99 Fusta i - · PDF file99 octubre 2009 Fusta i Rendiment forestal i qualitat de la fusta...

99octubre 2009

Fusta i

Rendiment forestal i qualitat de la fustaVè Congrés Forestal - Parc del MontsenySanitat vegetal - Nou web Serveis ForestalsEntrevista a Lluís Pallé - Espècies: acàcia

Rendiment forestal i qualitat de la fustaVè Congrés Forestal - Parc del MontsenySanitat vegetal - Nou web Serveis ForestalsEntrevista a Lluís Pallé - Espècies: acàcia

arquitecturaarquitecturaFusta i

ISO 9001:Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificació

mediambiental

Elemental Chlorine-Free

es refereix a papers

fabricats amb cel·lulosa

que no ha estat blanquejada amb

cloro gas. Garanteix uns mínims

continguts de clor en el paper

Setembre-octubre 2009núm. 99

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Jaume Avellaneda, José Miguel Abascal,

Eduard Correal, Marcel Vilches,Josep M. Riba i David Montserrat.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

Edició tancada el dia 19 d’octubre de 2009

.......................................

Foto de portada:Tecnifusta. Barcelona

Cartes dels lectorsEditorial: Política forestal: discurs i realitat

Arquitectura i fustaOptimització de la rendibilitat d’una explotació forestala través de l’increment de la qualitat de la fustaPropietats resistents de la fusta laminada encoladafabricada amb pinassa del Solsonès

El Vè Congrés Forestal Estatal posa l'accent en la necessitatde millorar el coneixement del bosc i de l'activitat forestalLa col·laboració entre el Grup Català i el Consorci fa possiblerecuperar l’única taula de debat forestal a nivell estatalImpuls a la col·laboració entre la Diputació de Barcelonai la propietat privada al Montseny

Taula de preusEspècies forestals. Acàcia, robínia o falsa acàciaSanitat vegetal: Cerambícid asiàtic dels planifolis (Ana-plophora glabripennis)Meteorologia. Estiu previsible, incendi imprevisiblePublicacions i webs

Entrevista: Lluís Pallé, serrador i vicepresidentde l’Associació de la Fusta Estructural

45

6 9

12

16

17

18

202225

2830

32

tema de fons

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Octubre de 2009catalunyaforestal

Amb el suport de:

La sèrie de fotografies mostraels treballs portats a terme perreconvertir unes antigues plan-tacions de pollancres en unazona de pastura (llavor P-1) pera bestiar equí, en una finca deles Guilleries (500 m. d’altitud).

Per aquest ordre, es veu:tallar, arrencar soques, arrosse-gar, desbrossar i picar brancada,anivellar i treure soques, llaurari despedregar. Falten les imat-ges de fresar i sembrar. La fotofinal mostra la destrossa abso-luta feta pels senglars en lespastures només uns vint diesdesprés de la sembra / M. M.

Envieu lavostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Prat, 7. 17430 Santa Colomade Farners

Correu electrònic:[email protected]

cartes dels lectors


4

Els danys dels senglars al sector agrari-forestal

Política forestal:

discurs i realitat

5 editorial


n els darrers números de la nostra revista hem repassat des de la problemàticaque travessa el sector per l'enfonsament del mercat de la fusta i, també, per l'e-fecte dels desastres naturals (CF, núm. 95, febrer 2009), fins a aspectes cabdals

en l'àmbit de política forestal com són el Pla general de política forestal, la bioenergia iel paper clau de la propietat forestal en les polítiques de conservació i millora delsrecursos forestals. En termes generals, podem dir que el discurs que fem des del Con-sorci coincideix en gran mesura amb el discurs que es fa des dels diferents estamentsde l'administració.

A Brussel·les es fa una aposta decidida per la biomassa com a font d'energia renova-ble, i apunta també la necessitat de millorar la competitivitat del sector forestal com aprimer objectiu del Pla d'Acció Forestal de la UE. Com expliquem en aquest article, anivell estatal tant el Congrés dels Diputats com les conclusions del V Congrés ForestalEstatal apunten en la mateixa direcció. La proposició no de Llei aprovada a principis desetembre amb les esmenes introduïdes pel Consorci gràcies a la col·laboració amb elgrup Català és prou explicita en aquest sentit. Ho podeu llegir a la secció Activitat (pàg.17) d'aquesta revista.

A casa nostra, els desastres ocorreguts per la neu i el vent de l'hivern passat, els epi-sodis de foc viscuts aquest estiu, l'abandonament de la gestió forestal en una gran partdel territori i la crida constant per part de científics i experts a avançar cap a una ges-tió de l'espai forestal tot integrant les directrius i recomanacions en aspectes com can-vi climàtic, biodiversitat, gestió de l'aigua, etc., fan evident la necessitat de donarsuport als silvicultors per poder continuar amb la seva tasca, i la necessitat de treballaren la definició d'un projecte de futur. Un plantejament nou i ambiciós que necessària-ment ha de passar per l'obertura de nous mercats i per creure i posar en valor la feinadel silvicultor com a primer responsable de la conservació i de la custòdia dels espaisforestals.

Dissortadament, aquesta lògica i aquesta evidència topen de ple amb la realitat i ambel dia a dia de les polítiques i dels recursos que es dediquen per donar suport a la gestiósostenible del bosc. N'és un exemple prou clar la retallada del 35% de la línia d'ajuts del'any 2009, una retallada que representa una marxa enrere en els compromisos de lamateixa administració forestal i que deixa en evidència la manca d'un projecte de futurper al sector a nivell de Govern.

