ABRIL [2013] AGRO - AGROactivitat · Reportatge: Celler Cooperatiu d’Espolla 26 La cooperativa de...

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGRO67

A B R I L [ 2 0 1 3 ]

AC

TIV

ITA

T

Venda directa

30 anys de Federació EDITORIAL Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Amb vista a la celebració del 30è ani-

versari de la Federació de Cooperati-

ves Agràries de Catalunya i immersos

de ple en una crisi generalitzada, es-

tem movent fitxa.

Fa uns mesos, vam culminar una re-

visió profunda dels objectius estra-

tègics per tal d’adaptar al màxim la

nostra estructura d’assessorament i

serveis a les vostres necessitats. De

fet, diverses cooperatives en sou co-

neixedores de primera mà perquè vau

participar en la definició del nostre Pla

estratègic.

En aquest procés hem inclòs també la

revisió de les nostres eines de comu-

nicació tant amb el sector com amb la

societat en general, on tenim el com-

promís de defensar els interessos de

les cooperatives agràries catalanes.

El primer canvi visible de l’estratègia

de comunicació el teniu a les vostres

mans: hem repensat la nostra revista,

l’Agroactivitat. Estem treballant a ni-

vell de continguts perquè les coope-

ratives us hi sentiu cada vegada més

representades al temps que potenci-

em aquelles informacions que pen-

sem que us poden ser més interes-

sants i més útils. També hem revisat

la imatge de la revista, incorporant

un disseny més modern i adequat als

temps actuals.

En paral·lel, estem treballant en un

ambiciós projecte de comunicació per

internet, que estem desenvolupant

bàsicament amb recursos humans

interns i que té l’objectiu d’afavorir

la interactivitat i de proporcionar-vos

la informació de manera més ràpida i

més eficient.

Crec en aquest projecte i us ho ga-

ranteixo des de la perspectiva que em

dóna el fet d’estar vinculat amb la Fe-

deració des de fa anys.

En aquestes tres dècades, som mol-

tes les persones que ens hem impli-

cat amb el projecte, tant des de les

cooperatives com a nivell de consell

rector i també de l’equip tècnic. Per

això i tot i que no el vaig conèixer

personalment, no puc acabar aques-

tes ratlles sense fer una menció molt

especial a Xavier Culleré, que malau-

radament ens ha deixat recentment.

Tots aquells que sí que van tenir

l’oportunitat de compartir feina i pas-

sió amb en Xavier el defineixen com

una persona íntegra, compromesa,

creador del servei jurídic i impulsor

de projectes que avui en dia són tan

estratègics per al sector com la inter-

cooperació.

Per tots aquells que han donat impuls

aquesta organització, pels qui hi som

ara i per aquells que ens agafaran el

relleu... les cooperatives –empreses

de persones per a les persones– te-

nim el compromís de ser fermes.�

JOSEP PERE COLAT I CLUA

President

AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 SUMARI/3

DOSSIER

4 Xarxa d’agrobotigues de les cooperatives

FEDERACIÓ

7 Opinió Josep Pere Colat: El pressupost més incert

8 Activitat política: La Federació defensa el sector davant els grups parlamentaris

SECTORS

9 Els nostres caps de branca: Roger Palau, fruita seca

10 La DUN i les explotacions vitivinícoles

11 Opinió Joan Segura: Regulació dels olis a bars i restaurants

12 Opinió Josep Lluís Escuer: Assegurances agràries

13 Pressupost de la PAC

EMPRESA

14 Les cooperatives opinen: Covides valora el servei de formació a mida

15 Acord de les seccions de crèdit amb l’ICF

17 Intercooperació a Cevipe i Corbins

21 La veu de l’expert: Agricultura ecològica amb Joana Amador.

22 Un món per descobrir: Cooperativisme sanitari, Dr. José Carlos Guisado

COOPERATIVES

23 Tasta Coop: “Impuls” de la Vinícola de Nulles

24 Reportatge: Celler Cooperatiu d’Espolla

26 La cooperativa de Cambrils, al Mercat Central de Reus

28 Cooperativa emprenedora: Acomont

Celler de Capçanes, excel·lents puntuacions a les guies més prestigioses

29 La Finestra: Pilar Pardell, Panell de tast oficial d’olis d’oliva verge de Catalunya

30 Temps d’oci: Cooperativa Falset Marçà

SUMARI

4/DOSSIER AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013

VINÍCOLA DEL PRIORAT

AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 DOSSIER/5

Des de fa ja força anys, nombroses cooperatives han

obert els seus propis punts de venda i, entre aquests,

moltes agrobotigues es caracteritzen per tenir productes

diferenciats i d’origen cooperatiu, i sovint esdevenen tam-

bé un aparador tant del producte com del territori. La ma-

jor part d’aquests punts de venda, un 44%, estan ubicats

a municipis d’entre 500 i 3.000 habitants.

Les agrobotigues molt sovint s’adrecen a un públic urbà

i, per aquest motiu, acostumen a obrir en dies festius i

es vinculen amb altres activitats turístiques i d’oci. Els

consumidors que les visiten queden atrapats pels valors

que són inherents a les cooperatives agràries i els seus

productes: la confiança, els valors socials, la sosteni-

bilitat i la proximitat que aporta el fet de tenir un origen

local.

Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-

lunya s’entén que seria profitós potenciar la diferenciació

conjunta d’aquests punts de venda. Aquesta aposta es-

devindria, sens dubte, una excel·lent oportunitat per apro-

fitar el potencial de la xarxa d’agrobotigues cooperatives

i per transmetre de forma conjunta els valors i els missat-

ges que fan més singulars i especials els punts de venda

cooperatius.

En aquesta línia, la Federació està promovent la creació

d’un distintiu conjunt per a les agrobotigues, que serà

complementari a la imatge de cada cooperativa i que per-

metrà multiplicar l’impacte sobre els consumidors a partir

d’un missatge conjunt.

El distintiu contribuirà, també, a crear una experiència de

compra positiva en les agrobotigues i a possibilitar que,

en el futur, es puguin dissenyar campanyes i accions amb

més impacte.

Aquest distintiu de les agrobotigues serà compatible

amb el nou logotip de venda de proximitat de la Gene-

ralitat. Per aquest motiu i per tal d’evitar dificultats i mul-

tiplicitat de normes i llibres d’estil, les cooperatives que

ho desitgin podran acollir-se voluntàriament a ambdós

distintius alhora.�

FCAC DESENVOLUPAMENT RURAL

Marc Riera I 932 292 018

“Tenim un potencial enorme”Les cooperatives tenim bons productes, de temporada i proximitat, amb un vincle estret

al territori i produïts en el marc d’un model cooperatiu que, per essència, és responsable

amb els seus socis -que en són els propietaris-, amb la gent i amb el medi a on s’ubica.

Quan siguem capaços de transmetre tot això als consumidors, és quan de veritat explota-

rem el nostre tret diferencial.

A més a més, tenim un potencial enorme de treball en xarxa dels punts de venda de les

cooperatives. Quina cadena de distribució no voldria comptar amb més de 170 possibles

punts de venda dins del seu projecte comercial?

Per aprofitar aquesta oportunitat, primer cal que en siguem conscients i que anem fent

passes. Comencem, ara, treballant per diferenciar-nos i per fer divisa dels nostres valors

mitjançant la identificació de les agrobotigues com el que són: una garantia de responsa-

bilitat social, de proximitat i de qualitat.�

XAVIER PIÉResponsable de Desenvolupament Rural

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

treballa en la creació d’un distintiu conjunt per a les

agrobotigues cooperatives, que serà compatible amb el

nou logotip de venda de proximitat de la Generalitat

Xarxa d’agrobotigues de les cooperatives

6/DOSSIER AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013

Decret de venda de proximitatEl comerç de proximitat ja està regulat oficialment. Amb

la publicació del Decret 24/2013 (http://portaldogc.gen-

cat.cat/utilsEADOP/PDF/6290/1278287.pdf), el Govern de

la Generalitat ha creat un sistema d’acreditació voluntari

per a persones i productes vinculats a aquest tipus de

venda en què les cooperatives tenen un paper clau, en

la mesura que són les principals garants d’una producció

estretament lligada al territori.

A la pràctica, la “venda de proximitat” inclou tant la “ven-

da directa” com la “venda en circuit curt”.

Tècnicament, la venda directa és aquella realitzada di-

rectament pels productors o la seva cooperativa sense la

intervenció d’intermediaris. Per tant, es pot realitzar tant

a la pròpia explotació com en les agrobotigues de les co-

operatives, a mercats, fires o a distància.

La venda en circuit curt, en canvi, seria aquella realitza-

da pels productors o les cooperatives quan hi ha la in-

tervenció d’una persona intermediària. Així doncs, es pot

realitzar en establiments minoristes, en agrobotigues que

venen productes d’altres cooperatives, en establiments

de restauració i també a distància.

Adhesió mitjançant la DUN

L’adhesió dels productors i les cooperatives interessats

a formar part dels circuits de venda directa es pot rea-

litzar mitjançant la Declaració Única Agrària (DUN), fent-

hi constar els productes comercialitzats a l’empara de

l’acreditació.

