Terrassa té un magnetisme es-pecial per a projectes espectaculars.El projecte del IV Cinturó, les To-rres del Segle XX són tan sols algunsexemples on l’administració hatreballat sense tenir en comptel’entorn, l’opinió dels ciutadans iciutadanes, i les alternatives que seli plantegen. En definitiva sensediàleg ni consens. Ara, però, tocaparlar d’un Camp de Golf.Efectivament, 270 hectàrees de lesfinques de Can Bonvilà i Torrebonicavolen servir per albergar al “RealClub de Golf del Prat” que busca unnou espai per reubicar les sevesinstal.lacions afectades perl’ampliació de l’aeroport del Prat.

La implantació d´aquest golfimplicaria la privatització de l’úspúblic d’uns terrenys de destacatinterès social; un espai natural degran valor ecològic, agrari ipaisatgístic de la Plana del Vallès.Així mateix les necessitats delspracticants d’aquest esport estancobertes a la nostra comarca si tenimen compte que a les rodalies deTorrebonica ja existeixen diversoscamps de golf (Matadepera, SantCugat i Rubí). Alhora cal tenirpresent que aquest camp de golfconsumiria 4 milions de litresd’aigua al dia, el que equival alconsum d’una ciutat de 30.000habitants. ERC-Terrassa va presen-

E DITORIAL

Número 13 - Octubre de 1999 Publicació trimestral Distribució Gratuïta

ESPECIAL ELECCIONS AL

PARLAMENT DE CATALUNYA

De manera pausada i constant,avançant de poble a poble, de ciutata ciutat, l’esquerra nacional té, ja,una implantació territorial bensòlida. Els resultats de les darrereseleccions municipals així ho testi-monien. Alhora que el binomimunicipalisme/republicanisme(d’insigne record al nostre país)és la garantia que l’esquerra na-cional pugui en la quotidianitat.Als ulls de cada cop més ciutadansl’esquerra nacional, ERC, apareixcom l’opció que proposa trans-formacions en profunditat, nocosmètiques, amb l’objectiud’assolir una Catalunya pròspera,justa i lliure. Apareix, també, com-promesa amb la gent i enconseqüència és l’esquerra inde-pendent. Independent del sucur-salisme polític, de Madrid, i econò-mic, “la Caixa”, i per tant, l’esquer-ra que ja planta cara a la dependèn-cia i a la injustícia social.

L’esquerra que planteja uncanvi real, plural i català. Un canvinecessari, per fer front a un paísimmers en la dependència políti-ca i social i on l’amiguisme haarribat a quotes insuportables, ique s’estructura en una propostade govern per a la Catalunya delsegle XXI. Proposta que esfonamenta en un projecte social(marc autònom de protecció so-cial i augment de l’estat delbenestar), un projecte nacional(augment de la sobirania; reformade l’estatut i concert econòmic),un projecte democràtic i ètic (novallei concessions i contractacions,limitació de mandats,...) i unprojecte de sostentabilitat ireequilibri territorial.

Una proposta real i catalanapel canvi. Obsesionada en la genti en el país. No en els càrrecs ipoltrones. Heus aquí el veritablesentit del canvi. La clarificaciódel mapa electoral català en quatreopcions polítiques ens ajudarà aavançar. Tant a Catalunya, com aTerrassa. Perquè és ben difícild’entendre que algunes forcespolítiques que s’oposen al IVCinturó i al Camp de Golf s’ajuntinamb els que les impulsen. O ésque mai s’han cregut la soste-nibilitat o és que pesen massa lespotrones. Però més enllà delsresultats, el camí ja fa temps queés començat. I comencem a tenircada cop més clar que en política,en la nostra política, sensedesmerèixer els resultats elec-torals, el camí és tant importantcom la fi.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA • TERRASSA

Aire fresc

Salvem Torrebonicai Can Bonvilà

tar al Parlament de Catalunya unatrentena de preguntes per poderesbrinar la viabilitat del projecte desdel punt de vista dels recursos hídrics,així com sobre qüestions referentsals règims de propietat i preusd’expropiació.

Però aquests arguments no hanimpedit que l’alcalde de l’Ajunta-ment de Terrassa, el Sr. ManelRoyes, resolgués el passat 21 dejuliol l’aprovació inicial, via decret,dels tràmits per a la implantació

d’aquest camp de golf als terrenysde les finques de Can Bonvilà iTorrebonica. Ho va fer sense escol-tar els terrassencs i terrassenques,enmig dels gravíssims fets de Can´Anglada i tan sols quaranta diesdesprès de la seva reelecció permajoria absoluta. La prepotencias’ha instal·lat -una vegada més- enla nostra quotidianitat.

Es des de la convicció que callluitar per aconseguir la protecció dela via verda que existeix entre

Terrassa i Sabadell, i que evita elcontinu urbà, que s’ha constituït laPlataforma d’entitats “Terrassa con-tra el camp de golf de Torrebonica iCan Bonvilà” i que ha convocat unamanifestació sota el lema “NO ALCAMP DE GOLF! ” pel properdiumenge dia 3 d’octubre a Terrassa.

Si t’estimes Terrassa i el seuentorn vine amb nosaltres, t’hiesperem.

Meritxell Busqueta i Arnan

Al llarg del passat mes de juliol,al barri terrassenc de Ca n’Anglada,esclatà la crisi més important de lanostra ciutat dels darrers anys. Unarevolta veïnal de caràcter xenòfob iracista sorprengué a propis i estranys.Junt a la constatació que el racismepot crèixer en tots els cors, els fetsdenotaren la degradació (social, ur-bana i convivèncial) del barri i elfracàs del model de ciutat del governRoyes. La ciutat de les persones haesdevingut, a ulls de tothom, nomésun eslògan, terriblement allunyat dela realitat. Els fets, però, hand’esperonar aquells que creiem quehem de ser un sol poble. Perquè,entrealtres qüestions, el present, i sobretotel futur de Terrassa i de Catalunyapassa pel repte d’incorporar aquestesmigracions que van a més. A més,tant per les profundes desigualtatsentre una Europa, coda cop mésrica, i un Tercer Món cada vegadamés empobrit, com per lacombinació, a Catalunya, d’una

caiguda de la fecunditat en el marcd’una economia en expansió, aquestés l’escenari de futur de la nostraciutat i del nostre país i nosaltresapostem per ser un sòl poble,nosaltres apostem pels nous catalans.Des de la interculturalitat, és a dirdes d’un procés de diàleg entrecultures amb l’eix vertebrador de lacultura catalana, a través d’un procésdinàmic amb l’objectiu polític de noacceptar ghettos, de ser un sòl poble.

ERC-Terrassa ha mantingut desde l’inici de la crisi un posicionamentpúblic de condemnar els incidents iles actituds racistes i xenòfobes, decriticar la instrumentalització quegrups d’extrema dreta espanyola hanfet del conflicte i d’acabar amb laseva impunitat policial, de reclamarel dialèg com la via de solució delsconflictes, i l’exigència que des del´Ajuntament de Terrassa i de laGeneralitat de Catalunya es posin enmarxa polítiques integradores -serveis socials, política de

matriculació a l´ensenyament, for-mació, joventut, etc- que afavoreixinla cohesió social. La posició d’ERC-Terrassa, que ha fugit de l’elec-toralisme i el partidisme tot poten-ciant el consens, ha permès recupe-rar la vella, i bella, tradició del treballunitari de les forces polítiques, delssindicats, i de les entitats veïnals i dela ciutat. Però no fou fàcil, ja quel’opinió generalitzada que tota laciutat havia de fer pinya contra elracisme topà amb l’actitud de l’al-calde de no posar-se al davant, de novoler actuar d’alcalde. Primer vaintentar treure importància als fets,mostrant així un desconeixementpreocupant de la ciutat o un anti-racisme massa tebi. Segon va volerdesmobilitzar la ciutadania, i tercer,en un exercici de difícil qualificació,quan la ciutat estava immersa en lapitjor crisi de la seva història recent,l´alcalde va signar la polèmicaaprovació inicial del camp de golfde Can Bonvilar i Torrebonica.

