A l’esport encara manen els homes - ADPC · 2011. 1. 13. · La participació actual de les dones...

A l’esport encaramanen els homes

La participació actual de les dones en l’esport, para-digma dels valors tradicionalment assignats al gènere

masculí, es pot considerar com una conquesta delcol·lectiu femení. Les esportistes han hagut de superarmolts entrebancs, prejudicis i estereotips que, des definals del segle XIX, lligaven les dones a un model defeminitat establert per a cada època.La inclusió de les dones a les olimpíades modernes,organitzades pel baró Pierre de Coubertin, va ser un altredels obstacles a vèncer, doncs l’opinió del baró era deltot contrària: “Una olimpíada femenina fora impractica-ble, inestètica i incorrecta”. Pierre de Coubertin, 1912.

1912 A l’Olimpíada d’Estocolm es produeix una revo-lució: participen 54 dones de 9 països amb tennis i nata-ció. Altres esports van fer exhibicions gimnàstiques, comla de la fotografia

1920 Salt de tram-polí de la campionabelga a l’estadi nàutic enles Olimpíades d’Anvers

1924 S’admet la par-ticipació femenina enatletisme en els JocsOlímpics

1928 Les dones par-ticipen per primera vega-da en algunes modalitatsd’atletisme en els JocsOlímpics d’Amsterdam. En total competeixen 277 donesde 25 països

1934 “Segueixo considerant que l’atletisme femeníhauria de ser exclòs del programa olímpic”, Pierre deCoubertin

1964 Se celebren els JocsOlímpics a Tòkio en el que parti-cipen tres nedadores espanyoles

1968 Als Jocs Olímpics deMèxic, la representació espanyo-la és la següent: 102 atletesmasculins i 2 atletes femenines:Mª Paz Corominas i Pilar VonCarsten

La conquesta Olímpica

elles també hi eren

dones 2

1972 En els Jocs de Múnic, la participació espanyolafemenina va ser d’una gimnasta, tres nedadores i unaparticipant de tir amb arc

1976 A Montreal, s’incrementa la presència femenina:assisteixen tres gimnastes, sis nedadores i una atleta

1981 Per primera vegada, dues dones són escollidescom a membres del Comitè Olímpic Internacional en elCongrés de Baden Baden

1984 A partir de l’Olimpíada de Los Angeles, la parti-cipació femenina va creixent en quantitat i en qualitat

Anvers, 1920

Mèxic, 1968

Estocolm, 1912

FOTO

CÓ DE TRIOLA

sumari2 elles també hi eren “La conquesta Olímpica”Per Elvira Altés

4-11 quan totes les dones"L’absència femenina en la gestió de l’esport"Per Maria Eugènia Ibáñez

12-13 així ens veuen, així ens va“Literatures paral·leles”Per Marta Pessarrodona

14-15 reflexions des del 21“Les dones i la guerra”Per Pilar Rahola i Josep RamonedaIl·lustració Sílvia Alcoba

16-17 dones que remenen les cireresEntrevista amb Margarita Àlvarez, presidenta de l’Institut Català de la Dona Per Montserrat CarrerasFotos: Esther Sanromà

18-19-20 l’administració administrada Informació sobre polítiques de gènereCoordinada per Marta Corcoy

21 Europa a l’abastClaredat i fermesa per assolir la igualtat d’oportunitatsPer Manolita Sanz

22 de cara a la paret Amb les pífies d’empreses i institucionsPer la Cantant Calva

23 el talòs d’aquil·lesFraga, la carn i la pasta de moniatoPer Joana Gallego

La Gata LinaPer Gemma Sales

27 fina isegura, periodista d’alturaGuió: Joana GallegoIl·lustració: Aina Albi

Altres seccions :l’estenedor d’idees, notícies, convocatòries, novetatssofregit cultural activitats i creació, a càrrec d’Esther Molas

editorial

Cobertes odespullades: les dues caresde la monedaSón moltes les coses que es poden dir en relació a

Afganistan. Però el que ens interessa destacar, noobstant, és el tema de les burkas. Caminar amb aquestsvestits deu ser molt difícil i pesat, perquè la visió és míni-ma. Amb tot i això, quan s’han vist les fotografies a color,hem pogut comprovar que estan brodats amb molt degust. Les dones saben trobar bellesa fins i tot a les pre-sons. No estem d’acord amb que les dones afganeseshagin de portar burkas, sobretot si no és per voluntat prò-pia. El que ens interessa destacar és que a vegades criti-quem només allò que resulta aparent, però no ens fixemen el fons de la qüestió. Què oculta la burka? El cos de la dona. Se suposa que per-què les dones representen el pecat, la provocació, la per-fídia i tots els mals que poden causar en els homes elsatractius femenins. Però també nosaltres tenim les nostres burkas, tot i quesigui per defecte. Mentre en els països islàmics les donestendeixen a ocultar-se, nosaltres estem obligades a mos-trar-nos, i quant més lleugeres de roba millor. Per mostrar-nos al gust masculí, les dones occidentals estem sotme-ses a la tortura continuada de la depilació d’aixelles,cames i engonals fins a reduir la presència capil·lar alnivell de la pell impúber. Hem de tenir una cura exquisidaamb el nostre cos, per mantenir-lo jove, fer dietes espar-tanes, i mantenir-nos en tot moment segons els gustosdels homes.Sigui ocultant el pecat (amb les burkas afganeses), siguiportant-lo posat i al descobert, totes dues ideologiespenalitzen el cos de les dones, oblidant que són molt mésque això. Un cos que s’oculta o s’exhibeix en la seva tota-litat, a causa d’unes regles que en cap cas han estat escri-tes per elles, i que les dones seguim, cadascuna en elseu àmbit cultural, per adequar-nos al model que en totsdos casos, ens ha estat imposat. n

Edita:Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Coordinació: Elvira AltésCoord. tècnica: Marta CorcoyCorrecció: Esther Molas

Rambla de Catalunya 10, 3r. Tel: 93 412 11 11/ 93 301 16 77 E-mail: [email protected] Web: www.adpc.cc

Disseny i Maquetació: Villuendas+GómezFotografia portada: Man RayImpressió: El Tinter. Dipòsit legal: B-44.200-2000Imprès en paper ecològic

Consell de RedaccióMontserrat Minobis, Joana Gallego, Mª EugèniaIbáñez, Pilar Aymerich, Hilda Ferrer, Marta Corcoy,Elvira Altés

Barcelona, desembre 2001, núm. 5

El paper secundari de les dones dins l’esport català,la seva absència en fòrums i trobades, la poca

rellevància, per no dir nul·la, en les informacions que ofe-reixen premsa, ràdio i televisió és el viu reflex de la com-posició de la cúpula dirigent d’aquest sector aCatalunya. La presència femenina a les federacions cata-lanes esportives és purament testimonial. Les juntesdirectives d’aquests organismes estan en la seva immen-sa majoria dirigides per homes i la poca aportació feme-nina es concentra en les vocalies, secretaries i tresore-ries, és a dir, en funcions discretament allunyades delsnuclis de direcció, més pròximes a l’eficàcia que puguiaportar la dona a la gestió que a la seva influència enles decisions que afecten a la globalitat de l’esport.

Aquesta situació és la conclusió que es desprèn del’anàlisis de les 31 principals federacions esportivescatalanes, incloses totes les olímpiques, on la donanomés representa un escàs 12% del total dels membresde les juntes directives. És més, a la Unió deFederacions Esportives de Catalunya (UFEC), l’organismeque agrupa a totes aquestes federacions, no hi ha capdona entre els 14 membres de formen el consell del’entitat. Segons dades oficials obtingudes al setembred’aquest any, les juntes directives de les 31 federacionsestan formades per un total de 530 membres, delsquals 466 són homes i els 64 restants, un 12% , dones.Cap presidenta i només quatre vicepresidentes:bàdminton, esports d’hivern, gimnàstica i esquí nàutic.

quan totes les dones...

dones 4

Les juntes directives de les 31 principals federacions esportivesde Catalunya només inclouen un 12% de dones

Per M. Eugenia Ibáñez

L’absència femenina en la gestió de l’esport

FOTO ARXIU FOTOGRÀFIC IMH

Si nens i nenesno tenen igualtatd’oportunitats, la diferència en les personesadultes serà cada dia més gran

atletisme, natació i esquí nàutic. La presència testimonialfemenina a la presidència de federacions esportives eslimita a tres federacions que, donada la seva pocarellevància numèrica en el global de les personesafiliades, només una ha estat comptabilitzada entre les31 entitats estudiades en aquest informe. Es tractad’Hortènsia Graupera (presidenta de Salvament iSocorrisme), les altres dues són Carmen Camacho(Dards) i Roser Pecanins (Paràlisis Cerebral).

La norma incumplida del COIL’absència quasi total de les dones en els àmbits dedirecció de l’esport català va en contra del sentit comú,de la lògica dels temps i el més elemental sentit de laequitat, però també les normes emeses per la més alta

dones

Les 31 federacions representen a més del 80% delsesportistes federats catalans, i les restants, fins al totalde les 59 agrupades en la UFEC, són federacionsminoritàries en el context català. Les dades d’aquestestudi són molt similars als obtinguts per la Comissió dela Dona i Esport del Comitè Olímpic Català (COC) queara fa just un any va realitzar una àmplia enquesta entreles dones integrades en les juntes de les 59 federacionsde la UFEC.

La dona no decideixEls resultats del treball actual, centrat en les 31federacions majoritàries, poden explicar per què l’esportfemení català és pràcticament inexistent per a l’opiniópública. La realitat quotidiana justifica que s’arribi a laconclusió de què si la dona no figura en els òrgans dedirecció, les decisions que prenguin els seus companyssempre primaran l’esport masculí o, simplement,mantindran la situació actual. En el millor dels casos, lesjuntes directives difícilment prendran mesures queapliquin una discriminació positiva per alleugerir la grandistància que avui dia separa l’esport practicat per nensi el que intenten fer les nenes. I si nens i nenes no tenenigualtat d’oportunitats, la diferència en les personesadultes serà cada dia més gran.Vuit de les 31 federacions estudiades (ciclisme, esgrima,handbol, judo, patinatge, taekwondo, tir olímpic i tir ambarc) tenen tots els llocs de les juntes directives ocupatsper homes. La situació no millora gran cosa en la resta.En cinc federacions (escacs, bàsquet, esquaix,excursionisme i vela) només hi ha una dona, i altres 11eleven a dos la presència femenina. Només en unafederació, gimnàstica, la presència de la dona ésmajoritària: 12 membres sobre un total de 23. D’aquestaxifra es baixa cap a 4 dones en tres federacions:

5


Rem al Club Nàutic al port de Barcelona, 1932

Exhibició d’esport femení durant l’època franquista.

