A LOS CUATRO VIENTOS - orfeocatala.cat · A LOS CUATRO VIENTOS Mientras se desgasta en...

Revista de premsa

Andalucía, «referencia mundial»

Comentaba el Papa Francisco que en Andalucía el paro juvenil rondaba el 60 por ciento. Esto tiene dos lecturas. La primera y más positiva es que el Pontífice hace referencia a Andalucía, creo que es la primera vez. La segunda, y no por ello la menos importante, la referencia a que de cada diez andaluces jóvenes en activo seis no logran encon-trar un trabajo.

Nos guste o no, Andalucía, a lo largo de la historia y en concreto durante las últimas décadas, lidera en fiesta y folclore, horas de sol y kilóme-tros de playa, o al menos esa es la imagen que percibo desde dentro y desde fuera.

Y a los andaluces poco parece preocuparnos. Hace pocos días se han celebrado unas eleccio-nes, y la ciudadanía ha demos-trado nulo interés en el cambio y la regeneración. Poco me importa de qué siglas sea el partido que gobierna la región, lo que me parece significativo es la cantidad de años que llevan «intentando» revertir la situación de Andalucía sin conseguirlo.

Como decía el anuncio, Andalucía te quiere, pero a sí misma, nada de nada.

JESÚS MONTORI SEVILLA

Perdón... pero soy del Madrid

Después de dudarlo mucho por el qué dirán, voy a contarles un secreto: soy del Real Madrid. Pero, dicho esto, quiero aclarar-les que ni soy de derechas, ni soy multimillonaria ni vivo en La Moraleja. En los últimos días me he dado cuenta de que me da mucha pena ser del Madrid, porque leyendo a lo largo de la semana los distintos artículos

que se han escrito sobre el celebérrimo partido ya me gustaría ser colchonera. Ser del Atleti te eleva a los altares del misticismo; el Atleti es el símbolo de los oprimidos y de los parias de la Tierra; los atléticos son los espaldas mojadas de la Liga; ser del Atlético es el símbolo de la victoria dentro de la derrota. El Atlético es Abel y el Madrid es Caín; el Atleti es la socialdemo-cracia, y el Real Madrid, el sucio

CARTAS AL DIRECTOR

A LOS CUATRO VIENTOS

Mientras se desgasta en enfrentamientos, el PSOE tampoco acierta en el Congreso. Ayer Soraya Rodríguez eligió utilizar como arma arrojadiza contra el Gobierno la reforma de la justicia universal, que calificó de «infame en su contenido y vergonzosa en su tramitación». En la réplica a la pregunta, Soraya Sáenz de Santamaría acudió a los diarios de sesiones para citar la defensa que el PSOE hacía en 2009 de su propia reforma para limitar la cuestión, y que entonces justificó como necesaria para no caer en «una especie de neocolonialismo jurídico». El oportunismo desmemoriado no va a resucitar a los socialistas.

La labor de la Justicia con Fèlix Millet y Jordi Montull, exres-ponsables del Palau de la Música, avanzó ayer otro paso.

La Audiencia de Barcelona los condenó a un año de prisión y a pagar 3,6 millones

de euros el primero y 900.000 el segundo,

por tráfico de influencias. Lejos de la petición de la Fiscalía, que solicitaba diez años de cárcel para cada uno. Esta condena, sin embargo, no cierra el asunto del Palau, pues ambos siguen pendientes del juicio por el expolio millonario de la institución durante décadas.

EFE Soraya Rodríguez

Un año de cárcel

Condena a la baja por el caso Palau

Justicia universal

Resbalón de desmemoria del PSOE

Podemos

Ha ocurrido lo que pocos pronosticábamos. Pablo Iglesias ha hurtado al socialismo español gran parte de su electorado, con un predicamento aparentemente elocuente y persuasivo, pero cargado de provocación. Este personaje, al que tanto el PSOE como los medios de comunicación han regalado un pábulo ilimitado, ha permitido que su pregón tuviera segura audiencia, una muchedumbre de insatisfechos antisistema; masa humana irritada, fundamentalmente por la crisis económica que los gobiernos, especialmente el socialista en España, no han sabido solventar con eficacia, garantizando los derechos esenciales de los ciudadanos. Este movimiento emergente causa cierta inquietud y desasosiego, porque este grupo, Podemos, alberga el germen de violencia en su misma sustancia; ampara y guarece la simiente de la intimidación a través de los escraches. Y es que la violencia está radical y diametralmente enfrentada con la paz y la armonía entre las personas. Aviso a navegantes: por mucha desesperación que cause la crisis, por muy dolientes que sean las dificultades sociales y económicas de un pueblo, jamás es lícito irrumpir con el descomedimiento de la violencia en las sociedades, para imponer unas ideas, en su origen concebidas como lícitas, por la fuerza, el desafío o la provocación, porque en ese mismo momento pierden toda legitimidad.

CLEMENTINA DÍEZ DE SOLLANO MADRID

Lo que no puede ocurrir ahora es que se haga caso omiso a lo que se dijo en las urnas, ni por populistas ni por mayoritarios

ME gustaría creer que el paso democrá-tico que dio Europa el pasado domin-go no se va a desbaratar ahora. La prue-ba de la poca fe que tenían en el pro-

ceso algunos dirigentes la vimos el mismo domingo cuando el capricho del nuevo primer ministro italiano, Matteo Renzi, impidió a todos los europeos vivir una noche de recuento. Y las 23.00 horas es para la mayor parte de los euro-peos el momento en que están pasando del se-gundo al tercer sueño.

Pero el Consejo Europeo del martes pasado nos traería un momento de mayor gloria en el proceso democrático. Todos hemos ido a votar pudiendo saber que en estas elecciones había cin-co candidatos a presidir la Comisión Europea. Pero el martes, el primer ministro británico, Da-vid Cameron, que sacó a su partido del Partido Popular Europeo, y que no tenía candidato pro-pio en estas elecciones, le dijo al Consejo Euro-peo que no le gusta el ganador y que hay que bus-car otro. ¿Es a eso a lo que se refieren los euroes-cépticos británicos cuando nos hablan del «déficit democrático» de Europa? ¿A que vote el pueblo y después el Consejo ignore lo que se ha votado? Cameron, en su desvarío, que cada vez parece más acentuado, aparenta querer promover la can-didatura de la primer ministra danesa, Helle Thor-ning-Schmidt, de fama mundial por el ataque de cuernos que provocó en Michelle Obama mien-tras se hacía un «selfie» con el marido de esta en el funeral de Mandela. Pero ni con esa fama ha conseguido vencer a la ultraderecha danesa. ¿Por qué apoya el conservador Cameron a la socialde-mócrata Thorning-Schmidt? Como no sea por-que tiene un suegro británico (y exlíder del Par-tido Laborista, Neil Kinnock), no se ven muchas razones plausibles.

A día de hoy, todo parece indicar que el euroes-céptico Cameron no podrá imponer su voluntad sobre las urnas. Con toda probabilidad Van Rom-puy llamará al ganador de las elecciones –y to-davía quedan unos 100 diputados elegidos sin inscribirse en ningún grupo– a acudir al Conse-jo Europeo del 26-27 de junio para que explique a los jefes de Estado y de Gobierno cuál será su programa de Gobierno. Porque en la UE, Parla-mento y Consejo colegislan. Es fundamental que el nuevo presidente de la Comisión tenga el res-paldo de ambas instituciones. John Major pudo vetar en 2004 al ahora fallecido Jean-Luc Dehae-ne. Pero entonces el presidente de la Comisión era designado por unanimidad del Consejo. Hoy solo se requiere una mayoría cualificada y no pa-rece probable que Cameron logre en el Consejo los votos de bloqueo que necesita.

Europa ha salido de las elecciones golpeada por un sufragio de protesta. Lo que no puede ocu-rrir ahora es que se haga caso omiso a lo que se dijo en las urnas. Ni a lo que dijeron quienes vo-taron a formaciones populistas y extremistas de todo pelaje, ni mucho menos a lo que dijeron los que dieron su voto a los partidos mayoritarios.

RAMÓN PÉREZ-MAURA

¿PARA QUÉ VOTAMOS?

HORIZONTE

JUEVES, 29 DE MAYO DE 2014 ABC16 OPINIÓN abc.es/opinion

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

13779153600011497 €455 cm2 - 50%

29/05/2014OPINION16-17

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

neoliberalismo; el Atleti es el esclavo, y el Madrid, el propietario explotador de la plantación. Y, por supuesto, que no se me olvide, somos el equipo de Franco; de hecho, seguro que el gallego llamó a Tito, hermanos ideológicos de toda la vida, para que el Partizán de Belgrado nos dejase ganar la sexta. Así que, huérfana de todo romanticismo –¡qué le vamos a hacer!– solo me queda decir que soy del Madrid porque desde niña vibré con los cabezazos inacabables de Santillana, y el genio de Juanito y Stielike, y porque el Madrid me ofreció en color y en blanco y negro algunas de las páginas más hermosas para los que amamos este deporte. Desde esta óptica futbolística tan limitada (ya saben que soy del Madrid), es desde la que analizo el partido del pasado sábado, y lo que vi fue a un equipo ahogado en su propio antifútbol (cuatro tiros a puerta en noventa minutos) y en su propia historia. No está de más recordar la herencia de la pesada camiseta de Marbella, cuando un presidente echó a ocho entrenadores (por supuesto, contratados y resarcidos con jugosas indemnizaciones, curioso para tales pobres de solem-nidad). Lo que vi fue a un equipo asfixiado por un estilo que lo ha basado todo

en lo físico, opción futbolís-tica que, por cierto, no es nueva en el Atleti. Baste recordar a los Arteche, Pizo Gómez, Ratón Ayala, Rubén Cano, etc. Y, por último, vi un córner horriblemente defendido en el minuto 93 de una final de Champions. Claro que qué sería del Atleti sin ese minuto fatídico que lo ha convertido en el Dalai Lama del fútbol mundial.

En fin, así que, visto lo visto, como los madridistas no podemos abrazar el destino en lo universal como el Atleti, abrazaremos nuestra décima Copa de Europa y seguiremos con nuestro propio misticismo, con el que tampoco nos ha ido tan mal, el que resume nuestro riquísimo refranero en la sabia sentencia: «Benditos mis bienes que alivian mis males». ¡Hala Madrid!

GEMA CANO JIMÉNEZ MADRID

Yo soy un «perro de derechas»

Estoy asombrado, verdade-ramente alucinado, de que un personaje como Pablo Iglesias, líder del nuevo partido Podemos, haya obtenido en las últimas elecciones al Parlamento Europeo más de 1.300.000 votos. Parece ser que siendo agresivo y, sobre todo, insultando al que no tiene

tus ideas se consiguen muchos votos; a las pruebas me remito.

Yo soy, como Pablo Iglesias nos llama, un «perro de derechas», y por supuesto no comulgo con sus ideas, pero me diferencio de él en que yo respeto las suyas y no le insulto porque no esté de acuerdo con las mías; y en

esto están conformes conmigo la mayoría de los de la derecha.

Sí admiro en Pablo Iglesias su agresividad y fuerza al exponer sin miedo lo que piensa y en lo que cree.

Esa agresividad y falta de miedo es, en mi humilde opinión, lo que les falta a nuestros actuales gober-nantes. Es muy importante la crisis económica y parece que con lentitud nos están sacando de ella. Pero igual de importantes son las ideas políticas. Hay que ser más agresivos con el terrorismo etarra y con los separatismos.

ANTONIO SANTATECLA CLARO MADRID

Elecciones

Hemos votado, aquellos que lo hayamos hecho, y se ha demostrado el desencanto de los ciudadanos ante la situación general.

Quizá porque la percep-ción de Europa es como algo lejano que no nos afecta en el devenir diario, nos hemos permitido votar lo que en

condiciones normales no se nos ocurriría. El nacimiento de estos grupos procedentes de las filosofías antisis-tema pseudorre-volucionarias, que no respetan las

normas de convivencia ni las leyes, pero sí que las esgri-men para la defensa de sus intereses revolucionarios de pacotilla –recordemos Puerta del Sol, el Gamo-nal...–, han producido la falsa sensación de aire fresco y renovado en la vida política.

Nada más lejos de la realidad. Solo hay que leer y oír sus manifestaciones. Los de Podemos están anclados en el pasado, en la lucha de clases y en el odio al capita-lismo. Son nostálgicos de la revolución bolchevique. No se han enterado, todavía, de que el comunismo solo existe en los regímenes dictatoriales de izquierda. No se han enterado, todavía, de que la «libertad capitalis-ta» es la única salvaguarda del Estado del bienestar, con el que se les llena la boca cuando hablan, sin percatar-se de su origen. Son, lógica-mente, sectarios.

Esta forma de votar recuerda a la del Chiquilicua-tre en Eurovisión. Espere-mos que cuando lleguen «las elecciones de proximidad» seamos más serios.

J. SANTIAGO BRISA MADRID

Pueden dirigir sus cartas y preguntas al

Director por correo: C/Juan Ignacio Luca

de Tena 7. 28027 Madrid, por fax: 91 320

33 56 o por correo electrónico:

[email protected]. ABC se reserva el derecho

de extractar o reducir los textos de las

cartas cuyas dimensiones sobrepasen el

espacio destinado a ellas.

.es

Lo más leído

El ranking de las mejores cremas antiarrugas elaborado por la OCU interesó ayer mucho en ABC.es. También la actualidad política, con la crisis del PSOE como tema principal, sobresalió entre lo más leído en web.

ABC.es repasa este jueves las obras de teatro que llevan más tiempo en la cartelera de Madrid. La web se detiene también en analizar las familias políticas del PSOE y cómo el predominio de una u otra afectará al futuro del partido.

Marzo ha visto el cambio de tendencia de otro indicador económico muy significativo, que se suma a las señales que apuntan a que la senda de la recuperación no es pasajera. La firma de hipotecas para la compra de vivienda fue un 2% mayor que en 2013, algo que no sucedía desde hace cuatro años. Esta reactivación en el mercado ha de sumarse a los recientes estudios que prevén un repunte de los precios ya para el próximo año. La combinación de estos dos datos habla de una cierta recuperación en un sector cuyo hundimiento se ha comido en España gran parte de la destrucción de empleo desde el comienzo de la crisis.

Hoy, en nuestra web

Del mismo modo que el secesio-nismo catalán acude a supuestos paralelismos con el proceso escocés, los independentistas escoceses acuden a estrategias ya vistas en Cataluña. La principal es el falseamiento de la realidad. En su día CiU editó un folleto con las presuntas maravi-llas de la independencia (mu-chas desarmadas por organiza-ciones internacionales). En Escocia tienen un estudio que dice que la independencia les reportaría un bonus anual de 1.200 euros por persona, contra-diciendo la lógica de las siner-gias y los datos del Gobierno británico, que cifran el coste de la separación en 1.700 euros anuales por escocés.

Secesión escocesa

Los costes de tener mejor tamaño

Más hipotecas

El mercado de la vivienda se reactiva

De Guindos dio ayer muestras no solo de que la posición de España en el contexto econó-mico mundial es más sólida, sino de la confianza que tiene en las medidas emprendidas por el Gobierno. En una entrevista radiofónica contestó a la recomendación del FMI de subir el IVA marcando territo-rio. Aseguró que no lo haría y explicó que el Gobierno «no tiene que seguir al pie de la letra» las recomendaciones del Fondo, del mismo modo que ya no lo hizo el año pasado cuando pedía bajadas de sueldos del 10%. El Gobierno tiene un conocimiento más directo de la realidad española y sus actuaciones están logrando un necesario cambio de rumbo.

De Guindos no cede a la petición del FMI de subir el IVA

España marca su propia ruta económica

EFE Luis de Guindos

ABC JUEVES, 29 DE MAYO DE 2014 OPINIÓN 17abc.es/opinion



13779153600011497 €455 cm2 - 50%

29/05/2014OPINION16-17


J. GUIL BARCELONA

Pena mínima para los exresponsa-

bles del Palau de la Música, Félix Mi-

llet y Jordi Montull, p or traficar con

influencias y lucrarse con el proyec-

to fallido de construir un hotel al lado

de la sede de la institución; y absolu-

ción para la excúpula socialista de

Urbanismo del Ayuntamiento de Bar-

celona. Es la sentencia por el caso

Hotel del Palau —pieza aparte del

caso del expolio palaciego y la finan-

ciación de CDC— notificada ayer. Fis-

calía, que pedía diez años de cárcel

para Millet y Montull y cuatro para

los responsables políticos, la recurri-rá ante el Tribunal Supremo.

El fallo pues no es firme, por lo que

ni Millet ni Montull ingresarán en la

cárcel aunque fuera por una pena in-

ferior a dos años, como la Audiencia

de Barcelona acordó con ánimo ejem-

plarizante para los condenados por

el caso Pallerols que salpicó a UDC.

La Audiencia de Barcelona conde-

na a un año de cárcel a Millet y Mon-

tull por tráfico de influencias. Por-

que presionaron a las autoridades

políticas implicadas, de la Generali-

tat y del Consistorio. Y condena a una

multa de 3,6 millones euros a Millet

y de 900.000 a Montull, mientras les

embarga los 895.000 euros que co-

braron del promotor hotelero Ma-

nuel Valderrama. El tribunal conclu-

ye que se concertaron para «enmas-

carar» ante las autoridades que iban

a lucrarse con la construcción del ho-

tel de lujo. Ocultando, durante la tra-

mitación del proyecto, que los tres

firmaron la cesión del Palau al em-

presario de la finca donde se iba a

construir el hotel. Por contra, absuel-

ve de prevaricación al exteniente de

alcalde de Urbanismo de Barcelona Ramon García Bragado, al exgeren-

te Ramon Massagué y al director ju-

rídico de ese área, Enric Lambies.

Porque no sabían del interés lucra-

tivo del proyecto. Con todo, les repro-

cha su «falta de diligencia» y «trans-

parencia» en la tramitación urbanís-

tica del hotel y que no motivaran el

supuesto interés público.

Finalmente, la Audiencia abre di-

ligencias contra Valderrama por men-

tir en el juicio cuando negó que pa-

gara una comisión a Millet y Montull.

Un año de cárcel a Millet en su primer juicio del Palau

CORRUPCIÓN EN CATALUÑA

A. CAPARRÓS VALENCIA

Ocho años de cárcel y veinte de inhabi-

litación para ejercer cargo público. La

demoledora sentencia emitida por el

Tribunal Superior de Justicia de la Co-

munidad Valenciana (TSJCV) pone pun-

to final a la carrera política del excon-

jero de Solidaridad Rafael Blasco

y arroja luz sobre una de las

principales tramas de corrup-

ción de la historia de la de-

mocracia en la región.

Blasco, que durante su ca-

rrera ha sido consejero a las órdenes de presidentes so-

cialistas y del PP, anunció

que deja su escaño en el

grupo de los no adscritos en las Cor-

tes Valencianas. La sentencia, que con-

dena a otros siete procesados e inha-

bilita a un octavo, considera probado

que Blasco es responsable de los deli-

tos de malversación, tráfico de influen-

cias, prevaricación y falsedad en la tra-

mitación de los proyectos presenta-

dos por la Fundación Cyes ante la

Consejería que dirigía en el año 2008

el político condenado. Esta entidad

compró tres pisos en Valencia con la

subvención de 1,8 millones de euros que

recibió de la Generalitat para proyectos

solidarios en Nicaragua. De la ayuda

percibida solo llegaron a su destino so-

lidario 43.000 euros.

La sentencia cita al exconse-

jero como «director» de la tra-

ma corrupta que desvió fon-

dos y que actuó en concier-

to con el empresario

Augusto César Tauroni (en

prisión desde 2012 y también condenado a ocho años de

cárcel), aunque advierte de

que no han quedado deter-

minados ni los términos del acuerdo

entre ambos ni las «eventuales con-

traprestaciones» que recibirían Blas-

co y sus colaboradores –funcionarios

y altos cargos–. Los condenados anun-

ciaron que recurrirán la sentencia al

entender que es injusta, dura y que no

se ajusta a la realidad. El TSJ ha dado

a las partes cinco días para presentar

el recurso ante el Tribunal Supremo.

Condenan a 8 años de prisión al exconsejero del PP Blasco por el desvío de 1,8 millones

MALVERSACIÓN EN LA GENERALITAT VALENCIANA

RAFAEL BLASCO

abc.es/españaABC JUEVES, 29 DE MAYO DE 2014 ESPAÑA 29O.J.D.:

E.G.M.: Tarifa: Área:


392710000659 €182 cm2 - 20%

29/05/2014ESPAÑA29


NÚMERO 1267

1,30 EUROS

DIJOUS 29 DE MAIG DEL 2014

Càstig lleu per a Millet per l’hotel del Palau

P 11

El ministeri confirma que obligarà TV3

a reduir canals

P 44

Valls desallotja immigrants en un feu de

Marine Le Pen

P 12-13

MOVIMENTS SOCIALSP 04-06

CÈLIA ATSET

Les claus del conf licte

MOVIMENTS SOCIALS

CAN VIES

Crítiques als aldarulls violents i clam perquè es reprengui el diàleg

Barcelona viu la tercera nit consecutiva d’incidents greus

E. GIMÉNEZ SALINAS

26

catedràtica de dret penal, Esade-URL

És imprescindible obrir les portes de la universitat i realitzar molts dels nous

estudis en col·laboració amb altres institucions

28

comunicòleg, UAB

CiU hauria d’oferir algun projecte social i nacional

que no sigui la mera continuïtat apedaçada

de la situació actual

27

escriptorSEBASTIÀ ALZAMORA

Per a una ciutadania farta de ser espremuda per les administracions,

la sentència d’un any a Millet resulta desoladora

JOAN M. TRESSERRAS



124081070002046 €504 cm2 - 60%

29/05/2014POLITICA1,11


11

políticaara DIJOUS, 29 DE MAIG DEL 2014

Càstig lleu per a Millet i Montull pel cas de l’hotel

Millet i Montull es van posar en contacte “sense parar” –“insistint i suggestionant” amb reunions, tru-cades, cartes i correus electrònics– amb les autoritats corresponents per promoure els convenis necessa-ris per a l’hotel. Montull, amb l’aval de Millet, va imposar una “veritable pressió” sobre les institucions.

L’Audiència considera que l’ex-cúpula d’Urbanisme no tenia conei-xement del propòsit lucratiu dels dos condemnats, “comès exclusiva-

ment pels dos acusats Millet i Mon-tull”. Tot i no considerar provada la prevaricació que el fiscal imputava als exresponsables d’Urbanisme, l’alt tribunal retreu la “falta de dili-gència” en la tramitació urbanística de l’hotel. “L’omissió en l’exercici de les seves funcions no pot quali-ficar-se d’una desviació grollera, clara i conscient del dret, sinó d’una imprudència greu i inexcusable”, diu. La sala no considera rellevant el fet que no s’expliqués la veritable ti-

tularitat dels terrenys de l’hotel, que no eren del Palau sinó d’Olivia Hotels. “Aquesta falta de veritat re-sulta irrellevant [...] des d’un punt de vista de legalitat urbanística, ja que la legislació aplicable i en vigor en la data de la tramitació no exigia l’especificació de la relació de pro-pietaris”, diu la sentència difosa ahir.

L’alt tribunal veu provada la co-missió del promotor hoteler Manu-el Valderrama a Millet i Montull, a qui demana que tornin els 895.000 euros. També reclama obrir diligèn-cies contra Valderrama per suposat delicte de fals testimoni, ja que va negar haver pagat aquests diners.

Recurs davant del Suprem El fiscal del cas, Antoni Pelegrín, ja està estudiant la sentència per orga-nitzar els arguments del seu recurs, que es presentarà davant del Tribu-nal Suprem. La Federació d’Associ-acions de Veïns de Barcelona (FAVB), acusació popular al cas, també estudia recórrer.

La sentència és fruit del primer judici contra contra Millet i Montull –el judici pel cas del desviament de fons encara no té data–, celebrat en-tre finals de març i principis d’abril. Aquest judici es va haver d’ajornar 15 dies perquè Millet s’havia trencat el fèmur i hi havia dubtes sobre si l’expresident del Palau es podria presentar per declarar i estar pre-sent durant tota la vista. Finalment es va presentar a totes els sessions en cadira de rodes i va negar els trac-tes de favor.e

L’Audiència absol García-Bragado i la resta de l’excúpula d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona

CORRUPCIÓ

L’Audiència de Barcelona ha con-demnat a un any de presó l’expresi-dent del Palau de la Música Fèlix Mi-llet i la seva mà dreta, Jordi Montull, per irregularitats en la tramitació del projecte de l’hotel de la institució, tot i que el projecte al final es va frenar per l’escàndol del desviament de fons. És la primera sentència deriva-da del cas Palau, que va esclatar el 2009 i que té l’afer de l’hotel de luxe com a peça separada. La llavors cú-pula d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona –que governava el PSC i formaven l’ex tinent d’alcalde Ra-mon García-Bragado, l’exgerent d’Urbanisme Ramon Massaguer i l’ex director jurídic d’Urbanisme En-ric Lambies–, així com l’arquitecte Carles Díaz, han quedat absolts. Les penes s’allunyen molt de les sol·lici-tades pel fiscal, que pretenia 10 anys per a Millet i Montull i més de quatre per als exresponsables municipals, i ja ha anunciat que recorrerà.

En la sentència, feta pública ahir, es condemna Millet i Montull per un delicte de tràfic d’influències i d’oferiment a fer tràfic d’influènci-es i se’ls imposa una multa de 3,6 milions d’euros i 900.000 euros, respectivament. Els dos ex alts càr-recs del Palau han estat absolts del delicte d’apropiació indeguda i de falsedat documental i prevaricació.

Segons l’alt tribunal, aprofitant el seu prestigi i els avantatges que els proporcionaven els seus càrrecs,

BARCELONALAURA DÍAZ-ROIG

Vuit anys de presó per a Blasco pel cas Cooperació

cooperació a Nicaragua. Els magis-trats consideren provat que del to-tal de la subvenció atorgada a la Fundación Cyes –que no té res a veure amb la constructora del ma-teix nom–, només un 3% dels diners van arribar a Nicaragua. Dels 1,6 mi-lions que el departament dirigit per Rafael Blasco va atorgar a la funda-ció, només van arribar al país cen-treamericà 47.953,34 euros. La res-ta es van fer servir per comprar tres pisos i un garatge a València.

Paper determinant La sentència atribueix un paper de-terminant a Rafael Blasco en la con-cessió de les ajudes públiques a Cyes, que, malgrat ser una entitat que no complia els requisits, va resultar ser l’adjudicatària d’una milionària sub-venció. Els magistrats que van jutjar aquesta peça conclouen que Blasco “pressionava” els funcionaris de la conselleria perquè donessin el seu vistiplau als projectes de Cyes, mal-grat les mancances dels seus projec-tes. Blasco mostrava interès en el fet

Rafael Blasco va ser conseller amb governs socialistes i del PP al País Valencià. JUAN

CARLOS CÁRDENAS / EFE

que Cyes resultés l’adjudicatària perquè, segons recull la sentència, actuava en connivència amb l’em-presari Augusto César Tauroni, que era alhora el mitjancer entre la con-selleria i la suposada ONG.

Per fer aquesta feina, Tauroni –l’únic acusat que és a la presó des que va esclatar el cas– rebia el 25% de la quantitat total de la subvenció. El tribunal, però, no ha aconseguit determinar ni “els termes de l’acord” entre Blasco i Tauroni ni les

“eventuals contraprestacions” que haurien rebut l’exconseller i els seus col·laboradors per tramitar les subvencions per a Cyes.

Tauroni també ha estat condem-nat a vuit anys de presó; el president de Cyes, Marcial López, a quatre; i la seva parella, María Josefa Cervera, a tres. A més, hauran de pagar una in-demnització a la Generalitat Valen-ciana d’1,8 milions pels diners de-fraudats. Els cinc ex alts càrrecs de la conselleria de Solidaritat compliran penes d’entre quatre i set anys de presó, llevat d’un que només ha es-tat inhabilitat set anys.

Amb aquesta condemna, Blasco posa fi a quasi 30 anys de carrera po-lítica. Segurament avui presentarà la seva renúncia a l’acta de diputat del grup de no adscrits, al qual va arribar procedent del grup parlamentari del PP. Alberto Fabra és l’únic president popular que no l’ha nomenat mem-bre del seu govern, ja que Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francis-co Camps van comptar amb ell per als seus executius. Abans també va prestar servei al president socialista Joan Lerma, encara que els seus ini-cis polítics es remunten a abans de l’arribada de la democràcia, quan militava al PCE, primer, i al FRAP, després.e

L’exconseller valencià de Solidari-tat Rafael Blasco va rebre ahir una condemna de vuit anys de presó i 20 d’inhabilitació per exercir càrrecs públics, després que la sala civil i pe-nal del Tribunal Superior de Justí-cia valencià considerés provat que l’exmembre del govern del PP va desviar fons públics destinats a pro-jectes de cooperació.

Rafael Blasco ja té, doncs, el vere-dicte de la primera de les tres peces que formen el cas Cooperació. La sentència, que ell ja ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Su-prem, l’acusa d’haver comès un de-licte continuat de malversació, i tres més de tràfic d’influències, prevari-cació i falsedat documental. El tri-bunal creu que va tenir un “paper director” en el desviament dels gai-rebé 1,8 milions d’euros que la Ge-neralitat valenciana va acordar des-tinar el 2008 a diversos projectes de

VALÈNCIASALVADOR ALMENAR

Sentència La condemna, d’un any de presó, queda lluny dels 10 que demanava el fiscal

Fèlix Millet va acudir a declarar en cadira de rodes pel cas de l’hotel de luxe del Palau de la Música, després de trencar-se el fèmur en caure a casa seva. PERE TORDERA



124081070002046 €504 cm2 - 60%

29/05/2014POLITICA1,11


47

passi-hobéara DIJOUS, 29 DE MAIG DEL 2014

Clam Vies Centre que ha generat

una onada de suports arran del seu desallotjament.

@frandomenech

BURNasants Nou festival piromusical

de la capital catalana. @jrmoleroyll

Múltiperplex

Com ha quedat Catalunya amb la retallada de canals a TV3.

@jepjepus

Feliç Millet Com es deu sentir l’expresident del Palau de la Música després

de la sentència pel cas de l’hotel. @jsolec

Pudieran

Nova formació político-mediàtica que tampoc

té gaire clar el dret a decidir. @Pilos2014

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara (hashtag #diccionara),

a facebook.com/diccionara o per e-mail a [email protected]

Coordina: Fran Domènech

DICCIONARA

Catalunya-Escòcia entre línies

El Sense ficció de TV3 va emetre Ho-menatge a Escòcia, un retrat meti-culós sobre l’evolució del seu pro-

cés d’independència. Com ha passat en al-tres casos és inevitable que l’espectador estigui, tota l’estona, fent-ne una doble lectura. Tot el que es diu s’interpreta cons-tantment en clau catalana. Si la temàtica escocesa genera interès és per aquesta me-na de mirall metafòric nacional que els ca-talans sempre tenim a punt i ben net per buscar germans de sang arreu del mapa. Escòcia, ara, és l’espill perfecte. L’“home-natge” del títol, en certa manera, ho delata.

El documental és una coproducció de TV3 dirigida per Justin Webster. És el ma-teix director de FC Barcelona Confidenci-al, aquella producció que passarà a la his-tòria per les cèlebres frases “M’estic po-sant com un bacó” i “Que n’aprenguin!” A Homenatge a Escòcia, el periodista esco-cès David Torrance serveix com a fil con-ductor principal de la investigació. Tor-rance es presenta com a “escèptic” del pro-cés i per tant la seva figura contribueix a dotar d’un cert equilibri el documental. Els altres protagonistes són Jenny Lindsay, una mestra i poeta convençuda recentment del sí, i Tom Devine, un pres-

críticatvMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

tigiós historiador. Els protagonistes estan molt ben escollits i, a més, el documental els coneix tant en el seu context professi-onal com en el seu entorn familiar i d’amistats. Gràcies a ells anem coneixent altres personatges, alguns partidaris de la

El consell

Que no us sorprengui

Aquesta tarda es repetiran alguns xàfecs al Pirineu, a la Catalunya Central i a les comarques de Girona, molt més puntuals que ahir. Alguns dies més i alguns dies

menys, però els pròxims dies continuaran caient ruixats sobtats a partir del migdia.

diumenge dilluns

MIQUEL BERNIS

La setmana

dissabte dimarts

Dijous, 29

Demà no plourà tant com ahir però els ruixats es tornaran a repartir de mane-ra molt irregular en força comarques. No us fieu de les clarianes i eviteu ris-cos si teniu un acte a l’aire lliure.