Conscients de les dificultats, però també de les oportunitats del moment, des delConsorci estem pressionant tant a nivell de Govern i de grups parlamentaris per acon-seguir fer un tomb a aquesta situació. La creació de riquesa i de llocs de treball ha deser una prioritat per a tots plegats i hem de fer entendre tant als nostres polítics com alconjunt de la societat que la política forestal i del medi natural s'ha de plantejar comuna inversió de futur i no com una despesa a minimitzar.

E

Text:Joan Rovira i Ciuró.

Secretari generaldel Consorci Forestalde Catalunya.

ot fullejant revistes tècniques homs'adona que els edificis d'habitatgesd'unes quantes plantes que a casa

nostra fem de formigó i maó, en d’altres paï-sos es fan de fusta. Ens podem preguntarquines són les raons que poden motivar enun mercat l'adopció d'un determinat mate-rial, així com les tecnologies que porta asso-ciades. La resposta és òbvia: el que cal ésque el context socioeconòmic i tècnic enversel material sigui favorable; és a dir, que no hihagi barreres tancades que n'impedeixin l'e-lecció com a material de construcció princi-pal.

Es podrien explicar un seguit de condicio-nants perquè les barreres abans esmentadesfossin obertes:

1. Disposar de productes de fusta per poderconstruirAvui la construcció en fusta està molt tecni-ficada; no n’hi ha prou de disposar de mate-rials bàsics com ara fusta serrada o taulers;calen productes més elaborats, com arabigues laminades de llums mitjanes i grans,encavallades, bigues mixtes de fusta i taulercontraxapat, fixacions que permetin unir lespeces de fusta de forma ràpida per personal

tècnic... La competitivi-tat econòmica i tècnicade les obres és gran i esrequereixen productesespecífics per a aplica-cions concretes que per-metin muntatges ràpids,fàcils i segurs.

2. Empreses capaces deconstruir amb qualitat ide forma competitivaLa professió de fustersempre s'ha consideratprestigiosa. El coneixe-ment que té el fuster de

la fusta i de les tècniques per a transformar-la, així com el grau de precisió amb què tre-balla, han estat les raons d'aquest reconeixe-ment merescut. Però ara no n'hi ha prou deser un bon professional. La construcciómoderna en fusta ha de competir amb laconstrucció basada en tècniques més con-vencionals i assentades com les lligades alformigó o al maó. És per això que el fustermodern ha d'esdevenir un empresari capaçd'utilitzar alhora la màquina d'obrar peròtambé els nous sistemes CAD-CAM i lesmàquines de control numèric. Igualment, had'estar obert a implementar noves tècniquesque li permetin ser més competitiu en laseva feina.

3. Promotors compromesos i usuaris satisfetsSegurament, aquesta condició és la mes difí-cil que s'acompleixi ja que prové d'unesarrels culturals profundes. Ningú no dubtariaal centre o al nord d'Europa, així com alsEstats Units, que la fusta és el material deconstrucció amb què s'ha de fer l'habitatgeunifamiliar. A banda d'haver arribat a unarelació qualitat-preu òptima, la tradiciód'habitar amb fusta s'arrossega des de l'inicide llurs civilitzacions. No succeeix el mateix

tema de fons 6Octubre de 2009catalunyaforestal

Text:Jaume Avellaneda

Dr. Arquitecte,professor de laUniversitat Politècnicade Catalunya (UPC),membre del patronatd'INCAFUST

Arquitectura i fustaArquitectura i fusta

Extracte de la conferènciapronunciada a Manresa el 28de novembre de 2008, ambmotiu de la presentació de laGuia del Sector Forestal

Les fotografies són de JosepM. Tusell. T

Foto:Construcció típica del nordd’Itàlia.

als països de la Mediterrània, tret d'alguneszones de Turquia, on la terra, el maó, lapedra i, modernament, el formigó han estatels materials més emprats per habitar.

La utilització de tècniques modernes per ala construcció d'edificis d'habitatges, comara les estructures de murs de fusta contra-laminada o les cèl·lules tridimensionals, potafavorir l'ús de la fusta en la construcció deles estructures que fins ara eren reservades aaltres materials més convencionals.

4. Enginyeria sense barreres tècniquesA l'enginyeria i a l'arquitectura utilitzemmaterials que coneixem com es comporta-ran. Els projectistes necessitem saber d'unamanera fiable les principals característiquesdels materials que emprem: resistènciamecànica, durabilitat, moviments que podenexperimentar, comportament en cas de foc...L'acer i el formigó són materials dissenyats,els aliatges i la dosificació determinaran encada cas d'una manera prou precisa el com-portament específic que tindran. La fusta,però, és un material natural; la mateixaespècie d'arbre -segons les característiquesdel clima on creixi- pot tenir característiquesdiferents. Cal que la fusta es vengui caracte-ritzada per les seves propietats essencialsmitjançant un certificat acceptat pertothom.

