A la pàg. Fragilitat Tel. -I MIRADOR - ddd.uab.cat · La Societat de les Nacions i el conflicte...
8
La Societat de les Nacions i el conflicte italo -etíop La situació internacional, a conseqüència del conflicte italo- etíop, del paper important de les complicacions sorgides deil conflicte que pot exercir la S. de les N., i ha decla- italo-etíop, ha adquirit caràcters de grave- rat que vol sostenir -la en tot i per tot. Es tat, fins a ]'extrem que aquests dies pre- llar que perquè aquest carvi en l'actitud sents s'han volgut parangonar amb els de anglesa sigui eficaç, cal una renúncia a la l'estiu de 1914. La comparació és lícita; política egoista que tantes vegades ha estat però avui es compta amb una força alesho- característica d'Anglaterra. res inexistent i que, si es vol, pot evitar Si França i Anglaterra assumeixen la di- que la tragèdia, de la qual és viu encara recció d'una política d'enrobustiment de él record i tangibles les conseqüències, es la S. de les N., fóra més fàcil d'arribar a repeteixi. resoldre el problema de la pau, iEs clar, Aquesta força, inspirada en l'esperit del caldria que les altres nacions s'unissin Aquell entusiasme amb què es va a la guerra... quan encara no há començat GOM S'ORGANITZA UN Ft1%ISME Any VII. Núm. 341- Barcelona, dijous, 29 d'agost de 1935 A la'pàg. 2, El ritme accelerat. Es tracta de militaritzar l'aviació civil?, "per Ernest Guasp. A la pàg. 3 : El Museu Grévin. Com es fa viure un castell de f antasmes, per Max Thomas, A la pàg. 4: Fragilitat de la glòria, per Maurice Chevalier, Preu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, 1 9 - Tel. 2 3 1I8 - Subscripció: 3'30 pessetes trimestre HORES - E_ m Dijous -I MIRADOR INDISCRET modern dret internacional, és la Societat de les Nacions, que dintre pocs dies — el 4 de setembre — entrarà en escena. En la postguerra, tothom estigué d'acord a convenir que la diplomàcia secreta havia portat a la guerra i que calia abolir-la. 'Els ideadors de la S, de les N. pensaren que dl sistema patrocinat per ells podia complir perfectament el doble objectiu d'informar la diplomàcia en nous principis i d'evitar que mitjançant aliances de la política dita d'e- quilibri, es creessin gèrmens bellicosos. Instituïda la S. de les N., només per poc temps — quan hi havia homes com Briand, Chamberlam, Scialoja i àdhuc Stresemann, — semblà correspondre plenament al fi pre- fixat. Però ben aviat tornaren a treballar els egoismes nacionals, i de les intrigues entre bastidors de la S. de les N. es passà al vell mètode de la diplomàcia secreta i es formaren de nou els antics blocs, mohts dels quals, però, han tingut una vida efímera. França, adonant -se dels perills que això te- nia, ha sostingut la necessitat de la segu- retat collectiva, .considerant indivisible el problema de la pau. Però per més esforços que hagi fet el Quai d'Orsay, el seu pla no ha pogut fer -se efectiu. Tothom afirma voler restar fidel a la S. de les N., però mentrestant han estat violats tant la lletra com ]'esperit del seu pacte fonamenta]. Ara veurem què resulta de la reunió, la setmana vinent, del Consell, de la, qual pot dependre la seva existència i, an9b ella, la d'un sistema pol tic que és el més indicat per à mantgrdr unides les na- cions i garantir la pan. No volem tenir en compte els averanys alarmistes sobre preparatius bèl4ics per part dels anglesos i dels italians i sobre la possi- bilitat d'una guerra entre aquests dos paï- sos, que, abans que el feixisme arribés al poder, eren dis més units en matèria de polí- tica internacional. De totes maneres, aques- tes alarmes — que preocupen les cancelle- ries, des de la nordamericana a la iturca haurien de fer obrir els ulls a qui, o sense voler-ho, els té tancats, i adonar -se de les exigències de la realitat. Aleshores veuria 'la urgència de reforçar la política ginebrina, donant a la S. de les N. aquella força moral — a manca de la material — que s'ha tractat d'afeblir. Uro- cament es pot aconseguir la pau amb la política ginebrina, la qual és enemiga de Tots els imperialismes. Si ara Mussolini, com amb tota franquesa ha declarat, vol imposar -se a 'Etiopia amb la força de les armes, Itàlia ha d'abandonar l'organisme ginebrí i això en el cas que la S. de eles N. resolgui desentendre's del conflicte. Però si, en canvi, ]a S. de les N. vol exercir les funcions que li pertoquen, Mussolini no podria pertorbar la pau. En el primer cas, veuríem l'ensorrada moral, 'si no material, de la S. de les N. en el segon, l'ensorrada de la política io pe- rialista del feixisme italià, cosa que pSer seria el començamen t de la fi de tots els altres nacionalismes hegemònics. En aquest moment, dues nacions són els àrbitres de la situació : França i Anglaterra. Laval, com els seus predecessors, manté la política internaciona l de França d'acord amb el Covenaat ginebrL Anglaterra, pe ho ha fet sempre així; un exempleambe t n'és l'acord naval del t8 de lu ,ja erra era T e rcer Reich. Al principi, e Ginebra, per a un dels més ferms pu quan la seva fidelitat al Covenant podia ésser-li uo destorb, l'entusiasme britànic per però, Anglaterra 'ha ss ha apaivaga amb t motiu Després de tres Crits de ballaruga, la representació teatral de les festes majors fo- ranes és tc@n tradicional com convenient. Somiant el páradis cobejat, l'una familia es pregunta a l'altra, a les envistes de l'es- tiu : «Que aniran a funció, aquesta tempo- rada?» Perquè ni les peces que els donen els aficionats locals durant l'a: ny, ni la que els proporcionen els bolos un dia f er mi- racle no són, fer a la gent del p,able, funció ni res que s'hi assembli, com tampoc no ho són les sessions setrnanols decinema. la funció és la funció i res més que la funció. El company de junta que fa esca -podes a ciutat informa, amb tots els pèls i senyals, respecte de les obres que han as- solit 'més èxit i les parts que ho treuen millor. Hi ha la discussió necessària, degut al fet que el vocal forner tira per terra el baríton, però tot acaba bé i, d'acord amb les suggerències de l'expert, aquest, el pre- sident i el secretari de la societat recreativa l'endemà agafen el tren Qer a contractar la companyia. Abans de la invenció de l'autocar, còmics i músics es traslladaven del ca ;h de partit, on havien actuat, a la vila que els este- rava, dalt d'un vehicle mig diligència mig f aetó, arrossegat per dos cavalls monumen- tals, plens de flocs i cascavells. Arribaven per állà les set del vesf re davant el teatre i, amb l'ajuda dels maquinistes que pen- j aven les decoracions, entraven l'equipatge al camerino general de sota l'escenari. Els lrentinats una mica desfets i els rostres pin- tats de les artistes encenien l'escàndol pel veinat i la jovenalla hi acudia amb la illusió de gustar alguna coentor clandestina, però la corista que donava el pit a una criatura a l'estret mateix del cotxe els llevava bon tros del desig pecaminós. La faràndula en massa passava a l'hostal i les pruneres parts i el director d'orquestra anaven a sopar amb l'empresa a la fonda, mentre més d'una muller sentia baticor en imaginar-se el seu home sopant amb la contralt. A les deu tocades, afluïen els espectadors, per bé que, respectant el costum, no ¢e- netraven al teatre de segïtda, sinó que quedaven , al jardí, p et doble allicient de gendre, els homes, cafè i les senyores la f resca amb llurs vestits flamants i sota les nacieres illuminades amb vasos de colors. Posat que l'hora de començar trigava més del compte, algun envejós feia córrer que a la fonda hi havia una bacanal que por- tana cua i els elements de l'oposició afir- maven que el tenor estava afònic o que el guarda- solfes s'havia descuidat les partitu- res. Per fi, sonaven els timbres i els direc- tius feien irrupció al clos, vermells com uns perdigots i rosegant un havà, la qual cosa traïa, ultra l'excellència de les libacions, la seguretat que tot s- 'havia venut i que, a més de cobrir despeses, n'hi hauria per a un d esplai escadusser. a IEIs capeares, encara que tinguessin des- t i nats els seus llocs de preferència, no s'es- taven quiets massa estona. Tan aviat se'ls veia als passadissos laterals del pati donant a entendre a amics i coneguts que la re- Enfre uns i altres... El tercer centenari de Lope de Vega fou commemorat al Palau de la Generalitat amb una solemníssima sessió que tingué lloc el dimarts a la tarda, a l'antic saló de ses -sions. –^ Serà petit) — exclamava algú dies abans. Era un optimista. Omplir el saló no fou cosa fàcil. Fer fortuna, la Liga Catalana, per tal de no deixar en una situació desairada el senyor Duran i Ventosa, conseller de Cul- tura, havia mobilitzat els representants de tots els seus Centres i Ateneus. Els radicals també feren un esforç. Així, per exemple, a mitja sessió arribà el re- gidor sen y or Domènech. Planxa! Totes les entitats i juntes més o menys artístiques i més o menys literàries varen enviar també un representant a la sessió commemorativa de Lope de Vega. E.rtre elles la Junta de Arqueologia, el representant de la qual era el senyor Bosch Gimpera. Un ordenança, en veure'l, el cridà. — Vingui per ací, senyor Rector. L'anava a collocar a la Presidència. E1 senyor Bosch Gimpera va somriure i restà a un banc del públic. Un contemporani de Lope de Vega L'assistent més toca-tardà fou el senyor Mas Yebra, que representava la Cambra de la Propietat. .- és aquest senyor? — preguntà un funcionari. — Un contemporani de Lope de Vega — li digueren. Sorpresa d'un fotògraf Més de la sessió Lope de Vega. El millor de la sessió fou, indiscutible• ment, l'arribada, cap al final, del fotògraf oficial de la Generalitat senyor Domínguez. L'home respirà. IEs creia haver fet tard. —Encara podré treure un magnesi de ta Presidència ! Mentre preparava els atuells anà mirant qui hi havia a la taula presidencial. Va veure el senyor Pich, el general Sán- chez- Ocaña, el senyor Duran r Ventosa... De sobte, indicant el senyor Rubió i Lluch, preguntà: --Qui és aquell vellet? —Es el pare de Lope de Vega —li digué En Rubí. En Domínguez el tornà a contemplar. — Carai! Sabeu que es conserva força? Eufòria Segons el programa publicat pel Comité provincial del Real Club Republicano, el Dia de Lerroux a Catalunya durarà tres dies. —Quin dia més llarg !—comentava un burot de la vieja guardia. I afegí —Ara, perd, no podrà dir ningú que sigui més llarg que un dia sonso pa. Tof continua igual El Club Marítim de Barcelona organitzà, durant els dies ts, i6, rq i i8 passats, uns festivals nàutics a S'Agaró. EI programa- anunci de les festes, redac- tat tot en català, insereix una llista dels donants de copes i objectes, encapaçalda per 11Excm. Sr. President de la República, don Niceto Alcalá-Zamora. A continuació figura l'Excm. Sr. Ministro de Marina, don An- tonio Royo Villanova. Sensacional? Inexplicable. Es que potser el «simpàtic enemic» de Catalunya ha can- viat d'opinió? Fets posteriors demostren que segueix en els seus tretze. Aprofitant un banquet que fa dos dissabtes li oferiren les autoritats de Càdiz, el ministre de Marina va fer acte de contrició públic i no- tori, i ens va dedicar, entre altres, floretes com aquesta : «que no voldria morir sense veure mort i sepultat l'Estatut, que sig- nifica la desintegració de la unitat nacionale. Així, doncs, tot continua igual... Adaptacions La companyia valenciana que actua a l'Espanyol va estrenar l'altre dia una obra de Blasco Ibáñez, adaptada. Era una comèdia. Algun espectador, però, va sortir defrau- dat, car havia acudit pensant -se que farien òpera, i ho explicava així: —.Quan vaig llegir que feien una obra de Blasco Ibáñez, vaig pensar que es trac- tava del Sigfrido. La força del cosíum Amena sobretaula a casa d'un conegut periodista, que per no assenyalar massa direm que a més és funcionari municipal. Hl ha alguns invitats. Un d'ells ens ha contat e1 següent: La dona del conegut periodista passa una capsa plena de cigars havans de bona qua- litat. Tothom en pren un. El conegut periodista en pren dos, tan- mateix com si no fos a casa seva. Es un àngel A la penya radical del Cafè d'Orient hom llegià la pàgúná que l'alfonsí A B C ha dedicat a (Emiliano Iglesias, ambaixador d'i Espanya a Mèxic i que acaba així; «Embarcará en Gibraltar Emiliano, rum- bo a Méjico, vajilla española, cristalería es- pañola, mantelerías españolas. En volumi- noso equipaje va Sevilla, Talavera, Zamora, Eibar,. Toledo.., y hasta trajes de Tarrasa y Sabadell... —Trobo que encara s'emporta poques coses!—exclamà el potentat Matutano. Ponderables i imponderables L'ïnefable Angulo ha dedicat, altra ve- gada, dues cròniques al Mercat Lliure de Valors de Barcelona damunt el super -rosat Debate, i amb aquella sana intenció que se li coneix, denuncia a l'interventor de l'Es- tat, senyor Canosa, abusos i corrupteles, però sense concretar-me cap. Una jap co- mentava el fet de la següent manera, al pis del carrer de la Diputació —Ese Angulo ha metido la pata, y todo por no frecuentar nuestro local. De lo con- trario, sabría que este asunto ya quedó arreglado con 14 intervención de Cirera y V oltd. Onomàsfica La senyora Luisa Gutiérrez Gallego, pre- sidenta del nucli femení del dissolt Partido Agrario Español en Cataluña, diumenge darrer rebé gran nombre de visites amb mo- tiu del seu Sant, però, a desgrat d'aquestes proves d'afecte, es mostrava molt preocu- pada: —Con franqueza: agradezco en el alma su presencia, pero me entristece pensar que ninguna agraria se ha acordado de mi. —Pues por ese camino de olvido debe usted ingresar en Acción Popular. Usted y su grifón, naturalmente! Narcissisme Hi ha nits, a l'Ateneu, que no hi ha manera de fullejar ni L'Instant ni el Ciero, perquè l'un el té acaparat l'Ignasi Agustí i l'altre En Bernat i Duran. Entre consocis se'n parlava faceciosament —Es veu que a les redaccions respectives no els en regalen cap exemplar. —'Ca ! Per mi, és un cas de narcissisme passen di temps rellegint -se els articlets... —Aneu a saber si és per obligar que els altres comprin aquests diaris! Matèria prima Fa quinze dies plantejàvem el problema de si fóra de producció, de consum, de crèdit, de treball, etc., una cooperativa de pompes fúnebres que havíem vist anunciada, i supo- sàvem que la seva solució resultaria dificil als experts funcionaris del servei oficial. Però es veu que ens havíem equivocat, i que la cosa es ben simple : els propis vnteressats, almenys (ens referim als cooperadors que hi treballen, no a'Is morts), la donen per re- solta i es consideren «Cooperativa de pro- ducció», segons resa el paper d'una carta que ens envien ells mateixos explicant -nos llurs propòsits. Així, doncs, esperem com rediable s'ho farà una cooperativa de «producció » que tracta en cadàvers per proveir -se de matèria primera. No suposem que arribin a utilitzar, enduts pel zel cooperatiu, l'acció directa. Divorciat casamenter EI baró de Viver fa circular aquesta mis- siva entre els addictes de ciDerecha de Ca- taluñan u...Inútil es decirle la importancia que desde el punto de vista político tiene para Blancs LA FUNCIÓ també a aquesta política, i entre elles Es- panya, a fi d'assegurar la pau al 'Mediter- rani. La U.R.S.S. — el capteniment reservadís- sim de la qual en aquests moments és font de comentaris variats —, la Petita lEntesa i la Unió Balcànica, per parlar només d'Es- tats europeus, són països interessats en l'efi- càcia màxima de la S. de les N., i és fàcil de preveure que mantindran els seus punts de vista. Resten Itàlia i Alemanya. La primera es fa excessives illusions sobre l'ajut de França en la seva empresa africana. Per bé que es faci càrrec de les' necessitats d'expansió d'Itàiiia, no creu que per a satisfer -les s'hagi de recórrer a una guerra. Alemanya travessa una crisi interior im- pressionant, encara que es facin esforços per a no deixar -la traslluir a l'exterior. Per àdhuc comptant que s'arribés a una entes entre Roma i Berlín, creiem que la S. d les N. podria paralitzar tot esforç encami- nat a pertorbar la pau. ' presentació lliscava estupendament, com a les llotges de proseen fent l'ullet a la tiple La próxima reunió del Consell de la S. de lleugera, però sempre iniciant les ovacions les N. tindrà doncs una importància excep- sorolloses. Cada entreacte durava gairebé cional. Es el primer cas que s'hi tracta de una hora, perquè era qüestió de procurar dues grans nacions europees en conflicte, força ingressos a la cantina i d'allargar per ara, diplomàtic. l'espectacle fins quarts de quatre de la ma- L'hora de la pau o de la guerra està a tinada per tal que hom pogués dir amb punt de sonar, i ella decidirà de la sort de urc: uEn vaig sortir que ja clarejava la l'organisme internacional. Totes les nacions Ara la funció no té aquell junt de sal del que en formen part han de fer-se càrrec de temps d'or de la sarsuela, perquè els bas- la responsabilitat que actualment contrauen lidors ja no són propicis als trenca-colls, davant la Història. Però qui en contrau i +núsics i còmics arriben i se'n tornen en més són França i Anglaterra. pullman, sense deixar ni una anècdota. —S.
Transcript of A la pàg. Fragilitat Tel. -I MIRADOR - ddd.uab.cat · La Societat de les Nacions i el conflicte...
La Societat de les Nacionsi el conflicte italo -etíop
La situació internacional, a conseqüència del conflicte italo-etíop, del paper importantde les complicacions sorgides deil conflicte que pot exercir la S. de les N., i ha decla-italo-etíop, ha adquirit caràcters de grave- rat que vol sostenir-la en tot i per tot. Estat, fins a ]'extrem que aquests dies pre- llar que perquè aquest carvi en l'actitudsents s'han volgut parangonar amb els de anglesa sigui eficaç, cal una renúncia a la
l'estiu de 1914. La comparació és lícita; política egoista que tantes vegades ha estatperò avui es compta amb una força alesho- característica d'Anglaterra.
res inexistent i que, si es vol, pot evitar Si França i Anglaterra assumeixen la di-que la tragèdia, de la qual és viu encara recció d'una política d'enrobustiment de
él record i tangibles les conseqüències, es la S. de les N., fóra més fàcil d'arribar arepeteixi. resoldre el problema de la pau, iEs clar,
Aquesta força, inspirada en l'esperit del caldria que les altres nacions s'unissin
Aquell entusiasme amb què es va a la guerra... quan encara no há començat
GOM S'ORGANITZA UN Ft1%ISME
Any VII. Núm. 341- Barcelona, dijous, 29 d'agost de 1935
A la'pàg. 2, El ritme accelerat. Es tracta de militaritzar l'aviaciócivil?, "per Ernest Guasp.
A la pàg. 3 : El Museu Grévin. Com es fa viure un castell de
f antasmes, per Max Thomas,
A la pàg. 4: Fragilitat de la glòria, per Maurice Chevalier,
Preu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, 1 9 - Tel. 2 31I8 - Subscripció: 3'30 pessetes trimestre
HORES - E_ m Dijous -I MIRADOR INDISCRET
modern dret internacional, és la Societat deles Nacions, que dintre pocs dies — el 4 desetembre — entrarà en escena.
En la postguerra, tothom estigué d'acorda convenir que la diplomàcia secreta haviaportat a la guerra i que calia abolir-la. 'Elsideadors de la S, de les N. pensaren que dl
sistema patrocinat per ells podia complirperfectament el doble objectiu d'informar ladiplomàcia en nous principis i d'evitar quemitjançant aliances de la política dita d'e-quilibri, es creessin gèrmens bellicosos.
Instituïda la S. de les N., només per poctemps — quan hi havia homes com Briand,Chamberlam, Scialoja i àdhuc Stresemann,— semblà correspondre plenament al fi pre-fixat. Però ben aviat tornaren a treballarels egoismes nacionals, i de les intriguesentre bastidors de la S. de les N. es passàal vell mètode de la diplomàcia secreta i esformaren de nou els antics blocs, mohts delsquals, però, han tingut una vida efímera.França, adonant-se dels perills que això te-
nia, ha sostingut la necessitat de la segu-retat collectiva, .considerant indivisible elproblema de la pau. Però per més esforçosque hagi fet el Quai d'Orsay, el seu pla no
ha pogut fer-se efectiu.
Tothom afirma voler restar fidel a la S. deles N., però mentrestant han estat violats
tant la lletra com ]'esperit del seu pacte
fonamenta]. Ara veurem què resulta de lareunió, la setmana vinent, del Consell, de
la, qual pot dependre la seva existència i,
an9b ella, la d'un sistema pol tic que és el
més indicat per à mantgrdr unides les na-cions i garantir la pan.
