Difusió controlada per OJD-PGD - publicació mensual | redacció: 93 458 87 80 - continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com

6 anys

Octubre 2019 · Núm. 72 · liniatres.catesplugues · sant joan despí · sant just desvernlíniatres

pàgs 6 i 7

Pere AragonèsVicepresident

de la Generalitati conseller

d’Economia i Hisenda

“Amb la sentència,la democràcia

a l’Estat espanyolha mort”

ESPLUGUES pàg 8

La renda per càpita anualde les zones riques triplica la de Can Vidalet

CULTURA pàg 11

Joan Margarit farà un recital poètic a Sant Just

COMERÇ pàg 12

Més de 60 comerços a la 20a edició del Firadespí

SANT JOAN DESPÍ pàg 10

Els veïns recullen firmes perdemanar un assistent sociala Pla del Vent i Torreblanca

FUTBOL SALA pàg 13

La capitana de la Penya Esplugues,Berta Velasco, premiada coma millor jugadora del país

Cent menors viuen des de faun any en un hotel a Sant JustHavien d’anar a Rubí però les protestes ho van aturar i ara els educadors prefereixen trobar-los un lloc al poble pàg 11

| 2

líniatres.cat Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517Octubre 2019

3 |

líniatres.catOctubre 2019

El Trambaix està de celebració.Ara fa quinze anys que es va po-sar en servei aquesta xarxa detransport públic que uneix elsmunicipis de Sant Just Desvern,Sant Joan Despí, Esplugues, SantFeliu de Llobregat i Cornellà. I vaser en aquest últim on, a mitjansde setembre, es va celebrar l’acteinstitucional per commemorarels 15 anys de recuperació deltramvia, que es va fer al Museu deles Aigües.

TRANSFORMACIÓ DE L’ENTORNDesprés de 15 anys, una de les co-ses més ben valorades de la im-plantació del tramvia és els canvisque ha provocat per allà on passa.

Per a Humberto López Vilalta,director general de Tram, aquestsistema de transport “millora elpaisatge urbanístic” dels carrersper on passa, reduint el trànsit decotxes, i això acaba repercutint enl’economia, ja que “revaloritza elcomerç” d’aquestes zones.Qui comparteix aquesta opi-

nió és Ricard Riol, president del’entitat Promoció del TransportPúblic, que assegura que el tram-via suposa “una gran renovacióper als carrers per on passa”.

PROJECTES PENDENTSUna de les obres més ambiciosesque ha d’afrontar el Trambaixaviat és la connexió entre Es-plugues i Sant Just Desvern através del carrer Laureà Miró.Aquesta obra permetria con-nectar millor aquestes dues ciu-tats amb el tramvia i, a més, re-

duiria els temps de viatge de di-verses línies.Segons López Vilalta, l’estu-

di informatiu que l’Autoritat delTransport Metropolità va licitarestà “molt a prop de la seva fi-nalització” i això permetrà avan-çar amb aquest projecte, teninten compte les diferents opcions.Per a Riol, aquest canvi “se-

ria molt útil per millorar la com-petitivitat” del servei, ja que re-duiria el temps de durada del tra-jecte actual i això faria que eltramvia fos més atractiu per ausuaris de zones com Sant Justo Sant Feliu.A més, també desfaria un

error històric perquè, com ex-plica el mateix Riol, en un prin-cipi el projecte ja contemplavaque el tramvia passés pel centreperò l’oposició dels veïns va ferque es canviés el recorregut.

15 anys unint la comarca» El Trambaix celebra amb una festa a Cornellà els quinze anys des que es va posar en marxa

» Els usuaris valoren molt positivament el servei, que facilita la connexió amb la capital catalana

El Trambaix fa 15 anys que connecta Sant Just, Sant Joan, Esplugues, Sant Feliu i Cornellà. Foto: Arxiu

VALORACIÓ4Qui parla d’a-questa manera és Ricard Riol,president de l’entitat Promo-ció del Transport Públic. Riolexplica que el tramvia “és untransport públic contempo-rani que, si té bones condi-cions de trànsit, és molt bonaalternativa”.A més, Riol afegeix que

gràcies a la xarxa que el Tram-baix té a Cornellà, Sant JoanDespí, Sant Just Desvern, Es-plugues i Sant Feliu de Llo-bregat, “qualsevol ciutadà téun temps de viatge fins a laDiagonal de dotze minuts”.Aquest bon servei també

es va destacar a la festa d’a-niversari dels 15 anys de Tramque es va celebrar al Museu deles Aigües de Cornellà, on esva dir que el tramvia és eltransport públic més ben va-lorat pels ciutadans.De fet, segons l’Estudi de

Satisfacció de Viatgers queelabora la mateixa companyia,els usuaris del Baix Llobregatposen un 8,35 al servei. Per lí-nies, els més satisfets són elsque fan servir el ramal de la T1i la T2, que els posen un 8,29de nota. Poc per sota queda elramal de la T3, a qui els usua-ris posen una nota de 8,22.

“El tramvia ha democratitzatel transport amb Barcelona”

Reportatge

Pau MassipBAIX LLOBREGAT

| 4

líniatres.cat OpinióOctubre 2019

Dipòsit Legal: B 12320-2013Difusió controlada

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Berta VelascoNou premi a la gran temporada de la ca-pitana de la Penya Esplugues, escollidamillor jugadora del país. Velasco hauriad’haver recollit el guardó el passat dia14, però la Federació va ajornar la galaprevista per la situació política del país.

pàgina 13

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Cap de Vendes i Distribució: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord

i Baix Maresme), Alex Suárez (Vallès), Pau Mas-

sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas

(Barcelona), Anna Utiel (Montserratí), Pau Arria-

ga (Esports i Xarxes), Santi Capellera (Opinió),

Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfi-

ca: Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda

Roca, Lola Gutiérrez i Rosa Bertran Controller:

Mauro Favieri Distribució: Yennil Viteri, Daniel

Manuel, Andrés Meca i Wiliam Hernández.

Editorial

per Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació

Llibertat, respecte i diàleg

L’Associació de Mitjans d’Informaciói Comunicació, juntament amb uncentenar d’entitats catalanes, reite-rem el nostre rebuig a la judicialitzaciód’un conflicte que des d’un inici ente-nem de naturalesa política i que, coma tal, requeria i requereixdiàleg, negociació i pacte almés estricte nivell polític.La intervenció de les

institucions i l’empresona-ment de càrrecs escollitsdemocràticament pels ciu-tadans, així com de perso-nes de la societat civil, en el seu exer-cici de la llibertat de pensament i d’ex-pressió, drets essencials d’una demo-cràcia amb llibertats, demostren elfracàs de la política, la incomprensiódel conflicte latent i una manca de vo-

luntat per resoldre la situació. Mani-festem que només amb llibertat, res-pecte i diàleg es trobaran les solucions.Per tant, més política, més escolta

i més diàleg per resoldre una qüestiócom la que s'està vivint aquests dies.

L'empara de les legalitats i la judicia-lització dels conflictes haurien de serel darrer recurs a emprar si hi ha vo-luntat de resoldre'ls. S’ha demostrathistòricament que recórrer constant-ment a les lleis per solucionar con-

flictes polítics no és una via efectiva.Considerem que, en una societat de-mocràtica, les lleis són l'expressiód'una voluntat popular i no un ele-ment de coacció o immutabilitat. Pertant, poden ser modificades i actua-

litzades a les noves realitatsper la via del diàleg i delconsens.A l’AMIC, com qualse-

vol entitat que interactua is'interrelaciona amb el seuentorn més proper, somsensibles a la realitat em-

presarial, econòmica, política i socialdel país, respectem la diversitat d’o-pinions i sensibilitats polítiques i ensadherim a la presentació d’aquestmanifest conjunt de més d’un cente-nar d’entitats catalanes.

