsquoadquisicioacute drsquouns determinats coneixements i competegravencies Teacute fonamentalment una finalitat comparativa i selectiva perograve tambeacute orientadora

Avaluacioacute proceacutes de recollida i anagravelisi drsquoinformacioacute destinat a descriure la realitat emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions

Base drsquoorientacioacute instrument que resumeix de manera gragravefica i ordenada lrsquoaccioacute a realitzar La seva finalitat eacutes promoure que els estudiants anticipin i planifiquin les operacions que han de dur a terme per resoldre amb egravexit diferents tipus de tasques escolars

Coavaluacioacute avaluacioacute reciacuteproca entre els estudiants en la qual apliquen criteris drsquoavaluacioacute que srsquohan negociat pregraveviament en el grup-classe

Criteri drsquoavaluacioacute de realitzacioacute aspecte o operacioacute que srsquoespera que apliqui lrsquoalumnat en realitzar una determinada tasca Coincideix amb

cadascun dels aspectes explicitats a la base drsquoorientacioacute al mapa conceptual en una ruacutebrica o en una graella drsquoavaluacioacute

Criteri drsquoavaluacioacute de resultats aspecte que ens indica la qualitat amb quegrave srsquoapliquen els aspectes definits en els criteris de realitzacioacute i en fixa el seu grau drsquoacceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinegravencia completesa precisioacute volum de coneixements originalitat etc

Criteri drsquoavaluacioacute enunciat que expressa el tipus i grau drsquoaprenentatge que srsquoespera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relacioacute amb els objectius de lrsquoetapa de lrsquoagraverea o de la unitat didagravectica

Diari de classe instrument que promou que lrsquoalumnat expliciti les seves idees sobre quegrave ha apregraves com ho ha apregraves quines dificultats hi ha trobat els seus sentiments en relacioacute amb el treball proposat o els aprenentatges realitzats etc Serveix per poder identificar quines soacuten les percepcions de lrsquoalumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges

Graella drsquoavaluacioacute instrument que recull de forma expliacutecita els objectes i criteris drsquoavaluacioacute Orienta lrsquoavaluacioacute de tasques en activitats drsquoautoavaluacioacute o coavaluacioacute

Indicador drsquoavaluacioacute accioacute concreta que srsquoobserva en la realitzacioacute drsquouna tasca una expressioacute una frase que diu alguna idea especiacutefica una accioacute que es du a terme En una altra produccioacute que vol avaluar el mateix objectiu amb el mateix criteri drsquoavaluacioacute lrsquoindicador pot ser diferent Tambeacute pot ser diferent segons el nivell educatiu

Instrument drsquoavaluacioacute mitjagrave que vehicula la recollida drsquoinformacioacute realitzada en el marc drsquouna activitat drsquoavaluacioacute

Carpeta drsquoaprenentatge instrument drsquoavaluacioacute integrat en el proceacutes drsquoensenyament i aprenentatge que recull les activitats que aporta lrsquoestudiant com a proves del seu aprenentatge drsquoun tema Inclou els seus objectius les reflexions sobre el que encara no sap prou beacute quegrave faragrave per revisar els errors quegrave va millorant a mesura que avanccedila en el coneixement i altres evidegravencies sobre com i quegrave apregraven

Regulacioacute dels aprenentatges Conjunt drsquoaccions que tenen com a objectiu adequar els procediments o estrategravegies drsquoensenyament a les necessitats de lrsquoalumnat Eacutes lrsquoobjectiu fonamental de lrsquoavaluacioacute formativa

Ruacutebrica matriu que explicita drsquouna banda els criteris de realitzacioacute i de lrsquoaltra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells drsquoassoliment concretats en indicadors relacionats especiacuteficament amb la tasca drsquoavaluacioacute Lrsquoalumnat la pot utilitzar per autoavaluar-se

Agravembit Agrupacioacute de les agraverees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari A cada agravembit es defineixen les competegravencies que lrsquoalumne ha drsquoassolir en acabar lrsquoetapa

Agraverea de coneixement Organitzacioacute dels continguts objecte drsquoaprenentatge Segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari srsquoagrupen en agravembits

Competegravencia bagravesica Capacitat drsquouna persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements habilitats pragravectiques i actituds que es mobilitzen conjuntament per assolir una accioacute eficaccedil i satisfactograveria

Competegravencia bagravesica progravepia de cada agravembit competegravencia vinculada directament a un agravembit que contribueix a lrsquoassoliment de les competegravencies bagravesiques

Continguts Objectes drsquoaprenentatge sabers i coneixements que fan referegravencia a conceptes procediments i actituds Aquests continguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competegravencies bagravesiques Es presenten agrupats per blocs de continguts

Continguts clau Continguts que contribueixen amb major mesura el desenvolupament de les competegravencies de cada una de les dimensions

Dimensioacute Agrupacioacute de les competegravencies progravepies de cada agravembit segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari

El centre prioritza el treball de la llengua oral en tots els seus registres A lescola el paper de la llengua oral eacutes fonamental cal aprendre a parlar escoltar exposar i dialogar per aprendre Un bon domini de lexpressioacute eacutes bagravesic perquegrave els nens i nenes de lescola estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions i arguments La llengua eacutes a lescola un element viu i uacutetil per a la comunicacioacute en aquest sentit la llengua oral eacutes leix de la vida social A traveacutes de la llengua oral podem expressar com percebem el moacuten i com el perceben les persones del nostre entorn La metodologia que es fa servir per laprenentatge i uacutes de la llengua oral a infantil i primer cicle de primagraveria estan sempre relacionades amb vivegravencies de lrsquoalumne situacions quotidianes dins de lrsquoaulahellipProgressivament es va complicant amb temes de debat exposicions comentaris de notiacutecieshellip Els criteris drsquoavaluacioacute venen determinats per les ruacutebriques que srsquo adequumlen als diferents nivells daprenentatge Adjuntem exemples de ruacutebriques a lrsquoannex 2 Tambeacute srsquoutilitza lrsquoautoavaluacioacute i la coavaluacioacute Llengua escrita Lrsquohabilitat drsquoescriure implica el coneixement dels diferents tipus drsquoestructura textual que organitzen les idees els quals responen a uns objectius diferents Eacutes per aixograve que dediquem un espai de grup reduiumlt per treballar aquestes tipologies i les seves finalitats Aquesta iniciativa va sorgir per tal drsquoestructurar lrsquoexpressioacute escrita i les tipologies textuals al llarg de lrsquoetapa dEducacioacute Primagraveria evitant aixiacute treballar conceptes similars de manera repetida durant aquesta A meacutes el fet de reduir el grup classe a la meitat facilita el feedback i correccioacute necessagraveries a les produccions textuals sobre les quals es treballa per poder aprendre a partir de les progravepies errades i evolucionar al llarg de lrsquoetapa La metodologia emprada eacutes a partir de model de textos escrits audiovisuals (TIC) i donant les pautes inherents en cada tipus de text es produeixen els diferents tipologies de text Es realitzen lectures en veu alta dels escrits i es revisen possibles errades Tambeacute soacuten exposats en murals revistes digitals murs digitals regravetols propagandiacutestics slogans etc Tot aixograve eacutes avaluat a traveacutes de ruacutebriques on es tenen en compte la cohesioacute coherencia adequacioacute del text demanat El centre disposa tant a Primagraveria com a Secundagraveria una sequumlenciacioacute i gradacioacute de tipologies de textos veure annex 3 Lectura en llengua catalana Els alumnes han de dominar la lectura per tenir una bona comprensioacute i interpretacioacute de textos Lrsquoescola teacute com objectiu incorporar la lectura i les estrategravegies de comprensioacute lectora en totes les agraverees i establir una estrategravegia de

