El Ressò 1

La Ruta Ramadera

Neix a Avià un banc del tempsNo hi ha diners: els usuaris canvien hores

L’Arxiu restaura un padrómunicipal de finals del XIX

Pàgina 9 Pàgines 22 i 23

NOVETAT REPORTATGE

El centre de dia passa a ser concertatL’equipament per a gent gran celebra un any

Pàgines 14 i 15

ACCIÓ SOCIAL

El Ressò d’Avià65Revista d’informació i opinió del municipi Maig del 2010

Qui erenels avianesosde l’any 1886?

Avià, L’Espunyola, Olvan i Sagàs

recuperen un camí de la transhumància i en fan una guia per a

telèfons mòbils. Pàgines 20 i 21

FOTO: IÑAKI RELANZÓN

2 El Ressò

Editorial Sumari

RedaccióL’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.

Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació CiutadanaDipòsit legal: B-37.167-89Correu: ressoavia@gmail.comImpressió: VallprintComposició: Bífidus Produccions

03 ACTIVITATS4MEMÒRIA AVIANESA4FIRA DE LA COOPERACIÓ, EL COL·LECCIONISME I L’IN-TERCANVI4AGENDA07 SOCIETAT4NOTÍCIES4MOVIMENTS DE POBLACIÓ09 ACCIÓ SOCIAL4BANC DEL TEMPS4FAMÍLIES MONOPARENTALS4GENT GRAN4CÀRITAS PARROQUIAL4AECC4CENTRE DE DIA16 EDUCACIÓ4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ19 CULTURA4”MUSEUS” A AVIÀ4RUTA RAMADERA22 ATENEU22 REPORTATGE4RESTAURACIÓ DEL PADRÓ DEL 188624 OPINIÓ4FERRAN COMA4RAMON XANDRI4JORDI FARRÉS29 MEDI AMBIENT4PLA DE GESTIÓ DE L’AR-BRAT4ELS ARBRES D’AVIÀ4PLANTADA D’ARBRES4NEVADA

Els avianesos del segle XXI tenim el deure de preservar l’entorn natural del poble, el patrimoni històric que hem heretat i el llegat cultural dels nostres avantpassats. Però també

tenim l’obligació de ser creatius i originals, d’innovar, d’emprendre i de pensar en el futur.En aquest número d’El Ressò tenim el plaer de donar a conèixer algunes novetats impor-tants pel que fa a la gestió del patrimoni na-tural i cultural, que són un bon exemple de com el passat s’encarrila cap al futur. La Ruta Ramadera, un antic camí de transhumància, es converteix ara en una ruta per fer a peu, a cavall o en bicicleta, i té una guia per a telèfons mòbils. La memòria oral dels nostres avis sobre la guerra i la postguerra es converteix en un documental en DVD. Es preparen tres petits museus a Graugés, a l’Hotel d’Entitats i al Molí de Minoves. L’Arxiu d’Avià restaura el padró municipal del 1886. I l’Ajuntament pre-para un Pla de Gestió de l’Arbrat per garantir la conservació dels nostres espais verds.A més, en aquesta edició d’El Ressò, també tenim bones notícies de la societat civil. Han nascut dues noves entitats: el Banc del Temps del Berguedà i l’Associació de Famílies Mono-parentals i Unipersonals. L’Ateneu continua programant activitats, i altres associacions del poble ens expliquen en què han estat treba-llant en els últims mesos. En definitiva, Avià és un poble vital, amb un present vibrant, que no s’0blida del passat, però que ja treballa en el futur.

Passat i futurINICIATIVES PER PRESERVAR EL PATRI-MONI I ACTUALITZAR-LO AL SEGLE XXI

El Ressò 3

Activitats “Serà l’any del record, de la recuperació d’una història que no s’ha de perdre tot i que els protagonistes ja no hi siguin”

Memòria avianesaES PRESENTA UN DVD AMB ENTREVISTES A LA GENT GRAN. Text: Reg. Cultura

Avià està consolidant el projecte de recuperació de la memòria his-tòrica que es va iniciar l’any pas-sat. Ens vam plantejar recuperar la memòria oral de la forma de vi-da, aspectes socials i altres re-cords dels avianesos més grans, incloent-hi també el llarg i dolo-rós període històric de la guerra civil i la postguerra. Aquest any serà l’any del record, de la recuperació d’una història que no s’ha de perdre i que ha de perdurar tot i que els seus prota-gonistes ja no hi siguin, com una manera de mantenir la nostra his-tòria per a les generacions futures. La memòria oral és una eina fona-mental per conèixer el nostre pas-sat històric, aquell passat en què els testimonis directes encara ens poden explicar les seves vivències. L’originalitat que té la font oral és que permet obtenir i conservar testimonis, experiències, històri-es de vida que d’una altra manera es perdrien per sempre i no es do-narien a conèixer. És un impor-tant complement de la història es-crita i n’és la base. En un poble petit com el nostre, recuperar al màxim de vivències de persones pot ser cabdal per escriure la nos-tra història més recent.L’any passat, al juny, es van fer en-trevistes a persones d’Avià, amb la participació d’un equip que en va

fer la selecció. Es van seleccionar 45 persones que van aportar testi-monis i documents d’interès.

La presentació, el 27 de junyAra ja tenim editat el primer DVD que constitueix un documental cabdal sobre aspectes de la histò-ria del poble, bàsicament de l’èpo-ca de la guerra i la postguerra. El 27 de juny, a les 18 h, i a l’Ateneu, farem la presentació d’aquest do-cument viu explicat pels mateixos protagonistes. Hi podrem gaudir de la història, dels costums, de les festes i de l’evolució d’Avià tot transportant-nos al passat. Properament editarem un segon DVD sobre altres aspectes de la vida del poble: l’economia i l’evo-lució del poble, les festes i la vida

social. Els documentals compten també amb fotografies antigues, així com elements d’arxiu. A través de les explicacions de tes-timonis directes, tindrem no tan sols un llibre viu de la història d’Avià, sinó també la conservació de la visió directa dels seus perso-natges. El resultat final és un do-cument històric de primer ordre, del qual ens hem de sentir partí-ceps tots: la gent gran, com a pro-tagonistes directes del projecte i de la història; la gent de mitjana edat, perquè recordin les històries que han sentit a casa, i els més jo-ves, perquè coneguin com s’havia viscut en altres temps i també perquè valorin tant el que tenen ara com el que ja no tenen. Hi sou tots convidats!

FOTOS ANTIGUES Els entrevistats van aportar imatges com aquesta, corresponent a la inauguració de les escoles Ferrer, l’any 1937

4 El Ressò

Activitats COL·LECCIONISME

Al maig del 2009, Avià va celebrar per primer cop la Fira de la Coo-peració, el Col·leccionisme i l’In-tercanvi, amb una gran participa-ció de gent del poble i de nouvinguts.Enguany, tornarem a acollir aquesta Fira, i repetirem la mos-tra de cuina d’arreu, aquest cop també amb una representació de cuina avianesa autòctona. La de-gustació no serà gratuïta, però els preus seran molt assequibles.Hi haurà representació de les en-titats d’Avià i la presentació d’una de nova: l’Associació de Famílies Monoparentals del Berguedà i El Banc del Temps.

Tot per als col·leccionistesEls amants del col·leccionisme i les curiositats hi trobareu, entre altres coses, monedes, plaques de cava, bitllets, mobles, estris curio-sos, minerals... També hi haurà una representació d’artesans de tota mena i de productes alimen-taris artesans.I al mercat de segona mà, ara te-niu l’excusa per desempolsegar les golfes i fer espai als armaris i donar una segona oportunitat a allò que ja no utilitzeu, intercan-viat-ho o deixant-ho a bon preu. I potser de tornar-los a omplir!Com a novetat, comptarem amb la participació de l’associació ber-

guedana Irènia, Jocs de Pau. Irè-nia és el nom d’un col·lectiu de professionals i docents, de proce-dències i perfils acadèmics diver-sos, conscients de la necessitat de treballar cap a una cultura de pau, mitjançant l’educació per a una ciutadania responsable. Defen-sors i defensores de l’aprenentatge a través de les emocions, a més dels coneixements, dissenyen les seves activitats utilitzant princi-palment el joc com a recurs peda-gògic. L’any passat, van organitzar a La Nou l’activitat Babel al Ber-guedà, una jornada lúdico-lingü-ística amb un seguit de tallers d’alfabets, llenguatges i escriptu-res, divertits i participatius. Al contrari de la Babel bíblica, aques-ta celebra la diversitat lingüística, valora la diferència i fa descobrir el que tots tenim molt en comú. Ho acabarem de completar amb una marató de contes (per a petits

i grans) de diversos països expli-cats per les persones d’aquests pa-ïsos i en la seva llengua, i conveni-entment traduïts.

Música del SenegalCom que la música és també una font de comunicació i una part important de la cultura dels po-bles, aquest any comptarem amb el grup de percussió senegalès Galgi que animarà la jornada. Aquest grup format per senegale-sos, un dels quals és veí d’Avià, ens durà la calidesa i els colors de l’Àfrica negra amb un espectacle de ritme, cant i dança que espe-rem que faci ballar fins i tot els més tímids.La vessant de cooperació la dedi-carem al comerç just. Constarà d’una exposició que ens permetrà conèixer els principis i fona-ments del comerç

Viu Avià: torna la Fira de la Cooperació i l’IntercanviMÚSICA, CONTES I GASTRONOMIA. Regidories de Cultura i Medi Ambient. Il·lustració: Susanna Campillo

El Ressò 5

Activitats COL·LECCIONISME

que ens permetrà conèixer els principis i fonaments del comerç just i que promou la reflexió sobre l’actual model de producció, de distribució i de consum tant al sud com al nord. Es complemen-tarà amb una xerrada amb una projecció sobre l’activitat que rea-

Els qui vulgueu participar al mer-cat de segona mà podeu trucar a l’Ajuntament per demanar una taula o dur-ne una de casa o bé fins i tot utilitzar una flassada.

litzen aquestes associacions, que tindrà lloc el dimecres, 2 de juny, a la Sala d’Exposicions.

Una gran participacióVolem desitjar-vos que participeu i que gaudiu d’aquesta jornada!

Horaris dels tallers lingüístics BABEL AL BERGUEDÀ. Diumenge, 23 de maig

6 El Ressò

Agenda

Taller de control postural. D’11 h a 13 h, al local que hi ha sobre el consultori d’Avià. Dins del programa Tallers per a Dones, del Pla comarcal per la Igual·tat. Organitza: Con·sell Comarcal del Berguedà. Amb el suport de l’Institut Català de les Dones i la Diputació de Barcelona.

Viu Avià. Segona Fira del Col·leccionisme, la Cooperació i l’Intercanvi. De 10 h a 15 h a la Plaça de l’Ateneu i el Parc del Tossal. Més informa·ció a les pàgines 4 i 5, en programes a part i a www.avia.cat.