S’ha demostrat històricament que recórrerconstantment a les lleis per solucionar

conflictes polítics no és una via efectiva

La injustícia s'ha con-sumat. El lliure debat

parlamentari no és de-licte, és un dret exercir-lo i un deuredefensar-lo. No ens cansarem de dir-ho allà on faci falta. Avui la demo-cràcia viu un dia fosc, però ni enmoments així el derrotisme ens ha devèncer. Ens en sortirem!

El Twitter en paperAquí espiula

Independientemente delo que cada cual piense

sobre el caso Altsasu, lasentencia tiene una lectura peligrosa: de-sigualdad jurídica en función del ori-gen/lugar de los hechos. ¿A una turbacontra la Guardia Civil en Andalucía no sele presupone componente ideológicopero en Euskadi lo tiene obligadamente?

@SoniaAndolz

Tots els polítics, totsels consellers, tots els

regidors, tots els direc-tors generals, tots els càrrecs públics deJunts per Catalunya: teniu alguna cosaa dir de les càrregues, cops i trets delsMossos avui a l'aeroport contra mani-festants i contra periodistes? Silenci? Jam'ho pensava.

Les investigacions delsjutjats d'instrucció, on

s'estan confrontant agentsde policia de l'1-O amb vídeos de les se-ves actuacions, demostren que si s'ha-gués fet el mateix al Supremo, s'hauriatrinxat dia a dia la versió de la Fiscaliai les acusacions. L'absolució seria obli-gatòria.

@tonivall@ForcadellCarme @orioldebalanzo

Els semàfors

TRAMEl Tram celebra que fa quinze anys quees va posar en marxa rebent una de lesmillors notes de la seva història per part

dels usuaris. La bona valoració delsveïns demostra que és un transport útil ieficaç que permet deixar el cotxe a casa.

pàgina 3

Aj. de Sant Joan DespíL’Associació de Veïns Pla de Vent-Torre-blanca demana a l’Ajuntament que undels dotze assistents socials que hi ha ala ciutat es desplaci al barri, per tal de fa-cilitar a les persones grans i amb proble-mes de mobilitat l’accés a aquest servei.

pàgina 10

5 |

líniatres.catEnvia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com Octubre 2019

Forat negre1

2Segueix el debat sobre el futurdel Delta del Llobregat

Rieres i tsunamis

Els abusos a Montserrat

Denuncien col·lapse a les urgències del Broggi

El + llegit líniatres.cat

3

4

5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Safata d’entrada

Tornen a venir. El govern espa-nyol ha tornat a enviar la seva po-licia a Catalunya, com ja va fer l'1d'octubre de 2017 durant el refe-rèndum d'autodeterminació. Te-nen por dels catalans que sortim alcarrer després de la sentència de lafarsa del judici dels nostres presospolítics. Tenen por de la determi-nació del poble català i és per aixòque ens han tornat a pegar. Comsempre. I sí, tenen raó. Nosaltreshem tornat a sortir als carrers pa-cíficament, democràticament peròamb determinació. Com sempre. La gent d'Europa i de tot el

món hauria de saber que noabandonarem aquesta lluita. Per-què l’objectiu d’aquesta lluita ésaconseguir finalment la nostra lli-bertat. Escolteu, ciutadans euro-peus i del món: els independen-tistes no desapareixerem, hiserem pacíficament, democràti-cament i amb determinació, en-cara que vosaltres no hi prengueupart. Hi serem fins a la victòria.Perquè la nostra victòria és la vic-tòria de la democràcia.

Tornen a venirper Anna Harder

Va de tsunamisper Jordi Lleal

Davant la sentència del TribunalSuprem, en l’espiral de despro-pòsits en què està immersa lapolítica espanyola, ens està ve-nint a sobre un tsunami re-pressiu d’enormes proporcions.El president en funcions, PedroSánchez, en els seus discursos decampanya, proclama que s’hande restablir ponts trencats i laconvivència a Catalunya. Cinis-me a l’enèsima potència perpart d’aquest personatge. Com s’ha de fer? Brandant

l’aplicació de l’article 155 a tort ia dret. Tenint detinguts algunsCDR 17 dies sense que l’advocatdefensor s’hi pugui posar encontacte. Amb la Junta ElectoralCentral prohibint dir paraules alsmitjans de la CCMA catalana.Sense prendre mesures contra elgeneral Garrido que amenaça elsciutadans, fent referència a fetsque estan en secret de sumari.Amb Josep Borrell vetant, per se-

gona vegada, la participació de laGeneralitat al Fòrum de la Unióde la Mediterrània a Barcelona.Votant amb el PP i Cs, al parla-ment d’Extremadura, una reso-lució demanant que s’apliqui el155 a Catalunya, amb el PSC sen-se dir ni piu. Proclamant que maino s’asseuran al voltant d’unataula per negociar un referèn-dum. Amb el Tribunal Consti-tucional amenaçant la Mesa delnostre Parlament. Volent tancarles delegacions catalanes arreudel món. Pretenent banalitzar elterrorisme a casa nostra i sensevoler investigar les connexions del’imant de Ripoll amb el CNI.Això és restablir els ponts i la con-vivència? Al tsunami de la força bruta

de la repressió contra l’indepen-dentisme català s’hi oposa, ambla força de la seva gent, un tsu-nami intel·ligent, tranquil, pací-fic i democràtic.

A les xarxes

@oscarpla_57: El Marlaska és tan espavi-lat que acabarà descobrint en pocs diesque darrere del Tsunami Democràtic hisom centenars de milers de catalans.

@HiginiaRoig: Un segle per posar urnes.99 anys i mig de condemna. La presó detotes i tots. Omplim els carrers. #ADeso-beir. #ThisIsTheRealSpain.

#Injustícia

@tsunami_dem: Ja som milers i estem fentla volta al món. N'hem de ser més. Moltsmés. Per cert, l'aigua sempre troba un foratper on colar-se. #BeWaterMyFriend.

#TsunamiDemocràtic #Marlaska

Les millorsperles

Hackegen un dels comptes de Twitter de Correus, ‘CorreosAtiende’. Missatges com “Som experts en el transport de dro-gues” o “Els enviaments portaran una mica de cocaïna de re-

gal” van alertar els usuaris de la xarxa social, a través de la qual l’em-presa va confirmar l’atac d’un hacker.

Un irlandès fa una broma pòstuma a la seva família el diadel seu funeral. L’home havia preparat una gravació gra-ciosa perquè sonés durant el seu propi enterrament. Els

assistents, malgrat la tristor del moment, no van poder aguan-tar el riure, complint així l’últim desig del difunt.

Mor un sacerdot durant la celebració del casament que aca-bava d’oficiar al País Valencià. És el cas de Juan Miguel DíazRodelas, que va morir ennuegat amb un tros de carn el pas-

sat 12 d’octubre durant el convit de la boda. Un altre sacerdot queestava amb ell li va poder donar l’extremunció.

Una imatge d’Ivan Rakitic caminant sol per l’autovia carre-gant el seu equipatge es fa viral a les xarxes socials. El ju-gador del Barça va ser un dels passatgers de l’aeroport

del Prat que es van veure afectats per les protestes de TsunamiDemocràtic contra la sentència del Procés.

Sorpresa positiva entre els fans dels còmics de DC: Zoë Kravitzserà Catwoman a The Batman, la pròxima i esperada pel·lículadel cavaller fosc. Tot i que el film s’estrenarà el 25 de juny del

2021, ja se sap des de fa setmanes que el protagonitzarà Robert Pat-tinson, que es va fer famós per la saga Crepuscle.

| 6

líniatres.cat Octubre 2019

Pere AragonèsVicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda

“L’independentisme ha de ser majoritari a l’àrea metropolitana”

L’àrea metropolitana és unterritori complicat per a l’in-dependentisme, tot i que

els resultats d’ERC dels últimsanys han anat a més. S’ha d’as-sumir que per fer més forat enaquesta zona calen anys de feinai que la majoria social per a la in-dependència va per llarg?A la part del país on es concentrala major part de la població, l’àreametropolitana, l’independentismehi ha de ser present i ha de ser ma-joritari. Els bons resultats d’Es-querra certifiquen que anem pelbon camí. Nosaltres no volem unpaís independent per canviar debandera o pel que posa al DNI,sinó per donar més drets i oportu-nitats a tothom per aconseguirmés llibertat col·lectiva. Si fos permi, la independència ja la tindríemdes de fa 20 anys, però cal anaraconseguint consensos socials inosaltres treballem perquè arribincom més aviat millor.

