Abril 2019

A UNA, PUBLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

JESUÏTES SARRIÀ - SANT IGNASI

426

6AMPA

El repte de la formació global

8MOPI

Apadrinament 5è NEI - MOPI3

10PRIMÀRIA

Benvinguts a la nostra ciutat!

12NEI ESO

Global dimension

16ESO BATX

Intercanvi a Lió

18ESO BATX

Encontre Internacional The Jesuits and History

20FORMACIÓ PROFESSIONAL

Auschwitz. L’altre en la meva vida

22PARAESCOLARS

La ciutadania global a l’esport

24CENTRE SANT JAUME

Incorporem la globalització...

4ESCOLA

La nostra casa és el món

CONSELL DE REDACCIÓJosep Maria Ramón, Isabel Pagonabarraga, Noemí Sánchez, Josep Guàrdia, David Riu i Daniel Bargalló.

DISSENY I MAQUETACIÓMireia Barreras. Estudi Disseny Gràfic

HEMEROTECA DE L’AUNAhttp://auna.santignasi.fje.edu

Sumari

4 | REVISTA AUNA

mónPer a quin món volem educar els nostres alumnes? Quines competències, capacitats, habilitats necessitaran per inserir-se en el futur que els espera? Quina formació integral com a persones volem oferir? Quina manera de viure, ser, pensar, actuar, comprometre’s és la que voldríem per als nostres alumnes en el seu futur?

Montse Puiggròs Directora de Formació Humana i Pastoral

La nostra casa és el

REVISTA AUNA | 5

El repte de mirar el futur des del present, recollint les ar-rels rebudes de la nostra història i tradició, és molt gran però sentim la responsabilitat de plantejar-nos aquesta mirada i de donar-hi respostes.

Recollint la missió que la Companyia de Jesús ens tras-llada, recordem el  P. Pedro Arrupe que va sintetitzar, en unes poques paraules, allò que tot educador d’un col·le-gi jesuïta havia de situar en el nucli de la seva missió: Formar homes per als altres. (Hombres para los demás. Valencia, 1973).

Uns anys després, el P. Peter H. Kolvenbach ho va con-cretar encara més: “el nostre objectiu com a educadors és la formació d’homes i dones competents, conscients i compromesos en la compassió” (Carta del P. Kolvenbach sobre el Paradigma Pedagògic Ignasià. Roma, 1993).

També El Congrés SIPEI (Seminario Internacional sobre Pedagogía y Espiritualidad Ignacianas) celebrat a Manresa l’any 2014 ens recorda que, com a xarxa global, els col·legis jesuïtes estan cridats a donar resposta a la crida per treballar cada vegada més com a xarxa global per respondre a un repte que, a les seves arrels, impacte i solució, és realment global.

En els darrers temps, les paraules de l’actual P.General Arturo Sosa, sj, pronunciades en el Congreso Internacio-nal de delegados de educación de la Compañía de Jesús (JESEDU, Río de Janeiro, 2017) han estat significatives i hi reconeixem claus interessants que donen fons i forma a la resposta que volem donar des de Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi en la seva dimensió educativa global. El P. Sosa ens convida a promoure “una pedagogia al servei de la formació d’un ésser humà reconciliat amb els seus sem-blants, amb la creació i amb Déu”.

Així doncs, detectem que ens trobem en un context en què la formació i l’educació en la ciutadania global es-devé, més enllà de la reflexió i elaboració d’un projecte, un autèntic acte de responsabilitat.

En aquest sentit, detectem la necessitat d’ impregnar-nos de la consciència universal: la persona compromesa que volem educar parteix de la comprensió del món en el qual vivim. Se sent cridada a conèixer i reconèixer la diversitat del món; a desitjar comprendre la diferència i, sobretot, a descobrir les esquerdes del món que trobarà. D’aquesta manera ajudarem a formar homes i dones justos per a una ciutadania global, proposant camins que, reconeixent i valorant la pròpia cultura local, ens facin avançar cap a una fraternitat universal autèntica, que respecta i acull les particularitats de tots i cadascun i que, alhora, reco-neix aquest apropament com a font d’enriquiment per a la construcció conjunta d’un món més just i sostenible.

Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi inicia, doncs, un camí que vol respondre a la crida que el P. Sosa ens fa en la seva definició de les preferències apostòliques publicades fa ben poc on se’ns parla d’aquesta mirada global, de la cura del nostre món, de la prioritat pels més febles i pel treball amb i per als joves.

Una pedagogia al servei de la formació d’un ésser humà reconciliat amb els seus semblants, amb la creació i amb Déu. P. ARTURO SOSA, SJPare General

El repte de la formació global dels nostres fills i filles

6 | REVISTA AUNA

En el fulletó Open to the World-Global Dimension que trobem en la recepció de la nostra Escola podem llegir, recollit de l’International Colloquium on Jesuit Secondary Education: “Our desire: to effectively help students face global challenges”, i ningú no dubta que com a Institució global els Jesuïtes són conscients d’aquesta necessitat i saben abastar el món sencer. El fulletó segueix descrivint amb precisió que esdevenir global, pas següent de ser internacional, vol dir arribar a entendre la interdependència dels entorns, a comprendre altres cultures i creences, i a ser capaç de compenetrar-se amb qualsevol gent i lloc del món. Aquest és l’objectiu i aquest és el repte.

Associació de Mares i Pares ampa.santignasi@fje.edu

REVISTA AUNA | 7

Ja comença a ser tradició que els alumnes de RàdioNet de 1r d’ESO facin cada any alguna entrevista al personal, professors o director de l’escola. Enguany, tenint en comp-te que tenim nova direcció, aprofitem l’ocasió per fer una entrevista a Josep Maria Ramón Gimeno, el nou director del Sant Ignasi.Josep Maria Ramón arriba a la direcció de l’escola en un moment de molts canvis i amb la NEI a l’ESO a tocar. Tenim moltes ganes de conèixer-lo una mica més i li agra-ïm el seu temps per fer aquesta entrevista. Comencem!

El repte de la formació global dels nostres fills i filles

El repte és doncs conjunt; un més, famílies i Escola plegats.

I com ho viuen les famílies?Doncs en la recent enquesta de desembre, les dues qüestions més destacades per mares i pares han estat justament el nivell d’idiomes estrangers i els programes d’intercanvi. I aquesta importància i preocupació les han manifestades en totes les eta-pes. Està clar, doncs, que tot el col·lectiu de l’AMPA està sensibilitzat i és cada cop més exigent en aquesta formació global.

I és per això que cal que l’Escola potenciï més pro-grames i projectes formatius-vivencials, que inten-sifiqui l’ús de llengües estrangeres, i que incremen-ti la cooperació amb d’altres centres i amb la xarxa institucional per oferir estades, perquè si no, l’ob-jectiu de la sensibilitat multicultural i concebre el món com un tot no s’assoliran. Però potser també cal que, de manera natural, les mateixes famílies també puguem aportar i ensenyar què vol dir ser global des de la nostra realitat i quotidianitat, o no tenim sovint ocasions per fer-ho?

La pregunta següent és: com assolir-lo a la nostra Escola?Les dades que recull aquest prospecte ens parlen del nombre i nivell d’idiomes estrangers, intercan-vis, experiències internacionals i mobilitat. I el nostre Col·legi, sense ser una escola internacio-nal, gaudeix del segell de trilingüe. Hom diria que juntament a la formació acadèmica, humana i pastoral, es treballen les llengües com a eines per fer néixer aquesta sensibilitat entre els nostres fills i filles.

FULLETÓ OPEN TO THE WORLD

MOPI8 | REVISTA AUNA

MOPI

Apadrinament 5è NEI- MOPI3Equip de Formació Humana i Pastoral NEI / MOPI

Durant el segon trimestre hem engegat un projecte d’apadrinament, per part d’alumnes de 5è NEI, en el despertar de les migdiades dels nens i nenes de MOPI3.

