“M’agradariacomençarel nouprogramaa TVE entrevistant el senyorAznar”

Un Quixotper al segle XXI

Amb l’opinió de José Manuel Blecua,Francisco Rico i Martí de Riquer

p. 10

Un amplireportatge mbmotiu del 400aniversari de lapublicació del’obra

Què trobaríemsi buidéssiml’aigua delMediterrani?p. 20

Comença el nou curs a laUniversitatp. 28

���UNIVERSITAT DE BARCELONA Setembre 2004 Any VIII. 2,4

Comunicació

Les universitats, i en especial la UB, són moltconscients que un dels seus deures fo-namentals és la rendició de comptes a la societat. Com a institució pública i com a

dipositària de la confiança de la ciutadania en formació i recer-ca, la UB té l'obligació d'explicar de forma acurada i entenedorales seves activitats i els seus resultats.

Òbviament, hi ha mecanismes pautats per a aquesta rendició decomptes, amb les competències del Consell Social, de laGeneralitat de Catalunya i d'altres administracions públiques.Però en les societats modernes és cada vegada més importantla comunicació directa a l'opinió pública i al teixit social –insti-tucions, empreses, entitats i organitzacions de rellevància social,etcètera– que evidenciïn que no només els recursos i la confian-ça dipositada en la UB estan ben utilitzats i justificats, sinó queefectivament la creació i difusió de coneixements, mitjançant ladocència, la recerca i la transferència de coneixements, respo-nen a les necessitats i demandes de la societat. En un món enquè de forma creixent l'opinió pública és conscient que el pro-grés i el benestar passen pel coneixement, pel capital humà, perla creativitat, la recerca i la innovació, cal deixar puntual cons-tància de la tasca de la UB.

En aquest exemplar de la revista trobareu bastants canvis de for-mat i continguts, precisament en la línia de voler oferir de formamés àmplia i clara plantejaments i continguts socialment interes-sants. Amb la potència i la pluridisciplinarietat que només unauniversitat amb la trajectòria i el pes de la UB pot i vol oferir.

Joan Tugores i QuesRector

3

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al

Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística.

Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent.

Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa.

Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt:Ernest Trias Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa

Martínez. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona.

Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb lacol·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la

Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Fotografies:J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona Edicions.Tel.: 93 343 60 60.

Disseny original: Primer Segona Edicions. Tiratge: 20.000 exemplars.

Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Amb el patrocini de:

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès enpaper ecològic

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Sumari núm. 29 Carta del rector

Entrevista a Júlia OteroAmb opinions de Víctor Amela,Albert Om i Sebastià Serrano ........................................................4

Un nou Quixot per al segle XXI ..............10El Mediterrani submarí al descobert ..............................................................................................20

Comença el nou curs a la Universitat ................................................................................28

Agenda ..................................................................................................................43Som UB ................................................................................................................44

entrevista

“M’agradaria començar el nou programa a TVE entrevistant el senyor Aznar”

Periodista. Llicenciada en Filologia per la UB

Fa 25 anys que Júlia Otero exerceix el periodisme, durant elsquals ha obtingut tres premis Ondas. Aquesta temporada veplena de novetas per a ella: deixa TV3 després de quatre tem-porades amb La columna per presentar un programa setmanala TVE a la nit, en horari de màxima audiència.

JúliaOtero

Llicenciada en Filologia

Hispànica per la UB, Júlia

Otero ha treballat al llarg

de la seva extensa carrera

periodística, entre d’altres

mitjans, a la Cadena

COPE, TVE (on va dirigir

i presentar, entre d’altres,

el programa La lluna),

Antena 3, Tele 5 i Onda

Cero. Aquesta temporada

compaginarà el programa

a TVE amb la intervenció

com a tertuliana a El matíde Catalunya Ràdio.

Va estudiar filologia in-

fluenciada per la tutora de

COU i afirma que l’eina

bàsica de la seva feina és

la llengua. Becada durant

tota la carrera università-

ria, va compaginar estu-

dis amb un treball d’en-

questadora.

Els tres darrers anys de car-

rera també va treballar a

Ràdio Miramar. No recor-

da, però, l’excés de feina

com el més dur de la vida

universitària, sinó que

aquells anys coincidissin

amb un greu problema de

salut. “Vaig fer exàmens

prenent-me calmants per

al dolor”, explica.

Tot i això, va aprovar les

matèries sempre puntual-

ment: “Per a mi, que una

cosa quedés per al setem-

bre era com un deshonor,

una petita desgràcia.”

Estudiant de la UB

Text:

Ester Colominas i Núria Quintana

Fotos:

Josep M. Rué

entrevista

5

Comença una nova etapa que

no deixa de tenir un cert sim-

bolisme. L’estiu del 1999, en

plenes vacances, suprimeixen

el seu programa a Onda Cero i

enguany la tardor li arriba amb

un nou projecte d’abast estatal

sota el braç. Se sent una mica

com fra Luis de León quan

tornà a les aules després de

cinc anys de repressió per part

de la Inquisició i va dir aquell

famós “decíamos ayer”, com

aquell qui diu, aquí no ha pas-

sat res?

Doncs fa dos dies pensava si

aquestes paraules de fra Luis

de León serien una bona

manera de començar el nou

programa, després de tants

anys de no ser a TVE. És recollir

una mica la filosofia que

inclou aquesta frase: aquí no

ha passat res, o ha passat molt,

però tornem a ser-hi. És una

manera de no explicar res, de

no fer cap declaració d’inten-

cions, però de deixar clar que

“anem a sac”.

Torno a la cadena on vaig

començar, i des del mateix lloc,

Catalunya. No sé per què la

gent creu que quan es parla

en castellà es fa tot des de

Madrid. Vull recordar, i reivin-

dicar, que jo sempre he fet

televisió des de la ciutat de

Barcelona: Tres per quatre, La

ronda, La lluna es feien al car-

rer Muntaner, al Poblenou... I

també quan he fet ràdio.

Quantes vegades no m’han dit

“Haces un programa demasia-

do catalán!” Que és una afir-

mació que m’inquieta perquè

no sé ben bé què volen dir.

En qualsevol cas, ara bufenaltres vents... És un canvifruit del canvi polític?Això és el que sembla, és evi-

dent, però haig de dir en

honor a la veritat que el direc-

tor de Televisió Espanyola,

Juan Menor,que ho era també

a l’època del Partit Popular, ja

va intentar que m’incorporés

a TVE fa uns anys, quan el PP

tenia majoria absoluta. Ara bé,

no sé si en aquelles condi-

cions hauria acceptat. Jo em

crec el missatge que dóna

Carmen Caffarel d’indepen-

dència, de treballar en lliber-

tat i sense pressions, i el pri-

mer any de la legislatura és un

bon moment perquè això

passi. Quan s’acosten les elec-

cions, l’experiència em diu

que a les empreses públiques

la gent es posa molt nerviosa.

En qualsevol cas, quan jo vaig

començar La columna l’any

passat ja vaig comunicar a

TV3 que no en faria una altra

edició. Són quatre tempora-

des, gairebé 800 programes, i

vaig considerar que el recor-

regut que podia fer a la tarda

a TV3 ja estava fet. Els canvissempre generen interro-gants. És molt més fàcildeixar-se arrossegar per lescoses, més quan vénen decara i no hi ha onades, i anarfent, però també m’agradamolt marcar jo els ritmes,prendre jo la decisió de mar-xar en un moment en què

l’audiència encara m’acom-

panya i no esperar que l’au-

diència mostri signes d’esgo-

tament.

Compaginarà el nou pro-grama a TVE amb unafeina a TV3?Jo crec que puc fer alguna

cosa a TV3. De fet, hi ha pro-

fessionals que ja ho han fet,

això de compaginar; no seria

la primera. Hi ha molta gent

que té una mica un peu aquí,

un peu allà. Però al comença-

ment de segur que no ho

faré. No es poden arrencar

dos projectes alhora.

Per a mi la feina és important,

però només és feina; també

vull temps per viure, per dedi-

car a la meva filla… i això és

una cosa que s’ha de reivindi-

car públicament. Les dones

feministes hem fet un camí

que crec que és d’anada i tor-

nada. Hem passat una època

en què ens feia vergonya

acceptar públicament que

ens importen certes coses de

la vida domèstica perquè

pensàvem que havíem de fer

veure que hi estàvem per

damunt. Jo reivindico un fe-

minisme que tingui en comp-

te aquestes coses i que a més

les “exploti”. Crec que en una

reunió, davant d’un jefe, no

has de dissimular que has de

marxar perquè el teu fill fa la

funció de fi de curs. En tot cas,

és ell qui s’ha d’avergonyir de

no tenir mai pressa per tornar

a casa per veure els seus fills.

Els homes no han hagut de

“feminitzar” ni els seus horaris

ni les seves preocupacions, i

en canvi les dones sí que han

hagut de “masculinitzar” en

certa manera la seva visió del

món, perquè si vas a la selva

has d’assumir la llei de la jun-

gla.Crec que és el moment de

començar a canviar les coses.

Per a mi la feina ésimportant, perònomés es feina.També vull tempsper viure, per a la meva filla...i això s’ha dereivindicar

entrevista

6

Mentre duraven, diguem-ne, “Los aires difíciles”, ambpermís de la seva amigaAlmudena Grandes, va alçaruna Columna molt sòlida ipersonal, capaç de captarl’audiència tot i ser tan dife-rent dels altres programesde la mateixa franja horà-ria. Què s’emportarà de Lacolumna al nou programa?Hi veurem algun dels trets aquè ens tenia acostumats oens sorprendrà del tot?Sobre el paper, els programess’assemblen tots bastant.Depèn de com s’expliquin les coses. Si comparo unMcDonald’s amb el que hi haa casa de Ferran Adrià, deuentenir llet tots dos, patates i oli,però de segur que després elresultat és molt diferent. Laprimera matèria de la comu-nicació és gent que parla,explica o fa coses. Jo no heinventat la pólvora i en el nouprojecte intentaré fer el quem’agrada: parlar amb gent dela qual pugui aprendre algu-na cosa. Entrevistar, que és ungènere que m’agrada i crecque és molt difícil, sempre ésun repte. Hi ha un petitenfrontament entre dues per-sones, una que vol protegir-se i l’altra que vol arribar tanlluny com pugui. I faré el pro-grama pensant sempre d’arri-bar a un públic universal.Treballant a la televisió notens més alternativa que pen-sar en molta gent i molt diver-sa. L’èxit en televisió només té lloc quan gent moltheterogènia et tria.

Us puc dir que serà un pro-grama amb una visió crítica,amb un punt de mordacitat,amb sentit de l’humor, capaçde transgredir en certamanera, de canviar una mical’aire que té TVE en aquestsmoments, que no és el mésmodern ni atrevit.

Li prenem la paraula, pro-tegeixi’s, volem arribarmés lluny: hi ha cap possi-bilitat, per petita quesigui, que ens desvetllialguna cosa més del seunou projecte?M’agradaria, i estic seguraque no serà fàcil, per no dirimpossible, començar-lo en-trevistant el senyor Aznar,per exemple. És una personaque ha dirigit un país durantvuit anys. M’interessa l’ésserhumà que hi ha al darrered’aquest home d’aspectebrusc, poc simpàtic. Crec queno pot acomiadar-se del“gran públic” amb una entre-vista informativa com la quees va fer al final de maig aTele 5. Quan estava a l’oposi-ció anava a tots els progra-mes; en el poder va triar elsprogrames on volia anar, queeren aquells on hi haviacomoditat assegurada, en elto i en el discurs. Crec que unpresident de govern estàobligat a comparèixer alsmitjans públics, siguin més omenys proclius. Per aixòdubto que ara, que ja no téresponsabilitats, vulgui con-cedir una entrevista. Però joho intentaré.

És a punt de substituir Júlia Otero

a les tardes de TV3. Creu que el

programa que vostè conduirà tin-

drà un públic semblant al de Lacolumna?

Crec que pot ser molt semblant, perquè la Júlia ha fet un esforç

important d’obrir la tarda a un públic més jove, més urbà i

heterogeni que el que habitualment mirava la tele a la tarda. Es

tracta d’intentar mantenir l’audiència, però tenint molt clar

que un programa diari necessita temps per consolidar-se i per-

què la gent s’acostumi a la teva proposta. L’audiència de La

columna els primers mesos no és la mateixa que tenia després

de quatre anys.

I com li influeix aquest precedent?

Tu has de fer la teva proposta personal, que en algunes coses

s’assemblarà i en altres s’allunyarà del que feia la Júlia fins ara.

En tot cas, crec que un magazín diari acaba sent un programa

on es nota molt la personalitat de qui el dirigeix i el presenta.

La gent em diu: i no et fa por substituir la Júlia Otero? Al

contrari! El que em fa és molta il·lusió. Em faria por substituir

algú que hagués deixat les tardes de TV3 fetes un desastre...

Algun tret que defineixi la Júlia Otero com a comunicadora?

Uf, quin compromís! Incisiva i picardiosa són els dos primers

adjectius que em vénen al cap. Bona periodista i gran entrevis-

tadora.

“És incisiva i picardiosa”Albert Om. Periodista

L’aire deTVE en aquestsmoments no ésel més modernni atrevit

El “pelopincho” i el poder de la tele

entrevista

7

En qualsevol cas, continua-rà en la línia d’una apostaper la innovació? Fa molts anys que en el primetime a la nit no es fa res sem-blant al que intentarem nosal-tres. I no es fa perquè, en teo-ria, no ha de funcionar. Jomateixa no tinc cap garantiaque funcioni,tinc tots els inter-rogants i totes les angoixespossibles. Les nits a la televisiós’han infantilitzat perquè elsnens i els adolescents tenen elpoder del comandament adistància. Per tant, hi ha la ten-dència a fer programes moltbanals, o de ficció.

Sé que si en un canal hi hauna pel·lícula de Hollywoodde 20.000 milions de pesse-tes, és impossible que jo lapugui guanyar parlant ambquatre persones, per moltimportants que siguin. Es-pero que sigui veritat quandiuen que l’audiència no ésl’únic ni el més important.Una televisió pública ha detenir un espai on la gent que

Per a mi, la Júlia represen-

ta la capacitat d’influèn-

cia de la televisió en les

pautes de la vida quoti-

diana: recordeu el seu

debut televisiu, que va fer

famós el pentinat “pelo-

pincho”? Anaves pel car-

rer i a cada cantonada trobaves

una rèplica de la Júlia Otero!

Per a mi, aquell cas pilós és la

transparent metàfora del

poder de la tele, de la seva

influència estètica –formal– en

primera instància, i de tot un

seguit de valors i actituds en

successives instàncies ja més

subtils...

Júlia Otero té un do, i és el de

connectar amb el sentiment

del gruix central dels telees-

pectadors, amb la centralitat

social. Fruit de l’esforç i de la

tàctica o bé d’una emanació

espontània, natural i incons-

cient? Què sé jo. Però és així

(començant pel gènere femení:

ella és “la dona de la multitud”

–Poe–, o la dona que la multi-

tud vol ser). Júlia Otero, en fi,

sap parlar a la càmera de tal

manera que l’espectador se

sent personalment interpel·lat.

És un do, un do que ella té.

Copso en la Júlia Otero una

constant dinàmica de madura-

ció. Algunes de les seves opi-

nions “editorials” a La colum-

na m’han pogut semblar de

vegades un pèl simplistes,

però alhora és ben palmari el

seu esforç per anar més enllà

d’ella mateixa i voler fer sen-

tir opinions diverses i contrà-

ries a les pròpies. Aquesta

postura –més enllà del seu

reeixit rampell, d’una espon-

taneïtat que sempre li funcio-

na– és un signe superior de

maduresa intel·lectual i emo-

cional.

escriu, fa política, pinta, actua,canta... pugui anar a explicar-se. A La columna teníem cuade gent per sortir perquè hiha molt pocs espais per par-lar.La televisió pública s’ha depermetre tenir un programad’aquestes característiques.Això sí, buscant l’entreteni-ment, perquè la primera obli-gació del comunicador és noavorrir. Nosaltres només somtele, un mitjà més semblant alcirc que no pas al món acadè-mic. Com a molt podem pre-tendre que gent que no téaccés a determinades per-sones les pugui escoltar i treure’n alguna conclusió oaprendre’n alguna cosa.

De vostè s’han dit moltescoses: “una veu femeninaentre els grans”, “la mésbella comunicadora”, “lanoia de la tele”, “la veusilenciada”... fins i tot “laverge perversa”!Això darrer era al comença-ment, ara saben que sóc per-versa, però per descomptat

Víctor Amela. Periodista. Entrevistador a “La contra” de La Vanguardia

entrevista

8

M’agrada de proposar petits

exercicis de comunicació i

un d’aquests pot consistir a

deixar sense veu un televisor

mentre la Júlia Otero hi rea-

litza una activitat comunica-

tiva, tant si és una presenta-

ció com conduir una escena

d’interacció. Una atenta ob-

servació ens permet de de-

tectar detalls fascinants i de

constatar en la seqüència

d’imatges la presència de

tots els signes no verbals que

ara mateix em ve de gust

d’anomenar indicadors d’ex-

cel·lència comunicativa. Si, a

poc a poc, obrim els fines-

trals del so, la riquesa de les

qualitats de la seva veu ens

ajuda a entendre, per sota

del llindar de la consciència,

tot un tresor emotiu subja-

cent a les complexes estruc-

tures de la seva expressió no

verbal, com també una rara

habilitat per desplegar la

gramàtica de les distàncies

que, al cap i a la fi, té la fun-

ció d’emmarcar i definir les

situacions comunicatives. Si

encara hi afegim la dimensió

del seu vocabulari, la preci-

sió i el gust de la seva sintaxi,

els refinaments lògics de les

seves argumentacions i el

seu domini de les conven-

cions narratives naturals a

l’art de contar històries, esta-

rem d’acord que som davant

d’una persona, la Júlia Ote-

ro, amb una competència

comunicativa que fa goig

d’observar. Veig l’amiga Júlia

com una persona que har-

monitza perfectament el bo i

millor de les qualitats de l’a-

tractiu: la creativitat i l’elo-

qüència, la intel·ligència, la

saviesa i la bellesa. La puc

imaginar com una excel·lent

representació del mític mo-

del de Sherazade.

Una SherazadeSebastià Serrano, catedràtic de Lingüística General de la UB

Qui seria un bon totxo?

Gari Kaspàrov, quan el vaig entrevistar,

estava massa pendent de demostrar la seva

intel·ligència... una creu!

Qui podria fer el paper de contrafort?

Per a la gent d’esquerres, Saramago, per

exemple.

I el de bulldozer?

Veient algunes de les seves declaracions,

José María Aznar.

A qui faria pujar al terrat?

A Manuel Vázquez Montalbán, perquè ell

Una televisiópública ha de tenirun espai on la gentque escriu, fa política,pinta... pugui anar a explicar-se

entrevista

9

sigui legítim i molt ben inten-cionat, sempre hi ha el perillque després quedis “adscrita”o “deutora” per sempre més aalgunes persones. En aquellmoment era molt fàcil co-mençar a parlar, però vaigoptar per la prudència. Altresvan parlar per mi. Vaig tenir lasort que gent que admiro, es-timo i respecto profunda-ment, com Juan José Millás,Vázquez Montalbán, Almu-dena Grandes, Manuel Rivas...escrivissin el que jo no vaighaver de dir. També m’hauriapogut precipitar acceptantofertes de feina poc elabora-des. En aquell moment vaigpensar que era millor esperar iescollir bé. La gestió de la crisiera complicada; em vaigdeixar portar per la prudènciai no em vaig equivocar. (S’atu-ra, reflexiona i afegeix:) Fa pocsmesos Onda Cero va volerrecuperar-me per a la progra-mació de tarda. Potser d’aixòse’n diu justícia divina. Jo, quesóc agnòstica, potser hauriade dir-ne “justícia poètica”.

tenen clar que no sóc verge(riu).Bé, les persones són comsemblen? Acaben sent el quesemblen? O semblen el quesón? És molt complicat, i jom’he protegit molt. Crec queen el fons no dono gaires pis-tes de mi. Sóc una noia nor-mal, una de tantes.

No deixa de ser curiós queals seus programes, quandóna opinió, sigui tancontundent i fins i tot uti-litzi un toc d’agressivitat,i, en canvi, a les entrevistesmantingui un to amable,jugui fins i tot amb lacoqueteria. És una estratè-gia calculada?A les entrevistes no em surtel to agressiu. D’entrada,quan hi ha algú que s’haassegut davant teu perquèl’entrevistis hi ha un punt d’a-graïment, sigui qui sigui. Jaque és aquí, tractem-lo ambel màxim respecte possible.La llengua és prou rica, i elllenguatge no verbal proueloqüent, per manifestar

desacords, ser punyent, inci-siu, sense que les formes si-guin les de l’agressivitat. Cor-tesament pots tenir tambémala llet, encara que potserpassa més inadvertit.