centre adequada a les necessitats diagnosticades a partir dels resultats drsquoavaluacioacute interna i externes A fi de fomentar lrsquohagravebit de la lectura a lrsquoescola srsquohi dediquen 30 minuts diaris de manera especiacutefica i sistemagravetica a la seva pragravectica en grup i 1 sessioacute setmanal de reforccedil de lectura individualitzada a Primagraveria A Secundagraveria es continua fent la lectura en silenci de 20 minuts diaris on lrsquoalumne tria el llibre que li agradi llegir un cop finalitzat el recomanen oralment als seus companys de diferents nivells Tambeacute lrsquoalumne ha de presentar una opinioacute per escrit de la seva lectura que seguint les pautes que es regeixen en la ruacutebrica adequacioacute coheregravencia i cohesioacute Formen part de lrsquoavaluacioacute del alumnat Per fomentar la lectura lrsquo escola utilitza El Pla lector de centre (annex 4) 25 La lectura en altres agraverees Lrsquoescola teacute com a objectiu incorporar la lectura i les estrategravegies de comprensioacute lectora en totes les agraverees i establir una estrategravegia de centre adequada a les necessitats diagnosticades a partir dels resultats drsquoavaluacioacute interna i externes La biblioteca daula contribueix al foment de la lectura i a que lrsquoalumne accedeixi a la informacioacute i drsquoaltres recursos per a lrsquoaprenentatge de les agraverees i mategraveries i es pugui formar en lrsquouacutes criacutetic drsquoaquests recursos La biblioteca escolar srsquoutilitza puntualment per al mateix objectiu La llengua eacutes vehicle daprenentatge i com a tal ha de ser apresa en totes les agraverees curriculars Lescola tot el seu equip docent i personal no docent teacute la responsabilitat de ser un model duacutes En luacutes de la llengua els mestres de lescola han de ser un referent i expressar-nos amb correccioacute a en el marc de la normativa i de la llengua estagravendard 26Continuiumltat i coheregravencia entre cicles i nivells

Lescola ha elaborat un documento on hi ha la sequumlenciacioacute de les diferents tipologies de textos al llarg de primagraveria i secundagraveria Tenint en compte la gradacioacute per cicles i nivells aixiacute com ladequacioacute coheregravencia i cohesioacute dels mateixos textos que es fixen en les ruacutebriques

5 GLOSSARI

Llengua oficial llengua exigida per un estat a ladministracioacute a lescola i a altres nivells oficials daquest estat

Llengua vehicular llengua de comunicacioacute entre parlants de llenguumles maternes diferents

Llenguumles drsquoorigen llenguumles familiars

Alumnat nouvingut aquell alumnat drsquoorigen estranger que srsquoha incorporat per primera vegada al nostre sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos (excepcionalment en els darrers 36 mesos)

Immersioacute linguumliacutestica megravetode drsquoensenyament drsquouna segona llengua caracteritzat per situar els alumnes en un entorn drsquoaprenentatge que teacute com a llengua de relacioacute i drsquoinstruccioacute la mateixa llengua que han drsquoaprendre

Plurilinguumlisme uacutes alternatiu de diverses llenguumles en una persona Aquestes llenguumles soacuten sistemes que interactuen i srsquointerrelacionen contribuint aixiacute al desenvolupament de la competegravencia linguumliacutestica de la persona

Multilinguumlisme coexistegravencia de diferents llenguumles en una societat determinada

Tractament integrat de llenguumles (TIL) + aprenentatge integrat de continguts i llenguumles estrangeres (AICLE) coordinacioacute entre llenguumles + uacutes de la nova llengua com a vehicle de comunicacioacute en agraverees no linguumliacutestiques TIL I AICLE estan relacionats amb els projectes interdisciplinaris

Pla de lectura de centre document que presenta el marc de referegravencia de les actuacions al voltant de la lectura en els centres educatius tant les vinculades a lrsquoimpuls de la lectura com les relacionades amb la potenciacioacute de les biblioteques escolars i amb les propostes fetes des del curriacuteculum per desenvolupar les competegravencies bagravesiques de lrsquoagravembit linguumliacutestic

Autoavaluacioacute avaluacioacute que fa lrsquoestudiant de la seva progravepia produccioacute atenent a uns criteris que srsquohan negociat pregraveviament

Autoregulacioacute de lrsquoaprenentatge regulacioacute del proceacutes drsquoaprenentatge realitzat pel propi estudiant a traveacutes del qual va construint un sistema personal drsquoaprendre i el va millorant progressivament amb la finalitat de ser meacutes autogravenom aprenent Eacutes lrsquoobjectiu prioritari de lrsquoavaluacioacute formadora

Avaluacioacute final modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc al final del proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge drsquoun determinat conjunt de continguts amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar si srsquohan adquirit de manera significativa Pot tenir una finalitat formativa si els resultats srsquoutilitzen perquegrave lrsquoalumnat prengui consciegravencia dels seus egravexits o per a regular futurs processos drsquoensenyament dels mateixos continguts i tambeacute selectiva si srsquoutilitzen per qualificar lrsquoalumnat