El maig va començar càlid i sec però s’està tornant fresc i humit: a Girona la pluja ja supera la normal del mes i a Barcelona la temperatura mitjana ja és també inferior a l’habitual.

ELTEMPS

Divendres, 30

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h

Barcelona 20º 19º 15º 20º Lleida 22º 21º 11º 23º Girona 20º 17º 10º 19º Tarragona 21º 19º 14º 22º València 24º 20º 15º 23º Palma 21º 19º 15º 21º Berga 17º 14º 8º 17º Vic 17º 14º 7º 17º Olot 15º 14º 6º 16º Tortosa 23º 21º 14º 23º Igualada 20º 18º 10º 19º Perpinyà 21º 18º 13º 22º

Europa

MÀX. MÍN.

Madrid mig tapat

Londres xàfecs sobtats

París xàfecs sobtats

Berlín insegur

Roma mig tapat

Brussel·les xàfecs curts

Estocolm sol

Amsterdam insegur

Praga xàfecs

Lisboa mig tapat

22º 11º 18º 12º 20º 11º 15º 7º 23º 14º 18º 9º 16º 7º 16º 8º 13º 8º 20º 15º

El sol La llunaSORTIDA POSTAALBA SORTIDA

05.49 hores 06.22 hores 21.16 hores 21.49 hores 07.03 hores 21.52 hores

POSTA NIT FOSCA

independència i altres d’unionistes, i es va construint un teixit de relacions perso-nals, convivències de punts de vista dife-rents, influències ideològiques i evolució del criteri molt interessant. Els paral·lelis-mes amb Catalunya són gairebé absoluts i es formen tots en el conscient de l’espec-tador. La gran diferència, al marge que aquí no tenim petroli, és veure el discurs de David Cameron respectant amb noble-sa la voluntat de sobirania i del referèn-dum però reclamant a tothom que expli-qui i convenci els escocesos partidaris del sí de com els volen i com els necessiten. Aquí és on el mirall comparatiu gairebé es trenca de l’ensurt de descobrir una polí-tica molt més elaborada i madura.

Homenatge a Escòcia té una virtut, gens fàcil d’aconseguir, que altres documentals de TV3 sobre el procés i les relacions Ca-talunya-Espanya no tenen. Potser ho fa l’origen estranger del director o que, da-vant la càmera, tothom busca el millor re-trat. Però traspua una confrontació d’ide-es gens crispada. O, per dir-ho d’una altra manera, potser és el relat, potser és el ta-rannà dels escocesos o potser la distància emocional amb Escòcia, però ells no sem-blen tan cremats.



12408107000341 €84 cm2 - 10%

29/05/2014GENTE47


27ara DIJOUS, 29 DE MAIG DEL 2014 debat

Qui és Pablo Iglesias?

Si neixes i et toca de cognom Iglesias, el mínim que pots esperar és que els teus pa-res no et posin de nom Pa-blo. Si aquest és el cas,

t’has d’espavilar molt a la vida. I ai-xò és el que ha passat. Iglesias és un líder amb molta fusta. Podem ha es-tat la gran revelació de les eleccions europees i ha aconseguit 1,2 milions de vots. Esquerra Unida, tot i créi-xer molt, n’ha obtingut 1,5 milions. D’aquesta manera, Podem s’ha situ-at com a quart partit a Espanya des-prés d’haver-se fundat fa només quatre mesos. I ha quedat en terce-ra posició en comunitats com Astú-ries, Madrid i les Balears.

M’havien parlat d’aquest perso-natge i el dia 13 de desembre de l’any passat vaig voler sentir-lo en directe. Vaig anar a l’Orfeó Graci-enc, al barri de Gràcia de Barcelona. La sala estava atapeïda de gent jove independentista: potser hi havia unes tres-centes persones. Iglesias va iniciar un gran espectacle polític. Era una simple conferència; ni te-nia partit, ni pensava presentar-se a les eleccions. Va definir-se com un madrileny patriota espanyol: “Entre patriotas nos entendemos bien”, va dir. Grans aplaudiments tota l’estona. Referint-se als partits tradicionals va afirmar: “No se lo creen, no son creíbles. Existe un défi-cit político”. O: “La corrupción es el sistema por el que gobiernan los que no se presentan a las elecciones”. I també va portar la contrària a un públic molt mobilitzat. Els va dir que estava fart de fer sempre mobi-litzacions defensives davant d’atacs

a drets o a serveis pú-blics, i que ell volia pro-postes com per exemple tenir una ministra d’Ha-bitatge com Ada Colau, que nacionalitzés habi-tatges dels bancs per do-nar-los a la gent desno-nada. I davant dels atacs de la dreta proposava sortir al carrer en mani-festacions de suport. Que fàcil que va semblar que un bon grapat d’independen-tistes catalans s’entenguin bé amb determinats madrilenys! Iglesias potser serà en el pròxim Pacte de Sant Sebastià.

Aquell dia vaig veure el que és un polític amb carisma, amb capacitat d’explicar-se amb coherència i con-vicció: un fora de sèrie. Iglesias no és altra cosa que el relleu generacional desacomplexat de la vella política d’esquerres. Però aquesta manera de ser d’esquerres no és només el re-lleu generacional d’Esquerra Unida,

sino cuando la gente ha salido a la calle”. Tant el 15-M com els círcu-los de Podem es fonamenten en el cara a cara i el compromís.

Podem és el resultat, almenys, de dues equacions. La primera és la crí-tica al socialisme realment existent. Tot indica que és d’on han aconse-guit més votants. La segona és que el fet que Iglesias hagi conegut des de dins les restes del postcomunis-me i les mil fraccions en què aquest postcomunisme està descompost a Madrid li ha permès crear un partit quan en realitat hauria de ser-ne el seu líder. Per cert, electoralment a Catalunya Podem és com la CUP dels barris del cinturó industrial.

Aquests dies hi ha molts comenta-ris sobre l’ascens del feixisme a Eu-ropa, però parlem poc de les causes. Si els treballadors, la classe obrera, abandonen el socialisme, és perquè abans el socialisme ha abandonat els seus i ha preferit els poderosos.

No puc deixar de donar una da-da curiosa. Si sumem el centrees-querra i l’esquerra a Catalunya (PSC, ERC, ICV i Podem) obtenim un total d’1.300.000 vots. D’altra banda, si sumem la dreta i el centre-dreta (PP i CiU), n’obtenim 800.000. UPyD i C’s sumen 190.000 vots. Curiós.

Si aixequés el cap el venerable Pablo Iglesias, el fundador del PSOE, estaria molt més orgullós del seu homònim que d’Alfredo Pérez Rubalcaba, segur. Potser he de cor-regir-me: si el teu cognom és Igle-sias, només hi ha una possibilitat pitjor que el fet que et posin Pablo, i és que et posin Julio.

sinó que ho és fins i tot del PSOE. A la Comuni-tat de Madrid, Podem aconsegueix 250.000 vots, IU 230.000 i el PSOE 419.000. Que un partit creat fa quatre me-sos aconsegueixi aquest resultat ens parla de l’ex-traordinària fragilitat dels partits d’esquerres tradicionals i del seu allunyament de la gent.

Es diu que Podem és, per fi, la veu política del 15-M, la darrera fronte-ra de la postmodernitat i les noves tecnologies que tenen en la xarxa el nou déu a qui adorar. Fals. Pablo Iglesias és un home educat en una família socialista i format política-ment en la Unió de Joventuts Co-munistes d’Espanya. Com diu César Rendueles (Sociofobia, Ed. Capitán Swing, 2013), i val tant per al 15-M com per a Podem: “Internet se ha convertido en un arma formidable, no para sacar a la gente a la calle,

ANTHONY GARNER

DIRECTOR DE MEMÒRIA DEL FUTUR

JORDI SERRANO

Els advocats d’Alí Babà i els quaranta lladres✒ Després de conèixer la sentència pel cas de l’hotel del Palau de la Mú-sica, m’apresso a apuntar dos noms: Abraham Castro i Jordi Pina. Són els dos advocats que han dut, res-pectivament, les defenses de Fèlix Millet i de Jordi Montull, que se n’han sortit amb una condemna d’un anyet de presó per a cadascun (això vol dir que, molt probable-ment, no hauran de trepitjar el re-cinte penitenciari) i amb sengles multes de 3,6 milions i de nou-cents mil euros, que alguna cosa ens fa pensar que el tàndem Millet & Mon-tull no tindrà gaire problema ni in-convenient a abonar. M’apunto, dic, el nom d’aquests dos lletrats per al dia que se m’acudeixi cometre trà-fic d’influències, apropiació indegu-da, falsedat documental i prevarica-ció, que són els delictes dels quals estaven acusats els nostres dos he-rois. Ah, i també m’apunto els noms de Francesc Jufresa i de Rafael En-

trena, els dos missers que han aconseguit que els seus representats (Ramon García-Bragado i Ramon Massaguer, ex tinent d’alcalde d’Urba-nisme i exgerent de la mateixa àrea a l’Ajunta-ment de Barcelona) ha-gin sortit alegrement impol·luts i amb un toc de talons de les penes de més quatre anys de pre-sidi que se’ls sol·licitaven. Per si mai em trobo ocupant altes responsabi-litats públiques en matèria urbanís-tica i em veig en el destret d’haver de cedir a les amables pressions de prohoms de la cultura com els es-mentats Millet i Montull. Sempre en benefici de la comunitat i la ciu-tadania, no cal dir-ho.

✒ Durant el procés, els lletrats su-ara esmentats han fet servir argu-

en cadira de rodes, perquè es veu que l’americana de pana i la barba desastrada que lluïa en els primers temps de l’escàndol Palau ja no de-vien fer prou llàstima. En quatre anys que fa que va esclatar aquesta bombolla de porqueria, i tret d’un lapse de tretze dies en què Millet i Montull es van arribar a veure em-presonats, aquesta és la primera sentència ferma sobre el cas.

✒ I no dubtem que deuen haver-hi arguments jurídics que l’expli-quin, però per a una ciutadania farta de ser espremuda salvatge-ment per les administracions i cansada de veure com els espavi-lats de sempre se’n surten més contents que un pèsol, resulta ver-gonyosa i desoladora. Ja dic: per si mai em veiés comparat a Alí Babà o al Lute, guardo a l’agenda els noms d’aquests professionals de la justícia.

mentacions de tant de pes i tan convincents com els que citem: “Mi-llet i Montull semblen Alí Babà i el Lute: dos empestats de la societat, contra els quals tot s’hi val” (Jordi Pina), “L’ac-tuació pública [de Ra-mon García-Bragado] ha estat impecable, eficaç i totalment honesta” (Francesc Jufresa) o bé

“Aquí s’està demanant la cadena perpètua pel fet de ser un pallisses, cosa que no és delicte” (Abraham Castro, en referència a la malaia in-sistència amb què Millet i Montull es dedicaven a trucar i a pressionar la Comissió d’Urbanisme de l’ajun-tament barceloní perquè donés llum verda al seu egregi projecte).

✒ Pel camí, Millet es va trencar un fèmur i s’ha fet veure reiteradament

Per a una ciutadania farta de ser espremuda, la sentència d’un any per

a Millet és desoladora

ESCRIPTOR

SEBASTIÀ ALZAMORA

A l’Orfeó Gracienc, amb la sala atapeïda de

gent jove independentista, Iglesias va rebre grans

aplaudiments tota l’estona

Si la classe obrera abandona el socialisme és

perquè abans el socialisme ha abandonat els seus

i ha preferit els poderosos

CONSULTEU

MÉS ARTICLES A

www.ara.cat



124081070001023 €252 cm2 - 30%

29/05/2014OPINION27


La Audiencia condena aMillet a s61o seis mesespor el hotel del PalauE1 fiscal reclamabadiez afios y dos mesespor irregularidadesen la tramitaci6n

La Audiencia Provincial de Bar-celona conden6 ayer a F61ix Mi-llet y Jordi Montull a dos penasde seis meses cada uno por los de-litos de "tr~ifico de influencias yofrecimiento para realizar este trfi-rico" en el caso del hotel del Palaude la Mflsica. Adem~is, el expresi-dente y el exgerente del Palau de-ber~n pagar una multa de 4,5 mi-llones de euros, de los que 3,6 mi-llones corresponden a Millet y900.000 euros a MonmlL

E1 fiscal reclarnaba 10 afios y dosmeses de prisi6n para el expresi-dente del Palau por irregularida-des en la tramitaci6n de este pro-yecto que rinalmente no se reali-z6 al estallar el esc~indalo judicialcontxa Millet. El proceso del ho-tel es una pieza separada de su-mario principal sobre el saqueodel Palau de la Mflsica perpetra-do por F61ix Millet y Jordi Mon-tull (un expolio cifrado en 35 mi-llones, del que los principales acu-sados s61o ban reconocido tma IN-nima parte) y cuyo juicio est~iprevisto para este afio.

Por el contrario, la sentencia ab-suelve a todos los cargos de la cfl-pula de Urbanismo del Ayunta-miento de Barcelona, entre los quese encuentran el ex regidor de Ur-banismo, Ram6n Garcia-Bragado;el ex gerente del ~irea, Ram6n Mas-saguer; el exdirector jurldieo deesta materia en el consistorio En-tic Lambies; y el arquitecto delproyecto, Carles Diez.

En el fallo, los magistrados con-sideran probado que Millet y Mon-tull se ap1~opiaron de 900.000 eu-ros de eomisi6n, pertenecientes ala Fundaci6 del Palau de la Mfisi-

ca, por la operaci6n de venta deunos terrenos a Olivia Hotels. Se-grin el fallo, ambos estaban "mo-vidos por el/mimo de obtener unbeneflcio econ6mico, tanto parasi como para la Fundaci6n" y con-sidera que usaron su "presfig~o yascendencia moral" para imponeruna "verdadera pi~esi6n" alas ins-tituciones para que aceptaran elproyecto del hotel. La sala recri-mina a la cflpula de Urbanismo"falta de diligencia" en la tramita-ci6n urbanlstica del hotel, y lesacusa de una"imprudencia gravee inexcusable", aunque ello nopueda considerarse delito, ya queno conocian el prop6sito lucrati-vo "comefido exclusivamente potlos acusados Millet y Montull".

La Audiencia tambi6n ordena aMillet y a Montull devolver los

MILLONES DE EUROSEs la multa con que la Audienciacondena a Millet. La de Montullasciende a otros 900.000 euros.

895.000 euros que el promotor dela obra, Manuel Valderrama, lesentreg6, pese a que este declar6en el juicio que no los habla co-brado. En este senfido, la sala haaceptado la petici6n del fiscal detomar otra vez declaraci6n a Val-derrama al considerar que "exis-ten indicios rationales" de que co-meti6 un delim de falso testimo-nio en el juicio.

Valdermma dispone de unas fin-cas ubicadas frente al Palau de laMfisiea que tienen asignado unuso residencial con destino a cons-trucci6n de hotel, por 1o que "te6-ricamente, puede instar en cual-quier momento la tramitaci6n"para que se desarrolle la modifi-caci6n del plan general urbanls-tico de Barcelona y construir elhotel proyectado.

El expresidente del Palau de la M6sica, F~lix Millet. LUIS MORENO



18602780003105 €307 cm2 - 30%

29/05/2014ECONOMIA43


Protagonistas

Ricard PagesEXDRTOR. GRAL. CAIXA PENED~S

Manuel L6pez Cachem Rafael Blasco Ignacio Martin F~lix MilletPRESIDENTE DE AENOR EXCONSEJERO DE VALENCIA PRESIDENTE DE GAMESA EXPRESIDENTE PALAU DE MOSICA

Quiere esquivar la c~rcelOfrece devolver junto a los exdi-rectivos de Caixa Pened6s laspensiones de 28,6 millones cobra-das de manera irregular para es-quivar la c~rcel. La Fiscal/a pidepara 613,5 afios de prisi6n, quedebe cumplir por pr~icticas illcitas.

El mejor catailogoEl catfilogo de normas t~cnicas deAenor se sitka entre los m~is com-pletos de los palses desarrollados.La empresa ofrece alas organiza-ciones espafiolas soluciones paracrecer en palses emergentesy mejorar su competitividad.

Condena de 8 a~osE1 Tribunal Superior de Justiciale ha condenado a 8 afios de c~-eel y 20 de inhabilitaci6n absolutapara cargo pflblico por desviar 1,7millones destinados a Nicaraguapara comprar pisos y plazas degaraje. Una gesti6n injustificable.

Nuevos mercadosEspera firmar su acuerdo con lafrancesa Areva antes de agostopara constituir una empresamixta que lidere el mercado e61i-co marino. Una estrategia paraconsolidar su modelo de negocioy crecer fi~era de Espafia.

Trdfico de influenciasLa Audieneia de Barcelona con-dena a Millet a un afio de c~celpot tr~fico de influencias, le im-pone una multa de 3,6 millones yreclarna 10 afios y dos meses porirregularidades en la tramitaci6ndel proyecto del hotel del Palau.



18602780001780 €205 cm2 - 20%

29/05/2014OPINION2


18 EL MUNDO. JUEVES 29 DE MAYO DE 2014

CATALUNYA

La Audiencia de Barcelona castigó con un año de prisión la voluntad de enriquecerse de los ex responsa-bles del Palau de la Música, Fèlix Millet y Jordi Montull, con el pro-yecto de un hotel de lujo cerca de la institución cultural. La sentencia considera que los dos condenados se aprovecharon del «prestigio, as-cendencia moral y de las ventajas que les proporcionaban sus respec-tivos cargos» para llegar a acuerdos y convenios con la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona para hacer el hotel, por lo que el tribunal considera que son responsables de los delitos de tráfico de influencias y ofrecimiento para realizar este tráfico. Además de la pena de cár-cel, los condenados deberán pagar una multa de 3,6 millones, Millet y 901.000 euros, Montull, unas canti-dades similares a lo que pretendían ganar con este proyecto.

La sentencia absuelve a la ex cú-pula de Urbanismo del Ayunta-miento de Barcelona, el ex teniente de alcalde, Ramón García-Bragado, al ex gerente de Urbanismo, Ramón Massaguer y al director jurídico de esta área municipal, Enric Lambies. Los magistrados también absuelven al arquitecto Carlos Díaz de este tráfico de influencias. La Fiscalía ha anunciado que recurrirá la senten-cia al Tribuna Supremo.

Además, el tribunal ordena el de-comiso de los 895.000 euros que Mi-llet y Montull recibieron del dueño de Olivia Hotels, Manuel Valderra-ma, ya que considera que se trata de «dinero pagado en negro» para que el Palau «siguiera apareciendo en to-da la documentación técnica» pre-sentada ante la administración para realizar el proyecto urbanístico. Tan-to Montull como Valderrama nega-ron en el juicio que se entregase ese dinero, aunque los magistrados con-sideran que existen suficientes indi-cios para afirmar que lo cobraron. Por eso, ordenan que se envíe la de-claración del promotor hotelero co-mo testigo al juzgado de guardia por si podría haber cometido un delito de falso testimonio.

La sentencia afirma que los con-denados permitieron que Olivia no apareciese en la documentación del proyecto «enmascarando la nueva ti-tularidad de los terrenos» para poder seguir «influyendo ante las autorida-des» usando el Palau. Por eso consi-dera que la institución cultural «ac-tuó como cualquier empresa privada sin escrúpulos que pretendía obtener beneficio económico generado por las plusvalías urbanísticas y sin ha-ber efectuado ningún desembolso económico por ello, ya que ni siquie-ra había pagado el precio por la titu-laridad de las fincas con las que esta-ba especulando».

El tribunal recuerda que el Palau

«es una institución benéfica cuya fi-nalidad es promover la cultura, so-bre todo musical» por lo que no esta-ba justificada su actividad como pro-motora urbanística en el convenio que Millet firmó en marzo de 2006 con el ex conseller Antoni Castells. El acuerdo establecía la permuta ur-banística necesaria para construir el hotel y prevé que la Fundació Palau de la Música sea compensada con 3,6 millones de euros y con 5,5 la Ge-neralitat. La sentencia dice que el convenio «no se publicó y no se in-cluyó dentro de la preceptiva docu-mentación legal que integraba la propuesta de la modificación del Plan General Metropolitano» que la Fundació usó para el proyecto.

Además, detecta errores en el cumplimiento del convenio firmado entre Millet y Castells en la descata-logación de los edificios protegidos donde se edificaría el hotel. El tribu-nal recalca que no son atribuibles a los cargos de Urbanismo imputados sino a los de la Generalitat que no fueron juzgados. Durante las sesio-nes, la presidenta del tribunal llegó a recordar que no había nadie de la Generalitat procesado por este caso «no sé por qué pero no lo hay».

También se censura la falta de in-terés público del proyecto del hotel, la principal justificación de los ex re-presentantes municipales para reali-zarlo. Los magistrados los acusan de «falta de diligencia» en toda la trami-tación, pese a que no consideran que cometiesen ningún delito. Sin em-bargo carga contra la actividad de Millet y Montul que no se limitaron a hablar con las autoridades sino que «fueron más allá, con expresiones subjetivas, de invitación, e incluso, en ocasiones, representativas de verda-deras presiones» con el fin de lograr las modificaciones urbanísticas ne-cesarias para sus «propósitos lucra-tivos», ya que la sentencia califica el proyecto, que no se llegó a hacer, de «pura especulación inmobiliaria».

Tras conocer su absolución, Ra-

món García-Bragado afirmó que «vi-vir cuatro años imputado por corrup-ción una persona que se dedica a la función pública es una carga impor-tante», aunque destacó que «el fallo de la sala es muy coherente con lo que pasó allí». El alcalde de Barcelo-na, Xavier Trias, se mostró satisfe-cho por la absolución de la ex cúpu-la municipal de Urbanismo y dijo que confiaba en la resolución ya que «estaba seguro de que en esta casa se hacen las cosas bien hechas».

GERMÁN GONZÁLEZ / Barcelona

Millet llegando a una de las sesiones del juicio en la Audiencia de Barcelona. / JORDI SOTERAS

García-Bragado llegando con sus abogados ayer. / JORDI SOTERAS

Massaguer saliendo de la Audiencia con su letrado. / JORDI SOTERAS

García-Bragado dice que el fallo de la sala es «coherente» con lo que pasó

La sentencia ordena a los condenados que paguen 4,5 millones de euros

Los ex responsables de la entidad deberán cumplir un año de cárcel�El tribunal absuelve a la ex cúpula municipal de Urbanismo�

Condenan a Millet por proyectar el hotel del Palau usando su prestigio

POLÍTICOS BAJO SOSPECHA LA SENTENCIA



11239450003556 €828 cm2 - 80%

29/05/2014CATALUNYA18


25EL MUNDO. JUEVES 29 DE MAYO DE 2014

OTRAS VOCES OPINIÓN

PALLARÈS

IBA CON mi viejo cacharro (mis vehículos siempre fueron viejos cacharros) hacia Bar-celona por la carretera de Castelldefels y ca-da tarde mi cabeza giraba a la derecha al pa-sar por el prostíbulo Saratoga, al ratito voltea-ba la cabeza hacia la izquierda para observar

el frente del prostíbulo Riviera. Nunca entré, sin embargo jamás descarté la idea de visitar-los en compañía de mi señora esposa. Curio-so que es uno. Después ya fue tarde: los ha-bían precintado. Ahora me entero de que los dueños de tales establecimientos «turísticos» (me refiero al turismo genital) están procesa-

dos, al igual que los policías que presunta-mente intentaban extorsionarlos o que, pre-suntamente, hacían de campana para avisar cuando caía una inspección (como en el caso Faisán, pero en plan burlesque).

El asunto, claro está, parece estar relacio-nado con la trata de blancas, que es un mo-do de llamar al negocio de la prostitución, sin importar si las chicas que habían sido trata-das y maltratadas fueran blancas, amarillas, negras o mulatas, que de todo había en am-bos burdeles. Insisto: la trata de blancas, no la trata de cadáveres. La trata de cadáveres no se ejercía en los burdeles de Castelldefels sino en la Facultad de Medicina de la Com-plutense, en Madrid.

A mí, lo confieso, el asunto me llamó mu-cho la atención, sobre todo porque a pesar de que muchos me acusan de ser un escritor de historias esperpénticas, extravagantes y te-rroríficas, he de confesar que nunca se me

había ocurrido pergeñar un argumento de tal calado: cadáveres en alquiler a 750 euros por el fin de semana, apenas algo menos de lo que se paga por una escort de lujo con las uñas pintadas de rojo.

Al parecer, los finados donados para la in-vestigación médica, se alquilaban para estu-dios de fin de semana dictados a una audien-cia de 15 alumnos. Se trataba de cursos de posgrado de carácter privado. Algunos cadá-veres se hallaban ya momificados, otros a punto de entrar en estado de putrefacción.

El hecho cierto es que los muertos acumu-lados en los sótanos de la Facultad de Medi-cina provienen de diversas fuentes. En algu-nos casos se trata de indigentes sin hogar ni familiares ni nadie que les pague un sepelio, en otros de gente con familias sin recursos deseosos de ahorrarles a sus familiares los gastos de la inhumación, y en otros de perso-nas que, como gesto altruista, deciden donar

sus cuerpos a la ciencia para que luego de dejar esta vida sus restos puedan ser de pro-vecho para la humanidad.

Ahora, pienso yo que en el caso de los di-funtos procedentes de entornos paupérri-mos, quizás hubiera sido más útil que, en lu-gar de entregarse voluntariamente a los arrendatarios de cuerpos ajenos —no como las chicas del Riviera y el Saratoga, que arrendaban sus propios cuerpos, aunque en estado de plena vitalidad— hubiesen dejado que fueran sus propios familiares los encar-gados de gestionar el alquiler de sus organis-mos ya sin vida.

Así, me imagino el siguiente cartel en el frente de alguna chabola: «SE ALQUILA CA-DÁVER FRESCO Y EN BUEN ESTADO. PRECIOS MÓDICOS». U otro más sofistica-do: «¿YA TIENE SU CADÁVER PARA EL FIN DE SEMANA? PREGUNTE AQUÍ MISMO».

Y me pregunto si la Facultad ofrecía ga-rantías comerciales para el caso de roturas óseas, que las articulaciones cadavéricas sue-len ser muy frágiles.

BULEVAR

LÁZARO COVADLO

Trata de cadáveres

EL APUNTE

La violencia de Can Vies ÁLEX SÀLMON

@alexsalmonbcn [email protected]

DETRÁS DE LA MALA baba que existe en la violencia que está provocando el desalojo de Can Vies, hay algo más. Tiene poco sentido que reubicar un edificio okupado, cuyo destino es una zo-na pública y ajardinada para to-dos los vecinos, esté regalándo-nos, por desgracia, las imágenes más violentas ocurridas en Bar-celona en los últimos dos años.

El Ayuntamiento hace su tra-bajo. Se mantiene inflexible ante una serie de elementos radicales que ni representan a los vecinos ni a los movimientos sociales que históricamente han ocupado edi-ficios en Barcelona. Esta ciudad ya es experta en estas cuestiones. No podemos olvidar que aquellos que ocuparon, por ejemplo, el fa-moso cine Princesa, en la actuali-dad pueden tener ya los 40 años. Por lo tanto, existe un histórico que los radicales que rompen vi-drios, queman containers o uni-dades móviles de televisión están manchando. ¿Quién está intere-sado en esta violencia? Los veci-nos, no. La zona, siempre castiga-da por una urbanización muy po-co social producto de la dictadura y la especulación, saldrá benefi-ciada de los cambios. Y los que okupaban el espacio, también. Pocas afectaciones públicas, a ve-ces muy mal pagadas, se resuel-ven de forma tan positiva, de un espacio que en realidad no es propiedad de los ocupantes, sino de TMB, por lo tanto, de los ayuntamientos metropolitanos. Por ello, tanta violencia esconde algo. Algún interés por poner contra las cuerdas al gobierno municipal y, de paso, al resto.

LA CONDENA de un año de prisión a Fèlix Millet y Jordi Montull por tráfico de influen-cias para conseguir tirar ade-lante su proyecto del Hotel del Palau aprovechándose de su ascendiente social y prestigio ha dejado un regusto amargo. Por un lado, y al margen de que la condena a Millet ponga fin a un clamoroso caso de co-rrupción con una sentencia y un proceso con garantías, el desenlace despeja las sospe-chas que pesaban sobre la cú-pula de Urbanismo del Ayunta-miento de Barcelona en la épo-ca del PSC.

Los cambios de ordenamien-to, las recalificaciones y otras gestiones políticas que se rea-lizan por unanimidad han reci-bido un espaldarazo jurídico: los intereses particulares de la ciudad en cada momento pue-

den llevar a decisiones que cambien la legalidad urbanísti-ca, y era necesario un aval de la Justicia como éste para exo-nerar a los ex altos cargos del Ayuntamiento procesados, pe-ro también para dar garantías a futuras actuaciones munici-pales.

Si hay una de cal también hay una de arena, en la deci-sión de la Audiencia de Barce-lona. Porque raro es el tráfico de influencias que sólo castiga a una de las partes, en este ca-so, al que influencia, sin que ha-ya pena o responsabilidad para el influenciado. Y de la lectura de la resolución, se lee entre lí-neas que otras administracio-nes que no fueron procesadas, como es el caso de la Generali-tat, tendrían quizá que haberse sentado en el banquillo para de-purar responsabilidades.

La sentencia del Hotel del Palau deja cabos sueltos>Los Mossos blindan

Barcelona ante las más de 50 marchas convoca-das contra el desalojo de Can Vies.

@sergioleonta Sergio León

>Senyor Jordi Martí, tant parlar del barri i vostè no hi ha viscut mai. No li sembla in-coherent ser regidor de #Sants i viure a Sant Gervasi?

@albertmartinez Albert Martínez

>Informe sobre la De-mocracia en España alerta de la ruptura en-tre ciudadanía y élite política.

@jesusmarana Jesús Maraña

TWITTERÍAS

ANTÓN COSTAS

Buena iniciativa para generar espacios abiertos

7 El presidente del Cercle d’Economia qui-so mediar ayer ante la situación enrocada res-pecto al encaje de Cata-luña en España al instar al Gobierno a dar «una pequeña señal» para po-ner en marcha una ini-ciativa parlamentaria que genere espacios abiertos para el diálogo. La propuesta tiene espe-cial relevancia en la vís-pera de las jornadas que traerán a Mas y a Rajoy al foro económico.

M. CAPDEVILA

Falta insistente de colaboración con la Justicia

8 La diputada socialista imputada por desviar el dinero público de la tar-jeta de crédito del Parla-ment para pagar sus via-jes privados a Madrid en el AVE no sólo alega que la compañía Renfe es la única competente para reclamarle sobre el mal uso de esos trayec-tos, sino que además avanza que no piensa dar explicaciones ante la administración judi-cial acogiéndose a su derecho a no declarar.



1123945000444 €103 cm2 - 10%



EL PAÍS, jueves 29 de mayo de 2014 13

ESPAÑA

Fèlix Millet y Jordi Montull reci-bieron ayer la primera condenapor sus desmanes al frente delPalau de la Música, instituciónemblemática de la cultura catala-na. La Audiencia de Barcelonalos sentenció a una penamínima(un año de prisión) por haberpresionado a cargos públicos pa-ra construir un hotel de lujo jun-to al Palau. Millet y Montull lo-graron “convencer” a las autori-dades sobre la bondad del pro-yecto, que finalmente no se reali-zó. Los jueces han absuelto, sinembargo, a la antigua cúpula deUrbanismo de Barcelona, quetambién estaba acusada por lasirregularidades en la tramita-ción del hotel.