No volem tenir en compte els averanysalarmistes sobre preparatius bèl4ics per part
dels anglesos i dels italians i sobre la possi-bilitat d'una guerra entre aquests dos paï-
sos, que, abans que el feixisme arribés al
poder, eren dis més units en matèria de polí-tica internacional. De totes maneres, aques-
tes alarmes — que preocupen les cancelle-ries, des de la nordamericana a la
iturcahaurien de fer obrir els ulls a qui,
o sense voler-ho, els té tancats, i adonar-se
de les exigències de la realitat.Aleshores veuria 'la urgència de reforçar
la política ginebrina, donant a la S. de
les N. aquella força moral — a manca dela material — que s'ha tractat d'afeblir. Uro-
cament es pot aconseguir la pau amb la
política ginebrina, la qual és enemiga de
Tots els imperialismes.Si ara Mussolini, com amb tota franquesa
ha declarat, vol imposar-se a 'Etiopia amb
la força de les armes, Itàlia ha d'abandonar
l'organisme ginebrí i això en el cas que
la S. de eles N. resolgui desentendre's del
conflicte. Però si, en canvi, ]a S. de les N.
vol exercir les funcions que li pertoquen,
Mussolini no podria pertorbar la pau.
En el primer cas, veuríem l'ensorradamoral, 'si no material, de la S. de les N.en el segon, l'ensorrada de la política io pe-
rialista del feixisme italià, cosa que pSer
seria el començamen t de la fi de tots els
altres nacionalismes hegemònics.En aquest moment, dues nacions són els
àrbitres de la situació : França i Anglaterra.
Laval, com els seus predecessors, manté la
política internacional de França d'acord amb
el Covenaat ginebrL Anglaterra, pe
ho ha fet sempre així; un exempleambe tn'és l'acord naval del t8 de lu
,ja erra eraT
ercer Reich. Al principi,
e Ginebra, peraun dels més ferms puquan la seva fidelitat al Covenant podia
ésser-li uo destorb, l'entusiasme britànic per
però, Anglaterra 'ha
s s ha apaivaga
ambt motiu
Després de tres Crits de ballaruga, larepresentació teatral de les festes majors fo-ranes és tc@n tradicional com convenient.Somiant el páradis cobejat, l'una familiaes pregunta a l'altra, a les envistes de l'es-tiu : «Que aniran a funció, aquesta tempo-rada?» Perquè ni les peces que els donenels aficionats locals durant l'a:ny, ni la queels proporcionen els bolos un dia f er mi-racle no són, fer a la gent del p,able, funcióni res que s'hi assembli, com tampoc noho són les sessions setrnanols decinema.
la funció és la funció i res més que lafunció. El company de junta que fa esca
-podes a ciutat informa, amb tots els pèlsi senyals, respecte de les obres que han as-solit 'més èxit i les parts que ho treuenmillor. Hi ha la discussió necessària, degutal fet que el vocal forner tira per terra elbaríton, però tot acaba bé i, d'acord ambles suggerències de l'expert, aquest, el pre-sident i el secretari de la societat recreatival'endemà agafen el tren Qer a contractarla companyia.
Abans de la invenció de l'autocar, còmicsi músics es traslladaven del ca;h de partit,on havien actuat, a la vila que els este-rava, dalt d'un vehicle mig diligència migfaetó, arrossegat per dos cavalls monumen-tals, plens de flocs i cascavells. Arribavenper állà les set del vesf re davant el teatrei, amb l'ajuda dels maquinistes que pen-
javen les decoracions, entraven l'equipatgeal camerino general de sota l'escenari. Elslrentinats una mica desfets i els rostres pin-tats de les artistes encenien l'escàndol pelveinat i la jovenalla hi acudia amb la illusióde gustar alguna coentor clandestina, peròla corista que donava el pit a una criaturaa l'estret mateix del cotxe els llevava bontros del desig pecaminós.
La faràndula en massa passava a l'hostali les pruneres parts i el director d'orquestraanaven a sopar amb l'empresa a la fonda,mentre més d'una muller sentia baticor enimaginar-se el seu home sopant amb lacontralt.
A les deu tocades, afluïen els espectadors,per bé que, respectant el costum, no ¢e-netraven al teatre de segïtda, sinó quequedaven, al jardí, pet doble allicient degendre, els homes, cafè i les senyores lafresca amb llurs vestits flamants i sota lesnacieres illuminades amb vasos de colors.Posat que l'hora de començar trigava mésdel compte, algun envejós feia córrer quea la fonda hi havia una bacanal que por-tana cua i els elements de l'oposició afir-maven que el tenor estava afònic o que elguarda-solfes s'havia descuidat les partitu-res. Per fi, sonaven els timbres i els direc-tius feien irrupció al clos, vermells com unsperdigots i rosegant un havà, la qual cosatraïa, ultra l'excellència de les libacions, laseguretat que tot s-'havia venut i que, a mésde cobrir despeses, n'hi hauria per a un
d esplai escadusser.a IEIs capeares, encara que tinguessin des-
t inats els seus llocs de preferència, no s'es-taven quiets massa estona. Tan aviat se'lsveia als passadissos laterals del pati donanta entendre a amics i coneguts que la re-
Enfre uns i altres...El tercer centenari de Lope de Vega fou
commemorat al Palau de la Generalitat ambuna solemníssima sessió que tingué lloc eldimarts a la tarda, a l'antic saló de ses
-sions.–^ Serà petit) — exclamava algú dies
abans.Era un optimista. Omplir el saló no fou
cosa fàcil.Fer fortuna, la Liga Catalana, per tal
de no deixar en una situació desairada elsenyor Duran i Ventosa, conseller de Cul-tura, havia mobilitzat els representants detots els seus Centres i Ateneus.
Els radicals també feren un esforç. Així,per exemple, a mitja sessió arribà el re-gidor sen yor Domènech.
Planxa!Totes les entitats i juntes més o menys
artístiques i més o menys literàries varenenviar també un representant a la sessiócommemorativa de Lope de Vega.
E.rtre elles la Junta de Arqueologia, elrepresentant de la qual era el senyor BoschGimpera.
Un ordenança, en veure'l, el cridà.— Vingui per ací, senyor Rector.L'anava a collocar a la Presidència. E1
senyor Bosch Gimpera va somriure i restàa un banc del públic.
Un contemporani de
Lope de VegaL'assistent més toca-tardà fou el senyor
Mas Yebra, que representava la Cambra dela Propietat.
.- és aquest senyor? — preguntà unfuncionari.
— Un contemporani de Lope de Vega —li digueren.
Sorpresa d'un fotògrafMés de la sessió Lope de Vega.El millor de la sessió fou, indiscutible•
ment, l'arribada, cap al final, del fotògrafoficial de la Generalitat senyor Domínguez.
L'home respirà. IEs creia haver fet tard.—Encara podré treure un magnesi de ta
Presidència !Mentre preparava els atuells anà mirant
qui hi havia a la taula presidencial.Va veure el senyor Pich, el general Sán-
chez-Ocaña, el senyor Duran r Ventosa...De sobte, indicant el senyor Rubió i
Lluch, preguntà:--Qui és aquell vellet?—Es el pare de Lope de Vega—li digué
En Rubí.En Domínguez el tornà a contemplar.— Carai! Sabeu que es conserva força?
EufòriaSegons el programa publicat pel Comité
provincial del Real Club Republicano, el Diade Lerroux a Catalunya durarà tres dies.
—Quin dia més llarg !—comentava unburot de la vieja guardia.
I afegí—Ara, perd, no podrà dir ningú que sigui
més llarg que un dia sonso pa.
Tof continua igualEl Club Marítim de Barcelona organitzà,
durant els dies ts, i6, rq i i8 passats, uns
festivals nàutics a S'Agaró.EI programa-anunci de les festes, redac-
tat tot en català, insereix una llista delsdonants de copes i objectes, encapaçalda per
11Excm. Sr. President de la República, donNiceto Alcalá-Zamora. A continuació figura
l'Excm. Sr. Ministro de Marina, don An-tonio Royo Villanova.
Sensacional? Inexplicable. Es que potserel «simpàtic enemic» de Catalunya ha can-viat d'opinió? Fets posteriors demostren quesegueix en els seus tretze.
Aprofitant un banquet que fa dos dissabtes
li oferiren les autoritats de Càdiz, el ministrede Marina va fer acte de contrició públic i no-tori, i ens va dedicar, entre altres, floretescom aquesta : «que no voldria morir senseveure mort i sepultat l'Estatut, que sig-nifica la desintegració de la unitat nacionale.
Així, doncs, tot continua igual...
AdaptacionsLa companyia valenciana que actua a
l'Espanyol va estrenar l'altre dia una obrade Blasco Ibáñez, adaptada.
Era una comèdia.Algun espectador, però, va sortir defrau-
dat, car havia acudit pensant-se que farienòpera, i ho explicava així:
—.Quan vaig llegir que feien una obrade Blasco Ibáñez, vaig pensar que es trac-tava del Sigfrido.
La força del cosíum
Amena sobretaula a casa d'un conegutperiodista, que per no assenyalar massadirem que a més és funcionari municipal.
Hl ha alguns invitats. Un d'ells ens hacontat e1 següent:La dona del conegut periodista passa una
capsa plena de cigars havans de bona qua-litat.
Tothom en pren un.El conegut periodista en pren dos, tan-
mateix com si no fos a casa seva.
Es un àngelA la penya radical del Cafè d'Orient hom
llegià la pàgúná que l'alfonsí A B C hadedicat a (Emiliano Iglesias, ambaixadord' iEspanya a Mèxic i que acaba així;
«Embarcará en Gibraltar Emiliano, rum-bo a Méjico, vajilla española, cristalería es-pañola, mantelerías españolas. En volumi-noso equipaje va Sevilla, Talavera, Zamora,Eibar,. Toledo.., y hasta trajes de Tarrasay Sabadell...
—Trobo que encara s'emporta poquescoses!—exclamà el potentat Matutano.
Ponderables i imponderablesL'ïnefable Angulo ha dedicat, altra ve-
gada, dues cròniques al Mercat Lliure deValors de Barcelona damunt el super-rosatDebate, i amb aquella sana intenció que seli coneix, denuncia a l'interventor de l'Es-tat, senyor Canosa, abusos i corrupteles,però sense concretar-me cap. Una jap co-
mentava el fet de la següent manera, alpis del carrer de la Diputació
—Ese Angulo ha metido la pata, y todopor no frecuentar nuestro local. De lo con-trario, sabría que este asunto ya quedóarreglado con 14 intervención de Cirera yV oltd.
Onomàsfica
La senyora Luisa Gutiérrez Gallego, pre-sidenta del nucli femení del dissolt PartidoAgrario Español en Cataluña, diumengedarrer rebé gran nombre de visites amb mo-tiu del seu Sant, però, a desgrat d'aquestesproves d'afecte, es mostrava molt preocu-pada:
—Con franqueza: agradezco en el almasu presencia, pero me entristece pensar queninguna agraria se ha acordado de mi.—Pues por ese camino de olvido debe
usted ingresar en Acción Popular. Usted y
su grifón, naturalmente!
NarcissismeHi ha nits, a l'Ateneu, que no hi ha
manera de fullejar ni L'Instant ni el Ciero,perquè l'un el té acaparat l'Ignasi Agustíi l'altre En Bernat i Duran. Entre consocisse'n parlava faceciosament
—Es veu que a les redaccions respectivesno els en regalen cap exemplar.
—'Ca ! Per mi, és un cas de narcissismepassen di temps rellegint-se els articlets...—Aneu a saber si és per obligar que els
altres comprin aquests diaris!
Matèria primaFa quinze dies plantejàvem el problema
de si fóra de producció, de consum, de crèdit,de treball, etc., una cooperativa de pompesfúnebres que havíem vist anunciada, i supo-sàvem que la seva solució resultaria dificilals experts funcionaris del servei oficial. Peròes veu que ens havíem equivocat, i que la
cosa es ben simple : els propis vnteressats,almenys (ens referim als cooperadors que
hi treballen, no a'Is morts), la donen per re-solta i es consideren «Cooperativa de pro-ducció», segons resa el paper d'una cartaque ens envien ells mateixos explicant-nosllurs propòsits.
Així, doncs, esperem com rediable s'hofarà una cooperativa de «producció » quetracta en cadàvers per proveir-se de matèriaprimera. No suposem que arribin a utilitzar,enduts pel zel cooperatiu, l'acció directa.
Divorciat casamenter
EI baró de Viver fa circular aquesta mis-siva entre els addictes de ciDerecha de Ca-taluñan
u...Inútil es decirle la importancia quedesde el punto de vista político tiene para
BlancsLA FUNCIÓ
també a aquesta política, i entre elles Es-panya, a fi d'assegurar la pau al 'Mediter-rani.
La U.R.S.S. — el capteniment reservadís-sim de la qual en aquests moments és fontde comentaris variats —, la Petita lEntesai la Unió Balcànica, per parlar només d'Es-tats europeus, són països interessats en l'efi-càcia màxima de la S. de les N., i és fàcilde preveure que mantindran els seus puntsde vista.
Resten Itàlia i Alemanya. La primera esfa excessives illusions sobre l'ajut de Françaen la seva empresa africana. Per bé quees faci càrrec de les' necessitats d'expansiód'Itàiiia, no creu que per a satisfer-les s'hagide recórrer a una guerra.
Alemanya travessa una crisi interior im-pressionant, encara que es facin esforços pera no deixar-la traslluir a l'exterior. Peràdhuc comptant que s'arribés a una entesentre Roma i Berlín, creiem que la S. dles N. podria paralitzar tot esforç encami-nat a pertorbar la pau.
' presentació lliscava estupendament, com ales llotges de proseen fent l'ullet a la tiple
La próxima reunió del Consell de la S. de lleugera, però sempre iniciant les ovacions
les N. tindrà doncs una importància excep- sorolloses. Cada entreacte durava gairebécional. Es el primer cas que s'hi tracta de una hora, perquè era qüestió de procurardues grans nacions europees en conflicte, força ingressos a la cantina i d'allargarper ara, diplomàtic. l'espectacle fins quarts de quatre de la ma-
L'hora de la pau o de la guerra està a tinada per tal que hom pogués dir ambpunt de sonar, i ella decidirà de la sort de urc: uEn vaig sortir que ja clarejava lal'organisme internacional. Totes les nacions Ara la funció no té aquell junt de sal delque en formen part han de fer-se càrrec de temps d'or de la sarsuela, perquè els bas-
la responsabilitat que actualment contrauen lidors ja no són propicis als trenca-colls,davant la Història. Però qui en contrau i +núsics i còmics arriben i se'n tornen en
més són França i Anglaterra. pullman, sense deixar ni una anècdota.—S.
Un dels primers aparells de t'Escola, coislruït pels Tallers Hereter (1918)
Això és... Ual Uál (foto aèria presa en desembre de 1934)
Pel que fa als drets de duana, els apa-rells han de pagar pel nambte de motors
amb què estan equipats : monomotors, delos a quatre motors, i de més de quatre
motors.Un monomotor paga al voltant de cinc
mil pessetes. 0 sigui que una avionetaKlem qo -HP, per exemple, que es pot tro-bar al mercat (estranger, naturalment) per
unes .},()oo pessetes, en paga 5,000 de dua-
Una de les darreres fotos del pilot català Manuel Coloiner (j')
2 kIR\IIOR 22-VIII-35
ció, material, personal, terrenys i finalitats,concessió de títols, creació de rutes aèries,aeròdroms civils, direcció del tràfic aeri,coordinació dels serveis inacionails amb elsestrangers, propaganda aèria, etc., etc.»
Encara hi ha en el dit pro;ecte de llei unaltre apartat de la base primera, més con-cís, però que deixa veure més clar el propò-sit animador : «,Integraran l'aeronàutica na-cional l'administració central aeronàutica,
gat passarà a dependre del ministeri de laGuerra o del futur de ila Defensa Nacionalque es projecta a base de fondre en un desol els dos actualment denominats de Guer-ra i de Marina.
EI pilot civil espanyol en possessió d'untítol oficial de la Federació Aeronàutica In-ternacional des de r9^9, no tingué un títoloficial de l'Estat fins I'anv r933• Quan 1 Es-tat Espanyol recorregué oficialment els pilotscivils espanyols que posseïentítols de la Federació Aero- -.
Internacional, els exi-gí certificats d'aptituds expe-dits per escdles, no oficials que encara no n'hi havia —,sinó només oficialment reco -negudes. En compensació, desde fa molt poc temps, l'Estatfacilita una hora de vol gra -tuita cada mes als pilots •civilsen exercici si no tenen més detrenta-cinc anys, i si en tenenmés, o sigui si tenen mésdrets adquirits i més conse-qüent afició, aleshores, se'lsengega a Can Taps.
Fora d'això i del dret reco-negut als pilots civiils de viat-
jar per les línies aèries ambrebaixa si hi ha illoc vacant(aquest bitllet rebaixat no esven sinó una hora abans dela de sortida), 1 ""Estat no hafet més que subvencionarAero 'Clubs amb tan remarca-bles diferècies com la de con-cedir trenta mil pessetes aI'Aero Club madrileny i al de
les forces aèries, dls seus serveis especials,l'aviació civil, tant la ;pertanyent directa-ment a ]'Estat com als particulars...»
La qual cosa vol dir prou clarament quel'aviació civill, malgrat que potser seguirà de convertir en drets autènticsanomenant-se així, de fet deixarà d'ésser sobre l'aviació civil.aviació civil i passarà automàticament a En contraposició, enumera-ésser un element militar. rem els drets autèntics que es
Això, que fins ara els comentaristes han poden reconèixer a un ciutadàqualificat només de vaga sospita, és una quan arriba, si els seus mitjans econò-realitat d'un verisme superior a les possibi- mies li ho fan possible, a posseir el títollitats transitòries de què frueix la 'llibertat de piilot civil.d'expressió. L'aprenentatge, que és carfssim (una hora
Deixant de banda, per aquest motiu, una 'de vol costa als voltants de cent cinquantamajor precisió en l'anàlisi del propòsit ins- 'pessetes), s'ha de fer a lliçons alternes (a fi
pirador d'aquest projecte de llei, recollim al- de trobar diversitat de condicions meteoro-guns comentaris dels suscitats entre els ele- lògiques) de vint a trenta minuts.ments civils que practiquen l'aviació i que Un pilot civil necessita setze o divuit ho-han estat al marge de tota atenció per ;part res intelligentment aprofitades d'aquest apre-de l'Estat fins que els seus actuals dirigents nentatge. Multiplicant aquest nombre d'ho-es proposen prestar-n'hi ara una de massa res per l'import abans consignat de cant cin-exagerada i controlar potser en excés allòque no ham tingut mai cura de conrear.
Només fa divuit anys, els pilots civils es-panyols tan sols eren reconeguts com a talsper la Federació Aeronàutica Internacional,que era qui provava llurs aptituds i els lliú-rava un títol.
Fins quinze anys després, o sigui nomésfa tres añvs, ee1s pilots civils espanyols 'norebien un títol emès per 1'^Estat Espanyol,que ara ja projecta d'anexionar-los a la sevaorganització oficial o militar, ja que tot le-
Els hangars que els Tallers Hereter posseien al campde la Volateria, avui ocupat per l'aviació 'militar
nosotros la boda de don Juan, herederoindiscutible de S. M. el Rey, así como delos derechos derivantes de la Ley de suce-sión neosálica o Carlista, Don Juan, hom-bre de talla y fortaleza extraordinarias y deespíritu sano, templado en la disciplina nodei oficial sino del marino de guerra, acos-tumbrado a la vida más dura que un hom-bre de su edad pueda soportar, y en laplenitud de su inteligencia y de su virtud,encarna las mejores condiciones de una raza,y su sucesión es la esperanza única de vercontinuada la tradición monárquica espa-ñola. A todos ha inspirado también sim-patía la persona por él escogida para ser undfa Reina de España. María de los Doloresde Borbón y de Orleans es una españolaeducada en el ambiente más católico y mo-ral que posible fuera y es la representacióngenuina de la mujer católica y virtuosa denuestra patria...»
'Un carlí recalcitrant, que s'escoltava lalectura, va interrompre maliciosament
—Todo eso me está muy bien, per ro seme antoja que ese barón de Viver nos vaa resultar una mascota al revés!
Noces cent per centEl destinatari continuà llegim: i encenent
-se d'entusiasme'«.,.De cuantas bodas han hecho última-
mente los Príncipes españoles hijos deS, M. el Rey, ninguna tiene una impor-tancia semejante, por ser esta boda entrePrímeipes y por ser el Príncipe en quienpor renuncia de los derechos de sus her-manos recaen las derechos que por tradi-ción a su familia corresponden ; tradiciónfamiliar que se unió indestructiblemente alos destinos de España, sintiendo sus ale-grías con las del pafs y sus tristezas fuerontambién tristezas de lEspaña. Es deseo deS.M. que a esta boda asistan el mayor nú-mero de españoles, con objeto de rodearlade toda la importancia trascendental quemerece y conviene. Oportunamente avisa-remos a nuestros socios y simpatizantes laconfirmación del lugar en que ha de cele-brarse, que probablemente será en Romael ra de octubre, día de Nuestra Señora delPilar...»
— Que no corra tan aprisa, el barón,1orque antes debemos de conocer el pensa
-miento de don Alfonso Carlos! — comentàel Garlí desconfiat.
El "cop de sabre"- Espera, hombre, espera, que ahora
viene el meollo de la carta. Todo lo que tehe leído, no es más que un prólogo !