Tot i això, ERC-Terrassasegueix mantenint que cal fer untreball unitari. Tot i haver elaboratuna proposta de seixanta quatremesures per a la cohesió social il’erradicació del racisme a Can’Anglada i a Terrassa, ERC-Terrassa seguirà potenciant el treballconjunt. Però a tres mesos dels fetscal exigir una intervenció decidida iimmediata de les administracions.Cal exigir a l’equip de governmesures socials. Cal conèixer, ja,quin serà el funcionament i elsobjectius de la Societat Municipalde Rehabilitació de Ca n’Anglada.Cal recolzar i potenciar les entitats iassociacions del barri. Cal en defini-tiva superar la paràlisi i confiar en lagent.

Que de l’exigència no passem ala denúncia. Perquè ens hi va elfutur, no només de Ca n’Anglada,sinó de tothom.

Ramon Arribas i Quintana

Ca n’Anglada del racisme al mestissatge. De la degradació a la regeneració.

Octaveta de la Plataforma d'entitats "Terrassa contra el Camp de Golf de Torrebonica i Can Bonvilà".

«A totes les persones quevan patir l’opressió d’un siste-ma injust, als morts idesapareguts de les riuades, i atots els homes i dones que vanlluitar per la dignitat humana ivan patir repressió iempresonament».

Ens ha semblat adient iniciaraquesta breu col.laboració, ambun fragment de la introducció

d’un treball nostre sobre el barride Ca n’Anglada1 . El motiu ésprou clar: en aquest encap-çalament es recullen alguns delscondicionants més importantsque marcaren el naixement i eldesenvolupament de gran part dela història del barri.

Efectivament, la Dictadurafranquista colpejà -i fort- elconjunt de la població ques’anava establint al barri sotadiverses formes. Per una banda,hi havia una manca continuada igairebé permanent d’infrastruc-tures socials 2 , fruit de l’oblittambé continuat i permanentd’unes autoritats, que amb un

2 CIUTAT Octubre 1999

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA • TERRASSA

PUBLICACIÓ TRIMESTRAL D'INFORMACIÓ MUNICIPAL

ERC TERRASSACarrer Cremat, 7-9 Tel. 93 733 13 87Correu electrònic: Terrassa@erc.orgGrup Municipal ERCTel. 93 788 44 00 Fax 93 788 96 31

CONSELL DE REDACCIÓ: Meritxell Busqueta, Ramon Arribas, Jaume Pallarols, Pere CardúsFOTOGRAFIES: Marta Jaén, Arxiu Municipal.COMPAGINACIÓ: Gerard Manel Kihl, Joan Lluch, Meritxell Busqueta.CORRECCIÓ: Jaume Pallarols, Màrius Massallé.D. L.: B-20396-97

Els articles signats no representen necessàriament l'opinió de la redacció d'aquesta publicació.Impremta DIT I FET. Imprès a Catalunya i en paper ecològic.

GOLF I «GOLFOS» NI A TORREBONICA-CAN BONVILÀ NI ENLLOC!

El Consell de Redacció de l'Acció creu oportu, davant els greus fets que succeïren al barri de Can'Anglada, reflexionar , des d'angles diferents, sobre els esdeveniments que succeïren. No volem quedar-nos només amb la reflexió, i exigim mesures immediates, però ens cal fer-la per poder fixar polítiques amitjà i llarg termini.Volem agraïr públicament la col.laboració dels tres articulistes, persones totes elles coneixedores de la realitat de ca n'Angladaque se'ns dubte en la seva reflexió del passat i del present del barri ens donen elements per la construcció del futur .

Carrer de la Mare de Déu del Carme l'any 1982. La degradació era ben patent.

marcat caire classista, feien va-ler el seu poder recolzades en eltriomf d’una perllongada i sag-nant Guerra Civil, i en el règimdictatorial i de terror quecomportà la victòria del feixisme.

Per altra banda, aquesta man-ca d’infrastructures es veiéacompanyada per una fortarepressió econòmica, cultural, so-cial i política envers les classestreballadores, sense oblidar però,

el total desballestament de lesllibertats nacionals de Catalunya,i amb elles, l’instrument bàsicper a una normal integració delsnouvinguts a una nova realitat, laqual i en principi, els haviad’acollir.

El resultat de tot plegat estraduí en un procés de marginacióde la població de Ca n’Angladaen un doble sentit: com aimmigrant i com a pertanyent enla seva immensa majoria a laclasse obrera. Aquest doble fet,marcarà des de bon principi lespautes de la lluita que mantindranbona part dels seus habitantsdurant el franquisme, i la ques’ha vingut a denominar«transició democràtica»: l’acon-seguiment dels diversos serveissocials que precisaven com apersones, la conquesta dels seusdrets civils i polítics com aciutadans, i l’assoliment dels seusdrets socials com a treballadors.En definitiva, la lluita del barri,dels seus habitants, fou una lluitaper la dignitat: contra la mar-ginació i per l’esperança d’unfutur millor on els seus interessos

col·lectius i com a individus,fossin reconeguts, respectats isatisfets. I això al seu tornimplicava quelcom més:solidaritat, consciència de classei afany de llibertat.

La lluita per la dignificacióen tots els sentits del barri i elsseus habitants, ho era també perdeixar de ser considerats com aciutadans de segona, tercera oquarta classe per això: per ser«immigrants» i per ser obrers.

En aquestes condicions i ambaquests precedents: Per què s’hanproduït els successos de racisme?Per què han passat aquests fetsen un barri eminentment habitatper classes treballadores? Comha estat possible? Hi ha respon-sables?

La resposta al nostre parercom a historiadors, se’ns presen-ta complexa i difícil alhora. Més,si tenim en compte el breu espaimaterial en la qual s’ha dedesenvolupar. D’antuvi, però, unavís: no estem de cap de lesmaneres en possessió de capveritat, i per tant, els nostresposicionaments a més de serforçosament esquemàtics –per lespròpies condicions materials enquè es desenvolupen–, són sus-ceptibles d’ésser revisats icriticats total o parcialment, ara idemà. El nostre objectiu:introduir elements de reflexió ide possible debat.

Durant el franquisme esdonaren un conjunt d’elements icaracterístiques que ara se’ns pre-senten, o bé absents físicament obé total o gairebé eliminades del’imaginari col .lectiu dels seushabitants. En primer lloc no exis-tí ni de lluny la competitivitatque actualment es dóna per tal depoder accedir a un lloc de treball:les taxes d’atur eren molt baixes,i permeteren malgrat l’absènciade llibertat, mantenir vivad’alguna manera, l’esperançad’un futur millor. Per altra bandaexistí un clar enemic al qualresponsabilitzar de la marginacióen tots els sentits, que el barri illurs habitants patien: el fran-quisme, la Dictadura.

Però també existiren unesforces polítiques, unes persones,que vehicularen les necessitatscom a ciutadans i com a

AR

XIU

MU

NIC

IPA

L

Ca n'Anglada: el perquè d'unbrot de disbauxa col·lectiva

Ca n’Anglada no és racista.Aquest esclat de violència ques’ha produït al barri contra lacomunitat magrebí ha estat tractatd’una manera sensacionalistapels mitjans de comunicaciósense aprofundir en el tema.

Jo diria, senzillament, que haestat un problema de convivència.Un reduït grup de de jovesmagrebins, instal.lats al voltantde la plaça de Ca n’Angladamolestaven i tenien atemorits alsveïns. Feia temps que hi haviauna situació tensa i el conflicte jaes veia venir. Aquests joves viuenen una situació molt precària,amontegats en uns habitatges queno reuneixen condicions, ensituació d’atur, separats de la sevafamilia,... és un “caldo” de cultiuper generar violència.