El caso del hotel es tan soloun aperitivo del caso Palau, delque aún no se ha celebrado jui-cio.Millet yMontull deberán vol-ver a sentarse en el banquillo delos acusados por haber desviadoa sus bolsillos unos 30 millonesde euros de la institución en unacausa que ha sacado a la luz lafinanciación irregular deConver-gència (5,1 millones) a través dela empresa Ferrovial. Además dela pena de prisión por tráfico deinfluencias, los saqueadores con-fesos de la institución musicalhan sido condenados en el casodel hotel a pagar una elevadamulta: 3,6 millones de euros Mi-llet y otros 900.000 Montull.

Con “actuaciones insistentesy persistentes en el tiempo” —lla-madas, reuniones, etcétera—, losexresponsables del Palau conven-cieron a las autoridades de quedebía construirse el hotel. Paraello, “desviaron la atención” so-bre su verdadera intención (lu-crarse a costa del proyecto) y “pu-sieron el acento en el supuestointerés general”. Ambos “fueronmás allá” de la mera solicitud deinformación y ejercieron “verda-deras presiones” para lograr lasmodificaciones urbanísticas ne-

cesarias para sus “propósitos lu-crativos”, dice la sentencia.

Del otro lado, el de los políti-cos que dieron el visto bueno alproyecto, la sala concluye que nocometieron ningún delito. El fis-cal pedía cuatro años y siete me-ses de cárcel por prevaricaciónpara los máximos responsablesmunicipales deUrbanismo: el ex-teniente de alcalde Ramon Gar-cía Bragado, del PSC; el exgeren-te de ese área, RamonMassagué,y el exdirector jurídico, EnricLambies.

La absolución va acompaña-

da, eso sí, de severas críticas a lagestión del proyecto. La sala re-procha a los cargos públicos su“falta de diligencia” y concluyeque “debieron obrar con mayorresponsabilidad”. El supuesto in-terés público del hotel —uno delos caballos de batalla durante eljuicio— también está en duda.

Lamemoria deUrbanismopa-ra iniciar la modificación “pecade una insuficiente motivaciónen relación con la necesidad,oportunidad y conveniencia” delos cambios. El proyecto del ho-tel, recuerdan los jueces, se en-frentó a “una fuerte oposición ve-cinal” y hubo “falta de transpa-rencia” en el proceso de partici-pación ciudadana.

La oposición al hotel, añade lasentencia, habría sido mayor dehaber conocido los vecinos la ti-tularidad de las fincas. Aunque elPalau, una entidad cultural, pro-movía el establecimiento, este ha-bía sido transferido al empresa-rio Manuel Valderrama, de la ca-denaOliviaHotels. Losmagistra-dos consideran probado que Val-derrama pagó una comisión de895.000 euros a Millet y Montulla cambio de que estos asegura-sen, gracias a su posición privile-giada frente a los políticos, que latramitación seguía su curso.

La sentencia decreta el embar-go de esa cantidad aMillet yMon-tull a pesar de que, en el juicio,Valderrama negó haber pagadocomisión alguna. Los magistra-dos ordenanque se abrandiligen-cias contra el hotelero ante losindicios de que mintió en su de-claración como testigo. La sen-tencia reprocha que el Palau pre-tendiera lucrarse a costa del pro-yecto “como cualquier empresaprivada sin escrúpulos”.

La fiscalía recurrirá la resolu-ción ante el Tribunal Supremo.Discrepa de la absolución a loscargos públicos y de la leve con-dena aMillet y sumano derecha,para quienes pedía más de diezaños por tráfico de influencias yfalsedad documental.

E Fèlix Millet, expresidentedel Palau de la Música: unaño de cárcel por tráfico deinfluencias. Multa de 3,6millones. Absuelto defalsedad documental.

E Jordi Montull, ex númerodos del Palau y manoderecha de Millet: un año decárcel por tráfico deinfluencias y multa de900.000 euros.

E Ramon García Bragado,exconcejal de Urbanismo delAyuntamiento de Barcelona:absuelto de prevaricación.

E Ramon Massaguer,exgerente de Urbanismo:absuelto de prevaricación.

E Enric Lambies, exdirector jurídico: absuelto deprevaricación.

E Carles Díaz, arquitecto,responsable de la tramitacióndel hotel. Absuelto del delitode tráfico de influencias. Losjueces creen que no haquedado probado que Díazconociera el ánimo“lucrativo” de Millet yMontull.

Las penas

Condena mínima para Millet yMontull por el hotel del PalauAbsuelta la antigua cúpula de Urbanismo de Barcelona

J. GARCÍA / R. CARRANCOBarcelona

Fèlix Millet llega en silla de ruedas a la Audiencia de Barcelona el pasado marzo. / albert garcía



251457177000023600 €565 cm2 - 50%

29/05/2014ESPAÑA13


EL PAÍS, jueves 29 de mayo de 2014 3

CATALUÑA

“La política es el arte de resolver,y aquí se ha creado un problemaa muchos niveles: de seguridad,de borrar un espacio de encuen-tro, de cohesión, de formación…Con tanta gente descolgándosedel sistema, Can Vies no era unproblema, sino parte de la solu-ción”. Habla GemmaGaldón, pro-fesora de Políticas y Tecnologíasde Seguridad de la Universidadde Barcelona. “Todo el mundo sa-bía que tocar esto era tocar hue-so”, concluye. Como Galdón, me-dia docena de voces de peso en laciudad coinciden en que Can Viesha sido un símbolo de la Barcelo-na popular y que este papel expli-ca la extensión del rechazo a sudesalojo por los barrios.

Sociólogos, antropólogos,politólogos, juristas, académicosy activistas coinciden en tacharde “grave error” la decisión delAyuntamiento de acabar con estecentro social, cuyos 17 años deexistencia son un referente. Tam-bién la Federación de Asociacio-nes de Vecinos (FAVB), la Síndicade Greuges y los partidos de laoposición (PSC, ERC e ICV) criti-can el desalojo y piden diálogo alalcalde Xavier Trias (CiU).

El politólogo Joan Subiratstambién cuestiona la decisión.“Can Vies es un capital simbólico.Un centro que ha evolucionadode una casa okupa cerrada a tejervínculos con el resto de platafor-mas de la ciudad. No es casuali-dad que albergara a más de 50entidades: desde un medio de co-municación alternativo como LaBurxa a asociaciones de culturatradicional como bastoners”, afir-ma. “Imaginarse que tocaban sola-mente un centro social, sin cono-

cer sus raíces es un error enormeque muestra un gran desconoci-mientode la ciudad, nohan enten-dido nada”, reprocha al Ayunta-miento.“Una ciudad donde estánpasandomuchas cosas”, recuerdaydonde las sinergias entre losmo-vimientos sociales y los sectoresprofesionales o la economía so-cial y cooperativa ganan peso.

En la otra punta de la ciudad,L'Harmonia o Flor de Maig soniniciativas recientes de recupera-ción, todavía en curso en el pri-mer caso, de espacios autogestio-nados por vecinos, entidades ypor proyectos cooperativos en ba-rrios distantes de Sants comoSant Andreu o Poblenou. Ade-más, en estos dos espacios elAyuntamiento ha dialogado consus promotores. “Es muy contra-dictorio porque el Ayuntamientoda señales de que tiene otras for-mas de hacer, aunque con la otramano siga con sus reformas delpaseo de Gràcia o Diagonal”,apunta Subirats, que subraya que

sobre el solar de Can Vies “no hayningún proyecto. ¿Era urgente?¿Prioritario?”, inquiere.

Los cascotes de Can Vies evo-can el solar de lo que fue otroespacio ocupado, Miles de Vivien-das, en la Barceloneta. Desaloja-do sin orden judicial y derribadosin permiso, el Ayuntamiento, en-tonces socialista, se afanó en ase-gurar que albergaría pisos socia-les. Sigue vacío con la paradoja deque forma parte del plan de ade-centamiento de espacios vacíos.

Lo vivió de cerca la activistaGala Pin, que defiende “los ejem-plos de autogestión fuera de loscauces del Ayuntamiento, que tra-bajanen red yque sería importan-te valorar”. Pin abunda en la críti-ca al Ayuntamiento: “Si comocon-cejal del barrio y como alcalde nosabes predecir que pasaría, esque no conoces la ciudad y no tie-nes capacidad para gobernarla”.

El día y hora elegidos para de-salojar Can Vies tampoco son ca-suales, subrayan las voces consul-

tadas. Fue el día después de laselecciones europeas. Otro datoque contribuye a enervar la situa-ción: Ayer se conoció la sentenciadel caso del hotel del Palau de laMúsica, un caso de corrupciónque ha llegado a los tribunalespor lamovilización vecinal y en elque los responsablesmunicipaleshan resultado absueltos.

“Igual es exagerado hablar deun Gamonal, pero el trasfondo síes parecido y el desalojo ha sidola chispa”, considera el abogadoJaume Asens. Recuerda que des-de la ocupación hace 17 años, “elmovimiento okupaha evoluciona-do hacia un perfil más amplio y lamáxima prueba es el intento dedar viabilidad al espacio. La crisistambiénhanormalizado la prácti-ca de la ocupación, ha hecho queocupar no algo de una minoría”,añade Asens.

El antropólogo Manuel Delga-do está convencido de que “lasgrandes luchas por la ciudad selibrarán en los barrios, que tie-

nen la palabra del malestar y elcabreo”, y que considera “el esce-nario heredero de los conflictosclásicos de las fábricas”. Sí ve unefecto Gamonal en la extensióndel malestar por el desalojo. DeCan Vies celebra el “valor públicode lo social y colectivo, lo que entérminos de mercado no vale na-da, pero articula los barrios”. So-bre la actitud vandálica de algu-nos manifestantes, apunta: “Laviolencia es parte consustancialde las ciudades”. Pero se pregun-ta “quién hace más daño, la vio-

lencia urbana o la urbanística. Siuna es condenable, imagina laotra; una duele, la otra te destro-za la vida”.

Desde el Observatorio de losMovimientos Sociales de la Uni-versidad Pompeu Fabra, el profe-sor Jordi Mir, recuerda que “losepisodios demovilización, contes-tación y enfrentamiento no sur-gen espontáneamente”, y explicaque suele haber dos causas: “Unade fundamento, de malestar queviene de largo, por la forma dehacer del Ayuntamiento, y otraacelerante, el desalojo”.

Ennombre de las asociacionesde vecinos de toda la ciudad, laFAVBemitió ayer un durísimo co-municado con el que estableceun paralelismo entre “el mapa delasmanifestaciones por CanVies”con “la geografía de las desigual-dades y las injusticias que estánrompiendo Barcelona” y habla deun “profundo malestar social”.“Este viento de revuelta anunciauna levantada”, advierte.

Un referente de la Barcelona popularExpertos y activistas destacan el papel del centro social en la articulación de otraforma de hacer ciudad P “Can Vies no era un problema, sino parte de la solución”

Ramon Espadaler, consejero deInterior, realizó ayer una encen-dida defensa Manel Prat, el di-rector de la Policía, que dimitióel martes cuando el Parlamentaceptó tramitar la interpelaciónde Iniciativa per Catalunya so-bre su gestión al frente de losMossos. Los ecosocialistas regis-traron la pregunta sobre Pratdespués de que el juez dictaraun auto que concluyó que EsterQuintana perdió un ojo por cul-pa deuna pelota de gomaduran-te unamanifestación durante lahuelga general el 14 de noviem-bre de 2012. Prat achacó su re-nuncia a razones personales ylogró que Espadaler alabara sugestión ayer en el Parlament.

Durante el debate, el ecoso-cialista Jaume Bosch afirmóque su grupo no ha dado créditoni por un instante a la versiónoficial y aseguró que Prat se vapor razones políticas despuésde Esquerra Republicana le hu-biera retirado su apoyo. Boschlamentó que la dimisión llegara“tarde y mal” pero la celebró, altiempo que invitó a Espadaler aacometer una profunda rees-tructuración de Interior. “No lopuede reconocer”, afirmóBosch, “pero con la marcha dePrat se le ha hecho un favor”.

Preguntas sin respuestaPrat quedó en una situaciónmuy delicada después del autodel juez porque él mismo habíaanunciado que dimitiría si secomprobaba que una pelota degoma había dejado ciega de unojo a Quintana. Sin embargo,tanto él como Espadaler consi-deranqueno es unapruebadefi-nitiva porque el caso está en fa-se de instrucción. El consejerose mostró muy irritado toda lajornada después de que el socia-lista Ferran Pedret afirmaraquePrat incluso sehabía equivo-cadohasta en el día escogido pa-ra dimitir tras las dos noches degraves altercados por el conflic-to de Can Vies. Bosch tambiéncriticó su gestión del conflicto.

El consejero, que compara-cerá en el Parlament para darcuenta sobre Prat y Can Vies, semostró estupefacto y tachó de“indigno” que se criticara a Pratpor esa razón. “Hace tiempoque quería dimitir y podía ha-berlo hecho. Su actitud ha sidonoble y ha sido un servidor pú-blico hasta el final. Podría haber-se ido antes pero prefirió dirigirel desalojo”, aclaró. Interior diohasta cinco versiones diferentessobre la lesión de Quintana yayer criticó a ICV por querer ex-traer del caso un “miserable” ré-dito político. Espadaler, que asu-mió los errores de Prat comopropios, recordó a ICV los suyoscuandodirigía Interior. El conse-jero se negó a responder aBosch, que le planteó dos pre-guntas: “¿Mantiene como Pratqueunapelota de gomano lesio-nó a Quintana? ¿Dimitirá si lasentencia lo dice?”.

Espadaler alabaa Prat y desligasu dimisión desu reprobaciónen el ParlamentÀNGELS PIÑOL, Barcelona

Arriba, manifestación en apoyo aCan Vies en octubre de 2012 en laque se reclamaba a TMB y alAyuntamiento la permanencia deCan Vies. Abajo, vecinos de SantAndreu tratan de ocupar unaparte de Fabra i Coats el pasadosábado. / a. garcia / g. battista

CLARA BLANCHARBarcelona

La FAVB alerta delas “injusticias queestán rompiendoBarcelona”

Disturbios en la ciudad

Sociólogos, juristasy politólogos tachande “grave error”el desalojo



302541680007210 €791 cm2 - 70%



espectacles / cultura DIJOUS68 29 DE MAIG DEL 2014

Xou simfònic al PalauCRÒNICA Blaumut triomfa amb les versions neoclàssiques de les cançons d’‘El turista’

JUAN MANUEL FREIREBARCELONA

Dimarts a la nit, Blaumut tancava al Palau de la Mú-sica la seva gira teatral amb una cuidada presen-

tació d’El turista simfònic, la seva ali-ança amb l’Orquestra Simfònica Ju-lià Carbonell de les Terres de Lleida (dirigida per Alfons Reverté), amb la qual aquesta revelació popular del pop català manté un estret vincle, ja que Vassil Lambrinov (violí) i Oriol Aymat (violoncel) hi toquen, i Manel Pedrós (bateria i veu) s’encarrega de la seva logística. Dels arranjaments se n’ha encar-regat Carlos Montfort, que dimarts va tenir cura, a més a més, de gui-tarres i violins. La vetllada va arren-car amb una introducció instru-mental que suggeria com continu-aria la nit, en termes orquestrals: un suport en tot moment bastant suau, sense estridències ni afany de protagonisme, destinat més a do-nar un impuls extra a les melodies ja compostes per Blaumut. El grup va començar sobre se-

gur, amb aquell Pa amb oli i sal que ha xiulat tothom i que ahir va xiu-lar el 80% del públic del Palau de la Música, absolutament intergene-racional. Amb l’orquestra, el tema guanya cert melodrama i certa èpi-

ca, èpica de la quotidianitat. El pro-jecte El turista simfònic recorda el re-cital i disc Coser i cantar d’Antònia Font amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava: pop sobre coses petites engrandit (sense asfixiar) amb llus-tre neoclàssic.

‘PA AMB SOLI I SAL’, GAIREBÉ DISCO / Va sonar gairebé tota la resta d’El turis-ta, de Les 7 i quart (amb extra d’ener-gia) a l’inspirat tema titular, pas-sant per Only you (i el teu xampú), l’es-timada Bicicletes (sol·licitada a crits pel públic) i Octubre (bonus track)

amb Padrós recitant per sobre el Poema espiritual de Dolors Miquel Abellà. Més un parell de curiositats: la seva relectura pop de l’I beg your pardon d’Espriu i un tema encara per publicar oficialment, Previsions d’acostament, que apunta a futur hit per al grup, si es té en compte la bo-na rebuda. I per rematar, al bis, per segona vegada, la seva cançó estrella, Pa amb oli i sal, ara amb un ritme gai-rebé disco que feia pensar en el co-mençament del Reflektor d’Arcade Fire. De veritat. H

33 Un moment de l’actuació de Blaumut, dimarts a la nit al Palau de la Música.

JULIO CARBÓ

L’esperit de MozartCRÒNICA Kristian Bezuidenhout sedueix el públic del Palau amb les sonates del músic

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

Exquisida demostració d’un art mu-sical que ens va fer viatjar al segle XVIII. Kristian Bezuidenhout, sud-africà de 34 anys considerat com un dels millors exponents vius del pia-noforte, va il·luminar dimarts el Pe-tit Palau amb la primera de les seves immersions en la integral de les so-nates pianístiques de Mozart. No és estrany, davant de la seva exhibició de virtuosisme en la translació de peces tan seductores, que molts hi vegin la reencarnació interpretati-va del geni de Salzburg. La calorosa acollida del públic al final d’una sessió amb cinc obres, que es va completar ahir amb cinc més, no era sinó el reflex de la im-pecable recreació plena d’expressi-vitat que l’artista va fer del progra-ma amb el delicat instrument d’èpo-ca. El 2015 completarà, dins el cicle Constel·lació de Palau 100, la totalitat de les 18 peces escrites per un autor

fascinat amb les possibilitats del lla-vors innovador pianoforte.

DOMINI DE LA TÈCNICA / Bezuidenhout va exhibir un absolut domini de la tècnica que exigeix aquest piano, sotmès a un meticulós reafinament en el descans observat molt de prop pels espectadors. En va extreure una sonoritat brillant i homogènia que va omplir de màgia la desangelada sala, amb cadires col·locades a prop de l’intèrpret. Llàstima que el so de les sirenes de les ambulàncies proce-dent del carrer pertorbés la màgia del concert. No seria, per això, mala solució programar l’any que ve la tanda final de la sèrie en un marc que propiciés més bé la calidesa i l’intimisme d’aquest repertori. La sessió, que es va iniciar amb les sonates KV 281, V 545 i V 283, va ser completada amb la dramàtica KV 310 i l’extraordinària i equilibrada KV 570, que va tancar un suggerent programa. H

Mor als 86 anys la poeta i activista Maya Angelou

IDOYA NOAIN NOVA YORK

Maya Angelou, veu imprescindi-ble dels EUA, de la seva tràgica història d’opressió racial i pode-rós exemple de superació, va mo-rir ahir a casa seva, a Carolina del Nord. La narradora, poeta, acti-vista, artista i professora va morir als 86 anys després d’una llarga malaltia. I el món s’ha unit en ho-menatge a aquesta Dona fenome-nal, com un dels seus poemes. Barack Obama –que el 2011 li va entregar el màxim honor civil i la germana del qual va ser bate-jada en honor d’aquesta dona–, va assegurar que «la seva veu va ajudar generacions a trobar el seu arc de Sant Martí enmig dels núvols i ens va inspirar la resta a ser millors». I va esmentar un dels capítols tràgics de la vida d’An-gelou, nascuda el 1928 a Missouri

INTEL·LECTUAL D’EUA

i criada a la segregada Arkansas: als sis o set anys va ser violada pel nòvio de la seva mare. Ho va de-nunciar. I quan l’agressor va ser assassinat, Angelou va deixar de parlar durant sis anys. Aquest és un dels episodis de Jo sé per què canta l’ocell engabiat, pri-mer dels sis volums de memòri-es, que el 1969 per primer cop va consagrar una autobiografia ne-gra com un èxit. En va vendre un milió d’exemplars i està traduït a 17 idiomes. La vida intensa d’Angelou va ser el seu millor material. Mare solte-ra als 17 anys, casada tres cops, ex-perimentada en dansa i actuació, també activista i col·laboradora i amiga de figures com Malcom X i Martin Luther King. Té tres gram-mys com a narradora i, sense ha-ver-se graduat, va ser professo-ra universitària i «doctora», amb 30 títols honorífics. I aquesta vi-da va ser el millor exemple i lliçó. «Dona, negra, nord-americana i del sud –va dir a uns estudiants el 1990–. Mireu-me i mireu-vos. ¿Què no podeu fer?» H

33 Maya Angelou, el 1971.



965155990001732 €148 cm2 - 14%

29/05/2014CULTURA68


L’hotel del Palau, la lleugeresa d’una sentència

La lleu sentència amb què l’Audièn-cia de Barcelona ha castigat Fèlix Millet i Jordi Montull per delicte de tràfic d’influències en la trami-tació urbanística de l’hotel del Pa-

lau ha despertat no poques reaccions de sor-presa i fins i tot estupor. Davant els 10 anys que reclamava la fiscalia per quatre delictes, el saquejador confés del Palau de la Música i la seva mà dreta reben una mínima pena d’un any, encara que sí que hauran de fer front a importants sancions econòmiques.

Més benèvola resulta fins i tot la decisió per a l’antiga cúpula de l’urbanisme municipal barceloní, l’actuació de la qual es ventila amb retrets del jutge però sense cap càstig penal. L’Audiència entén que els funciona-ris no van cometre prevaricació al no haver-hi «desviació grollera, clara i conscient» de les seves funcions, cosa que li serveix de pas-sada per absoldre en aquesta qüestió Millet i Montull. La decisió judicial navega sempre en el terreny administratiu i evita la consi-deració penal de moltes de les deficiències

desvelades. Resulta estrany que el tràfic d’in-fluències es reconegui només en Millet i Montull i no en aquells que rebien la seva pressió i l’actuació dels quals resulta neces-sària perquè es cometi el delicte que el tribu-nal sanciona. A l’espera del recurs fiscal, aquest cas és només l’aperitiu del plat fort, l’espoli del Palau de la Música. Judici la tar-dança del qual ja resulta insuportable, so-bretot si es té en compte la celeritat de la jus-tícia en altres casos que generen molta menys alarma social.

El desallotjament de l’edifici oku-pat de Can Vies, al barri de Sants, va degenerar dimarts a la nit en una batalla campal que es va es-tendre per diverses zones de

Barcelona, que va causar un bon nombre de destrosses, i que ahir es va voler expor-tar a diferents punts de Catalunya. Una ve-gada més, com passa des de fa tres dècades, un conflicte lligat al fenomen okupa ha de-rivat en una acció violenta injustificable des de qualsevol punt de vista. Si en altres ocasions, com el desallotjament de Can Ri-cart el 2006, o de l’edifici de Banesto a la plaça de Catalunya durant la vaga general del 2010, els incidents estaven vinculats a la disputa per espais de propietat privada, en aquesta ocasió el conflicte afecta l’Ad-ministració local, propietària a través de TMB de Can Vies, okupat des de fa 17 anys. Precisament, des de la capacitat de ne-gociació que permet el fet que la propietat

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

Can Vies com a excusa per a la violènciasigui pública, l’ajuntament oferia un pac-te als col·lectius que havien convertit el lo-cal en un centre d’activitats del barri, per mantenir la seva funció social prèvia refor-ma integral i adaptant-lo als mínims re-quisits de legalitat «sota el paraigua muni-cipal», a l’estil del pròxim centre de Can Batlló. Que un grup radical pretengui conver-tir el conflicte sobre la gestió de l’edifici en la seva particular batalla contra el sistema és un despropòsit que, a més, danya els in-

teressos de l’àmplia majoria d’usuaris que anaven al centre a fer-hi tota mena d’acti-vitats. Que aquests col·lectius reivindiquin la tradició llibertària de Barcelona, l’apel-latiu de la Rosa de Foc amb què es va conèi-xer mundialment la ciutat durant els fets de la Setmana Tràgica del 1909, és un au-tèntic sarcasme. És una hipocresia empa-rar-se en la crisi, les creixents desigualtats, les mil penalitats que pateix la societat per llançar pedres i còctels molotov, destros-sar mobiliari urbà i béns privats. Davant aquestes actituds, és ociós entrar a discutir si l’oferta de l’ajuntament era millor o pit-jor o si el dispositiu preventiu dels mossos era més o menys adequat. Això són termes de debat civilitzat. Afortunadament no vivim el 1909. Fa molt que la societat ha après que la lluita pels seus drets es pot i s’ha de fer sense re-córrer a la violència. Contra això no hi ha tradició que valgui.

Un grup radical pretén convertir un conflicte sobre l’ús d’un edifici en la seva batalla particular contra el sistema

Editorials

DIJOUS6 29 DE MAIG DEL 2014

Animus iocandi Ferreres

L’alcalde d’aquest poble alacantí no veu inconvenient que la ultradreta francesa col·loqui una làpida en ho-menatge a l’OAS, grup que es va oposar a la independència d’Algèria i al qual s’atribueixen més de 2.000 assassinats. Un despropòsit com aquest ha de ser evitat. 3Pàg. 14

GabrielFernándezAlcalde socialista de Polop

Noms propis

EEEE

La justícia ha castigat sense pal-liatius (8 anys de presó i 20 d’inha-bilitació) la conducta corrupta de l’exconseller de Solidaritat i Coope-ració valencià. Va desviar més d’1,5 milions per comprar immobles d’una ajuda destinada a projectes so-lidaris a Nicaragua. 3Pàg. 26

RafaelBlascoExconseller del Govern valencià

EEEE

L’oenagé inicia una campanya per-què el sistema fiscal espanyol sigui més equitatiu i redistributiu. El di-rector de la zona catalana exigeix una lluita eficaç contra el frau i més càrrega sobre grans empreses i ren-des del capital. 3Pàg. 30

FrancescMateuDirectiu d’Oxfam Intermón

EEEE

Sota la seva direcció, l’Hospital Clí-nic de Barcelona, en col·laboració amb Siemens, comptarà amb el la-boratori d’anàlisis químiques més eficient d’Europa. Serà capaç de ges-tionar de forma automàtica més de 5.000 mostres diàries. 3Pàg. 38

Josep LluísBediniCap operatiu del Laboratori Core

EEEE

Balcells&Wylie serà el nom de la principal agència literària del món després del pacte de la prestigiosa representant catalana amb el seu col·lega nord-americà. La nòmina d’autors comptarà amb clàssics del segle XX i diversos nobel. 3Pàg. 64

CarmenBalcellsAgent literària

EEEE



965155990001732 €148 cm2 - 14%

29/05/2014OPINION6



La plaga de la corrupció 3 Dos casos sonats Pàgines 24 a 26 888

Pena menor a Millet per tràfic d’influències en l’hotel del Palau

J. G. ALBALATBARCELONA

Condemna mínima per a l’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i per a qui va ser la seva mà dre-

ta a l’entitat, Jordi Montull, per tràfic d’influències en la frustrada cons-trucció d’un hotel als voltants de l’auditori barceloní. El tribunal de la Secció Cinquena de l’Audiència de Barcelona els ha imposat un any de presó, una pena bastant allunyada dels 10 anys que el fiscal va sol·licitar en el judici. Això sí, se’ls ha sancionat amb una multa important: 3,6 mili-ons d’euros per al primer i 901.000 per al segon. La Fiscalia de Barcelona ha anunciat que recorrerà. Els magistrats han absolt l’anti-ga cúpula d’Urbanisme de l’Ajunta-ment de Barcelona, encapçalada per

Absolta l’antiga cúpula d’urbanisme de BCN, encapçalada per García-Bragado

Un any de presóper a l’expresident de l’entitat cultural i pera la seva mà dreta

Ramón García-Bragado, extinent d’alcalde, i composta per Ramon Massaguer, exgerent de l’àrea, i En-ric Lambies, assessor jurídic, que s’enfrontaven també a penes de pre-só. L’arquitecte Carles Díaz també ha estat exculpat. La sentència sosté que Millet i Montull, «actuant de comú acord», aprofitant-se del «prestigi i dels avantatges que els proporcionaven els seus respectius càrrecs», van con-tactar «sense parar» i a través de di-versos mitjans (e-mail, trucades te-lefòniques i reunions) amb les auto-ritats urbanístiques perquè tiressin endavant el projecte de l’hotel.

«AFANY ESPECULATIU» / La resolució in-cideix en el fet que els acusats no pre-tenien una «mera sol·licitud d’infor-mació», sinó que aquests requeri-ments van anar «més enllà», amb expressions «subjectives» i en ocasi-ons representatives de «verdaderes pressions», per obtenir la modifica-ció dels plans urbanístics necessària per aconseguir «els seus propòsits lucratius». Els jutges afirmen a més que els condemnats van saber dissimular i «emmascarar» la seva pretensió res-saltant el «discutit interès públic del projecte». Així van desviar l’atenció de les autoritats, que es van fixar en aquest «interès general» sense ado-

nar-se de l’«afany especulatiu» de Mi-llet i Montull. Va ser, segons la sen-tència, una «pura especulació immo-biliària».

CANVI DE TITULARITAT / Els magistrats, no obstant, no donen rellevància al canvi de titularitat dels terrenys on anava l’hotel i que no va ser recollit en els informes elaborats per les au-toritats. «Aquesta falta de veritat re-sulta irrellevant per a la modificació puntual del Pla General Metropoli-tà» des del punt de vista de la legisla-ció urbanística, afirma el tribunal. Per això, absol els exresponsables d’Urbanisme. La sentència afegeix que els exalts càrrecs tampoc conei-xien el propòsit lucratiu de Millet, encara que retreu la «falta de diligèn-cia» en la tramitació urbanística i sos-té que els funcionaris haurien hagut d’«actuar amb més responsabilitat» El tribunal ha remès les actua-cions al jutjat perquè investigui el presumpte fals testimoni del cons-tructor Manuel Valderrama, que anava a construir l’hotel i que va negar el pagament d’una comissió a Millet i Montull quan, segons els jutges, sí que es va produir aquest desemborsament. Millet i Montull estan pendents del judici per l’es-poli del Palau i el presumpte paga-ment de comissions a Convergèn-cia Democràtica (CDC). H

33 Ramón García-Bragado (dreta) i el seu advocat, Francesc Jufresa, surten de l’Audiència de Barcelona, on se’ls va notificar la sentència, ahir.

JOSEP GARCIA

L’exsenador del PP Luis Fraga no va poder identificar ahir el càr-rec dels populars que té oberts sis comptes a Suïssa. «El famós i mis-teriós tercer home jo no sé qui és», va afirmar davant el jutge Pa-blo Ruz, encarregat d’investigar els papers de Luis Bárcenas. La declaració del nebot del fun-dador d’Aliança Popular, Manuel Fraga, es va centrar en els dos comptes que tenia oberts a Suïssa amb un saldo d’uns 300.000 eu-ros i en què Bárcenas tenia firma autoritzada fins al 2009. L’exdiri-gent conservador va explicar que mai es va preocupar d’aquests comptes perquè no li interessen els diners. I perquè confiava ple-nament en el seu «amic» Bárce-nas, que va fer inversions del ca-pital que tots dos van obtenir de les empreses que tenien especia-litzades en esport abans d’entrar en política, a mitjans dels anys 80. També va comentar que no va declarar a Hisenda aquests comp-tes «per mandra», perquè «s’havia de fer molta paperassa». Fraga va confirmar a més que va rebre dues entregues de Bár-cenas, com apareix reflectit en

les seves anotacions, el 2004 i el 2008, per un import de 9.000 eu-ros per a despeses de les campa-nyes electorals com dinars i gaso-lina. Aquests diners li van ser en-tregats en metàl·lic al despatx de l’exgerent popular en presència del seu antecessor en la tresore-ria, Antonio Lapuerta.