MOPIREVISTA AUNA | 9

Per a l’alumne de 5è NEI és una clara aposta per al treball de la C de COMPROMÍS. El servei als altres comença per la cura dels de casa, dels qui tenim més a prop. Es tracta d’un servei guiat, acompanyat d’adults en tot moment. Un servei que té el suport d’una trobada inicial amb un mes-tre/a de referència per tal d’ajudar els nostres alumnes a posar-se en situació, a prendre consciència del que van a fer, a fi que ho facin amb la competència necessària i que el servei sigui de profit per a tots.

Per a l’alumne de MOPI3 esdevé una acollida fraternal a la nostra escola per tal que comenci a sentir que forma part d’una comunitat educativa que va molt més enllà del seu espai de treball habitual. El record que queda a l’infant

és d’una experiència positiva que a la llarga el pot dur a ser voluntari quan creixi.

Hem volgut mimar aquest espai del despertar i per això ho hem organitzat de tal manera que l’alumne més petit no se senti desubicat en cap moment.

Estem molt contents de la resposta que els alumnes de 5è han manifestat quan en un inici de setmana se’ls va proposar. Estem segurs que aquesta és una porta que farà que se n’obrin d’altres en el servei, l’ajut, la responsa-bilitat i el compromís.

CIUTAT10 | REVISTA AUNA

PRIMÀRIA

Benvinguts a la nostra ciutat! Nati Boliart

Cap de convivència 1r i 2n PIN

Hi ha paraules que defineixen una època. Sense cap mena de dubte, les paraules que millor descriuen la realitat actual són les paraules ‘globalització’ o ‘mundialització’. Ens referim a un nou marc o model, a una nova dimensió universal que, a cavall de les noves tecnologies, converteixen qualsevol procés en un fet interrelacionat amb la resta del món. L’important és educar sabent que el futur el construïm des de l’avui , des de les petites opcions de cada dia. A les nostres mans està que la globalització sigui humana i humanitzant. De nosaltres depèn gestionar-la en benefici de tots. De nosaltres depèn construir “un altre món possible”, on els valors de la solidaritat, la cooperació i l’equitat ajudin a un desenvolupament humà integral i universal.

Davant un moment de canvi profund de la pedagogia de les nostres escoles, volent donar resposta a la globalització i a la societat del coneixement i amb el propòsit de fer una escola més humana, significativa, real i més lligada i compromesa amb l’entorn, presentem el projecte Benvinguts a la nostra ciutat als alumnes de 2n de Primària Inicial.

Un representant de l’Ajuntament ens planteja un problema: la documentació que ofereixen a les famílies que venen a viure al barri no té en compte els nens. Volen crear un material específicament adreçat als nens i nenes nouvinguts que els ajudi a instal·lar-se en el barri. I ens proposa un repte: acceptaríem l’encàrrec de fer nosaltres aquest material?

CIUTATREVISTA AUNA | 11

Per tal d’assolir el repte proposat, els nens i nenes de 2n de Primària reflexionen sobre com donar-hi resposta, decideixen el millor format per transmetre la informació i planifiquen les tasques per elaborar el producte final.El projecte, que conté de manera transversal com-petències bàsiques de diferents àmbits (Coneixe-ment del medi, lingüístic, digital, artístic i plàstic), es desenvolupa en diverses fases:

Construïm un barri en miniatura per com-prendre què són els serveis públics, a quines ne-cessitats donen resposta i on estan situats.

Localitzem la nostra ciutat i el nostre barri en diversos mapes, aprenem a interpretar les representacions gràfiques d’un territori i creem un testimoni literari o artístic d’algun racó signifi-catiu del barri.

Inventem el patrimoni: reflexionem sobre la funció dels museus, dels edificis històrics i dels monuments, analitzem les fonts d’informació so-bre les festes i les tradicions del nostre barri i com-prenem la importància del patrimoni material i immaterial d’un poble i la necessitat de preser-var-lo.