FOTO

BERT

FOTO

BERT

instància de l’esport mundial: el Comitè OlímpicInternacional (COI). Al juliol de l’any 1996, aquestorganisme va aprovar unes disposicions que tenien perobjectiu promocionar la presència de la dona en elsòrgans de direcció, propostes que periòdicament el COIha anat recordant als seus membres en els darrersanys. Les normes fixen unes quotes mínimes, gairebéridícules, en tots els organismes de les federacions


dones 6

Aquesta dona polifacètica, que va conrear elperiodisme, la poesia, la pintura i l’esport, és

un dels exemples més interessants de la potènciai de la capacitat d’intervenció en els afers públicsque va caracteritzar a les dones de la República.El periodista Lluís Aymamí ressalta en el setma-nari La Rambla, en una columna titulada “DonesDinàmiques”, del 30 de juliol de 1934, la decisiód’en Sunyol i Garriga de nomenar una dona pelconsell directiu del Futbol Club Barcelona. “Si ladona ocupa llocs de responsabilitat en la políticadel país, si s’ha permès el seu accés al fòrum i ala clínica, no hi havia cap raó per prescindir d’ellaen la direcció dels organismes esportius”, ens diuAymamí en el seu article. Anna Maria havia participat en la fundació delClub Femení i d’Esports i n’era una activa dina-mitzadora i una de les esportistes amb més èxits:campiona d’Espanya de javelina, capitana de l’e-quip femení d’atletisme que va participar al pri-mer campionat nacional d’atletisme i subcampio-

internacionals, nacionals i altres entitats locals, i dónauns llargs terminis per al seu assoliment: el 10% aldesembre de l’any 2000 i un 20% el 31 de desembre del’any 2005. Aquesta proposta ha sigut totalmentignorada pels organismes esportius catalans que laincompleixen de forma generalitzada. 14 de les 30federacions objecte d’aquest treball estan molt per sotadel percentatge fixat com a objectiu per a un any, ialtres tres el compleixen pels pèls. Però aquest oblit deles disposicions del COI no és d’estranyar si es té encompte que els dos organismes que a Catalunya hauriende recordar i ajudar la presència de les dones en elsòrgans de direcció, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i laUFEC, són els primers en passar per alt el tímid intentde fer visible l’esport femení: a la UFEC no hi ha dones ial comité executiu del COE, 23 membres, només hifigura la infanta Pilar de Borbón, germana del Rei, on laseva presència sembla més un acte de cortesia cap a laCorona que no pas un intent de complir les propostes del’esport olímpic.

David Moner: “Les dones es queden a casa”David Moner, president de la UFEC, expresident de laFederació Catalana de Natació, no veu un problema en

Anna Maria Martínez Sagi,la primera dona a Espanya en una Junta directiva, la del Futbol Club Barcelona

na de tennis d’Espanya enfront Lilí Alvarez.Com a periodista escrivia en diverses publica-cions, en català i en castellà, articles, entrevistes,crònica esportiva, reportatges, etc. Va treballarpel diari La Noche, pel setmanaris La Rambla iDeportes, per les revistes Crònica, Lecturas,

Exhibició de gimnàstica ritmica al Gimnàs Alsina, 1915

FOTO

BERT

dones 7


“Les dones, les nenes hande fer mésesport i per aquestavia pujaranl’esglaó is’incorporarana poc a pocdins de ladirecciófederativa”David Moner

“No s’had’obligar a ningú aincorporar una quota dedones dins de les juntesdirectives”David Moner

entre d’altres. També va publicar dos llibres depoemes: Caminos (1929), que va obtenir forçaèxit i ressò a tota la península i Inquietud, publicatl’any 1932.L’any 1934 se li va demanar que formés part dela Junta del Barça i ella, que havia estat relacio-nada amb l’entitat des de petita, doncs el seupare va ser-ne directiu i el seu cosí, Emili MartínezSagi, un dels jugadors internacionals del Club, nova dubtar en acceptar. Preguntada pel periodistasobre els seus projectes de gestió, Anna MariaMartínez Sagi va respondre: “El meu ideal —jaque em trobo en un càrrec— és treballar pelmillorament físic i moral de les dones. Establir,entre altres coses, classes de gimnàstica per apreparar a consciència les noies que volen dedi-car-se a l’esport, prevenint-les del perill que repre-senta actuar sense cap entrenament i sense reco-neixement previ. Organitzar cursets, conferèn-cies, excursions, fer, en fi, una tasca cultural i efi-cient en tots els aspectes, sense oblidar mai, encap moment, la dona”. L’any 1936 va haver de dimitir per la dificultat deportar a terme el seu programa com a conse-qüència de la disconformitat misògina que mos-traven alguns socis amb la presència d’una donaa la directiva del Club.

Elvira Altés

la poca presència de les dones a les juntes directivesd’aquestes entitats. Moner considera que la col·laboracióen les federacions “és una qüestió de voluntarisme” i lesdones “per obligacions domèstiques o pel que sigui, esqueden a casa”. El dirigent esportiu sembla tenir clarque les prioritats femenines passen per atendre lesobligacions que una part de la societat està capficadaen fixar-ho a la dona. “La culpa és d’elles”, afirma el

president de la UFEC, “primer, tenen els fills, la casa, ino volen posar-se en més embolics”. Moner no veuimposicions, ni lligams, ni sexisme en aquestessuposades prioritats, i manifesta, a tall d’exemple, que“no és el mateix una casa masculina que una llarfemenina, no és el mateix un ram de flors preparat perun home que per una dona”. El convincent argument deDavid Moner el du a programar a llarg termini la igualtathome-dona en les federacions catalanes, “d’aquí a 10anys tot serà diferent”, i afegeix que no és partidarid’accelerar aquest procés amb la imposició de quotesfemenines a les juntes directives, mesura que qualificad’“absurda”.En conseqüència, amb aquest plantejament, elcompliment de la proposta del COI ha de resoldre’s,

segons Moner, a través d’un procés que ha d’arrencarde la mateixa base. “Les dones, les nenes —declaraMoner— han de fer més esport i per aquesta viapujaran l’esglaó i s’incorporaran a poc a poc dins de ladirecció federativa”. El president és clar en aquest punt:“No s’ha d’obligar a ningú a incorporar una quota dedones dins de les juntes directives”. Moner reconeix quel’esport català fa poc que es planteja el paper de ladona, i recorda que “fa 30 anys gairebé estava mal vistque ella practiqués esport”.El dirigent diu estar convençut de què l’esport femenícatalà no seria més nombrós ni millor si hi hagués mésdones a la direcció, però tampoc pot explicar per quèés tan poc visible el treball de la dona en aquest camp.“El seu paper és creixent i, a poc a poc, s’arreglarà tot,

Fútbol femení, 1914

Llançament de pes a l’estadi de Montjuïc, 1932

FOTO

BERT

FOTO

BRANGULÍ

dones 8

practicaran més esport i ocuparan més llocs a lesjuntes directives”. En aquest “a poc a poc” que Monersembla poc entusiasmat per accelerar, el present no téproblemes perquè, conclou el president, “en la presa dedecisions, nosaltres prescindim de si és home o dona,només cerquem l’eficàcia”.

L’acord del Congrés dels DiputatsLa desigualtat home-dona en tots els nivells de lasocietat espanyola és suficientment coneguda peraquells que tenen l’obligació d’acabar amb ladiscriminació i comportaments sexistes. Existeix laconvicció de què l’esport és un món d’homes, d’aquí la

proposta del COI, però no es prenen mesures, o eslimiten a plantejaments teòrics que més aviat semblencridats a calmar les males consciències que no pas aresoldre el problema. En aquesta línia, sembla estarl’acord del passat 13 de juny de la Comissió d’Educació,Cultura i Esports del Congrés. Aquell dia, els diputatsvan aprovar per unanimitat una proposició no de llei queinstava al Govern a potenciar, en col·laboració amb lescomunitats autònomes i entitats locals, “la preparació ipresència de l’esport femení en l’àmbit espanyol”.La proposició va ser presentada pel Grup Popular delCongrés i defensada per la diputada AguedaMontelongo, qui va recordar en la seva intervenció que,malgrat que les llicències federades femenines vanaugmentar un 18,7% entre 1996 i el 2000, no s’hadonat un augment similar en els llocs directius de lesentitats esportives. Només tres federacions espanyolesestan presidides per dones, i el Consell Superiord’Esports (el màxim organ rector de l’esport espanyol)és un vedat privat dels homes on la presència femenina,

menys que testimonial, queda reduïda a la secretàriageneral, Inmaculada Martín-Caro, i a la presidenta de laFederació Espanyola de Golf, Emma Villacieros. ACatalunya, el càrrec de major responsabilitat, dependentde la Conselleria de Cultura, és el secretari general del’esport, Joan Anton Camuñas, i el segon lloc correspona la directora general Glòria Pallè.Des del 13 de juny no s’ha sabut res més de l’interés delssenyors y senyores diputades en el Congrés per potenciarl’esport femení. No sembla que la petició d’alguns políticsfavorables a optar per la discriminació positiva hagi logratconvèncer als membres de les federacions del país, ni alsdirigents, ni als mitjans de comunicació. Allà on se celebriun acte públic o hi hagi una presa de decisions, l’esportespanyol segueix tenint un únic rostre, gairebé sempremasculí. I a casa nostra, a Catalunya, podem aportar unpenúltim exemple: l’Associació de Dirigents de l’Esport,presidida per Pere Sust, exsecretari general de l’Esport dela Generalitat de Catalunya, ha proclamat –a proposta deles federacions catalanes— els candidats a millorsdirigents en l’esport, premis que es fallaran el 30 dedesembre. Entre 40 persones nominades per a uns sispremis, només hi ha una dona: María José Bilbao, de laFederació Catalana de Natació.L’esport femení segueix en l’anonimat total.n


Equip de bàsquet del picadero, 1972

Campionat d’Espanya de gimnàstica, 1971

Hortènsia graupera amb l’equip de volei de la Fundació Blume

FOTO

BERT

FOTO

BERT

FOTO

ESTHER SANROMÀ

dones 9


• Per què hi ha poques dones alcapdavant de les federacionsesportives?És difícil entrar en aquest món, per-què està totalment controlat pelshomes. Per ser acceptada, has dedemostrar moltes virtuts que no s’exi-geixen entre ells, també que tenscarisma en el teu entorn, que ets efi-caç, que no ets ximple. És com sihaguessis de mostrar el currículumcom una targeta de presentació. I enun esport minoritari com el meu,encara més, perquè has d’aconseguirun doble respecte previ: com a donai com a esportista.

• Sempre són ells els culpables?No sempre, però directament o indi-rectament els homes acumulen certaresponsabilitat en la situació actual.Hi ha dones que no poden alliberar-sede les seves obligacions domèsti-ques, perquè el seu company noassumeix la quota de treball que licorrespon en el treball de la casa oen tenir cura de les criatures. Enaquests casos, la dona ho té compli-cat, perquè, o bé opta per l’enfronta-ment permanent o decideix assumirplenament les tasques de la llar. Ésuna cadena. Si la casa no la compar-teixes, estàs lligada.

masculí en totes les categories. Aixòés un fet que es pot demostrar ambpèls i senyals, pesseta a pesseta. Sihi haguessin més dones dins de lesjuntes directives, estic convençuda dequè es faria una distribució més equi-tativa dels pressupostos, de l’ús deles instal·lacions, dels esforços i de ladedicació dels tècnics. Així que ésfàcil arribar a la conclusió de què sí:amb més dones a la direcció, l’esportfemení seria diferent.

• I aquesta situació no canviaràmai?Dependrà de dues coses: primer dequè els nostres companys assumei-xin que la presència femenina ésnecessària, i segon, de què lesdones reivindiquem el nostre dret aopinar i a manar en un àmbit quetambé ens pertany. Hem d’estar dis-posades a assumir responsabilitats.