LA VIDA D’IGLESIAS / Així mateix, Fra-ga va afirmar que el 2008 va deixar els càrrecs al PP, però que el partit li va seguir pagant fins al 2012, tot i que un any abans ja havia deixat l’escó al Senat. El cessament d’a-questa compensació, va dir, va ar-ribar al morir el seu oncle. L’exsenador es va presentar davant el jutge com «un home ar-ruïnat» que va anar traient diners dels seus comptes a Suïssa «quan ho va anar necessitant». També va denunciar la situació que viu Ro-salía Iglesias, dona de Bárcenas. «Ho està passant molt malament i no en té ni per a coca-cola», va postil·lar. I va revelar que el fill del matrimoni Bárcenas s’ha traslla-dat als EUA per buscar feina. Per això, va assegurar al jutge que si pogués els ajudaria, però no ho fa perquè està «pitjor que ells». H

L’exsenador Fraga no sap quin altre càrrec del PP té comptes a Suïssa

MARGARITA BATALLASMADRID

Diu que el partit va deixar de pagar-li al morir el seu oncle, Manuel FragaEl PSC i l’alcalde

Trias es mostren satisfets per les exculpacions

33 El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Barcelona es va congratular ahir per la sentència del cas de l’hotel del Palau, en què s’ha absolt l’antiga cúpula d’urba-nisme del consistori. La sentència demostra que els exalts càrrecs «van actuar amb rigor i solvència tècnica», van afirmar els socialis-tes, que van recordar que aquest procés és «col·lateral i que cal centrar-se en el judici principal, el de l’espoli del Palau».

33 L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va assegurar que l’omplia de «satisfacció» que l’excúpula d’Urbanisme hagi estat absolta. «Estava segur que en aquesta ca-sa es fan les coses ben fetes», va asseverar el regidor convergent en una roda de premsa. Ramón García-Bragado i Ramón Massa-guer, per la seva part, es van mos-trar satisfets per l’exculpació i van remarcar que l’actuació munici-pal que van portar a terme ha que-dat avalada.



965155990007301 €627 cm2 - 59%

29/05/2014POLITICA24



Els violents figuren entre 2.000 antisistema de grups diversos

ANTONIO BAQUEROBARCELONA

Els incidents de les últimes nits són l’última expressió de la violència urbana a Barcelona, una ciutat que

fa cinc anys que pateix de forma cí-clica greus disturbis. Sota el lema que «la violència social és l’única res-posta a la violència policial», la capi-tal es veu sacsejada una altra vegada

Okupes, anarquistes, independentistes i delinqüents es barregen en el col·lectiu

per les accions de petits grups anti-sistema violents, els coneguts com a black blocs o blocs negres. Són grups d’individus, normalment molt jo-ves, a vegades fins i tot menors d’edat, que vestits amb pantalons i dessuadores foscos, i amb la cara co-berta, sorgeixen sempre des de dins de les grans concentracions de pro-testa i apliquen l’estratègia de pegar i córrer.

Així, solen començar bolcant con-tenidors de què extreuen ampolles. Aquestes ampolles les llancen des-prés contra les forces de seguretat, les unes buides, altres plenes de lí-quid inflamable, convertides en còc-tels incendiaris, mentre fan servir els contenidors com a barricades. Solen portar motxilles amb ampo-lles de líquid i esprais inflamables que els permeten incendiar en qües-tió de segons contenidors o vehicles. Alguns porten fins i tot diverses pe-ces de roba a la motxilla per camu-flar-se. En alguns disturbis es va des-cobrir que es comunicaven mitjan-çant walki-talkies. ¿Quants i qui són? El gruix dels

antisistema, segons dades de la Conselleria d’Interior del 2012, es-tà integrat per uns 2.000 joves a Barcelona. Però no tots aquests són violents. «Parlar aquí de números és molt arriscat. Hi ha gent que avui actua i que després ja no ho fa més», diu un comandament de la Poli-cia Nacional expert en aquest feno-men. Respecte a la seva filiació ideo-lògica, es tracta d’un grup molt he-terogeni. «Hi ha okupes, hi ha an-tisistema, hi ha militants d’extre-ma esquerra, hi ha anarquistes i hi ha independentistes radicals. Tam-bé hi ha delinqüents comuns que s’hi fiquen a veure què en treuen. I molts són diverses d’aquestes coses a la vegada», comenta l’especialista policial, que apunta a una impor-tant presència del moviment inde-pendentista juvenil Arran, així com de diversos sindicats d’estudiants, especialment universitaris. El mateix agent destaca que «compten per primera vegada amb

SANTS Uns joves fan una barricada amb dos contenidors en flames.

GIRONA 300 persones van anar ahira la protesta solidària amb Can Vies.

LLEIDA Petita concentració afavor del moviment okupa.

Disturbis a Barcelona 3 Definició i anàlisi del fenomen Pàgines 2 a 5 LLL

Okupes en positiuLa violència de petits grups ha entelat la tasca social d’alguns dels grans centres okupes a Barcelona, molts d’ells integrats en el teixit social dels seus barris. Arribats amb la subcultura punk als anys 80, els okupes van ser als 90 més reivindicatius. «Molts locals okupats han estat el lloc de socialització política de molts activistes que després s’han centrat en la vivenda o el feminisme», diu l’advocat Jaume Asens, lligat professionalment amb el moviment.

També hi participen antisistema estrangers, en especial italians, segons la policia

INTERPRETACIONS DEL CONFLICTE

Violència destructiva i preocu-pant o bé una reacció davant una societat injusta. Els experts con-sultats s’inclinen més aviat per la segona opció, però no tots. L’antropòleg Manuel Delgado s’encén: «Aquests fets violents no són ni de bon tros aïllats, al con-trari. Hem de reaccionar davant una situació inaguantable que ja

ve de després dels Jocs Olímpics del 1992. No es pot tolerar». Però Delgado no parla de la violència ur-bana, sinó de la «urbanística». No parla de contenidors, sinó d’una «concatenació de fets» que con-sidera que han actuat com a cau-sa, entre els quals cita la prohibi-ció del multireferèndum impulsat per diverses entitats, el fet que el desallotjament de Can Vies tingués lloc dos dies després d’unes elecci-

TONI SUSTBARCELONA

Violència urbana i urbanísticaLa majoria dels experts veuen la crisi i la desafecció política rere l’esclat de Sants

ons, la massificació del turisme a Barcelona i fins i tot que Fèlix Mi-llet fos ahir condemnat a un sol any de presó pel cas de l’hotel del Palau de la Música. «La violència urbana és consubstancial a una ciutat. Es pot condemnar, però ens agradi o no, no desapareixerà. I és un milió de vegades més destructiva la vi-olència immobiliària i especulati-va». Delgado és, doncs, clar i con-tundent: podem espantar-nos per

un foc, però un altre, que ha minat econòmicament la ciutadania, fa dues dècades que crema. En contrast, el sociòleg Salvador Cardús opina que fets com els de Sants no tenen res a veure amb la situació econòmica o la crisi i recal-ca que ja succeïen en època de bo-nança: «Tots tenen lloc a Barcelona, a Sants o a Gràcia. Si estiguessin motivats per la situació econò-mica, també passaria a Terrassa,

Sabadell o Girona». El que a Car-dús li sembla destacable no són els fets de dimarts, que no considera més violents que altres dels últims temps: «El que sí que em sembla preocupant des d’un punt de vista social és la reacció que provoquen aquestes accions, una compren-sió benèvola reflectida en resolu-cions judicials. Acabem demanant més explicacions a la policia que a qui ha provocat els fets. És una cer-ta expressió d’una societat que té dificultat per entendre el funciona-ment normatiu». El també sociòleg Xavier Bonal defensa tesis diametralment oposa-des a les de Cardús: «La meva lectu-ra és que hi ha una explosió social. No em sembla un acte de violència



965155990005197 €446 cm2 - 42%

29/05/2014TEMA DEL DIA4-5


29 DE MAIG DEL 2014 5DIJOUS

un altaveu i un paraigua polític: els diputats de les CUP». La seva mobilització s’alimen-ta de la frustració de bona part de la joventut per la situació de crisi que pateix. «Han crescut molt amb la crisi. Ara això serà difícil de pa-rar», comenta un expert dels Mos-sos d’Esquadra en aquest fenomen. La presència de menors entre ells és recurrent. «S’aprofiten del fet que a aquesta edat són molt descerebrats i que, a més a més, si els detenen el càstig és inferior», afegeix. La parti-cipació de violents procedents d’al-tres ciutats és clau.

ANTI-BOLONYA / La violència urbana va rebrotar a Barcelona arran de les ma-nifestacions anti-Bolonya del 2009. Després ha reaparegut puntual en les vagues generals i altres actes mas-sius, com grans celebracions espor-tives. S’alimenta també dels seus vincles amb antisistema violents es-trangers, en especial italians, refugi-ats a Barcelona. HDETENCIÓ Un encaputxat fa sortir els periodistes del cotxe de TV-3. INCENDI Una vegada desallotjat, els violents hi calen foc, dilluns.

ÁLVARO MONGE

POBLENOU Un jove fa unapintada en un banc, ahir.

GRÀCIA Manifestació de suportals okupes de Sants, dimecres.

AVINGUDA DE ROMA La columnadel Raval es dirigeix cap a Sants.

TARRAGONA Quasi un centenar de persones van recórrer els carrers.

JULIO CARBÓ / CARLOS MONTAÑÉS / DANNY CAMINAL / XAVI MOLINER / JOAN CASTRO / ACN

Disturbis a Barcelona 3 Definició i anàlisi del fenomen Pàgines 2 a 5 LLL

INTERPRETACIONS DEL CONFLICTE

puntual. I no crec que sigui un tema de violència. També hi ha violència contra la joventut: falta d’oportuni-tats, corrupció». Bonal opina que el motiu de fons és «la confluència entre la desafecció política i la crisi econòmica». Per ell, resulta incom-prensible no fer aquesta lectura després d’unes eleccions europees «amb uns resultats que mai abans s’havien produït». Valguin com a exemple aquests cinc eurodiputats de Podem pels quals ningú aposta-va fa una setmana.

Parts irreconciliables

Per a Xavier Martínez Celorrio, el conflicte de Can Vies fa emergir «corrents de fons» que s’estan for-

mant des de fa temps. El que ha passat, diu aquest professor de So-ciologia, «s’ha viscut com un des-allotjament violent i com la des-trucció d’una propietat comunal que durant 17 anys va funcionar amb la simpatia dels veïns. Les dues parts són ara irreconcilia-bles», afirma sobre l’ajuntament i els expulsats de Can Vies. Considera que la via és un arbi-tratge ciutadà que veu en la volun-tat de mediar dels veïns i de la Sín-dica de Barcelona i no creu que es-tigui a punt d’esclatar una onada violenta. «Confio que el moviment alternatiu sabrà entendre que la vi-olència seria la seva derrota. El seu poder ètic s’ensorrarà si s’obre una resposta violenta». H

Xavier Bonal SOCIÒLEG

«Hi ha una explosió social per la confluència entre la desafecció política i la crisi econòmica»

X. Martínez Celorrio SOCIÒLEG

«El poder ètic del moviment alternatiu s’ensorrarà si obre una resposta violenta»

Manuel Delgado ANTROPÒLEG

«És un milió de vegades més destructiva la violència immobiliàriai especulativa»

Salvador Cardús SOCIÒLEG

«Em sembla preocupant la comprensió benèvola que provoquenaquestes accions»



965155990005197 €446 cm2 - 42%

29/05/2014TEMA DEL DIA4-5


espectacles / cultura DIJOUS68 29 DE MAIG DEL 2014

Xou simfònic al PalauCRÒNICA Blaumut triomfa amb les versions neoclàssiques de les cançons d’‘El turista’

JUAN MANUEL FREIREBARCELONA

Dimarts a la nit, Blaumut tancava al Palau de la Mú-sica la seva gira teatral amb una cuidada presen-

tació d’El turista simfònic, la seva ali-ança amb l’Orquestra Simfònica Ju-lià Carbonell de les Terres de Lleida (dirigida per Alfons Reverté), amb la qual aquesta revelació popular del pop català manté un estret vincle, ja que Vassil Lambrinov (violí) i Oriol Aymat (violoncel) hi toquen, i Manel Pedrós (bateria i veu) s’encarrega de la seva logística. Dels arranjaments se n’ha encar-regat Carlos Montfort, que dimarts va tenir cura, a més a més, de gui-tarres i violins. La vetllada va arren-car amb una introducció instru-mental que suggeria com continu-aria la nit, en termes orquestrals: un suport en tot moment bastant suau, sense estridències ni afany de protagonisme, destinat més a do-nar un impuls extra a les melodies ja compostes per Blaumut. El grup va començar sobre se-

gur, amb aquell Pa amb oli i sal que ha xiulat tothom i que ahir va xiu-lar el 80% del públic del Palau de la Música, absolutament intergene-racional. Amb l’orquestra, el tema guanya cert melodrama i certa èpi-

ca, èpica de la quotidianitat. El pro-jecte El turista simfònic recorda el re-cital i disc Coser i cantar d’Antònia Font amb l’Orquestra Simfònica de Bratislava: pop sobre coses petites engrandit (sense asfixiar) amb llus-tre neoclàssic.

‘PA AMB SOLI I SAL’, GAIREBÉ DISCO / Va sonar gairebé tota la resta d’El turis-ta, de Les 7 i quart (amb extra d’ener-gia) a l’inspirat tema titular, pas-sant per Only you (i el teu xampú), l’es-timada Bicicletes (sol·licitada a crits pel públic) i Octubre (bonus track)

amb Padrós recitant per sobre el Poema espiritual de Dolors Miquel Abellà. Més un parell de curiositats: la seva relectura pop de l’I beg your pardon d’Espriu i un tema encara per publicar oficialment, Previsions d’acostament, que apunta a futur hit per al grup, si es té en compte la bo-na rebuda. I per rematar, al bis, per segona vegada, la seva cançó estrella, Pa amb oli i sal, ara amb un ritme gai-rebé disco que feia pensar en el co-mençament del Reflektor d’Arcade Fire. De veritat. H

33 Un moment de l’actuació de Blaumut, dimarts a la nit al Palau de la Música.

JULIO CARBÓ

L’esperit de MozartCRÒNICA Kristian Bezuidenhout sedueix el públic del Palau amb les sonates del músic

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

Exquisida demostració d’un art mu-sical que ens va fer viatjar al segle XVIII. Kristian Bezuidenhout, sud-africà de 34 anys considerat com un dels millors exponents vius del pia-noforte, va il·luminar dimarts el Pe-tit Palau amb la primera de les seves immersions en la integral de les so-nates pianístiques de Mozart. No és estrany, davant de la seva exhibició de virtuosisme en la translació de peces tan seductores, que molts hi vegin la reencarnació interpretati-va del geni de Salzburg. La calorosa acollida del públic al final d’una sessió amb cinc obres, que es va completar ahir amb cinc més, no era sinó el reflex de la im-pecable recreació plena d’expressi-vitat que l’artista va fer del progra-ma amb el delicat instrument d’èpo-ca. El 2015 completarà, dins el cicle Constel·lació de Palau 100, la totalitat de les 18 peces escrites per un autor

fascinat amb les possibilitats del lla-vors innovador pianoforte.

DOMINI DE LA TÈCNICA / Bezuidenhout va exhibir un absolut domini de la tècnica que exigeix aquest piano, sotmès a un meticulós reafinament en el descans observat molt de prop pels espectadors. En va extreure una sonoritat brillant i homogènia que va omplir de màgia la desangelada sala, amb cadires col·locades a prop de l’intèrpret. Llàstima que el so de les sirenes de les ambulàncies proce-dent del carrer pertorbés la màgia del concert. No seria, per això, mala solució programar l’any que ve la tanda final de la sèrie en un marc que propiciés més bé la calidesa i l’intimisme d’aquest repertori. La sessió, que es va iniciar amb les sonates KV 281, V 545 i V 283, va ser completada amb la dramàtica KV 310 i l’extraordinària i equilibrada KV 570, que va tancar un suggerent programa. H

Mor als 86 anys la poeta i activista Maya Angelou

IDOYA NOAIN NOVA YORK

Maya Angelou, veu imprescindi-ble dels EUA, de la seva tràgica història d’opressió racial i pode-rós exemple de superació, va mo-rir ahir a casa seva, a Carolina del Nord. La narradora, poeta, acti-vista, artista i professora va morir als 86 anys després d’una llarga malaltia. I el món s’ha unit en ho-menatge a aquesta Dona fenome-nal, com un dels seus poemes. Barack Obama –que el 2011 li va entregar el màxim honor civil i la germana del qual va ser bate-jada en honor d’aquesta dona–, va assegurar que «la seva veu va ajudar generacions a trobar el seu arc de Sant Martí enmig dels núvols i ens va inspirar la resta a ser millors». I va esmentar un dels capítols tràgics de la vida d’An-gelou, nascuda el 1928 a Missouri

INTEL·LECTUAL D’EUA

i criada a la segregada Arkansas: als sis o set anys va ser violada pel nòvio de la seva mare. Ho va de-nunciar. I quan l’agressor va ser assassinat, Angelou va deixar de parlar durant sis anys. Aquest és un dels episodis de Jo sé per què canta l’ocell engabiat, pri-mer dels sis volums de memòri-es, que el 1969 per primer cop va consagrar una autobiografia ne-gra com un èxit. En va vendre un milió d’exemplars i està traduït a 17 idiomes. La vida intensa d’Angelou va ser el seu millor material. Mare solte-ra als 17 anys, casada tres cops, ex-perimentada en dansa i actuació, també activista i col·laboradora i amiga de figures com Malcom X i Martin Luther King. Té tres gram-mys com a narradora i, sense ha-ver-se graduat, va ser professo-ra universitària i «doctora», amb 30 títols honorífics. I aquesta vi-da va ser el millor exemple i lliçó. «Dona, negra, nord-americana i del sud –va dir a uns estudiants el 1990–. Mireu-me i mireu-vos. ¿Què no podeu fer?» H

33 Maya Angelou, el 1971.



965155990004207 €361 cm2 - 34%

29/05/2014CULTURA68


Visita a la Fira Loop

diVersos espais - BARCELONA

Per tres de les seves galeries

El Club TR3SC convida els seus socis a assistir gratis a la visita guiada pel Museu Marés, el Reial Cercle Artístic i la Blueproject Foundation, on s’exposen els treballs participants en la Fira Loop. Des que es va crear, l’any 2003, Loop s’ha consolidat com un important punt de trobada internacional especialitzat en videoart que atrau molts professionals de l’art contemporani. La Fira Loop compta amb la participació de 40 galeries internacionals convidades.

museus i gaLeries

Dissabte 31 de maig / 12.00 horesCompra d’entrades a la web www.tresc.cat

exclusiugratuït

per a Tr3sC BÀsiC / premium / suBsCripTors eL periÓdiCo

3VIVA LA LIBERTÀ. De Roberto Andò. Amb Toni Ser-villo, Valeria Bruni Tedeschi i Valerio Mastandrea. 7 anys. Itàlia. 2013. COMÈDIA. 94 min. Un polític d’esquerres italià, líder de l’oposició, desapareix uns dies pel rebuig que genera. L’atzar provoca que ocupi el seu lloc el seu germà bessó, un filòsof bipolar amb unes idees molt pe-culiars. Aribau Multicines (D), Balmes (VOSE, D), Bos-que (D), Icaria (VOSE, D), Renoir Floridablanca (VO-SE, D) i Verdi (VOSE, D).

W3WHALE RIDER. De Niki Caro. Amb Keisha Castle-Hughes i Cliff Curtis. Apta. Nova Zelanda. 2002. AVENTURES. 102 min. En una localitat costanera de No-va Zelanda, una nena d’11 anys intenta succeir el seu pa-re, cap del grup. Però s’haurà d’enfrontar a l’antiga tradi-ció que obliga que el líder sigui un fill mascle. Per a això haurà de vèncer l’oposició dels seus familiars i demostrar el seu valor. Arenas Cine Gay. 3WRONG COPS. De Quentin Dupieux. Amb Mark Bur-nham i Eric Judor. 16 anys. França. 2013. COMÈDIA. 82 min. La vida d’un policia corrupte i melòman de Los An-geles que terroritza el veïnat es complica quan un veí amagat al seu maleter i donat per mort es desperta. Zumzeig (VOSE, D).

Z 3ZIPI Y ZAPE Y EL CLUB DE LA CANICA. D’Oskar Santos. Amb Raúl Rivas. Apta. Espanya. 2013. AVENTURES. 92 min. Zipi i Zape van a un internat. Cine-sa Diagonal (D), Cinesa Diagonal Mar (D), C. Heron City (D), C. La Maquinista (D) i C. Maremàgnum (D).

TERRASSA3CATALUNYA. S. Pere, 9. Tel. 937885376. www.terras sadigital.cat/cinema. Madre e hijo. 10.000 km.

3CINESA PARC VALLÈS. Can Jofresa, 85. Tel. 902 33 32 31. G.: dv. i ds. M.: dg. www.cinesa.es. Aprendiz de... D. Carmina y amén. D. Ocho apellidos... D. Por un puñado de besos. D. Capitán América... D. El Gran Hotel... D. Grace de Mónaco. D. Monuments men. D. Redención. D. Big bad wolves. D. Free birds (Vaya pavos). D. No se aceptan... D. La vida inespera-da. D. The amazing... D. Godzilla. D y 3D. Noé. D. Pompeya. D. Río 2. D. Divergente. D. 3 días para ma-tar. D. Amor en su... D. Los ojos amarillos... D. Maldi-tos vecinos. D. Nueva vida en Nueva York. D.

VALLS3JCA CINEMES VALLS. St. A. M. Claret, 8. Tel. 977 602 701. G.: dv. i vig. fes. Las aventuras de Peabody... Noé. The amazing Spider... Ocho apellidos... Pompe-ya. Capitán América... El Gran Hotel... Divergente. C. La Lego... La vida inesperada. Guillaume... Godzilla.

ViC3SUCRE ACEC. Llotja, s/n. Tel. 93 883 21 08. www.ci-nesacec.es. El viento se levanta. Ocho apellidos vas-cos. Río 2. Las aventuras de... Divergente. Ernest y Celestine. C. The amazing Spider-man 2... Malditos vecinos. Violetta... Carmina... Los ojos amarillos. Fa-mily tour. Por un puñado de besos. Godzilla. D i 3D.

3VIGATÀ ACEC. Cinto Verdaguer, 22. T. 938852403. www.cinesacec.es. Ocho apellidos vascos. Nueva vi-da en Nueva York. Grace de Mónaco.

ViLAFRAnCA DEL PEnEDèS3CASAL. R. Nostra Senyora, 35-37. T. 600716688. Di-vendres: El pasado. VOSE. Dissabte i diumenge: Nymphomaniac 2. Dijous: 10.000 km.

3KUBRICK. Gral. Prim, 7. Tel. 93 890 24 13. La vida inesperada. D. Ocho apellidos... D. Carmina y... D.

ViLAnOVA i LA GELTRÚ3BOSC. R. Principal, 90. T. 938938103. www.cinema-bosc.cat. Divergente. C. The amazing Spider... A 20 pasos de... VOSE. Miel. VOSE. El pasado. Crónicas... Godzilla. Mejor otro día. Snowpiercer. 2 francos...

3LAUREN GARRAF. R. de l’Onclet, 18. T. 90288 83 00. G.: dv. i vig. fes. www.laurencinemas.es. Monu-ments... Las aventuras... Ocho apellidos... El Gran Hotel... Capitán América... Río 2. Noé. The amazing... Azul y... Una vida en... Amor en su... Nueva vida en...

ViLA-SECA3OCINE. Alcalde Pere Molas, 36. Tel. 902 170831. G.: dv. i vig. fes. M.: dg. www.ocine.es. The amazing... D. Ocho apellidos... D. Grace de Mónaco. D. Por un puña-do de besos. D. Noé. D. Río 2. D. Aprendiz... D. Godzi-lla. D i 3D. Pompeya. D. Carmina y amén. D. Divergen-te. D. Malditos vecinos. D. 3 días para matar. D.

Festival Vinyasons

Bodegues pinord - VILAFRANCA

Amb concerts, música i vi

Bodegues Pinord, amb uns 150 anys de tradició, serà un dels escenaris en què tindrà lloc el Festival Vinyasons, que acollirà un total de 12 concerts en diferents zones del Penedès, la comarca del vi i del cava per excel·lència. Diumenge que ve, els que vagin a les Bodegues Pinord podran conèixer les seves instal·lacions, així com disfrutar de l’espectacle Piazzoll-Art, que permetrà un diàleg entre diferents arts i donarà veu a diferents artistes.

Vins

Diumenge 1 de juny / 19.00 horesCompra d’entrades a la web www.tresc.cat

25 €40 %


‘pelléas et mélisande’paLau de La músiCa - BARCELONA

La violinista Helena Satué oferirà un concert per a violí i orquestra de Salvador Brotons a la sala Petit Palau del Palau de la Música. El programa es tancarà amb Pelléas et Mélisande, op. 46, de Sibelius, sota la batuta de Jordi Mora, convidat de l’Orquestra Camera Musicae.

músiCa

Dissabte 31 de maig / 21.00 horesReserva d’entrades a la web www.tresc.cat

15 €50 %


3SED DE MAL. D’Orson Welles. Amb Charlton Heston i Janet Leigh. Apta. EUA. INTRIGA. 108 min. Un agent mexicà que està de lluna de mel investiga la misteriosa explosió d’una bomba. VOSE. 17.00.

3PEQUEÑOS ARREGLOS CON LOS MUERTOS. De Pascale Ferran. Amb Didier Sandre i Catherine Ferran. Apta. França. 1994. DRAMA. 104 min. A la platja, tres persones recorden els seus difunts. VOSE. 18.30.

3PERVERSIDAD. De Fritz Lang. Amb Edward G. Ro-binson i Joan Bennett. Apta. EUA. 1945. INTRIGA. 91 min. Un humil caixer se sent fascinat per una dona que l’incita a cometre un desfalc. VOSE. 20.00.

3ERA EL MES DE MAYO. De Marlen Khutsiev. Amb Aleksandr Arjilovski. Apta. URSS. 1970. DRAMA. 115 min. Uns soldats russos que ocupen Alemanya troben un camp de concentració. VOSE. 21.30.

Plaça Salvador Seguí, 1- 9. Tel. 93 567 10 70

mestres dirigeix ‘Helena’TeaTre akadèmia - BARCELONA

A Helena, Quimet Pla, de Comediants, recrea les últimes hores d’Helena de Troia sota la direcció d’Albert Mestres. Així, un personatge desconegut s’introdueix a l’habitació d’una ja vella Helena de Troia. Després d’aquesta funció, hi haurà un col·loqui amb els actors.

arTs esCèniques

Divendres 30 de maig / 20.30 horesReserva d’entrades a la web www.tresc.cat

18 €7 €


cartellera 29 DE MAIG DEL 2014 75DIJOUS

Homenatge a l’il·lusionista HoudinisaLa La pLaneTa - GIRONA

arTs esCèniques

30 i 31 de maig / 21.00 hEntrades a www.tresc.cat

12 €50 %

Tr3sC BÀsiC / premium / suBsCripTors ep

Juancállate homenatja l’il·lusionista hongarès Harry Houdini en clau d’humor absurd.

Òperes amb el Cor del Teatre del LiceuaudiTori - GRANOLLERS

ConCerTs

1 de juny / 19.00 horesEntrades a www.tresc.cat

25 €50 %


Diferents òperes, com el Don Pasquale o Carmen, amb el Cor del Gran Teatre del Liceu.

Flamenc amb rebeca monasterioapoLo - BARCELONA

músiCa

30 de maig / 21 i 22 horesEntrades a www.tresc.cat

15 €10 €


Concert a l’Apolo de Rebeca Monasterio i CiA per presentar el seu disc A mi manera.

Fes-te’n soci a www.tresc.cat

www.tresc.cat 902 33 90 33

el Club delsubscriptor de



965155990001577 €106 cm2 - 10%

29/05/2014CULTURA75


EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MAIG DEL 201432 | Cultura i Espectacles |

C/ Marina, 154, àtic 3a - 08013 BarcelonaTel.: 93 265 43 44 - Fax: 93 265 56 34 - Mòbil: 619 74 65 07/08

[email protected]

LLOGUERS

Tipus Ubicació Descripció Preu (€)

Apartaments BARCELONA - Gran Via II (davant Ciutat de la Justícia) estudi mobl., incl. llum i aigua 380

Apartaments BARCELONA - Les Corts - C/ Felipe de Paz moblat, 1 hab., exterior 580

Apartaments BARCELONA - Ases - Pl. Reial estudi, moblat 730

Locals i negocis BADALONA - C/ Canigó 12 m2 125

Locals i negocis BARCELONA - C/ Atenes 50 m2 300

Locals i negocis BADALONA - C/ Garriga, a prop pl. Badalona 30 m2 150

Oficines i despatxos BARCELONA - Berlín - Pl. Centre 70 m2 375

Oficines i despatxos BARCELONA - Av. Meridiana - Prop <M> Sagrera 75 m2, exterior 475

Pisos ocasió BADALONA - C/ Sant Joan de la Creu, a prop Coll i Pujol 3 hab. 375

Pisos ocasió BADALONA - C/ Isaac Albéniz (barri Sistrells) 4 hab., 90 m2 525

Pisos ocasió BARCELONA - Mare de Déu del Port buit, 3 hab. 450

Pisos ocasió BARCELONA - Marina - Ribas buit, 3 hab., ext. 600

Pisos ocasió BARCELONA - Sants, c/ Viladecans moblat, 3 hab., calef., parquet 700

Pisos ocasió BARCELONA - Guinardó - Rambla Muntanya buit, 3 hab. 475

Pisos ocasió BARCELONA - Mare de Déu del Port - Mineria buit, 4 hab., 2 banys 525

Pisos ocasió BARCELONA - Lepant - A. March buit, 4 hab., pàrquing incl. 725

Pisos ocasió BARCELONA - Arizala - Av. Madrid buit, 2 hab. 500

Pisos ocasió BARCELONA - Sant Andreu - Av. Meridiana moblat, 2 hab. 500

Pisos ocasió L’HOSPITALET - <M> Just Oliveras buit, 3 hab. 425

Pisos ocasió L’HOSPITALET - Centre comercial La Farga buit, 3 hab. 550

138998-1084176V

“Els concertsimaginaris te-nen espai dinsel silenci.” Ma-nel Pedrós dei-xava les baque-tes a un costati emmudia elPalau de la Mú-sica. Recitava

el Poema espiritual de la lleidata-na Dolors Miquel, amb els punystancats i un intrèpid violí dibui-xant-li les paraules. Els Blaumuthavien imaginat aquest concerten silenci durant molt de temps,com un punt de trobada de lestrajectòries dels seus compo-nents. Xavier de la Iglesia recor-dava, orgullós, que l’OrquestraJulià Carbonell de les Terres deLleida (OJC) havia estat el vincledel grup, com si hi haguessinestat predestinats.

Després de més de 15.000 cò-pies venudes del seu primer disc,El turista, era el moment de po-sar música a la imaginació i crearun espectacle galàctic fidel al

seu estil: un pop-folk que destil·lamúsica clàssica, ara més quemai. El turista simfònic tancavadimarts la gira a Barcelona ambnostàlgia, resseguint sense pres-sa un repertori de cançons quebateguen fort. Que suen, queploren, que salten, que es miren.L’OJC es va alçar com a protago-nista amb l’intermezzo de Cava-lleria rusticana, de Mascagni, oamb el Preludi de la cirera, enuna interpretació brillant d’OriolAymat, el violoncel·lista de Blau-mut. El director, Alfons Reverté,vibrava a la tarima fent de nexeentre l’energia pop del grup il’elegància de l’orquestra.

