alacartaRevista dels professionals d’hostaleria de les comarques de Tarragona Número 32

Juliol de 2010

LA NOVA LLEI ANTITABAC provoca el rebuig del sector hostaler

Una mar de possibilitatsgastronòmiques

Entrevista a Antoni TomàsPrimer propietari del Sol-Ric “Fent de maître he viscut les millors èpoques de la meva vida”

9alacarta

3alacarta

10FORMACIÓOferta de l’AEH

18EMPRESESMystery Shopping

HOSTALER O POLICIA

Josep Martí President de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona

EDITORIAL

ÍNDEX

El projecte de Llei que ha tingut entrada al Parlament de l’Estat, coneguda com la nova “Ley del Tabaco”, ens dóna una mica més de feina. Ens converteix en policies dels nostres propis clients. Al marge de bromes i altres arguments que podreu trobar en aquestes pàgines i que expressen la màxima preocupació del nostre sector per un projecte de Llei, estem segurs que tindrà un alt cost en pèrdues de llocs de treball i de beneficis empresarials. A més de tots els arguments en contra dels quals ja hem parlat, n’hi ha un que ens produeix una especial rebuig.I es el fet que la potestat sancionadora de l’Administració recau sobre l’empresari hostaler en el cas que algú acabi encenent una cigarreta dins del nostre establiment. Crec que si un empresari posa els cartells de prohibició de fumar en un lloc ben visible, si el personal que està al servei de la seva empresa no fuma en el lloc de treball, i es deixa ben clar que en l’establiment no s’hi pot fumar, la sanció, en el cas que algú no faci bondat, mai hauria de recaure sobre ell. És una veritable injustícia. Com podem adreçar-nos a un client que esta transgredint la norma per esbroncar-lo? Com podem exigir que s’identifiqui per denunciar-lo o tenir coneixement de qui és? Quina autoritat tenim per reprimir una persona adulta que no vol complir aquesta llei? Aquestes són tasques de la policia, o de l’autoritat pertinent, i nosaltres no tenim aquest caràcter o, simplement, no el volem tenir.

26BREUSActualitat del sector

04HOSTALERIALlei antitabac

14ENTREVISTAAntoni Tomàs

12INICIATIVESCol·lectius gastronòmics

REPORTATGEEl peix de Tarragona

06REPORTATGE

El peix de Tarragona

06

Maquetació i continguts: TSH Comunicació 2008 S.L.Publicitat i distribució: TSH Comunicació 2008 S.LSant Agustí 21, 3er pis · 43003 TARRAGONATelèfon: 977 21 11 54 · comercial@tshcomunicacio.com

9alacarta

4alacarta

El passat mes de febrer 14 comunitats au-tònomes espanyoles van oferir, simultàni-ament, una roda de premsa als mitjans de comunicació per traslladar a la societat els motius que porten el sector hostaler a defensar l’actu-al Llei Antitabac, vigent des de gener de 2006.

El president de la Federació Espanyola d’Hostaleria (FEHR), José María Rubio, acompanyat d’una nodrida representació d’associacions de tot l’Estat, va aprofitar la roda de premsa per ex-plicar que els hostalers espanyols no estan d’acord que es modifiqui la llei vigent per imposar una prohibició total de fumar a tots els establiments d’hoteleria, ja que les greus pèrdues econòmiques que provo-caria aquesta mesura en les empreses del sector, sobretot en els petits negocis famili-ars, serien letals per a milers de locals. Segons han explicat els representants dels empresaris, les pèrdues econòmi-ques es produirien perquè una part impor-tant de la clientela (al voltant d’un 40%-

45%) associa el consum de productes hostalers al consum de tabac. En aquest escenari, una prohibició total supo-saria una menor demanda i la consegüent caiguda de vendes.

Segons els hostalers, això és el que ha pas-sat a Irlanda, únic país de la Unió Europea en què està vigent la prohibició total de fu-

mar en el sector de l’hostaleria. El 2004 es va imposar la prohibició de fumar a tots

els establiments irlandesos i, segons les últimes dades oficials de l’Ofici-

na Central d’Estadística d’aquest país, entre 2003 i 2007 han tancat el 8,6% dels restaurants i el 24% dels bars.

Per la seva banda, la Central Statistics Office Ireland registra

que el 2004 i anys següents les caigudes de facturació en el sec-

tor hoteler irlandès va arribar fins a un -10, 4% en bars i en els anys pre-

cedents registra creixements de factu-ració entre el 18,9 % i el 22% en restaurants i entre el 9,9% i l’11,7% en bars.

Un altre exemple de les conseqüències eco-nòmiques de la prohibició total de fumar és el que ha passat a Croàcia l’any passat 2009. El maig de l’any passat es va imposar la prohibició total de fumar als locals d’hos-taleria i el setembre del mateix any el Go-vern es va veure obligat a fer marxa enrere, cap a un model molt semblant a l’espanyol,

El sector hostaler rebutja la nova llei antitabac

El passat mes de febrer 14 comunitats autònomes espanyoles van oferir, simultàniament, una roda de premsa als mitjans de comunicació per traslladar a la societat els motius que porten el sector hostaler a defensar l’actual Llei Antitabac, vigent des de gener de 2006.

5alacarta

Els dirigents de FEHR i de totes les seves associacions s’estan dirigint a tots els poders públics, tant al Govern central com els governs autonòmics i partits polítics per demanar-los que tin-guin en compte el greu perjudici que la prohibició total de fumar causarà en l’economia i l’ocupació, i demanen que es mantingui la llei actualment vigent, que és una bona llei, i que s’adapta a la realitat social i hostalera del nostre país.

La seva entrada en vigor ha significat un canvi molt important: abans de la llei l’espai hostaler destinat a les per-sones no fumadores no arribava al 0,5%; avui l’espai lliure de fums supera el 50% del total. Els hostalers reforcen la seva petició de mantenir la llei actual posant l’ac-cent en el fet que la situació d’Espanya en relació a la prohibició de fumar a hostaleria no és tan “excepcional” a la Unió Europea com es vol fer veure

des de les diferents instàncies. Només a Irlanda hi ha una prohibició total com la que Sanitat vol imposar a Espanya. En tots els altres països de la UE hi ha excepcions de diferent abast a la res-tricció de fumar en hostaleria i hi ha països amb models molt semblants a l’espanyol.

Els hostalers han afirmat finalment que comparteixen l’objectiu últim de la llei lluitar contra el tabaquisme i que tam-bé ells volen una hostaleria amb més espais lliures de fums. El 2006, coinci-dint amb l’entrada en vigor la vigent llei, FEHR va signar un conveni de col-laboració amb el ministeri de Sanitat per difondre el coneixement de la llei en el sector, facilitar la seva implanta-ció i incentivar els establiments a anar més enllà de la llei voluntàriament, de-clarant espais sense fum. Però el Mi-nisteri no va manifestar cap interès en el seu desenvolupament.

per la ruïna que la prohibició total de fumar estava causant en bars i restaurants, i en el conjunt d’aquest país, amb una economia que depèn en gran part del turisme. Segons les estimacions de la Federació Espanyola d’Hostaleria i de les 75 associacions que la integren –entre les quals hi ha l’AEH de Tar-ragona–, al nostre país la prohibició provo-carà una menor freqüència de visites en un percentatge important de clients (fumadors i no fumadors, ja que el normal és anar en grup) i una caiguda de les vendes, que als restaurants es situaria al voltant d’un 7% i als bars i cafeteries entre un 10% i un 15%. Per als locals d’oci nocturn s’assenyala un impacte negatiu fins i tot superior al 15%.

La proposta del ministeri de Sanitat es pro-dueix enmig de la profunda recessió que pateix el sector i que fa d’aquest moment el més difícil dels últims 15 anys. Segons da-des de l’Institut Nacional d’Estadística, les vendes del sector de restauració, al llarg de 2009, han patit una caiguda mitjana de 8% en relació al 2008, any en què, al seu torn, es va registrar una caiguda mitjana del 6% en relació amb 2007. Això significa una taxa acumulada de caiguda de vendes del 14% en el conjunt del sector de restauració des que va eclosionar la crisi. Però l’impacte no ha estat igual en tots els grups d’empreses: mentre algunes cadenes de menjar ràpid informen que mantenen el nivell de vendes d’altres anys o que fins i tot tenen creixe-ments de 2%, les microempreses de bars presenten caigudes de vendes que superen el 25%. L’oci nocturn és un altre dels grans perjudicats, amb caigudes de facturació al voltant del 27%.

Les pèrdues provocades per la prohibició total de fumar es sumarien a les causades per la crisi, amb el tràgic resultat que la si-tuació seria absolutament insostenible per a desenes de milers d’empreses.

El grup més afectat seria el de bars, cons-tituït en la seva gran majoria per microem-preses familiars. Es tracta del sector més característic de l’hostaleria espanyola, el més feble per la seva atomització i excés d’oferta, però també el més important. La producció dels bars a 2008 va ser 59.000 milions d’euros, cosa que equival al 46% de la producció total de l’hostaleria, inclòs l’allotjament. L’hoteleria aporta un 7% al PIB d’Espanya i, només els bars, una mica més del 3%. Per això, la desfeta que deixaria sentir en el conjunt de l’economia del país. I a això caldria també sumar l’impacte indi-recte en els sectors d’alimentació i begudes que tenen en l’hostaleria el seu principal canal de comercialització, com el cafè i la cervesa, que destinen a l’hostaleria el 70% de la seva producció.

