Del 17 al 31 de maig de 2005

Distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenald’àmbit nacional

Número 58

Entrevista a Smail Boudjelthia, germà d'un detingut a l'operació Estany i Benet Salellas, advocat

Mobilitzacionsd’estudiants arreuel país

Països Catalans / 3

Referèndum de laConstitucióeuropea a laCatalunya Nord

Països Catalans / 6

Les mines deSallent en lluita

Economia / 7

Els altres catalansavui

Cultura / 10

Sumari: Mobilitzacionsper l’absoluciód’en Franki

El jove veí de Vinaròs que el passat5 de maig va ser agredit per un grupde feixistes es recupera de leslesions a l'Hospital de Castelló.Malgrat que en uns primersmoments es va témer per la vida deljove; aquest ja està fora de perill.Aquesta brutal agressió, cal emmar-car-la en l'augment de l'activitat del'ultradreta als Països Catalans; iespecialment en els últims mesos ales comarques de Tarragona iCastelló (veure L’Accent 57). L'atac

es va consumar setmanes desprésdel judici per amenaces a un jove dela població molt conegut pels seusvincles amb organitzacions d'extre-madreta. Cada vegada es fan mésfreqüents els casos d'agressions, nodebades i com a exemple, a finalsd'abril, i després del concert orga-nitzat per ACPV un jove de Vila-real ja va ser apallissat a Valènciaamb pals. Com a primera mesura jas'han constuït diferents plataformesantifeixistes a algunes d'aquestes

poblacions. Mentre a Vinaròs vanorganitzar una concentració de pro-testa a l'Ajuntament per demanarmesures polítiques; a Castelló s'haorganitzar una manifestació per aldivendres 20 de maig a la Plaça dela Independència per denunciar lapermisivitat de les autoritats davantaquests grupuscles i fer augmentarla consciència social per aquest pro-blema.

Països Catalans / Pàgina 6

El procés de regularitzaciód'immigrants engegat pelgovern espanyol va finalitzar elpassat 7 de maig. Segons fontsgovernamentals s'ha tancat amb260.000 peticions als PaïsosCatalans. Malgrat aquest fet,resten milers d'immigrants alnostre país sense poder norma-litzar la seva situació i que pertant, es veuen abocats a conti-nuar en l'exclusió social i sotala por de la repressió policial.Des de l'Assemblea per laRegularització SenseCondicions (ARSC) es continuaexigint solucions pels immi-

grants exclosos del procés comper exemple els 500 que conti-nuen tancats en el moment detancar edició a una desena delocals de l'àrea metropolitana deBarcelona. Segons EnriqueMosquera, portaveu de l’ARSCafirma que “el procés ha estatuna jugada de màrqueting perpart del govern del PSOE” ique, es calcula que a nivell del’Estat espanyol hauran quedataproximadament un milió depersones “sense papers”.

Països Catalans / Pàgina 4

El jove agredit a Vinaròses recupera lentament

Els propers 26 i 27 de maig secelebrarà a Elx, capital delBaix Vinalopó, una cimera dela Confederació Europea delCalcer (CEC). La reunió de lapatronal continental del sectorserà aprofitada pels sindicats icol·lectius de l'esquerra com-bativa de la ciutat per denun-ciar l'intent de deslocalitzar laindústria del calcer. Un altreobjectiu de la reunió és la de

“rentar la cara” a Elx desprésdels atacs a tallers xinesos delpolígon del Carrús.Aquesta reunió arriba en uncontext de profunda crisi, jaque segons les dades oficialsde l’Índex de ProduccióIndustrial (IPI) del sector alconjunt del País Valencià hadisminuït en un 17% el passatmes de març.Per part del Moviment per la

Unitat del Poble (MUP) i altrescol·lectius locals s'ha progra-mat una contracimera a lesrodalies del Centre deCongressos. Segons deunciendes de la patronal ja han dema-nat protecció policíaca alMinisteri de l'Interior espanyolper por a possibles incidents.

Economia / Pàgina 7

Elx “espera” la patronal delcalcer en un clima de crispació

Finalitza el procés deregularització; continuenels “sense papers”

Tres persones es van encadenar a l’Ajuntament de Granollers en solidaritat amb en Franki

Immigrants manifestant-se el primer de maig a Barcelona / Foto: L’Accent

Les mobilitizacions i accions per aturar l'empresonamentdel jove terrassenc Francesc Argemí no s'aturen. Enaquest context els col·lectius anti-repressius SAT i Rescatvan convocar una jornada de lluita descentralitzada en laque es realitzaren una quinzena d'accions solidàries. Vandestacar les accions reivindicades per la campanya"Països Catalans insubmissos" que en el cas de Vilanova ila Geltrú se saldà amb la detenció d'un jove acusat "d'ul-tratge a Espanya". Aquest és de fet un dels delictes pelqual en Franki pot entrar en els propers dies a la presó.D'altra banda el 14 de maig més de 1.500 persones es vanmanifestar a Terrassa en una de les manifestacions mésmultitudinàries que es recorden a la cocapital vallesana.Des del col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa(SAT) es convocarà en els propers dies a través del webllibertat.com/franki a una nova concentració pel proper 23de maig dia en el que el jove egarenc està citat al jutjat ique pot ser clau de cara al possible ingrés a la presó.

Països Catalans / Pàgina 6

Periòdic popular dels Països Catalans

El proper dia de maig és al torndels nord-catalans de votar encontra de la Constitució Europea.Un no que recull en favor seu elsmateix arguments que es vanpoder sentir el passat 20 defebrer, però que no s'enmarcaexactament en les mateixes cir-cumstàncies.La pregunta del referèndum no fareferència la ConstitucióEuropea, sinó a la francesa i ésdemana si aquesta pot ser modifi-cada de cara a permetre la ratifi-cació del tractat europeu. Tot iaquestes giragonses, el referèn-dum, en aquest cas, és vinculant.Per tant si guanya el “No”, Parísno podrà modificar la Cons-titu-ció francesa, ni ratificar laConstitució Europea i per tantaquesta no podrà ser aprovada aEuropa.Se suposa que això és un xic mésdemocràtic que el que se va fer al'Estat espanyol. Se suposa, per-què ningú dubta que esperant una

nova ocasió, l'aplicació dels trac-tats anteriors canviarà ben poc elsprojectes dels dirigents europeus.Però potser si que significaria untoc d'alerta simbòlic que l'Estatfrancès, un dels estats fundadorsd'aquesta Europa, hi digués no.D'altra banda la situació d'equili-bri entre el sí i el no que apuntenles enquestes, no ha fet més queaccentuar la tensió en les setma-nes prèvies a la votació. La possi-bilitat que guanyi el “No” ha des-vetllat l'alarmisme dels partitsparlamentaris majoritaris quedespleguen tots els mitjans per-què el “Sí” acabi guanyant, utilit-zant tots els arguments possibles,fins a l'equiparació del no de l'ex-trema dreta amb el de l'esquerra.No hi ha hagut una campanya pel“No” organitzada en el conjunt deCatalunya Nord, a banda de lesque han fet alguns partits polítics.Potser perquè a la Campanyacontra els Països Catalans contrala Constitució li ha faltat, en part,

visió al moment de treballar entot el territori, potser perquè lesdinàmiques de lluita no són lesmateixes.Però tot i això, aquest referèndumarriba en un moment de tensionssocials i polítiques importants.Per les retallades dels dretssocials i sobretot laborals per partdel govern, però també per raonsestretament lligades al tractateuropeu. Les directivesBolkenstein de les quals ja s'haparlat (molt més que a l'estatespanyol), els acords d'intercanvid'energia (línia de Molt AltaTensió), les conseqüències deBolonya (amb vagues a laUniversitat de Perpinyà) hanmobilitzat una bona part de lapoblació.Unes mobilitzacions que deixenesperar que el pròxim 29 de maig,les xifres 49%-51% se decantarana favor nostre.

Marta Serra Militant de Maulets i demògrafa

OPINIÓ2 / Del 17 al 31 de maig de 2005

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.Número 58. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La res-

ponsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions:

646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell. Països

Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Aure Silvestre,Joan Teran, Aina Torres, Arnau Urgell, Daniel Xavier. Economia: Andreu Ginés,Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez, Manel López.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós Josep Maria Soler, FeliuVentura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex

Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas,Oriol Diez. Distribució: Martí Gutiérrez, Martí Urgell. Han col·laborat en aquest

número: Alba Ayala, Pau Tobar, Miquel Benlloch, Marta Serra.

Els problemes derivats de la competència internacional en els dife-rents sectors industrials no són una novetat de l'era de la "globalitza-ció". D'ençà que hi ha hagut intercanvis, hi ha hagut diferències deproducció que han derivat en diferències de preus i, per tant, com-petència pel mercat. Antigament, aquestes diferències es podiendonar per la proximitat de la matèria primera, per les diferències enel cost de la mà d'obra, per l'ús de diferent tecnologia o per la quali-tat del producte final, entre d'altres causes. Si fa no fa, els mateixosmotius que a l'actualitat... D'altra banda, amb el desenvolupament dels estats capitalistes, lesburgesies nacionals han impulsat polítiques proteccionistes o lliure-canvistes en funció dels seus interessos dins d'aquesta situació en elgran mercat: quan ha convingut han reclamat aranzels per protegirun determinat sector i, quan no, han apostat per la liberalització i lesconseqüents reconversions autòctones -si ha sigut necessari. Per tant,el procés neoliberal actual que aposta per l'eliminació de tot tipus debarreres al comerç l'hem d'entendre dins d'aquesta dinàmica històri-ca, sense perdre de vista que els països més potents econòmicamentcontinuen protegint la producció industrial amb aranzels o amb sub-vencions...Sembla clar, doncs, que el fenomen de la deslocalització actual nol'hem d'interpretar com a inevitable, ni tampoc hem de caure en l'en-gany d'aquells que afirmen "nosaltres ens vam beneficiar en el seumoment, ara els toca a uns altres". És a dir, d'aquells que considerenque la industrialització dels anys seixanta forma part d'un procésteleològic de l'evolució econòmica que ara hem superat.El fet és que un país, per mantenir la seua sobirania política necessi-ta també una sobirania econòmica i això passa per la protecció delsdiferents sectors, no només la indústria. Els règims socialistes delssegle passat n'eren ben conscients i desenvoluparen plans d'indus-trialització per equilibrar les economies pròpies i fer front a la pres-sió del món capitalista. A més a més, la indústria és una font de sobi-rania econòmica que permet sortejar amb major facilitat les diferentscrisis que ens afecten periòdicament.La defensa del sector industrial ha de ser, per tant, una reivindicacióde tots i totes, com també hauria de ser la defensa de l'agricultura i,fins i tot, d'un determinat sector serveis. Així, hem de començar avalorar els diferents sectors de producció en funció d'altres paràme-tres no exclusivament de rendibilitat de mercat: de la mateixa mane-ra que cada cop som més conscients que els beneficis de l'agricultu-ra -determinada agricultura, és clar- són també la contribució a laconservació de diferents ecosistemes, els beneficis de la indústria -ino qualsevol indústria, cal afegir- no s'han de limitar als beneficiseconòmics sinó que són la independència social i política que per-meten, així com les relacions i condicions de vida que poden gene-rar. És obvi, d'altra banda, que també hem d'evitar l'excessiu monopolid'un d'aquests sectors, pels efectes que això té en les nostre condi-cions de vida i en especial en les condicions laborals. En definitiva,ens cal una economia diversificada, controlada i socialment justa, onla indústria és imprescindible.Des d'aquest punt de vista, és una gran irresponsabilitat l'actitud delsdirigents polítics i dels sindicats autoanomenats majoritaris, queassumeixen el procés de desindustrialització com a inevitable, isobretot com a un procés aïllat sense connexió amb la resta del con-junt productiu. La defensa dels llocs de traball s'ha de fer des d'unaperspectiva nacional i, per tant, cada tancament és una derrota per atots els treballadors i treballadores. L'actitud dels grans sindicats enacceptar aquests tancaments ens esta abocant a una hegemonia delsector serveis, amb la corresponent precarietat laboral i la destrucciómedi ambiental que comporta.