L’espectacle, arranjat i produ-ït per Carlos Montfort, va supe-rar amb escreix les expectativesd’un públic que no va tenir re-cança de picar de mans i aixe-car-se a ballar, empès per aque-lla força inspiradora dels Blau-mut. Vassil Lambrinov, violinistade l’orquestra i del grup, es di-vertia picant l’ullet al fagot, latrompeta i l’oboè, content de te-

nir tanta companyia a l’escenari.Algú va demanar Bicicletes i,després Islàndia. Els esquimals,els astronautes, els nàufrags, elllimoner, el xampú, el faquirequilibrista, el vent, els astresblaus... cap d’ells va faltar a la ci-ta. I encara hi va haver tempsper presentar una cançó que jadóna pistes del segon treball.Previsions d’acostament, inspi-rada en el text guanyador delconcurs, La llum de les ones, del’Institut de Ciències Fotòniques,és un homenatge a la llum.

Un Pa amb oli i sal memora-ble va posar punt i final al con-cert, amb el públic dempeus. Elsmúsics alçaven uns ulls lluents ala immensa cúpula del vitrallermodernista Rigalt i Blanch. I ésque el Palau de la Música no no-més va ser l’embolcall perfectesinó el protagonista d’un jocd’escultures, ombres i colors. Alfons de l’escenari, les divuit mu-ses semblaven voler ballar. Unanit d’estels fugaços per anar-se’n a dormir xiulant.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònicamúsica

Blaumut simfònic amb oli i sal

Lambrinov, De la Iglesia i Aymat, en un moment de l’espectacle ‘Elturista simfònic’, amb l’Orquestra Julià Carbonell ■ JOSEP LOSADA

ElisabethRoura

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelona

Durant la seva llarga tra-jectòria, el músic manresàSanti Arisa ha destacatper ser un dels millors ba-teries i percussionistes del’escena catalana i pel seucompromís amb el país.Aquestes dues facetes,com a músic i ciutadàconscienciat, coincidei-xen en el seu últim disc, ti-tulat Ara! (Picap), que elClub del Subscriptor d’ElPunt Avui posa a la vendaal preu de 12 euros, per alpúblic en general, i de 7,95euros com a preu especialper als subscriptors deldiari (902 22 10 10).

Ara!, subtitulat Him-nes i cançons populars itradicionals dels PaïsosCatalans, és un projecte

nascut gairebé en el marcdels festivals Catalunyavol viure en llibertat, orga-nitzats a Girona per ElPunt Avui, en els qualsArisa ha estat una presèn-cia permanent, com amestre de cerimònies ipercussionista. Gravat alsestudis 44.1 d’Aiguaviva,

el disc inclou 21 cançons,entre les quals hi ha relec-tures molt personals d’Elssegadors, El virolai, Labalanguera, La muixe-ranga, Montanhes arane-ses, El cant dels ocells i Elcant del Barça, juntamentamb noves composicionscom ara Via catalana i Elsvoluntaris del cordill.

En la gravació van par-ticipar Baixos per la Inde-pendència, el cor Coral·lí,la coral Espígol, el grupTrescant, De Calaix, LesVeus del Bruguera, Deu-DeVeu, Fusions Grup Vo-cal, La Tribu Patriòtica i elgrup de percussió S.A.P.En total sumen un cente-nar de persones. El disc espresentarà demà en unafesta de l’ANC a Girona i al’octubre a la sala Luz deGas, de Barcelona. ■

Santi Arisa i elsritmes de la terraXavier CastillónGIRONA

El Club del Subscriptor d’El Punt Avuiposa a la venda el seu últim disc, ‘Ara!’

Santi Arisa, en unaimatge recent ■ ARXIU

La Generalitat proposaràdues obres arquitectòni-ques catalanes, la portala-da de Santa Maria de Ri-poll i la Seu Vella de Llei-da, per ser incloses en lallista espanyola de candi-dates a Patrimoni de laUnesco. El Consell Asses-sor del Patrimoni CulturalCatalà, presidit pel conse-ller de Cultura, FerranMascarell, ha remarcatl’encert en l’enfocament,la qualitat i l’estratègiad’ambdues propostes.

De la que presenta laportalada, n’han destacatla capacitat de definir-lacom a testimoni d’inter-canvi cultural i remarcar-ne el valor iconogràfic. Dela candidatura de la SeuVella, en valoren l’orienta-ció, que proposa l’espaicom un memorial dels bar-ris desapareguts de Lleida(pel fet d’haver-se conver-tit en un espai militar) icom a element que articu-la un ampli paisatge. ■

Ripoll i Lleida,candidates apatrimoni dela Unesco

J.B. GalíBARCELONA



144131480002065 €429 cm2 - 40%

29/05/2014CULTURA32


EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MAIG DEL 2014 | Societat | 25

L’APUNT

Pena de purgatori

acusacions de falsedat documental i apropiació inde-guda de béns i diners. Si ara haguessin estat condem-nats per aquests delictes, no ho podrien ser una sego-na ocasió. Una condemna més dura hauria tambéd’haver passat pel sedàs del Suprem. El gran càstighaurà d’esperar el segon i gran judici. El de l’hotel eranomés l’avantsala, un purgatori judicial previ.Carles Sabaté

La sentència a Millet i Montull sembla favorable als lla-dres confessos. Fins i tot pot interpretar-se com un es-càndol social, ja que només se’ls condemna per tràficd’influències per construir un hotel al costat del Palau.Però a la llarga podria esdevenir clau per aplicar con-demnes més dures en el pendent procés per l’espolide la institució. En un any, hauran de fer front a les

Fèlix Millet la sentènciad’ahir no el va satisfer.Aquell que es considera in-nocent –i l’expresident delPalau sempre ha proclamat

la seva innocència en el tema de l’ho-tel–no pot sentir-se satisfet amb unasentència condemnatòria, ni que aques-ta sigui una mínima expressió de la con-demna que demanava el fiscal (una de-sena part de la pena demanada, per sermés preciosos). De fet, ja fa temps queMillet té pocs motius per a la satisfac-ció, potser l’única circumstància quetrenca aquesta tendència és l’evidentmillora de salut que ha experimentatels últims dies i que li ha permès de dei-xar enrere la fractura de fèmur que esva fer el primer dia de judici. Ara ja estàrecuperat, ha abandonat la cadira de ro-des i camina sense l’ajuda del bastó queha necessitat durant un temps.

Caminant, doncs, com ja hauria vol-gut fer-ho en el cas de l’hotel i no empe-titit en una ridícula cadira de rodes, Mi-llet podrà presentar-se a l’Audiència deBarcelona quan sigui cridat per compa-rèixer en el judici del cas de l’espoli delPalau de la Música –30 milions d’euros

Aque es van volatilitzar, segons el jutge–,circumstància que no es produirà finsa l’any vinent. El de l’espoli serà unmur judicial molt més difícil de saltar,ja que Millet ja ha reconegut la culpa.

Quan se celebri el judici els seus ad-vocats ja hauran oblidat la sentènciaque ahir es va fer pública, ja que el seucontingut no afectarà en res el procedi-ment de l’espoli. Diferent hauria estatque Millet i Jordi Montull haguessin es-tat condemnats pel delicte continuatd’apropiació indeguda, ja que és el ma-teix delicte del qual se l’acusa en el pro-cediment de l’espoli i s’hauria pogut ar-ribar a plantejar al tribunal una sorpre-nent, però tampoc forassenyada, qües-tió de cosa jutjada. Tant simple comque una condemna ara, de menys pes,hauria pogut invalidar-ne una altra deposterior i de més contundència penal.Això almenys és el que havia arribat acomputar algun advocat.

Tampoc ajudarà Millet a saltar elmur el fet que en el judici de l’espoli hicompareguin fins a 16 acusats més ique s’hi ventili l’acusació de finança-ment il·lícit de CDC. El focus periodís-tic potser estarà més fixat en la tramapolítica, però el jutge no oblidarà queel fiscal demana 27 anys de presó pera l’expresident del Palau. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

RECUPERACIÓ · Millet ja ha deixat la cadira de rodes,després de trencar-se el fèmur FUTUR · La sentènciad’ahir no interferirà en el procés pel cas de l’espoli

El caminantdavant el mur

Fèlix Millet en una de les compareixences a l’Audiència durant el judici ■ A. SALAMÉ /ARXIU

lars, ni part del preu devenda de les finques”. Finsi tot diu: “Aquest beneficieconòmic, que no és il·lí-cit, no està justificat, jaque la fundació és una ins-titució benèfica i cultural, iaquí –diu el tribunal– vaactuar com qualsevol em-presa privada sense escrú-pols que pretenia obtenirun benefici generat perunes plusvàlues, sense ha-ver fet cap desemborsa-ment, ja que ni tan sols vapagar el preu d’aquestesfinques amb les quals es-tava especulant.”

Pel que fa als responsa-bles municipals d’Urba-nisme, els magistratsMagdalena Jiménez, Enri-que Rovira i José Luis Ra-

mírez, també són forçacrítics, tot i insistir que laseva actuació no pot tenirretret punitiu. Afirmenque Millet i Montull “vanconvèncer” García -Braga-do i el llavors gerent d’Ur-banisme, Ramón Massa-guer, “incidint en la sevavoluntat perquè aproves-sin de manera definitiva lamodificació del PGM, mo-dificació –hi afegeixen–no motivada suficient-ment quant a la seva ne-cessitat, oportunitat i con-veniència en relació ambl’interès públic pel qual esguia la funció pública d’Ur-banisme.” No obstant ai-xò, insisteixen que no sa-bien que amb aquesta ac-ció “emmascaraven el be-

nefici econòmic de la fun-dació”; per això qualifi-quen “d’imprudència greuo ignorància inexcusable”no demanar més informa-ció al Palau sobre l’interèspúblic del seu projecte.

D’Enric Lambies, l’exdi-rector jurídic municipal, eltribunal assegura que sa-bia, tal com ell i una treba-lladora van declarar, quela memòria del projecte norecollia que Olivia Hotelsera el titular de les finquesen lloc del Palau. Resol, pe-rò, que no va cometre capdelicte perquè la normati-va d’incloure els propieta-ris dels últims cinc anysencara no estava en vigor iperquè es va declarar la ca-ducitat d’aquest pla. ■

ret moral

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La resolucióde l’Audiència éscoherent amb elque va passar.Estem satisfets”Ramón García-BragadoEXTINENT D’ALCALDE D’URBANISME

“Ha estat un malson,ja ha passat. Agraeixoa l’opinió pública ladelicadesa a l’hora detractar del tema”Carles DíazARQUITECTE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“En la sentèncias’afirma que els capsd’Urbanisme no vanfer bé les coses, peròno se’ls condemna”Àlex SolàADVOCAT DE L’ACUSACIÓ DELS VEÏNS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les reaccions

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Estic satisfet pertots i per Massaguer.Estava segur queen aquesta casa esfeien bé les coses”Xavier TriasALCALDE DE BARCELONA



144131480002478 €429 cm2 - 40%

29/05/2014SOCIETAT25


9NEl prestigiós investigador català sobre el càncer,convidat al programa d’avui

Esteller a ‘L’illa de Robinson’

Avui a partir les 19.00 h

FA LT E N

164D I E S

Millet i Montull,un any de presóSentència baixa en el cas del’hotel del Palau de la Música

P24,25JUDICIAL

1,20€Dijous, 29 de maig del 2014. ANY XXXIX. NÚM. 13204

FrancescVicent Partal

PUNT

DE

VIST

A

El Vinyoli de MargaritJordi Llavina Jofre Llombart

No es toca Catalans i poderRamon Rovira

1688

41/1

0898

07®

Navarro mesura la forçaabans de moure fitxa

TEMOR · Els alcaldes del partit,preocupats per una altra desfetaelectoral socialista en lesmunicipals de l’any vinent

CONTACTES · El primersecretari del PSC inicia trobadesamb diputats díscols per intentarpactar canvis en el partit

EUROPA-MÓN P12

Madina tiba lacorda en el PSOE

P4,5

Els Mossos d’Esquadra van haver d’actuar per tercera nit a Sants ■ JUANMA RAMOS

CIUTATS P34-40

Tercera nit d’aldarulls a SantsGreus enfrontaments entre grups organitzats i la policia

POLÍTICA P6

L’Estatconfirmal’ataccontra TV3

ECONOMIA P16

Rebuigunànimea lesreceptesde l’FMIEls agents socialsi De Guindosqüestionen lesrecomanacions



144131480008056 €1394 cm2 - 130%

29/05/2014SOCIETAT1,24-25


24 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MAIG DEL 2014

Acció conjuntade Som Escola,Escola Valenciana il’Assemblea Docentde les Illes Balears

Coordinadoraeducativadels PaïsosCatalansSocietat

Tribunals Una sentència polèmica

Primera condemna, tot ique simbòlica, per als lla-dres confessos del Palaude la Música. L’Audiènciade Barcelona ha castigat aun any de presó l’expresi-dent del Palau, Fèlix Mi-llet, i la seva mà dreta, Jor-di Montull, per haver co-mès dos delictes de tràficd’influències en la cons-trucció fallida de l’hotel delPalau. El tribunal, a més,ha absolt l’arquitecte Car-les Díaz i la cúpula d’Urba-nisme de l’Ajuntament deBarcelona, amb l’extinentd’alcalde Ramón García-Bragado, en considerarque no van cometre els de-lictes de prevaricació i fal-sedat documental però elsretreu “la seva imprudèn-cia i falta de diligència pro-fessional” en aquesta tra-mitació urbanística.

La fiscalia de Barcelona–que demanava deu anysde presó per a Millet i Mon-tull i quatre per a la resta–ja va anunciar que presen-tarà un recurs contraaquesta sentència, difosaahir, al Suprem.

En la resolució, de 74planes, la secció novenaexposa que Millet i Mon-tull feia temps que volienimpulsar la construcciód’un hotel a prop del Palaude la Música i, “moguts perl’ànim d’obtenir un benefi-ci econòmic per a ells i pera la Fundació del Palau”,van “emmascarar els seusobjectius econòmics”, totfent signar dos convenisamb la Generalitat i amb

l’Ajuntament de Barcelo-na, “aprofitant-se del pres-tigi i l’ascendència moralque els proporcionaven elsseus càrrecs” al Palau.

Així, van aconseguirque el llavors consellerd’Economia, Antoni Cas-tells, signés un conveni ur-banístic i econòmic, en elqual permutava l’ús d’ha-bitatge privat d’un solarpúblic del carrer Ciutatamb l’ús d’equipamentsdels solars del carrer SantPere Més Alt, propietatdels Germans de la Salle,que van cedir-los al Palau acanvi de reformes a l’esco-la. L’operació fixada eraque un tercer pagaria coma mínim 15 milions d’eu-ros per fer l’hotel i abona-

ria 5,5 milions d’euros decompensació a la Genera-litat i 3,6 milions a la fun-dació com a gestora.

El tribunal hi afegeixque, el desembre del 2006,Millet i Montull van exigira l’empresari Manuel Val-derrama 900.000 eurosperquè “la fundació conti-nués figurant en la docu-mentació emmascarant–no ocultant– a les autori-tats i a la ciutadania” queuna entitat privada era latitular de les finques peraconseguir els canvis ur-banístics, imprescindiblesper construir un hotel,que “hagués rebut una for-ta oposició dels veïns”,perquè consideraven queCiutat Vella ja n’estava sa-

turada. L’Audiència consi-dera provat que Valderra-ma va pagar-los 895.000euros, diners que els hi fatornar. També condemnaMillet a pagar una multade 3,6 milions d’euros iMontull a pagar-ne una de900.000 euros. A més, talcom demanava l’acusaciópopular de les associaci-ons de veïns del barri, afir-ma que Valderrama va co-metre un fals testimoni ienvia la seva declaració aldeganat perquè un jutjatla investigui. Alhora, l’Au-diència discrepa queaquests 895.000 euros ha-gin de ser tornats a la Fun-dació del Palau, tal com horeclama, ja que “no és unacomissió entre particu-

Absolució penal, retrPENA L’Audiència de Barcelonacastiga Millet i Montull a un any depresó per tràfic d’influències en l’hoteldel Palau SALVATS Hi afegeix que lacúpula d’Urbanisme no ha comès capdelicte però sí una “imprudència greu”

Mayte PiulachsBARCELONA

“Millet i Montull vanexigir a Valderrama900.000 euros peremmascarar queOlivia era el nou titulardels solars de l’hotel”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“García-Bragado iMassaguer no sabienla maniobra peròvan actuar ambimprudència greu ifalta d’exigència”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La sentència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Aquest benefici noestà justificat perquèla Fundació del Palaués una entitat quepromou la cultura, is’estava especulant”

A més d’un retret moral, l’Au-diència de Barcelona tornaa obrir la capsa dels trons dela modificació urbanísticadel carrer Sant Pere Més Alt(on ara es pot fer un hotel), al’actual govern de CiU al con-sistori de Barcelona.

A proposta d’ERC, el plemunicipal va aprovar tirar en-rere aquest pla i tornar alsseus usos originals els solarsde la Salle, on havia d’anarl’hotel, i el del carrer Ciutat.Els elevats costos d’aquestsefectes van fer posar el fre demà als governs. En la resolu-ció d’ahir, però, l’Audiènciaafirma que davant l’error que

contenia la memòria es potdemanar al TSJC que declarinul·la aquesta modificaciópuntual del PGM, tal com vandemanar els veïns, i ara exigi-ran a l’alt tribunal que dictiaquesta resolució. Això signi-fica que tot ha de tornar comera abans i restituir, si n’hi ha,perjudicis. És a dir, qui pagaràels 4 milions d’euros que Val-derrama va invertir en les re-formes de l’escola la Salle?La nova direcció del Palau se-rà la titular dels solars?

Finalment, l’Audiènciatambé critica el procés departicipació ciutadana quees va obrir amb l’hotel.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El cost de desfer el pla urbanístic

Fèlix Millet i Jordi Montull, amb Carles Díaz,Ramón García-Bragado, Ramon Massaguer iEnric Lambies, durant el judici a l’Audiènciade Barcelona ■ JOSEP LOSADA



144131480008056 €1394 cm2 - 130%

29/05/2014SOCIETAT1,24-25


EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MAIG DEL 2014 | Societat | 25

L’APUNT

Pena de purgatori

acusacions de falsedat documental i apropiació inde-guda de béns i diners. Si ara haguessin estat condem-nats per aquests delictes, no ho podrien ser una sego-na ocasió. Una condemna més dura hauria tambéd’haver passat pel sedàs del Suprem. El gran càstighaurà d’esperar el segon i gran judici. El de l’hotel eranomés l’avantsala, un purgatori judicial previ.Carles Sabaté

La sentència a Millet i Montull sembla favorable als lla-dres confessos. Fins i tot pot interpretar-se com un es-càndol social, ja que només se’ls condemna per tràficd’influències per construir un hotel al costat del Palau.Però a la llarga podria esdevenir clau per aplicar con-demnes més dures en el pendent procés per l’espolide la institució. En un any, hauran de fer front a les

Fèlix Millet la sentènciad’ahir no el va satisfer.Aquell que es considera in-nocent –i l’expresident delPalau sempre ha proclamat

la seva innocència en el tema de l’ho-tel–no pot sentir-se satisfet amb unasentència condemnatòria, ni que aques-ta sigui una mínima expressió de la con-demna que demanava el fiscal (una de-sena part de la pena demanada, per sermés preciosos). De fet, ja fa temps queMillet té pocs motius per a la satisfac-ció, potser l’única circumstància quetrenca aquesta tendència és l’evidentmillora de salut que ha experimentatels últims dies i que li ha permès de dei-xar enrere la fractura de fèmur que esva fer el primer dia de judici. Ara ja estàrecuperat, ha abandonat la cadira de ro-des i camina sense l’ajuda del bastó queha necessitat durant un temps.

Caminant, doncs, com ja hauria vol-gut fer-ho en el cas de l’hotel i no empe-titit en una ridícula cadira de rodes, Mi-llet podrà presentar-se a l’Audiència deBarcelona quan sigui cridat per compa-rèixer en el judici del cas de l’espoli delPalau de la Música –30 milions d’euros

Aque es van volatilitzar, segons el jutge–,circumstància que no es produirà finsa l’any vinent. El de l’espoli serà unmur judicial molt més difícil de saltar,ja que Millet ja ha reconegut la culpa.

Quan se celebri el judici els seus ad-vocats ja hauran oblidat la sentènciaque ahir es va fer pública, ja que el seucontingut no afectarà en res el procedi-ment de l’espoli. Diferent hauria estatque Millet i Jordi Montull haguessin es-tat condemnats pel delicte continuatd’apropiació indeguda, ja que és el ma-teix delicte del qual se l’acusa en el pro-cediment de l’espoli i s’hauria pogut ar-ribar a plantejar al tribunal una sorpre-nent, però tampoc forassenyada, qües-tió de cosa jutjada. Tant simple comque una condemna ara, de menys pes,hauria pogut invalidar-ne una altra deposterior i de més contundència penal.Això almenys és el que havia arribat acomputar algun advocat.

Tampoc ajudarà Millet a saltar elmur el fet que en el judici de l’espoli hicompareguin fins a 16 acusats més ique s’hi ventili l’acusació de finança-ment il·lícit de CDC. El focus periodís-tic potser estarà més fixat en la tramapolítica, però el jutge no oblidarà queel fiscal demana 27 anys de presó pera l’expresident del Palau. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

RECUPERACIÓ · Millet ja ha deixat la cadira de rodes,després de trencar-se el fèmur FUTUR · La sentènciad’ahir no interferirà en el procés pel cas de l’espoli

El caminantdavant el mur

Fèlix Millet en una de les compareixences a l’Audiència durant el judici ■ A. SALAMÉ /ARXIU

lars, ni part del preu devenda de les finques”. Finsi tot diu: “Aquest beneficieconòmic, que no és il·lí-cit, no està justificat, jaque la fundació és una ins-titució benèfica i cultural, iaquí –diu el tribunal– vaactuar com qualsevol em-presa privada sense escrú-pols que pretenia obtenirun benefici generat perunes plusvàlues, sense ha-ver fet cap desemborsa-ment, ja que ni tan sols vapagar el preu d’aquestesfinques amb les quals es-tava especulant.”

Pel que fa als responsa-bles municipals d’Urba-nisme, els magistratsMagdalena Jiménez, Enri-que Rovira i José Luis Ra-

mírez, també són forçacrítics, tot i insistir que laseva actuació no pot tenirretret punitiu. Afirmenque Millet i Montull “vanconvèncer” García -Braga-do i el llavors gerent d’Ur-banisme, Ramón Massa-guer, “incidint en la sevavoluntat perquè aproves-sin de manera definitiva lamodificació del PGM, mo-dificació –hi afegeixen–no motivada suficient-ment quant a la seva ne-cessitat, oportunitat i con-veniència en relació ambl’interès públic pel qual esguia la funció pública d’Ur-banisme.” No obstant ai-xò, insisteixen que no sa-bien que amb aquesta ac-ció “emmascaraven el be-

nefici econòmic de la fun-dació”; per això qualifi-quen “d’imprudència greuo ignorància inexcusable”no demanar més informa-ció al Palau sobre l’interèspúblic del seu projecte.

D’Enric Lambies, l’exdi-rector jurídic municipal, eltribunal assegura que sa-bia, tal com ell i una treba-lladora van declarar, quela memòria del projecte norecollia que Olivia Hotelsera el titular de les finquesen lloc del Palau. Resol, pe-rò, que no va cometre capdelicte perquè la normati-va d’incloure els propieta-ris dels últims cinc anysencara no estava en vigor iperquè es va declarar la ca-ducitat d’aquest pla. ■

ret moral

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La resolucióde l’Audiència éscoherent amb elque va passar.Estem satisfets”Ramón García-BragadoEXTINENT D’ALCALDE D’URBANISME

“Ha estat un malson,ja ha passat. Agraeixoa l’opinió pública ladelicadesa a l’hora detractar del tema”Carles DíazARQUITECTE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“En la sentèncias’afirma que els capsd’Urbanisme no vanfer bé les coses, peròno se’ls condemna”Àlex SolàADVOCAT DE L’ACUSACIÓ DELS VEÏNS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les reaccions

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Estic satisfet pertots i per Massaguer.Estava segur queen aquesta casa esfeien bé les coses”Xavier TriasALCALDE DE BARCELONA



144131480008056 €1394 cm2 - 130%

29/05/2014SOCIETAT1,24-25


| Apunts | 49EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MAIG DEL 2014

BARCELONADOCUMENTALSDocs Barcelona. Ambdisset edicions, el DocsBarcelona ha esdevingutun dels festivals de cine-ma més rellevants i con-solidats dels que es duen aterme a Barcelona, i unacita indispensable per alsaficionats al cinema docu-mental i per als professio-nals d’aquesta manera denarrar. Els cinemes Ari-bau Club i el Teatre delCCCB són les dues seusde la nova edició del festi-val, que durarà fins a l’1de juny; com és habitual,en el festival hi seran pre-sents molts dels seus di-rectors i protagonistes.

BARCELONA19.00 PRESENTACIÓ‘El diari d’en Leo’. A ElCorte Inglés del Portal del’Àngel es presenta aquestàlbum il·lustrat creat ambla voluntat d’explicar atothom, amb una visió pe-dagògica, el trastorn del’espectre autista (TEA).Leo permet descobrir queles pertorbacions en laconducta que sofreixenels afectats poden ser mo-dulables si l’entorn socialés capaç d’entendre-lescom una manera singularde viure. Cristina Benítez,que signa amb el pseudò-nim de Krusttyh Benyh,és especialista en inter-venció primerenca, inten-siva i conductual en l’au-tisme.

BARCELONA19.00 XERRADA‘Vine a conèixer... lesDrassanes de Barcelo-na’. El cicle acaba amb lasessió dedicada a Les tec-nologies en l’estudi de lesDrassanes, a càrrec de ladoctora Pilar García Almi-rall, directora, i Juan Cor-so Sarmiento, arquitecte iinvestigador del Labora-tori de Modelització Vir-tual de la Ciutat, UPC. Hihaurà la sessió De la pe-dra a la imatge virtual,amb una modelització en3D de les Drassanes.

BARCELONA20.00 / 22.00CONCERTThe Jamboree Big La-tin Band. L’orquestramés afrocubana d’aques-ta banda de l’Atlàntic, se-gons paraules de l’espe-cialista Luc Delanoy, se-

gueix fidel a la seva cita del’últim dijous de cada mesal Jamboree amb el seurepertori de ritmes tropi-cals i ballables extrets declàssics de l’illa caribenya.La novetat la concedeixl’aparició d’un nou disc,Pavana Club, que ha es-tat valorat pels lectors dela revista Enderrock comel millor disc de jazz del’any. Una distinció quecal celebrar com es me-reix l’ocasió amb una or-questra que ha tingutcom a solistes convidatsdes de Jerry González iOmara Portuondo fins aLucrecia i José Luis Cor-tés El Tosco.

BARCELONA21.00 CONCERTQüestioni MeridionaliFolk. L’Auditori ofereixun concert d’aquesta for-mació musical fundada el2009 per Piero Pesce.QMF se centra en les mú-siques i danses del sudd’Itàlia i la tarantel·la. Elgrup recorre també totsels racons de les tradici-ons musicals de la Medi-terrània i el folklore de lescultures del món.

BARCELONA21.00 FLAMENC‘Carmen, Carmen, Car-men’. Al Palau de la Músi-ca Catalana es fa aquestconcert d’homenatge a lallegendària bailaora Car-men Amaya, gitana nas-cuda al barri emigrant igitano del Somorrostrode Barcelona, filla d’unabailaora i un guitarrista(la Faraona i el Xinès).L’espectacle ofereix tresversions del seu variatperfil estètic, amb ver-sions a càrrec de tres jo-ves bailaoras.

BARCELONA21.30 CONCERTPols. El grup olotí Pols,després d’actuar a finalsde l’any passat en ocasióde l’exposició DespertantRecords, Ara Tu del pin-tor Rafel d’Olot, torna alCentre Cívic les Corts(carrer Dolors Masferrer iBosch, 33-35) per presen-tar el seu disc Senyals devida. Editat amb mitjanspropis, Senyals de vidasón cançons d’autor ar-ranjades amb un estil pro-per al rock però alhorasense perdre la seva es-sència intimista.

Els Amics de les Artscontinuen la gira

Concert d’Els Amics de les Arts ■ ROGER VILANOVA

Els gabinets decuriositats, al CCCB

Susana Solano, en horitzontal

L’exposició ‘Metamorfosis’ ■ JUDIT TORRES

Una de les sales de l’exposició dedicada a l’escultora Susana Solano ■ JUANMA RAMOS

BARCELONA19.00 EXPOSICIÓDins la sèrie de visites comentades a l’exposicióMetamorfosis, al CCCB, avui Pepe Pardo parladels gabinets de curiositats.

MANRESA21.00 CONCERTEls Amics de les Arts porten al Teatre Kursaal la se-va gira de presentació del disc Només d’entrar-hihi ha sempre el dinosaure.

BARCELONAEXPOSICIÓLa Fundació Suñol presenta finsal 6 de setembre Vol rasant, unaexposició de l’escultora SusanaSolano que mostra una quinzenad’escultures de gran format que esdespleguen per les sales de la fun-dació, arran de terra. El títol fa al-lusió a l’horitzontalitat d’aquestespeces, però l’exposició també volincidir en la qüestió de la matèria,amb obres que utilitzen materialsdiversos com ara el ferro, l’acer,

el vímet, l’alumini, el PVC, el vidre,el cordill i el teixit metàl·lic.

Les obres reunides per a aques-ta exposició, procedents majori-tàriament de la col·lecció de l’ar-tista i de la Col·lecció Josep Suñoli que han estat realitzades entreel 1988 i el 2011, permeten des-cobrir el llenguatge íntim i uni-versal d’una artista que ha treba-llat sempre creant espais simbò-lics de formes abstractes que par-teixen de la naturalesa.

Utilitzant els materials indus-

trials més diversos, Susana Solanoparteix d’experiències personalsper tractar qüestions al voltantde l’ésser humà i de la relaciód’aquest amb el seu entorn.

L’exposició es completa ambuna tria de petites escultures quees podran contemplar dins dedues grans vitrines, a més d’unasèrie de fotografies titulada Ver-güenza tomada, un vídeo projec-tat en dues pantalles i tres dibui-xos titulats Giotto.

REDACCIÓ

Agenda ‘Miel’Sopars de cinemaa Rambla de l’Art,a Cambrils, ales 21.40 h

<<

Olivia RuizLa cantant francesaactua a l’InstitutFrancès de Barcelona,a les 20.30 h

<<



144131480009295 €1609 cm2 - 150%

29/05/2014APUNTS49-50


EL PUNT AVUIDIJOUS, 29 DE MAIG DEL 201450 | Apunts |

Agenda Pete DohertyEl músic exposaa la galeria d’artPuntoaparte,de Barcelona

<<

BillywoodEl grup de ‘rockabilly’actua a la [2]de la sala Apolo,de Barcelona

<<

BARCELONATEATRE� Almeria Teatre, Sant Lluís, 64.Carmen!. Última setmana!. Dedimecres a dissabte, 20.00.