MANTENIR LA LLEI ACTUAL

El Ministeri de Sanitat ha remès als grups parlamentaris la proposta de reforma de la “Ley del Tabaco” en què bàsicament es proposa la prohibició total del consum de tabac als locals d’hostaleria.Un altre cop l’Estat, molt preocupat per la salut dels seus ciutadans, confirma la deriva total de l’estat de les llibertats i el dels principis de responsabilitat de l’individu i el que fa és recórrer a una nova prohibició. I ho fa, a mes, en un àmbit en què, paradoxalment, mentre no renuncia a recaptar, per una banda, prohibeix, per l’altra.La paradoxa és que l’Estat, amb el propòsit de defensar l’individu, l’acaba reduint i asfixiant en un món complexíssim de normes i prohibicions, com si l’individu, l’home, no fos prou madur ni segur de si mateix i l’Estat ve a defensar-lo prohibint coses i més coses.On és l’estat del civisme? Perquè si prohibim, que és cosa fàcil, anem reduint cada cop més la capacitat d’invocar el valor del civisme com a element essencial de convivència.Recorrerem així sense parar al “pare Estat” perquè reguli i penalitzi cadascuna de les nostres accions o omissions i ara penalitzaran fumar en uns indrets en què, en canvi, es podrà comprar tabac, i en canvi no es farà res i no preocuparà el fet que es fumi o no, en mes o menys mesura, sinó el fet de no permetre-ho en uns indrets, l’hostaleria.Que fàcil és prohibir i que bonic serà convèncer!Convèncer significa establir drets individuals que comencen pel dret a la pròpia salut i que comportaria que un no fumador sempre tindria el dret sobre els fumadors, i que es pogués utilitzar el tabac en la mesura que el seny o l’exercici del seu dret com a individu l’hi permeti i ho ha de fer sabent que no és bo per la seva salut ni la dels altres.Convèncer vol dir creure en l’individu.Prohibir vol dir menysprear-lo i,francament, n’estem cansats.

PROHIBIR O CONVÈNCER

Francesc Vives Gerent de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona

6alacarta

DE LA MAR A LA TAULAAbans de que el peix arribi des del a casa nostra primer a de recórrer un llarg camí, començant per la sortida a la mar dels pescadors i acabant per la seva distribució a

peixateries i restaurants

7alacarta

La demarcació de Tarragona té un dels tre-sors més importants que pot tenir un ter-ritori, el mar. Aquest recorre tota la costa des de Tarragona fins al Delta de l’Ebre, i omple les terres que mulla de llum, vida i gastronomia. Així, ens proveeix d’un dels productes més saborosos que tenim i que omplen les taules de les nostres llars i dels nostres restaurants, el peix i el marisc, que amb el temps han donat un valor afegit a la nostra cuina.Però, abans d’arribar al plat, els produc-tes que ens ofereix el Mediterrani, han de recórrer un llarg camí. La Costa de Tarra-gona és rica en espècies de les quals n’hi ha moltes que omplen la nostra cuina. La seva travessia comença amb la sortida de les barques a la mar, que omplen les seves xarxes amb aquests preuats productes, dels quals destaquem els més caracterís-tics de la zona: -Peixblau: Bàsicament és la sardina i el seitó, però també trobem el verat, sorell i la boga. La seva pesca es realitza amb l’art de l’encerclament nocturn, art de pesca de dimensions més grans que serveixen per capturar grans moles de peix blau. Es pes-ca per tota la costa tarragonina, però es concentren majoritàriament al golf de Sant Jordi, Cambrils i zones properes. -Lluç:És un dels peixos que mes es cap-turen als ports mariners tarragonins. Són de carn blanca i molt apreciats. La seva pesca es realitza en l’art del tremall o de bou que és pesca d’arrossegament. Nor-malment es pesca durant el dia des del matí fins mitja tarda. -Tonyinavermella: A la nostra costa no-més es pesca a l’Ametlla de Mar, és un peix blau que es consumeix fresc o en conser-va. És molt apreciat als Estats Units i al Japó i aquí es menja sovint fresca. La seva pesca es realitza mitjançant l’art del cèrcol, igual que la sardina. -Llagostins: D’entre tot el marisc del Del-ta el que més destaca és el de Sant Carles de la Ràpita, estès per tota la Mediterrània, són molt fàcils de reconèixer pels seus ulls i taques negres i s’han arribat ha convertir en un reclam turístic de la zona

“Les captures més característiques de tota la costa

tarragonina són la sardina, el seitó, el lluç i la tonyina vermella”

8alacarta

- Gamba vermella de Tarragona: Segons els tarragonins, és una gamba increïble, el seu color és d’un vermell intens; en canvi, quan és viva és transparent, té un sabor molt gustós, que creu que bé pel seu fi pa-ladar i per la riquesa del mar on viu, el li-toral de Tarragona. El 30% es comercialitza arreu d’Espanya.- Musclos i ostrons: Són els altres mariscs més típics de l’Ebre. Els musclos destaquen per la seva consistència i l’exquisidesa de la seva carn i es conreen principalment a la badia del Fangar i la dels Alfacs. Els os-trons són una producció complementària als musclos i són molt apreciats per la qua-litat de la seva carn.

Segons l’espècie, les barques van a pescar de nit, com és el cas de la sardina, o du-rant el dia. Una vegada realitzada la captu-ra, els pescadors preparen el peix perquè una vegada arribin a port es pugui anar cap a la llotja. Aquesta és la segona part del viatge del peix, les confraries i llotges. Aquesta part és una de les més importants en el món de la pesca: el seu govern i el seu mercat, respectivament.

Les confraries de pescadors són entitats basades en principis d’independència i autogovern, tenen molts anys d’història a les seves espatlles i l’objectiu és defensar i ajudar els pescadors; a més, actuen com a nexe entre els pescadors i l’Administració. A la majoria de confraries també hi tenim la llotja on es subhasta el peix que acaba d’arribar a port i del qual depèn la vida del pescador. A la costa de Tarragona tenim confraries de pescadors a tots els ports, podríem dir que les més importants són les de Tarragona, Cambrils, l’Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita. La confraria de Tarragona és de les més grans, amb 90 embarcacions i més de 3 milions de kg de peix; les principals captures són la sardi-na i el seitó, el lluç i la gamba vermella. La Confraria de Pescadors de Cambrils cons-ta de 33 embarcacions, com a captures, igual que Tarragona, són el lluç, la sardina i el seitó; si anem cap al sud hi trobem la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, amb 101 embarcacions és l’altra més important; les captures principals són la sardina, seitó, lluç, llenguado, llagostins i pelaia, és de les més antigues de Tarrago-na. La Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar també és de les més importants, té 70 embarcacions, les seves captures més importants són la sardina, seitó, lluç, pela-ia i la tonyina vermella.

Una vegada han descarregat el peix a la llotja, ja posat en caixes, cada patró té el seu lloc en la llotja, i cap mitja tarda-vespre comença la subhasta de peix, normalment

es realitza a la baixa, és a dir, comença amb un preu alt i va baixant. La subhasta de peix es realitza sempre en dies feiners, ja que el cap de setmana els pescadors no surten a la mar. Les llotges són molt cu-rioses de veure, sobretot perquè la gent que no són professionals desconeixen el seu funcionament. En una gran sala es van subhastant les diferents captures del dia, davant dels professionals, majoristes i pei-xaters, que van adquirint partides de peix segons el seu interès i al preu que n’han pogut aconseguir. Les partides de peix a subhastar s’exposen davant dels futurs compradors i aquí pren protagonisme el subhaster, que és l’encarregat de realitzar la venda del peix, la seva particularitat és que el llenguatge utilitzat per vendre el peix és incomprensible per nosaltres, però no per als compradors.Una vegada finalitzada la subhasta, ca-dascú es fa càrrec de les seves compres, el majoristes carreguen en camions per la seva distribució i els peixaters per al seu establiment. És en aquest moment quan el peix està més a prop del seu destí. Així,

perquè el peix de casa nostra arribi a tot arreu, tenen un paper molt important els distribuïdors o majoristes com Garcimar, que és una de les empreses majoristes i distribuïdores més importants d’Espanya, distribueix a tot el territori espanyol, el seus camions van a totes les llotges catala-nes per carregar peix que després venen a Mercabarna. Pel que fa al peix de la costa de Tarragona, Garcimar compra principal-ment les gambes, els escamarlans, llucets, peixos de fregir, com els burros, les molle-res i les pelaies, depenent de l’època tam-bé s’adquireix molt peix espasa. Tot aquest peix es comercialitza fresc, ja que només es congelen espècies llunyanes que no arribarien en bones condicions fresques per la seva venda; segons representants de l’empresa, el nostre peix rarament es congela i es distribueix principalment a tot Catalunya.

