A5 Estudi acústic - gencat.cat · Variant de Solivella. Carretera C-14 PK 43+700 al PK 47+450....

Annex 5

Estudi d’impacte acústic

Annex núm. 5: Estudi d’Impacte Acústic

Estudi d’Impacte Ambiental de l’Estudi Informatiu. Millora General. Variant de Solivella. Carretera C-14 PK 43+700 al PK 47+450. Tram: Solivella. Clau: IA-VT-08110. 2

1 PRESENTACIÓ ............................................................................................................... 3

2 OBJECTIUS ......................................... ........................................................................... 3

3 MARC LEGAL ........................................ ......................................................................... 3

4 ANÀLISIS ACÚSTICA DE LA INFRAESTRUCTURA ........... .......................................... 5

4.1 NIVELLS DE SOROLL PREVISTOS .................................................................................... 5

4.2 SOROLL PRODUÏT DURANT LA FASE DE CONSTRUCCIÓ.............................................. 5

4.3 PREVISIÓ DEL SOROLL DURANT LA FASE D’EXPLOTACIÓ ........................................... 5

5 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI ......................... ......................................................... 8

6 DELIMITACIÓ DE LA ZONA DE SOROLL .................. ................................................. 16

7 RECEPTORS EXISTENTS A LA ZONA DE SOROLL ........... ....................................... 16

7.1 ZONA RECEPTORA 1 ....................................................................................................... 16

7.2 ZONA RECEPTORA 2 ....................................................................................................... 18

7.3 ZONA RECEPTORA 3 ....................................................................................................... 19

7.4 ZONA RECEPTORA 4 ....................................................................................................... 20

7.5 ZONA RECEPTORA 5 ....................................................................................................... 21

7.6 ZONA RECEPTORA 6 ....................................................................................................... 22

8 AVALUACIÓ D’IMPACTES .............................. ............................................................. 24

8.1 FASE DE CONSTRUCCIÓ ................................................................................................ 24

8.2 FASE D’EXPLOTACIÓ ....................................................................................................... 24

9 DIFERÈNCIA ENTRE ALTERNATIVES ..................... ................................................... 29

9.1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 29

9.2 AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES ........................................................................................ 30

10 MESURES PREVENTIVES Y CORRECTORES ........................................................... 31

10.1 FASE DE CONSTRUCCIÓ ................................................................................................ 31

10.2 FASE D’EXPLOTACIÓ ....................................................................................................... 31



1 PRESENTACIÓ

Es redacta el present estudi d’impacte ambiental de la “Millora General. Variant de Solivella. Carretera C-14

PK 43+700 al PK 47+450. Tram: Solivella”, Clau EI-VT-08110 per tal de donar compliment a la legislació

vigent, i a la voluntat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de Gestió d'Infraestructures S.A

(GISA) de definir les mesures de prevenció i protecció ambiental a aplicar durant l’execució del projecte.

En els estudis d'impacte ambiental s'analitza el grau d'alteració que l'execució d'un projecte introdueix en el

medi, avaluant-ne els impactes. El present estudi té com a finalitat analitzar i estimar l'estat acústic en règim de

funcionament de la proposta de “Millora General. Variant de Solivella. Carretera C-14 PK 43+700 al PK

47+450. Tram: Solivella”, en les dues alternatives avaluades.

Tal com diu el "Llibre Verd de la Comissió Europea sobre política futura de lluita contra el soroll", el soroll

ambiental originat, entre d'altres causes pel trànsit, constitueix un dels principals problemes mediambientals en

Europa i és l'origen d'un major número de queixes per part de la població.

En la contaminació sonora produïda pel trànsit els elements bàsics que intervenen en l'explicació del fenomen

són: els focus emissors, el medi atmosfèric o camí de propagació i els receptors.

Sobre la seqüència lògica emissor – medi - receptor, ha d'establir-se l'avaluació dels impactes i l'adopció de

mesures preventives o correctores per a minimitzar el soroll que emet el trànsit dels vehicles a motor.

Els nivells de soroll que l'emissor produeix depenen d'aspectes tan diversos com: la potència sonora del motor

del vehicle (vehicles lleugers i pesants), l'estat del tub d'escapament, la manera de conduir, la velocitat de

circulació, el nombre de vehicles que circulen en una via determinada, el tipus de via i de ferm, etc.

En el camí de propagació de les ones sonores hi intervenen, principalment, la distància dels vehicles als

habitatges receptors, la presència d'elements reflectors o d'obstacles, i el tipus de superfície que hi ha entre

l'emissor i el receptor.

Per tant, la qualitat acústica d'una zona estarà determinada pels condicionants físics i urbanístics d'aquesta,

per la qual cosa la caracterització dels nivells d'immissió obliga a analitzar d'una manera acurada totes les

possibles relacions entre les fonts emissores i la propagació que afectin a un receptor determinat.

2 OBJECTIUS

Els objectius del present estudi són, per una banda, avaluar l'impacte acústic que provocarà la construcció i el

funcionament de la nova variant de Solivella, de la carretera C-14 PK 43+700 al PK 47+450. Tram: Solivella, a

les dues alternatives plantejades, definint la zona de soroll o banda d’impacte, a l’entorn de la infraestructura, i

recomanar, si s’escau, quines són les mesures atenuants més adients per a evitar l'impacte acústic sobre els

receptors, i per una altra banda, caracteritzar l’ambient acústic actual en els diferents escenaris pels quals està

previst el pas de la nova infraestructura.

3 MARC LEGAL

El 12 de juny de 2002 es va aprovar la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, de la

Generalitat de Catalunya, publicada en el DOGC número 3675 de 11/07/02. Posteriorment, el 10 de novembre

de 2009 es va aprovar el Decret 176/2009, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002 i se n’adapten els

annexos, publicat en el DOGC número 5506 de 16/11/09.

L’objectiu d’aquesta llei és regular les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica,

que afecta als ciutadans i al medi ambient, provocada pel soroll i les vibracions, i a la vegada establir un règim

d’intervenció administrativa que sigui aplicable a tot el territori de Catalunya.