Amb tots els punts de venda acreditats, el Departament

d’Agricultura té previst crear una base de dades que

servirà per identificar aquestes explotacions i agrupaci-

ons de productors, així com els productes agroalimen-

taris de producció o elaboració pròpia emparats per la

certificació.

Tot i no haver-hi cap ajut econòmic, el fet d’acollir-se a

aquesta acreditació permetrà beneficiar-se de les campa-

nyes de promoció del distintiu que impulsi l’Administració

A més, amb l’objectiu de reforçar l’adhesió al sistema de

venda de proximitat, s’ha creat un logotip que els centres

adherits hauran de col·locar en un lloc visible i preferent.

En els cas d’elaborats i productes comercialitzats en cir-

cuit curt, caldrà fer-lo constar també a l’etiqueta.�

SAT LA VALL D’EN BAS

Més informació: http://www.gencat.cat/alimentacio/vendadeproximitat

JOSEP PERE COLAT

PRESIDENT FCAC

Els pressupostos de la Generalitat més incerts de la història

Estem vivint uns moments francament

complexos. No només estem veiem

com la despesa pública es va reduint

dràsticament durant els darrers anys

sinó que enguany, a més a més, encara

a hores d’ara no coneixem la magnitud

de la tragèdia. Conviure amb aquesta

incertesa no és el millor escenari per

fomentar la competitivitat de l’econo-

mia i al final, igual escanyem aquells

sectors que realment estan sent pro-

ductius i mantenen ocupació. Les ad-

ministracions deuen al sector, tant agri-

cultors com cooperatives, imports fins

i tot des del 2010: això es pot aguantar

una temporada però precisament si les

entitats financeres han tancat l’aixeta

del crèdit, us asseguro que no durant

molt de temps.

Ara hem d’estar atents de si es flexibi-

litza el sostre de dèficit per a la Gene-

ralitat, de si al final disposarem o no de

pressupostos per enguany o si aquests

seran prorrogats... I per acabar-ho

d’adobar, ara sembla que caldrà un in-

forme favorable del Ministeri d’Hisen-

da perquè es puguin fer efectives de-

terminades transferències de fons del

Ministeri d’Agricultura a la Generalitat.

Aquest fet representa una clara irres-

ponsabilitat, tal com hem denunciat, i

està atemptant en alguns casos direc-

tament contra la renda de molts dels

nostres agricultors i ramaders. A més,

fa pagar els plats trencats a un sector

que no és responsable de la situació

actual.

Si es posen en perill les línies d’ajut que

van a la renda, estarem qüestionant

clarament la continuïtat de determinats

sectors. Sembla que les administraci-

ons, tot i que no ens cansem de repe-

tir-ho, no han pres consciència d’aquest

fet. No sembla tampoc una bona ju-

gada anul·lar o reduir a la mínima ex-

pressió les línies d’ajut que fomenten la

inversió i la millora de la competitivitat,

tant de les explotacions agràries com

directament de les cooperatives.

En definitiva, el que necessitem és que

els sectors productius no deixin de

treballar i això vol dir esvair la incer-

tesa actual que acompanya el procés

de confecció de pressupostos. És un

compromís i una obligació del Govern.

No podem aturar un país.�

No sembla tampoc una bona

jugada anul·lar o reduir a

la mínima expressió les

línies d’ajut que fomenten

la inversió i la millora

de la competitivitat”

La situació està atemptant,

en alguns casos, directament

contra la renda de molts dels

nostres agricultors i ramaders.

AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 FCAC/7

INGIMAGE

8/FCAC AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

(FCAC) està duent a terme una ronda de reunions amb els

diferents grups parlamentaris. De moment, ja ha mantin-

gut trobades amb els representants a la Comissió d’Agri-

cultura de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republica-

na de Catalunya (ERC), Partit Popular (PPC) i Iniciativa per

Catalunya Verds (ICV). Està previst que es reuneixi proxi-

mament amb la resta de forces parlamentàries. A més de

les gestions amb la Comissió d’Agricultura, la Federació

també ha iniciat una ronda de reunions amb representants

de la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament.

Per al president de la FCAC, Josep Pere Colat, l’objectiu de

les trobades és “reclamar que s’aprovi un pressupost sufi-

cient per poder fer front a les necessitats del sector agroa-

limentari i que es contemplin línies d’ajut específiques per a

les cooperatives agràries, per tal de garantir la continuïtat.

La quantitat de pagaments a cooperatives que resten pen-

dents a dia d’avui dificulten la viabilitat del sector”.

En concret, la FCAC ha demanat que s’estableixi una nova

convocatòria del Pla de Concentració, Intercooperació i

Modernització (PCIM) de les cooperatives, ja que és una

eina que ha demostrat la seva eficàcia per a la millora de la

competitivitat de les empreses. També és imprescindible

que es facin efectius els pagaments d’ajuts pendents a les

cooperatives i els productors, que el Govern català as-

seguri un cofinançament suficient del Programa de Des-

envolupament Rural (PDR) –sobretot tenint en compte la

recent proposta del Govern espanyol de vincular els ajuts

al compliment del dèficit per part de les comunitats autò-

nomes– i que es mantinguin ajuts específics per al sector

com el de la fruita seca.

En les trobades, els representants de Consell Rector han

argumentat que “les empreses cooperatives mantenim

una íntima vinculació amb el territori i amb la producció

local. A Catalunya, el sector agroalimentari hauria de tenir

la mateixa consideració estratègica que té en els països

avançats”.�

Roda de contactes amb els grups parlamentaris

La FCAC reclama un pressupost suficient i línies d’ajut específiques per a les

cooperatives agroalimentàries. El Parlament i el Govern català han de garantir el

cofinançament del PDR, davant l’amenaça del Govern espanyol

de vincular els ajuts al compliment del dèficit

CiU. FCAC

ERC

PPC ICV

ACTIVITAT[POLÍTICA]FEDERACIÓ

els nostres caps de branca

Contacta amb el teu cap de branca! [email protected]

Quin és l’escenari pel que fa als ajuts a la fruita seca en el 2013?

Les nostres perspectives són complicades, com les de gairebé tots els sectors

que estan afectats per les dificultats de tresoreria de la Generalitat, però estem

batallant perquè sabem que som estratègics per al manteniment del cultiu al

territori. A més, la situació s’ha complicat encara més arran de l’anunci realitzat

pel Ministeri d’Agricultura de paralitzar la transferència de determinats fons a les

comunitats autònomes que no compleixin el dèficit.

Encara hi ha pagaments pendents de 2012?

Sí. L’any passat, el Ministeri va reduir el pressupost sensiblement, com ja havia

succeït al 2011. La Generalitat, que sí que havia complert anteriorment, ens cons-

ta que enguany té retinguts uns imports que ha fet efectius el Govern central i que

corresponen al nostre sector i ha reduït gairebé a la meitat la seva contribució.

Quina pot ser la repercussió d’aquesta situació per al sector?

L’ajut específic és necessari i, pel poc import que puja (uns 120 euros per hectà-

rea), està salvant molta superfície de conreu. En cas que no s’aprovés, es posaria

en perill la continuïtat de les hectàrees on es conrea fruita seca i, si aquestes

hectàrees s’abandonessin, es faria perillar també la viabilitat de la cooperativa

per falta de producte.

Es una situació que afecta a tot Catalunya, ja que estem parlant d’unes 46.000

hectàrees entre ametlla, avellana, garrofa, pistatxo i nous.

I per al país, quines conseqüències tindria?

A efectes de país, hi ha moltes hectàrees de fruita seca a zones marginals, amb

un paper estratègic en matèria ambiental i de manteniment del territori. Podria

quedar molta superfície abandonada, boscosa... amb el risc d’incendis que com-

porta. No hem d’oblidar que els pagesos som els primers que tenim cura de les

finques. A nivell de consumidors, a més, perdríem la riquesa que ens aporta

aquest producte de proximitat i la capacitat d’autoabastiment; a tall d’exemple,

a Catalunya es conreen les varietats d’ametlla més preuades organolèpticament

com són la marcona i la llargueta.

El sector de la fruita seca i la garrofa s’ha caracteritzat per ser bastant

perseverant en la defensa dels seus interessos. Creus que es pot donar la

volta a la situació actual?

Aquest sector tenim un tarannà dur i n’estic pic orgullós. Estem batallant per ga-

rantir la continuïtat d’aquestes hectàrees de productors de fruita seca i treballem

per diferenciar la fruita seca europea de la que procedeix de països tercers. Com

a productor d’un país europeu, puc donar garantia sobre la seguretat alimentària

de les nostres produccions i penso que l’Administració ho ha de reconèixer i que

té l’obligació de vetllar per la continuïtat dels nostres conreus.

En concret des de la Federació de Cooperatives, quines actuacions s’estan

duent a terme?