Trobada de corals. A les 18 h, a l’Ateneu.

Presentació del Pla de Gestió de l’Arbrat, amb l’enginyer agrònom Joan Gui·tart. Més informació a la pàgina 29. A la Sala d’Exposicions, a les 19 h.

Maig22

23

2623

Xerrada sobre comerç just i projecció. A la Sala d’Exposicions, a les 19 h.

Taller de microgim·nàstica. D’11 h a 13 h, al Local Social de La Plana.

Acapte de Sang. Al dispensari municipal, de les 17 h a les 21 h.

Exposició d’Olvaneja, primer concurs de fotografia slow d’Olvan. A la Sala d’Exposicions de l’Ateneu

Inauguració de la Ruta Ramadera. A les 8 h, sortida i activi·tats: cavalls, btt i marxa nòrdica. A les 10:30 h, presentació del projecte, lliura·ment de records i esmorzar. Més infor·mació a les pàgines 20 i 21, en programes a part i a avia.cat.Organitzen: Ajunta·ments d’Avià, L’Espu·nyola, Olvan i Sagàs.

Taller de microgim·nàstica. D’11 h a 13 h, al Local Social de La Plana. Dins del programa Tallers per a Dones, del Pla per a la Igualtat.

Ball. A les 18:30 h, a l’Ateneu.

Projecció de la pel·lícula ‘El somni’, de Christopher Farnari·er, sobre un pastor transhumant dels Pirineus. A l’Ateneu, a les 18 h.

Festa Major de La Plana. Programes a part. Festa de fi de curs del CEIP Santa Maria d’Avià. A l’Ateneu

Festival de ballet de l’Escola M. Alba, a benefici de Càritas.A les 17 h, a l’Ateneu. Revetlla de Sant Joan. A la plaça de l’Ateneu.

Presentació del DVD fruit del projecte de recerca de memòria històrica. Inclou entrevistar a perso·nes grans d’Avià. El DVD exposa els records sobre la guerra civil i la postguerra. A les 18 h, a l’Ateneu. Més informació a la pàgina 3.

Festa del Segar i el Batre. Mercat d’arte·sans de pagès. Pro·grames a part.

Torneig futbol sala.

Trobada de motos clàssiques.

Juny

Juliol

11

1329

20

23

27

11

05

02

30

12/20

Activitats

13

19/20

18/20

El Ressò 7

Societat

4La nevada de principis de març va deixar grans gruixos de neu a Avià i molts proble·mes a les carreteres de la comarca. El temporal de neu va afectar el nostre poble, igual que la resta de Catalu·nya, deixant sense escola els nens i nenes i impedint que molts veïns anessin a treba·llar. Gràcies a la bona activitat realitzada pels veïns i per la brigada de l’Ajuntament, es va poder tenir el poble net en poques hores per garantir la circulació! Gràcies a tots!

4Avià ja té el pla per aplicar les mesures per reduir la contaminació i promoure un model energètic sostenible. Una empresa contractada per la Diputació de Barcelona ha fet una diagnosi energètica del municipi i ha definit accions que s’han de portar a terme. L’objectiu és reduir un 20% l’emissió dels gasos responsables de l’efecte hivernacle, consumir un 20% d’energies renovables i millo·rar un 20% l’eficiència energè·tica des d’ara i fins al 2020. Es tracta de les xifres que marca el pacte d’alcaldes i alcaldes·ses de la Unió Europea contra el canvi climàtic, que l’Ajunta·ment d’Avià ha signat junta·ment amb un centenar de

Neix una associació de veïns a Avià

4El diumenge 25 d’abril, es va celebrar la consulta sobre la independència, que també es va fer en sis municipis de la comarca: Avià, Bagà, Casser·res, Gironella, Guardiola de Berguedà i Vallcebre. A Avià l’èxit participatiu va ser important.

4Properament, Avià disposa·rà d’un plànol municipal amb els diferents nuclis urbans i un carrerer, així com de tot el terme municipal. Estarà a disposició dels avianesos a les oficines muni·cipals a partir del proper mes de juny.

Notícies Nou plànol i guia de carrers d’Avià

Consulta sobre la independència

Neteja ràpida arran de la nevada

Avià treballa per ser un poble ecològic

NaixementsArnau Rumbo Pagerols 03/03/10

Jordi Martínez Llobet 06/03/10

Paula Burniol Corominas 06/04/10

Aleix Alsina Camprubí 07/04/10

Aina Coronado Alcaraz 10/04/10

Ferran Castaño Prat 13/04/10

NaixementsQueralt Reguant Solé 03/05/09

Eva Prat Caldera 08/05/09

Marc Fuster Isach 11/06/09

Guiu Marimon Alsina 23/06/09

Clara Sistach Gutiérrez 03/07/09

Ona Pons Caballol 15/07/09

Basmi Jabri 26/08/09

DefuncionsLluís Valls Torrentallé 02/02/10

Ignasi Balaguer Casahuga 04/02/10

Júlia Vila Ramellat 07/02/10

Josep Malé Solé 11/02/10

Fidel Caellas Vilaseca 16/02/10

Rafaela I. Polo Cabanillas 10/03/10

Ramona Cunill Esmerats 28/04/10

DefuncionsLluís Fígols Riba 14/05/09

Ramon Rial Pijoan 18/05/09

Joan Suñé Barniol 04/06/09

Maria Ballonga Vilanova 08/08/09

Josep Pons Simon 21/08/09

MOVIMENTS DE POBLACIÓDEL 27/01/2010 AL 03/05/2010DEL 27/01/2010 AL 03/05/2010

DEL 27/01/2010 AL 03/05/2010

DEL 01/05/2009 AL 31/08/2009

DEL 27/01/2010 AL 03/05/2010

4L’Associació de Veïns d’Avià (AVA) ja té 150 veïns i veïnes adherits. L’AVA organitzarà activitats esportives, culturals, lúdiques i reivindicatives en benefici del poble i els seus ciuta·dans. És una Associació, sense ànim de lucre, que neix gràcies a l’impuls d’un gran nombre d’avianesos i avianeses amb l’objec·tiu de promoure els valors de fraternitat, solidaritat i convivèn·cia entre els veïns i veïnes del municipi d’Avià.

8 El Ressò

van començar al març. El projecte compta amb una inversió de gairebé un milió d’euros, ja que l’Ajuntament hi invertirà 700.000 euros provi·nents del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, de la Generalitat, i els 230.000 euros que li pertoquen del Pla Estatal d’Ocupació i Sostenibi·litat Local, la nova convocatò·ria del denominat pla Zapate·ro. Les obres permetran reformar l’edifici, que ara té dues plantes, per obtenir·ne una tercera. El seu interior s’adequarà amb diferents espais i sales polivalents que

consistoris més de la provín·cia de Barcelona. Els resultats d’aquest estudi es van donar a conèixer en una sessió a l’Ajuntament d’Avià, en què va intervenir el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri, que va parlar del canvi climàtic.

4L’Ajuntament d’Avià ha iniciat les obres de l’hotel d’entitats. Els treballs per con·vertir l’antic edifici de l’Ajun·tament d’Avià i de les escoles velles en un hotel d’entitats

Notícies

Societat

es destinaran a diferents usos: biblioteca i sala de lectura i telecentre, sala per assajos musicals, espais per a les reunions i activitats que organitzen la trentena d’enti·tats que funcionen al poble, el local de joves i l’esplai. La intenció és disposar d’un espai d’ús col•lectiu per tal de poder encabir·hi diferents activitats polivalents. També s’hi ubicarà una expo·sició museogràfica sobre el passat agrícola d’Avià. Es preveu tenir acabat aquest nou hotel d’entitats d’Avià a principis de l’any 2011.

Comencen les obres de l’hotel d’entitats

1.500 joves a la Moguda del Berguedà, que es va fer a Avià22 GRUPS VAN TOCAR EN UN MACRO-CONCERT, QUE VA OMPLIR L’ATENEU EL PASSAT 8 DE MAIG

4Més de 1.500 persones van participar el 8 de maig a la Moguda del Berguedà, que es va celebrar a Avià. Aquesta particular marató musical, que enguany ha celebrat la vintena edició, va començar a les 5 de la tarda a la plaça de l’Ateneu amb una actuació de caire familiar amb el grup d’animació infantil Koloraines i algunes actuacions acústiques. Més tard, els concerts van passar a l’interior de l’Ateneu Avianès, on la música no va parar fins a les 5 de la matinada. Prop d’una cinquantena de voluntaris van treballar durant mesos coordinats pel Consell Comarcal i els altres organitzadors (els Ajuntaments d’Avià, Berga, Gironella i Puig·reig) per fer realitat la segona Moguda del Berguedà des que l’any passat es va recuperar la iniciativa i es va fer a Gironella. Acabada una nova edició, sembla clar que l’any que ve hi tornarà a haver·hi Moguda en un altre municipi de la comarca. En aquesta edició, hi van participar 22 grups.

PETITS I GRANS Dos dels grups que van actuar a la Moguda: Koloraines (esquerra) i Antídot (dreta)

El Ressò 9

LOGOTIP El Banc del Temps del Berguedà ha nascut a Avià

Acció social “El Banc del Temps està obert a tothom i pretén millorar la qualitat de vida de les persones, la cohesió i l’ajuda mútua”

El banc sense diners

Què és un banc del temps? És el primer banc que funciona sense diners. En aquest banc, única-ment s’hi pot dipositar temps, que es retira en el moment de ser uti-litzat. Es tracta d’intercanviar de forma gratuïta qualsevol tasca que sabem fer per una altra que necessitem.

Objectius. El Banc del Temps es-tà obert a tothom i pretén millo-rar la qualitat de vida de les perso-nes, aconseguint que estiguin menys pressionades per les tas-ques diàries al mateix temps que es produeix cohesió i ajuda mú-tua.

A qui va dirigit? A totes les perso-nes que tinguin coses a oferir i a demanar. Qualsevol persona, do-na o home, gran o jove, que resi-deixi a Avià i comarca es pot ins-criure al Banc del Temps omplint la butlleta d’adhesió els divendres de 19:30 h a 21 h a l’edifici de l’Ajuntament d’Avià, al telèfon 620 000 064 en el mateix horari, o enviant un correu electrònic amb les vostres dades (nom i cognoms, adreça, població i telèfon) a afmuber@gmail.com. És conveni-ent tenir una entrevista amb l’equip de secretaria del Banc del Temps per tal d’aclarir dubtes.