EDITORIAL

Cap a un Paíssense indústria

El referèndum de la ConstitucióEuropea a la Catalunya Nord

Què volenaquesta gent?Salut i resistència!Sóc en Franki de Terrassa. Aquestavegada no us escric com a cap delscol·lectius dels quals participo nor-malment. Avui us escric en nommeu i ho faig per explicar-vos lameva situació, per agrair les mostresde solidaritat rebudes i per continuardemanant-vos que mantingueu elcompromís amb la lluita i les perso-nes repressaliades.Companyes i companys, diuen queem volen empresonar. Em volen fercomplir dos anys i set mesos depresó per uns fets que no van quedardemostrats durant el judici que emvan fer. Diuen que em volen empre-sonar per intentar despenjar la ban-dera espanyola del balcó i agredir aquatre agents de la policia munici-pal.Companyes i companys, totessabem que aquesta no és la veritat.Va ser un judici polític el que em vacondemnar i un jutge que era fiscalmilitar durant la dictadura el que vadictar la sentència. El que volenempresonar és la dissidència, elscrits que qüestionin el sistema esta-blert i posin de relleu les seves con-tradiccions.Amb aquesta sentència el que inten-ten és castigar les lluites de les qualsparticipo, l'okupació, la lluita per lallibertat dels i les preses, la denúnciade la precarietat laboral i social, lalluita contra els abusos de poder i larepressió,... i la manera assembleà-

ria i solidària de com les portem a lapràctica.Avui, el meu ingrés a presó es trobaen mans d'un ex-militar que realitzajudicis a Terrassa o en mans d'un tri-bunal de Madrid al qual anem a dir-li a través d'un recurs que hanincomplert les seves pròpies lleis deforma sistemàtica judici rere judici.Per tant, espero que algun dia exis-teixi la justícia real, i mentrestantpermeteu-me que dubti completa-ment de la justícia actual i que notingui cap esperança de que els ques'entossudeixen en empresonar-medesisteixin.Com ja he dit no sols van a per mi,hi ha altres casos repressius tant a lavila com arreu. A Terrassa tenimjudicis pendents els dos més desta-cats són: 32 persones que van serdetingudes durant un desallotjamenti que els demanen cinc anys depresó per cadascuna. I un company iuna companya que els acusen d'ha-ver participat en la recuperació delmaterial que es trobava dins d'unacasa okupada que havia estat des-allotjada i que la policia va dissoldreamb una càrrega. Els demanen sis idos anys de presó respectivament.I arreu tenim els companys i com-panyes represaliats durant els diver-sos dotzes d'octubre a Sants. Elscompanys detinguts i torturats pelsmossos a Torà. Els tres joves deGràcia esperant el judici al'Audiència nacional. Els joves deCornellà i Hospitalet detinguts i tor-turats per la brigada d'informació el4 d'octubre passat. Els desallotja-ments i repressió a l'okupació a

Sabadell, a Manresa, als diferentspobles i barris de Barcelona.... I unsquants casos més que em deixo,això sí, sense oblidar els meus com-panys i amics terrassencs, Zígor iLaura, actualment presos a Albacetei Múrcia, i la resta de persones pre-ses per les seves conviccions políti-ques.Aquests casos no els he anomenaten va, són exemples que ens demos-tren que la lluita és manté viva, quela lluita continua. I és en aquestspunts de resistència i en molts d'al-tres d'on sorgeixen les mostres desolidaritat que estic rebent. I és pre-cisament això el que a mi per sobrede tot m'omple de veritat i fa que noem senti sol, i saber que si en algunmoment em poden fallar les forces,si en algun moment puc dubtar,vosaltres-nosaltres sereu el punt onrecolzar-me.Família, companys i companyes, jaem poden prendre el megàfon,intentar tancar-me, el que vulguin,que no els ho posaré fàcil,... No hearribat fins aquí perquè fos un joc,tot al contrari, sempre n'he estatconscient, i abandonant perdríem lalluita. Per tant ara i sempre conti-nuaré cridant : no em faran creure!!!la lluita és l'únic camí!!!Ens continuem veient al carrer, a lesmanis, a les assemblees, les accions,les xerrades, i també a les festes,concerts, kafetes,... Un petó i unaabraçada revolucionària des deTerrassa.Visca el poble organitzat!Visca la lluita anticapitalista!Sense justícia no hi ha pau!

Franki. Can Beltza. Terrassa.Dimecres 20 d'abril de 2005

ARTICLE D’OPINIÓ

LA VEU DELS LECTORS I LES LECTORES

La Veu dels Lectors i les Lectores és l’espai que obrim perquè ens feu arribar les vostres opinionssobre l’actualitat i, d’aquesta manera, també pogueu participar d’aquest projecte comunicatiu. Lescartes han d’ocupar com a màxim 1.500 caràcters i les heu de fer arribar a opinio@laccent.info.

/ 3Del 17 al 31 de maig de 2005

L’APUNTSegueixen les mobilitzacionsestudiantils arreu del país

Jordi Garrigós, Barcelona

Durant aquest mes de maig, trobemdiverses problemàtiques a les uni-versitats d'arreu dels PaïsosCatalans. Per una banda, els estu-diants de la UB i la UPF han estatcridats a les urnes per tal de partici-par en l'elecció del nou rector i peraltra, s'estan intensificant les mobi-litzacions contra l'anomenat Tractacde Bolonya, tan al País Valencià, onmilers d'universitaris es van mani-festar en contra com al Principat,amb la protesta dels i les estudiantsde les titulacions que elimina l'EEESo amb les diferents activitats contrala convergència europea que estàpreparant la Plataforma Mobilitza-dora en Defensa de la UniversitatPública.Unes eleccions poc democràtiquesPer primera vegada des de l'aplicacióde la LOU, els alumnes de la UPFvaren poder votar, el passat 11 demaig a les eleccions al rectorat.Aquests comicis varen presentar unsistema de participació democràticaforça curiosa ja que a l'elecció delrector el 51% del pes del resultatcorrespon als professors doctorsmentre que l'altre 49% inclou alscatedràtics i professors agregats,estudiants i PAS (personal d'admi-nistració i serveis). Aquests fet esforça preocupant quan la suma d'a-quest segon grup representa mésd'un 90% de tota la comunitat uni-versitària, a més cal donar importàn-

cia al fet de que la UniversitatPompeu Fabra redueix a un 25% elsvots dels estudiants. Un cop cele-brats els comicis el guanyador haestat Josep Joan Moreso, candidatproper al PSC en unes eleccions onla participació ha estat d'un 29,84%,índex que en el cas dels estudiants hadisminuït fins el 23,94%. Per GerardSala, membre de l'Alternativa Estel ,"El rector sorgit d'aquestes eleccionscontinuarà amb el procés privatitza-dor que està patint la UPF, ja que ésun simple titella dels partits políticsque amb la LOU i la LUC hanfomentat la privatització de la uni-versitat pública Catalana". Val a dirque cap dels dos sindicats del'Esquerra independentista que tre-ballen a la UPF s'havien decantat pera un candidat; mentre la CEPCdemanava el vot nul, AE es decanta-va per l'abstenció activa per a denun-ciar la il·legitimitat del procés electo-ral. Una situació semblant és la que esviu a la Universitat de Barcelona jaque les eleccions que se celebren elproper 18 de maig segueixen la ma-teixa línia pel que fa a repartició delsvots de la comunitat universitària ien aquest cas, els estudiants repre-senten un 30% del pes del resultattotal. Des de la CEPC tampoc s'a-posta per cap dels quatre candidats arector i segons el seu comunicat"demanem l'abstenció o el vot nul jaque ens plantegem aquestes elec-cions com un referèndum davant la

política educativa actual que té dosgrans noms: reformes legals com arala LOU, la LUC i l'EEES així com elcada vegada més descarat procés demercantilització de l'educació queveiem a Europa". També en uncomunicat públic on en demanal'abstenció, des de l'Alternativa Estels'assegura que "les eleccions al rec-tor no responen a cap altre motiu quea l'estratègia dels partits polítics percontrolar la universitat i permetreseguir el procés de privatització queestà patint la universitat pública iaquest procés, és totalment contrarial nostre projecte d'universitat popu-lar".Al País Valencià també es lluitacontra l'EEESEl passat 11 de maig se celebrà alPaís Valencià una jornada de lluitacontra la situació que pateix l'ense-nyament públic a les aules valencia-nes. Aquesta protesta va consistir enla convocatòria d'una vaga als cen-tres de secundària per part de laCoordinadora d'Estudiants delsPaïsos Catalans que reclamava, bàsi-cament, una millora en el finança-ment de l'escola pública, l'eliminacióde les empreses privades a les aules ila supressió de les subvencions deles escoles concertades. Aquestespeticions dels alumnes de secundàriaforen recolzades per bona part delsestudiants a localitats com Xativa,Castelló o Ondara i segons OctaviRuiz, portaveu de la CEPC al PaísValencià, "Els estudiants surten al

carrer perquè viuen aquesta mercan-tilització en el seu dia a dia”.Els barracons, la manca de material id'infraestructures per determinadesassignatures, la degradació dels ins-tituts públics... són coses que oco-rreixen massa sovint als centres".Aprofitant aquesta jornada i emmar-cada dins d'una setmana de mobilit-zacions a nivell europeu contra laneoliberalització de l'ensenyamentpúblic la CEPC va convocar tambéuna manifestació universitària aValència contra el tractat deBolonya. Aquesta aplega més de1.000 persones i que des del sindicatde l'Esquerra Independentista esvalora “molt positivament ja quedarrerement i a mesura que s'hananant coneixent amb més profundi-tat el que és l'EEES, un grup impor-tant, però encara minoritari, de gents'ha plantat i ha dit prou...”Jornades contra la cimera deBergenTambé cal destacar la convocatòriaper part de la PMDUP (PlataformaMobilitzadora en Defensa de laUniversitat Pública) que funcionacom a marc unitari del movimentestudiantil del Principat i on hi treba-llen conjuntament assemblees defacultat i sindicats de la majoria d'u-niversitats del Principat, d'unes jor-nades de lluita coincidint amb lacimera de ministres de l'educacióeuropeus que tindrà lloc a la ciutatnoruega de Bergen durant els dies 19i 20 de maig . Les activitats que s'hanpreparat són la tancada d'estudiants ala facultat d'econòmiques de la UB apartir de les nou del vespre deldimarts 17 de maig i una xerradaamb el títol de "Què s'amaga darreraBolonya?" seguit d'un dinar populara la plaça Universitat el dimecres 18.Segons els portaveus de la PMDUP,aquesta trobada de ministres euro-peus té com a finalitat avaluar laimplantació de les reformes cap a unmarc universitari uniforme tot acom-plint el procés que va prendre formaa Bolonya l'any 1999. Per aquestmotiu, s'ha organitzat un segonFòrum Europeu de l'Educació a lamateixa ciutat no-ruega per tal devertebrar alternatives als atacs querep l'ensenyament públic. Segonsens han assegurat, tan l'AlternativaEstel com la CEPC formaran part dela delegació catalana que viatjarà aBergen.

Elproblemade lestitulacionsDurant les últimes setmanes,diferents titulacions universi-tàries han vist com eren elimi-nades fulminantment per lesquatre subcomissions del"Consejo de CordinaciónUniversitaria" (CCU) que tre-ballen els àmbits d'humanitats,ensenyaments tècnics, ciènciessocials i jurídiques i ciènciesexperimentals i de la salut.Segons aquest òrgan, l'adequa-ció a l'Espai Europeud'Ensenyament Superior, quepretén homogeneïtzar tot l'en-senyament europeu, fa que al'Estat espanyol els estudiantspassin a poder escollir 77carreres a partir de l'any 2010enfront de les 140 actuals. Ésespecialment flagrant la reduc-ció en matèria d'humanitats jaque la proposta inclou l'elimi-nació de les carreres d'històriade l'art, humanitats i les filolo-gies com ara la catalana, aixícom el segon cicle d'històriade la música. Fons oficialsasseguren que aquestes carre-res desapareixen a causa delspocs estudiants matriculats iobvien les reclamacions delssindicats d'estudiants quedenuncien que aquesta reduc-ció és deu a criteris puramentmercantilistes. Un dels casosque ha tingut més ressò medià-tic es el de la titulació de filo-logia catalana, que pretenenque sigui inclosa dins la carre-ra de lenguas modernas y susliteraturas, fet que podria dei-xar a la llengua catalana enuna situació prou greu dinsl'àmbit universitari.Tot i el futur negre que és pre-senta per aquestes titulacionsla reacció estudiantil no s'hafet esperar i el passat dimecres11 de maig uns 5000 estu-diants i professors es manifes-taren pels carrers del centreBarcelona reclamant la no eli-minació de diverses titula-cions. La protesta, que va aca-bar davant la delegació delgovern va aplegar, principal-ment, a estudiants de la UB,UAB, UPF i UdG de les diver-ses carreres que seran elimina-des per l'homogeneització del'ensenyament dins del marceuropeu.