• Aquest canvi, va per llarg?Al capdavant de les federacions i del’estructura dirigent de l’esport hi hagent molt gran, amb una mitjana d’e-dat molt alta, i això suposa una men-talitat tancada als canvis i propensa adefensar no se sap ben bé quins pri-vilegis. Hi manca gent jove, oberta, iquan es produeixi aquesta renovaciógeneracional el canvi es donarà demanera natural.Amén.n

• És culpable en aquest cas ladona per no assumir responsabili-tats fora de casa? No del tot.

• El món de l’esport és un vedattancat per a les dones?Gairebé. A més a més de la situacióanterior, hem de tenir en compte quela immensa majoria dels presidentssón homes, i acaben escollint-seentre ells. A vegades, tenen tantassumit el seu particular concepte degènere que ni tan sols consideren lapossibilitat de donar pas a les dones.Es trien entre ells i punt.

• Dona i home són diferents, entermes generals, quan estan alcapdavant d’una federació?Som menys competitives, ens aco-modem millor a l’entorn. No sempre,però amb excessiva freqüència, lespresidències són per als homes unamanera de tenir rellevància, unamanera d’ascendir, un trampolí per ales metes que ells es fixen. Jo estic ala federació perquè m’agrada treba-llar per a l’esport al qual he dedicatuna part important de la meva vida,perquè tinc amics, i res més.

• Seria diferent l’esport femeníamb més dones dirigents?Els diners que ara entren a les federa-cions se’n van massivament a l’esport


Hortènsia Graupera (Barcelona, 1950) és des de l’any 1992 la pre-sidenta de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme, una de lestres úniques dones amb aquest càrrec entre les 59 associacions afi-liades a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Hasigut esportista en actiu (campiona del món en la categoria individualels anys 1968 i 1969, i per equips l’any 1969), àrbitre internacional iprofessora. És directora de la Residència Blume, centre de formaciód’esportistes d’elit, a càrrec de la Generalitat de Catalunya. La juntadirectiva de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme està inte-grada per 15 persones, set dones i vuit homes.

Hortènsia Graupera,una de les tres presidentes de les federacionscatalanes FO

TOESTHER SANROMÀ

“Si hi haguessinmés dones dinsde les juntesdirectives, esticconvençuda dequè es faria unadistribució mésequitativa delspressupostos,de l’ús de lesinstal·lacions,dels esforços ide la dedicaciódels tècnics”Hortènsia Graupera

dones 10


María José Bilbao integra l’escàs11% de dones que forma part

de les juntes directives de les 30principals federacions esportivescatalanes. Metgessa, 47 anys, dosfills, campiona d’Espanya individualde natació sincronitzada entre l’any1967 i 1981, i campiona per equipsentre 1964 i 1983. Vicepresidentadel C.N. Kallipolis, vocal de laFederació Catalana de Natació i pre-sidenta en aquest organisme delcomitè de natació sincronitzada. Siobservem la seva etapa com aesportista en actiu i com a dirigent,veiem que ha dedicat a l’esport mésde 38 anys, suficients per analitzarel paper de la dona en aquest àmbiti descriure la seva condició en unsector que dóna la imatge de ser unvedat exclusiu per a homes. “En elsprimers anys com a esportista —recorda María José— nosaltres, lesnedadores de sincronitzada, éremconsiderades poc menys que lescoristes de la natació, així que esticacostumada a viure amb les defen-ses posades”.

Un mal menorMaría José Bilbao afirma que laseva entrada a la FederacióCatalana de Natació (FCN), l’any1985, va ser “un mal menor” accep-tat pels rectors de l’entitat en aque-lla data, ja que necessitaven algunapersona que sabés com anava allòde la natació sincronitzada. 18 anysdesprés, diu: “Segueixo sent un malnecessari, perquè encara que éscert que hi ha més gent que sap deltema de la natació sincronitzada, nohi ha tantes persones disposades atreballar i empassar-se elsmarrons”. Des de 1985 fins ara, laseva situació dins de la federació hapassat per diverses etapes. Al prin-cipi, diu, es van lliurar moltes bata-lles on la seva participació va serescassa perquè, al cap i a la fi, lesdecisions les prenia el president, lla-vors David Moner. “Ara —assegu-ra— puc parlar, se m’escolta, peròm’ho he guanyat a pols”. Bilbaoreconeix que la seva trajectòria coma dirigent esportiva ha pogut sermés fàcil que per a altres dones

que ni tan sols hagin pogut tenir lacondició de federatives: “El meucurrículum no exigia cap targeta depresentació, i amb això ja teniaguanyat un cert respecte”.

MisogíniaAmb el pas del temps, diu que esdóna compte que les diferències detracte per part d’alguns companysde junta han estat menors. “És comsi en el món de l’esport, la donahagués de mostrar les arrugues perser tractada d’una altra manera, d’i-gual a igual —es lamenta l’exneda-dora—, perquè sembla que quansom joves a alguns homes no elsinteressa ni el nostre cervell ni lanostra eficàcia en el treball”. Malgrat que històricament la natacióespanyola ha donat esportistes depes, Bilbao diu que al llarg dels anysha detectat grans dosis de misogí-nia i que, en qualsevol cas, la direc-ció d’aquest esport ha estat semprecosa d’homes. A la FederacióEspanyola no hi ha cap dona dins dela junta directiva i, afegeix: “A ningúli preocupa que a la federació cata-lana només siguem quatre donesentre els 26 membres de junta”.L’exnedadora reconeix que durant laseva ja llarga relació amb els àmbitsfederatius ha viscut situacions quel’han molestat perquè implícitamentdeterminaven quin havia de ser elpaper de la dona dins l’esport: “Enels campionats o reunions, moltesvegades m’ha donat la impressió dequè la nostra presència és volgudaperquè quedem bé entre un grupnombrós d’homes, però una altracosa és manar, dirigir o decidir. Enaquest àmbit, no som importants”.

María José Bilbao nedadora, 38 anys en un món d’homes

FOTO

ESTHER SANROMÀ

Federació Total membres Junta Dones a la Junta

Atletisme 17 4Bàdminton 12 2Bàsquet 19 1Ciclisme 15 0Escacs 20 1Esports d'hivern 21 2Esquaix 12 1Esgrima 6 0Excursionisme 22 1Futbol 27 2Gimnàstica 23 12Golf 13 2Hoquei 17 2Hípica 16 3Judo 22 0Natació 26 4Patinatge 18 0Petanca 16 2Taekwondo 13 0Tenis 15 2Vela 15 1Voleibol 12 2Tennis taula 17 2Rem 15 3Tir Olímpic 22 0Tir amb arc 12 0Piragüisme 20 2Karate 24 2Esquí nàutic 12 4Handbol 16 0Salvament i socorrisme 17 7

530 64HOMES 88% DONES 12%

dones 11


‘Florero?’S’ha sentit florero? Bilbao reconeixque sí, que en algunes ocasions, sibé la sensació que més ha notat hasigut la de “no ser d’aquest món”.María José recorda que en diversesvegades s’ha sentit molt lluny delcontingut de les discussions en lesque s’embolicaven els seus com-panys de junta, d’algunes vanitats od’un professionalisme que mai hasigut la seva meta; fins i tot, en lamanera de dur certs temes.L’exnedadora puntualitza que, engeneral, “les dones som més pràcti-ques, més operatives, i els homesjerarquitzant més, perquè, en definiti-va, els agrada més manar quan elque ha de primar són els resultats, l’e-ficàcia”. Està convençuda de què siaugmentés la presència de les donesdins de les juntes directives de lesfederacions, l’esport seria una micadiferent. “Als homes —reconeix— noels preocupa suficient la situació de ladona en l’esport. En la meva federa-ció, per exemple, jo no he escoltat

mai que alguna persona presentés unpla per atreure les nenes a la natació,o que es plantegés com un problemao com una preocupació, la mínimarepresentació femenina dins de lajunta directiva”.

Bilbao accepta que, a més de totaixò, la dona tingui poca empentaper assumir papers de direcció, partd’això es deu a què les federacionsesportives, com altres sectors de lasocietat, estan organitzades desd’un punt de vista molt masculí: “Lapèrdua de temps en reunions i jun-tes és enorme, els comentaris nooperatius s’allarguen eternament, itot això perquè els homes no tenencap pressa per arribar a casa, i lesdones sí que en tenen”. Insisteix enquè els horaris de funcionament deles federacions “són per als homes”i no estimulen “en absolut” lapresència femenina a les juntesdirectives. Bilbao no té grans espe-rances en què la situació millori. Noveu voluntat per a què aquest canvies produeixi malgrat que ha detec-tat més preocupació en la qüestiódel gènere en l’esport per part deles institucions públiques que no pasen les pròpies federacions. “Tot aixòés molt lent —assegura—, excessi-vament lent”.n

Natació sincronitzada, 1961

FOTO

BERT

Gènere i sindicalismeMentre l'afiliació del Sindicat de Periodistes deCatalunya pel que fa a la qüestió de gènere és forçaigualada, aquesta pluralitat es reflecteix poc a la JuntaExecutiva: de 20 persones, 17 són homes i 3 sóndones. Mentre que en el Consell Directiu la proporció ésd'un 40% de dones i un 60% d'homes. Els SindicatsConfederats de la resta de l'Estat convidats al Congréscatalà van informar que la proporció de dones al'Executiva és important. La Secretària Nacional delSindicat de Periodistes d'Andalusia és una dona, igualque a Logroño, mentre que a Madrid, el representant ésun home.A més a més de cercar noves formes per fer front a lescada vegada més sofisticades formes d'explotació delsprofessionals del periodisme per part de les empresesde la informació, podem constatar que el Congrés hamostrat una millora en l'expressió del llenguatge degènere, potser fruït de la presència de militants feminis-tes en el Sindicat, i d'uns avenços que, malauradamentigual que a les empreses, no es reflecteixen prou en elsllocs de direcció.n

Montserrat Puig

així ens veuen així ens va

dones 12

En un fred cap de setmana (10 i 11 de novembre), elsi les periodistes del Sindicat de Periodistes de

Catalunya es reunien a la Casa Golferichs, un xalet sal-vat per la lluita veïnal, per fer balanç, escollir nova exe-cutiva i dibuixar les grans tendències per on anirà el sin-dicalisme.Diverses van ser les ponències debatudes, com ara"Llei de l'Estatut del Periodista professional" i "Llei deRegulació laboral del periodista a la peça", que reflec-teixen la duresa de la professió en una època de granconcentració empresarial. La ponència "Els periodistesdavant la negociació col·lectiva: La polivalència en eltreball dels informadors" tornava a posar el dit a lanafra exposant que sota el concepte de "polivalència ode treballador/treballadora polivalent s'amaguen diver-ses realitats, com ara que pel mateix salari s’hagi detreballar per un mitjà escrit, per un de digital i per unaemissora de ràdio i/o televisió. Aquest és el resultat dequè les empreses periodístiques treguin al mercat pro-ductes multimèdia; es multipliquen els productes, peròles plantilles no creixen sinó que les mateixes personess'han d'adaptar a noves tècniques i generalment pelmateix sou.