Funcionament. Una persona di-posita unes hores de temps ofe-rint un servei que vol donar i, a canvi, pot demanar temps d’al-tres persones per resoldre algunes necessitats diàries.La unitat d’intercanvi és l’hora, amb independència del servei que s’ofereixi o es rebi. Són intercanvis puntuals, però aporten temps, confiança, com-panyia, escolta, conèixer gent no-va i millorar la relació entre totes les persones que conviuen a prop.Cada persona inscrita al Banc del Temps disposa de xecs de temps, que es fan servir per saber les ho-res utilitzades, i s’informa mensu-alment a la Secretaria del Banc.Cada cert temps, la secretaria en-via a cada participant l’estat del seu compte corrent del temps, juntament amb un butlletí de ser-veis que podrà intercanviar du-rant aquest temps.Cada sis mesos, la secretaria farà una revisió global dels moviments de cada compte corrent, i avisarà

a les persones que es troben en una situació de desequilibri de temps, tant per temps donat com rebut. En principi, no es podrà acumular una diferència superior a 20 hores, entre el temps que es dóna i el que es rep.En el supòsit de tenir excedent d’hores, aquestes hores es po-dran transferir al compte d’una altra persona.

Què es pot intercanviar? A títol d’exemple, es poden intercanviar els següents serveis:4Acompanyar nens i nenes a l’escola o a d’altres activitats.4Cuidar criatures o altres persones durant períodes curts de malaltia.4Acompanyar persones grans al metge.4Llegir llibres a persones grans.4Passar treballs a l’ordinador.4Ajudar a fer els deures.4Fer la compra a persones grans o malaltes.4Fer petites tasques domèsti-ques.4Cuidar animals domèstics i plantes.4Passejar, acompanyar al cinema, teatre.4Petites reparacions domèsti-ques.4Altres.

El Banc del Temps compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Avià i del Consell Comarcal del Berguedà.

INTERCANVIA EL TEU TEMPS AMB EL TEMPS D’ALTRES PERSONES

10 El Ressò

Acció social FAMÍLIES MONOPARENTALS

Neix una associació de famílies monoparentalsTÉ L’OBJECTIU DE DEFENSAR ELS DRETS DELS NOUS MODELS DE FAMÍLIA

El perquè de l’associació. Deci-dim crear una associació per do-nar forma a una realitat social que cada cop és més extensa i afecta un gran nombre de famíli-es. A nosaltres, el model de famí-lia tradicional ens exclou, perquè una única persona es fa càrrec de l’educació, la cura i l’atenció dels seus fills i filles, i això fa que sigui molt difícil portar a terme una tasca tan important com fer créi-xer les persones que demà porta-ran les regnes de la societat. Si a tot això hi afegim que, en un gran nombre de casos, també hi recau tot el pes d’abastir l’econo-mia familiar, es dóna per en-tès que difícilment es pot concloure la tasca amb èxit, i que, si això s’aconsegueix, es gràcies a la voluntat, i als grans esforços que aquest únic referent fa

per portar a terme el seu projecte de família.Sense cap ànim de lucre, volem ti-rar endavant, volem posar al ser-vei d’un col·lectiu desprotegit to-tes les nostres capacitats. També ens dirigim a aquelles persones que depenen única i exclusiva-ment d’elles mateixes i que, en una actualitat tan dificultosa i amb uns sous tan precaris, els és una odissea sobreviure.

Les finalitats. L’Associació de Fa-mílies Monoparentals i Uniperso-nals del Berguedà es proposa: 4Aconseguir que les famílies mo-noparentals i unipersonals no s’aproximin al llindar de la pobre-sa4Lluitar per la igualtat d’oportu-

nitats dels nostres fills4Aconseguir la conciliació de la vida familiar i laboral4Promoure accions

per fer canvis en les ajudes socials i en les

lleis i apropar-nos així a les ajudes que es

donen en altres països d’Europa4 Promoure l’orientació laboral A qui adreçar-se. Totes les perso-nes que puguin estar interessades a formar part d’aquesta associa-ció, rebr’n informació o col·-laborar-hi, poden trucar al telè-fon 620 00 0064, enviar un correu elèctronic a afmuber@gmail.com, o bé omplir una butlleta i enviar-la o portar-la personal-ment a l’adreça següent:

Associació de Families Monoparen-tals i Unipersonals del BerguedàAjuntament d’AviàAvinguda Pau Casals,22 08610 Avià

L’horari d’atenció telefònica i personal és els diven-

dres de 19:30 h a 21 h a l’edifici de l’Ajun-

tament d’Avià.

El Ressò 11

Acció social GENT GRAN

Avià celebra la primera Trobada de Gent Gran AVIÀ CONVOCA GENT GRAN DE DE VUIT POBLES DE LA COMARCA. Lurdes Bover

Ja ha arribat el bon temps i hem de fer coses que ens portin aire fresc. Actualment, treballem un dels eixos importants per a la gent gran, que és el treball en xarxa.El treball en xarxa ens permet promoure la comunicació, l’inter-canvi entre els diferents munici-pis que conformen la nostra co-

marca, optimitzar recursos i nodrir-nos d’activtats.Avui us presentem la primera Tro-bada de Gent Gran, que tindrà lloc a Avià el dia 26 de maig, amb els pobles de Gironella, Puig-Reig, Casserres, l’Ametlla de Merola, Montmajor, L’Espunyola i Mont-clar. És la primera vegada que es fa una trobada d’aquesta magnitud aquí al Berguedà, i la idea que tenim és que aquesta trobada sigui rotativa i cada any per aquestes dates es fa-

ci en un municipi diferent dels que hi participen.El programa previst és el següent:4 12 h. Visita guiada a l’església de Santa Maria d’Avià. Després, passeig pel casc antic d’Avià.4 14 h. Dinar.4 16h. Actuació de la revista mu-sical de Puig-reig i Grup Aivà.Tot això és possible gràcies a l’equip de persones que formen la junta del Casal de la Gent Gran d’Avià. Sense elles no es podria fer. Moltes gràcies!

Eleccions de nou a la Junta del CasalS’HA DE RENOVAR LA MEITAT DE LA JUNTA, SIS DELS MEMBRES

4Una vegada més, s’acos·ten les eleccions a la Junta del Casal de la Gent Gran. Com ja sabeu, les eleccions són cada dos anys. Seran el mes de juliol i es renovarà la meitat dels membres de la junta; en total, sis perso·nes, tot i que les persones elegides ho són per quatre anys. La junta es reuneix cada mes i és on es prenen les decisions de les activitats que es fan al Casal. Formar·ne part és una tasca molt gratificant i molt enriqui·dora. Aprofitem per animar a votar a totes aquelles persones que creguin que són vàlides per desenvolu·par aquesta tasca. Molt agraïts.

La Junta del CasalJUNTA La regidora Susanna Campillo amb la Junta del Casal

12 El Ressò

Acció social CÀRITAS PARROQUIAL D’AVIÀ

22 voluntaris i voluntàries i un professional han fet possible un any més d’activitat de Càritas Par-roquial d’Avià. En aquesta pàgina, detallem els números de l’entitat, tant els in-gressos com les despeses, i el re-

Un any més d’activitats per ajudar els avianesosRESULTATS DE DOTZE MESOS D’ACCIONS SOLIDÀRIES. Text: Càritas Parroquial d’Avià

4Repartiment d’aliments(ajuda amb aliments a persones i famílies amb dificultats econòmiques, coordinadament amb els serveis socials munici·pals): 9 famílies beneficia·des i 2 voluntaris4 Companyia a gent gran(adreçat a avis i àvies que es troben en una situació física i/o mental que els impedeix sortir de casa, i això fa que perdin la seva xarxa de relació veïnal i social): 9 persones benefi·ciades i 9 voluntaris4 Voluntariat al Centre de Dia (visites setmanals als centre de dia per animar i fer companyia): 6 persones beneficiades i 4 voluntaris4 Tertúlies (xerrades mensuals sobre diferents temes adreçades a la gent gran del poble): 25 perso·nes participants i 4 volun·taris4Formació voluntariat: 22 beneficiaris4Coordinació amb altres entitats4Comunicació i sensibi·lització

La nostra acció durant tot un anyACTIVITATS 2009

COMPTES CÀRITAS AVIÀ 2009

DespesesAjudes d’assistència (aliments)

Serveis per a la gent gran

Donatiu a Càritas Diocesana i al Cecas

Formació del voluntariat

Voluntariat (assegurança, etc.)

Despeses del Festival de Ballet

Cost llantions

Administració

Despeses vàries

Comissions bancàries

TOTAL

IngressosCol·lecta Corpus

Col·lecta Nadal

Llantions Nadal

Festival de Ballet

Donatius

Subvenció Ajuntament d’Avià

Subvenció Caixa Manresa

Subvenció IRPF per a la vellesa

Interessos bancaris

TOTAL

781,94 euros

1165,33 euros

1123,00 euros

279,20 euros

211,60 euros

260,01 euros

118,00 euros

558,40 euros

260,00 euros

22,37 euros

4.779,85 euros

650,50 euros

1477,00 euros

233,05 euros

733,00 euros

1250,00 euros

300,00 euros

1000,00 euros

573,00 euros

0,35 euros

6216,90 euros

sultat global de l’activitat econò-mica. També recollim a la columna de la dreta les principals activitats que ha dut a terme Càritas Parroquial Avià, les persones i les famílies que se n’han beneficiat, i els vo-luntaris que les han fet possibles.“Molta gent senzilla, fent moltes coses petites, en molts llocs petits, poden canviar el món”. Gràcies per ajudar-nos a ajudar.

El Ressò 13

Acció social AECC

gals: un cap de setmana a la costa, ofert per Tot Viatges, dos vals de dos àpats cadascun oferts pel Res-taurant La Cabana i dos exem-plars del llibre No em toquis els fo-gons!, del nostre presentador Jaume Fíguls.Com sempre, hem comptat amb la col·laboració de 105 models que, malgrat els nervis que suposa, no han tingut cap problema a sortir a la passarel·la com si d’uns profes-sionals es tractessin.Agraïm la col•laboració de l’Ajun-tament i de l’Ateneu d’Avià, de les perruqueres, maquilladores, dels col·laboradors de sempre que ob-sequien amb un berenar al mo-dels, dels que hi participen econò-micament, dels que col·laboren amb regals i dels que enguany s’hi han afe-

git. A tots, els ho agraïm de tot cor. No els anomeno perquè ja són molts i no voldria deixar-me nin-gú.

2.610 euros de recaptacióEl resultat final va ser aconseguir la magnífica xifra de 2.610 euros! Aquesta quantitat, en un any de crisi, era gairebé impensable.Vull recordar que la junta està oberta a tothom perquè qualsevol persona que necessiti informació o algun tipus d’ajut, ja sigui psico-lògic o econòmic, ens ho faci sa-ber i farem els passos que siguin necessaris.Finalment, donem les gràcies a tota la gent que hi van assistir. En-tre tots, podem dir que hem fet un nou pas contra el càncer!Moltes gràcies a tothom.