A l’annex 11 de l’esmentat Decret es determinen els continguts d’un estudi d’impacte acústic per a noves

infrastructures de transport. L’estudi haurà de contenir:

1. Anàlisi acústica de la infraestructura, on s’ha de descriure la infraestructura en la finestra acústica

que comprengui cada receptor i els paràmetres de trànsit que permetin el càlcul del seu nivell

d’emissió de soroll i/o vibracions.

2. Característiques del medi: on s’ha de descriure les condicions meteorològiques de la zona i el

tipus de sòl.

3. Delimitació de la zona de soroll, l’estudi ha de delimitar sobre cartografia la zona de soroll, que ha

de comprendre el territori de l’entorn de la infraestructura fins als punts del territori o la corba isòfona

on la previsió de nivell de soroll generat no superi els valors límit d’immissió de la zona de sensibilitat

acústica on la infraestructura està situada.

4. Receptors existents a la zona de soroll, on s’ha de descriure els receptors o receptors tipus

existents situats en el territori que inclou la zona de soroll.

5. Avaluació de l’impacte acústic, segons els nivells d’emissió acústica del trànsit de la infraestructura

estimats.

6. Definició de mesures atenuadores.

7. Presentació de resultats. Presentació d’un quadre sinòptic que ha d’incloure la identificació de tots



els receptors de la zona de soroll, l’estat acústic inicial, el nivell de soroll i/o vibracions previst en el

règim de funcionament de la infraestructura, les mesures que es proposen i els nivells sonors i/o de

vibracions que s’esperen en cada receptor, una vegada s’hagin implantat les mesures.

8. Control. Pla de vigilància ambiental per a quan la infraestructura estigui en règim de funcionament

normal, amb l’objecte de comprovar-se que els nivells d’immissió sonora i/o de vibracions generats pel

trànsit d’aquesta infraestructura no superen els valors límit d’immissió que hi siguin d’aplicació.

Com la zona d’estudi no disposa d’una zonificació acústica, i d’acord amb la normativa vigent, si el territori de

l’entorn de la infraestructura no està zonificat acústicament, la zona de soroll s’ha de delimitar fins als punts del

territori o la corba isòfona on la previsió de nivell de soroll generat no superi els valors límit d’immissió que

corresponen a una zona de sensibilitat acústica alta.

Segons l’article 44 del mateix Decret s’exposa: “Les infraestructures noves de transport viari, ferroviari, marítim

i aeri no poden transmetre a l’ambient exterior de les corresponents zones acústiques nivells d’immissió

sonora i/o de vibracions superiors als valors que estableixen les taules dels annexos 1, 2 i 7.

A més, aquestes infraestructures han d’adoptar les mesures necessàries per evitar que, per efectes additius

derivats directament o indirectament del seu funcionament, se superin els objectius de qualitat acústica per al

soroll que estableixen els articles 38 i 39.

El que es disposa únicament s’ha d’aplicar fora de les zones de soroll.

Als habitatges situats al medi rural, els són aplicables els valors límit d’immissió que estableix l’annex 1,

corresponents a una zona de sensibilitat acústica alta, si compleixen les condicions següents: estar habitats de

manera permanent, estar aïllats i no formar part d’un nucli de població, ésser en sòl no urbanitzable i no estar

en contradicció amb la legalitat urbanística”.

Usos del sòl

Valors límit d’immissió en dBA

Ld (7h – 21h) Le (21h – 23h) Ln (23h – 7h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb

activitats i/o infraestructures de transport existents

65 65 55

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl

d’ús industrial

65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60

* Ld, Le, Ln són índexs d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament.

a. període de dia, de 07 a 21 h.

b. període de vespre, de 21 a 23 h.

c. període de nit, de 23 a 07 h.



4 ANÀLISIS ACÚSTICA DE LA INFRAESTRUCTURA

4.1 Nivells de soroll previstos

S’ha de diferenciar les dues fases següents en les quals pot generar-se soroll i vibracions:

• Fase de construcció.

• Fase d’explotació.

En ambdues situacions, el tipus de soroll i vibracions serà diferent, així com el seu abast.

4.2 Soroll produït durant la fase de construcció

Durant aquest període es produirà soroll procedent de les següents operacions:

• Transport i tragí de maquinària i materials de construcció.

• Evacuació i dipòsit de rebuigs de construcció i materials i terres sobrants.

• Funcionament de la maquinària.

• Desenvolupament del procés constructiu, i moviments de terra.

Durant aquesta etapa de construcció les principals causes d’alteració del nivell sonor són els treballs de la

diferent maquinària que intervé en el procés d’obres, que produeixen sorolls durant el seu funcionament, i les

possibles alteracions del trànsit de vehicles que poden portar les obres.

4.3 Previsió del soroll durant la fase d’explotació

Es considera com a zona de soroll o banda d'impacte acústic, a la zona on el soroll produït per la traça

ocasiona en el receptor un nivell d'immissió, per sobre dels valors fixats a la taula de l’apartat 3 del present

estudi.

La previsió del soroll durant la fase d’explotació s’ha realitzat atenent a les recomanacions de la Unió Europea,

“Recomendación de la Comisión de 6 de agosto de 2003 relativa a las Orientaciones sobre los métodos de

cálculo provisionales revisados para el ruido industrial, procedente de aeronaves, del tráfico rodado y

ferroviario, y los datos de emisiones correspondientes” (DOUE L 212, de 22/08/2003).

El mètode recomanat és el mètode nacional de càlcul francès “NMPB-Routes 96 (SETRA-CERTU-LCPC-

CSTB)”, contemplat en el “Arrêté du 5 mai 1995 relatif au bruit des infraestructures routières, Journal officiel du

10 mai 1995, article 6” i a la norma francesa “XPS 31-133”.

“XPS 31-133” fa referència a la “Guide du Bruit 1980” com model d’emissions per defecte per al càlcul del

soroll procedent del trànsit rodat.

