^ $etinanarí català - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

4
ANY XII . . NUn. 563 Sitges, arde Juliol de i912 ^ $etinanarí català neââccio y Jiamínístració: Carrer de Parelladas, 9 Sitflcí, un trimetíre, l'so pessetas €$»anya, un any, T id. extranaer, un any, í'so pesos (or) Hnuncí5, eaqutlag, Remttftg y Hwlamg a preus conocnctonalg El centenari del "Greco" Desde les columnes del diari La Pul·licidad, de Barcelona, nostre distingit amich I' eminent critich d' art D. IVliquel Utrillo ha llensat una idea que a ben segur mereixerà no sóls 1' aprovació, sino també la cooperació més entussiasta y eficás pera véurerla realisada, de tots els nostres compatricis. Per la nostra part, dintre la nostra modesta esfera d'acció, desde ara oferim al seu iniciador 1'apoy més decidit, posant a la seva disposició tots els nostres esforsos y energies, a fi de que a son degut temps es pugui contemplar convertit en realitat hermosa lo que avuy per avuy no és més que un daurat somni. Vegis lo que, ab ta concisió que li ès peculiar, escriu el Sr. Utrillo : «De obras como las que pintó Domenico Theotocó- puli, inmortalizado bajo el nombre del «Greco», puede hablarse todos los días del año, pero la idea de cele- brar el centenario de su muerte acaecida el 7 de Abril de 1614, da suficiente actualidad á su nombre glorioso, para poder estamparlo entre los frágiles asuntos que son el lema déla prensa diaria. Muy recientemente, se ha publicado un libro exce- lentemente redactado casi en términos de cancillería y estampado por el cuidadoso tipógrafo madrileño José Blass, cuyo título es el siguiente: «Catálogo del Museo dél Greco de Toledo». Con un tacto exquisito, se habla del generoso donativo hecho á la nación por el señor marqués de la Vega Inclán, de «un edificio habi- litado para Museo en la mansión del Greco»: det hecho, queda duradera memoria en una lápida que empieza asi: «Por la Patria, por el Arte y para Pública ense- ñanza. Benigno Vega, Marqués de la Vega Inclán, labró esta casa y fundó el Patronato y Museo del Greco, para cimentar sobre estas ruinas de los pala- cios de Villena en donde vivió el Greco una institución de cultura y arte nacional». El Museo, cuyos fines aclara esta lápida, está insta- lado en una casa contigua á la que se llama del Greco y contiene 25 obras, de las cuales 20 son de la mano de Theotocópuli; el catálogo las describe cumplidamente y en él figuran las reproducciones de todas y desde hace un par de años, van juntándose á las creencias de los aficionados al arte, la existeneia de «una casa del Greco», es decir, «la casa en la que vivió el Greco», aquel pintor para cuya gloría bastan sus lienzos, pero que se ha reputado sin fundamento alguno, como escultor y arquitecto, profesiones que á decir verdad, no ejerció en su vida, pero que le han acarreado sin merecerlas discretas censuras más ó menos literarias. La fama postuma de Theotocópuli labrada con sus obras, ó si se quiere, con [una parte de sus Obras, y especialmente con el sobrenatural «Entierro del con- de de Orgaz», está asegurada en todos los ámbitos del mundo culto, desde la aparición en 1908, de la obra de Cossío, á la que se puede agregar en el mundo de la literatura, el libro: «Greco uo le secret de Tolède», de Maurice Barrés. Para el estudio de la parte docu- mental, la que revela y demuestra lo que hay de cierto en lo que se dice haber sido la vida del Greco, es indispensable leer un libro modesto, repleto de cosas demostradas, que publicó en 1910 D. Francisco de Borja de San Román y Fernández, y titulado: «El Greco en Toledo ó nuevas investigaciones acerca de la vida y obras de Dominico Theotocópuli». En esta obra, se demuestra que «la casa del Greco», aquella en que realmente vivió y trabajó el gran pintor can- diota, era una de las casas principales del marqués de Villena, yque la actual casa llamada del «Greco», ocupaba un solar de una manzana al norte de las de' marqués de Villena y separada por una Calle, estando la desconocida casa, la verdadera, en el actual paseo del Tránsito, desde el cual se domina el Tajo, como se descubría desde el estudio del gran pintor. Por consi- guiente, la «casa del Greco» que constituye una visita más y de las más piadosas para los que visitan la Toledo artística, no es la que habitó Theotocópuli, pero de todas las casas disponibles en la actual ciudad es la , más cercana y por consiguiente es la easa del «Greco» por aproximación, por sufragio popular y obra y gracia del generoso donativo del señor marqués de Vega Inclán. Del mismo modo, tuvo Rusiñol el derecho de levantar una estatua, por cierto Ha primera y hasta ahora la única, al pintor dél «Entierro del conde de Orgaz», en su Sitges, que realmente es de lo más vecino a Creta... en tierras de España y cuando menos el mar que baña la desgraciada isla griega y la bella playa catalana, es el mismo. Por esta razón y por otras de orden meramente sentimental, debe celebrarse en Sitges, el centenario de Domenico Theotocópuli, sin perjuicio de las fiestas que organice la imperial Toledo; en nuestra población costera, se tributaron los primeros honores á la gloria del Greco y en ella hay una estatua suficientemente representativa y una inscripción clarísima, que se pue- den adornar de flores y ante las cuales se pueden pronunciar discursos y entonar cantatas; al mismo tiempo, en el Gran Salón del «Cau Ferrat», se podrían reunir los «Grecos» existentes en Cataluña, y en cual- quiera de las tranquilas ensenadas que recortan la costa, no sería difícil organizar alguna representación al aire libre, por una sola vez y sin ánimo de marchi- tarla en el cartón del teatro. Para el plazo relativa- mente largo de 1914, los jóvenes artistas catalanes podrían rendir el homenaje de sus obras, al recuerdo del gran pintor griego que solo, extranjero y sin nadie que siguiera sus huellas, supo fijar en el lienzo el alma de aquella España que Velázquez supo encerrar en cuerpos inmortales». La infanta Isabel a Sitges Conforme anunciàvem en nostre número anterior, el passat diumenge visità la nostra vila, de pas cap a Barcelona, S. A. R. la Infanta D.^ Isabel. La ilustre dama era esperada a Sitges per després de les quatre del a tarda, però sobtada- ment va saberse que a tes tres havía surtit de Vilanova, y a un quart de qua- tre la Infanta ja entrava pel Passeig del Doctor Benaprés. Com ès molt natural. I' anticipació de I' hora de la arribada motivà una rebuda quelcom brusca, precipitada, a la que no pogué concorre tot l'element oficial. No obstant, a la Ribera, canto- nada al carrer de Bonayre, ja 's trova- ven reunits , al moment d' arribarhi l'automóvil que conduía a S.A. R., els tinents de .Alcalde, D. Joaquim de Querol y D. Lluís de Dalmau, y el regidor D. Sebastià Carbonell Soler, acompanyats del Secretari Municipal, D. Claudi Mas y Jornet; el Sr. Jutge municipal, D.Joseph Ferret y Robert; el. Capità de C arabiners, Don Enrich Gómez Santos; el tinent coronel retirat resident en aquesta vila. Don Joseph Cordero; el notan D. Felip Font y Falp; l'Assessor de Marina, D. Agustí de Serra y Garcia; individuus de les Juntes de 1' Hospital y de la Societat Espanyola de Salvament de Náufrechs; Presidents de les societats «Fomento de Sitges», «Casino del Prado Suburense» y «Pabellón de Mar»; els metges Srs, Llopis, Fossas y Benaprés y altres distingides persones. El tinent de Alcalde Sr. de Querol va saludar a la Infanta en nom de Sitges, siguent invitat per l'augusta dama a pujar a son carruatge. La comitiva, formada per varis automóvíls, cotxes y altres veiculs, a dalt els quals s'hi veyen el digne diputat a Corts per aquest districte, D.Joseph Bertrán y Musitu, els Marquesos de Castelldosrius y d' Alella y altres respectables personalitats, prosseguí el seu camí cap a la Casa de la Vila, passant ab marxa gens calmosa pels carrers de Bonayre, Parelladas y Major, els balcons de quines cases molts es trovav»n endo- massats y guarnits de senyores y senyoretes que al pas de la Infanta 1' obsequiaven ab una pluja de flors y altres manifestacions de simpatia. Arribada la comitiva a les Cases Consistorials, quin vestíbul, lo meteix que la escalinata, es trovava adornada ab flors y arbustes, S. A. R. baixà del auto- móvil, rebentla acte seguit y oferintli un preciós pom de flors pera ella y un altre pera la seva dama de honor Srta. Bertrán de Lis, el Sr. Alcalde, D. Pere Carbonell y Mestre; y apoyada del bras de aquest, puja a visitar el Saló de Sessions, hont descansà una curta estona,, mostrantse sumament encantada de la magnificencia del meteix. Desde la Casa de la Vila, la Infanta, ab les autori- tats y demés acompanyants, es dirigí, a peu, al temple parroquial, qu' estava profusament enllumenat com en tes grans diades, y hont fou rebuda pel litre. Sr. Rector Monsenyor D. Joseph Bricullé, que dona a besarli la Vera-creu, y demés clero, sota tàlam y àls acorts de la Marxa Reyaí; resant després un breu rato agenollada en un reclinatori al efecte dispost devant del altar major. En surtint de la Iglesia, S. A. R. s' atura un breu rato a la plassa del Baluart pera contemplar el soperb panorama que desde allí dalt es domina, quedant viva- ment impresionada devant de tanta bellesa. Acte seguit va dirigirse cap al famós «Cau Ferrat» d' En Rusiñol, hont, servintli de cicerone 1' eminent crítich d'art D. Miquel Utrillo, tingué bona ocasió de Ua Iníanta, aeonopanyada del SP . íilealde y altres pep sonalltats, dit>igints« a la Iglesia . (0 3 O •O X I CD C co CQ (U •o -' ^ iS 3 Q