Pintades durant la protesta estudiantil a la Universitat Autònoma / Foto: Xarxa d’Estudiants de la UAB

Les eleccions al rectorat de la UB i la UPF i les jornades de lluita contra l'EEESmarquen l'activitat sindical dels estudiants dels Països Catalans

PAÏSOS CATALANS

4 / Del 17 al 31 de maig de 2005

L’APUNT El procés de regularització acabaamb només 260.000 sol·licitudsSegueixen els tancaments i les mobilitzacions a favor d'una regularització sensecondicions malgrat la por i la repressió

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.

El passat set d'abril finalitzava elprocés de regularització oberttres mesos abans pel Governsocialista. Les llarguíssimes cuesa les diverses oficines de laSeguretat Social van marcar l'úl-tim dia en què el procés estavaobert, on molts immigrants esgo-taven de forma desesperada laseva última oportunitat per acon-seguir els papers. Tal i com handenunciat els immigrants al llargdels tres mesos, el procés deregularització els ha deixat enmans dels mateixos empresarisque els tenien contractatsil·legalment i ha afavorit la crea-ció de màfies, que venien diver-sos documents als immigrantsper preus que rondaven els 6.000euros. Les dadesBarcelona i València han estatles províncies catalanes amb méssol·licituds realitzades, mentreque Lleida i les Illes Balearss'han quedat a la cua pel que fa alnombre de sol·licituds. Equa-torians, romanesos i marroquinssón les nacionalitats que méssol·licituds han presentat, i a l'al-tra banda es troben països comSenegal, Xina o Brasil.Valoracions L'Assemblea per la Regularitza-ció Sense Condicions (ARSC) haassegurat que l'exclusió social

dels immigrants i l'economiasubmergida són dos temes queencara s'han de resoldre. A més,consideren que el procés deregularització "ha fracassatestrepitosament, però la campan-ya de manipulació de l'opiniópública ha estat un èxit".La secretària d'immigració de laGeneralitat de Catalunya, AdelaRos, ha afirmat que ha estat unprocés "valent, ben intencionat,però insuficient", mentre que elministre de Treball i AssumptesSocials, Jesús Caldera, asseguraque el procés de regularització és

"el major aflorament de l'econo-mia submergida d'Europa endècades". Per la seva banda, advocats d'im-migrants creuen que la confusióha regnat durant tot el procés deregularització. Per la presidentade l'Associació Catalana deProfessionals d'Estrangeria,Concha Par, el procés "no haaflorat tota l'economia submergi-da que calia", ja que "moltsimmigrants s'han quedat fora delprocés". Par també afirma que hiha empresaris que han acomiadata treballadors il·legals o s'han

negat a fer-los un contracte. El futur dels il·legalsLa Llei d’estrangeria fixa que elsimmigrants que no s'hagin pogutacollir a l'actual procés de regu-larització s'exposen a ser expul-sats, i que hauran d'esperarmesos o fins i tot anys per apoder sol·licitar un permís deresidència per "circumstànciesexcepcionals".El delegat del govern, JoanRangel, ja ha advertit que hauràd'expulsar als immigrants ques'han quedat fora del procés deregularització, referint-se espe-cialment als participants delstancaments a Barcelona. Rangelha fet una crida a tots els immi-grants sense papers a marxar delpaís, ja que no compleixen ambels requisits. Manifest de suportEl món de la cultura, l'espectaclei l'ensenyament ha mostrat en unmanifest el seu recolzament alsimmigrants, principalment alsque segueixen amb els tanca-ments a Barcelona i rodalies. Lacantant Marina La Canilla,d'Ojos de Brujo, i l'actriu MercèArànega van llegir públicamentel passat dia sis un manifest, onexigien al govern un veritableprocés de regularització, i recla-men que la lluita que estan duenta terme els immigrants no siguiinvisible. Entre els firmants delmanifest es troben també perso-natges com Lluís Llach, ManuChao, Joel Joan i Oleguer Preses.

MobilitzacionspermanentsEl col·lectiu d'immigrants ha estatmobilitzant-se per reclamar un pro-cés de normalització més flexibledes del primer moment en quèaquest es va iniciar. El primer tan-cament d'immigrants, que va tenirlloc al març i va durar un cap de set-mana, va reunir a més de 500immigrants en diversos locals deBarcelona i Santa Coloma deGramenet. Aquest breu tancaments'ha vist precedit per un segon tan-cament i una vaga de fam per partde molts d'ells, aquesta vegada deforma indefinida. Locals deBarcelona i de la seva àrea metro-politana acullen des del 2 d'abril acentenars d'immigrants que restenencara tancats. El mateix 2 d'abril,l'inici del segon tancament coinci-dia amb la jornada europea contraels centres d'internament d'estran-gers, on tant València comBarcelona van viure un cap de set-mana de mobilitzacions. D'altra banda, les manifestacionshan estat presents en tot moment.En una de les ocasions, centenarsd'immigrants es van reunir el capde setmana del 12 i el 13 de febrerper manifestar-se a Barcelona ambel lema "papers per a tothom",unint-se el dia 12 a la manifestaciócontra la Constitució Europea. Unade les últimes mobilitzacions, haestat la que va aplegar als immi-grants al centre de Barcelona elmateix dia que es donava per tancatel procés de regularització. Enaquella ocasió, prop de 400 immi-grants es van concentrar a la plaçade Catalunya per reiterar el seurebuig a la política del govern idenunciar la ineficàcia del procésde regularització.També s'han dut a terme al barri deGràcia dues cercaviles en favordels immigrants; on desenes de per-sones, tant gent del barri comimmigrants, hi han participat enambdues ocasions. Malgrat haver finalitzat el procésde regularització, més de 550immigrants segueixen tancats envuit locals de Barcelona i rodaliesper reclamar que el procés de regu-larització segueixi obert, i que nosigui necessari presentar el certifi-cat d'empadronament ni el contrac-te de treball. L'Assemblea per laRegularització Sense Condicionsva assegurar el mateix dia 7 que elsimmigrants volen aguantar tancatsun temps més, tot i que estanexpectants per si el Govern comen-ça les repatriacions dels estrangersque no hagin aconseguit regularit-zar-se.

Nom i cognoms: Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (10,5 euros) semestral (21 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compte

Ser subscripor de L’ACCENTet permet rebre a casa cadaquinze dies la publicació icol·laborar amb el projected’informació popular i com-promes amb la realitat delsPaïsos Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Us prego que fins a nova ordrecarregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que uspresentarà L’Accent en conceptede subscripció.Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

Manifestació d’immigrants per la regularització / Foto: Arxiu de L’Accent

Entrevista a Enrique Mosquera, portaveude l'Assemblea per la RegularitzacióSense CondicionsQuina valoració final fa del pro-cés de regularització?Es tracta d'una jugada de màrque-ting. El govern ha aconseguit teniruna bona imatge davant l'opiniópública, però la veritat és que hadeixat a moltíssims immigrantssense regularitzar. A nivell estatal,hi ha gairebé un milió d'immigrantsque no han pogut normalitzar laseva situació.Segueixen les mobilitzacions delsimmigrants?Sí, des de l'Assemblea per la

Regularització Sense Condicionsseguim endavant amb els tanca-ments d'immigrants i amb altresactes de suport, com manifesta-cions o concentracions. El mateixdia set va haver-hi una concentraciód'immigrants a Barcelona, i elsimmigrants que porten més d'unmes tancats i en vaga de fam, nos'han tirat enrere.Què es demana en aquestesmobilitzacions?Que es mantingui obert el procés deregularització, i que no sigui neces-

sari presentar ni el contracte de tre-ball ni el certificat d'empadrona-ment per arribar a la legalitat.Què passarà amb els immigrantsque segueixen sense papers?Això és el que ens preguntem tots,i el que hauria de dir el govern. Elproblema que tenim ara és que elsimmigrants que segueixen mobilit-zant-se no estan en regla, i hemrebut moltes amenaces d'expulsió.Això ens fa replantejar si seguirendavant o no amb els tancaments.

PAÏSOS CATALANS

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

El popular barri del Poblenou deBarcelona viu des de fa anys lesmajors transformacions que ha vis-cut la ciutat, per una banda l'anyolímpic i per l'altra les relaciona-des amb el Fòrum i altres projectesparal·lels. En aquesta segonaonada de reformes urbanístiques,el Poblenou s'ha vist afectat peldenominat pla 22@. El nom vedonat per una nova qualificacióurbanística en el Pla GeneralMetropolità (PGM), a partir de la22 -sòl industrial- se suma el"valor afegit" del sector tecnòlogici del coneixement. Malgrat que elsprincipis inspiradors del pla esbasen en la sostenibilitat urbana:reconversió del patrimoni indus-trial, mixticitat d'usos... a la pràcti-ca el pla que afecta el trianglesituat entre la plaça de les Glòries,l'estació del TAV a la Sagrera i elFòrum suposa la desnaturalitzaciód'un dels barris amb més històriade la ciutat. A banda, una de lescrítiques de la Coordinadora contrael 22@ és la instal·lació d'empre-ses vinculades a la indústria arme-mentística com Indra, GeneralElectrics o T-System.

"Salvem Can Ricard"Un dels exponents més clars de lesconseqüències socials i sobre elpatrimoni del Poblenou és l'ender-roc de Can Ricard. Es tracta d'uncomplex fabril en el qual es troben34 empreses i que dóna feina a mésde 240 treballadors. Es troba afec-tat per un dels set Plans Especialsde Reforma Interior (PERI) fet quesuposa que s'hagi d'enderrocar.Malgrat les conseqüències pels tre-balladors així com per la identitatdel barri -es considera un delsmajors exponents del patrimoniindustrial del segle XIX delsPaïsos Catalans- haurà de ser en-derrocat en els propers mesos. Mésde 400 veïns van sortir el carrer elpassat 28 d'abril per tal de "salvarCan Ricard". En aquest sentit unasetmana abans la cinquantena detreballadors de Ricson -una de lesmés importants del complex- tre-balladors afectats van aconseguiraturar el primer intent de desnona-ment amb una barricada formadaper maquinària i pedres. Segonsl'Albert, portaveu de laCoordinadora contra el 22@ lapersistència de treballadors i veïns-malgrat no canviar la posició del'Ajuntament- ha aconseguit de

moment suspendre nous desnona-ments per la setmana vinent. Altresgrans obres com la de l'EixLlacuna estan parades pendents

d'un contenciós administratiu, demoment la pressió ciutadana ja haaconseguit rebaixar el número detorres i l'alçada d'aquestes.

/ 5Del 17 al 31 de maig de 2005

BREUS

Revoltacontra laMATLes comarques afectades pelprojecte de la línia de Molta AltaTensió (MAT) que preténSetmenat amb Bescanó i Baixàsno aturen les mobilitzacionscontra el projecte impulsat pelsgoverns i empreses elèctriquesespanyoles i franceses. D'a-questa manera 500 persones esvan donar cita a una jornada delluita a Girona, aquest és l'aperi-tiu de la gran marxa convocada ala Jonquera el proper diumenge22 a les 10 matí amb el lema "Nopassaran". S'han preparat auto-cars per arribar al municipi alt-empordanès des de localitatscom Figueres, Arbúcies, SantHilari, Girona i Perpinyà entrealtres.

Defensant elterritori delsPaïsosCatalansEls propers 27, 28 i 29 de maigse celebrarà a Tortora la 19aTrobada d'Entitats Ecologistes ide Plataformes en defensa delterritori dels Països Catalans.Enguany l'organització va acàrrec del GEPEC i de laPlataforma en Defensa de l'Ebrei comptarà amb col·lectius d'a-rreu del país. A banda de debatspels participants de les diversesplataformes també hi ha activi-tats obertes com una ponènciasobre el moviment anti-tranvas-sament i un repàs de les agres-sions ambientals més importantsa les comarques dels PaïsosCatalans.

AbsoluciópelsantimilitaristesalacantinsEls sis antimilitars alacantinsprocessats per l'acció directano-violenta al monument al sol-dat de lleva de la plaça del Marhan estat absolts. La sentènciaconsidera per una banda que noes pot determinar els autorsmaterials i que, per l'altra, laduresa del material va evitarque els danys a l'estàtua espuguin considerar delicte.Durant el judici els sis acusats -tres dels quals del GrupAntimilitarista Tortuga- van rei-vindicar la legitimitat de l'acciói van anunciar que continuarandesobeint per tal de denunciarel militarisme. En aquest sentitel proper 22 de maig han convo-cat la segona marxa per la des-militarització de la serrad'Aitana (Marina Alta).