Així, l’últim pas del trajecte és la com-pra per part de restauradors i peixaters d’aquest peix que després farà les delícies a les cuines de casa nostra.

9alacarta

“La venda de les captures es realitza a les llotges a traves de la seva subhasta, on

majoristes i distribuidors adquireixen la mercaderia

per desprès fer-la arribar a restauradors i

consumidors”

D’encerclament: art de pesca de dimen-sions més grans que serveixen per cap-turar grans moles de peix blau. Consta de dues embarcacions, la cinta (barca més grossa, amb 10 o 12 homes i que és la que porta tots els estris de pesca) i el bot de llum (petita embarcació equipada amb uns potents llums).Quan el bot de llum atreu prou peix sota el bot, la cinta li cala la xarxa arran de l’aigua en cercle, envoltant la mola de peix. Quan aquest està envoltat, a la part de baix de la xarxa s’hi troben una sè-rie d’anelles lligades a l’armadura dels ploms, per l’ull de les quals passa una sirga anomenada sàgola, que al ser es-tirada permet de tancar l’art per sota. Una vegada el peix queda encerclat, es tracta d’anar estrenyent l’art fins que el peix quedi ben amolat i així ser copejat amb un gros salabre i ser abocat dins les caixes.

De tremall: És un art de pesca constituïda per tres panys de xarxa col·locats super-posats, de manera que mentre els dos exteriors tenen la mateixa llum de malla, el central és més espès i de dimensions més grans, de manera que en muntar els tres conjuntament sobre les ralinga es formen bosses al drap central, on que-den atrapats els peixos (és “emmallar”). És un art típicament de fons i es calen en moltes ocasions prop de la costa, al vespre per aixecar a l’alba. Aquest art es basa en el fet que els peixos en els seus

desplaçaments no perceben la xarxa; per això en ensopegar-hi empenyen el drap atapeït formant bosses d’on ja no poden sortir. Així, es pesquen diverses espècies de fons com els espàrids, pagells, dau-rades, sards, molls i llobarros. També els llagostins es solen pescar amb aquest art encara que en aquest cas de dia.

D’arrossegament: Consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part su-perior i ploms a la part inferior perquè

quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d’un sac de fons cec, el cóp. També és de xarxa. La corda superior de la boca és més curta que la inferior perquè així el peix no s’escapi per dalt. Es realitza a una profunditat de 50 m fins a 800 m, durant el dia. Van arrossegant aquesta xarxa pel fons marí, un parell o 3 hores, el cóp es va omplint, recollint; la pesca resulta poc selectiva, per això es deixa el peix a coberta i els mariners el trien i el posen en caixes.

ARTS DE PESCA

10alacarta

L’Aula de Formació de l’AEH, juntament amb els seus col·laboradors, GEXTION i Aplitec, continua treballem per tal de oferir a tots els seus associats el millor pla formatiu 100% subvencionat.

Per aconseguir això, us informem que l’AEH disposa de:

·Subvencions de formació a través del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

·Subvencions de formació en associ-ació amb CEHAT (Confederació Es-panyola d’Hotels i Allotjaments Turís-tics).

·Subvencions a través del PROFIT (Pro-grama Orienta’t a la Formació Integral dels Treballadors – Generalitat de Ca-talunya, en les especialitats de Sala-Restauració i Pisos-Hospedatge.

·Subvencions per a implantació de SICTED, ISO, Q.

A més, us recordem que podem gesti-onar els vostres crèdits per a Formació Contínua davant la Fundació Tripartita per a la Formació en l’Ocupació, i que les subvencions anteriors no resten dels vostre crèdit de formació, de ma-nera que podeu programar més forma-ció 100% subvencionada, dirigida tant a autònoms com a assalariats.

I N F O R M A -TE’N ! !

Aula de Formació A E H GEXTION Judit Mateu David Guerra977 239 600 691.474.630 / 93.476.67.48formacio@aeht.es d.guerra@gextion.com

PLA DE FORMACIÓ 2010LA MILLOR OFERTA DE FORMACIÓ LA TENS A L’ASSOCIACIÓ

11alacarta

Internet al vostre serveiQ

uan necessitem informació, és habitual recórrer a les biblioteques i llibreries, si bé avui tenim al nostre abast una

quantitat d’informació quasi infinita gràcies a la xarxa informàtica.Milions de pàgines amb dades, la majoria

ofertes de forma gratuïta, al servei de projectes, iniciatives, innovacions o, senzillament curiositat per conèixer nous conceptes, idees, solucions, productes, etc.Hem fet una selecció de llocs a Internet que creiem que poden ser del vostre interès i ajuda.

El portal de referència del sector: serveis, assessorament on line, informació, notícies, aula de formació, normatives, utilitats, eines, promocions, etc.

www.aeht.esWeb del professional de l’hostaleria

www.avalis-sgr.catQuan el que es necessita és un aval

Avalis i l’Institut Català de Finances (ICF) ofereixen avals finan-cers per a préstecs de circulant. Avalis de Catalunya és una So-cietat de Garantia Recíproca, especialitzada en avals, principal-ment per a préstecs a llarg termini per a autònoms i pimes.

GestionPyme és un espai creat amb la imatge d’un blog, on es poden trobar les eines necessàries per poder ajudar els empre-nedors: informació útil per la creació d’empreses, consells, ajuts i subvencions, etc.

www.gestionpyme.comUna eina per facilitar l’emprenedoria

12alacarta

TarragonaUn territori amb personalitat

gastronòmicaLa gastronomia d’un territori

reflecteix la seva personalitat his-

tòrica i cultural; i més si té un

port mediterrani on el mar aporta

una gran riquesa. Barris com el

del Serrallo, on els pescadors ens

porten el marisc i el peix per poder

disfrutar del plaer d’una cuina

basada en productes frescos del

mar, els suquets, arrossos o fideuàs.

A la Part Alta trobem molts res-

taurants situats en edificis històrics

que tenen parts romanes o medie-

vals, transportant els comensals a

l’època d’esplendor imperial o als

difícils anys de la Reconquesta. A

més a més, el Camp de Tarragona

també hi podem trobar tot tipus

de cuina elaborada amb productes

de la terra, com la fruita seca, l’oli,

hortalisses o carns. Per això i per

tal de donar conèixer aquesta gas-

tronomia, potenciar-la i apropar-la

al ciutadà, i conscients d’aquesta

necessitat han sorgit en poc temps

moviments locals amb aquest

objectiu els quals volem anomenar.

Hostelcat (Reus)

Un altre dels punts claus de la gastronomia del nostre territori és a Reus, per això des de fa dos anys organitza la fira Hostelcat com a punt de trobada de professionals, proveïdors, institucions, etc.; on s’aplega el sector de l’hostaleria, turisme i restaura-ció de tota la demarcació i bona part de les comarques del sud de Barcelona, que es caracteritzen per ser un important pol de turisme i d’atracció d’empreses proveïdo-res. Com a novetat aquest any han inclòs la 1a Mostra de Gastronomia de la Catalu-nya Sud, com a aparador dels productes de qualitat del territori, on hi són presents totes les DO i altres marques de qualitat, i amb que s’elaboren els plats més típics que es poden degustar durant tot el dia. Dins d’aquesta mostra hi ha tallers de cui-

na on es poden promocionar els col·lectius culinaris del nostre territori o també es re-alitzen showcooking.En el marc de la Fira Hostelcat, s’organitza la 2a Fira de de l’Hostaleria i Restauració espai destinat exclusivament a tots aquells professionals del sector hoteler, de serveis i de restauració, on s’organitzen diverses activitats com tallers de cuina, conferèn-cies o demostracions. També trobem l’es-pai d’Exposició on es poden trobar els estands de empreses vinculades al sector o el Workshop de Turisme de la URV. Fi-nalment no podríem acabar sense parlar del lliurament dels Premis Hostelcat que s’atorguen en reconeixement a la tasca de professionals, de la trajectòria empresari-al, de l’excel·lència i la qualitat en el servei.

13alacarta

Associació Tarraco a Taula (Tarraco Viva)

Aquesta associació la componen una vin-tena de restaurants i tenen com a objectiu donar a conèixer la cuina i els sabors de l’antiga Roma, mitjançant la recuperació i actualització de receptes de plats romans extretes de textos de l’època com el llibre De Re coquinaria d’Apici, famós gastrònom de l’època d’August i Tiberi, que es podran comparar amb els plats de la cuina d’avui en dia, fent un viatge històric a través del paladar. Aquest establiments es posen de llarg durant el festival Tarraco Viva, i per tal de donar a conèixer la aquesta cuina ofe-reixen menús i begudes romanes o si vols picar alguna cosa tens la possibilitat de gaudir d’una tapa i beguda de l’època. A més, organitzen durant tota la durada del festival, tallers de cuina romana, de tast de vins romans recreats per investigadors del tema o sobre la producció de vins i àmfo-res i com es realitzava el seu transport a l’antic ager tarraconense.