A més a més, la predicció dels nivells sonors s’ha realitzat mitjançant el software de predicció acústica

ambiental CADNA-A V.3.5.

CADNA-A (Computer Aided Design Noise Abatement) és un programa per al càlcul i presentació dels nivells

d’exposició al soroll ambiental, així com per l’assessorament i prognosi en relació amb aquest.

En els plànols 8.A I 8.B poden visualitzar-se les isòfones de referència.

4.3.1 Estimació del nivell sonor a la isòfona de re ferència

La isòfona de referència es defineix com aquella superfície fictícia o real que passa per tots els punts on el

nivell LAeq és igual a aquell que existiria al punt situat a 30 m. a la vora del vial i a 10 m. sobre el pla de la

calçada, en el cas d’un vial rectilini amb vores sense obstacles, amb el mateix trànsit i situat sobre un sòl molt

reflexant.

El mètode de previsió de la immissió sonora considera els següents elements principals:

• Tipus de vehicles (lleugers/pesants)

• Velocitat

• Tipus de trànsit

• Tipus de perfils longitudinals

Així, el procediment per determinar el nivell sonor de la isòfona de referència consisteix en trobar el valor de la

immissió sonora per un vehicle mig i tenir en compte el nombre de vehicles per hora que circulen diferenciant

llur categoria (lleuger o pesant).

4.3.2 Previsió de la immissió sonora per un vehicle mig

En tots els casos, la immissió sonora es refereix al LAeq (1 hora) expressat en dBA sobre la isòfona de

referència (a 30 metres de la vora del vial i a 10 m. sobre el pla de la calçada), degut al pas d’un vehicle per

hora de la categoria estudiada, calculades segons la següent expressió:

On Lw és el nivell mitjà de potència acústica del vehicle en dBA, valor actualment conegut per les diferents

categories de vehicles i v és la velocitat del vehicle en km/h.

Per realitzar l’estimació, es parteix dels valors quantificats d’immissions sonores per a diferents circulacions,

segons els valors mitjos determinats per l’Institut de Recherche de Transports de la immissió sonora (a la

E1vehicle = Lw – 10log v –50 (dBA)



isòfona de referència) per un vehicle mig, segons el tipus de vial.

Referent a la infraestructura objecte d’estudi, Variant de Solivella. Carretera C-14 PK 43+700 al PK 47+450.

Tram: Solivella, en les dues alternatives avaluades, segons la tipologia de vials establerta per l’Institut, es pot

considerar com un vial amb trànsit fluid continu.

La velocitat considerada és de 70 km/h, tant pels vehicles lleugers com pels pesants. A partir de l’àbac de

referència s’obtenen unes immissions sonores mitges de:

• Vehicles lleugers: 33,8 dBA

• Vehicles pesats: 43,0 dBA

4.3.3 Previsió total a la isòfona de referència

En l’apartat anterior s’ha descrit el mètode per determinar la immissió sonora a la isòfona de referència d’un

vehicle mitjà. El nivell sonor previst correspon al pas d’un vehicle. Per tant, per determinar el nivell sonor

produït per N vehicles/hora sobre la isòfona de referència caldrà afegir 10logN a l’emissió anteriorment

determinada.

A continuació es detallen les intensitats mitjanes diàries, previstes una vegada la infraestructura entri en

funcionament, que han estat utilitzades per a la previsió del nivell sonor total a la isòfona de referència,

diferenciant entre període diürn, període de vespre i període nocturn. El període diürn comprèn des de les 7

fins les 21 hores, el període de vespre comprèn des de les 21 fins a les 23 hores, mentre que el període

nocturn, comprèn des de las 23 fins les 7 hores.

Les dades de trànsit que s’han fet servir per determinar la IMD són el recull de dades recollides a l’annex núm.

8 “Estudi de trànsit” realitzat per l’empresa DOPEC.

Taula : Valors dels paràmetres en la previsió dels nivells d’immissió sonora en període dia, vespre i nit.

Tram: Solivella.

IMD Any 2014 (vehicles/dia)

Tram: Solivella

Període Nd/n (vehicles/ hora) % vehicles pesants

4.061

Dia i vespre 239 9,34

Nit 37 9,34

Per al càlcul de Nd s’ha tingut en compte Nd=IMD/17.

Per al càlcul de Nn s’ha tingut en compte Nn=IMD*0.009.

S’adopta al present estudi una categoria de trànsit T2 (200-799 vehicles pesats / dia), d’acord amb la

instrucció 6.1-IC “Secciones de firme”.

Les característiques de la via estan extretes de l’annex 9 “Justificació de la secció del ferm”

La secció de ferm, recollides a l’annex núm. 9 “Justificació de la secció del ferm” realitzat per l’empresa

DOPEC, adoptada per aquest tram de la nova variant, és el paquet de ferm necessari per a les variables de

trànsit (entre 200 i 799 vehicles pesats: T2) i qualitat de l’esplanada (E-3) del catàleg de seccions de ferms, i

està formada per les següents capes:

Secció 231

• Capa de rodadura de microaglomerat asfàltic en tipus BBTM 11B BM-3C de 3 cm de gruix (60 kg/m2).

• Reg d’adherència modificat.

• Capa intermèdia d’aglomerat asfàltic en calent tipus AC22 bind B60/70 S de 6 cm de gruix.

• Reg d’adherència.

• Capa base d’aglomerat asfàltic en calent tipus AC22 base B60/70 G de 11 cm de gruix.

• Reg d’emprimació

• Capa granular de tot-ú de 25 cm de gruix.

El tipus de paviment previst a aplicar (paviment sonoreductor) reduirà 2 dB, segons el procediment de

correcció recomanat a la “Recomendación de la Comisión de 6 de agosto de 2003 realativa a las

Orientaciones sobre los métodos de cálculo provisionales revisados para el ruido industrial, procedente de

aeronaves, del tráfico rodado y ferroviario, y los datos de emisiones correspondientes” (DOUE L 212,

22/08/03).