Avaluacioacute formadora modalitat drsquoavaluacioacute que persegueix desenvolupar la capacitat de lrsquoalumnat per autoregular-se Es caracteritza per promoure que lrsquoalumnat reguli a) si srsquoha apropiat dels objectius drsquoaprenentatge b) si eacutes capaccedil drsquoanticipar i planificar adequadament les operacions necessagraveries per a realitzar un determinat tipus de tasques i c) si srsquoha apropiat dels criteris drsquoavaluacioacute

Avaluacioacute formativa modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc durant el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoidentificar les dificultats i progressos drsquoaprenentatge dels estudiants per poder adaptar el proceacutes didagravectic del professorat a les necessitats drsquoaprenentatge de lrsquoalumnat Teacute una finalitat reguladora de lrsquoaprenentatge i de lrsquoensenyament

Avaluacioacute inicial modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc abans drsquoiniciar el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoestablir lrsquoestat inicial de cada estudiant abans drsquoabordar lrsquoestudi drsquouna unitat didagravectica tema o conjunt de temes amb la finalitat drsquoadaptar la planificacioacute prevista a les necessitats de cada alumne o alumna Teacute una funcioacute formativa

Avaluacioacute qualificadora modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc en determinats moments de lrsquoescolaritat amb lrsquoobjectiu de certificar lrsquoadquisicioacute drsquouns determinats coneixements i competegravencies Teacute fonamentalment una finalitat comparativa i selectiva perograve tambeacute orientadora

Avaluacioacute proceacutes de recollida i anagravelisi drsquoinformacioacute destinat a descriure la realitat emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions

Base drsquoorientacioacute instrument que resumeix de manera gragravefica i ordenada lrsquoaccioacute a realitzar La seva finalitat eacutes promoure que els estudiants anticipin i planifiquin les operacions que han de dur a terme per resoldre amb egravexit diferents tipus de tasques escolars

Coavaluacioacute avaluacioacute reciacuteproca entre els estudiants en la qual apliquen criteris drsquoavaluacioacute que srsquohan negociat pregraveviament en el grup-classe

Criteri drsquoavaluacioacute de realitzacioacute aspecte o operacioacute que srsquoespera que apliqui lrsquoalumnat en realitzar una determinada tasca Coincideix amb

cadascun dels aspectes explicitats a la base drsquoorientacioacute al mapa conceptual en una ruacutebrica o en una graella drsquoavaluacioacute

Criteri drsquoavaluacioacute de resultats aspecte que ens indica la qualitat amb quegrave srsquoapliquen els aspectes definits en els criteris de realitzacioacute i en fixa el seu grau drsquoacceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinegravencia completesa precisioacute volum de coneixements originalitat etc

Criteri drsquoavaluacioacute enunciat que expressa el tipus i grau drsquoaprenentatge que srsquoespera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relacioacute amb els objectius de lrsquoetapa de lrsquoagraverea o de la unitat didagravectica

Diari de classe instrument que promou que lrsquoalumnat expliciti les seves idees sobre quegrave ha apregraves com ho ha apregraves quines dificultats hi ha trobat els seus sentiments en relacioacute amb el treball proposat o els aprenentatges realitzats etc Serveix per poder identificar quines soacuten les percepcions de lrsquoalumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges

Graella drsquoavaluacioacute instrument que recull de forma expliacutecita els objectes i criteris drsquoavaluacioacute Orienta lrsquoavaluacioacute de tasques en activitats drsquoautoavaluacioacute o coavaluacioacute

Indicador drsquoavaluacioacute accioacute concreta que srsquoobserva en la realitzacioacute drsquouna tasca una expressioacute una frase que diu alguna idea especiacutefica una accioacute que es du a terme En una altra produccioacute que vol avaluar el mateix objectiu amb el mateix criteri drsquoavaluacioacute lrsquoindicador pot ser diferent Tambeacute pot ser diferent segons el nivell educatiu

Instrument drsquoavaluacioacute mitjagrave que vehicula la recollida drsquoinformacioacute realitzada en el marc drsquouna activitat drsquoavaluacioacute

Carpeta drsquoaprenentatge instrument drsquoavaluacioacute integrat en el proceacutes drsquoensenyament i aprenentatge que recull les activitats que aporta lrsquoestudiant com a proves del seu aprenentatge drsquoun tema Inclou els seus objectius les reflexions sobre el que encara no sap prou beacute quegrave faragrave per revisar els errors quegrave va millorant a mesura que avanccedila en el coneixement i altres evidegravencies sobre com i quegrave apregraven

Regulacioacute dels aprenentatges Conjunt drsquoaccions que tenen com a objectiu adequar els procediments o estrategravegies drsquoensenyament a les necessitats de lrsquoalumnat Eacutes lrsquoobjectiu fonamental de lrsquoavaluacioacute formativa

Ruacutebrica matriu que explicita drsquouna banda els criteris de realitzacioacute i de lrsquoaltra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells drsquoassoliment concretats en indicadors relacionats especiacuteficament amb la tasca drsquoavaluacioacute Lrsquoalumnat la pot utilitzar per autoavaluar-se

Agravembit Agrupacioacute de les agraverees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari A cada agravembit es defineixen les competegravencies que lrsquoalumne ha drsquoassolir en acabar lrsquoetapa

Agraverea de coneixement Organitzacioacute dels continguts objecte drsquoaprenentatge Segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari srsquoagrupen en agravembits

Competegravencia bagravesica Capacitat drsquouna persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements habilitats pragravectiques i actituds que es mobilitzen conjuntament per assolir una accioacute eficaccedil i satisfactograveria

Competegravencia bagravesica progravepia de cada agravembit competegravencia vinculada directament a un agravembit que contribueix a lrsquoassoliment de les competegravencies bagravesiques

Continguts Objectes drsquoaprenentatge sabers i coneixements que fan referegravencia a conceptes procediments i actituds Aquests continguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competegravencies bagravesiques Es presenten agrupats per blocs de continguts

Continguts clau Continguts que contribueixen amb major mesura el desenvolupament de les competegravencies de cada una de les dimensions