Els progressos es van fent, peròno al ritme que algun sector del’independentisme voldria. Pot-

ser s’ha de deixar clar que re-quereixen més temps.El debat que ha de fer l’indepen-dentisme no ha de girar entorn dequè ens agradaria que passés, sinóde què hem de fer perquè passi elque volem. I el que hem de fer ésseguir plantejant l’independen-tisme com un projecte obert. ERCho fa i per això hem estat segonaforça a l’Hospitalet, Sant Adrià deBesòs o Cornellà, per exemple.

Precisament els alcaldes i alcal-desses d’aquestes ciutats quecita s’han queixat durant els úl-tims anys que el procés ha afec-tat la gestió del dia a dia delsseus ajuntaments. Entén que hihagi aquest malestar?Crec que hem d’anar als fets. I elsfets són que, d’ençà que hi ha

consellers d’Economia d’ERC, eldeute de la Generalitat amb elsajuntaments s’ha reduït un 94%.Hem obert estacions de metro,estem recuperant la inversió de laLínia L9, recuperarem el cofinan-çament de les escoles bressol...Qui genera inestabilitat és l’Estatamb la seva pròrroga pressupos-tària, que finança un 30% dels in-gressos municipals. El PSOE teniaen safata un resultat electoral perfer un govern de progrés reconci-liat amb una majoria de Catalu-nya, però ha tornat a convocareleccions. En aquest sentit, la ir-responsabilitat de Pedro Sánchezés absoluta.

Per tant, tornant al paper de laGeneralitat, creu que la gestiódels últims anys a l’àrea metro-politana ha estat bona.Tot es pot millorar, i voldríem tenirtots els recursos d’un Estat per fer-homillor. Hem sortit d’una crisi econò-mica amb una situació de precarie-tat per a una part molt important dela població. Quan proposem un sa-lari mínim de referència català, perexemple, és perquè el de l’Estat es-panyol no ens serveix.

Últimament, a l’àrea metropoli-tana i també al Parlament, hem

vist protestes contra el projectede llei de contractes de serveisa les persones, la Llei Aragonès.Hi ha entitats que denuncienque privatitzarà serveis públics.Sembla que de moment no estàaconseguint el consens neces-sari per tirar-la endavant.Necessitem una llei que pari elspeus als oligopolis, perquè actual-ment les filials de l’ÍBEX-35 van a re-bentar preus i se’ns estan posant agestionar menjadors escolars, lu-doteques... Serveis que des del ter-cer sector s’havien gestionat elsdarrers anys. Necessitem que elsajuntaments puguin introduir altrescriteris en la contractació pública. Siaquesta llei no s’aprova, empreses

com ACS, que s’han especialitzat encontractació pública, ens les troba-

rem fins i tot al llit. Crec que les crí-tiques no estan fonamentades i noaprovar-la seria un error.

I com s’explica l’oposició que hagenerat, per tant?Crec que hi ha un prejudici ideo-lògic i no hi ha hagut una lecturadel contingut de la llei. Cap grupva presentar una esmena a la to-talitat de rebuig a aquesta pro-posta quan la vam entrar alParlament. La CUP la critica peròno ha presentat cap esmena. Lallei no privatitza, protegeix.

Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Eduardo Corria

“El deute de laGeneralitat ambels ajuntamentss’ha reduïtun 94%”

Entrevista

“LA SENTÈNCIA ÉSUNA VENJANÇA”

“Crec que hi haun prejudiciideològic en les crítiques a laLlei Aragonès”

4La sentència és una ven-jança, una injustícia. Votarno és delicte. Els han con-demnat a més de 99 anys depresó. Ens han sentenciattambé a tots nosaltres. Avui[dilluns 14 d’octubre] la de-mocràcia a l’Estat espanyol hamort. Com diu la Carme For-cadell, cuidem-nos. Conver-tim la ràbia en fermesa, con-vicció i serenitat.Paraules d’Aragonès a Twitter

poc després de conèixer-se la sentència del Procés

Parlem del Baix Llobregat. A lazona del Delta hi ha una fortaoposició política i veïnal al crei-xement del trànsit d’avions a l’ae-roport del Prat. Creu que s’estàarribant al límit? I, en tot cas, hiha alguna alternativa?L’alternativa és entendre que l’ae-roport de Barcelona no és nomésl’aeroport del Prat, sinó la xarxad’aeroports de Catalunya. Enaquest sentit, la qüestió no s’had’encarar pensant només en elPrat, sinó tenint clar que tant Gi-rona com Reus, en termes de ges-tió aeroportuària, poden actuarcom les noves pistes de l’aero-port del Prat. Nosaltres entenemque aquest és el camí. De mo-ment no hi ha una proposta con-creta damunt la taula respecte denoves pistes. La nostra propostaés millorar les comunicacionsamb els altres dos aeroports quetenim per reforçar el del Prat. Enaltres paraules, Girona pot ser laquarta pista del Prat.

Per tant, admet que el Prat estàarribant al límit.Totes les infraestructures tenenun límit. L’aeroport del Prat estàmolt a prop de la capital, cosa queté uns avantatges evidents, peròalhora comporta que el creixe-ment no pot ser infinit.

L’aeroport també és un dels gransfocus de contaminació a l’àrea me-tropolitana. Un altre és el trànsitrodat. Ara s’impulsarà la Zona deBaixes Emissions, però les entitatsdemanen mesures més dràsti-ques, com ara un peatge. S’estàsent prou valent per revertir la crisiclimàtica?De fet, davant la crisi climàtica, elParlament va aprovar una llei delcanvi climàtic que va ser impug-nada pel govern del PP al TribunalConstitucional. I el govern delPSOE, el del mateix Pedro Sánchezque se’n va a la cimera del clima del’ONU a donar lliçons a tot el món,ha mantingut aquest recurs queha acabat anul·lant alguns articlesimportants. Amb tot, en aquestàmbit hi ha una hipocresia delPSOE. La mateixa hipocresia quesignifica mantenir una execució deles inversions a la xarxa de trans-port públic que fa que un de cadatres euros pressupostats no esgasti. Del 2015 al 2018, les inver-sions de l’Estat a Catalunya, que fo-namentalment són a Rodalies, nos’acaben executant.

Hi ha decisions que es poden im-pulsar malgrat aquest escenarique descriu.Però no serviria de res posar barre-res al trànsit rodat si no tenim unabona alternativa de transport pú-blic. Perquè aleshores qui acabaria

pagant el preu en termes socials ieconòmics del canvi climàtic seriala gent treballadora i els autònomsque es desplacen cada dia. Pertant, necessitem mesures per re-duir el nombre de cotxes, però...

... Mesures que s’han d’aplicaramb urgència.Sí, però tenim unes infraestructu-res ferroviàries que s’han d’actua-litzar. I hem d’exigir-ho a qui n’ésresponsable. A qui ho pressupostai no ho executa, que és l’Estat.

Al Baix Llobregat Nord hi ha debatsobre la possible creació d’una co-marca independent. Ho veuriaamb bons ulls vostè?El primer que hem de fer és pregun-tar-ho al territori, com hem fet en al-tres casos, com el del Moianès, perexemple. En primer lloc hem desaber si hi ha una majoria àmplia i unconsens a la zona a favor de crearuna nova comarca i, si hi és, nosaltreshaurem d’atendre la petició. En totcas, crec que més enllà de l’estruc-tura i de si tenim un consell comarcalo dos, el que és important és l’arti-

culació territorial. I en aquest sentitcal millorar les infraestructures detransport públic i la connexió delBaix Llobregat Nord amb altres partsdel país, com per exemple amb elBages, així com impulsar equipa-ments com el centre de formació enautomoció de Martorell, el qual hemdesbloquejat després de molts anys.