«...La Junta de Gobierno de «Derecha deCataluña, decidió, como antes apuntába-mos, organizar la adquisición de un pre-sente digno de la persona a quien se dirigey que será una demostración más de queen Barcelona y en Cataluña, al igual queen el resto de España, el ideal rnomárqu:cosigue inquebrantable y que son muchos loslugares de '.España que esperan de la dinas-tía desterrada la salvación de sus bienes...»
— No prosigas — féu resoltament el car-lí —, que si se trata de dar una peseta,
también la dard !— Claro, ya se advierte, al final que «no
se trata de exigir a nadie sacrificios que nopueda realizar» — conclogué l'afortunatdestinatari.
Genf d'upaEntre els que integren la junta formada
a l'efecte, figuren, com a més coneguts, e4comte de Montseny, don Fernando Alva-rez de la Campa, don Félix de Sentmenat,el marquès de Balanzó, Josefina Cros deSenillosa...
— Ay, quién es esa dama? — preguntàla baronessa de Segur.
— Toma, una de las grandes amistadesde Martínez Anido! - contestà la mar-quesa de Montsolfs.
Conaf d'embarcamenfDijous passat, al punt d'arriar l'escala
del Ciutat de Palma, després de la darrerapitada, hi pujó, a grans gambades, el pe-riodista-poeta Josep Janés i Olivé, al qualel públic dedicà una entusiasta ovació creientque es tractava d'un passatger que haviatallat just, però el desengany glaçà les sangsen veure que el jove esperitat es limitavaa lliurar un sobre-carta a l'encarregat dela bústia.
Un repòrter de La Noche, que contemplàel ràpid espectacle, respirà per la ferida
—Ja deia lo: no pot ésser que la vacadel Comercio doni per a tant!
Toponímia
marxa enrera impresa al ritme que portavala República des de la seva instauració.
Aquestes cent vuitanta-dues lleis represen-ten l'obra de la contrarevolució desfermadaper l'afany d''eixampllar la base de la Repú-blica.
1, com si això encara no fos prou, persobre de la somnolència de les batalles sen-se enemic que han estat les cent dinou ses-sions celebrades, queden encara en peu totde propòsits i ambicions revisionistes, enforma de projectes de llei rondinats a mitjaveu en presència de quatre gats endormis-eats per la més eufòrica digestió, que mar-quen les (fites d'una nova i més audaç em-penta del ritme accelerat.
D'entre tots ells, mereix especial atencióel projecte de llei llegit en una de les dar-reres sessions, el- de les noves bases orgà-niques de l'aeronàutica, en el qual hi haun apartat referent a l'aviació civil, que hadesvetllat fonamentades sospites i que dónaactualitat a un tema tan desatès i interes-sant com el de l'aviació civil.
L'esmentat apartat diu : uEs crea un or-ganisme director de l'aviació civil. A més amés, organismes executius regionals i locals,el funcionament dels quals es determinaràen les disposicions posteriors, corresponenta aquests organismes autoritzar inspeccionsen tot el territori nacional o de sobirania,incloses les regions autònomes, de tota acti-vitat aèria de caràcter particular, organitza-
Lina micaSerà útil, ara que el •conflicte entre el
Duce i el Negus esguerra les vacances delspolítics europeus i enfosqueix l'horitzó, feruna petita cita històrica recordant les vi-cissituds de l'admissió d'Etiopia a la So-cietat de les Nacions. S'hi veurà, cosa ins-tructiva i pròpia per a suscitar reflexions,els canvis d'opi'nïó dels països interessats,en . aquest relativament curt període.
Les opinions sobre l'entrada del nou can-didat no eren pas unànimes, en 1923.
Itàlia, representada pel comte LonginoMandare, ex-ambaixador d'Itàlia a París,s "havia constituït en padrina d'aquest ba-teig internacional d'Etiopia i defensava apeu i a cavall el seu ingrés a Ginebra.
Hentitle Jouvenel, representant de Fran-ça i parfidari de l'acostament entre els dospaïsos que fins més tard no havia de tenirlloc, era partidari de l'admissió _ d'Etiopia
d'hísfòr.íaper al Nil Blau, el cotó, etc. 'Per això,després d'escoltar els informes de Jouvenel(favorable) i de Halifax (advers), es guardàde decidir i ajornà per a l'endemà la con-tinuació de les negociacions.
A fa nit, el polític romanès obrí a l'atzarun llibre publicat a mitjan segle passat, i,a la poca estona, fou gran la seva estu-pefa cció .
L'endemà, en rependre's la discussió, Ti-tulesco, dirigint-se al representant anglès,llegí un tros d'aquell llibre de la nit an-ter^or. 'Es tractava de L'Origen de les Es-pècies, de Darwin.
Parlant de les formigues, el naturalistaanglès diu que n'hi ha de dues menes : lesmestresses 1 les esclaves, i que aquestesúltimes regnaven principalment a Europa,sobretot en els països democràtics com Suïs-sa i Anglaterra, i àdhuc que les d'aquest
quanta pessetes per hora, resulta que dlsvols necessaris per a adquirir el t.toi costenaproximadament dues mil set-centes pes-setes.
Després s'ha de sotmetre a un examenpràctic davant comissaris oficials, que sónun delegat de la Direcció general d'Aero-
nàutica, un altre de la Federació Aeronàu-tica Internacional, el director de l'escola iels professors. Després, encara, un examenteòric sobre meteorologia, teoria mecànica,etcètera.
Aprovats aquests, primer l'un i desprésl'altre, aconsegueix el títol i aleshores potvolar tant com Ii plagui, sempre a raó decent cinquanta pessetes l'hora, llevat d'a-quella hora mensual que li proporciona defranc l'Estat si no té més de trenta-cincanys.
Mentrestant, entre les dues escoles, reco-negudes oficialment, de Barcelona no pos-seeixen més enllà de sis aparells disponiblesper a pràctiques de vol.Es clar que el lector haurà pensat que el
millor és que el pilot posseeixi aparell propi.A més a més, les possibilitats adquisiti-
ves dels pilots civils, descomptant llur posi-ció social, estan sotmeses a unes disposi-cions aranzelàries tan arbitràries com lessegüents:
na. En canvi, un gros avió monomotor detransport, que pot arribar a costar 600,000
pessetes, paga les mateixes 5.000 pessetesde drets aranzelaris que una avioneta Klem.
Una tal desproporció és extensiva als al-tres tipus de classificació. Par exemple, hiha trimotor d'un cast aproximat de 150,000pessetes que paga a la duana tres vegades
el que l'abans esmentat monomotor d'uncost quatre vegades superior.
Dels seixanta-cinc pilots civills que hi haa Barcelona, .no posseeixen aparell propi
més que una mitja dotzena mal comptada.En canvi, a Madrid i a Sevilla hi ha mésfacilitats perquè compten amb subvencionsmolt més quantioses, i malgrat tgt, enllocno hi ha tants pilots civils com a Barcelona.
IEn total, hi ha a ila República Espanyolauns dos-cents pilots civils, que són ben pocconsiderats en temps de pau, o sigui enplena ciyilitat de l'aviació civil, i notaria-ment iiisuficients en temps de guerra, queés l'únic en què es comprèn que l'aviaciócivil hagi d'estar sotmesa a les organitza
-cions aeronàutiques oficiáis o militars.Sort que la Constitució de la República
lEspanvola — no revisada encara, malgrattot — deixa ben especificat que Espanya és
un país pacifista. Per això només dedica: i6 milions á l'aviació, mentre França n'hidedica 1,150, Anglaterra 910, els EstatsUnits 88o, Itàlia seo, etc., i Alemanya, que,segons el maltractat tractat de Versailles, nopot tenir aviació militar, dedica als vols avela atencions quantitativament superiors ales que aquí es dediquen als vols amb motor.
xx****5 •* *
ERNEST GUASP
EL RITME ACCELERAT
Es tracta de militaritzar l'aviació civil?
A Sitges, en temps de la Dictadura, esdonà el nom de «Glorieta García de laPeña a la Fragata, un recó molt típic desota el Baluard, com a premsi als fervorsmonàrquics d'aquell tinent d'alcalde. Lespintades de quitrà que hagué de suportar laplaca indicadora no tingueren fi ni compte,fins que l'Ajuntament republicà la substituíper «Glorieta García Hernández. Però ara,García de la Peña és gestor municipal enrepresentació dels dos cedistes de la vila i,cada vegada que passa per aquell indret,posa cara de prunes agres, una mica mésagres que de costum, perquè sempre estàagrejat.
— No se apure usted, pues pronto bri-llará, otra vez, su ilustre nombre ! — s'a-
fanyà a dir-li un company del Consistori,tot pensant en el precedent de la Plaça Me-
dinaceli, de Barcelona.
Quan la calor i la persistent manca decohesió en la majoria coallitzada han deter-minat el tancament de les Corts, ha estatfacilitada una relació de les sessions cele-brades i de les lleis aprovades, final d'etapadel famós ritme accelerat. Segons aquestanota, al cap de cent dinou sessions, el Par-lament ha saí,oionat cent vuitamta-dues lleis.Cal reconèixer que és un veritable rècord,més tenint en compte que es tracta d'una
Qüestió de gaafre dies
En constituir-se a Sitges l'actual ajunta-ment, En Vidal i Guardiola traçà un pro-grama d'obres públiques i se l'endugué aMadrid. Visites a ministeris, gestions, re-comanacions, etc. En tornar, el famós tèc-nic financer visità els seus amics i, tat do-nant-los un cop a l'espatlla, els digué:
— Nois, he estat de sort ; és només qües-tió de quatre dies...
Però els dies passen i la Joana balla. Elcert és que arriba la segona Festa Major dela legislatura de predomini lliguer sense que
es pugui posar cap primera pedra, ni su-primir el pas a nivell, ni aixecar, de planta,el grup escolar.
Sortint a l'encontre de les crítiques, lasetmana passada En Vidal i Guardiola afir-mava, creient -se amb més mèrits que EmBadia:
—'Es una llàstima, perquè a l'octubreja seré poder; nornés és qüestió de quatre
dies...
en tant que era del gust de la egermana
llatina».Lord Halifax—president de la Comissió
política de la S. de les N. i que despréshavia d'ésser virrei de les Indies i ara esministre de la Guerra del govern Baldin—s'oposava, en nom d'Anglaterra, amb totesles forces a l'admissió, sostenint que Etio-pia vivia encara en un estat medieval i l'es-clavitud hi era una cosa corrent i legal.
Aleshores, Titulesco era ministre de Ro-mania a Londres i al mateix temps delegatdel seu pafs a la Societat de les Nacions.
La seva competència política i la seva vàluadiplomàtica li havien fet recórrer una rà-pida carrera i havia arribat a vice-presidentde la Comissió política de l'organisme gi-nebrí. Li pertocava el paper d'àrbitre.
La veritat, Titulesco no tenia una opiniómassa precisa sobre Etiopia, ni potser haviasentit parlar mai del llac que uns mapesescriuen Tana i d'altres Tsana, ni s'haviaadonat de la importància de l'aigua d'aquest
darrer país eren les més durament tracta-des, sotmeses a lla disciplina més rigorosa;però el resultat d'aquesta disciplina era unbé per al progrés.
Lord Hahfax—fair play—renuncià a ar-gumentar més basant-se en l'esclavitud, iparlà d'una violació etiòpica d'un tractatde r88r sobre el contraban de guerra, afe-
gint que segurament Titulesco no trobariacap excusa en Darwin.
De totes maneres, Etiopia fou admesa ala S. de les N., i Titulesco redactà per-sonalment la comunicació.
D'aleshores ençà, les coses han canviatde la manera que tothom sap : els papersd'Anglaterra i d'Itàlia respecte a Etiopias'han intercanviat.
La història dóna voltes, i una d'elles ésque aviat Titulesco haurà de tornar a ar-bitrar en una qüestió etiòpica, car la prò-xima reunió de la Societat de les Nacionshauria d'ésser presidida pel cap de la Pe-tita Entesa.
Societat Espanyola do Carburs MothI'IicsCaen.: Ap.xsat 190 BARCELONATds1.: "Carbusoi'
;Telèfon 13013Mallo:ce, 232
CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu'bion (Corunya) :: OXIGEN gg % DE PURESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica • • GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-
DADURA AUTOGENA
PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS
EL MUSEU GREVIN
Com es fa viure uncastei l de fantasmes
Com, encara existeix el Museu Grévin?Quantes vegades no es sent dir això. Quan-tes persones creuen el Museu Grévin des-aparegut amb la Gran Roda i la Galeriade les Màquines, i semblen sorpreses si elsdiuen que el vell museu de figures de ceraés més vivent que mai i que milers de per-sones hi vénen cada dia a contemplar l'efí-gie del criminal més audaciós dels tempsmoderns, de l'aviador que acaba de realit-
tots els documents d'autenticitat. Posseïmtambé un barret de Napoleó. Es clar queels barrets de Napoleó abunden. S'ha ditque en tenia dos mi!, cosa que realmentens sembla exagerada. Sigui com sigui, elnostre és autèntic. Sembla que l'emperador,quan estava colèric, rebotia el barret perterra, i un cortesà s'afanyava a recollir
-lo i guardar-se'!. El nostre barret prové deldescendent d'un d'aquests cortesans. Te-
L'entrevista de Frinfese I. de França i Enric VIII d'Anglaterra al camp delDrap 'd'or, (A'rtois), segons la interpretació duel Museu Grévin.
Mirana ^o^m
Literatura futurista
Del niauifesl de :blarinetti publicat a laGaraetta del Popolo, de Torl_;
Una intimitat metòdica i progressiva de'home amb les rudeses de la natura, tal és
la utilitat naturista de la vida colonial.... La necèssitat còsmica de la guerra, de
la qual proclamem el vapor higiènic, des-congestionant i excitant des de fa vint-i-sisanys, rejoveneix el cos humà i en purifical'esperit,
La guerra entre dos països els diferentsnivells dels quals actuen com estimulantsprovocadors, obliga el perfecte soldat cólo-nial, ja áfeblit per les selves xaragallosesi el sol anemiant del Sahara Líbic, a coure'slitéralment, amb Qa seva metralladora furi-bunda, enmig de la calor asfixiant dels6o graus que regnen en l'interior d'un autoblindat ràpid. Amb el casc d'acer sobre elseu cap, comprimeix firis a l'explosió laseva intrepidesa espiritual-física, així comla seva agressivitat encarada a la mort del'enemic, condició indiscutible de la sevapròpia sobrevivència.
Aquest auto blindat ràpid, conclusió me-tàilica del tractor agrícola, realitza un sài viril naturisme futurista, per tal com re-fina i centuplica l'heroisme de l'home i laseva noblesa.
Seny
CAMPING
— Els grans de cafè s'han de tirar a la'llet?
(Gringoire, París)
22-VI11-35 3
Jane Addams ha mort.El món perd amb ella una gran dona,
wi ésser de vàlua excepcional, tot ell bondat
activa, la irradiació del qual s'estén al llargde cinquanta anys de tasca incansable, con-sagrada a alleujar la misèria humana.Europa no coneix d'ella sinó la seva obra
d'escriptora i la condició de llorejada ambel Premi Nobel de la Pau.; però és dificilde donar una idea de la seva immensa po-
pularitat a Amèrica.Un dia que una important delegació es-
zar una gesta sorprenent, o de l'home; polí-tic més en vista del moment.
Fundat en i8So, sota la impulsió del di-buixant Grévin que hi veié un mitjà de rea-litzar algunes de les seves obres, per ungrup de persones al cap de les quals hi ha-via Arthur Meyer, el Museu Grévin no éspas el més antic, puix que el Museu Tus-sand de Londres és avui dia gairebé •cen-tenari i que el Museu Curtius de Munic jaexistia en l'època de la seva fundació, senseparlar dels «gabinets fantàstics» que feienfuror a Montmartre en aquell temps. Nogens menys, el Museu Grévin no és pas undels menys originals i dels menys cèlebres.Els seus fundadors s'han esforçat a renovarel gènere i nosaltres seguim llur tradició.
Ens repugna, per exemple, presentar fi-gures aïllades i busquem la decoració; elsconjunts i les escenes pintoresques. Encertsmuseus, hom s'interessa a reunir colleccionsmolt especials, com per exemple la sèrie detots els reis d'un país. Nosaltres som méseclèctics. Reservem un ampli lloc a l'actua
-litat i crec que en aquest domini hem batutrècords. Quan l'assassinat del presidentDoumer hem pogut collocar l'efígie deGorguloff en menys de quaranta-vuit ho-res. Es que no és pas cosa de no-res realit-zar els nostres maniquins. Cal primeramentfer un bust de fang. Sobre el fang es treutot el que correspon a l'empremta dels ca-bells i de les celles. Es refà el bust en guixque hom emmotlla i és d'aquest motlle quees treu el bust de cera. Per últim, sobre elcap de cera cal posar d'un a un els cabells,les pestanyes i les celles, després maqui
-llar-lo... Abans, ens hauria calgut una set-mana per a totes aquestes operacions. Sihem arribat a una tal rapidesa avui, és per-què els nostres obrers han assolit una granhabilitat, que tenim menys sorpreses en lesbarreges de cera i de primer cop ja ho en-certem.
En tant que és possible treballem segonsla naturalesa, però hi ha casos en què enscal emprar els documents. Quan l'afer Ous
-tric esclatà ens trobàrem en una gran di-ficultat. Com tenir la imatge d'Oustric?No teníem cap document, res. Vaig saberper recoupements que el famós estafador
\. anava cada dia al Palau de Justícia passantper un cert passadís entre les dues menyscinc i les dues. Vaig apostar el nostre es-cultor en un recó del passadís que durantdeu dies prengué croquis i s'esforçà a fixaren la seva memòria els trets d'Oustric. 1vuit dies després que l'escultor hagué aca-
bat el seu bust, pogúérem mostrar unaimatge extremadament viva.
En una certa mesura, som com els perio-distes, obligats a preveure l'actualitat. Així,per a la Volta a França, sempre executemper endavant el bust dels probables . vence-
dors, de manera que puguem presentar laimatge del guanyador el mateix dia de l'ar-
ribada. El vencedor de la Volta és, cada
any, el que atreu més gent. Jugant sobrellur sort, vàrem fer així mateix els bustosde Costes i Bellonte abans que sortissin en
avió a travessar l'Atlàntic i els poguérempresentar al públic en el moment d'aterrar.
Fou un bonic éxit.Fet i fet, les actualitats són més avia
un esquer per als visitants, però el qu
constitueix el fons del nostre museu sóles escenes históriques. Cal dir que posefli
molta cura a executar-les. Així, en i88cridàrem l'historiador Frédéric Masson pea reconstituir el quadro de NaQoleó a 2
Malmaison. cecs històriqueD'altra banda, posseïm p
d'un gran valor. Es l'autèntica bany era d
Marat, aquella dins la qual fou assassinatla que figura en el quadro de la mort
dMarat. L'adquirírem en i885 i en posSelfl
GUTENBERG, 8. A.
Fàbrica de maquinària
per a les Arts Gràfiques
NBpols, 216 • Telifon 55728
BARCELONA
nim, a més a més, un got, un gerro, unrellotge i fins un bidet, amb la marca del'emperador.
Vestim els personatges de l'actualitatamb gran cura. Les granotes de Costes ide Bellonte eren copiades de les autènti-ques. El públic, evidentment, no s'adonad'aquests detalls, però és que aquestes pe-ces, demés d'ésser interessants per a re-futar les objeccions, constitueixen uns re-cords emocionants.
Es divertit de constatar les contradiccionsque ens val l'exactitud històrica de les nos-tres escenes. Un dia vaig rebre una cartad'un americà que havia fet un estudi sobreMarat, fent-me remarcar que el ganivetque havia mort el tribú estava, en la nos-tra escena, posat del cantó dret i, per con-següent, no havia pogut tocar el cor. Aixòem féu posar perplex i em vaig apressar auna verificació. Vaig poder comprovar quela nostra representació era correcta, car elganivet, per bé que posat a la dreta, estavainclinat de manera que havia de tocar lapunta del cor. Un altre dia, un visitant emféu observar que en l'escena^ de,Ja consa-gració de Carles VII un patge tenia unsrosaris a les mans, i això era un anacro-nisme, car en aquella época no existien elsrosaris. Però tanmateix teníem raó, jaqueel rosari fou inventat per Sant Domènec,que visqué abans que Carles VII. Ja es veuque el públic mira prim i cal que posematenció en tots els detalls.
Les reaccions del públic sovint són curio-ses. Els visitants del museu coneixen proubé aquell home adormit que seu en un bancen la primera sala, amb un diari a la mà(que els bromistes pesats ens prenen sem-pre que poden). Doncs bé, una vegada li po-sàrem a les mans un exemplar de Le Gau-lois. Quan Arthur Meyer va saber-ho, enprotestà, dient que això semblava voler dirque la lectura de Le Gaulois era un eficaçoporífer. Canviàrem doncs aquest diari pelPetit Parisien, i també en rebérem unaprotesta. 'I així successivament amb LeMatin i Le Journal. Ens haguérem de de-cidir, per acabar amb les protestes, de posara- les mans del dorment la innocent CoteI)esfossés o el Journal Officiel...