Dimensioacute Agrupacioacute de les competegravencies progravepies de cada agravembit segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari

centre adequada a les necessitats diagnosticades a partir dels resultats drsquoavaluacioacute interna i externes A fi de fomentar lrsquohagravebit de la lectura a lrsquoescola srsquohi dediquen 30 minuts diaris de manera especiacutefica i sistemagravetica a la seva pragravectica en grup i 1 sessioacute setmanal de reforccedil de lectura individualitzada a Primagraveria A Secundagraveria es continua fent la lectura en silenci de 20 minuts diaris on lrsquoalumne tria el llibre que li agradi llegir un cop finalitzat el recomanen oralment als seus companys de diferents nivells Tambeacute lrsquoalumne ha de presentar una opinioacute per escrit de la seva lectura que seguint les pautes que es regeixen en la ruacutebrica adequacioacute coheregravencia i cohesioacute Formen part de lrsquoavaluacioacute del alumnat Per fomentar la lectura lrsquo escola utilitza El Pla lector de centre (annex 4) 25 La lectura en altres agraverees Lrsquoescola teacute com a objectiu incorporar la lectura i les estrategravegies de comprensioacute lectora en totes les agraverees i establir una estrategravegia de centre adequada a les necessitats diagnosticades a partir dels resultats drsquoavaluacioacute interna i externes La biblioteca daula contribueix al foment de la lectura i a que lrsquoalumne accedeixi a la informacioacute i drsquoaltres recursos per a lrsquoaprenentatge de les agraverees i mategraveries i es pugui formar en lrsquouacutes criacutetic drsquoaquests recursos La biblioteca escolar srsquoutilitza puntualment per al mateix objectiu La llengua eacutes vehicle daprenentatge i com a tal ha de ser apresa en totes les agraverees curriculars Lescola tot el seu equip docent i personal no docent teacute la responsabilitat de ser un model duacutes En luacutes de la llengua els mestres de lescola han de ser un referent i expressar-nos amb correccioacute a en el marc de la normativa i de la llengua estagravendard 26Continuiumltat i coheregravencia entre cicles i nivells

Lescola ha elaborat un documento on hi ha la sequumlenciacioacute de les diferents tipologies de textos al llarg de primagraveria i secundagraveria Tenint en compte la gradacioacute per cicles i nivells aixiacute com ladequacioacute coheregravencia i cohesioacute dels mateixos textos que es fixen en les ruacutebriques

5 GLOSSARI

Llengua oficial llengua exigida per un estat a ladministracioacute a lescola i a altres nivells oficials daquest estat

Llengua vehicular llengua de comunicacioacute entre parlants de llenguumles maternes diferents

Llenguumles drsquoorigen llenguumles familiars

Alumnat nouvingut aquell alumnat drsquoorigen estranger que srsquoha incorporat per primera vegada al nostre sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos (excepcionalment en els darrers 36 mesos)

Immersioacute linguumliacutestica megravetode drsquoensenyament drsquouna segona llengua caracteritzat per situar els alumnes en un entorn drsquoaprenentatge que teacute com a llengua de relacioacute i drsquoinstruccioacute la mateixa llengua que han drsquoaprendre

Plurilinguumlisme uacutes alternatiu de diverses llenguumles en una persona Aquestes llenguumles soacuten sistemes que interactuen i srsquointerrelacionen contribuint aixiacute al desenvolupament de la competegravencia linguumliacutestica de la persona

Multilinguumlisme coexistegravencia de diferents llenguumles en una societat determinada

Tractament integrat de llenguumles (TIL) + aprenentatge integrat de continguts i llenguumles estrangeres (AICLE) coordinacioacute entre llenguumles + uacutes de la nova llengua com a vehicle de comunicacioacute en agraverees no linguumliacutestiques TIL I AICLE estan relacionats amb els projectes interdisciplinaris

Pla de lectura de centre document que presenta el marc de referegravencia de les actuacions al voltant de la lectura en els centres educatius tant les vinculades a lrsquoimpuls de la lectura com les relacionades amb la potenciacioacute de les biblioteques escolars i amb les propostes fetes des del curriacuteculum per desenvolupar les competegravencies bagravesiques de lrsquoagravembit linguumliacutestic

Autoavaluacioacute avaluacioacute que fa lrsquoestudiant de la seva progravepia produccioacute atenent a uns criteris que srsquohan negociat pregraveviament

Autoregulacioacute de lrsquoaprenentatge regulacioacute del proceacutes drsquoaprenentatge realitzat pel propi estudiant a traveacutes del qual va construint un sistema personal drsquoaprendre i el va millorant progressivament amb la finalitat de ser meacutes autogravenom aprenent Eacutes lrsquoobjectiu prioritari de lrsquoavaluacioacute formadora

Avaluacioacute final modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc al final del proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge drsquoun determinat conjunt de continguts amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar si srsquohan adquirit de manera significativa Pot tenir una finalitat formativa si els resultats srsquoutilitzen perquegrave lrsquoalumnat prengui consciegravencia dels seus egravexits o per a regular futurs processos drsquoensenyament dels mateixos continguts i tambeacute selectiva si srsquoutilitzen per qualificar lrsquoalumnat

Avaluacioacute formadora modalitat drsquoavaluacioacute que persegueix desenvolupar la capacitat de lrsquoalumnat per autoregular-se Es caracteritza per promoure que lrsquoalumnat reguli a) si srsquoha apropiat dels objectius drsquoaprenentatge b) si eacutes capaccedil drsquoanticipar i planificar adequadament les operacions necessagraveries per a realitzar un determinat tipus de tasques i c) si srsquoha apropiat dels criteris drsquoavaluacioacute

Avaluacioacute formativa modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc durant el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoidentificar les dificultats i progressos drsquoaprenentatge dels estudiants per poder adaptar el proceacutes didagravectic del professorat a les necessitats drsquoaprenentatge de lrsquoalumnat Teacute una finalitat reguladora de lrsquoaprenentatge i de lrsquoensenyament

Avaluacioacute inicial modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc abans drsquoiniciar el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoestablir lrsquoestat inicial de cada estudiant abans drsquoabordar lrsquoestudi drsquouna unitat didagravectica tema o conjunt de temes amb la finalitat drsquoadaptar la planificacioacute prevista a les necessitats de cada alumne o alumna Teacute una funcioacute formativa

Avaluacioacute qualificadora modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc en determinats moments de lrsquoescolaritat amb lrsquoobjectiu de certificar lrsquoadquisicioacute drsquouns determinats coneixements i competegravencies Teacute fonamentalment una finalitat comparativa i selectiva perograve tambeacute orientadora

Avaluacioacute proceacutes de recollida i anagravelisi drsquoinformacioacute destinat a descriure la realitat emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions

Base drsquoorientacioacute instrument que resumeix de manera gragravefica i ordenada lrsquoaccioacute a realitzar La seva finalitat eacutes promoure que els estudiants anticipin i planifiquin les operacions que han de dur a terme per resoldre amb egravexit diferents tipus de tasques escolars

Coavaluacioacute avaluacioacute reciacuteproca entre els estudiants en la qual apliquen criteris drsquoavaluacioacute que srsquohan negociat pregraveviament en el grup-classe

Criteri drsquoavaluacioacute de realitzacioacute aspecte o operacioacute que srsquoespera que apliqui lrsquoalumnat en realitzar una determinada tasca Coincideix amb

cadascun dels aspectes explicitats a la base drsquoorientacioacute al mapa conceptual en una ruacutebrica o en una graella drsquoavaluacioacute

Criteri drsquoavaluacioacute de resultats aspecte que ens indica la qualitat amb quegrave srsquoapliquen els aspectes definits en els criteris de realitzacioacute i en fixa el seu grau drsquoacceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinegravencia completesa precisioacute volum de coneixements originalitat etc

Criteri drsquoavaluacioacute enunciat que expressa el tipus i grau drsquoaprenentatge que srsquoespera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relacioacute amb els objectius de lrsquoetapa de lrsquoagraverea o de la unitat didagravectica

Diari de classe instrument que promou que lrsquoalumnat expliciti les seves idees sobre quegrave ha apregraves com ho ha apregraves quines dificultats hi ha trobat els seus sentiments en relacioacute amb el treball proposat o els aprenentatges realitzats etc Serveix per poder identificar quines soacuten les percepcions de lrsquoalumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges

Graella drsquoavaluacioacute instrument que recull de forma expliacutecita els objectes i criteris drsquoavaluacioacute Orienta lrsquoavaluacioacute de tasques en activitats drsquoautoavaluacioacute o coavaluacioacute

Indicador drsquoavaluacioacute accioacute concreta que srsquoobserva en la realitzacioacute drsquouna tasca una expressioacute una frase que diu alguna idea especiacutefica una accioacute que es du a terme En una altra produccioacute que vol avaluar el mateix objectiu amb el mateix criteri drsquoavaluacioacute lrsquoindicador pot ser diferent Tambeacute pot ser diferent segons el nivell educatiu

Instrument drsquoavaluacioacute mitjagrave que vehicula la recollida drsquoinformacioacute realitzada en el marc drsquouna activitat drsquoavaluacioacute

Carpeta drsquoaprenentatge instrument drsquoavaluacioacute integrat en el proceacutes drsquoensenyament i aprenentatge que recull les activitats que aporta lrsquoestudiant com a proves del seu aprenentatge drsquoun tema Inclou els seus objectius les reflexions sobre el que encara no sap prou beacute quegrave faragrave per revisar els errors quegrave va millorant a mesura que avanccedila en el coneixement i altres evidegravencies sobre com i quegrave apregraven

Regulacioacute dels aprenentatges Conjunt drsquoaccions que tenen com a objectiu adequar els procediments o estrategravegies drsquoensenyament a les necessitats de lrsquoalumnat Eacutes lrsquoobjectiu fonamental de lrsquoavaluacioacute formativa

Ruacutebrica matriu que explicita drsquouna banda els criteris de realitzacioacute i de lrsquoaltra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells drsquoassoliment concretats en indicadors relacionats especiacuteficament amb la tasca drsquoavaluacioacute Lrsquoalumnat la pot utilitzar per autoavaluar-se

Agravembit Agrupacioacute de les agraverees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari A cada agravembit es defineixen les competegravencies que lrsquoalumne ha drsquoassolir en acabar lrsquoetapa

Agraverea de coneixement Organitzacioacute dels continguts objecte drsquoaprenentatge Segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari srsquoagrupen en agravembits

Competegravencia bagravesica Capacitat drsquouna persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements habilitats pragravectiques i actituds que es mobilitzen conjuntament per assolir una accioacute eficaccedil i satisfactograveria

Competegravencia bagravesica progravepia de cada agravembit competegravencia vinculada directament a un agravembit que contribueix a lrsquoassoliment de les competegravencies bagravesiques

Continguts Objectes drsquoaprenentatge sabers i coneixements que fan referegravencia a conceptes procediments i actituds Aquests continguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competegravencies bagravesiques Es presenten agrupats per blocs de continguts

Continguts clau Continguts que contribueixen amb major mesura el desenvolupament de les competegravencies de cada una de les dimensions

Dimensioacute Agrupacioacute de les competegravencies progravepies de cada agravembit segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari

5 GLOSSARI

Llengua oficial llengua exigida per un estat a ladministracioacute a lescola i a altres nivells oficials daquest estat

Llengua vehicular llengua de comunicacioacute entre parlants de llenguumles maternes diferents

Llenguumles drsquoorigen llenguumles familiars

Alumnat nouvingut aquell alumnat drsquoorigen estranger que srsquoha incorporat per primera vegada al nostre sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos (excepcionalment en els darrers 36 mesos)

Immersioacute linguumliacutestica megravetode drsquoensenyament drsquouna segona llengua caracteritzat per situar els alumnes en un entorn drsquoaprenentatge que teacute com a llengua de relacioacute i drsquoinstruccioacute la mateixa llengua que han drsquoaprendre

Plurilinguumlisme uacutes alternatiu de diverses llenguumles en una persona Aquestes llenguumles soacuten sistemes que interactuen i srsquointerrelacionen contribuint aixiacute al desenvolupament de la competegravencia linguumliacutestica de la persona

Multilinguumlisme coexistegravencia de diferents llenguumles en una societat determinada

Tractament integrat de llenguumles (TIL) + aprenentatge integrat de continguts i llenguumles estrangeres (AICLE) coordinacioacute entre llenguumles + uacutes de la nova llengua com a vehicle de comunicacioacute en agraverees no linguumliacutestiques TIL I AICLE estan relacionats amb els projectes interdisciplinaris

Pla de lectura de centre document que presenta el marc de referegravencia de les actuacions al voltant de la lectura en els centres educatius tant les vinculades a lrsquoimpuls de la lectura com les relacionades amb la potenciacioacute de les biblioteques escolars i amb les propostes fetes des del curriacuteculum per desenvolupar les competegravencies bagravesiques de lrsquoagravembit linguumliacutestic