Periodistesa precariEl Sindicat dePeriodistes deCatalunya celebra elIV Congrés

Avoltes un eslògan diu molt d'un equip "Units/unidesper una professió forta i en llibertat", és el lema

de la candidatura que es presenta a les eleccions delCol·legi de Periodistes, amb Montserrat Minobis com can-didata a Degana. Aquesta periodista radiofònica i televisi-va ha demanat a un ample ventall de professionals dediversos mitjans i diversos matisos ideològics que lluitinper un decàleg que doni respostes als professionals. ElsEstatuts de Redacció a cada mitjà, l'impuls de la

Comissió de Defensa del Col·legi actuant si cal com atorn d'ofici, l’elaboració d'un Llibre Blanc de la professió,la lluita contra la precarietat laboral, la incorporació delsestudiants en pràctiques i afrontar els reptes professio-nals són alguns dels punts programàtics d'aquesta candi-datura.Cristina Baulies, membre de l’actual junta de l’ADPC,forma part de l’altra candidatura encapçalada per MartíAnglada i Birulés.n

Eleccions al Deganat del Col·legi de Periodistes Montserrat Minobis, candidata a Degana

FOTO

PABLO MOSCAINI

així ens veuen així ens va

dones 13

als volums Melindros (1989) i el de publicació pòstuma,Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert1990-1991 (1992). Corresponen a les seves columnesdiàries respectivament a El Periódico i l’Avui. En el pri-mer cas, és una selecció feta per l’autora. Als 10 anys de la seva mort hi ha, però, molt periodis-me de totes dues autores per publicar en forma de lli-bre. Per altra banda, en el cas de la Capmany, de qui jas’han publicat, en el moment d’escriure aquestes ratlles,set dels vuit volums de què constarà l’obra completa, enedició modèlica al nostre entendre de Guillem-JordiGraells (Barcelona: Institut d’Edicions de la Diputació deBarcelona/Columna, 1993-2000), Graells ens adverteixen el volum setè que tant el volum esmentat com elsegüent, el vuitè i final recolliran “bona part de l’obraassagística i de divulgació publicada en forma de llibreper l’autora”, és a dir la Capmany. Les col·laboracionsperiodístiques, doncs, quedaran al marge.Estudiosos i estudioses de l’obra periodística de MariaAurèlia Capmany i Montserrat Roig, uniu-vos!.. I, en espe-cial, aneu a l’Arxiu Jaume Vidal Alcover-Maria AurèliaCapmany de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,pel que fa a la Capmany, i a l’Arxiu Nacional deCatalunya, a Sant Cugat del Vallès, pel que fa a la Roig ia la Casa de l’Ardiaca, l’Hemeroteca, des d’on podreucontemplar part de la Barcelona d’aquestes dues perio-distes sui generis que, també, van escriure novel·les, icontes, i teatre, i...n

M’arrecero, per al títol d’aquest comentari, en ladenominació mateixa que donava Montserrat Roig

(1946-1991), en referir-se a la seva activitat escrita noestrictament de narrativa literària, per parlar de duesdones -l’esmentada escriptora i Maria Aurèlia Capmany(1918-1991)- que, al meu entendre, van ultrapassar elslímits de la seva aportació literària, tot i que va serimportant. Molt important, afegiria. Si la cronologia sempre compta, en el cas present enca-ra més. Pensem que quan neix la Roig, el 1946, laCapmany -que cronològicament podia ser la seva mare,com diem vulgarment- té 28 anys i està escrivint la sevaprimera novel·la, de títol eloqüent, Necessitem morir,que no es publicarà fins al 1952, i convenientment reta-llada per la censura. Tant Capmany com Roig pertanyenfamiliarment als vençuts, als “lleials”. Els mèdia méscatalans que existeixen al 1946 -on teòricament podiacol·laborar la Capmany- és la revista Destino, fundada aBurgos pels “il·legals”, els vencedors (Carles Riba endeia el “Desatino”). La televisió no existeix encara aEspanya i les ràdios acaben les notícies amb l’”himnonacional” espanyol. A Catalunya, una incipient revistaliterària, Ariel, s’ha creat en aquell any, més algunesrevistes a l’exili, publicacions que acullen les poquesdones escriptores de la generació precedent a laCapmany: Rosa Leveroni, Mercè Rodoreda... Per altra banda, quan al 1974 la Roig té l’edat que teniala Capmany el 1946, ja és una narradora coneguda, queha publicat les narracions Molta roba i poc sabó...(1971) i la novel·la Ramona, adéu (1972). La llenguacatalana, que era la llengua literària de totes dues, noho oblidem, ha anat penetrant lentament als mèdia: elsinfants tenen la revista Cavall Fort (on col·laborarantotes dues), els adults Serra d’Or i el breu experimentTele/estel (1966-1970), adherit al diari en llengua cas-tellana, Tele/expres, de consum obligat per la progres-sia antifranquista. Incidentalment, Roig serà una col·labo-radora assídua d’aquestes publicacions. Llarga prèvia assambleària per dir allò que és obvi: queles possibilitats periodístiques de totes dues escripto-res, que certament no menyspreaven cap d’elles, vanestar condicionades per la seva pròpia biografia.Això no obstant, totes dues van exercir el periodismesense carnet, que sàpiga. I el van exercir des de totsels mitjans possibles: ràdio, televisió, premsa escrita.Pel que fa a Montserrat Roig hi ha recollida una partimportant de la seva obra “paral·lela”, encara que als10 anys de la seva mort estan exhaurits molts delstítols. Em refereixo als tres volums de Retrats paral·lels(1975-1978), i als dos volums de Personatges (1979).Qui vulgui, però, accedir a la Roig periodista port fer-ho

Dues literatesi la literatura paral·lelaPer Marta Pessarrodona

pensar en clau del 21

dones 14

Donesi guerraIl·lustració Sílvia Alcoba

He de començar dient que crec en la injerència en país estrangeren situacions de vulneració greu, constant i generalitzada dels

drets humans. Reconec la dificultat de fer efectiu aquest principi,donada la falta de una institució internacional amb legitimitat i capaci-tat per imposar una legalitat internacional bàsica. A la pràctica s’im-posen les relacions de forces i naturalment només s’actua quan elgendarme universal –els Estats Units- ho creu convenient. I en laseva conveniència hi ha, a vegades, raons d’interès general peròtambé hi ha molt interès particular i, sobre tot, molta discrecionalitata l’hora de decidir contra qui s’actua i contra qui no.Entenc que abans del 11 de Septembre hi ha havia una raó més

fundada que les que s’han utilitzat desprès per intervenir al’Afghanistan. Aquesta raó era la situació d’humiliació i destrucció físi-ca i psicològica sistemàtica a que estaven sotmesos les dones. Unasituació que em sembla que permet parlar legítimament de genocidide gènere. Feia anys que durava i, tanmateix, ningú s’havia plantejatla intervenció.Els talibans perden el poder, i ara caldrà ser molt vigilants en el

respecte als drets de les dones, perquè la música d’alliberaciópodria deixar de sonar aviat, si jutgem pels precedents. La discrimi-nació no se la van inventar els talibans, venia de lluny. El que els vanfer és dur-la a uns extrems de crueltat i de sadisme només explica-ble des de la impunitat dels que s’arroguen la representació divina.Per això jo crec que és molt important afrontar els debats entre

cultures amb honestedat i sense fals respecte. L’exclusió de la donaés inacceptable i no hi ha cap coartada cultural o religiosa que la jus-tifiqui. I això s’ha de dir així. S’ha de dir que l’Islam –o almenys inter-pretacions molt esteses de l’islam, al cap i a la fi les religions no sónres més que les interpretacions dels seus representants- té un pro-blema no resolt amb les dones sobre el que no cap la comprensió ini la papanateria dels discurs que en nom de la diferència ens fancreure que tots els valors són iguals. Certament Occident també hahumiliat i discriminat les dones –i ho segueix fent- però les dones hanpogut obrir camí, s’ha reconegut la profunda injustícia del papersecundari de les dones i la legislació i els costums han avançat en ladirecció de la igualtat jurídica i del reconeixement social. I això esperfectament exigible a qualsevol cultura o civilització. Al’Afghanistan també, per molt tradicional que sigui el burka. El burkaés el símbol d’una presó feta a mida per tancar-hi les dones, una auna, separades, aïllades. n

Per Josep Ramoneda

El burkacom presó

Lentament, amb silent i fràgil prudència, es van aixecant els vels carce-llers, les presons tèxtils que els hi segrestaven la bellesa, la

intel·ligència, la dignitat. I així, al bell mig de les imatges de la guerra,ens arriben les seves cares recuperades de lóblit, reconquerides. Quinabellesa delicada la delicada bellesa de l´Àsia Central! Bellesa dolça, rodo-na, a mig camí entre Orient i Occident, bellesa serena, suau, com si elpinzell de la vida hagués après a dibuixar l´harmonia. En cada esguardalliberat, en cada rostre finalment mostrat, hi veig el rostre de la mevafilla Ada, la meva petita baixquir siberiana dúlls ametllats, germana depell, germana de faccions, germana de mirada… I penso en tot lódi ques´ha dárribar a congriar per arribar a lódi de lésclavatge, a lódi delánulació, a lódi del domini. Odi de mascles malalts sotmesos a la tira-nia de déus malalts, segrestats per idees malaltes, empresonats en cer-vells malalts. Quina societat patològica la que condemna la meitat de laseva gent a lánulació social! Quin crim contra la humanitat el feixismesexista! Quin crim, ai las!, tolerat… O no cal recordar que les presonstèxtils tal vegada comencen a caure a lÁfganistan però no cauen per amilions de dones esclavitzades? Les presons del feixisme saudí, tan amicdels seus amics occidentals… El feixisme del Sudan, dels Emirats, delYemen, països i països on haver nascut dona és un estigma, una con-demna, una agonia.El feixisme sexista, l´únic racisme legalitzat que léstómac del món

tolera amb bona digestió!Però cauen els vels a lÁfganistan i ara la mirada de dona, alliberada

de la presó de roba –que no de tantes altres presons- podrà contemplaren plenitud la dessolació de la terra humiliada. Com mira una dona laguerra que els homes sínventen per a perpetuar la seva secular estupi-desa? La mirada femenina que contempla la ceguesa masculina…, desdels seus ulls de mare amb fills morts, de dona amb marits morts, defilla amb pares morts, amb la terra morta, erma de sentit! La miradafemenina!Sí! Goso dir que les guerres les inventen els mascles, les justifiquen els

mascles, les han forjat els mascles en la seva llarga història de domini iprepotència. Hauríem fet guerres les dones si haguéssim tingut paper ala història? Podem assegurar, en tot cas, que no hauria existit el concep-te masclista de la guerra. Si més no com ha existit.Tanmateix tot plegat són hipòtesis dún passat que voldríem imaginar

millor, però el present és pesant, inapelable: les guerres són guerresd´homes amb cervell de mascle clavat en el seu cervell d´home. I lesdones no les hem decidit, no les hem forjat, no en som res més que lesvíctimes darreres i més completes. Víctimes del domini primer que justifi-ca la resta de dominis. Ni heroïnes ni guerreres ni cap èpica patològica com patològiques sónles èpiques militars. Només víctimes amb mirada segrestada. Nomésmirada. Una mirada condemnada eternament a plorar.n

dones 15

i guerra Per Pilar Rahola

Ni heroïnesni guerreres

ENTR

EVIST

A

dones 16

dones que remenen les cireres

Per què les dones remenem poques cireres?- Perquè els homes no ens deixen remenar-ne més, clar.Però si ens acostuméssim a mirar d’una altra manera, desd’un punt de vista femení, potser ens sorprendríem de lescoses que remenem i que normalment no es veuen.