Per què ha passat a Can’Anglada? En aquest barri esconcentren la majoria d’immi-grants magrebins que hi ha aTerrassa. El barri s’ha anat de-gradant per una manca d’actua-

cions de les administracions, tantla Generalitat com de l’Ajunta-ment. Això ha provocat que elshabitatges siguin llogats a preusmolt econòmics. Els pocsequipaments que hi ha s’hanaconseguit gràcies a lesmobilitzacions dels veïns.

Què es pot fer? La solució ésdifícil. Els països rics són elsgrans responsables d’aquestasituació ja que no fan inversionsper ajudar als països més pobres,crear llocs de treball i evitar aixíl’emigració forçada en busca demillors condicions de vida. Anivell local, de l’Ajuntaments’han d’abocar recursos per dig-nificar el barri. I a nivell educatiu,tota la societat, famílies,educadors, han de fomentar enels nostres joves el respecte i latolerància.

Pepe RuizEx-President de l’AVV

de Ca n’Anglada

Ca n'Angladano és racista

La Plaça de Ca n'Anglada ha estat un dels centres de la polèmica.

MA

RTA

JA

EN

La manca d'infraestructures era fruit de l'oblit d'unes autoritats recolzades en la dictadu-ra i el temor que comportà la victòria del feixisme a la Guerra Civil. Mare de Déu de lesAngústies l'any 1982.

Tots som responsablesdel racisme

treballadors, donant-los unscontinguts morals i uns objectiusde tota mena clars i precisos, toti identificant el causant de llursituació. El causant, l’enemic: laDictadura. Els continguts morals:la dignitat, la solidaritat i amb

aquestes, la lluita per la llibertat.Les forces polítiques i les perso-nes: els sectors de cristians debase i progressistes, el movimentobrer organitzat clandestinament,l’oposició política antifranquista.D’aquests sectors sorgirà ja el1962, l’Associació de Veïns quevertebrarà en gran mesura, lalluita de tot un barri per acon-seguir el que li pertanyia, al redósde la parròquia i en gran mesurasota el seu aixopluc: personesprocedents de sectors del cata-lanisme conservador properes aUnió Democràtica, obrers deCCOO, però sobretot, el PSUC –i altres formacions properesideològicament–, dirigiren iconformaren en major o menormesura, les lluites al barri,estructuraren mínimament elsesforços, i sobretot, esconvertiren un punt de referènciaper als habitants del barri. Iaquest, esdevingué al seu torn,en un punt de referència a totTerrassa en la lluita contra laDictadura.

On són avui en dia aquestsreferents?

Qui estructura socialment elbarri? Què i qui li’n dóna uncontingut unitari davant elsproblemes que viu?

Al nostre parer, l’arribadamés o menys massiva demagrebins i persones d’altresindrets atretes pel desig d’un futurmillor, senzillament ha precipitat,ha posat sobre la taula agreujant-les, les mancances actuals de la

nostra societat capitalista en ge-neral, i la de Ca n’Anglada enparticular. La globalització mun-dial de l’economia es presentacom a una font inesgotable dedesigualtats entre països. I la gent,les persones, les classes mésdesvalgudes dels països pobres,cerquen, intenten, generalmentde forma desorganitzada i forta-ment individualitzada, trobar unasortida per a la seva pròpiasalvació personal, individual:l’emigració als «països rics».

Està preparada la nostrasocietat per rebre’ls? Ho està Can’Anglada? Els nouvingutscompeteixen per un lloc de treballamb els segments de la poblacióamb més baixa qualificacióprofessional –especialment eljovent amb fracàs escolar, peròno solament amb aquest–, de lesnostres ciutats, dels nostres barris.Però: Qui, com i per què s’original’atur a la nostra pròpia societat?Doncs la pròpia lògica del siste-ma capitalista. La mateixa lògicaque imposa uns valors egoistesde «campi qui pugui» destruintconceptes costosament assumits–i molt sovint en precari–, com launitat i la solidaritat.

Aquests fets, per altra banda,es produeixen –en el nostre cas,

Octubre 1999 CIUTAT 3

Carrer Mare de Déu del Socors de Ca n'Anglada l'octubre de 1982. Les infrastructures bàsiques tot just començaven a arreglar-se.

AR

XIU

MU

NIC

IPA

L

AR

XIU

MU

NIC

IPA

L

Escric aquestes ratlles desdela terrassa del pis on ara visc.Sento cantar els ocells i de nit lesgranotes. Jo visc a la ciutat de lespersones. Fa vint i cinc anys queno visc a Ca n’Anglada. Heviscut dotze anys fora deTerrassa.

A Ca n’Anglada va esclatarla xenofòbia, la cacera de l’homemagrebí, el nou català. Se’ls vaagredir i es van danyar els seusbéns. Quasi ningú informà, però,de les agressions d’una minoria,

molt minoria de magrebins.Agressions i provocacions tantverbals com físiques als anticscatalans (catalans de l’immi-gració andalusa, gallega, caste-llana, etc, i nascuts aquí).

Ca n’Anglada és un barri encontínua degradació. El joventmarxa, hi queda la gent gran. Lesvivendes en pitjors condicionssón llogades pels més desheretats,els nous catalans.

Els barris que eren perifèricsara encara són bàsicament

marginats i se n’hi afegeixen denous com Ca’n Tusell. Hi viugent senzilla, però s’hiarrepleguen també grupsmarginals tant d’antics catalanscom de nous: Jovent d’immi-gració desestructurada, que tenenla familia al Marroc.

Aquesta és la condició demolts barris perifèrics i cascsantics arreu de la Catalunyademocràtica.

A Ca n’Anglada s’albira elque serà la composició social a

en moments en què lesinstitucions i les forces polítiquesinstitucionalitzades no han estatcapaces d’omplir el buit quedeixaren al barri -a partir ja de la«transició democràtica»-, l’en-sorrament de tot un movimentpopular prou cohesionat, unitarii integrador que s’havia desen-volupat a Ca n’Anglada.

On és ara? Es pot suplirmitjançant la construcció depiscines o de centres socials?Sembla ésser que no.

Però d’altra banda: on s’hand’integrar el magrebins? Estàrealment integrat el barri a Terras-sa? A Catalunya? Quins referentstenen els nouvinguts que elsorientin? Partits? Sindicats?Associacions de Veïns? Institu-cions? Quin model d’integració?

Les noves generacions fillesde la immigració: estan realmentintegrades? Per què doncs aquest«espanyolisme» en augment ambtrets feixistitzants?

Les solucions, seguramentse’ns escapen a nosaltres tres deles mans. Però una cosa tenimprou clara: una bona part del pro-blema sorgeix per l’escassacapacitat integradora actual que

es dóna al barri. I més, alsnouvinguts els serà molt difícild’integrar-s’hi plenament, si elpropi barri no ho està també alseu torn, totalment dins la societatcatalana. L’atur, la desmobilit-zació, la manca de referentsautènticament populars i unitaris,no són –no poden ésser–, ele-ments que ajudin en res.

Els problemes com es veu,tenen orígens diferents. Lessolucions també ho són o hauriende ser-ho, però sempre hauran depassar per la recuperació de totun conjunt de valors, que semblaestan en un procés avançat dedestrucció. La mobilització elec-toral i institucional actuals per sisoles, no poden suplir –els fetsho demostren–, la mobilitzaciópopular unitària i solidària queun dia conegué Ca n’Anglada.

Caldria anar cap a un altretipus de societat, on la justíciasocial i el repartiment just isolidari de la riquesa produïda enfossin els seus referents iobjectius. Es podrà dir que això obé ja és sabut o demagògic. Bédoncs, de quina altra manera éspossible? Per què a Occident,l’arribada de nouvinguts

procedents d’arreu cada volta ésmés massiva i sense perspectivesque la situació variï. Exemplesdel que ha passat a Ca n’Anglada,ja els tenim a molts altres païsosi de fa temps.