El que sí és cert és que cadavegada sóc més incapaç dedissimular. Si m’emprenyamolt una cosa que diuen, queescolto, noto que cada copsóc més transparent, queopino més i em mullo més.

No li ve d’ara! Ja en Unahistòria particular (TVE, amitjan anys vuitanta),quan encara era descone-guda pel gran públic, nodubtava a rebatre les opi-nions dels tertulians...Vaja, que vostè d’opinarno se n’està.Em ve de petita. Segons elsmeus pares, he tingut la virtutde protestar molt i de dir lescoses que penso. En general,sóc molt poc diplomàtica. Enla vida quotidiana, sóc capaçde quedar malament de ma-

nera innecessària, fins i tot.Però no ho puc evitar. Jo quannedo no guardo la roba. For-ma una mica part de la bèstia.

És “propietària” de tresOndas, però... és conscientque un “càstig”, com ara eld’Onda Cero, pot acabardonant més rèdits, i fins itot més crèdit, que el millordels premis?No ho compararia amb elspremis, però estic profunda-ment agraïda a Telefónica.Entre altres coses perquè crecque quatre dies més tard hau-ria marxat jo. Va esclatar eltema de les stock options, queem sembla un escàndol moltgros al qual no s’ha dedicatprou atenció. De manera quesi no m’arriben a fer foram’hauria trobat en el dilemade perdre la meva credibilitato deixar la meva feina.

Era un moment molt perillós,perquè quan els polítics ensu-men que poden usar un fet enbenefici propi, encara que

ho veia tot més bé que ningú

i al terrat és on la perspectiva

és millor.

A qui enviaria al soterrani?

Al trio de les Açores, per no

dir-ne “el trio calavera”.

Qui faria bon paper com a

traster?

La memòria de qualsevol.

Carmen Martín Gaite li deia

“el cuarto de atrás”.

A qui li faria una “capelleta”?

A la meva nena, l’únic ésser

que adoro.

Qui seria una casa a la Cer-

danya?

El Síndic de Greuges, Rafael

Ribó.

Qui faria goig al mig d’un

amfiteatre?

Jordi Pujol i Felipe González

explicant junts història

contemporània.

Qui seria un pis amb aluminosi?

PP i CiU: quan es perd el poder,

surten tots els problemes

interns.

L’obra de la Sagrada Família?

El govern tripartit. Està costant

molt de fer!, no?

I, per acabar, qui seria equipa-

rable al Taj Mahal?

No soc mitòmana. El Taj Mahal

és massa gros, fins i tot com a

metàfora.

Si vostè ha estat una bona columna...

reportatge

10

Il·lustració de l'edició de 1714 impresa a Madrid que es troba a la Biblioteca de la UB, on es representen diversos episodis delQuixot (la topada amb el biscaí, el combat contra el molins, etcètera).

Un ‘Quixot’per al segle XXI

Text:

Jordi Homs

Fotos:

Josep M. Rué, Marta Casellas

Infografia:

Josep Pulido

Il·lustració:

Jairo Betbesé (Lleida, 1979).Dibuixant i pintor, s'acaba de llicenciara la Facultat de Belles Arts de la UB.Ha participat en diverses exposicionstant individuals com col·lectives.

La figura del cavaller embogitper la lectura dels llibres decavalleries forma part de lesaportacions hispanes a la cul-tura mundial, però darrereaquesta genial invenció bate-ga la vida dura i amarga delseu autor, un soldat i aventu-rer que va perseguir duranttota la vida una posició mate-rial sòlida i que ens va llegaruna sensacional al·legoria so-bre el fracàs humà.

Alguns asseguren ara queCervantes va fer d’espia perals serveis secrets espanyolsal Mediterrani, que va serenviat en missió secreta aOran i que –segons HaroldBloom– també va actuar aPortugal, on sembla que vatenir alguna cosa a veureamb la seva integració a lacorona espanyola. Però per albé de la literatura i per al malde Cervantes, al final la coro-

na va prescindir dels seus ser-veis i no li va quedar mésremei que dedicar-se a la sevagran passió: escriure.

L’any 1614 Miguel de Cervan-tes tenia 67 anys, i escriure ésel que feia obsessivament ipotser conscient del poctemps que li quedava de vida.Aquell mateix any s’haviapublicat a Tarragona elSegundo Tomo del IngeniosoHidalgo don Quijote de laMancha, que contiene su terce-ra salida y es la quinta parte desus aventuras, compuesto porel Licenciado Alonso Fernán-dez de Avellaneda, natural dela villa de Tordesillas. No ésque la continuació d’un llibreper part d’un altre autor fosun fet inhabitual a l’època,però allò va ferir l’orgull del’antic soldat. Ell era l’autor del’autèntic Quixot, publicat el1605, i aquella intromissióapòcrifa l’havia enfurismat. Iescrivia compulsivament, qua-si contra rellotge. I això es notaen l’autèntica segona part delQuixot i no precisament en unsentit negatiu. Martí deRiquer assenyala que la sego-na part ja estava acabada alprincipi de 1615 i que encaratrigaria nou mesos a com-pondre’s i estampar-se, i queva ser divulgada el desembred’aquell mateix any. Així, adiferència de la primera part,

L’any vinent es compliran 400 anys de la publicació del llibre més conegut almón després de la Bíblia, el Quixot. Aquesta commemoració pot ser una oportu-nitat única per meditar sobre la cultura actual i la funció del llibre.

reportatge

11

el sentit figurat però tambéreal del terme, de les envegesi les intrigues del món literaride l’Espanya dels Àustries. EnCervantes es congrien, comen una mena de prefiguraciódel propi Quixot, l’home d’ar-mes i l’afeccionat a compon-dre versos i a llegir, a llegirmolt. I quina era la lectura del’època? No altra cosa que lli-bres i més llibres de cavalle-ries. El soldat i l’escriptor, lesarmes i les lletres, configura-ven un epígon humà mode-lat pel Renaixement italià quees va expandir per tot Europa.

La gestació del QuixotCervantes, que havia lluitatals 24 anys a Lepant i haviacregut encarnats en Joand’Àustria els ideals i elsvalors dels llibres de cavalle-ries, als 40 participa en la fra-cassada empresa de laInvencible de la manera mésallunyada possible de l’he-roisme. És inevitable pensarque aquest amarg contrastaniria fornint en l’esperit deCervantes una consciènciadel desengany que més tardes reflectirà en el Quixot. Apart d’això, la feina de comis-sari d’avituallaments va per-metre Cervantes conèixeruna àmplia geografia d’unapart d’Espanya i tractardirectament amb multitudde tipus humans. Un món

Darrere el Quixot batega la vida dura iamarga del seuautor, un soldat i aventurer

on Cervantes fuig de qualse-vol concreció temporal i geo-gràfica, recordem el conegut:“En un lugar de la Mancha decuyo nombre no quiero acor-darme, no ha mucho quevivía...”, en aquesta segonapart, el lector troba fets des-crits que havien ocorregut amitjan any anterior i hi apa-reixen personatges i ciutatsreals i històrics, que conviuenamb els protagonistes de fic-ció, genial troballa de Cervan-tes en l’art de novel·lar queperviu amb tota eficàcia ahores d’ara.

Cervantes va sobreviure a laseva novel·la cinc mesos es-cassos, però va tenir temps deveure-la publicada i compro-var-ne l’èxit. I emparat peraquest, encara va tenir tempsde publicar un altre llibre,titulat Ocho comedias y ochoentremeses nuevos, nunca representados. El reconeixe-ment, tan llargament esperat,sembla que per fi li arribava.

Les armes i les lletresLa vida sencera de Miguel deCervantes va ser la persecuciód’un somni: ser un home delletres, un autor reconegut,un escriptor. I això fa quatre-cents anys s’assolia entrant alservei d’algun poderós i noblecortesà que protegís l’autor deles esmolades envestides, en

“Entre el públic raonablement cultei llegit, n’hi ha molts que només hanfullejat algunes pàgines del Quixot”

Anthony Close:

Anthony Close és professor de laFacultat de Llengües Modernes de laUniversitat de Cambridge. Va partici-par en el diàleg sobre el Quixot orga-nitzat pel Fòrum 2004, on va dir que elQuixot és més llegit fora d’Espanya.Preguntat per La Universitat explicaaquesta afirmació.

A l’esquerra, gravat de l’edi-ció de 1671, impresa aBrusel·les i que es troba al’Àrea de Reserva de la BUB,que representa el manteja-ment de Sancho.

A la dreta, dibuix de la por-tada de l’edició de 1671, onja observem la fixació de laiconografia quixotesca: donQuixot amb el cavall i lallança, alt i magre, i Sancho,rabassut i amb l’ase.

Vaig dir al Fòrum que es lle-

gia poc, preguntat a boca de

canó per un periodista en el

decurs d’un diàleg esponta-

ni. Evidentment, això no es

pot afirmar categòricament

sense haver fet un sondeig

sistemàtic en diversos paï-

sos. Pel que fa a la lectura del

Quixot a Espanya, vaig repe-

tir un tòpic i vaig expressar

la meva impressió personal.

Pel que fa a la popularitat i

prestigi del Quixot fora

d’Espanya, sí que hi ha una

evidència factual. A la pri-

mavera de 2002, el club

norueg de bibliòfils va fer un

sondeig entre cent destacats

escriptors –incloent-hi Ben

Okri, Wole Soyinka, Salman

Rushdie, Nadine Gordimer,

Doris Lessing, Seamus Hea-

ney i Isabel Allende– pregun-

tant-los quin era el llibre més

rellevant de tots els temps. El

Quixot va encapçalar la llista

dels més votats amb una

impressionant majoria. Ara

bé, no falten, ni molt menys,

escriptors espanyols del segle

XX afeccionats a Cervantes.

Però als escriptors espanyols

els interessa i importa fami-

liaritzar-se amb el clàssic

nacional, perquè aquest és el

seu ofici; em fa la impressió

que entre el públic raonable-

ment culte i llegit, n’hi ha

molts que només han fullejat

algunes pàgines del Quixot, o

potser ni tan sols això.

Foto: Fòrum Barcelona 2004/Agustí Argelich

reportatge

12

bigarrat, vital i confús queapareix meravellosamentretratat al Quixot.

El 1590, Cervantes torna apresentar una sol·licitud perobtenir un càrrec a les Índiesi, un cop més, li és denegada:“Busque por acá en qué se lehaga merced”, li contesten demanera freda i lacònica. Aixòdevia desil·lusionar-lo molt,però potser devem a aquestanegativa reial l’existènciamateixa del Quixot. Difícil-ment Cervantes hauria escritla seva novel·la a Amèrica.L’esquiu destí encara guarda-va nous paranys a l’autor. El1597 va ser tancat a la presóde Sevilla per no poder satis-

fer els impostos que haviarecaptat i dipositat en unbanc de la ciutat que havia fetfallida. Cervantes sempre esva referir a aquesta estada a lapresó, convivint amb delin-

qüents de tota mena, com elmoment en què va engen-drar el Quixot. L’any 1604 ja eltenia enllestit i la impremtade Juan de la Cuesta l’hi vapublicar l’any següent.

El cavaller de la TristaFiguraCervantes aboca totes lesseves vivències i els seusdesenganys a través d’unacreació genial: don Quixot, un

Portada de l‘edició de 1714Il·lustració de la traducció catalana del Quixot

José Manuel Blecua (Saragossa, 1939) és catedràtic de Llengua Espanyola de la UAB i coordina-dor de l'Any del Quixot. És fill de José Manuel Blecua (1913-2003), que va ser catedràtic de Llen-gua Espanyola de la UB des de 1959 i organitzador del Departament de Filologia Hispànica, mes-tre de generacions de filòlegs, especialista en la literatura del Segle d'Or i alhora pare de filòlegs, jaque l'altre fill, Luis Alberto, és també catedràtic de Literatura Espanyola a la UAB.

Què pot avançar-nos del

programa d'actes de l'Any

del Quixot?

És molt difícil avançar res

en aquests moments ja que

ni tan sols estan constituï-

des les comissions que té

previstes el Reial decret de

l'11 de juny. De manera

privada, sí que m'agrada-

ria avançar que la qualitat

és el criteri que, al meu

parer, ha de presidir els

actes i, també, la necessària

coordinació que permeti

una economia de recursos.

Espero i desitjo que la

commemoració canviï po-

sitivament la mentalitat

José Manuel Blecua:“El centenari és una ocasió magnífica per meditar sobrela cultura actual”

Per què el Quixot continua sent

un llibre actual 400 anys després?

L'èxit de l'obra va ser molt gran

entre els seus coetanis. Cervantes

va ser, en vida, molt conegut i

traduït a Europa i molt llegit a

Amèrica. Em sembla que la raó

fonamental és la virtut que tenen

les grans creacions clàssiques,

obres els valors de les quals

romanen i es difonen a través de

la història, de l'espai, mudats en

distintes llengües, però sempre

il·luminadors de situacions

vitals. A més, és una obra en la

qual la imaginació es combina

harmònicament amb la tècnica

narrativa més innovadora en

una sensació permanent de vida.

la seva aproximació actual,

les diferents dimensions de la

llengua (culturals, tecnolò-

giques, econòmiques i de

vincle d'unió entre tots els

països hispànics) i també,

sobre el diàleg com a mètode

de coneixement; fins i tot,

com anuncia el preàmbul del

Decret, sobre qüestions més

profundes: la injustícia al

món, la llibertat, el progrés i

la dignitat de l'home. Crec

sincerament que és un

moment molt oportú per re-

flexionar sobre aquests pro-

blemes i que és deure d'un

governant plantejar-los a la

societat.

d'aquesta generació que s'ini-

cia en la lectura i que l'any

2005 es recordi amb afecte i

respecte.

Per què creu que Zapatero ha

fet del Quixot l'eix de la seva

política cultural?

El centenari, si em disculpa el

president per interpretar lliu-

rement les seves paraules quan

va anunciar la commemora-

ció, crec que és una ocasió

magnífica per meditar sobre

una sèrie de problemes de la

cultura actual: la funció del lli-

bre i la lectura, les humanitats,

la creació artística, la vigència

dels clàssics i les dificultats de

reportatge

13

home bo que viu en l’ermmanxec, un lloc on mai nopassa res, que per matar el tedillegeix llibres de cavalleries iacaba embogint. La bogeriaquixotesca, que el psiquiatreCastilla del Pino compara ambla depressió actual, és l’ànsiapura de viure i de ser lliuredavant la mort que representala rutina. Fruit d’aquesta boge-ria, l’home bo que és AlonsoQuijano es transforma en uncavaller errant,don Quixot,unafigura anacrònica i ridícula alsegle XVII (és com si avui veiés-sim pel carrer algú vestit demariscal napoleònic), que pro-voca befa per allà on passa.Cervantes, perfecte coneixe-dor de les tècniques i els ar-guments de la literaturacavalleresca, subverteix fins alparoxisme tots els llocs co-muns d’aquest gènere bus-cant l’efecte còmic. Aquestagenialitat de l’autor és el prin-cipal motiu de l’èxit immediatque va tenir en la seva època.Cervantes hi incorpora, des-prés de la primera sortida ensolitari del protagonista, unarèplica perfecta: l’escuder San-cho. Aquestes dues figures, elboig il·luminat i l’home senzillque toca de peus a terra, hanfet i encara fan córrer rius detinta entre els estudiosos i se’lsha identificat potser massasovint amb l’essència del’esperit espanyol, fet que pot-ser els ha fet més mal que bé.En realitat, don Quixot i San-cho es complementen i confo-nen els seus papers més delque sembla, ja que el primersovint discorre amb una lògicaincontestable, mentre que elsegon, malgrat el seu sentitcomú, de vegades alimentasomnis de grandesa benimpossibles.

Més enllà de la pura comicitatque provoquen les accions dedon Quixot, allò que acaba

convertint l’obra en un llibrepermanentment modern ésla ironia amb què Cervantestracta un tema profunda-ment humà i transcendent.L’autor és un home que hasofert enormes revessos defortuna i que no ha menatuna vida gens fàcil. En canvi,s’enfronta a l’amargura i eldesengany amb l’humor delqui sap que res és per semprei que les glòries d’avui sónoblidades tot just demà.Aquest és el clima moral quea poc a poc va prenent el cos

de tota la novel·la, sobretotarran de l’arribada a Catalu-nya, autèntica clau de voltade tot el relat.

Cervantes i don Quixot aCatalunyaCervantes va tenir una relaciómolt especial amb Barcelona iCatalunya. Hi ha estudiososque creuen que hi va passarde jove, l’any 1569, fugint de lajustícia. Va tornar-hi 40 anysmés tard, ja vell, i en aquestasegona estada va fer conei-xences que incorporaria una

mica més tard a la segonapart del Quixot.

Don Quixot fa una entradaesfereïdora a Catalunya.Vagarejant per un bosc, San-cho topa per casualitat ambuns peus humans que pen-gen d’un arbre. Se n’apartaespantat i demana auxili adon Quixot, el qual li respon:“No tienes de qué tenermiedo, porque estos pies ypiernas (...) son de algunosforagidos y vandoleros queen estos árboles estan ahor-

Per què no ha acceptat el càr-

rec? S’ha parlat d’una “in-

compatibilitat jurídica”...

Jo sempre he dit que no l’ac-

ceptava, sempre. Mai he fet

cap declaració afirmant cap

mena d’acceptació. El que

passa és que els mitjans han

construït el seu discurs al

marge del que jo deia.

Això de la “incompatibilitat”

és una fórmula per convèn-

cer la ministra, però en realitat

el que passa és que no vull, tinc

altres coses a fer.

Hi col·laborarà d’alguna ma-

nera?

Crec que sí. Jo tinc ara en marxa

dues edicions del Quixot, una és

l’edició revisada i ampliada de

la que vaig fer per a l’Institut

Cervantes l’any 1998, editada

ara per Círculo de Lectores,

amb més de tres mil pàgines,

una vertadera enciclopèdia. I

després, un volum molt llegible,

amb notes breus i cenyides al

text editat pel Govern de Caste-

lla-La Manxa.

Quin llegat espera d’aquest

Any del Quixot?

L’ensenyament, el Quixot ha de

tenir una presència en diversos

nivells. Jo no sóc partidari que el

Quixot es llegeixi a les escoles

obligatòriament, ni cap altre

llibre. Es pot explorar la pos-

sibilitat d’editar un parell de

llibres importants cada any

per a les escoles i instituts, de

forma que a partir de l’expe-

riència del Quixot es facin

activitats, tallers, vídeos, jocs

d’ordinador, i que quedi el

resultat de l’experiència de

lectura dels textos, que es

puguin aprofitar més enllà

del centenari, i en aquest

mateix àmbit, s’ha de millo-

rar també la formació dels

professors en la matèria, cal

estimular-los a l’estudi amb

permisos, etcètera. Ha de

quedar un mètode i l’apro-

fundiment en l’ensenyament

de la llengua i la literatura, no

la pura celebració artificial

d’una efemèride.

Francisco Rico:“De l’Any del Quixot n’ha de quedar un mètode i l’apro-fitament en l’ensenyament de la llengua i la literatura”

Francisco Rico (Barcelona, 1942), catedràtic de LiteraturesHispàniques de la UAB i acadèmic, és autor de l'edició críticadel Quixot de l'Institut Cervantes (1998). El nou Govern vaencomanar-li en un principi la coordinació de la celebració del'Any del Quixot, càrrec que va rebutjar.

reportatge

14

L’excusa sobre la qual Cer-

vantes basteix el Quixot és

desprestigiar els llibres de

cavalleries. Quins motius

té per fer-ho?

És un llibre que té la curiosa

virtut d’haver estat de rabio-

sa actualitat en el moment

en què es va publicar. És una

sàtira escrita en el moment

oportú, quan aquests llibres

es llegien i produïen entu-

siasme. Cervantes va fer una

sàtira paròdia, que és la

millor manera de despresti-

giar un gènere literari, però,

és clar, això és una operació

immediata i efímera, i el que

resulta sorprenent és que

una obra que ha estat escrita

amb la intenció d’acabar

amb els llibres de cavalleries,

que avui dia ningú no sap

Martí de Riquer:“El Quixot és un llibre que quan va sortir era per fer riure”

cados; (...) por donde me doy aentender que devo estar cercade Barcelona” (II, 60). Catalu-nya era en aquesta època unaterra convulsa, presa de ban-dositats i violència. Aquests“penjats” amb qui topa San-cho resulten bandolers viusde la banda de Roque Guinart,el Perot Rocaguinarda històric,que tracta molt gentilmentdon Quixot.

Ja a Barcelona, don Quixot ésconvidat a visitar les galeres dela Generalitat, just al momenten què un vaixell turc és albiratprop de la costa. El combatnaval, ben conegut per Cer-vantes, veterà d’unes quantesbatalles, és curt i cruent. Lesgaleres catalanes guanyen icapturen el bergantí turc. Ellector espera l’entrada enacció de don Quixot, però de

sobte empetiteix de por,esborrat per una realitat que elsupera. És inevitable, en unefecte conscientment buscatper l’autor, que sentim tristesapel protagonista. Però aquestdesencant i aquesta malenco-nia no són fruit del contrastentre realitat i fantasia com devegades s’ha volgut fer creure,sinó de la comprovació que elcavaller que pretén ser don

Quixot s’ensorra completa-ment davant fets que realmentrequereixen coratge i valentia.El Quixot no és una sàtira del’heroisme o de la cavalleria,sinó de la literatura cavalleresca.