Així, els resultats obtinguts amb l’aplicació de la metodologia descrita són els següents:

Etotal =E1vehicle + 10 log N (dBA)



Taula : Nivell sonor estimat a la isòfona de referència. Període dia, vespre i nit. Any 2014.

Període Nivell previst paviment drenant

(dBA)

Dia i Vespre 57,8

Nit 49,7

4.3.4 Nivells d’immissió en els receptors: càlcul d e la zona de soroll.

Arribats a aquest punt, podem determinar el nivell d’immissió sonora a 30 m a la vora de la plataforma de la via

i a 10 m d’alçada, en absència d’obstacles i per un sòl molt reflexant (veure taula anterior). I per trobar el valor

real en un punt receptor caldrà afegir o restar un terme corrector que tingui en compte els efectes deguts a la

propagació en el medi real. D’aquesta manera, s’ha estimat el nivell d’immissió sonora en període dia, vespre i

nit, a diferents distàncies de la font emissora, per conèixer la zona de soroll o banda d’impacte que ocasiona la

carretera projectada.

Per l’estimació de la propagació sonora s’han considerat els següents paràmetres:

• la categoria del vial.

• el perfil transversal del vial. El traçat de la carretera objecte d’estudi, pot discorre al mateix nivell, en

terraplè o en desmunt respecte els receptors, pel que, per estimar l’atenuació sonora, s’han utilitzat

diferents àbacs. Així, els perfils transversals considerats, a partir de la informació extreta dels plànols

del traçat i de la inspecció sobre el terreny són:

- Terreny natural absorbent: són aquells trams en lleuger desmunt inferior a – 2 metres o aquells

situats al mateix nivell que el terreny natural quan aquest és molt absorbent.

- Terraplè d’alçada mitjana: alçada sobre el terreny natural compresa entre 2,5 metres i 7,5 metres

(hipòtesis de base: h=5 metres).

- Desmunt de poca profunditat: es considera una profunditat compresa entre –2 i –4 metres (hipòtesis

de base: -3,5 metres).

Al Centre de Simulation du Centre Scientifique et Technique du Bâtiment de Grenoble es van establir uns

àbacs, que varen ser recollits en la metodologia del CETUR (1.980). Per tot punt receptor situat en una de les

corbes dels àbacs cal afegir o restar els nivells que indiquin del nivell calculat a la isòfona de referència.

Per calcular la zona de soroll en les diferents situacions, els nivells d’immissió sonora s’estimen a la vora de la

futura infraestructura i a l’altura de 4 metres respecte el terreny natural.

S’han d’aplicat atenuacions complementàries a la vora d’un sòl absorbent respecte a la propagació a la vora

d’un sol reflexant, la qual cosa implica una reducció d’1 dBA a distàncies superiors a 30 metres i a una altura

de 4 metres.




5 CARACTERÍSTIQUES DEL MEDI

A continuació es presenten les dades de l’estació meteorològica automàtica de l’Espluga de Francolí (Conca

de Barberà), corresponents als anys 2001, 2002, 2003, 2007 i 2008, extretes de la base de dades del Servei

Meteorològic de Catalunya.

Resum any 2001

Precipitació total acumulada: 308,4 mm

Temperatura mitjana: 14,4 °C

Mitjana de les temperatures màximes: 21,2 °C

Mitjana de les temperatures mínimes: 8,4 °C

Temperatura màxima absoluta: 41,1 °C

Temperatura mínima absoluta: -8,3 °C

Velocitat mitjana del vent: 2,8 m/s

Direcció dominant: W

Humitat relativa mitjana: 72 %

Irradiació global mitjana diària: MJ/m2

-5

0

5

10

15

20

25

30

Tem

pera

tura

-25

0

25

50

75

100

125

150

Pre

cipi

taci

ó (m

m)

Precipitació T mitjana

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

Tem

pera

tura

Mitjana de T mín. Mitjana de T màx.



-15-10-505

1015202530354045

Tem

pera

tura

T mín. absoluta T màx. absoluta

0369

1215

1821242730

Dies de glaçada (T mín =< 0°C)



0%

10%

20%

30%

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Rosa dels vents

calma12.7 %

01234567

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Velocitat mitjana del vent per a cada direcció (m/s)

Any 2001 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any

T mitjana 6,8 7,2 13,0 13,0 16,7 22,2 22,8 24,7 18,3 16,7 7,7 2,9 14,4

Precipitació 4,4 11,6 12,0 51,8 42,8 4,0 41,6 1,0 3,2 45,4 73,0 17,6 308,4

Mitjana de T màx. 11,5 12,9 19,6 20,3 24,8 31,4 30,5 33,6 26,0 23,6 12,1 8,0 21,2

Mitjana de T mín. 2,9 2,2 7,1 6,2 9,9 13,8 15,7 17,3 11,8 11,2 3,6 -1,0 8,4

Dies de glaçada (T mín =< 0°C) 4 4 0 0 0 0 0 0 0 0 3 17 28

Dies de precipitació 5 3 6 1 8 2 5 1 2 7 4 2 46

T màx. absoluta 16,8 20,4 30,8 28,4 36,1 41,1 37,3 39,8 32,5 29,1 20,6 16,2 41,1 25/06

T mín. absoluta -1,8 -2,2 1,6 2,0 1,4 8,7 10,4 14,9 6,8 5,1 -1,0 -8,3 -8,3 17/12

Humitat relativa mitjana 82 74 70 64 71 63 68 66 71 79 77 83 72

Irradiació mitjana diària

Velocitat mitjana del vent (m/s) 2,8 3,3 3,3 3,9 2,1 2,7 2,9 2,4 2,4 1,9 3,3 2,8 2,8 W



Resum any 2002

Precipitació total acumulada: 375,8 mm

Temperatura mitjana: 14,6 °C

Mitjana de les temperatures màximes: 20,4 °C

Mitjana de les temperatures mínimes: 9,2 °C

Temperatura màxima absoluta: 36,1 °C

Temperatura mínima absoluta: -3,1 °C

Velocitat mitjana del vent: 3,1 m/s

Direcció dominant: W

Humitat relativa mitjana: 72 %

Irradiació global mitjana diària: 13,9 MJ/m2

-5

0

5

10

15

20

25

30

Tem

pera

tura

-25

0

25

50

75

100

125

150P

reci

pita

ció

(mm

)

Precipitació T mitjana

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

Tem

pera

tura

Mitjana de T mín. Mitjana de T màx.

