Enric Casasses Figueres

A la panxa del poema en prosaque [no] hi neva [n]i hi plou

Edició de Cèlia Nadal

Tria de Poesia, 8

ADVERTIMENT

No pateixis si et semblen indefinits o poc o gens figuratius aquests poemes perquè parlen i diuen d'una sola cosa amb un o uns sentiments que acuden sempre amb la dita cosa com es veurà tot seguit.

1?

11

Tots els descobriments que férem en l'ado lescència quan al mirall hi vèiem el follet pepet i la branca de la neu entravessada a la gola de la nena menys nena i tots els advertiments del paradís que no surten a cap llibre, a cap pel·lícula, a cap de les coses que els grans repeteixen, tots els descobriments de l'adolescència nos-tra i de la de la humanitat, continuen igual de vigents i igual de d'allò que no en parla ningú.

Repeteixen les coses que repeteixen, i no pas les coses que o la cosa que senten sempre, aquesta només la diuen quan se'ls es-capava a l'últim moment i és clar, cada moment es corria el perill que fos l'últim moment, jo estava eixugant les culleres.

12

El sentit de la vida per exemple és quan estàs abocant el líquid daurat al got i veus com puja l'escuma sense pensar res.

Una mà furga a la butxaca de motu pròpio, se senten repicar daus, algú va a terra, tens una pedra, tot és pagant i tot és de franc, menys la calàndria que té les claus. Quines portes som?

Quina fressa de núvol de mosques de la febre que fan aquests soliloquis repartits que no impedeixen els diàlegs silenciosos de la llum dels qui s'enfilen per les faç anes i s'a sseuen als portals, mentre s'entra en acció, és clar.

13

Tornarem a començar sempre fins que serà per sempre, i és contra el més subtil i in visible dels obstacles que ens podrem moure, que es podrà moure el turó de roca dura, el que calgui, el de Montcada.

Guerres (latents) per pures ganes de no saber quin greix tre-pitges, et van deixar sol amb un cavall nu que no sé què volia. Vigila i mira quin portal som, para ment!

14

Els fantasiosos miralls de l'adolescència tenien raó i han anat arribant puntualment els missatgers ara l'un ara l'altre cada un amb el seu carregament d'explosius inesquivables, incompati-bles amb les rebaixes de l'exi stència, ara només falta saber on els posarem, però és igual, qualsevol lloc va bé, les teves golfes, l'adolescència de la humanitat, la plaça Catalunya.

2'

17

La punyetera muntanya del tremolar no s'acaba mai i cada cop fa més pujada. Tenen unes eines enormes, unes tenalles que es ne-cessiten tres o quatre parells de braços per aguantar-ne cada braç i són per eixamplar-te la glàndula sensitiva. I si ja no tremoles tu, aleshores ve l'especialista i t'encomana el tremolor ell. Hi corre algun ressentit que encara ni no n'ha ni sentit a parlar.

Els senders gairebé lluminosos del teu cervell són llampants, quasi invisibles i impossibles de capir, com les trajectòries de l'ex-citació universal, i fan més pujades i giragonses que els camins de la Creueta del Coll.

18

Trepitjant les c losques d'uns desvertebrats que viuen de l lur pròpia descomposició i provoquen, quan s'acumulen, com ara, unes boires iridiscents just a l a ratlla de l'horitzó capvespral de l'altra banda del seny que mama.

Si cal.Trepitjant-les amb tot i llur dolorós cruixir innombrable i agut

de metall tibetà, si cal.

Contra una desorientació dels esforços tan generalitzada, àdhuc el no fer res fatigava, que és una cosa que cansa molt.

19

Quan empenyeré la porta del reixat i veuré la xemeneia freda i difunta d'un món que us feia massa patir, aquesta em voldrà xu-clar amb una fressa imaginària de tramuntana, amb arremolinats udols de tramuntanes que et diuen la bellesa omnipresent de les nostres bèsties de co mpanyia, dels virus que m'erigeixen més i més torres que són barrancs. Obstacles.

Tantes pujades i baixades i sempre som a peu pla de ca la rossa aquella, la muda, la que pica de mans i peus quan passes, i sempre som a peu pla de la màquina d'entrada a la fàbrica de màquines d'aplanar, sí, aquella rossa xafardera que escaliva els que pugen.

Tantes pujades i baixades aquí com a l'altra vora del seny que mama i sempre a peu pla i sempre tan difícil de travessar-hi.

20

Tenen unes tenalles enormes per si se't resseca la gola. Com-pren un cavall nu just quan jo hi acabava d'arribar, dic, a la fira de persones. M'esperaran a totes les cantonades, homes i dones, dones i homes, tots amb llurs vestits putanescos o provocatius i un secret amb un preu. Però ells no són ells, són els seus suplents.

3!

23

Cada dia em barallo amb el cervell del cervell que no és el cer-vell, encenc el llum apago el llum encenc el llum i apago el llum, i a peu arribo a un poble, en surto per l'altra punta i continuo.

Qui tingui la possibilitat de tenir un doble a l'altre cap de món que estigui el mateix dimecres tenint la mateixa edat d'onze anys passant el mateix cerimonial escolar d'unes preguntes d'aritmè-tica amb el mateix posat i els mateixos sentiments i respostes les mateixes i els mateixos problemes al mitjó esquerre que se m'abo-nyega a dins del sabatot, ei!

24

I aleshores caigueren escales avall uns pots cilíndrics de cartó buits rebotant i saltant i empaitant-se els uns als altres avall per les escales de caragol de la torre més alta del castell de la bandera i eren molts, oh, quina música feien!... encara no m'ho explico...

Ara som en aquell moment genial quan l'onada sobirana de tan amenaçadora sembla aturada i mentrestant els profetes afir-men que la vella història de l'home polint-se la fruita del bé i del mal que li la presenta la dona és ara, i no que fóssim a l'origen expulsats de cal sogre per una transgressió que estem fent ara i veredicte culpable l'espècie humana en pes, au, fes-te fotre, i de passada una serp també, que és l'únic det all versemblant de tota la història, per cert.