A comienzos del siglo XXI, vivimos hoy en un mundo enormemente preocupante, pero lleno de las más extraordinarias promesas para el futuro. Es un mundo pletórico de cambios, marcado por profundos conflictos, tensiones y divisiones sociales, así como por los destructivos ataques de la tecnología moderna al entorno natural. Sin embargo, tenemos posibilidades para controlar nuestro destino y mejorar nuestras vidas, cosa harto inimaginable para generaciones anteriores.

¿Cómo surgió este mundo? ¿Por qué son nuestras condiciones de vida tan diferentes de las de nuestros padres y abuelos? ¿Qué direcciones tomarà el cambio en el futuro? Estas cuestiones son la preocupación primordial de la sociología; una disciplina que, por consiguiente, tiene que desempeñar un papel fundamental en la cultura intelectual moderna.

Anthony Giddens, Sociología, pàg. 27.

Unitat 1. Què és la sociologia

La Sociologia en el context de les Ciències Socials. La imaginació sociològica

Què estudia – objecte d'estudi Com ho estudia – metodologia Per a què serveix – utilitat de la sociologia Naixement de la sociologia Primeres teories i perspectives actuals

Unitat 1. Què és la sociologiaLa Sociologia en el context de les Ciències Socials

La sociologia és una ciència que estudia la SOCIETAT.

Història, Economia, Demografia, Geografia, Antropologia, Psicologia Social, Ciències Polítiques, Lingüística (CIÈNCIES SOCIALS / HUMANES)

Perspectiva sociològica:

alt nivell de generalitat

Unitat 1. Què és la sociologiaLa Sociologia en el context de les Ciències Socials

Como sostiene el sociólogo alemán Georg Simmel, la sociología se cuida de lo que no constituye ocupación de ninguna otra ciencia social concreta: la investigación de la forma de las acciones humanas en la sociedad, de la forma que es común a todos los tipos de actividad.

Los diferentes aspectos que ofrece la compleja realidad social son dignos necesariamente de complementariedad. De ahí, la conveniencia de preconizar el trabajo interdisciplinar y la interrelación de los fenómenos concernientes a los diferentes ámbitos y parcelas de la vida social, máxime en sociedades sometidas a intensos procesos de globalización. El quehacer sociológico precisa, sin duda, de los logros conseguidos por disciplinas afines, pero posee una mayor amplitud que el resto de las ciencias humanas, pues nos posibilita establecer relaciones entre fenómenos de muy diverso origen (económicos, demográficos, jurídicos, políticos, culturales, artísticos, éticos, religiosos, etc.). Con todo, más que una scientia scientorum, la sociología es una ciencia social más que se orienta hacia la construcción de un sistema de leyes generales, frente a otras ciencias que se orientan hacia la determinación de la individualidad de determinado fenómeno.

(M. García Ferrando – G. M. Hernández, Sociología, sociedad industrial y globalización, pàg. 24)

Unitat 1. Què és la sociologiaLa imaginació sociològica, 1 (A. Giddens, Sociología)

Un sociólogo es alguien capaz de liberarse de la inmediatez de las circunstancias personales para poner las cosas en un contexto más amplio. El trabajo sociológico depende de lo que el autor americano Wright Mills, en una célebre expresión, denominó la imaginación sociológica (Mills, 1970).

La imaginación sociológica nos pide, sobre todo, que seamos capaces de pensar distanciándonos de las rutinas familiares de nuestras vidas cotidianas, para poder verlas como si fueran algo nuevo. Consideremos el simple acto de beber una taza de café.

Unitat 1. Què és la sociologiaLa imaginació sociològica, 2

¿Qué podríamos decir, desde un punto de vista sociológico, de este hecho de comportamiento, que parece tener tan poco interés? Muchísimas cosas.