Hi hagué una època en què teníem unasèrie de quadros representant la històríad'un crim. A fi de fer més impressionantl'escena de la guillotina, posàvem cada copal cadafal el cap del criminal del dia (esguillotinava molt, ara fa trenta anys). Undia, el meu pare veié arribar al seu des-patx una dona de dol rigorós. Era la maredel criminal, que venia a implorar que noli fos infligida aquesta nova humiliació des-prés de tot el que havia sofert. Evident
-ment, el meu pare accedí a aquesta peticiótan legítima i, des d'aleshores, quedà su-primida aquesta escena.
Fa tres anus, un alemany em vingué atrobar i em reprotxà haver exhibit Hitlerconversant amb Hindenburg (*). «Creieu
—em digué -- que el mariscal Hindenburgrebria així aquest aventurer polític ?» Vaigrespondre-li que, al capdavall, Hitler podiahaver-se trobat amb el mariscal pels passa
-dissos del Reichstag, o en qualsevol indrett públic, i que aquella escena era, si no verl-e table, almenys versemblant. Després, aquell
alemany es deu haver adonat, i potser am costa seva, de la «versemblança» del nostre9 quadro.r Tenim un públic fidel que ens visita amba regularitat. Molts vénen a veure d'home del
dia», pregunten als empleats on és, i se n'his van de dret. Cal dir que, desgraciadament,e els criminals són els que atreuen més la
gent; després vénen els esportius, desprése els polítics. Els nois de les escoles admirenm les escenes històriques, el comentari de 1e:
quals han llegit en els llibres de text. 1, con-tràriament al que es podria creure, les ve-dettes del cinema o del teatre són les menysfreqüentades.
Mnx THOMAS
liberals, sense cap color polític o confes-sional. La seva finalitat és la d'ajudar ca-dascú a desenrotllar les seves capacitats,sense exercir mai la més mínima coacciómoral. -
El qui hagi tingut el privilegi de veureJane Addams a Hull House en conservaràtota la vida un record inesborrable. Allíera a casa seva. Hi vivia ; hi tenia, cadadia, a les hores de menjar, el cap de lataula. Ella omplia els plats, però era cos
-tum que els homes servissin el cafè.El vestíbul de Hall House
està ornat amb un retrat detamany natural, representantuna dona jove, vestida senzi-llíssimament de negre i ambuna rosa a la mà. Es un re•trat de joventut de Jane Ad-dams, la major animadora so-cial que Amèrica hagi tingutmai.
La seva popularitat era im-mensa. Després d'haver estatla seva invitada durant quin-ze dies, vaig anar a uná bo-tiga a fer-li enviar algunesflors. Quan vaig donar l'adre-ça de Jane Addams, el floristan'hi posà deu vegades més dedes que jo havia encarregat.
De vella soca americana descendent dels colons delMayflosaer—, Jane Addamss'interessava per les qüestionssocials des de la seva més ten-dra infantesa. Tot just teniatres anys, havia d'estrenar unabriguet del qual es sentia or-
gullosa. Anava a posar-se'l perassistir a ]'ofici del diumenge,quan son pare li féu observar
que hi havia criatures que notenien abric. Això ]i fou unarevelació trasbalsadora. Méstard, també la trasbalsà veurecaptaires que recollien detri-tus de verdura pels voltantsdels mercats.
Passat temps, pogué explo-rar tots els graus de la mi-sèriahumana. Res no li re-pugnava. Fou inspectora decarrers, en una època en quèel desgavell era deplorable, iaconseguí nia ireorganitzactó
model dels serveis que li havien estat en-comanats.
No és exagerat de dir que tots els pro-gressos socials realitzats a la Nordamèricaoccidental en aquests darrers cinquantaanys han estat concebuts a Hull ,Houseper Jane Addams.
Aquesta dona que respirava la bondat,la serenitat i una dolça energia, es man-tingué singularment jove d'esperit fins aldarrer dia. '.No tenia prejudicis de cap menai s'interessava apassionadament per les ideesnoves.
Hall House estatjà durant algunes set-manes una xicota que volia escriure'n uollibre. Era una noia que feia bonic i anavamolt extremada, a la darreríssima moda.A una visitant li va semblar tan inquietant,que va expressar a Jane Addams algunsdubtes sobre la jove escriptora.
—No ens hem de fixar en les aparencesrespongué la vella senyora—. No es patmirar la joventut d'avui amb els nostresulls d'ahir.
Aquesta dona excepcional no fou mai pre-sonera d'unes idees fixes i va saber evdlu-
s cionar amb el seu temps.***
Jane Addams deixa dos llibres que re-sumeixen l'obra de la seva vida : Vint anys
r de Hull House i Vint anys al servei de lao pau. Amb els títols només ja n'hi ha prou
per a entreveure el que va fer Jane Addamsper a la humanitat.
ADLLF SCHREIBER
Ura subsecretari del ministeri Nitti, queviu fora d'Itàlia des de l'èxit de la Marxasobre Roma, ha dit, comentant els darrersesdeveniments :
—Quan vaig ésser elegit diputat per pri-mera vegada, per una enorme majoria, elmeu pare va dir-me : «No et fiïs dels cavallsque s'embalen de seguida ni dels pobles ques'entusiasmen fàcilment,.
El pla del general
El general de Chambrun, consogre des de
fa poc de Laval, ha fet una carrera militarexcepcional. Havent comentat de soldat ras,arribà a ésser d'estat major i a ocuparllacs importants. Comandant la regló deFez, va saber deturar l'avenç d'Abd el Krimabans que arribessin els reforços posats sotal'alt comandament del mariscal Pétain.
—Aleshores—explica el general—, vaigésser reemplaçat per un dels meus com
-panys. I des d'aleshores que no som gaireamics. I això que quan vingué a reempla-çar-me, ho vaig posar tot a la seva dis-posició : la casa, els 9nobles, el servei i, cosamés preciosa que cap altrá, el meu pla,
fruit de tant d'estudi, el pla que havia d'es-clafar Abd el Krim. Ara que el meu subs-titut té circumstàncies atenuants. Va trobarel meu pla genial, l'adoptà i el presentàals seus superiors com si fos seu. Aquestsel trobaren tan absurd . que ,el meu com,pany estigué a punt d'ésser rellevat.
EL CIUTADA MES IL'LUSTRE DE CHICAGO
Jana Addams
Goering i les condecoracions
Sobre el seu nou uniforme, però que Goe-ring no lluirà fins el dia en què sigui no-menat mariscal de l'Aire, totes les conde-coracions ja hi són posades. N'hi hq tantes,que l'última és un simple botó amb les lle-tres F. H., que volen dir : Forsetzung Hin-ten... segueix al dors !
Lina frase de Goebbels
Almenys, hom la hi atribueix. 1 encaroque no l'hagi pronunciada, la pràctica la.confirma
—Els alemanys s'acontenlen perfectamentbé amb dos partits Qoiítics : l'un al poder,l'altre als camps de concentració.
Capital i província
La popularitat de Laval és gran a Roma,sobretot d'ençà de la recepció donada enhonor seu a l'ambaixada de Roma, en el seudarrer viatge.
En aquesta recepció, una senyora elegantque li fou presentada, li digué
—Excellèncra, sóc parisenca.—Oh, quina enveja !--féu Lava l—. Jo
només sóc auvernyès!
L'etiqueta a la U: R.S.S.
D'ençà que la U.R.S.S. ha establert con-
tacte amb el món occidental, a les cerimò-nies oficials es veuen indumentàries burge-ses : frac, smoking, vestits escotats i llargs.Però com que tot és comú als ciutadatrsmoscovites, els vestits n.o són tornats sern-pre amb la promptitud necessària. Per aixòpersones que diuen saber el rus asseguren
haver llegat a la Pravda aquest «vis
«Els camarades als qui han estat prestatsvestits de nit, smokings i joies en ocasióde les visites dels nostres distingits hostes,són pregats per darrera vegada de tornar els
esmentats objectes sense dilació. Els arti-cles manllevats 1 no tornats al cap de tresdies de publicat aquest avís, seran cobratsals nwnllevadors.n
Compreu BRI S A S Revista ¡llustrada
Selecció d'Art, Liferafura,Modes, Decoració, Esporfs, etc.
J une Addams
trangera visitava Chicago sota e1 guiatgede l'alcalde de la ciutat, un dels visitantspreguntà:fui és el ciutadà més U-lustre de
Chicago?Jane Addams—respongué l'alcalde sen-
se vacillar.*x#
En i88q Jane Addams funda Hull House,que després havia d'ésser tan cèlebre. Fouel primer settlement o colònia de gent culti-vada establerta en els baixos fons.
Hall House es troba en ple 'barri delsgangsters de Chicago i consisteix en ungrup de cases de maons vermells que noes distingeixen en res de les cases veïnes.Es compon d'habitacions per als matrimo-nis i per als solters, i posseeix la sevapròpia oficina de correus, el seu teatre ila seva biblioteca pública. Situat enmig d'a-quell barri temible, Hul] House no estàmai tancat i és sempre accessible a tothom.Quaranta persones pertanyents a totes les
categories d'mteldectuals habiten Hull Housei es dediquen a l'activitat social. Hi sónacollits els més miserables dels immigrantper a fer-ne americans. Aquesta transfor.mació s'opera amb la més noble simplicitat.Al Hull House es practica la regla de donai de rebre amb ta més gran naturalitatUns collaboradors tenen gla missió d mstruiels desgraciats confiats a llur cura, per'en canvi aprenen d'ells força coses. Els in-fants dels quals es vol fer americans aprenen, abans quo res, que no han d'avergo
nyir-se mai de llurs pares ni de llur origenSe'ls fa compendie que un estudiant amicoll i corbata no és pas superior a la seva
mare que ha conservat al cap el seu mocador de pagesa.
Hi ha innombrables clubs adjunts al HulITouse. Una vegada per setmana hi ha 1,reunió ddl club negre, els membres del quareprodueixen d'una manera commovedor .
els usos parlamentaris dels blancs. Hi hel club de les mares, que es reuneixen tre
cops per. setmana. Hi ha tallers de pinturad'escultura, escoles de dicció i de teatreCada dia es formen grups nous segons lenecessitats i els gustos dels pensionistetemporers. Aquests deixen Hull House abque han trobat llur camí en la vida amE
1 ricana per a deixar lloc als vinguts de noi.1 Hall House és una institució de les mE
Director del Museu Grévin(Copyright Opera Mundi)
(*) Una foto d'aquesta escena apareguéen el n.° 163 (Ir AITR,tDOR.
Aquest número hapassat per la censura
(Cop yright «Europa» i MIRADOR)
CAMISERESPECIALISTA
' EBIT EN LA MIDA
JAUME I, fiTelèfon i1655
Canbðrom GuinarðóCURSES DE LLEBRERS
Tots els dimarts i dijous niti dissabtes i diumenges, tarda i nit.
AVUI, DIJOUS, VETLLADADEDICADA A LA BARRIADA DE
Gràcia amb motiu de laFesta Major
PISCINA GUINARDÓ
oberta al públic a partir de les 8 del matí.
En4rade general, 0'50 pfes.Entrada al recinfe i preferència.
una pessefa.
Mitjans de comunicació: Autobusos Roca,sortida del canes de Pelayo.
Autobusos Lesseps-Avinguda de Maragall.Tramvies d'Horta.
Taxis col-lectius de la Plaça Catalunya.
LLORENRAMBLA DE LES FLORS • 30
Una escena de «David Copperfieln segons una illustració de l'època i segons el film
Un film de I 923 amb Marlene Dietrich i Harry Piel
massa de celluloide que s'arriba a produir gic i per temes. La institució s'ha dirigit aal món? les cases productores d'arreu del món de-
A Itàlia, la Direcció general de Cinema- manant, gratuitament o a preu especial,tografia ha començat ja a formar el primer exem.plars de filmsnucli d'una futura cinemateca, en la qual Segons The Nation, de Nova York, lano es vol que siguin únicament films ita- I primera sessió donada per l'esmentat mu-lians els recollits, sinó de tot el món. seu ha estat molt apreciada. Aquest pro-
A Anglaterra, per iniciativa del British grama inaugural compreniaFilm Instituto, serà fundada una Llibreria L'escena del bes de La Vídua Jones, filmNacional del Film, amb el doble fi de pre- de May Irwin i John Rice, anterior a Igoo ;servar per a sempre les pellícuies jutjades l'Atac contra el ràpid, tingut per la pri-dignes, tant del punt de vista artístic com mera obra del gènere de I'Oest, rodat endocumental, i de fer-ne possible la protecció 5903 per un operador al servei d"Edison
per motius crítics o instructius. De cada una mostra d'un nou tipus de dibuixos ami-film rar se'm traurà una còpia, a fi que no mats, L'Alegria de Viure, obra de dos joves
s'hagi de projectar l'original. Es té la idea artistes francesos.de fer obligatori el dipòsit d'una còpia de Recentment, el Museu ha adquirit a -tot film realitzat a Angiaterra i àdhuc de ranta estudis fotogràfics fets a la Univer-tot film que s'hi projecti. sitat de Pensilvània, entre i88o i i8got per
Als Estats Units, s'ha descobert una rica Edward Muybridge. No es tracta de cine-mina d'incunables cinematogràfics, a la matografia, sinó de noranta sèries, de vint-Biblioteca del Congrés, a Washington. Fent i-quatre fotos cada una, representant lesel trasllat al nou local, dels arxius del dret fases successives d'una mateixa acció. Elsd'autors han sortit centenars de pelfculès dirigents de la nova biblioteca senten perprehistòriques, algunes ja del tot inaprofi- aquesta adquisició la mateixa alegria quetablas i irremissiblement perdudes, però un bibliotecari de llibres que pogués obtenird'altres encara desxifrables i aprofitables. una B.l lia de Gutenberg o una primera edi-fot d'especialistes es dediquen a hores d'ara; ció de Shakespeare.
Maurice Chevalier visita Luton, ciutat la principal manufactura de la qual sónels barrets de ;Salla
4 ' ' u"''""R 29-VIII 35
EL CINEMAt-i
Perspectives sobre lapròxima_temporada
Fragilitat de las glòriaDiuen que la temporada passada va ésser,
per a la majoria dels empresaris, una malatemporada. Nosaltres podíem fer un inven-tari brillant recordant, com fèiem dies en-rera, els bons films que hem tingut ocasióde veure, però presentar aquest inventaricom a bnilant, es veu que resulta sarcàsticper als empresaris, els quals han hagut debregar amb una competència escandalosa,amb el plet de les vint línies (assumpte pu-blicitari) i amb les febres socials i polítiques
que en el° curs de la temporada han com-mogut la via pública. I ara tenim als em-presaris altra volta davant els problemesque pilanteja l'endegament de la temporadaque començarà tot seguit.
EI que resulta palpable és que els bonstemps del negoci han passat i no tornaran.Ha passat irremissiblement aquella situacióque permetia que el negoci marxés sol, sensela cooperació de la intelligència. Ara les co-ses s'han complicat. L'espectacle s'ha en-carit i el públic ha apujat també les sevesexigències. La sobreabundància de produc-ció permet abstenir-se i triar, permet prefe-rir, i, per tant, els problemes publicitariss'han tornat problemes d'intelligència. S'hihan tornat, perquè abans no ho eren.
Encara, per les cases de cinema en tro-bem d'ingenus que es creuen que anun-
ciant la seva pellícula amb tants centímetresa base d'uns quants adjectius—que de tantprodigar-se han deixat d'ésser eficaços—, ilagent ha d'anar a correcuita a veure la pel
-lfcula. Es inútil que l'experiència els desen-ganyi amargament. Abans de culpar-se ellsmateixos, .acudiran a tota clase d'explica-cions per a donar raó del buit de la sala.La idea que dls mètodes publicitaris s'hande canviar totalment sembla que no acut alpensament d'aquells caps de publicitat quecontinuen creient que la intelligéncia no téres a veure amb el Ilençament dels films.
Al cap i a la fi, tot el problema publici-tari consisteix a trobar ell públic apte per acada film, puix que cada film té el seu pú-blic, i tot el seu èxit estreba en el fet queel film trobi els seus espectadors. Sor An-gélica té un públic, un públic que li ha pro-porcionat un èxit. Viva Villa té també diseu, que també li ha valgut un èxit extra-ordinari.
Esperem que ara que la temporada s'estàpreparant en els despatxos dels distribuï-dors i deils empresaris, els problemes publi-citaris seran novament estudiats i em bene-fici del públic, que també és el nostre, seran
Des del setembre, compreu el 15 de cada mes
CINE-STARmagazine cinematogràfic
:I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIuIIIIIIIIIIIII!.'
A
Paaieig da Gràcia, 57. Telofon 79681
E Local doEef de clima arEiacial CARRIER E
E Sessió confínua da 3 £arda a 1 matinada E
E SEIENT LINA PESSETA E
CURIOSITATS MUNDIALS ?_
Interessants reportatges U. E A. exclusm
E NOTICIARIS D'ACTUALITATE MUNDIAL segons visió PARAMOUNT= i ECLAIR JOURNAL; exclusiu.
= DE WILSON A ROOSEVELTIn(erevant documental de la vida delpoble nordamericd E
E IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII !f
resolts amb un xic més de seny. Sincera-ment, patim en veure com la publicitat mol-tes vegades aparta dels bons films la gentsensata ; com un film de gran qualitat és avegades llençat amb un menyspreu dels pro-pis interessos, quan, amb un xic d'inte•li-gència i un xic també d'aquell entusiasmeImpagable que en el món salva tantes i tan-tes coses, la pellícula coneixeria una carreragloriosa.
Les sessions MIRADOR varen ésser en el
seu temps un exemple d'aquest entusiasmeque permeté—qui .podrà negar-ho ?—que mésd'un film trobés tot seguit el seu públic. Unexemple, diem, perquè és incontestable quehi ha altres mitjans factibles al marge dela rutina de l'anunci de centímetres 1 delsadjectius .poca-soltes i esbravats.
Ara, fullejant els catàlegs de les cases quel'un darrera l'altre arriben a la' nostra taula,veiem títols que ens fan més peremptòriesles reflexions suara formulades. El somnid'una nit d'estiu, Sequoia, Byrd al Pol, Da-vid Copperfield, Passaport a la fama, eta,,etcètera. No volem anticipar-nos. Efectiva-meht, tot seguit tinguem tota la documenta-ció a la mà, hem de fer, com cada any, unallista de títols que sigui com un avenç delque serà la temporada 5935-36•
Som de la .natura dels impacients i enssembla que els altres, en aquest cas els nos-tres lectors, participen també d'aquesta im-paciència. Es doncs amb la convicció desatisfer un xic aquest afany com més aviatmillor, que la setmana que ve donarem unallista d'aquells títols que, pels antecedentsque hem pogut recollir, prometen quelcom.
•a^#
Una de les perspectives més accentuadesde la temporada que ens va al damunt és]'augment de la producció 'dita «nacional)).Hi hauró una quantitat de films inacionalsque farà feredat, i és que, encara que semblimentida, d'única nota francament optimistade la temporada liquidada ha estat el ren-diment obtingut amb la producció nacional.I • ara ens va al damunt una allau de pro-ductors i capifalistes que han portat a l'e-xistència una quantitat tal de films, queara el que potser succeirà sera que no elspodrà absorbir el públic addicte a aquestgènere.
***
Una altra qüestió que ens té impacientsés la de veure com s'endegarà la qüestiódels dobles. Si els mètodes s'ajustaran mésa les exigències autèntiques del públic. Noes tracta de suprimir els dobles, .puix queno estem per les utopies i fóra inútill negarque hi ha públic prou insensat per a exi-gir-los, però sí que fóra pertinent que elnombre de capies originals s'augmentés a fide satisfer les demandes de tants cinemesde reestrenes i de cinemes de fora que de-manen projectar els films en la versió ori
-gimal.Els distribuïdors tenen ila paraula.
• Josae PALAU
L `EGOI STA
—Actualment, els vestits de bany són benindecents! -
--Jo només trobo indecent el dé fa mevadona.
Els espectadors fenenla paraula
Una casa productora britànica ofereixaixí com quaranta mil .pessetes a la millorresposta que li arribarà a un qüestionari laprimera pregunta del qual és : Quien llibreo quina obra de teatre, de tema històric ode pura imaginació, voldríeu veure portadaa la pantalla?»
Les altres preguntes fetes al públic sónsobre quina opinió li mereixen els progres-sos del film anglès, els films de «guarda-roban, els films seriosos i còmics, etc.
La casa també vol saber quin lloc cal re-servar al factor sentimental, què es pensadel film en colors, i del valor de la staren relació al tema.
Films carsMalgrat la duresa dels temps, a Holly
-wood es faran alguns films el cost dels qualses prevea que passarà del milió de dòlars.
La Fox en té dos en el seu programaWay down East i Under two Flags; la Ra-dio, Els darrers dies de Pompeia, i ElsTres Mosqueters ; la Metro, la Història deDues Ciutats, i la Warner, Charge of theLight Brigades
Notícies curdesJack Conwav és el postor en escena de
la Història de Dues Ciutats, segons l'obrade Dickens. En el repartiment figuren Ro-nald Cblman, Isabelle Jewell i ReginaldOwen,
--.Steimhoff s'ha encarregat de portar ala pantalla la vida de Wagner, amb impar-tants ajuts oficials, morals i financers. Mo-destos, no creiem que els directors de lacinematografia ailemanya hagin pres aques-ta determinació a causa de la lectura del'article de Josep Palau que MIRADOR pu-blicava fa quinze dies.