El passat dia 18 d’abril, per sisè any consecutiu, va tenir lloc a l’Ateneu d’Avià, la Desfilada de Moda d’Estiu i Complements con-tra el Càncer. Malgrat estar en un any de crisi, hem aconseguit que prestessin la seva roba i complements els se-güents establiments: Canadà House, Comercial Molí del Cas-tell, Tàndem Esports, Copybel, La Barcelonesa, Modes Carme, Psi-codelila Fashion i Arrels.A la mitja part de l’acte es van fer cinc sortejos amb els següents re-

Desfilada d’estiu per lluitar contra el càncer RECAPTACIÓ SOLIDÀRIA. Text: Montse Comellas. Junta de l’AECC-Catalunya Contra el Càncer d’Avià

14 El Ressò

Coneix el centre de dia

El Centre de Dia d’Avià ja és un centre concertat per l’Institut Ca-talà d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). Això vol dir que les per-sones dependents, reconegudes per la Llei de la Dependència, po-dran gaudir de descomptes im-portants en el preu dels serveis i, fins i tot, de la gratuïtat total. Els que en vulgueu informació més detallada podeu trucar a l’Ajunta-ment i demanar hora amb la Ra-mona Dachs, o bé al mateix cen-tre, al 93 823 12 15.Som conscients que algunes per-sones encara són molt reticents a dur els seus familiars a un centre d’aquestes característiques. Enca-ra hi ha l’opinió força estesa que “s’abandona” un ésser estimat. La meva experiència personal, en canvi, va ser molt positiva. La me-va àvia tenia vora 90 anys, poca mobilitat física però el cap molt clar, i una persona se n’ocupava tot el dia i la cuidava amb molt d’afecte. No obstant, quan va co-mençar a anar a un centre de dia de Berga (encara no existia el d’Avià), va fer un canvi enorme. Va millorar molt en mobilitat, pe-rò sobretot intel·lectualment. El

fet de fer activitats físiques ade-quades a les seves necessitats, ac-tivitats manuals, tallers de me-mòria i de concentració la va estimular molt i estava molt més alegre, comunicativa i vital. Ella que mai no havia volgut sentir ni parlar de sortir de casa anava al centre amb moltes ganes. El centre de dia d’Avià és alegre i ple de llum, amb unes vistes molt agradables. El fet de ser un centre petit permet oferir una atenció molt personalitzada.

Volem recordar-vos alguns dels serveis de què podeu gaudir: Caps de setmana Obre les portes a totes les perso-nes que necessitin atenció els dis-sabtes, diumenges i festius de tot l’any, en siguin o no usuaris du-rant els dies feiners. L’horari és de 10 del matí a 6 de la tarda, i s’hi duen a terme activitats lúdiques i tallers cognitius. S’hi inclou el di-nar i berenar.

Transport adaptatPer tal de facilitar als familiars de les persones grans amb mobilitat

L’EQUIPAMENT ESTÀ CONCERTAT I AIXÒ VOL DIR QUE LES PERSONES DEPENDENTS PODRAN GAUDIR-HI DE DESCOMPTES IMPORTANTS

ÉS UN CENTRE COMPLET, AMB MOLTS SERVEIS, I OBERT AL POBLE D’AVIÀ I A TOTA LA COMARCA

Text: Susanna Campillo. Regidora d’Acció Social

Acció social CENTRE DE DIA D’AVIÀ

Un servei ple de serveisEL CENTRE DE DIA CELEBRA EL PRIMER ANY DE VIDA AMB UNA OFERTA ÀMPLIA DE PRESTACIONS PER A LA GENT GRAN D’AVIÀ I DE TOT EL BERGUEDÀ

reduïda el transport d’anada i tor-nada al Centre de Dia, s’ofereix un servei de transport adaptat amb acompanyament per als usuaris i per a aquelles altres persones que tinguin una necessitat especial dins del municipi.

Suport psicològic en grup per a familiarsMitjançant un professional ex-pert, llicenciat en Psicologia, es proporcionen espais d’atenció i d’assessorament individuals o en grup per donar una orientació adequada als familiars de les per-sones grans, sobretot si aquestes pateixen problemes mèdics im-

El Ressò 15

ACTIVITATS La gent gran del cen-tre de dia fa exercicis de mobilitat amb una pilota. AJUNTAMENT D’AVIÀ

Acció social CENTRE DE DIA D’AVIÀ

AcompanyamentOferim el servei d’acompanya-ment a totes les persones que ho requereixin, tant per a acompa-nyaments en termes de segui-ment mèdic com d’altres gestions que calguin.

PodologiaL’objecte del servei és prestar el tractament podològic per atendre problemes causats per transtorns sistemàtics de la gent gran, que requereixen una valoració periò-dica i cures patològiques. Poden utilitzar el servei els usuaris, els seus familiars i qualsevol persona del municipi.

BugaderiaA través del centre, s’ofereix la possibilitat de gaudir d’aquest servei de bugaderia i repàs de la roba a totes aquelles persones que en vulguin fer ús: els usuaris del centre, els seus familiars i la resta de la població.

Menjador socialEl servei de menjador funciona tot l’any, de dilluns a divendres des de les 13 h fins a les 15 h, a excepció dels dies festius, i està obert a tot-hom.Els menús estan adaptats a les ne-cessitats nutritives i als règims es-pecífics de cadascun dels usuaris.

Un servei ple de serveisEL CENTRE DE DIA CELEBRA EL PRIMER ANY DE VIDA AMB UNA OFERTA ÀMPLIA DE PRESTACIONS PER A LA GENT GRAN D’AVIÀ I DE TOT EL BERGUEDÀ

portants que les fan dependents. El servei s’adapta en horaris i ob-jectius a les demandes de les famí-lies i està obert a d’altres persones cuidadores del municipi.

FisioteràpiaPer fomentar la qualitat de vida de les persones grans, la preven-ció del deteriorament i el mante-niment de l’autonomia personal, s’ofereixen tractaments específics en reflexoteràpia, fisioteràpia i d’altres. Tant poden ser utilitzats pels usu-aris i familiars com per altres per-sones del municipi que ho neces-sitin.

“El centre de dia d’Avià és alegre i ple de llum, amb unes vistes molt agradables”

“El fet de ser un centre petit permet oferir una atenció personalitzada”

“Obre les portes els caps de setmana i s’ofereix transport adaptat d’anada i tornada”

“Hi ha serveis de fisioterà-pia, podologia i atenció psicològica, entre d’altres“

16 El Ressò

Educació Els alumnes d’Educació Infantil treballen els animals de la granja, coneixen les gallines i aprenen a fer mató al Bages

ACTIVITATS A LA NATURA ELS PETITS APRENEN A FER MATÓFENT ESGRIMA I ESPORTS COOPERATIUS

Nens i nenes d’Avià, dalt d’un carro Visiten una granja de Sant Mateu de BagesAl Pavelló Vell de Berga, amb altres escoles

Des de l’escola us expliquem unes quantes activitats que hem fet durant el segon trimestre.

4Els alumnes de P4 estem treballant els animals de la granja. Per això, el 19 de gener vam visitar les gallines que té la Neus aquí a Avià. Varem veure on viuen, què mengen, quants ous ponen al dia i com són. Ens va agradar molt i ens ho vam passar molt bé.

4El 25 de gener, vam anar a Sant Mateu de Bages. Encara que ens va ploure tot el dia, ens ho vam passar molt bé,

perquè vam fer una passejada en carruatge. Les monitores que teníem ens van fer tastar diferents aliments i amb els ulls tapats havíem d’endevi·nar què eren. També vam fer mató. La monitora va fer escalfar la llet i quan va estar calenta hi va tirar un líquid màgic que va fer sortir gru·molls. Aquests grumolls eren de mató! Després va tirar·los en un escorredor tapat amb un drap blanc i l’aigua va sortir per sota. A l’hora de marxar ens van donar un petit taper amb un trosset de mató per cada un. Estava molt bo!

4El 26 de febrer, vam anar a teatre a Berga. Hem vist un espectacle de dansa que es diu “Camins i Corriols”.

Esport, natura i culturaEL CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ FA ACTIVITATS EN CONTACTE AMB L’ENTORN

Educació infantil

Les gallines

Sortida a Sant Mateu de Bages Dansa a Berga

4Aquest trimestre, els alum·nes de cicle inicial estem fent conferències sobre un tema que triem nosaltres.A casa, amb l’ajuda de la família, busquem la informa·ció, fem el guió, preparem algun mural o altres materials sobre allò que volem explicar i, quan ho tenim tot acabat, ens ho estudiem per poder·ho explicar sense haver·ho de llegir. I, tot seguit, ho assagem davant de la família que ens fa de públic.Quan creiem que ja ho tenim tot a punt, fem la conferència davant dels nens i nenes de la classe. Posem les cadires en rotllana i el conferenciant té una taula, una cadira, la pissarra i un got d’aigua. I

Cicle inicial

Les conferències

El Ressò 17

cèrvols i de dos peixos intro·duïts a La Baells: el Lucioperca i el silur. El primer és molt agressiu i el segon pot fer més de dos metres de llarg. També ens van recomanar no flairar ni tocar mai les femtes dels animals salvatges, ja que són portadores de malalties.

4El dimarts 16, vam anar al Pavelló Vell de Berga amb altres escoles de la comarca, on vam fer tot un reguitzell de jocs alternatius, fent equips amb alumnes d’altres escoles. Hi havia escoles de Berga (Sant Joan, Santa Eulàlia i Xarxa), de Puig·Reig (Alfred Mata), de Bagà (Galceran de Pinós) i la ZER Vilada·Borre·dà·Valldan. Hi havia set jocs: esgrima, futbol-flag (una adaptació infantil al rugby), mazaball, pica i ringo (adapta·ció del hockey), xanques, paracaigudes, frisbee i corda.La gran majoria són jocs cooperatius.

Els de cicle inicial fan de confe-renciants: es preparen un tema i l’expliquen als seus companys

Jocs cooperatius per als nens i ne-nes de cicle mitjà: esgrima, futbol-flag, mazaball, xanques, frisbee...

ELS PETITS APRENEN A FER MATÓ ELS DE 6è FAN CAL·LIGRAMES A QUINA COMARCA ES TROBA VIC?

Un jeroglífic dels de 6è per resoldre l’enigmaVisiten una granja de Sant Mateu de Bages Els alumnes fan poemes en forma de dibuixos

comencem!Després de presentar·nos, fem tota l’exposició amb l’ajuda del guió i dels materials. Al final, s’obre un torn de preguntes per part dels oients. Abans d’acabar, el conferenciant pot fer també, si vol, preguntes al públic per veure el seu nivell d’atenció.Els temes que hem escollit són molt variats: des d’animals, joguines, feines, indrets, etc., i tots són molt interessants.Properament, si voleu veure algunes fotos les podreu veure a la web de l’escola.

4El 15 de març, els Agents Rurals del Berguedà van fer una xerrada als alumnes de tercer titulada “Els nostres veïns salvatges”, que tractaba del vertebrats de la comarca. Va ser molt interessant. Vam aprendre a distingir alguns animals pels sons i pels seus rastres. Com a curiositats, ens van parlar dels llop, dels

4Els alumnes de 6è hem fet creacions poètiques: poemes, galindaines...