En primer lugar, podríamos señalar que el café no es sólo una bebida, ya que tiene un valor simbólico como parte de unos rituales sociales cotidianos. Con frecuencia, el ritual al que va unido el beber café es mucho más importante que el acto en sí. Dos personas que quedan para tomarse un café probablemente tienen más interés en encontrarse y charlar que en lo que van a beber. La bebida y la comida dan lugar en todas las sociedades a oportunidades para la interacción social y la ejecución de rituales, y éstos constituyen un interesantísimo objeto de estudio sociológico.

Unitat 1. Què és la sociologiaLa imaginació sociològica, 3

En segundo lugar, el café es una droga que contiene cafeína, la cual tiene un efecto estimulante en el cerebro. La mayoría de las personas en la cultura occidental no considera que los adictos al café consuman droga. Como el alcohol, el café es una droga aceptada socialmente, mientras que la marihuana, por ejemplo, no lo es. Sin embargo, hay culturas que toleran el consumo de marihuana, e incluso el de cocaína, pero fruncen el ceño ante el café y el alcohol. A los sociólogos les interesa saber por qué existen estos contrastes.

Unitat 1. Què és la sociologiaLa imaginació sociològica, 4

En tercer lugar, un individuo, al beber una taza de café, forma parte de una serie extremadamente complicada de relaciones sociales y económicas que se extienden por todo el mundo. Los procesos de producción, transporte y distribución de esta sustancia requieren transacciones continuadas entre personas que se encuentran a miles de kilómetros de quien lo consume. El estudio de estas transacciones globales constituye una tarea importante para la sociología, puesto que muchos aspectos de nuestras vidas actuales se ven afectados por comunicaciones e influencias sociales que tienen lugar a escala mundial.

Unitat 1. Què és la sociologiaLa imaginació sociològica, 5

En cuarto lugar, el acto de beber una taza de café supone que anteriormente se ha producido un proceso de desarrollo social y económico. Junto con otros muchos componentes de la dieta occidental ahora habituales -como el té, los plátanos, las patatas y el azúcar blanco- el consumo de café comenzó a extenderse a finales del siglo XIX y, aunque se originó en Oriente Medio, la demanda masiva de este producto data del período de la expansión colonial occidental de hace un siglo y medio. En la actualidad, casi todo el café que se bebe en los países occidentales proviene de áreas (Sudamérica y África) que fueron colonizadas por los europeos, así que de ninguna manera es un componente "natural" de la dieta occidental.

Unitat 1. Què és la sociologiaLa imaginació sociològica, i 6

Finalmente, el café es un producto situado en el centro de los debates que en la actualidad se ocupan de la globalización, el comercio internacional, los derechos humanos y la destrucción del medio ambiente. (...) Los individuos pueden optar por beber únicamente café orgánico, café descafeinado de forma natural o café obtenido mediante un “comercio justo”. Pueden optar por consumirlo en cafeterías “independientes”, en vez de en “grandes cadenas” como Starbucks. Los bebedores de café pueden decidir boicotear a ciertos países en los que tanto el respeto por los derechos humanos como la protección del medio ambiente son escasos.

A. Giddens, Sociología.

Unitat 1. Què és la sociologiaLa Sociologia en el context de les Ciències Socials

Un altre exemple més sobre la perspectiva sociològica:

Durant molt de temps, pràcticament fins al segle XX, l'amor i el matrimoni han anat per separat. Els matrimonis eren pactats pels pares i l'amor (l'amor romàntic) habitualment era buscat fora del matrimoni. En els nostres temps ens sembla normal el matrimoni per amor, però no ho ha sigut fins fa ben poc i continua sense ser-ho en molts indrets del planeta humà. Per tant, enamorar-se no és una experiènca universal.

Però, què hi té a veure l'amor amb la sociologia?

Unitat 1. Què és la sociologiaLa Sociologia en el context de les Ciències Socials

Imaginem que tenim quatre adolescents amb les característiques següents:

Júlia Saltés és filla d'un obrer que milita en un sindicat. Està preparant l'exament final del cicle formatiu d'administrativa.