-15-10-505

1015202530354045

Tem

pera

tura

T mín. absoluta T màx. absoluta

03

69

12151821242730

Dies de glaçada (T mín =< 0°C)



0%

10%

20%

30%

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Rosa dels vents

calma7.5 %

01234567

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Velocitat mitjana del vent per a cada direcció (m/s)

Any 2002 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any

T mitjana 5,8 8,5 10,7 12,9 16,0 21,7 23,2 21,9 18,8 15,9 12,1 9,3 14,6

Precipitació 34,4 5,6 22,6 93,2 48,8 41,0 0,8 22,2 11,6 47,6 34,0 14,0 375,8

Mitjana de T màx. 10,5 14,2 16,6 20,3 22,0 28,7 30,3 28,4 24,8 21,6 16,2 13,1 20,4

Mitjana de T mín. 1,9 3,1 5,3 6,6 10,3 14,7 16,8 16,1 12,5 11,1 8,0 5,9 9,2

Dies de glaçada (T mín =< 0°C) 8 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 12

Dies de precipitació 8 1 5 9 8 3 2 8 3 6 8 8 69

T màx. absoluta 20,1 20,2 25,9 30,9 27,9 35,7 36,1 35,1 30,1 25,8 22,5 19,0 36,1 20/07

T mín. absoluta -3,1 -1,0 0,2 1,9 4,0 9,6 13,2 12,9 7,8 4,6 3,6 0,8 -3,1 17/01

Humitat relativa mitjana 85 73 77 76 64 55 62 68 74 76 73 79 72

Irradiació mitjana diària 4,1 9,0 10,0 16,3 20,9 23,9 23,5 19,9 16,1 11,9 7,3 4,7 13,9

Velocitat mitjana del vent (m/s) 2,3 3,9 2,5 2,4 3,4 3,2 2,9 2,8 2,5 3,0 3,9 3,9 3,1 W



Resum any 2003



Resum any 2007



Resum any 2008


Estudi acústic. Millora General. Variant de Solivella. Carretera C-14. PK 45+000 al PK 46+300. Tram: Solivella. Clau: EI-VT-08110. 16

6 DELIMITACIÓ DE LA ZONA DE SOROLL

El territori de l’entorn de la infraestructura no està zonificat acústicament, per tant, la zona de soroll s’ha de

delimitar fins als punts del territori o la corba isòfona on la previsió de nivell de soroll generat no superi els

valors límit d’immissió que corresponen a una zona de sensibilitat acústica alta.


7 RECEPTORS EXISTENTS A LA ZONA DE SOROLL

L’estudi s’ha iniciat amb una localització sobre plànols (escala 1:5.000) de les edificacions properes a la via.

Un cop situats els receptors, es va fer una inspecció sobre el terreny, estudiant la seva ubicació exacta

respecte a la futura via i les seves característiques.

L'estudi dels nivells d'immissió sonora permet caracteritzar l'ambient acústic de la zona en les actuals

condicions. Els mesuraments s'han fet d'acord amb la metodologia establerta en l'annex 1 del Decret

176/2009, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002 i se n’adapten els annexos, publicat en el DOGC

número 5506 de 16/11/09.

El nivell de soroll va ser mesurat amb un equip de funcionament manual constituït per un sonòmetre integrador

BRÜEL & KJAER Mediator 2238. El sistema de mesura acústica emprat compleix amb les prescripcions

tècniques de les normes IEC 651 tipus 1I, IEC 804 tipus 1 i ANSI S1.43 tipus S1.

El sonòmetre es va calibrar prèviament i posteriorment als mesuraments amb un calibrador de la marca

BRÜEL & KJAER 4231.

El sonòmetre i el calibrador compleixen amb l’establert a l’ORDRE ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la

qual es regula el control metrològic de l’Estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels

calibradors acústics, («BOE» 237, de 3-10-2007).

Les mesures amb sonòmetre manual es van realitzar a una alçada de 1,5 metres sobre el terra, a 0,5 metres

de l’operador i a més de 1,5 metres de qualsevol paret o obstacle que pogués pertorbar la mesura. El micròfon

del sonòmetre estava protegit per una pantalla antivent per evitar errades de lectura degudes a la incidència

del vent.

Les mesures es varen realitzar el dia 23 de juny de 2010, en període diürn. L'estudi dels nivells d'immissió

actuals es va portar a terme en 6 punts escollits al llarg de la traça de les dos alternatives estudiades,

mitjançant mostreig, a partir de mesures de 15 minuts en diferents intervals de temps.

Per l'avaluació de l'ambient acústic, s'han mesurat els següents paràmetres:

• El nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A (LAeq)

• El màxim nivell assolit (LAMàx)

• El mínim nivell assolit (LAMín)

• Paràmetres estadístics, (LA1, LA10, LA30, LA50, LA90, LA95 i LA99).que permeten una millor caracterització

de l'escenari acústic. El percentil LA10 caracteritza les puntes de soroll, i el percentil LA90, és l'acceptat

internacionalment com a descriptiu del soroll de fons.

Les mesures es van realitzar en temps d'integració fast i el rang seleccionat anava de 20 a 100 dB.

En tots els casos s’ha recollit qualsevol observació considerada rellevant o significativa. durant el període de

control.

7.1 Zona receptora 1

Zona receptora Nom de la zona receptora

1 Polígon 9 Parcel·la 7.

DIUMENGES. SOLIVELLA (TARRAGONA)



7.1.1 Localització

Pk 0+320, Alternativa 1. Marge esquerre.