� Barts, Av. Paral·lel, 62. Dia 29de maig, Operació Juanmi(Barts Club). Dia 4 de juny, IveMendes. Dia 7 de juny, Celso Pi-ña y La Troba Kung Fu. Dia 13 dejuny, El Teatro (Off Sonar). Dia 15de juny, Ven tú! (Off Sonar). Del20 al 22 de juny, La Llamada.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. Aquellosdías azules, de Marc Artigau. Ho-raris: de dimecres a dissabte,20.30, i diumenge, 19.00.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Lo mejorde Toni Moog. De dijous a dis-sabtes, 23.00; i diumenges,20.00. I Carlos Latre amb 15años no es nada. Dimecres i di-jous, 21.00; dissabtes, 18.30 i21.00, i diumenges, 18.00.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. David Guapo, única funció,dimecres, 22.30. Lo tuyo y lomío. Horaris: de dijous a dissab-tes, 22.30, i diumenges, 19.30. Elpensador de barra lliure. Horaris:divendres, 22.30.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. Fins al’1 de juny, Mares!, versió de Gui-llem Clua, direcció d’Oriol Tarra-són. Amb Lloll Bertran, MireiaGubianas, Óscar Jarque, SandraMonclús i Vanessa Segura. Ho-raris: de dimarts a divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 20.30, idiumenges, 18.00. I en dobleprogramació, el divendre 30 demaig, Visto lo visto, a les 23.00.

� Goya Codorníu, Joaquim Cos-ta, 68. El zoo de vidre, de Ten-nessee Williams, direcció de Jo-sep Maria Pou, amb Míriam Is-cla, Dafnis Balduz, Meritxell Cal-vo i Peter Vives. Horaris: de di-marts a dijous, 20.30; divendres30, 21.30 (resta de divendres,20.30); dissabtes, 18.00 i 21.30,i diumenges, 18.00.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Òpera: La Valquí-ria, de Richard Wagner. Fins al 3de juny. Recital homenatge JoanPons, el 29 de maig. Infantil: Elsmúsics de Bremen, dia 1 de juny,a les 12.00.

� Guasch Teatre, Aragó 140. In-fantil: Hansel i Gretel, amb la Cia.Guasch Teatre. Horaris: dissab-tes, 12.30, 17.00 i 19.00; i di-umenges, 12.30 i 17.00. Adults:Aquí no hi ha qui s’entengui, ambla Cia. Magatzem d’Ars. Horaris:dissabtes, 21.00, i diumenges,19.00.

� Jove Teatre Regina, Sèneca22. Adults: Ara que ho tenim tot(Riches), de Lee Blessing, ambNúria Casas i Jaume Garcia, di-recció de Quique Culebras. Del22 de maig al 29 de juny. Hora-ris: de dijous a dissabtes, 21.00, idiumenges, 18.30. Infantil: Lesaventures d’en Fixi i en Foxi, Tea-tre de Cordó i Enric Magoo. Ho-raris: fins a l’1 de juny, dissabtes,18.00, i diumenges, 12.00

� La Puntual, Allada Vermell 15.Rutines, d’Eugenio Navarro. Es-pectacle de titelles tradicionalsper a totes les edats. Fins al 8 dejuny. Horaris: divendres i dissab-tes, 18.00; i diumenges, 12.00 i17.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. La Dama de les Ca-mèlies, direcció d’Hermann Bo-nín. Sala Brossa. Fins a l’1 de ju-ny. Horaris: de dimecres a dis-sabtes, 21.00, i diumenges,19.00. El tiempo inmóvil. SalaFregoli. Fins al 8 de juny. Horaris:de dimecres a dissabtes, 20.30, idiumenges, 18.30. Baby Bum,d’Accidents Polipoètics. Sala Pa-lau i Fabre. Fins al 8 de juny. Ho-raris: de dijous a dissabtes,22.00, i diumenges, 20.00.

� La Villarroel, Villarroel, 87. Lo-sers (Perdedors), de Marta Bu-chaca, amb Alba Florejachs iJordi Díaz. Horaris: de dimarts adijous, 20.30; divendres, 21.00;dissabtes, 18.00 i 20.30; i di-umenges, 18.00. I en doble pro-gramació, Diálogos en 3D, ambOswaldo Digón, divendres,23.00.

� Porta 4, Carrer de l’Església,4-10 (barri de Gràcia). Name-less, de Woyzeck Teatre. Fins al31 de maig. Horaris: dissabtes,22.30, i diumenges, 19.00. In-sults al públic, de Peter Handke,a càrrec d’Incerta Companyia.Horaris: dissabtes, 20.00. Mal-pensa i encertaràs, amb la com-panyia Plaetix. Horaris: diumen-ges, 21.00, fins al 18 de maig.

� Romea, Hospital, 51. Fins al 8de juny, El loco y la camisa, deNelson Valente, amb la Compa-ñía Banfield Teatro Ensemble Ar-gentina. Horaris: de dimarts a di-vendres, 20.30; dissabtes, 18.00i 21.00, i diumenges, 18.00.

� Sala Àtrium, Consell de Cent,435. Molins-Mezquida (claqué ipiano), dimarts 27 de maig, a les21.00. Concert Àtrium Ensem-ble: Els músics de l’Arxiduc Car-les. Divendres 30, 19.00; dissab-te 31, 21.00, i diumenge 1, 12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. Fins al 15 de juny,Pulmons, de Duncan Macmillan.Horaris: de dimecres a dissab-tes, 21.30, i diumenges, 18.30.Per taquilla inversa. I els dimarts27 de maig, i 3 i 10 de juny, a les21.30, L’accident. Homenatge aAlbert Camús, de Carme Cané.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.Vinyoli, la petita casa de mi ma-teix, amb Mercè Sampietro i

Eduard Iniesta. Una única set-mana!!, del 28 de maig a l’1 dejuny. Horaris: de dimecres a dis-sabtes, 20.30; i diumenges,18.30. I Luís Pardo presentaHypnos, la otra realidad. Horaris:de dijous a dissabtes, 22.45; i di-umenges, 20.30.

� Tantarantana Teatre, Carrerde les Flors, 22. Del 30 de maig al’1 de juny, La flor de lotus, unemocionant treball de creacióentre joves i gent gran amb el ri-gor de la coreògrafa ConstanzaBrncic i el dramaturg Albert To-la. Horaris: divendres i dissabte,20.00, i diumenge, 18.00.

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47.49. Helena, del 29 demaig al 8 de juny. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.30. I Matèria viva,del 13 al 22 de juny. Horaris: dedimecres a dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.30.

� Teatre Apolo, Paral.lel 59. LaRatonera, fins a l’1 de juny. Hora-ris: dimecres, dijous i divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 21.30; idiumenges, 18.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Pis Mostra. Horaris: de dime-cres a divendres, 20.30; dissab-tes, 19.00 i 21.30, i diumenges,18.30. Berto Romero, funció di-vendres, 22.45.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. La gran ilusión. Horaris: di-mecres i dijous, 21.00; diven-dres, 18.30 i 21.00, i diumenges,12.30 i 18.30.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. Top model, amb PepCruz, Anna azcona i Jordi Coro-mina. Horaris: dijous i divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 20.30, idiumenges, 18.00.

� Teatre Gaudí Barcelona, SantAntoni Maria Claret, 120. Fins al8 de juny, Tu digues que l’esti-mes, d’Ivan Campillo. Horaris:de dijous a dissabtes, 22.00; i di-umenges, 18.00. Fins al 8 de ju-ny, Magnetismes, d’ElisendaGuiu. Horaris: de dijous a di-umenges, 20.00. Del 12 al 22 dejuny, QFWFQ, una historia deluniverso, Teatro Meridional deMadrid. Del 26 al 29 de juny,Aquí va a pasar algo, ZanguangoTeatro de Burgos.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. Els dies feliços, de S. Bec-kett, dir. S. Belbel. Prorrogat finsal 22 de juny. Exposició Ana Li-zaran, fins al 31 de juliol.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. SalaFabià Puigserver: Els feréstecs,de C. Goldoni, dir. Ll. Pasqual.Entrades exhaurides!. Espai Lliu-re: Informe per a una acadèmia,de F. Kafka, dir. X. Ricart i I. Be-net. Prorrogat fins a l’1 de juny!Exposició: Anna Lizaran, fins al31 de juliol.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. SalaGran: El joc de l’amor i de l’atzar,de P. Marivaux. Fins al 22 de ju-ny, de dimecres a diumenges.Sala Petita: Fronteres, d’Spregel-burd, Richter i Cunillé. Fins al 8de juny, de dijous a dissabtes,20.00, i diumenges, 18.00.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. SalaGran: El joc de l’amor i de l’atzar,de P. Marivaux. Fins al 22 de ju-ny, de dimecres a divendres,20.00; dissabtes, 17.00 i 21.30, idiumenges, 18.00. Sala Petita:Fronteres, d’Spregelburd, Ri-chter i Cunillé. Fins al 8 de juny.de dimecres a dissabtes, 20.00, idiumenges, 18.00. Sala Tallers:Safari Pitarra, de J. Oriol i J. Pe-drals. A partir del 5 de juny.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Els homes són de Mart i lesdones de Venus. De dimecres adivendres, 21.00; dissabte, 18.30i 21.00, i diumenge, 18.00.

� Teatre Tívoli, Casp 8. JoaquínCortés a Gitano. Horaris: diven-dres, 21.00; dissabtes, 19.00 i22.00, i diumenges, 18.30.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-69. Voca People. Fins al 8 de ju-ny. Horaris: de dimecres a diven-dres, 20.30; dissabtes, 18.30 i21.30, i diumenges, 18.30.

� Versus Teatre, Castillejos, 179.Torna, el 21 de maig, Kyla, deLars Norén. Horaris: dimarts i di-mecres, 20.00. Fins a l’1 de juny,Boquitas pintadas, de ManuelPuig. Horaris: de dijous a dissab-tes, 20.00, i diumenges, 18.00.Torna, el 6 de juny, (A) Murs aLove Story, de L’Era de les Impu-xibles. De dijous a dissabtes,20.00, i diumenges, 18.00.

Imatge promocional de l’obra ■ TEATRE BORRÀS

Una comèdia de 90 m² alTeatre BorràsBARCELONA TEATREEls actors Max Marieges i Marina Gatell formen laparella protagonista de la comèdia Pis mostra, diri-gida per Juanjo Sánchez, que es representa fins di-umenge, al Teatre Borràs.

LA BISBALD’EMPORDÀ20.30 TEATRE‘Grease’. Al Mundial télloc la representació delmusical Grease, a càrrecdels alumnes de sisè del’escola Joan de Margarit.

LA GARRIGA20.00 CONFERÈNCIAOriol Plans-Casal. Al’Auditori es farà una con-ferència sobre el projecteLyzeum für Klavier a càr-rec d’Oriol Plans-Casal, enel Xè Cicle de Joves Intèr-prets. Ho organitza l’Es-cola Municipal de Música.

GRANOLLERSEXPOSICIÓ‘La vida a pagès, l’estu-di de la masia catala-na’. El Museu de Grano-llers mostra fins al 6 de ju-liol aquesta exposició quedóna a conèixer els con-tinguts del cèlebre Estudide la masia catalana, queentre el 1923 i el 1936 vadur a terme el Centre Ex-cursionista de Catalunyasota l’impuls del mecenesRafel Patxot. L’estudi esva plantejar de maneratransversal, a través dedisciplines com ara la his-tòria, el dret, l’etnografia,l’arquitectura i la geogra-fia, gràcies a una comissióassessora formada per di-versos experts en aques-tes matèries i amb la di-recció tècnica a càrrec del’etnòleg Josep Batista iRoca i els arquitectes Jo-sep Danés i Torra i LluísBonet i Garí. Buscavendeixar testimonis escrits,orals i gràfics de les carac-terístiques arquitectòni-ques de les masies, de lesfeines del camp, les tradi-cions, la llengua, la indu-

mentària, les festes i elscostums del món rural, jaque s’adonaven que s’es-tava extingint inexorable-ment aquest món que re-trataven i que per a ellsrepresentava l’essènciade la catalanitat.

SANTA COLOMADE FARNERS19.00 CONCERT‘Cambres@Fora!’ ElConservatori Isaac Albé-niz de la Diputació de Gi-rona organitza una novaoferta musical adreçadaals joves estudiants demúsica del centre; es trac-ta del cicle de concerts demúsica de cambra Cam-bres@Fora!, que inclou115 alumnes del centre,que, agrupats en dife-rents formacions de cam-bra, ofereixen una desenade concerts a diferents es-pais. Avui, a l’AuditoriMunicipal de Santa Colo-ma, actuen Simon Gó-mez, Maria Pérez i Ariad-na Aymerich (trio de vio-lins i piano); Maria Cua-trecases, Carme Cavalle-ria, Laia Canal i QueraltRodríguez (QuartetArion, quartet de corda);Marcel Torres (guitarra),i Marta Fossas i Maria Fi-ga (contrabaix, piano).

VIC20.00 PRESENTACIÓVicenç Altaió. En elmarc de la Universitatd’Estiu, el Club de Lectu-ra de la UVic presenta elllibre Un traficant d’ideesa les fronteres de l’art, deVicenç Altaió, a la salaModernista del Casino deVic. En l’acte hi participa-ran Vicenç Altaió i VíctorSunyol, i el modera BielBarnils.

La barrila de l’Avi L’AVI

1167

37-1

0625

49w



144131480009295 €1609 cm2 - 150%

29/05/2014APUNTS49-50


Jueves 29 mayo 2014 47Expansión

DIRECTIVOS elBulli renueva con TelefónicaSOCIO TECNOLÓGICO La empresa prolonga hasta 2016 su acuerdo con Ferran Adrià.

Marta Fernández. Madrid “elBulli vuelve. Es la frase del día”. Así arrancó ayer Ferran Adrià su discurso en el Audito-rio del Distrito C, sede central de Telefónica en Madrid. Era un día clave para el chef cata-lán, a quien presentó Carlos López Blanco, director gene-ral de Asuntos Públicos y Re-gulación de la operadora.

En enero de 2010, Adrià anunció el cierre de elBulli. En febrero de ese año, el chef co-municó sus planes de conver-tir su espacio de Gerona en una fundación y en octubre de 2010, se hizo pública su alian-za con Telefónica para ser su socio tecnológico en elBulli-foundation y convertirle en embajador mundial de su marca. “Firmamos un acuerdo que pocos comprendieron”, reconoce López Blanco. “No se entendía que un cocinero asociara su imagen con una empresa de telecomunicacio-nes, que era un sector tradicio-nal, ni que Telefónica apostara por un chef que había decidi-do cerrar su restaurante. Fue un matrimonio por amor en unas circunstancias especia-les”, añade.

Ayer, tocaba hacer balance. En estos tres años y medio, Adrià ha visitado 29 ciudades de 17 países para participar en conferencias y eventos de la operadora, a los que han asisti-do 50.000 clientes. Mientras, el cocinero y su equipo traba-jan estrechamente con el equi-po de Telefónica en el desa-rrollo tecnológico de la funda-ción y coleccionan iniciativas variopintas: visita a 18 univer-sidades españolas; concurso de ideas para transformar el-Bulli entre estudiantes de MBA de escuelas de negocios top o lanzamiento de la app Adrià en casa, con menús por

menos de cinco euros para to-dos los públicos.

Nuevas acciones El pasado otoño, el acuerdo se renovó internamente, en el contexto de revisión de alian-zas y patrocinios de Telefóni-ca. “Tengo cantidad de ofertas de empresas, pero Telefónica fue quien primero confió en nosotros y hay una gratitud hacia ellos”, admitía Adrià en noviembre. Ayer, se oficializó este apoyo: Telefónica y el chef renuevan su acuerdo “para seguir desarrollando nuevas acciones vinculadas a la innovación digital aplicada al mundo de la gastronomía”, al menos, otros tres años.

La cifra económica del acuerdo no se desveló en su día, como tampoco se hace pú-blica para la renovada alianza hasta 2016. “Telefónica va a

estar directamente asociada con elBullifoundation como socio tecnológico”, dice López Blanco, en lo que constituye la evidente garantía para el ma-croproyecto de Adrià.

Mientras España pelea su li-derazgo culinario mundial, Adrià trata de dar el triple salto con el nuevo elBulli. “Hicimos un reset para volver a empe-zar. Hemos estado tres años

aprendiendo sin saber muy bien hacia dónde íbamos”, re-cuerda el chef, cuyo socio en la fundación sigue siendo Juli Soler, enfermo de Alzheimer. “Yo estoy aquí por el señor Cé-sar Alierta, que igual no tiene el glamour de Mark Zucker-berg, pero sí vio que la cocina iba a ser el lenguaje más uni-versal del mundo”, añade.

Proyectos Su fundación se estructura en tres patas: elBulli1846, elBu-lliDNA y BullipediaLab, que se inaugurará el 8 de septiem-bre. “Detrás de estos proyec-tos vendrán otros, que espera-mos sean igual de innovado-res”, advierte López Blanco. ¿En la agenda? Un nuevo tour con la operadora; el desarrollo de su aplicación de recetas; un programa social que vinculará a Adrià con los 24.000 miem-bros del voluntariado corpora-tivo de Telefónica o la exposi-ción Ferran Adrià. Auditando el proceso creativo, 1.000 me-tros cuadrados de ideas gas-trotecnológicas que, de octu-bre a marzo, albergará el Espa-cio Fundación Telefónica.

Además, también se presen-tó el Espacio de Innovación: un proyecto itinerante, que viajará por España, Europa y Latinoamérica, centrado en divulgar contenidos sobre in-novación y creatividad. “ElBu-llifoundation tiene que huma-nizarse”, argumenta Adrià, que lanza sus reflexiones: “Cualquiera puede innovar, pero hoy la caducidad de la in-novación es brutal”.

“César Alierta no tendrá el ‘glamour’ de Zuckerberg, pero sí vio que la cocina iba a ser un lenguaje universal”

Ferran Adrià, junto a Carlos López Blanco, de Telefónica, ayer en Madrid.

Entre los nuevos proyectos está una exposición sobre ideas ‘gastrotecnológicas’ y el desarrollo de una ‘app’

PISTAS

El expresidente del Palau de la Música Catalana, Fèlix Millet, ha sido condenado a un año de cárcel por el caso del hotel que proyectaba junto al edificio modernista. Este juicio es paralelo al que se celebrará por el saqueo confeso que realizó en la entidad musical. La cúpula de urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona ha sido absuelta, por lo que la Fiscalía recurrirá.

Tres pioneros de la Ingeniería Química, el español Avelino Corma y sus colegas estadounidenses Mark E. Davis y Galen D. Stucky, han ganado el Premio Príncipe de Asturias de Investigación Científica. El jurado ha valorado “sus extraordinarias contribuciones al desarrollo de los materiales microporosos y macroporosos y a sus aplicaciones prácticas”.

CEOE presentó ayer en su sede la iniciativa España Compite: en la Empresa como en el Deporte, con la presencia del secretario de Estado para el Deporte, Miguel Cardenal y un buen número de deportistas. La iniciativa pretende apoyar el deporte desde la empresa y en ella participan firmas como Banco Popular, la ONCE, Coca-Cola, Freixenet y Adecco, entre otras.

‘España Compite’ con CEOE

Premio Príncipe de Asturias de Investigación

Un año de cárcel para Millet

L. J. Madrid Ochenta jóvenes promesas olímpicas del deporte español están ya en el ‘Podium’, un programa de apoyo económico a futuras medallas olímpicas, presentado ayer por Telefónica y el Comité Olímpico Español (COE). Telefónica entregará a estos deportistas españoles becas de 1.400 euros al mes, destinadas a su preparación de cara a Río 2016. Según José María Álvarez-Pallete, consejero delegado de la firma, “se trata del primer programa de apoyo al talento deportivo joven que

ofrece la proyección y ayudas necesarios” para, entre otros, compra de material deportivo o equipación, viajes y preparación de competición. La compañía es uno de los grandes patrocinadores del deporte español, presente en disciplinas como vela, ciclismo, motociclismo o fútbol, además del Plan ADO, con el que colabora desde su fundación en el año 1993. “Muchas veces nos preguntan el retorno de estos patrocinios. No lo sé, pero sabemos que nuestra empresa es mejor si los hacemos. No es comprometer recursos, es

conseguir más y transmitir nuestro apoyo y confianza en su talento”, aseguró José María Álvarez-Pallete. Por su parte, Alejandro Blanco, presidente del Comité Olímpico Español, destacó el compromiso de la empresa con el deporte olímpico y “la importancia del apoyo económico para alcanzar el sueño” de los jóvenes, que comparten con los gestores de las grandes empresas “el trabajo, el respeto y la lealtad; saber dónde están y donde quieren llegar”. Por eso, ‘Sé lo que quieras, sé olímpico’ será el lema de la campaña.

La firma sube al ‘Podium’ a 80 promesas olímpicas

Tele

fóni

ca

Impreso por Francisco Rincón Durán. Propiedad de Unidad Editorial. Prohibida su reproducción.

3202660



320131770001226 €107 cm2 - 10%

29/05/2014DIRECTIVOS47


La cadena de Jordi Clos cuenta ya con diez inmuebles de viviendas turísticas en Barcelona y planea iniciar su expansión en Europa en 2015, en ciudades como Ámsterdam, Múnich o Copenhague.

La cadena Derby Hotels cuenta ya con diez edificios de apartamentos en Barcelo-na después de que en los últi-mos seis meses haya inaugu-rado cuatro establecientos más: tres en el Eixample y uno en Gràcia. La compañía de Jordi Clos, que facturó 65,2 millones de euros en 2013, un 3,5% más, gestiona en total doce hoteles y más de 200 apartamentos. En 2015, Clos planea iniciar la apertu-ra de apartamentos en ciuda-des como Ámsterdam, Mú-nich o Copenhague. P3

Sorpresa en el accionariado de La Seda. La empresaria Carolina Masaveu, vicepresi-denta de Corporación Masa-veu –que acaba de entrar en Liberbank–, ha comprado es-te mismo mes el 5,19% del grupo químico, que está en fase de liquidación tras pre-sentar concurso de acreedo-res. La cotización de La Seda continúa suspendida, pero la compraventa se realizó el pa-sado día 5 a través de una ope-ración especial ejecutada en la Bolsa de Barcelona. La compañía química tiene co-mo principales accionistas a los grupos portugueses BA PET y Caixa Geral, con el 20,02% y el 14,77% del capi-tal, respectivamente. P2

Derby Hotels abre cuatro edificios de apartamentos

CATALUNYA29 de mayo de 2014

Jueves

Carolina Masaveu compra el 5,19% del capital de La Seda

Audiovisual Mas deberá eliminar canales de la CCMA o de Grupo Godó P5

El TSJC avala la ultraactividad de la reforma laboralUna sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya (TSJC) que beneficia a la Unió Catalana d’Hospitals avala que, transcurrido un año del vencimiento de un convenio colectivo –esto es, pasada la ultraactividad–, se aplica el convenio sectorial o el Estatuto de los Trabajado-res, en cumplimento de la re-forma laboral. P5

Un año de cárcel para Millet y Montull por el caso del hotel del Palau P6

Los inversores internacionales buscan centros comerciales P4

Diagonal Mar.

Jordi Clos y su hijo, Joaquim Clos, dirigen Derby Hotels. /Elena Ramón.

El grupo químico está en fase de liquidación y su cotización sigue suspendida

� La cadena tiene doce hoteles y gestiona 200 apartamentos turísticos

� El grupo que dirigen Jordi Clos y su hijo facturó 65,2 millones de euros en 2013, un 3,5% más

BOLSA DE BARCELONA

BCN Mid-50 18.707,70 +140,41 +0,76%

BCN Global-100

907,52 +3,80 +0,42% ��

Siemens España y el Hospital Clínic de Barcelona inauguraron ayer el nuevo laboratorio Core (en la imagen) del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CBD) del hospital. El laboratorio se convertirá en un referente mundial con esta tecnología. El contrato con el grupo alemán se eleva a 12,5 millones de euros en ocho años. P4

Alianza tecnológica de Siemens con el Clínic

Nuevos Activos

La firma de bolsos Bissú prevé crecer con franquicias P8

Siga todos los contenidos de Expansión CATALUNYA

en twitter.com/exp_catalunya

��

Pastor espera que el Corredor esté acabado en 2015 en Catalunya P6

La ministra Ana Pastor.

Ajuste de plantilla en la fábrica de las galletas ‘Príncipe’

P3

Carolina Masaveu.

La Clínica Corachán es una de las integrantes de La Unió.



753529000966 €321 cm2 - 30%

29/05/2014CATALUNYA1,6


CATALUNYA

Jueves 29 mayo 20146 Expansión

Expansión. Barcelona La Audiencia de Barcelona condenó ayer a un año de cár-cel a los exresponsables del Palau de la Música, Fèlix Mi-llet y Jordi Montull, por tráfi-co de influencias en la trami-tación de un hotel de lujo jun-to a la entidad cultural. La an-tigua cúpula de Urbanismo del Ayuntamiento de Barce-lona ha sido absuelta.

En su sentencia, la sección quinta de la Audiencia conde-na a una multa de 3,6 millones de euros a Millet y de 900.000 euros a Montull, mientras les embarga los 895.000 euros que recibieron del promotor Manuel Valderrama para que “enmascararan” ante las au-toridades que éste iba a lu-crarse con la construcción del hotel de lujo, proyecto aborta-do al estallar el escándalo del Palau.

Por el contrario, la sala ha absuelto al ex teniente de al-calde de Urbanismo de Bar-celona, Ramon García Braga-do; al exgerente, Ramon Mas-sagué; y al director jurídico de

esa área, Enric Lambies, al no considerar probado el delito de prevaricación por el que la Fiscalía les pedía cuatro años de cárcel.

La sala reprocha, eso sí, a los funcionarios su “falta de diligencia” en la tramitación urbanística del hotel del Palau y sostiene que “debieron obrar con mayor responsabi-

lidad”, aunque esa “omisión en el ejercicio de sus funcio-nes no puede calificarse de una desviación grosera, clara y consciente del derecho, sino de una imprudencia grave e inexcusable” apunta.

Asimismo, la sala ha acor-dado que se abran diligencias contra el promotor hotelero Manuel Valderrama, ante los indicios de que mintió en el juicio cuando negó que paga-ra a Millet y Montull una co-misión para que le facilitaran la tramitación del proyecto hotelero, informa Efe.

La sentencia no ahorra crí-ticas al proceso de tramita-ción urbanística para la cons-trucción del hotel y apunta que el interés público de di-cho proyecto nunca estuvo debidamente motivado.

La Fiscalía discrepa de la absolución de la antigua cú-pula de Urbanismo y de la le-ve condena con que se ha cas-tigado a los saqueadores con-fesos del Palau, para quienes el ministerio público pedía diez años de prisión.

A. Zanón. Barcelona La ministra de Fomento, Ana Pastor, aseguró ayer que la ejecución del corredor ferro-viario mediterráneo entre Al-mussafes (Valencia) y Cas-tellbisbal (Vallès Occidental) es una “apuesta” cuyo calen-dario “se tiene que cumplir si no hay problemas técnicos”.

Fue en los pasillos del Con-greso de los Diputados donde Pastor fue más explícita en cuanto a los plazos, a pesar de que el diputado de CiU Pere Macias le había instado a ello en varias ocasiones durante su comparecencia en la Cá-mara Baja.

Las previsiones con las que trabaja Fomento son que las obras ferroviarias en Catalun-ya estén terminadas en 2015, aunque el tramo en la Comu-nidad Valenciana se termina-rá al año siguiente. Según Pas-

tor, el Gobierno ha dedicado 3.438,5 millones de euros al corredor mediterráneo.

Macias criticó que las ac-tuaciones entre Tarragona y Castellbisbal (el tercer hilo, para que circulen trenes de ancho internacional, además de los de ancho ibérico) toda-vía no han comenzado por-que Adif, el gestor ferroviario, “ha dado órdenes a las empre-sas de no empezar”, algo que calificó de “incomprensible dilación”. Según Macias, este retraso está aplazando inver-siones en la industria química en Tarragona y en la automo-vilística de Valencia.

Ancho de vías Otra de las preocupaciones que existen desde Tarragona hacia el sur es que el nuevo tramo que se iba a construir era solo de ancho internacio-

nal, lo que impediría el paso de los convoyes que no estén adaptados. Pastor garantizó ayer que entre Castellón y Castellbisbal habrá doble an-cho, aunque con matices.

Entre Castellón y Vila-seca (Tarragonès), habrá sólo una vía, que será de doble ancho, mientras que la otra funciona-rá para trenes con dimensio-nes internacionales. Entre Vi-la-seca y Camp de Tarragona (AVE) y Castellbisbal, las vías tendrán doble ancho. En todo este tramo quedan por adju-dicar obras por 11,9 millones de euros.

Pastor: el Corredor estará en 2015PLAZO/ En el tramo entre Vila-seca y Castellón, solo una de las dos vías tendrá el ancho para que circulen todos los trenes.

Un año para Millet por el caso del hotel del Palau

La ministra de Fomento, Ana Pastor, con el diputado de CiU Pere Macias, en una foto de archivo. / Efe

CiU dice que Adif “ha dado órdenes a las empresas” de no empezar las obras hasta Castellbisbal

Fèlix Millet.

Las empresas pequeñas quedan exentas de las tasas judicialesExpansión. Barcelona

El Departament de Justícia no cobrará las tasas judiciales a los ciudadanos y a las peque-ñas empresas, tras alcanzar un acuerdo con los represen-tantes de los abogados y pro-curadores de Catalunya. Se-gún informó el Govern en un comunicado, estos dos gru-pos se ahorrarán el pago de entre 60 euros y 120 euros en función de la tasa por servi-cios personales y materiales.

Además, el acuerdo tam-bién prevé eximir del pago de

esas tasas, recientemente ava-ladas por el Tribunal Consti-tucional (TC), las demandas de ejecución de sentencias, las reconversiones y las solici-tudes de concurso. La Gene-ralitat también mantendrá la aplicación de un descuento del 25% por la presentación

telemática de las demandas judiciales.

La tasa catalana se aplica en los ámbitos civis y adminis-trativo, no en el penal ni en el social, ni tampoco en proce-sos que comporten el derecho a la asistencia gratuita.

Esta medida se ha acorda-do tras meses de negociacio-nes entre el Departament de Justícia, el Consell de Col·le-gis de Procuradors y el Con-sell l’Advocacia Catalana, que llevan tiempo en pie de gue-rra en contra de las tasas.

El Govern acuerda que las personas y estas empresas no paguen estas tasas, de hasta 120 euros

ORGANIZA: CON LA COLABORACIÓN DE:

+INFORMACIÓN: [email protected] I Tel. 91 443 51 67

INSCRIPCIÓN ONLINE: www.escuelaunidadeditorial.es

Horario: de 10.00 a 18.30 h.

Lugar de celebración:Sede Unidad Editorial

Fashion Styling yPersonal Shopper

Workshops

31 de mayo de 2014

ASOCIACIÓN COLABORADORA:

P L A Z A S L I M I T A D A S

r95€

julioOrganización de eventos de moda

septiembreFashion Branding: crear, gestionar ycomunicar una marca de moda

noviembreMarketing y comunicaciónde marcas de moda de lujo



753529000966 €321 cm2 - 30%

29/05/2014CATALUNYA1,6


Guardia Real en el PalauT

uve el privilegio de asistir el pasado viernes en el Palau de la Música Catalana al concierto institucional del Día de las Fuerzas Armadas a

cargo este año de la Unidad de Música de la Guardia Real.

Desde 2002 la Capitanía General de Barce-lona, hoy cabecera de la Inspección del Ejército, viene programando anualmente estos conciertos. Más de dos mil personas dábamos fe con nuestra presencia del interés que existe por este tipo de eventos, que tam-bién se dan a lo largo y ancho de toda España. Pero, para mí, este concierto tenía un signi-fi cado especial, en un momento también especial.

La Música de la Guardia Real, formada básicamente por unos setenta seleccionados y preparados músicos, la mayoría lógica-mente especializados en instrumentos de viento, tiene su origen en una Real Ordenan-za de 1707 por la cual se incorporaban a la orgánica del Real Cuerpo de Alabarderos varios pífanos y tambores. Como agrupación musical organizada procede de otra orde-nanza de 1874. Hoy, dirigida por el Coronel Enrique Blasco constituye una de las más completas referencias mundiales en su es-pecialidad. Blasco, natural de Corbera, cons-tituye un ejemplo más de la aportación de la región valenciana al Cuerpo de Músicas Militares. Ha pasado por unidades de tanto prestigio como La Legión o el Regimiento Inmemorial del Rey. No sólo dirige. Compo-ne, arregla, investiga, saca a la luz viejas partituras que constituyen el centro de conmemoraciones como es el caso de la Guerra de la Independencia o el Bicen-tenario del nacimiento del General Prim a quien dedicó la «polka» de Zabalza es-crita en plena campaña de Marruecos en 1860.