Ens desplacem per la ciutat: investiguem els mitjans de transport, aprenem criteris de sos-tenibilitat i descobrim les normes de seguretat viària.

Per grups, creem la nostra guia d’acollida, valorem el treball en equip i prenem consciència de l’itinerari del nostre aprenentatge.

Visitem la seu del districte de l’Ajunta·ment i fem el lliurament de la nostra guia d’aco-llida perquè pugui ser utilitzada a partir d’aquest moment.

A través de les activitats variades que proposa cadascuna de les diferents fases, els alumnes de 2n aprenen, pel que fa l’àm-bit del Coneixement del medi, a interpretar i a analitzar dades per comprendre la societat en què vivim, a valorar problemes socials rellevants per plantejar propostes de futur, a participar de la vida col·lectiva per millorar la convivència i a construir un entorn més just i solidari. En l’àmbit lingüístic es treballa la flu-ïdesa en la lectura per comprendre textos en diferents formats i suports, la comunicació oral en diferents situacions comuni-catives, la producció de textos de tipologies diferents i aprenen a emprar recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions tant en Català, com en Castellà i Anglès. Amb les activitats plàstiques, a través del dibuix i el color, aprenen a expressar emocions i sensacions i a través de la creació de maquetes treballen la dimensió espacial. Amb el suport de diversos dispositius digitals, aprenen també a desenvolupar-se en la cerca i selecció de la informació i les dades que troben a internet. La il·lusió dels nostres alumnes mentre elaboraven les guies d’acollida, pensant en els infants com ells, vinguts d’altres in-drets del món, ha estat una d’aquestes petites opcions de cada dia que ens ajuden a fer camí en la globalització.

GALERIA DE FOTOS

12 | REVISTA AUNA

Amco Spelling Bee ContestSara Galceran & Nevena TinkovaEnglish Teachers

Contest and we participated in the category of non bilingual schools. 6th grade students have been practicing their spelling skills for six weeks in their English classes. They have been working really hard to memorize the list of 175 words the AMCO program gives us for the occasion. There were 30 contestants participating in the School Final Spelling Bee. Each sixth grade English teacher has selected the best students out of their groups and they showed us their brilliant spelling abilities. Teachers think it is a fantastic experience that develops the academic, social and emotional abilities in students.

All the contestants got a diploma that recognizes their great achievement and their presence in the final. Our finalists for 6èNEI are Chloe García for obtaining 1st place in our 2019 School Final Spelling Bee, Pablo Betorz - for obtaining 2nd place and 3rd place - Gonzalo Mestres. They all did an outstanding job and showed everybody just how well-prepared and motivated they were! Our first place winner Chloe García also received the opportunity to participate in AMCO National Spelling Bee Final that will be held at Teatro Goya de Madrid on May the 11th and will compete against other national winners. And who knows, maybe the Sant Ignasi winner will also be the national winner! Congratulations to the winner and to all the contestants!

globalNEI ESO

Global dimension

CompostatgeEquip de tutores de 6è NEI i mestres de l’Aula de Natura

Com cada any els alumnes de 6è NEI s’encarreguen de la campanya de classificació de les deixalles del menjador i la recollida de les deixalles orgàniques per poder fer compostatge a l’Aula de Natura.Iniciem la campanya amb una reunió dels alumnes delegats de 6è per preparar les xerrades informatives que ells mateixos duran a terme a les classes de 3r, 4t i 5è per explicar als companys dels altres cursos la importància de reduir les deixalles, de reutilitzar-les i, quan no puguem reduir-les ni reutilitzar -les, separar-les en origen per tal que es pugui fer fàcilment el reciclatge dels materials que

contenen. I tot això amb l’objectiu de col·laborar en la construcció d’un món millor, que no abusi de la natura!Durant la campanya els alumnes de 6è, organitzats en parelles i per torns, ajudaran els més petits, a la sortida del menjador, en la classificació de les deixalles (plàstics i orgànic).A les hores d’Aula de Natura els alumnes de 6è faran la separació manual d’impropis (sempre surt alguna cullera i moltes tapes de iogurt) i ompliran els compostadors de l’aula barrejant les restes del menjador (material humit) amb les restes de la poda (material sec) que prèviament han triturat.El proper setembre el compost s’abocarà a l’hort i servirà d’adob.