Sí, però després d’un ultimàtumimportant per part de l’Ajunta-ment de Martorell.En tot cas, després de posar d’a-cord actors molt diferents. Tenim lasort de tenir un excel·lent consellerde Treball, Chakir El Homrani, queés capaç de negociar molt i deposar d’acord actors amb interes-sos legítims, però molt diferents.Per tant, hem aconseguit desblo-quejar aquesta situació.

L’alcalde de Martorell, Xavier Fo-nollosa, no ho explica ben bé així.De fet, remarca la pressió de l’A-juntament per aconseguir desen-callar el projecte i ironitza que,després, alguns van venir a pen-jar-se la medalla.Cadascú té la seva opinió i jo la res-

pecto. Personalment em remeto alsfets: això s’ha desbloquejat. No ésun problema de medalles. Si cal, jaen farem més i les repartirem per atothom. No tenim absolutamentcap problema amb això.

El Baix Llobregat és una comarcamolt heterogènia, però en elsdarrers temps ha compartit unalluita comuna: la de la crisi econò-mica. A Cornellà, per exemple,l’alcalde Balmón ens deia que elsajuntaments s’han sentit “moltsols” a l’hora de fer-hi front.Bé, nosaltres hem estat al costatde tots i cada un dels ciutadansdel país. Ara bé, si gestionéssimtots els recursos que generen elstreballadors de Catalunya des dela Generalitat, probablement hau-ríem pogut fer més.

A l’Hospitalet de Llobregat, moltsveïns han de desplaçar-se a l’Hos-pital Moisès Broggi de Sant JoanDespí, el qual té les urgències allímit, perquè el centre de la CreuRoja ha quedat obsolet. El presi-dent Torra va dir, durant una visitaa la ciutat, que el Govern “ha tretdel congelador” el projecte delnou Hospital General de l’Hospi-talet. És viable?Estem estudiant com passar d’a-quest hospital de la Creu Roja al’Hospital General de l’Hospitaleti fer-ho en el termini més breupossible. En aquests momentsaixò està en fase d’estudi. Pel quefa a l’Hospital Moisès Broggi deSant Joan Despí, és cert que undels seus punts més intensius sónles urgències. Atén un volum depoblació molt important, fona-mentalment del centre del BaixLlobregat i també de l’Hospitalet.En aquest sentit, amb l’ampliacióde l’Hospital de Viladecans ja hihaurà tota una part de la comarcaque estarà més atesa. Però, abanda d’això, en el cas del MoisèsBroggi hi ha una part del pro-blema que es pot resoldre ambun reforç de l’atenció primària. Pertant, el pla d’actuació de reforç enl’àmbit de l’atenció primària ha deservir també per descongestionarles urgències del Moisès Broggi,especialment pel que fa a les pun-tes de feina en determinadesèpoques de l’any. Amb tot, primerhem de reforçar els altres hospi-tals de la zona, després l’atencióprimària i finalment modernitzaralgunes infraestructures, com elcas de l’Hospital General de l’Hos-pitalet.

És prioritari?Evidentment. Repeteixo el que elsdeia: en aquests moments estemestudiant com poder-ho avançar elmés ràpid possible. Ara el que cal ferés concretar-ho.<

7 |

líniatres.catOctubre 2019Entrevista

“Si gestionéssimtots els nostresrecursos hauríempogut fer méscontra la crisi”

“El reforç de l’atenció primàriaha de descongestionar el Broggi”

– S’està sent prou valent percombatre la contaminació?

– Vam aprovar una llei delcanvi climàtic que el PP vaimpugnar al Constitucional.

– Hi ha decisions que es podenimpulsar malgrat això, no?

– Bé, la xarxa ferroviària s’had’actualitzar. I el responsablen’és l’Estat.

– Les entitats demanen un peatge al trànsit. Com ho veu?

– No serviria de res posar barreres al trànsit rodat si notenim un bon transport públic.

| 8

líniatres.cat Octubre 2019

Esplugues Condol | Mor el president de la colla castellera de la ciutatEl 15 de setembre, els Cargolins van publicar la mort del president de l’entitat,Josep Maria Tarrés, que també va formar part de la junta de la Coordinadorade Colles Castelleres de Catalunya. La colla li va dedicar un pilar de condol.

ECONOMIA4Els veïns i veïnesque viuen a la zona sud de la ciu-tat, és a dir, a Can Vidalet, a tocarde municipis com Cornellà ol’Hospitalet, són els que tenen larenda per càpita anual més bai-xa de tot Esplugues. Així ho diuenles dades recollides per l’InstitutNacional d’Estadística, que mos-tren com el districte 10, amb unarenda anual mitjana de 10.516 eu-ros, és el que té la xifra més bai-xa de la ciutat.Per davant se situa el distric-

te 3, que té una renda per càpitamitjana de 13.497 euros, i el dis-tricte 2, on la xifra s’enfila fins als13.686 euros. Una renda molt si-milar tenen al districte 9, a laMontesa, on la xifra és de 13.843euros anuals de mitjana per per-sona. Poc per sobre d’aquestes da-des queden el districte 8, formatpel barri del Gall, on la renda és de14.178 euros, i el districte 1, al Cen-tre, on els habitants tenen una ren-da mitjana de 16.591 euros anuals.

En canvi, les zones que estanmés al nord, a tocar de Sant JoanDespí i Sant Just Desvern, ja te-nen xifres molt més elevades. Aldistricte 6, la renda és de 20.969euros i al 4, de 23.649. Les pri-meres posicions les ocupen eldistricte 7, on la renda és de25.289 euros, i el districte 5, ambuna renda per càpita mitjanaanual de 29.364 euros.D’aquesta manera, els veïns

amb la renda per càpita més altagairebé tripliquen als del distric-te 10, que tenen la renda mitjanamés baixa.Els districtes amb les rendes

per càpita mitjanes més altessón els barris de Finestrelles,Ciutat Diagonal, La Miranda i LaMallola, segons les dades que hapublicat l’Institut Nacional d’Es-tadística, amb el suport de l’A-gència Tributària.

La renda mitjana a Can Vidalet és de 10.516 euros anuals. Foto: Ajuntament

La renda per càpita anual mésalta triplica la de Can Vidalet

» En aquest barri, la renda per càpita mitjana és de 10.516 euros» Les zones més riques són Ciutat Diagonal, la Miranda i Finestrelles

Sense pregó per la polèmicaentre Ajuntament i entitats

POLÈMICA4La Festa Major deSant Mateu es va quedar sensepregó després de la picabarallaque hi va haver entre les entitatsdel poble i el govern local lideratper Pilar Díaz.En un comunicat, l’equip de

govern va dir que havia estat tre-ballant amb la Coordinadorad’Entitats de Cultura Popular perevitar que un col·lectiu de per-sones boicotegés el Pregó, comfeia “sistemàticament”. Segons eldocument, l’Ajuntament va de-manar a la Coordinadora queelaborés un protocol i, en l’es-

borrany que els van fer arribar,hi havia “un element partidista”que la Coordinadora no va ac-ceptar treure. A més, assegurenque van dir que, si no es publi-cava el text íntegre, no es fariaSeguici, cosa que va provocarque l’Ajuntament decidís sus-pendre el Pregó.El dia abans, la Coordinado-

ra va publicar un comunicat ondeia que no és responsable de lesxiulades que es fan durant el Pre-gó, que mai les ha promogut ique qui el va eliminar va ser l’A-juntament de manera unilateral.