Associació de Restaurants de la Part Alta de Tarragona (ARPA)

Aquesta entitat, integrada per 25 establiments, ha estat creada amb l’objectiu de promocionar el casc antic de Tarragona com a destinació gas-tronòmica. Així, pretén aglutinar la variada gas-tronòmia de la Part Alta i promocionar-la sota una mateixa marca. A més, neix en el context de la posada en marxa del Pla Integral de la Part Alta i té com a voluntat projectar la imatge de Tarragona des del punt de vista gastronòmic i cohesionar altres sectors identificatius de la ciu-tat com el comerç, turisme i patrimoni.Seguint aquesta filosofia l’ARPA es va donar a conèixer l’any passat a través d’un dels plats més emblemàtics de les Festes de Santa Tecla: l’espineta amb caragolins, a la qual es van ad-herir Yzaguirre i cervesa Rosita. L’última iniciati-va que s’ha dut a terme des de l’associació, ha estat durant la Setmana dels Focs de Tarragona amb el “Sopar davall dels focs” on els restau-rants associats van organitzar al Passeig de les Palmeres un menú per poder sopar i disfrutar d’una meravellosa visió dels castells de focs.

Col·lectiu Gastronòmic Tarragona Essència

El passat mes de març es va presentar el primer col·lectiu gastronòmic de la ciutat, Tarragona Essència, que agrupa una vin-tena de professionals i establiments de Tarragona. L’objectiu d’aquest col·lectiu és apostar per una oferta i uns productes de qualitat que marquin el projecte gastronò-mic de Tarragona. En aquest sentit cal re-marcar l’aposta pels Productes Locals de Qualitat (PLQ) i comptar amb el suport i la col·laboració del Patronat Municipal de Tu-

risme de Tarragona i els productes PLQ Tar-ragona Essència ha definit tres tipus d’ac-cions per donar-se a conèixer: mostrar el valor de la cuina tant als actuals clients com als futurs, accions al carrer, amb la intenció que el ciutadà de Tarragona doni valor als restaurants de la ciutat i accions que iden-tifiquin els principals productes de la cuina de Tarragona, que serviran per identificar Tarragona com a destinació gastronòmica. I en aquesta línia trobem la Festa de Final

de Veda per als Pescadors organitzada du-rant tot aquest mes de juliol, i el gadagang o escamarlà com a protagonista. Així, els que vulguin podran degustar als 23 restau-rants del col·lectiu diverses receptes noves dedicades en aquest marisc, incloses a la carta o als suggeriments de l’establiment. L’objectiu d’aquesta iniciativa és potenciar un ingredient bàsic de la cuina tarragonina en un temps en què els pescadors acaben la veda i tornen a la mar.

14alacarta

–Com van ser els inicis del restaurant?Molt bons, pensa que érem la novetat i va ser tot molt innovador. Vam començar l’any 1939, ara fa 50 anys, jo tenia 32 anys i la meva dona, 29, amb dos nens petits, ens vam arriscar molt posant el restaurant; el que passa és que vam tenir molta sort perquè vam tenir èxit de seguida perquè la gent notava que donàvem una cosa de qualitat, amb bon servei, no anàvem amb tonteries, era tot molt autèntic. A més, la nostra cuina tenia molta varietat de plats i productes, teníem perdius, conill, costelles. Però el que més èxit tenia sens dubte era el peix. Pensa que s’havia acabat la guerra i no era com ara que ho trobes a tot arreu, en aquell temps era molt difícil de trobar-ho i nosaltres ho teníem i ho servíem.

–Com era el restaurant en aquella època?Bé, era molt gran, tot el que era la masia amb una capacitat per 50 o 60 persones. Després, al veure que teníem tant d’èxit, vam ampliar i va passar a 120 persones. Hi havia dies que fèiem tres torns, vam haver de llogar més gent per poder atendre el restaurant, fins a 35 persones vam tenir en plantilla. Havíem de desmuntar les taules i tornar-les a parar i als comensals se’ls donava un número com si fos una carnisseria i després d’un l’altre. Gràcies al restaurant he pogut tenir tot el que un home pot demanar, casa, família,... ara, això sí, ho he fet tot treballant, ningú m’ha regalat res. Hem tingut molta sort i molta salut.

–Quin creu que ha estat el secret del Sol-Ric per ser tan especial?Sempre hem donat producte de màxima de qualitat i bo, no hem enganyat ningú. Quan una cosa no ens ha agradat, no l’hem servit. Hem estat de cara al públic, preguntant als mateixos clients si els havia agradat, si era bo, etc., en definitiva, hem estat per la gent i hem viscut per al públic.

–Quins eren els plats estrella d’aquella època?Els plats que més ens demanaven eren el romesco i el turbó amb gambes, n’hi havien més però ja no ho recordo. Ara perquè això no em passi, he fet un recull de totes les meves receptes, 1.511 en total, des de l’any quaranta fins ara.

–I com va ser que es va dedicar a aquesta professió?Doncs per la gana, que en aquella època se’n passava molta, i vaig haver de posar-me a treballar. Vaig entrar a l’Hotel París de rentaplats, m’havien de posar una caixa de xampany buida per arribar a la pica, d’allí em van passar a la cuina i hi vaig

estar durant set anys. Després vaig passar a l’Hotel Europa, després al servei militar i cap a casa. El meu cap només pensava com guanyar-me la vida jo. Un dia anava amb uns amics, amb el xofer que era el nebot del Sol-Ric, i parlant de la feina i que estava buscant alguna cosa, em va oferir la masia que el seu tiet tenia a la platja; vaig anar a mirar-ho i em va agradar. Després vaig trucar al meu germà Simó, que en aquell temps treballava de xef a la Costa Brava, per explicar-li la idea i també li va agradar. Ho vam agafar i ho vam arreglar tot, per al negoci ens van deixar els diners i en poc temps ho vam poder tornar tot. I fins que em vaig jubilar.

–Vostè es un home amb iniciativa pel que veig...Sí, sóc inquiet i m’agrada fer coses. Per exemple, resulta que, a banda de la tota la feina que vam fer, vam realitzar exhibicions gastronòmiques per tot Espanya, el show cooking d’ara, que llavors no s’havia fet mai. Això ens va donar a conèixer arreu d’Espanya, i vam fer molts bons amics. Un dels comensals que venia molt era el Jordi Pujol, un dia ens va proposar de promocionar Catalunya fora de les nostres fronteres, a l’estranger, en estades de 12 dies cada vegada, i m’hi vaig apuntar. Em va

acompanyar el Joan Pedrell, de Can Gatell, entre d’altres. Anàvem a diferents països i cuinàvem per les autoritats de cada país. Vam anar a Itàlia, França, Alemanya, etc., però al final ho vaig haver de deixar perquè em necessitaven al restaurant.

–Una altra de les seves iniciatives fou la fundació de l’Associació de la Buena Cocina, com va sorgir la idea?Tot va començar l’any 1972 quan un client va venir al restaurant i em va dir que havia anat a Bilbao, que li va costar trobar un restaurant i quan el va trobar no va menjar gens bé, quan em

“Érem molt innovadors, portàvem el peix del

Serrallo al restaurant i deixàvem triar als

comensals el peix que volien que els cuinéssim”

“He tingut la gran sort de treballar en el que més m’ha agradat i disfrutar-ho”

Antoni Tomàs, primer propietari del restaurant Sol-RicENTREVISTA

15alacarta

va dir el lloc, just al costat hi havia el d’un amic meu on es menjava estupendament bé. Això em va passar dues vegades i a la tercera vaig dir prou, vaig començar a pensar què podia fer, i començo a agafar el nom de tots aquells que coneixia, que eren propietaris i xefs que tenien restaurant i certa fama, els vaig anar apuntant els vaig comunicar la idea de fer una revista amb els seus restaurants per donar-la als clients i tots hi van estar d’acord. Vam començar amb 19 xefs, vam tirar-ho endavant i vam anar associant-nos diferents cuiners d’arreu d’Espanya i ara som més d’un centenar.

–Amb la fama del Sol-Ric arreu d’Espanya, va tenir gent famosa de l’època?I tant que van tenir gent famosa, venien ministres, cantants, lo milloret de l’star system de l’època. Un dels que més recordo és Dalí, que sempre venia rodejat d’amigues i era molt flamenc. El nostre restaurant tenia molta fama per la nostra cuina i atreia moltíssima gent de fora; a més, sempre quedaven molt contents i tornaven. Era molt especial.

–Enyora treballar al res-taurant?Sí, el 22 desembre d’aquest any farà 15 anys, que no hi som, però l’altre dia li vaig dir a la meva dona, si tingués nassos i edat encara tornaria a obrir un restaurant i tindríem un èxit estel·lar. Amb les receptes que tinc, cada mes podríem canviar la carta, i sempre amb productes de qualitat, estic segur que triomfaríem. Però vam deixar el Sol-Ric en molt bones mans, al meu germà petit i a dos treballadors que feia 35 anys que treballaven amb nosaltres, i que són els que ho porten ara i ho fan molt bé.