globalNEI ESO

Global dimension

14 | REVISTA AUNA

Noreen OdonnellCoordinator European projects

In Primary 6 there are two main European projects. The first one Friends in Europe stems from a former European alliance with schools in the UK and Ireland that began in 2004 and the second one is a current Erasmus+ project called Art@Heart involving five countries - Austria, Slovenia, Croatia, France and ours. The common objectives in each project are:

• to work on a common framework of activities requiring the use of ICT while focusing on healthy lifestyles and creativity;

• to use English for real communication purposes;• to increase our students self-confidence and cultural

awareness and help them develop a sense of respect, empathy and tolerance towards other cultures.

Apart from the virtual exchanges through our class activities, this year we offer the possibility of travelling with 87 students to partner schools in Lyon, North Yorkshire, Dublin and Glasgow. For our Erasmus+ project we also hosted 12 students from France in February where the main focus was to prepare for a nationally recognised musical performance which we were very proud to take part in during our return visit to Décines, Lyon in March. Taking part in such projects is a fantastic opportunity to actually meet and learn from counterparts in Europe. Although we speak different languages, we all share a common European identity. Projects like these encompass much more than educational objectives. They offer our pupils vital elements for personal growth, increased confidence and for the acquisition of skills for life.

globalNevena Tinkova English Teacher

Global dimension in Primary 6

REVISTA AUNA | 15

The Fonix: 12th English Competition for Catalan SchoolsNevena Tinkova English Teacher

Our students Clàudia Enfedaque, Sara Cadena and Pablo Betorz from Primary 6 are participating in The Fonix English Competition. It is a competition organised by International House and Fundesplai that is aimed at encouraging English learning among primary and secondary students attending Catalan schools. It is also aimed at developing students’ ability to engage in critical and reflexive thinking so that they are able to solve problems in a creative way.

This year the competition consists of two stages. The first one involves a collaborative project in English in digital format. The topics that the competition focuses on are related to the main objectives set in UNESCO’s 2030 Agenda for sustainable development, equity, solidarity and social cohesion. In this edition, the topic is gender equality in sport. Our students have been working on it in their English classes and here you can see their project:

globalWEB DEL CONCURS

16 | REVISTA AUNA

intercanviCarles Alonso Tutor de 3r d’ESO

ESO BATX

Intercanvi a Lió Alumnes de 3r d’ESO participen en una experiència d’intercanvi amb l’escola La Favorite

???

REVISTA AUNA | 17

intercanviAquest projecte s’emmarca en el programa d’intercanvis que l’escola tracta de potenciar per tal que els nostres alumnes tinguin l’oportunitat de conèixer altres països i altres persones i que l’experiència els ajudi a enriquir-se personalment tant com a posar en pràctica la llengua apresa a la classe.

Els alumnes s’allotgen amb famílies dels estudiants de l’escola partner, i durant la seva estada, a més de millorar el seu francès, desenvolupen l’autonomia i el creixement personal. L’estada a Lió es complementa amb tot un seguit d’activitats culturals que ajuden els nostres alumnes a conèixer els trets més rellevants que han estat clau en la història de la ciutat.