Transcript of ^ $etinanarí català - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

Page 1: ^ $etinanarí català - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

ANY XII . . N U n . 5 6 3 Sitges, a r d e Juliol de i912

^ $etinanarí català neââccio y Jiamínístració:

Carrer de Parelladas, 9

Sitflcí, un trimetíre, l'so pessetas €$»anya, un any, T id. extranaer, un any, í'so pesos (or)

Hnuncí5, eaqutlag, Remttftg

y Hwlamg a preus conocnctonalg

El centenari del "Greco" Desde les columnes del diari La Pul·licidad, de

Barcelona, nostre distingit amich I' eminent critich d' art D. IVliquel Utrillo ha llensat una idea que a ben segur mereixerà no sóls 1' aprovació, sino també la cooperació més entussiasta y eficás pera véurerla realisada, de tots els nostres compatricis.

Per la nostra part, dintre la nostra modesta esfera d'acció, desde ara oferim al seu iniciador 1'apoy més decidit, posant a la seva disposició tots els nostres esforsos y energies, a fi de que a son degut temps es pugui contemplar convertit en realitat hermosa lo que avuy per avuy no és més que un daurat somni.

Vegis lo que, ab ta concisió que li ès peculiar, escriu el Sr. Utrillo :

«De obras como las que pintó Domenico Theotocó-puli, inmortalizado bajo el nombre del «Greco», puede hablarse todos los días del año, pero la idea de cele­brar el centenario de su muerte acaecida el 7 de Abril de 1614, da suficiente actualidad á su nombre glorioso, para poder estamparlo entre los frágiles asuntos que son el lema dé la prensa diaria.

Muy recientemente, se ha publicado un libro exce­lentemente redactado casi en términos de cancillería y estampado por el cuidadoso tipógrafo madrileño José Blass, cuyo título es el siguiente: «Catálogo del Museo dél Greco de Toledo». Con un tacto exquisito, se habla del generoso donativo hecho á la nación por el señor marqués de la Vega Inclán, de «un edificio habi­litado para Museo en la mansión del Greco»: det hecho, queda duradera memoria en una lápida que empieza asi: «Por la Patria, por el Arte y para Pública ense­ñanza. Benigno Vega, Marqués de la Vega Inclán, labró esta casa y fundó el Patronato y Museo del Greco, para cimentar sobre estas ruinas de los pala­cios de Villena en donde vivió el Greco una institución de cultura y arte nacional».

El Museo, cuyos fines aclara esta lápida, está insta­lado en una casa contigua á la que se llama del Greco y contiene 25 obras, de las cuales 20 son de la mano de Theotocópuli; el catálogo las describe cumplidamente y en él figuran las reproducciones de todas y desde hace un par de años, van juntándose á las creencias de los aficionados al arte, la existeneia de «una casa del Greco», es decir, «la casa en la que vivió el Greco», aquel pintor para cuya gloría bastan sus lienzos, pero que se ha reputado sin fundamento alguno, como escultor y arquitecto, profesiones que á decir verdad, no ejerció en su vida, pero que le han acarreado sin merecerlas discretas censuras más ó menos literarias.

La fama postuma de Theotocópuli labrada con sus obras, ó si se quiere, con [una parte de sus Obras, y especialmente con el sobrenatural «Entierro del con­de de O r g a z » , está asegurada en todos los ámbitos del mundo culto, desde la aparición en 1908, de la obra de Cossío, á la que se puede agregar en el mundo de la literatura, el libro: «Greco uo le secret de Tolède», de Maurice Barrés . Para el estudio de la parte docu­mental, la que revela y demuestra lo que hay de cierto en lo que se dice haber sido la vida del Greco , es indispensable leer un libro modesto, repleto de cosas demostradas, que publicó en 1910 D. Francisco de Borja de San Román y Fernández, y titulado: «El Greco en Toledo ó nuevas investigaciones acerca de la vida y obras de Dominico Theotocópuli». En esta obra, se demuestra que «la casa del Greco», aquella en que realmente vivió y trabajó el gran pintor can­diota, era una de las casas principales del marqués de Villena, y q u e la actual casa llamada del «Greco», ocupaba un solar de una manzana al norte de las de '

marqués de Villena y separada por una Calle, estando la desconocida casa, la verdadera, en el actual paseo del Tránsito, desde el cual se domina el Tajo, como se descubría desde el estudio del gran pintor. Por consi­guiente, la «casa del Greco» que constituye una visita más y de las más piadosas para los que visitan la Toledo artística, no es la que habitó Theotocópuli, pero de todas las casas disponibles en la actual ciudad es la , más cercana y por consiguiente es la easa del «Greco» por aproximación, por sufragio popular y obra y gracia del generoso donativo del señor marqués de Vega Inclán. Del mismo modo, tuvo Rusiñol el derecho de levantar una estatua, por cierto Ha primera y hasta ahora la única, al pintor dél «Entierro del conde de Orgaz» , en su Sitges, que realmente es de lo más vecino a Creta.. . en tierras de España y cuando menos el mar que baña la desgraciada isla gr iega y la bella playa catalana, es el mismo.