Treballem amb les Administracions catalana i estatal, a les quals argumentem la

necessitat de mantenir la prima per garantir l’equilibri territorial i l’autosuficiència

de la producció de fruita seca. Cal que s’adonin que, darrera els productors, hi ha

una indústria agroalimentària important, que som empreses que estem generant

volums importants d’ocupació en aquest país.�

“Cal garantir la prima a la fruita seca”

President de la coope-

rativa Agrícola d’Alcover,

Roger Palau és el cap

de branca de fruita seca

de la Federació de Co-

operatives Agràries de

Catalunya. Amb només

35 anys, en Roger és un

jove productor d’avella-

na que també forma part

del consell rector d’Unió

Corporació Alimentària i

que treballa com a tèc-

nic agrícola d’una ADV

(Agrupació de Defensa

Vegetal) de l’avellana

que dóna servei a 800

socis del Camp de Tar-

ragona, assessorant-los

en tots els temes vege-

tals de la finca.

ROGER PALAUFRUITA SECA

AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 SECTORS/9

Uns 8 milions de nens i nenes europeus s’han beneficiat de

la campanya que promou la Unió Europea per augmentar el

consum de fruita a les escoles i que s’aplica a tots els estats

membres amb l’excepció de Regne Unit, Finlàndia i Suècia.

Aquestes dades les va fer públiques el comissari Dacian Cio-

los en el Consell d’Agricultura del mes de gener.

La iniciativa consisteix a distribuir gratuïtament fruita i verdu-

ra fresca als escolars de segon cicle d’educació infantil i de

primària fins als 12 anys dels centres educatius de Catalunya

que ho sol·liciten. La fruita es reparteix dins del recinte de l’es-

cola perquè els infants la consumeixin durant els esmorzars

i berenars.

Davant l’èxit de la proposta, la Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya era partidària de la proposta de la Co-

missió europea de reforçar aquest programa i que, en el nou

Reglament de l’OCM Única, s’augmentés el pressupost de 90

a 150 milions d’euros al temps que s’incrementés la taxa de

cofinançament. A més, les mesures d’acompanyament –que

actualment es financen exclusivament via pública nacional o

via privada– també es podrien beneficiar del cofinançament

europeu. Malauradament el darrer Consell de Ministres del

passat 20 de març no va aprovar aquesta mesura.�

10/SECTORS AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013

PROGRAMES OPERATIUS

La Federació ha plantejat esmenes al projecte

que modifica el reconeixement de les organit-

zacions de productors, al·legant que la Llei de

cooperatives ja garanteix l’esperit democràtic

de la presa de decisions dels seus programes

operatius.�

Més fruita a les escoles

En aquesta campanya, és obligatori que tots

els viticultors presentin la DUN (Declaració

Única Agrària) encara que no sol·licitin cap

ajut ni assegurança. El principal motiu és

que el Departament d’Agricultura té previst

incorporar les dades del Registre Vitivinícola

de Catalunya (RVC) en el Sistema Integrat de

Dades d’Explotacions Agràries mitjançant la

declaració a la DUN amb referència SIGPAC.

D’aquesta manera, s’aconseguirà depurar

les dades dels diferents registres i guanyar

credibilitat davant altres entitats públiques.

Arran de les problemàtiques que han anat

sorgint fruit d’aquest procés, la Federació de

Cooperatives Agràries de Catalunya va pro-

posar una solució temporal en els casos de

parceria per aquest primer any i, finalment,

aquesta sol·licitud s’ha traduït en una modi-

ficació de l’ordre de la DUN, que es va publi-

car el 7 de març. Fruit d’aquesta modificació,

els titulars que declarin tota la superfície de

la parcel·la vitivinícola en règim de parceria

mantindran les dades existents al RVC i, per

tant, els propietaris podran disposar de la

targeta vitícola per lliurar el raïm.�

Actualització de dades vitivinícoles

l’apuntLLUÍS GROGUESCAP DE BRANCA DE VI FCAC

“De bon començament, a la Federació no érem partidaris de fer més DUN que les necessàries. Ara bé, també ente-nem la motivació del Departament per unificar i actua-litzar les dades, per la qual cosa vam acordar amb l’Ad-ministració que enguany seria un any de transició per reconduir la situació de partida.En aquestes últimes setmanes, hem treballat per negociar solucions temporals a les incidències derivades d’aquest procés. Entenem, però, que cal anar més enllà per trobar una solució definitiva que permeti donar continuïtat al nou sistema, encara que això impliqui tornar enrere en el temps en el cas que haguem d’adaptar les nostres eines informàtiques o refer els contractes de parceria.D’altra banda, tinguem present que les últimes intenci-ons dels països productors de vi, excepte l’Estat espanyol, passarien per deixar fora del pagament base futur a la superfície de vinya. Esperem, doncs, que tota aquesta nova feina no sigui en va”.�

El termini per fer

qualsevol declaració de vinya

finalitza el 30 d’abril

DUN 2013

DAAM


JOAN SEGURA

CAP DE BRANCA D’OLI D’OLIVA FCAC

ETIQUETATGE DE L’ OLI A BARS I RESTAURANTS

Per si de cas… tenim alternatives

Les cooperatives de la branca sabeu que, des

de fa més de sis anys, la Comissió de l’Oli de

la Federació estem treballant per aconseguir

que es reguli la comercialització dels olis que

es troben a disposició del consumidor en els

bars i restaurants, igual que es fa en altres

estats membres productors d’oli d’oliva de la

Unió Europea.

Les cooperatives no tenim res en contra del

setrill, només estem a favor de millorar la in-

formació al consumidor i d’evitar fraus. Preci-

sament d’això tracta la normativa que acaba

d’aprovar la Comissió Europea, que obligarà

-a partir de l’1 de gener de 2014- a que els olis

que se serveixin als restaurants i bars estiguin

ben etiquetats i en envasos que no es puguin

reomplir.

Per què el consumidor català no ha de voler

saber si menja oli d’oliva o de gira-sol? Des de

fa anys, els consumidors de països com Itàlia

i Portugal tenen aquesta informació. Per què

no l’han de tenir, també, els consumidors de

l’Estat espanyol, que és el primer productor

mundial d’oli d’oliva?

Està demostrat que determinades marques

d’oli indueixen a error en les seves etiquetes i

que confonen els compradors. Si es poden fer

barreges d’olis en un producte que es comer-

cialitza envasat i etiquetat, què no es podrà

fer en un envàs fàcilment manipulable i sense

etiqueta?

Aprofito també per plantejar la reflexió de si

realment hauríem de catalogar l’oli de gira-sol

com a oli. Perquè la paraula oli ve d’oliva i, per

això, alguns dels nostres veïns, com Portugal,

ja diferencien entre la denominació que utilit-

zen per a l’oli procedent de l’oliva i la que fan

servir per als greixos procedents d’altres vari-

etats vegetals.

Com a productors, no exigim que a les taules

de bars i restaurants hi hagi oli d’oliva verge

extra. Evidentment, els propietaris podran es-

collir què ofereixen als clients (oli d’oliva, de gi-

ra-sol, de colza o de cacauet) però és un acte

de transparència saber què estem consumint.

Defensem el dret a decidir i que cadascú pu-

gui comprar el que vol i no el que troba. Però,

a més, com a representants del sector coope-

ratiu, també tenim el deure de donar a conèi-

xer els productes que elaborem a casa nostra.

Així mateix, sapigueu que a la Federació ja te-

nim fet un estudi econòmic sobre l’augment de

cost que podia suposar, per als restaurants,

l’aplicació d’aquesta nova normativa, i que

l’any 2007 vam proposar al secretari general

de Consum la realització d’una prova pilot en

diferents establiments de restauració aplicant

les mesures aprovades a Portugal i a Itàlia.

Perquè som conscients que és molt probable

que hi hagi algun intent de paralitzar aquesta

normativa. Per si de cas... ens avancem de nou

i ja tenim previstes possibles alternatives.�

FOTONOTÍCIAFRANCESC PRATS

Un total de vuit cooperatives de la branca de

l’oli de la Federació de Cooperatives Agràri-

es de Catalunya han realitzat un viatge tècnic

a Andalusia per visitar tres almàsseres de la

zona de Còrdova i Úbeda, amb l’objectiu de

trobar alternatives a la gestió de la sansa.

El sansa és el principal subproducte de l’extra-

cció de l’oli d’oliva i la seva gestió té implicaci-

ons econòmiques i ambientals. Les almàsse-

res visitades van explicar els avantatges que

suposa gestió de la sansa mitjançant el com-

postatge, ja que l’aplicació del compost com

esmena orgànica en l’oliverar permet tancar el

cicle retornant a terra els nutrients extrets en

la collita i minimitzant la despesa energètica.�

12/SECTORS AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013

JOSEP LLUÍS ESCUER

CAP DE BRANCA DE SUBMINISTRAMENTS FCAC

Assegurances agràries,per garantir les rendes

Les assegurances agràries són un instrument

bàsic davant possibles adversitats climàtiques

que ens afecten als agricultors i ramaders. Es

tracta, sens dubte, de la millor manera de ga-

rantir les rendes i es tornen encara més ne-

cessàries en un moment delicat i en el qual les

explotacions estan disminuint la rendibilitat.

Per aquest motiu i especialment tenim en

compte el nou escenari pressupostari del Mi-

nisteri, crec que és imprescindible que el De-

partament d’Agricultura continuï fomentant la

política de contractació per part del sector.