Això era el que proposava la Conferència dePequín. Però sis anys després, en quants païsoss’acompleixen les resolucions de la Conferència?- Al cent per cent, jo diria que en cap. No hi ha cap paísal món que tracti igual als seus homes i a les sevesdones. Sobre el paper, als països occidentals mésdesenvolupats, sí que s’han obtingut resultats, tot i queamb uns esforços terribles i pagant uns preus personalsmolt alts. Però a la vida quotidiana, les mentalitats nocanvien al mateix ritme. O sigui que en cap país s’haassolit la igualtat plena.

La notícia més important dels darrers dies alpanorama internacional és l’expulsió dels talibansde Kabul. Creu que les dones d’Afganistan podenrespirar tranquil·les? O es poden trobar sortint delfoc per caure a les brases?- Jo formulo el desig de què aquestes dones no haginde continuar patint com fins ara, però no n’hi haurà prouamb poder-se treure la burka. Caldrà que canviïn profun-dament moltes coses a més d’això. I no només al’Afganistan, perquè no entenc un món que es mobilitzamés per la destrucció d’unes estàtues que per la defen-

MARGARIDA ÀLVAREZPRESIDENTA DE L’INSTITUT CATALÀ DE LA DONA

sa dels drets humans. Les dones afganeses no tenenrestitució possible i ningú no va sortir al carrer a defen-sar-les com calia.

A Europa hi ha moltes diferències entre països enqüestions d’igualtat d’oportunitats?- Contestaré amb dos exemples. En poc temps, elTribunal d’Estrasburg ha fallat dues sentències en doscasos de dones que havien estat acomiadades perquedar embarassades, en un dels casos la dona eragaditana i en l’altre cas era danesa. Segon exemple: lasetmana passada vaig estar a Suècia, país que té unallei de conciliació familiar laboral des de l’any 1974 iem van donar unes dades molt significatives. Aquest2001, només el 12% d’homes s’havia acollit a la baixaper paternitat. Les xifres exactes a Espanya no lestinc, però no crec que estiguin molt per sota. O siguique malgrat les diferències que hi pugui haver entrepaïsos, en el millor dels casos, encara s’està lluny dela igualtat.

Per què costa tant canviar les mentalitats de lagent en aquesta matèria?- Perquè l’entrada massiva de les dones en el món del tre-ball remunerat s’ha fet sense canviar cap estructura socialni familiar. I l’esforç de fer una doble i una triple presènciaha estat de les dones, per tant som les que primer hemcomençat a plantejar-nos que això no va a l’hora. Però, persort, cada dia hi ha més homes que s’impliquen.

A primer cop d’ull, Margarida Àlvarez potsemblar una dona molt tradicional, peròquan comença a parlar, amb un discursfeminista que sorprèn a qui no la coneix,el seu caràcter de dona acostumada atreure’s les castanyes del foc dibuixa laconsciència clara d’una generació que s’hahagut de fer el propi camí pas a pas.Conscient de tot el que queda per fer iagraïda a les dones que des del passat livan permetre trobar els camins femenins,s’ha d’enfrontar cada dia amb la responsa-bilitat de fer avançar el país en la igualtatdes del respecte a les diferències.

“La diferència sempre enriqueix.El que degrada és la desigualtat”

FOTO

ESTHER SANROMÀ

dones que remenen les cireres

dones 17

Però a nivell global, les coses no semblen estarmassa clares.- Avui dia tothom té assumit el discurs políticamentcorrecte. Tothom té més o menys clar que hi ha unadesigualtat entre homes i dones; el que manca és enten-dre les diferències. Cobrar menys per fer una mateixafeina és una desigualtat, no una diferència. És tan discri-minatori com que l’únic model vàlid sigui el masculí, queno es tingui en compte la nostra manera diferent deveure les coses. El que les dones no volem ser és desi-guals. La diferència sempre enriqueix, el que degradaés la desigualtat.

I què podem fer perquè els homes s’integrin mésen la defensa d’aquests drets humans?- Fer-los entendre que la problemàtica la pateixen lesdones, però que el problema és de la societat i quel’hem de resoldre tots plegats. Jo diria que sensibilitzatsja ho estem tots, però ara cal passar a la consciencia-ció, perquè la teoria és una eina transformadora però nol’única. Per sort cada dia hi ha més homes que s’hocreuen i que tenen alguna cosa més que un discurs.

Per què es van plantejar fer un estudi sobre lacomptabilització del treball de la llar dins de l’eco-nomia nacional?- La raó única de fer l’estudi sobre el treball domèstic ésque l’ICD volia deixar constatació de què a cada llar esprodueix un servei imprescindible perquè tota la resta del’economia funcioni. En un principi es va confondre unamica aquesta idea en l’opinió pública. Nosaltres en capmoment vam suggerir que es pagués un sou a les mes-tresses de casa, perquè això podria suposar fer-nos tornar a casa sense opció. Per sort, la sortida de lesdones a l’àmbit públic no té marxa enrera.

Pensaven que generarien tanta polèmica?- Nosaltres, com ICD, el que volíem era que quedésconstància del valor d’aquest treball i la xifra que es vadonar, de tres milions i escaig era en base a 40 horesde treball amb vacances i festius. Com sabem que a larealitat es treballen més d’aquestes hores, i sense fes-tius ni vacances, la xifra real seria més alta. Volíem deixar clar que les tasques de la llar són un treball, nouna obligació de gènere, imprescindible per al funciona-ment de la societat i per tant, si el treball dóna dret auna jubilació, aquest treball també hauria de generar unsdrets passius. El debat social que s’ha generat ambaquest estudi era precisament el que buscàvem, que lagent es pregunti qui ha de pagar què, qui ha de cotitzarpel treball de la llar, etc.

Comptabilitzar el treball de la llar dins del PIB, notrastocaria tot l’equilibri de l’economia mundial?- En cap país del món es comptabilitza el treball de lallar, però el PIB és l’indicador de la riquesa del país. Eltreball de la llar el fan majoritàriament les dones a tot elmón, per tant si volem mirar el món amb ulls de dona

hem de valorar-lo i sortir-nos del model masculí. Quidecideix que es comptabilitzin unes coses i no unesaltres a l’hora de mesurar la riquesa d’un país o la quali-tat de vida? Els paràmetres els marquen els homes ihem de treballar per incloure-hi la mirada femenina, sinóno avançarem.

El Govern acaba d’aprovar el IV Pla d’AccióInterdepartamental d’Igualtat d’Oportunitats, ambun pressupost de 104.000 milions de pessetes. Ésaixò un signe de què les “coses de dones” comen-cen a tractar-se de forma transversal?- L’ICD és l’organisme de la Generalitat per a impulsarpolítiques d’igualtat d’oportunitats, però com que lesdones no estem en un àmbit concret sinó que tenimcompetència en tots el àmbits de la societat, es tracta

de manera transversal. És a dir, que a cada conselleriahi ha una persona amb poder de decisió que forma partde la Comissió Interdepartamental, que és qui elabora elpla. Abans ja era interdepartamental, però es comptabi-litzava de manera diferent. Cada departament feiaaccions que quedaven dins del tot dels seus departa-ments. Nosaltres com a ICD, el que volem és que ensdiguin quina part del pressupost de cada departamentva cap a accions de política d’igualtat.

Com situaria Catalunya dins de l’Estat Espanyol enmatèria d’igualtat?- Catalunya és l’única autonomia que obliga a què tota lanormativa que surt del govern porti un informe de gène-re que fem nosaltres. També és l’única que en matèriade violència domèstica ha impulsat una mesura –pen-dent de ser ratificada pel Parlament, però que ja haestat aprovada pel Govern— perquè la dona maltractadano hagi de marxar de casa seva, sinó que ho faci l’a-gressor. Som l’única autonomia que en les nostres cam-panyes volem fer visible que qui és l’agressor és l’home,per això en els nostres cartells no posem ni una imatgede la dona maltractada sinó imatges d’homes. No volemque la gent identifiqui la imatge de la dona amb la devíctima, sinó que la vegin com una persona que ha patituna greu injustícia i que revindica els seus drets.n

Montserrat Carreras

“El treball de lallar el fanmajoritàriamentles dones a totel món, per tantsi volem mirarel món amb ullsde dona hem devalorar-lo isortir-nos delmodel masculí”.

FOTO

ESTHER SANROMÀ

dones 18

l’administració administrada

PUNTS D’INFORMACIÓ, UNA EINA PER A LA IGUALTAT

L'Oficina Tècnica del Pla d'Igualtat de la Diputació deBarcelona té en funcionament diversos projectes adreçatsals Ajuntaments amb la finalitat de fomentar, impulsar idonar suport a polítiques per a la igualtat.Entre aquests projectes volem esmentar el PADI (Puntd'assessorament per a dones sobre igualtat d'oportuni-

tats). Són apostes per una política decidida i ferma en laintroducció i la consolidació de la igualtat d'oportunitats ila perspectiva de gènere a tots els àmbits de la societat.Els Ajuntaments de Mollet del Vallès i SantaColoma deGramenet ens expliquen a continuació el funcionamentdels seus respectius punts d'informació i assessorament.

El març de 1999 es creava a la nos-tra ciutat el Servei d’Informació i

Assessorament a les Dones (SIAD) comun servei municipal gratuït destinat ainformar i assessorar jurídicament i psi-cològicament les dones en relació atemes d’àmbit personal, familiar, laboralo social.L’objectiu del servei és, a més d’orien-tar, sensibilitzar i difondre conductes noviolentes, treballar amb les associacionsde dones de la ciutat, prevenir la violèn-cia i proporcionar el recursos adequatsper fer front a la violència física i psíqui-ca dins l’àmbit familiar i domèstic.El SIAD, que es va iniciar amb unapsicòloga i una advocada, ha passatd’un horari de 12 hores setmanals a18, i es coordina amb la Policia local, elCAP-Hospital, els Jutjats, les associa-cions de dones i altres institucions.Des dels inicis fins ara, el SIAD ha atès227 consultes d’àmbit psicològic i 257d’àmbit jurídic. Els motius de les denún-cies per violència domèstica són, en pri-mer lloc, els maltractaments, seguidesdels assetjaments i les amenaces. Enmés de la meitat dels casos hi ha hagutun procés d’orientació amb seguiment iuna bona part ha passat a grups d’auto-ajuda.Cada setmana mor una dona a l’estatespanyol per violència. Si històricamentles dones han jugat un paper de sub-missió respecte a l’home, ja fa anys

que les coses estan canviant. Des deles institucions, estem treballant en tresdireccions: • Informar, perquè totes les dones sàpi-guen que tenen uns drets i uns llocs onrecórrer. • Prevenir, perquè només amb l’educa-ció des de la infància (nens i nenes)construirem adults que respectin. • Denunciar, perquè cap agressió (físicao psíquica), quedi impune. És imprescindible la col·laboració icoordinació entre SIAD, Policia, Serveissocials, Regidoria de la Dona, centressanitaris i associacions de dones peravançar cap a una societat on homes idones compartim feines, tasques de lallar, atenció de fills i avis, oci, cultura iformació. Des de l’administració local,treballem per aquest objectiu.nMontserrat Tura i CamafreitaAlcaldessa de Mollet del Vallès