Por esta razón y por otras de orden meramente sentimental, debe celebrarse en Sitges, el centenario de Domenico Theotocópuli, sin perjuicio de las fiestas que organice la imperial Toledo; en nuestra población costera, se tributaron los primeros honores á la gloria del Greco y en ella hay una estatua suficientemente representativa y una inscripción clarísima, que se pue­den adornar de flores y ante las cuales se pueden pronunciar discursos y entonar cantatas; al mismo tiempo, en el Gran Salón del «Cau Ferrat», se podrían reunir los «Grecos» existentes en Cataluña, y en cual­quiera de las tranquilas ensenadas que recortan la costa, no sería difícil organizar alguna representación al aire libre, por una sola v e z y sin ánimo de marchi­tarla en el cartón del teatro. Para el plazo relativa­mente largo de 1914, los jóvenes artistas catalanes podrían rendir el homenaje de sus obras, al recuerdo del gran pintor gr iego que solo, extranjero y sin nadie que siguiera sus huellas, supo fijar en el lienzo el alma de aquella España que Velázquez supo encerrar en cuerpos inmortales».

La infanta Isabel a Sitges Conforme anunciàvem en nostre número anterior,

el passat diumenge visità la nostra vila, de pas cap a Barcelona, S. A. R. la Infanta D.^ Isabel.

La ilustre dama era esperada a Sitges per després de les quatre del a tarda, però sobtada­ment va saberse que a tes tres havía surtit de Vilanova, y a un quart de qua­tre la Infanta ja entrava pel Passeig del Doctor Benaprés.

Com ès molt natural. I' anticipació de I' hora de la arribada motivà una rebuda quelcom brusca, precipitada, a la que no pogué concorre tot l'element oficial. No obstant, a la Ribera, canto­nada al carrer de Bonayre, ja 's trova-ven reunits , al moment d' arribarhi l 'automóvil que conduía a S . A . R., els tinents de .Alcalde, D. Joaquim de Querol y D. Lluís de Dalmau, y el regidor D. Sebastià Carbonell Soler, acompanyats del Secretari Municipal, D. Claudi Mas y Jornet; el Sr. Jutge municipal, D . Joseph Ferret y Robert; el. Capità de C arabiners, Don Enrich Gómez Santos; el tinent coronel retirat resident en aquesta vila. Don Joseph

Cordero; el notan D. Felip Font y Falp; l 'Assessor de Marina, D. Agustí de Serra y Garcia; individuus de les Juntes de 1' Hospital y de la Societat Espanyola de Salvament de Náufrechs; Presidents de les societats «Fomento de Sitges», «Casino del Prado Suburense» y «Pabellón de Mar»; els metges Srs, Llopis, Fossas y Benaprés y altres distingides persones.

El tinent de Alcalde Sr. de Querol va saludar a la Infanta en nom de S i tges , siguent invitat per l'augusta dama a pujar a son carruatge.

La comitiva, formada per varis automóvíls, cotxes y altres veiculs, a dalt els quals s 'hi veyen el digne diputat a Cor ts per aquest districte, D.Joseph Bertrán y Musitu, els Marquesos de Castelldosrius y d' Alella y altres respectables personalitats, prosseguí el seu camí cap a la Casa de la Vila, passant ab marxa gens calmosa pels carrers de Bonayre, Parelladas y Major, els balcons de quines cases molts es trovav»n endo-massats y guarnits de senyores y senyoretes que al pas de la Infanta 1' obsequiaven ab una pluja de flors y altres manifestacions de simpatia.

Arribada la comitiva a les Cases Consistorials, quin vestíbul, lo meteix que la escalinata, es trovava adornada ab flors y arbustes, S. A. R. baixà del auto­móvi l , rebentla acte seguit y oferintli un preciós pom de flors pera ella y un altre pera la seva dama de honor Srta. Bertrán de Lis, el Sr . Alcalde, D. Pe re Carbonell y Mestre; y apoyada del bras de aquest, puja a visitar el Saló de Sessions, hont descansà una curta estona,, mostrantse sumament encantada de la magnificencia del meteix.

Desde la Casa de la Vila, la Infanta, ab les autori­tats y demés acompanyants, es dirigí, a peu, al temple parroquial, qu' estava profusament enllumenat com en tes grans diades, y hont fou rebuda pel l i tre. Sr. Rector Monsenyor D. Joseph Bricullé, que dona a besarli la Vera-creu, y demés clero, sota tàlam y àls acorts de la Marxa Reyaí; resant després un breu rato agenollada en un reclinatori al efecte dispost devant del altar major.

En surtint de la Iglesia, S. A. R. s' atura un breu rato a la plassa del Baluart pera contemplar el soperb panorama que desde allí dalt es domina, quedant viva­ment impresionada devant de tanta bellesa.

Acte seguit va dirigirse cap al famós «Cau Ferrat» d' En Rusiñol, hont, servintli de cicerone 1' eminent crítich d ' a r t D. Miquel Utrillo, tingué bona ocasió de

Ua I n í a n t a , a e o n o p a n y a d a del S P . í i l e a l d e y a l t r e s pep s o n a l l t a t s , dit>igints« a l a I g l e s i a .

(0

3

O •O

X I CD C

co CQ (U •o

-' ^ iS 3 Q

Page 2: ^ $etinanarí català - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

BALUART DE SITGES • 2

admirar ies inapreciables joyes arqueològiques y artis­tiques que s' hi atresoren.

D'atli passa a la propera casa, propietat del siíbdit yanki Mr. Deering, que 1' ha convertida en sumptuós palau, denominada «Maricel» , hont l 'Ajuntament li tenia preparat un thè. A «Maricel» la Infanta fou atesa per les simpàtiques y distingides senyoretes Manela Amell y Llopis y Casilda Batlle y Vias, en caiitat de dames d' honor. Després del thë, S. A. R., a prechs del apoderat de Mr. Deering, D. Miquel Utrillo, va encapsalar un luxós àlbum de visites. Fou tanta la admiració que «Maricel», aixecat sobre Iss roques del mar, va produir a l a Infanta, que aquesta manifestà als seus acompanyants que de bona gana s'hi quedaria a passar una llarga temporada.

Una vegada S. A. R. y la seva dama d' honor se hagueren cambiat de trajo en una habitació disposta al objecte, tota la comitiva va traslladarse al Convent de Monges Mercedaries, la Superiora del qual ès íntima amiga de la Infanta.