18 | REVISTA AUNA

Xavier Garí Professor de Batxillerat i Coordinador de The Jesuits and History

ESO BATX

Encontre Internacional The Jesuits and HistoryMalta 2019El Projecte The Jesuits and History és una proposta educativa d’intercanvi d’experiències entre escoles de Jesuïtes de tot Europa que pretén endinsar-se en la cultura, pedagogia, tradició i espiritualitat ignasiana des del punt de vista històric, però sense oblidar una mirada actual i de futur. Cada any (i ja en porten 6) se n’organitza una edició més en una ciutat europea. Enguany ha estat a La Valetta (Malta), a càrrec del St. Aloysius School. De la nostra escola han anat Santiago Acha, Marta García-Jurado i Nicolás Molina, tots ells alumnes de 1r de Batxillerat.

experiències

REVISTA AUNA | 19

La temàtica de l’edició d’aquest curs ha estat «L’apostolat dels Jesuïtes amb els joves», i el grup de Jesuïtes-Sarrià ha decidit preparar una presentació basada en el recorregut imaginari d’un alumne de l’escola que, durant dues generacions, es veu implicat en l’educació, la pastoral, el voluntariat, les amistats, l’acompanyament, els aprenentatges, la universitat, els recessos, els sagraments i la cooperació internacional a partir de diferents obres i projectes de la Companyia de Jesús a Barcelona. Per exemple, sagramentalment, rebent a la Capella del Col·legi la Primera Comunió i la Confirmació; en l’àmbit pastoral inicial, participant en recessos, pregàries i acompanyament dels Jesuïtes; des del punt de vista acadèmic, els estudis primaris i secundaris al Col·legi i universitaris a l’IQS o a ESADE; en relació a la pastoral de joves, el Casal Loiola, els Joves Loiola, les visites i estades a Taizé o Auschwitz, etc. Aquest jove s’enamorarà i es casarà al Col·legi, i portarà també els fills a l’escola, en el que vol ser una continuació del cicle de creixement, aprenentatges, descobriment de la dimensió de la fe i autoconeixement personal a partir d’experiències, intercanvis, compromisos o voluntariats a diferents llocs i propostes arreu del món. La presentació dels nostres estudiants va ser brillant i vam comprovar com els nostres alumnes, amb dedicació i il·lusió, poden destacar els seus talents però, sobretot perquè els comparteixin, els posin a disposició dels altres. Aquest ha estat un aprenentatge que han descobert aquests dies a Malta, coneixent altres realitats d’altres escoles, participant en debats i trobades vàries, i interactuant entre ells. El món d’avui necessita d’aquest jovent preparat però amb una ment oberta, un cor disponible i de l’esforç i dedicació dels nostres joves. Amb el bon acompanyament que intentem portar a terme tots els educadors de la casa, amb la important col·laboració i exemple de les famílies, i el complement de les diverses activitats pastorals i socials, a més de les acadèmiques, que organitza l’escola, aquests alumnes arribaran molt lluny en les seves aspiracions. Que sempre sigui com aquests dies a Malta i també en les altres escoles: al servei dels qui l’Evangeli sempre va optar preferentment.

El món d’avui necessita d’aquest jovent preparat però amb una ment oberta, un cor disponible i de l’esforç i dedicació dels nostres joves. experiènciesVEURE PROGRAMA CONGRÉS

VEURE PRESENTACIÓ

AUSCHWITZ 20 | REVISTA AUNA

L’experiència Auschwitz es proposa a estudiants de 2n curs dels nostres Cicles Formatius de Grau Superior (a partir de 19 anys) per aprofundir en la seva vida espiritual. Cada jove viu aquesta experiència des de la seva sensibilitat, els seus valors, les seves creences, la seva fe o les seves conviccions. Tot aquest món interior es mou i remou. En la profunditat ressonen preguntes i les respostes se cerquen. Potser es troben o potser s’obren camins per trobar-les.

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Auschwitz L’altre en la meva vida

Ricard Dastis i VilaCoordinador de Formació Humana i Social

AUSCHWITZ REVISTA AUNA | 21

FORMACIÓ PROFESSIONALEls participants realitzen un procés de preparació amb dues trobades, prèvies a l’experiència, a partir de la pel·lícula La lista de Schindler i el testimoni de Dory Sontheimer, autora del llibre Les set caixes.