—Paulina Frederick (quants anys fa queno l'havíem vista a la pantalla?) torna afilmar. La pellícula és Ramona i el directorEugen Farde.
—Ann Harding i Gary Cooper seran elsintèrprets de Peter Ibbetson, reailitzat perHenry Hathaway, autor de Tres LlancersBengalís.
— La primera travessia aèria del Canalde la Mànega fou realitzada el zs de juliolde Igoq per Louis Blériot, que esmerçà 37minuts de Calais a Douvres i guanyà lesmil lliures esterlines ofertes pel Daily Mail.Aquest memorable episodi serà reconstituïten el film La Conquista de l'Aire, de Ro-bert Siodmak, en el qual Charles Lefauxté el paper de Blériot.
—Repartiment de Koenigsmark, tret dela novella de Pierre Benoit : Elissa Landi,John Lodge, Pierre Fresnay, Jean Max,Jean Yonnel, Marcelle Rogez, RaymondRouíeau, André Dubosc, Prieur, AntoninArtaud.
En una reunió sobre temes cinemato-gràfics celebrada a l'Institut d'Estudis Po-lítics Internacionals, un dels temes que estractà amb més interès fou el de la con-servació dels films.
El fitem és, en efecte, un preciós enre-gistrador d'esdeveniments, unes vegades, iuna obra d'art, altres vegades. Qui tindràcura de triar- i guardar, entre la immensa
Els milers de xicots que viuen en elsravals obscurs de totes les ciutats del mónpoden tenir la perspectiva d'una vida ampla1 independent procurada per una carrerad'artista de music-hall, tal com i'he tingudajo mateix quan era un marrec vagabundpels carrers de París. 'Ells també poden so-miar d'arribar a artistes de mude-hall ode cinema parlant.
Crec que el que atreu la joventut capal teatre és més ]'ocasió que ofereix d'ex-terioritzar-se que no pas la benestança pe-cuniària que se'n pot treure. N'hi ha, de to-tes maneres, que consideren el treball de
l'artista com un mitjà fàcil i agradablede guanyar-se la vida. Aquests creuen queés una drecera que condueix a la fortuna.I és exacte... si teniu sort.I és justament perquè 'depenem tant de
la sort en el món del teatre, que els actorssom la gent més superticiosa del món. Lanostra vida és governada per la sort moltmés que el que pugui ésser-ho la vida deningú. Les coses més ínfimes podem signi-ficar per nosaltres tota la diferència quehi ha entre la fama de mil veus i la méspobra obscuritat.
Es per aquesta raó que al teatre noméses troben temperaments naturalment lleu
-gers. No hi ha pas illoc per al pessimistamveterat... Encara que, de tant en tant,pugui venir alguna hora de cafaed. Jo hetingut les meves, com els meus camarades.
amb tots els mitjans físics i químics a llurdisposició, a restaurar aquòlls documentspreciosos, els quals seran estatjats en elMuseu d'Art Modern.
Aquest Museu d'Art Modern ha rebut undonatiu important de la Fundació Rocke-feller—es parla de cent mil dòlars—, pera la seva cinemateca. Les pellícules serandegudament classificades per orde cronoilò-
Es perquè tenim fe en una providènciabenevolent que aguantem dl cop, i l'anti-cipació de la glòria i de la fortuna amb laqual ens delectem és de vegades més agra
-dable que la seva realització mateixa, carl'anomenada no ve pas sense les seves com-panyes habituals : les responsabilitats i lesdecepcions, a les quals és encara més sen-sible un temperament d'artista marcat perla sort.
Encara que jo hagi hagut de lluitar tantcom la majoria dels altres artistes abansde surar, no penso pas posseir un poderd'endurança més gran, o uns dons més
brillants que els dels meus camarades ar-tistes de music-hall menys ))arribats». Peròhe tingut la sort d'ésser sostingut moral-ment per certes persones—i en particularla meva mare—que tenien fe em mi i la
j
confiança de les quals he posat interès austificar. He volgut ésser un gran artista.He volgut expressar a ]'escena tot el quesentia en mi, i quan ballo, quan canto,poso el millar de mi mateix en el meunúmero.
La majoria de nosaltres estem tan atra-fegats en la nostra lluita per assolir elcim, que fins que hem adquirit una certaindependència no trobem temps de miraral nostre voltant i veure on som.Crec que si poguéssim apreciar la nostra
reeixida des del punt de vista psicològic,arribariem a concloure que hem pagat elnostre èxit molt més car. Però l'artistade musie-hall no té gaire temps per a con-sagrar-lo a consideracions psicològiques.Així, per exemple, sempre m'ha estat unreconfort moral pensar que milions de per-sones que treballen durament per a gua-nyar el pa de cada dia, han ohlidat 11urspenes i fatigues veient-me a l'escena o a lapantalla. I com que la meva mare em vainculcar afició a l'estalvi, he pogut arreconaruna part dels diners que he guanyat, ipenso retirar-me dintre alguns anys i fruird'una vida plena de lleures.
Es de témer, de totes maneres; que alcap d'un o dos anys d'una peresa daurada,enyori l'olor del maquillatge. Heus ací unade eles contribucions de l'actor. No podemja allunyar-nos de l'escenari. iEns fa semprefalta la sensació de l'estrena i els aplau-diments del públic.
Hi ha poca gent que s'adonin de l'estrictarutina que s'exerceix darrera la decoració.La vida no és pas sempre fàcil, àdhuc pera la vedette. Tots els nostres instants sónagabellats, des que ens llevem fins passadamitja nit, pels assaigs, les conferències ambels directors, els intervius, les proves d'illu-minació a l'estudi, etc. El dia a l'estudino s'acaba mai.
Com més popular és un artista de ci-nema, més gran és l'esforç que ha de rendiren la producció d'un film, perquè neces-sita llargues hores de sojorn davant elssunlights, sota la calor tropical d'un estiucalifornià. I quan un comparsa ocupa elnostre !loc per a ajudar a l'arranjamentdels reflectors i dels aparells, moment enquè podríem esperar respirar una mica, calassajar l'escena següent i estudiar els ges-tos que han d'ésser filmats tot seguit.
Se'ns pot creure quan diem que les ve-dettes dels talkies guanyen llurs sous ambla suor, al peu de la lletra, de llur front.I, és clar, no poden dispensar-se de posaren llur treball, els uns, la fantasia, d'altres,el sentiment, que és el que fa córrer lagent als teatres.
Aleshores, qui podria trobar estrany quede vegades ens preguntem si els milionsque guanyem valen l'esforç que fem?
Un crític anglès deia no fa gaire tempsque, en els nostres dies, la principal qua-Qitat d'una vedette de cinema és sobretotentendre en negocis. Pee dissort, la ve-
dette no pot mai esperar que arribin el retiri la tranquillitat de què frueix l'home denegocis que ha fet fortuna.A despit d'aquests inconvenients — i, fet
i fet, quina és la professió que n'és exemp-ta? —, els diners que guanyo amb el meuart fantasista em procurem, en definitiva,força satisfaccions.
La prova que he «triomfat» és que elmarrec de Ménilmontant ha superat els obs-tacles del seu humil naixement i del seumedi.
En el món dels artistes, l'èxit té la vidacurta i la glòria és ben fràgil . Però desdel moment que puc posar una mica defelicitat, o almenys de distracció, en la vidadels altres, ja estic content.
MAURIce CHIEVALIER(Copyright Opera :Mundi)
Arqueologia cinematogràfica
A RAIG FET
Els artistes teatrals i el reclam
Fregoli a 1'Af rica OrienfalEn La Vie á Paris, Jules Claretie conta
una anècdota de Fregoli. L'acadèmic fran-cés conta que, en i8g6, el famós transfor-mista prengué part en la batalla d'Adua ifou fet presoner ; però divertí tant el negusamb els seus talents escènics i de prestidi-gitador i de ventríloc, que Menelik li pre-guntd :
—Qné vols cm a recompensa?—Tornar a Itàlia—va dir Fregoli.
——Conceditdigué el negus, i, amb lallibertat, Ii donà mil cinc-cents francs queFregoli s'emportà a les butxaques del seuuniforme esparracat .
El mateix Fregoli, en les seves Memb-ries, retreu aquesta anècdota de Claretie ila declara falsa.
Fregoli formà part, efectivament, del cosexpedicionari italió den general Baldissera ;però això s'esdevenia en j88g. El caporal
Fregoli era l'entreteniment dels soldats, or-ganitzant representacions teatrals i altresdiversions per l'estil, a les quals assistiael propi BaIdissera i els ras Mangascia iMakonnen, que aleshores eren amics d'I-tàlia.
En el número ((Una hora en el reialme deSatanàs : experiències de necrmáncia,
taumatúrgia i prestidigitació moderna, exe-cutades pel caporal Leopoldo Fregoli, doctoren ciències abstractes», el públic de sacer-dots coptes, comerciants jueus i negres
—aquests darrers malgrat llur fama de fe-roços guerrers—tremolaven esverats. L'en -demà Fregdli era el personatge més popularde Massaua. Fins es va veure el seu retrat
a ]'aparador d'una botiga, amb la inscrip-ció Caporale maggiore Leopoldo Fregoli,prima dorna di prosa e di canto.Estant anunciada una representació en
la qual prenien part diversos expediciona-ris, molts actors hagueren de sortir—exi-gències del servei militar—cap a Asmara,d'on venien noticies alarmants. Fregoli prometé al general Baldissera que no per aixòs'interrompria la representació, car ell fariatots els papers que calgués, i el transfor-mista fou la prima donna, el galan jove,el bariton, el tenor i el baix, amb gran im-credulitat dels espectadors.
homes! —va dir el general acabada la re-presentació.
Fregoli es repatrià a darreries de i89o, osigui sis anys abans de la desfeta d'Adua,havent guanyat, no pas els mil cinc-centsfrancs de ]'anècdota de Jules Claretie, sinóvint mil.
I dl vell artista—té actualment setanta-vuit anys—, després de restablir la veritatsobre la seva estada a l'Africa Oriental,exclama:
«Ecco come si fa la storia!n
—Vaig á retratar aquella barca, si etsembla...
(Ric et Rac, París)
--Si jo pa
g
ués multiplicar així els meus
1-
Vaig recórrer enguany la Festa Major deGràcia acompanyant, amb uns amics, lagentil artista Laura Pinillos.
Laura Pinillos no havia vist mai, encara,cap Festa Major catalana. No sabia el queera un envelat.
Els carrers adornats, les illuminacions,els balls populars, l'alegria de la gent, l'a-bundància d'orquestres, tot plegat va pro-duir-li una profunda i agradabilíssima im-pressió.
Estava encisada...
Entre els artistes de teatre i els especta-dors s'establia abans, no fa molts anys, elmateix a la sala que al carrer, un correntd'aproximació, una estreta relació de cor-dialitat.
Aquesta relació avui no existeix. Tot almés es manté, perquè convé a uns i a al-tres, entre els artistes i els elements de laclaque.
Quan surten del treball, o quan no elstoca treballar, els artistes es tanquen a uncafè a jugar el parchessi, o al Círcol a fer
el dòmino. No s'interessenpel contacte amb els qui, des-prés, els han d'aplaudir.
Desconeixen els artistes, ácasa nostra, el que vol dir sa-ber-se fer valer. Creuen que laglòria — la glòria! — és unasenyora que passa a domicili.
Plantejararj un conflicteamb totes les conseqüènciesper un millímetre més omenys d'alçària de les lletresd'un cartell.Es barallaran per l'ordre de
coldocació dels noms al pro-grama.
Però els demana un perio-dista la fotografia per a pu-blicar-la a un diari i resultaque no en tenen. I si en te-nen és de quan feren la pri-mera comunió.
0 bé diuen : —Ja l'enviaré.I no l'envien. Es pensen
que són ells cels que fan el fa-vor al periodista.
Per dissort, o per fortuna,conec aquestes coses per ex-periència. He hagut de córrersempre darrera els artistes deteatre per a recollir notíciesla publicació de les quals elsafavoriria. Mai no s'ha donatel cas que hagin vingut a fa-cilitar-me-les,
Un artista de teatre, homeo dona, pensa ja que és vedet-te només pel fet de comptaramb uns diners per a formaruna companyia i posar el seunom a la capça!era.
Aqueixa confiança excessiva
Pinillosdels artistes en ells mateixos,llur egolatria o llur manca delsentit del reclam, és, en ells .
E! que, però, ya plaure-li — naturalment !— més que res, fou l'homenatge constantde simpatia que va rebre a tot arreu.
Homes i' dones, vells i joves, tothom l'as- •senyalava, amb una certa admiració
—Laura Pinillos !Els que la coneixien es mostraven satis-
fets de veure-la tan de prop, i tan senzilla,enmig d'una festa de barriada. Els queno la coneixien, s'hi atansaven afanyosa -
ment, enduts per la curiositat.Poques vegades Laura Pinillos s'haurà
adonat, com aquella nit a Gràcia, de laforça de la popularitat ; mai no l'haurilfruït més intensament, més íntimament.
Mai les demostracions d'afecte no li hau-ran semblat ni tan espontànies ni tan reals.
— Veig ara ben clar — em confessà —que les artistes de teatre sofrim un greuerror en no posar-nos, fora de d'escena, mésen contacte amb el públic.
Laura Pinillos, en fer aquesta observació,acabava d'al-ludir, sense fixar-se en l'exac-titud de les seves paraules, una de les mol-tes causes que han contribuït a allunyar lagent dels teatres. JOAN TOMAS
Fotografia inèdita de Laura Pinti
...a les èpoques de mitja tolerància...
el qual havia actuat l'Encarnita Castro,aquella xicoteta que hem tingut el gust depresentar als nostres lectors.
—'Què tal? Què és de la teva vida?—Mira, anar fent...—I la Castro? Com és que va treballar
tan pocs dies al Cafè X? S'havia ficat eltricte V. La seva actuació en aquell localment. Tenia un èxit boig...
—Sf. Tot dl que vulguis. Però... Feia po-ques consumacions.
La nos.ra coneguda anava acompanyadad'una cupletista, que havfem vist en un altrecafè concert situat al cor mateix del dis-tricte V. é . La seva actuació en aquell localhavia estat també curtíssima.
—Que no t'hi trobaves bé?
SEBASTIÀ GASCH
29-VIII-35 M 111CWDR g
EL. TEATRELes misèries dels
cafèsa a Montjuk concertsiEl llampant envaeix els nostres barris po-
pulars. Les reformes il.lògiques hi fan mésestralls que mai. I aquesta fúria vandàlicadestrueix o mutila les coses vives, que exha-4en un encís veritablement poètic.
La illuminació indirecta i la fantasia d'unspintors de parets, que es nodreixen de lesdeixalles abominables d'un decorativisme pa-risenc caigut temps ha en desuetud, hanconvertit la Criolla i el Sagristà en unesboïtes de vuit impersonals i standarditzades.Al bar del Peret fa anys i panys que no hi
nese que la història i el sentit . - . - - comú aconsellen. Que, com en{
casos i situacions semblants r / '^`yl 3 ^ Y"; p7l d4' +hàgim estat els aficionats aQ /'h oms'teatre víctimes de la ignoràn- i riu ff %"'. ari"hry"lotui^ }r om F
cia en què en punt al coneixe ! pt¡t! ^t % z ''c 'írr ^r1^uta /ir ú fment de les pràctiques escè r%,yy rar+M r l+ ' n drar^"t*tf %.,,, ^/ n ^ r
niques romanen els gatzare- ^,, y
r^ r rx` --v='`° `^ 1F1 rr^ yc
jadors oficials i particulars t^.€,ll9r o /_ p"`r ,r*zuxri^ f focEm sap greu, finalment, que • rr('' 33&/r1' -r u !^^+?r.t7f•;^ .1.
amb l'aval, manifesto enco-corp
t yr t ar r ,^ tnt rn yr, p,^ ^r^^ r'' 1bert, de les oracions pú x q , P' ; /s i .r^ fz+ , .,Gm3 "ri n iy_é
buques, es faQsegr la veritat i ^ t^rt ^ r• C a^ c t
s'entabani el públic. Que les ^ . n / ^ 'g^ '^^m.F,. 1
persones que per llur situació ía1v.3rxorsrr nr/semblen cridades a donar llum, t/s.ur `h r ar r",.donin fum, com s'acostuma a ,,y^` J ^s,r arar °^ /' ¿/
dir. '• . ^, /// y 3l , ^^n ^rt<,
Lope, sàpiguen-ho els pro ^x l°rrr z rr t^e°^^wyn 'a r / l ",narVy.motors del centenari vinent, fiu .'.kt y' °t 1^vrlu f s ,F^ . ' «z .
ja que els de l'actual han fet ' t ,^¿rj¿T j ï l rXI .ref^1'rar '^salat, no pot ésser represen-^trlï P'^^z^^'>rer,'r,r^r^
tat a l'aire lliure. Com ell, ^' lr r 'rlt^' l° ta,'tk'^ra rrf;f ., rr.,trrj .rar
cap autor espanydl antic ni rt y•,, rr rr¡ab;nl', r^, ^aa n . z ' ('modern. 'Ni al mig d'una pla-
ça ni amb claror artificial, si . '' , ' '. . k . 3•1^.p .^
no es vol que allò que havia ' "'ð'' ' 1 • rfr^ fsl a,^ r -d'ésser una evocació, esdevm- • •` ^ ' v
• J
ébregadfss m que és latòpic ^ r r
P trepitja-rr x€ ' d X F letra `r $. f a .^^^
cri ció de les taules bre it'a- f ^ ^ ^^^
des per Lope de Rueda, que ' r r-
presideix el volum de les co- °x r C J, d rar ` tmèlies de Cervantes com la ' ^^ rv `^ rr ' t> t rr. .' ,^ r de 9'7` "P t' f
rñ `?,., cr?.snr a,'.xdescripció que de 1a vida dels ,^comediants nòmades escriv axfk^.rsuraré'. 1s 1A gustín de
]
Ro as elements " ,x r t ret{ ek^
amb els quals nombre d'inest f gf Idr jur o>g árx rnk '^ -
vestigadors de pa sucat amb f `pá xr er ,'^ a r rlrrfrr±^ ' p . t..
oli solen fer-se un garbuix de f r^ -^a t° Jx rv;cp , lr, - rmilmínima orelac ó
serven la r l $-y r fi ra k #^ °`> ^ - t°rr 'fer
cia i l'obra de Lope, vingut s t`'" ^ . 7 . ^y - l y.Yfrs x, j
a aquest món de mones quan : Yrttrdrr i ' ' fr r+rra r *i ra r rr ^
Madrid comptava ja .amb dos ustt^r,''{rF.,,.. r/ rE a ^rrrt; .„ „- teatres que emprant els noms j .
propietaris dels terrenys . ;z tt r ' - './ r`'x^z' z`ixng^ Ú. damunt dels quals s'alçaven, —r ... i
es digueren de la Pacheca i
de Burguillos. Teatres, per Una cara del primer conlracte d'arrendament del teatre
la resa, en els quals, com en barceloní formalitzat el dia 25 de març de róoó entre els
el de la Cruz, establert quan aáministradors de l'Hospital i Joan Pentin, empresari
el poeta només tenia quinze autoritzat per l'escriptura a «representar ho fer repre-
anys, és de suposar que es re- sentar» durant cinc anys i del fireu de «set mitja y sinch
presentarien totes, o gran part, centes Ihuresn, idas comedias y Hystorias ques solen y
de les seves comèdies. Per acustumen de representar e que fins assí se son repre-
una cosa o altra gaudi Lope sentades y exercir Jochs de bolatins si e segons 'que fans
de Vega, arran mateix de la vuy en dit Theatro se han acostumat de exercir y altra-
seva aparició esclatant, d'un ment si he segons que los dits Sors administradors en
prestigi i una autoritat asse- nom de dit Hospital deuen y poden exercim. El nom
qurbles als enteniments su- de Joan Pentin correspon doncs al primer empresari
periors. barceloní.Ni el «carro de la farándu-
la», llastimosament confós a l'hora actual del pintoresc dels còmics rodamons si noamb els carros agençats pols autes del Corpus era per indicis, la tenim — prescindint i
— úniques comèdies representades al carrer tot de la seva popularitat, de la seva repu-- ni «el tablado de lla antigua farsa», ni les tació d'home extraordinari i de la relació«carátulas fantasmagorizadasn, menys en- estreta i constant que mantingué tostempscara les atxes de vent, llocs comuns manejats amb els comediants de més nota — amb elamb enfadosa persistència pels tooacampa- concepte que tenia de les companyies fo-nes periodístics, tenen res a veure amb els ranes o ambulants, per ministeri de la llei«Corrals» espanyols i amb el mode com força reduïdes durant els segles xvt i xvtt.les •comèdies de Lope eren posades en els En estampar per primera vegada le's sevesteatres de Madrid i en els de les capitals comèdies --crec que en 1620 —, digué obeiron es representessin. Pel que fa a casa nos- el determini al desig d'impedir que ultratra, únic extrem que m'interessa, cal saber «desfigurarlas y estrangularlas», les hi ro•que al començament del segle xvii — el mi- bessm «estos que llama el vulgo al unoOlor moment de Lope de Vega — disposava Memorilla y al otro Gran Memoria, losja Barcefona d'un coliseu formal. No pas quales con algunas versos que aprenden,d'un celobert .amb connexió amb les cases mezclan infinitos suyos bárbaros en quede l'entorn. Res de patis d'En Llimona, ni ganan la vida, vendiéndolas a los puebloscosa que ho semblés. No. D'un teatre amb y Autores extramurosu,tots els ets i uts, les particularitats del qual Sobre les atxes de vent, que és tant comconfio d'anotar algun dia. Mentre busco dir representar Lope amb llum que no siguil'oportunïtat faig gràcia al lector del gràfic 1 la diürna, cal manifestar solament que lesinclòs en el present article, peça arqueolò- I funcions, al llarg dels segles xvi i xvit,
gica treta avui a la llum, després de tres- s'acordaven a i'ortiva 1 posta del sol. Elscents vint-i-nou anys de soterrament. preceptes en aquest sentit arribats a pro-
Oir que la producció de Lope fou cone- mulgar en temps de Lope, no tenen fi niguda i estimada déls barcelonins tant al- compte. Finat tot just el dramaturg, re-
menys com pogués •sser-ho dels madri- ( produí Felip IV una disposició, recordadalenys, no implica cap despropòsit. Pensi's I mantes vegades en el transcurs dels anys,
que bona part dels aautorso o caps de com- > per la qual es manava «que la comedia se
panyia presentats com a amics o fervents 1 empiece a las dos en el invierno y a las
de Lope, recalaren un dia o altre al teatre tres en el verano, para que no se salga
barceloní. No hem de creure que el reper- tarden. Hi ha també, d'aquest temps, diver-
tori que ací explotarien fos distint del que sos manaments prohibitius de Tempteu d'at-
presentaven en altres llocs — salvades, na- xes al teatre. 'En plena apoteosi de Lope
turalment, les limitacions imposades al dra- I posaven les autoritats una cura extraordi-
maturg per la censura governativa i fins i nària que els espectadors «entren y salgan
tot pels dirigents de l'Hospital, primmirats i salgan e dia».