Volen un equipamentuniversitari a Ca n’Oliveres

URBANISME4El govern local en-capçalat per Pilar Díaz vol im-pulsar la construcció d’un equi-pament universitari al carrer deSant Mateu, en un solar que hi hadarrere de la masia de Ca n’Oli-veres. D’aquesta manera, el con-sistori vol completar l’oferta edu-cativa que s’ofereix des del mu-nicipi i afegeixen que un equipa-ment d’aquest tipus és “un re-vulsiu en activitat econòmica” ique afavorirà el desenvolupa-ment del clúster que s’està im-pulsant.La proposta, que va rebre el

suport de tots els partits del Ple,ha de ser aprovada per la Comis-sió Territorial d’Urbanisme del’Àrea Metropolitana.En canvi, unes obres que ja

s’estan materialitzant són les ques’estan fent a Can Cervera, on s’es-tà construint un gran col·lector de300 metres de longitud i queservirà per cobrir el canal d’aigüesresiduals que travessa el torrent.Les obres, que tenen un pres-

supost d’1,1 milions d’euros, per-metran obrir la xarxa de clave-gueram de Can Clota amb la del’Hospitalet.

Activitats per explicar el pasde la Guerra Civil a la ciutat

HISTÒRIA4L’Arxiu Municipali els Museus de la ciutat oferei-xen, des de mitjans de setembrei fins a finals de gener, una sèried’exposicions i activitats per re-cordar el 80è aniversari de la fide la Guerra Civil.Sota el nom 1939 Esplugues,

les diferents mostres serviran perexplicar el paper que va tenir elmunicipi i els seus habitants enaquell moment crucial de la his-tòria del país. Per exemple, a Can

Tinturé es podrà veure el pas deles tropes feixistes per la ciutat,just abans d’entrar a Barcelona,a través de les fotografies del fo-toperiodista aragonès ‘Kautela’.A més, el dissabte 19 d’octu-

bre, els Amics dels Museus i elPatrimoni proposen una sortidaa les terres de l’Ebre per visitarels escenaris per on es va des-envolupar la Batalla de l’Ebre,una de les més dures i sagnantsde la Guerra Civil.

9 |

líniatres.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 Octubre 2019

El centre biomèdic Cetir Ascires Viladomat, designat coma centre tecnològic europeu de referència per la multi-nacional GE Healthcare, va reunir el passat dia 11 a les se-ves instal·lacions referents internacionals del sector de lasalut en el marc del congrés europeu de medicina nuclearde Barcelona.

Donada la trajectòria assistencial i científica de l'equipmèdic multidisciplinari de Cetir Ascires, i la seva expe-riència durant aquest últim any amb la tecnologia inte-grada PET/RM, els experts han pogut conèixer aquestatècnica híbrida de Diagnòstic per la Imatge. Els especia-listes han compartit experiències, així com la interpretaciódels estudis clínics, principalment en matèria de càncerde pròstata, que és un dels que més metàstasi genera.

Un abans i un després en el diagnòstic i tractamentdel càncer de pròstataSegons dades presentades en el passat congrés anual dela Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), que vatenir lloc al mes de setembre a Barcelona, el càncer depròstata segueix sent el tumor més habitual en l'home,amb 34.400 nous diagnòstics el 2019. La bona notícia ésque els tractaments aplicats a aquesta patologia cada ve-gada són més satisfactoris, per la qual cosa diagnosticarde forma precoç i amb la màxima precisió adquireix unprotagonisme especial.

Després del seu primer any de funcionament, laPET/RM es posiciona com l'opció més avantatjosa per dia-gnosticar el càncer de forma precoç i amb precisió. Per-

met observar, de manera no invasiva, tant la forma d'unòrgan i la seva funció, com l'extensió de les cèl·lules can-ceroses, fet que el converteix en el millor "rastrejador" dela metàstasi incipient. I és que aquesta tecnologia inte-gra, en un sol equip híbrid, les dues eines diagnòstiques

més potents de què disposem en l'actualitat per detec-tar la propagació tumoral: la Tomografia per Emissió dePositrons (PET) i la Ressonància Magnètica (RM) d'alt camp.

"La PET/RM és la tecnologia actual capaç d'aportar mésseguretat diagnòstica i més garantia d'èxit al tractamentdel càncer", afirma el Dr. García Garzón, metge nuclear res-ponsable del PET/ RM. A més, "permet aplicar un trac-tament personalitzat dirigit a lesions específiques, en llocde planificar una cirurgia prostàtica o una teràpia «a ce-gues», i mantenir un millor control de l'evolució del trac-tament, tot això amb menys radiació".

L'experiència oncològica PET/RM reuneix experts europeus a Cetir Viladomat

Els especialistes han compartit la interpretació d’estudis clínics, principalmenten matèria de càncer de pròstata, que és un dels que més metàstasi genera

“La PET/RM permet aplicar un tractament personalitzat per a lesions específiques, en lloc de planificar una cirurgia prostàtica o una teràpia ‘a cegues’, icontrolar millor l'evolució del tractament”

| 10

líniatres.cat Octubre 2019

Sant Joan Despí

REIVINDICACIÓ4Una assistentasocial al barri. Aquesta és la pe-tició que fan des de l’Associació deVeïns Pla del Vent-Torreblanca,on consideren que, per població,els tocaria una de les dotze tre-balladores d’aquest departamentque hi ha a l’Ajuntament.Des de l’associació de veïns

expliquen que el govern d’Anto-ni Poveda té tots els treballadorssocials centralitzats en dos puntsde la ciutat, el barri de Les Pla-nes i la zona de Sant Pancraç.Això fa que els veïns i veïnes dePla del Vent i Torreblanca s’ha-gin de desplaçar fins a un d’a-quests dos punts si necessiten seratesos pels assistents socials del’Ajuntament.La qüestió, com expliquen

des de l’entitat, és que moltsdels usuaris d’aquest tipus deservei són persones d’edat avan-çada i moltes d’elles, a més, te-nen problemes de mobilitat. Aaixò cal sumar-hi el fet que el ba-

rri està força allunyat de la res-ta de la ciutat.

REUNIONS I FIRMESPer aconseguir que el governmunicipal els faci cas i atengui laseva petició, l’Associació de Veïnss’ha reunit amb els partits de l’o-posició. D’aquesta manera, es-

peren poder explicar quina és laseva demanda al pròxim Ple. Amés, també estan recollint firmesi, de moment, ja n’han aconse-guit unes 400.Des de l’entitat es mostren

convençuts que l’Ajuntamentescoltarà la seva petició, ja queconsideren que és un clam social.

Els veïns demanen tenir un assistent social al barri. Foto: Ajuntament

Volen un assistent sociala Pla del Vent i Torreblanca» Els veïns recullen firmes i ho demanaran al govern local

» Denuncien que s’han de desplaçar fora del barri per ser atesos

Manifestació a l’Ajuntamentcontra la sentència del ProcésSENTÈNCIA4Desenes de sant-joanencs i santjoanenques es vantrobar, dilluns 14 al vespre, da-vant de l’Ajuntament per pro-testar contra la sentència del Tri-bunal Suprem. La manifestació esva convocar després de conèixerles condemnes, de nou a tretzeanys de presó, per als líders po-lítics i socials independentistes.Molts veïns i veïnes també

van sortir a manifestar-se davantl’Ajuntament d’Esplugues pelmateix motiu, una protesta que

va continuar per diferents carrersque van acabar tallats durantuna estona.A Sant Just, la protesta es va

desconvocar per dirigir-se a l’ae-roport, però igualment diversosveïns es van concentrar al centrede la vila. A banda, el govern delPSC i els comuns van publicar uncomunicat i els partits indepen-dentistes reclamen al mateix go-vern de Josep Perpinyà que con-voqui un Ple extraordinari per re-butjar la sentència.