El primer dia a Cracòvia descobrim el barri jueu i la vida dels jueus en aquell temps i finalitzem amb una reflexió personal en el Memorial dels Herois del gueto (plaça on els nazis feien la “selecció”). A la tarda viuen una trobada amb una supervivent del camp d’extermini i els perquès co-mencen a prendre força. El segon dia entrem en l’escenari de la solució final dels nazis, Auschwitz Birkenau. En els camps d’extermini: una visita guiada, activitat grupal per interioritzar la vivència i temps personal. Al vespre contemplem l’altra cara de l’Holocaust, vides que van ser ani-quilades, la curta vida d’Anna Frank i els avis materns de Dory Sontheimer. Al matí del tercer dia visitem l’exposició artística El laberint del supervivent d’Auschwitz Marian Kołodziej, 432 i tornem als camps per fer una activitat contemplativa per ajudar a identificar els moviments interiors i les accions per posar “L’altre en la meva vida”.

A Barcelona, uns quinze dies després, els joves es troben per compartir l’aterratge de l’experiència Auschwitz en el dia a dia. Com integrar l’ex-periència viscuda en les decisions? Quines conviccions s’han enfortit? Els altres, els diferents, els qui pateixen, els ... quin lloc tenen en la meva vida?

L’experiència Auschwitz és una resposta a la missió evangelitzadora de les escoles de la Companyia de Jesús. En aquesta experiència els joves prenen consciència que la seva vida no es vol desentendre ni ser indiferent al patiment de l’altre. Que les seves conviccions no poden ser excloents i que cal un compromís personal per fomentar la veritat, la justícia i l’amor. L’esperança és la darrera a morir, pas a pas, dia a dia.

Ara estem nosaltres, visquem oberts i empàtics a l’altre diferent, decidim tenint en compte el millor per a mi i per als altres, siguem-ne conscients. Podem fer, podem optar, fem-ho”. L’experiència d’Auschwitz forma part de la seva vida. Auschwitz tan lluny, tan a prop. Alumne

voleibol22 | REVISTA AUNA

La ciutadania global a l’esport

«El món és la nostra casa», amb aquesta frase de Jeroni Nadal (1507-1580), un dels primers jesuïtes, va inspirar la idea de fomentar entre els nostres alumnes l’esperit del lema: «la nostra casa és el món» (Línies de força, curs 2016-17), que ens està conduint al treball de la ciutadania global.

També des de l’espai d’activitats no formals treballem per a aquesta dimensió global, que complementant-se amb les activitats lectives i pastorals ajuden en la formació integral dels nostres alumnes.

En concret, les activitats esportives fomenten una vida saludable i l’aprofundiment en certs valors, com poden ser el respecte, el treball en equip, el treball de les diferències i la diversitat...

Les diverses trobades esportives, que afavorim, les considerem com a grans oportunitats per incidir en el coneixement

d’altres realitats, de conviure amb altres esportistes d’orígens i situacions diferents, a partir d’una activitat motivadora com és la de practicar el seu esport preferit, permetent així aprofundir en la idea que “la nostra casa és el món”.

A continuació, podeu llegir el relat de l’experiència d’un grup d’alumnes de voleibol que el curs passat van tenir l’oportunitat de participar per primera vegada en la trobada que organitza el col·legi jesuïta Sâo Joâo Brito de Lisboa. Aquest curs, a inicis del mes de maig, un grup d’esportistes de voleibol i futbol del nostre col·legi repetiran l’experiència.