s comedias, de suerte que
fins al capdamunt en aquest particular —,gan da Madrid s'aprofitin del traspàs de
que no posessin, sobretot, el màxim interès a Q P Plugar un autor la benvolença del qual els in- Lope per a fer dl Carnestoltes, passi. Que
teressaria especialment; un autor que ultra amb igual motiu ens comportem nosaltres
ésser er si una garantia, s'havia alçat de ' com uns perfectes olles, ayo ho conceptuo
primerp antuvi i cm aquell que no diu res, decent. Com resulta empipador parlar una
«amb el ceptre de la monar una còmica». , hora i altra de teatre, sense conèixer-me la
Sentat que el teatre de Lope fou del domini història, ni tenir preparació, ni res. L'enuig,
dels barcelonins contemporanis del poeta, en tot cas, excusaria el blasme adreçat als
em resta afegir, per tal de constatar l'er- organitzadors de l'homenatge a Barcelona,
ro sofert per quants recolzen la seva eru- la fallada més grossa dd(s quals estreba a
dició sabre el segle d'or castellà en la re- I no haver pensat en el bonic que hauria fet,
feréncia que de l'època de Lope de Rueda 1 per exemple, replasmar la nostra sala d'es-
doná Cervantes, que el fardell les samarres, I pectacles en el període viscut per Lope. Des-les barbes i els gaiatos esmentats per l'au- pres, no haver aprofitat l'ocasió d'extreure
tor de La Galatea — no sempre ho ha d'és- del repertori de Lope dues o tres comèdies
ser del Quixot — havien estat, en començar en les quals Catalunya o els catalans hi
el ióoo, substituïts per un equipatge variat, som posars en joc. Per a honorar Lope com
i fins a cert punt quantiós. Tinc cabalment ho fou dies enrera al Tívoli, o com ho és
a l'abast de la mà un inventari de la roba actualment a Montjuic, es bastaven una,Asociación de la Prensa», un ((Centro An-
_--- daluzn o una «Casa de Murcia». 'Em jugariaun peix que qualsevulla d'aquestes entitats
La COl'leceió comple~tia de o una altra per l'estil hauria inclòs en el
MIRADOR po4 eonsulfar' programa descabdellat al Poble 'Espanyol laproclamació d'una uMiss Dorotea», afegitó
se a l'Arxiu Hísfòrie de la que hauria anat com ('anell at dit.
Ciuta4 (Casa de ('Ardiaca) Jostap ARTIS
AL MARGE D'UN CENTENARI
Lope de VegIEn sortir l'observació que formularé, es
celebrarà, o s'haurà acabat, l'homenatge aLope de Vega. Ignoro, a hores d'ara, elprocés d'una iniciativa que declaro haver
-me sobtat. Vull dir que no sé si és de('Ajuntament, o de la Generalitat, o, eIque costa un xic més de creure, fruit d'unacompanyia o empresa privada, extrem ques'esbrinarà, potser, a l'hora de pagar elsplats, cas que se'n trenquin, com és pos-sible. Em reca, ha gi sortit la idea de quies vulgui, que no s^hagi infòs a la comme-moració el contingut catala-
posem els peus. Ara l'han batejat amb el
que una companyia comanada per un «au-tor», de nom Diego López de Alcaraz, cap
de formació indlòs per un panegirista deLope en el nombre dels addictes al drama-turg, parent pròxim, penso, d'Elena Osorio,portà al nostre teatre l'any 1607. L'indumentde la colla López de Alcaraz hauria esba-laït Lope de Rueda.
El senyal per a judicar que Lope regnavaais teatres de Madrid com a amo i senyor,que tenia en la Cort el centre de les sevesactivitats, que no sabia de les trifulgues i
(Segueix a la 15dgina 8) :111IIII1111lIIIIIIIIIIIIIIIIIIII1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111^
-- = EL MILLOR ESPECTACLE DE L'ESTIU
E%ITENLAMIDA
• =_
CAMISEREn d (lec mi> Típic Fruc i Pintoresc de Barcelona
'
ESPECIALISTA CURSES DE LLEBRERS
JAUME I, !! =Cada nit. Dissabtes i diumenges, tarda i nitTaxi> eol'leedos i Aatoboem lletra B du di la Plrp lataIo v
Telèfon 1!655 1111111111111111111111111111NIIIIII II IIIIIIIIIII I III IIIIIIIIIIIIIIIIIIIilltlllillllllllllllllllllllllllllllllllllllllllltllc
El móu poètic de D'Annunzio, segons »L'Italia Letteraria»
6 M1R BDR 22-VIII-35
LE/ L.LETRE/9
Auziàs March,_altra vegada El nou Ilibre de D'AnnunzioIII
I11) Auziàs March té uns versos quo
fan :
Cobrir no pusc la dolor qui em turmenta,veent que Mort son aguait me dessobre,7o li graesc com sa entencid m'obre,
°volent del món traure'm sens dar-me empen-car tot primer virtut del cos m'ha tolta. [ta,Ja 'mos cinc senys no senten lo que solen
:los apart dins de gran por ja tremolen;l'enteniment de follia tem volta.La velletat en valencians mal prova,e no sé com io faça obra nova.
Com es pot compendie, foren aquests dosversos el primer argument que ham oposà alsenyor Carreres i Valls quan donà a conèi-xer la seva tesi que sosté que el poeta Au-ziàs March no era valencià. Però ell en laseva conferència intenta de destruir la forçaprovatória d'aquests versos amb el següent
argument : «Pretén _ M'r. Pagès reforçar latesi clàssica, amb aquells coneguts versosd'Auziàs : La velletat én valencians mal pro-va i valencià no s'apell, per a deduir que elpoeta declara ésser un vell valencià. Aquestadeducció és també indiscutiblement errada.En el cant ioi, empra el poeta el mot va-lença, en el sentit de salut o sanitat i elmateix fa amb el seu derivat en els versoscitats per Pagès i ]'edat on més claraments'expressa és quan diu que si ans de temps
só vist blanc e ruat ço que indica que noméstenia ]''aspecte de vell.,
Anem per parts. Diu que el mot valen-cians ha d'ésser pres com a derivat que elsuposa de valença, osalut o sanitat, i nocom a gentilici de València. Vejam quinsentit té l'estrofa seguint aquesta interpre-tació. El poeta diu que no pot apaivagarel seu dolor perquè veu la Mart que el
sotja i li agraeix que el vulgui treure delmón sense donan-li espenta, perquè de pri-
mer li ha llevat la virtut (o sigui la força)del cos ; els seus cinc sentits no li funcionencom cal i l'enteniment està a punt d'enfo-llir ; i com a conseqüència diu : la vellesa enels qui tenen salut o sanitat prova mala-ment i no sé com me les arreglaré per ferobra nova. Decididament això és un contra-
sentit. La interpretació de valença en el sen-tit de salut o sanitat, no escau després dels
versos anteriors on diu que havia perdutla força corporal i el domini dels sentitsi li perillava el de l'enteniment. En canvisi admetem valencians com a gentilici re-suilta molt natural, i sobretot no gens con-tradiotori, que digui, després d'haver-nos fetsaber la seva feblesa corporal, que la vellesa
no prova en els valencians, homes tradicio-nalment sensuals i vigorosos.
A Carreres i Valls l'interessa que AuziàsMarch, poeta, morts no gaire vell perquèl'Auziàs March 'barceloní o aramprunyanèsmori als quaranta-vuit anys, i' per això voldemostrar que ól poeta semblava vell senseésser-ho recolzat en aquests versos
Si ans de temps só vist blanc e ruat
e lo meu cos «nostra haver ¢ctssat mal,serà per ço com amor ja no vala aquell qui natura ha enamorat.
IEn efecte, aquí diu que .sembla ésser vellperò són d'ell també attuests versos, escritsanys després, on diu que ja ho és
Auziàs March; del valencià, mentre que elbarceloní o aramprunyanès fóra l'autor dela resta de la producció, és dur la qüestióa un límit ridícul, i concedir que el valen-cià era, també, poeta. Per poc que es cone-gui 4'obra d'Auziàs March, es veu que lademanda a Joan Moreno és autèntica, tantper la ideologia com per l'estil.
V) L'últim argument aportat pel senyorCarreres i Valls és el següent : «Prova do-cumental a favor de la paternitat dels cantsd'amor i de mort, avui només n'hi ha una.L'anàlisi fet per Amédée Pagès sobre lesfonts de coneixences del poeta, Q'ha portatal convenciment, certament exacte, d'unacomunicació esperitual existent entre el poetai Aristòtil i Sant "I'omàs, comunicació queàdhuc pot fer-se extensiva a Sant Agustí.Presque choque pièce, sinon à chaque stro-15he diu '1'illustre crític en el pròleg del seullibre Commentaire des poéstes d'AuziasMarch, es revela dita comunicació. Fins arano s'ha trobat als arxius de València nientre els documents del senyor de Beniarjóni un sol document que pugui explicar-la.Aquí teinim en canvi els protocols del notariVinyes que, en data de 24 de juliol de 1460,registren la venda feta per Jaume March,germà i hereu ab-intestat d'Ausiàs Marchi Marquet, segons resulta d'un altre docu-ment atorgat pocs dies després, dels llibresd'Aristòtil, Sant Tomás, Sant Agustí i àdhucuna Historia Aiiimalium, que no solamentens expliquen les fonts de coneixences delpoeta, sí que també l'intima relació quetindria amb Alfons el Magnànim que hau-ria posseït algunes de cuites obres que venenamb les armes del propi rei.»
A això he de dir que tenir obres d'Aris-tètil, Sant Tomàs i Sant Agustí era una
cosa correntíssima entre gent una micacultivada de l'Edat mitjana. lEstic disposata presentar inventaris en què hi consten.I encara que es demostrés d'una manerairrefutable que el poeta fou el barcelonío aramprunyanès, no hi ha cap dubte quel'altre, el valencià, coneixia perfectamentaquestsautors, com escau a l'educació per-tanyent a la seva categoria. Altra cosa fórasi el senyor Carreres i Valls retragués unvolum de les Rime de Petraroa, ben cone-gudes del poeta i no gens freqüent en lesbiblioteques dels seus contemporanis. A mésaquesta no és cap «prova documental, per-què ens parla d'uns llibres que vengué Jau-me March, germà i hereu d'Auziàs Marchbarceloní o aramprunyanès ; però d'a xò naes segueix necessàriament que. _aquests lli
-bres haguessin estat propietat d'aquest.No res menys, que els Marchs d'Aram
-prunyà tinguessin alguna relació amb Mos-
Quan Henri Beyle, parlant de la sort fu-tura de la seva obra, assenyalava una data
en què seria apreuada, variava el termini.Uns cops era r8^o el mome'nt en què haviad'ésser conegut i valiorat justament. Al-tres 1900, .altres 1935•
De fet, i a desgrat de la variació de dates,la seva presciéncia no s'errà. Cap a 388oels naturalistes el posaven entre els precur-sors de la nova escola, Bourget escrivia enLe Disciple una paràfrasi ele Le Rouge etle Noir i _Casimir Stryicnski exhumava dels
sèn Borra, a qui el poeta dedicà uns versos,no vol dir res perquè Mossèn Borra era unnoble, cortesà i ambaixador que el coneixiatothom, i més havien de conèixer-lo totesles branques d'una familia com els March,tan important i cortesana.
* * *
Resumint : Contra la tesi del senyor Car-reres i Valls he adduït les «proves docu-
mentals» : que havia d'ésser el valencià quiescriví els versos Molt he tardat en desco-brir nia falta, per foventut que em negàexperiment; si no hem de fer aova tota lacronologia dels poemes d'Auziàs March, fetaper A. Pagès (B) ; que el terme valenciansemprat pel poeta és el gentilici de Valènciai no altra cosa, i que arribà a vell, cosa queno li esdevingué al barceloní o arampru-nyanès (I1I); i que Joan Moreno illacionacsp'léndidament el poeta amb l'Auziàs Marchvalencià (IV). I he refutat els argumentsdel senyor Carreres i Valls que pretenenderrocar la tradició existent a Vaiència vui-tanta anys després de mort el poeta (1)demostrar que el poeta era frare (II) ; i queel fet que un germà i hereu de l'AuziàsMarch barceloní o aramprunyanès venguésuns llibres, que es troben en gairebé totsels inventaris de l'època, i influïren sabreel poeta, no vol dir que aquell el fos (V).
Finalment afegiré, sense afirmar que si-guin «proves», però sí a tall de justificantsdel valencià, que en l'inventari d'aquestconsten «dos llibres, en paper de forma defulls desquadernats, ab cobles» que A. Pagèssuposa que és el manuscrit dels immortalspoemes, i que l'Auziàs March valencià erafill de Pere March, excellent poeta, que de-gué influir en la formació literària del seufill.
No gens menys, tot i rebutjar la tesi delsenyor Carreres i Valls, cal confessar queha estat força profitosa, no tan solament pelnombre considerable de noves dades i cor
-reccions que ha aportat a' l'arbre genealògicdels March, sinó també perquè ha fet re-moure una sèrie de temes que ajuden aconèixer més bé el nostre gran poeta,
1 ara, mentre esperem els resultats de lesinvestigacions dels estudiosos valencians, nopodem menys que sentir-nos molt satisfetsen pensar que en tots els qui hem intervin-gut en aquesta qüestió no hi ha hagut ni
la més mínima expressió d'aquella absurdai suïcida dèria que encara resta en algunscatalans de la Generalitat, pocs sortosa-ment, d'adversitat amh València, que tantsexoellents escriptors, i tan nombrosos, hadonat i dóna a la nostra literatura.
MARTÍ i E RIQUIER
La crítica italiana, i fins- la d'altres paï-sos s'ocupa, aquests dies, d'un nou llibrede Gabriel•e d'Annunzio qúe duu l'estranytítol : Cento e cent.o e cento. e cento paginedel libro segreto di Gabr'iel'e d'Annunziotentato di morire. E1 llibre és compost detres parcs : un advertiment d'Angelo • Co-des, un llarg proemi autobiogràfic del poe-ta, i l'obra pròpiament dita, el libro segreto.
Angelo Cocles cdnta que D'Annunzio li'ndoné els fulls un dia de la seva «últimavida», quan havent-se llançat d'una fines-
tra, fou, una vegada més, «temptat de mo-rir)(, .agafà un grapat de fulls i els hi llançàals peus : ((aquí tens un grapat de les me-ves cendres. •és-te'n.n Aquells fulls con-tenien una part del «llibre secret)( que D'An-nunzio havia escrit en la seva villa de Gar-done, om es refugià en «rigorosa solitud»,després d'haver fet parlar el món en aque-lla guerra que ell havia volgut «com unapotència alliberadora i creadora».
Comença a anotar les efusions de la sevavida des que vingué al món sense plorar—ccEn néixer vaig ésser com amordassat perla mort ; de manera que no vaig cridar,-fins al 15 d''abril de 1935, quan anunciavaals editors Mondadori i Sodini l'obra fetaamb aquestes paraules : «Confesso la mevaquasi llagrimosa torbació en posar un pessobre el manat. ara estic en míseres con-dicions. tinc necessitat de reposar i fúnsde menjar després de tres dies de dejuni.»Avisa a Mondadori i a Sodini que l'ediciódel llibre ha d'ésser excepcional: «Desprésdel punt adopto lla lletra minúscula. lamajúscula només començant els aparts.»
*+*
«Però, a -qui militant desdenyà girar-seenrera, vetaquí que el Passat ressuscita,vetaquí que el Passat s'alça i s'aixeca. lamemòria esdevé sobirana. la memòria 'fade les seves imatges una vida més forta imés penosa que la vida presents, Aquí estàtota, podria dir-se, la clau d'aquest llibredel poeta. E1 passat del poeta, reviscut comen un film, en la contemplació dels actesdel qual s'ha entretingut en 448 pàgines,escrites ((no com a confessió, sinó com arevelació de si mateix amb la més audaç se-renitat)>, sovint amb sexual cinisme. En lesCento e sento e sento e sento pagine estàcondepsat tot el geni de D'Annunzio, el seuestil, la meva ment massa s"afua a portarels fragments a la perfección, així afegeix((les espúnnes».
El poeta vol donar sentit artístic a la vidabanal. La passió de l'art domina, en efecte,en aquest llibre. «L'acció és constreta ivana, essent només l'art sense Qímitn... «elmón no és del va conquistador, sinó de 1'ar-tí'feix solitari. el món peridor i pérenneno fou creat sinó per a ésser convertit perl'art en formes sobiranes i immortals.» Gou-nod escrivia un dia a un amic seu, desprésd'haver admirat les obris mestres de laCapella Sixtina i de tot el Vaticà : «d'artho ha dit tot>: . En canvi, D'Annunzio es-criu : «'Estrenvo entre Ics meves mans elfront que ha traït els estudis. la ignoràn-cia de tantes i tantes diversitats humanesfa el poeta inconsolable.»
Es sent en D"Annunzio el neguit de laintelligéncia de no poder abraçar i expres-sar el tot.
El «llibre secret, mo està dividit en capí-tols, sinó que és fet d'episodis, de refle-
xions, de trossos, sense connexió entre ells.Conté ara biografia, ara filosofia una micapersonal, ara allusions misterioses. El llibreha estat escrit en hores nocturnes. Altra-ment, en això el poeta ha seguit una habi-tud que data de la seva adolescència. L'o-bra séncera de D'Annunzio, des de c8c9o,
copiosissima bibliogra fia stendhaliana u lloc únic. Es el veritable manual d'estudisstendhalians. Qui vulgui conèixer exacta-ment l'estat present d'alguna qüestió quefaci referència a la persona o a l'obra deStendhal, haurà de recórrer-hi necessària-ment. Hlom hi trobarà perfectament resu-mides totes les dades que Ii calguin, labibliografia — obres originals i estudis eru-dits o crítics — necessària per a conèixer lasituació actual de la qüestió que interessi.Hom no ha de creure per això que es tracta
d'un llibre erudit, sense atractius. L'autorha sabut fer-ne una obra ben divertida. Sen-
se cap comentari fora de lloc, sense litera-tura innecessària, la figura de Stendhal apa-
reix ben vivent. 'El muntatge d'aquells tex-tos stendhalians imprescindibles en tota bio-grafia és perfecte, i al costat d'això trobemtot un seguit de petits detalls que ens aju-den a completar la figura d'Henri Beyleque ja coneixíem. Breu : és la síntesi per-fecta de l'assaig crític i de la biografia, ambl'erudició necessària però dosificada prudent-
ment, sense'1'enfarfec que tan sovint suposa.
R, \ ov 'ESQUERRA
Aquesta originalitat en aquesta autoexal-tació dóna, a moments, la semblança deldeliri.
Hem dit que la critica literària s'ocupiavui d'aquesta nova obra de D'Annunzio.Però per a ésser més exactes hauríem d'a-fegir que es dimita a anunciar-la, citant -n^trossos, sense expressar cap judici. Unasensació de sorpresa i d'estranya admiraciódeu haver envaït els crítics, els quals pot-ser han considerat aquest nou llibre comun crit d'angoixa del poeta per la seva cons-tatació de la impossibilitat de repetir unpassat intensament viscut. No serem doncsnosaltres que ens permetrem ara expressaruna opinió qualevulla sobre Genio e sentoe rento e sento pagine del libro segreto diGabriele d'Annunzio tentato di morire, inos-altres, que recordem el seu autor brillar enun petit grup d'intellectes de primer ordre
—entre els quals ens plau citar els seus co-terranis abruzzesos Eduardo Searfoglio, queha estat el més gran i no superat periodistade la Península ; el pintor Francesco Save-rio Michetti, que pintà la Figlia di Jorio ; elmúsic Francesco Paolo Tosti, que desprésde la glòria conegué les dificultats econò-miques que l'induïren a fugir d'Itàlia men-tre la seva deliciosa villa de Settignanoqueia en mans dels creditors, i després en-cara fou encensat per aquells mateixos queabans el vituperaren.