PATRIMONI4El mural pintatper l’artista urbà Ampparito a laplaça de l’Ermita recorda la con-nexió de l’arquitecte amb la na-tura, un element molt present enl’obra dels artistes que van em-marcar la seva obra en el mo-dernisme.Segons l’artista, “la idea és

ancorar l’arbre de 2019 a l’edifi-ci de manera que, cada any quepassi, quan l’arbre de veritat si-gui podat i quedi amb la seva es-tructura al descobert”, els veïns

i veïnes puguin veure “els canvisque s’han produït comparant-loamb el del mural”.A més, la manera de pintar el

mural també recorda la cal·li-grafia jujoliana i la forma coml’arquitecte treballava la forja,fent talls, deformacions i bonyscom els que té un arbre quan esmodela.El nou mural es va estrenar

a principis de mes, just desprésde posar el punt final a les pri-meres Jornades Internacionals

que es van celebrar a la ciutat peranalitzar l’obra de Josep MariaJujol, un dels actes amb mésprojecció internacional que s’hanfet durant l’Any Jujol140.Una desena de ponents del

món acadèmic i professionalcom arquitectes, periodistes, in-terioristes i dissenyadors vanparlar sobre l’obra i el treball del’arquitecte, que aquest any ce-lebra el 140è aniversari del seunaixement, en conferències itaules rodones.

La protesta davant de l’Ajuntament. Foto: Twitter (@MolonsAntoni)

Jujol connecta amb la natura

Habitatge | Sortegen 48 pisos de lloguer social municipalL’Ajuntament ja ha sortejat els 48 pisos de lloguer social que l’empresa munici-pal ADSA està construint al barri de Pla del Vent-Torreblanca. La previsió és

que els nous inquilins hi puguin anar a viure a partir de la primavera del 2020.

líniatres.cat Octubre 2019

11 |

Sant Just Desvern

SOCIETAT4Un centenar de jovessubsaharians d’entre 16 i 18 anysfa un any que viuen a l’hotel HLGCitypark que hi ha a tocar delparc de Torreblanca. Es tractad’un grup de menors d’edat noacompanyats que la DireccióGeneral d’Atenció a la Infància il’Adolescència (DGAIA) va ins-tal·lar en aquest hotel mentrebuscava un nou espai més ade-quat a les seves necessitats. Defet, com explicava Línia Tresl’octubre passat, la DGAIA va dirque es tractava d’un “centre d’a-collida d’emergència temporal”.En un principi, l’objectiu de

la Generalitat era traslladar elsmenors a un nou espai el gener,però finalment no s’ha pogutcomplir aquest termini i els noiscontinuen a l’hotel acompan-yats pels treballadors d’EduVic,l’entitat que els atén i els acom-panya les 24 hores del dia.De fet, des d’aquesta entitat

expliquen que la seva voluntat és

marxar tan aviat com sigui pos-sible de l’hotel. Com va explicarel diari Ara, la intenció de laDGAIA era traslladar-los a Rubí,però les manifestacions delsveïns i veïnes i les queixes de l’al-caldessa del municipi en plenaprecampanya per les eleccionsmunicipals van aturar el projec-te i han fet que els nois no s’ha-gin pogut traslladar i es veginobligats a continuar a l’hotel.

ENCANTATS AL POBLEDes d’EduVic no tenen capmena de dubte a l’hora d’afirmarque “si hi hagués un centre aSant Just, ens quedaríem” pertal de “mantenir els vincles ambel veïnat i els recursos i la for-mació” que l’Ajuntament pro-porciona als joves. En aquestsentit, l’acollida al centenar demenors d’edat no acompanyatsha estat molt positiva.

L’hotel on fa un any que viuen cent menors d’edat. Foto: Hotel HLG Citypark

Cent menors no acompanyatsfa un any que viuen en un hotel

» En principi només s’hi havien de quedar fins al mes de gener » Si hi hagués un centre al poble, els educadors prefereixen quedar-se

Presó per al propietari d’uncine per abusar de tres menors

TRIBUNALS4El propietari d’uncinema del Masnou ha estatcondemnat a 23 anys de presóper haver abusat de menors.Tal com explica la sentència

de l’Audiència de Barcelona re-collida per l’Agència Catalana deNotícies, els fets haurien passatal mateix cinema i en un pis quel’home té a Sant Just Desvern.Tal com relata la sentència, el

2008 l’home va portar al pis unnoi de 17 anys que treballava perell des dels 14 repartint publici-tat del cinema. L’home també vaconvidar un amic del menor.

Després de convidar-los asopar, l’home va contractar unaprostituta que primer va man-tenir relacions sexuals amb l’a-mic del menor i després ho va feramb el noi. Finalment, l’empre-sari va fer una fel·lació al menorsense que inicialment ell hoveiés ni ho consentís.Durant el judici, en què tam-

bé van quedar provats els abusosa dos menors més, l’home nomésva reconèixer haver estat al pisque té al poble amb una noia i vanegar haver mantingut relacionssexuals amb els menors.

El Ple aprova una moció sobreviolència masclista a l’institut

FEMINISME4El Ple municipaldel setembre, que es va celebrarel dijous 26, va aprovar per una-nimitat una moció presentadaper la CUP sobre un cas de vio-lència masclista que es va pro-duir a l’institut públic del mu-nicipi i que va ser denunciatper l’assemblea feminista Em-poderament Lila.En un comunicat, aquest

grup va acusar un professor delcentre d’haver comès “assetja-ment sexual, intimidació i abúsde poder” i assegura que ha re-collit “un gran nombre de testi-

monis de diferents cursos” quecorroboren els fets.En el document també de-

nuncien “la inacció” de la direc-ció del centre i diuen que no vanatendre les queixes fetes peralumnes, famílies i altres pro-fessors.A banda de la moció, que va

rebre el suport de tots els partits,l’Ajuntament va assegurar quedesconeixia els fets i va demanar“precaució i discreció” i va asse-gurar que la direcció del centre iels serveis territorials d’Educaciója estan treballant amb el cas.

Joan Margarit farà un recitalpoètic per les Festes de TardorFESTES4Un dels plats forts deles Festes de Tardor d’aquest anyserà el recital poètic que faranJoan Margarit i Luis GarcíaMontero al Celler de Can Gi-nestar. L’acte està previst per adijous 17 a partir de dos quartsde vuit.L’acte permetrà gaudir de

dos dels poetes més importantsdel panorama actual com sónMargarit, premiat amb el ReinaSofía de poesia iberoamericana

2019, i García Montero, directorde l’Institut Cervantes.Aquest any, les Festes de

Tardor celebren els cinquantaanys i ho faran amb diferents ac-tes, com una exposició de foto-grafies antigues del municipi, elseguici i els balls tradicionals deles festes, la gala de la websèrieSant Just Fever i la mostra al ca-rrer d’entitats, escoles i artesaniaque es farà diumenge 27 en elSant Just al Carrer.

Successos | Un mort i un detingut en una residènciaUna baralla en una residència de la tercera edat del poble el 7 d’octubre

a la nit va acabar amb un home de 80 anys mort a cops de bastó i un altre,de 70, detingut pels Mossos d’Esquadra com a presumpte autor dels fets.

Foto

: Pol

Sol

à/A

CN

líniatres.cat Octubre 2019

Comerç

| 12

Tapes i botigues obertes perla ‘Nit de Sant Just al carrer’

FESTES4Més d’una seixantenad’establiments santjustencs sor-tiran al carrer el dissabte 26d’octubre per celebrar una novaedició de la ‘Nit de Sant Just alcarrer’.Des de la tarda i fins a la mit-

janit, botigues, parades, bars,restaurants i tota mena de co-merços sortiran als carrers Ra-val, Creu i Bonavista per oferirels seus productes i serveis.

Per aquells que tinguin ganesde tastar els productes que es po-den trobar al Mercat, els para-distes d’aquest espai oferirantapes. Com a novetat, aquestany no caldrà comprar els tiquetsanticipadament i es podran pa-gar les consumicions directa-ment a cada parada.A més, durant la jornada

també es faran actuacions i es-pectacles al carrer.