2 ANYS DE SERVEI D'INFORMACIÓ A LES DONES A MOLLET

TREBALL COORDINAT I CONJUNT

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet,des de sempre ha apostat per impulsar i pro-

moure accions a favor de la igualtat d’oportuni-tats entre homes i dones. En aquesta línia, actual-ment es compta amb una Regidoria de Dona iIgualtat que dóna suport a l’associacionisme deles dones, i atén llurs necessitats mitjançant laposada en funcionament de serveis específics.Així, el Centre d’Informació i Orientació a lesDones és el servei municipal que atén a les ciuta-danes en la seva globalitat i els ofereix:

• Informació de recursos en general• Orientació en temes jurídics davant situacionsdifícils, com ara separacions matrimonials i lesseves conseqüències, maltractaments, etc.• Atenció psicològica individualitzada per proble-mes emocionals. I grups terapèutics dirigits a per-sones que pateixen violència domèstica• Mediació i teràpia familiar• Suport a la inserció laboral • Organització d’activitats formatives i culturalsque promoguin a la participació de les dones

La política municipal per a la igualtat del’Ajuntament de Santa Coloma incorpora com ele-ment clau el treball coordinat i conjunt ambaltres institucions, serveis i entitats de la ciutatamb la finalitat de cercar sinèrgies i garantir laincorporació en les actuacions i actituds del con-cepte de gènere.nMa. Jesús Montes de OcaRegidora de Dona i Igualtat, Santa Coloma deGramenet.

dones 19


Un objectiu prioritari de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació ésl’equiparació entre homes i dones a l’àmbit laboral. És per això

que algunes institucions, com Barcelona Activa, han assumit el com-promís de garantir la igualtat d’oportunitats home-dona en el món deltreball i de l’empresa. Amb quins instruments? Bàsicament, afavorintl’accés de les dones a tots els programes d’ocupació; dissenyant

nous programes que incentivin la participació de les dones en pro-fessions emergents i en noves oportunitats; portant a terme accionsde discriminació positiva per tal d’aconseguir finalitzar itineraris capa l’ocupació i també fomentant la posada en marxa d’iniciativesempresarials promogudes per dones. En definitiva, es tracta degarantir l’objectiu de la paritat a tots els nivells de participació.Les estratègies dutes a terme per Barcelona Activa han incrementaten 4 punts respecte l’any anterior les dones participants als progra-mes, i això suposa, finalment, un 57% del total de participants al’any 2000. La xifra és encara més alta pel que fa al Servei per a l’Ocupació, onel 63’5% dels participants són dones.Una dada especialment significativa és que es detecta un graninterès en les dones pel coneixement i l’accés a l’ús de les tecnolo-gies de la informació. De fet, el major increment en la participaciófemenina s’ha produït en les activitats d’accés a les TIC i a les telecomunicacions. En resum, cal desenvolupar estratègies que facilitin la participacióde les dones en programes d’ocupació, especialment les ocupacionsemergents i noves tecnologies, no només perquè responen a lesdemandes de les pròpies dones sinó perquè són la garantia d’unmillor accés al mercat de treball. n

Unitat d’Accions per a l’OcupacióBarcelona Activa S.A., SPM

PARTICIPACIÓ DE LES DONES EN PROGRAMES D’OCUPACIÓ

LES ASSOCIACIONS DE DONES:L'ESPERANÇA D'UTOPIA FETA REALITAT

Crec que podem dir, com expressa MiquelMartí i Pol amb la veu solemnement

clara, que el segle XX ha estat i el segle XXIserà el segle de les dones. Dones que haventtraspassat la frontera del silenci han posatsobre la taula els seus problemes i amb ellsels de la societat. Una societat que, regidanomés a partir d'uns valors, els anomenatsmasculins, no funciona. I seguint aquelles pri-meres dones, que a finals del segle XIX vanlluitar aferrissadament, en solitari, i vivint nonomès la incomprensió sinó la mofa d'unasocietat estreta i alhora injusta, ara milers dedones han fet moviment i les associacionscreades han abraçat a tothom, per tant sónel reflex de totes les necessitats, desitjos,vivències, compromisos, utopies, tristeses...

Les associacions que lluiten i ajuden són elmirall més clar del que són les dones: vivimper als altres, però ara volem que se'nsreconeixi i no fer un acte d'autocomplaençasinó per aquella necessitat profunda de quetot el que som i sentim també regeixi elsdestins de la humanitat. I aquest anar fent viaha trobat el punt d'unió i d'avenç a través deles associacions de dones.Aquestes associacions que ja formen partdel panorama social català, estan implanta-des al país i compleixen una doble funció:per un cantó reclamar a la societat i a lesadministracions tot el necessari perquè eldret a la igualtat es converteixi en projectes,recursos, serveis, a fi que traspassi els aferscol·lectius: l'educació, les relacions, les orga-

nitzacions laborals, la salut, el lleure...I per l'altre aquestes associacions organit-zen tot tipus de xerrades, tallers, sortides,debats, formació, trobades de les sevesassociades...És evident que les associacions de donessón el pal de paller de la política per a laigualtat i que elles nodreixen les polítiquespúbliques posant en tensió permanent a lesadministracions que tenim l'encàrrecdemocràtic de liderar i dotar de recursos.Catalunya té amb les associacions dedones i les seves federacions el tresor méspreuat, el camí que ens portarà a la igualtat plena.nMontserrat Gibert i LlompartAlcaldessa de Sant Boi de Llobregat


dones 20

L’any 1975 es va crear aCerdanyola el Grup de Dones femi-

nistes El Safareig amb la voluntat d’o-ferir serveis a les dones de la ciutat ialhora reivindicar serveis que lamateixa entitat no podia prestar. Méstard es constitueix el Grup de Donesper la Igualtat amb finalitats moltsemblants. Des de l’aleshores l’Ajuntament, queadministra les polítiques d’Igualtatdes de l’àmbit dels Serveis Socials,treballa estretament amb les duesassociacions.Gràcies a aquest diàleg constant lainstitució rep directament les sevespreocupacions i propostes (des de ladetecció que fan a partir del seu tre-ball amb les dones de la ciutat). Afinals de 1999 es decideix organitzarles jornades Fem fora de Casa laViolència, amb l’objectiu de crear unespai de debat ciutadà i sensibilitzarla població respecte a aquesta greuproblemàtica.Les jornades van ser un èxit de parti-cipació: hi van assistir 120 personesen un espai previst per a 80. Moltsdels professionals de l’àmbit dels ser-veis socials de la ciutat hi van partici-par i això va permetre posar en comúmolts aspectes respecte a la violèn-cia domèstica. A partir d’aquesta actuació el tracta-ment de la violència domèstica vaquedar establert en els tres eixosclàssics:Intervenció primària: Educació perla no-violència. Actuacions de caire

comunitari que s’han concretat ambuna oferta formativa a l’educaciósecundària, amb diversos tallers.A més, es van portar a terme tot unseguit d’adhesions a mocions, resolu-cions i declaracions de caire interna-cional que configuren un cos teòric,amb caràcter normatiu, que ens per-met sostenir les propostes d’actuacióen aquest àmbit. Intervenció secundària: Elaboraciód’estratègies d’intervenció dirigides ala població mes vulnerable, que pro-porcioni recursos per a la identificacióprecoç del problema i un recolzamentsocial eficient i accessible. Això s’ha concretat en la formació perals professionals que atenen les donestant des dels serveis socials com desde la policia local, el programa d’aten-ció a la dona de salut i la coordinacióamb altres serveis implicats. Intervenció terciària: Assegurar elsrecursos assistencials per a una ade-quada resposta a la població afecta-da pel problema de la violència. Esconcreta en:• Una consultoria per a dones queofereixen els dos grups de dones.• Atenció jurídica per a dones, ambun programa finançat per la Diputacióde Barcelona.• Atenció psicològica a dones vícti-mes de violència, a càrrec d’ElSafareig amb intervencions individualsi grupals.nAjuntament de Cerdanyola del Vallès

TERRASSA COMPTA AMBSETZE GRUPS DE DONES

LL'any 1991 l'Ajuntament de Terrassa va impulsar lacreació de la Regidoria de Promoció de la Dona, la

primera de tot l'Estat Espanyol. Des d'aquesta àreaespecífica es va començar a treballar per conèixermillor la realitat de la dona terrassenca i es va poten-ciar una infraestructura de suport davant les problemàti-ques concretes que afecten aquest col·lectiu. L'any1994, en veure la resposta i la necessitat de la ciutada-nia de Terrassa, es va fundar la Casa Galèria, Centred'Informació i Assessorament a la dona, per continuartreballant en aquest objectiu.S'ha actuat en dues línies concretes: d'una banda lapromoció de la presència de les dones a la societat entots els àmbits: social, cultural, polític i laboral; de l'al-tra, s'ha treballat per atendre específicament totesaquelles dones que pateixen situacions greus, com lesque reben maltractaments, mares solteres...Un dels objectius principals ha estat la promoció de laparticipació de la dona a la vida associativa. Fer queperdin la por a ser independents tot ensenyant-les aprendre decisions fora del nucli familiar i a projectar-sesocialment. Aquesta empenta ha permès que s'hagiexperimentat un canvi substancial en el món associatiu.Terrassa compta avui amb setze grups de dones ques'han anat creant d'en mica en mica. Amb anterioritat ala creació de la Regidoria de la Dona existien quatregrups, per tant en els darrers 10 anys s'han creat deugrups.Fins ara hem treballat per a la igualtat entre els homes iles dones, hem lluitat contra qualsevol exclusió socialper raó de sexe..., però ara és hora que fem un treballintern per implicar els diferents professionals de l'admi-nistració en el nostre projecte ja que compartim unamateixa realitat: "donar serveis". Aquest ha de ser elnostre repte per als propers anys.Ens hem de plantejar definir els objectius i elaborar elspressupostos de manera transversal, tenint en comptela perspectiva de gènere, assumint actuacions a favorde la igualtat globalment. No es tracta de treballar més,sinó de treballar de manera diferent i això no duplicatasques sinó que les simplifica. Si aconseguim aquests objectius, tindrem una organit-zació moderna, capaç d'adequar-se als nous temps i ales necessitats canviants de la seva ciutadania.n

Amparo VillarCap del Servei de Promoció de la Dona

Ajuntament de Terrassa

L’ASSOCIACIONISME DE LES DONES A CERDANYOLA DEL VALLÈS

dones 21

Europa a l’abast

El passat 24 d’octubre, aEstrasburg, el Parlament Europeu

va votar un seguit d’esmenes de laDirectiva 76/207/CEE del Consell,sobre l’aplicació del principi d’igualtatd’oportunitats entre homes i dones,pel que fa a l’accés al treball, la for-mació i la promoció professional, aixícom les condicions de treball. Laponent va ser Heidi Hautala i el textve a modificar una Directiva vigentdes de fa 25 anys.

Assessories confidencials contral’assetjamentLa primera de les esmenes es refe-reix a l’adopció de mesures preventi-ves contra tot tipus d’assetjament,inclòs el sexual. Per garantir aquestaprevenció s’inclou un sistema d’asses-sories confidencials que, segons citael text, poden ser un instrument efi-caç. També s’amplia la tutela judiciala les persones que testifiquin a favorde les víctimes d’assetjament. És important remarcar que la novadefinició d’assetjament sexual afirmaque aquest és una forma de discrimi-nació que es produeix no només en ellloc de treball, sinó també en l’accésa l’ocupació i en la formació. Enaquest sentit, es considera que hi haassetjament quan el comportament tél’efecte d’atemptar contra la dignitatde la persona i crear un entorn d’inti-midació, hostil, degradant, humiliant,ofensiu o molest.