La fi de don Quixot és a prop.Vençut pel cavaller de la Blan-ca Luna, torna al seu poble, onfinalment recupera el seny i mor.

què eren i què significaven, hagi

romàs. És a dir, que aquesta sàti-

ra conjuntural, del moment,

hagi esdevingut un llibre que té

ganxo per a tothom.

Cervantes tenia el Quixot al

cap abans d’escriure’l o va

anar creixent a mesura que

l’escrivia?

És impossible saber-ho. El Qui-

xot és un llibre sense trama no-

vel·lesca, no hi ha cap misteri,

no hi passa res. No hi ha plan-

tejament, nus i desenllaç, és una

novel·la itinerant d’un que ca-

mina i li van passant coses, però

no busca un final feliç ni res

semblant. És una novel·la itine-

rant com ja ho era la picaresca.

La distància temporal fa que el

caràcter dels dos llibres sigui

molt diferent. La segona part

tracta els temes d’actualitat

de l’època. Les aventures de

don Quixot a la primera part

podrien ubicar-se al segle XII

o al XIX, abans de l’aparició

del ferrocarril. La segona, en

canvi, no. Com deien els fran-

cesos, és un llibre engagé, com-

promès. Compromès amb el

problema dels jueus, del ban-

didatge, que era el terrorisme

de l’època a Espanya, dels

moriscs.

En els capítols 54, 63 i 65 de la

segona part, Cervantes tracta

el tema de l’expulsió dels

moriscs. Vostè quina creu que

era la posició de Cervantes en

aquest tema?

Cervantes té una posició doble.

Ell és fervent partidari que s’ex-

pulsi els moriscs. A El coloquio

de los perros hi ha una pàgina

que avui qualificaríem de racis-

ta: han de ser expulsats perquè

tenen molta descendència, que

aviat seran més ells que nosalt-

res i s’han d’exterminar, etcète-

ra. Això ho diu abans de

l’expulsió, com molts altres

escriptors; però Cervantes va

veure l’expulsió, va veure la

gent arrencada de la llar, els

pares, les mares i els fills por-

tant a coll el poc que tenien... És

molt diferent defensar la teoria

que veure el dolor, la tragèdia;

per això apareix aquella figura

tan simpàtica de Ricote, que és

molt bona persona però està

expulsat i narra l’expulsió de la

seva família. Cervantes està

posant sobre la taula el proble-

ma que preocupa tots els espa-

nyols, siguin partidaris o no de

l’expulsió. Cal tenir en

compte que es tracta d’un

fet històric importantíssim:

va ser l’expulsió d’una part

important de la població del

país, basada en motius reli-

giosos i racials. Allò de tenir

sang mora o jueva era un

prejudici autèntic.

Per què el Quixot és un lli-

bre actual 400 anys després?

La pregunta és doble: què fa

que el Quixot continuï sent

actual i què fa que el Quixot

pugui ser llegit per un japo-

nès que no ha vist mai la

Manxa i que no sap què són

els llibres de cavalleries? El

Quixot és un llibre que quan

va sortir era per fer riure –hi

ha aquella anècdota de Felip

IV que veu un estudiant que

riu llegint un llibre i diu:

aquest estudiant o és boig o

està llegint el Quixot. Els

romàntics, en canvi, es van

posar a plorar davant els

ideals caiguts i la tragèdia

d’un home ample i generós a

qui tot li surt malament. En

realitat, és la transcendència

de la invenció, que situa els

problemes humans amb una

distància immediata.

reportatge

15

Salvador Dalí (1904-1989), amés d’un dels artistes méssignificatius del movimentsurrealista, va ser un perso-natge polifacètic que vadedicar gran part de la sevacapacitat creativa a la tascad’il·lustrar llibres.

Precisament en l’època cen-tral de la seva etapa ameri-cana (1940-1948), Dalí varealitzar els seus millorsdibuixos i aquarel·les com ail·lustrador. El 1945 va realit-zar-ne 41 per a l’Autobiogra-fia de l’artista renaixentistaitalià Benvenuto Cellini, i vail·lustrar també la primerapart d’El ingenioso hidalgoDon Quijote de la Mancha deMiguel de Cervantes amb 38dibuixos i aquarel·les (edita-des ambdues per Planeta deAgostini amb la col·labora-

ció de la Fundació Gala-Salva-dor Dalí el 2003 i 2004 respec-tivament).Un mica més tard vail·lustrar alguns dels Essais deMontaigne, seleccionats per ellmateix.

Tal com apunta Montse Agueren el seu estudi, Dalí va realit-zar les il·lustracions per alQuixot utilitzant tècniques sor-prenents i innovadores, arri-bant a utilitzar pedres depissarra calcària antiquíssimes,ous plens de tinta, banyes derinoceront i, fins i tot, un arca-bús que li va deixar el seu amic,el pintor tachista francès Geor-ges Mathieu.

Cada dibuix posseeix uncaràcter específic i presentaun tipus de tècnica adequat ala temàtica desenvolupada;així mateix, els dibuixos acolo-

rits són de gran bellesa.Nos’ha d’oblidar que Dalí notreballa mai en un sol tipusde creació. Per aquestmotiu, els diferents àmbitsen què l’artista es mou–pintura, disseny, esceno-grafia, il·lustració de llibresi incursions en el cinema–s’interrelacionen i enri-queixen mútuament.

En les il·lustracions delQuixot, la imaginació dali-niana arriba a ser tan des-bordant que, com diuMartí de Riquer en el seuassaig, “algunes de lesil·lustracions de Dalí des-concerten perquè noencaixen en cap episodide la novel·la”. De totesmaneres –continua Ri-quer– “el més cridaner ésque, en tota la tasca quixo-tesca de Dalí no apareixmai Dulcinea, subtil figuraque hagués permès a l’ar-tista insistir en el tema dela doble visió en la fantasiadel protagonista: la bellís-sima princesa dels somnisde don Quixot i l’AldonzaLorenzo de la realitat,desagradable i homenen-ca, en opinió de Sancho”.Potser això es deu al fetque per a Salvador Dalíaquesta és una etapa cru-cial en la seva trajectòriaartística, ja que el mètodeparanoicocrític pertany alpassat –aquest passat sur-realista del qual ell desitjaallunyar-se– i, en canvi, elseu anhel essencial enaquell moment és poderconjuminar el seu estilamb un classicisme d’allòmés ortodox.

Salvador Dalí, il·lustrador del Quixot

Lourdes Cirlot.Catedràtica del Departa-ment d’Història de l’Artde la UB i filla del poeta,crític i teòric de l’art JuanEduardo Cirlot, està especialitzada en avantguardes i últimestendències artístiques

Imatge cedida per cortesia de la Fundació Gala-Salvador Dalí.“On el canonge prossegueix el tema dels llibres de cavalleria, i graciós col·loqui entre Sancho Pança i Don Quixot”.

reportatge

16

reportatge

17

Infografia: Josep Pulido Il·lustració: Jairo Betbesé

reportatge

18

i a la UB...

FACUTAT DE FILOLOGIACampus plaça UniversitatGran Via de les CortsCatalanes, 585 08007 Barcelona Telèfon: 934 035 583 Fax: 934 035 596

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

U

A més, podeu consultar tota l’oferta de màsters, postgraus i doctorats

de la UB a la web de la Universitat,

www.ub.edu

La Biblioteca de la UB guarda una vin-tena d'edicions del Quixot a l'Àrea deReserva, que tenen un interès notable,entre les quals destaquen la més anti-ga,de 1671,editada a Brusel·les,als Paï-sos Baixos, i una altra de 1714, editadaa Madrid. També hi destaquen, percurioses, una traducció al rus de 1936 iuna altra al català del mateix any,aquesta darrera editada per Octavi Via-der a Sant Feliu de Guíxols,traduïda pelpoeta Sebastià Sánchez-Juan i revisa-da per Pompeu Fabra.

Malgrat tot, no atresora cap exemplarde gran valor bibliogràfic, ja que elsexemplars més lluïts són a la BibliotecaNacional de Madrid i a la Biblioteca deCatalunya, fruit de cessions de col·lec-

cionistes privats i bibliòfils cervantistes.Els fons de la BUB procedeixen en granpart de col·leccions provinents delsconvents de Barcelona i Catalunya,quehi van anar a parar arran de la des-amortització de Mendizábal al primerterç de segle XIX.

El fons de la Biblioteca de la Universitatde Barcelona (BUB) està format per mésd'un milió d'exemplars,distribuïts en 19biblioteques. La col·lecció de fons dereserva (documents anteriors a 1820)està formada per uns 64.000 exemplars,que es troben a l'Àrea de Reserva de laBiblioteca, coordinada per Jordi Torra.

Edifici Històric, Gran Via, 585. Dedilluns a divendres de 8:30 a 21 h.

Els Quixots de la Biblioteca

Transports Metro: L1, L2 (estació UNIVERSITAT) Bus: 9, 14, 24, 41, 50, 54,55, 56, 58, 59, 66,124

www.ub.edu/facfil/

Algunes de les titulacions que podeuestudiar a la UB relacionades amb eltema del reportatge són:

Filologia HispànicaTítol homologat.Ensenyament de primer i segon cicle.

Continguts bàsics:Llatí, Llengua, Llengua i LiteraturaEspanyoles, Lingüística, Segona Llen-gua i la seva Literatura, Teoria de laLiteratura, Gramàtica i Història de laLlengua Espanyola i Literatura Hispa-noamericana.

Teoria de la Literatura i LiteraturaComparadaTítol homologat.Ensenyament de segon cicle.

Continguts bàsics.L'ensenyament comprèn, entre altres,les assignatures següents: Crítica Lite-rària, Hermenèutica Literària, Mètodesen Literatura Comparada, Gèneres Lite-raris, Literatura Comparada, Teoria delLlenguatge Literari, Literatura i Mite,Literatura i Arts i Antropologia Cultural.

Portada policroma de la traducció catalana del Quixot, impresa a Sant Feliu

de Guíxols el 1936 per Octavi Viader

Portada de l'edició de 1671

reportatge

20

El Mediterrani submarí, al descobert

Text:

Rosa Martínez

Fotos:

Jordi SànchezÀlex Lorente

Imatges 3D:

José Luis Casamor

Infografia:

Josep Pulido

Agraïments a:

Àlex AguilarMiquel Canals José Luis Casamor Manel GazoMariano Marzo Jordi Serra

Fa més de set milions d’anys,el Mediterrani era un marpràcticament dessecat. Perl’estret de Gibraltar, que esta-va bloquejat, l’entrada d’ai-gües de l’Atlàntic era mínima is’obria un pas de terra fermaentre el continent africà iEuropa. En plena crisi messi-niana, un episodi de canvi cli-màtic i intensa evaporació del’era terciària, la conca marinadel Mediterrani era un paisat-ge àrid i lacustre.

Si avui dia el mar tornés enrere,la història geològica del Medi-

terrani dels darrers milers d’anys sortiria a la superfície.Seria l’ocasió ideal per caminarper planes ara inabastables amés de 3.000 metres de pro-funditat. Per fer nous cims enmuntanyes submarines, a1.000 metres per damunt delsfons marins, i escalar escarpatspenya-segats a la ribera delsmarges continentals. Per obriruna via ferrata per les paretsdels canyons submarins, pro-fundes cicatrius geològiques a2.000 metres sota la columnad’aigua. Sense el mar, l’horitzóseria el talús continental, el

pont entre la terra ferma i elsfons més pregons. Un camíque surt a la superfície obrintla via cap als dominis de laplana abisal.

El Mediterrani, mar de marsen la cultura clàssica, estàcompletament aïllat dels altres mars, a excepció de lavia de l’Estret de Gibraltar.Neix del resultat de la pressiódel continent africà cap alnord i dels processos tectò-nics a escala local, que sónvisibles encara avui en l’acti-vitat tectònica i sísmica. Fauns 4.500 anys, el nivell delmar ja arribava a la cotaactual. El Mediterrani perfila-va així la línia de costa actual,un ambiciós perímetre queabraça més de 2,6 milions dequilòmetres quadrats.De l’estpeninsular fins a les costesdel Pròxim Orient, el Mediter-rani és un mar dividit en vuitsubconques fisiogràfiques,amb característiques dife-rents i una història i una evo-lució geològica particular encada cas.

El punt més profund de tot elMediterrani, a més de 5.000metres, es troba en aigües delJònic, a prop de l’illa de Creta.Per conèixer els fons de pro-funditat màxima, entre 4.000 i5.000 metres, caldria anar a lamar Tirrena, al Jònic i al Medi-terrani Oriental, que són els

El fons del mar ha estat somiat per escriptors, poetes i visionaris. I pels científics.Ara, la ciència revela els secrets més captivadors de les profunditats marines.

Vista 3D del relleu submarí de Catalunya, una primícia del GRCGeociències Marines de la UB

lGRC

Geo

cièn

cies

Mar

ines

de

la U

B

El relleu submarí de Catalunya

reportatge

21

la destinació ideal serien elsfons marins del MediterraniOccidental, on prop del 40 percent de les cotes de profundi-tat arriben als 3.000 metres. Inomés caldria superar un des-nivell de 1.000 metres per pas-sejar per les profunditats quedominen l’Adriàtic, l’Egeu i elCanal de Sicília.

El mapa de la CatalunyasubmergidaLa conca del MediterraniOccidental és una de lesmés extenses. Del mar d’Al-

boran fins al mar Ligur, tra-vessa la conca algerianoba-lear, el golf de València i elgolf de Lleó. Per primer cop,els fons marins de tot Cata-lunya surten ara a la superfí-cie, cartografiats amb totdetall, en el primer mapa delrelleu submarí de Catalunya.És una primícia del GRCGeociències Marines de laUB, dirigit pel catedràtic deGeologia Marina MiquelCanals, i l’Institut Cartogràficde Catalunya. En els 46.000km2 representats al mapa

són abundants les cotes de2.000 metres. A la Catalunyasubmergida, més enllà de lalínia de costa del litoral cata-là, la plataforma continentals’estén a profunditats d’uns200 metres. És la part delcontinent submergida sotal’aigua, un passadís submaríque avança cap al talúscontinental, un escarpamentde pendents més acusats. Lafrontera que limita el pas aldomini oceànic, als fonsabissals, és el peu del talúscontinental.

mars més profunds de tota laconca. Seria un espectacleúnic conèixer com és el relleua la màxima profunditat, comuna Fata Morgana, el miratgeque el mar regala als nave-gants que travessen l’Estret deMessina,entre Calàbria i Sicília.A l’Adriàtic, el mar perd ambi-ció en profunditat i la cotamàxima no supera els 1.500metres, com en el cas del Marde Màrmara i el Canal del Bòsfor, davant de la ciutat d’Is-tanbul. Per passejar amb tran-quil·litat pels territoris abissals,

lGRC

Geo

cièn

cies

Mar

ines

de

la U

B

Les vuit subconquesdel MediterraniEl Mar Mediterrani està dividit en vuit subconques fisiogràfiques.Els gràfics indiquen la distribució de les profunditats més freqüents a cadascuna.

reportatge

22

La plataforma acumula sedi-ments transportats des delcontinent durant milions d’anys. Sorgeixen formacionstípiques com ara els deltesfluvials i les capçaleres delscanyons submarins. Davant ladesembocadura de l’Ebre, a lapart sud de Catalunya, hidomina la sedimentació i laplataforma continental és

Canyons submergitsMés amunt, alguns canyonsarriben a la mateixa línia decosta. Una profunda incisiótalla de ple la plataforma conti-nental: el canyó de Blanes, unafractura geològica que trencael talús continental i arriba als1.000 metres de fondària, derelleu irregular i amb un accen-tuat desnivell.Si el mar desapa-regués més al nord, davant delfar de Sant Sebastià, en plenaCosta Brava, el relleu de super-fície de la costa de l’Empordàcontinuaria fins a trobar-seamb el canal de Palamós, a 20Km de la costa.És una estructu-ra geològica espectacular, deprop de 15 quilòmetres d’am-ple, que penetra fins a 50 Kmmar endins, fins als 2.500 metres de fondària, amb undesnivell del 10-15 per cent enalgunes zones.Seguint la costa,més al nord, es troba un delsperfils geològics submarinsamb més atractiu per als sub-marinistes a la costa nord deCatalunya: els Canyons deTamariu, davant d’Aigua-xelli-da. Són tres grans formacionsrocalloses,situades molt a propde la costa, entapissades de

gorgònia vermella, una explo-sió de vida i color en passadis-sos submarins que arriben finsa 42 metres de fondària.

Més enllà, davant del golf deRoses, els gradients suausdominen la plataforma i el ta-lús superior. No hi ha canyonsactuals. En profunditat, exten-ses superfícies de dunes, l’efec-te dels corrents marins sobre elfons sorrenc. A la plataformadel Golf de Lleó, en plenadesembocadura del Roine, lesformes són més abruptes. Unacomplexa teranyina de canalssubmarins entrellaçats, per oncirculen corrents marins i re-molins arrossegant sedimentsfluvials en una espiral que giraen sentit horari invers.

Tots els canyons de la Catalu-nya submergida van a parar alcanal de València, al peu deltalús continental, de formasinuosa i paral·lel a la costa, adesenes de quilòmetres marendins, el rec principal queacumula des de fa milers d’anys els materials transpor-tats pels canyons submarins.

(Continua a la p. 25)

Gorgònia vermella –Paramuricea clavata– i passadissos submarins als canyons de Tamariu

Foto

:Àle

x Lo

ren

te (C

IB)

Foto

:Jo

rdi S

ànch

ez(C

IB)

lGRC

Geo

cièn

cies

Mar

ines

de

la U

B

més extensa. Més al nord,davant les costes del Mares-me i del Garraf, la plataformacontinental és una franja més estreta. Canyons i canals sub-marins, no gaire encaixats enel límit de la plataforma, avan-cen cap als fons marins entrajectòries rectilínies, pocabruptes, perpendiculars a lalínia de costa.

El relleu submarí del canal de Palamós aldescobert

El canal de Palamós

reportatge

23

Costes en perill?Totes les costes europees

estan afectades per l'erosió

en diferent grau. En un 20

per cent del litoral europeu

(més de 20.000 km) la pro-

blemàtica és greu. Bona part

de les zones d'impacte

(15.100 km) estan en retro-

cés, malgrat l'esforç de pro-

tecció (2.900 Km). A més,

cal sumar-hi uns 47.000 km

de costa estabilitzats de

forma artificial. Tot això és

el que explica l'EUROSION

PROJECT (www.euro-

sion.org) impulsat per la UE

el 2002-04 per conèixer l'a-

bast i els efectes de l'erosió

costanera, coliderat pel pro-

fessor Jordi Serra, de la

Facultat de Geologia.

Cada any una àrea de 15

km² es perd o s'afecta greu-

ment per l'impacte de l'ero-

sió. Del 1999 al 2002, més de

300 habitatges van ser aban-

donats i 3.000 van perdre

valor en el mercat immobi-

liari pel risc de l'erosió

costanera. El 2002, més de

158.000 persones estaven

afectades pel risc d'erosió

costanera i d'inundacions.

La meitat dels aiguamolls de

les costes europees podrien

arribar a desaparèixer per

l'augment del nivell de mar.

El 2001 Europa va destinar

3.200 milions d’euros dels

fons públics a protegir la

costa. En el futur, podrien

ser 5.400 milions d’euros

anuals. Diversos factors, tant

naturals com provocats per

l'home, són la causa de l'ero-

sió costanera. Temperatures

cada cop més extremes,

canvi climàtic a escala glo-

bal, etcètera, i, a més, una

greu problemàtica a tota la

conca mediterrània: la falta de

sediments aportats pels rius.

Els sediments són el compo-

nent fonamental per donar

estabilitat al sistema sedimen-

tari natural (platges, deltes,

etcètera). El dèficit està lligat a

la construcció d'embassaments

i l'explotació per l'home

d'aquests recursos no renova-

bles. El punt més crític és l'ocu-

pació humana del litoral:

el 2001 més de 70 milions

d'europeus habitaven zones

costaneres. Davant l’impacte

demogràfic i urbanístic, la

dinàmica sedimentària perd

agilitat, el transport és cada cop

més difícil i es frena el sistema

de lliure circulació del sedi-

ment, ja deficitari per se. Altres

aspectes d'intervenció de l'ho-

me, com la contaminació, la

pesca, l'urbanisme, etcètera,

ens condueixen a un sistema

litoral cada cop més complex.