Maria Setal, poc brillant en els estudis, és filla d'un traumatòleg de renom, que prové d'una família burgesa.

Ignasi Segiab acaba d'obtindre el grau en Ciències Econòmiques i també prové d'una família burgesa.

Jordi Dijar, que no té el títol d'ESO, està fent un programa de garantia social. El seu pare és fuster i acaba de muntar un negoci pel seu compte.

Unitat 1. Què és la sociologiaLa Sociologia en el context de les Ciències Socials

Qui s'aparellarà amb qui?

Hi poden haver, almenys, dos tipus d'aliances (segons la distància o la proximitat social): una exogàmica i l'altra endogàmica. L'exogàmica es donaria si l'Ignasi es casés amb la Júlia i en Jordi amb la Maria. En aquesta situació podria ser que aquestes parelles, tot i els seus sentiments, tinguessin problemes, com sovint ho veiem a les pel·lícules, les novel·les,... També es podria donar la situació endogàmica, més clàssica i més freqüent, segons la qual l'Ignasi s'aparellaria amb la Maria i en Jordi amb la Júlia. Aquesta segona situació seria factible pel fet que cadascuna d'aquestes parelles té més possibilitats de trobar-se en llocs comuns.

Unitat 1. Què és la sociologiaLa Sociologia en el context de les Ciències Socials

En Jordi es mourà en uns ambients on li serà difícil relacionar-se amb la Maria però fàcil de relacionar-se amb la Júlia, i el mateix passarà amb els altres dos.

Per què aquesta és una situació més freqüent?

L'explicació la podríem trobar en el fet que les relacions amoroses no escapen als medis socials als quals hom pertany.

La sociologia ens prepara per veure els fets humans des d'una visió més àmplia, per adonar-nos que de natural i normal n'hi ha ben poc, i que la nostra vida individual és una reflex de les experiències viscudes en societat.

A. M. Baiges – I. de Puig, Sociologia. Barcelona, Castellnou, 2008. Pàg. 13

Unitat 1. Què és la sociologiaLa Sociologia en el context de les Ciències Socials

Com a ciència, el discurs sociològic ha de complir un seguit de condicions:

les afirmacions han de ser OBJECTIVES (neutralitat valorativa)

els resultats han de ser CONTRASTABLES i basats en DADES EMPÍRIQUES

els mètodes emprats han de ser RIGOROSOS ha de proposar una TEORIA sòlida i raonada

Unitat 1. Què és la sociologiaLa Sociologia en el context de les Ciències Socials

Peculiaritat de la sociologia:

El sociòleg forma part de la societat que vol estudiar, en forma part del seu objecte d'estudi:

parcialitat i influència dels PREJUDICIS (creences, principis morals, relacions socials i econòmiques,...)

no cerca l'EXPLICACIÓ sinó la COMPRENSIÓ dels fenòmens socials: a diferència dels objectes de la naturalesa, les persones són éssers autoconscients que donen sentit i finalitat al que fan.

Unitat 1. Què és la sociologiaObjecte d'estudi

L'ésser humà és un animal social: només pot desenvolupar-se entre altres éssers humans

(sociabilitat)

La sociologia és l'estudi de la vida social humana, dels seus grups i societats.

S'entén per societat el conjunt de relacions (en tant que experiències o vivències) que cada persona estableix amb les altres persones: família, feina,

club social, partit polític, que alhora generen institucions, conflictes, canvis, etc.

(I. Marias, Tarannà, pàg. 198)

Unitat 1. Què és la sociologiaObjecte d'estudi

La sociologia té com a objecte d'estudi totes aquestes relacions que constitueixen la societat. Per això és competència de la sociologia estudiar les cultures creades a partir de l'experiència i de les relacions humanes, les institucions, els vincles de relació entre les persones, els patrons de conducta social (costums, rituals, festes, etc.), els sistemes d'organització social (sistemes polítics, sistemes educatius, etc.), la dimensió religiosa de la societat (les estructures socials i els grups humans que la formen), així com els processos de canvi, les revolucions, els conflictes socials, etc.