La davallada de subvencions que ha realitzat

el Govern espanyol comporta automàticament

un encariment de la prima d’assegurança que

haurem de pagar els agricultors. En la situació

actual d’alça generalitzada de costos, ens fa

patir que, si l’assegurança té un cost massa

elevat, es produeixi un abandonament de la

contractació de molts conreus. A tall d’exem-

ple, l’eliminació de la subvenció per explotació

per part d’ENESA és un error que farà que,

a partir de la campanya 2013, molts conreus

que fins ara asseguràvem malgrat l’escassa

sensació de risc que poguéssim tenir, deixa-

rem d’assegurar.

A més, també seria necessari que la Conselle-

ria eliminés, de l’Ordre de foment d’ús de les

assegurances agràries, el límit màxim d’ajut de

2.200 euros per línia i de 4.500 euros per a les

assegurances d’explotació, i seguís uns crite-

ris similars als d’altres comunitats autònomes

augmentant el límit màxim fins als 6.000 euros.

La nostra recomanació és que els agricultors

continueu assegurant tots els conreus, i no

només aquells que considereu que son d’alt

risc, perquè l’assegurança és l’única eina que,

a dia d’avui, ens pot garantir les rendes encara

que es doni una incidència.

Perquè, davant del panorama actual, quines

serien les greus conseqüències que patiríem

en cas de sinistre si no estem assegurats?

Com faríem front a les pèrdues si l’Administra-

ció també va escassa de recursos per auxiliar

el sector?

Ja apuntant a la conscienciació del problema,

insisteixo sobretot en què l’assegurança agrà-

ria cal tractar-la com una eina prioritària, bà-

sica i que demana ser considerada, per tant,

a un nivell de màxima necessitat per al sector,

comparable en molts aspectes amb el que

representen la sanitat i l’educació a la nostra

societat.

Personalment, entenc que cal mirar el tema

amb molta cura. Posa en joc la supervivència

de moltes famílies i explotacions dedicades a

un objectiu de primera línea, lligat a la natura i

a l’alimentació. És per això que a les adminis-

tracions, tant estatals com autonòmiques, els

exigim un alt grau d’implicació i un exercici de

responsabilitat molt seriós.

De no ser així, l’escenari que es dibuixa pot

ser catastròfic i de difícil recuperació amb re-

percussions no només socials al nostre sec-

tor, sinó també en l’àmbit agroalimentari del

nostre país. El repte que tenim davant és de

gran magnitud política�

Especialment en moments

complicats, cal assegurar tots

els conreus –i no només els

d’alt risc– per tal de garantir

les rendes en cas de sinistre”

SERVEI FCAC Electricitat a millors preusLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya continua treballant amb l’associació de fruita Afrucat perquè

les cooperatives sòcies es beneficiïn de tarifes elèctriques més econòmiques. En l’adjudicació d’aquest any, s’ha

augmentat el nombre de lots en funció de la tarifa d’accés de cada cooperativa per poder ajustar encara més el

preu resultant. Finalment, les empreses que proveiran l’energia al sector seran Endesa, Unión Fenosa Comercial

i Fenie Energia. Aquesta acció s’emmarca en la voluntat de la FCAC d’oferir un millor servei a les seves sòcies.

En concret, la Federació aporta al conveni una cinquantena de cooperatives de diferents àmbits de producció.

A més, aquest any el Departament d’Agricultura també ha participat en la licitació en incloure-hi les comunitats

de regants, que han sumat el seu consum elèctric a aquest grup.�


Les grans xifresEl 8 de febrer, el Consell Europeu va arribar a un acord sobre el Marc Financer Plurianual de la

Unió Europea per al període 2014-2020. El Parlament Europeu va plantejar dubtes en el Ple del

mes de març sobre aquests pressupostos, però tot sembla indicar que no utilitzarà el seu dret

de veto i que aquestes xifres seran les que haurien de permetre un acord sobre el contingut de

la PAC durant el mes de juny.

Tot i que es tracta de xifres objectives, és un d’aquells fets que rep valoracions contraposades

en funció de les fonts.

En termes efectius i en relació amb el període pressupostari anterior, es produirà una reducció

evident a nivell europeu que es concretaria en una davallada del 17,5% en els pagaments di-

rectes i un 13,4% per a les polítiques de desenvolupament rural.

Contradiccions del MinisteriEl Ministeri va fer públiques unes xifres de la repercussió per a Espanya en matèria agrària de

l’acord i als pocs dies, curiosament, les va corregir. D’entrada, aquest fet no ens donava peu a

confiar massa en l’èxit que deien haver aconseguit per al sector.

La conclusió del Ministeri és que el pressupost agrari no baixa tant a Espanya com en el

conjunt de la Unió Europea, a preus constants 2011, i fins i tot arribaria a augmentar a preus

corrents, passant dels 35.414 milions d’euros del període 2007-2013 als 35.705 milions per a

2014-2020 en pagaments directes i dels 8.053 milions d’euros de desenvolupament rural du-

rant el període 2007-2013 als 8.291 milions per a 2014-2020.

El temps dirà qui té la raó. Però és bastant evident que un euro del 2007 no val el mateix que

un euro al 2020.�

Quants diners tindrà la PAC del futur?

Total marc financer plurianual

Conservació i gestió dels recursos natural (rúbrica 2)

Pagaments directes i polítiques de mercat

Desenvolupament rural

994.176

420.682

336.685

98.127

2007-2013

(milions d’euros)

Preus constants

2011

959.562

373.179

277.851

84.936

2014-2020

(milions d’euros)

Preus constants

2011

-3,5%

-11,3%

-17,5%

-13,4%

Comparativa

entre

períodes

MARC FINANCER PLURIANUAL A LA UNIÓ EUROPEA

14/EMPRESA AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013

CO[OP]INIÓ RICARD GIL [COVIDES]

Ricard Gil és el gerent de la cooperativa vitivinícola

Covides i, des de fa anys, organitza les activitats for-

matives que realitzen els socis i els treballadors de

la cooperativa d’acord amb l’assessorament de l’àrea

de Formació i Recursos Humans de la Federació de

Cooperatives Agràries de Catalunya.

Quina formació feu actualment a Covides?

Fa dos anys vam començar a dissenyar, en col·laboració

amb la Federació, una formació a mida específica i ade-

quada a les necessitats de dos grans col·lectius de la

nostra cooperativa. Una línia de treball està destinada als

membres del consell rector i als socis joves. L’objectiu és

donar els coneixements de gestió empresarial necessaris

per afavorir la comunicació bidireccional en les reunions

entre la junta rectora i la gerència de la cooperativa.

En paral·lel, fem una formació per a l’equip comercial que

respon a les nostres particularitats. En aquest sentit, or-

ganitzem periòdicament tastos de vins de la nostra com-

petència a nivell intern. A més, cap a finals d’any fem una

convenció amb l’equip comercial i tractem un tema espe-

cífic sobre desenvolupament d’habilitats; l’any passat, per

exemple, vam parlar de tècniques de negociació.

I com valoreu aquestes activitats dissenyades espe-

cíficament per a vosaltres?

El rendiment que obtens d’aquest tipus de formació és

molt alt, perquè vas directament als objectius que es plan-

tegen en reunions prèvies i que es basen en les caracterís-

tiques específiques de Covides.

A més, hem arribat un nivell d’entesa entre Covides i la

FCAC que ens permet ser molt àgils al temps que ens pro-

porciona un ampli ventall de formadors qualificats.

Ens podeu posar algun exemple?

Actualment estem fent una formació sobre planificació

estratègica per al nostre consell rector, però no impar-

tim una formació estàndard, sinó que en les reunions

prèvies de treball vam adaptar el contingut de les ses-

sions al Pla estratègic concret que tenim a la nostra

cooperativa.

Quins recursos utilitzeu per fer aquesta formació?

Bàsicament, tenim dues fonts de finançament: els diners

de què disposem pel crèdit de formació que atorga la Se-

guretat Social a totes les empreses i també els recursos

que ens proveeix la Federació de Cooperatives.�

“El rendiment de la formació a mida és molt alt”

SERVEI FCAC FORMACIÓ A MIDA

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya presta un ser-

vei de disseny a mida de la formació per a les cooperatives sòcies.

Es tracta d’un assessorament en la planificació del reciclatge pro-

fessional dels quadres directius i tècnics de les cooperatives, que

inclou també l’actualització de coneixements dels socis i del mateix

consell rector. Les sessions es personalitzen segons les particula-

ritats de cada cooperativa, vinculant els continguts de les activitats

formatives a les seves necessitats i objectius empresarials i comp-

tant amb la col·laboració de professorat qualificat.�

FCAC FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS

M.Rosa Serra I Olga Ferré I Ester Aguirre

973 247 982 I 932 292 018 I [email protected]

AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 EMPRESA/15

Ara fa un any i davant la dificultat de disposar de recursos

per destinar-los al finançament de l’activitat productiva de

les empreses catalanes, l’Institut Català de Finances (ICF)

i l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) van signar un

conveni de col·laboració.