César Ballarin Elcacho, JustCasas i Soriano i Manuel

Márquez i Berrocal.Historiadors

NOTES:

1.-BALLARÍN ELCACHO, Cé-sar, CASAS SORIANO, Just iMÁRQUEZ BERROCAL, Ma-nuel, Ca n’Anglada. Lluita d’unbarri. Història Social de Can’Anglada: El moviment veïnal,1950-1995, Terrassa, 1996.

2 .-El primer equipament delbarri fou la parròquia de SantCristòfor l’any 1955, finalitzantles obres de la seva construcciól’any 1959. El primer equipamentescolar -depenent de laparròquia-no vindrà fins el 1960,quan el barri compta ja amb7.685 habitants.

… la lluita del barri, dels seus habitants,fou una lluita per la dignitat: contra lamarginació i per l’esperança d’un futurmillor on els seus interessos col .lectius icom a individus, fossin reconeguts,respectats i satisfets …

4 CIUTAT Octubre 1999

mig termini de Catalunya: Lapresència de col.lectius de nouscatalans al voltant del 10% demitjana i que suposa a la partvella de Ca n’Anglada entre el 20i 30 %; amb totes les sevescontradicions, com nosaltres, elsantics catalans.

No és una immigració com ladels últims cent anys. El cas delsmagrebins és que tenen una cul-tura no hispànica, amb tota laseva riquesa, amb una religió on

hi dominen les interpretacionsmés intransigents del Coran, iamb pautes culturals de zonesrurals contraposades a les nostrespautes urbanes i industrials.

Ca n’Anglada, en tant quepart dels sectors febles de laEspanya democràtica, continuapatint l’explotació econòmica, Ésa dir que la riquesa que generenels seus habitants, no se’ls hireverteix equitativament.

Terrassa, els anys 50-60 vacréixer amb les plusvàluesgenerades per Ca n’Anglada itots els barris perifèrics. Va pa-gar amb vides a la riuada del 62,a la llera de la riera de les Arenes,“donde la ciudad pierde su nom-bre”. Autoconstrucció i llarguesjornades d’hores extres per aaccedir, amb traves, al’ensenyament i a la sanitat.

Què ha aportat a Can’Anglada la democràcia? Mésaccés a l’ensenyament, la sanitati a l’assistència social. Però també

li ha comportat degradació idestructuració del barri il’inestabilitat laboral.

L’explotació continua, peròdemocraticament. Encara quetots paguem impostos, lesAdministracions democràtiqueshan continuat amb l’expoliació.

Hipocritament la societats’escandalitza que un barrihistoricament antifranquista iprogressista, tingui ara conductesracistes i xenòfobes. Es critica

que la junta de veïns no ha estata l’alçada de les circustàncies.Tota Espanya assenyala amb eldit les nafres reals del delicte deracisme i agressions. Els fets hisón, però la denúncia és hipòcritai cínica.

Què ha conduit a aquestasituació? La xenofòbia, elracisme, les agressions, hanesclatat en el «caldo» de cultiude la impotència i la desesperaciódels antics catalans, viscuda alllarg d’anys, pel fracàs de nocuallar la convivència amb elsnous catalans, vinguts delMagreb. La seva presència ja noés d’individuüs, sinó d’unacol.lectivitat que s’afirma com atal, amb les seves contradiccionsculturals i religioses, amb genttreballadora i amb gent margi-nal.

Les veus terrassenques ques’aixequen contra el racisme,basicament surten d’on Terrassaés la ciutat de les persones. No

per això s’ha de deslegitimar ladenúncia, però sí que sónil.legítims molts delsdenunciants, per la sevahipocresia i cinisme.

Els denunciants no han pogutescapar de Ca n’Anglada, o nohan volgut perquè és el seu barri,perquè continua essent el barride les persones, acollidores, quelluiten per la convivència, quelluiten per la seva identitat, per laseva dignitat.

Els responsables del racismesón:

El Parlament Espanyol en nomillorar la llei d’estrangeriavigent desde 1985. Primer ambmajoria del PSOE (PSC) i desprésdel PP però sempre amb pactesamb els nacionalistes. Entred’altres barreres que posa, hi hala dificultat pel regrupament fa-miliar, que fomenta la presènciaa la Plaça Roja i al poliesportiudel barri de joves magrebins senseestructura familiar, quan la sevacultura es basa en tipus de famíliatradicional. Aquesta llei posabarreres, també, a la participaciódemocràtica dels nous catalans.

El Parlament Català i elsgrups polítics que el composen,per la seva incapacitat d’instar aMadrid a millorar la llei i per laseva incapacitat de plantejar-seseriosament el fet migratori i lesseves repercusions.

L’Ajuntament de Terrassa iel govern de la Generalitat endeixar que Ca n’Anglada esdegradés.

La parròquia de Ca n’An-glada i l’Arquebisbat permetentque els responsables de lesescoles confessionals, tant la delbarri com d’altres, no escolaritzin– pressionats pels pares – mésmagrebins del mínims exigits perla llei. Això provoca –entred’altres causes– que l’escola pú-blica del barri es converteixi enun “gheto” de magrebins.

A Ca n'Anglada l'explotació continua, però democràticament. Encara que tots paguem impostos, les administracions democràtiques continuen amb l'expoliació.

MA

RTA

JA

EN

Els mitjans de comunicacióque han cercat el titular i no haninformat de forma equilibrada,per exemple, omitint lesdesafiants agressions verbals ales dones i a les agressionsfísiques a joves per part d’unpetit grup de nous catalans moltminoritari però continuadamentmolt present.

Les manifestacions, permassives que siguin, tenen méscaire d’un ritus “religiós– laic”

que de movilització d’ajut ins-trumental, immediat per a crearponts de convivència, basats enel ric i molt viu teixit social de laTerrassa democràtica.

Tots són responsables delracisme perquè hem deixat queles condicions de vida a Can’Anglada es degradessin. A so-bre de carregar amb el pes de ladesigualtat econòmica,l’organització de la societat faque carreguin amb tot el pes de laimmigració. I nosaltres, des de laciutat de les persones, els titllemde racistes.

El racisme és al cor ...

...Dels antics catalans de Can’Anglada quan desitgenforagitar els magrebins,menyspreant una cultura diferent,valorant-los de ciutadans desegona.

...Dels nous catalans, quanmenyspreen les regles

democràtiques i de convivènciaque dificultosament hem anatconseguint, quan titllen desatànica la cultura occidental.

Caldria:

Que els partits polítics esdefinissin per una millora de laLlei d’Estrangeria, concretant lespropostes i les dotacionseconòmiques per a desenvoluparla llei. De què serveix una llei si

la finestra pel reconeixement dedrets s’hi continuen formantllargues cues i tramitacions dedos o tres anys?

Que en les properes eleccionsal Parlament de Català elscandidats presentin les sevespropostes per a la convivència detots els catalans, concretamentels programes de cultura plural,ensenyament en la diversitat iserveis d’integració social.

Que l’Ajuntament deTerrassa, sense opurtunismes iper consens, elabori propostesde regeneració del barri, tantd’emergència com a mig termini,per tal que la ciutat de les perso-nes abasti a tots els barris ihabitants de Terrassa.

Que l’esglesia Catòlica deTerrassa i d’altres confessionsdesenvolupin el diàleg amb lesinstitucions islàmiques terras-senques.

Que les entitats cíviques isocials, les escoles privadesespecialment, integrin les perso-nes i possibilitin que elscol.lectius dels nous catalansdesenvolupin les seves activitatsdins d’una normalització socio-cultural.