En aquel! moment acabava d'arribar de Barcelona, en automóvil , que pel camí havia sofert algunes averies, el Capità general de Catalunya, D. Valerià Weyler, acompanyat del seu ajudant de camp, el capità de cavalleria D. Joseph Gralla de Stein. Sense perdre temps el Sr. Weyler es dirigí cap a trovar a la Infanta, celebrant una rápida conferencia.

Y ais pochs moments, després de despedirse de les autoritats, entre aplausos y aclamacions S. A. R. la Infanta D.^ Isabel abandona Si tges, emprenent el seu automóvil, la marxa cap a la capital ab una velocitat de més de 75 kilomètres per hora.

La Infanta Isabel, avans d' anarsen, entrega cent cinquanta pessetes al Sr . Arcalde pera els pobres dé la població.

t a l suma el passat divendres fou repartida entre les famílies més necessitades de aquesta vila.

*** Com a recort , la Infanta Isabel ha obsequiat ab

dues precioses joyes a les distingides senyoretes D.« Manela AmelíLlopis y D.» Casilda Batlle Vías, que, com ja diem més amunt, durant la seva estancia en aquesta vila li exerciren de dames d' honor.

Els tals obsequis han sigut entregáis a les interes­sades per mans del Sr. Arcalde, qui els havía rebut de part de D.'^ Isaael per mediació del Diputat per aquest Districte, D. Joseph Bertrán y Musitu.

***

Tota la prempsa, en general , al ocuparse de la visita de la Infanta Isabel feta a Sitges, reconeix que la rebuda que se li dispensa fou afectuosissima.

Sessió del fijuntament ORDINARIA OEL 11

De segona convocatoria, va presidirla el Sr. Alcalde, assistinthi els concejals senjors Ouerol, Dalmau, Farera, Selva, Carbonell Soler, Juliá j Mitjans.

Llegida y aprovada 1' acta de 1' «nterior, e s dona lec­tura a un ofici del Govern Civil de la Provincia anunciant la surtida de Madrid de la Infanta D." Isabel en direcció a Catalunya y pas per Sitges; acordantse autorisar a la Alcaldia pera que preparés tot lo convenient pera fer una rebuda ben entussiasta « la egregia dama.

Es Uegi també una comunicació de la Comissió Mixta de Recrutameut declarant soldat al minyó Esteve Ferrer y BOsell.

'ÍL continuació -va acordarse : Remétrer a la Diputació Provincial els comptes corresponents al segón trimestre d'enguany; fer constar en acta un vot de gracies pera don Tomás Sanchís per haver proporcionat galantment el seu cotxe a la Comissió d' Obres y Ornat pera anar varies vegades a Vilanova; instalar de nou al carrer de Bernard Fernández un fanal, retirat ab motiu d'unes obres; passar à dictamen de la Comissió corresponent una proposició referent a crear una nova plassa de peó municipal pera poguer atendres millor la conservació dels. passeigs; y, per últim, adquirir una nova manguera pera regar.

Va tractarse de algún altre assumpto de relativa im­portancia y se aixecà la sessió al cap de uns cinch quarts de haverse comensat.

ORDINARIA DEL 1 8

Se celebra de segona convocatoria, baix la presidencia del Sr. Alcalde, D. Pere Carbonell Mestre, y ab assistència dels regidors Srs. Querol , Dalmau, Parera, Carbonell Soler, Julià, Duran y Mitjans ,

Llegida y aprovada 1' acta de la sessió anterior, passà a donarse lectura a l a següent comunicació de l' Alcaldia:

«Segtín lo acordada por V. I. en la sesión anterior, la Alcaldia procedió desde luego á organizar el rec i ­

bimiento y atenciones que debieran dispensarse á S. A. R. Ia Infanta D.^ Isabel con motivo de su anun­ciada visita á esta villa.

Convocados los Sres. Presidentes de las Socieda­des económicas y recreativas, así como otras respeta­bles personalidades de la población, comisionóse á los Sres. Juez Municipal y Cura Párroco para que en unión del Alcalde que suscribe dispusiesen los detalles del recibimiento y arbitrasen los recursos necesarios, que fueron recaudados por suscripción entre ¡os seño res asistentes y oíros que á lo resuelto en la reunión se adhirieron. Aparte de los suscritores, facilitaron la misión de los Comisionados el Sr. Diputado á Cortes por este Distrito, D. José Bertrán y Musitu; D.* Rita Vías Vda. de Batlle; D.» Dolores Llopis Vda. de Que­rol; D Joaquín de Querol; D. Rafael Llopart Ferret, y algunos más, que proporcionaron valiosos objetos de servicio para los obsequios preparados; la Srtas. doña Manuela Amell y Llopis y D.^ Casilda Batlle y Vias, que se dignaron aceptar la designación de que fueron objeto para atender á S. A. R. en Mar-i-cel, en calidad de Damas de honor, y singularmente D. Miguel Utrillo, representante del propietario de Mar-i-cel, Mr. Cha r ­les Deering, que puso á disposición dé los Comisiona­dos la señorial morada para en ella ofrecer un té á la Infanta.

La Alcaldía publicó dos bandos anunciando al ve-cindarit) la próxima llegada de S. A., el programa de la visita y el itinerario que habia de seguir la comitiva, é invitando á la población á engalanar con colgaduras los balcones y arrojar flores al paso de la Infanta. Y, dando una prueba más de su tradicional cultura, el pueblo suburense recibió á D.^ Isabel con respetuoso afecto, adornó las calles del Jránsito y tributó aplausos y aclamaciones a l a ilustre viajera.

S. A. llegó á Sitges á las tres y media del último domingo, día 14 del actual; visitó las Casas Consisto-rirles que estaban adornadas con plantas, flores y col­gaduras, la Iglesia Parroquial, e\ Cau Ferrai, Mar-i-eely el Convento de las Religiosas Mercedarias; tuvo palabras de elogio para la población, en general , y particularmente paia el Salón del Consistorio, el Baluart, t\ Cau Ferrat y Mar-i-cel; agraáeció los obsequios que se la dedicaron, entregó á la Alcaldía ciento cincuenta pesetas para los pobres de la locali­dad, y salió para Barcelona á las 5.

Cumplimentaron á S . A. las Autoridades Civiles^ Eclesiástica y Militar de la villa ; el limo. Ayunta­miento; representaciones de las Juntas del Hospital y de Salvamento de Náufragos y de las sociedades «Prado Suburense», «Pabellón de Mar» y «El Fomento de Sitges», y otras varias distinguidas personalidades. Sin embargo, es de lamentar que la carencia de noti­cias oficiales impidiese conocer con la debida antici­pación la hora de la llegada de S. R. A. Antes de mediodía el comunicante telegrafió al Sr. Alcaide de Villanueva y Geltrú en súplica de que sirviese avisar con la posible antelación el momento de la probable salida d é l a Infanta, d é l a vecina villa, y, sea por la limitación del servicio, ó por otras causas, no se obtuvo contestación. Las referencias particulares hacían suponer que D." Isabel llegaría á Sitges entre cuatro y cinco de la tarde, y en tal creencia y á fin de que el recibimiento se organizase con la mayor anti­cipación, convocóse á los invitados para salir de las Casas Consistoriales á las tres y media. Pero , á con­secuencia de un telegrama del Gobierno Civil de la provincia, S. A. inopinadamente apresuróse á salir de Villanueva y Geltrú y precipitó su llegada á esta villa, de manera que al recibirse aviso particular de que la Infanta se dirigía á Sitges entraba ya en la población la egregia Dama —El encargado de Telégrafos de esta villa, D. Fernando Olaya, con su íamabilidad suplió las deficiencias del servicio, que era limitado.