En virtut d’aquest acord, l’ICF emet pagarés a diferents

terminis –des dels 6 fins als 24 mesos–, que meriten un

tipus d’interès competitiu i que poden adquirir les coope-

ratives amb secció de crèdit, entitats que es caracteritzen

per la liquiditat i la prudència financera. L’ASC actua d’in-

termediària en la contractació d’aquests pagarés, que són

exclusius per als seus socis.

L’acord beneficia ambdues parts, ja que cobreix la neces-

sitat d’aconseguir recursos financers de l’ICF al temps

que permet a l’ASC ampliar la gamma de serveis que

presta a les cooperatives sòcies amb l’objectiu de millorar

la rendibilitat econòmica i minimitzar el risc de les seves

tresoreries.

Aquest conveni ha estat possible per la voluntat de les

parts representades a l’àrea d’Impuls del Crèdit Català

Agrari (ICCA), que és l’àrea de negoci de l’ICF especia-

litzada en el crèdit agroalimentari a Catalunya i que està

integrada per representants de la Generalitat, la FCAC i

l’ASC.�

Les seccions de crèdit fomenten l’economia productiva

CONVENI ICF – ASC

Les cooperatives amb secció de crèdit de l’ASC tenen pagarés de l’Institut Català de Finances, per un import superior als 13 milions d’euros

ASC SECCIONS DE CRÈDIT

Àngel Balagué I Josep Parcerisa

932 292 024

Des de l’any 2011, la Federació de Cooperatives Agràri-

es de Catalunya està impulsant el projecte SocialCoop

per facilitar l’atenció a les persones grans mitjançant el

cooperativisme agrari tot contribuint a generar ocupació

femenina. En aquest context, el Celler Cooperatiu de Sa-

lelles ha estat una de les primeres cooperatives que ha

mostrat la voluntat d’analitzar les necessitats dels seus

socis i del territori per valorar si podria contribuir a do-

nar-hi resposta. Aquesta primera aproximació ha culmi-

nat amb l’elaboració d’un estudi de viabilitat per implantar

serveis d’atenció a la gent gran des de la cooperativa, que

ha comptat amb la col·laboració de la Fundació del Món

Rural i el suport de la Diputació de Barcelona.

El Celler Cooperatiu de Salelles és una empresa líder en

la producció de pinso ecològic al país, orientada a prestar

servei als seus socis i al territori on desenvolupa l’activitat.

A més de l’experiència a Salelles, la FCAC vol donar a co-

nèixer aquesta línia de treball en el sector com a un nou

àmbit de diversificació de negoci per part de les empreses

cooperatives.�

Celler Cooperatiu de Salelles, amb la gent gran

PROJECTE SOCIAL COOP

FCAC FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT RURAL

Violant Fortuny I 932 292 018JE

AN

CL

ICL

AC

/PH

OT

OX

PR

ES

S

SERVEI FCAC

Suport a la Gestió Telemàtica

RamaderaLa Federació de Cooperatives Agràries de Cata-

lunya (FCAC) s’ha donat d’alta com a entitat ges-

tora per poder oferir a les cooperatives sòcies el

Servei d’Atenció a l’Usuari per a la Gestió Telemà-

tica Ramadera a través del SIR (Sistema d’Infor-

mació Ramadera).

La gestió a través del SIR permet que els pro-

ductors, mitjançant les cooperatives, puguin

intervenir directament en la gestió de les seves

explotacions. També suposa un estalvi de temps

i desplaçaments a l’hora de fer les gestions inclo-

ses en l’aplicació.�

SERVEI D’ATENCIÓ A L’USUARI

VINCULAT AMB LA

GESTIÓ TELEMÀTICA RAMADERA

Consulta de dades

de les explotacions pròpies

Actualització del cens

Consulta de dades dels animals

amb identificació individual

Notificació de naixements

d’animals de l’espècie bovina

Comunicació de morts d’animals

de l’espècie bovina

Sol·licitud, pagament i emissió de

Certificats Sanitaris de Moviment

Emissió de Documents Sanitaris de Trasllat

Consulta, notificació i confirmació

de moviments

Impressió dels Documents d’Identificació

de Bovins (DIB’s)

Comunicacions d’entrada de garrins

Pla pilot per a la gestió del

Llibre de Registre de Bovins

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTES

Alfred Piñol I 973 247 982


Cevipe es fusiona amb la cooperativa del Vendrell

L’assemblea general del Centre Vinícola del Penedès (Cevipe) –coo-

perativa de segon grau que acull a cooperatives del Tarragonès, el

Penedès i la Conca de Barberà– ha aprovat la fusió amb la cooperativa

agrícola del Vendrell.

La cooperativa del Vendrell es troba en el centre del casc històric i, des

de fa anys, només s’utilitza per a la recepció i el magatzem d’olives i

garrofa, ja que la producció de raïm es porta a premsar a Albinyana i

Bellvei. Cevipe no té prevista la venda d’aquest edifici històric d’estil

noucentista i, encara que no hi tornarà la producció, sí que es pretén

potenciar l’agrobotiga de productes naturals. A més, està projectat

destinar una part d’aquest edifici a activitats socials.�

Fusió de cooperatives a Corbins

Les cooperatives de Corbins han forma-

litzat la seva fusió en una gran cooperati-

va, la Fruitera de Corbins, que acull a tots

els agricultors del poble amb l’objectiu de

guanyar competitivitat i estalviar costos,

optimitzant el personal i les instal·lacions

de les antigues cooperatives.

La producció de fruita de la nova Fruitera

de Corbins se situarà al voltant dels 15 mi-

lions de quilos anuals, entre préssec, nec-

tarina, paraguaio, pera, poma i cirera.�

Intercooperació

SERVEI FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un servei d’intercooperació per donar suport a les

cooperatives interessades a augmentar la dimensió i diversificar els negocis en col·laboració amb altres

cooperatives.

Els serveis que s’ofereixen responen a una perspectiva multidisciplinar i inclouen la coordinació de tot el

projecte, des del suport jurídic a la planificació industrial, laboral, econòmica i financera, l’assessorament

sobre els ajuts disponibles i la implementació d’un pla de formació.�

FCAC SERVEI D’INTERCOOPERACIÓ

Teresa Masjuan I Mar Garriga I Marian Mula I 932 260 369

CEVIPE GASPAR TORREGUITART


L’actiu més gran de les organitzacions són les persones

que en formen part i si els treballadors estan motivats per

l’empresa en què treballen, està demostrat que el seu ren-

diment és molt més alt.

Una de les maneres més senzilles, amb menys cost i més

eficaces per motivar als treballadors és escoltar-los, donar

l’oportunitat d’expressar problemàtiques i també d’apor-

tar idees de millora. Per les seves tasques, els treballadors

veuen quins són els punts febles i punts forts de l’organit-

zació en què treballen i, precisament per això, és interes-

sant crear un espai per escoltar les seves propostes.

Amb aquesta finalitat, la Federació de Cooperatives Agrà-

ries de Catalunya ha dissenyat una jornada de treball que

pretén esdevenir una eina de suport a l’equip directiu de la

cooperativa i que consisteix a donar l’oportunitat als tre-

balladors de sentir-se part implicada amb l’empresa.

Aquest servei té un cost zero per la cooperativa, ja que

es pot finançar amb el crèdit del sistema de bonificació.�

Els treballadors motivats són més productius

FORMACIÓ FCAC


Olga Ferré I 932 292 018

Maria Rosa Serra I Ester Aguirre I 973 247 982

Aquesta acció formativa té un cost

zero perquè es pot finançar amb el

sistema de bonificació


L’esperit emprenedor aflora en moments de can-

vi i de crisi, i estem convençuts que el sector

agrari és un bon filó d’emprenedoria. Per això,

és un dels sectors que millor resisteix la situació

actual.

A un bon emprenedor li cal empenta i iniciativa,

però també necessita uns coneixements bàsics

per dur a terme el seu projecte. Amb aquest ob-

jectiu, la Federació de Cooperatives Agràries de

Catalunya ha buscat un acord amb el centre de

formació Aula per organitzar un mòdul formatiu

sobre Emprenedoria Agrària destinat a joves me-

nors de 30 anys que estiguin en situació d’atur.

L’activitat formativa pretén explicar, als joves as-

sistents, com es fa un pla d’empresa, quines són

les millors eines per comercialitzar els produc-

tes i com es gestionen els recursos humans i els

recursos financers que es necessiten per poder

iniciar el projecte.

El curs, que es farà a Reus, tindrà una durada

de 40 hores.�

Tinc esperit emprenedor, què més necessito?


Maria Rosa Serra I Ester Aguirre I 973 247 982

La FCAC organitza un mòdul formatiu a Reus sobre Emprenedoria Agrària


“Les cooperatives poden jugar un paper important per als nous productors ecològics”

Joana Amador és professora a l’Escola de Capaci-

tació Agrària de Manresa, on ensenya agricultura

ecològica des de fa 13 anys. Anteriorment havia es-

tat assessora en producció integrada d’horta i ha col-

laborat, amb la Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya, en el projecte d’Emprenedoria d’Agri-

cultura Ecològica.