Les mesures positives Pel que fa al fet que els Estats mem-bres han d’adoptar mesures pergarantir la plena igualtat d’homes idones, ara el redactat insisteix en l’a-dopció de “mesures positives quehan de preveure avantatges específi-ques per facilitar al sexe menysrepresentat la realització d’una activi-tat professional o per impedir o com-pensar els desavantatges que pateixien relació amb la carrera professio-nal”. Es considera, per tant, de lamàxima importància l’adopció demesures positives. Hi ha tot un seguit de modificacionsque van encaminades a reforçar l’apli-cació d’aquesta futura Directiva. Així,quan abans es deia que es podriadeclarar nul·la qualsevol disposiciócontrària al principi d’igualtat que figu-rés en qualsevol contracte o convenicol·lectiu, ara es diu que “es decla-rarà nul·la”. El mateix quan es diu queels Estats hauran de dictar lleis “pergarantir sancions eficaces, proporcio-nals i dissuasives en cas d’infraccióde la Directiva”. L’objectiu de la nova Directiva és,doncs, l’aplicació efectiva del principid’igualtat d’oportunitats, no només laseva promoció. Per això, els Estatsmembres hauran de demanar alsempresaris la presentació de plansanyals que revisin la situació a lesempreses, amb estadístiques de laproporció d’homes i dones, així com

dels nivells d’organització i remunera-ció que assoleixen. D’altra banda, els Estats membreshauran de donar compte, cada dosanys, a la Comissió, de les mesuresque adoptin per a l’acompliment de lanormativa. Fins ara, ho havien de fercada cinc anys. Després de la votació d’Estrasburg,ara cal esperar la postura del Consellper a què aquesta Directiva assoleixila seva aplicació. Sens dubte, estracta d’una revisió necessària, al capde 25 anys de la primera.

La maternitat El text reforça la protecció de lamaternitat. Així, s’introdueix un textnou que diu taxativament: “Qualsevoltracte desfavorable dispensat a unadona en relació directa o indirectaamb l’embaràs o la maternitat consti-tuirà una discriminació en el sentit dela present Directiva”. També, se cital’adopció com a causa de permís dematernitat. Així es diu que “la donatindrà dret, un cop finalitzat el permísde maternitat, o després d’unaabsència relacionada directamentamb una adopció, o per la sevaconseqüència, a reintegrar-se al seulloc de treball o a un equivalent”.n

Manolita Sanz

Claredat i fermesaen les noves mesures per a la igualtat d’oportunitats

Per 305 vots a favor contra 223 i 15 abs-tencions, el Parlament Europeu va aprovarla modificació de la Directiva, aprovada fa25 anys, relativa a l’aplicació del principi d’i-gualtat d’oportunitats entre homes i dones

en l’accés al treball. La nova propostaremarca la protecció a la dona que torna altreball després del permís de maternitat is’introdueixen mesures per a la prevenció del’assetjament sexual.

Posem de cara a la paret:

- El Periodico de Catalunya- La Real Academia Espanyola

dones 22

de cara a la paret

La K i la E ja són nostres. Tenim una consonant iuna vocal, i totes dues majúscules! Podem formar

una síl·laba i, i amb una mica més d’imaginació, fins itot, un nom. Qui diu que no passeja pel món capKeke, si jo conec una Cuca, un Quique i una Cuqui?Però, de fet, la K i la E pertanyen a Ana María Matute iCarmen Iglesias, respectivament. Són les seves vetus-tes butaques de pell obscura i grans orelles a la RealAcademia Española. La K i la E són un miracle entreles altres quaranta majúscules i minúscules ocupadesper homes. El miracle comença quan a tres acadè-mics se’ls acut presentar la candidatura d’una dona, iresulta encara més extravagant i exòtic que el ple del’Acadèmia l’accepti per majoria absoluta. Això haestat tan excepcional que només s’ha produït quatrevegades en els 300 anys d’història de la RAE. Quatredones en 300 anys! L’Academia va ser fundada el1713 i no va ser fins el 1978 que es va incorporar laprimera dona, Carmen Conde. Des de llavors, la pro-gressió ha estat vertiginosa: el 1984 va fer l’ingrésElena Quiroga i el 1996, any de la mort d’ambduesacadèmiques, Ana María Matute va ocupar la butacade Carmen Conde. Finalment, Carmen Iglesias es vaincorporar l’any 2000. Què els ha passat a aquestsil·lustres homes de lletres per a obrir el seu preciósfeu fins a aquest escandalós 4’76% de dones?S’hauran adonat que no només han de limpiar, fijar ydar esplendor a la llengua, sinó també a la pròpia ins-titució?n

Resultarà una paradoxa que unadona sigui elegida CATALÀ DE

L’ANY i que li donin una estatuetaque, com que es tracta d'uncatalà, és la imatge d'un home.Aquesta és la conclusió a la quearribo després de llegir que ElPeriódico de Catalunya ha convo-cat el premi CATALÀ DE L’ANY,perquè els lectors (sí, sí, ja ho heullegit bé, només els lectors) votin.Quan més del 50% de les perso-nes del món som dones és unamica agosarat que només els "lec-tors" triïn qui ha de ser el CATALÀDE L’ANY. Però és que resulta quepodria ser una dona l'elegida i lla-vors... ja hi som, amb els genèricsmasculinitzants!Bé, això de ser la dona l'elegidatambé és una mica difícil si tenimen compte el percentatge de pos-sibilitats, quatre dones entre setzecandidates i candidats.Seria molt més adient que les lec-tores i els lectors elegissin la cata-lana o el català de l’any, perquèsom les dones i els homes elsque conformem aquesta societat

tan diversa, plural i homogènia onamb aquest concurs, concurs?sembla que encara primi el gène-re masculí per damunt del femení.És que en ple segle XXI i, des-prés de tants anys de lluita de lesdones per aconseguir la igualtaten tots els aspectes, no pot serque el catalanet de l’any siguicatalaneta i catalanet? I que lafigureta tingui un perfil femení oneutre en lloc de masculí? La dona i l'home en plural sóndones i homes, i dir la paraula“català”, els agradi o no als d’ElPeriódico de Catalunya, és ferreferència al gènere masculí. Siels premiats poden ser dones ihomes el premi ha de ser per lacatalana o el català de l'any i nod'una altra manera. Sense voler,penso en una cita de FiedrichNietzsche que diu: "El que és moltdifícil de comprendre per alshomes, és la seva ignorància res-pecte a ells mateixos", i és clar sisón ignorants respecte a ellsmateixos, com no ho han de serrespecte a nosaltres, les dones.n

L’esplendorde la Real Academia Española

Consell de Cent, 259 93 454 45 37 Rauric, 8 93 302 29 76Argenteria, 70-72 93 310 48 07 Tallers, 35 93 301 97 73

www.lapelu.com [email protected]

Secció a càrtrec de La Cantant Calva

I si és una dona el Català de l’any?

Gata Lina & cia Gemma

És veritat. Tots som de carn, mal-grat que alguns semblin fets de

pasta de moniato. Deu ser per aixòque fa mil anys que sentim algunsanar dient ximpleries i cada any quepassa les diuen més grosses. Mirem sinó a Fraga. Fraga va néixersegurament al Juràssic, i encaravolta, ben és veritat que donanttombs com un ànec, recordant que“tots som de carn” i observant comla tenim repartida les senyores. AFraga ens el vam treure de sobre dela política estatal, però les sevesdues tones de carn, no gaire benrepartides, per cert, van aturar-se aGalícia, lloc on deu ser que la gentvota a qui més pesa. Efectivament, no tothom té la carnrepartida de la mateixa manera:sobretot a alguns homes se’ls hi acu-mula al baix ventre, i mira que estanorgullosos d’aquesta descompensa-ció càrnica, tot i que a vegades elscosta molt caminar drets. Deu serper aquest esforç que el cervell elshi queda buit i van dient bajanades,cada cop més estrafolàries i apoca-líptiques.No content amb fer una anàlisi críticasobre el repartiment de la carn,Fraga continua proferint exabruptes iprofecies: “fora del matrimoni noméshi ha anarquisme i vandalisme”.Quin menyspreu per a totes les pare-lles de Galícia, de la més diversacomposició sexual, que paguen els

dones 23

el tal·lós d’Aquil·les

seus impostos, que van cada dia atreballar i fins i tot participen en lesfestes patronals, només perquè nohan passat per la vicaria o el registrecivil. Li hauran arribat a Fraga informa-cions que un gran percentatge delspocs fills que neixen a l’actualitat sónproducte de parelles no casades? Ique aquests vàndals envien cada diales seves criatures a l’escola, on noconsta que siguin més murris que elsnascuts en famílies santificades?Passi que els dinosaures s’hagin

posat de moda, que hi hagi exposi-cions i pel·lícules que ens recordinque van existir, però el que ja resultauna mica massa és que encara escontinuïn dedicant a la política comsi no haguessin passat milions d’anysdes de la seva extinció. Com a mínimque es posin a règim, a veure si aixídissimulen les carns i passen per ani-mals més actuals, com les vaques,per exemple. D’aquesta maneraningú no tindria en compte les xim-pleries que diuen.n

Fraga, la carn i la pasta

de moniato Per Joana Gallego

La dona a EuropaLa professora d’Històriade l’Europa Occidental dela Universitat Lliure deBerlín, Gisela Bock, ésl’autora de l’interessant llibre La mujer en lahistoria de Europa.Aquesta obra literària,escrita per una conegudaespecialista internacionalsobre la història de lesdones, ens ofereix unahistòria intel·lectual,social i política de “l’altre”sexe des de la querelle des femmes fins avui dia. Bockanalitza al llarg de 301 pàgines el paper fet per la donadavant el treball assalariat, en els moviments socials,en la lluita pels drets civils, en les guerres i genocidisd’Europa i en la lluita per la llibertat i la igualtat.La història del vell continent i la seva herència al llargdels segles pot ser o no una càrrega o un avantatgeper al futur de les dones a Europa.