Por todo lo expuesto, el suscrito Alcalde propone á V. I. se sirva acordar: Transcribir en acta la pre­sente comunicación ; consignar la satisfacción del Consistorio por la nueva prueba de cultura dada por el vecindario en ocasión de la visita de S. A. R., y otorgar un expresivo voto de gracias á cuantas per­sonas y demás entidades secundaron la gestión de los Comisionados organizadores del recibimiento.

Dios guarde á V. I. muchos años. Sitges, 18 de Julio de 1912.—El Alcalde Presidente,

Pedro Carbonell limo. Ayuntamiento de esta villa.»

També es Uegi |a següent carta del diputat a Córts per aquest Districte:

«Amich Carbonell: S. A. la Infanta Isabel ha que­dat encantada de Si tges , y no sòls durant sa estada

—que, com V. ha, vist, estava molt satisfeta,—sino en el viatge y en el sopar, devant de toies les autoritats de Barcelona, ha fet grans elogis de la vila, de la bellesa d e i e s noyes, de la compostura y carinyo ab que ha sigut rebuda, de la explendidesa dels edificis visitats, de la netedat del poble, etc. , e tc . Poden estar molt satisfets .

S. A. savia que per apremiants exigències de Barcelona s ' havía cambiat tot el programa y que essent l ' hora de arribada a Sitges les cinch de ta tarda, vostès estaven preparats pera rèbrela a dita hora .

Moltes vegades ha repetit 1' impresió de bellesa, art y cultura que a Sitges rebia; y al felicitarlo jo a a V. ho faig ben satisfet del paper que en aquesta excursió ha representat el poble del que V. ès Alcalde y jo represento; donantli molt de cor, per tot, grans mercès.

Mani a son affm. amich y servidor

Joseph Bertrán y Musitu.>

Els de la conxorxa caciquista socialista no 's donaren per satisfets ni de ies Ileals explicacions de 1' Alcaldia ni de la falaguera comunicació d'En Bertrán y Musitu. Els convenia explotar la precipitada vinguda de ia Infanta, y es posaren en feyna.

En Julià censurà al Sr. Alcalde perqué no havía con­sultat a la minoria pera organitzar els obsequis a la llus­tra Dama; perqué flns a vora les 3 de la tarda no se li avisà l'hora de l'arrivada, y perqué en els volants d'avís se advertia an En Julià y companys que's procuressin cotxe. Mes r Alcalde li feu saver que ab tota intenció deixà de pregar el concurs de sos adversaris pera la organització de la rebuda de la Infanta, ja que necessitava persones que 1' auxiliessin ab bona voluntat y nó sistematichs obs­truccionistes que li posessin entrebanchs. En Carbonell Soler li demostrà que a tots els regidora s' avisà a la meteixa hora, que no se Ms podia avisar abans, que tot estava ben preparat pera rebre dignament a la Infanta entre quatre y cinch com se tenia noticia de que havía d' efectuarse la visita, y que si 1' arrivada 's precipità per indicació del Govern Civii de la provincia y sense q u e ' s notifiqués el cambi de programa, cap culpa té 1' Alcaldia de que hi hagués certa sorpresa y confusió als primers moments. Y En Querol, per fi, li digué que en lloch d'ofen-dres perqué se li prevenia q u e ' s portés el cotxe, havia d' agrair 1' advertencia, puig ella implicava la suposició de qu'En Julià tindria prou delicadesa per no acceptar un carruatje llogat ab diners procedents d' una suscripció

: cuberta,, en gran part,; pér enemichs personals seus.

La revolcada fou superba, peró com que ia minoria caciquista-socialista estava disposta a moure xibarri. En Mitjans també volgué dirhi la seva Ab veu cavernosa y fent trémula draofátichs com en les grans solemnitats, repetí els meteixoé' planys de son cosí, y després, ai)rofl-taütse indelicadament de 1' ausencia de S. A. , t ingué la poca aprensió d'atribuirli frases molestes pera Sitges y sos representants, que si poden ser imaginades per uu Mitjans no poden haver sigut dites per qui té una educació tan delicada com D.Msabel. Els nostres amíehs. Sr: Carbo­nell Mestre, Querol y Carbonell Soler rebutjaren valenta­ment les grosseries del conxorxat y tant an ell eom »n En Julià els tiraren en cara el propòsit de ridiculisar la nos­tra vila y la respectuosa rebuda feta a S. A.

Aleshores un pseudo-periodista que 's daleix per ser regidor, desde la tauleta de la prempsa increpa a la Pre­sidencia y désobéi l 'ordre presidencial dé que guardes la deguda compostura, devent ser tret del Saló per esvalo­tador .

Declarada prou discutida la proposició de 1' Alcaldía íou aprovada, votant en contra—ni cal dirho!-rels conxor­xats Juliá, Mitjans y Duran. Aquét, que no és repentista, fins després de la votació no s' adoná de que 'ns havia quedat a deure 1' indispensable discurs-llauna, y eil que si, demana la paraula. Bl President li nega, ell la torna a demanar, y 1' ún demanantia y negantia I' altre es passa una estona divertida. Tot d' un cop En Duran té una idea lluminosa : s' aixeca, pren la gorra, posa 'Is ulls de través y se'n va escales avall, exclamant que protesta de que no se li concedeixi la paraula y de que s' hagi expulsat son company esvalotador. En Julià y En Mitjans fugen derrera En Duran y la sessió coatinúa en pau y gracia de Deu.

S' acorda colocar al vestíbul de I' Hospital dues lapides conmémoratives de la fundaci,5 y principals vicissituts del benéfich establiment, y oficiar al «Patronat» invitantio a encarregarsen .

L' Ajuntament s' entera de que 'I día 15 es ceiebrareoi ab satisfactori resultat els examens de fi de curs a les Es-~ coles públiques de noys y de noyes, y s' aixeca 'a sessió st.. un quart d ' u n a .

Els incidents promoguts pels conxorxats-eacîquistes-socialistes en la derrera sessió, han s igut jflcossameut comentats per la gent de bon humor. Els socialistes y sos aliats, enfutismantse fins a l'extrém d'anarsen dei Consis­tori, per sí la Infanta no havía sigut rebuda a temps! E * veu que a da>rera hora els ha entrat fervor monárquich els correligionaris sitgetans d- En Pau Iglesias.

Desde que -Is nostres socialistes van de brasset a.b lea.

(0

3

O •O

m X

CD C

m CQ o •o

3

Page 3: ^ $etinanarí català - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

BALUART DE SITGES • 3

desferres caciquistes tût ho podíem esperar d-eUs; tot.. . menos que sé ns tornessin monarqaichs!