Cicle mitjà

Agents rurals

Cicle superior

Les conferències

Jocs cooperatius amb altres escoles

El gelElgelésfred,fredéselgel,apropdelfoc,jaésbenmort.

La gent gran i els xicsLa gent gran,molts cops diu als xics:t’has fet mal?,t’has fet alt?,t’has fet prim?,t’has fet gras?,tu què fas?,ja ets bo?,no fas por?,ets llest?,beus llet?,no perds el seny?Que ja et fas gran?Has de fer cas!I quin tip que te’n fas!

Me l’estimo moltAra i sempreRenya poc i molt Es la meva

Poemes monosil·làbics

Acròstic

18 El Ressò

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

El Grup d’Esplai Fent Camí tornarà a coordinar i gestio·nar les activitats conjunta·ment amb l’AMPA i l’Ajunta·ment d’Avià. De nou es presenten un conjunt d’activi·tats centrades en l’esport no competitiu i en la teoria de les intel·ligències múltiples, amanides amb jocs, sortides i mil aventures!

A qui va adreçat?A infants i joves que hagin cursat P3 i fins a 4t. d’ESO.

HorarisServei d’acollida: De dilluns a divendres de 8 h a 9 h (opcio·nal).

Activitats De dilluns a divendres, de 9 h a 13 h. I servei de menjador: de dilluns a divendres, de 13 h a 15 h (opcional)

Inscripcions4Trobareu el full d’inscripció al web de l’Ajuntament o a l’escola4L’últim dia per presentar la inscripció és el dijous 27 de maig, amb tota la documenta·ció necesaria4El pagament s’ha de realit·zar un 50% el dia 27 de maig i l’altre 50% el dia 27 de juny al compte de l’AMPA de Caixa de Manresa, al número: 2041 0044 32 00400016814Pel bon funcionament de l’organització del casal, no s’acceptarà cap inscripció fora de ternimi, ni aquelles a les quals els falti la documentació necesaria

Casal d’estiu

La millor opció per a les vacances

L’AMPA de l’escola Santa Maria D’avià celebrarà la festa de final de curs el 19 de juny. Serà un dia amb moltes activitats i esperem que tots els que ens acompanyin s’ho puguin passar d’allò més bé.Al matí, tindrem jornades esportives, amb futbol i cross, entre d’altres, per a nens i pares, i l’entrega dels premis.A les classes, es podrà visitar la tradicional exposició de treballs que els nens i nenes han fet al llarg del curs, tant en activitats escolars com en les extraescolars.Tindrem un inflable per als nens i nenes i ens acompanya·ran els gegants d’Avià. També farem un aperitiu.A la tarda, la festa continuarà. Acomiadarem els alumnes de 6è. Els trobarem a faltar!Com a final de festa, tindrem un concert del grup Kolorai·nes, que engrescarà petits i grans amb música i ball. La cloenda serà un sopar de germanor per a mestres, monitors, mares, pares i alum·nes. Quan els nens acabin de sopar podran fer jocs de nit.Diumenge, 20, els nens de Cant Coral faran un concert a l’Ateneu d’Avià. Us hi esperem!

AMPA

Festa de final de curs

Dates4Primer setmana: del 28 de juny al 2 de juliol (5 dies)4Segona setmana: del 5 al 9 de juliol (5 dies)4Tercera setmana: del 12 al 16 de juliol (5 dies)4Quarta setmana: del 19 al 23 de juliol (5 dies)4Cinquena setmana: del 26 al 29 de juliol (4 dies)4Sisena setmana: de l’1 al 3 de setembre (3 dies)

Servei d’acollidaEnguany, el casal d’estiu vol oferir el servei d’acollida de 7:45 h a 9 h del matí, però, tenint en compte que l’any passat va ser deficitari, propo·sem fer·lo només si hi ha prou nens inscrits. Segons els nens apuntats, vari·arà el preu. Per això, necessi·taríem saber si els pares i mares desitgen el servei d’acollida i quins dies el volen fer servir. Pensem que és un servei que ajuda les famílies que comen·cen la seva jornada laboral a les 8 h, i ens agradaria seguir oferint aquest servei al casal d’estiu. Caldrà que hi hagi un mínim de deu nens per setmana per poder·lo realitzar.Per assitir·hi, cal presentar el full d’inscripció al servei d’acollida abans del dia 14 d’abril a l’escola i després us informarem si es fa o no l’acollida i quin preu té.

Reunió informativaLa reunió de mares i pares serà el proper 13 de maig a la biblioteca de l’escola d’Avià a les 19:30 h.

Més informacióBeatriz Duran: 696 326 218

Serà el dia 3 juliol 2010 a la biblioteca de l’escola de 9 a 13 del matí. Passarem un full informatiu a les famílies amb el sistema de pagament i els preus dels llibres per cursos.

Venda de llibres

Canvi de data

El Ressò 19

“Museus” a Avià

El municipi d’Avià es caracteritza per la tradició agrícola de cereal que encara es manté i que ha con-dicionat el paisatge, barrejant ter-res de conreu amb zones de bosc i muntanya, amb una estructura de masos agrícoles com a centres de producció en que les tècniques d’explotació han canviat conside-rablement. És aquest, encara avui, un element molt característic del conjunt del territori del poble.Avià no té edificis històrics de gran importància, llevat de les du-es esglésies romàniques (Santa Maria d’Avià i Sant Vicenç d’Obi-ols), l’església de Sant Serni de Clarà (del segle XVII) i d’algunes masies que conserven elements decoratius puntuals de diferents èpoques però que han sofert mol-tes transformacions i no han estat especialment ben tractades. Re-presenta un típic territori agrícola en el que es veuen les unitats d’ex-plotació i es pot percebre la seva evolució històrica.Per això, la recuperació dels tradi-cionals sistemes de sega i batuda de cereal, mitjançant la realitza-ció de la festa del Segar i Batre en la que es fan demostracions de les

antigues tasques per part de per-sones que encara les havien vist o realitzat, significa un important puntal de recuperació d’un patri-moni viu i molt representatiu d’Avià i de tot l’entorn. Recuperar la tradició té com a objectiu prin-cipal no perdre la memòria d’una activitat i recuperar els elements materials que s’utilitzaven, així com d’altres costums com per exemple el tipus de menjar que prenien els segadors durant l’acti-vitat.

Ecomuseu, passat i presentPer això podem dir que Avià, a més d’un municipi en progrés constant, és també un “museu viu” i volem aprofitar aquesta si-nergia que ens proporciona la su-pervivència al llarg de totes les èpoques històriques gràcies a l’agricultura i la ramaderia, per crear un “ECOMUSEU” que ens permeti explicar diferents aspec-tes del passat i del present d’Avià, per tal que tots podem gaudir, po-dem mantenir el record del passat i garantir una projecció al futur amb nous usos turístics, socials i culturals del territori.Per això, a partir d’aquest estiu, obrirem diferents mostres muse-ogràfiques complementades per tríptics informatius a diferents llocs d’Avià i que hem impulsat i

organitzat des de l’Ajuntament.La primera serà a Graugés, al Lo-cal Social i que s’ inaugurarà al mateix temps que el local. Consis-tirà en una maqueta que recolzarà l’explicació amb plafons i que mostrarà l’antiga colònia agrope-cuària de Graugés. D’aquesta ma-nera tothom podrà recordar i prendre consciència de la impor-tància del conjunt, de les instal-lacions de l’antiga colònia, deta-llant els sistemes de recollida i canalització d’aigües, així com els diferents edificis i camps amb destí a diferents activitats. Realit-zar una maqueta és la forma més visible i fàcil de donar a conèixer el conjunt que després es podrà visitar per poder copsar la impor-tància que va tenir aquest sistema tan avançat de tractament de l’agricultura en la seva època.La segona s’instal·larà a l’Hotel d’Entitats, al nucli històric d’Avià, en una instal·lació museogràfica que explicarà l’economia agrícola, les tasques de segar i batre i l’evo-lució del poble a l’entorn de l’agri-cultura des d’una perspectiva his-tòrica i patrimonial. Aquest reclam turístic generarà també un moviment d’ús dels serveis del poble en portar gent interessada en el coneixement de l’entorn de pagès d’Avià. És pre-vist que s’obri a inicis de l’any 2011.

L’AJUNTAMENT PREPARA TRES MOSTRES MUSEOGRÀFIQUES: UNA, A GRAUGÉS, SOBRE LA COLÒNIA AGROPECUÀRIA; UNA ALTRA, A L’HOTEL D’ENTITATS, SOBRE L’ECONOMIA AGRÍCOLA, I UNA TERCERA, AL MOLÍ DE MINOVES, SOBRE L’ÚS DE L’AIGUA. Text: M. del Agua Cortés. Regidora de Cultura

Cultura “Recuperar la tradició té com a objectiu no perdre la memòria d’una activitat i re-cuperar els materials que s’utilitzaven”

20 El Ressò

Cultura “MUSEUS” / RUTA RAMADERA

Ruta Ramadera, al telèfon mòbilAVIÀ, L’ESPUNYOLA, OLVAN I SAGÀS RECUPE-REN UN ANTIC CAMÍ RAMADER I EN FAN UNA GUIA DESCARREGABLE VIA BLUETOOTH

La tercera serà el Molí de Mi-noves, on properament inicia-rem obres de consolidació i on realitzarem una recuperació museogràfica per explicar l’ús de l’aigua en un molí així com recordar la importància que van tenir el molins pels page-sos d’Avià des de l’edat mitjana. Finalment, a la Plana, aprofi-tant que va ser una important colònia industrial amb aprofi-tament hidràulic, s’explicarà aquest fet en una quarta instal-lació museogràfica, en la que es donarà aquesta visió del canvi econòmic a mitjans del segle XIX. La creació de fàbri-ques i colònies tèxtils a La Pla-na i Cal Rosal, van contribuir a iniciar un període de benestar econòmic que es va interrom-pre a mitjans del segle XX amb el tancament progressiu de les fàbriques tèxtils, i que va supo-sar un contrapunt al tradicio-nal sistema agrícola.

Fomentar el coneixementA més, per recolzar aquestes instal·lacions i permetre a avia-nesos i foranis el coneixement del nostre entorn i permetre que gaudiu del que ens ofereix el territori, hem posat en mar-xa la Ruta Ramadera, que tra-vessa Avià i que permet recu-perar un camí històric amb aprofitament econòmic des de l’Edat Mitjana per a nous usos turístics i del que hem fet un article en aquest mateix núme-ro d’El Ressò. També estem elaborant dos tríptics informa-tius, un de la Ruta de l’Aigua per explicar els molins d’Avià, i altre de la Ruta de la Terra, sobre l’economia agrícola.Esperem que tots ajudin a un major coneixement d’Avià i que permetin que els que ens visi-ten s’emportin un bon record.