El Poblenou: un barri en lluita permantenir la seva identitatL'enderroc de Can Ricard és l'exponent més clar de les conseqüències del pla22@ a l'anomenat "Manchester català"

PAÏSOS CATALANS

Aure Silvestre, València.

El proper 29 de maig, laCatalunya Nord està cridada avotar, amb la resta de l'Estatfrancés, la ratificació del tractatde la Constitució Europea.Aquesta consulta, que es durà aterme tres mesos després que al'Estat espanyol; presenta proudiferències pel que fa a la realit-zada a la resta dels Països Cata-lans el 20 de febrer passat. Percomençar, i aquest fet és moltimportant, els diferents sondejosencarregats fins ara, donen unspercentatges força igualats.Sense anar més lluny, els presen-tats la setmana del 9 al 15 demaig donaven unes percentatgesentre els partidaris del sí i del no,que no superaven els 4 punts dediferència. Sobre aquest fet, hiha la particularitat que, a més amés, els resultats provisionalssón contradictoris entre les dife-rents agències encarregades defer les consultes. Així, per exem-ple mentre que el presentat perl'empresa BVA donava un per-centatge del 48 favorable al sí,

enfront un 52 partidari del no; enel cas del publicat per CSA,aquestes xifres s'invertien en un51% a favor del sí i un 49 pel no.Malauradament, però, no escompta amb cap dada concretareferent a les comarques de laCatalunya Nord. La incertesa sobre el resultatfinal a poc més d'una setmana dela consulta a forçat els principalspartits estatals partidaris de laratificació a una mobilitzaciómassiva dels seus principals diri-gents, com el propi Xirac. Lapostura del PSF ha estat la méscontrovertida. No debades, i acíhi ha altra diferència respecte ala consulta del 20 de febrer al'Estat espanyol, els socialdemò-crates francesos han vist al seu siuna important fractura interna;amb una part dels seus quadres,inclòs el seu número dos,Laurent Fabius, mostrant-seobertament en contra i fins i tot,ha fet campanya electoral pel“No”.La dura pressió mediàticaEl perill que podria suposar la noratificació del text europeu per

part de l'Estat francés ha obligata desenvolupar una campanyamediàtica molt dura, com ja vapassar a l'altra banda delsPirineus; i que ha obviat els rao-naments contraris a la Cons-titu-ció Europea. Aquesta operació,portada a terme conjuntamentper l'estat amb la seua propagan-da institucional i els principalsmitjans d'informació, va motivaruna protesta pública per part deperiodistes i alguns col·lectiuspartidaris del “No”.Pel que fa a l'activitat duta aterme a les nostres comarquesmés septentrionals; aquestatambé ha diferit de la que esdugué a terme fa uns mesos a laresta dels Països Catalans. El fetde fer la consulta més tard hadificultat molt la coordinacióamb la campanya unitària ques'organitzà al Principat i al PaísValencià. Així i tot, s'ha realitzatdiverses activitats, com una actepúblic a Perpinyà el passat 19d'abril al Palau de Congressos dePerpinyà i que aplegà vora unes1.300 persones; o l'organitzacióde plataformes a alguns pobles

com Ceret.Sobre la postura dels diferentspartits i organitzacions establer-tes a la Catalunya Nord, es veuendiferències substancials. El “No”està representat principalmentper Esquerra Republicana deCatalunya; amb un discurs simi-lar al que va utilitzar a la seuacampanya del febrer passat al’Estat espanyol. La de recolzarel procés de construcció europea,però advertint de la necessitatd'aprofundir en les qüestionssocials. La defensa del “Sí”, ve represen-tada per Unitat Catalana i el BlocCatalà. En el cas de la primera,la seua postura va ser decidida elpassat primer de maig a un con-grés extraordinari i després detres mesos de consultes on demanera majoritària es va decidirdonar suport a la carta europea.L'altra organització catalanistafavorable a aquest text és el BlocCatalà, amb l'argument de lespossibilitats que aquestaConstitució dona per al reconei-xement de l'Europa de lesregions.

Mentre els últims sondejos són contradictoris entre sí l'Estatreforça la seua màquina electoral per aconseguir la ratificació

Molts dubtes al referèndum de laConstitució Europea a la Catalunya Nord

El 22@ al descobert

Algunes dades del que està suposant el pla urbanístic 22@ pel barri delPoblenou:- 3,2 milions de m2 de sostre nou o rehabilitat- 4.614 nous habitatges- 117 illes afectades- Període d'execució: 15-20 anys- Qui ven terrenys? El Consorci de la Zona Franca, Grup

Godó...- Qui construeix? Habitat, Metrovacesa, Necso...- Qui s'hi instal·larà? Retevisión, Unión Fenosa, General

Electrics, Telefónica, Indra...Fonts: Ajuntament de Barcelona i Coordinadora contra el 22@

Pancarta desplegada a la manifestació del passat 28 d’abril / Foto: CC22@

Redacció, Barcelona.

El passat 7 de maig els col·lectiuSolidaritat Anti-repressiva deTerrassa (SAT) i Rescat van convo-car una jornada de lluita per evitarl'empresonament del jove FrancescArgemí. En Franki ha estat condem-nat per part del jutge Enrique Roviradel Canto a una pena de 2 anys i 7

mesos pels delictes "d'ultratge aEspanya", atemptat a l'autoritat i des-ordres públics. Aquesta sentènciarefermada per l'Audiència Provincialpot provocar que en els propers diesel jove egarenc hagi d'ingressar a lapresó. En aquest context des delscol·lectius que li donen suport s'estàintentant sensibilitzar l'opinió públicamitjançant xerrades, cartes a mitjans

de comunicació i accions solidàries.Desenes d'ultratgesPer tal de visualitzar que una personano pot ser condemnada -i en aquestcas menys per no existir proves con-cloents- per "ultratjar" els símbols del'Estat espanyol moltes de les accionsde la jornada de lluita han reproduïtel suposat delicte. En aquest sentitdestaquen les accions de la campa-nya "Països Catalans insubmissos"realitzades als barris de Sants,Gràcia, Poblenou i Sant Andreu deBarcelona, a Vallbona (Anoia) i aVilanova i la Geltrú. En aquest darrercas un militant de l'Assemblea deJoves de la capital del Garraf foudetingut després de cremar-se unabandera espa-nyola. Hores més tardfou alliberat i hagué de declarar en unjudici ràpid el passat 10 de maig, dia

en el qual desenes de persoens esconcentraren solidàriament als jutjatsde Vilanova.Altres accions de la jornada de lluitaes realitzaren a la Seu Vella deLleida, a l'Ajuntament de Cornellà, aTerrassa, Sabadell i Molins, o el dia13 al consistori de Granollers. Tambédestacà l'acció simbòlica realitzada ala denominada porta dels PaïsosCatalans de Salses (Rosselló).D'altra banda, el dissabte 14 es con-vocà una manifestació a la PlaçaVella de Terrassa. Segons SAT forenmés de 1.500 persones que donarensuport al jove en una de les manifes-tacions més multitudinàries que esrecorden a la ciutat. D’altra banda, enbreu convocaran a través del web llli-bertat.com/franki en una concentra-ció als jutjats el proper 23.

6 / Del 17 al 31 de maig de 2005

BREUS

Elsprincepsespanyolsvisiten lesIllesEl príncep Felip de Borbó iLetizia Ortiz han realitzatdurant aquesta setmana laseva primera visita oficial ales Illes Balears i Pitiüssescom a hereus de la coronaespanyola. La seva arribadaha generat expectació i tambépolèmica. Així mentre elspartits amb representació par-lamentària s'afegien als actesprotocolaris, els col·lectiusalternatius i de l'esquerraindependentista han organit-zat actes paral·lels de protes-ta. El primer d'ells va tenirlloc a la plaça de Cort eldilluns dia 9, organitzat per laPlataforma Mallorca per laRepública. Un dia després, elsindicat estudiantil laCoordinadora d'Estudiantsdels Països Catalans (CEPC)va organitzar una jornadaantimonàrquica que va arribara concentrar prop de 300 estu-diants.

Denúnciaals okupesdeMenorca Les persones que en les últi-mes setmanes han ocupat labateria militar de Biniancolla(Sant Lluís, Menorca) desprésd'haver estat expulsats de lade Llucalari (Alaior) han estatfinalment denunciats perl'empresa propietària de lesinstal·lacions, (l'establimenthoteler més destacat de l’illa).Segons fonts properes almoviment okupa, ja es pre-veïa aquesta situació i des d'a-quest col·lectiu s’insisteix enquè s’intentarà allargar tot elque es pugui el procés judi-cial, encara que també s’haadvertit que el desallotjamentpot ser immediat si, final-ment, el jutge ho consideraaixí. Malgrat la denúncia, elsokupes ja han començat acondicionar alguns delsespais de les instal·lacions perpoder cuinar i dormir.

Brutal agressió feixista a Vinaròs

Miquel Benlloch. València

El passat divendres 5 de maig unabrutal agressió feixista va estar apunt de costar la vida a un jove veíde Vinaròs. Els fets es van produir al'estació de trens d'aquesta localitatdel Baix Maestrat. Quan el jove espreparava per tornar a casa va seridentificat i agredit per un grup deneonazis de la comarca. L'agressió,que li va provocar fractures d'ossosper tot el cos (una de les quals licausà un enfonsament de la massacranial) feu que hagués de seringressat a l'Unitat de CuresIntensives de l'Hospital de Castelló,tement per la seua vida en uns pri-mers moments. Dies després es pro-duí la detenció de tres joves, dos delsquals menors d'edat. Davant l'alarmagenerada, tant des de la GuàrdiaCivil i Subdelegació de Castelló,com l’Ajuntament de Vinaròs, esvan fer declaracions en el sentit queaquesta agressió no responia amotius ideològics, considerant-hocom un simple conflicte entre grups

de joves; i demanant la calma gene-ral. La realitat, però, és una altra jaque aquest atac cal emmarcar-ho enel context de l'augment de l'activitatde les organitzacions d'extrema dretaa les comarques de Castelló. Senseanar més lluny, i a Vinaròs mateix,feia poques setmanes que s'haviacelebrat un judici contra un grup defeixistes, alguns amb antecedentsd'agressions, acusats de proferiramenaces de mort a un altre veí del

poble molt conegut per la seua mili-tància política. Des de diferents asso-ciacions i col·lectius de Vinaròs es vaactuar amb rapidesa, constituintl'Assemblea Antifeixista de Vinaròsi organitzant només dos dies desprésuna concentració a les portes delAajuntament per demanar unaimplicació real i mesures polítiquesper solucionar el problema de la pre-sència de grups neonazis a la zona.Aquest no ha estat l'únic incident a

les comarques del nord del PaísValencià. Encara és molt recent l'in-tent d'agressió contra el Casal JaumeI de Castelló el passat 22 d'abril,quan una trentena de feixistes inten-taren assaltar aquesta entitat de laPlana, produint diferents destrosses.Alguns dels participants a l'agressióvan ser identificats com a habitualsde les activitats organitzades per lasecció del partit España 2000 aaquesta ciutat; on té previst propera-ment l'obertura d'una seu. Un altredels atacs anteriors també va ser elllançament d'un còctel molotov con-tra el local d'una associació d'immi-grants.A Castelló, aquests atacs també hanobligat a una certa coordinació delsmoviments socials per la qual cosa, idesprés de l'episodi de Vinaròs, con-siderant, a més a més, que totsaquests atacs tenen punts en comú,s'ha constituït la PlataformaAntifeixista per organitzar una res-posta. Com a primera mesura s'haconvocat una manifestació de protes-ta per al proper divendres 20 d'abril.

Moments abans de la concentració

Mural a la platja del Poble Nou / Foto: Països Catalans Insubmisos

L'augment de l'activitat de l'extrema dreta a Castelló ha obligat a lacreació de plataformes antifeixistes

Es realitzen més d'una desena d'accions en el marc de la jornada delluita del dia 7 i 1500 persones es manifesten a Terrassa

La lluita per aturar l'empresonament deljove terrassenc s'estén arreu del país

PAÏSOS CATALANS

/ 7Del 3 al 17 de maig de 2005

Andreu Ginés, València.