Que els partits políticspotenciïn –sense instrumen-talitzar-lo- l’associacionisme,especialment les Associacions deveïns. Que potenciïn, també, lavertebració dels col.lectius delsnous catalans per a que tinguinrepresentació democràtica igenerin portaveus legitimats.

Que els catalans –antics inous- entenguem que l’arrel deCatalunya és el mestissatge.

Agustí Daura i MèlichEx-vicari de la Parròquia de

Ca n’AngladaEx-regidor de l’Ajuntament de

Terrassa

"Terrassa, els anys 50-60va créixer amb les

plusvàlues generades perCa n’Anglada i tots els

barris perifèrics."

"Caldria que els catalans-antics i nous-

entenguem que l'arrelde Catalunya és el

mestissatge."

Octubre 1999 POLÍTICA MUNICIPAL 5

BREUS

El passat 13 de juny, i gràciesa la confiança de 3.851terrassencs i terrassenques, ERCaconseguí mantenir la sevarepresentació al consistoriterrassenc. I així ens vam afegirals gairebé 700 regidors iregidores que han fet que ERCesdevingui la tercera força muni-cipal de Catalunya, per sobre dels449 del PP i dels 198 d’IC.L’opció d’esquerra nacional querepresenta ERC mostra,finalment, una implantació terri-torial ben sòlida. Presents a laCatalunya interior, presents a laCatalunya litoral i metropolita-na. Els factors que expliquenaquest augment electoral sónmolts i diversos: la identificaciód’ERC amb la necessitat derenovació, el vot d’una partimportant del jovent ques’identifica amb l’esquerraindependentista, el cansament perla rendició incondicional de CiUdegut a les seves aliances amb elPP i la necessitat, enconseqüència, d’optar per uncatalanisme coherent i que apos-ta per la reconstrucció nacionalen clau sobiranista, i votar, així,una força política que viuimmersa en la quotidionitat i as-pira a canviar-la. La consolidació,en definitiva, de l’esquerra na-cional. Aquella que confon,volgudament, la qüestió socialamb la qüestió nacional.

Aproximar-nos als resultatsde Terrassa implica matitsaralguns dels comentaris previs.D’una banda, tot i què tal comhan anat les coses els resultantsobtinguts s’han de considerarcom a bons (davant l’abassegadorresultat del PSC-PSOE, ERC ésla única força política que ésmanté, mentre CiU, PP i IC pre-senten importants davallades), noés menys cert que els objectiusque ens vàm marcar no han estatassolits plenament. El primer, elde transmetre a la ciutadania quel’acció de govern del PSC-ICtenia, i té, masses servituds i enor-mes dificultats per copsar elscanvis i plantejar-se nous reptes,no ha estat assolit. La necessitatde canviar el futur, de construirla Terrassa del segle XXI sota lesbases de la participació ciutadana,la cultura, el benestar per atothom, la catalanitat i lasostenibilitat no ha rebut el

Al juny, la falç al puny!Anàlisi de les eleccions municipals del 13

de juny de 1999 a Terrassa.recolzament ciutadà quedesitjàvem. El segon objectiu, eld’assolir una representació plu-ral d’ERC, tot i que per pocsvots, tampoc. I el tercer, queTerrassa tingués un govern plu-ral, que defugís la prepotència, iapostés pel diàleg com a tretcaracterístic de la seva acció degovern, s’ha esmicolat per lamajoria absoluta del PSC.

Diverses són les raons. Laprimera ha estat la capacitat delPSC, potser fora més correcte dird’en Royes, de capitalitzar enexclusiva un seguit derealitzacions ciutadanes, com elparc de Vallparadís o el parc delNord, que havien tingut el suportde tots els grups municipals. Arabé aquest reforçament de la legí-tima capitalització de l’acció degovern s’ha fet mitjançant unabús de la institució municipal iels seus pressupostos per afinalitats propagandístiques de laproposta Royes. La pressió pro-pagandística royista sobre laciutadania terrassenca ha estatescandalosa i marca unadiferència enorme amb la mane-ra que des d’ERC entenem lapràctica política i el seu insepa-rable component ètic. No ésexagerat afirmar que els bonsresultats del PSC-PSOE aTerrassa no són només unamostra de confiança i adhesióinequívoca als seus projectes sinótambé de la pressió propagandís-tica exercida. La segona raó foul’elevat nombre de llisteselectorals presentades. Si bé elsresultats mostren el paper de pali paller d’ERC en l’espaiprogressista terrassenc, no ésmenys cert que la presènciad’algunes llistes ens ha perjudicati han afavorit l’obtenció de lamajoria absoluta dels socialistes.La tercera fou fixar-nos comobjectiu l’increment del nombrede regidors quan s’ha demostratque abans calia pensar en laconsolidació. Cal referir-nos,com a quarta raó, a la desigualcapacitat propagandística en frontdel PSC, CiU i PP, tant de recur-sos per la campanya com,sobretot, en la desigualtatd’atenció mediàtica. En aquestsentit determinats mitjans decomunicació nacionals, i en me-nor grau locals, que ja tenien elpartit pres d’una forma descara-

da, van mostrar-nos una fortahostilitat, alhora que recordaveninsistentment l’escissió patida fados anys i mig per tal d’erosionar-nos. I finalment cal referir-nos al’abstenció que també ens haafectat, i només com a partit sinó,i sobretot com a demòcrates iferms partidaris de la participacióciutadana. L’elevada abstencióve motivada, en una part, perl’acció de govern royista ja queha transmès a la ciutadania queno cal el seu concurs en laconstrucció de la ciutat.

I és des de la consideraciód’aquestes raons que cal valorarpositivament els nostres resultats.L’esforç d’una pre-campanya icampanya amb la voluntatd’arribar a tota la ciutat,d’explicar tant la feina feta durantels darrers quatre anys com elprograma electoral, va imprimir-nos, davant de la ciutadania,d’una rigorositat, i d’uncompromís amb la nostra ciutat ila nostra gent, que crecsincerament que tard o d’horatindrà un major rendiment elec-toral. La penetració, ambaugment del nostre pes, en barriscom Sant Llorenç, Can Palet, i elPoble Nou així com elmanteniment d’alts percentatgesals barris de l’Antic Poble deSant Pere, Ca n’Aurell, Centre,Escola Industrial, Sant Pere iSegleXX i Vallparadís ens satisfàenormement perquè, més enllàde les eleccions -i la política noés només eleccions-, apostemdecididament per ser un sol poble.

Però al juny hem tornat aagafar la falç gràcies a laparticipació de centenars deciutadans en els nostres actes, enl’elaboració del programa i en elseu suport econòmic. Hem tornata cloure el puny gràcies a la feinai el suport dels integrants de lallista electoral i dels militants isimpatitzants de la secció locald’ERC de Terrassa. Al juny lafalç al puny, gràcies als 3851votants. Per poder segar laprepotència que ja s’albira i ferpossible una Terrassa més justa,habitable, sostenible i per atothom.

Per a segar arran.

Ramon Arribas i Quintana.Regidor d’ERC

a l’Ajuntament de Terrassa

Pryca + Continente=monopoli

L’anunci de la fusió dePromodès –propietari de Conti-nente, Dia i Champion- iCarrefour –administrador deMaxor, Supeco i Pryca- ha posat

en estat d’alerta la nostra societat.El nou grup comercial controlaràun 26% del mercat alimentari iun 10% de la superfície destina-da al comerç a la nostra ciutat.

El grup municipal d’EsquerraRepublicana de Catalunya aTerrassa ha lamentat aquest fetque pot portar a situacions dedomini comercial a la ciutat ipronostica que a més del petit imitjà comerç i els proveïdors, elmés perjudicat pot ser el consu-midor. “Aquest patirà unaugment dels preus i de la qualitatde les ofertes” comentava RamonArribas, el regidor de la formació.