La producció ecològica a Catalunya, quins reptes té?

Al meu entendre, els principals aspectes a treballar són

l’assessorament i la comercialització. És molt important

l’acompanyament a la reconversió del productor conven-

cional i també la formació de les persones que es vulguin

incorporar al sector agrari produint en ecològic.

D’altra banda, també cal facilitar l’accés del consumidor

al producte ecològic. Són vàlides totes les fórmules exis-

tents i també aquelles altres que es puguin crear de nou,

des de la comercialització mitjançant circuit curt a la pre-

sència de menjar ecològic en grans superfícies i la inclusió

d’aquests productes en menjadors socials.

Quins aspectes destacaries en una formació adreça-

da a agricultors i ramaders?

Arran del projecte d’emprenedoria en producció ecològi-

ca que vam començar fa un parell d’anys amb la Fede-

ració, ens vam adonar que els agricultors i ramaders no

tenen grans problemes tècnics per produir en ecològic,

sinó que el que necessiten són eines de gestió i suport

en la comercialització del producte. No obstant això, la

formació és molt interessant perquè permet que produc-

tors amb projectes molt diferents en tipus de producció i

comercialització comparteixin les seves experiències.

Creus que actualment està de moda consumir pro-

ductes ecològics?

No crec que sigui una qüestió de moda, i menys en temps

de crisi. El valor a l’alça d’aquests productes és deguda a

què ha augmentat la consciència sobre què mengem i do-

nem més importància a la qualitat dels aliments i al vincle

entre l’alimentació i la salut.

La producció ecològica encaixa bé en el model d’em-

presa cooperativa?

Penso que les cooperatives poden jugar un paper impor-

tant a l’hora d’assessorar els nous productors ecològics

i que també poden facilitar la gestió i esdevenir punts de

trobada dels agricultors i ramaders per compartir conei-

xement. A tall d’exemple, el sector ramader ecològic

necessita de pinso ecològic local, perquè actualment

s’està important blat de moro d’Itàlia amb la despesa

que implica i que repercuteix en els costos del produc-

tor i el consumidor.

Es podrien crear zones lliures de transgènics i la reconver-

sió de produccions d’extensius en àrees de regadiu cata-

lanes. També es podria activar la producció de gra proteic

com la trepadella i els moreus, que s’adapten bé a les nos-

tres condicions de clima, sòl i disponibilitat d’aigua.

Seria interessant que les cooperatives estudiessin la vi-

abilitat tècnica i econòmica de la reconversió d’algunes

produccions estratègiques per al sector.�

LA VEU DE L’EXPERTA JOANA AMADOR


COOPERATIVISME[SANITARI]UN MÓN PER DESCOBRIRDR. JOSÉ CARLOS GUISADO

President de l’Organització Internacional de Coopera-

tives Sanitàries (IHCO) i primer executiu (CEO) de la

Fundació Espriu, el Dr. José Carlos Guisado té una di-

latada experiència en el cooperativisme sanitari, àm-

bit en el qual ha desenvolupat la seva vocació profes-

sional de metge internista. També ha dirigit l’Hospital

Moncloa de Madrid durant molts anys.

Convençut i lluitador, el Dr. Guisado és ferm defensor

d’un model que “és tan vàlid en països en desenvolu-

pament com en països desenvolupats”.

Quins són els fonaments de la Fundació Espriu?

El seu fundador va ser el Dr. Josep Espriu, que va comen-

çar a promoure el cooperativisme sanitari per un interès

social, per millorar la sanitat i buscar la unió entre metge

i pacient. La cooperació entre cooperativistes productors

i consumidors és sens dubte la millor solució, si més no

en l’àmbit de la salut. Els dos models de cooperativisme

sanitari més antics del món són la Fundació Espriu i les

cooperatives japoneses. A dia d’avui, la Fundació Espriu

és la quarta cooperativa del món en l’àmbit sanitari. L’ex-

periència d’ASISA, Assistència Sanitària i SCIAS esdeve-

nen un referent a nivell mundial.

Per què una persona és fa sòcia d’una cooperativa

sanitària?

El nostre model aglutina les cooperatives de professionals

mèdics i les dels usuaris dels serveis.

El valor afegit que oferim als nostres socis és la capaci-

tat de decisió i la infraestructura assistencial. Les nostres

instal·lacions són molt potents, i això és possible perquè

les inversions que fem són molt raonables i molt raonades.

Val a dir que les cooperatives sanitàries, a nivell mundial,

ofereixen cobertura a uns 350 milions de persones.

És complexa l’organització dels òrgans de govern en

l’entramat de la Fundació Espriu?

De fet, sí que ho són i més si tenim en compte que no no-

més parlem de centres hospitalaris, sinó de tot un sistema

que ofereix cobertura assistencial a tots els nivells, inclo-

ent la primària i l’especialitzada. Els hospitals tenen els

seus propis òrgans de govern, que estan definits per llei i

són obligatoris i necessaris. L’assemblea és qui marca les

directrius a seguir, tenint en compte tant les necessitats

dels professionals mèdics com les demandes dels usuaris

de la salut. Al llarg de l’any, els consells rectors treballen

en col·laboració amb les direccions dels centres en els

diferents aspectes i nivells. La medicina és multifuncional

i cal tenir en compte totes les perspectives.

Quines són les tendències del cooperativisme sanitari?

Durant molt de temps s’ha acusat al moviment cooperatiu de

ser encarcarat i lent en la presa de decisions. Hem d’obrir-

nos, innovar, viure plenament en el canvi i, per això, les fór-

mules de treball a les cooperatives han de canviar. Qualsevol

canvi que millori l’eficiència i la capacitat d’una organització

empresarial és acceptable, sempre que no canviïn els valors.

Seria bo crear una marca cooperativa, comuna a tots

els serveis i productes del sector?

En general, el moviment cooperatiu tenim un defecte i és

que crec que ens hem caracteritzat per no demostrar el

valor afegit que té ser una cooperativa. I ja va sent hora

que canviem perquè l’única alternativa davant la crisi són

models de l’estil de les cooperatives. Potser no cal crear

una marca cooperativa, però sí que hem d’aplicar el con-

cepte anglosaxó del “branding” per demostrar que exis-

teixen uns valors que són l’essència d’aquest model.

Projectes de futur?

La meva il·lusió seria arribar a un acord perquè qualsevol

soci de qualsevol cooperativa d’Espanya tingués condici-

ons especials que li permetessin integrar-se en el coope-

rativisme de salut. Hem de fer bandera dels nostres valors

i, precisament, un dels principis del cooperativisme és la

intercooperació. Està clar que ens trobem a l’inici de la

“dècada cooperativa” i n’esperem molt, d’acord amb les

directrius que es van aprovar el passat mes d’octubre a

Manchester i que es coneixen com a “blueprint” (projecte)

del moviment cooperatiu internacional.�

“El cooperativisme és la millor solució”

COOPERATIVISME SANITARI

A L’ESTAT ESPANYOL

2.018.000 pacients

56.000 metges associats

35.000 treballadors

16 hospitals propis, participació en

3 concessions administratives

i 650 hospitals concertats conformen

la xarxa més gran d’hospitals

no públics d’Espanya,

a més dels centres mèdics

FC

AC

Si hi col·laborem tots, el món cooperatiu serà més gran: www.cooperativescatalunya.coop

tastacoop

AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013 COOPERATIVES/23

PUNT

DE VENDA Agrobotigues

Raval Sant Joan, 7

NULLES

Pl. Jaume el Just, s/n

SANTES CREUS

ImpulsVinícola de Nulles, SCCL (Alt Camp)

Distintiu de qualitat:

DO Tarragona

www.vinicoladenulles.com

www.facebook.com/vinicola.denulles

twitter: @adernats | @ViNitCultura

“Un negre jove de maceració carbònica que, dins la gamma Adernats i sota el nom d’Impuls, ve a completar la gamma de vins negres del celler de la Denomina-ció d’Origen Tarragona”.

Jordi Casabona i Laurent Corrió.

Enòlegs de la Vinícola de Nulles

“Impuls” és un vi jove, fresc, afruitat, fàcil

de beure. Un vi que s’elabora amb la tècni-

ca de la maceració carbònica, en la qual la

fermentació del most té lloc dins del gra de

raïm i li confereix una gamma d’aromes i sa-

bors que recorden el territori, el mediterrani,

les marinades estiuenques de la verema…

Maduixes, cireres, balsàmics amagats, una

mica de cassís…aquests són alguns dels

gustos que evoca “Impuls”, un vi que neix

amb la voluntat de ser adequat per beure en

qualsevol ocasió: com aperitiu, amb amani-

des, amb pasta fresca, amb carns a la brasa

o en una calçotada.