–Quins són els reconeixements de què guarda més bon record?Doncs n’hi ha dos, el que em van donar a Nova York l’any 1994 en reconeixement a la meva trajectòria i a la feina ben feta, que és el Cigró de Plata de la Societat Gastronòmica d’aquesta ciutat, que a més el té molt poca gent. L’altre va ser quan vaig deixar de ser president de l’Associació de la Buena Cocina, que em va emocionar molt, perquè me’l van donar els meus amics i companys. Però n’he rebut molts més, de què em sento molt satisfet.

–Ens podria explicar alguna anècdota que li hagi passat?Una de les més curioses és la del nom del Cava Juvé Camps, que com aquell que diu el vaig posar jo. Resulta que el Joan Pedrell em va presentar el propietari, i em va deixar tastar el cava i em va agradar molt, així que el vaig portar a casa. Un

dia li’n vaig anar a comprar, no me’n volia vendre perquè no tenia etiqueta, jo li vaig dir que el volia per la família, que no havia de fer propaganda ni res i li va agradar això de la família i des de llavors que li va posar el nom de la seva família. Més endavant va reconèixer que havia estat pel meu comentari que li va posar el nom al seu brut.

–En vista de tot el que m’ha explicat, el Sol-Ric ha sigut molt important per vostè...Ha estat la meva vida, hem tingut la gran sort que hem trobat la feina que ens ha agradat molt i ho hem donat tot. Ho hem fet tot sempre amb molta il·lusió, jo crec que el restaurador que ho fa sense il·lusió ja pot plegar, perquè no farà res. Nosaltres vam renovar molt la cuina que es feia en aquell temps en què no es coneixia res i vam tenir força èxit. El meu germà s’encarregava de la cuina i jo del menjador, com a maître, encara que jo també sóc cuiner. La gent venia de tot Espanya expressament a menjar aquí. Ha estat el millor que m’ha passat a la vida, a banda de la meva família.

–Com veu el món de la restauració d’aquí a Tarra-gona, ara? Jo ho veig una mica difícil perquè amb la crisi la gent no surt a menjar fora, i això és perillós perquè és un peix que es mossega la cua, ja que cada dia veig com es tanquen nous establiments i et quedes sorprès. La fórmula és anar tirant, hi ha gent que es pensa que ho ha de llançar tot a la primera de canvi, s’ha d’anar fent a poquet a poquet i que la gent vagi venint i deixar-los contents. Ara amb aquesta crisi casa nostra s’ha convertit amb el millor restaurant, és molt trist veure com ha estat el món de la restauració i com està ara.

“Vam fer exhibicions gastronòmiques arreu d’Espanya, el que seria

el show cookingd’avui en dia”

16alacarta

Fundació Privada Onada va iniciar l’any 2006 el projecte social Màrqueting Directe, amb el suport de l’Obra Social Caja Madrid i, juntament amb GUPOST, empresa fran-quiciadora del sector de solucions integrals de Màrqueting Directe i Promocional amb més de 25 anys d’experiència; amb la fi-nalitat de donar un nou impuls a la pròpia Fundació, i al mateix temps crear llocs de treball per a persones amb discapacitat, per tal d’ampliar el ventall de serveis que ofe-ria aquest Centre Especial de Treball (CET). Així, Màrqueting Directe, juntament amb la nostra línia de serveis industrials arriba a te-nir una plantilla de 21 persones, de les quals un 81% són treballadors amb algun tipus de discapacitat.

Finalment, el 2007 es va posar en marxa aquest servei dins del CET, amb el qual es pretén oferir una solució global de comu-nicació per a tot tipus d’empreses i institu-cions de la manera més eficient, en fer-se càrrec de tot el procés: des del disseny fins l’enviament postal de les seves campanyes de màrqueting, convertint-lo en un opera-dor integral de Màrqueting Directe i Pro-mocional, cosa que representa una aposta per la qualitat i la innovació, ja que s’utilitza maquinària i tecnologia d’última generació. Entre els productes que s’ofereixen hi ha: el doblat de fulls informatius, ensobrat de correspondència, impressió i digitalització de documents, embossat de revistes, fran-queig postal i gestió de bases de dades, campanyes on line, enviaments SMS, i cor-

reus electrònics, tots seguint amb les últi-mes tendències del màrqueting. A la seva cartera de clients hi ha institucions i em-preses com: PortAventura, Alkegraf SL, TSH Comunicació (amb les seves publicacions Glamour, alaCarta, i el Crònica, Actualitat Empresarial) i Ustec-Stes. Hi ha previst am-pliar per posicionar-se en els propers anys com a empresa líder en aquest sector, dins l’àmbit de la comarca del Tarragonès i con-vertir-se en un servei estable i sostenible, amb la qual cosa sigui possible que moltes persones trobin una nova possibilitat d’ocu-pació que els ofereixi una millora en la seva qualitat de vida.

La Fundació Privada Onada impulsa campanyes de màrqueting amb sentit social

La línia de serveis Màrqueting Directe

s’ocupa des del disseny fins l’enviament postal

de les campanyes de màrqueting

17alacarta

Segons l’opinió consultada el passat mes de maig a 43 empresaris d’allotjaments tu-rístics públics col·lectius de la demarcació de Tarragona, el 65,9% preveuen una dis-minució del turisme estranger aquest es-tiu 2010 respecte al de 2009. D’altra banda, respecte al turisme català, les previsions són de manteniment, ja que un 42,5% dels consultats preveuen un nombre de pernoc-tacions igual que l’estiu anterior, un 32,5% inferior i un 25% més alt. En el nombre de pernoctacions realitzades per turisme de la resta de l’Estat, un 45,2% creu que se-ran inferiors al 2009, un 35,7% iguals i un 19,1% superiors. Si ens fixem en l’origen dels mercats estrangers, el millor compor-tament es preveu per part del francès, ja que només un 24,3% dels empresaris con-sultats creu que el percentatge d’aquest mercat serà inferior al 2009, i un 18,9% considera que serà més alt. El mercat que es preveu que registri una disminució més alta és l’anglès. Un 51,4% opina que el per-centatge d’aquest mercat serà inferior que l’estiu anterior i només un 5,4% creu que serà més alt.

En el capítol econòmic, el 46,5% de les opi-nions mostren que els empresaris creuen que la rendibilitat del seu negoci serà pitjor l’estiu 2010 respecte a l’estiu de l’any ante-rior. Ara bé, un 46,6% preveuen que serà igual o millor, un 23,3% en cada cas. Un 6,9% no es manifesten en un sentit o altre. Respecte al preu mitjà de comercialització de les habitacions dobles, apartaments o parcel·les ocupades aquest estiu respecte a 2009, un 51,3% creu que pujarà menys d’un 2% i un 10,3% creu que ho farà entre un 2 i un 5 per cent. Pel que fa a la despesa en publicitat, el 43,9% dels consultats creuen que baixarà i el 56,1% que creixerà. Concretament el 36,6% preveu que s’incrementarà menys d’un 2%, el 17,1% que s’incrementarà entre un 2 i un 5 per cent, i el 2,4% que ho farà més d’un 5%.

Les dades de la consulta mostren que la taxa d’ocupació mitjana prevista, el mes de maig, per aquest estiu era d’un 62,1% el juliol, un 72,3% l’agost i un 48,9% el se-tembre. Si es compara amb l’any anterior, el 61,5% dels empresaris consultats asse-nyalen que l’agost de 2010 l’ocupació serà

igual o millor. Aquest percentatge baixa al 56,4% quan es parla del mes de juliol i al 52,6% quan es tracta de setembre.

Durada de l’estadaRespecte al nombre de nits que els clients passaran per terme mitjà als seus establi-ments, un 54,8% considera que serà inferi-or al 2009. La majoria de consultats creuen que la durada de l’estada serà inferior a 8 nits. Un 53,7% creu que serà d’entre 3 i 7 nits, un 36,6% que serà de menys de tres nits, i un 9,7% que tindrà una durada entre 8 i 15 nits.

En l’àmbit de la contractació, un 73% dels empresaris opinen que disminuiran les re-alitzades mitjançant agències de viatges i operadors turístics, mentre que augmenta-ran les realitzades directament via internet (76,9%) i directament amb l’establiment (75,7%).

Aquestes dades es basen en una consulta realitzada el mes de maig per l’Observato-ri de la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada en què han opinat 43 empresaris d’allotjaments turístics de la demarcació de Tarragona.

Es preveu una disminució del turisme estranger aquest estiu

Font: Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada

Per a la pregunta, creu que el nombre de pernoctacions d’aquest estiu 2010 respecte a l’estiu de 2009 serà...

Per a la pregunta, l’ocupació mitjana pels mesos de juny a setembre de 2010 respecte a l’any anterior serà...

Inferior Igual Més Alt

18alacarta

Un dels principals motors de Catalunya i Espanya és el sector turístic. Tenim sol, platges, muntanyes i una excel·lent gas-tronomia, que els turistes han apreciat sempre i han fet del nostre país un refe-rent. Però any rere any, apareixen noves destinacions en països del nostre entorn que ens resten competitivitat en qualitat d’instal·lacions, nivell de servei i aten-ció,... i tot a un preu molt competitiu. És el moment de millorar aspectes que podem detectar de forma fàcil, ràpida i barata, i alhora augmentar el nivell d’atenció i de satisfacció en la percepció del client dels nostres establiments.