Y, ara que hi están posats, a veure si'ta del terceto serán tan puntosos eom son companj Llauradó en a ixó de no tornar a l'Ajuntament.

El bou per les banyes y i' home per la parai la.

Notes bibliogràfiques E L S A N T EVANGELI DE N O S T R E SENYOR J E S U C R I S T

y E L S F E T S DELS A P Ò S T O L S , traduits al català pel Dr. D. Marian Serra y precedits de una ex­hortació del Sr. Bisbe de Vich.

Es la primera traducció catalana impresa 37 apro­vada conforme per l'Autoritat clesiàstica que surt a la llum publica, donchs passàvem els catalans per la vergonya de tenir tan sols la traducció protestartta que 's publicà en 1836. Tot el Clero ilustrat capirà fàcilment la importancia que té la traducció al català dels Sants Evangelis, qui formen la médula y substan­cia de la predicació y catequesis religiosa.

Tota persona mitjanament ilustrada sab que no hi ha bellesa moral comparable a la que tanquen les pà­gines del Evangeli. El meteix Rousseau 'n deya; «La sublimitat de les Escriptures me encanta, la santetat del Evangeli parla al meu cor. Recorreu els llibres dels filosops ab tota sa pompa y fastuositat iqué petits y miserables són al costat d' aquest llibre!>

¿Quí podrà ponderar, com se mereix, el mèrit de aquest llibre, el més excel·lent que ha caigut en mans dels homens, del qual son tants els panegiristes com lectors ha tingut; llibre sempre vell y sempre nou, com que gosa de la meteixa immutabilítat de Deu; en les pàgines del qual hi llegeix la humanitat ja fa vint sigles, sense haver pogut amidar encara tot el fons de sa inestroncable riquesa; llibre que omplena el cor de llum y de esperances y ès la filosofia de la nostra vida, el puntal y respatUer de la nostra flaquesa, 1' esplendor del enteniment, la unció de I' ànima, la alegria d' aquest desterro, el nus de les families, el llaç de les societats, el far de les nacions y la salut del món; llibre que conté l 'ar t d 'esser feliç aquí a la terra, y que enseña a adquirir la gloriosa inmortalitat?

Donchs aquest llibre ès e l q u e se ofereix a r a ' d e bell nou, traduït al català

La traducció del Dr. Serra y Esturí se recomana per la suavitat y senzillesa de la expressió, al ensemps que per son ajust al original llatí de la Vulgata.

Creyém que prestarà un gran servey al sacerdots, com també contribuirà en gran manera a formar I' e s ­perit dels qui prenguin la lloable costum de llegir tots els dies un capítol del sagrat llibre, la lectura del qual recomana la santa Iglesia als fidels p e r b o c a dels ; Pontífexs suprems.

N O V A S Segons llegim en la prempsa de la capital, la idea

exposada pel Sr. Utrillo ha tingut, com ja era d'espe-R rar, una acullida en extrem favorable entre' ls elements indicats per 1' objecte. Tant ès aixís, que ja pot ben donarse per segur que, mediant el cónctirs de tots els aymants de I' Art y la Bellesa, el centenari del Greco será dignament conmemorat en aquesta vila.

ü n « car i ta t iva senyora , el nom de la qua l resta incògni t , no fa molt ha rega la t al San t Hospital t r en ta hermoses bánoves b lanques des t inades a cubr i r els llits dels mala l t s cóbejats en aquel l esta­b l imen t benefich.

T a m b é D.* Isabel Bori de Bayarde ha rega la t u n a pessa de madapoland , de 20 metres , ab dest í a la confecció de preudes pera us dels mala l t s .

Tals donat ius , que hon ren sobremanera a qui els hà fet, const i tueixen una prova inequívoca de la s impat ia , cada dia més creixent , que existeix en pro de aquel la inst i tució benéfica.

Procedents de IManzanillo (Cuba), h a n re torna t an aques ta vila, d' hon t no feya gay re temps se havien ausenta t , els benvolgu ts compatricis donya Concepció Virella y D. Antón P lanas , als qui donem la nostra b e n v i n g u d a .

« La familia de nostre bon amich D. Esteve Barra­

china I' al tre dia fou ag radab lemen t sorpresa ab la inesperada visita de la seva distingida g e r m a n a polít ica D.* Assumpció Esquiu dé Ruiz y s impàtichs fills de aques ta , Srta . Pi lar y Andress in , ompl in t de a legr ia aquel la sempre t ranqu i la llar.

Que siguin b e n v i n g u t s y els result i forsa g r a t a

la seva estada a Si tges.

Ea cada dia major el número de famílies que

a r r iben de fora pera passar aqu í la t emporada de

Istiu disfrutant de fes delicies d e la nostra i n c o m ­parable platja.

La hermosa Ribera y passeigs anexes , al vespre , en l lumena t s profusament , es veuen en ext rem con­correguts de g e n t a d a , desitjosa de respirar la reconfortadara fresca que s' hi disfruta.

Y dalt al pintoresch «Pabelló de Mar», hont cap comoditat hi fa falta, és cada dia més grossa la animació que hi r e g n a ; en t regan tse tot sovint l 'ele­m e n t jove a les delícies de la dansa .

Els funerals celebrats el passat d i l luns en nostra par roquia l Iglesia en sufragi de I' àn ima de la q u e fou vir tuosa senyora D.* Llúcia Soler vda. de Soler, es vegeren molt concorreguts , com j a era d 'esperar ateses les infinites b o n t s relacions y s impat ies de que disfruta la família Jde la finada , a la qual re i te rem la expressió del nostre pesam.

El passat di l luns, dia 15, es verificaren els exa­mens de fi de curs en la Escola Nacional de n e n s que dir igeix 1' intel l igent y incansable Mestre don Esteve Bar rach ina .

Les proves a que '1 Sr. Barrachina va sotmetre als seus a lumnes resul taren pa tent demostració dels avensos dels meteixos, pa r t i cu la rmen t en les dues úl t imes seccions super ior , que , m a l g r a t t ractarse que cap d'ells ar r iba a la edat d' onze anys , demos­t ra ren en els seus exercicis perfecte coneixement de les diferentes ass igna tu res del extens p rog rama , que consistia en Lectura , Escr iptura , Doctrina Gris» t iana . Historia Sagrada , Gramàt ica (ab exercicis práct ichs de Ortografia), Ari tmética (ab problemes a resoldre desde la s u m a a la regla de Aligació), Instrucció Cívica, Agr icu l tura , I n d u s t r i a y Comers, Geografía genera l y part icular d' Espanya , atc.

Lo que més va cridar 1' a tenció , com en anys anter iors , a la M. I. J u n t a local d ' I n s t rucc ió Pú­blica, fou el complert coneixement de la nostra «Geografia local», de q u ' é s autor l*e.smentat senyor Mestre, descr ibiut ab asombrosa facilitat les nostres mon tanyes , pun t e s , cales, platxes , etc. y demés detal ls del nostre t e rme munic ipaL

Presidí 1', acte dels examens el Sr. Pres ident de ja J u n t a local de Instrucció Pública, Sr. Alcalde D. Pere Carbonell Mestre; el pr imer y segón t inents de Alcalde, D. Joaqu im de (Juerol y D. Lluís de Dalmau; les Vocals Di" Soletat P u i g de Matas y D." Rosari Sans v iuda de Amell; els Vocals senyors Folch y Planas , D. Rafel Llopar t y el Secretari del Ajuntament , D. Claudi Mas y J o r n e t .