Amb “Impuls”, la marca “Adernats” de la Vi-

nícola de Nulles completa la seva gamma de

vins negres composta, a més, pels negres

“Àngelus” i “Criança”. La imatge d’aquest

nou producte també constitueix el punt de

partida per a la renovació de la imatge dels

vins i caves d’aquesta cooperativa.�

24/COOPERATIVES AGROACTIVITAT MARÇ-ABRIL 2013

Celler d’Espolla, tradició i modernitat a l’EmpordàFundat l’any 1931 per un grup de

viticultors que volien millorar la qua-

litat dels seus productes i comer-

cialitzar-los conjuntament, el Celler

Cooperatiu d’Espolla és una de les

empreses vitivinícoles amb més llar-

ga tradició a la comarca de l’Alt Em-

pordà. Un esperit de superació cons-

tant ha portat a què aquest celler hagi

fet compatible el manteniment de la

tradició en el conreu de la vinya i l’ela-

boració del vi amb la incorporació

progressiva de les millores tecnològi-

ques més avançades.

El celler, que és una construcció noble

i en certa manera històrica, acull unes

instal·lacions renovades, adients per

a l’elaboració de vins de qualitat i que

responen a les característiques de

tipicitat exigides per la Denominació

d’Origen Empordà, a la qual està ins-

crit des dels seus orígens.

VARIETATS TRADICIONALS

Els socis del Celler Cooperatiu d’Es-

polla conreen, prioritàriament, les va-

rietats típiques de la zona. Aquestes

varietats són Lledoner blanc, Lledo-

ner roig, Carinyena blanca, Macabeu

i Moscatell d’Alexandria per a l’elabo-

ració de vins blancs i vins dolços; i

Carinyena negra i Lledoner negre per

a l’elaboració de vins rosats i negres.

Poc a poc també s’han anat introdu-

int noves varietats com el Chardon-

nay, l’Ull de llebre, el Syrah, el Merlot

i el Cabernet Sauvignon.

En les diferents formes d’elaboració

i criança, els vins del Celler Coope-

ratiu d’Espolla es consideren dels

més representatius d’una comarca

excepcional pel seu paisatge i per

on, fa gairebé 2.500 anys, va entrar el

conreu de la vinya i la cultura del vi a

Catalunya.

VINS AMB DO

Tots els vins que elabora la coopera-

tiva d’Espolla estan acollits a la DO


Celler d’Espolla, tradició i modernitat a l’Empordà

ESPOLLA I ALT EMPORDÀ I www.cooperativaespolla.com

Empordà, organisme que en garan-

teix l’origen i la qualitat.

Els reserves i els blancs envellits en

barrica es comercialitzen amb la mar-

ca “Clos de les Dòmines”. A més, la

cooperativa també envasa amb les

marques “Castell de Panissars” i “Vi-

nya Orlina” i té alguns vins singulars

com “Babalà”.

L’oferta es complementa amb una

varietat de vins dolços que inclo-

uen des de les garnatxes “Solera” i

“SoliSerena” al moscatell “Muscat”

d’Empordà. Precisament, aquestes

varietats han canviat fa poc la seva

imatge tradicional per una de més

vistosa i moderna.

ENOTURISME

La cooperativa organitza visites gui-

ades per a tots aquells interessats a

apropar-se a la cultura del vi a l’Alt

Empordà, amb un programa que

inclou el recorregut per les instal-

lacions i una degustació dels seus

productes. Les visites estan previstes

per a l’últim dissabte de cada mes,

encara que també es poden organit-

zar a demanda de grups interessats.

OLI D’ARBRES CENTENARIS

A més del vi, la cooperativa tam-

bé elabora l’oli d’oliva verge “For-

mentals” que procedeix d’arbres

centenaris dels seus socis i, en

concret, amb olives de les varietats

Curvell i Argudell, que són les ca-

racterístiques de la zona protegida

de l’Albera.

El procés d’extracció es realitza ex-

clusivament per mitjans mecànics,

de manera que l’oli conserva totes les

seves extraordinàries qualitats gusta-

tives i nutricionals.

De color groc verdós intens, aro-

ma penetrant i afruitat, el seu sabor

suau i persistent es va afinant en el

procés de decantació natural i lenta

maduració.�

CELLER COOPERATIU D’ESPOLLA


La cooperativa de Cambrils obre parada al Mercat de Reus

Amb l’objectiu de créixer com em-

presa i fomentar el producte de pro-

ximitat, la Cooperativa Agrícola de

Cambrils acaba d’obrir una agrobo-

tiga al Mercat Central de Reus.

Sota la marca Mestral, l’agrobotiga

del Mercat Central ofereix produc-

tes de qualitat i proximitat. Es trac-

ta del tercer punt de venda directa

d’aquesta cooperativa i el primer

que s’instal·la fora del seu municipi.

La Cooperativa Agrícola de Cam-

brils va ser creada l’any 1902 per

unir els esforços individuals i amb

l’esperit de millora contínua. El re-

sultat d’aquesta trajectòria són els

productes i serveis que ofereix,

com l’oli verge extra d’arbequina

que ha aconseguit els més pres-

tigiosos premis, i també la fruita i

verdura amb les certificacions de

qualitat europees.�

www.coopcambrils.com

“Els vins de la teva vida” amb Celler El Masroig

La selecció que acaba de presentar la sommelier Meritxell Falgueras a “Els vins de la nos-

tra vida” inclou diverses propostes, entre les quals s’hi troba un vi del Celler El Masroig (DO

Montsant). Es tracta de vins únics que s’han presentat en un acte desenfadat amb diferents

maridatges.

Meritxell Falgueras va ser guanyadora del concurs Nas d’Or amb només 25 anys i pertany

a la cinquena generació de la botiga de vins El Celler de Gelida, al barri de Sants de Bar-

celona. Falgueras, que afirma que “la vida és massa preciosa per beure malament”, també

és divulgadora de la cultura del vi a diferents mitjans de comunicació.�

COOPERATIVA DE CAMBRILS


Excel·lents puntuacions per a Celler CapçanesQualitat i esperit són dos dels trets diferencials dels vins del Celler Capçanes, unes

característiques que, recentment, li han aportat molt bones puntuacions tant a la Guia

Peñín de Vins d’Espanya com a la Guia Vino ABC i la Guia Proensa.

La Guía Peñín 2013, referència dels vins de l’Estat espanyol que consulten professi-

onals i aficionats d’arreu del món, ha atorgat 90 o més punts a 8 vins del Celler de

Capçanes. D’acord amb aquesta puntuació, la Guía Peñín considera que “Mas Picosa

2011”, “Costers del Gravet 2010”, “Flor de Primavera Kosher 2010”, “Mas Tortó 2010”,

“Lasendal Garnatxa 2010”, “Cabrida Vinyes Velles 2009”, “Vall del Calàs 2009” i “Pan-

sal del Calàs” són vins excel·lents. Altres vins d’aquest celler cooperatiu han rebut pun-

tuacions molt pròximes als 90 punts, de manera que també es consideren molt bons.

Així mateix, la Guía Vino ABC ha inclòs 3 vins del Celler de Capçanes a l’edició con-

feccionada pel crític de vins Juan Fernández-Cuesta. Es tracta del “Flor de Primavera

Kosher 2010” (93 punts), “Mas Tortó 2009” (93 punts) i “5/X 2010” (92 punts).

Finalment, aquest any la Guia Proensa arriba amb canvis i reservant les seves pàgines

a vins amb 90 o més punts. Entre ells, “Cabrida 2009” i “Mas Tortó 2009”, que han

rebut qualificacions excel·lents, 97 i 93 punts respectivament.�

www.cellercapcanes.com

L’Agrupació de Cooperatives d’Oli del Montsià, Aco-

mont, és una cooperativa de segon grau d’Ulldecona

que comercialitza conjuntament l’oli verge de la Ga-

lera, Mas de Barberans, Ulldecona, Sant Gregori de

Santa Bàrbara i Olivarera del Baix Ebre de Camarles.

A final de 2009 i com a estratègia davant la situació

crítica a nivell de preus en el mercat nacional, aquesta

cooperativa va apostar per les vendes a l’exterior.

Abans de llançar-se al mercat internacional, Acomont

va participar en diverses missions inverses, va assis-

tir a fires internacionals i va establir contactes amb

brokers de diferents països per tal d’establir una vin-

culació del seu producte amb Catalunya o Espanya.

El producte que exporta està dissenyat per un mer-

cat de qualitat mig alt, al qual s’ofereixen només olis

verge extra que s’envasen amb vidre i s’acompanyen

d’un packaging adequat.

RESULTATS DEL PROJECTE

Encara que només han passat 3 anys des què va po-

sar en marxa la nova estratègia comercial, Acomont

ha aconseguit consolidar el seu producte en tres paï-

sos: la Xina, els Estats Units i Colòmbia, i té un posici-

onament cada vegada més fort a Txèquia.

Val a destacar, especialment, les exportacions a la

Xina, on lliura fins a 8 contenidors anuals. A més de

les operacions que duu a terme de forma puntual, la

cooperativa d’Ulldecona té dos distribuïdors fixos, un

per la zona de Beijing i l’altre a Shanghai, i té pre-

vist implantar-se a Hong Kong al llarg d’aquest any.