Els espluguins posen unnotable a l’oferta comercial

ENQUESTA4Els espluguins iespluguines estan molt satisfetsde l’oferta comercial que hi ha alsdiferents barris de la ciutat. Aixího revela una enquesta elabo-rada per la Diputació de Barce-lona, que puntua a la ciutat ambuna nota de 7,25 pel que fa a l’o-ferta comercial que hi ha alsbarris.Aquesta nota permet situar la

ciutat en primera posició pelque fa a ciutat de més de 20.000

habitants, quedant per davant degrans ciutats molt properes comCornellà o l’Hospitalet i de ca-pitals com Sabadell o Barcelona.Pel que fa a aquesta valoració,Sant Joan Despí ocupa la desenaplaça del rànquing amb unanota de 6,61.L’estudi també determina

que molts ciutadans trien Es-plugues per comprar quan vanfora del seu municipi a comprarproductes d’alimentació.

FIRA4El barri de Les Planes esva omplir amb els més de sei-xanta comerços i establiments derestauració que van treure alcarrer els seus productes percelebrar la vintena edició delFiradespí, que es va fer el dis-sabte 5 d’octubre.Un dels moments més espe-

rats de la jornada va ser l’habi-tual desfilada de moda, en quèels comerços locals van presen-tar les propostes de cara a la se-güent temporada. A més, tambées van sortejar xecs de comprarper als compradors.A banda, també es van orga-

nitzar una mostra de vins, cavesi cervesa artesana a la zona detast, les parades del Mercat de lesPlanes van preparar tapes perdonar a conèixer els seus pro-ductes i es van fer jocs infantilsi espectacles per als més menuts,que es van concentrar a l’esce-nari instal·lat a la plaça del Car-me. A més, per animar la jorna-da també es va organitzar unalluita de batucades que va posarel toc musical a la fira.

PROPOSTA GASTRONÒMICAA més de la mostra de comerç,durant el mateix dissabte 5 d’oc-tubre es va celebrar la Firatapa,la mostra gastronòmica dels di-ferents bars i restaurants de laciutat.Aquest any, una quinzena

de locals es van sumar a la pro-posta, que consisteix a oferir

una tapa i una beguda per 2,50euros.A més, per aquells clients

que passessin per tres dels localsque participaven en la ruta de ta-pes i en tinguessin tres segells,podien votar la que considerenla millor tapa de la ruta i optar aguanyar un xec de regal de 100euros en consumicions.

Visitants als comerços que van participar en el Firadespí. Foto: Ajuntament

Més de 60 comerços participenen la 20a edició del Firadespí

Esplugues | Èxit de la nova edició de ‘Tapes de Festa Major’Fins a 63 locals es van sumar a la ruta ‘Tapes de Festa Major’ d’aquest any. Això su-posa que se’n van sumar sis de nous als 57 que van participar-hi l’any passat. Els

bars i restaurants de la ciutat van oferir, per 2,5 euros, tapes de tota mena i begudes.

13 |

Esports

Si es miren només els resultats, espodria afirmar que hi ha dos Pe-nya Esplugues: un conjunt im-ponent quan juga a les Moreresi un altre de molt menys potent enels seus desplaçaments.Les victòries obtingudes con-

tra ElPozo (3-2) i el Majadahon-da (2-0) i l’empat en la visita delPoio (1-1) han estat els resultatsd’una arrencada més que notablea Esplugues, mentre que l’assig-natura pendent d’aquest traminicial, clarament, és guanyar adomicili, ja que el conjunt deRobert Caneda ha perdut per lamínima tant contra el Bilbo (4-3)com contra el Móstoles (3-2).Les blanc-i-vermelles visita-

ran el Cidade de As Burgas el prò-xim dia 19 i jugaran l’últim par-tit del mes a les Moreres contra el

Leganés dissabte 26. En aquestpartit, la capitana Berta Velascopodria haver compartit amb l’a-fició el premi a millor jugadora defutbol sala de Catalunya que haguanyat, però finalment la galaEstrelles del Futbol Català, orga-nitzada per la Federació Catala-na de Futbol i prevista per al pas-sat dilluns 14, es va ajornar i en-cara no se sap quan se celebrarà.

DE MÉS A MENYSI igualment irregular està resul-tant del primer equip masculí enel grup 2 de Tercera Divisió. Elsblanc-i-vermells han anat de mésa menys, ja que després de lesdues primeres victòries (a Li-nyola i contra l’FS Solsona), en elprimer tram d’aquest mes noméshan sumat un punt després d’em-patar a casa contra el CCR.

La Penya Esplugues es fa forta al CEM les Moreres

» La capitana Berta Velasco, premiada com a millor jugadora del país» El sènior masculí perd pistonada després d’un molt bon inici

Derrotes dels Jokers en els dos primers partits de la lliga

Dos partits, duesderrotes. El sèniormasculí del JujolJokers no ha co-

mençat el curs amb bon peu i ésun dels tres equips de la Liga Éli-te que encara no ha puntuat.El conjunt santjoanenc va

perdre en l’estrena de la màximacompetició estatal contra els vi-gents subcampions, l’HC Espa-nya de Palma de Mallorca (3-8)el primer cap de setmana d’a-quest mes. La segona jornada,però, no seria massa millor perals interessos del conjunt verd,

que va encaixar la segona gole-jada a las Palmas de Gran Cana-ria contra el Molina (9-1).La lliga, però, no s’atura en

aquesta recta final del mes, demanera que l’equip tindrà duesoportunitats més per estrenar-seabans que s’acabi el mes. D’a-questa manera, el pròxim dis-sabte 19 l’equip tornarà a jugar adomicili, al Polideportivo Zor-rotza de Bilbao, contra l’HC Me-tropolitano, mentre que la prò-xima cita per a l’afició al Polies-portiu del Mig serà el dissabte 26a partir de les sis de la tarda.

L’Atlètic rep el Can Vidalet enel derbi de Primera Catalana

FUTBOL4L’ascens de l’AtlèticSant Just ha permès que, aques-ta temporada, torni a haver-hi underbi de la comarca a PrimeraCatalana. Així, el pròxim dis-sabte 19 els santjustencs rebranla visita del Can Vidalet en el pri-mer enfrontament oficial d’a-questa temporada 2019-20.Els equips afronten el derbi

en una situació desigual; elsgrocs són una de les sorpresesagradables de l’inici de la lliga,havent sumat 10 dels 18 puntspossibles, un botí que els permetocupar la cinquena posició. Cu-

riosament, les úniques dues de-rrotes dels santjustencs han es-tat a casa, contra el Gavà (0-1, enla primera jornada, i 2-3 el pas-sat dissabte 5 contra l’Ascó).Els d’Esplugues, en canvi,

encadenen tres jornades senseguanyar (dues derrotes i un em-pat), una petita mala dinàmicaque ha fet que el conjunt arle-quinat caigui a una de les tresposicions de descens del grup 2.De la mateixa manera, l’únicavictòria que ha obtingut el con-junt que entrena Pedro Milla haestat a domicili (1-3).

Futbol | El Levante es dispara cap a la zona alta de PrimeraDesprés d’un empat i una derrota en les primeres cinc jornades, el sènior femení del Levante haencadenat tres triomfs que han catapultat l’equip cap a la zona alta de la taula de Primera. Ara,les santjoanenques es posaran a prova rebent el Pardinyes i visitant el camp del CF Igualada.

Pau ArriagaESPLUGUES

L’HC Sant Just, a punt per alseu debut a l’OK Liga Plata

Un partit contra elSant Cugat (que l’anypassat jugava a la mà-xima categoria) el prò-

xim dissabte 19 significarà l’his-tòric debut de l’HC Sant Just enl’OK Liga Plata. Els de Ferran Pu-jalte es posaran en marxa a la Bo-naigua i una setmana més tardafrontaran el primer desplaça-ment d’un altre ex de la màximacategoria, el SHUM de Maça-net de la Selva.

VICTÒRIA A CAPELLADESEls grocs, a més, ha arribat a l’i-nici del curs portant un títol a lesseves vitrines. Es tracta de la si-sena edició de la Copa EsportsPenedès, disputada el passat dis-sabte 12 a Capellades, en la finaldel qual el conjunt de Pujalte vaderrotar l’HC Alpicat (4-2). Josep Grima, Joan Pujalte,

Pol Macià i Edu Fernández vanser els autors de les quatre dia-nes del conjunt groc.