Coordenades UTM

X Y

0348088 4590177

7.1.2 Característiques de la zona receptora

Zona agrícola, situada a prop de la carretera C-14, aproximadament en el pk 44+500. Es localitzen diverses

edificacions, dedicades principalment a magatzems i a granges d’animals en desús, però no té ús com a

habitatge permanent.

Distància entre el receptor i la futura traça: uns 25 metres per l’alternativa 1 estudiada.

Dependències d’ús sensibles al soroll: No és localitzen.

7.1.3 Ambient acústic actual

El punt de mesura es situa a uns 3 metres de la façana principal de l’edificació i a uns 20 metres de l’actual

carretera C-14, a una cota un metre per sobre de la rasant de la carretera.

Les principals influències acústiques actuals provenen del trànsit de vehicles per l’actual carretera C-14.

En el següent quadre es recull el número de vehicles comptabilitzats en tots dos sentits de circulació, a l’actual

carretera C-14, durant la realització de l’aforament de 15 minuts, per conèixer la intensitat i tipologia de tràfic, i

relacionar-ho amb els nivells de soroll registrats. A partir dels valors obtinguts s’ha calculat la intensitat mitjana

diària IMD (que resulta de multiplicar els aforaments de 15 minuts per 4 i per 17).

Sentit

Vehicles (horari diürn)

Tàrrega Montblanc IMD (%)

Vehicles lleugers (<3500 Kg) 34 57 6.188 (97,8%)

Vehicles pesants (>3500 Kg) 1 1 136 (2,2%)

La intensitat mitjana de trànsit (IMD) en aquest tram ha estat de 6.324 vehicles/dia.

Els nivells assolits durant el període mesurat són:

Horari LAeq LAMàx LAMín LA1 LA10 LA30 LA50 LA90 LA95 LA99

Diürn (*) 55,1 67,6 31,7 65,0 59,9 53,8 48,6 37,5 35,9 33,8

(*) Data: 23/06/10. Hora inici: 18:00 hores. Temps mesura: 15 minuts.

A la gràfica següent, pot observar-se la distribució de probabilitats acumulades:

Distribució de probabilitats acumulades. Punt 1.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75

dBA

% P

roba

bilit

at .





2 C/ CASCO

SOLIVELLA (TARRAGONA)

7.2.1 Localització

Pk 0+600, Alternativa 1. Marge dret.

Coordenades UTM

X Y

0347887 4590591


Zona urbana, situada a prop de les carreteres C-14 i TV-2336. Es localitzen diverses edificacions en

construcció i habitatges de com a màxim, planta baixa i un pis d’altura.


Dependències d’ús sensibles al soroll: façanes principals i laterals.


El punt de mesura es situa en una zona erma, a l’entrada del municipi, enfront de la zona d’habitatges, entre

les carreteres C-14 i TV-2336.

Les principals influències acústiques actuals provenen del trànsit de vehicles per l’actual carretera C-14.

En el següent quadre es recull el número de vehicles comptabilitzats en tots dos sentits de circulació, a l’actual

carretera C-14, durant la realització de l’aforament de 15 minuts, per conèixer la intensitat i tipologia de tràfic, i

relacionar-ho amb els nivells de soroll registrats. A partir dels valors obtinguts s’ha calculat la intensitat mitjana

diària IMD (que resulta de multiplicar els aforaments de 15 minuts per 4 i per 17).

Sentit

Vehicles (horari diürn)

Tàrrega Montblanc IMD (%)

Vehicles lleugers (<3500 Kg) 21 36 3.876 (91,9%)

Vehicles pesants (>3500 Kg) 3 2 340 (8,1%)

La intensitat mitjana de trànsit (IMD) en aquest tram ha estat de 4.216 vehicles/dia.

Per la carretera TV-2336, s’ha comptabilitzat la circulació d’un vehicle lleuger i dos vehicles pesants.



Diürn (*) 48,0 64,0 30,7 57,0 51,1 48,0 45,6 38,0 36,1 32,7






0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75

dBA

% P

roba

bilit

at .



3 Camí del Cementiri.


7.3.1 Localització


Coordenades UTM

X Y

0347624 4590694


Zona agrícola, situada a prop del camí del Cementiri de Solivella. Es localitza una masia no habitada, de

planta baixa i un pis d’altura.




El punt de mesura es situa en una zona agrícola, enfront de l’edificació, proper al camí del Cementiri.

Les principals influències acústiques actuals provenen de la circulació de vehicles pel camí del Cementiri i dels

ocells. Durant el control, ha circulat un tractor pel camí del Cementiri.





Diürn (*) 48,7 70,8 30,7 60,7 44,5 41,4 39,5 35,8 34,7 32,7




0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75

dBA

% P

roba

bilit

at .



4 Polígon 11 Parcel·la 37

EL FORRELLAT. SOLIVELLA (TARRAGONA)

7.4.1 Localització


Coordenades UTM

X Y

0347719 4591383


Zona periurbana, situada a prop de la carretera de Tallat. Es localitzen diverses edificacions abandonades, i un



habitatges en construcció, de planta baixa i dos pisos d’altura.


Dependències d’ús sensibles al soroll: façana principal.


El punt de mesura es situa en una zona erma, enfront de l’habitatge en construcció.

Les principals influències acústiques actuals provenen de la circulació de vehicles pels camins propers i dels

ocells.



Diürn (*) 44,3 62,1 33,1 53,7 47,4 43,4 41,2 37,3 36,3 34,6




0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75

dBA

% P

roba

bilit

at .



5 C/ MONTSERRAT


7.5.1 Localització


Coordenades UTM

X Y

0347904 4591946


Urbanització, situada a las sortida de Solivella, constituïda per habitatges unifamiliars, de com a màxim, planta



baixa i un pis d’altura.


Dependències d’ús sensibles al soroll: façana principal.


El punt de mesura es situa en el camí que voreja la part alta de la urbanització, a 1,5 metres de la tanca

perimetral de l’habitatge.

Les principals influències acústiques provenen dels ocells i lleugerament del trànsit de vehicles per la C-14.