PARAESCOLARS

voleibolREVISTA AUNA | 23

Equip Infantil (1r, 2n ESO) de voleibol del Sant Ignasi

L’any passat, el nostre equip de voleibol va viure una experiència inoblidable. Quan ens van comunicar que marxaríem a Portugal a fer un torneig, ens vam imaginar un espai competitiu. No va ser només així; vam poder conèixer noves persones de diferents cultures i escoles de Jesuïtes. El nostre dia a dia era fer el que més ens agradava. Jugàvem a voleibol quasi tot el temps. En els partits del torneig jugàvem amb altres equips, però a les estones lliures practicàvem jugant en equips barrejats i fèiem noves amistats. Així va augmentar el nostre nivell d’esport. Mentre érem allà, podí-em gaudir de les diferents activitats que s’organitzaven com, per exemple, les pa-radetes de menjar, objectes... També vam tenir llibertat per moure’ns per les grans instal·lacions de l’escola.Durant el primer dia de la nostra jornada vam visitar Lisboa, una ciutat molt boni-ca. Un guia ens va ensenyar els llocs més turístics i vam ser lliures de comprar un detall per a nosaltres i les nostres famílies. En conclusió, recomanem aquesta experiència ja que, a més d’augmentar el nivell d’esport, es fan noves amistats i tens l’oportunitat de conèixer un nou país. Ens sentim molt afortunades de poder repetir aquesta experiència ja que va ser única.

La nostra estada a Portugal

24 | REVISTA AUNA

CENTRE SANT JAUME

Incorporem la globalització en la vulnerabilitat familiar

Grau Ussetti Director Centre Sant JaumeglobalitzacióLes dades

9,6% originaris d’Amèrica

Bolívia 3Cuba 1Dominica 1Equador 8Hondures 2Perú 1República Dominicana 1Uruguai 4

18

68% originaris d’Espanya

Espanya 125,5Ucraïna 0,5

126

20,4% originaris d’Àfrica

Egipte 1Gàmbia 1Ghana 2Guinea 1Mali 1Marroc 31Nigèria 1

38

186 FAMÍLIES ACOMPANYADES

INTENSIVAMENT 2018

20NACIONALITATS DE 4 CONTINENTS

REVISTA AUNA | 25

Hi ha moltes maneres d’ajudar·nos!!

globalització

1. Subirats, 2004: 19

d’acollida, les dificultats evidents de comunicació fonamen-tades en la gran diferència lingüística existent, l’accés a re-cursos bàsics com l’habitatge o el mercat de treball, la inte-gració en la vida comunitària...

Aquesta diversitat que atenem, però, no deixa de ser una enorme font de riquesa intercultural i de creixement mutu, tant de caire individual com comunitari. A Badalona (ciutat històricament receptora de diferents processos migratoris el darrer segle) les diferents comunitats són presents tant en els espais de participació com en els de representació soci-al i política. Aquest fet permet que, des de ben petits, els in-fants creixin en un entorn divers i ric culturalment.

La diversitat de realitats i paradigmes ens ofereix l’oportuni-tat, no solament de conèixer l’altre, sinó també d’entendre les motivacions que han provocat els desplaçaments de les se-ves vides i una mica més el món globalitzat, i no sempre just, on vivim plegats!

Les famílies que acompanyem les entitats del Sector Social presenten una sèrie d’indicadors de vulnerabilitat social en-tesos com un complex procés de “desconnexió social, pèrdua de llaços socials i familiars que, juntament amb una combina-ció variable de causes de desigualtat i marginació, acaben generant situacions que denominem d’exclusió”.1

Des del Centre Sant Jaume, l’atenció i l’acompanyament que realitzem situa l’infant i la família al centre de la nostra inter-venció, procurant donar resposta a les seves necessitats a través de plans de treball el màxim d’integrals possibles tenint present que el conjunt d’agents del territori puguin donar-hi una resposta global.

El 32% de les famílies acompanyades l’any 2018 han viscut processos migratoris a la recerca d’una millor qualitat de vida, fugint de situacions de conflicte o guerra, de probresa en el país d’origen, de fam, de persecució o violència per motius de gènere... En el treball diari d’acompanyament amb les fa-mílies i els infants intentem superar les fronteres i els murs que suposa el propi procés migratori: la fragilitat per la sepa-ració familiar i cultural, la legislació vigent que genera limita-cions i desigualtats, la necessitat de consolidar la pròpia identitat adaptant-se als nous paradigmes de la societat

2% originaris d’Àsia

Armènia 1Pakistan 2Xina 1

4