Així mateix ERC recorda queles justificacions de l’equip degovern municipal a favor de laimplantació de Continente al sec-tor Montserrat basat en què elnou hipermercat, en funció de ladiferenciació de l’oferta respec-ta al Pryka, facilitaria el flux co-mercial “queda en entredit per lafusió”.

L’enllaç a l’Hospitalde Terrassa

Esquerra Republicana es vapronunciar a favor de la connexióde l’Hospital de Terrassa ambl’autopista A-18 però, comcomentava el regidor indepen-dentista, “això passa per un acordentre els Ajuntament de Terrassa,Sabadell i la Generalitat deCatalunya per realitzar un solaccés, amb prou capacitat i res-pecte al medi ambient”.

ERC es partidària d’un canvipolític en la percepció delterritori: “Cal superar l’antiquadavisió del territori de l’equip degovern socialista, on tot hi cap itot s’hi val.” Segons Ramon Arri-bas, la millor manera de mantenirun relació fraternal amb lesadministracions veïnes és amb eldiàleg i amb la preservació deTorrebonica i Can Bonvilà com afrontera de diàleg entre Sabadelli Terrassa .

EsquerraRepublicana deCatalunya aTerrassa ja té web

Des del passat mes de juny,ERC-Terrassa ja té enfuncionament la seva pàgina weba l´adreça: www.erc-cat.org/terrassa on podreu trobardiferents seccions, que van desdel nostre programa electoralmunicipal -val la pena fer-hi unaullada- fins a totes aquellesnotícies relacionades amb ERCque apareixen a Europa Press.L´esforç de mantenir al diaaquesta pàgina web és gran, peròconsiderem del tot positiul´existència d´aquest nou òrgande comunicació a nivell local.Així, per exemple, podreu obteniraquesta mateixa revista deL´ACCIó en format htm.

La nostra iniciativa haobtingut un bon ressó entre els iles internautes. Així, i fins el diad´avui -22 de setembre de 1999-ja l´han visitat més de 250 perso-nes. Des del web d'ERC-Terrassapodreu accedir a moltes altresadreces interessants i afegir-se ala lluita contra el Golf, el IVcinturó, els peatges, etc. Feu-hiuna ullada ja que val la pena!

La Diada NacionalCom cada 4 de setembre des

de fa cinc anys, Esquerra Repu-blicana de Catalunyacommemora l’entrada de lestropes de Felip V a la nostraciutat. Aquella data de 1713 il’11 de setembre de 1714representaren per a Terrassa iBarcelona, respectivament, lapèrdua de les nostres llibertatsnacionals. Les nostresinstitucions, lleis i llengua forenanul.lades per la força. Cal que,com a poble, no oblidem el nostrepassat per entendre el present ipoder canviar el futur. En l’actede la Torre del Palau elsparlaments de MeritxellBusqueta i Ramon Arribas vanexigir que aquesta diada fos asu-mida per l’Ajunatment iesdevingués una diada ciutadana,alhora que reclamava la vigènciadel missatge independentista.

MA

RTA

JA

EN

MA

RTA

JA

EN

E L «QUID» DE LA QÜESTIÓ

Terrassa va viure durant el mesde juliol l’esclat d’incidentsracistes al barri de Ca n’Anglada.Quina opinió li mereixen? Quèentén per integració en el cas deles persones que han vingut aviure a Catalunya? Com s’hauriade treballar per aconseguir laintegració d’aquests col·lectius?

És un primer avís de que nos’estan fent bé les coses i calposar-hi remei ara que el fenomende la immigració és encaraassumible quantitativamentparlant. És el moment de plantejarla qüestió i prevenir futurs brotsde racisme trobant solucionslegislatives. Primer,cal reformarl’actual llei d’estrangeria per ga-rantir els drets fonamentals detotes les persones immigrades.L’anomenada llei d’estrangeriano conté les bases per poderplantejar la integració social i ésimprescindible dotar-nos d’unanova legislació que afavoreixil’accés a la residència legal ipermanent, que faciliti larenovació de permisos i el dret alreagrupament familiar. Aquestaés la part legal, però no podemoblidar la part de conscienciaciósocial: hem de ser capaços de fercomprendre a la població quehem de fer possible la integracióa la societat catalana delscol·lectius immigrants i que nopodem permetre’ns el luxe derepetir l’error dels anys cinquantai seixanta, la creació de guetosque van condemnar a una part dela població a l’exclusió social.

Mentre Terrassa vivia aquellsesdeveniments racistes, el senyorRoyes, alcalde de la ciutat, vasignar l’autorització quepermetrà la construcció d’uncamp de golf d’un club elitista,en uns terrenys venuts per “LaCaixa” dins dels pocs espais queresten al Vallès Occidental. Cadavegada més lluny del vers deJoan Oliver Com el Vallès no hiha res. Què diria als ciutadans iciutadanes d’aquesta comarcaque veuen amb desesperaciócom, de mica en mica, forces“progressistes” malmeten laterra?

És una mostra del que nosaltreshem anomenat l’esquerra pija,

del progressisme de disseny i unaprova que el tant esperat canvinomés serà un recanvi. No esticen contra de la pràctica del golf,però és evident que el Vallès nonecessita un altre camp de golf,si ja n’hi ha tres més.La comarca ha patit una grantransformació en les darreres tresdècades a causa del creixementurbanístic i no es pot permetre ladestrucció d’un nou espai de va-lor ecològic i agrari. Si com bédeia Joan Oliver tres turons fanuna serra i quatre pins un boscespès... amb tres camps de golf jan’hi ha prou.

El resultat de les últimeseleccions muni-cipals va posarde manifest una u g m e n timportant a totCatalunya del’opció d’ERC.Quins serien elseixos principalsque explicarienque molts ciu-tadans i ciuta-

danes optessin per donar el seuvot a ERC?

Segurament va ser un factor clauel canvi d’imatge del nostre partiti dels seus candidats, la percepcióque ERC retornava a la política.Perquè fins no fa massa anys,érem percebuts com una mena declub d’opinió o com les joventutsradicals d’altres opcions. Ara enshem sabut posar al mig de duesgrans forces polítiques, les quehan governat el país els darrersvint anys. I no vull dir al centreideològic, sinó al centre del debatpolític, la tercera força a tenir encompte. Som un partit que haposat damunt la taula quines són

les reformes que cal tirarendavant amb urgència peravançar socialment i nacio-nalment. També la percepció demolts ciutadans i ciutadanes quea molts municipis on havíemgovernat ho havíem fet amb unestil nou, més dialogant i honest,i havíem demostrat la capacitatde gestió del dia a dia.

Com valora el fet que EsquerraRepublicana de Catalunyaobtingués i mantinguésrepresentació municipal enalgunes de les ciutats -Terrassa iSabadell- que més directamentvan viure els efectes de laimmigració dels anys seixanta a

Catalunya?

N o s a l t r e samb aquesttema hem es-tat molt clars.Mentre elsaltres elsdiuen immi-grants –i enpretenen treu-re rendiment

6 ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA Octubre 1999

Entrevista a Josep-Lluís Carod Rovira, Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya

electoral-, nosaltres els diemcatalans. Jo mateix sóc fill depare aragonès i castellanoparlanti no em dóna la gana que emconsiderin immigrant perquè noho sóc. I això no és incompatibleamb el fet de sentir-se, qui vulgui,a més a més de català, murcià,andalús o aragonès. Ja és hora dedeixar enrere les polítiquespaternalistes d’alguns partits ioptar per la clara integració.

Per què ERC dirigeix bàsicamentel seu missatge a les classespopulars catalanes de cara a leseleccions al Parlament deCatalunya? Com les definiria?