A lo largo del concierto alternaron com-posiciones clásicas como «El Sitio de Zara-goza» de Cristóbal Oudrid, con populares catalanas como «Els tres tambors», la «San-ta Espina» de Enric Morera o la sardana «Girona 1808» de Ricardo Viladesau, con marchas de zarzuelas como el «Cabo Pri-mero» o «Las Corsarias». La Obertura 1812 de Tchaikovsky y una selección de música de Glen Miller completaron el

programa. Con Miller, exhibió Corbera todo el potencial de trompetería que atesora la banda.

Dos mil personas, testigos del evento, tes-tifi cábamos con nuestro aplauso, no sólo el indiscutible mérito de la agrupación musical, sino el sentir cómo nos unía una manifesta-ción cultural de tal calidad en el marco ex-traordinario del Palau. Dos mil personas que valoraban el mensaje positivo de escuchar fundidas músicas tradicionales españolas con otras genuinamente catalanas. Con respeto y en pie escucharon la interpretación fi nal de «Els Segadors» y del Himno Nacional, también unidos, sin exclusiones, en una or-questación e interpretación extraordinarias. Allí no se respiraban ni reticencias ni recelos. Se sumaba. Demasiadas veces la música ha

sido utilizada para decantar, escindir, excluir. Como si las notas del pentagrama fuesen responsables de los extraños recovecos del alma humana cuando almacenan más ren-cor que mutuo respeto. La misma etiqueta que han querido colgar algunos a las piedras del cercano Castillo de Montjuic para justi-fi car el cierre del Museo Militar que alberga-ban. ¡Como si ellas fuesen las culpables!

Meditaba sobre todo ello, comprobando cómo aquel trozo de nuestra sociedad ma-yoritariamente civil, agradecía el ofrecimien-to de un referente, un estímulo, un testimo-nio. Bien sé que no toda la sociedad necesita lo mismo. Pero una amplia franja de ella, si. Unos viejos amigos pedían mi ayuda para poder Jurar Bandera en el Bruch el próximo día 31 porque el cupo de 1.500 estaba cubier-to. ¡En Barcelona, Día de las Fuerzas Armadas 2014, no podían admitir a más gente para jurar su lealtad a la Bandera de España!

Mi refl exión fi nal. Considero esencial que no pierdan las Fuerzas Armadas su contacto con la Sociedad a la que deben servir. Para ello estos conciertos, los museos militares, los desfi les, las juras en lugares públicos, son esenciales. Son los imprescindibles «puntos de soldadura» una vez que ha desaparecido el Servicio Militar, una vez que los universi-tarios ya no se entremezclan con la ofi ciali-dad de los ejércitos, salvo en las aulas. Lo contrario es la reclusión en «ghettos», sin contactos, sin el necesario roce con una so-ciedad a la que para respetar y querer debe-mos antes conocer. Y viceversa, porque no se respeta ni quiere a lo que no se conoce. Mi enhorabuena a quienes hacen de la vocación servicio y mi preocupada crítica a quienes por razones económicas, políticas o simple-mente coyunturales no quieren comprender esta necesaria integración. No podemos cerrar más colegios mayores, ni más centros culturales o deportivos; no podemos desapa-recer de las competiciones deportivas espe-cialmente las más cercanas a nuestra profe-sión como el atletismo, el tiro, el paracaidis-mo, el buceo, la vela o la equitación.

Somos un trozo vivo de la sociedad. Pero esta misma sociedad demanda nuestra

presencia. Como en cierto sentido pro-clamaban los dos mil asistentes al ex-

traordinario concierto del Palau.BARRIO

LUIS ALEJANDRE - General (R)

Tribuna Esta misma sociedad demanda nuestra presencia. Como en cierto sentido proclamaban los dos mil asistentes al extraordinario concierto del Palau

EL RETROVISOR por Julio Merino

1958

«Te alejas por mis vagas avenidas de ensueño,/ volvien-

do la cabeza, como una rama loca/ y tus hojas inmensas,

grandes como tu alma/ se clavan duramente en mi alma

de sombra…/ rosas tristes que caen de tus manos de

nieve/ vienen hasta mí en un viento de congoja …». Este

poema es uno de los 104 que escribió Juan Ramón Jimé-

nez entre 1911 y 1912 para su obra «Libros de Amor». Sería

con «Jardines Lejanos», «Baladas de primavera», «La

soledad sonora», «El silencio de oro», «Diario de un poeta

recién casado» y sobre todo «Platero y yo» los que le lleva-

ron a recibir el Nobel de Literatura en 1956. Juan Ramón

murió tal día como hoy del año 1958 en Puerto Rico.

España bate récords en algo tan maravilloso y vital como es la donación tanto de sangre como de órganos. Y ya que mañana se celebra el Día Mundial de la Donación de Órganos, celebramos también el aumento de la conciencia y el compromiso social sobre la importancia de donar, que está abriendo nuevas oportunidades de vida. Se trata de ofrecer un nuevo comienzo, a veces casi una resurrección, a alguien que ve que su vida se acaba, y sin perjuicio para nadie. Luego no hay excusas para no donar. Creo que debemos inculcarlo culturalmente para que los que sí tengan la posibilidad de seguir viviendo, puedan hacerlo. También los tejidos humanos pueden trasplantarse y resultan vitales en el tratamiento de algunas enfermedades. Es ésta una llamada a la solidaridad, porque para poder hacer un trasplante, hacen falta equipos profesionales competentes, buena coordinación e infraestructura, pero sobre todo, lo imprescindible, son los donantes. Hay mucha gente esperando, por ejemplo, un riñón, que si no donamos, pierde su oportunidad de abrir nuevos caminos y mejorar la calidad de vida del prójimo, y eso signifi ca también progreso. Fundaciones como la de Carlos Sanz, nos recuerdan la importancia de hacernos donantes y contribuir a ese incremento de las donaciones de órganos que ha permitido que España esté, año tras año, el primer país del mundo en donantes de órganos por millón de habitantes. Afortunadamente la medicina y la cirugía avanzan veloces. Sólo queda que nuestra mente pueda también avanzar para entender que nuestros órganos y nuestra sangre, pueden hacer algo tan milagroso como sembrar esperanza.

Sembrando esperanza

Irene Villa

MAR EN CALMA

22 Jueves. 29 de mayo de 2014 • LA RAZÓN

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.



848352710009361 €621 cm2 - 60%

29/05/2014TRIBUNA22


OpiniónEL FARO

Odio.com

César Vidal

La Historia de España, tan notable por no pocos aspectos, constituye un relato cuaja-do de odios en el que el diferente ha cons-tituido blanco de intenciones represoras e

incluso homicidas. Ni siquiera cuando la Inquisi-ción desapareció a principios del siglo XIX tras dar muerte a Cayetano Ripoll se extinguieron las ansias de acabar con el distinto. De hecho, los siglos XIX

y XX estuvieron marcados por salvajes guerras fra-tricidas en que unos deseaban imponerse a otros recurriendo al pelotón, la cárcel o el exilio forzado y donde no se respetó ni a ancianos, ni a mujeres ni a niños. El mayor mérito de la Transición consistió en superar esa visión aterradora e intentar abrirse a lo que se llamó «el libre contraste de pareceres», que no era sino el escuchar con respeto al otro aunque se disintiera. Semejante visión, excepcio-nal históricamente, nunca llegó a ser asumida por los nacionalistas vascos y catalanes y en el resto de España comenzó a resquebrajarse en la etapa fi nal de un Felipe González aferrado al poder. Con todo, su pulverización se produjo con la llegada de ZP a la Secretaría General del PSOE. Durante el año anterior al 11-M, la izquierda y los nacionalistas satanizaron sin piedad a Aznar y du-rante los días 12 a 14-M actuaron de una manera propia del chequismo más bochornoso. La misma etapa de ZP –precedido en el intento por los nacionalistas vascos y catalanes– se

El odio ha vuelto a campar a lo largo y a lo ancho de la piel

de toro

caracterizó por intentar expulsar de la vida públi-ca a los que pensaban de manera distinta. Ahora, por desgracia, parece que las nuevas tecnologías ayudan en la práctica de tan funesto cainitismo. En ellas, lo mismo se mancha la memoria de una asesinada que se agrede a periodistas, lo mismo se amenaza a escritores que se hace gala de un antisemitismo vergonzoso, lo mismo se siembra la calumnia que se presume de aspirar al exterminio del que piensa de otra manera. El odio ha vuelto a campar a lo largo y a lo ancho de la piel de toro y lo peor es que ha alcanzado la categoría de virtud social como si la desaparición incluso física del que se aborrece fuera una meta alcanzable y deseable. Dios quiera que esa sinrazón se detenga y que lo haga de manera total y absoluta. De lo contrario,

por desgracia, es más que posible que la Transición se convierta en un mero paréntesis, el breve espacio de tiempo situado entre siglos de intolerancia, violencia y represión y un futuro no menos escalofriante.

José Luis Requero Magistrado

José Luis Requero tomó posesión ayer como

nuevo magistrado de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo en un acto solemne. El Supremo se enriquece con un juez de prestigio, de gran capacidad y experiencia.

La CNMV podrá prohibir o restringir la venta de

productos fi nancieros cuando considere que no son adecuados para inversores minoristas a partir de 2017. La labor de la Comisión contra el abuso de mercado es fundamental.

El ex consejero fue conde-nado a 8 años de prisión y

20 de inhabilitación por malver-sación, tráfi co de infl uencias, prevaricación y falsedad en el denominado «caso cooperación». Blasco dimitió como parlamenta-rio en las Cortes Valencianas.

Elvira RodríguezPresidenta de la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV)

Rafael BlascoEx consejero del Gobierno valenciano

El químico español y los esta-dounidenses Mark E. Davis y

Galen D. Stucky ganaron el Premio Príncipe de Asturias de Investigación Científi ca y Técnica por el desarrollo de nuevos materiales que han permi-tido reducir las emisiones contami-nantes o crear nuevos fármacos.

Avelino Corma Químico

LAS CARAS DE LA NOTICIA

La Audiencia de Barcelona ha condenado a un año de

cárcel a los ex responsables del Pa-lau de la Música Fèlix Millet y Jordi Montull por tráfi co de infl uencias en la tramitación de un hotel de lujo junto a la entidad cultural. Al reproche social se le suma el penal.

Fèlix Millet Ex responsable del Palau de la Música

La euforia de ERC

No se cortan un pelo.

Pasean por el Congreso

de los Diputados de España,

cobran su jugoso sueldo,

pero reivindican con fervor la

República catalana. Hete ahí

por los pasillos de la Cámara

a Joan Tardà, Alfred Bosch y

otros diputados de Esquerra

Republicana tan contentos.

Eufóricos y desafiantes tras los

resultados de las elecciones

europeas. «Este es el éxito de

Artur Mas», decían con sorna

algunos parlamentarios. Es de

suponer que ante este clamor

separatista renuncien a sus

emolumentos y prebendas, en-

tre ellos viajar en primera clase

y consumir licores de lujo. Una

vergüenza y un desatino. La

que ha liado, desde luego, el

señor Artur Mas.

EL

SU

BM

AR

INO

Martín Prieto

EL PURGATORIO DE LOS DÍAS

Venezuela supera a Brasil en producción de culebrones televisivos, aunque estos son de mayor calidad y enjundia. A lo largo de miles de capítulos que paralizan al país, el argu-

mento siempre es el mismo: la llorera de una fámula, hasta que el villano del niño rico se redime y la ascien-de de categoría social. Lo único inteligente que se le ha escuchado al presidente Maduro es su abominación de los culebrones como factor de retraso revolucionario. Entre nosotros es intelectualmente letal la tentación de extra-polar las europeas con las generales, y no recordamos que hace años José María Ruiz Mateos obtuvo dos escaños, uno para él y

el otro para un yerno. En unas generales «Podemos» obtendría el escaño de Iglesias, y, raspado. «Podemos» es comunista sin los dengues de Cayo Lara o Llamaza-res. Como llorera de culebrón su oferta es irrechazable: como adanistas parten de cero e Iglesias aspira a pre-sidir la Unión de Repúblicas Socialistas Españolas. Sus votantes estarán agobiados y cabreados, pero no han leído su programa de asamblea de primero de Facul-tad. El socialismo del siglo XXI, egresado de la mente bienintencionada del paracaidista Hugo Chávez, es comunismo más convocatorias electorales presiona-das por pistoleros y pucherazo institucional. «Pode-mos» (nombre de uno de los partidos chavistas) utiliza las urnas como escabel, pero desprecia la democracia «burguesa» y aspira al partido único. Iglesias no ha hecho otra cosa que multiplicarse remuneradamente por las televisoras, con un estilismo muy cuidado, potenciar el uso de las redes sociales, el voluntariado y las microdonaciones. Lo mismo que llevó a la Casa Blanca a Obama en su primera elección. Su argumen-

tario es imbatible: la imagen de una madre con cinco hijos, abandonada por el marido, sin techo y con un salario social. La llorera del culebrón. Sospecha Rosa Díez que lo de Iglesias tiene algo que ver con lo de Marie Le Pen. Entre la ultraderecha y la ultraizquierda siempre salta un arco voltaico.

Un culebrón venezolano

Sospecha Díez que lo de Iglesias tiene

algo que ver con lo de Le Pen

2 Jueves. 29 de mayo de 2014 • LA RAZÓN




848352710003120 €207 cm2 - 20%

29/05/2014OPINION2


España«CASO COOPERACIÓN»

Ocho años de cárcel para Blasco por el desvío de ayudas a NicaraguaEl ex consejero renunciará a su acta de diputado pero insiste en su inocencia

VALENCIA- El Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana desveló ayer una de las sentencias mediática y políticamente más impor-tantes de los últimos tiempos, la de la causa «Cooperación».

El ex consejero de Inmigración de la Comunidad Valenciana, Rafael Blasco, fue condenado a ocho años de prisión y veinte de inhabilitación por la comi-sión de los delitos de tráfi co de infl uen-cias, prevaricación admi-nistrativa y falsedad en documento ofi cial. Se le considera «director» de la trama y, si bien se reconoce hasta en dos ocasiones que no constan las contrapres-taciones que obtuvo, se concluye que «no podemos admitir que todo haya sido una maniobra llevada a cabo a sus espaldas por sus colaboradores del equipo directivo».

Una de ellas es la secretaria general administrativa, Agustina Sanjuán, a quien se considera responsable de los delitos de malversación, prevaricación y falsedad, y por ello se le impone la pena de siete años y medio de prisión y se le inhabilita durante 17 años. Marc Llinares, mano derecha de Sanjuán, es sentenciado como cooperador necesa-rio de los delitos de prevaricación y falsedad y se le impone la pena de cua-tro años y medio de prisión y una inha-bilitación de once.

T. Ramos / R. Miralles Xavier Llopis, quien fuera jefe de ga-binete de Blasco en la Consejería afron-ta la pena de tres años de prisión con dos de inhabilitación, por el delito de falsedad, mientras que el que fuera subsecratario, Alex Catalá, es senten-ciado a cuatro años y medio de cárcel y once de inhabilitación.

El ex director general, Josep María Felip, sólo es condenado a inhabilita-ción, por el periodo de siete años, por un delito de prevaricación administra-tiva. La sentencia recoge en diversas

ocasiones que Felip fi rmó «de buena fe» lo que le pa-saba el jefe de área, Marc Llinares. Respecto a los imputados que no pertene-cen a la Administración pública, Augusto César Tauroni es considerado el nexo de unión entre la ONG Cyes (nada que ver con la constructora) y la Consejería, y sería quien

«remueve todos los obstáculos» que los dos proyectos de cooperación encuen-tran en su tramitación. Tauroni es condenado a ocho años de prisión y 20 de inhabilitación.

Marcial López, presidente de Cyes y titular todavía hoy de los dos pisos y la plaza de garaje que se compraron con el dinero que debería haber llegado a Nicaragua para hacer pozos, es conde-nado a cuatro años de prisión por un delito de fraude en subvenciones y de falsedad en documento ofi cial, y a una multa de seis millones de euros.

OTRAS CONDENAS

El resto

reciben penas

entre los siete

años y medio y

los tres

El escaño de Blasco en las Cortes Valencianas, ayer vacío

Efe

Recurso ante el Supremo✔ «Considero profundamente injusta la sentencia y, de común acuerdo con mi defensa, vamos a presentar recurso al Tribunal Supremo. Confío en que al fi nal se demuestre mi inocencia que vuelvo a reivindicar con absoluta convic-ción. Por otra parte, voy a tramitar mi renuncia al acta de diputado en las Cortes valencianas de forma inmediata». Así se expresaba Blasco en declara-ciones exclusivas a LA RAZÓN tras conocer la sentencia. Es el político valenciano que más veces ha sido consejero y lo ha hecho con cuatro presidentes de la Generalitat (Joan Lerma, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas y Francisco Camps) y en siete carteras a lo largo de 17 años.

La defensa

Un año de cárcel para Fèlix Millet por un delito de tráfi co de infl uenciasJ. Planes

BARCELONA– Llegó ayer la primera sentencia por los tres procesos por los que está im-putado Fèlix Millet, por el juicio del hotel de lujo del Palau, y el ex presidente de la entidad fue condenado a un año de cárcel, al igual que su ex brazo derecho Jordi Montull. La pena es por un delito de tráfi co de infl uen-cias en la tramitación del esta-blecimiento, que nunca se lle-gó a construir.

Falta por ver ahora si Millet entrará en la cárcel, debido a que la condena es menor a dos años y no tiene antecedentes, pese a que estuvo trece días en prisión preventiva en 2010. La Fiscalía anunció ayer que recu-rrirá la sentencia ante el Tribu-nal Supremo.

El Ministerio Público discre-pa básicamente de los dos principales puntos del fallo. Por una parte, lo que considera una leve condena para los dos principales saqueadores de las cuentas del Palau, Millet y Montull, y por otra parte, la absolución de la ex cúpula de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona, que tenía a cua-tro imputados en la causa.

La sentencia absolvió al ex concejal de Urbanismo Ramon García-Bragado, al ex gerente de Urbanismo Ramon Mas-saguer, al entonces responsa-ble de los servicios jurídicos del consistorio, Enric Lambies, y al arquitecto del proyecto del hotel, Carlos Díaz.

«CASO PALAU»

17LA RAZÓN • Jueves. 29 de mayo de 2014




848352710001560 €103 cm2 - 10%

29/05/2014ESPAÑA17


Cataluña

Los altercados se repiten en Sants por tercera nocheGrupos de radicales se desmarcan de la marcha para quemar contenedoresAna Domingo/David Fernández

BARCELONA- Los incidentes del mar-tes pasado con motivo del desalojo de Can Vies en el barrio de Sants provoca-ron un efecto llamada, previa convoca-toria a través de las redes sociales, que terminó otra vez en altercados. De he-cho, el éxito fue tal que a media tarde ya había grupúsculos en los diferentes barrios de Barcelona con la intención de llegar hasta Sants.

Así, la tranquilidad duró poco. Poco antes de las diez, la mayoría de estas columnas ya se habían ubicado en la plaza de Sants con la fi rme intención de recorrer la carretera de Sants hasta Can Vies pese al importante despliegue policial. El número de encapuchados era tan abultado que se podía prever el fi nal de la velada. Con una diferencia respecto a los días anteriores, muchos más Mossos y muchos más manifestan-tes. Por lo que sólo era necesario que alguien prendiese la mecha para que volviesen a desatarse los altercados. Y

así fue.No obstante, la manifestación tuvo

un instante de civismo. Unas 4.000 personas se concentraron en la plaza de Sants que, con una cacerolada, pro-testaban contra los recortes y contra la reciente sentencia de Fèlix Millet y Jor-di Montull por el caso del hotel del Palau de la Música. Hasta que las facciones más radicales comenzaron a hacerse dueños de la situación.

La manifestación co-menzó a caminar hacia Can Vies pese a que el cor-dón policial estaba ubica-do apenas unos 200 me-tros más abajo de la plaza en la misma carretera de Sants. El Ayuntamiento tuvo a bien retirar los con-tenedores de esta calle, pero de poco sirvió. Los manifestantes comenzaron a recoger macetas para montar barricadas y se hicieron con los contenedores de las calles adyacentes. El primero no tardó en arder. Las sucursales bancarias de la carretera de Sants también comenza-ron a sufris desperfectos por las pedra-das. En cuestión de minutos, los mani-festantes y el cordón policial se encon-traron cara a cara. Como es habitual, la Policía efectuó los avisos de rigor para que los manifestantes se disolviesen.

Como era de esperar, hicieron caso omiso y comenzaron las cargas policia-les para disolver la concentración. La

carga tuvo éxito y comenzaron las ha-bituales persecuciones por los callejo-nes del barrio. Los Mossos aprovecha-ron par poner en práctica su nueva arma antidisturbios ante la imposibili-dad de usar pelotas de goma. El cañón de sonido, aunque molesto, no consi-guió el efecto esperado. Tras unas cuan-tas persecuciones por el barrio, los manifestantes y los Mossos volvían a

sus casillas iniciales. Es decir, frente a frente en la carretera de Sants.

Al cierre de esta edición, los Mossos amenazaban con volver a cargar mien-tras los manifestantes lanzaban botellas y ado-quines. Una persona ya había sido detenida.

68.000 eurosLos alborotos del martes ya se habían saldado con la detención de seis perso-nas, además de con la quema de 53 contenedores. Según el balance del Ayuntamiento, el valor del mobiliario urbano inutilizado fue de 68.000 euros. Además, doce sedes de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) su-frieron ataques violentos en las provin-cias de Barcelona, Lleida y Tarragona. Los locales afectados en la ciudad de Barcelona son los de la sede nacional en la calle Córsega, y los de los barrios de Horta, Sant Andreu y Sants-Mon-tjuïc.

Imagen de las barricadas que montaron los manifestantes para impedir las cargas de los Mossos d’Esquadra

Efe

MOBILIARIO

Los destrozos de

la segunda

noche

ascendieron a

68.000 euros

Efe

Espadaler califi ca de «intolerables» los altercados violentos en Can Vies

BARCELONA- El conseller de Interior, Ramon Espadaler, califi có ayer, antes de los nuevos disturbios nocturnos, de «intolerables» las protestas violentas por el desalojo de Can Vies, en el barriode Sants, donde a su juicio se «traspasaron los límites infranqueables de la violencia», que será «combatida» por los Mossos d’Esquadra. «Tenemos severa preocupación por los hechos sucedidos en Barcelona. No podemos perder las cosas de contexto. Lo que se hizo en el desalojo del lunes por parte de Mossos fue dar cumplimiento a una sentencia fi rme para volver esta propiedad a sus propietarios. Se obedeció las ordenes de la instancia judicial, de un proceso que ha durado años», recordó. Espadaler insistió en que las sentencias «no son de libre cumplimento, sino de obligado, y eso es lo que se hizo».El conseller reprobó «severamente» los disturbios de la noche del martes, y señaló que «cualquier expresión de protesta que esté dentro de los limites la respetamos. Lo que no es tolerable es todo eso que ha traspasado la frontera infranqueable de la violencia. Esa no tiene razón de ser y será combatida por parte de los Mossos como toca». Además, se mostró «muy preocupado» por que al día siguiente «alguien aún pretenda que lo que hay que justifi car es la actuación policial».

La Razón

El conseller,

Ramon Espadaler

Gu

ille

m S

an

s

1LA RAZÓN • Jueves. 29 de mayo de 2014O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:


No hay datos230002016 €828 cm2 - 80%

29/05/2014CATALUÑA35


2 LAVANGUARDIA DIJOUS, 29 MAIG 2014

Garbiñe Muguruza

Les persones físiques i lespetites empreses quedaran

eximides de pagar les taxes judi-cials. Aquesta és la conseqüènciade l’acord al qualhan arribat el conse-ller de Justícia,Germà Gordó, ambels advocats i elsprocuradors. VIURE

Germà Gordó

L’antic home fort del PP deValència ha estat condem-

nat a vuit anys de presó per ha-ver desviat diners destinats alTercer Món cap ainteressos privats.La sentència consi-dera l’actuació deBlascouna “comple-ta aberració”. PÀG. 12

EXCONSELLER VALENCIÀRafael Blasco

Els antics responsables delPalau de la Música, Fèlix

Millet i Jordi Montull, van rebreahir la primera condemna pelsprocediments judici-als oberts: un any depresópel cas de l’ho-tel del Palau i unamulta milionària.PÀGINA 11

EXPRESIDENT DEL PALAUFèlix Millet

HoracioMartos (28), cofun-dador de Social Point, em-

presa de jocs socials en l’àmbitde Facebook, va rebre ahir junta-ment amb el seu so-ci, Andrés Bou, elpremi Jove Empre-sari 2013 que conce-deix cada any l’Ai-jec. PÀGINA 63

COFUNDADOR DE SOCIAL POINTHoracio Martos

La jugadora hispanovene-çolana (20), formada a Bar-

celona, va acreditar ahir la sevaimparable progressió en aconse-guir una gran victò-ria a Roland Garrosdavant la número 1del món, la nord-americana SerenaWilliams. PÀGINA 47

TENNISTA

CONSELLER DE JUSTÍCIA

ELS SEMÀFORS

SUMARI

c

L A primera tragèdia que va escriure WilliamShakespeare va ser Titus Andrònic, que es vainspirar en un dels relats de La metamorfosid’Ovidi. Es tracta d’una obra terriblement

violenta, que va rebre l’aplaudiment popular quan esva estrenar, si bé va acabar sent prohibida a l’èpocavictoriana per la seva crueltat. Shakespeare, com a bonconeixedor de l’ànima humana, entén que la violènciaforma part de l’home, encara que del seu relat es dedu-eix que la violència és intrínsecament dolenta, absurda imenyspreable.Malauradament, els propagadors de la violència no

solen ser lectors del dramaturg de Stratford-upon-Avoni acaben per pensar que és una forma de limitació deterritori, d’identificació tribal, d’insurrecció contra elpoder. Desmond Morris va estudiar aquest impuls agres-siu del qual és responsable el sistema simpàtic del nos-tre cervell i que és capaç de treure el pitjor de nosal-

tres, guanyant la mà al sistema parasimpàtic, que buscasolucionar els conflictes raonablement. El simi nu, esdeia el seu llibre, encara que últimament els primatsagressius solen preferir els passamuntanyes a la nuesa,quan la democràcia és aquell territori on la gent exposaels seus criteris amb arguments i a cara descoberta.Els episodis als quals estem assistint els últims dies

després del desallotjament de Can Vies, a Sants, figurenentre els exercicis de violència més irracionals (perdópel pleonasme), ja que les autoritats s’han limitat a com-plir una ordre judicial perquè el solar on s’aixecava si-gui rehabilitat com a espai públic. Però, a més, el ma-teix alcalde va oferir als okupants buscar un altre recinteper a les seves activitats albarri. El plaer de carregar-s’hotot necessita més la lectura deShakespeare que la respostade la policia.

PEL FORAT DEL PANY

INTERNACIONAL

Enemics cara a caraEl president electe d’Ucraïna,Petró Poroixenko, i el presidentrus, Vladímir Putin, coincidiranen els actes de commemoraciódels 70 anys del dia D, eldesembarcament dels aliats aNormandia. PÀGINA 7

POLÍTICA

Corredor mediterraniPere Macias apressa al Congrésla ministra de Foment, AnaPastor, contra un possibleretard a les obres del corredormediterrani. PÀGINA 16

DITORIALS

Temes del diaEls greus incidents esdevinguts aBarcelona després del desallotja-ment i la demolició de Can Vies;i la primera sentència judicialreferida al cas Palau. PÀGINA 18

OPINIÓ

UE i nous estatsFrancisco Rubio Llorente s’es-tén sobre el modern concepted’Estat en relació amb la posicióhegemònica de la Unió Euro-pea: “És altament probable (idesitjable per al mercat) quenous estats basats en la identi-tat nacional tendeixin a trans-formar en nacionals els proble-mes socials, com segons el cèle-bre dictum de Ralf Dahrendorfpassa a Alemanya. Així, ironiafinal, el camí cap a la desapari-ció de l’Estat passaria per laseva multiplicació”. PÀGINA 19

TENDÈNCIES

Beques sense pagarA pocs dies per arribar al finalde curs, bona part dels beneficia-ris de les beques del Ministerid’Educació a Catalunya encarano han rebut la corresponentajuda. PÀGINA 30

CULTURA

Museu SoulagesFrançois Hollande té previstinaugurar demà, acompanyatper diversos ministres del seugovern, el Museu Soulages ala ciutat de Rodez, al sud deFrança. Pierre Soulages és eldegà dels pintors del país veíi, molt probablement, el seuartista plàstic de més projeccióinternacional. PÀGINA 34

ESPORTS

L’hora del BarcelonetaL’Atlètic Barceloneta disputaavui com a amfitrió (19.30 ho-res) davant el Brescia italià elpartit de quarts de final de laFinal Six de la Champions dewaterpolo, la màxima competi-ció europea, i, per extensió,la competició de clubs mésimportant del món. PÀGINA 48

ECONOMIA

Desatendre l’FMILuis de Guindos, ministred’Economia i Competitivitat, vareplicar ahir a les recomanaci-ons de l’FMI i va dir que el Go-vern espanyol “no ha de seguiral peu de la lletra” tot el que diuaquesta institució. PÀGINA 55

c

c

c

c

El nomdel gos

ConchaVelascos’enfronta al càncer

Màrius Carol DIRECTOR

PÀGINES 80

PENSEM QUE...

‘La valquíria’ coma catalitzador

Lapresóde la droga

LA SEGONA

ÍNDEX

W agner mou muntanyes, genera obsessions,crea addicció. I la perspectiva d’escoltar unade les seves òperes actua en alguns casos fins i

tot com a catalitzador. Ha passat aquesta setmana ambLa valquíria que s’està representant al Gran Teatre delLiceu. El muntatge de Robert Carsen, en què participenles millors veus del repertori wagnerià del moment–Anja Kampe, Klaus Florian Vogt, Iréne Theorin, AlbertDohmen...– atreu propis i estranys del gènere. L’editorJacobo Siruela sembla que és un dels que han caigut a latrampa wagneriana. Dimarts se’l va poder veure immòbila la llotja durant les quatre hores que dura aquesta sego-na part de la tetralogia de L’anell del nibelung, completa-ment lliurat a la interpretació. De fet, aquest membre dela noblesa amb fama de tímid havia acordat presentarel seu últim llibre en un dinar al Cercle del Liceu sempreque la cita pogués coincidir amb la seva vetllada wagneria-na. Un motiu de pes.

Queden enrere els temps en què els gossos es deienSultà, Canelo o Boby. Ara n’hi ha milers, només aCatalunya, que es diuen Laika, Simba o Golfo.Però també abunden els que porten noms de cele-

britats, com Ricky, Messi o Shakira. I n’hi ha centenars odesenes que reben el nom de polítics com Franco, Napo-leó, Mao, Obama o Mas.Per quin motiu –podríem preguntar-nos– un propietari

posa el nom de Franco o de Mas al seu gos? Ho fa perhonrar-lo o per ofendre’l? Cap dels dos casos no tindriagaire sentit perquè, posats a honrar o a ofendre, seriamés lògic tractar de cànid el polític elegit, més que posar-ne el nom a un gos, que, com tothom sap, és el millor imés fidel amic de l’home. Encara que tampoc es pot des-cartar que les obligacions que comporta avui dia tenirgossos a la ciutat –passejar-los, recollir a mà les sevesdeposicions, etcètera– estigui deteriorant el concepte quealguns en tenen.