No són les emocions, entre elles les pro-vocades pels amors, el que ha mancat alvellard ,ue arrossega sol, tristament, elsseus dies per les ribes d'aquell llac italiàtan encisador.
Potser caldrà esperar el judici de la pos-teritat per a definir la múltiple personalitatveritable d'aquest D'Annunzio, tan genialque escapa a ales mesures comunes.
ATHOS NOVELLIS
_'IIIIIIIIIIIIIIII I III II I IIIII III II 1111111 llll 11 lllllllllllllllllllllll l lllllllll lllllllll!:
Acaba de publicar-se el volum 36 de la
BIBLIOTECA "UNIVERS"
1 Llegendes dels vikingsTraducció de =_
VICTORIA SOLDEVILA
Preu: 1`50 ptee.
Adminietracib i venda:
Llibreria Catalònia3, Ronda de Sant Pere, 3
IIIIIIIIIIIIIIfIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIG
Ja la edat a mi no és camina!Seré jutjat de tots per galant vell
i a dones plau l'hom quan és jovencell.
Totes són carn i en carn és llur cabal.
Tant quant a ço recapte ets donaré.
Dels membres só ben proporcionat,mas és lo mal que l'ull tinc ja ruat,i, en llur esguard, vell me reputaré. (rzz).
IV) El poema 124 d'Auziàs March és unaDemanda feta per Ausiàs March a Joan Mo-reno, on el poeta, amb termes a ell fami-l iars i sempre amb el seu estil personalís-sim, Ii diu que la seva edat (d'Auziàs) el farenunciar a l'amor i lliurar-se a Déu i ell( Moreno), en canvi, essent jove, és per cas-
tedat que resisteix l'amor? Moreno li fa unadetallada resposta en dotze cobles on es veuque coneix perfectament els poemes d'Au
-ziàs March i intenta imitar-ne l'estil, i acabadient a la tornada
Mon mestre i senyor, si real avisada,per falta d'engeny, vos par ma faena,
e mos falliments donau tal esmenaque resta per vós aquella aprovada.
Resulta que al testament d'Auziàs March,el valencià i senyor de Beniarjó, publicat a4volum 1 7 de Romania, hi ha, com a testi-monis, d'altres i «En Johan Moreno; losquals conexien lo testador» ; i en l'inventaridels béns hi ha l'article iiz que diu «Item,una cota de malla ab la qual se diu quesarmà Moreno», i aquí també consta coma testimoni «En Johan Moreno, seuder».Aquest argument a favor de l'Auziàs Marchvalencià és contundent i incontrovertibleés un punt que ihiga materialment i directa-ment l'autor de les poesies i el senyor deBeniarjó. El seu escuder dels documents no-
tarials és el mateix Joan Moreno que li diumestre i senyor. El senyor Carreres i Vallsvol eludir aquesta formidable prova contra
la seva tesi dient que altres composicionsi aquesta adreçada a Joan Moreno «escapen
de la unitat poemàtica d'Ausiàs, com hocomprova la mètrica i el que no vénen entots els manuscrits». Això no és llegut : siel senyor 'Carreres i Valls vol canviar el con-cepte tradicional- de la personalitat d'AuziàsMarch no pot admetre unes poesies i d'altresno; ha d'acceptar tota la seva producció enbloc i teoritzar a base de tota ella; és unprocediment molt còmode acceptar nomésallò que no va en contra de la pròpia tesi.
Els motius que al•ludeix manquen de valorperquè en l'obra d'Auziàs March hi ha una
varietat gran de metres i aquest poemaconsta en dos manuscrits força valuosos.
Dir, com fa el semror Carreres i Valls,que aquest i altres poemes són de l'altre
Stendhal, per Dedreux-Dorcy
fons de la Biblioteca de Grenoble les obresmés personals de Stendhal, les que ens hanfet conèixer a fons Henri Beyle.
1900. Una altra data. Stendhal és llegit,traduït, estudiat arreu del món. Darrera elnovellista creix la figura d'Henri Beyle, hú-sar fracassat, comissari imperial, cònsol aCivita-Vecchia. L'home que creava el bey-lisnae amenaçava de cobrir el novellista.
1 935• Hlenri Beyle és definitivament elcreador de Stondhal, el novellista. Aquestja no el discuteix ningú. Però Beyle segueixmantenint l'interès de la gent. Esdevé unpersonatge senzillament apassionant, i sem-pre nou. «On ,i'en finirait plus aves Sten-dhal — ha dit Valéry —. Je ne vois pas deplus grand louange.» I en un altre lloc»Stendhal tel qu'il est, quel qu'il soit, estdevenu... l un des demi-dieux de nos lettres,
un maitre de selle littérature abstraite etardente, plus sèche et plus légère que toute
autre, qui est caractéristique de la France.»Stendhal-Bevie cada dia ens interessa més.
Presència de Stendhal
ha estat escrita sobre paper especial fabri-cat a Fabriano, amb la frase filigranadaPer non donaire.
##x
Aquest últim llibre ens mostra GabrieleD'Annunzio en tota la seva aguda sensibi-litat, la qual pot parangonar-se a un focdevorador, que avui el consumeix més queen dl passat. A aquest propòsit escriuoM'ocorre de dir, quan algú observa nosense pietat que el meu rostre és ara tot
as, i cruament reesculpit en l'os groguenc,m'ocorre de dir : creieu que la meva veramàscara carnal sigui aquesta? mireu elmeu nas que per massa sensualitat encarana ha arribat a afilar-se bé, mireu la mevaboca amarga sense renúncia i sense pau;les estupendes sutures del meu crani ; eismeus ulls enfonsats en el foc perpetu delmeu cervell : el lleuger estrabisme del dretferit, que la meva pertinàcia prova de re-conduir vers l'eix, vencent el terror de l'es-pill matutí o nocturn. mireu les mevesmans, que una dona anomenà flors subma-rifles sense joia, astèries sense pelussa.però no és aquesta la meva vera màscara,ni són aquestes les meves mans últimes.
veniu a mirar el meu rostre dues o treshores després de ila meva mort, abans ques'hi imprimeixi el guix memoratiu, desprésde tant fang no arribsí 'a la fita. nomésaleshores tindré el rostre que m'era desti-nat, immune dels anys de les fatigues delspatiments, dels innombrables esdevenimentsque forçà i força i forçarà fins. l'extrem elmeu desesperat coratge. només aleshores,fins a la tercera hora, el meu rostre seràel cim sobiranament efigiat de la meva àhi-ma bella : el rostre de la jovenesa sublim,enllà de l'obra, enllà de la glòria : la màs-cara del parfirogènit.
»Fina a la tercera hora.HDesprés, trossejat el guix; segueu els
P01505 del farmador. calleu, sense ageno-llar-vos. no espereu cap senyal del no.res.»
Torre Valentina, a la platja de Fanals d'Aro
çada per tal de donar-li l'aspecte de lògica.La qüestió en litigi no tan sols és d'ordreestètic, sinó que àdhuc afecta la marxa dela nostra pintura, pel que té de mode'lística.Per tant, el fet que avui ens referim aaquest afer pertany a la més absoluta nor-malitat.
Des d'altres indrets periodístics he ditamb la màxima claredat possible el que
Tipus de casa a propòsit per a la Costa
Brava (Tamariu)
Un home del 900 : Mucha
Ja el crèiem mort, tan poc sonava el seunom. Qualsevol identificava les not'.cies so-
Un carteU de Mucha
bre Mucha, pintor txec de quadros d'histò-ria, amb aquell Mucha del París del t9oo1 vetaquí que ara al seu pafs és homenatjatamb motiu del seu setanta-cinquè aniversari.
Mucha va néixer en i86o a Ivanice (Mo-ràvia). Després de ressentir directament lainfluència muniquesa, va arribar a París,on havia de conèixer la glòria, o almenysels èxits més ressonants, Sarah Bernhardtel descobrí, o potser només contribuí a ]lan-çar-lo, encarregant-li cartells que avui en-cara són .presents en mdltes memòries (enspensem que a Barcelona se'n guarden al-guns). Després dels cartells de la adivina"Sarah, en vingueren d'altres, comercials entot el sentit de la paraula, illustracions dellibres, programes.
Era l'època del modernisme, moda queaviat passà i que ha fet a Barcelona estrallsmés perdurables que enlloc. (Ja començariaa ésser hora que s'estudiés una mica, ambl'objectivitat que la distància d'un terç desegle permet, la història del modernisme aBarcelona.)
L'art de Mucha era descendent directe deldels pre-rafaelistes anglesos Buraie Jones iDante Gabriel Rossetti, com ho era, d'altrabanda, tot el modernisme. Els cartells del'artista txec tenen un cert aire de projectesde vitrails, i no és improbable, com s'haafirmat darrerament, que hagin influït enla invenció d'aquells papers translúcids pera enganxar als vidres en què les figures i elselements decoratius eren resseguits per unagruixuda rfnia negra.
Ara Mucha ens fa l'efecte d'un sobrevi-vent d'una época definitivament liquidada,de la qual ja no sembla que quedin ni elstestimonis vius, tot i que en queden, puixque va ésser tan a prop de nosaltres, queencara en poguérem veure les darreres es-tremituds.
Paul Signac — Barques á l'Ile-aux-Moines (1929)
G. Seurat — Retrat de Signac
mètode divisionista ja no és tan rigorós, sónmés estimables que aquells grans quadrosque semblen fets amb confetti.
*s#
Les obres pintades amb la rigorosa tècnica
— Un revòlver? Molt bé, senyor. De quintipus?
— Per a miop.(Ric et Rac, París)
(Guéiin Meschino, Milà)
MAN 1COMI
— Aquest va millor . Abans es creia queera Dant, ara ja només es creu D :Annun-zio.
— No m'enredaran pas mai més a servira casa d'uns aficionats al camping!
(The Ffunnerist, Londres)
— Què t'estimes més, un vell ben ric oun jove sense diners?— Tots dos.
(Marianne, Paris)
— Es curiós. D'ençà que la mamà és v]-dua, no havia tingut mai tants papàs!
(Marianne, París)
22-VII-35 )'VsLI.R\I:o:R 7
LES ARTS I ELS ARTISTES
1aCostaBrava,modeId'artP1UU ^S' ó cg rni a cCrec que per als que amb més o menys
encert r assiduïtat ens ocupem de cosesd'art, ens ha arribat una hora solemne ambí'afer dels, projectes sobre la nostra CostaBrava.
La nostra participació en el devessall d'o-pinions que aquests dies es precipiten alnostre país, no creiem que hagi d'ésser for-
sectors han dipositat innombrables esperan-ces, en protesti fermíssimament, sense queen aquesta actitud protestatària hi hagi lamés petita intromissió política.
No sé exactament fins a quin extrem hanestudiat les característiques i la poesia dela Costa els encarregats de la seva trans-formació. El senyor Vallès i Pujats, però,
Paul Signac ha mort a seixanta-dos anys,potser ja una mica oblidat de les promocionsdarreres. Sembla que només s'hagin recordat-del -pintor els seus amics polítics. PerquèPaul Signac no s'estava de manifestar lesseves simpaties comunistes. Així i tot la so-cietat burgesa de la qual era enemic l'haviafet pintor oficial del ministeri de Marina iatorgat el grau elevat de comendador de laLegió d'Honor. Potser en él! només es trac-tava d'un revolucionari ingenu com els delstemps del Segon Imperi, i creia que un revo-lucionari també té , el seu lloc en un règimdemocràtic.
Però això, realment, poc ens importa. Elque ens cal tenir en compte és el pintor, ipotser encara més que el pintor, el teoritza-dor. EI teoritzador del «puntillismen, comsol anomenar-se'l, per bé que els seus par-tidaris en diguessin (meoimpressionisme), utambé odivisionisme».
El neoimpressionisme, fet i fet, no eragran cosa més que una tècnica.. «No es tractapas de talent, sinó de tècnica» , ha escritSignac en el seu llibre D'Eugène Delacroixal neoin ressionisme (1889). Aquesta tècnica,segons les mateixes paraules del definidor,tretes del llibre ara esmentat, es resumeixaixí
r. La barreja óptica de pigments única-ment purs (tots els colors del prisma i totsIlurs tons). — a. La separació dels diversoselements (color local, color d illuminació,llurs reaccions). — 3. L'equilibri d'aquestselements i llur proporció (segons les lleis
Pobli oció d' ...........................deaver-ne ad uirit .'essènciadel contrast, de la degradació i de la irra-
g ,q diació).—.4. La teia d'un toc proporcionat
fenc{s r la d'inculcar-la als alcaldes que a les dimensions del quadro.»
fan d'acòlits en aquesta tasca reformista Signac considera com a resultats d'aquesta
ensacionaQ, els quals alcaldes segurament tècnica : ,,Per la. supressió de tota barrejastan enlluernats amb reports cmematogrà- embrutada, per l'ús exclusiu de la barreja
cs i na creuen en l'efectivitat dels pro- òptica dels colors purs, per una divisió me-
unds canvis que 's'operen ei les societats tòdica i l'observació de la teoria científicaiternacionals estiuejants, ara més inclina-es al tresor de la Costa a punt de perdre'sue no pas de l'anterior fórmula estiva].Repetei:to que és la sensibilitat art stica
'element eteri que ha de filtra-se dintre lesconcepcions renovadores del senyor Vallès i?ujals ï que ha de fer-li veure el granalar de l'actualitat. Aquest valor pot créi-er posat en mans de qui uneixi als seusnèrits artístics un absolut coneixement dea ciència urbanística ï una joventut intel-igent • Altrament, i amb tota la bona feIdl món, la Costa Brava quedarà una d'a-luelles coses tan imprecises que ni responenil ban gust modern ni a la raciálitat ni aap mena de lògica.Al pròje fe esmentat no se li pot negar
['èxit de .controvèrsia, que serà una fortuna>i les opinions emeses són preses en consi-leració. La cosa ha impressionat tot el país.1 othom, a mesura de les seves forces, haparticipat en franc esperit de collaboració.Molts diaris han publicat articles d'orien-tadors que es mereixen una atenció espe-cial'ssima. El G. A. T. C. P. A. C., RafaelBonet, -.el senyor J. Mir Virgili, etc., ambuna gran disposició per a ]'entesa i les mú-tues conveniències, han assenyalat caminsque cap governant no• desaprofitaria, supo-sant que en el fons no hi ha certes ma-niobres, cosa que ni cal sospitar en el ,casdel senyor Vallès i Pujalls.
La majoria d'estaments professionals queel G. A. T. C. P. A. C. donava la passadasetmana des de MIRADOR com a insubsti-tuibles en el Patronat, han abocat el seucriteri. Adhuc s'hi ha afegit qui ha parlatrepresentant una professió que el G. A."1'. C. P. A. C: oblidava, els decoradors.
Ara`sèria"el 'moment de recollir totes lesparaules, meditar-les i posar-les en camíconvergent al centre que a tots interessa,espiritualment parlant, està clar.
No sé si prosperarà la idea de treballaren conjunt que ja s'ha illançat per part delsno conformes amb les directrius oficials.
Però, com a interessat en les nostres cosesartístiques, desitjo que sigui un fet i queen una harmonia com més perfecta millors'arribi a l'ideal de fer de la Costa Bravaallò que en principi volem tots : una me-ravella en tots els ordres.
Exetc F. GUAL
dels colors, garanteix [el neoimpressionisme]un màximum de lluminositat, de coloració id'harmonia, que encara no havia estat as-solit.'
Tot el. que diu Signac en el seu llibre ésd'una gran lògica, perquè aquest pintor sabiaescriure i tenia una preparació científica quedóna al seu assaig una rigorositat deductiva,en un estil que en podríem dir geomètric.
Perú basta veure unes quantes obres sevesper a constatar que l'ús dels colors purs acon-segueix un efecte oposat al que es propo-sava : fer-lo lluminós ; al contrari, li rebaixael valor cromàtic. Es que no és pas la puresade cada un dels tons el que fa més llumi-nosa una tela, sinó les relacions entre ells.
Signac ha estat víctima de l'esperit de sic-
tema, de creure que la ciència pot resoldreels problemes estètics essencials. Com si lesrelacions que forçosament hi ha entre laciència i l'art haguessin d'ésser tota!itàries,i no hagués de qúedar_forçosament tot unsector artístic — el més profund, el més es-sencial — inassequible a la ciencia.
En canvi, les aquarelles de Signac, on el
creia personalment de l'anunciada reformade ila Costa Brava, sense usar la circums-pecció a què ara m'invita el meu lloc ha-
bitual.Deixant de banda factors que no són
propis d'examen en aquesta secció de Mt-
.xnuoR, ]a idea alimentada i gairebé posada
a la realitat pel senyor Vallès i Pulals és
un fenomen d'incubació gravíssim.EI senyor Vallés i Pujats, accepto que
sigui amb esperit patriòtic, devia fer moltde temps que pensava realitzar amb la Costa
Brava quelcom de meritori per ambdós. De
temps en devia fer tant, que durant el pe-
ríode de gestació la cosa se li ha anat mis-
\ tificant i al moment de presentar-la en pú-bbc ho ha fet sota una forma de mons-truositat autèntica, pèl senyor Vallès i Puf
jals i dels elements que li recolzen els canvisaïúñciats, rail pensar que ,no tenen una idea
exacta del temps transcorregut i dels esde-
veniments que en tots els ordres s'hansucceït.
Aquesta croada per assimilar a la nostra
Costa cls postulats que el segle xix establí
en la francesa, ens fa el mateix efecte d'una
cosa terriblement anacrònica.Són dues les faltes capitals d'aquest pro-
cés oficial per al mi']lorament (?) de laCosta Brava. La primera radica segurament
en aghella posició despectiva que molt so-
vint té l'home madur envers solucions apor-
tades pel que ell creu que és la joventut
arrauxada. 'EI senyor Vallès i Pujals, que
és molt fàcil que posseeixi records gratís-
sims de Niça o Montecarlo i que tingut una
apoteòsica visió ddls passeigs dels Anglesoso de quaisevol dels altres llocs comuns d'a-
quell país, no deu compendre la utilitat
d'unes platees únicament platges o d'uns
poblets graciosament polilets. Es alia de su-peditar-se o no supeditar-se a la influència
dels goigs de l'edat t d'enfocar els assump-
tes prenent per unitat les possibilitats i gus-
tos propis. qué alludíemLa segona de les faltes é qi que és el
resideix en„ u4 punt més gque ens interessa de ple. La manca de sen-
sibilitat posada de relleu a través de 1'ex-
posició grosso modo de la reforma és un
cas tan llastimós, tan tràgicament anti-
artístic i antiturístic, que crec que és una
veritable obra nacional erigir -s'hi en contra,
emparats pel mateix amor a Catalunya que
fa que el senyor Vallés i Pujats hagi creat
el projecte.La Costa Brava catalana reflectida per
gran nombre d'artistes del nostre pafs, ad-
fora l'han coneguda, per
ento
certas maneara
orientadora del nostre magnífic moviment
pictòric, no pot admetre la transformació
sense que tot aquest món espiritual que
l'ha pintat i cantat, i sobre el qual altres
divisionista van aparèixer per primera ve-gada en la V uitená exposició de pintura(r486) organitzada per Manet i Berthe Mori
-zot ; eren de Seurat, Pissarro i Signac. Des-prés, d'altres pintors menys importants, VanRysselberghe, Lucie Couturrer, Van de Veldes'havien d"afegir a la doctrina, però inter-pretant-la de maneres diverses.
Un comunistoide, arrani de la mort delpintor, ha volgut relligar la pintura de Si-gnac i les seves idees polítiques. Un artistadesitjós de realitzar l'harmonia perfecta mit-jançant contrastos — ha dit — no podia res-
tar indiferent a la lluita de classes, 1 mitjan-çant els contrastos de color transformava in-
conscientment els contrastos socials que tro-bava en la realitat.
(Cal dir que només citem aquesta opinióa títol de mera curiositat, o, si tant es vol,d'un exemple més de les malifetes que potfer l'esperit ele sistema.)
x*+^
Paul Signac tenia alguns violins d'Ingres.Havia amat en les primeres bicicletes i enels primers autos (París-Saint-Tropez envuit dies ; és més, ell llançà Saint-Tropez,Montparnasse de la Costa Blava).
Tema una gran passió per Stendhal. Duiasempre a sobre una llibreteta amb màximesdel seu autor preferit, classificades metòdica-ment per a poder-les trobar còmodament enel moment d'aplicar -les. 'En això no feia sinóseguir una dita de Stendhal, que deia quecalia tenir un assortit ben complet de mà
-ximes per a aplicar-les en les circumstànciesde la vida.