(I. Marias, Tarannà, pàg. 198)

Unitat 1. Què és la sociologiaEls mètodes de la sociologia

Fases de la investigació sociològica

1. Definir el problema. Seleccionar un tema d'investigació.

2. Revisar la bibliografia. Familiaritzar-se amb els treballs existents sobre el tema.

3. Formular una hipòtesi. Què s'intenta comprovar? Quina relació hi ha entre les variables?

4. Dissenyar la investigació. Triar un o més mètodes d'investigació: experiment, enquesta, observació, ús de les fonts existents.

5. Realitzar la investigació. Recollida de dades, recopilació de la informació.

6. Interpretar els resultats. Anàlisi de les implicacions de les dades recollides.

7. Presentar els resultats. Quina és la seua importància? Quina relació tenen amb anteriors conclusions?

Les conclusions es registren i discuteixen en la comunitat acadèmica i potser donaran lloc a noves investigacions.

A. Giddens, Sociologia.

Unitat 1. Què és la sociologiaEls mètodes de la sociologia

Mètodes quantitatius: L'enquesta: permet recollir informació a partir de

qüestionaris. La mostra: percentatge d'individus d'una

població més gran, als quals se'ls passa l'enquesta, els resultats de la qual són generalitzables al conjunt de la població.

L'estadística: permet organitzar les dades recollides, per tal d'analitzar-les i després inferir-ne les característiques de la població estudiada.

Enquesta de GESOP per a Tele 5 sobre la independència de Catalunya i les eleccions al Parlament del 25-N.

Unitat 1. Què és la sociologiaEls mètodes de la sociologia

Mètodes qualitatius: Les entrevistes: converses entre dues persones,

l'entrevistada i l'entrevistador. Hi ha dues menes: dirigides (se segueix un procediment fixat per endavant) i no dirigides (es deixa tota la iniciativa a la persona entrevistada).

Les històries de vida: es componen del material biogràfic que es recull sobre certs individus i que, normalment ells relaten (entrevistes no dirigides). Permet conèixer amb detall l'evolució de les creences i actituds d'una persona al llarg del temps. Els estudis que utilitzen aquestes fonts no solen basar-se únicament en els records de la persona, sinó que normalment fan servir cartes, informes del'època o descripcions de la premsa, per tal d'ampliar la informació de dóna l'individu i comprovar la seua validesa.

Unitat 1. Què és la sociologiaUtilitat de la sociologia i sortides professionals

Utilitats de la sociologia: (A. Giddens, Sociología, pàgs. 31-32)

(a) Ens permet prendre consciència de les diferències culturals i de la multiplicitat de punts de vista.

P.e., un assistent social blanc que treballe en una comunitat de majoria negra no arribarà a guanyar-se la confiança dels seus membres sense desenvolupar una sensibilitat cap a les diferents experiències socials que sovint separen els blancs dels negres.

Unitat 1. Què és la sociologiaUtilitat de la sociologia i sortides professionals

Utilitats de la sociologia: (A. Giddens, Sociología, pàgs. 31-32)

(b) Ofereix una ajuda pràctica en l'avaluació dels efectes de les polítiques.

Fa alguns anys s'aprovaren unes lleis a Nova York que obligaven els propietaris d'edificis deteriorats en àrees de renda baixa a que els reformaren per tal d'ajustar-se a unes normes mínimes. La intenció era que les vivendes disponibles per als sectors més pobres de la comunitat atenyeren uns nivells acceptables. El resultato fou que els propietaris d'edificis en mal estat els abandonaren per complet o els donaren altres usos, de manera que es va produir una escassessa encara major de vivendes satisfactòries.

Unitat 1. Què és la sociologiaUtilitat de la sociologia i sortides professionals

Utilitats de la sociologia: (A. Giddens, Sociología, pàgs. 31-32)

(c) Pot ajudar-nos en el camí de l'autoconeixement, ço és, d'una major comprensió d'un mateix. Com més sapiguem sobre per què actuem com ho fem, major serà la possibilitat que puguem influir en el nostre futur.