Diürn (*) 41,4 58,4 27,2 55,2 44,2 39,8 37,4 32,4 31,3 30,0




0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75

dBA

% P

roba

bilit

at .



6 Polígon 7 Parcel·la 81

ELS PLANS DE PIRA. SOLIVELLA (TARRAGONA)

7.6.1 Localització


Coordenades UTM

X Y

0348643 4590516


Zona agrícola, situada a prop del camí d’accés a la zona del circuit d’auto cross “Els Plans”. Es localitza una



edificació, dedicada a magatzem, però no té ús com a habitatge permanent.




El punt de mesura es situa a uns 3 metres del magatzem.

Les principals influències acústiques actuals provenen del trànsit de vehicles per l’actual carretera C-14 i de la

circulació de vehicles pels camins propers.



Diürn (*) 41,5 58,2 22,4 51,2 44,0 40,8 38,9 35,1 34,4 33,4




0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75

dBA

% P

roba

bilit

at .

A la següent taula es mostren els nivells d’immissió sonora a l’ambient exterior registrats actualment:

Zona

receptora

Coordenades UTM

Nivells d’immissió

sonora a l’ambient

actual L Aeq, 15’ (dBA).

X Y Període de dia.

1 0348088 4590177 55,1

2 0347887 4590591 48,0

3 0347624 4590694 48,7

4 0347719 4591383 44,3

5 0347904 4591946 41,4

6 0348643 4590516 41,5



8 AVALUACIÓ D’IMPACTES

8.1 Fase de construcció

Durant la fase de construcció es produeix un augment dels nivells acústics associats a les operacions de

moviments de terres i explanacions, funcionament de les instal·lacions auxiliars i maquinària diversa

(excavadores, compactadores, formigoneres) i augment de tràfic de maquinària i camions al servei de l’obra.

No es preveu l’ús de voladures.

L’augment dels nivells acústics durant la fase de construcció serà de major magnitud quan es realitzin

moviments de terres, així com també a l’entorn de les zones auxiliars d’obra i dels camins d’accés i interiors a

la pròpia obra. Les zones més sensibles correspon pròpiament al municipi de Solivella.

Codi Descripció de impacte Fase

EA.1 Els treballs de la maquinària i plantes formigoneres que produeixen soroll són les principals causes d’alteració del nivell sònic en aquesta fase.

FC Avaluació alternativa 1 Intensitat Notable Signe Negatiu Incidència Directe Tipus sistema actiu Simple

Aparició Curt termini Persistència Temporal Reversibilitat Reversible Recuperabilit at Recuperable

Periodicitat Periòdic Manifestació Discontinu Extensió Localitzat Situació Proper Valoració alternativa 1 Moderat Avaluació alternativa 2 Intensitat Mínim Signe Negatiu Incidència Directe Tipus sistema actiu Simple

Aparici ó Curt termini Persistència Temporal Reversibilitat Reversible Recuperabilitat Recuperable

Periodicitat Periòdic Manifestació Discontinu Extensió Localitzat Situació Proper Valoració alternativa 2 Compatible - Moderat

8.2 Fase d’explotació

Els nivells acústics actuals i previstos en la fase d’explotació del condicionament de la carretera C-14 dins del

terme municipal de Solivella troben a la taula següent.

Zona

receptora

Coordenades UTM

Nivells d’immissió

sonora a l’ambient

actual L Aeq, 15’ (dBA).

X Y Període de dia.

1 0348088 4590177 55,1

2 0347887 4590591 48,0

3 0347624 4590694 48,7

4 0347719 4591383 44,3

5 0347904 4591946 41,4

6 0348643 4590516 41,5

A les zones receptores localitzades actualment s’han considerat com a objectiu, a l’hora d’avaluar la necessitat

d’establir mesures correctores complementàries, assolir en les zones possiblement afectades, després de la

construcció de la nova infraestructura, els següents valors límit d’immissió sonora a l’ambient exterior:

• Zones d’ús residencial sense infraestructures viàries properes actualment, LAr en període de dia i de

vespre (7-23 h) de 60 dBA i un L Ar en període nocturn (23-7h) de 50 dBA .

• Zones de predomini del sòl d’ús terciari (granges d’animals) sense ús residencial, LAr en període de

dia i de vespre (7-23 h) de 65 dBA i un L Ar en període nocturn (23-7h) de 55 dBA.

• Habitatges situats al medi rural, LAr en període de dia i de vespre (7-23 h) de 57 dBA i un L Ar en

període nocturn (23-7h) de 47 dBA.

Per calcular la zona de soroll en les diferents situacions s’ha utilitzat el programa de simulació CADNA.

A les següents fitxes, s’indiquen els nivells d’immissió sonora a l’ambient exterior, per a cadascuna de les

zones receptores estudiades, estimats per a l’any 2014, segons les previsions de trànsit especificades

anteriorment.



Taula : Estimació dels nivells d’immissió sonora en període dia, vespre i nit (any 2014). Alternativa 1 i 2.

Zona

receptora Ubicació (pk) Observacions

Nivell d’immissió

estimat (dBA). Any 2014

Valors límit

d’immissió (dBA).

Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

1 Pk 0+320, Alt 1.

Marge esquerre

No es localitza cap

habitatge d’ús

permanent.

60,9 52,7 65,0 55,0

Zona




Valors límit


Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

2

Pk 0+600, Alt 1.

Marge dret. Zona urbana. 49,0 42,2 65,0 55,0

Alternativa 1

Alternativa 1



Zona




Valors límit


Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

3 Pk 1+070, Alt 1.

Marge dret.

No es localitza cap

habitatge d’ús

permanent.

58,2 49,7 65,0 55,0

Zona




Valors límit


Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

4

Pk 1+780, Alt 1.

Marge dret.

Habitatge en

construcció. 50,1 41,5 60,0 50,0

Alternativa 1 Alternativa 1



Zona




Valors límit


Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

5

Pk 2+400, Alt 1.

Marge dret. Urbanització. 53,4 45,4 60,0 50,0

Zona




Valors límit


Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

Període de

dia i de

vespre.

Període

de nit.