La mujer en la historia de Europa, de Gisela BockEditorial Crítica, Barcelona, 2001 (traducció castellanaper a Espanya i Amèrica)n

dones 24

sofregit cultural

Himne contra elmaltractamentDones tan diverses com CristinaAlmeida, María Reyes, Lolita,Blanca Fernández Ochoa oMarina Rossell s’han unit perposar veu a la cançó Hay que volver a empezar. Aquest himnepretén convertir-se en el cant contra el maltractament a lesdones a tot el territori espanyol.Aquesta lloable iniciativa va néixerara fa un any i mig de la mà deSantiago Alcanda, i actualmentcompta amb el suport de 15 veuscontra la injustícia i de la SociedadGeneral de Autores y Editores(SGAE). La gravació del disc solidari va acompanyada d’altresactivitats on hi participen mitjansde comunicació com El Mundo TVo Antena 3.n

PintoresimpressionistesEl Museu de Belles Arts de Bilbao inaugura la sevaampliació amb una excel·lent exposició dedicada a quatre pintores impressionistes nascudes a mitjans delsegle XIX. Sota el títol Dones impressionistes. L’altramirada, es pot observar el treball pictòric de les quatregrans pintores impressionistes: la nord-americana MaryCassatt (1845-1926) i les franceses MarieBracquemond (1841-1916), Berthe Morisot (1841-1895) i Eva Gonzalès (1849-1893). La pintora Eva Gonzalès va crear imatges de la donamés lliure que no pas les seves predecessores, peròrodejada d’una intimitat no sempre alliberadora. Fins el 3 de febrer de l’any 2002 es pot gaudir d’aques-ta mostra pictòrica al Museu de Belles Arts de Bilbao(Plaza del Museo, 2 Bilbao).n

El Museu Nacional d’Art deCatalunya (MNAC) acull la mostrafotogràfica La Guerra Civil espanyola. Fotògrafs per a lahistòria. La Guerra Civil espanyolava esdevenir el camp de batalla ones van enfrontar dues ideologies: lademocràcia i el feixisme. El MNACvol revisar aquest període i ho fa enun context obert i de dimensió internacional amb la representaciódels millors professionals de l’artfotogràfic que van treballar tant aun bàndol com a l’altre. L’objectiu d’aquesta exposició ésreconèixer el valor del treball delfotògraf/a i l’aportació al fotoperio-disme de guerra modern. Fins el 13de gener de 2002 teniu temps pergaudir de la mirada fotogràfica realitzada en temps de guerra.n

La guerrai el fotoperiodisme

Un 12% de dones,a l’enginyeria i a la indústriaals EEUU

El Consell Nacional d'Investigacióde les Dones d’USA presentarà

dijous 7 de febrer de 2002 l'informe:"Mesurant l'equació: on són lesdones i les noies als camps de laciència, l’enginyeria i la tecnologia?".El treball posa de manifest, per unabanda, els avenços reals de la donaen àmbits com la ciència i la tecnolo-gia, i per l'altra, l'estancament quepateix en l’enginyeria. L'informerecull els següents interrogants: Perquè si les dones constitueixen el46% de la població dels EEUU ambdisponibilitat de treballar nomésocupa el 12% dels llocs de treball enrelació amb l’enginyeria i la indústria?Per què només un 10% de la plantillatotal de professorat de ciències sóndones? Presidida per Judith Shapiro,Presidenta del Barnand College, l'acte vol posar sobre la taula l'estan-cament actual i aixecar una veu crítica i realista per cercar sortides.

Vincula’t, materials per treballar amb dones maltractades

L'Oficina Tècnica del Pla d'Igualtatde la Diputació de Barcelona ha

publicat una guia adreçada especial-ment a professionals que treballenprop de dones i famílies víctimes deviolència, on s'hi recullen els principisbàsics per a la intervenció amb donesmaltractades. Pautes d'utilització.Didàctica per al treball dels professio-nals. Didàctica per treballar amb ladona. Orientacions. Xarxa de recur-sos. Bibliografia i adreces d'Internet.Si voleu més informació la podeudemanar a l'Oficina Tècnica delcarrer Sant Pere més baix 7, deBarcelona.

Conferència de l’ONU a l’Àsiaper fomentar la igualtatAmb el suport de la Conselleria de

Gènere i Desenvolupament de lesNacions Unides i de la ComissióSocial i Econòmica per Àsia i elPacífic, se celebra a Bangkok, del 10al 13 de Desembre del 2001, unaconferència per tractar la discrimina-ció i la desigualtat. Aquesta convo-catòria no serà exclusiva de l'Àsia,sinó que es desenvoluparà a nivellmundial i se centrarà en els esforçosque, des d'una perspectiva de gène-re, s'han de fer per posar fi a lapobresa que pateix un món totalmentimmers en la globalització. Centrant-se més en la regió d'Àsia i el Pacífics'estudiaran els pressupostos nacio-nals, el desenvolupament institucionali la manera d'establir responsabilitatsconcretes per portar a terme un plaque fomenti la igualtat.

‘Respecte’ envers les dones i els infants Respecte és un conjunt de jocs i

activitats per a infants destinat ala prevenció de la violència envers lesdones i els infants que es pot trobaral llibre Educació per la pau en el lleu-re. Dissenyat per la Xarxa Escocesad’Atenció en el Temps Lliure (ScottishOut of School Care Network), s’inse-reix en un conjunt de set bones pràc-tiques en els esplais infantils de trespaïsos europeus, que tenen com a

objectiu l’educació per a la pau. Així,a més del joc citat, hi trobem el de lapau amb la natura (Catalunya); elconeixement dels drets dels infants(Euskadi); el desenvolupament de l’au-toestima (Madrid); la funció parental ila convivència intergeneracional(França), i la prevenció del sectarisme(Irlanda del Nord). El llibre s’ha fetsota els auspicis de la IniciativaEuropea Connect i ha estat coordinatper la Fundació Catalana de l’Esplai.Es pot trobar en cinc idiomes: català,castellà, euskera, francès i anglès.

Xerrades sobrepolítiques de gèneres a l'ACM

La Comissió Dona i Municipi del'Associació Catalana de Municipis

i Comarques ha endegat un procésinformatiu, adreçat a les seves asso-ciades -regidores i alcaldesses-, dedebat i difusió de polítiques de gène-re. Fins ara s'han fet dues trobadesamb la participació de Carme Alòs,regidora i portaveu de CiU al'Ajuntament de Navarcles que va par-lar sobre “Benestar social, el paradig-me del futur” i de Maite Fandos, regi-dora de CiU de l'Ajuntament deBarcelona que va parlar sobre “Dona ipolítica”.Aquest mes de desembres'ha previst parlar sobre els plansintegrals de la infància amb la presèn-cia de Carme Ortoll i Dolors Llorenç. Si esteu interessades en participar-hi,no dubteu en posar-vos en contacteamb l'ACM, carrer de València 231,de Barcelona

dones 25

l’estenedor d’idees

20 anys de l’Agenda de les Dones el 2002

El cap i cua d’enguany li va que ni pintat a la celebració que Les Pumes, actuals artífexs de

l’Agenda, pensen muntar a Pròleg, la llibreria especialitzada en autores del carrer Dagueria, 13de Barcelona, el 13 de desembre.Quan van treure la primera Agenda (1978) el paísestava en plena transició i aquell aire reivindicatiu itransgressor, però divertit i festiu alhora ha nodritsempre els fulls de l’agenda que ens acompanya tot l’any. Felicitats!

La donaa la Unió Europea

El programa setmanal, Europa alDia, que realitza Mª Lluïsa

Colominas a la Televisió Valenciana vaobtenir el Premi La Dona a la UnióEuropea, que atorga la Xarxa deDones Periodistes. L’acte de lliura-ment va tenir lloc al Saló de Cent del’Ajuntament de Barcelona, amb l’as-sistència del comissari europeu PedroSolbes i de Núria Carreras, regidorade Benestar Social. Colominas va dir que “a mida que es

coneix la Unió Europea no tenen sentit

les fronteres”, i va remarcar, també,que “cal enderrocar, sobretot, lesfronteres que genera la pobresa i laimmigració”. Charina Giráldez va reco-llir un accèssit, pel reportatge Unassaig clínic, emès a la TelevisióGallega. Montserrat Minobis, presidenta de laXarxa, va explicar que el premi va néi-xer per transmetre a la ciutadania elconcepte d’Europa, però, en especial,a les dones, perquè sense la sevaparticipació activa com a ciutadanes,el desenvolupament d’Europa, queda-va incomplert.

170 països signenla convenció pereliminar totaforma de discriminació vers la dona

Des del 14 de gener fins l'1 defebrer de 2002 se celebrarà a

Nova York la 26ª convocatòria de laCEDAW. La Convenció sobre l’elimina-ció de totes les formes de discrimina-ció vers la dona, fundada el 1979 perl’Assemblea General de Dones de lesNacions Unides, presenta avui dia unarticulat d'abast internacional querecull tots els drets de les dones. Elnovembre passat quatre països méses van adherir al CEDAW (BurkinaFaso, Burundi, Cambodia i Mauritius),fent que la suma total de nacions integrades sigui ja superior als 170.La signatura suposa el compromís d’evitar lleis discriminatòries per ladona, d’establir tribunals i altres institu-cions públiques que garanteixin la pro-tecció efectiva de la dona i d’assegu-rar l’abolició de tota actuació per partde persones, organitzacions o institu-cions que atemptin contra la igualtat.

dones 26

l’estenedor d’idees

Relacionar-se amb el cosSara Berbel i Maria Teresa Pi-Sunyer han publicat el llibre El Cuerpo

Silenciado, una aproximación a la identidad que tracta sobre la dificultat que avui encara tenen les donesper relacionar-se lliurament amb el seu cos.Les autores fan repàs dels obstaclessocials actuals: tabús, normes sexuals, contes infantils, la transmissió de valors demares a filles, les coses que no es diuensobre la maternitat, el dolorós procés de l'avortament, volgut o no, les dones quedecideixen no ser mares... Aquestes i altresqüestions es tracten en aquest llibre, de lectura recomanada, que ha sortit al carreren aquest mes de desembre.

Fina Isegura, periodista d’altura

Forma de pagament mitjançant rebut domiciliat al meu compte

núm

del banc o caixa

o bé taló nominatiu que trameto junt a la present a l'Associació de Dones

Periodistes de Catalunya, Rbla de Catalunya, 10, 3r. 08007 Barcelona

Ens podeu tornar aquesta butlleta per correu postal, per fax al núm 93 317 83 86O bé per correu electrònic, [email protected]

Nom

Cognoms

Adreça

Població Codi postal

Telèfon

Adreça electrònica

Desitjo subscriure'm a la revista DONES per tot l'any 2002 per un preu de 1.200 ptes.Butlleta de Subscripció

#

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), presenta el projecte

d’edició d’una revista adreçada a les dones professionals de tots el camps, des de la

perspectiva i la competència que ens atorga pertànyer al sector comunicatiu.

febrer 2001 núm. 1

Els canvis recents que les dones estan protagonitzant en l’àmbit públic, això és, en el camp laboral,

polític, empresarial i professional i les conseqüents repercussions que aquests canvis generen en

l’àmbit privat, constitueixen un nou paisatge que fins ara no ha estat explorat pels mitjans de comu-

nicació de manera oberta i progressista.

La veu i la competència professional de les dones periodistes és necessària i adient per posar sobre la

taula tot un seguit de temes i aspectes que

els grans mitjans de comunicació —amb la seva visió androcèntrica de la realitat— mai no contem-

plaran. L’ADPC proposa “una nova mirada” a la realitat social de les dones que exerceixen les seves

responsabilitats en el món professional

i a les problemàtiques, contradiccions i satisfaccions que aquesta via

d’autonomia personal comporta.

Els objectius de la revista DONES són:- Aportar informació sobre el món professional i laboral de les dones

per donar idea de la transformació social i econòmica que protagonitzen

- Fer una lectura crítica però optimista dels canvis socials

que les dones estan portant a terme

- Informar sobre les polítiques socials de gènere

que s’arbitren per part de les diverses administracions

Les enginyeres

construeixen

el futur

La globalització

i el gènere

març 2001 núm. 2

juny 2001 núm. 3

Advocades

La lluita per l’esp

ai

professional

El poder local

en femení

Té sentit

el feminisme avu

i?

febrero 2001 núm. 1

A l’esport encara manen els homes - ADPC · 2011. 1. 13. · La participació actual de les dones...

Documents

Transcript of A l’esport encara manen els homes - ADPC · 2011. 1. 13. · La participació actual de les dones...