L'autoconeixement permet engegar processos d'autoconciència que es manifesten en forma d'organitzacions no guvernamentals, moviments socials reivindicatius (ecologistes, 15M, Amnistia Internacional, grups d'autoajuda,...).

Unitat 1. Què és la sociologiaUtilitat de la sociologia i sortides professionals

Sortides professionals: (I. Marias, Tarannà, pàg. 199)

Gestió de recursos humans en empreses públiques o privades: organització del treball i relacions entre els treballadors.

Assessorament a ajuntaments, mancomunitats de municipis, organitzacions patronals, sindicats, onegés i fundacions.

Gestió i avaluació de polítiques socials (urbanisme, medi ambient, política lingüística, etc.) en les administracions públiques.

Disseny, producció i anàlisi d'estadístiques socials i investigacions qualitatives.

Docència universitària, la qual comporta la reflexió teòrica.

Unitat 1. Què és la sociologiaNaixement de la sociologia, 1

El origen de la sociología no se puede desconectar del nacimiento de ese nuevo tipo de sociedad compleja y de índole industrial, sujeta cada vez más a cambios acelerados, a crisis, e incluso a rupturas. Las sociedades preindustriales, de naturaleza más estática, no precisaban de sociólogos, o sea, de analistas del cambio y de la crisis, les bastaba con tener teólogos, juristas o pensadores que defendiesen y justificasen la necesidad de un orden social inmutable.

Unitat 1. Què és la sociologiaNaixement de la sociologia, 2

La desintregración de la Cristiandad, seguro sistema de ordenación social, y la caída del Antiguo Régimen, dan paso, tras los paroxismos político-económicos que configuran el mundo contemporáneo (Independencia de las colonias americanas, Revolución Francesa y Revolución Industrial), a la aparición de sociedades democráticas y constitucionales.

El alcance trascendental y revolucionario de todas estas transformaciones suministró un sentido de mutabilidad histórica, creó la sensación de punto de inflexión y generó un extrañamiento del pasado lo suficientemente intenso como para estimular y provocar la reflexión sobre la naturaleza de la sociedad emergente.

Unitat 1. Què és la sociologiaNaixement de la sociologia, 3

La sociologia aparece, pues, cuando se ve amenazado lo que se daba por seguro en la vida social. La sociología se conforma en esa crisis de la transición en los países europeos hacia una sociedad capitalista e industrial (1830 – finals segle XIX).

Ante la percepción de la ruptura del orden social establecido, la apertura de una nueva era y la perplejidad causada por dichas novedades, el objetivo de la sociología fue desde primera hora la determinación y descripción de los rasgos de la modernidad, el análisis, comprensión y articulación de las formas de cambio social conducentes a ella, así como la predicción de la posible evolución del cambio.

M. García Ferrando – G. M. Hernández, Sociología, sociedad industrial y globalización, pàg. 27-28

Unitat 1. Què és la sociologiaNaixement de la sociologia, 4 (Watson, Trabajo y sociedad, 1995)

1. Comunitat i xarxes de parentiu

2. Vida rural

3. El treball en el camp iles petites manufactures

4. Els interessos de la terra

5. La monarquia

6. La tradició

7. La religió

8. El pensament social mediatitzat per l'església

Reforma Protestant

Il·lustració

Colonialisme

Revolució Industrial

Revolució Francesa

1. Familia nuclear i immediata

2. Vida urbana

3. Organització del treballen fàbriques. Burocràcia

4.Interessos industrials iempresarials

5. La democràcia

6. La raó

7. La ciència

8. El mètode científicaplicat a l'anàlisis de

la realitat social

Unitat 1. Què és la sociologiaTrets de la societat industrial (1)

A. Lucas Marín (Fundamentos de Teoría Sociológica, Madrid, Tecnos, 1986, 16-19) destaca como caracteres más sobresalientes de Ia sociedad industrial los que exponemos a continuación: 

1) Crecimiento demográfico: Tras la Revolución Industrial tiene lugar un descenso de Ia mortalidad, debido a mejoras sanitarias y adelantos en la medicina, pero también disminuyen las tasas de natalidad, tendiendo a nivelarse con las de mortalidad. Se produce, por tanto, una explosión demográfica en el mundo moderno.