Quan parlem de les classespopulars i mitjanes, parlem de lamajoria de la població, inclòs elpetit empresariat, honest iemprenedor. I de tanta gent quedepèn d’un salari, de la gent quecobra una pensió de misèria i quedesprés de pagar el lloguer o lahipoteca o la guarderia, li costad’arribar a finals de més. Aquestaés la gent real, no la que es potpermetre anar a sopars de centmil pessetes el cobert o tenirsegona residència a La Cerdanyai tercera a la Costa Brava.

Per què l’esquerra nacionalindependent? Creu que els últimsacords d’IC-V amb el PSC clari-fiquen el mapa polític nacional?Per què?

El pacte de coalició entre IC iPSC ha representat el certificatde defunció de l’oposició lideradaper Ribó. Tard o d’hora havia depassar. Com qualsevol país nor-mal n’hi ha més que prou ambdues opcions d’esquerres i duesde dretes, és a dir, al nostre paíshi ha dues opcions catalanes idues de dependència estatal. ERCés ara l’única esquerra nacionalamb aquesta simplificació desigles, cosa que augmenta lanostra responsabilitat en reforçar-nos també com esquerra social.El que sap més greu és que la partde patrimoni d’obrerisme icatalanisme popular del PSUCacabi lliurada a mans delprogressisme pijo i sucursalistaque té Maragall com a candidatamb el suport del Foro Babel isempre pendent que Almunia el

Aire fresc:Esquerra nacional

"No ens agrada d’on venim,però tampoc ens agrada

on ens volen fer anar.Perquè és evident que ens cal un canvi,

però també és clar que Maragallno és el canvi, sinó el recanvi".

Nom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C.P. . . . . . . . . . . . .

Professió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

✄

Octubre 1999 ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 7

citi a Madrid a estirar-li les orellescom ha fet amb els socialistesvalencians.

Perquè el lema electoral d’ERCa les eleccions al Parlament deCatalunya és Aire Fresc?

Som els únics que representemuna alenada d’aire fresc per quetots els altres són airescondicionats, condicionats pelspoders fàctics, pels grans grupsmediàtics i per les direccions departits amb seu central a Madrid.I ja és hora d’obrir de bat a bat lesportes de les institucions catala-nes que porten la mateixa gent alcapdavant des de fa vint anys ique surti tot l’aire viciat que hi hadins.

Gairebé cada dia apareixenpublicats o s’escolten missatgesdirigits a ERC per pressionarsobre la direcció que tindran elspossibles pactes postelectoralsal Parlament de Catalunya. Lapressió és constant i la

responsabilitat en la decisiótambé ho és. Quina és la sevaopinió sobre aquest punt?

No ens agrada d’on venim, peròtampoc ens agrada on ens volenfer anar. Perquè és evident queens cal un canvi, però també ésclar que Maragall no és el canvi,sinó el recanvi. Des de fa tempsrebem una pressió constantperquè ens definim sobre pactespostelectorals i nosaltres diemque són els altres els que s’han dedefinir, són ells els quesegurament tindran laresponsabilitat de formar govern,són ells els que han de dir si estan

disposats a acceptar les milloresque nosaltres hem plantejat ja famolt de temps i que condiciona-ran la nostra opció el 18d’octubre. Si donem suport a ungovern serà per canviar realmentles coses i per això necessitem unnou sistema de finançament, lacreació d’un espai social propi ila reforma de l’Estatut. Per totaixò, ens refermem en la nostravoluntat de ser l’esquerra nacio-nal independent i reclamem eldret a fer les nostres pròpiespolítiques. Si no, més val unabona oposició que un mal pactede govern.

ERC necessita créixer en tots elsàmbits possibles si el que preténés incidir en la Catalunya delsegle XXI. Quins argumentsdonaria per animar els catalansi catalanes a afegir-se al projecteque ERC representa?

La nostra “empresa” té un“producte” novedós i clar quepot ser molt atractiu per el

“mercat electoral”. ERC esproposa, com en els anys trenta,la unió de dos factors fonamentalsque sempre les altres forcespolítiques s’han entestat a sepa-rar: el catalanisme i el progrés.La defensa del país és indestriablede la lluita per la millora de laqualitat de vida de les personesque hi viuen, sigui quin sigui elseu lloc d’origen i parlin a casa lallengua que parlin. El país són lespersones. Sense ciutadans iciutadanes no tindrem país i senseestat, no tindrem mai estat delbenestar.

Jaume Pallarols

MA

RTA

JA

EN

Dissabte, 16 d’octubre de 1999.Terrassa.

Bon dia són les 12 del migdiai tot just ens despertem. Ahirvam anar a dormir a les 5 de lamatinada, i no ens pregunteu elper què: no ho sabem. Segura-ment teníem la necessitat de fugirembogidament i no pensar durantuna bona estona en els problemesque ens comporta haver deconviure a aquestes edats a casaels pares, i haver de donarexplicacions de tot el què fem.També ens ha servit perdesconnectar de les penes itreballs que patim per trobar unafeina amb cara i ulls -i no vull dirser executius amb maleta i cor-bata, sinó tenir un contracte dellarga durada, un sou digne, unaassegurança de treball... Com usdèiem, avui dissabte ja noméspensem on anirem aquesta nit, iquants diners ens faran pagar perentrar als locals, a no ser quesiguem d’alguna “raça” diferenta la “blanca”, que aleshores potser que no ens deixin entrar. Hem

Amb paraules fresques: ERCcondemna nacional i social quefa vint anys que dura a laGeneralitat, però també a moltsajuntaments. Les i els jovesvolem que d’aquí a quatre o, sical, vuit anys, als programes dejoventut de tots els partits“catalans” ja no es parli nomésde problemàtica. Volem partici-par activament de la vida socialamb totes les riqueses que com-porta: no volem tenir la necessitatinconscient de tancar-nos allà onles paraules són sordes i l’aire,calent.

Per poder-nos expressar ambfrescor: ERC i aire fresc !!!

Pere Cardús i Cardellach

sentit a la tele del bar que avui ésun dia de reflexió i que no ensemprenyaran els polítics. Ja erahora, perquè totes aquestessetmanes hem hagut d’aguantarpromeses i més promeses.Pensem que segurament avuihauria de ser un dia de reflexiópels polítics, i per nosaltres: dedescans. Tal com veiem a venirels resultats tot seguirà igual. Siguanyen els uns, 4 anys més delmateix; si guanyen els altres,podrem sentir el discurs delpresident de l’onze de setembremig en català i mig en castellà. Jaseria hora que algú comencés ainjectar una mica d’aire fresc, ique ens deslliurés d’aquesta

… "ens refermem en la nostravoluntat de ser l’esquerra nacional

independent i reclamem el dreta fer les nostres pròpies polítiques.Si no, més val una bona oposició

que un mal pacte de govern."

Josep-Lluís Carod Rovira amb en Ramon Arribas i Joan Costa en una visita a Terrassa.

8 DIVERSITAT Octubre 1999

Si vols rebre gratuïtament L'ACCIÓ a casateva, omple aquesta butlleta.

Envia-la a ESQUERRA REPUBLICANA DECATALUNY A - TerrassaCarr er Cr emat, 7-9 - 08221 TERRASSA

✄

Acudit d'en FER publicat al diari AVUI el7 de setembre del 1999.

É S CONYA!En aquesta secció anirem

publicant dibuixos, acudits ofotografies que tinguin la

seva conya, ironia,sarcasme…Si en veieu alguni hi penseu, feu-nos-el arri-

bar a la Casa del Poble,carrer Cremat 7-9 08221

TERRASSA

«En som molts més dels que ells volen i diuen»

Quins són els motius que t´hananimat a presentar-te com acandidat dins les llistes d’‘ERC ales properes eleccions al Parlamentde Catalunya?

He de confessar que em fa moltail.lusió. Fins i tot em causa certaestranyesa aquesta sensació, perquèels qui em coneixen saben que elmeu lligam amb la política ha passatsempre més per un treball de base,col.laborant en un projecte a llargtermini d’alliberament del meupoble. Crec que aquestes eleccions iels propers 4 anys seran moltimportants per ERC i el nostre país,poder tenir l’oportunitat d’explicar-ho em causa molta satisfacció.