El mar avança i guanya espai a

la terra de forma cada vegada

més generalitzada, amb excep-

cions. Com són els efectes en el

litoral? L'evolució de la línia de

costa és el primer senyal, un

canvi que afecta les formacions

sedimentàries costaneres. La

retenció de sediments en els

embassaments també afecta el

perfil costaner. El mar, que té

una capacitat concreta per

transportar materials, rediri-

geix els pocs sediments que

arriben del continent a banda

i banda dels deltes fluvials, ara

en retrocés, o cap a zones pro-

fundes a causa de la interposi-

ció d'obres a la costa. Això es

veu al conjunt de deltes i

costes mediterranis, on els

efectes de la redistribució de

sediments són accentuats. En

el balanç global creixement-

retrocés del litoral, guanya el

retrocés a la majoria de fronts.

reportatge

24

Dies de mar: una experiència viscuda

Diada de Sant Joan. Mentre

una bona part dels ciutadans

de Catalunya es recuperen dels

efectes de la revetlla, jo m’he de

llevar aviat per anar a l’aero-

port i agafar, primerament, un

vol cap a Milà i, després, conti-

nuar fins a Brindisi, ciutat

costanera situada vora el mar

Adriàtic, allà on la península

Itàlica agafa forma de taló.

A Brindisi m’espera el Bavenit,

un vaixell perforador de ban-

dera russa que opera per una

multinacional amb central a

Holanda. El port base del Bave-

nit és Murmansk, a les llunya-

nes terres de l’Àrtic.

Mentre viatjo penso en tota la

gent del nostre Grup de Recerca

Consolidat en Geociències

Marines de la UB repartida en

quatre campanyes oceanogrà-

fiques simultànies entre la fi de

juny i el començament de juliol.

Continuem fent una campanya

llarguíssima, des del mes de

març, dedicada a la cartografia

detallada del relleu submarí del

litoral català, amb la Generalitat

de Catalunya. Tenim investiga-

dors a bord del vaixell Bèlgica,

en aigües del Cantàbric, estu-

diant les comunitats de coralls

profunds d’aigües fredes, alhora

una sorpresa relativament recent

i un enigma científic. La tercera

campanya en paral.lel és al

canyó submarí del cap de Creus,

amb el vaixell geofísic Geo Pro-

spector, preparatòria d’una cam-

panya que farem a la tardor

vinent amb un vaixell que vin-

drà dels EUA. I la quarta és la del

Bavenit, que ens ha correspost a

Jaume Frigola i a mi mateix. Les

tres darreres campanyes les

duem a terme en el marc de pro-

jectes finançats per la UE. Com

dirien els francesos,“Quelle belle

performance” Quatre campa-

nyes oceanogràfiques al mateix

temps no és pas cap broma.

Però, tornem al Bavenit, un

vaixell de 86 m d’eslora que

desplaça 5.500 tones, i que crida

l’atenció per la gran torre de per-

foració que s’aixeca sobre la

coberta de popa. Està dotat d’un

sistema de posicionament dinà-

mic (DP) per mantenir-se en la

mateixa posició sense estar

ancorat. La torre de perforació té

un sistema de compensació de

l’onatge (wave compensator): el

vaixell puja i baixa respecte a

l’eix format per la columna de

perforació, i aquesta no es

desplaça respecte al fons, qüestió

crucial per a la perforació.

Amb el Bavenit tenim previst fer

quatre sondatges profunds, de

fins a 300 m de penetració sota

el fons marí, a profunditats d’ai-

gua entre 50 i 300 m, al sud de

l’Adriàtic i al golf de Lleó occi-

dental, enfora del cap de Creus.

La campanya oceanogràfica amb

el Bavenit és la peça central del

Miquel CanalsCatedràtic de Geologia Marina

Universitat de Barcelona

Foto

:© F

ug

ro

reportatge

25

un metre (horitzontal) i 10 cm(vertical). Són sistemes acús-tics de tipus sonar d’alta reso-lució, que poden arribar adetectar l’empremta d’unaàncora en el fons marí.Els sen-sors estan connectats a un sistema de correcció delsmoviments del vaixell per evi-tar errors de precisió en lesdades. Per cartografiar el Me-diterrani submarí, l’equip de la UB fa ús de sondes debatimetria multifeix SimradEM3000 (per a profunditatsmenors), EM1002 (màxim 500m de fondària) i EM12S (pro-funditats oceàniques). Un sis-tema EM12S pot cobrir unaàrea d’uns 4.000 quilòmetresquadrats al dia en passadissosd’una amplada de rastreig de3,5 vegades la profunditat dela columna d’aigua. El volumde dades generades és tanimportant que calen granssistemes informàtics peremmagatzemar-les i tractar-les. Amb les dades es podenfer models digitals de la topo-grafia submarina aplicantsoftwares específics amb elsquals també es fan mapesbatimètrics, càlculs volumè-trics, de pendents i visualitza-cions de 3D.

Petroli i gas: la mà del’home en el paisatgesubmaríEl paisatge submarí en unMediterrani sense aigua noés només resultat de la natu-ra, sinó que també hi veiemimportants obres realitzadesper la mà de l'home. Són lescanonades que transportengas des dels països de la ribe-ra sud a les costes del Medi-terrani nord. Només unexemple: actualment un dels

Corredors marinsEl Mediterrani ha estat un maremblemàtic per a moltesespècies marines. Per exem-ple, els mamífers marins. Lesaigües marines del cap deCreus, també els canyons dePalamós i del Maresme, sónàrees d’interès per preservarels cetacis a les costes penin-sulars. En total, a tot el Medi-terrani espanyol, hi ha 16àrees proposades pels ex-perts per protegir cetacis, enun projecte en què va col-laborar el Grup de Biologia dela Conservació (gBC) dirigitper Àlex Aguilar. Són zones on caldria regular el trànsitmarítim i el fondeig d’embar-cacions, la introducció d’espè-cies foranes, la pesca, lesactivitats turístiques i l’aboca-ment de contaminants. Tot elmar catalanobalear, des d’Ei-vissa fins a la frontera france-sa, és un ampli corredor demigració de cetacis, sobretotde la balena d’aleta o rorqualcomú. Més al nord, el passadísbiològic connecta amb elSantuari Internacional deCetacis al Mar de Ligúria, l’an-tiga Costa Balenae. És unaàmplia àrea de 84.000 km2, untriangle d’aigües marinesentre les costes de Toló (Fran-ça), Grosseto (Itàlia) i el nordde Sardenya, un valuós refugiper protegir la biodiversitatdels cetacis més amenaçats.

Rastrejar 4.000 km2

La tècnica més avançada percartografiar els fons oceànicsés la batimetria multifeix.Dóna la imatge georeferencial(latitud, longitud, profunditat)del fons marí amb un margede resolució que pot arribar a

projecte de recerca europeu

PROMESS 1 (PROfiles across

MEditerranean Sedimentary

Systems 1), finançat per la UE

dins el V Programa Marc.

PROMESS 1 és el primer

intent de perforació amb

finalitats científiques de les

plataformes i els talussos

continentals de la Mediterrà-

nia. Aportarà dades valuoses

sobre els canvis passats del

nivell del mar, l’estabilitat

dels talussos submarins,

l’evolució dels canyons sub-

marins i la variabilitat climà-

tica del darrer mig milió

d’anys. Tot això té màxim

interès per a la gestió i l’ús

sostenible dels fons i els sub-

fons marins, l’exploració de

nous jaciments d’hidrocar-

burs i millorar les prediccions

sobre riscs geològics.

Cap govern ni cap institució

científica d’Europa té un

vaixell de les característiques

del Bavenit. En accions com

el projecte PROMESS 1, la

capacitat integradora de la

Comissió Europea assoleix

l’autèntica dimensió. És una

qüestió d’escala, de dimensió.

Investigadors de França, Ità-

lia, Alemània, el Regne Unit

i Catalunya participen a

PROMESS 1. Finalment, la

tripulació és russa, majorità-

riament de la regió de Mur-

mansk. La llengua de treball i

comunicació és l’anglès, però

tot plegat ve a ser com la

UNESCO ja que és corrent

sentir-hi parlar francès, caste-

llà, italià, holandès i, sobretot,

rus. I també català, una llen-

gua minoritzada però no

minoritària respecte a altres

que gaudeixen de més reco-

neixement. Pel mateix preu,

molts dels embarcats rebem

un curs accelerat de llengües

estrangeres. És tan habitual

sentir-hi un de Salamanca

saludant amb el conegut “pri-

viet” rus, com un rus dient

“bon dia”.

La feina és dura, es treballa

en torns ininterromputs de

12 hores, amb petites pauses

per fer un mos. I també és

perillosa. La coberta de tre-

ball és un maremàgnum de

tubs d’acer, grues, cables i

altra maquinària, tot ben

regat amb els llots de sondat-

ge que de tant en tant

sobreïxen pel capdamunt de

la columna de perforació. A

l’exterior és obligatori anar

amb calçat protector i casc, i

hi ha àrees del vaixell on l’ac-

cés és prohibit terminant-

ment. Els escapaments de

gas són un dels grans perills

en aquesta mena de perfora-

cions i cal prendre’s molt

seriosament el risc que com-

porten. Tots els embarcats

hem rebut un entrenament

especial per saber com reac-

cionar en cas d’escapament

de gas. La seguretat és la

prioritat número u, per

davant de l’afany científic. I

mentrestant, la feina va

avançant. Caldran anys per

analitzar i interpretar els

resultats de la campanya

amb el Bavenit i de segur que

això ocuparà part de la vida

d’algunes persones entrega-

des a la ciència.

(Ve de la p. 20)

reportatge

26

projectes estratègics euro-peus de planficació enèr-getica és la construcció delgasoducte MEDGAZ, amb unconducte submarí de 200quilòmetres que travessarà elMediterrani des de HassiR'Mel a Beni Saf, Algèria, fins aAlmeria.

El MEDGAZ, inclòs en el llistatde Projectes d'Interès Comúde la UE, ha suposat una inver-sió inicial de 600 milions d'eu-ros i quan estigui acabat, el2007, tindrà capacitat pertransportar 4.000 milions demetres cúbics de gas. Aquestprojecte és tot un desafiamenten obres submarines, atès queassoleix una profunditat màxi-ma de 2.100 metres. No estracta, però, de l'única obra encurs a la conca mediterrània,una altra és GALSI, un gaso-ducte que també connectarà

Algèria amb Itàlia a través deSardenya.

Actualment, el Mediterrani ésescenari d'un intens flux degas i de petroli.Algèria exportagas a Europa a través del gaso-ducte Transmed (o Enrico Mat-tei), que fa el camí via Tunísia iSicília per arribar fins a Itàlia. Opel gasoducte Maghreb-Euro-pe Gas (MEC o Pedro DuránFarell) que des d’Algèria va finsal Marroc per després creuarl'estret de Gibraltar i arribarfins a Còrdova. A tot aquesttrànsit submarí caldria afegir-hi el transport de gas naturalliquat (GNL) per vaixell, la viaque més creixerà en el futur,l'única per transportar hidro-carburs entre punts molt dis-tants del món. Però exigeixl'existència de plantes liquado-res de gas als ports en el casdels països subministradors ide plantes de regasificació ales ribes receptores del nord.

A la recerca del petroliSota el mar, també trobemjaciments d'hidrocarburs alMediterrani Oriental (Egipte,Tunísia, Líbia, Sicília, Gaza,Israel...), Mediterrani occi-dental (Tarragona), Egeu(Grècia) i Adriàtic (Itàlia i

Croàcia). "Actualment, elgran repte és trobar hidro-carburs en aigües molt pro-fundes, a més de 500 metresde columna d'aigua", comen-ta Mariano Marzo, geòlegespecialista en petroli i cate-dràtic de Recursos Energè-tics a la UB. Es tracta delocalitzar jaciments lluny dela costa, fins a dos i tres kilò-metres sota el subsòl. L'èxiten aquesta cerca és demoment una incògnita,encara que no s'esperen des-cobertes d'una gran magni-tud. Ara per ara, la concaliguroprovençal és una de leszones susceptibles de guar-dar hidrocarburs a les sevesprofunditats. De moment, eltrànsit de petroli al Mediter-rani augmenta any rere any.El transport dut a terme persuperpetroliers ha passat de4.284 el 1996 a 8.087 el 2003.En milions de tones, és unaugment de 60 a 134,6. Lageografia marca diversospunts estratègics per aaquest comerç: el Canal deSuez i el Bòsfor, pel qual cir-cula el petroli del mar Negrei del Caspi. Un accident o unvessament en aquest puntpodria tenir efectes catastrò-fics a la zona.

En tot aquest tràfic, el petroli iel gas divideixen en dos elMediterrani: al nord, Espanya,França, Itàlia, Grècia i altrespaïsos amb un elevat consumde petroli, i cada cop més degas. Al sud, països com Algèriai Líbia que sumen el 84 percent de les reserves petrolífe-res i el 78 per cent de les degas en tot el Mediterrani. Espreveu que les exportacionsdes d'aquests països del nordd'Àfrica fins a Europa creixe-ran un 88 per cent en els trespropers anys. Des de març de 2003 a març de 2004, lademanda de gas al país vapujar un 29,85 per cent. El tra-fic marítim s'incrementarà,cal-drà construir més gasoductes iaugmentarà el transport pervaixell de petroli i gas liquat.

Un dels indicis per trobarhidrocarburs en els fons ma-rins són les fuites naturalsdels jaciments. Els dipòsitsnaturals del fons dels oceansaboquen prop de 229.000tones d’hidrocarburs cadaany, molt més que el que esvessa pels accidents petro-liers. La diferència, però, ésque en el cas de l’abocamentdes d’un vaixell l’impacteecològic sempre és catas-tròfic perquè els efectes estanlocalitzats en una zona con-creta. També es perden600.000 tones mètriques degas anuals. En la història de laTerra, els períodes de canviclimàtic coincideixen ambpuntes d’emissió d’aquestsgasos d’efecte hivernacle, unfenomen relacionat ambl’augment de la temperaturaglobal i el canvi climàtic. Lesfuites d’hidrocarburs es do-nen en punts d’inestabilitatgeològica, una dada que caltenir en compte en el mo-ment de fer el traçat deconductes o vies submarinescom ara els gasoductes.

Contaminació marina perpetroli: dades mundials

Fuites

naturals:

48%

Consum:

37%

Transport,

refinatge:

12%

Exploració,

producció:

3%

Podemregeneraruna platja? Regenerar les platges amb

sorres dels fons marins

pot ser una de les millors

opcions tècniques sempre

que es conegui el medi. Si

el procés d'extracció i el

d'alimentació són correc-

tes, l'impacte és mínim.

Però això no és aplicable a

totes les zones en perill ja

que cal respectar els siste-

mes naturals i les norma-

tives que protegeixen els

fons per extreure sorres

del mar. Regenerar no és

crear una platja nova, és

recuperar una platja que

ja existia, i també prote-

gir-la.

reportatge

27

i a la UB...

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

U

A més, podeu consultar tota l’oferta de màsters,

postgraus i doctorats de la UB a la web

www.ub.edu

GeologiaTítol homologat.Ensenyament de primer i segon cicle.Facultat de Geologia.

Continguts bàsics:Cristal·lografia, Petrologia, Dinàmicaglobal, Geologia Estructural i Geomor-fologia, Química, Geofísica, Geoquímica,Estratigrafia i Sedimentologia, GeologiaRegional i Aplicada, Física, Treball deCamp, Matemàtiques, Paleontologia.

Enginyeria GeològicaTítol homologat compartit amb la UPC.Ensenyament de 1r i 2n cicle. Facultatde Geologia

Continguts bàsics:Els propis de qualsevol enginyeriasuperior (càlcul, àlgebra, estructures,

etcètera) i els específics de l'enginyeriadel terreny i de l'enginyeria dels re-cursos geològics (mecànica de sòls,enginyeria geoambiental, etcètera);geologia (mineralogia, petrologia, geo-dinàmica, etcètera) i geologia aplicada(hidrogeologia, prospecció geològica,riscos geològics, etcètera).

A la Facultat de Biologia (Av. Diagonal, 645Telèfon: 93 402 10 86,http://www.ub.edu/bio/)

BiologiaTítol homologat.Ensenyament de 1r i 2n cicle.

Continguts bàsics:Bioestadística, Bioquímica, Botànica,Citologia i Histologia Vegetal i

Animal, Ecologia, Física dels Proces-sos Biològics, Fisiologia Animal i Vegetal, Genètica, Matemàtiques,Química, Zoologia, Microbiologia iAntropologia.

Ciències ambientalsTítol homologat.Ensenyament de 1r i 2n cicle.

Continguts bàsics:Dret Ambiental, Bases d'EnginyeriaAmbiental, Física, Química, Fonamentsde Biologia, Biologia Vegetal, EcologiaFuncional, Ecologia de Poblacions i Comunitats, Processos Geològics,Materials Geològics, Àlgebra i CàlculAplicats al Medi Ambient, Anàlisi deDades, Societat i Medi Ambient, Carto-grafia, Sistemes d'Informació Geogràfi-ca i Teledetecció.

El mar es pot contemplar des de nombrosos punts de vista. Aquí donem algunes de les titulacions que podeu seguir a la UBque permeten estudiar certs aspectes vistos en aquest reportatge.

FACUTAT DE GEOLOGIACampus Diagonal

Marí i Franquès, s/n08028 BarcelonaTelèfon: 93 402 13 36

Transports Metro: L3. Parada Palau ReialTramvia, línies T1, T2, i T3(parada Palau Reial)Bus: 33, 67, 68, 74, 75, 7, 63,78, 167http://www.ub.edu/geologia

I per descobrir la riquesa delsfons marins amb el neoprè i l'escafandra autònoma:

Club d'Immersió Biologia (CIB)Facultat de Biologia UB http: //www.cibsub.comTel.: 93 330 05 30cib@cibsub.com

notícies

28

Les titulacions que rebran unmajor nombre dels nousalumnes són les de CiènciesEmpresarials (amb 671 estu-diants), Psicologia (508) i Dret(447).

Del total d’alumnes assignatsel mes de juliol a la UB, un decada tres tenia una nota d’ac-cés superior a 7. Més de lameitat han estudiat en cen-tres públics (un 53 per cent) imajoritàriament provenen dela comarca del Barcelonès(un 47,29 per cent), seguida

del Baix Llobregat (21,6 percent) i el Maresme (gairebéun 6 per cent). La majoria sónde Catalunya, però tambén’hi ha de la resta de l’Estat ide l’estranger, més de 600.

Nou grup de titulacions enCriminologiaLa UB,que imparteix la discipli-na de Criminologia des delsanys cinquanta, aquest cursofereix tot un ventall de titu-lacions en aquesta disciplina.

S’inicia la llicenciatura de segoncicle de Criminologia i s’ofe-reixen tres títols propis: Crimi-nologia i Política Criminal (ungraduat de primer cicle), Inves-tigació Privada (que permetobtenir la llicència d’investiga-dor privat) i Seguretat Pública iPrivada (una novetat d’enguanyque té interès, per exemple, performar directors de seguretatd’entitats públiques i privades).

A això cal sumar-hi els cursosde postgrau i extensió univer-sitària en Director de Segure-

tat, Perícia Cal·ligràfica iGrafologia i el de MediacióPenal, que enguany començala primera edició.

Per tal de coordinar totaaquesta oferta s’ha creat laUnitat de Coordinació Docentd’Estudis Criminològics i de laSeguretat. Actualment s’hasignat un conveni de col·labo-ració amb la Conselleria d’In-terior de la Generalitat il’Escola de Policia perquè enels cossos de seguretat elstítols propis Criminologia iPolítica Criminal, InvestigacióPrivada i Seguretat Pública iPrivada i la nova llicenciaturaen Criminologia es recone-guin com a formació conti-nuada i promoció interna.

Programa d’acollidaAmb l’objectiu d’ajudar l’es-tudiant a aconseguir unabona adaptació a la comuni-tat universitària per tal quepugui gaudir d’una estadatan profitosa com sigui possi-ble, la UB ha organitzat l’habi-tual programa d’acollida.

D’una banda, les diversesfacultats i escoles imparteixensessions informatives dels

Un de cada tres nous universi-taris, a la UB Dels alumnes de tot Catalunya que accedeixen perprimer cop a la universitat en el curs que aracomença, 2004-05, un de cada tres ho farà a la UB.Seran prop de 10.000, la majoria dones (un 65 percent), i una part important arriben a la universitatdesprés de superar amb escreix la nota de talldemanada. Aquests nous estudiants es repartiranentre els 61 ensenyaments que ofereix la UB,incloent-hi el ventall de titulacions en criminolo-gia, una de les novetats acadèmiques d’enguany.

El 4 d’octubre, a les 12 h, alParanimf, tindrà lloc l’acted’inici del curs de la UB.

Enguany la lliçó inauguralla impartirà el catedràticJosé-Gaspar Lorén amb eltítol “Aprenent de la majo-ria invisible: reflexionssobre la complexitat delmón microbià”.