Una característica essencial del sector tu-rístic és que la satisfacció del client es basa en les característiques del servei i en la for-ma com el percep el mateix client. Per tant, el personal que està en contacte amb el client és una part molt important del servei i forma part de la qualitat final percebuda. Per això, hem de disposar d’eines que ens puguin ajudar a mesurar i conèixer aspec-tes com quina és l’actitud dels empleats vers els clients, la reacció davant queixes, l’amabilitat en el tracte o l’ús de tècniques de comunicació no verbal per millorar la satisfacció global del servei i l’experiència de client.

L’empresa Impruf Research és un dels líders en l’aplicació de la tècnica del “mystery shopping”, també coneguda com “falsa compra” o “pseudocompra”, i bàsicament és una tècnica qualitativa d’investigació de mercats que combina simplicitat i eficàcia a l’hora d’analitzar aquests detalls que són tan importants per satisfer les expectatives del client i ens ajuda a fidelitzar-lo.

Com funciona?És molt senzill, el procés d’avaluació que Impruf realitza comença amb una reu-nió amb la direcció de l’establiment o del grup d’empreses que es volen analitzar. En aquesta primera fase establim els ob-jectius, planificació de visites i disseny de qüestionaris. En la segona fase, Impruf en-

via a l’empresa o establiment un client que mai revelarà la seva identitat ni objectiu, però que analitzarà de forma objectiva i periòdica tot allò que un client qualsevol experimenta. Aquesta persona, que prèvi-ament ha rebut una formació específica, abocarà tota l’experiència viscuda en uns informes que el client rebrà periòdica-ment. Mensualment Impruf presentarà els resultats consolidats de les visites i mar-carà uns paràmetres de millora per la se-güent onada de visites. L’objectiu primor-dial de la metodologia i dels processos de la tècnica de Mystery Shopping és detectar àrees de millora i conèixer en tot moment què opina el client de l’establiment i de les persones que en tot moment l’atenen. No és suficient amb el full de suggeriments o de queixes que tothom utilitza com a indi-cador del nivell de qualitat, ja que només les utilitzen un tant per cent molt baix del gruix de clients (els que estan molt enfa-dats o molt contents) i el que cal conèixer és l’opinió real i puntuació global que ens atorga la mitjana dels nostres clients. Sa-brem com s’han sentit al nostre establi-ment, com l’han atès, el tractament d’ob-jeccions, la venda creuada, aspecte del personal, la forma com recomanen, acon-sellen o ofereixen solucions al client, així com totes les fases i comentaris que un cli-ent típic faria de la seva estància. D’aques-ta manera, obtenim una informació de gran valor sobre aspectes fonamentals de la prestació del servei que no es poden mesurar a altres tècniques de gestió de la qualitat turística. Les conclusions dels in-formes tenen com a objectiu també retro-alimentar i incentivar els empleats per ofe-

rir el millor tracte a tots els clients, ja que qualsevol pot ser un avaluador. Cal vendre internament el servei com a estímul i com a eina constructiva, de millora contínua i no com a element de càstig.

El servei pot durar tant com el client ne-cessiti o pot fer-se de forma puntual, enca-ra que la gran majoria de clients utilitzen la tècnica de forma permanent, avaluant períodes llargs i integrant l’eina en la ges-tió de qualitat, d’informació del client i de la competència, d’incentius i motivació d’empleats i com a eina de detecció de cursos de formació i de millora. També és interessant vincular els incentius del per-sonal de front-office als resultats periòdics del Mystery Shopping. D’aquesta mane-ra es percep internament com una eina que si es fan les coses correctament té la seva recompensa. Molts establiments, a part d’avaluar els seus establiments amb visites periòdiques, contracten un servei de Benchmark, és a dir, avaluar als seus competidors amb la mateixa tècnica per saber com estan respecte a la competèn-cia, conèixer periòdicament què ofereix la competència, i tenir una fotografia, una re-ferència de mercat de com estem respecte als competidors més propers avaluant els mateixos ítems d’avaluació.

Aquesta eina es converteix en un instru-ment de gran valor estratègic i operatiu en la gestió de la informació i del conei-xement del client i de la seva percepció de qualitat, tant en l’expectativa prèvia com en la seva opinió posterior. I és utilitzada periòdicament per empreses del sector turístic, com, per exemple, grans i petites cadenes hoteleres, restaurants, bars, cafe-teries, cadenes de restauració, agències de viatge o empreses de transport. Qualsevol tipus d’empresa que vulgui conèixer el seu client i millorar la qualitat i la seva satis-facció.

L’objectiu d’Impruf Research i el seu servei de Mystery Shopping/ Mystery Guest del sector turístic és oferir el servei més discret

Mystery Shopping, o com millorar la satisfacció del client?

“La metodologia es basicament una tècnica

qualitativa d’investigació de mercats que combina

simplicitat i eficàcia”

Millorar constantment és una de les característiques que fa que el sector turístic sigui competitiu, per això detectar els aspectes que podem fer millor és important per nosaltres i una satisfacció pels clients. A vegades podem desconèixer realment quines són les nostres mancances, per aquest motiu necessitem d’algú que ens ho faci saber i aquí entrem en joc empreses com Impruf Research.

19alacarta

i eficient per a la medició de la satisfacció de la qualitat a través d’auditories periòdi-ques de client fantasma. Entreguem infor-mació objectiva, fiable i independent sobre la qualitat d’atenció i experiència de client. Aquest tipus de servei és molt ràpid, efici-ent i aporta un gran valor afegit com a eina de gestió orientada 100% al client, des dels propis ulls del client, coneixent de primera mà què pensa el client en tot moment, fins i tot quan el “jefe” no està al davant. Un servei en forma d’alerta per detectar punts de millora abans que els clients se’n vagin a la competència.

Poden demanar un pressupost a la mida de la seva empresa, sense cap compromís, a crodriguez@impruf.com o trucant a +34 659 378 786.César Rodríguez Director General d’Impruf Research.Per a més informació: www.impruf.com

20alacarta

Des de la regidoria de Turisme de l’Ajun-tament de Sant Carles de la Ràpita, s’està apostant per la promoció dels productes agroalimentaris de les Terres de l’Ebre i de la seva gastronomia. Així organitza diver-ses Diades Gastronòmiques com una via per fer ressò de la qualitat dels nostres productes i l’exquisidesa de la típica cuina marinera i deltaica. Aquestes Diades, en les quals estan implicats els diferents res-taurants de la Ràpita i productors agroali-mentaris de les Terres de l’Ebre, han estat un nexe d’unió entre els diferents agents socioeconòmics participants i han esde-vingut en la creació del Col·lectiu de Cuina de la Ràpita- Delta de l’Ebre i de la mar-ca gastronòmica Tasta Mar amb l’objectiu de promoure les principals activitats eco-nòmiques de Sant Carles de la Ràpita: el turisme i la gastronomia. Amb aquestes iniciatives és pretén contribuir a una pro-moció gastronòmica envers la cuina, pro-ductes i territori, creant nusos de qualitat entre els restauradors i productors agroali-mentaris de les Terres de l’Ebre i amb altres xarxes globals gastronòmiques. A més, es vol diversificar les activitats turístiques de Sant Carles de la Ràpita, unint el turisme actiu sostenible i gastronòmic, estructurat i promocionat a través de l’Estació Nàuti-ca Delta de l’Ebre on s’ofereixen tots els productes del sector turístic, inclosos res-tauració. Així, es realitza dins d’un entorn natural i únic com és el parc natural del Delta de l’Ebre, la nostra Badia del Alfacs, re-guarida per la punta de la Banya i la platja salvatge del Trabucador. I d’aquest mar i aquesta terra neixen els nostres mi-llors productes peix i marisc i productes agroalimentaris d’alta qualitat, que es fan ser un destí gastronòmic de excel·lència .