1 Una guia per a telèfons mòbilsLa ruta es pot descarregar al telèfon mòbil. La descàrrega inclou el camí punt per punt, i també una guia amb tots els serveis, molt útil i fàcil d’utilitzar. Per exemple, amb un sol clic, permet a l’usuari trucar o entrar a la web del restaurant on vol anar a dinar un cop acabada la ruta. Aquesta guia és descarregable a través d’Internet i davant de quatre punts Bluetooth al peu

2 Els ‘tracks’ de la ruta en GPSEls que disposin d’un aparell de GPS, tant per al cotxe com mòbil (per cami-nar), es podran descarregar els tracks de la Ruta Ramadera directament de les pàgines webs dels Ajuntaments.

Cinc maneres de fer el camíLA RUTA RAMADERA INCORPORA LES ÚLTIMES TECNOLOGIES

Avià, L’Espunyola, Olvan i Sagàs, quatre municipis del Berguedà, han recuperat 32 quilòmetres d’un antic camí de la transhu-mància, i els han convertit en una ruta turística, apta per fer a peu, en bicicleta o a cavall.Per primer cop a Catalunya, un camí ramader tindrà una guia per a telèfons mòbils amb tota la in-formació de la ruta: el recorregut, els punts d’interès, els serveis, la restauració i l’allotjament, etc. La guia per a mòbils es podrà descar-regar via Bluetooth en quatre punts del recorregut, un a cada

municipi, i també a través d’Inter-net. A més, els tracks del camí ra-mader es podran descarregar en GPS per aplicar-los a mapes o per dur-los en lectors mòbils.

Reivindicar els caminsAmb les noves tecnologies, i tam-bé amb díptics en paper i diversos materials per descarregar via web, els quatre municipis del Berguedà volen reivindicar la importància dels camins ramaders, la necessi-tat de preservar-los i la vigència que encara tenen. Ja no són útils per portar ramats de la plana a la

Ajuntament d’Olvan Ajuntament de l’Espunyola

Ajuntament d’Avià Edifici del Sindicat de Sagàs

El Ressò 21

Cultura RUTA RAMADERA

muntanya, però sí que conserven un gran valor patrimonial, histò-ric, paisatgític i mediambiental.La Ruta Ramadera surt de L’Espu-nyola i acaba a Sagàs, i passa per Avià i Olvan. Hi ha un camí prin-cipal i, a cada municipi, els visi-tants poden agafar diverses su-brutes si volen conèixer una mica més el territori.

Paisatges canviantsEl camí travessa camps de cereal i farratge, prats i camps de pastura i boscos, principalment d’alzina, de pi i de roure. El paisatge canvia molt segons les estacions de l’any. L’aigua també hi és molt present, perquè els camins de la transhu-mància buscaven aigua per al bes-tiar. Hi ha recs i rieres que es po-den creuar, fonts i saltants d’aigua. La petjada de la història s’hi nota en ermites, masies de diferents èpoques i estils, esglésies, molins, corrals, ponts, etc. La Ruta Ramadera és el primer fruit que dóna el projecte A pagès descobreix, que comparteixen els

quatre municipis, i que vol posar en valor la vessant rural d’una part central de la comarca del Berguedà. El projecte ha estat possible gràci-

es a la col·laboració dels quatre municipis, a més de la participa-ció de la Diputació de Barcelona i del Servei d’Ocupació de Catalu-nya.

3 Una descipció de la ruta pas a pasEls usuaris de serveis web com Via Michelin o Google Maps o de GPS ja estan acostumats a les rutes pas a pas. Descriuen el camí amb indicacions ordenades de quan s’ha de tombar a l’esquerra o quant tros més cal continuar recte. La Ruta Ramadera també té una descripció d’aquest tipus que es pot descarregar dels webs dels Ajunta-ments en format pdf. Així és impossible perdre’s!

5 El mínim possible sobre el terrenyLa Ruta Ramadera vol ser respectuosa amb el medi ambient. Per això, el camí no està ple de senyalitzacions que ho envaeixen tot. Al contrari. En alguns trams, serveixen les franges grogues de pintura, les marques del GR1 (blanques i vermelles) o les del PRC-144 (blanques i grogues). Així, s’ha integrat tota la ruta principal a la Xarxa de Senders del Berguedà, en implantació del Mapa de Mobilitat lenta del Berguedà. De nou, només s’han col·locat una marca verda als principals nusos de la Ruta Ramadera, amb el logotip.

4 Un díptic desplegableLa Ruta Ramadera també té una publicació en paper, amb el plànol del camí, els punts d’interès i els serveis que ofereix cada municipi. Els fulletons estan disponibles als Ajunta-ments i a les Oficines de Turisme del Berguedà, entre altres punts.

CAMÍ Recuperats 32 quilòmetres d’una Ruta Ramadera. IÑAKI RELANZÓN

22 El Ressò

Des de l’Ateneu, us fem saber que la Sala d’Expo·sicions està disponible per a tothom que la necessiti per exposar alguna cosa. Per això, a la pàgina web de l’Ajun·tament, podreu veure si està ocupada o no i fer una sol·licitud per correu amb la vostra pro·posta o petició. 4 Aprofitem per agrair a tothom la participació en la caminada d’Avià 2010, que un any més ha sigut tot un èxit, amb 897 participants i més de 100 col·laboradors. 4Per Sant Joan, a la Sala d’Exposicions, es podran veure les foto·grafies del ralli fotogrà·fic de la caminada 2010. 4La Coral d’Avià col·labora amb l’Ajuntament en el foc de Sant Joan oferint pa torrat amb all i oli, botifarra, tastet, cansalada i beure. La vetllada acabarà amb ball amb Maria Mercè Puig i arribarà la flama del Canigó. També hi esperem els nens de l’escola.

TallersAquest mes, començarà un taller de conserves casolanes. En principi, es farà els dissabtes 22 i 29 de maig, tot i que confirmarem les dates i horaris als incrits. Recordem que podeu apuntar·vos encara als tallers que us proposà·vem a l’anterior El Ressò.

Enguany, en el marc dels serveis i recursos que promou la Xarxa d’Arxius Municipals, formada ac-tualment per 182 arxius munici-pals de la província de Barcelona i coordinada per l’Oficina de Patri-moni Cultural de la Diputació de Barcelona, s’ha procedit a la res-tauració del Padró Municipal d’Habitants d’Avià de l’any 1886. Aquesta actuació s’ha fet dins del programa de restauració que es porta a terme a la Xarxa d Arxius Municipals, xarxa a la qual actu-alment s’hi han adherit 20 dels 31 municipis de la comarca del Ber-guedà i de la qual Avià forma part des de l’any 2004.Aquest programa de restauració

té com a objectius essencials pre-servar aquella documentació mu-nicipal que és de conservació per-manent de manera que es pugui assegurar l’accessibilitat i la difu-sió dels fons, tant per garantir la seva consulta interna a nivell d’Ajuntament com per a la recerca històrica dels usuaris externs.

Dades significativesEl Padró Municipal d’Habitants és el registre administratiu on consten les persones que residei-xen al municipi. En ell s’hi recu-llen totes les dades significatives dels seus habitants (noms, cog-noms, lloc i data de naixement, edat, ocupació, domicili...) i signi-

La restauració del padró del 1886UN DOCUMENT PER CONÈIXER LA DEMOGRA-FIA DEL SEGLE XIX. Text: Albert Rumbo. Arxiver Municipal

INFORMACIÓ El padró aporta dades importants de segle XIX. A. R.

ReportatgeAteneu

El Ressò 23

“El procés de restauració ha consistit en una neteja mecànica i una neteja humida de totes les pàgines”

“Aquesta acció garanteix la conser-vació i l’accessibilitat a la memòria documental d’àmbit local”

fica un document de primer ordre per tal de conèixer l’evolució de-mogràfica d’un municipi al llarg de la història. El Padró Municipal d’Habitants constitueix una font d’informació essencial sobre la població, i sol ser molt reclamat i consultat tan pels ciutadans en general com pels investigadors es-pecialitzats en ciències humanes i socials, doncs ens permet de co-nèixer tot de dades elementals i significatives sobre els nostres avantpassats.

Un ‘invent’ del segle XIXTot i tenir els seus antecedents històrics en els censos, recomp-tes, veïnatges, etc., el Padró com a tal no neix fins al segle XIX, per bé que els diferents estudiosos so-bre el tema no s’acaben de posar d’acord amb la data exacta. Així, mentre alguns historiadors de-fensen la data del 1823 (quan una instrucció del 3 de febrer ordena als Ajuntaments la formació del Padró cada mes de gener), d’altres ens parlen del 1857 (quan un Reial Decret del 14 de març pretén la re-alització d’un cens general de po-blació format per empadrona-ment nominal i simultani). Sigui com sigui, però, serà el 1870 quan s’estableix que aquest empadro-nament sigui quinquennal.Abans d’iniciar-se el procés de restauració, el Padró Municipal d’Habitants d’Avià del 1886, el se-gon més antic conservat al nostre municipi, presentava un estat francament deplorable, fruit de les vicissituds històriques viscu-des durant dècades. Presentava una greu afectació per infecció microbiològica, la qual cosa com-portava la presència de tot tipus

de taques i fongs i una gran acu-mulació de pols i brutícia superfi-cial; el document també presenta-va un greu debilitament del suport paper i pèrdues impor-tants del mateix, amb la pràctica destrucció total de la cantonada superior dreta de la major part dels fulls i presència d’estrips als marges dels folis; i l’enquaderna-ció gairebé havia desaparegut del tot.El procés de restauració ha con-sistit en una neteja mecànica i una neteja humida de totes i ca-dascuna de les pàgines, la desin-fecció de la totalitat dels folis, la separació amb espàtula de les pà-gines i fragments que es trobaven enganxats, la recol•locació dels fragments que es podien situar al foli on pertanyien i així completar informació, la reintegració de les pèrdues de suport amb paper ja-ponès, l’aplanat del suport, l’agru-pació dels folis per quadernets i el cosit de tot el conjunt i enquader-nat de nou amb llom de pell i ta-

pes folrades de paper marbrejat i punteres de pergamí. Finalment, s’han recuperat, tot i que en algun cas només parcialment, els 226 fo-lis del document que contenien informació.El cost total d’aquesta restauració, duta a terme per en Toni Esparó, ha estat de 2.436 € que ha assumit totalment l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barce-lona.

Preservar el patrimoniEn conclusió, aquesta acció ga-ranteix la conservació i l’accessibi-litat a la memòria documental d’àmbit local, i ens permet de pre-servar un patrimoni documental d’un valor històric incalculable. En aquest sentit, val la pena re-marcar que aquesta actuació s’ha realitzat després que l’any 2007 es digitalitzessin totes les actes mu-nicipals d’Avià des del 1863 fins al 2007 dins el mateix programa de la Xarxa d Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.