Aquest acte, obert a tot elpúblic, se celebra cada any imarca l’inici oficial del cursacadèmic amb la presènciade les autoritats de la UB i del

món universitari en general.José-Gaspar Lorén Egea(Tardienta [Osca], 1946) ésdoctor en Biologia per la UB,on és catedràtic de Micro-biologia al Departament deMicrobiologia i ParasitologiaSanitàries. Dirigeix un grupde recerca en genètica deles poblacions bacterianes.Actualment és vicepresi-dent executiu del Claustrede Doctors de la UB.

El catedràtic de microbiologia José-GasparLorén impartirà la lliçó d’inici del curs

notícies

29

ensenyaments, amb l’objec-tiu de facilitar els primerscontactes amb els centresuniversitaris de l’alumnat denou ingrés. A les sessions esdóna informació diversa so-bre temes com ara els trà-mits de matriculació, elsplans d’estudi de l’ensenya-ment i l’itinerari curricularrecomanat, els serveis dequè disposa la facultat, etcè-tera. Els estudiants que acce-deixen a la Universitat per lavia dels més grans de 25anys tenen també una sessióinformativa específica a l’Edi-fici Històric.

Dins aquest programa d’aco-llida, els nous estudiantstambé reben diversa docu-mentació informativa,acom-panyada d’una carta de ben-vinguda del rector. Aquestmaterial de benvinguda con-sisteix en un fullet amb con-sells per a les primeres setmanes al nou entorn uni-versitari i un exemplar delsuplement de La Vanguardia,publicat el mes de juny, ambtota l’oferta formativa de laUB per al curs 2004-05. Elsestudiants que provenend’altres districtes universita-ris també reben una guia deconversa universitària caste-llà-català.

El suplement de La Vanguar-dia detalla les principals característiques dels en-senyaments, les seves sorti-des professionals i lessessions informatives previs-tes sobre cada titulació.L’especial també inclou in-formació referent a altraoferta formativa de la UB(cursos del Servei de LlenguaCatalana, cursos d’estiu ElsJuliols, Escola d’Idiomes Mo-derns) i serveis diversos(antics alumnes, serveis d’es-ports, etcètera).

La Universitat de Barcelona,en els darrers temps, haincorporat de manera crei-xent als seus compromisosamb la societat –a més delstradicionals i fundacionalsde la institució universitàriaque són la docència i larecerca– altres àmbits comara la formació no reglada ila transferència de coneixe-ment, que en un momentinicial van ser assumits perentitats del Grup UB d'unamanera pionera.Aquesta raófonamental, juntament ambl'experiència acumulada defuncionament del Grup UB,feien aconsellables algunesactuacions de reordenacióque el rector ha dut a termeen les darreres setmanes, demanera que les decisions iinformacions corresponentss'han portat als òrgans degovern de la UB i de les enti-tats del Grup.

En el vessant de la formacióno reglada, calia una unitatestratègica i operativa mésestreta entre les entitats delGrup amb competències enaquest àmbit, que permetésun millor aprofitament delsrecursos i que possibilitéspoder treure més profit del potencial de formació del conjunt de la UB. Laposada en funcionament del'Agència de Postgrau va serun primer pas important decoordinació. Ara s'hi afe-geixen, d'altra banda, elsmecanismes de coordinacióentre Estudis de FormacióContinuada Les Heures i laSocietat UB Virtual. Aquestadarrera ha experimentat unaampliació de capital, ambaportacions d'1,2 milions

d'euros dels socis externs(Caixa Catalunya i Santander),però òbviament la UB manté lamajoria absoluta a la societat.Aquesta operació s'ha aprofitatper establir un mecanisme detransferència a la UB de la titu-laritat de les participacions enla Societat UB Virtual –que finsara tenien la Fundació Bosch iGimpera i la Fundació UBVirtual. Així, la Fundació UBVirtual esdevenia redundanten aquest nou marc i s'ha pro-cedit a dissoldre-la. El resultat

final és, doncs, més claredat isimplificació institucional, unsanejament financer, i un marcde política unitària en matèriade formació no reglada de totel Grup UB.

En el vessant de transferènciade coneixement i tecnologia,elRectorat ha avançat en la posa-da en funcionament d'unmecanisme similar d'unitatestratègica i operativa –a partirde les realitats i les experièn-cies del Centre d'Innovació dela Fundació Bosch i Gimpera idel Parc Científic– que permetitreure tot el nostre potencialen uns moments en què sem-bla que els poders públics i l'o-pinió pública incrementennotablement les seves expec-tatives i la seva aposta pelpotencial de recerca i innova-ció que pot provenir de laUniversitat. La necessitat de

garantir la direcció estratègicaunitària (en els termes dels arti-cles 10 i 119 de l'Estatut de laUniversitat de Barcelona) enaquests àmbits ha fet aconsel-lable una reordenació de l'or-ganigrama de la FundacióBosch i Gimpera, pionera enaquestes tasques de formacióno reglada i de transferènciade coneixement i tecnologia.Elrector i president de laFundació Bosch i Gimpera haassumit una presència mésexecutiva i ha encarregat al

vicerector adjunt al Rectorat,Ramon Alemany, la coordina-ció de la posada en funciona-ment del nou model de Grup,com també a la gerent de laUB, Olga Lanau, la coordinaciódels mecanismes financers i degestió del Grup. En aquestmarc s'ha procedit, per mutuacord, a rellevar Anna Ros deles responsabilitats de la direc-ció general de la FundacióBosch i Gimpera.

Amb aquesta reordenació elRectorat vol continuar acom-plint –tal com especifica el nos-tre Estatut– "la connexió de laUniversitat de Barcelona ambles noves demandes i realitatssocials, i assolir així, els objec-tius globals universitaris" (arti-cle 119), tot això "des d'unapolítica estratègica unitària iamb un rendiment de comptescomú" (article 10.2).

Reordenació del Grup UB

Nota feta pública pel rector el dia 16 de juliol de 2004

opinió

30

L'Espai Europeu d'Ensenya-ment Superior (EEES) és unprojecte que promouen lapràctica totalitat de païsoseuropeus amb l'objectiu queconstitueixi un factor decohesió social, millori la trans-parència de l'activitat acadè-mica, faciliti la mobilitatd'estudiants i professors i,finalment, estimuli l'adequa-ció a les demandes laborals.

A partir de la signatura de laDeclaració de Bolonya, el lla-vors rector de la Universitatde Barcelona, Antoni Capar-rós, va copsar-ne la importàn-cia i va liderar el procésd'informació a tot l'Estat i particularment a la nostrainstitució.

Fruit d'aquesta decisió són lesdiferents activitats que s'handut a terme a la UB, ja sigui ensessions d'informació o ambla posada en marxa d'un pro-grama propi d'ensenyamentspilot, o en els processos deformació del professorat. Ferun comentari de totes aques-tes activitats ultrapassaria lavoluntat d'aquest article, però

Josep Sánchez Carralero,delegat del rector per a la Convergència Europea

cumentació i Bibliotecono-mia, Gestió i AdministracióPública i Turisme (a través delcentre adscrit CETT). La con-vocatòria també preveu laparticipació de màsters i s'hiinclou el d'Història de l'Ali-mentació, de 90 ECTS.

Com es pot observar, pel quefa als graus, hem escollit ense-nyaments que actualmenttenen una durada prevista detres anys, fàcilment assimila-bles als 180 ECTS requerits pelDURSI. No podem oblidar quees treballarà sobre titulacionshomologades i que el quefarem serà una estructuracióde la docència amb els criterisde l'EEES. A diferència delsensenyaments de quatre anysd'altres universitats partici-pants en la convocatòria,nosaltres no haurem de pro-moure una titulació pròpia;només incidirem en els aspec-tes metodològics de la prova.

La diferència entre els ense-nyaments del programa pro-pi i els participants en elprograma pilot DURSI és queen aquests posarem realmenta prova el sistema. Hi partici-paran tots els estudiants del'ensenyament que hi acce-deixin en el curs 2004-05 (alvoltant de 700) i es cursarantotes les assignatures amb elnou model, de forma progres-siva, a mesura que els nousestudiants vagin arribant.Alhora, l'AQU posarà enmarxa el sistema de garantiade la qualitat del procés.

Tota la feina feta fins ara a laUB en el marc de l’EEES es

El canvi no s’improvisaLínies estratègiques de la UB davant l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior

concreta en les decisions pre-ses per tal de facilitar el graud’èxit d’aquests ensenya-ments pilot: els processos deformació del professorat s’hanpersonalitzat amb vista aatendre millor les necessitatsespecífiques dels ensenya-ments; hem definit la manerad’abordar l’estructuració delsplans docents, per a la qualcosa hem dissenyat una apli-cació específica que permetràintroduir els plans docents demanera homogènia a tota laUB; en l’àmbit tecnologico-docent es produirà la progres-siva integració dels diferentssistemes que s’utilitzen actual-ment en una única eina quedoni servei tant a les necessi-tats de dipòsit de materialsdocents com a les necessitatsde tutories asincròniques iprocessos avançats d’avalua-ció; el sistema tradicional degarantia de qualitat que s’haseguit fins ara és el de lesenquestes.Tot i que continuensent vàlides, haurem de pro-gramar-les adequadamentperquè permetin ajudar elprofessorat a millorar.

Finalment, cal posar de mani-fest que el canvi no s'improvi-sa. Arribar a tenir unes certesgaranties d'èxit en aquestprocés, sense tenir la sensacióque ens estem llançant a unapiscina en la qual no sabem sihi ha aigua, és el fruit d'unagran quantitat d'accions prè-vies dutes a terme pel perso-nal de la UB, de manera quecada aportació ha estat unpas endavant, que ara cris-tal·litza en una acció institu-cional coordinada.

qui ho vulgui pot consultar elweb de l'EEES de la UB.

El know how que hem acumu-lat com a institució desprésde tota aquesta feina ens hade permetre afrontar ambgaranties d'èxit la posada enmarxa definitiva de l'EEES.

El desenvolupament dels pro-jectes pilot UB ha permès esta-blir la llavor de la transformacióen els diferents col·lectius,alho-ra que ha fet aflorar els proble-mes derivats del canvi demodel docent: com tenir encompte l'activitat no presencialdel professorat, com calcularde forma realista el temps detreball de l'estudiant o els pro-blemes d'infraestructura, tantpel que fa a tecnologia com aespais. Aquesta activitat, junta-ment amb altres experiènciesfetes arreu de l'Estat, ha posatde manifest que l'entrada enfuncionament de l'EEES té uncost, que les diferents adminis-tracions, en els seus àmbitsrespectius, hauran de tenir encompte.

El conveni signat el 14 demaig de 2004 entre el DURSIl'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya i les universitatscatalanes, que es posarà enpràctica a partir del curs aca-dèmic 2004-05, proposaposar en marxa un Pla pilotde titulacions adaptades alfutur EEES.

La Universitat de Barcelona hiparticipa mitjançant les titu-lacions d'Estadística, Mestrede Llengua Estrangera, Do-

notícies

31

Prop de 2000 persones van sacrificarhores de sol i de platja el passat mesde juliol per participar en algun dels51 cursos d’estiu oferts en la vuitenaedició d’Els Juliols, que organitza laUB. Segons l’historiador i professor

de la UB Gabriel Cardona, que va intervenir en els cursos Els serveis d’intel·ligència i La guerra civil espa-nyola, els alumnes d’estiu es mostren més interessats que els alumnes d’hivern, potser perquè no es matri-culen per obtenir un títol sinó perquè els interessa aprofundir en un tema en concret, que no figura en elscursos acadèmics.

Estudiantsd’estiu!

El curs Violència,individu i socie-tat va ser on es van matricularmés alumnes, un total de 89.Va comptar amb la presènciade professionals de la psicolo-gia, la psiquiatria, la sociologia,la justícia i la política.

Fernando Reinares, assessorsobre terrorisme de l’ONU, vaintervenir en el curs Els serveisd’intel·ligència, al qual es vanmatricular 81 persones i queva tractar la informació i laprevenció com a base de les polítiques de seguretat idefensa.

Pel que fa a un dels cursos del’àmbit de Ciències i Salut,Aproximació al món de laneurociència, va comptar amb88 alumnes.

Altres cursos que van comp-tar amb un gran nombre dematriculats van ser La culturajueva i el seu impacte en la història, El projecte mu-seogràfic: idea, creació i realit-zació, Educació emocional,Introducció al món dels medi-caments, Infants i adolescents

en situació de risc social i Deufigures de la Catalunya me-dieval. En aquesta ediciód’Els Juliols van participarpersonalitats del món de lapolítica com ara el consellerde Comerç, Consum i Tu-risme de la Generalitat deCatalunya, Pere Esteve, queva intervenir en el curs Elfutur de l’economia catalana

en un marc global, coordinatpel rector de la UB, Joan Tu-gores, o bé la directorageneral d’Investigació delMinisteri de Ciència i Edu-cació, Violeta Demonte, i elconseller d’Universitats, Re-cerca i Societat de laInformació de la Generalitatde Catalunya, Carles Solà,que van prendre part en el

curs L’avaluació i el futur dela recerca.

Que no se’ns passi l’arròs,Reutilització d’aigües residualsi Immigració i mediació van serels tres cursos que es vanincorporar en concordançaamb els criteris sobre els qualses fonamenta l’Espai Europeud’Educació Superior (EEES).

Foto: Marta Casellas

Jordi Pujol a l’acte d’inauguració

Una conferència sobre el paper d’Europa al món a càrrec de l’expresident de la Generalitat de

Catalunya, Jordi Pujol, va inaugurar la vuitena edició d’Els Juliols, el passat 5 de juliol, a l’Aula

Magna de l’Edifici Històric. L’acte va ser presidit pel rector de la UB, Joan Tugores, acompanyat del

vicerector de Projectes Institucionals Agustín González.

notícies

32

obtenir informació sobre la

realitat cultural del país i l’ús

del català per mitjà de la

UBWeb, on s’han integrat di-

versos programes per a l’a-

prenentatge de la llengua,

entre els quals l’Speakcat,

curs de català de supervivèn-

cia, o les guies de conversa

català-altres idiomes edita-

des pels serveis de Llengua

Catalana i de Publicacions de

la UB.

Veni, vidi, vinciAquest estiu, a més, pràctica-

ment totes les facultats de la

UB han adreçat una carta als

estudiants estrangers matri-

culats per primera vegada

convidant-los a venir a Bar-

celona abans de l’inici de curs

per seguir, de l’1 al 14 de

setembre, un curs d’immersió

en llengua catalana, experièn-

cia que ja es va portar a terme

en alguns centres l’any passat.

Un cop els estudiants de pro-

grames d’intercanvi o del

districte únic s’incorporen

a la UB, el procés d’integra-

ció continua: tenen accés

als cursos de nivell inicial,

als cursos de comprensió de

català parlat i escrit, i als

centres d’autoaprenentat-

ge, d’assistència lliure, ins-

tal·lats en tots els campus

de la universitat.

Però hi ha altres vies per

aprendre, a més de les aca-

dèmiques. Són els progra-

mes d’acollida lingüística i

cultural, que inclouen l’inter-

canvi de conversa, l’intercan-

vi cultural i les tutories de

suport lingüístic.

El curs 2003-04 han partici-

pat en les tres modalitats 249

alumnes i s’han arribat a

intercanviar 15 llengües (an-

glès, alemany, francès, italià,

portuguès, euskera, castellà,

rus, neerlandès, finès, gallec,

islandès, japonès, polonès i

romanès).

L’octubre i març vinents, l’a-

lumnat de la UB interessat a

participar en aquests progra-mes podrà seguir un curs deformació per familiaritzar-seamb els recursos informatius iformatius preparats per la UB,com també amb les estratè-gies més adequades per dur aterme una bona acollida delsnous companys. El curs cons-ta de deu hores repartides endues sessions i dóna lloc al’obtenció d’un crèdit de lliu-re elecció. A més, els estu-diants que com a pràctica delcurs facin una acollida lin-güística a un estudiant castel-lanoparlant obtindran uncrèdit afegit.

El total de matriculats de forade Catalunya a la UB supera ac-tualment els 4.000, més d’un23 per cent estan inscrits enprogrames de doctorat i un 14per cent en cursos de post-grau. Dels 2.000 que han estu-diat català l’últim curs,el 30 percent són llatinoamericans i gai-rebé un 10 per cent italians, se-guits de prop pels alemanys.

EC

L'estudiant de Geologia María Subias(Saragossa) i l'alumna de Pedagogia Kato vonMaltzan (Frankfurt) han estat dues de les par-ticipants en els cursos d'iniciació al català Fo

to:M

arta

Cas

ella

s

La UB és la primera universi-tat catalana en nombre d’es-tudiants estrangers (prop del40 per cent del total) i la ter-cera de tot l’Estat, precedidanomés per la Universitat deGranada i la Complutense deMadrid. En qualsevol cas, és laprimera universitat en nomb-re d’estrangers que té duesllengües oficials i s’hi impar-teixen en català prop del 65 per cent de les classes.Aquesta és la realitat ambquè es troben els alumnesprocedents d’altres territoris.

L’idioma no ha estat un factordissuasiu per a aquests alum-nes, i menys encara des que el vicerectorat de relacionsinstitucionals i política lin-güística ha posat en marxatot un seguit d’accions infor-matives i formatives que in-clouen classes i activitatsd’intercanvi totalment gratuï-tes i reconegudes amb crè-dits de lliure elecció.

Abans d’incorporar-se a la UB,els alumnes foranis poden

Prop de 3.000 estudiants de fora de Catalunya han après català a la UB en els darrers dos anys

M’entens? Yes!El curs 2002-03 van ser un miler;el primer semestre del 2003-04ja superaven aquesta xifra ambescreix. En només dos anys,prop de 3.000 estudiants de forade Catalunya han après el cata-là a la UB. La previsió per en-guany és continuar amb aques-ta tendència.

notícies

33

Encara que desconeguis elstres idiomes en què ha estatescrit el paràgraf anterior, desegur que hauràs estat capaçd’esbrinar de què tracta. És laprimera grata sorpresa ambquè s’han trobat els alumnesde la UB, catalans i estrangers,que fins ara han seguit el mèto-de d’aprenentatge EuRom4, unprograma Lingua finançat perla UE. En la primera classe jacomproven que són capaçosde desxifrar entre 150 i 180paraules en 30 minuts. Desprésde les 30 hores del curs, lacapacitat de comprendre tex-tos escrits supera els 500 mots.

Aprenentatge simultaniClaire-Blanche Benveniste, ide-òloga d’aquest mètode d’a-prenentatge simultani de llen-gües romàniques, va implan-tar-lo amb èxit a França en ladècada dels noranta. Ara espot seguir, com a experiènciapionera a Catalunya i arreu del’Estat espanyol,a la Universitatde Barcelona, amb la novetatque s’hi ha incorporat el català.“Es tracta d’assentar les basesper accedir als tres idiomesproposats, d’aprofitar els tretscomuns i conèixer els distin-tius de cadascuna de les llen-gües, de manera que siguemcapaços de comprendre-lesquan les llegim, que ja és unprimer pas –explica la profes-sora Eulàlia Vilaginés, que hatraslladat l’experiència originalfrancesa a Catalunya–. “El ma-terial i l’estructura del mètodesón senzills: textos extrets de lapremsa europea i el suport delectura en CD ROM.“

El curs passat van accedir a aquest mètode una trente-na d’alumnes, per mitjà del’assignatura de lliure eleccióen llengua estrangera sobreaprenentatge simultani dellengües romàniques o a tra-vés del curs programat perl’Escola d’Idiomes Moderns.El2004-05, aquesta oferta s’am-plia amb els cursos d’EuRom4oferts pel Servei de LlenguaCatalana, els de Formació delPersonal d’Administració iServeis, i l’organitzat per l’Ins-titut de Ciències de l’Educa-ció (ICE), adreçat a professorsde secundària i d’universitat.A més, les professores EulàliaVilaginés i M. Teresa GarciaCastanyer, del Departamentde Filologia Romànica, prepa-ren una nova edició delmètode que inclourà la llen-gua catalana.

Les possibilitats d’implantacióen d’altres col·lectius no s’hande menystenir: als més petits,que, s’acostuma a dir, són“com esponges”, ¿no els seriaterriblement fàcil aprendrealhora tres idiomes amb trets extraordinàriament sem-blants a la seva llengua mater-na? Els més grans, acostumatsa criteris sintàctics i ortogrà-fics determinats, ¿no tindrienmenys dificultat davant lespetites variacions entre idio-mes germans que davant l’aprenentatge d’una llenguad’origen i evolució completa-ment distinta? Al cap i a la fi,tot queda en família...

EC

Tot queda en famíliaA União Europea avança e com ela a necessidade de nos comprender e nos fazer comprender.Nonostante i dominio politico dell’inglese, le lingue europee sono tante e tanto diverse. Nous ne pouvonspas toutes les parler, mais nous pouvons au moins arriver à comprendre les plus proches assez facilment,bien plus facilement qu’apprendre l’anglais.