Autoavaluacioacute avaluacioacute que fa lrsquoestudiant de la seva progravepia produccioacute atenent a uns criteris que srsquohan negociat pregraveviament

Autoregulacioacute de lrsquoaprenentatge regulacioacute del proceacutes drsquoaprenentatge realitzat pel propi estudiant a traveacutes del qual va construint un sistema personal drsquoaprendre i el va millorant progressivament amb la finalitat de ser meacutes autogravenom aprenent Eacutes lrsquoobjectiu prioritari de lrsquoavaluacioacute formadora

Avaluacioacute final modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc al final del proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge drsquoun determinat conjunt de continguts amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar si srsquohan adquirit de manera significativa Pot tenir una finalitat formativa si els resultats srsquoutilitzen perquegrave lrsquoalumnat prengui consciegravencia dels seus egravexits o per a regular futurs processos drsquoensenyament dels mateixos continguts i tambeacute selectiva si srsquoutilitzen per qualificar lrsquoalumnat

Avaluacioacute formadora modalitat drsquoavaluacioacute que persegueix desenvolupar la capacitat de lrsquoalumnat per autoregular-se Es caracteritza per promoure que lrsquoalumnat reguli a) si srsquoha apropiat dels objectius drsquoaprenentatge b) si eacutes capaccedil drsquoanticipar i planificar adequadament les operacions necessagraveries per a realitzar un determinat tipus de tasques i c) si srsquoha apropiat dels criteris drsquoavaluacioacute

Avaluacioacute formativa modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc durant el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoidentificar les dificultats i progressos drsquoaprenentatge dels estudiants per poder adaptar el proceacutes didagravectic del professorat a les necessitats drsquoaprenentatge de lrsquoalumnat Teacute una finalitat reguladora de lrsquoaprenentatge i de lrsquoensenyament

Avaluacioacute inicial modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc abans drsquoiniciar el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoestablir lrsquoestat inicial de cada estudiant abans drsquoabordar lrsquoestudi drsquouna unitat didagravectica tema o conjunt de temes amb la finalitat drsquoadaptar la planificacioacute prevista a les necessitats de cada alumne o alumna Teacute una funcioacute formativa

Avaluacioacute qualificadora modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc en determinats moments de lrsquoescolaritat amb lrsquoobjectiu de certificar lrsquoadquisicioacute drsquouns determinats coneixements i competegravencies Teacute fonamentalment una finalitat comparativa i selectiva perograve tambeacute orientadora

Avaluacioacute proceacutes de recollida i anagravelisi drsquoinformacioacute destinat a descriure la realitat emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions

Base drsquoorientacioacute instrument que resumeix de manera gragravefica i ordenada lrsquoaccioacute a realitzar La seva finalitat eacutes promoure que els estudiants anticipin i planifiquin les operacions que han de dur a terme per resoldre amb egravexit diferents tipus de tasques escolars

Coavaluacioacute avaluacioacute reciacuteproca entre els estudiants en la qual apliquen criteris drsquoavaluacioacute que srsquohan negociat pregraveviament en el grup-classe

Criteri drsquoavaluacioacute de realitzacioacute aspecte o operacioacute que srsquoespera que apliqui lrsquoalumnat en realitzar una determinada tasca Coincideix amb

cadascun dels aspectes explicitats a la base drsquoorientacioacute al mapa conceptual en una ruacutebrica o en una graella drsquoavaluacioacute

Criteri drsquoavaluacioacute de resultats aspecte que ens indica la qualitat amb quegrave srsquoapliquen els aspectes definits en els criteris de realitzacioacute i en fixa el seu grau drsquoacceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinegravencia completesa precisioacute volum de coneixements originalitat etc

Criteri drsquoavaluacioacute enunciat que expressa el tipus i grau drsquoaprenentatge que srsquoespera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relacioacute amb els objectius de lrsquoetapa de lrsquoagraverea o de la unitat didagravectica

Diari de classe instrument que promou que lrsquoalumnat expliciti les seves idees sobre quegrave ha apregraves com ho ha apregraves quines dificultats hi ha trobat els seus sentiments en relacioacute amb el treball proposat o els aprenentatges realitzats etc Serveix per poder identificar quines soacuten les percepcions de lrsquoalumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges

Graella drsquoavaluacioacute instrument que recull de forma expliacutecita els objectes i criteris drsquoavaluacioacute Orienta lrsquoavaluacioacute de tasques en activitats drsquoautoavaluacioacute o coavaluacioacute

Indicador drsquoavaluacioacute accioacute concreta que srsquoobserva en la realitzacioacute drsquouna tasca una expressioacute una frase que diu alguna idea especiacutefica una accioacute que es du a terme En una altra produccioacute que vol avaluar el mateix objectiu amb el mateix criteri drsquoavaluacioacute lrsquoindicador pot ser diferent Tambeacute pot ser diferent segons el nivell educatiu

Instrument drsquoavaluacioacute mitjagrave que vehicula la recollida drsquoinformacioacute realitzada en el marc drsquouna activitat drsquoavaluacioacute

Carpeta drsquoaprenentatge instrument drsquoavaluacioacute integrat en el proceacutes drsquoensenyament i aprenentatge que recull les activitats que aporta lrsquoestudiant com a proves del seu aprenentatge drsquoun tema Inclou els seus objectius les reflexions sobre el que encara no sap prou beacute quegrave faragrave per revisar els errors quegrave va millorant a mesura que avanccedila en el coneixement i altres evidegravencies sobre com i quegrave apregraven

Regulacioacute dels aprenentatges Conjunt drsquoaccions que tenen com a objectiu adequar els procediments o estrategravegies drsquoensenyament a les necessitats de lrsquoalumnat Eacutes lrsquoobjectiu fonamental de lrsquoavaluacioacute formativa

Ruacutebrica matriu que explicita drsquouna banda els criteris de realitzacioacute i de lrsquoaltra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells drsquoassoliment concretats en indicadors relacionats especiacuteficament amb la tasca drsquoavaluacioacute Lrsquoalumnat la pot utilitzar per autoavaluar-se

Agravembit Agrupacioacute de les agraverees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari A cada agravembit es defineixen les competegravencies que lrsquoalumne ha drsquoassolir en acabar lrsquoetapa

Agraverea de coneixement Organitzacioacute dels continguts objecte drsquoaprenentatge Segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari srsquoagrupen en agravembits