Juntament amb el tèxtil, el calcer ésel sector industrial més afectat per lacrisi actual. La caiguda constant deproducció i vendes ja ha suposat l'a-comiadament de centenars de treba-lladors i comarques senceres com elBaix Vinalopó veuen amb preocu-pació com el conjunt de la seua eco-nomia es veu afectat per aquestacrisi. La patronal del calcer ha orga-nitzat una cimera a la ciutat d'Elxper analitzar la situació del calcer,mentre que les protestes dels treba-lladors i treballadores van en aug-ment.Crisi profunda i explotacióSegons l'Instituto Nacional Españolde Estadística (INE), l'índex de pro-ducció industrial (IPI) ha baixat, elmes de març, un 9% al PaísValencià. Els sectors que han encap-çalat aquest descens han estat el delcuir i calcer, amb una caiguda en laproducció del 17% i el tèxtil, amb

una caiguda del 14,7%. Els diferentsportaveus de la patronal han atribuitaquest resultat a la manca de suportinstitucional i a la ferotge competèn-cia dels productes asiàtics. No obs-tant, cal recordar que el sector delcalcer és molt procliu a la produccióil·legal. En aquest sentit, cal recordar, quedurant el recent procés de regularit-zació de treballadors immigrants elsempresaris del sector que han facili-tat els papers als seus treballadorshan sigut molt pocs, com ha denun-ciat l'ONG Elx Acull. Segons aques-ta associació que s'ha dedicat aassessorar a empreses i immigrantsper seguir el tramit de l'administra-ció, la majoria de consultes prove-nien del sector domèstic, cosa quepermet sospitar que la industria delcalcer sumergida continurà estant-ho.Cimera europeaPer tractar el problema del calcer, laFederació d'Indústries del Calcer ha

organitzat una cimera de represen-tants del sector de tota Europa a laqual s'esperà que assistisquen unavintena de països, la major partd'ells, membres de la ConfederacióEuropea del Calcer (CEC). Paral-lelament a l'Assemblea General de laCEC, les patronals espanyoles reuni-ran els respectius comites per tractarles conclusions de l'últim congrésmundial del calcer celebrat aBrusel·les i s'explicaran les mesuresque està prerarant la Unió Europeacontra el que consideren "dumping"del calcer de pell procedent de laXina. Durant l'Assemblea General,és previst que el president de laFederació espanyola, Rafael Calvoassumisca el carrec de president dela Confederació. Rafael Calvo, ja vamanifestar a finals de l'any passatque la crisi del sector afectaria,sobretot, els llocs de treball, i que lapreocupació principal havia de ser"la recolocació de l'excedent de màd'obra que el sector pueda producir".

Més enllà de planificar l'estratègiapatronal, els organitzadors han mani-festat que la cimera també té l'obejc-tiu de netejar la imatge d'Elx, queconsideren va quedar deteriorada acausa del disturbis al polígon delCarrús on diversos magatzems d'im-portadors xinesos foren incendiats. Protestes contra la patronal

Diversos col·lectius locals han orga-nitzat unes jornades de lluita contrala cimera per denunciar el "rentat d'i-matge" que volen projectar. Segonsel Moviment d'Unitat Popular(MUP), una de les entitats convo-cants, els empresaris volen pactar ladeslocalització del sector i, per això,han promés "rebre'ls com es merei-xen". Diverses associacions localss'han afegit a la convocatòria fins elpunt, que segons publicaven algunsmitjans convencionals d'Alacant, lapatronal organitzadora havia dema-nat protecció al Ministeri del'Interior espanyol.

Tensió a Elx pel calcer

ECONOMIA

Alba Ayala, Cardona.

L'acomiadament de 5 miners que,segons l'empresa Iberpotash, propie-tària de les mines de la comarca delBages, van incórrer en absentismelaboral ha estat interpretat pel comitèd'empresa i pels miners del centre deSallent-Balsareny com una provoca-ció. Des de finals del 2004 l'empresa,alegant que la productivitat no asso-leix els objectius fixats, pretén aplicaruna sèrie de mesures rebutjades pelstreballadors. Amb aquest rerafons, elpassat 1 d'abril l'empresa va convocarals comitès d'empresa de Sallent iSúria per informar-los que, a causadel distanciament entre els planteja-ments sindicals i els de l'empresa,donava per finalitzat el procés denegociació i que, a partir d'aleshores,prendria les mesures que considerèsnecessàries. Quatre dies després arri-baven les 5 cartes d'acomiadament is'encenia així l'espurna de les poste-riors moblitzacions. Miners en lluitaEl passat 14 d'abril va començar elprimer dels tres dies de vaga previs-tos. El comitè d'empresa va convocarels miners del centre Sallent-Balsareny per desplaçar-se en mani-festació fins a Súria, on hi ha l'altrecentre miner i les oficines centrals

d'Iberpotash. Un centenar de treballadors vancol·lapsar el trànsit a la C-55 entreSallent i Súria, i en arribar, enmigd'un fort desplegament policial, es valliurar un manifest en el qual esdemanava la readmissió dels acomia-dats.Durant el segon dia de vaga elsminers es van manifestar pels carrers:primer de Sallent i després deManresa fins arribar a les portes delConsell Comarcal del Bages. Durantla darrera jornada de lluita els minerstenen previst tornar-se a manifestar,però aquest cop davant la Generalitatde Catalunya per tal d'exigir al'Administració la reobertura de la

taula de negociació.Un conflicte que ve de llunyActualment la companyia Iberpotashés propietat de la multinacional israe-liana Israel Chemicals Limited(ICL). L'any 1998, en el marc del Plàde Privatitzacions impulsat pel PartitPopular, l'empresa minera que finsaleshores estava en mans de laSociedad Estatal de ParticipacionesIndustriales (SEPI) va passar a capi-tal privat. Tres anys després de la venda, l'em-presa dissenyava un plà de viabilitatque incloïa el tancament d'un delsquatre pous existents i presentava unexpedient de regulació que preveiaacomiadar a més de 200 treballadors.

Les fortes mobilitzacions van forçarla creació d'una taula de negociacióque, després de 36 llargues hores, esva tancar amb un acord: es retiraval'expedient de regulació i esrecol·locava els treballadors del pou4, el tancament del qual va ser irre-nunciable per l'empresa. Un nou plaindustrial que havia de durar fins el2005.A finals del 2004 però, l'empresa fasaber que els resultats no són positiusi que cal reconduir la situació. Peraixò estableixen una sèrie de mesu-res, entre elles la rebaixa en concep-tes salarials, la reducció dels tempsmorts en els canvis de relleu i l'ober-tura de la mina 350 dies l'any.Finalment, es van obrir dues taules denegociació, una a Sallent-Balsareny il'altra a Súria per tal d'abordar lesnous plantejaments d'Iberpotash.Per entendre la gestió del conflictetambé cal esmentar que al llarg del2004 ja s'havien donat altres situa-cions de tensió a l' haver-hi tres aco-miadaments alegant absentisme.Aquesta qüestió va acabar en unacord en el qual l'empresa es com-prometia a no fer més acomiada-ments per aquest motiu. Situació actualAmb els dos escenaris de negociacióarribem als esdeveniments més

recents. Les negociacions no avanceni finalment l'empresa abandona lataula de diàleg que ella mateixa haviaconvocat. Segons els treballadors es tracta d'unproblema de mala gestió, de faltad'estabilitat ja que s'ha canviat quatrevegades de conseller delegat en elsdarrers quatre anys i acusen l'empre-sa d'haver incomplert l'Acord del2001. Com a problema afegit cal esmentarles discrepàncies entres el comitè deSúria i el de Sallent. El procés denegociació a Súria s'ha reobert i,segons el comité de Sallent, l'empre-sa l'està uilitzant per debilitar lesseves mobilitzacions. Segons, Joa-quim Galera, coordinador de la mine-ria de CCOO a Catalunya, cal apos-tar per una visió d'empresa única i perla creació d'una taula conjunta com amitjà per normalitzar les relacionslaborals a Iberpotash. És per això que des del comitè d'em-presa de Sallent es fa una crida a launitat d'acció i a la solidaritat "com avia més convenient per afrontar l'ac-tual situació enfront de la intransi-gència de la direcció". En paraules deJ. Galera, el plantejament d'inten-cions d'Iberpotash afecta per igual atota la plantilla i per tant el futur detota la conca potàssica.

Torna la conflictivitat a les mines del Bages

Els dies 26 i 27 de maig se celebra a la capital del Baix Vinalopó una cimerad'empresaris europeus del calcer en un ambient de crisi i malestar social

Miners de Súria entrant a treballar

INTERNACIONAL8 / Del 17 al 31 de maig de 2005

Manel Lopez i Esteve. Lleida.

El trenta d'abril de 1975 s'acabava lapresencia nord-americana alVietnam del Sud. Després de deuanys de guerra, els Estats Units erenderrotats pel Viet Cong, i Vietnam esreunificava i emprenia, en tot el seuterritori, el camí de la independèncianacional i la construcció del socialis-me. L'entrada dels tancs nord-vietnami-tes el trenta d'abril a Saigon, que foula darrera gran ofensiva vietnamitadirigida pel llegendari Vo NguyenGiap que ja havia esdevingut cèlebreen la lluita contra els ocupants fran-cesos, significà als ulls del món lagran derrota de l'imperialisme nord-americà en la Guerra Freda, i alhora,la capacitat que tenien, i que jahavien demostrat, els condemnats dela terra, parafrasejant Frantz Fanon,d'erigir-se victoriosos en front les

agressions derivades del colonialis-me occidental.La llarga durada de la guerra, i elsimportants costos humans i materialsque aquesta significà pels EstatsUnits -58.000 soldats nord-ameri-cans morts i uns 15.000 milions dedòlars gastats en el conflicte- des-equilibraren, aparentment, la situa-ció dels nord-americans respecte a laURSS. Vietnam dividí els nord-ame-ricans, només cal tenir presents lesimatges televisades dels disturbis ide les manifestacions antibelicistes;feu caure un president nord-americà;conduí a una derrota i a una retiradaanunciades, i, el que és més impor-tant en el context de la guerra freda,demostrà l'aïllament dels nord-ame-ricans. Cap dels aliats dels EstatsUnits a Europa enviaren tropes, nid'una manera simbòlica, al Vietnam,i la mateixa URSS de Krustxev elsadvertí que la seua fi al Vietnam

seria com la dels francesos el 1954.A hores d'ara, continua essent dedifícil explicació el perquè els EstatsUnits s'enfangaren en una guerra queestaven condemnats a perdre; l'expli-cació però cal cercar-la en les incom-prensions, confusions i pors queafectaren als principals protagonistesde la guerra freda, i que en el casnord-americà es concretaren en plan-tejaments tant absurds com la teoriadel dominó per la que si en un país esproduïa una revolució socialista,necessàriament la resta de països dela mateixa regió es convertirientambé al socialisme. Cal apuntar, amés, que els nord-americans consi-deraven com a revolucionari qualse-vol govern que no s'adherís sensediscussió a les seues polítiques, iaquest plantejament justificà agres-sions com les produïdes a laGuatemala reformista de JacoboArbenz que de socialista no en tenia

res.En el cas del Vietnam, però, era clarque la lluita primer contra l'ocupantfrancès, i després contra el règimtitella de Diem al sud i els EstatsUnits, era la lluita per la independèn-cia nacional i el socialisme, i per tantla important derrota soferta pelsnord-americans era un clar triomfdel socialisme davant l'imperialismecapitalista. És important d'apuntar,que en tots els països en els quetriomfà el socialisme a l'Àsia, acaba-da la Segona Guerra Mundial, la llui-ta per la construcció d'una societatigualitària anava estretament unida ala lluita per la independència nacio-nal. Aquest és el cas del Vietnamd'Ho Chi Minh i de la restad'Indoxina, però també el de Corea ila Xina que patiren l'ocupació japo-nesa.Malauradament, la celebració ques'ha fet a Vietnam de la commemo-ració dels trenta anys de l'allibera-ment de l'actual ciutat Ho Chi Minh,dista molt de l'esperit de resistència ide lluita que caracteritzà al poblevietnamita en la guerra contra l'ocu-pant nord-americà. Avui Vietnam iels Estats Units mantenen relacionsbilaterals fonamentalment econòmi-ques que assoliren el 2004 la xifra de7000 milions de dòlars en intercan-vis comercials. Sembla que de lesparaules d'Ho Chi Minh en les qualsafirmava que la lluita del poble viet-namita era la lluita per la pau, la reu-nificació, la independència, la demo-cràcia i la victòria del socialisme,avui en queda poca cosa a la ciutatque porta el seu mateix nom. Tot iaixí, les paraules d'Ho Chi Minhcontinuen essent igual de necessàriesper al futur dels pobles i per a tota lahumanitat.