La guia d’enRamy

Ramy Nasim va arribar fa

dos anys a Catalunya proce-

dent del seu Egipte natal. La

primera sorpresa la hi va

donar l’idioma: aquí no

només es parlava castellà. La

prova de foc vindria un mica

més tard, en el moment de la

matrícula a la Facultat de

Farmàcia, quan es va adonar

que a la Universitat també li

parlaven en català. Com tots

els estudiants estrangers

tenia el seu abast tot el

suport del programa d’acol-

lida per a aquests alumnes.

Una de les eines de què ara

disposa per ajudar-lo és la

Guia de conversa università-

ria àrab-català que acaba

d’editar-se.

Ramy ha estat un dels pri-

mers a demanar el llibre, que

inclou un ampli ventall d’ex-

pressions per ajudar els estu-

diants, i els immigrants en

general, dels països àrabs en

situacions tan quotidianes

com ara buscar allotjament,

utilitzar els serveis mèdics o

parlar per telèfon. També hi

ha un capítol estrictament

dedicat a la vida acadèmica:

“De fet, crec que aquesta és

la part que utilitzaré més”,

diu en Ramy. I afegeix: “Això

sí, m’hauria agradat que la

guia fos encara més extensa.”

La guia de conversa universi-

tària àrab-català ha estat edi-

tada pel Servei de Llengua

Catalana de la UB i forma

part d’una àmplia col·lecció

de guies de conversa. Actual-

ment ja n’hi ha publicades en

castellà, anglès, francès, ale-

many, portuguès, i italià i

estan en preparació les de

xinès, japonès i tamazic. La

guia ha rebut ajuts de la

Generalitat i l’Ajuntament

de Barcelona i ha estat tra-

duïda pel professor del

Departament d’Història Me-

dieval, Paleografia i Diplo-

màtica Xavier Ballestín, amb

la col·laboració de la profes-

sora del mateix departament

Mercè Viladrich.

NQ

Ramy Narim

dèficit d’espai molt gran. Ensva amenaçar fins i tot de notornar al Departament si no elcanviàvem a un despatx méspetit i sense llum natural!

Era un home de principis, pro-fundament cristià i que actua-va amb una gran coherènciaen les seves accions. Els premis(que mai no va buscar) l’incen-tivaven a treballar encara més imolts dels diners els reinvertiaen més recerca per donarsuport a la gent jove. Tambéera una persona convençudaque la ciència havia d’explicar-se a tothom. Li agradava moltfer el que ell en deia “labor d’apostolat”: anar a explicar acentres excursionistes, associa-cions de veïns i d’altres el que lidemanaven que expliqués enfòrums internacionals.

opinió

34

La porta del despatx del pro-fessor Margalef estava sem-pre oberta. Hom hi podiaentrar sempre que volgués,hi fos o no hi fos.Quan hi era,sempre trobava un momentper atendre el seu visitant.Estava obert a tots i atothom, tot i que s’estimavamés sempre parlar de cièn-cia, d’ecologia o de naturale-sa i s’escapolia ràpidamentquan la conversa derivavamassa cap als temes d’orga-nització o de burocràcia uni-versitària. Per a ell sempreera més interessant llegiralgun treball recent d’algu-na revista o parlar de ciènciaabans que dedicar massahores als “papers”.

Margalef fou d’una genera-ció que va haver de dedicaruna part important de laseva joventut a una guerra

La porta oberta

civil (com el meu pare) i aixòva marcar la seva visió de lavida,però de cap manera no elva desanimar de cara al futur.Acabada la guerra i la mili, vareprendre els estudis de natu-ralista:es considerava sobretotun naturalista i li agradava serreconegut com a tal.Explicava,amb ganes, les excursions quefeia amb els seus mestres i lesprimeres trobades (gairebéclandestines) en la represa dela Institució Catalana d’Histò-ria Natural. Anar amb ell alcamp significava sempreaprendre coses noves i gaudirdel seu profund coneixement.A més, els seus ensenyamentses feien sempre des de lamodèstia, com si expliqués lacosa més normal del món; maino tenies la sensació que esti-gués pontificant (una actitudque detestava) o, com es deiaabans, parlant ex cathedra.

Tot i ser reconegut com ungran ecòleg teòric, a ell li agra-dava molt tocar la realitatquotidiana i fins a la seva jubi-lació (i fins més tard) va tenirun microscopi al despatx queprocurava d’anar utilitzant. Esqueixava que els joves està-

vem massa a l’ordinador i pocal microscopi i que això ensfeia perdre de vista la realitat.

Dirigia el Departament grà-cies a una autoritat moral quetothom li reconeixia, això enun temps en què els catedrà-tics podien ser una mena dereietons que podien fer i des-fer al seu gust en les sevesàrees de poder. I quan enshavia de demanar un favor(poques vegades), ho feiaamb la humilitat més gran,gairebé excusant-se’n, i, encanvi, estava disposat a fer-losense cap problema quanalgú gosava demanar-l’hi.Quan es va jubilar, ell mateixva demanar de canviar dedespatx i que el passéssim aun despatx més petit, ja queteníem (i encara tenim!) un

Ramon Margalef: Un científic de projecció mundialEl passat 23 de maig va morir el catedràtic emèrit de laUB Ramon Margalef, pioner en l'àmbit de l’ecologia.Medalla d'Or i Creu de Sant Jordi de la Generalitat deCatalunya, ha estat un dels científics catalans amb mésprojecció internacional. En aquestes pàgines, els profes-sors de la UB Narcís Prat i Joandomènec Ros recorden laseva figura.

Narcís Prat

opinió

35

fer uns apunts “oficials” per anosaltres de les assignatures.Dels apunts d’Ecologia se’n vafer càrrec Josep Maria Cama-rasa, que escrigué el quesegueix: “Ja sabeu el que usfeu, agafant aquests apuntsper a estudiar l’Ecologia?Penseu-vos-ho bé abans. Sí, jasé que a en Margalef no hi hamanera d’agafar-li apunts –digueu-m’ho a mi–; que nohi ha cap llibre que permetiseguir degudament l’assigna-tura; fins i tot, que no enteneuels vostres propis apunts iacudiu a aquests per a com-pletar-los o ordenar-los.”

I és que Margalef, tot i seguirun programa ben explícit idetallat, passava sovint d’untema a un altre i, sobretot,usava la pissarra d’una mane-ra que no permetia prendregaires notes... que és el mateixque es pot dir del seu discursdocent. Margalef explicavaalguna cosa interessant, esgirava per escriure quelcom ala pissarra, però ho feia en lle-tra petita i a l’alçada del seupit. Algun cop es girava iseguia tapant el jeroglífic,però normalment el que feiaera esborrar-lo abans de tor-nar a l’explicació general. Eraexasperant, però també eraun esperó que ens obligava acercar allà on fos clarícies percomplementar el tema apenes albirat.

I aquesta és l’altra faceta uni-versitària cabdal d’en Marga-lef: ens acostumà a llegir sobreecologia i sobre qualsevol ma-tèria. Fou un dels impulsorsprincipals i responsable acadè-mic del Seminari de Biologia,l’embrió del que seria la biblio-teca de la Facultat de Biologia.

I, sobretot, invertí molts esfor-ços i pressupostos en l’establi-ment de la biblioteca delDepartament d’Ecologia. Laraó cal cercar-la en les sevespròpies paraules: “Catalunyano disposa de fons biblio-gràfics científics mínimamentadequats, mai no s’ha fet o maino s’ha pogut fer l’esforçnecessari...”.

Aquest interès per promourela lectura entre els estudiantsexplica una altra anècdota. Enarribar el temut examen finalde l’assignatura, de vegadesen Margalef el plantejava a labiblioteca del departament, iels estudiants tenien accéslliure als llibres... Era fàcil iden-tificar aquells que tenien pràc-tica en la consulta. Tampoc elsexàmens “típics” es lliuravend’alguna genialitat; un cop vadir als estudiants que esposessin ells mateixos la pre-gunta (i el nombre de suspen-sos no va ser més baix). En unaaltra ocasió la pregunta, es-paterrant i única, era: “Què ésl’ecologia?.”

Margalef formà un bon nomb-re d’ecòlegs, limnòlegs i ocea-nògrafs. Fins fa ben poc tempsseguí oferint el seu mestratgea col·legues i amics.

Ramon Margalef fou un uni-versitari exemplar, que hono-rà la Universitat de Barcelona iel seu país. Descansi en pau.

Joandomènec Ros

Mai no va deixar de dir atothom el que pensava, i aixòno li va proporcionar gairepopularitat entre els gestors iels polítics, que no varen saberaprofitar els seus profundsconeixements sobre el mediper fer una gestió més acura-da dels recursos. Encara unmes abans de la seva mort ensva fer dues xerrades alDepartament sobre les sevespreocupacions. Una d’elles eracom l’home estava canviat tanprofundament el cicle de l’ai-gua, de manera que aquestaanava cada vegada més ràpi-dament cap al mar sense pas-sar per la llera dels rius icirculava més per grans canalso tubs. No entenia com ningúno s’adonava de la importàn-cia d’aquest fet i com eraimpossible la recuperació dels

Professor universitari

rius amb aquesta manera degestionar l’aigua.

Oposat fermament al trans-vasament de l’Ebre, abansde la seva mort vàrem poderintuir que finalment no esfaria i ell se’n va alegrar, talcom em va dir la seva dona,la Maria Mir, companya inse-parable que el va sobreviurenomés una setmana. Sensdubte que el seu treball i elseu exemple han estat unainspiració per a tots aquellsque creiem que cal unanatura en què l’home esti-gui integrat com una espè-cie més, tal com ell ens vaensenyar. Seguint el seuexemple, amb treball, humi-litat i carregats de raons,esperem continuar la sevatasca.

Arran de la mort de RamonMargalef han sovintejat alsmitjans els records i les glos-ses sobre la seva persona i laseva obra. Però una de lesfacetes de Margalef, la de pro-fessor universitari nat, en-grescador i captivador, unaactivitat indestriable de lacientífica, ha passat potsermés desapercebuda, i éssobre aquesta que comenta-ré alguns aspectes, en elsquals caldrà veure més unbuidat de records (que podenser esbiaixats) que no pas untractament rigorós.

Margalef fou el primer cate-dràtic d’Ecologia d’Espanya(1967). Des de la seva càtedraa la UB, escriuria dos manualsuniversitaris extraordinaris,tant per l’extensió com pel

tractament aprofundit de lesmatèries respectives, Ecología(1974), considerat durantmolts anys pels especialistesel millor llibre sobre aquestaciència escrit en qualsevolllengua, i Limnología (1983).

Jo mateix vaig cursar l’Eco-logia com a assignatura opta-tiva de la carrera de Biologiaen l’època “heroica” (curs1966-67). Em sembla perti-nent esmentar una anècdota,que donarà una idea de l’en-senyament de la biologia enla dècada dels seixanta i decom eren les classes deMargalef. Els companys de lameva promoció ens empescà-rem un sistema per suplir lamancança de llibres de textde la majoria d’assignatures.Alguns ens comprometérem a

notícies

36

Barcelona és plena d'obresd'art de les quals sovint nosom conscients, perquè estanja completament integradesal paisatge urbà. Aquestescreacions artístiques es repar-teixen per tots quatre cantonsde la ciutat:des de l'estàtua deColom als poemes visuals deJoan Brossa al velòdromd'Horta; des de l'escultura enrecord d'Ernest Lluch al Cam-pus Diagonal de la UB fins alnou paisatge creat amb acer itrencadís ceràmic al parc Dia-gonal Mar.Ara,un grup de 200autors ha recollit informacióde totes aquestes escultures ialtres peces artístiques del'espai públic barceloní, unainformació amb la qual han

elaborat el catàleg digital ArtPúblic (www.bcn.es/artpublic).

Art Públic, que ha necessitattres anys per a la seva elabo-ració, recull fins a 1.012 obresamb dades tècniques de ca-

dascuna d'elles, fotografies,un text explicatiu de la sevahistòria i una crònica perso-nal de reconeguts periodis-tes barcelonins. Per tirarendavant tota aquesta tascaha calgut la participació deprofessors de 24 universitatsdiferents de l'Estat, periodis-tes, arquitectes, músics iartistes. Segons els coordi-nadors, ha calgut aquestventall de professionalsper tal de respondre a ladiversitat de l'art públicbarceloní i trobar aixíl'expert més adientper comentar cadas-cuna de les peces. Lescròniques dels perio-distes Josep Maria

L’obra hacomptat amb lacol·laboració de200 autors i laseva elaboracióha necessitat tres anys

Un catàleg per al’art més quotidià

Diàleg

EmplaçamentFacultat de Ciències Econòmiques

Autor:Escultor - Ricard Vaccaro, signada

MaterialsResina, base de fusta

Col·leccióUniversitat de Barcelona

Monument a Cristòfol Colom

EmplaçamentPortal de la Pau

Autors:Arquitecte - Gaietà Buigas

Escultors - Eduard B. Alentorn, Rafael Atché,

Pere Carbonell, Josep Carcassó, Francesc

Font, Manuel Fuxà, Josep Gamot, Josep

Llimona, Rossend Nobas, Francesc Pagès,

Giovanni Passani, Francisco Pastor, Josep

Tenas, Agapit Vallmitjana i Abarca, Antoni

Vilanova, restauració Josep Miret

MaterialsFerro, bronze, pedra calcària i pedra de

Montjuïc

FoneriaAlejandro Wohlguemuth (Barcelona)

Dimensions - (h x d) en metres:

47,10 x 19,70 (total)

40 x 2,25 (columna)

Inauguració - 1 de juny de 1888

37

Huertas i Jaume Fabre donenun fil conductor a tota la web.

La realització del catàleg haestat possible gràcies a unacord entre l'Ajuntament i laUniversitat de Barcelona. Elgrup de recerca CR Polis de laUB, que investiga en elsàmbits de l'art públic, la soste-nibilitat i el disseny urbà, hafet diverses tasques de coor-dinació del projecte. Per mitjàd'aquest grup també s'ha duta terme un estudi de campque ha permès localitzar i des-criure prop de 300 novespeces que no estaven inclosesen inventaris municipals ante-riors. També s'està treballanten la difusió internacional delcatàleg, que forma part d'un

projecte del Ministeri de Cièn-cia i Tecnologia.

Ignasi de Lecea, director deprogrames de l'Àrea d'Urba-nisme de l'Ajuntament deBarcelona, Carme Grandas,del Departament de Patri-moni de l'Ajuntament deBarcelona, i Antoni Remesar,professor de la Facultat deBelles Arts de la UB i directordel CR Polis, han estat elscoordinadors del catàleg.

Amb motiu de la presentaciótambé s'ha editat un fulletamb les obres del catàlegque es troben als espais de la Universitat de Barcelona.

NQ

Desconsol

EmplaçamentParc de la Ciutadella

Autor:EscultorJosep Llimona

Materials - Marbre blanc

Dimensions - (h x a x b) en metres:

1,43 x 1,65 x 1,28 (total)

1,19 x 1,65 x 1,28 (figura)

0,24 x 1,65 x 1,28 (base)

Inauguració - 22 de desembre de 1917

������������������ ���������

����������������������������� �����

�������������������� ������������������������������������������������������������������

����������������� �����������������!���"�

�����#���!$%�� �!����&'& $� ��������(�����) �*'$�! �'$��+����) �*'$� ,�'-�������������������

����������� ������

��

�� ��

���� ��������

����

�� ����� ����� � ��

���

���

�����������

����������� ���������������

notícies

38

d’un jurat popular. En definiti-va, el psicòleg que actua enaquests àmbits pot fer deforense, d’assessor, de progra-mador de mesures, d’agentde tractament a les presons,d’educador, d’orientador encentres de menors...

Sembla que actualment elscasos més preocupants secentren en el que s’ha ano-menat violència de gènere.Efectivament, un dels temesmés candents pel que fa alsconflictes socials es trobaactualment en la violènciadomèstica, de gènere, deparella... Els noms s’utilitzencom a comodins, però mante-nen certes diferències. La vio-lència de parella és realmentla més preocupant. És la quees dóna entre persones quees coneixen, que han tingutrelacions íntimes o sentimen-tals o que encara les mante-nen, que no són desconeguts,ni simplement coneguts. Sónels casos que apareixen cadadia als mitjans de comunica-ció, casos de marits i exmaritsque maten la dona, de pre-tendents gelosos, etcètera. Ésel problema de més impacteen l’opinió pública, precisa-ment perquè és el més difícild’entendre. La situació ésgreu, perquè passa, peròtambé perquè se sap. Abansaquestes coses també passa-

La societat espanyola ha ex-perimentat en les últimesdècades un gran desenvolu-pament, i ha ampliat les sevesllibertats. Per què, doncs, esdonen diàriament casos deviolència domèstica, sovintamb conseqüències irrepara-bles? Per què ens arriben ambtanta freqüència notícies es-garrifoses d’abusos a menors,d’agressions a indigents, ahomosexuals, a immigrants oentre escolars?

Segons Antonio Andrés Pue-

yo,catedràtic del Departament

de Personalitat, Avaluació i

Tractament Psicològic de la

UB, la societat és més com-

plexa, hi ha més ocasions per

als conflictes, i la violència,

encara que reprovable, actua

com a estratègia per resol-

dre’ls. Professionals de la psi-

cologia, del món educatiu,

jurídic i policial traslladen

aquest debat social a la Uni-

versitat els pròxims 28, 29 i 30

d’octubre, en les 2es Jornades

de Psicologia Jurídica a Cata-

lunya, organitzades per la

Facultat de Psicologia de la UB i

el Col·legi Oficial de Psicòlegs

de Catalunya.

L’opinió pública està moltsensibilitzada amb el proble-ma de la violència al si de lanostra societat. Què la pro-voca i quins són els instru-ments per combatre-la?En general, a les societats occi-dentals modernes, el nivelld’enfrontament és elevat. Enstrobem amb adolescents amb

alts nivells de consum quetenen un rol molt diferent alde fa cinquanta anys, hi hamés separacions i divorcis, unimportant augment de laimmigració...Tot plegat fa quela societat sigui més com-plexa, que augmentin els con-flictes i que, per tant, esgenerin més ocasions de vio-lència. Es dóna violència pràc-ticament en tot tipus derelació interpersonal, peròsempre hi ha un denomina-dor comú: és l’individu quil’exerceix, i aquí és on el paperdels psicòlegs és determinant.

I també especialitzat. Quinesfuncions concretes té el psi-còleg jurídic?En els darrers anys, a Es-panya, la psicologia ha anatestenent els seus campsd’actuació. En tots aquells onentra en interacció amb lallei parlem de psicologia jurí-dica o psicologia forense. Unpsicòleg forense pot fer deperit en l’assignació de lacustòdia dels fills durant unprocés de separació matri-monial, pot aportar pistesper esbrinar si un menor estàcapacitat per declarar sobreels abusos soferts, pot infor-mar la policia sobre les carac-terístiques de personalitatd’un possible assassí o viola-dor en sèrie, o participar enla selecció dels membres

Antonio Andrés Pueyo “Seria més encertat un regla-ment de protecció de la donad’aplicació immediata que nopas elaborar una llei de lamagnitud de la Llei integral”

Psicòleg jurídic

Foto

:Mar

ta C

asel

las

Text:

Ester Colominas

notícies

39

ven, però el ressò era menor.Són casos que exigeixenaccions de predicció, preven-ció i assistència a les víctimes.

Parlem, doncs, de la con-trovertida Llei integral contrala violència de gènere.S’anomena integral perquè téa veure amb totes les possi-bles causes de violència degènere i vol actuar en tots elsàmbits –laboral, social, sanita-ri– per protegir la víctima.Això no ho discuteix ningú,tots estem d’acord que hihagi una protecció especialde la dona. Tingui en compteque, en tots els casos de vio-lència, sigui del tipus quesigui, l’home registra una pro-porció de 9 a 1 respecte a ladona; fins i tot la violènciaautodirigida, el suïcidi consu-mat, és tres vegades més ele-vada en homes que en dones.El problema de la Llei rau enalguns aspectes que afectenles condicions d’igualtat.Segons el meu parer, s’hi hanbarrejat dos aspectes dife-rents, la protecció de la vícti-ma i el càstig a l’agressor. Noes pot defensar la igualtatentre els homes i les dones iimposar una sanció diferen-ciada als uns i als altres. Aixòés una mica retrògrad, encaraque ho defensi l’esquerra. Elmés lògic seria mantenir elsvalors de la Constitució i ajus-tar-los, sobretot en una lleiamb prospecció futura.Segons la Llei integral, unaagressió verbal d’un homecontra una dona és delicte,una categoria legal greu; siés la dona la que insulta l’ho-me, la Llei només ho conside-ra una falta, que normalmentno comporta mesures depresó o detenció llargues.Aquest fet entra en conflicteamb el valor de la igualtat; noimporta l’acte sinó qui el fa.