Competegravencia bagravesica Capacitat drsquouna persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements habilitats pragravectiques i actituds que es mobilitzen conjuntament per assolir una accioacute eficaccedil i satisfactograveria

Competegravencia bagravesica progravepia de cada agravembit competegravencia vinculada directament a un agravembit que contribueix a lrsquoassoliment de les competegravencies bagravesiques

Continguts Objectes drsquoaprenentatge sabers i coneixements que fan referegravencia a conceptes procediments i actituds Aquests continguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competegravencies bagravesiques Es presenten agrupats per blocs de continguts

Continguts clau Continguts que contribueixen amb major mesura el desenvolupament de les competegravencies de cada una de les dimensions

Dimensioacute Agrupacioacute de les competegravencies progravepies de cada agravembit segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari

Avaluacioacute final modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc al final del proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge drsquoun determinat conjunt de continguts amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar si srsquohan adquirit de manera significativa Pot tenir una finalitat formativa si els resultats srsquoutilitzen perquegrave lrsquoalumnat prengui consciegravencia dels seus egravexits o per a regular futurs processos drsquoensenyament dels mateixos continguts i tambeacute selectiva si srsquoutilitzen per qualificar lrsquoalumnat

Avaluacioacute formadora modalitat drsquoavaluacioacute que persegueix desenvolupar la capacitat de lrsquoalumnat per autoregular-se Es caracteritza per promoure que lrsquoalumnat reguli a) si srsquoha apropiat dels objectius drsquoaprenentatge b) si eacutes capaccedil drsquoanticipar i planificar adequadament les operacions necessagraveries per a realitzar un determinat tipus de tasques i c) si srsquoha apropiat dels criteris drsquoavaluacioacute

Avaluacioacute formativa modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc durant el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoidentificar les dificultats i progressos drsquoaprenentatge dels estudiants per poder adaptar el proceacutes didagravectic del professorat a les necessitats drsquoaprenentatge de lrsquoalumnat Teacute una finalitat reguladora de lrsquoaprenentatge i de lrsquoensenyament

Avaluacioacute inicial modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc abans drsquoiniciar el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge El seu objectiu eacutes el drsquoestablir lrsquoestat inicial de cada estudiant abans drsquoabordar lrsquoestudi drsquouna unitat didagravectica tema o conjunt de temes amb la finalitat drsquoadaptar la planificacioacute prevista a les necessitats de cada alumne o alumna Teacute una funcioacute formativa

Avaluacioacute qualificadora modalitat drsquoavaluacioacute que teacute lloc en determinats moments de lrsquoescolaritat amb lrsquoobjectiu de certificar lrsquoadquisicioacute drsquouns determinats coneixements i competegravencies Teacute fonamentalment una finalitat comparativa i selectiva perograve tambeacute orientadora

Avaluacioacute proceacutes de recollida i anagravelisi drsquoinformacioacute destinat a descriure la realitat emetre judicis de valor i facilitar la presa de decisions

Base drsquoorientacioacute instrument que resumeix de manera gragravefica i ordenada lrsquoaccioacute a realitzar La seva finalitat eacutes promoure que els estudiants anticipin i planifiquin les operacions que han de dur a terme per resoldre amb egravexit diferents tipus de tasques escolars

Coavaluacioacute avaluacioacute reciacuteproca entre els estudiants en la qual apliquen criteris drsquoavaluacioacute que srsquohan negociat pregraveviament en el grup-classe

Criteri drsquoavaluacioacute de realitzacioacute aspecte o operacioacute que srsquoespera que apliqui lrsquoalumnat en realitzar una determinada tasca Coincideix amb

cadascun dels aspectes explicitats a la base drsquoorientacioacute al mapa conceptual en una ruacutebrica o en una graella drsquoavaluacioacute

Criteri drsquoavaluacioacute de resultats aspecte que ens indica la qualitat amb quegrave srsquoapliquen els aspectes definits en els criteris de realitzacioacute i en fixa el seu grau drsquoacceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinegravencia completesa precisioacute volum de coneixements originalitat etc

Criteri drsquoavaluacioacute enunciat que expressa el tipus i grau drsquoaprenentatge que srsquoespera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relacioacute amb els objectius de lrsquoetapa de lrsquoagraverea o de la unitat didagravectica

Diari de classe instrument que promou que lrsquoalumnat expliciti les seves idees sobre quegrave ha apregraves com ho ha apregraves quines dificultats hi ha trobat els seus sentiments en relacioacute amb el treball proposat o els aprenentatges realitzats etc Serveix per poder identificar quines soacuten les percepcions de lrsquoalumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges

Graella drsquoavaluacioacute instrument que recull de forma expliacutecita els objectes i criteris drsquoavaluacioacute Orienta lrsquoavaluacioacute de tasques en activitats drsquoautoavaluacioacute o coavaluacioacute

Indicador drsquoavaluacioacute accioacute concreta que srsquoobserva en la realitzacioacute drsquouna tasca una expressioacute una frase que diu alguna idea especiacutefica una accioacute que es du a terme En una altra produccioacute que vol avaluar el mateix objectiu amb el mateix criteri drsquoavaluacioacute lrsquoindicador pot ser diferent Tambeacute pot ser diferent segons el nivell educatiu

Instrument drsquoavaluacioacute mitjagrave que vehicula la recollida drsquoinformacioacute realitzada en el marc drsquouna activitat drsquoavaluacioacute

Carpeta drsquoaprenentatge instrument drsquoavaluacioacute integrat en el proceacutes drsquoensenyament i aprenentatge que recull les activitats que aporta lrsquoestudiant com a proves del seu aprenentatge drsquoun tema Inclou els seus objectius les reflexions sobre el que encara no sap prou beacute quegrave faragrave per revisar els errors quegrave va millorant a mesura que avanccedila en el coneixement i altres evidegravencies sobre com i quegrave apregraven

Regulacioacute dels aprenentatges Conjunt drsquoaccions que tenen com a objectiu adequar els procediments o estrategravegies drsquoensenyament a les necessitats de lrsquoalumnat Eacutes lrsquoobjectiu fonamental de lrsquoavaluacioacute formativa

Ruacutebrica matriu que explicita drsquouna banda els criteris de realitzacioacute i de lrsquoaltra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells drsquoassoliment concretats en indicadors relacionats especiacuteficament amb la tasca drsquoavaluacioacute Lrsquoalumnat la pot utilitzar per autoavaluar-se