 

2) Proceso de urbanización: Al producirse la industrialización en el ámbito urbano, ello origina un crecimiento de las grandes ciudades, a veces muy superior al ritmo de crecimiento de la población. La industrialización también va conectada al trasvase de población activa de la agricultura a la industria y a los servicios, y ello en función muchas veces del éxodo rural y de los flujos migratorios desde el campo y los pueblos pequeños a las grandes urbes industriales.

 

 

 

 

 

Unitat 1. Què és la sociologiaTrets de la societat industrial (2)

3) Industrialización: Va a suponer la aparición de la empresa, entendida en sentido moderno, el uso intensivo del capital, una nueva distribución de la fuerza de trabajo y una nueva estructuración de la estratificación social, y sobre todo, insistimos, la industrialización ocasionará un trasvase de la fuerza de trabajo del sector primario al secundario y al terciario.

 

4) Desarrollo del transporte y de las comunicaciones: Esto va a posibilitar una mayor movilidad fíosica. Los desplazamientos en el espacio se harán más rápidos, lo que beneficia a las relaciones comerciales y acorta las distancias entre el mundo rural y el urbano, entre áreas pobladas y áreas desertizadas y aisladas. No olvidemos tampoco la alta tecnología de los medios de comunicación social y la rapidez en la difusión de la información.

Unitat 1. Què és la sociologiaTrets de la societat industrial (3)

5) Aumento de la movilidad social: Comienza a prevalecer el status adquirido sobre el status adscrito (éste más típico de sociedades tradicionales y preindustriales). En una sociedad industrial el nacimiento ya no determina de un modo total la caracterización social ni los roles del ser humano. Se valora y potencia, sobre todo, el esfuerzo personal y las capacidades individuales. Frente a la endogenia de la sociedad preindustrial (estamental y gremial), estructurada en órdenes rígidos, la sociedad industrial, aunque también mantiene una división en clases sociales, no obstante, es una sociedad abierta, al menos en términos relativos.

 

6) Desarrollo tecnológico: Se pasa de un sistema de energía de bajo grado a otro de alto grado. En efecto, la industrialización supuso la superación o incluso el abandono de la energía mecànica animal o bien directamente humana, a fin de ir utilizando progresivamente otros recursos energéticos: máquina de vapor, carbón, petróleo, electricidad, energÍa atómica, solar, térmica, etc. En suma, la técnica comienza a transformar y utilizar nuevos tipos de energía.

Unitat 1. Què és la sociologiaTrets de la societat industrial (4)

7) Burocratización: se trata de un proceso creciente de racionalidad de la vida social. La organización administrativa es aplicable tanto en la maquinaria estatal como en la dirección de las grandes empresas.

 

8) Producción en masa y masificación de la sociedad: Se precisa una disposición cada vez más creciente de bienes y servicios, incluso sobrepasando la demanda. La produccion existe, pero en función del consumo, que adquiere un indudable protagonismo en la vida social, y acuña nuevos estilos de vida y nuevas pautas de comportamiento. Pero también con la sociedad industrial nacerá una visión de la sociedad moderna en términos de sociedad masa, que, como indica Giner (1979), conecta con una concepción según la cual la mayoría de población considera a Ia sociedad como "masa", o bien como compuesta por "las masas", produciéndose una uniforrnízación de Ia cultura, un sometimiento al poder alienante de los medios de comunicación y de la propaganda, y una deshumanización y mecanización, desprovista de creatividad, en las tareas laborales .