El Codi Tècnic d'Edificació (CTE) aportamètodes de dimensionament de les estruc-tures de fusta. S'ha aixecat, doncs,una barrera que dificultava l'ac-ceptació de les estructures de fustaper part d'algunes empreses decontrol tècnic. Però també elmateix CTE, obliga a utilitzar entotes les obres productes que tin-guin marcatge CE. El marcatge CEobliga cada fabricant a compliramb un seguit de característiques,diferents en cada família de pro-ductes, i al mateix temps explici-tar-les. Així, doncs, la fusta serradaha de disposar d'un marcatge onentre altres dades hi figuri la classeresistent, fonamental per podercalcular elements estructurals defusta, així com el contingut d'hu-mitat.

5. Saber fer arquitectura i enginyeria ambla fustaEls arquitectes i els enginyers hem de conèi-xer les possibilitats de la fusta, els seusindiscutibles avantatges, però, igualment,com qualsevol altre material, les seves limi-tacions. Aquests coneixements són els quepermeten dissenyar bé a partir de la fusta.

Una visió retrospectiva, però també con-temporània de la construcció en fusta aCatalunya, ens permet dir que molts arqui-tectes al llarg de la història s'han vist seduïtsper aquest material. Al Pallars ens trobempallers fets amb unes enginyoses i enormesencavallades que suporten a l'hora tant lacoberta com el sostre. Antoni Gaudí va utilit-zar la fusta en la Cooperativa Mataroninal'any 1883. La tecnologia emprada per cons-truir els arcs parabòlics de l'estructura ésprecursora de posteriors tecnologies de fustalaminada.

L'any 1929, amb motiu de l'Exposició Uni-versal de Barcelona, es va construir el pave-lló d'Àustria amb el sistema Zollinger. Aquestsistema permet fer cobertes espacials dellum mitjana, fins a 20 m, amb peces de fus-ta serrada relativament primes fixades entreelles amb uns passadors senzills. El pavellóva ser desmuntat i encara avui està en actiucom a seu d'una important empresa de dis-seny de mobiliari.

Més modernament, les estructures de fustalaminada han estat utilitzades en gran quan-

7 tema de fons


Es consideraque 1 hade bosc potemmagatzemar1.000 tonesde CO2

Quina industriade produccióproporcionabeneficisambientalsen comptesde perjudicis?

Foto:Casa de fusta finlandesainstal·lada als Pirineus.

titat de complexos esportius així com enponts i passeres urbanes. L'any 1992, l'equipMBM va construir els ponts que travessen laronda Litoral, davant la Vila Olímpica.

Ja en el segle XXI, s'han fet arquitecturesespecialment rellevants: el Club de Golf Fon-tanals, a la Cerdanya, de J. Mias (2004); elMercat de Santa Caterina, a Barcelona, d'E.Miralles i B. Tagliabue (2005); la façana delCentre de Recerca Biomèdica, a Barcelona, deM. Brullet i Pineda (2005), i està en procés deconstrucció la cúpula d'uns 80 m de diàmetreque cobreix l'antiga plaça de braus de LasArenas, a Barcelona, de R. Rogers i Alonso &Balaguer.

6. Ser un material amb baix impacteambientalLa fusta és l'únic material de construcció quees pot considerar renovable, sempre que l'ex-plotació es faci de manera controlada. Segellscom ara FSC o PEFC certifiquen l'adequacióambiental de la producció de la fusta. D'altrabanda, el bosc és un reservori de CO2, la foto-síntesi transforma el CO2 en matèria orgànica.Es considera que 1 hectàrea de bosc potemmagatzemar 1.000 tones de CO2. Quinaindustria de producció proporciona beneficisambientals en comptes de perjudicis?

Cada cop més es demana la sostenibilitatde les nostres construccions. Fins ara lesestratègies per aconseguir-la han estat enca-minades a la millora de l'eficiència energèti-ca dels edificis, i ara es comença a optimitzarla pròpia construcció de l'edifici, se seleccio-nen materials que tinguin un baix impacte

tema de fons


ambiental, que siguin reciclables, que siguinlleugers...

Es pot dir, per tant, que la construcció enfusta té un ampli avenir en aquest nou con-text.

7.... I disposar de la matèria primeraCal disposar de la matèria primera, és a dir,

de la fusta. Malgrat que sabem que, ara perara, els mercats són globals i, per tant, quepodem disposar quasi de qualsevol tipus defusta provinent de qualsevol lloc del món, laproximitat de la producció també és impor-tant per un seguit de motius:

La indústria específica de producció i detransformació de la fusta significa un impor-tant valor afegit al teixit industrial del país,al qual no es pot renunciar.

El transport de la fusta des de llocs allun-yats resta qualitats ambientals a la fusta jaque el transport consumeix energia i emetCO2 i altres gasos contaminants.

La proximitat de la producció de fusta enun territori hi genera d'una forma naturaltota una cultura de la fusta, la qual cosa ésimprescindible per potenciar-la com un mate-rial de construcció amb plena presència en elsnostres edificis. Un cluster que aixopluguésles industries i serveis del món de la fusta decasa nostra donaria fortalesa comercial itambé tècnica al conjunt del sector.

La Guia del Sector Forestal de Catalunyapermet comprovar la gran quantitat d'empre-ses i institucions vinculades al món de la fus-ta, així com la potencialitat d'aquest vell i,alhora nou, material que és la fusta.

La indústriaespecíficade producciói de transfor-mació de lafusta significaun importantvalor afegital teixitindustrialdel país, alqual no es potrenunciar

8

Nota de Catalunya Forestal:La Guia del Sector Forestal deCatalunya mencionada enaquest article és una publica-ció promoguda pel Departa-ment de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitatde Catalunya i realitzada pelCentre Tecnològic Forestal deCatalunya que recull dadesreferents a empreses, institu-cions i associacions quetenen relació amb el mónforestal.