A més a més de l'obra ja esmentada, Si-gnac havia escrit contes naturalistes al ChatNoir i un llibre sobre Jongkimd, realment bode llegir, i això que 'l'aquareiista holandésfou un instintiu, un temperament oposat dia
-metràlment al sistemàtic Signac.Durant vint-i-sis ames, Signac presidí la
Société des Artistes Indépendants, fidel a l'es-perit i a la lletra de4 lema : (mi jurat, ni re-compenses).
C.
PER A FOTOGRAVATS, LA CASA
ANTONI MARTIMàxlma ropldesa O Màxima qualltat
AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA
`° NOSTRA DISCOTE`
° I N n+ a c rl a rApunts sobre i'nstil dn Havdn "".v
àdioTanda d'exposicions I , Cada classe de la població japonesa té,
No es compendrà més que un aspecte dela importància de Hµydn si no es considerala funció sintètica de la seva obra situant.Jlaen la seva època. En el seu estil es fonenles diverses escoles instrumentais de la seva
Amb un xic de retard avui donem compte època: l'estil florit dels italians com Tar-d'una collecció de discos que constitueix tini, Pergolesi, Sammartini, Pugnani; l'ex-una de les més belles manifestacions de mú- pressivitat barroca dels mestres vienesos,sica de cambra produïdes aquests darrers dels Fux, Reutter, Wagenseil i Monn ; elmesos. IEs tracta de tres quartets de Joseph dinamisme impetuós de l'escola de Mann-Haydn, interpretats .pels Pro-Arte. heim, dels Stamitz, Camnabich, Richter, et-
Després de I'Orfeu de Glück i els con- cètera, que cultiven l'escriptura homòfonacerts de Mozart i davant l'a-nunci de la •ollecció completade Les Noces de Fígaro i desis sonates de Beethoven, in-terpretades per Schnabel (pa-re) aquestes impressions mag
-nífiques d'alguns dels quar-tets més encisadors de Haydnofereixen al discòfil espanyolel punt intermedi entre l'èpocainicial de l'ïnstrumentalismemodern i el seu apogeu en elclassicisme vienès.
Nio hi ha pas gaires figureshistòriques del nostre art quehagin estat exposades, a tra-vés de les generacions, a mal-entesos tan greus com Haydn.La seva fesomia artística noté res a veure amb el «PapáHaydm> com l'anomenavenels seus músics per la so•lici-tud paternal amb què vetllavapel bé dels seus subordi-nats.
S'ha acostumat a empetitirla gràcia ingènua dels seustemes reduint-los a un joc.di-vertit però insignificant i sen-se profunditat; i rarament s'havolgut veure en les tensionsinteriors enormes del seusadagis altra cosa que esbossosmés o monys reeixits de l'artbeethoveniá. Donar a l'estilde Haydn el seu valor just nosignifica pas, evidentment,destronar Beethoven. Però vi-vim encara excessivament sotala influència de la imatge he-roica que él romanticismes'ha bastit d'aquest granmestre clàssic. Es veritat queBeethoven- ha amplificat i haaprofundit el repertori estilístic que se lipresentava en la producció immensa del seupredecessor i mestre, i res més significatiuque el fet que la sèrie de les seves primeressonates, el famós Opus a; porta el nom deHaydn a la capçalera de cadascuna de lestres obres. Però cal que ens esforcem — siés que volem arribar a una objectivitat veri-table — a veure i a compendre els granscompositors del nostre passat musical mésque en la llegenda que la posteritat ha for-mat al seu entorn, en l'ambient de la sevaèpoca i, sobretot, en les seves relacions ambels teus predecessors directes . Així mai noreeixirem a copsar Bach d'una manera per-fecta si no volem veure en ell més que elpunt de partida de la música moderna.
Un dels mèrits principis de les vnvesti-gacions del professor Ernst Kurth, de laUniversitat de Basilea, sobre la polifoniabachiana consisteix justament a haver-nosensenyat a compendre Baçh com a puntfinal grandiós i apoteosi magnífica de totauna época passada, més que com a punt departida per a l'evolució de la música moderna.
Haydn ; 3 quartets, op. zo núm. z ; o j'. 33,núm. 3 ; o/'. qq, núm. I (Quartet Pro-Arte ; La voz de su Amo, DB 1628-1631i DB 1634-1636)
Joseph Haydn ( 1732-1809)
i suprimeixen més i més el baix xifrat, do-nant preferència al violoncel solista que an-tigament era el seu acompanyant.
No seguirem .pas ara l'evolució en elsquartets de Haydn que passa a través dediverses etapes ben definides. El que ensinteressa, avui, és que tots els atributs es-sencials de l'estil haydnià : la riquesa ines-gotabde de la seva invenció melòdica, el ca-ràcter espiritual i essencialment masculídels seus temes mateixos, el treball delicatdel desenrotllament dels" motius, en el quals'uneixen tots els refinaments del nau estilorquestrail i homòfen amb l'escriptura sòlidadel contrapuntista, la joia desbordant delsseus scherzi populars tant com la profundaexpressivitat i seny, a vegades «goethián,dels seus adagio ; en fi, que tota l'escalaricament matisada del llenguatge musicalde Joseph Haydn és posat en evidència irestituït en tota la seva integritat històricai humana per la interpretació única del quar-tet Pro Arte,
0. M.
N© `ts dile e t©t eU II I! Y r
Ja havíem donat compte de la inauguracióde la XII Esposició de la Ràdio que s'haobert a Berlín, i els diaris han informat de]'incendi que, al cap de tres dies d'oberta,ha destruït tres dels halls i causat la mortde dues persones. Per aquest motiu hanestat suspesos tots els banquets i recepcionsoficials.
Com dèiem, allò d'aquesta exposició ons'ha posat més interès, és l'aparell popular,car el govern del Tercer Reich vol que acada llar alemanya hi hagi aparell de ràdio,instrument de propaganda de les excellèn-cies del règim nazi.
Com a novetats sensacionals, des del puntde vista tècnic, res a assenyalar. Com adetall curiós, i no gens sorprenent, diremque tots els que volen provar les seves ap-tituds fonogèniques han de fer constar, enla demanda per escrit, que són d'origen ari.
També a Londres ha tingut llac el Salóanual, a 1'Olympia, com de costum. Escalcula que l'han visitat 250,000 persones,xifra exigua si es •calcula que a Anglaterrahi ha set milions d'oients.
Tots els receptors exposats capten exclu-sivament, i en sordina, el Nattional Pro-gramme. Aixf almenys es • poden compararels receptors sobre la base d'una mateixaaudició d'una mateixa música.
Per bé que la B. B. C. treballi a fons enla televisió, no hi ha res exposat sobreaquest punt. Potser els constructors treba-llen en secret, esperant-se a presentar resfins que no siguin aparells ben posats apunt.
Com a novetats tècniques, no n'hi ha pasde grans a assenyalar. Encara s'exposen re-ceptors de bateries. Les fotos que acompa-nyen aquestes ratlles mostren dues produc-cions curioses, potser més curioses que .pràc-tiques.
De totes maneres, hi ha exposat un re-ceptor de butxaca, de tres làmpares, nopas més gros que un oest pocket, sense an-tena ni alimesitació exterior, d'una audició,amb auri:ulars, perfectament pura, que éscapaç on ple de dia de captar àdhuc algunaestació estrangera, i que es ven a dues lliu-res esterlines.
Un dels aspectes més interessants de l'Ex-posició de l'Olympia és el gran teatre
—cinc mil espectadors — on la B. B. C., d'ac-tuació prou acreditada pertot, dóna cadadia tres programes sensacionals.
DEI s de setembre s'obrirà a París elXII Saló de la T. S. E., que des de fa deuanys, en vista de la seva Importància, s'hafet independent del Saló de l'Auto. Escompta aquest any que els stands ocuparanprop de cinc mil metres quadrats, amb mésde dos-cents expositors.
A més a més d'això. la Societat per a la1 Difusió de fes Ciències i de les Arts, orga-
si no tant com el seu Imoma, un cert nom-bre d'expressions propi i peculiar. Les dones
han de recórrer sovint a altres termes queels emprats pel homes ; en molts medissocials, que una dona parli amb expressionsmasculines és considerat, encara avui, unagran falta d'educació. Abans, existien duesllengües totalment distintes, una de mas-culina i una altra de femenina.
A més a més d'aquestes diferències so-cials i de sexe, la llengua escrita és tandiferent de les llengües parlades, que un
t °ít• ,
lt'
Saló de Londres. — Un aparell de ràdio enmoble de vidre
japonès inculte no comprèn un text escritque li llegeixin en veu alta.
En una situació així, es compendrà quela feina dels speaizers japonesos no és genscòmoda. E1 fi de la ràdio és fer-se entendrede tothom ; .aquesta necessitat ha donatorigen a un «idioma radiofònic», barrejade tots els diferents idiomes japonesos, elsquals s'han de traduir al «japonés radio-fònic», si cal.
Aquesta difusió d'un nou idioma té unaimportància social enorme, i molt més enun país com el Japó, que malgrat la sevaindustrialització intensa, ha conservat el seuesperit inalterable des de segles ençà.
Els autos amb ràdioLa rádio en els autos representa un factor
favorable als accidents, ja prou inombrososperquè calgui augmentar-ne les causes?
Saló de Londres. — Un receptor d'una vàlvula i cigarrera alhora
LES MALES LLENGUES
—Aquesta dona mo té res de natural.—Sí, un fill...
(G+ingoire, París)
CAMISERESPECIALISTA
' CRIT EN LA MIDA
JAUME I, í!Telèfon 11655
B
\ IRWFO)1\ 29-VIII 35
MUSICA I RADIu I` ^a f èss cor^ce tsls(Ve de la pàgina 5)
ALEHANIYA
A Freiburg s'ha celebrat un festival inter-nacional dedicat a Anton Bruckner. E1 pro-grama contenia totes les nou simfonies, lamissa en mi menor, el Te Deum i una sim-fonia de joventut.
— Hans Pfitzner ha enllestit un Concertper a violoncel que serà estrenat a Ham-burg el dia zq de setembre per Gaspar Cas
-eadó sota la direcció de Hilhelm Furtwang-ler.
— Per a la temporada pròxima són enprojecte lles estrenes de les òperes següentsLa Fiamma de Respighi (Berlín), Le Roid'Vvetot d'Ibert (Düsseldorf), El Crim deLord Savile de Therstappen i La Noça deMussorgski (Duisburg), etc.
ARGENTINA
La temporada alemanya d'òperes ha co-mençat a Buenos Aires sota la direcció deFritz Busch i Carl Ebert. Hi serà repre-sentat per primera vegada el cicle completde L'Anell dels Nibelungs, a més del Tann-hkuser i Don Giovanni. Seguirà un festivalBach que durarà quinze dies i que donaràa conèixer, per primera vegada a Sud-Amè-rica, la Missa en si menor.
DINAMARCA
La magnífica estació de T. S. F. nova del'Estat Danès ha esdevingut un dels cen-tres més importants d'Europa per a la di-vulgació de la música moderna. El seu jovecap musical, l'infatigable Fritz Mahler, pa-rent del gran compositor del mateix nom,
SI ÉS-ELÈCTRIC1 P[I Á' VOSTRE AUT.OMOBII
hq trace eu io les
mPDors , condiçions c4epreu I qualitat, a
16GE ELÈCTRICCAAREQMOIÀ, 6,8 • (Aribau ) Dio oraI)
acaba d'interpretar-hi noves obres de Bar-tólc, Gál, Helles i IEstherhàzy.
FRANÇA
La gran mecenas americana ElisabethSprague Coolidge acaba d'arranjar a Parísdos concerts amb obres de música de cameradedicades a ella. E1 programa contenia, en-tre altres, les estrenes següents : VI quar-tet de D. S, Smith, trio amb piano deR. Harris, V quartet de Bartók, IX quar-tet de Milhaud, Sonata a cinque (per a flau-ta, arpa, violí, viola i violoncel) de Mali-piero, sextet per a cordes de Martinn.
Marconi i la televisióEls alarmistes han fet córrer que Gugliel-
mo Marconi havia anat a Itàlia amb motiude no se sap quines misterioses experiènciesrelacionades amb el conflicte guerrer quemthom té per imminent.
L'invontor, però, ha declarat que el seupropòsit era de realitzar noves experiènciesde televisió amb microondes.
— Començaré —J ha dit — amb petitesdistàncies,per exemple entre Rapallo I elmeu yacht. Si les experiències surten béaugmentaré la distància entre l'emissor iel receptor. Amb ones curtíssimes, d'unsseixanta centímetres si fa ano fa, hi hauriad'haver menys pertorbacions, menys inter-ferències i paràsits atmosfèrics ; així ma-teix, els inconvenients deguts a les doblesimatges seran menys freqüents, degut alfenomen ben conegut de la reflexió de lesones sobre la capa de Heaviside.
Sobre les preteses experiències d'una ra-diació capaç d'aturar a distància els mo-tors d'explosió, cosa que no han deixat depreguntar-li ets periodistes, ha declarat
— Sempre serà possible, amb els modernssistemes de protecció amb pantalles o filtresespecials, anullar l'efecte de les ones elèc-triques utilitzades per a deturar els motorsa distància.
nitzadora del Saló, ha projectat diversesinstallacions complementàries : la T. S. F.a l'hospital, la T. S. F. per als cecs, etc.
Com és natural, també s'ha pensat com-pletar el Saló amb bons programes d'emis-
sions i conferències.Així com el Saló de l'any passat era el
de «d'aparell menys can), aquest es vol quesigui el de «la tècnica estabilitzada. IEnefecte, novetats téoniques essencials no se'nregistren enlloc ; els constructors es dedi-quen a millorar lla construcció i l'acabat delsaparells.
La ràdio al JapóLa difusió de la cultura topa, en certs
països, amb obstacles de mena molt dife-rent dels d'Europa. Es sabut, per exemple,que l'escriptura xinesa es compon de mésde quaranta mil ideogrames, ben diferentsdels nostres caràcters alfabètics, circuns-tància que fa impossible als xinesos l'úsdel telègraf (en canvi, la transmissió enxinés mitjançant el belinògraf és indicadís-sima). Aquesta complicació de ]'escripturacontribueix en gran part a l'analfabetismedel pafs. El reformador de Turquia, KemalAtaturk, tat i que l'escriptura turca no és
ni de molt tan complicada com la xinesa,ha fet obligatori l'alfabet llatí, no sols se-
tguint la seva tasca d'occidentalització, sinóambé per a millor reduir l'analfábetisme.IEl desenrotllament de la ràdio japonesa
(país també d'una escriptura complicadís-slma) ha plantejat problemes d'un altreordre. La dificultat, en aquest cas, no téres de tèonica, car la ràdio transmet totamena de sons, sinó que és lingüística. Noexisteix, en efecte, una sola llengua japo-nesa, sinó unes quantes,
Heus ací una qüestió que als Estats Unitsha motivat una enquesta oficial.
En efecte, a l'Estat de Connectiucut foupresentat un pro;ecte de llei prohibint la
circulació per carretera dels vehicles de mo-tor proveïts d'installació de ràdio o de totaltre enginy capaç de distreure d'atenció delconductor. Només s'ex • eptuaven d'aquestadisposició els cotxes de la policia. Les in-fraccions eren castigades amb cinquanta dò-lars, màximum, de penyora.
Abans de discutir-se la llei, la ponènciaencarregada de dictaminar sobre ella pro-
cedí a una enquesta en tots els quaranta-vuit Estats de la Confederació.
De les quaranta-quatre respostes rebudes,només dues resultaren favorables a 1 es•mentada llei. Dinou feien constar que enels respectius 'Estats no s'havia fet cap es•tadística sobre la proporció d'accidents de•guts a vehicles amb ràdio. Vint-i-una dejarque les estadístiques no assenyalaven aug
ment, sinó al contrari disminució, del nombre d'accidents. Tres sostenien que la ràdicpodia, a la nit, contribuir a mantenir desvetllat el conductor. Dues afirmaven que hdistracció produïda per la ràdio era menosque la dels anuncis escampats per les carreteres.
A més a més, fora de les dues respostefavorables a la implantació de la llei, le,altres no la consideraven necessària ni tasols oportuna, i àdhuc una resposta la titllide retrògrada.
Segons l'estadística de l'Estat de Nov.York, durant l'any 1934 resultaren acci
dentats 113,886 vehicles. D'ells, 5,078, o sigui un 4'6 per cent, estaven proveïts dràdio, però només en 282, o sigui uo' 25 per cent, funcionava en el moment dl'accident.
—Sí. Però.., Em van treure. No vaig vo-ler accep`.ar certes proposicions que em vafer el director artístic, saps? Les que lesaccepten, aquestes proposicions, s'hi eter-nitzen, allà. Ara les altres... No s'hi estangaires dies, no!
Edificant, tot plegat! Ara que, en ple es-
tiu, e']s temes van tan escassos, potser queen parléssim de tot això. Potser que en par-léssim de les misèries dels nostres cafèsconcerts. Que consti, però, que no pretenem
descobrir cap Mediterrània. Tot el que di-rem, tots els vells clients d'aquests establi-ments ho saben. Perd com que creiem queningú no n'ha parlat públicament; i quesón molts els que encara ho ignoren, elsnostres comentaris interessaran seguramentmés d'un lector.
Als nos tres cafés concerts, no duren alcartell les artistes que tonen talent. Ni lesque, no tenint-ne, però amb sex appeal o elque sigui, plauen al públic i porten gental local. No. Hi duren Qes que fan mésbotellitas en unes FIlotges, en les quals totesaquestes pobres noies han de satisfer elscapritxos tirànics d'una clientela viciosa...1 si no fan botelles, encara que tinguin ta-lent, encara que portin gent al local, sónacomiadades sense contemplacions.
L'altra nit, ei un cafè concert de bar-riada, se'ns va asseure a la taula una noia.Naturalment, com és costum en aquestsllocs, es va apressar a confiar-nos les sevespenes. Pretuberculosa, obligada a mantenirun home gandul i dues criatures malaltes,ens va demanar, ens va suplicar, ens va exi-gir gairebé, que la convidéssim. Perquè sino feia consumacions... Ah, si no feia con-sumacions ! Al cap de pocs dies ja ]'havientreta. E4 seu posat, la seva tristesa, la sevatimidesa, temien més força repulsiva queseductora. Els clients no la convidaven.
Per què fa tants anys; no mesos ni set-manes, que aquesta ballarina o aquella cu-pletista actuen en aquest o en aquell local?Perquè fan botelles, 0 per altres causesmés inconfessables. Perquè... Sabem d'unempresari que .no contracta cap artista siabans no s'avé a acceptar aquelles certesproposicions, que acostuma a fer el directorartístic esmentat més amunt. (Edificant, totplegat, oi?
Segurament pensareu que si aquestesnoies accepten de fer tots aquests papers del'auca, i altres de pitjors, és que Ves deuenpagar molt bé. No ho creieu. I pasmeu-vas.Sabeu quant guanyen les teloneras? Deu odotze pessetes diàries. I vint-i-cinc les altres.I amb l'obligació de treba llar de les quatrede la tarda a les quatre- de la nit. Anema pams, però. Aquestes quantitats no sóndel tat exactes. L'empresa cobra el deu percent sobre el sou diari de l'artista. Aquestdeu per cent és destinat a l'agent artístico, a defecte d'aquest, és embutxacat per ladita empresa. Hi ha concerts que no des-compten res a l'artista. Però, en aquest cas,el primer dia de treball l'artista no cobrani un cèntim i, els dissabtes, només percepla meitat del sou. Tot això, per a compen-sar el deu per cent que no es descompta.De més a més, l'artista paga tres pessetessetmanals a labiosa — degeneració curiosad'habilleuse —. Dues, tres o cinc, segonsla categoria, a la clac, car si no paga no l'a-plaudeixen. Dóna també alguna cosa a l'ho-me que tira el focus. I quatre o cinc pesse-tes al régisseu.r. I un tant a la florista per-què, estant-hi bé, aquesta li procurarà bo-telles. A les èpoques de tolerància, o demitja tolerància, totes aquestes desgraciadeses veuen obligades a oferir-se a la voracitatd'un públic enardit tal com Nostre Senyorles ha fetes. Aquesta obligació no figura enels contractes. Però hi ha la coacció. I aque-lles que no s'avenen a ensenyar les intimi-tats són acomiadades al cap de dos o tresdies de tolerància. Ah ! Si una artista tre-ba11a a la tarda, i fa festa a la nit, no cobrares, quan el més natural seria que percebésl'import de l'actuació de la tarda...
Sí, senyors ! Si totes aquestes noies ac-cepten de fer tots els papers de l'auca, ialtres de pitjors, és per pura necessitat.Per pura misèria. Misèria amb la qual es-peculen tots els traficants de blanques, ca-muflats d'empresaris. iEhl camí de BuenosAires, plorat Londres !, s'assembla molt alque condueix als nostres cafès concerts.
I l'art, en tot això, quin paper hi juga?El mateix, si fa no fa, que en la indústriacinematogràfica. Aquí com allà, en les varie-tats com en el cinema, la gent que portenel negoci només es preocupen dels seus in-teressos particulars. Només es preocupen dedonar satisfacció a la caixa i al sexe. Caixai sexe dicten els actes de tots aquests des-aprensius. I el públic? Bo, gràcies a Déu.D'aquest, que és e1 que paga, tots aquestssenyors no en fan cap cas, lEs de l'últimque es recorden.
SEBASTIÀ GASCH
IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA, 45
BARCELONA