L’assignatura pendent ha de ser millorar a domicili. Foto: AEPE

Viu en línia

| 14

No hi ha cap dubte que Pep Guardiola és un dels grans nomsdel futbol mundial. Durant més de 15 anys, va fer carrera coma futbolista, vinculat principalment al Barça. Si bé va viure una

de les millors èpoques del club com a jugador, com a entre-nador va ser l’artífex d’una etapa encara millor, aconseguint

un total de 14 títols. L’any 2013, però, va deixar el Barça i vacomençar a entrenar el Bayern de Munic, equip amb què va

guanyar 7 títols. Des del 2016 fins a l’actualitat, és el tècnicdel Manchester City i, de moment, ha aconseguit també 7

trofeus. Malgrat haver marxat de Catalunya, no se n’hadesvinculat mai políticament. Arran de l’empresona-

ment dels líders independentistes el 2017, va comen-çar a lluir un llaç groc, un gest que li va costar críti-ques i sancions. Ara, ha fet un pas endavant en elseu activisme polític, posant veu al comunicat deTsunami Democràtic –emès a la BBC, l’AFP i TV3–

denunciant la sentència del Procés i la“deriva autoritària” de l’Estat, i demanant

suport a la comunitat internacional.

L’autora del llibre juvenil Xènia, tens unWhatsApp fa el salt a la literatura per aadults de la mà de l’editorial Comanegra.A Viure perillosament, Gemma Pasqual pre-senta un recull de contes protagonitzatsper catorze dones de totes les èpoques.Des de Virginia Woolf fins a Caterina Albert,l’escriptora valenciana recupera algunsdels grans noms femenins de la història.

Llibres

Viure perillosamentGemma Pasqual

Sota la direcció de Joel Joan, Joan Pera in-terpreta el mestre galeter Francesc RamonPujols-Pinyol. El creador de les Galetes Pu-jols-Pinyol celebra que la seva filla Merit-xell es casa amb el gendre perfecte, el Ber-nat, per als quals ha organitzat un gran ca-sament. Però tot canvia quan s’adona queels nuvis podrien ser germans.

Al Teatre Condal de Barcelona.

Teatre

El pare de la núviaJoel Joan i Hèctor Claramunt

El mes d’octubre de 1999, començava acaminar Estopa, un duo musical formatper David i José Muñoz, dos germans deCornellà de Llobregat. Ara, vint anysmés tard, els germans Muñoz celebrenaquest aniversari amb el seu desè disc:Fuego. Durant els mesos previs a l’estre-na, la banda ha publicat tres avenços: Fue-go, El último renglón i Yo no estoy loco.

Música

En Gatsby i l’Ashleigh (interpretats per Ti-mothée Chalamet i Elle Fanning) són dosjoves universitaris enamorats que deci-deixen passar un cap de setmana a NovaYork. Allà, ella coneixerà un cineasta i unactor, mentre que ell coneixerà una noia,la Chan, interpretada per la mediàtica Se-lena Gomez. Dia de pluja a Nova Yorkés lacinquantena pel·lícula de Woody Allen.

Pelis i sèries

Dia de pluja a Nova YorkWoody Allen

FuegoEstopa

48h Open House BarcelonaL’Associació Cultural 48h Open House Barcelona celebra en-

guany la desena edició del seu festival d’arquitectura a la ciu-tat. Durant el cap de setmana del 26 i el 27 d’octubre, més de200 edificis barcelonins obriran les seves portes i permetranl’accés gratuït al públic, que podrà descobrir la diversitat delpatrimoni arquitectònic de la capital catalana. A més, la pro-

gramació d’aquesta edició busca posar en valor i retre home-natge a les dones arquitectes, tant a aquelles que exerceixenla seva feina actualment com a les que, al llarg de la història,

se’ls ha impedit dedicar-s’hi per culpa del masclisme.

P E P G U A R D I O L AQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER... Ser un dels millors entrenadors del món

Ha guanyat més de 25 títols com a entrenador de futbol

Famosos

Posar veu a Tsunami DemocràticVa llegir un comunicat emès a la BBC, l’AFP i TV3

Milers de missatges agraint-li el suportL’independentisme aplaudeix que internacionalitzi el conflicte

QUÈ HA FET?

La fitxa

| ZombielandL’estudi High Voltage Software ha creat el videojoc Zombieland: Double Tap - Road Trip, inspirat en la saga

cinematogràfica Zombieland, que va estrenar la primera part el 2009 i n’estrena la segona aquest octubre.

No t’ho perdis

A LES XARXES...

15 |

Viu en línia

agenda@comunicacio21.com

DISSABTE 19 D’OCTUBRE21:00 La Coral de Cors Gospel, sota la direccióde Joan Casanovas, s’encarregarà d’un reci-tal amb els grans èxits del gospel. / Esglésiade Santa Magdalena.

A PARTIR DEL 22 D’OCTUBRETot el dia A partir del dia 22 es podrà visitar l’ex-posició commemorativa del mig segle de vidade la Unión Deportiva San Pancracio, undels clubs emblemàtics de la ciutat. / CentreJujol-Can Negre.

DIVENDRES 25 D’OCTUBRE18:00 Elena de Alós serà l’encarregada de co-ordinar una sessió monogràfica per aprendrea fer panellets, en la setmana anterior a la ce-lebració de la Castanyada i Tots Sants. /Mercat Municipal Barri Centre.

DEL 17 AL 27 D’OCTUBRETot el dia Durant 11 dies se celebrarà una novaedició de les Festes de Tardor, que enguanyarriben al seu cinquantè aniversari. Petits igrans podran gaudir amb una programaciód’allò més variada.

DIJOUS 31 D’OCTUBRE18:00 L’habitatge a l’àrea metropolitana serà laconferència que farà Carme Trilla, economista,presidenta de la Fundació Habitat3 i de l’Ob-servatori Metropolità de l’Habitatge de Bar-celona. / Residència La Mallola.

DIVENDRES 25 D’OCTUBRESANT BOI Las zapatillas amarillas serà un con-te fantàstic, obert a la participació del públic.L’activitat forma part dels actes emmarcatsen el Dia Mundial de la Salut Mental (17:30)./ Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer.

DIUMENGE 27 D’OCTUBRESANT FELIUArcattia Collage serà la banda en-carregada d’un dels darrers concerts d’aquestmes d’octubre (18:30). / Palau Falguera - Au-ditori.

DISSABTE 19 D’OCTUBRESANT JUST Partit de futbol corresponent a la se-tena jornada del grup 2 de Primera Catala-na entre l’Atlètic Sant Just i el CF Can Vidalet.(20:00). / Municipal de Sant Just.

SANT BOI En el marc del Club Elias, Mi-qui Puig & ACP s’encarregaran d’un delsconcerts del pròxim divendres 18. / CalNinyo.

Miqui Puig & ACP oferiranun concert a Sant Boi

Divendres 18 d’octubre a les 21:30

Carmen Gallardo, Joaquín Galán oMaría Sanz, entre altres, seran elsprotagonistes d’aquesta adaptaciódel clàssic shakesperià El rey Lear. / Te-atre Mercè Rodoreda.

Una versió del ‘Rey Lear’al teatre Mercè RodoredaDivendres 18 d’octubre a les 21:00

En aquest taller monogràfic, els par-ticipants aprendran a preparar diferentspostres marroquins, dolços molt apre-ciats arreu del món. / Oficina Jove d’E-mancipació.

Una sessió monogràfica perpreparar postres marroquinsDimecres 23 d’octubre a les 19:00

ESPLUGUES Partit de futbol sala de lasetena jornada de Primera Divisió en-tre la Penya Esplugues i l’FS Leganés./ CEM les Moreres.

La Penya Esplugues tancaràel mes contra l’FS LeganésDiumenge 27 d’octubre a les 13:30

Esplugues Comarca EsportsSant JustSant Joan

P R O P O S T E S

| 16

líniatres.cat Pròxima edició: 13 de novembreOctubre 2019