Foto:Magatzem de fusta d’unaserradora construïda ambfusta laminada al nordd’Itàlia.

9 tema de fons


Optimització de la rendibilitat d’una explotació forestala través de

om puc incrementar la rendibilitatd'una explotació forestal?

Per incrementar la rendibilitat dequalsevol explotació hi ha dues opcions:reduir les despeses o incrementar els benefi-cis. Actualment, a les explotacions forestalses tendeix a prescindir de les operacions desilvicultura (neteja de boscos, poda, talladaselectiva...), ja que de manera errònia es con-sideren costos innecessaris.

Però, en realitat, les operacions de silvicul-tura són una despesa o una inversió a llargtermini? Ningú no pot dubtar dels beneficisambientals de les operacions de silviculturaque permeten mantenir un bosc net, ordenati sa. Allò que no es detecta a primera vistasón els potencials beneficis econòmics per alpropietari i per a la societat derivats de larealització d'aquestes operacions:

1.- Dràstica reducció del risc d'incendis alsnostres boscos. Els incendis, a més d'unagran pèrdua ambiental, suposen una granpèrdua econòmica per als propietaris delsboscos, ja que el preu que es paga per lafusta d'un bosc incendiat és molt baix. Peraltra part, els incendis generen unes grans

despeses derivades dels costos de la sevaextinció, que si es prescindeix de les opera-cions de silvicultura aniran en augment anyrere any.

2.- Les operacions de poda i tallada selec-tiva generen una biomassa que es pot utilit-zar com a matèria primera en diverses indús-tries com la paperera (la tallada selectiva), lafabricació de compost o la valorització ener-gètica (calderes de biomassa per generarcalor o energia elèctrica). Per tant, també espot obtenir una rendibilitat econòmica d'a-questes operacions.

3.- Generació de llocs detreball. Aspecte d'importàn-cia notable sobretot actual-ment.

4.- Obtenció de fusta demajor qualitat, que per tantté un preu major al mercat.

Per què una fusta de majorqualitat em permet unsbeneficis econòmics mésgrans?Si una fusta de qualsevol

Text:José Miquel Abascal

Departament Biotek-Maderas

l’increment de la qualitat de la fusta

C

10tema de fons


conífera és de baixa qualitat se sol destinar amatèria primera de la indústria paperera o atrituració, amb un preu de mercat d'entre20-25 euros/t, depenent de l'espècie i de lazona, mentre que si la qualitat és superior espot utilitzar com a fusta estructural (sectorconstrucció), oscil·lant el preu entre els 32-42 euros/t, depenent de la qualitat de la fus-ta i de l'espècie.

Aquestes variacions en els preus poden ferque una explotació correctament gestionada,en la qual s'hagin realitzat totes les opera-cions de silvicultura, tingui el doble de bene-ficis que un altra amb una gestió més defi-cient.

A més, un bosccapaç de generarfusta de bona qua-litat permet conti-nuar amb la tevaactivitat quan elmercat de la fustade baixa qualitattrontolla.

Fenòmens mete-orològics com el

cicló que va assotar el golf de Biscaia el generd'aquest any, arrasant més de 250.000 ha depinedes a les Landes, o com la tempestaLothar que fa més de deu anys també va sac-sejar la zona d'Aquitània, causen una satura-ció del mercat, que no és capaç d'absorbirtota l'oferta de fusta de baixa qualitat, pro-vocant una caiguda brutal del preu d'aquesttipus de fusta, fins al punt que pot arribar ano ser rendible treure aquest tipus de fustadel bosc. I fenòmens d'aquesta magnitud nosaturen el mercat uns quants mesos, sinódurant uns anys.

Una altra dada a tenir en compte és el preude mercat de la fusta que s'importa des del'estranger, entre 45-54 euros/t, pel fet que es

tracta de fusta classificada de molt bonaqualitat, que lamentablement no es potaconseguir al mercat d'aquí, no perquè notinguem fusta de tan bona qualitat, que n'hiha, sinó perquè no es classifica correctament.

Com es classifica la fusta i com es defineixla seva qualitat?La qualitat de la fusta es determina unavegada que és processada, és a dir, quan jas'han fabricat les taules, taulons, bigues, etc.Per tant, la qualitat de la fusta s'ha de deter-minar a la serradora. Per determinar la quali-tat de la fusta quan és processada, sesegueixen, fonamentalment, dos criteris:

Classificació per aspecte:La fusta ha d'estar classificada per aspecte

sempre que la seva aparença sigui un factorclau, com pot passar en el cas de la fabrica-ció de portes, finestres, mobiliari, etc.

La classificació per aspecte de la fusta esrealitza a través de normes de classificacióvisual; per exemple, per a la classificació peraspecte de la fusta de coníferes europees(pícees, avets, pins i avets Douglas) s'utilitzala norma UE-EN 1611-1/A1:2003.

Totes les normes de classificació per aspec-te es basen en singularitats pròpies de lafusta per establir diferents classes o catego-ries. Les singularitats més representativessón els nusos, la desviació de la fibra, lesbosses de reïna, l'escorça, les gemmes, lesescletxes, la mèdul·la i la presència d'orga-nismes cromògens o xilòfags.