A la Fira Sial China 2012, Acomont va ser distingida

amb un dels guardons a la innovació pel seu producte

“1000 Tardors”, un verge extra elaborat a partir d’oli-

veres mil·lenàries.�

PREMIS COOP: 2n premi a la Internacionalització

PROJECTE: Estratègia comercial per exportar oli

verge extra a nous mercats

SECTOR: Oli d’oliva

COMARCA: Montsià

SOCIS: 5 cooperatives de primer grau

www.acomont.com

Acomont

EMPRENEDORACOOPERATIVA


LAFINESTRA PILAR PARDELL I DOP LES GARRIGUES

“Com a consumidora, vull saber quin tipus d’oli em donen”

Vinculada professionalment al sector de l’oli des de

fa 25 anys, Pilar Pardell és membre del Panell de Tast

Oficial d’olis verges d’oliva de Catalunya des de la seva

fundació, al 1997, i treballa a la Denominació d’Origen

Protegida Les Garrigues. Des d’aquestes dues plata-

formes, presta suport i assessorament a les coopera-

tives i les empreses privades elaboradores.

Què és el Panell de tast oficial d’olis d’oliva verge?

És un laboratori sensorial (olfactiu i gustatiu) que es basa

en un equip humà, seleccionat a nivell tècnic i que està

sotmès a un procés d’avaluació continua. Les seves fun-

cions principals són classificar comercialment els olis ver-

ges d’oliva, elaborar perfils descriptius i oferir un criteri

independent de valoració, alhora que és una eina posada

al servei del sector per a guiar-lo en el món de la qualitat.

Com treballeu, els tastadors?

A cada sessió se’ns presenten 8 mostres codificades

amb referències anònimes per garantir la nostra impar-

cialitat i objectivitat en la valoració, és a dir, el tast és a

cegues i mai no coneixem la procedència dels olis. Són

necessaris de 8 a 12 tastadors per avaluar un oli, i és la

Cap de panell qui n’elabora l’informe que s’entrega a l’en-

titat que l’ha sol·licitat.

Pregunta obligada: quins són els atributs d’un bon oli?

El principal atribut positiu d’un bon oli és el fruitat, no hem

d’oblidar que parlem del suc natural de l’oliva, i per tant

l’oli ens ha de recordar el fruit del qual prové. No cal cata-

logar la varietat, però sí que és imprescindible poder iden-

tificar el gust i l’aroma de l’oliva. En un oli també és molt

important la presència de l’amarg i el picant, atributs es-

tretament lligats amb el contingut de polifenols, elements

antioxidants molt valuosos per a la salut i responsables de

que l’oli se’ns conservi de forma natural.

S’ha notat una evolució en la qualitat de l’oli, en els

últims anys?

Penso que sí. Hi han contribuït de forma molt important les

Denominacions d’Origen, que vetllen per la qualitat a tra-

vés del control rigorós que s’exigeix a les entitats inscrites,

i l’existència d’organismes com el Panell de tast, ja que

és una eina que serveix per orientar el sector, informar-lo

de les pràctiques que es fan bé i de les que cal millorar,

d’aquesta manera contribuïm a resoldre els punts crítics,

perquè hi ha coses de l’oli que només es poden detectar

amb el tast.

És positiu tenir cinc denominacions d’origen d’oli, a

Catalunya?

Sí, perquè és un segell de qualitat que avala l’esforç d’un

territori i els productors en la millora de la qualitat, pre-

servant la seva cultura i tradició reconegudes. Tenir cinc

Denominacions d’Origen suposa que a casa nostra po-

dem trobar uns olis de qualitat certificada amb unes ca-

racterístiques pròpies, donades per les varietats d’oliva i

el seu vincle amb la terra i el clima d’aquella zona (aromes

i gustos que cada any són tota un experiència sensorial,

ja que la natura no ens dóna dos collites iguals). A través

d’aquestes Denominacions d’Origen s’està realitzant tota

una tasca potenciadora, i són la garantia que la producció,

l’elaboració i l’envasat de l’oli es realitzen a la zona geogrà-

fica. Per tant, les denominacions d’origen aporten una do-

ble garantia al consumidor: origen i qualitat; quin producte

pot assegurar més la proximitat i la qualitat que aquell que

està acreditat amb una DOP, una certificació que fins està

avalada per la mateixa Unió Europea?

Què en penses, de la normativa per comercialitzar olis

en bars i restaurants?

Com a tastadora i persona vinculada amb la DOP, penso

que és una de les millors coses que ens pot passar. Les

botelles irreomplibles i l’etiqueta que en deixi clares la ca-

tegoria i qualitat suposarà un valor afegit per al consumi-

dor, que sabrà exactament quin tipus d’oli li ofereixen. No

s’obliga aquests establiments que serveixin un oli deter-

minat, però com a consumidora vull saber quin tipus d’oli

em donen... de la mateixa manera que seria impensable

que ens servissin l’aigua o el vi en una gerra. Fixem-nos

que en altres països productors ja s’aplica, i és necessari i

afavoreix tant el sector com el consumidor.�

FCAC


AGROACTIVITAT 67

abril 2013

Portada: © SAT de la Vall d’en Bas

Agrobotiga de la cooperativa a Sant Privat d’en Bas

Bimestral,

20.000 exemplars

Data de tancament:

21 de març de 2013

Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya

Casa de l’Agricultura

Ulldecona 33, 3r

08038 Barcelona

Tel. 932 260 369

Fax 932 260 673

[email protected]

www.fcac.coop

Edita: Xarxa Verda

Consell de Redacció: Josep Pere Colat,

Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Fer-

ran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fà-

bregas, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Alfred Piñol, Àngela Casano-

vas, Anna Perelló, David Casadevall, Es-

meralda Pérez, Ester Aguirre, Josep Lluís

Bosque, Josep Parcerisa, Marc Riera, Ma-

ria Rosa Serra, Òscar Tolsà, Teresa Mas-

juan i Violant Fortuny

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

i els autors.

Publicitat i Màrqueting:

Anna Perelló 932 292 019

Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL

Impressió: Bigsa, SA

DL: GI-1304-2001

Sorprèn a familiars i amicsorganitzant un tast de vins a casa

La Cooperativa Falset Marçà ha posat en marxa un nou projecte que consisteix a rea-

litzar tastos de vi a domicili. Es tracta d’una aposta innovadora que busca fomentar la

cultura del vi i que no requereix de coneixements previs, ja que el que es pretén és crear

un espai de descoberta i diversió a l’entorn del món del vi al temps que es fomenta la

venda directa.

L’activitat consisteix en un tast guiat per a grups reduïts -d’entre 6 i 20 persones- que

es realitza en un espai privat amb suficient capacitat que triarà la persona interessada,

i que pot anar des de el saló de casa fins a un local.

Els treballadors de la cooperativa es desplacen personalment per dirigir el tast i oferei-

xen fins a 6 propostes diferents, amb un repertori de 3 vins cadascuna. Els preus dels

tastos oscil·len entre els 8,5 i 9,9 euros per persona.

D’entrada, els tastos a domicili s’organitzen a les comarques del Priorat, la Ribera

d’Ebre, el Baix Camp, el Tarragonès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès

i el Garraf, amb la idea d’anar estenent el radi d’influència. No obstant això, qualsevol

altre punt de Catalunya pot ser atès prèvia consulta.

Aquest celler cooperatiu, que acaba de cloure la celebració del seu centenari, ha aug-

mentat les vendes directes al consumidor final d’un 16 a un 40% en els últims anys.

PROPOSTES DE TAST

Tast 1: “Descobrint els vins de la Cooperativa”

Trobant l’empremta dels vins del celler:

Ètim Blanc - Castell de Falset negre - Ètim Verema Sobremadurada.

Tast 2:“Els monovarietals de la Cooperativa”

Els vins amb més expressió del Montsant:

Ètim Blanc - Ètim Sirah - Ètim Verema Tardana Negre.

Tast 3: “Els blancs de la Cooperativa”

Descobriment de la garnatxa blanca del Montsant i el seu pas per bóta:

Ètim Blanc - Castell de Falset Blanc - Ètim Verema Tardana Blanc.

Tast 4: “Els negres de la Cooperativa”

Emblemes del celler amb un marcat accent de les varietats autòctones:

Ètim Grenache Old Vines - Castell de Falset negre - Ètim Verema Tardana Negre.

Tast 5: “Els emblemàtics de la Cooperativa”

Vins de criança i qualitat excel·lent, que són l’orgull del celler:

Castell de Falset negre - Castell de Falset Blanc - Ètim Verema Sobremadurada.

Tast a mida: “Tu tries els vins”

Tast de 4-5 vins, tematitzat per varietat o tipus de vi, o bé amb la possibilitat d’incorporar el vermut. El

preu es fixarà segons el repertori.

Més informació: www.etim.cat - [email protected]

Tel. 668 843 730 (de dilluns a divendres de 10h a 18h).�

FALSET MARÇÀTEMPS D’OCI AMB

ABRIL [2013] AGRO - AGROactivitat · Reportatge: Celler Cooperatiu d’Espolla 26 La cooperativa de...

Documents

Transcript of ABRIL [2013] AGRO - AGROactivitat · Reportatge: Celler Cooperatiu d’Espolla 26 La cooperativa de...