La gran derrota del'imperialisme nord-americà

Culpen a Pinochetdels crims de Pratsi LetelierXile. Manuel Contreras, el que foudirector de la policia política dePinochet, ha fet arribar a la CortSuprema un document en el qual res-ponsabilitza directament dels crimsde l'excanceller xilè Orlando Letelieri del general Prats i la seua esposa aAugusto Pinochet. Contreras queactualment es troba empresonat perl'assassinat d'un militant del MIR, hafet públic també uns documents enels que hi consta on es troben els cos-sos de 580 desapareguts durant ladictadura militar.

Continuen les pro-testes a l'Afganis-tanEstats Units d’Amèrica. Com amínim nou persones han mort enles manifestacions celebrades al'Afganistan en protesta per lanotícia de la profanació del'Alcorà a la base militar nord-americana de Guantánamo. Lanotícia de la profanació del lli-bre de l'Alcorà la feu pública larevista Newsweek i consistia endeixar còpies de l'Alcorà als ser-veis per a torturar als presos itirar exemplars del llibre alslavabos.

Condemna aTurquia pel judici aOcalanEstat francès. El Tribunal dels DretsHumans Europeu d'Estrasburg hacondemnat Turquia per no haver sot-mès a un procés judicial amb garan-ties el líder kurd Ocalan. La sentèn-cia d'Ocalan fou emesa per un tribu-nal especial format per un jutge mili-tar i sense que els advocats del diri-gent kurd poguessin comunicar-selliurement amb el seu client. Peraquests motius el Tribunald'Estrasburg considera que l'estatturc ha de reobrir el procés i realitzarun nou judici a Ocalan.

Milers de mestreses manifesten aChiapasMèxic. Milers d'integrants delsSindicat de Treballadors del'Educació, així com organitzacionscamperoles de Chiapas tallaren coma acte de protesta diversos trams decarreteres. Aquestes mobilitzacionsvingueren motivades per la detencióde quatre professors en anteriorsmobilitzacions per la millora del sis-tema educatiu i de les comunitatscamperoles. El govern qualificà aaquests manifestants com a "delin-qüents" i realitza un espectaculardesplegament policial.

Quatre treballadorsgallecs moren aNavantiaGaliza. Quatre treballadors morirenel passat dia 11 en el tanc de la fra-gata que Navantia construeix aFerrol. La causa més probable d'a-questa mort sembla la manca d'oxi-gen a causa del gas que es desprèn enrealitzar les soldadures necessàriesper a la construcció de la fragata. Elsquatre treballadors estaven subcon-tractats per empreses en una situacióde precarietat, i el comitè d'empresaja ha demanat que es realitzi uninvestigació per aclarir les morts d'a-quests joves.

La bona novadels BorbonsLa setmana passada es feu pública lanoticia que el futur hereu de la coro-na espanyola assegurava la continuï-tat de la seua nissaga amb l'embaràsde "Doña" Letícia Ortiz, tal i com l'a-nomena bona part de la premsaespanyola.Si una cosa continua essent encaraintocable a l'Estat espanyol, aquestaés la figura de la família reial, i elsescàndols, propis, per altra banda, deles famílies reials, són silenciatsabsolutament per la premsa i la restade mitjans Als ulls de bona part del'opinió pública, no existeixen aspec-tes foscos en la família reial espan-yola, ara bé, tampoc ens ha d'estran-yar ja que s'exalten fins a extremsquasi increïbles les "bondats" i "vir-tuts" dels reis d'Espanya. L'embaràsde "Doña" Letícia, s'ha convertit enl'últim episodi per a propiciar unanova onada de simpaties monàrqui-ques i alhora ha produït debats en lapolítica espanyola, eminentmentabsurds, sobre la possibilitat de refor-mar la constitució, que per d'altresqüestions és considerada com adogma de fe, per tal que en cas que lafutura criatura de "Doña" Letíciasigui una nena pugui optar també a lacorona. Aquest anacronisme ja evidencial'absurditat d'una institució com lamonàrquica i de la mateixa constitu-ció , però l'episodi de l'embaràs, llunyd'haver produït un atac, que és el queseria de sentit comú, al que represen-ta la família reial, a l'assignació queaquesta té en els pressupostos gene-rals de l'estat, a la irritació que provo-ca que la família reial no pari de tenirdescendència mentre una família mit-jana només és pot plantejar tenir un o,a molt estirar, dos fills per l'elevat costque això suposa; lluny d'això, el ques'ha fet ha estat, novament, vanaglo-riar l'hereu a la corona. Sembla que lasalut de la institució reial a Espanyapassa un bon momemnt però eltemps acaba posant a cadascú allà onel correspon.

L’APUNT

Alliberament de Saigon per part de les tropes del Vietcong

EN PERSPECTIVA

RECULL DE PREMSA

Enguany es compleixen trenta anys de l'alliberament de Saigon per lestropes del Viet Cong

/ 9Del 17 al 31 de maig de 2005 INTERNACIONAL

Juanjo Garcia. València.

Des de mitjan dècada dels 80 lapuixança econòmica dels païsosdel sudest asiàtic semblava no tenirsostre. El desenvolupament se sos-tenia sobre quatre eixos que en soncomuns a Xina: l'impuls d'un mer-

cat interior gran, règims políticsautoritaris, mà d'obra barata iatracció de capital financer. Coreadel Sud, Indonèsia, Filipines oMalàisia en foren referents per a lanova economia. Però en els deuúltims anys aquesta visió s'hacorregit. En bona part pel despertat

econòmic xinès què ha donat més imillor terreny per aquesta econo-mia voraç però també en granmesura per les contradiccions quela nova economia generà en elspropis països i que acabaren pererosionar les expectatives. Fet i fetuna de les grans basses del creixe-ment xinés pivota sobre l'expecta-tiva. Les declaracions dels seusdirigents polítics convoquen a laconfiança il·limitada quan no al'eufòria. Tanmateix el país comen-ça a sentir els efectes de l'accelera-ment de la transició al capitalisme.S'imposa abans que la rendibilitatsocial l'econòmica i l'estat es des-prèn de les empreses deficitàries,condemnat a l'atur a regions sence-res. Segons Amnistia Internacionalel nombre de vagues s'ha disparatal país i les mateixes fonts apuntencasos de desaparicions forçoses.Però també es menysprea la rendi-bilitat medioambiental i l'aposta

per l'energia nuclear n'és la provamés contundent. A més Xina ésuna de les excepcions més doloro-ses del protocol de Kyoto. Aquestaassumpció de riscos pot acabarperjudicant l'expectativa quèsovint es calcula sense comptar

factors també en puixança com laconflictivitat laboral. De fet laXina ha protagonitzat algun fracàsni què siga en el terreny simbòlic.Quan tothom apuntava a la possi-bilitat d'un viatge tripulat a laLluna al 2005 aquest no s'ha pro-duït i no sembla abastable a curttermini. L'ajornament de la con-questa lunar fereixen el mite d'un

desenvolpument tecnològic, quèhom el publicitava com equipara-ble a l'europeu o al nord-americà. El mateix passa amb els objectiusde duplicar les xifres de produccióagrícola d'ací a 2015 i d'igualar elPIB dels EUA en 2020. Ambdóshoritzons semblen cavalcar sobreequacions que no tenen en comptetotes les incògnites. La política d'o-pacitat respecte als problemessocials fa que no es compute perexemple l'efecte què tindrà sobrel'economia el problema d'extensióde la SIDA. Actualment el governreconeix vora mig milió de casosmentre els organismes internacio-nals apunten al doble. Les NacionsUnides han advertit les autoritatsxineses que la manca de mesuresdràstiques podria enlairar la xifrafins al 10 milions en 2010. Alneguit què representa aquesta pos-sibilitat cal afegir els hipotèticsefectes que tindria una dràstica rea-parició del Síndrome RespiratoriSever, la primera aparició del qualse saldà amb una davallada de lesexportacions i un colapse en eltrànsit de persones.La economia xinesa no és cap tigrede paper però els seus fonamentsencara estan lluny de la solidesaoccidental.

Juanjo Garcia, València.

Les violentes protestes populars del'abril passat a la Xina contra el revi-sionisme historiogràfic japonés hanestat explicades pels analistes inter-nacionals com la prova dels canvisoperats en el país. Segons aquestsmateixos analistes en l'arrel d'aques-ta agitació opera el sorgiment d'unaclasse mitjana post-maoista. Les pro-testes han tingut una componentbàsicament urbana, un vocabularid'apel·lació nacionalista i mètodesmoderns d'organització: fonamental-ment gràcies a convocatòries mitjan-çant internet o l'efecte passa'l.Tanmateix aquests analistes oblidenque en bona mesura les manifesta-cions han estat consentides, quan notutel·lades, pel govern xinès. I quèhan coincidit en el temps amb la visi-ta de Lien Xan dirigent taiwanés delKoumintag. La gira de Lien Xan,principal opositor del govern inde-pendentista de Taipei, es produeixdesprés que al març el Parlamentxinés promulgués la Llei contra laSecessió. Segons aquesta llei Xinagarantiria la seua unitat nacional mit-jançant la força si la província rebelde Taiwan donava passos efectiusper proclamar-se independent. LianXan ha anat a Pequín a conèixer demà del Primer Ministre xinés HuJintao l'oferta d'integració a la Xinacontinental per la via d' un país dossistemes mitjançant el qual fouabsorbit Hong Kong. El pla xinéstracta de dividir l'opinió pública tai-wanesa sobre la promesa de mante-nir l'status quo actual però donantpasses simbòliques de reconciliació.I una de les vies d'entesa pot ser pre-cisament l'exaltació d'un patriotismeantijaponès pre-revolucionari quèn'és comú a les dues vores de l'estretde Formosa.Taiwan però és només un exemplede la nova diplomàcia xinesa que

orienta les seues passes cap a lasuperació dels conflictes regionals.L'exemple més clar és Japó amb quis'han reprès les relacions l'endemàmateix que el primer ministre nipóIunishiro Koizumi entonés un "nos-tra culpa". Però la lluita per l'estabi-litat asiàtica té com a tema estel·larCorea del Nord. En aquest sentit caldestacar la silenciosa tasca duta aterme pel govern de Pequín ambl'impuls de fòrums regionals per al'ensolcament de les tensions. En direcció oest destaca l'apropa-ment a l'Índia amb la promesa de

resoldre els problemes fronterersentre els dos països després de labreu Guerra del 62 i l'Acord per a laProsperitat i el Desenvolupamentsignat entre ambdós països el passat.Una reconciliació des de la cons-ciència comuna de constituir el prin-cipal pol de creixement del segleXXI en un mercat que reuniria cap al2015 el 28% de la població planetà-ria segons dades del Banc Mundial.Però amb les fermes bases d'un aug-ment en el comerç bilatetal anual del30%. Altre factor important en l'es-cenificació d'un eix Nova Delhi-

Pequín és l'avanç de la presènciamilitar nord-americana a l'ÀsiaCentral des de la guerra al'Afganistan. Perquè ambdues potèn-cies aspiren a canalitzar el petrolicaucàsic.Xina juga amb avantatge perquè laseua petroliera estatal pot fer inver-sions en zones d'alt risc, com en elcas del petroli sudanès, sense unapressió accionarial darrere.Però la diplomàcia xinesa ha presl'ofensiva a més enllà del continenti amb especial interès a l'AmèricaLlatina. Amb passes tan subtils com

el recent reconeixement de legitimi-tat a Pequín concedit per Dominica,que ha deixat de reconèixer Taiwancom al veritable representat delpoble xinés. I amb d'altres impor-tants com els acords amb elsgoverns veneçolà, brasiler, argentí ixilè. En els dos primers casos perinteressos estratègics. Xina aspira atraure profit del desencontre entreWashington i Caracas. Pel què fa aBrasil Xina espera beneficiar-se del'urani brasiler, tant per rellançar laseua indústria militar com per areduir la seua dependència de paï-sos exportadors de petroli. De fetmentre el govern anuncia la multi-plicació de les centrals nuclears,sense cap oposició de l'opinió públi-ca, comença igualment a consolidaruna reserva estratègica. Les prime-res passes per assegurar-se el sub-ministrament s'han orientat cap apaïsos on no hi és present la compe-tència nord-americana com Iran oSudan. En aquest darrer escenariXina juga amb avantatge perquè laseua petroliera estatal pot fer inver-sions en zones d'alt risc, com en elcas del petroli sudanès, sense unapressió accionarial darrere.Pel què fa a l'Argentina i Xile hicoincideix una recerca de mercats.Així els països americans busqueneixamplar el ventall de les seuesexportacions. La invasió del con-reu de la soja a la Pampa per abas-tir el mercat xinès n'és el paradig-ma de l'equilibri xino-americà. Labona rebuda de l'ofensiva comer-cial Xina sobre Amèrica Llatinaexemplifica el fracàs de l'ALCA.La manca de reacció dels EUAs'explica només per les ambicionsgens dissimulades d'aconseguirpenetrar en el mercat xinés i per laseguretat de pensar que aquestasegona febre groga serà com la queencarnà en el passat Japó benefi-ciosa i passatgera.