6 Pk 1+100, Alt 2.

Marge dret.

No es localitza cap

habitatge d’ús

permanent.

46,7 40,5 65,0 55,0

Alternativa 1 Alternativa 2



Ni per l’alternativa 1 ni per l’alternativa 2 no s’ha localitzat cap zona receptora en la que els nivells d’immissió

sonora a l’ambient exterior estimats superin els valors límit d’immissió establerts a l’annex 1 de la Llei 16/2002.

Els nivells d’emissió acústica del trànsit de la infraestructura estimats no incrementen els valors establerts per

a les següents zones localitzades:

• Habitatges situats al medi rural (no s’han localitzat).

• Zones de predomini del sòl d’ús terciari (granges d’animals, magatzems, etc.) sense ús residencial

(zones receptores 1, 3 i 6).

• Zones de predomini del sòl d’ús residencial (zones receptores 4 i 5).

• Coexistència de sòl d’ús residencial amb infraestructures de transport existents (zona receptora 2).

Per la qual cosa, l’impacte acústic és compatible amb el seu entorn i no es creu necessari implantar

mesures correctores complementàries.

Codi Descripció de impacte Fase

EA.2 El soroll provocat pel projecte en aquest cas generarà un impacte negatiu a les zones habitades properes al nou traçat de la variant.

FE Avaluaci ó alternativa 1 Intensitat Mínim Signe Negatiu Incidència Directe Tipus sistema actiu Simple

Aparició Curt termini Persistència Permanent Reversibilitat Irreversible Recuperabilitat Recuperable

Periodicitat Periòdic Manifestació Discontinu Extensió Localitzat Situació Proper Valoració alternativa 1 Compatible Avaluació alternativa 2 Intensitat Mínim Signe Negatiu Incidència Directe Tipus sistema actiu Simple

Aparició Curt termini Persistència Permanent Reversibilitat Irreversible Recuperabilitat Recuperable

Periodicitat Periòdic Manifestació Discontinu Extensió Localitzat Situació Proper Valoració alternativa 2 Compatible



9 DIFERÈNCIA ENTRE ALTERNATIVES

9.1 Introducció

En el present apartat es fa un anàlisis de les diferencies entre alternatives i es realitza una valoració de

cadascuna d’elles des del punt de vista qualitatiu i quantitatiu.

Per la valoració quantitativa s’han considerat els següents criteris:

Valoració qualitativa Valoració quantitativa

Compatible 0

Moderat -1

Sever -2

Crític -3

A nivell de la fase de construcció la principal diferencia entre les dues alternatives correspon a que

l’alternativa 1 discorre molt mes propera al nucli urbà de Solivella . Per aquest motiu l’impacte d’aquest

alternativa es considera com a moderat.

Pel que correspon a la fase d’explotació , com a conclusió de l’apartat anterior, el numero de receptors es molt

més gran a l’alternativa 1 (5 receptors) que a l’alternativa 2 (1 receptor). Malgrat això, en cap de les dues

alternatives no s’ha localitzat cap zona receptora en la que els nivells d’immissió sonora a l’ambient

exterior estimats superin els valors límit d’immiss ió establerts a l’annex 1 de la Llei 16/2002 . Per aquest

motiu l’impacte s’ha valorat com a compatible en les dues alternatives.



9.2 Avaluació d’alternatives

Alternativa 1 Alternativa 2 Definició de impacte sobre Contaminació acústica Fase Valoració qualitativa Valoració quantitativa Valoració qualitativa Valoració quantitativa

EA.1 Els treballs de la maquinària i plantes formigoneres que produeixen soroll són les principals causes d’alteració del nivell sònic en aquesta fase..

FC

Moderat -1 Compatible - Moderat -0,5

EA.2 El soroll provocat pel projecte en aquest cas generarà un impacte negatiu a les zones habitades properes al nou traçat de la variant.

FE Compatible 0 Compatible 0

Moderat -1 Compatible - Moderat -0,5



10 MESURES PREVENTIVES Y CORRECTORES

10.1 Fase de construcció

• Delimitar les activitats productives de soroll a les hores de major activitat humana, sempre en horari

diürn i laboral.

• Revisions periòdiques i posada a punt de la maquinària. Es realitzarà un control inicial dels nivells

d’emissió acústica de la maquinària mitjançant la identificació del tipus de maquinària i el camp acústic

que origina en condicions normals de treball. Si es detectés que una determinada unitat sobrepassa

els nivells acústics admissibles, es proposarà la seva substitució per una altra del mateix model però

en bones condicions en el cas que la unitat presentés un comportament anormal, o bé per un altre

model que generi menor emissió de sorolls. S’instal·laran silenciadors a les maquinaries que ho

precisin.

• Sempre, i en igualtat de condicions i eficàcia, s’utilitzarà la maquinària i els processos més silenciosos.

• Delimitar la velocitat a 50 km/h.

10.2 Fase d’explotació

Els nivells d’emissió acústica del trànsit de la infraestructura estimats no incrementen els valors establerts per

a les següents zones localitzades:

• Habitatges situats al medi rural (no s’han localitzat).

• Zones de predomini del sòl d’ús terciari (granges d’animals, magatzems, etc.) sense ús residencial

(zones receptores 1, 3 i 6).

• Zones de predomini del sòl d’ús residencial (zones receptores 4 i 5).

• Coexistència de sòl d’ús residencial amb infraestructures de transport existents (zona receptora 2).

Per la qual cosa, l’impacte acústic és compatible amb el seu entorn i no es creu necessari implantar

mesures correctores complementàries.

Amb la implantació d’una capa de rodadura de microaglomerat asfàltic en tipus BBTM 11B BM-3C (paviment

drenant), no es creu necessari implantar mesures atenuadores complementàries.

A5 Estudi acústic - gencat.cat · Variant de Solivella. Carretera C-14 PK 43+700 al PK 47+450....

Documents

Transcript of A5 Estudi acústic - gencat.cat · Variant de Solivella. Carretera C-14 PK 43+700 al PK 47+450....