FEINA Recuperar el padró del 1886 ha estat molt minuciós A. RUMBO

24 El Ressò

Opinió “Si fóssim a la capital de Mallorca, Palma, i agaféssim la carre·tera de sortida de ciutat cap a Puigpu·

nynet, camí de la serra de Tramuntana, a pocs quilò·metres ensopegaríem amb el lletrero d’Establiments, una petita població de l’interior de “sa roqueta”, que és com sovint anomenen els mallor·quins la seva illa. Una curio·sitat que m’ha vingut al cap en pensar amb els establi·ments avianesos que, sense

desmereixer·ne cap, jo titllaria de modestos en

general.

L’atreviment emprenedorPer obrir un establiment a Avià, com a tot arreu, s’ha de tenir un cert valor i un cert agosara·ment. Amb això, vull dir que totes les

persones que ho fan o ho han fet, d’obrir un establiment al poble, mereixen el meu respecte i sovint la meva admiració, perquè s’han atrevit a oferir un servei als seus veïns i conciutadans en base a pujar i baixar la persi·ana cada dia, tenint en compte el risc econòmic real, el compromís públic, i què això d’aguantar els parroqui·ans i parroquianes no sempre és la feina més agradable del món.

Forns i barberiesDe la meva infantesa, recordo amb simpatia alguns d’aquells establiments que ara ja són història o que han evolucionat al compàs dels temps. Si pensem en les fleques, allà pels anys 60, en teníem tres: cal Llau, del Llorenç Rei, al carrer de Dalt, que fou la primera de plegar i on feien una coca molt bona; cal Quico, regentada llavors pel Joan Noguera, davant dels estudis vells de les nenes i de l’Ajunta·ment d’aquell temps, amb uns llonguets excel·lents; i del desaparegut Sindicat, entre cal Tòfol i cal Verònic, en

destacaria les barres de quilo que feien el Jaume i l’Isidre Viladomat i que la Soledat primer, i la Rossita Artigues després, em ficaven a la bossa del pa en sortir de l’escola; on servien també unes gustoses barres de pega·dolça negra que anaven a deu cèntims de pesseta i que, sucades amb sidral, no arribaven senceres més enllà de la baixada de cal Salvans camí del Molí on, a més, el pa solia arribar escros·tonat. Després d’això van venir els anys de la panifica·dora avianesa i, més recent·ment, hem entrat en l’època d la panificadora vigatana i berguedana. Sempre ens quedarà –almenys de mo·ment– cal Pius!

Si passem al tema dels cabells, parlaré amb més coneixement de les barberies, masculines, tot i que em cridava molt l’atenció l’aura de moda que envoltava les perruqueries femenines. Només calia fixar-se en l’exotisme dels lletreros del tipus neon que hi penjaven a l’exterior: que si “coiffeur pour dames”, que si “hair dresser”, o tot de noms estrangers dels productes que s’hi despatxaven; a banda dels vidres foscos o glaçats que no deixaven entrellucar què dimonis hi passava allà dintre; misteris del món femení, vet·ho aquí.En canvi, almenys per a mi, el món de les barberies era molt més transparent i tenia un atractiu especial per molts motius. El primer d’ells és

EstablimentsentranyablesFERRAN COMADel Molí de la Coromina

“EUDALD COMA Antic barber d’Avià.

ARXIU

El Ressò 25

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

l’Eudald Coma, el germà gran del meu pare, que n’obria una els dissab·tes i el diumenge al matí allà prop de l’estop, als baixos d’una casa que en aquell temps era del pare del Romà de la Bauma. El cas és que jo, i els meus ger·mans, hi anàvem amb molta confiança i ens ho passàvem d’allò més bé cada vegada que ens havíem d’anar a tallar els cabells. El tiet era molt engi·nyós i simpàtic i al seu voltant s’hi creava un gran ambient. La ràdio, amb la retransmissió de partits de futbol o de les cançons de moda, hi feia molta companyia, i ell també ho acostumava a amanir interpretant temes d’en Machín o del Doménico Modugno. Els dies de més feina l’ajudava el Josep M. Santandreu de ca l’Urbici –que és on ara viuen el Ton i la Bibiana·, i les tertúlies de tota mena hi eren habituals entre els treballadors de les mines i de les fàbriques que, mentre esperaven el cotxe de línia, no se n’estaven pas de fer petar la xerrada al peu de la barberia

per anar arreglant el món.Hi havia dues barberies més al poble, almenys una d’elles també a temps parcial. Em refereixo a la de ca l’Ivo, que regentava el Ramon Minoves, pare de l’exalcalde del mateix nom, molt a prop de cal Quico. Aquest bon home també és recordat amb afecte perquè els diumenges a la tarda, i sota la supervisió de mossèn Josep Codina, feia de projeccionista de cinema al casal parroquial i

així ens acostava a la moderni·tat del blanc i negre. El tercer barber del poble, i potser el que tenia obert més hores l’establi·ment, era el Josep Tarrés de ca l’Agut·zil, a qui

va succeir el seu fill Toni. De fet, i des de ja fa uns quants anys, sóc un asidu de la seva neta, la Marta, que en el seu dia va renovar el negoci per ampliar·ne el servei i posar·lo al dia seguint la tendència de fer·ne alhora barberia i perru·queria.

En aquells temps dels Beatles, es deia que la moda dels cabells llargs acabaria amb el gremi dels barbers. Després, van venir les modes de les patilles, dels bigotis, de les barbes retallades, de la ratlla al mig, del tall a navalla, de les crestes de colors i… ja m’he perdut, perquè les modes van i venen com les tempestes, que quan menys de l’esperes ja les tens a sobre. Però el gremi persisteix, i sembla que amb bona salut. Que sigui per molts anys!

BARBERIES La marta de Ca l’Agutzil CA L’IVO Antiga barberia Minoves

26 El Ressò

Sóc conscient que és molt provocador, avui dia, posar a un article aquest títol. El concepte “polític/·a”

està molt mal vist en general, per l’actuació poc ètica o a vegades delictiva d’unes quantes persones que s’hi dediquen d’una manera professional.L’actuació d’aquestes persones és reprovable i cal ser jutjada, però també és injust que, per això, es fiqui tothom al mateix sac i considerem d’entrada que la persona que es vol dedicar a la política és per aprofitar-se’n. Jo sóc dels que creuen —digueu·me ingenu si vo·leu— que encara hi ha perso·nes que es mouen per ideals, volen millorar la societat on viuen i per això s’hi fiquen.Penso que la política, entesa com a forma organitzada que tenim les persones per influir en la manera de funcionar d’una societat és necessària i cal potenciar·la. Convé que aflueixin les diverses maneres de pensar i de veure les coses i que, mitjançant les formaci·ons polítiques i un sistema democràtic, dipositem la nostra confiança en aquelles persones que ens sembla que ho faran millor per a tothom. Sense partits i democràcia ja coneixem el que ens queda, la dictadura o l’anarquia; per

això, jo sóc dels que defenso que cal anar a votar i fer·ho tan a consciència com se’n sàpiga.Això no treu que cal criticar la manera de funcionar dels partits polítics, on sembla que s’hi ha instal·lat massa el “funcionari” de partit i això priva que apareguin nous

“

Ajuntament d’AviàAvinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Podeu enviar les vostres opinions a:

Opinió

líders, més ben preparats i amb idees noves. La manera d’escollir els nostres represen·tants, ja sigui a nivell estatal, nacional o local, també ha de tendir a ser més propera i oberta. Un primer pas haurien de ser les llistes obertes o el diputat de zona.Centrant·nos a nivell local, crec que s’ha de donar les gràcies a les persones que al llarg dels anys han format part del nostre consistori per la seva voluntat i dedicació. A Avià, ningú no s’ha fet ric gràcies a ser “de l’olla” i, en canvi, alguns n’han quedat “cremats” per les queixes o pressions excessives que han tingut. Decidir costa i, a

Elogi de la políticaRAMON XANDRI

POLÍTICA L’alternativa a la democràcia és la dictadura o l’anarquia

El Ressò 27

Avià DecideixJORDI FARRÉS I BERENGUERComissió de Mitjans de Comunicació

Opinió

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

vegades, es pot estar més encertat que d’altres, però en tot moment, abans de la crítica fàcil i pu·nyent, hauríem d’escoltar totes les versions i tenir molta informació al respec·te.Vol dir això que tot es fa bé? És clar que no, i que hi ha molt camí per recórrer, com per exemple en la parti·cipació ciutadana. En diverses legislatures hi ha hagut la volun·tat de fomentar aquesta participació mitjançant les entitats, les comissions informatives o les revistes, però crec que no ha reeixit prou. És cert que tampoc es nota massa interès per part del veïnat pels afers generals del poble (la cosa canvia quan algun tema ens afecta de forma particular) però opino que estaria bé explorar fórmules com les assemblees informatives anuals o la votació popular per decidir una part del pressupost d’inversions.En fi, sé que vaig a contracor·rent defensant les persones ficades en “política” però, ara per ara, les veig imprescindi·bles per poder garantir una societat que mantingui com a valors principals la llibertat, la igualtat i la democràcia i, si volem que sigui participativa, hi tenim molt a dir tots nosal·tres, els administrats.

VOTACIONS El 36% dels avianesos van exercir el dret a vot el 25-A. AVIÀ DECIDEIX

Amb una clara voluntat de seguir endavant amb el projecte iniciat pels voluntaris

d’Arenys de Munt un tal dia 13 de desembre del 2009 i les consultes posteriors del 28F, a principis del 2010 neix Avià

Decideix amb l’objectiu d’endegar en el municipi una consulta popular sobre la independència de la nació catalana dins del marc euro·peu, tot implicant·hi a fons el teixit cultural i associatiu com a referent de tarannà demo·cràtic.Durant tot aquest temps s’han celebrat diversos actes per tal de donar a conèixer la plata·forma i els seus objectius i finançar la campanya: un sorteig, unes jornades musi·cals i culturals, una botifarra·da popular i una jornada de jocs i esports a càrrec del Grup de Joves d’Avià. Cal destacar, també, la Passejada popular entre les pobles veïns de Gironella Casserres i Avia al Serrat del tres Hereus, la qual va resultar un èxit tan per la participació com per la matei·xa organització i coordinació entre pobles.