En les normes de classificació visual peraspecte s'estableixen diverses classes dequalitat en funció de si les diferents singula-ritats hi són o no hi són presents, del seunombre i de la seva mida.Classificació estructural:

La fusta ha d'estar classificada estructural-ment sempre que el seu ús requereixi conèi-xer les seves prestacions fisicomecàniques,és a dir, sempre que la fusta s'hagi d'utilitzarcom a element estructural (bigues, pilars,biguetes, etc.)

Igual que la classificació per aspecte, laclassificació estructural es realitza a travésde normes de classificació visual. En funcióde l'espècie de fusta a classificar i del seu

Espèc ies Classe de qual i tatME-1 ME-2

Pi insignis C24 C18Pi pinaster C24 C18Pi silvestre C27 C18Pi larici C30 C18

Foto:Exemple de mesura denusos a la cara i al cantó.

Taula: assignació de les combinacions espècie-qualitata classes resistents

origen, s'utiltiza una norma de classificacióvisual o una altra, per exemple, per a lesespècies de pi silvestre, pi larici, pi pìnaster ipi insignis, de procedència peninsular, s'uti-litza la norma UNE-EN 56544:2007.

Totes les normes de classificació visual peraspecte es basen en singularitats pròpies dela fusta per establir diferents classes o cate-gories. Tornen a ser, fonamentalment, elsnusos, la desviació de la fibra, les bosses dereïna, les gemmes, les escletxes i la presènciad'organismes.

Així mateix, en les normes de classificacióvisual estructural s'estableixen diverses clas-ses de qualitat en funció de si les diferentssingularitats hi són o no presents, delseu nombre i de la seva mida. Perexemple, la norma UNE-EN56544:2007 estableix dues classes dequalitat ME1 i ME2, que es correspo-nen amb una classe resistent en fun-ció de l'espècie de fusta.

A la norma UNE-EN 338:2005 s'as-socia cada classe resistent (C18,C24...) amb totes les seves prestacionsfisicomecàniques. La pròpia codifica-ció ja ens dóna informació de la fus-ta; per exemple, una peça de fustaC24, és de fusta de coníferes (lletraC), i la seva resistència a la flexió ésde 24 N/mm2.

En el cas que la fusta s'utilitzi comun producte de la construcció, a més,ha d'incorporar el segell CE.

Què és el segell CE i com afecta a lafusta serrada?

D'acord amb la Directiva 89/106/CEEde productes de la Construcció, elsfabricants o els seus representantsautoritzats a la Unió Europea tenen laresponsabilitat d'incorporar als seusproductes el segell CE, amb el qual esdeclara haver complert amb totes lesobligacions derivades de les diferentsnormatives que regulen els seus pro-ductes.

Actualment, la fusta serrada estruc-tural, com a producte de construcció,es troba en període de coexistència (el

fabricant o el seu representant a la UE potescollir entre incorporar el segell CE o complirla normativa estatal vigent). El final del perí-ode de coexistència i d'exigència obligatòriadel segell CE està fixat per a a l'1 d'octubrede 2012.

Sense el segell CE la fusta no es podrà uti-litzar com a producte de construcció, ni espodrà comercialitzar amb aquesta finalitat, jaque serà un requisit obligatori a tot Europa.Actualment, des d'Europa ja es pot importarfusta amb aquest segell: així, per ser compe-titives serradores de tot l'Estat espanyol estaniniciant el procés de certificació, amb l'objec-tiu d'obtenir aquest segell CE.

Octubre de 2009catalunyaforestaltema de fons11


l Pinus nigra subsp. salzmannii, lapinassa, és la quarta espècie forestalamb major volum de fusta en peu a

Catalunya, la tercera conífera i la segonaamb major interès comercial. Les existènciesestan concentrades al Prepirineu i a lesserralades prelitorals interiors, amb què ocu-pa aproximadament 140.000 ha a Catalunya(Burriel, 2004). A la comarca del Solsonès,paradigma d'aquesta tipologia de bosc -on lamajoria de les finques són de titularitat pri-vada i de reduïda extensió-, la gestió silvíco-la tradicional, basada en la tallada de selec-ció diamètrica, no sempre ha prioritzat lamillora de les masses. Aquest tipus d'inter-venció ha portat de vegades a una degrada-ció progressiva de la qualitat del bosc perl'eliminació precoç dels arbres dotats demajor conformitat fenotípica i deriva lesmasses cap a un aspecte irregular (Aunós,1997).

Aquest escenari, conseqüència en granpart de la demanda fustera, està condicionatpel producte final que fabrica la indústrialocal: pals impregnats, fusta de serra per aembalatges i fusta per a desintegració

(Rodríguez i Correal, 2007). Totsaquests productes, pel fet dedisposar de poca o cap limitacióquant a la quantitat i quant a laimportància dels defectesadmissibles a la matèria prime-ra, no acostumen a esperonaruna tasca silvícola de milloraque incrementi el valor de mer-cat de la fusta aprofitada.

La fusta laminada encolada,material estructural sosteniblecapaç de competir amb èxitamb alternatives molt mésesteses com l'acer o el formigóarmat, representa una oportu-

nitat de canvi per generar, tant a nivellforestal com comercial, demanda de matèriaprimera d'alta qualitat i oferta de productesd'alt valor afegit. En aquest sentit, des del'Institut Català de la Fusta (Incafust) s'ha fetun estudi per determinar la viabilitat tecno-lògica d'aquesta alternativa.