L’any passat, 120 presos vaningressar en un dels vuitcentres que col·laboren ambel Departament de Justíciaper tractar la seva drogoad-dicció. La xifra és baixa, so-bretot si es té en compte quea Catalunya hi ha gairebé10.000 reclusos i l’estretarelació entre consum de dro-gues i activitat delictiva.

Defensar-se ambShakespeare

Internacional 3Política 11Opinió 18Actualitat 24Tendències 28Necrològiques 32Cultura 34Cartelleres 40Esports 45Economia 51

La chica yeyépassarà pelquiròfan i faràquimioteràpiaper tractar-sed’un limfoma.Està seguraque es guarirà.

EI web de

E-KONOMIAQuina és la situaciódels països rescatats?

VÍDEOSAixí funciona el nousuperlaboratori robotitzatde l’Hospital Clínic.

Els gossos japonesostambé van a l’onsen.

PARTICIPACIÓMapa de barreres arquitectòni-ques: I jo, per on passo?

ESTRENES NOW!La bruixa d’Angelina Jolie.



1669656920003180 €226 cm2 - 20%

29/05/2014SUMARIO2


2 LAVANGUARDIA DIJOUS, 29 MAIG 2014

Garbiñe Muguruza

Les persones físiques i lespetites empreses quedaran

eximides de pagar les taxes judi-cials. Aquesta és la conseqüènciade l’acord al qualhan arribat el conse-ller de Justícia,Germà Gordó, ambels advocats i elsprocuradors. VIURE

Germà Gordó

L’antic home fort del PP deValència ha estat condem-

nat a vuit anys de presó per ha-ver desviat diners destinats alTercer Món cap ainteressos privats.La sentència consi-dera l’actuació deBlascouna “comple-ta aberració”. PÀG. 12

EXCONSELLER VALENCIÀRafael Blasco

Els antics responsables delPalau de la Música, Fèlix

Millet i Jordi Montull, van rebreahir la primera condemna pelsprocediments judici-als oberts: un any depresópel cas de l’ho-tel del Palau i unamulta milionària.PÀGINA 11

EXPRESIDENT DEL PALAUFèlix Millet

HoracioMartos (28), cofun-dador de Social Point, em-

presa de jocs socials en l’àmbitde Facebook, va rebre ahir junta-ment amb el seu so-ci, Andrés Bou, elpremi Jove Empre-sari 2013 que conce-deix cada any l’Ai-jec. PÀGINA 63

COFUNDADOR DE SOCIAL POINTHoracio Martos

La jugadora hispanovene-çolana (20), formada a Bar-

celona, va acreditar ahir la sevaimparable progressió en aconse-guir una gran victò-ria a Roland Garrosdavant la número 1del món, la nord-americana SerenaWilliams. PÀGINA 47

TENNISTA

CONSELLER DE JUSTÍCIA

ELS SEMÀFORS

SUMARI

c

L A primera tragèdia que va escriure WilliamShakespeare va ser Titus Andrònic, que es vainspirar en un dels relats de La metamorfosid’Ovidi. Es tracta d’una obra terriblement

violenta, que va rebre l’aplaudiment popular quan esva estrenar, si bé va acabar sent prohibida a l’èpocavictoriana per la seva crueltat. Shakespeare, com a bonconeixedor de l’ànima humana, entén que la violènciaforma part de l’home, encara que del seu relat es dedu-eix que la violència és intrínsecament dolenta, absurda imenyspreable.Malauradament, els propagadors de la violència no

solen ser lectors del dramaturg de Stratford-upon-Avoni acaben per pensar que és una forma de limitació deterritori, d’identificació tribal, d’insurrecció contra elpoder. Desmond Morris va estudiar aquest impuls agres-siu del qual és responsable el sistema simpàtic del nos-tre cervell i que és capaç de treure el pitjor de nosal-

tres, guanyant la mà al sistema parasimpàtic, que buscasolucionar els conflictes raonablement. El simi nu, esdeia el seu llibre, encara que últimament els primatsagressius solen preferir els passamuntanyes a la nuesa,quan la democràcia és aquell territori on la gent exposaels seus criteris amb arguments i a cara descoberta.Els episodis als quals estem assistint els últims dies

després del desallotjament de Can Vies, a Sants, figurenentre els exercicis de violència més irracionals (perdópel pleonasme), ja que les autoritats s’han limitat a com-plir una ordre judicial perquè el solar on s’aixecava si-gui rehabilitat com a espai públic. Però, a més, el ma-teix alcalde va oferir als okupants buscar un altre recinteper a les seves activitats albarri. El plaer de carregar-s’hotot necessita més la lectura deShakespeare que la respostade la policia.

PEL FORAT DEL PANY

INTERNACIONAL

Enemics cara a caraEl president electe d’Ucraïna,Petró Poroixenko, i el presidentrus, Vladímir Putin, coincidiranen els actes de commemoraciódels 70 anys del dia D, eldesembarcament dels aliats aNormandia. PÀGINA 7

POLÍTICA

Corredor mediterraniPere Macias apressa al Congrésla ministra de Foment, AnaPastor, contra un possibleretard a les obres del corredormediterrani. PÀGINA 16

DITORIALS

Temes del diaEls greus incidents esdevinguts aBarcelona després del desallotja-ment i la demolició de Can Vies;i la primera sentència judicialreferida al cas Palau. PÀGINA 18

OPINIÓ

UE i nous estatsFrancisco Rubio Llorente s’es-tén sobre el modern concepted’Estat en relació amb la posicióhegemònica de la Unió Euro-pea: “És altament probable (idesitjable per al mercat) quenous estats basats en la identi-tat nacional tendeixin a trans-formar en nacionals els proble-mes socials, com segons el cèle-bre dictum de Ralf Dahrendorfpassa a Alemanya. Així, ironiafinal, el camí cap a la desapari-ció de l’Estat passaria per laseva multiplicació”. PÀGINA 19

TENDÈNCIES

Beques sense pagarA pocs dies per arribar al finalde curs, bona part dels beneficia-ris de les beques del Ministerid’Educació a Catalunya encarano han rebut la corresponentajuda. PÀGINA 30

CULTURA

Museu SoulagesFrançois Hollande té previstinaugurar demà, acompanyatper diversos ministres del seugovern, el Museu Soulages ala ciutat de Rodez, al sud deFrança. Pierre Soulages és eldegà dels pintors del país veíi, molt probablement, el seuartista plàstic de més projeccióinternacional. PÀGINA 34

ESPORTS

L’hora del BarcelonetaL’Atlètic Barceloneta disputaavui com a amfitrió (19.30 ho-res) davant el Brescia italià elpartit de quarts de final de laFinal Six de la Champions dewaterpolo, la màxima competi-ció europea, i, per extensió,la competició de clubs mésimportant del món. PÀGINA 48

ECONOMIA

Desatendre l’FMILuis de Guindos, ministred’Economia i Competitivitat, vareplicar ahir a les recomanaci-ons de l’FMI i va dir que el Go-vern espanyol “no ha de seguiral peu de la lletra” tot el que diuaquesta institució. PÀGINA 55

c

c

c

c

El nomdel gos

ConchaVelascos’enfronta al càncer

Màrius Carol DIRECTOR

PÀGINES 80

PENSEM QUE...

‘La valquíria’ coma catalitzador

Lapresóde la droga

LA SEGONA

ÍNDEX

W agner mou muntanyes, genera obsessions,crea addicció. I la perspectiva d’escoltar unade les seves òperes actua en alguns casos fins i

tot com a catalitzador. Ha passat aquesta setmana ambLa valquíria que s’està representant al Gran Teatre delLiceu. El muntatge de Robert Carsen, en què participenles millors veus del repertori wagnerià del moment–Anja Kampe, Klaus Florian Vogt, Iréne Theorin, AlbertDohmen...– atreu propis i estranys del gènere. L’editorJacobo Siruela sembla que és un dels que han caigut a latrampa wagneriana. Dimarts se’l va poder veure immòbila la llotja durant les quatre hores que dura aquesta sego-na part de la tetralogia de L’anell del nibelung, completa-ment lliurat a la interpretació. De fet, aquest membre dela noblesa amb fama de tímid havia acordat presentarel seu últim llibre en un dinar al Cercle del Liceu sempreque la cita pogués coincidir amb la seva vetllada wagneria-na. Un motiu de pes.

Queden enrere els temps en què els gossos es deienSultà, Canelo o Boby. Ara n’hi ha milers, només aCatalunya, que es diuen Laika, Simba o Golfo.Però també abunden els que porten noms de cele-

britats, com Ricky, Messi o Shakira. I n’hi ha centenars odesenes que reben el nom de polítics com Franco, Napo-leó, Mao, Obama o Mas.Per quin motiu –podríem preguntar-nos– un propietari

posa el nom de Franco o de Mas al seu gos? Ho fa perhonrar-lo o per ofendre’l? Cap dels dos casos no tindriagaire sentit perquè, posats a honrar o a ofendre, seriamés lògic tractar de cànid el polític elegit, més que posar-ne el nom a un gos, que, com tothom sap, és el millor imés fidel amic de l’home. Encara que tampoc es pot des-cartar que les obligacions que comporta avui dia tenirgossos a la ciutat –passejar-los, recollir a mà les sevesdeposicions, etcètera– estigui deteriorant el concepte quealguns en tenen.

L’any passat, 120 presos vaningressar en un dels vuitcentres que col·laboren ambel Departament de Justíciaper tractar la seva drogoad-dicció. La xifra és baixa, so-bretot si es té en compte quea Catalunya hi ha gairebé10.000 reclusos i l’estretarelació entre consum de dro-gues i activitat delictiva.

Defensar-se ambShakespeare

Internacional 3Política 11Opinió 18Actualitat 24Tendències 28Necrològiques 32Cultura 34Cartelleres 40Esports 45Economia 51

La chica yeyépassarà pelquiròfan i faràquimioteràpiaper tractar-sed’un limfoma.Està seguraque es guarirà.

EI web de

E-KONOMIAQuina és la situaciódels països rescatats?

VÍDEOSAixí funciona el nousuperlaboratori robotitzatde l’Hospital Clínic.

Els gossos japonesostambé van a l’onsen.

PARTICIPACIÓMapa de barreres arquitectòni-ques: I jo, per on passo?

ESTRENES NOW!La bruixa d’Angelina Jolie.



1669656920004770 €340 cm2 - 30%

29/05/2014SUMARIO2


Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

Tercera nit amb greus incidents. La nova manifestació per Can Vies va acabar entre actes vandàlics

ESPORTS 47 CULTURA 38 TENDÈNCIES 28 i 29

LLIBERT TEIXIDÓ

ElPSOEobre la porta adeixarqueelsmilitants triïnnou líder

Millet i Montull en el judici

www.lavanguardia.cat Número 47.652 1,30 euros

c La sentència és d’unanydepresó, idèntica ala del seu sociMontullPOLÍTICA 11 i EDITORIAL

c Grups d’avalotadors tornen atallar carrers i agredir elsMossosenuna terceranit de violència

c Trias reitera que sense incidentshi hauria diàleg i demana a laciutadania que rebutgi els aldarulls

ECONOMIA 51

œRubalcaba accepta el repte i deixa enl’aire les opcions de Susana Díaz POLÍTICA 13

LAURA GUERRERO

La ira antisistemas’enquista aBarcelona

CarmenBalcells s’aliaambWylie, elseugran rival

Teniumòbilnou?Undia aniràaparar a aquestabocador il·legal

Masters of Science,MBA,màstersi postgraus

www.barcelonaschoolofmanagement.upf.edu

MuguruzaeliminaSerena, lanúmero 1

DIJOUS, 29 DE MAIG DEL 2014

œMadina provoca un terratrèmol endemanar que votin els 240.000 afiliats

Milletreplaprimeracondemnaper l’hoteldelPalau

Augmentaràel crèdit,segons elBancd’Espanya

Per tercera nit consecutiva,grups d’avalotadors es van en-frontar ahir als Mossos, van cre-mar contenidors i van tallar car-rers a Barcelona. Al tancamentd’aquesta edició, la policia inten-

tava contenir els manifestants aSants, el barri on va començar larevolta arran del desallotjamentde Can Vies. David Fernàndez,diputat de la CUP, va acusarl’Ajuntament d’haver “encès un

misto”. Xavier Trias va culparFernàndez d’“incitar a la violèn-cia” amb aquestes declaracions iva reiterar l’oferta de diàleg sem-pre que no hi hagi incidents.ACTUALITAT 24 A 26 i EDITORIAL

84

28

29

21

01

30

4

29



16696569200018600 €1134 cm2 - 100%

29/05/2014POLITICA1,11


DIJOUS, 29 MAIG 2014 LAVANGUARDIA 11

NINOTS

TONIBATLLORI

SANTIAGO TARÍNBarcelona

El primer procés contra els sa-quejadors del Palau de la Músi-ca, Fèlix Millet i Jordi Montull,en aquest cas pel projecte deconstruir un hotel al costat de lainstitució cultural, s’ha saldatamb una pena lleu contra totsdos, fortesmultes i l’absolució del’excúpula d’Urbanisme del’Ajuntament de Barcelona, a laqual, tot i això, el tribunal retreufalta de vigilància de les iniciati-ves privades, ja que qüestionaque l’hotel fos d’interès públic.La sentència de la secció cin-

quena de l’Audiència de Barcelo-na condemna FèlixMillet i JordiMontull a dues penes de sis me-sos de presó cadascú per tràficd’influències; és a dir, un any depresó. Aquesta condemna quedamolt lluny de la sol·licitud del fis-cal, que era de deu anys i dosme-sos per a cadascú. La Fiscalia jaha anunciat que recorrerà al Tri-bunal Suprem. En principi no estracta de penes de compliment,però en el cas que els condemninper l’espoli del Palau sí que hauri-en d’acumular aquest any. Totsdos van complir presó provisio-nal per aquest afer del 17 al 30 dejuny del 2010.Més greu és la multa que im-

posa també el tribunal: a Millet3.604.857 euros i a Montull901.214 euros; a més, ordena de-comissar els 895.000 euros quela sala considera provat que vanrebre de l’empresari hotelerManuel Valderrama, quantitatque s’ha d’ingressar a les arquesde l’Estat.Els altre quatre acusats han es-

tat absolts de tots els càrrecs. Estracta de l’anterior cúpula d’Ur-banismede l’Ajuntament de Bar-celona: Ramón García Bragado(extinent d’alcalde), RamonMassaguer (exgerent d’Urbanis-me) i Enric Lambíes (assessorjurídic del departament). L’Audi-

ència els exonera de tota respon-sabilitat penal i considera que laseva actuació no va transgredirla llei, com tampoc no en té cul-pa qui va treballar d’arquitecteper al Palau, CarlesDíaz, que, se-

gons elsmagistrats, no estava as-sabentat dels tripijocs deMillet iMontull.La sentència que es va fer pú-

blica ahir explica com Millet iMontull volien l’hotel “moguts

per l’ànim de treure’n un benefi-ci econòmic, tant per a ells comper a la Fundació [del Palau] enel nom de la qual obraven”. Peraixò van arribar a un acord ambLa Salle Comtal per a la cessiógratuïta de tres finques ubicadesal carrer Sant PereMésAlt a can-vi de pagar les obres de remode-lació de l’escola, el 10 de novem-bre del 2003. Després van fir-mar un primer conveni amb laGeneralitat per al canvi d’usosdels immobles, el 8 de març del2006, i un altre amb la Generali-tat i l’Ajuntament, el 24 d’octu-bre del 2006. Finalment, el 24de febrer del 2009 van impulsaruna modificació del Pla GeneralMetropolità.L’actuació dels càrrecs públics

en aquests tràmits va ser legal,però l’Audiència assenyala quel’operació, en realitat, “emmasca-rava objectius econòmics”. Així,

assegura que la Fundació va actu-ar “comqualsevol empresa priva-da sense escrúpols que preteniaobtenir un benefici econòmic ge-nerat per les plusvàlues urbanís-tiques i sense haver fet cap paga-ment per això”, ja que ni tan solsva pagar per les finques.Millet i Montull van aconse-

guir resolucions favorables enga-nyant els funcionaris, en una ope-ració que era “pura especulació

urbanística”, una “compravendaencoberta”. El tribunal dubta del’interès públic de construir unhotel al costat del Palau, i retreua Bragado i Masseguer que noexigissin a Millet i Montull quesolucionessin els errors de lame-mòria presentada per modificarel Pla General Metropolità, si béaccepta que tots dos desconeixi-en que les finques s’havien trans-ferit a Manuel Valderrama, pro-pietari de l’empresa Olivia Ho-tels, perquè es fes càrrec del pro-jecte. A més, critica la falta detransparència política del procésde participació ciutadana. Se-gons l’Audiència, hi va haver “in-compliment d’urbanisme entèscom a funció pública”, perquèl’hotel no estava emparat “en lamillora de l’interès general”.c

La decisió judicial

http://bit.ly/1tnw4tD

TOTES LES CLAUS DEL CASDE L’HOTEL DEL PALAU A

CÀSTIG ECONÒMIC

Millet ha de pagaruna multa de mésde 3,6 milions pertràfic d’influències

Primera condemnaper aMillet, d’unanydepresó, per l’hotel delPalauL’Audiència absol l’excúpula d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona

El judici contra Millet i Montull va ser molt accidentat, amb fractura de fèmur de Millet i tot

El fals testimoni de l’hoteler

FALTA DE VIGILÀNCIA

El tribunal retreuals funcionaris quel’hotel no erad’interès públic

LAURA GUERRERO

Política

]El tribunal consideraprovat que el propietarid’Olivia Hotels, Manuel Val-derrama, va pagar 895.000euros a Fèlix Millet i JordiMontull, en negre, perquèla Fundació del Palau de laMúsica aparegués en tota ladocumentació tècnica quefacilités la modificació delPla General Metropolità,perquè és una instituciócultural i no una empresa

privada. Així, sempre se-gons la sentència, s’“emmas-carava” que en realitat lapropietat de les finques ons’havia de fer l’hotel erenpropietat de l’hoteler i nodel Palau. Valderrama, enel judici, va negar els paga-ments, però el tribunal con-sidera que ha mentit i orde-na que els jutjats d’instruc-ció de Barcelona investiguinl’hoteler per fals testimoni.



16696569200018600 €1134 cm2 - 100%

29/05/2014POLITICA1,11


18 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DIJOUS, 29 MAIG 2014

DESPRÉS dedisset anys d’ocupació, l’edificide Can Vies, al districte de Sants, va serdesallotjat dilluns passat i, poc després,se’n va iniciar la demolició. Ja dilluns es

van registrar seriosos incidents arran d’aquests fets,com ara la crema d’una unitat mòbil de TV3 i agres-sions a periodistes. Dimarts hi va haver nous aldarulls,que es van prolongar fins a la matinada i que, aquestavegada, van tenir com a colofó la crema de l’excavado-ra que duia a terme la demolició. Dimarts també hi vahaver cremes de contenidors, destrucció de mobiliariurbà, trencament de vidres en bancs, apedregada deseus de partits polítics, etcètera. Ahir a la nit es vanproduir noves concentracions en diferents districtesde la ciutat, també en diverses localitats catalanes, i esva efectuar un ampli desplegament policial.El primer que cal recordar respecte a aquest cas és

que l’edifici de Can Vies és propietat de TMB. Fa deuanys, l’entitat municipal del transport va començar elprocediment legal per recuperar-lo. No va ser un pro-cés ràpid, ja que fins a aquesta primavera no es va pro-duir una decisió judicial per instar-ne el desallotja-ment.Molt abans que aquesta sentència es fes pública,fa ja uns quinze mesos, l’Ajuntament va començar anegociar amb els okupes, oferint-los locals alternatiusen els quals desenvolupar les seves activitats. Les es-mentades negociacions no van donar els fruits desit-jats perquè topaven amb la negativa dels ocupants adeixar Can Vies, en considerar-lo un feu emblemàtic,un símbol de la seva lluita, un bastió irrenunciable.Fins que a principis d’aquesta setmana, finalment, esva executar el desallotjament i, a continuació, van co-mençar els incidents. No es pot afirmar, per tot el que

s’hadit fins aquí, que el procediment hagi estat expedi-tiu ni tampoc que s’hagin obviat els processos legals.Dit això, cal recordar també que els esdeveniments

esmentats tenen les seves particulars circumstànciesen l’espai i el temps. El barri de Sants fa un decennique està sotmès a incòmodes obres, relacionades ambl’AVE i ambel calaix destinat a embolcallar el ferrocar-ril; de fet, la demolició de Can Vies està relacionadaamb aquestes obres, que requereixen l’alliberamentd’espais fins ara destinats a altres usos. Pel que fa a laconjuntura temporal, cal assenyalar que la caracterit-za, entre altres trets, undescontentament larvat en àm-plies capes socials al llarg d’una crisi econòmica de tre-mendes conseqüències per als sectors desfavorits. Itambéque les últimes eleccions hanportat a les institu-cions parlamentàries grups amb una posició desafectaal sistema imperant.En aquest context, complex i delicat, s’ha de recla-

mar seny i responsabilitat a tots els agents relacionatsamb el cas. Potser és difícil obtenir resultats positiusper a aquesta demanda quan els qui la reben són radi-cals que persegueixen el caos. Però sens dubte no hoserà obtenir-los de l’Ajuntament, que ha de continuaractuant d’acord amb la legalitat, sense ambigüitats. Nitampoc ho hauria de ser quan aquestes peticions deseny i responsabilitat vagin dirigides a entitats ambuna llarga tradició cívica. Ni tampoc, per acabar, quaninterpel·lin formacions polítiques amb representacióparlamentària, que potser sintonitzen amb la posicióde col·lectius okupes, però que en cap cas no podenjustificar la violència o la destrucció de béns públicssense faltar greument a les seves responsabilitats i sen-se danyar la convivència col·lectiva.

Incidents després d’undesallotjament

L’AUDIÈNCIA de Barcelona ha consideratprovada l’existència de tràfic d’influèn-cies en la tramitació urbanística de l’ano-menat hotel del Palau de la Música –que

no es va arribar a construir– i ha condemnat a un anyde presó els qui al seu dia van ser president i directorde la institució cultural, Fèlix Millet i Jordi Montull,respectivament.Tots doshaurande pagar, aixímateix,sengles multes: el primer, de 3,6 milions d’euros, i elsegon, de 900.000 euros. Aquestes quantitats s’haurande sumar als 895.000 euros que van rebre de l’empre-sari hoteler interessat a edificar a la finca i que la justí-cia ha ordenat decomissar perquè siguin ingressats ales arques públiques.Al fiscal li semblamassa lleu la pena esmentada, atès

que ell demanava deu anys de presó per als dos con-demnats, i ha anunciat que recorrerà contra la sentèn-cia. Aquesta, en qualsevol cas, no comportarà l’ingrésefectiu a presó perquè és inferior a dos anys. Es re-cordarà que Millet i Montull ja van estar tancats deforma preventiva durant 15 dies el 2010.L’Audiència de Barcelona, així mateix. eximeix de

culpa els tècnics i responsables d’Urbanismede l’Ajun-tament de Barcelona que estaven imputats, als quals eltribunal es limita a reprendre per falta de diligència

–no imputable com a delicte– en l’acompliment de laseva tasca.L’opinió pública, molt probablement, pot coincidir

amb el criteri del fiscal que la condemna a Millet iMontull és massa lleu. Però potser no és tant pel quefa a aquest judici, limitat únicament a la qüestió del’hotel del Palau, sinó per la indignació acumuladaque provoca el gran retard que pateix l’altre procésjudicial pendent, que és el que ha de dictaminar so-bre el saqueig financer que Millet i Montull van ferdel Palau de la Música, una de les institucions cultu-rals més estimades i prestigioses de la ciutat, de laqual van desviar més de 35 milions d’euros. Un fetque va causar una veritable commoció entre la socie-tat civil catalana, agreujada, a més, per les hipotè-tiques vinculacions del cas amb partits, administra-cions i empreses.La justícia ha començat el cas Palau de la Música,

comvamdir al seudia, per les postres, i ha deixat refre-dar els plats forts. Cal confiar que l’exigència de res-ponsabilitats penals per aquest gran escàndol no es de-mori gairemés. Ja són cinc els anys que han passat desque va sortir a la llum la tèrbola tramade robatori, cor-rupció i engany que Millet i Montull van organitzarentorn de la institució esmentada.

Primera sentència del casPalau

Elsnous caminsde l’art

U nempresari argentí, Alber-to Echegaray, ha deciditque és artista i, com a de-but en el món plàstic, ha

creat una obra que consisteix en unainstal·lació amb una bola de vidre albell mig i un milió de dòlars trituratsdins. Al voltant d’aquesta bola centralhi ha onze boles més que contenenun milió de pesos argentins cadascu-na. La intenció d’Echegaray és cons-cienciar sobre els problemes econò-mics que hi ha al món i “la relació dela societat amb els diners”. L’exhibi-ció té lloc a Buenos Aires. Com queEchegaray és artista però no imbècil,els dòlars que hi ha a la bola del migja no són vàlids i els va aconseguir, jatriturats, del Departament del Tresordels Estats Units. Deia fa uns diesEchegaray a la BBC: “La $ que simbo-litza el dòlar té l’origen a l’esclavitud.Amb aquest símbol marcaven els es-claus. De fet, és d’aquí d’on ve la pa-raula ‘esclau’: de l’S travessada per unclau”. (L’origen d’esclau no és aquest–ve del llatí sclavus–, però cada artis-ta per on l’enfila.)Mentrestant, a Noruega, Alexan-

der Selvik Wengshoel ha inauguratuna exposició a l’Acadèmia d’ArtContemporani de Tromsø on exhi-beix el que queda d’un dels seus ma-lucs: l’os. La resta se l’ha menjada

com a acte creatiu. Explica a The In-dependentque li van substituir unma-luc per una pròtesi. Li devien donarel maluc perquè l’enterrés, suposo,perquè era a casa, mirant-se’l, i va de-cidir bullir-lo per separar la carn del’os. Se’l vamenjar amb patates grati-nades i una copa de vi. Diu Wengs-hoel: “De cop se’m va acudir que ha-via de cuinar la carn. Vaig decidirque era un moment perfecte: jo i elmeu os del maluc. No és pas cada diaque tindré un tros de carn humanaque ésmeva i que pucmenjar. Dema-nera que la vaig tastar i vaig pensar:‘És ben bona’”.En aquesta línia artística, em plau

anunciar-vos que amb Jordi Grau-pera hem iniciat un projecte que sesufragarà gràcies al micromecenatge:necessitem 3.000 euros per comprartantes ampolles dewhisky TullamoreDew com permetin aquests diners.Inaugurarà una nova línia de concep-tualitat creativa. En el text deGraupe-ra que Verkami ja ha aprovat s’hi ex-plica: “El projecte inclou un seguit deperformances en les quals Monzó esbeurà les ampolles de whisky unadarrere l’altra –tret que prefereixibeure-se-les una davant de l’altra– i,en la solitud de casa seva, farà accionsdel tot quotidianes que no podrà veu-re ningú. Així volem expressar la ba-nalitat del món i del whisky. Es tractad’una afirmació artística nihilista iefímera, una instal·lació que vol ex-pressar el tot de l’ànima humana,combinant l’estat de embriaguesaamb la total quotidianitat i amb indife-rència dels altres”. Ben aviat Verkamipenjarà el projecte on line. Res no emfaria tan feliç com que els lectorsd’aquesta columna també hi col·labo-ressin. Moltes gràcies.c

L’artista ha inauguratuna exposició on exhibeixel que queda d’undels seus malucs: l’os

Redactors en cap:Enric Sierra (Web), Albert Gimeno i David González (Adjunts al Director),Joaquín Luna (Internacional), Jordi Barbeta (Política), Susana Quadrado (Tendències i Viure),Ignacio Orovio (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Dagoberto Escorcia (Esports),Ramon Aymerich (Economia), Celeste López (RedaccióMadrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial),Jaime Serra (Infografia i Il·lustració), Albert Aymamí (Fotografia), Núria García Arenas (Disseny),Fèlix Badia (Magazine i Es) i Magí Camps (Edició).

Seccions: Elisenda Vallejo (Internacional), Pau Baquero (Opinió),RosaM. Bosch (Tendències), Ramon Suñé (Viure),Juan B.Martínez (Esports), Dolors Álvarez (Economia),Miquel Villagrasa (Gent), Cristina Gallego (Fotografia),Francesc Puig (Disseny) i AlbertMolins (Producció).Consellers deDirecció: José Antich i JosepMaria Sòria.

President-Editor:JAVIER GODÓ,COMTE DE GODÓ

Director:Màrius Carol Enric Juliana

Álex Rodríguez

Directors adjunts:María Dolores GarcíaMiquel Molina

Subdirectors:Manel PérezIsabel Garcia Pagan

Llàtzer MoixJosé Alberola

Quim Monzó



1669656920003180 €226 cm2 - 20%

29/05/2014OPINION18


Ens agrada!

0~.BCN 216

02.DIE WALKURE

03.MARIA BAYO

04.

05.



No hay datosNo hay datos734 €104 cm2 - 20%

29/05/2014REPORTAJE44


La valquiria

Grin Teatre del Uoe~Fins el 3 dejuny

El Liceu prossegueix I’avent~Jrawagnedana amb La valquMa,nou Iliurement de L’anell delsNibelungs en la producci~ de la

perdudes, soldets morts, sense pietat. Careen no era adesolack~ i fred, molt de fred. I’estrenaliceista,esquivante]

Hi ha referents a I’~.poca nazi veredicte del p~blic a I’hora de-la caserna de Wotan recorde saludar. El maltrago el vasense dissimular el Cau del Llop passar Ports, que va setde Hitler ales muntanyesprussianes- i a ells remet elvestua ri mtlitar, perb no deforrea expl~cita. La dlrecci~

BOhnen der Stadt K(~ln (Colbnia) d’actors ~s magnffica, arabamb direcci~ esc~nica de Robert escenes de tensi(~ teatral benCarsen i musical de Josep Ports.El foc i la neu s~n les clausvisuals de la lectura ecologistade Carson: Wagner ens perla dela capacitat destructiva delpoder ien aquesta primerajoreada del cicle, despr~s delprbleg de L’or del Rin de latemporada passade, Carsond~na mE=s claus a I’espectadorper comprovar que el proc~s dedegradaci6 de la naturalesaavanqa a marxes for~ades i que

La problem ticaacustica deI’escenari delUceu es menjales veusmcolzades des del fossat perPons, encara que amb danys

els mals sobre els qualsWagner col.laterals i un grapet de pffiesalertava fa 150 anys segueixen a I’orquestra: la problem&tica

esbroncat: sincemment, la sevadlrecci5 --cutdada, detallista,molt musical i sempre a tarecerea de textures clares- petconvincer m6s o menys, perbno mereix esbroncades.

La impressionant IreneTheorin ddna vide a Br~nnhildeamb una veu potent, sentitdramatic i sug£eridors accentsI(rics. Albert Dohmen ~s unexpedmentat Wota n, sobrat devolum. Anja Kampe i KlausRodan Vogt, canten demeravella, perb van encara m~scurts de volum. Bonesactuacions d’Edc Halfvarson(Hundin~ i Mihoko Fujimura(Fricka), i descompensat I’equipde vuit valqul’ries. -~avierP~rezSenz

sent demolidoramentvi~ents en actistica de I’escenari del Liceu .........................................................................................la nostra societat: paisat~es es menja los veus ien molts NOT& ~1. I=EM E~= quede~ due~nevats q ue evoquen batalles passatges I’orquest ra les ofeSa 6pores m~s de la Te~’a/o~a.



No hay datosNo hay datos3304 €468 cm2 - 90%

29/05/2014REPORTAJE44


A LOS CUATRO VIENTOS - orfeocatala.cat · A LOS CUATRO VIENTOS Mientras se desgasta en...

Documents

Transcript of A LOS CUATRO VIENTOS - orfeocatala.cat · A LOS CUATRO VIENTOS Mientras se desgasta en...