Unitat 1. Què és la sociologiaTrets de la societat industrial (5)

9) Expansión de la movilidad psíquica: El hombre moderno experimenta, a diferencia de otras épocas del pasado, una nueva capacidad para poder adaptarse a continuos cambios y novedosas demandas que rigen la vida actual. Es, pues, necesario el conocimiento práctico de un amplio repertorio de roles. A ello contribuyen los contactos entre ámbitos culturales distintos, que se hacen más factibles gracias al desarrollo de la industria turística y de la costumbre de viajar. También Ios mass media (prensa, radio, cine, televisión) nos ilustran aI respecto, informándonos sobre hechos, formas y estilos de vida de culturas y pueblos muy alejados de nuestra territorialidad cotidiana.

 

Unitat 1. Què és la sociologiaTrets de la societat industrial (i 6)

10) Aceleración e institucionalización del cambio social: Resulta innegable un incremento creciente en el ritmo de cambio social, que debemos entender como un proceso mediante el cual en un sistema social surgen diferencias medibles en un período de tiempo dado. Esta aceleración del cambio muchas veces aparece descontrolada y mal planificada, pero lo cierto es que toda sociedad industrial moderna institucionaliza eI cambio social, y además lo fomenta, Io que suele producir continuas y profundas transformaciones en las estructuras sociales.

 

Todos estos rasgos característicos de las sociedades modernas e industriales surgidas en Occidente, no sólo intensificarán el desarrollo de la globarización, sino que ellos mismos experimentarán cambios a medida que Ia modernidad se vuelva más compleja, reflexiva y plural.

MANUEL GARCÍA FERRANDO - GIL MANUEL HERNÁNDEZ: “Sociología, sociedad industrial y globalización”, en Pensar nuestra sociedad global. Fundamentos de Sociología, Tirant Lo Blanch, València, 2005, pàgines 30-32.

Unitat 1. Què és la sociologiaTrets de la societat postindustrial (1)

Segons el sociòleg Daniel Bell, les característiques de la nova societat postindustrial són (M. GARCÍA FERRANDO - GIL MANUEL HERNÁNDEZ: “Sociología, sociedad industrial y globalización”, en Pensar nuestra sociedad global. Fundamentos de Sociología, Tirant Lo Blanch, València, 2005, pàgines 20-23, 39-40): 

1. Sector económico: cambio de una sociedad productora de mercancías a otra productora de servicios. El mayor porcentaje de población activa se encuentra en el sector terciario, y los servicios muy cualificados componen, además, un sector cuaternario (comercio, finanzas, seguros, inmobiliarias) y quinario (educación, sanidad, recreo, investigación y gobierno). El crecimiento de este último sector caracterizaría verdaderamente a la sociedad postindustrial.

2. Distribución ocupacional: preeminencia de las clases profesionales y técnicas, que implicaría el desarrollo de los empleos cuyas tareas precisan de formación universitaria. De modo que científicos e ingenieros integrarían el “grupo clave” de la nueva sociedad.

3. Principio axial: centralidad del crecimiento teórico como fuente de innouación y formulación política de la sociedad. La producción de conocimiento científico deviene central, y es el hecho de que todo pueda ser conocido lo que caracteriza al cambio y a la modernidad. El carácter central del conocimiento científico significa Ia primacía de lo teórico sobre lo empírico, así como la codificación del conocimiento en sistemas abstractos de símbolos. Aparecen, así, industrias de base científica (ordenadores, electrónica, óptica), dependientes básicamente del trabajo teórico. De modo que las estructuras principales de la nueva sociedad serían aquellas donde el conocimiento teórico se codifica y enriquece: las universidades, las organizaciones de investigación y los institutos científicos.

Unitat 1. Què és la sociologiaTrets de la societat postindustrial (i 2)

4. Orientación futura: el control de la tecnología y de las contribuciones tecnológicas. La prognosis y las técnicas de proyección posibilitan una anticipación consciente y una planifrcación del cambio tecnológico, reduciendo la indeterminación sobre el futuro económico y moderando los diagnósticos más pesimistas sobre los efectos no deseados de ciertas tecnologías.