El cens escolar de aquest cent re d ' e n s e n y a n s a ha ascendit en el present curs a 133 a lumnes .

EI br i l lant resul tat dels examens , que va deixar complascudíssim a la J u n t a , és jus ta recompensa al zel y afany ab que réalisa la seva cul tura l tasca el Mestre Sr. Barrachina, secundat d i g n a m e n t pel seu auxi l iar D. Salvador Casamitjana; a un y al t re dels quals , ab tal motiu, felicitem.

A la tarda del meteix dia la propia J u n t a assistí als examens de la Escola nacional de noyes, que dir igeix la infadigable Mestra D.* Teresa Martí.

Cer tament són ben notables els avensos réalisais per les a lumnes de aquel la Escola; resu l tan t forsa remarcables en les ass ignatures d' Escr ip tura , Lec­tura , Gramàt ica y Aritmética, de qu ines d u g u e s ú l t imes les a l u m n e s de les classes super iors feren exercicis orals y escri ts .

Demostraren g r a n s coneixements , t ambé , en les de Doctrina, Historia Sagrada y d 'Espanya y al t res , lo qual prova la cura ab que la senyora professora a té a la instrucció de aquel les noyes.

Ademes , varies petitétes a lumnes reci taren ab molta desin voltura diaiechs apropiats al acte que ' s celebrava.

En ocasió dels examens , va^ organisarse u n a notable exposició de trevalls escri ts , d ibuixos y labors^ tot lo qual pa tent isa la bona tasca real isada du ran t 1' any y les profitoses ensenyanses rebudes de la directora.

La J u n t a quedà s u m a m e n t complascuda de la labor realisada pe r la Srft. Martí; lo qual la fa d i g n e del major elogi, donchs ha cambiat per compler t 1' aspecte de aquel la Escola en lo que toca a la par t d ' Ins t rucc ió , y d' amable benes tar g rac ies al ca r i ­nyo de la J u n t a d ' I n s t r u c c i ó en embel l i r ia .

Pera aquest vespre està anunc ia t en el «Pabelló de Mar» un esculli t Concert en el que b i p e n d r a n par t dist ingits art is tes de la capital .

• *

Nostre apreciat apiich y comptarici el Dr. don Magí F a r r à n acaba d ' establir en el ca r r e r de la Pa-rel lada, n.° 17, segón pis, de la ve ina població de Vilafranca del Penades, una Clínica Dental montada a I' alsaria de les més modernes ; per lo qu 'és d 'es­perar que 'Is seus a f i n y s es veuran correspostos d e g u d a m e n t p e ' I favor del públ ich .

* Ab molt de g u s t hem de fer constar que la foto­

grafia del clixé t ipogràfich que avuy pub l iquem és deguda al d is t ingi t jove D . Joseph Mart ino Arroyo, qui g a l n a t m e n t ens l 'ha cedida; per lo que desde aquestes co lumnes li donem les més expressi­ves grac ies .

» Per aques ta nit passada estava anunc i ada en el

teatro del Retiro la representació de la zarzuela «M Conde de L u x e m b u r g o » per la company ia que diri­geix el notable "primer actor D. Alfonso 0 . Tormo y el Mtre. Sr. Casajuana.

Procedents de la Isla de Cuba, el passat di l luns a r r ibaren a aques ta vila els joves compatr icis , molt apreciats anaichs nostres, D. Joseph Rovirosa Planas y D. J a u m e Mirabent Montané, als qua ls desi tgem que la seva estada ent re nosaltres els resulti forsa a g r a d a b l e .

Dimars passat se celebrà en el Cambri l de la Iglesia del monastir de Montserrat el casament de la s impàtica senyoreta barce lonina Na Carme Jo rdà y Có ab M. Pol Gerber J e a n , de París.

Foren padr ins de boda,-per par t del nuvi , 1' emi­nent compositor M. Pol Silva Herarde y de la nuv ia el conegut coleccionista a n t i c u a n don J . Dalmau.

Duran t la cer imònia el padr í d,el nuvi M. Silva executà escull ides composicions improvisades en 1 ' a rmon ium de l Cambri l .

Els nuvis foren presen ta t s al P . Abat de Montse­r ra t , y al senyor bisbe doctor L a g u a r d a , que ' s t ro­baven allí, els quals dona ren la enhorabou^ als nous casats.

La gent i l parel la ha sortit cap a Par is , c iutat hon t res idirà .

Per excés de mater ia l ens veyém precisats a g u a r d a r pera el n ú m e r o pròxim la publicació de varis or ig inals j a compostos, en t re ells la relació dels objectes d a r r e r a m e n t r ebu t s pe r a la Tómbola a benefici de l Nóu Hospital .

OSTADERO°'C(tFe ARO yA COnCENTRADOco.RiAiPluviLC6<o

TODOsut urtt OC BI» cwiniDOi ta mmkwNSWIISO mm

S u c u r s a l e n B I T G B S t

JOSÉ BARTROLÍ, Nosva. 11

Gran Panadería Hispano-Ániericana PAN premiado en la Exposición de Chicago con medalla de oro : Diversos modelos de PAN y GA­LLETAS todos exquisitos por su buena elaboróción

_ y superiores clases de harina. Pan de hoja exclusivamente para las comidas , á.;» 10, 20 y 40 céntimos uno; de Pasta inglesa, propio.^ para desayuno; de Lyon b lanco , especial para el-^ chocolate; Sevillano de rosca; de molde francés; d e l . | país de todas clases : Además, los días festivos habrá^^ -r- — — Pan de Viena y Filipinas. — — —T3

Precio del Pan del País : á 3 ' 8 0 pesetas a r roba .^

fl. CARBONELL : Jesús , 4 ; SITQES:^

Jimaííhr dornas Oomeroio de JLzafrán

Mayor, 31, 2.° SITGES

I co c

i—

co CQ o •o

Q

Page 4: ^ $etinanarí català - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues

B A L U A R T P E S I T G E S * 4

C o m p a ñ í a P r o v e e d o r a d e C a r n e s

ALEMANY (S. en C.) Proveedores de S- E. el Doctor Laguarda, Obispo de Barcelona; de los Sres. «Badosa y C.''» de Garraf; de la fábrica cementos de los Sres . «iVl. C Butsems

y Pradera» y otras altas empresas. D o m i e i l i o s o e i a l : S a n P f a n e i s e o , 5 4 : S I T G E S

sagaaEstaexpende en sus mess de la Plaza Mercado cussisqla ria carne de Terneraprocedente de k s famo-

anaderiasde Galicia, á 1 peseta libra.m Carnero á 0'70 ptas. los 400 gramos. Cordero á 1 peseta los 400 gramos.

Cabrito á 1 peseta los 400 g ramos . Castrón áO'60 ptas. los 400 gramos .