Col·lectiu de Cuina de la Ràpita-Delta de l’EbreAquest col·lectiu, com ja hem dit, abans neix amb l’objectiu de promoure la cuina i els productes de la zona. És un col·lectiu pioner, ja que és el primer de Catalunya que no només el formen restauradors sinó que també els acompanyen productors agroalimentaris del territori. Junts, promo-uen una cultura gastronòmica de qualitat mitjançant jornades tècniques gastronò-miques, on mostren la qualitat i la diver-sitat d’uns productes que ens ofereix el mar, com el peix, els mariscs units amb els que ens dóna la terra, com el vi i l’horta,

aconsegueixen plats de gran exquisidesa. Així, els restauradors integrants d’aquest col·lectiu adornen les seves cartes amb plats elaborats del productes autòctons, una de les normes bàsiques de l’associa-ció; on també s’inclouen els vins, amb un percentatge alt de les DO ebrenques com són la de la Terra Alta i els olis del Montsià. Aquest any es preveu que s’organitzin les Jornades Tècniques Gastronòmiques, jun-tament amb les de Turisme de Catalunya de cara al segon semestre de l’any.Aquest col·lectiu el formen 15 restaura-dors de la Ràpita i 15 productors de totes les Terres de l’Ebre, és una iniciativa de la regidoria de Turisme de la Ràpita. amb el suport per l’Agència Catalana de Turisme. (més informació www.cuinalarapita.com)

Tasta MarÉs la marca de qualitat turística de la Ràpi-ta que inclou diverses activitats i iniciati-ves per potenciar la gastronomia, així com donar a conèixer la història i la cultura de la ciutat. Així, una vegada a l’any afronta un intens mes d’activitats gastronòmiques i esportives que posen en relleu els prin-cipals atractius del municipi, depenent de l’època de veda dels pescadors de la zona (l’any passat es va realitzar al juliol i aquest any s’ha fet al juny). En aquest context, s’organitzen diferents esdeveniments per promocionar la seva gastronomia des de diversos angles. Com la Diada del Tasta Mar, per a promocionar tota aquesta vari-etat i contrast de productes; que es podran degustar de la mà del Col·lectiu de Cuina, amb tot tipus de plats mariners acompa-nyats dels millors vins de les Terres de l’Ebre i caves catalans. A més, els dos pri-mers caps de setmana s’organitza la Ruta del Tast, un pelegrinatge pels diferents bars de la població per poder assaborir la gastronomia en petit format, és a dir, les tapes, a més de conèixer el saber fer dels restauradors.Amb la Ruta del Tast es pot gaudir de ru-tes guiades que ens delitaran en les seves explicacions en un viatge gastronòmic per tal de descobrir l’història i l’autenticitat de la població de Sant Carles de la Ràpita, tot amenitzat amb actors locals i còmics. Paral·lelament a aquesta Festa del Mar, s’organitzen les Jornades del Gust, aques-ta és la seva 19a edició, on aquells que vul-guin conèixer la cuina rapitenca elaborada pels millors dels seus xefs no s’ho poden

La Ràpita, l’aposta per la gastronomia com a valor turístic i de qualitat

El Col·lectiu de Cuina de la Ràpita-Delta de

l’Ebre, a diferència d’altres està format per 15 restauradors

i 15 productors agroalimentaris

21alacarta

perdre. Dins d’aquestes jornades i amb la intenció de poder apropar els productes ebrencs als visitants, hi ha la possibilitat d’emportar-te a casa molts dels produc-tes que has degustat als mateixos establi-ments. Així, s’han preparat unes bosses promocionals amb diferents productes com el vi, l’arròs, l’oli, i els productes de mar elaborats. En definitiva, una Festa que té com a protagonistes el mar, els seus productes, la seva cuina i les ganes de dis-frutar-ho.

Saborea EspañaAmb tota aquesta feina a les espatlles, Sant Carles de la Ràpita ha sol·licitat formar part de l’Associació Saborea España, de la qual és membre una altra ciutat cabdal en el tu-risme de la Costa Daurada, Cambrils. Així, des de la regidoria de Turisme s’està tre-ballant per complir els últims requisits per ser acceptats com a membres d’aquesta associació, i prova d’això és que el dia de la inauguració de TastaMar, van ser acom-panyats per Francesc Vives, secretari de la Federació d’Hostaleria de la província de

Tarragona, una de les principals associa-cions impulsores d’aquest projecte. A més també s’estant duent a terme reunions per tal de formar part de l’associació Slow Food. Tota aquesta tasca s’està fent amb

l’objectiu de millorar la qualitat dels ser-veis, incorporant la creativitat i la innova-ció i dotant el turisme i la gastronomia del territori d’un valor afegit necessari per fer de la Ràpita un lloc conegut arreu del món.

22alacarta

Tarragona es convertirà en la seu del Food Photo Festival, el primer festival de foto-grafia gastronòmica del món. El festival es celebrarà del 30 de setembre al 17 d’octu-bre i comptarà amb una vintena d’exposi-cions que es succeiran per tota la ciutat i que tindran la seu al Tinglado del Port, a més de diverses jornades per a professio-nals de la fotografia d’aliments i actes des-

tinats als estudiants de fotografia.

El Festival, amb l’objectiu de donar a co-nèixer a tothom una de les principals dis-ciplines fotogràfiques més importants, fins i tot més que la de la moda o la premsa, ha volgut dinamitzar-lo creant tres parts dins d’ell mateix. En una primera tenim les exposicions que trobarem, com ja hem

dit abans, arreu de la ciutat, des del cen-tre fins al port. Així, els visitants podran gaudir de les creacions culinàries a través de l’innovador ús que es fa de la lent de la càmera. També es podrà gaudir des de diferents perspectives de l’acte de cuinar, beure, o fer vi, restaurants, cafès, viatges cultura, etc. Els artistes invitats seran: Ju-lia Zimmermann (D) (categoria: article de

El món de la fotografia gastronòmica es donarà cita per primera vegada a Tarragona

fons), Michael Hauri (CH) (categoria: ar-ticle de fons), Günter Beer (E) (catego-ria: bodegó / retrat), Robin Willis (EUA) (categoria: Photofilm), Pep Escoda (E) (categoria: arquitectura) i Francesc Gui-llamet Ferran (E) (categoria: bodegó). Aquesta part durarà tot el festival i els horaris seran de les 10 del matí a les 8 del vespre.

El professionals també hi tenen el seu espai, del 30 de setembre al 3 d’octu-bre, que serà una oportunitat per reu-nir-se fotògrafs del sector de tot el món, i on podran intercanviar experiències, debatre sobre les diferents tendències, descobrir nous productes o trobar so-cis per posar en marxa nous projectes. A més, tindran accés al centre de co-municacions i a tallers especialitzats, i a les tardes hi ha previstes projeccions especials que tenen com a objectiu co-nèixer l’obra dels fotògrafs candidats als premis i que s’atorgaran dissabte després que un jurat internacional els esculli. Així, es farà l’entrega dels pre-mis Carbassa, dissenyats especialment per a l’ocasió, als guanyadors de les ca-tegories següents: Fotografia gastronò-

mica de l’any, Reportatge gastronòmic de l’any, Fotografia gastronòmica per anunci publicitari de l’any i Premi espe-cial a tota una carrera.

Els estudiants de fotografia podran co-nèixer de primera mà, del 4 al 8 d’oc-tubre, tot el que fa referència a aquest sector a la fira, i participar en tallers es-pecialitzats, pensats per a ells. Aquesta iniciativa neix amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta branca de la foto-grafia professional al món educacional.

Aquest festival sorgeix de l’interès de Günter Beer, director del Festival, i de Tarragona Turisme, per convertir la ciutat en la capital de la fotografia gastronòmica, a més d’un repte ja que es tracta d’un festival de nova creació i que pot ser un pol d’atracció impor-tant, alhora que uneix cultura i fotogra-fia, dues paraules que defineixen a la perfecció Tarragona. En un principi les previsions són que més de 400 profes-sionals i milers d’aficionats s’acostin a Tarragona durant tot el Festival per po-der disfrutar,d’una oportunitat única i a la nostra ciutat.

23alacarta

Oferta per a:

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

Autònoms, comerços i empreses, benvinguts!Aquí, treballem pel seu compte. I ho fem pensant

BS Negocis,

li oferim el paquet més complet de productes i

BS Col·lectius i Associacions Oferta per a:

SabadellAtlántico

24alacarta

El PCT de Turisme i Oci és un òrgan com-partit de coordinació i gestió de la recerca, la formació, la innovació i el desenvolupa-ment empresarial, que sorgeix de l’opor-tunitat de col·laboració entre els agents públics i privats d’una de les zones del Me-diterrani més orientada cap al turisme. Va ser impulsat l’any 2006 per la URV, l’Ajun-tament de Vila-seca i la FEHT. Entre 2007 i 2009 es va dur a terme la construcció de l’edifici, que ha suposat una inversió de 2,8 M€ i s’ha finançat a través de la Con-vocatòria d’Infraestructures de Parcs Cien-tífics i Tecnològics del Ministerio de Ciencia e Innovación. La seva missió és esdevenir un pol de knowledge-economy de turisme amb projecció internacional, així com ge-nerar un entorn ideal per a la inversió tu-rística en R+D+i i produir coneixement per al desenvolupament del sector turístic, sota el prisma de la sostenibilitat, tant a escala local com en àmbits territorials superiors. Pel que fa a les entitats que hi treballen des d’aquest any, trobem tres unitats d’R+D+I, el Consorci per a la millora de la competi-tivitat del Turisme i Oci a les comarques de Tarragona on hi desenvolupa el Pla de mi-llora de la competitivitat del turisme i oci de la demarcació (MCTUR). També hi tenen la seva seu la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada, impulsora de l’Observatori

de Turisme de la Costa Daurada, i la Unitat de Transferència de Tecnologia (UTT) del propi PCT, que desenvolupa programes i activitats de transferència de diverses te-màtiques en l’àmbit del turisme i l’oci.