28 El Ressò “

Ajuntament d’AviàAvinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Podeu enviar les vostres opinions a:

Opinió

Finalment arribava el dia 25 d’abril, tot havent lliurat dies abans la documentació i havent, també, realitzat la formació dels voluntaris de les dues meses, president i cinc vocals per taula, i una simula·ció del procés per a copsar imprevistos i corregir possi·bles errors. La jornada, marca·da pel bon temps, es va desen·volupar amb tota normalitat, celebrada en un ambient distès i familiar: va ser una autèntica festa de la democrà·cia. La sensació de tots els què hi vam participar a la consulta popular d’Avià és que s’estava fent història, que cap afirma·ció sobre que “això no servia per res” no tenia cap mena de sentit. Més que una majoria de SÍ o de NO, vetllàvem una participació elevada. A mida que s’anaven enviant els resultats a la Coordinadora General, primer al migdia i després a la tarda i al vespre, era com si un lligam invisible d’il·lusió envoltés tothom. La jornada va culminar amb una sala plena de mirades expectants, tot esperant el recompte de vots. Era el preludi d’uns bons resultats: més del 36%, amb un total de 668 vots, molt per sobre de la mitjana catalana, comptant amb el suport més ampli pel SI de la comarca, amb un 98% dels vots, 5 de negatius, 9 en blanc i 7 nuls. Cal destacar la participació de 13 menors de 18 anys i de 6 persones estrange·res. Cal agrair tota la gent que, d’una manera o altra, han

estat presents en tot el procés d’organització de la consulta: votants, voluntaris i entitats, especialment a l’Ateneu d’Avià pel seu suport. També, tot i les reticències inicials, a l’Ajunta·ment d’Avià per a aprovar la realització consulta i cedir el local d’exposicions de l’Ateneu per a les votacions. També al Cos dels Mossos d’Esquadra per la seva presència en determinats moments i per vetllar que tot seguís el seu ritme normal. I no ens podem oblidar tampoc dels pobles de Casserres i de Gironella per a col·laborar en una sortida de

germanor com va ser la del Serrat dels Tres hereus.A Avià Decideix, juntament amb els col·laboradors i tota la gent que va anar a votar, som conscients que el 25A sols va ser un pas més, no pas una fita. Podeu estar segurs que, junt amb tots els altres, ens apuntarem als passos que vindran per poder arribar a un únic objectiu comú: la convocatòria d’un referèndum vinculant a tot Catalunya que refermi un dels drets bàsics que les Nacions Unides van proclamar l’any 1966 dins del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el qual va entrar en vigor l’any 1976 i va ser ratificat per l’Estat Espa·nyol el 27 de juliol de 1977: Tots els pobles tenen dret a l’auto·determinació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econò·mic, social i cultural.

PASSEJADA Es van fer actes participatius de cara al 25-A. AVIÀ DECIDEIX

El Ressò 29

Medi Ambient “El nou Pla de Gestió permetrà conèixer amb exactitud la quantitat, la qualitat, i els usos dels Espais Verds del municipi”

des per controlar el creixement i desafavorint la bona salut de l’ar-brat. Tot això es tradueix en un ar-brat pobre i en una despesa extra per a l’Ajuntament en manteni-ment. El que s’estalvia en un prin-cipi acaba costant molt car més endavant.

Avantatges. La implantació d’un Pla de Gestió és molt eficient i

agraïda per l’Ajuntament perquè suposa pel municipi un estalvi de diners, alhora que millora l’opti-mització dels recursos, a més d’augmentar la qualitat dels Es-pais Verds. Per altra banda, l’objectiu final de Pla de Gestió, a més d’augmentar la qualitat del municipi, és marcar el full de ruta de cap a on ha de ca-minar la jardineria municipal en els propers anys. Per tant, a grans trets, un Pla de Gestió és saber què tenim i com ho tenim, saber si som capaços de mantenir-lo, com el podem millo-rar, i cap a on l’hem d’encaminar per les necessitats que té el poble. El Pla de Gestió de l’Arbrat té els següents àmbits: patrimoni arbo-ri, selecció d’espècies en l’arbrat viari d’Avià, manteniment, anàlisi visual i control del risc de caigu-da, plantació, poda, control de plagues, manteniment dels esco-cells, reg, protecció del verd i se-guretat i salut. El dimecres, 26 de maig, a les 19 h, en Joan Guitart, enginyer agrò-nom que ha elaborat el Pla, en fa-rà la presentació a la Sala d’Expo-sicions. Serà un acte amè, acompanyat d’imatges en el que tots apren-drem una mica sobre els arbres del nostre poble.Us hi esperem!

Què és un pla de gestió de l’ar-brat. Per definir-lo d’una manera entenedora, és un treball o una ei-na dinàmica, que permet a l’Ajun-tament i a la regidoria de Medi Ambient conèixer amb exactitud la quantitat, la qualitat, i els usos dels Espais Verds del municipi. S’inclou dins d’Espais Verds l’ar-brat viari com a eix principal del treball.

Per què un pla de gestió? So-vint, quan es fa un projecte urba-nístic, es deixa pel final el tema de l’arbrat, ocupant la cua del pres-supost. Sovint també, la selecció i la plantada es fa sense l’assessora-ment de cap tècnic i el resultat sol ser un arbrat de poca qualitat i no sempre adequat per al lloc (espè-cies poc adaptades, arbres que quan creixen topen amb balcons o dificulten el pas dels veïns). Sovint, la profunditat de plantada tampoc no és la correcta o els es-cocells són massa petits, cosa que dificulta la vida de l’arbre i el fa més vulnerable a les malalties. Per solventar el conjunt d’errors comesos, se sotmet l’arbrat a po-des sistemàtiques i indiscrimina-

Un nou pla de gestió de l’arbrat per Avià EL DOCUMENT PERMETRÀ MILLORAR ELS ESPAIS VERDS. Text: Reg. Medi Ambient

A partir d’aquest mes de juny, hi haurà un enllaç de Medi Ambient al web de l’Ajuntament d’Avià. En aquest web, hi podreu trobar informacions i enllaços sobre:4Subvencions, ajudes i concursos de Medi Ambi·ent per a empreses i particulars4 Recursos i actuacions del municipi en temes mediambientals4 Idees i propostes d’estalvi energètic4Llibres i jocs4Adreçes d’interès

Nou enllaç de medi ambient AL WEB WWW.AVIA.CAT

30 El Ressò

Medi ambient ARBRES

Til·ler de fulla petita (Tilia cordata)

Distribució i hàbitat Fotografia

A Avià, el podem trobar a...

Els til·lers constitueixen un important grup d’arbres caducifolis, rústics i molt extesos a les regions tem-plades de l’hemisferi nord.És originari d’Europa, i s’estén fins el Càucas, creix en forma silvestre en boscos caducifolis i pot pre-sentar entre 15 i 35 metres d’alçada. El trobem en zones de clima càlid, preferentment sobre la conca del Mediterrani i a altures que van des de 500 a 1.100 metres sobre el nivell del mar.La copa rodona i la seva floració groga i aromàtica el fa molt atractiu a finals de primavera, i també la coloració de les fulles a la tardor. És un arbre fàcil de cultivar en gairebé tots els sòls.Són arbres que poden arribar als 1.000 anys de vida. A Catalunya la seva presència està limitada als in-drets ombrívols i humits de la part baixa i mitjana dels Pirineus i de les terres plujoses del nord-est; cap al sud, és gairebé inexistent.

- Parc del Camí de Santa Maria- Carrer Jacint Verdaguer

(Platanus hispanica)

Distribució i hàbitat Fotografia

A Avià, el podem trobar a...

El plàtan és un dels arbres més freqüents als passe-jos, rambles i carreteres del nostre país. El podem conèixer per la coloració de l’escorça groguenca amb plaques verd marronoses i la forma de les seves grans fulles. És originari del sud d’Europa i l’Àsia occidental.Els plàtans, fins fa quatre dies, eren sotmesos a unes podes dràstiques i mutilacions, deixant-hi ferides obertes per on es colaven fongs i malures. Aques-ta mala pràctica instaurada arreu ha fet que molts plàtans encara avui siguin vulnerables a malalties que poden causar-los la mort prematura. És un arbre molt corpulent, d’entre 20 i 30 m. d’alçada, tot i que pot arribar als 40 m. El seu creixement és rà-pid, i té un fullatge dens i abundant, que proporciona molta ombra, motiu pel qual és un dels arbres més plantats. Floreix a l’abril-maig i dóna unes flors poc vistoses. La fusta de plàtan és una fusta tova però molt apreciada.

- Parc del camí de Santa Maria d’Avià- Graugés- La Plana- A la carretera BV-4135 cap al Molí del Castell

Encetem amb aquest número d’El Ressò un seguit de fitxes per apropar-nos als arbres

del nostre municipi.

El Ressò 31

Medi ambient PLANTADA / NEVADA

LA PLANTADA ES CONVERTEIX EN UNA FESTA PER CELEBRAR L’ENJARDINAMENT DEL SOLAR PÚBLIC

Petits i grans planten til·lers i plàtans al camí de Santa Maria

4El dissabte, 27 de març, es va fer una plantada d’arbres per enjardinar el solar públic del Camí de Santa Maria. La plantada es va fer amb la col·laboració d’un gran nombre de veins i sota la supervisió d’un enginyer agrònom. La plantada es va convertir en una festa on tothom va treballar de valent, però amb moltes ganes i bon humor. Com podreu veure a les fotos, els més xics potser varen ser els jardiners més entusiastes. Es varen plantar sis plàtans i dotze til·lers. Els plàtans són híbrids resistents als fongs i a les malalties més habituals. Aquests arbres necessitaran reg els tres primers anys de vida i posteriorment ja s’hauran consolidat al clima d’Avià. No s’hauran de podar mai i no necessitaran cap mante·niment concret. Des d’aquestes pàgines, volem agrair molt sincerament a tots els qui vau participar·hi desinteressadament. Esperem que puguem gaudir d’aquest nou espai.

PETITS JARDINERS Els nens i nenes participen amb ganes en la plantada de til·lers i de plàtans

4Els carrers i places d’Avià i tot l’entorn natural del poble van aparèixer coberts de neu com poques vegades ho havien estat. Setmanes després dels maldecaps pels problemes de circu·lació i de mobilitat, ens queden per al record les imatges d’Avià més blanc que mai.

NEU ARREU Centímetres i centímetres de neu van cobrir tot el nucli d’Avià. RAMON VILLARÓ

EL FOTÒGRAF RAMON VILLARÓ RETRATA EL MUNICIPI D’AVIÀ SOTA UNA CAPA DE NEU ESPESSÍSSIMA

La gran nevada del 8 de març deixa estampes de postal

32 El Ressò

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Maig del 2010 66

Nevadahistòrica

Avià queda sepultat per centímentres i centímetres de neu el 8 de març. RAMON VILLARÓ P. 31

Espai verd

Veïns d’Avià i molts nens i nenes ajuden a plantar arbres al camí de Santa Maria. ARXIU P. 31 Fitxes

d’arbres‘El Ressò’ estrena unes fitxes sobre arbres d’Avià coincidint amb el Pla de Gestió de l’Arbrat. ARXIU P. 29

Un nou camí

S’estrena la Ruta Ramadera, entre L’Espunyola i Sagàs, que té una guia per a mòbils. IÑAKI RELANZÓN P. 20

Centre de dia

L’equipament passa a ser concertat i això permet descomptes, segons la Llei de la Dependència. AJ. AVIÀ P. 14