Què passa quan t’acostu-mes que et tractin mala-ment, quan t’habitues queet cridin, quan assumeixescom a fet normal que etmaltractin d’una manera od’una altra? Elena Duque, lli-cenciada en Pedagogia perla UB, ha analitzat en la sevatesi "¿Aprendiendo para elamor o aprendiendo para laviolencia? Las relacionesafectivas y sexuales en lasdiscotecas desde una pers-pectiva feminista" els apre-nentatges i les dinàmiquessocials adquirides per lesdones que contribueixenque triïn relacions basadesen l’amor o, al contrari, en laviolència.

La recerca, cum laude perunanimitat i valorada pel tri-bunal per l’equilibri entreinvestigació científica i vive-sa en la realitat social pre-sentada, parteix del fet queles relacions afectives isexuals que mantenim nosón fruit ni d’instints biolò-gics ni de "forces externesirremeiables", sinó que sónescollides segons les nost-res preferències i desitjosconscients i inconscients,producte de la nostra socia-

lització i dels aprenentatgesque hem anat fent al llargde la vida. La recerca se cen-tra en les discoteques com aespai rellevant de socialitza-ció i aprenentatge d’ele-ments que poden ser favo-rables o perjudicials en lesfutures relacions de lesdones. La tesi de Duque examina des del primercontacte fins als desenvolu-paments posteriors i estudiales actituds i les conversesentre dones, amigues i altrespersones directament oindirectament implicadesen la relació, de la mateixamanera que té en compteles interaccions entre elshomes, com parlen entreells i la manera que tenenper referir-se a les relacionsque mantenen en aquestsespais i a les dones amb lesquals les mantenen.

Duque ha identificat en elseu treball elements quecondueixen a una inèrciasocial que en moltes oca-sions pot desembocar en ladesigualtat en les relacions,la repressió sexual, la com-petitivitat femenina i la vio-lència de gènere, i alertasobre la necessitat d’una

educació integral i unasocialització preventiva desde les famílies, les escoles i lasocietat en general queactuï com a instrument deprevenció d’aquest risc.També planteja els elementsd’igualtat entre gèneres, lli-bertat sexual i solidaritatfemenina que porten a rela-cions basades en l’amor.

La tesi d’Elena Duque haestat dirigida pels profes-sors Rosa Valls (Teoria iHistòria de l’Educació) iRamon Flecha (TeoriaSociològica, Filosofia delDret i Metodologia de lesCiències Socials), tots dosorganitzadors de les jorna-des sobre SocialitzacióPreventiva de la Violènciade Gènere que tindran llocel 19 i 20 d’octubre al ParcCientífic de Barcelona (UB).Les jornades se centraran enl’anàlisi de les actuacionspreventives i pretenencontribuir al procés dereflexió, debat i aplicació dela Llei integral contra la vio-lència de gènere. Una de lesparticipants serà MicaelaNavarro, diputada per Jaén iresponsable de l’elaboraciódel projecte d’aquesta llei.

Per què parlem d’amor quan el que vivim és violència?

Imat

ge

de

fon

s ce

did

a p

er l’

Inst

itu

t C

atal

à d

e la

Do

na

Pensi també que les organit-zacions familiars estan can-viant, i que algunes de lesmesures que es prenguin araen poc temps ja no valdran.Com aplicarem la llei en uncas de violència domèsticaentre una parella d’ho-mosexuals? La llei provocaconfusió i, el que és pitjor,mentre s’intenta aclarir

aquesta confusió no s’aplicacap mesura. Crec que hauriaestat més encertat elaborarun reglament de proteccióimmediat que no pas una lleid’aquesta magnitud.

M’imagino que tractaran eltema a les 2es Jornades dePsicologia Jurídica a Cata-lunya.

Per descomptat, i es presenta-rà també l’informe del 2002 del’OMS sobre violència i salutpública, i es parlarà de custò-dia compartida, justícia juve-nil, circuits d’atenció a lesvíctimes, tasques de mediació,mesures penals en temes dedrogues, o col·laboració entrepsicòlegs i policia en el tracta-ment dels delictes.

notícies

40

Cap a les dues de la matinada de la nit del 27 al 28 d’octubre tindrà lloc uneclipsi de Lluna, i es podrà seguir a : www.am.ub.es

Preparats per observar l’eclipsi de Lluna

Suma d’esforçosen recercapediàtrica

mental de la investigaciócontra el càncer”.

Massagué ha estat guardo-nat conjuntament amb elsinvestigadors nord-americansJudah Folkman, Bert Voge-lstein i Robert Weinberg, i elbritànic Tony Hunter. El docu-ment destaca que, des de lesseves diferents línies d'investi-gació, aquests científics sesituen "en l'avantguarda de

la lluita contra el conjunt demalalties conegudes com acàncer, la resolució de la quals'ha convertit en un dels mésgrans reptes científics queafronta la humanitat".

L’investigador Joan Mas-sagué, president del ComitèCientífic Internacional delParc Científic de Barcelona(PCB) i de l’Institut de Recer-ca Biomèdica del PCB (IRBB-PCB), ha estat guardonatamb el premi Príncep d’As-túries d’Investigació Cien-tífica i Tècnica que es lliuraràaquesta tardor en un acteoficial. Rep el premi per “lide-rar en el món una part fona-

el qual la web del Departa-ment va tenir més de 55.000usuaris que van seguir elfenomen a través de les pàgi-nes d’internet del Depar-tament.

El portal va ser el segon ennombre de visites en l’apartatde Ciències i de Física i Astro-nomia en espanyol i, dins lamateixa categoria, el sisè entot el món.

L’eclipsi consistirà en què laTerra s’interposarà entre laLluna i el Sol, de manera quel’ombra del nostre planetaocultarà el disc del satèl·lit.Seràun eclipsi total, és a dir, que laLluna quedarà completamentcoberta, a diferència dels eclip-sis parcials o dels penombrals,en els quals la Lluna és cobertaper una ombra més tènue pro-jectada per la Terra i anomena-da penombra.

El Departament d’Astrono-mia i Meteorologia de la UBposarà a disposició dels interessats tot un seguit d’ac-tivitats relacionades amb l’eclipsi (podreu consultar-lesa la seva pàgina web,www.am.ub.es).

Aquesta iniciativa té llocdesprés de l’èxit que va tenirel seguiment del trànsit deVenus al juny passat, durant

Joan Massagué, premiPríncep d’Astúries

L’Hospital Universitari de SantJoan de Déu (HSJD) té ober-tes dues grans àrees de recer-ca: l’estudi del desenvolupa-ment neuronal i les malaltiesmetabòliques; i la investiga-ció en desenvolupament icreixement durant l’edatpediàtrica. Un acord signatamb l’Institut d’Investiga-cions Biomèdiques August Pii Sunyer permet ara quel’HSJD reforci aquests progra-mes de recerca, com tambél’establiment d’aliances ambles entitats capdavanteresd’aquest àmbit a Catalunya.

L’estudi del desenvolupa-ment neuronal i les malaltiesmetabòliques de l’HSJD abor-da temes com ara distròfiesmusculars en la infantesa,malalties mitocondrials, me-tabolisme dels aminoàcids enla fenilcetonúria i mecanis-mes dels antioxidants en dife-rents malalties neurolò-giques, una branca de lesquals, la dels neurotransmis-sors, està en fase de laborato-ri i és pionera a l’Estat. Larecerca en desenvolupamenti creixement en l’edat pedià-trica es concreta en l’estudidel retard del creixementintrauterí i les alteracionsendocrinometabòliques post-natals, la investigació pre- ipostnatal de les malforma-cions congènites tractablesquirúrgicament, les basesmoleculars i genètiques del’oncologia pediàtrica, el tras-plantament d’ovari com amètode de preservació de laseva funció, la infecció VIH eninfants i els microorganismespatògens en pediatria.

Nombroses persones van observar el trànsit de Venus a través d’activitats organitzades des de la UB

notícies

41

El dimecres 7 de juliol, el pro-grama de TV3 Afers exteriors,que condueix Miquel Calça-da, va visitar Egipte i va pre-sentar, entre altres immi-grants catalans, la missióarqueològica de la UB aOixirrinc que dirigeix el cate-dràtic d’Egiptologia JosepPadró. La UB du a terme cam-panyes arqueològiques anu-als a Oixirrinc des del comen-çament dels anys noranta –ésl’única missió arqueològicad’un equip espanyol amb unapresència tan continuada–, il’any 2000 va inaugurar unhabitatge per als investiga-dors i arqueòlegs que disposad’un magatzem i d’un petitmuseu monogràfic dedicat aOixirrinc.

La missió arqueològica de laUB a Egipte, al programa‘Afers exteriors’

Una càtedra per estudiarl’economia catalana

Moment de la signatura de l’acord

Foto

s:Im

atg

es c

edid

es p

er T

VC

L’estructura i la dimensióde l’empresa catalana o elsfluxos fiscals entre Ca-talunya i la resta de l’Estatseran alguns dels temesd’estudi de la CàtedraRamon Trias Fargas, quetindrà la seu a la UB.

Altres temes d’estudi per aaquesta càtedra seran l’es-tructura econòmica deCatalunya i els seus reptesde futur, el procés d’inte-gració econòmica i leseuroregions econòmiques,

i la història del pensamenteconòmic català. A més dela tasca de recerca i anàlisi,també s’organitzaran clas-ses adreçades a estudiantsuniversitaris, es publicarantreballs i es faran semina-ris especialitzats i diversesactivitats de divulgació.

La càtedra, creada arrand’un acord entre la UB i laFundació Ramon TriasFargas, estarà adscrita a laFacultat de Ciències Econò-miques i Empresarials.

El Fòrum per a l’Educació aCatalunya, que se celebrarà aBarcelona durant la tardor, espresentarà públicament el 26d’octubre al Paranimf de laUB. Són més de cinc-centespersones i dues-centes cin-quanta organitzacions –entreles quals la UB– les que tirenendavant aquest projecte,que vol constituir-se en un

gran debat sobre l’educació,més enllà de l’àmbit escolar,que impliqui tots els sectorssocials. L’objectiu és fer quel’educació sigui una prioritat i una responsabilitat de lasocietat.

Seguint la filosofia delsfòrums socials mundials, elFòrum per a l’Educació s’arti-

cula al voltant de quatre eixosque aborden les polítiqueseducatives i socials en unasocietat globalitzada; quinaeducació correspon a la nos-tra societat; l’educació públi-ca com a eix vertebrador delsistema educatiu, i l’educaciómés enllà de l’escola. El pro-grama del Fòrum inclouràconferències, seminaris i tal-

lers que han anat perfilantdes del començament del’any les diferents organitza-cions, col·lectius i personesparticipants en el projectemitjançant xerrades, semina-ris i altres activitats.

L’acte de presentació públicaestarà encapçalat pel rectorJoan Tugores.

L’Educació també té fòrum

El professor Àlex Aguilar,Premi Rei Jaume IÀlex Aguilar, cap del Grup deBiologia de la Conservació(gBC), és el nou guardonatamb el Premi Jaume I a la Pro-tecció al Medi Ambient 2004,en reconeixement dels seus

treballs pioners a tot el país enrecerca sobre l’impacte delsagents químics contaminantsen els ecosistemes marins i enl’àmbit de la conservació delsmamífers marins.

notícies

42

La UB, capdavantera en distincions a la recerca universitària

Estrena de l’òpera ‘Josafat’dins el Fòrum-Ciutat

L’estrena el 29 de juny al’Edifici Històric de l’òperaJosafat va cloure el cicle demúsica a la Universitat. L’o-bra, que es va poder veureper primer cop a la UB, haestat escrita per Pere JosepPuértolas i es basa en lanovel·la de Prudenci Ber-

trana. Es tracta d’unacoproducció entre el vice-rectorat d’Activitats i Patri-moni Culturals, el Festivalde les Arts del Fòrum deles Cultures i la productoraVox 21. La direcció escèni-ca i el llibret eren de PauGuix

El Parc Científic de Barce-lona i l’empresa farmacèu-tica Lilly han creat elLaboratori Mixt Lilly-PCB.L’objectiu és la utilitzacióper part de Lilly delconeixement i l’experièn-cia de la Plataforma deQuímica Combinatòria delPCB per augmentar la sevacapacitat de generar no-ves molècules amb po-tencial terapèutic i obtenirinnovacions científiquesque permetin accelerar elprocés d’identificació demolècules cap de sèrie.

Laboratori conjuntdel PCB i la far-macèutica Lilly

La UB és la universitat ambmés premiats en la Distincióde la Generalitat per a la Pro-moció de la Recerca Univer-sitària que es lliura aquestoctubre. La UB ocupa el lloccapdavanter tant en la cate-goria d’investigadors recone-guts (4) com de joves investi-gadors (6).Els distingits a la UB com a

investigadors reconeguts perla Generalitat de Catalunyasón Manuel Barranco, MiquelCanals, Carme Junqué i EmiliMontserrat. En la modalitat dejoves investigadors, els pre-miats a la UB són Rosa MariaAligué, Núria López, María delCarmen Miguel, Ignacio Pago-nabarraga, Manuel Rodríguez iDaniel Solé.

Menció de Qualitat per aquaranta doctorats Un total de 40 doctorats dela UB han obtingut laMenció de Qualitat queatorga el Ministeri d’Edu-cació i Ciència, és a dir,gairebé la meitat de progra-mes de doctorat de la UB.En total s’han concedit 17Mencions de Qualitat novesi la resta són renovacions deles concedides a l’edicióanterior. Si només tenim en

compte els programesexclusius de la UB i els pro-grames interuniversitarisque coordina, la xifra és de28 doctorats amb Mencióde Qualitat.Aquesta dada faque la UB sigui la universitatcatalana que obté mésMencions de Qualitat perals seus doctorats i la sego-na de l’Estat, després de laUniversitat Complutense.

Nova etapade la RàdiodelsEstudiants

La Ràdio dels Estudiants de la UB emetrà aquest curs per internet, a l’adreçawww.eubradio.com. A més, estraslladarà a unes novesinstal·lacions situades al localde la UB a Balmes 21, que per-metran que el públic vegi desdel carrer com es fan els pro-grames. La Ràdio dels Estu-diants té la col·laboració deRàdio Barcelona i el Grup Es-

trader Nadal. Els estudiantsque vulgueu col·laborar ocontactar amb l’emissora, po-deu fer-ho per mitjà de la sevaweb: www.eubradio.com

La UB presenta per al curs2004-05 unes 400 titula-cions de màster i postgrau,que és l'oferta més extensa idiversa entre les universi-tats catalanes.

Respecte a anys anteriorshi ha un creixement de cur-sos en àrees temàtiquescom: Ciències de la Salut iespecialitats afins; Cultura,Patrimoni i Turisme; Far-

màcia, Nutrició i Alimen-tació; Filologia, Lingüística iLiteratura; Formació i Cièn-cies de l’Educació; MediAmbient, Seguretat i Pre-venció i Psicologia i Cièn-cies del Comportament.

L’oferta es pot consultar desde la pàgina principal de laweb de la UB (www.ub.edu),a l’apartat postgraus i màs-ters.

Oferta en màsters i postgraus

l’agenda

43

SETEMBRE

• Cor jove de l’Orfeó Català(amb el patrocini de l’Aliança)Director: Esteve NabonaJosep Buforn, pianoDins de l’Euro Congrés 2000-Acte associat al Fòrum de lesCulturesObres corals europeesParanimf - Edifici Històric. 8 h delvespre

OCTUBRE

• Inauguració de curs 2004-2005Lliçó inaugural a càrrec delcatedràtic José-Gaspar Lorén:“Aprenent de la majoria invisi-ble: reflexions sobre la com-plexitat del món microbià”.12 h Paranimf

• Orquesta “Preclàssica” deSuïssaDirector: Stephane BoichutCor Arte-MúsicaDirector: Jean Marc AeshimannCantants: Susanna Puig,Chantal Botanch, JavierMendoza i Albert FolchSolistes de l’orquestra

Dijous 14 d’octubre

Dilluns 4 d'octubre

Dijous 16 de setembre

43

Cultures Paleohispàniques) Paranimf - Edifici Històric. 8 h delvespre

• II Congrés per a l’estudi delsjueus en territoris de llenguacatalanaOrgantizat pel Departament deFilologia Semítica, secció d’he-breu i arameu de la UB. Mésinformacióhttp://es.geocities.com/elcongres/A la Universitat de Barcelona i aCervera

• Presentació pública del FòrumSocial per a l’Educació aCatalunyaLa UB n’és una de les institu-cions adherides.Paranimf - Edifici Històric. 19 h

• 2es Jornades de PsicologiaJurídica a CatalunyaOrganitzades per la Facultat dePsicologia de la UB i el Col·legiOficial de Psicòlegs deCatalunya.A la Facultat de Psicologia de la UB

Dies 28, 29 i 30 d’octubre

Dimarts 26 d’octubre

Dies 25, 26 i 27 d'octubre

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc a partir de desembre i fins al març, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem enaquesta secció d'agenda. Envieu-nos les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través delformulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57

Agenda

NOVEMBRE

• Pablo Grandes del Río,pianistaObres: Bach, Liszt, Schubert,Prokofiev, FallaParanimf - Edifici Històric. 8 h delvespre

• Jornada d’homenatge a l’es-criptora recentment desapare-guda i exalumna de la UBCarmen LaforetOrganització: Departament deFilologia Hispànica.Aula Magna de l’Edifici Històric.9 h a 21 h.

• OUB (Orquestra Universitatde Barcelona)Director: Carles GumíObres de compositors espa-nyols.Paranimf - Edifici Històric.8 h del vespre

DESEMBRE

• Concert de Nadal a càrrec deles Corals de la UBParanimf - Edifici Històric. 8.30 hdel vespre

Dimarts 21 de desembre

Dijous 25 de novembre

Dijous 11 de novembre

Dijous 4 de novembre

Catalogne de Ceret (França)dirigits per François RagotObres: Simfonia inacabada deF. Schubert i la Missa en domenor de W.A. MozartParanimf - Edifici Històric. 8 h del vespre

• Jornades sobre SocialitzacióPreventiva de la Violència deGènereOrganitzades pel CentreEspecial de Recerca en Teories iPràctiques Superadores deDesigualtats (CREA).A l’Auditori del Parc Científic deBarcelona (UB)Dimarts 19 d’octubre (tarda)Dimecres 20 d’octubre (matí)

• Tonart-Orquester DüsseldorfDirectora: Barbara SieksPiano solista: ThomasSolzbacherObres: Rossini, M. Braunfels, J.S.Svendsen(Dins del IX Col·loquiInternacional sobre Llengües i

Dijous 21 d’octubre

Dies 19 i 20 d’octubre

“El debat del nou Estatut”

“El debat del nou Estatut”, dimecres 13 d’octubre a les 13.00 h al Paranimf (EdificiHistòric, Gran Via, 585). Està prevista la participació de Joaquim Nadal (PSC), Artur Mas(CiU), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC), Joan Saura (IC) i Josep Piqué (PP). Moderador:Antoni Bassas. Debat obert a tot el públic.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

som UB

44

Javier Godó, comte de Godó,és la quarta generació de lafamília propietària de La Van-guardia. Ell es considera elpresident del diari, com tam-bé el seu editor, ja que és l’im-pulsor principal dels canvis iles transformacions d’aquestprestigiós mitjà amb 123 anysd’història. Fa sis anys va deci-dir constituir un gran grup decomunicació català, el GrupGodó, que és present nonomés en la premsa escrita idigital, sinó també en el campde les revistes, la ràdio i latelevisió.

Per què ha trobat interes-sant La Vanguardia col·la-borar amb una instituciócom és la Universitat deBarcelona?La Vanguardia és el gran diaride Catalunya, amb una voca-ció clara de ser una eina útilper a la societat civil.En aquestsentit, voldríem ser sensibles atot el que passa en una institu-ció com és la Universitat deBarcelona, que per història i per tradició forma part d’aquest teixit que fa que elnostre país tingui una solidesareal i una capacitat d’iniciativaal marge de les circumstànciesconjunturals de cada moment.Per això ens ha semblat inter-essant establir una col·labora-ció entre les dues entitats apartir del projecte Som UB,

que preveu en un dels seusàmbits d’actuació millorar laqualitat de vida de les perso-nes que viuen a Barcelona.L’ensenyament, l’esport i la solidaritat són qüestionsessencials del món universitarii alhora són assumptes pres-ents a les pàgines de la prem-sa; no és estrany, doncs, quees tracti de qüestions en lesquals ens plantegem trebal-lar dins d’aquest programade mecenatge.

Segons el que diu, el públicuniversitari és especial-ment interessant per a LaVanguardia.Estic convençut que els uni-versitaris, com a col·lectiu críticde la societat, volen diaris ambopinió pròpia, que interpretinel que passa i que contextua-litzin els fets. I que,a més,expli-quin històries contemporàniesben escrites. Aquest és el com-promís que ha assumit LaVanguardia per continuarmantenint el seu lideratge.Avui, a les facultats de perio-disme ningú no defensa queels diaris hagin de ser objec-tius,sinó que el que es reclamaés que siguin honestos.Els dia-ris sempre han tingut ànima,però avui més que mai. Calque el lector s’identifiqui ambel diari que llegeix. Això no voldir tanmateix que hagin de serdiaris amb una inclinació ideo-

lògica, sinó que han de tenirun compromís. La Vanguardiaés un mitjà que històricamenthem definit com a independ-ent, rigorós i seriós. I crec queaquest ha estat el secret delseu èxit. Sense oblidar que lafamília Godó ha tingut un sen-tit liberal de la vida que hasabut mantenir en el diari i queens ha donat una visió moltàmplia de la realitat.