Mesas en la Plaza del Mercado, mímeros 4, 8 y 9

S e v v i e l o d o m i e i l i o p o r d e p e n d i e n t e s d é l a e a s a

'olvos iOE Los médicos más eminentes los re­comiendan para los escocidos de los niños, ardo­res , erupciones, granos , rojeces, grietas, sarpulli­dos, quemaduras y demás irritacio­nes cutáneas é hi­giene de la piel.

NOEL evita sudor y mal olor en pies y sobacos. NOEL para los caballeros después de afeitarse es imprescindible, pues evita el ardor de la navaja y

previene cualquier infección. NOEL es lo mejor para la toilette de las señoras.

NOEL resulta indispensable después del baño. N O E L es un excelente antiséptico ¡el mejor de todos!

— E X I G I R L A M A R C A — De venta en todas las buenas Drogruerías, Perfumerías y Farmacias. BoteSj presentación exquisita, ricamente perfumados, á 125, ptas. Botes corrientes, á 0'60 y 0'35 pesetas. Único agente en España y América: 3. FAU, Mallorca, 184, Barcelona

Depositario exclusivo para la venta en Sitges : ISIDRO SABATE : Mayor, 5 : droguería

Sastrería de Ramon Martí C a p d e l a V i l a ; Cai<i<eti J e s ú s , 2 y ñ n g e l V i d a l Trajos de dril, desde 10 pessetes a 60; de musselina, desde 30 a 55; de mellan Bruniselda, a 80; y de

líltima novetat a preus réduits. Pantalons de corte fil y cotó, a preus inverossimils;

ermilles de fantasia, desde 7 a 45 pessetes. Especialitat en cortes pera vestits pera senyora.

[ALERTA T O T EL MONI F O L ^ V O 3 E î , B C 3 - D B J S R B : R . - A . R ) O M

pera fer póndrer

¡ ¡ 3 . 0 0 0 ! ! O U S AL A N Y ¡ ¡ 3 0 0 0 ! ! ab sois DEU gallines.

Primer y tínich a Espanya (patent per vint anys . ) Resultats sorprenents : Ponen tots els dies y en totes les estacions de 1' any: fins en lo més crtí de I' hivern. Nombrosos testimonis : Gasto insignificant : Demaneu follet esplicatori : Exigin sumpre la marca «2 gallines negres» ab la firma de l'autor Dr. Donato Araujo. Agent pera Catalunya : 3. FA 17 : giallorca, 184 : BARCELONA

Depositario para la venta en está villa: D. ISIDRO SABATE : Mayór, 5, d roguer ia : SITGES

FRffNCISCO Y l i «ÍTeS E N C A R G O S R A P I D C S

SITGES : Parelladas, 58 y Cap de la Vila, 2.

B A R C E L O N A : P . Grac ia , 58, «La Manigua

Asahonadors, 35, junto á la calle de la Princesa.

Tarjetes Postals: Pacllaôas, 9; Sitjes s o B E î . Is/O: o 3Sr E D E i Servey PostaLOficial, creat per Real becret de 3 0 de Novembre de 1S99 El Sobre-Moueder circula entre tots els pobles de la Península, Islas Balears, Canarias y Costas de África, y ahont no hi hsgi Administració de Correos, están obligats a admétrel a la circulació els carters y peatons rurals. El Spbre-Moneder és el medi més cómodo, senciU y segur pera remetre diner per correos certificat, desde ciuoU céntims fitis a 50 pessetes, en qualsevol classe de moneda y en tota mena de fraccions. Ab el Sobre-Moueder s' evitan al púbUch las molestias de tots els sistemas de giros; no és necessari ei requisit de coneixemeuty s*entrega pel carter en el domicili dei destinatari, encare que sigui en el poblet més petit. Es indispensable pera encárreehs al Comers, suscripcións de periódichs, demandas de llibres, pensions, mesades, etc, etc. ünich que resolt las dificultats de giro de petitas cautitats. Bl Sobre-Moneder té la garantia del Bstat, que abona la cantitat declarada en cas de extravio. La Companyia rrendataria de Tabacos té la exclusiva pera la venta del Sobre Moneder; 1' expén en tots els Kstanchs al preu da 25 cèntims y abona als seus expendedora el 10 per 100 de Premi de venta. Las demandas als Representants y

subalterns de dita Companyia Arrendataria en cada Província.

Of ic ina I S e r r a n o , I8s MADRIO

Lampister ia de t l ü lS MñRCET • Sant Pere, 11

Dipòsit de WATERS-CLOSETS d e t o t e s c l a s s e s , á p r e u s b a r a t í s s i m s

Lavabos, Bidets, Calentadors y tota mena d' aparells sanitaris

En Alemania el público particular compra la mayoría de lo que le hace falta al precio de fábrica. No hay razón porqué se paguen 50 P tas . por una cosa, que comprada en el sitio á propósito resulta á Ptas . 30.—La casa abajo firmada ofrece al público español una nueva facilidad para comprar directamente de primera mano al precio original del fabricante t o d o lo q a e s e f a b r i c a e n fliemania y muy especialmente los siguientes objetos :

poniéndose en cuenta el precio original de,coste. El benefi­cio de la casa consiste únicamenteen 10 °/o que se aumentan el precio de coste mencionado.

Por ejemplo : N,° 10000 A, reloj de oro para Señora precio de coste Ptas . 22*50

Relojes de toda clase joyería y platería máquinas para retratar (desde cinematógrafos (desde máquinas para coser (desde máquinas para escribir (desde bicicletas (desde motocicletas (desde

25 Ptas.) 50 Ptas.) 75 Ptas.)

100 Ptas.) 75 Ptas.)

300 Ptas.) automóviles (desde 3000 Ptas . ; armas de toda clase jemelos y lentes de última moda muebles de toda clase confección para Señora y Caballero

más 10 °/o » 2'5Q precio de venta Ptas. 25 00

S e e í e e t a a n p e d i d o s d e s d e 2 5 p e s e t a s e n a d e l a n t e p a e l l i d a d e s d e p a g o p a r a p e r s o n a s d e g a r a n t i a En todos los ramos susodichos hay constantemente objetos usados que por cualquier motivo se venden á precios;excep­cionales.—Una lista mensual de tales ocasiones se manda á

quien la desee. — Pídanse ofertas (incluyendo el sello para la contestación) á la casa

flrnold Feuer Berlin-Charlottenburg, o e r v i n u s s t r , 2 4

Los respectivos catálogos con dibujos y precios se mandan contra envío de l peseta en sellos de correo que el hacer un pedido se deduce del importe. Indíquese el artículo que se desea.

O - r - / - " V Cartas para Alemania cuestan 25 céntimos. No se pueden « J V - J r admitir las cartas insuficientemente franqueadas.

^ S e a d m i t e n r e p r e s e n t a n t e s s e r i o s

O J O

f a inis^i ' iag^ái l l iat i ír ia 32, B O Q U E R I A , 32

¿ , ^

en

camisas, corbatas, mocadors y tols els articles pertanyents al rara

1 —

La Camisería que ven més barata Especialitat en camisas á mida

(O

3

O •O

m X

CD C

m CQ o •o