A més, a l’edifici del PCT, amb una superfí-cie de 1200 m2, disposa de despatxos per a agrupacions innovadores empresarials, entitats, empreses i empreses derivades

del sector, així com per les associacions que formen part de la FEHT, com l’àrea de formació de la mateixa federació, l’As-sociació de Càmpings de Tarragona, Costa Daurada i Terres de l’Ebre i l’AEI (Agrupació d’empreses innovadores) amb l’Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques. Actual-ment hi treballen una vintena de persones i s’espera que més endavant arribin a ser una quarantena.

El Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de la Costa Daurada obre portes

El passat mes de juny es van inaugurar les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic del Turisme i Oci (PCT) de Vila-seca, amb l’assistència del conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; el president de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT), Josep Martí, i la subdelegada del Govern, Teresa Pallarès.

25alacarta

Professionalització, millora contínua, racionalització i excel·lència de servei

SERVEIS

Conceptes que en temps difícils com els que estem vivint en aquests moments en el nostre sector guan­

yen més importància que mai.

Ens complau anunciar­los que l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona

(AEHT) ha arribat a un acord estratègic amb SERHS Distribució i Reckitt Benckiser (CAMP).

Reckitt Benckiser (CAMP) és una empresa líder mundial en productes químics de neteja (fabricant de

Calgonit, Flor, Colom, Kalia, Cillit Bang, Rom i molts més) i el seu distribuïdor per a Tarragona FACILCAR

SL (Grup SERHS Distribució). Des de 1975.

1. Empresa Distribuïdora d’Hostaleria, a la província de Tarragona, amb marques com DAMM, GALLINA

BLANCA, BONKA, Vileda, etc., amb més de 3.000 referències en alimentació, begudes i higiene indus­

trial, garanteix al client un alt nivell de servei, realitza 2 visites i lliuraments setmanals.

• Sistemes per al rentat de la vaixella i deixa la cristalleria impecable amb una brillantor perfecta sense

repassar copes.

• L’obligatori pla d’higiene APPCC que ens garanteix complir els requeriments legals en l’àmbit de la

higiene i seguretat alimentària.

• Solucions de rentat de roba per aconseguir un blanc perfecte,

acabar amb les taques més difícils cuidant al màxim la seva inversió tèxtil.

Disposa d’un experimentat servei tècnic i logístic per atendre qualsevol necessitat que pugui sorgir, tot

combinat amb una oferta comercial interessantíssima a disposició de tots els nostres associats.

Contacteu amb la AEHT o directament amb SERHS Distribució.

Distribuciói servei tècnic facilcar, s.l.

Polígon Entrevies ­ Avda. A ­ Nau 643006 Tarragona (TARRAGONA)

Tel. 977556529 Fax. 977543741facilcar@serhs.com

26alacarta

s

BREUS

El maig passat es va donar a conèixer el recorregut del Rally, algunes de les novetats, i que tornarà a ser l’escenari de la competició més espectacular del món del motor. L’organització ha tornat a apostar per la Costa Daurada en la seva estada a Catalunya. L’inici serà el 21 d’octubre i finalitzarà el 24 en la que serà la penúltima prova puntuable del mun-dial absolut i la darrera del Júnior-WRC, destinat a menors de 28 anys. A més, la prova també puntuarà per al campionat monomarca Fiesta Sport Trophy. La gran novetat d’aquesta edició és que moltes de les etapes es realitzaran en trams mixtos, combinant terra i asfalt, i s’organitzarà el shakedown, dins de la ciutat de Salou. El primer dia de la cur-sa, es realitzarà en tres trams, un primer tram serà per la Ribera d’Ebre on tot el trajecte transcorrerà sobre terra, la res-ta travessarà la Terra Alta i les Garrigues amb trams mixtos. El segon dia, comp-tarà amb els tradicionals trams d’asfalt, entre Sant Marina, la Mussara i Riude-canyes. I l’últim dia que tindrà l’especial més llarga al Priorat i la més curta a la Serra d’Almos. L’impacte econòmic que tindrà el RallyRacc al territori està pre-vist que rondi els 26 milions d’euros.

50è Aniversari del Restaurant Sol-Ric

La Diputació de Tarragona, a través de Desenvolupament local, va organitzar una jornada tècnica a Madrid per impulsar la comercialització dels productes elaborats a la demarcació i facilitar les relacions comercials entre els productors i restauradors. En la jornada hi van participar prop de 200 professionals del sector de l’hostaleria, de la restauració, comercialització a més de 40 productors d’arròs, i altres com les DO de vins i caves i DOP d’olis. L’acte va ser presidit per Josep Poblet, president de la Diputació..Aquesta acció promocional a Madrid es va celebrar en el marc de la Festa Major

del Cercle Català a Madrid que enguany apadrina la Diputació de Tarragona, i va finalitzar amb un dinar ofert a la premsa gastronòmica especialitzada de Madrid, elaborat pels tres xefs amb estrella Michelín del Camp de Tarragona. L’èxit assolit en aquestes jornades pel que fa a la participació de productors, prescriptors i premsa especialitzada fa pensar que la Diputació de Tarragona continuarà amb accions de promoció com aquesta, convençuda que la millor publicitat és donar a conèixer aquests productes de forma directa, i pregonar així les seves excel·lències.

Els Productes Locals de Qualitat de la demarcació de Tarragona a Madrid

El restaurant Sol-Ric, un dels establiments més emblemàtics de la ciutat, ha fet cin-quanta anys, i ho va celebrar amb tots els seus clients i amics d’una manera ben es-pecial: aprofitant la incorporació a la seva carta d’un menú per a dues persones per 50 euros, i que les persones que van anar celebrar-ho el mateix dia 15 de juny van po-der gaudir d’un 50% de descompte addici-onal, Des que fa cinquanta anys, concretament el dia 15 de juny de 1960, en Simón i An-tonio Tomàs Navarro van obrir les portes d’aquest restaurant a la Via Augusta de Tar-ragona, ha plogut molt i molts han estat els canvis que ha viscut la ciutat, però la filo-sofia d’aquest establiment s’ha mantingut

intacta. En Jordi Tomàs, germà dels funda-dors del Sol-Ric, juntament amb Francisco Puerto i Gregorio Conde, dos treballadors del restaurant durant més de 25 anys, van fer-se càrrec el 1994 del local amb la inten-ció de continuar oferint un servei de res-tauració basat en una cuina mediterrània i tradicional, elaborada de manera senzilla i sense gaires estridències, amb productes de qualitat i servida amb aquella familiari-tat que dóna l’experiència i la sensació de sentir-se com a casa. El Sol-Ric és un dels més antics de la ciutat i al llarg dels anys ha acollit celebracions, sopars i dinars de moltes famílies tarragonines i vingudes de fora que han trobat en acollidor restaurant un espai on els tracten com enlloc.

El RallyRacc Catalunya Costa Daurada presenta recorregut i novetats

PortAventura celebra els seus 15 anys a la Costa DauradaEl parc temàtic de la Costa Daurada ce-lebra el seu 15è aniversari, i per això aquesta temporada compta amb tres nous espectacles que volen sorprendre tots els seus visitants; el PortAventura Live, al Gran Teatre de Xina, Can-Can Fo-rever, al Saló del Far West i el Bang Bang West, al teatre Wild West Stunt Show, també del Far West. A més, l’encarregat d’obrir la temporada va ser Ricky Rubio, jugador de bàsquet del FC Barcelona i com a padrí d’honor de l’aniversari el ju-gador de l’Arsenal i campió del Mundial de Futbol amb la selecció espanyola de futbol, Cesc Fàbregas, que, a més va ser el que va tenir l’honor de bufar les espel-mes del gran pastís d’aniversari que es va elaborar per a l’ocasió. Dins del marc de les celebracions d’aquesta efemèride poden trobar “Celebration in Ice”’, es-pectacle de patinatge sobre gel que es celebrarà diàriament aquesta tempora-da.

OFERIM LA MILLOR ESPECIALITZACIÓ I ELS CONEIXEMENTS ESPECÍFICS

QUE INTERESSEN AL EMPRESARI HOSTALER

POSEM AL TEU SERVEI· Assessorament i Gestió Laboral. Negociem el conveni

· Assessorament i Gestió Fiscal· Assessoria Sanitària· Autors i Propietat intel·lectual. Convenis preferents.

· Assessoria energètica. Servei gratuït.

· Assessoria jurídica especialitzada

· Subvencions

ELS BENEFICIS QUE ES PODEN OBTENIR EN LES GESTIONS SON PER

REVERTIR-LOS EN EL PROPI SECTOR

· FORMACIÓ: Mes de 500 alumnes al l’any.

· Formem a tot el col·lectiu, mitjançant accions, programes i plans de formació, tant

de caràcter ocupacional com de reciclatge i formació contínua.

· Els treballadors autònoms poden gaudir d’aquests programes, gràcies a les noves

directrius del Forcem (Fundació Tripartita para la Formación en el Empleo) i dels

cursos de reciclatge subvencionats pel departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya i el Fons Social Europeu.

· L’AEHT té a disposició dels participants en el seus Plans de formació, les eines

adients creades expressament per tal de desenvolupar la formació professional

que requereixen i necessiten els treballadors del sector d’hostaleria de les nostres

comarques.

Podem rebaixar els teus costos, mira!

Pots treballar amb altres, però compara’ns