5. Tomas de decisión: creación de una nueva tecnología intelectual: ante la nueva Revolución Científico-Técnica se impone la tarea de dirigir la complejidad que dicho cambio genera. Si en la Revolución Industrial se impuso la tecnología maquinista, ahora se impondríala tecnología intelectual, aplicable a la adopción de toma de decisiones. Por ello el principal reto sociológico e intelectual que los problemas de la sociedad postindustrial crean es Ia ordenación de la enorme complejidad de un sistema a gran escala.

Precisamente en sintonía con estas vastas transformaciones, a comienzos de los años 90, y coincidiendo con la aceleración de los procesos de globalización y la aparición de una “condición global” (Hernández, 2005), surgió en la sociología, así como en el resto de ciencias sociales, lo que Giddens (2001) ha denominado "el gran debate de la globalización". Dicho debate viene a inaugurar, en palabras de Beck (1998) una "sociología de la globalización" o una global sociology (Cohen y Kennedy, 2000), cuyas raíces, como hemos visto, se pueden rastrear en los mismos orígenes de Ia disciplina. Ante la evidencia de una "modernidad globalizada" multidimensional (Hernández, 2002), la sociología se hace global y, por tanto, los sociólogos despliegan sus teorías e investigaciones sobre el nuevo escenario del mundo.

Unitat 1. Què és la sociologiaPrimeres teories i perspectives actuals

August Comte (1798-1857)

Unitat 1. Què és la sociologiaPrimeres teories i perspectives actuals

Karl Marx (1818-1883)

Émile Durkheim (1858-1917)

Max Weber (1864-1920)

Unitat 1. Què és la sociologiaPrimeres teories i perspectives actuals

Perspectives sociològiques més recents (segle XX)

Funcionalisme: Talcot Parsons (1902-1979), Robert Merton (1910-1984)

Interaccionisme simbòlic: G. H. Mead (1863-1931)

Escola de Frankfurt i teories del conflicte: Adorno, Horkheimer, Marcuse i Habermas; Ralf Dahrendorf (1929)

Unitat 1. Què és la sociologiaPrimeres teories i perspectives actuals

Sociòlegs actuals

Alain Touraine

Pierre Bourdieu

Anthony Giddens

Zigmunt Bauman

Ulrich Beck

Niklas Luhmann

Manuel Castells

Richard Sennett

Unitat 1. Què és la sociologiaActivitats

Activitats: Del llibre de text Tarannà: 2 (perspectiva sociològica),

3 (estatus epistemològic de les ciències socials), 5 (objectes d'estudi, realitat social local), 6 (caràcter crític de la sociologia), 7 (disseny d'enquestes), 8 (elaboració d'una enquesta), 10, 11 i 12 (metodologia)

Exposició oral sobre els primers sociòlegs i les tendències actuals.

Pel·lícula: Borat: el segundo mejor reportero del glorioso país Kazajistán viaja a América (EUA, 2006)

Unitat 1. Què és la sociologiaBibliografia

Bibliografia consultada: I. Marias, Tarannà, unitat 12: Què és la sociologia? M. García Ferrando – G. M. Hernández, “Sociología,

sociedad industrial y globalización”, a Pensar nuestra sociedad global. Fundamentos de Sociología. València, Tirant Lo Blanch, 2005.

A. Giddens, Sociología. Madrid, Alianza Editorial, 2004, 4a ed.

A. M. Baiges – I. de Puig, Sociologia. Barcelona, Castellnou, 2008.

Unitat 1. Què és la sociologiaWebs

• Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya http://www.colpis.cat/

• Metodologia i tècniques (Institut d’Estudis Andorrans) http://www.iea.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=38&Itemid=27

• Primers teòrics de la sociologia https://sites.google.com/site/peoplelogies/ambit-de-sociologia/teorics-classics