Objectius de l'estudi

Per determinar si la fusta de pinassa prepiri-nenca és apta per fabricar fusta laminadaencolada i verificar si supera els requisits dela normativa actual, cal concretar prèvia-ment la seva qualitat visual, i en conseqüèn-cia la quantitat i importància dels defectesque incideixen en la quantitat de rebuig pera aquest tipus de fusta; mesurar la densitatanhidra i establir la resistència a la flexióestàtica dels elements estructurals perconèixer la capacitat portant intrínseca, amés de valorar la seva encolabilitat, totdeterminant la resistència i el comportamenta esforç tallant de les coles habitualmentutilitzades per unir làmines de fusta.

En segon lloc, l'estudi també pretén quan-

E

Propietats resistents de la fustalaminada encolada fabricadaamb pinassa del Solsonès

Text:Eduard CorrealMòdol i MarcelVilches Casals

Institut Catalàde la Fusta

Agraïments

L'INCAFUST agraeix elsuport mostrat pel Depar-tament de Medi Ambienti Habitatge de la Genera-litat de Catalunya, laserradora AMISOL i lafàbrica de fusta laminadaencolada TECNIFUSTA.

Foto:Màquina electromecànicad'assaig a flexió.

tificar el grau de correlació entre la resistèn-cia a la flexió estàtica de la fusta laminadaencolada i la seva densitat per conèixer si elpes específic pot ser un bon indicador de laresistència mecànica de la fusta laminadaencolada fabricada amb Pinus nigra subsp.salzmannii var. pyrenaica.

Metodologia d'anàlisi

Les pinasses utilitzades en la fabricació deles bigues van ser extretes del Prepirineu,concretament del municipi de Pinell del Sol-sonès (El Solsonès). Un cop desemboscades,es van escorçar i serrar a Amisol (Solsona)segons es descriu a continuació:- Trossejat dels troncs a 2.500 mm de longi-tud aproximadament.- Serrat dels nuclis a les serres enfrontades irebuig dels costers.- Retestejat de les peces a 2.280 mm.- Serrat dels taulons a una secció de 80 x 35mm a la serra múltiple.- Selecció dels taulons tot rebutjant elssemats, incomplets o amb defectes majors.- Formació de paquets.

Una vegada finalitzat el serrat dels taulonses van traslladar a Lleida, al laboratori detecnologia de la fusta de l'Incafust per serassecats. La fusta va ser enrasterellada enpiles i sotmesa a un preassecat industrialsuau a temperatures d'entre 30ºC i 40ºC(Fernández-Golfín y Conde, 2007). L'assecatva reduir la humitat inicial del 80% fins alrang especificat per la norma EN 386:2002(Aenor, 2002a): del 8% al 15% amb unavariabilitat entre peces inferior al 4%.

Un cop secs, els taulons es van classificarseguint la norma de classificació visual per aús estructural, UNE 56544:2007: Classifica-ció visual de la fusta serrada per a úsestructural. Fusta de coníferes, tenint encompte els defectes propis de la fusta iaquells apareguts durant el procés de trans-formació i assecat: nusos, clivelles, bossesde resina, desviació de la fibra, medul·la, etc.La norma defineix dos tipus de qualitats(ME-1 i ME-2).

Les làmines de pinassa, seques i classifica-des, es van polir i regruixar a l'empresa Tec-nifusta (L'Escala) on també es van encolar,

polir i acabar, per formar les bigues. Es vafabricar fusta laminada encolada de tipushoritzontal i homogènia. Això vol dir que leslàmines eren paral·leles a l'eix de la biga itota la fusta massissa utilitzada tenia lamateixa qualitat. La secció final de cada unade les quatre làmines encolades que integra-ven les bigues de fusta laminada encoladaera de 72 x 115 mm i la seva longitud de2.280 mm.

En l'experiment es van utilitzar dues colesdiferents: una de melamina-urea-formaldehid i una segona de poliuretà. Laprimera es caracteritza per ser relativamentbarata, fàcil d'aplicar, transparent i assoliruna resistència generalment acceptable. Lacola de poliuretà, per la seva part, també éstransparent, però és més cara, i requereixequips més complexos per ser aplicada. Acanvi, generalment, és més capaç que l'ante-rior i suporta intempèrie. El procés d'adhesióde les quatre làmines es va dur a terme enuna premsa hidràulica, tot aplicant-hi unapressió uniforme i contínua sobre tot el plad'encolat durant el temps de reticulat reco-manat pel fabricant de la resina. El premsates va efectuar en un local tancat amb con-trol i registre continu de les condicions detemperatura i humitat relativa de l'aire. Uncop encolades, les bigues es van estibar atemperatures moderades durant una setma-na, fins arribar a l'estabilització higromètricainterna de la fusta i la quasi definitiva resis-tència de l'encolat. Les condicions dels localsde fabricació van ser les que estableix lanorma UNE-EN 386:2002:

Temperatura de l'aire: a la zona de produc-ció ha de ser de com a mínim de 15 ºC.Durant l'enduriment dels adhesius ha desuperar els 20 ºC quan la temperatura de lafusta sigui de 18 ºC, i els 25 ºC quan la tem-peratura del material sigui de 15 ºC

Humitat relativa de l'aire: durant la fabri-cació ha d'estar entre el 40 i el 75%, peròdurant l'enduriment s'accepta un mínim del30%. Es poden donar petites desviacionsdurant períodes de temps curts

En total es van fabricar 32 bigues amb lescaracterístiques expressades a la Taula 1.