Agravembit Agrupacioacute de les agraverees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari A cada agravembit es defineixen les competegravencies que lrsquoalumne ha drsquoassolir en acabar lrsquoetapa

Agraverea de coneixement Organitzacioacute dels continguts objecte drsquoaprenentatge Segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari srsquoagrupen en agravembits

Competegravencia bagravesica Capacitat drsquouna persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements habilitats pragravectiques i actituds que es mobilitzen conjuntament per assolir una accioacute eficaccedil i satisfactograveria

Competegravencia bagravesica progravepia de cada agravembit competegravencia vinculada directament a un agravembit que contribueix a lrsquoassoliment de les competegravencies bagravesiques

Continguts Objectes drsquoaprenentatge sabers i coneixements que fan referegravencia a conceptes procediments i actituds Aquests continguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competegravencies bagravesiques Es presenten agrupats per blocs de continguts

Continguts clau Continguts que contribueixen amb major mesura el desenvolupament de les competegravencies de cada una de les dimensions

Dimensioacute Agrupacioacute de les competegravencies progravepies de cada agravembit segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari

cadascun dels aspectes explicitats a la base drsquoorientacioacute al mapa conceptual en una ruacutebrica o en una graella drsquoavaluacioacute

Criteri drsquoavaluacioacute de resultats aspecte que ens indica la qualitat amb quegrave srsquoapliquen els aspectes definits en els criteris de realitzacioacute i en fixa el seu grau drsquoacceptabilitat a partir de valorar-ne la pertinegravencia completesa precisioacute volum de coneixements originalitat etc

Criteri drsquoavaluacioacute enunciat que expressa el tipus i grau drsquoaprenentatge que srsquoespera que hagin assolit els i les alumnes en un moment determinat i en relacioacute amb els objectius de lrsquoetapa de lrsquoagraverea o de la unitat didagravectica

Diari de classe instrument que promou que lrsquoalumnat expliciti les seves idees sobre quegrave ha apregraves com ho ha apregraves quines dificultats hi ha trobat els seus sentiments en relacioacute amb el treball proposat o els aprenentatges realitzats etc Serveix per poder identificar quines soacuten les percepcions de lrsquoalumnat sobre les activitats que es realitzen i sobre els seus aprenentatges

Graella drsquoavaluacioacute instrument que recull de forma expliacutecita els objectes i criteris drsquoavaluacioacute Orienta lrsquoavaluacioacute de tasques en activitats drsquoautoavaluacioacute o coavaluacioacute

Indicador drsquoavaluacioacute accioacute concreta que srsquoobserva en la realitzacioacute drsquouna tasca una expressioacute una frase que diu alguna idea especiacutefica una accioacute que es du a terme En una altra produccioacute que vol avaluar el mateix objectiu amb el mateix criteri drsquoavaluacioacute lrsquoindicador pot ser diferent Tambeacute pot ser diferent segons el nivell educatiu

Instrument drsquoavaluacioacute mitjagrave que vehicula la recollida drsquoinformacioacute realitzada en el marc drsquouna activitat drsquoavaluacioacute

Carpeta drsquoaprenentatge instrument drsquoavaluacioacute integrat en el proceacutes drsquoensenyament i aprenentatge que recull les activitats que aporta lrsquoestudiant com a proves del seu aprenentatge drsquoun tema Inclou els seus objectius les reflexions sobre el que encara no sap prou beacute quegrave faragrave per revisar els errors quegrave va millorant a mesura que avanccedila en el coneixement i altres evidegravencies sobre com i quegrave apregraven

Regulacioacute dels aprenentatges Conjunt drsquoaccions que tenen com a objectiu adequar els procediments o estrategravegies drsquoensenyament a les necessitats de lrsquoalumnat Eacutes lrsquoobjectiu fonamental de lrsquoavaluacioacute formativa

Ruacutebrica matriu que explicita drsquouna banda els criteris de realitzacioacute i de lrsquoaltra els criteris de resultats corresponents als diferents nivells drsquoassoliment concretats en indicadors relacionats especiacuteficament amb la tasca drsquoavaluacioacute Lrsquoalumnat la pot utilitzar per autoavaluar-se

Agravembit Agrupacioacute de les agraverees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari A cada agravembit es defineixen les competegravencies que lrsquoalumne ha drsquoassolir en acabar lrsquoetapa

Agraverea de coneixement Organitzacioacute dels continguts objecte drsquoaprenentatge Segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari srsquoagrupen en agravembits

Competegravencia bagravesica Capacitat drsquouna persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements habilitats pragravectiques i actituds que es mobilitzen conjuntament per assolir una accioacute eficaccedil i satisfactograveria

Competegravencia bagravesica progravepia de cada agravembit competegravencia vinculada directament a un agravembit que contribueix a lrsquoassoliment de les competegravencies bagravesiques

Continguts Objectes drsquoaprenentatge sabers i coneixements que fan referegravencia a conceptes procediments i actituds Aquests continguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competegravencies bagravesiques Es presenten agrupats per blocs de continguts

Continguts clau Continguts que contribueixen amb major mesura el desenvolupament de les competegravencies de cada una de les dimensions

Dimensioacute Agrupacioacute de les competegravencies progravepies de cada agravembit segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari

Agravembit Agrupacioacute de les agraverees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari A cada agravembit es defineixen les competegravencies que lrsquoalumne ha drsquoassolir en acabar lrsquoetapa

Agraverea de coneixement Organitzacioacute dels continguts objecte drsquoaprenentatge Segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari srsquoagrupen en agravembits

Competegravencia bagravesica Capacitat drsquouna persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements habilitats pragravectiques i actituds que es mobilitzen conjuntament per assolir una accioacute eficaccedil i satisfactograveria

Competegravencia bagravesica progravepia de cada agravembit competegravencia vinculada directament a un agravembit que contribueix a lrsquoassoliment de les competegravencies bagravesiques

Continguts Objectes drsquoaprenentatge sabers i coneixements que fan referegravencia a conceptes procediments i actituds Aquests continguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competegravencies bagravesiques Es presenten agrupats per blocs de continguts

Continguts clau Continguts que contribueixen amb major mesura el desenvolupament de les competegravencies de cada una de les dimensions

Dimensioacute Agrupacioacute de les competegravencies progravepies de cada agravembit segons la seva afinitat i el seu caragravecter complementari