Què pensa que pot oferir unmitjà de comunicació comLa Vanguardia a una institu-ció com la UB?

L’intercanvi d’opinions i d’i-dees. Tant un diari com unauniversitat són focus del pen-sament contemporani, sónespais de reflexió, són àmbitssensibles del coneixement.Aquest darrer any es va publi-car gairebé cada dia una notí-cia en què el protagonista erala comunitat universitària, jafos perquè un professor escri-via un article, perquè les pàgi-nes de cultura es feien ressòd’una investigació, o perquèles planes de societat eren laplataforma per fer conèixerun estudi. També és cert que

Javier Godó,president editor de ‘La Vanguardia’

“Tenim la vocació de seruna eina útil per a la societat civil catalana”

Foto

:Ped

ro M

adu

eño

som UB

45

molts dels nostres col·labora-dors i uns quants redactorsfan classes o imparteixenseminaris a les universitats.Vull dir amb això que som dosmons tan propers que no enspodem ignorar i, sobretot, elque hem de fer és enriquir-nos mútuament. Comencemun camí plegats que ens potportar a fer més coses que lesque avui podem posar en undocument de col·laboració,no en tinc cap dubte.

Davant els nous mitjansaudiovisuals i internet, qui-nes són les estratègies delsgrans diaris en paper perconsolidar-se en la socie-tat? Pot ser una de les viesla relació amb les entitats

del país, en aquest cas launiversitat?La Vanguardia va néixer comun diari ara fa 123 anys i, desd’en fa sis, vaig decidirconvertir el diari en el vaixellinsígnia d’un gran grup cata-là de comunicació. El GrupGodó disposa de diaris enpaper i digitals, revistes,cadenes de ràdio, un canalde televisió, empreses depublicitat o de serveis, etcè-tera. La intenció és consoli-dar-nos com un gran grupmultimèdia català, però ambvoluntat de ser referència aEspanya. I volem continuarcreixent i estar atents a lesoportunitats de negoci quesorgeixin en el futur. El nost-re és un holding sanejat, que

per créixer necessita la com-plicitat de les noves genera-cions. Ens sembla que elmón universitari ha de seruna prioritat en les nostres

estratègies, i en aquest sen-tit cal contemplar el convenide col·laboració que hemsignat amb la Universitat deBarcelona.

La UB i La Vanguardia han

arribat a un acord segons el

qual aquest diari contribuirà

a diverses tasques de difusió

de les activitats de la

Universitat i dels projectes

Som UB. Aquesta difusió es

farà per mitjà d’espais publi-

citaris en el diari i amb el

finançament per part de La

Vanguardia de la impressió

de tríptics informatius sobre

Antics UB. Igualment, gràcies a

aquest acord, s’ha editat un

suplement especial amb tota

l’oferta formativa de la UB per

al curs 2004-05.

Amb aquesta col·laboració, La

Vanguardia esdevé Mecenes

Som UB del capítol Qualitat de

Vida.

‘La Vanguardia’, nou mecenes de la UB

som UB

46

La UB comença aquest curstota una sèrie d’actuacionsorientades a millorar els ser-veis en l’àmbit de la inserció il’orientació laboral que es ges-tionen des de Feina UB, i quevan ser creats amb la finalitatd’afavorir la relació universi-tat-empresa, estendre un pontals alumnes en la seva incor-poració al mercat laboral i ofe-rir a les companyies perfilscurriculars adaptats a les sevesnecessitats.

Des de l’Àrea de Màrqueting,Societat i Empresa s’està treballant en tres línies d’ac-tuació i al començament delnou curs acadèmic es co-mençaran a fer les primeresproves d’aquesta nova eta-pa, en col·laboració amb elscentres UB.

S’ha actualitzat la normativade pràctiques en empreses iinstitucions, adequant-la alnou estatut de la UB. D’altrabanda, se n’han revisat elscontinguts, amb la inclusiódels ensenyaments propis depregrau, la remodelació delsarticles de la normativa, la cla-rificació de la cobertura d’ac-cident i de responsabilitat

civil dels estudiants i l’ade-quació dels models de conve-nis per a una millor eficàciadel seu procediment.

També es modifica l’estructu-ra i la informació de l’actualpàgina web, amb una claraorientació de serveis als usua-ris: estudiants, antics alumnes,empreses i centres UB. Es creaal mateix temps una aplicacióinformàtica de gestió de de-mandes i ofertes de treball, enla qual destaca principalmentl’automatisme de la gestió,l’explotació de dades i el con-trol de qualitat de la inserció ila selecció dels estudiants.

Els centres UB (facultats, esco-les i centres adscrits), per tant,seran els nuclis principals desd’on es gestionarà Feina UB,atesa la seva proximitat alsestudiants. L’Àrea de Màrque-ting, Societat i Empresa elsproporcionarà serveis de su-port, coordinació i assessora-ment, de creació de normati-ves i criteris d’actuació, aixícom d’implantació de pro-cessos i d’explotació de da-des per tal de facilitar unarelació òptima dels serveisproposats.

L’empresa Medigrup, editora de publicacions vinculadesal món de l’educació i de l’empresa, col·laborarà a l’horade fer conèixer les activitats i l’oferta acadèmica de la UB.

Aquesta difusió es farà mitjançant diaris i revistes com araMón Empresarial, Preuniversitaris, Club Master i Medi-campus. La Universitat també disposarà del servei de distribució de pòsters de Medigrup per a la difusió d’acti-vitats i informacions de la UB en els plafons informatiusde les diferents facultats i escoles.

Difusió de les publicacions deMedigrup

La Universitat de Barcelonacomptarà amb diversos es-pais publicitaris en les pà-gines del diari Metro, grà-cies a la renovació delconveni amb aquesta pu-blicació, que actualment esdistribueix a les diferents

facultats i escoles de laUniversitat de Barcelona.Metro, patrocinador SomUB, també col·laboraràamb la UB en el trasllat delPunt UB Mòbil dins l’àreametropolitana de Bar-celona.

Acord amb el diari ‘Metro’El Grup Soteras, patro-cinador de la UB i encarre-gat del càtering de diver-sos actes de la Universitat,ofereix ara uns preusavantatjosos als posseï-dors del carnet Som UBen alguns dels seus esta-bliments. Concretament,els membres de Som UB

gaudiran d’ofertes espe-cials de cap de setmanaen tres hotels del Grup aCastelldefels i de des-comptes en alguns delsseus restaurants. Per ainformació més detalla-da, consulteu el pla d’a-vantatges.(www.ub.edu/somub).

Avantatges als establiments delGrup Soteras

Com a resultat d’un acordsignat amb el RACC,aquesta entitat finançaràparcialment les carpetesde matriculació d’engua-ny, que estan adreçades atots els estudiants de lainstitució. Les carpetesinclouran un fullet delRACC, amb informaciósobre el seu servei d’au-toescola.

El RACC col·labora amb laCarpeta de Matrícula

Millores per a la inserció i l’orientació laboral

som UB

47

El Claustre de Doctors de la UBté l'objectiu de reunir els doc-tors d'aquesta Universitat, pertal de promoure el reconeixe-ment científic, social i laboraldel títol de doctor, fomentaractivitats culturals i de recerca,i difondre l'experiència i elsavanços científics i professio-nals dels seus membres.El Claustre, constituït l'any1996, actualment té 755 socisi organitza activitats diverses,com ara la convocatòria depremis, l'edició de llibres irevistes, com també l'organit-zació de conferències, col·lo-quis, cursos i seminaris. Els

seus objectius principals sónels següents: prestigiar elstítols de doctor de la Uni-versitat de Barcelona i fomen-tar les activitats culturals i derecerca; difondre l'experiènciai els projectes científics, aca-dèmics i professionals delsseus membres, com també lestesis doctorals que puguintenir un alt valor científic, i pro-moure la comunicació i l'inter-canvi científic i cultural entreels seus membres; contribuir ala política de formació conti-nuada; cooperar i establir rela-cions amb institucions, enti-tats, col·legis professionals i

associacions amb objectiussimilars, i promoure la projec-ció social dels doctors.

Poden ser socis del Claustrede Doctors les persones ambel títol de doctor per la UB, elsprofessors doctors que perta-nyin o hagin pertangut a laplantilla docent de la UB i elsdoctors amb altres vincula-cions amb la UB.

Entres les activitats delClaustre de Doctors destacala creació, l'any 1997, delsPremis Claustre de Doctorsde la Universitat de Bar-

celona a tesis doctorals, ambl'objectiu de difondre i ferconèixer els treballs delsjoves doctorats per la Uni-versitat de Barcelona. En lestres darreres edicions s'hihan presentat un total de440 candidats.

En aquestes pàgines us presentem els pro-jectes de la UB i el Grup UB que, pel seuvalor social i de causa són prioritaris per a lacomunitat universitària i per a la societat engeneral i en els quals poden col·laborar lesempreses, institucions i persones interessa-

des a compartir l’objectiu comú de millorade la societat.Els projectes Som UB s’agrupen en tres capí-tols: qualitat de vida, coneixement i patrimonipúblic. En aquest cas, el projecte descrit per-tany al capítol de Coneixement.

A l’espai web de Som UB(www.ub.edu/somub) trobareu la llista com-pleta dels projectes per als quals cerquempatrocini i podreu votar per aquells que,segons la vostra opinió, mereixen que s’hidestinin més recursos.

Projectes Som UB (Capítol coneixement)

El Claustre de Doctors de la UB

El diari El País ofereix als pos-seïdors del carnet SOM UB lapossibilitat de subscriure’s aldiari en condicions avantatjo-ses, concretament amb un 20per cent de descompte sobreel preu de portada. Gràcies aun acord signat amb la Uni-versitat, els nous subscriptorsde Som UB tindran dosmesos més de subscripció, enla modalitat anual, de formagratuïta. La subscripció a ElPaís permet, entre altres

aspectes, l’accés gratuït a l’e-dició digital del diari. El Paísés mecenes Som UB dins elcapítol de Coneixement. Po-deu consultar la totalitat deles condicions de l’oferta desubscripcions per els memb-res de Som UB dins el pla d’avantatges (www.ub.edu/somub).

Subscripció a ‘El País’

El 7 d’octubre tindrà lloc al’Edifici Històric de la UB latrobada Universitat-Societat-Empresa, que aglutinarà lesempreses i les institucionsmés emblemàtiques de l’àm-bit català.

Aquesta trobada té un dobleobjectiu. D’una banda, es volagrair als col·laboradors del2003 de la UB i al Grup UB el

suport que han ofert a la insti-tució, gràcies al qual s’hanpogut fer realitat diversos pro-jectes Som UB necessaris per a la comunitat universitària ique contribueixen a la millorade la societat. D’altra banda,també hi ha el desig de la UBde reforçar les sinergies i lesbones relacions existents ambles institucions i amb la socie-tat empresarial.

Propera trobada Universitat-Societat-Empresa

som UB

48

El carnet Som UB permet identificar i dotar d’un conjunt d’avan-tatges els diversos col·lectius de la UB i el Grup UB: estudiants,PAS/PDI, Antics Alumnes i Societat.

El Pla d’Avantatges s’estructura en tres grans blocs:

Avantatges Interns: descomptes en l’oferta formativa, accés alsserveis i instal·lacions de la UB i el seu Grup; oferta cultural i insti-tucional; comunicació personalitzada i segmentada als col·lec-tius Som UB.

Avantatges Protectors Som UB: són protectors de Som UB lesentitats financeres Santander Central Hispano i Caixa Catalunya.Els seus avantatges consisteixen en: avantatges per al client vin-culat a l’entitat financera; avantatges per al client no vinculat; iavantatges per a tot el col·lectiu Som UB.

Avantatges Externs: són fruit d’acords comercials amb diversesempreses i entitats.

En aquestes pàgines enumerem alguns dels avantatges incor-porats en el darrer trimestre.

Sports Teens - IntersportsTeen (botiga multiesport es-pecialitzada en esquí, tennis,golf i esport escolar). 12% dedescompte a tots els titularsde la targeta Som UB.

Toshiba Espanya-ApalanInfor. Els posseïdors de la targeta Som UB es podenbeneficiar de la més alta tec-nologia dels productes Toshi-ba amb una configuracióajustada a les seves necessi-tats, a uns preus molt avantat-josos i en unes condicionsespecials de finançament,gràcies a la col·laboració delSantander Central Hispano ide Caixa Catalunya. PortàtilToshiba Satellite A40, 865euros + IVA. Portàtil ToshibaSatellite Pro M-30, 1.165euros + IVA.

Restaurant Diagonal. Res-taurant d’estil tradicional,especialitzat en arrossos, car-gols i cuina catalana. Des-compte del 10% a tot elcol·lectiu Som UB.

Restaurant La Masia del Tibi-dabo.Establiment situat davantdel parc d’atraccions del Tibida-bo,amb vistes espectaculars deBarcelona i cuina especialitzadaen receptes catalanes. Des-compte del 10% a tot el col·lec-

tiu Som UB (oferta vàlida dedimarts a divendres).

Restaurant Tres Molinos. Es-pecialitzat en esdevenimentsprivats i d’empresa, amb salesprivades. Descompte del 10%a tot el col·lectiu Som UB.

Hotel Ciutat de Castelldefels(3*), a pocs minuts de Bar-celona, amb jardí, terrassa,piscina exterior, restaurant iaparcament privat.

Gran Hotel Don Jaime (4*),situat en un marc incompa-rable, amb vistes al mar.Restaurant, piscines interiorclimatitzada i exterior, àreaesportiva, centre de negocis,boutique i galeria d’art.

Hotel Playafels (4*), situatdavant del mar. Restaurant ipiscina exterior amb jardí.

Oferta en tarifa cap de setma-na (divendres a diumenge) enaquests tres establiments pera tot el col·lectiu Som UB: desde 30 euros + IVA per personai nit en habitació doble estàn-dard (inclou esmorzar bufet).

Punt UB. Punt UB, gestor dela marca de la Universitat deBarcelona, us ofereix tots elsproductes UB amb un 10%

de descompte. Tanmateix,fins al 31 de desembre del2004, podreu gaudir d’un 5%de descompte addicional en els articles Som UB (tasses,clauers i samarretes). Per amés informació consulteu laplana web www.ub.edu/pun-tub.

El Pais. Subscripció en condi-cions avantatjoses, concre-tament amb un 20% dedescompte sobre el preu de portada, i dos mesos mésde subscripció, en la modali-tat anual, de forma gratuïta.Altres avantatges addicio-nals (accés gratuït a l’ediciódigital del diari, fins al 25%de descompte en les promo-cions que ofereix el diari,etcètera). Oferta adreçada aPAS, PDI i estudiants.

Caixa Catalunya. Com a enti-tat protectora de Som UB, ofe-reix a tota la comunitatuniversitària ofertes i avantat-ges preferents en productescom ara el carnet Som UB, crè-dits, hipoteques, allotjamentper a estudiants, crèdits per ala compra d’ordinadors i equi-paments informàtics, comptesbancaris preferents, etcètera.

Santander Central Hispano.Com a entitat financera pro-tectora de Som UB, ofereix atota la comunitat universitàriaofertes i avantatges preferentsen productes com ara el car-net Som UB, crèdits, hipo-teques, allotjament per aestudiants, crèdits per a lacompra d’ordinadors i equipa-ments informàtics, comptesbancaris preferents, etcètera.

"La Caixa". Ofereix múltiplesserveis i productes financers:línia Oberta, programa e-jovei pla de pensions Vidacaixa(adreçat a tot el col·lectiuSom UB), credicurs obert,préstec Estrella per finançarmatrícules o cursos i préstecsuniversitaris per a estudis demàster i postgrau (adreçats aestudiants), operació de crè-dit a curt termini (adreçat aPAS, PDI, estudiants i AnticsUB), etcètera.

Per comprovar les condi-cions exactes de l’avantat-ge per a cada col·lectiu icom accedir-hi cal consul-tar la pàgina web de SomUB: www.ub.edu/somub

Pla d’avantatges Som UB

Cognoms: Nom:

DNI: Data de naixement (dd/mm/aaaa): Sexe (h/d):

Adreça: Població: Codi postal:

Província: Telèfon: Adreça electrònica:

som UB

49

DADES PERSONALS

Nom de l’empresa: Càrrec:

Adreça: Població: Codi postal:

Província: Telèfon: Fax: Adreça electrònica:

DADES LABORALS

Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu en el vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, alcap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne*) Inclou la subscripció a la revista La Universitat.* Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver finalitzat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

Entitat: Oficina:Dígit control: Núm. compte corrent:

DADES BANCÀRIES

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763E-mail: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub

Signatura de la persona sol·licitant

........................................., .............. de ............................... de 20.............

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Us contactarem en breu.

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB Altres

Indiqueu si esteu interessat/da a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: Si No

Patrocini i donacions Serveis de Màrqueting Quota corporativa Pla d’Avantatges

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en: Any:

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar lavostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret a exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició

Demaneu el vostre carnet Som UB

Suma’t a Som UB

✁...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Totes aquelles persones, empreses

i institucions que vulguin com-

partir els objectius comuns de

millora del coneixement, con-

servació del patrimoni públic i

enriquiment de la qualitat de vida

de la societat poden sumar-se al

projecte Som UB de cinc maneres

diferents:

• Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de la

quantia anual aportada, es

determinen les categories de

col·laboradors i les diferents

contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB. Ca-

nals per dur a terme les seves

accions de màrqueting: pro-

mocions i publicitat als cent-

res, mitjans de comunicació

interns, presentacions a estu-

diants i borsa de treball, etcè-

tera.

• Mitjançant la quota corpo-

rativa:

– Oferta per fer membre de

Som UB tot el personal de

l’empresa, com a benefici

extraordinari, per tal que

aquest gaudeixi del pla d’a-

vantatges associat i participi

en el projecte de causa que

decideixi. L’empresa passarà

a formar part de les em-

Aquestes aportacions com-

porten la desgravació fiscal

corresponent.

• El pla d’avantatges permet

a les empreses oferir avan-

tatges als col·lectius identi-

ficats de la UB i el seu Grup:

estudiants, docents i inves-

tigadors, personal d’admi-

nistració i serveis, antics

alumnes, societat, etcétera

• El programa de sinergies

possibilita fer intercanvis en

espècies –de recursos– en-

tre la UB i les organitza-

cions, sense un cost extra-

ordinari.

preses patrocinadores de

Som UB.

– Oferir al personal de l’empre-

sa la possibilitat de formar

part del col·lectiu Som UB i

gaudir dels avantatges asso-

ciats.L’empresa passarà a for-

mar part del col·lectiu d’em-

preses ciutadanes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interessa-

des a col·laborar amb els pro-

jectes Som UB també es

poden afegir a la iniciativa

fent una donació en línia, mit-

jançant la pàgina web de Som

UB (www.ub.edu/somub).

botiga UB

50

Dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy

LA PASSIÓ PER LA LLIBERTAT/A PASSIONFOR FREEDOMAcció, passió i política.Controvèrsies feministesBirulés, F.; Peña Aguado,M.I. (ed.)17 x 24 / 604 pàg.ISBN: 84-475-2788-3

MEMÒRIA DE LATRANSICIÓ A ESPANYA I ACATALUNYA. Vol.VEls mitjans de comunicacióAracil, R.; Mayayo, A.;Segura, A. (ed.)17 x 24 / 215 pàg.ISBN: 84-475-2773-5

HISTÒRIA AGRÀRIADELS PAÏSOS CATALANS. Vol. 2Edat MitjanaGiralt i Raventós, E. (dir.);Salrach, J.M. (coord.)Fundació Catalana per a laRecerca / Universitats delsPaïsos Catalans21 x 29,7 / 602 pàg.ISBN: 84-475-2785-9 (o.c.)84-475-2786-7 (vol. 2)

LITERATURA Y ESPIRITUALIDADManero Sorolla, M.P. (ed.)15 x 23 / 257 pàg.ISBN: 84-475-2619-4

LA SÍNTESIS DE SANTOTOMÁS DE AQUINOPetit Sullá, J.M.; RomeroBaró, J.M. (ed.)15 x 21 / 744 pàg. (2 vol.)ISBN: 84-475-2798-0 (o.c.)84-475-2796-4 (vol. 1)84-475-2797-2 (vol. 2)

Al Punt UB i en diversos indrets de venda de centres de la Universitat trobareu tot tipus de productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina

web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78

Tassa Som UB

Semarretes Som UB

Pins

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes Som UB

Llibres

Rellotge polsera

Maleta Niló