Per determinar la resistència dels prototipsfabricats segons els requisits de la normativa

tema de fons13Octubre de 2009catalunyaforestal


UNE-EN 386:2002, les bigues es van assajara flexió estàtica segons la norma EN408:2004: Fusta serrada i fusta laminadaencolada per a ús estructural. Determinaciód'algunes propietats físiques i mecàniques. Acontinuació es mostren els detalls més relle-vants d'aquest assaig:

Cal carregar la proveta simètricament endos punts sobre la llum total, igual a 18vegades d'alçada, mantenint-la recolzada(Veure figura 1).

La càrrega s'ha d'aplicar amb una velocitatconstant al punt de càrrega, de forma que lacàrrega màxima s'aconsegueixi en 300 +/-120 segons.

La determinació de la densitat de la fustadels elements estructurals es va fer seguintel procediment clàssic, és a dir, dividint elpes d'una secció de biga pel seu volum teò-ric, tal com explica la norma UNE 384:2004:Fusta estructural. Determinació dels valors

característics de les pro-pietats mecàniques i ladensitat.

En segon lloc, també esvan fer assaigs d'esforçtallant per determinar laqualitat de l'encolatsegons la norma UNE-EN392:1995: Fusta lamina-da encolada. Assaig d'es-

forç tallant en línies d'adhesiu. Aquestassaig (veure figura 2), en què se sotmet aesforç tallant les línies de cola per on s'u-neixen les làmines, ens aporta dos tipusd'informació: la resistència assolida per lacola, i si aquesta és més o menys resistentque la fusta. Per tant, cal tenir en compte laresistència assolida per les unions i siaquestes trenquen per la fusta o per l'adhe-siu. En cas que la fusta massissa sigui mésresistent que l'adhesiu, és evident que noestarem aprofitant tot el potencial que lafusta laminada encolada té.

Resultats obtinguts

Un cop analitzada la matèria primera i ana-litzats els resultats, s'obtingué que el10,53% de la fusta massissa es va classificarcom ME-1 (fusta estructural de primera qua-litat), el 23,68% ME-2 i la resta com arebuig. La densitat mitjana va ser de 590,16kg/m3, sense diferències significatives entrequalitats visuals. La resistència a flexió de les19 bigues encolades amb melamina-urea-formaldehid (38,4 N/mm2) no va ser signifi-cativament inferior a la de les 13 biguesencolades amb poliuretà (38,3 N/mm2).Taula 1. Tipus i quantitat de bigues de fusta laminada encolada homogènia assajades

Figura 2:Assaig de resistència aesforç tallant en líniesd'adhesiu.

Figura 1.Esquema de l'assaiga flexió estàtica d'unabiga.

Taula 2. Propietats físico-mecàniques de la fusta laminada encolada de pinassa prepirenaica

Bibliografia

Alternativament, la resistència a flexió de les10 bigues de qualitat ME-1 (43,5 N/mm2) varesultar significativament superior a la de les22 bigues ME-2 (36,0 N/mm2). La melamina-urea-formaldehid no va assolir la resistènciamínima exigida a esforç tallant per línies decola (5,0 N/mm2) mentre si que ho va fer elpoliuretà (7,6 N/mm2). Malauradament, capde les dues coles no va superar el llindarmínim de percentatge de fallada per fusta.Malgrat tot, existeixen diferències significati-ves en el comportament de les coles.

Conclusions

La fusta serrada de Pinus nigra subsp. salz-mannii var. pyrenaica presenta gran quantitatde rebuig, però un cop sanejada és un bonmaterial per fabricar fusta laminada encoladaessent capaç d'assolir la classe resistent méscompetent definida per la normativa. Fustapesada en ambdues qualitats visuals, s'apre-cia com les bigues ME-1 són significativa-ment més resistents a la flexió estàtica queles fabricades amb fusta ME-2, encara que enels dos casos la seva resistència mecànica ésexcel·lent. Els defectes de la fusta serrada sónel factor que limita en major mesura la resis-tència de les bigues.

L'encolat ha mostrat ser delicat, però no hacompromès la resistència a la flexió estàticade les bigues de fusta laminada encolada jaque aquesta depèn de la qualitat visual de lafusta de les làmines. Les coles, en canvi, síque han estat determinants en l'assaig aesforç tallant: mentre la melamina-urea-formaldehid ha fallat en resistència i en com-portament, el poliuretà ha aconseguit unaresistència satisfactòria tot i que no ha asso-lit, per poc, un comportament correcte en eltrencament de la línia de cola. Per tant, des-envolupar un procés d'encolat satisfactoris'ha mostrat determinant per aconseguir unproducte d'alta qualitat.