Ni que sigui breument, comexplicitaries els eixos principals delprograma d’ ERC a aquesteseleccions a nivell de Terrassa?

Jo els englobaria molt esque-màticament en quatre apartats :

1).- El Vallès Occidental és unade les comarques més desateses perla Generalitat de Catalunya. Aquestproblema almenys pel que es refereixa Terrassa te també la lectura del’autisme -per sectarisme- que elgovern del Sr. Royes practica amb laGeneralitat. Si els ciutadans ensatorguen la confiança suficientestablirem un nou marc de relacióinstitucional obert i cooperatiu en-cara que sigui a pesar del propi Sr.Royes. No poden continuar lesmanques de coordinació i fins i totd’informació que han impossibilitatla sortida de la A-18 al Parc Vallès,tota la problemàtica de la variant dela N-150, l’estat de deixadesa debona part de la xarxa d’escolespúbliques de Terrassa, etc. etc.

2).- No poden permetre’saccions tant agressives amb elterritori de Terrassa com el IVCinturó o el Camp de Golf deTorrebonica. Des de la Generalitates pot i s’ha de paralitzar qualsevoliniciativa en aquest sentit. Cal ferpolítiques que facin realitat el corre-dor verd entre Collcerola i el Massís

Terrassenc independentista

En Joan, de llarga trajectòria política, manté la passió per la política i el convenciment quela lluita per la transformació social per ser vertadera ha de ser permanent.

MA

RTA

JA

EN

de Sant Llorenç i la Serra de l’Obaci incentivant el propi cinturó verd deciutats com Terrassa.

3).- La desatenció de l’escolapública a Terrassa és del tot alarmant.Des de Terrassa cada metre quadratconstruït respon a una lluita quasiheroica de les famílies i la comunitateducativa de torn. Cal afegir-hi elpoc suport del Departament ambmitjans materials i humans a la tascadels professionals que es fan càrrecde l’educació dels nostres fills o lamanca d’escoles públiques al centrede Terrassa te un efecte dissuasoride la pública cap a l’escola concer-tada. És evident la seva funció, peròcal des de la Generalitat rectificaramb un gir de 180 graus aquest fet,transferint per exemple l’educacióprimària als Ajuntaments ogeneralitzant l’educació públicatambé dels 0 als 3 anys.

4).- Cal donar resposta positivaa la nova incorporació de cultures acasa nostra. D’entrada ajudant a in-corporar aquests sectors al teixitsocial terrassenc: feina, habitatgedigne, escola, però també facilitantla seva participació al teixitassociatiu i als òrgans de participacióde què ens hem dotat: AAVV,Consells Districte, ConsellsSectorials, etc. Aquesta és l’únicamanera que puguem compartir dretsi deures. Cal passar del concepte de

multiculturalitat: suma de cultures,al concepte de interculturalitat:diàleg i intercanvi entre cultures, onla cultura catalana esdevingui l’eixintegrador. Des de la Generalitat espot passar d’una políticad’assistència social a una vertaderapolítica de solidaritat i a una políticacultural oberta si partim de la baseque som un sol poble.

ERC va saber resistir l´onada«royesinaguració» a les darrereseleccions municipals. Quina és lavaloració que en fas?

He,he,he. S’ ho han fet bé oi?.Hi ha hagut de tot, coses com el Parcde Vallparadís o la Biblioteca Cen-tral que tenen un valor considerable,de fet hi hem col.laborat tots. Arafalta veure com el Parc deVallparadís arriba al sud: Can Palet,Segle XX, etc. El que ens preocupa

és aquesta política de barra obertaimitant el «desarrollisme» dels anys60 i la manca de participació realdels terrassencs en moltes de lespolítiques que s´endeguen. Elsefectes?, els veurem d’aquí uns anys.Aquest discurs en un moment decreixement no és fàcil, però laindiscutida i segons els mitjans decomunicació «molant» tasca d’enRamon Arribas a l’Ajuntament hanfet que fossim juntament amb elPSC l’únic grup que no ha baixat enregidors.

D’altra banda sabem, que elnostre discurs a Terrassa ha de pene-trar amb la mateixa capilaritat queles servituds que ha creat el royismea la societat de Terrassa. I aixònecessita el seu temps. Però qui hosap, tot és possible. El que els nostresconciutadans han de tenir molt clarés que ERC a Terrassa serà garantiasempre de fidelitat al seu ideari i alseu electorat.

Quina ha estat la teva trajectòriapolítica? Com vas arribar fins aERC?

De la lluita estudiantil contra ladictadura en un grup de caire trots-kista, vaig aprendre la solidaritat, lalluita per la igualtat i que latransformació social per servertadera ha de ser permanent, peròvaig anar veient també com lesqüestions del meu país anavenquedant relegades. Per això, em vaigincorporar a Nacionalistesd’Esquerra i vàrem fundar elMoviment d’Esquerra Nacionalistaquan part de Nacionalistes varenincorporar-se a Iniciativa perCatalunya. Calia un grup polític cen-tral en la lluita per de laindependència de Catalunya ambvoluntat d’agrupar a tots els sectorsi fent complementari l’alliberamentnacional, social i personal (així hodèiem). Potser no ens havíem adonatencara que ERC era el partit queencarnava aquests valors amb majorcapacitat d’intervenció a la societat.No ha estat aliè a aquest fet el

patrimonialisme de certs grups del’esquerra, als quals en el fonsadmiràvem i imitàvem pel paper quehavien jugat a la dictadura. Siguicom sigui al 1990 em vaig incorpo-rar a ERC feliçment.

Presentar-se a unes eleccions im-plica demanar el vot dels ciutadansi ciutadanes. Quines serien les raonsprincipals per votar ERC en lesproperes eleccions al Parlament deCatalunya?

1.- Perquè Catalunya ja no potavançar més ni socialment ninacionalment amb els actuals actorsprincipals de la política catalana.Calen reformes que vagin més enllàde l’Estatut i mentre Maragall enca-ra s’està plantejant si cal parlar mésen castellà a la TV3, en Pujol hasigut incapaç fins i tot d’aturar elsatacs contra la llengua i cultura cata-lanes del seu aliat PP. Les sevesservituds amb Madrid i els seusinteressos de classe respectivamentels paralitzen per afrontar els canvisque fins i tot ells mig reconeixen queel país necessita.

2.- Perquè ERC som la garantiadel canvi, tant des d’una perspectivaprogressista, com nacional. El quesi és segur és que entrem en unaèpoca en què s’han acabat lesmajories absolutes. De totes lescombinacions que es poden fer senseERC: PSC-CiU, PSC-PP, CiU-PP,cap d’elles significarien avançar enmajor progrés social i nacional. Pertant, solament amb el concursd’ERC, el país podrà encarar elsreptes que el mateix Pujol o Maragallinsinuen. Per això estan tant nervio-sos, perquè ens voldrien sota el seucontrol. I nosaltres serem fidels tantsols al nostra programa per al segleXXI: La Catalunya del benestar: re-forma de l’estatut, concert econòmic,espai social català, defensa del mediambient, regeneració democràtica,etc. etc..

Jaume Pallarols

JOAN COSTA i BORRÀSEn Joan Costa i Borràs té 42 anys. Veí de Can Palet. Gestor d’una empresa derestauració. Membre de l’ AMPA Bisbat d’Egara. Des de 1995 coordina des del GrupMunicipal d’ ERC els Consells de Districte. Membre de Nacionalistes d’Esquerra ifundador del Moviment d’Esquerra Nacionalista. Pare de dos fills. Candidat de Terrassaal Parlament de Catalunya a les eleccions del dia 17 d´octubre de 1999 per EsquerraRepublicana de Catalunya.