La diplomàcia xinesa conquesta mercats sotal'esperança del reequilibri mundial

Una de les claus de l'èxit de la política econòmica xinesaés el silenci del seus riscos i fracassos

Xina: multilateralitatversus hegemonia

“La Xina ha fracassata nivell simbòlic en laconquesta lunar o en

l’intent d’igualar el PIBd’EUA el 2020”

Un altre tigre de paper?

Quan Obrint Pas va pujar a l'esce-nari del parquing de Tarongers dela Ciutat de València el passat 30d'abril, les vora 8.000 persones que s'aplegaren per compartir amb ellsla gravació d'un disc en directe,foren consciens de participar en unesdeveniment històric. Un esdeve-niment històric per a la música fetaen català al País Valencià i històricper a una banda estimada i respec-tada arreu del país. Aquest especta-cle, amb el qual Obrint Pas s'haproposat posar tot un poble enmoviment, suposa l'enregistramentd'un document sonor i un DVDque certifica el tancament d'unaetapa artística que va cloure ambLa Flama. Després de 12 anys deconstant evolució, la banda valen-ciana més popular del país, encaraels reptes del futur amb energiarenovada, i amb la maduresa d'unso personal i inimitable.El dia 30, però, Obrint Pas no es vadedicar a l'autocomplaença, vadedicar el concert al nostre estimatOvidi Montllor, per això vancomptar amb la Fera Ferotge per amantenir viva la seua memòria enun dia tan important per al grup.Sabedors de la capacitat mediàticade l'espectacle, convidaren a ban-des en consolidació com La GossaSorda o grups novells. Comptaren amb la cololaboracióde referències grupals com FerminMuguruza i amb representacionsde danses i músiques tradicionalsde la cultura catalana. Passaren DJ

Chola, Carles Belda, Titot....Moments emotius hi va haver unsquants, la declaració de principisque suposa cantar "del Sud" amb lacolpidora veu de Miquel Gil, lacol·laboració de les xiques de SoulAtac -una banda que farà parlarmolt en un futur pròxim-, peròsobretot, el coratge de Betlem, lagermana de Guillem Agullò ambqui Obrint Pas compartien moltade la música al caliu de la qual vanàixer la formació i un moment dela història que encara resta gravadaa foc en la pell de molts valen-cians.Quan el públic que omplia a vessarel pàrking de Tarongers demanavamés i més, Obrint Pas van aparèi-xer a l'escenari acompanyats d'AlTall, el seu referent més immediat,i els versos del "Cant dels maulets"ressonaren de punta a punta de laciutat, en les consciències delsadormits i en el cor dels indignes.Obrint Pas va aglutinar amics imúsics de diversa procedència, iaixò parla a favor d'un grup capaçde perviure més enllà dels símbols,de crear i proposar alternatives enla música i en la societat, de man-tindre's fidels a les arrels amb visióde futur, capaç de no ressignar-sedavant de les dificultats d'un tempsadvers i capaç de posar, amb laseua música, tot un poble en movi-ment.

Feliu Ventura, Xàtiva

El març de 1964 es publicava la pri-mera edició de Els altres catalans.Només sortir el llibre es va convertiren un èxit editorial absolut sobretot sitenim en compte que es tractava d'unllibre escrit en català en una de lesmoltes èpoques en què aquest ha estatprohibit. El llibre tenia -i segueixtenint- un al·licient molt important peralgú preocupat per la qüestió de laintegració dels immigrants aCatalunya, com és el fet que l'autor ésun fill d'immigrant, habitant del barride Can Tunis, i que per tant, formapart de la realitat que ell mateix preténdescriure. Als ulls del lector, aquestfet, a més de diferenciar-lo de la inte-ressant seqüela apareguda fa pocsanys amb el nom de Els altres cata-lans del segle XXI, li dóna una dobleaurèola de reporter i de portaveu de laimmigració que va arribar aCatalunya de la resta de l'estat abans idesprés de la guerra.Són 31 els anys que han passat desd'aleshores i Els altres catalans apor-ta molta informació a algú que estiguiinteressat en la qüestió de la immigra-ció avui. Algú dirà que no té res aveure la gent que primer els anys 20 i

després durant els anys 60 arribà aCatalunya i la que avui està arribantaquí procedent dels més variats orí-gens (des del Magreb fins a Amèricai des del Pakistan fins a Xina, ambtots els etcèteres possibles). Però elcert és que les reaccions i les actitudsque en molts casos s'observen en lespersones que se'ns van apareixent enel llibre podem observar-les avui diaen gran part dels pobles i ciutats de

gran part dels Països Catalans.Els altres catalans no és ni pretén serun estudi sociològic ni encara menysuna tesi doctoral sobre l'assumpte. Ésmés aviat un reportatge o un "anecdo-tari" força ampli i variat, això sí, onpodem trobar tant reflexions del propiautor a partir de la seva pròpia expe-riència, com les vivències i opinionsde molta gent a qui Francesc Candelva entrevistar a base de converses ode qüestionaris. Els temes que es trac-ten en el llibre van des de la qüestióidiomàtica a la religiositat dels immi-grants, passant per l'adaptació delsfills dels immigrants, l'opinió queaquests tenen sobre els catalans, o elproblema de l'estatge (el que ara diemhabitatge), que constitueix un delsnuclis centrals del llibre."Ho tenen millor els qui vénen de foraque els que som d'aquí", "han vingutaquí a prendre'ns el treball i a robar" o"Catalunya desapareixerà" són algu-nes de les frases que deien els ciuta-dans de l'època sobre els immigrants iles conseqüències de la seva arribadaen massa a Catalunya ja durant elsanys 60, i són frases que també avuis'escolten quotidianament en molts

llocs. Però aquestes frases són, ahircom avui, més aviat tristes reaccionsper part de ciutadans conscients de lasituació que vivim els precaris d'aquíi que prefereixen cebar-se amb qui hoté encara més complicat abans quereconèixer que els nostres problemesreals (tant dels precaris d'aquí comdels precaris que vénen de fora -laprecarietat laboral, l'habitatge, la sani-tat o l'accés a la cultura-), no són res-ponsabilitat d'aquests immigrants,sinó del poder polític i econòmicopressiu que, amb diferents formes,continua sent el mateix que el quepatien els nostres pares i avis fa 32anys -més concretament des de laderrota de 1939-.No és estranya a aquest tema la lloan-ça que l'autor fa de l'escola republica-na -"aquelles antigues escoles, glòriade Catalunya" diu Candel- un projec-te truncat per la derrota del bàndolrepublicà a la guerra i per la terriblerepressió franquista que eliminà ocondemnà a la marginació la gentmés preparada i més lluitadora delnostre poble i de la qual encara no enshem recuperat. Però no sabem si grà-cies a que de la nostra terra "dimanauna saba tremenda de llibertat i, alho-ra, una formidable atracció que estorna fanàtica atracció envers ella",nosaltres volem mantenir-nos fidels al'optimisme que, malgrat una realitatopressiva encara vigent, destil·la Elsaltres catalans.

Joan Teran, Barcelona

10 / Del 17 al 31 de maig de 2005

Tot un poble obrint pas

Els altres catalansavui

LA NOTÍCIA

La llistacontinuïstaassoleix ladirecció del'IECMalgrat fer només dos anys del'elecció del Joan Laporte coma president de l'Institutd'Estudis Catalans (IEC) laseva mort ha fet necessària unanova consulta per elegir noupresident. Les votacions perescollir entre la candidaturacontinuïsta del sociòlegSalvador Giner (vicepresidentamb en Laporte) i la del filòlegJoan Martí i Castell, que ja vapresentar-se a les darrereseleccions, es van produir eldilluns 9 de maig. La partici-pació va ser molt elevada(96,8%) i el resultat de l'escru-tini de la segona volta va donarper vencedor en SalvadorGiner amb un marge de votsmolt petit (88 per ell i 80 pelseu opositor).Pel Giner, el fet de poder pre-sentar una feina feta ha estatmolt important en la victòria.El seu programa girava entorntres eixos: la internacionalitza-ció de l'entitat gràcies a l'ús del'anglès i la xarxa, la creaciód'una fundació que permetil'autonomia respecte les insti-tucions públiques, i la coordi-nació amb les universitats pertal que l'IEC estigui en contac-te amb les principals institu-cions de recerca. Per la sevabanda, la llista que encapçala-va en Martí centrava el seu dis-curs en el que anomenava "lacatalanitat de l'IEC". De totesmaneres, i segurament influïtper l'ajustat resultat i perquèen Martí és el president de lasecció Filològica i, per tant,membre del Consell (màximòrgan de l'IEC), en Giner vaanunciar comptar amb la llistavençuda tot afirmant ésser"plenament conscient de laimportància de la nostra insti-tució per al país, per a la pàtriai per a la ciència".

Josep Maria Solé

CULTURA

Obrint Pas va protagonitzar el concert del 30 d’abril / Foto: www.obrintpas.com

Portada de la novena edició, 1963

CULTURA11 / Del 17 al 31 de maig de 2005

Pep de l'Horta, el Jimmy Jazz valencià

El mite de Pep de l'Horta apareixdurant el segle XVIII com a perso-natge de contes populars valen-cians. Durant aquell segle les con-dicions al camp valencià s'havienendurit, en part com a represàlia ala revolució antisenyorial protago-nitzada pels Maulets -enemics de ladinastia borbònica que s'instauraals territoris de la MonarquiaHispànica a l'inici d'aquella centu-ria- durant la Guerra de Successió.Com avui dia, la lluita de classestenia diverses expressions, unes demés explícites i d'altres de més vet-llades. Heus ací el paper dels con-tes, llegendes i mites populars;relats que es trasmetien per via orala les tabernes dels pobles i viles enacabarla jornada laboral i que esce-nificaven la manera de veure lavida de penúries dels camperols del'època, però també erigien heroispopulars que aconseguien mitjan-

çant l'astúcia superar els rics, avarsi poderosos senyors. I el conte esfeu realitat, almenys el 1801.Durant el mes de setembre d'aquellany, els llauradors de diferentspobles del centre del País Valenciàs'avalotaren protestant contra elrègim senyorial, la seua repressió, ila misèria a la qual els condemna-va. Durant aquells dies, els llaura-dors de moltes quadrilles rebelsprengueren l'àlies de l'heroi campe-rol que tant havien escoltat a lesagredolces vetllades de tasquetadesprés de la feina. D'aquestamanera, les autoritats i forcesrepressives i judicials es tornavenliteralment boges en la recerca d'untal Pep de l'Horta, responsable denombroses accions rebels gairebésimultànies en pobles tan allunyatscom Sagunt i Otos (el 26 de setem-bre) o l'Alcora, Llombai, Alboraia,Alfarb i l'Antella (el dia 24). Un

Pep de l'Horta amb mil cares i unmateix enemic; un llaurador audaçque s'esfumava amb el vent, que nopodien empresonar ni executar; unheroi camperol i invencible. El mitereal de Pep de l'Horta, troba el seuparangó a altres indrets d'Europa,com ara Irlanda amb Jimmy Jazz, oAnglaterra amb el Capità Swing.Personatges llegendaris que sónideats pel poble, revestits d'unasèrie de valors i habilitats pròpiesde la gent humil, i per últim ressu-citats i reencarnats en centenars deproletaris i llauradors en temps deconflicte... quan mantenir el nompropi pot resultar perillós i aparei-xen els herois col·lectius com enPep, com en Jimmy, com el CapitàSwing. Que mai seran derrotats,perquè no existeixen com a indivi-dus, sinó com a expressió delpoble. Avui, Pep de l'Horta té uncarrer a Alfafar, i un cantant madri-leny anomenat Adolfo Celdran liha dedicat una cançó (en castellà) alseu disc "Jarmizaer, Jarmizaer".Sembla ser que el pseudònim dePep de l'Horta caigué en l'oblit ambla mort de l'últim Pep conegut(Gregori Martínez) el 1855, peròpotser algú estiga interessat enrecuperar-ho, la saviesa dels nos-tres avantpassats mai ha estat tanescaient com ara.

Pau Tobar i Fabra, València

AGENDAMAIGDimarts 17Barcelona (Barcelonès). Concentració per la segona part del judici als soli-dàris i solidàries amb Miniwatt. 9.30 h, Jutjats de Lluís Companys.Convoca: Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat.Dimecres 18Barcelona (Barcelonès). Jornades de lluita contra la privatització. A partirde les 12h, plaça Universitat. Organitza: Plataforma Mobilitzadora enDefensa de la Universitat Pública (PMDUP).Divendres 20Castelló de la Plana (Plana Alta). Mobilització unitària contra el feixisme.19:30h, Plaça de la Independencia. Organitza: Plataforma Antifeixista.Barcelona (Barcelonès). Xerrada i festa per l’absolució d’en Franki. 24hLa Fera de Gràcia. Organitza: Rescat i SAT.Dissabte 21Castelló de Rugat (Vall d'Albaida). Concert per l'autogestió del projectede Resistència, amb POW i Voltor. 22:30h, Terra Roja. Organitza:www.resistencia.tk i Endavant La Costera.Xàbia (Marina Alta). I jornada contra l’especulació. Documental, xerradai concert amb Cesk Freixas, Ki Sap i altres.. 16:00h, Casa de Cultura.Organitza: Maulets i Endavant.Calella (Maresme). Concert amb Skatalà, la Gossa Sorda i altres. 22h,Fàbrica Llobet. Organitza: Maulets, Atzucac i C.P. Bullangues.Lleida (Segrià). Jornada sobre el Kurdistan a Lleida. 17h, CSO La Gàbia.Organitza: Col.lectiu a les TrinxeresBenifairó de la Valldigna (Safor). Concert solidari amb Obrint Pas,Bajoqueta Rock i altres. 23h, camp de futbol. Organitza : Plataforma Kontral'Alta Tensió i l'Especulació.Diumenge 22Jonquera (Alt Empordà). Manifestació contra la MAT a la Jonquera: Nopassaran! 10h, a l'entrada de la Jonquera. Organitza: Salvem l'EmpordàDimecres 25Barcelona (Barcelonès). Xerrada : La complexa construcció de l'Europasuperpotència. 19:30h, La Torna. Organitza: Virus Editorial.Dijous 26Elx (Baix Vinalopó). Contracimera de Lluita per la indústria i els drets delstreballadors. Dies 26 i 27. DIverses mobilitzacions.Sabadell (Vallès Occidental). Xerrada i documental sobre la revolució deVeneçuela. 20 h, Can Capablanca. Organitza: BCV Ali PrimeraDivendres 27Barcelona (Barcelonés). Jornades Contra la Precarietat a Sants. COncert dePirats Sound Sistema i Ràbia Positiva. 22h, Plaça d'Osca. Organitza :Endavant-Sants, Assemblea de Joves de Sants (AJS), Maulets-Sants i CasalIndependentista de Sants Dissabte 28Vilafranca (ALt Penedès). 12è Aniversari de l'Ateneu Popular X. Concertamb Inadaptats i Pirats Sound Sistema. 23h, zona esportiva. Organitza:Ateneu Popular X Elx (Baix Vinalopó). Sopar i lliurament dels VII premis Jaume I. 21h, ParcEsportiu Municipal. Organitza : Casal Jaume ISueca (Ribera Baixa). Manifestació 'Pel nostre futur NO al transvasament'.19:30h. Organitza: Xúquer ViuPorreres (Mallorca) Acampallengua. Dies 28 i 29. Activitats tot el dia iconcert de Mostra de Música Joves.Dilluns 30 Elx (Baix Vinalopó). Conferència "Situació política i econòmica a Cuba".20:30h, Casal Jaime I. Organitza: (Federació d'Associacions d'Amistat ambCuba i Agrupació Antibloqueig d'Elx,VIII Trobada)

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:CasalLa Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.Bages:Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp:El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca:

Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons deVinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, LaTorna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu deVallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Bibliotecade Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentistade Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, BarPatapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, CasalJaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-CampusBurjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca:Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera:Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal PopularFèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya:Casal de Calaceit. Menorca:GOB-Menorca. Osona:Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, CasalIndependentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola,A.C Jaume I. Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa:Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta:Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació AireNou de Baó, CEPC-UP. Safor:Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra:Torà. Segrià:La Falcata. Selva:Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès:Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès:Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental:Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental:Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, elMirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona)/ Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714(Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / CasalPopular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molinsde Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) /CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) /L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) /La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa(C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) /Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

On trobar L'Accent

"És una qüestió política. Tothom sapla veritat però ningú la denuncia"

Daniel Xavier, Sant Feliu deGuíxols

Com va començar tot?SB: Va ser un malson. El dia 24 degener de 2003 a les 3 de la matina-da, va entrar la policia a casa, vaigsentir un soroll d'explosiu, i enaquell moment em vaig despertar,pensava si era de debò el que esta-va passant, si potser estava somianti després vaig pensar que potsereren els bombers, no ho entenia.Deien: Todos al suelo, todos alsuelo!, no sabíem el què passava,ni per què. Ens van esposar i acadascú ens varen dur en cotxediferents. Des d'allà fins aBarcelona.

I un cop a Barcelona, què?SB: A Barcelona ens van agafar lesempremtes digitals i ens van ferfotos i l'endemà ens varen dur aMadrid. Cadascú va estar aïllat.Cada hora en passava un a decla-rar. Jo vaig ser l'últim, a les 7 delmatí. Em van ensenyar fotos, algu-nes conegudes, d'altres no. Resmés. Vaig estar tres dies a lacomissaria i dos mesos a la presó.

Com vas passar els primers dies?SB: Van ser molt durs. A més amés de la por, ens donaven cadadia un suc petit i tres galetes. Amballò havíem de subsistir fins a l'en-demà. També ens donaven menjaren safates, però quan l'obries feiatanta pudor que ni tan sols un goss'ho podria menjar. Fins que vamanar a la presó. Allò va ser unalleujament després de la pressió aquè havia estat sotmès. Els senti-ments que tenia durant els diesd'aïllament van ser els pitjors quetingut mai. El silenci era sepulcral.Enyores la fressa. Quan passejavael guàrdia al matí i sentia les sevespasses em sentia una mica millor.Van ser tres dies com si fos a l'in-fern.

Quan vas començar a entendreel què passava? Ningú us vaexplicar res al principi?SB: No, al principi res de res.Després quan vam veure les notí-cies i sortia l'Aznar dient quehavien detingut un grup amb armesquímiques que tenia vinculacióamb Al Qaida... Però tampoc ente-níem per què i per què nosaltres.

Hi ha dues demandes d'extradi-

ció per a dos nois. En quin puntens trobem?BS: Totes dues extradicions estanaturades. L'Audiència Nacional jaha dit que es poden extradir i que jaes compleixen els drets i les garan-ties demanades. Per tant, ara estansobre la taula del Ministeri deJustícia que és qui té l'últimaparaula en matèria d'extradició perveure què passa. També estem al'espera d'Algèria, perquè malgratque depèn del ministre de justícia,l'Audiència Nacional va posar coma requisit per a l'extradició queAlgèria garantís que quan arribes-sin allà, tindrien dret a un nou judi-ci i que, en qualsevol cas, si hihavia condemna, aquesta no seriade pena de mort. Com que Algèriano ha fet cap moviment per garan-tir-ho, al final els hauran de posaren llibertat perquè no es compliranplenament els requisits de l'extra-dició.

Smail, heu notat el suport moral

de la gent?SB: Al principi, sí, però ara quehan detingut els quatre de nou,sembla que la gent se n'hagi obli-dat de la qüestió. Sí que n'hi ha queens en donen, de suport, però pot-ser no tant com abans. Hi ha moltagent que no sap que encara quedencompanys a la presó.

Quines expectatives legals hi haen aquest moment?BS: Com que sempre n'hem fetuna anàlisi política pensem que lasolució vindrà també per la viapolítica, i per tant exigim algovern del PSOE que siguincoherents amb els seus planteja-ments, i gestionin a través de lafiscalia que surtin en llibertat il’arxivament del cas. Si aquestavia no ens funciona, ens veuremabocats que aquest procedimentcontinuï endavant fins al dia deljudici. Llavors, esperem que esdicti sentència absolutòria i queels posin en libertat. Malgrat totla legislació permet tenir perso-nes en situació de presó preventi-va fins un termini de quatre anysi ells ara porten a dins un any i

quatre mesos, encara ens quedamolt de temps fins a arribar-hi.

Quina conclusió en podemextreure de tot plegat?SB: És que al tractar-se d'una qües-tió política és molt complicat.Tothom sap la veritat però ningús'atreveix a denunciar-ho. Teníemesperances amb el PSOE però araque estan al poder, han canviattotalment les seves intencions. Arasembla que no eren ells els queestaven a l'oposició reclamant lanostra llibertat.

BS: Per una banda, nosaltres hemtingut moltes reunions en l'últimany amb els grups polítics de l'ano-menada esquerra parlamentària.Molts polítics admeten que sabenque són innocents però que s'had'anar fent feina a poc a poc, i ésmolt dur veure que fins i tot lesaltes esferes del poder saben quesón innocents i que, en canvi, nos'està fent prou perquè surtin en lli-bertat. Hi ha una persona que per anosaltres també ha sigut moltimportant, malgrat les contradic-cions que això també representi,que és el magistrat Guillermo Ruizde Polanco que era el titular deljutjat central d'instrucció quan esva iniciar la "Operació estany".Doncs aquesta persona, que ningúpot tenir sospita que sigui de l'es-quera comunista, va dir el dia enquè Garzón els va tornar a detenirque aquests nois eren innocents ique la seva persecució era equiva-lent a la que s'havia fet dels cris-tians en l'època romana. Si els polí-tics i els jutges saben que són inno-cents, per què aquesta gent estàencara a la presó?

No hi ha cap altre grup parla-mentari a Madrid que hagi tretel tema en un ple?BS: No. Ells diuen que fan ges-tions de sotamà. La nostra deman-da sempre ha sigut l'absolució il'arxiu de la "Operació estany",però bé quan entres ha dialogar etplanteges de fer propostes alterna-tives. Vam proposar que els poses-sin en llibertat mentre no arribavael judici, i no es va aconseguir.Doncs bé, vam demanar que elsacostessin a Catalunya i tampoc.Llavors, evidentment, denunciemla hipocresia del PSOE especial-ment i de la resta de l'esquerra par-lamentària.

Entrevista a Smail Boudjel-thia, germà d’un detingut al’operació Estany ,i BenetSalellas, advocatEl 24 de gener de 2003 va començar l'Operació Estany. Vanser detinguts diversos joves immigrants al Pla de l'Estany, alGironès i al Barcelonès, acusats de pertànyer a una cèdul·lad'Al Qaida a Europa. El producte en base a què se sostenienles acusacions de terrorisme era detergent amb el qual,deien, que es podien fabricar armes químiques.

Més tard, uns informes del Ministeri de l'Interior espanyolvan demostrar que el detergent en qüestió era totalmentinofensiu, encara que un pèrit de l'FBI va insistir que si esbarrejava amb un líquid inflamable com ara benzina podiaconvertir-se en un explosiu.

L'11 de setembre i el 30 d'octubre de 2003 Algèria tramitasengles peticions d'extració per a Youb Saoudi (de Salt) iMohamed Benaboura (de Banyoles) i van ser sentenciats icondemnats a mort en un judici ple d'irregularitats. El 24 demarç de 2004 Baltasar Garzón, substitut de Guillermo RuizPolanco com a jutge a l'Audiència Nacional, reobre el casamb la detenció, sense proves, de quatre dels primers setzeencausats: Mohamed Nebbar (Olot), Ali Kaouka i DjamelBoudjelthia (Banyoles) i Mohamed Tahraoui (Barcelona).Actualment aquests joves es troben a la presó deNavalcarnero, a 800 quilòmetres de casa seva, malgrat lespeticions d'acostament dels seus advocats.

Smail Boudjelthia és germà de Djamel Boudjelthia, encara ala presó. Va estar entre els setze primers detinguts i va pas-sar dos mesos a la presó de Soto del real. Actualment viu aBanyoles. Benet Salellas és un dels advocats del cas.

“La sevapersecució era comla dels cristians en

l'època romana”

/ 12Del 17 al 31 de maig de 2005 CONTRAPORTADA