AENOR; 1977. UNE 56531:1977. Caracte-rísticas físico-mecánicas de la madera.Determinación del peso específico. AENOR.2p. MadridAENOR; 1978. UNE 56540:1978. Caracte-rísticas físico-mecánicas de la madera.Interpretación de los resultados de losensayos. AENOR. 6p. MadridAENOR; 1995. UNE-EN 392:1995. Maderalaminada encolada. Ensayo de esfuerzocortante en líneas de adhesivo. AENOR.12p. MadridAENOR; 1999. UNE-EN 1194:1999. Estruc-turas de maderas. Madera laminada enco-lada. Clases resistentes y determinación delos valores característicos. AENOR. 14p.MadridAENOR; 2002a. UNE-EN 386:2002. Maderalaminada encolada. Especificaciones yrequisitos de fabricación. AENOR. 20p.MadridAENOR; 2002b. UNE-EN 13183-1:2002.Contenido de humedad de una pieza demadera aserrada. Parte 1: Determinación

por el método de secado en estufa. AENOR.10p. MadridAENOR; 2004. UNE-EN 384:2004. Maderaestructural. Determinación de los valorescaracterísticos de las propiedades mecáni-cas y la densidad. AENOR. 18p. MadridAENOR; 2004. UNE-EN 408:2004. Estruc-turas de madera. Madera aserrada ymadera laminada encolada para usoestructural. Determinación de algunaspropiedades físicas y mecánicas. AENOR.36p. MadridAENOR; 2007. UNE 56544:2007. Clasifica-ción visual de la madera aserrada para usoestructural. Madera de coníferas. AENOR.26p. MadridAUNOS, E. 1997. "Gestió actual i alternati-ves en les masses de pinassa del Solsonès".Silvicultura, núm. 16, pp. 8-9.BURRIEL, J.A.; GRACIA, C.; IBÁÑEZ, J.J.;MATA, T.; VAYREDA, J.; 2000-2004. Inven-tari ecològic i forestal de Catalunya. CREAF.BellaterraCUSTÓDIO, J.; BROUGHTON, J.; CRUZ, H.;

2008. A review of factors influencing thedurability of structural bonded timberjoints. Int. J. Adhes. Adhes. Vol. 29, Núm. 2,173-185DAVIS, G.; 1997. The performance of adhe-sive systems for structural timbers. Int. J.Adhes. Adhes. Vol. 17, Núm. 3, 247-255ELBEZ, G.; 1991. Le collage du bois. CTBA.215. ParisFERNÁNDEZ-GOLFÍN, J.I.; CONDE, M.; 2007.Manual técnico de secado de maderas.AITIM. 249. MadridFERNÁNDEZ-GOLFÍN, J.I.; DÍEZ, M.R.;BAONZA, M.V.; GUTIÉRREZ, A.; HERMOSO,E.; CONDE, M.; VAN DEN EYNDE, V.; 2001.Caracterización de la calidad y las propie-dades de la madera de Pino Laricio (Pinusnigra Arn. salzmannii). Invest. Agr.: Sist.Recur. For. Vol. 10, Núm. 2, 311-331RODRÍGUEZ, J.; CORREAL, E.; 2007. "Elmercat de la fusta en roll a les empreses deprimera transformació a Catalunya", a IICongreso Forestal Catalán. Libro de ponen-cias y resúmenes. pp. 259, Tarragona.

article de fons15Octubre de 2009catalunyaforestal

Foto:Proveta d'esforçtallant amb trenca-ment mixt per cola ifusta.

activitat 16Octubre de 2009catalunyaforestal

ntre el 21 i el 25 de setembre prop de1.500 persones varen participar al VèCongrés Forestal Estatal celebrat a

Àvila i organitzat per la Societat Espanyolade Ciències Forestals (SEFC). A part de lamagnitud de l'esdeveniment tant pel que faal nombre de participants com al nombre deponències -prop de 180 exposicions en qua-tre dies de debat-, cal destacar l'èmfasi ques'ha fet en temes de comunicació i el debatsobre la necessitat de millorar la competiti-vitat del conjunt del sector forestal i d'in-crementar la mobilització de fusta del bosc.Un mercat en el qual, cada vegada més,agafa força i importància el sector de lesrenovables com a consumidor de fusta debaixa qualitat i subproductes de la indústriade primera transformació.

Com a resultat dels debats mantinguts ales diferents taules s'ha fet palès el canviprofund i dràstic que estan tenint els nostresespais forestals. L'augment de la superfícieforestal i de la quantitat de fusta al bosc,juntament amb l'impacte del canvi climàtic il'efecte ferotge de la globalització, posen enevidència els riscos i amenaces als que ha defer front la gestió forestal.

Per altre costat, la contribució positiva delsboscos i dels productes fusters al canvi climà-tic, la bioenergia i el potencial de creixementdel subsector de la fusta estructural, sónalgunes de les oportunitats que s'han posatde relleu.

A nivell estatal, s'assenyala també comaspectes positius a remarcar l'impuls donatal sector a partir de la distribució de compe-tències entre CCAA, la xarxa d'espais prote-gits i el desenvolupament d'infraestructuresd'ús públic i de lluita contra incendis. Aspec-tes que, segurament, haurien de tenir unavaloració molt diferent en funció de lacomunitat autònoma.

Pel que fa a reptes i estratègies de futur elCongrés ha fet una crida a:

Reforçar una política forestal estatalcomuna.

- Millorar la coordinació entre administra-cions.

- Millorar la col·laboració entre adminis-tracions, indústria i propietat forestal.

- Aprofundir en el camp de la comunicaciói l'educació forestal.

m- Fer una aposta decidida per la innova-ció i per la transferència de tecnologia com a

element per a la millora de lacompetitivitat.

Pel que fa al Consorci Forestal,cal destacar l'esforç dur a termeper participar activament en tot elCongrés i la defensa, per part deJosep M Vila d'Abadal -presidentdel Consorci-, del paper de la pro-pietat en el futur de la políticaforestal i de la necessitat de recu-perar la importància econòmicadel bosc per fer possible la sevaconservació i millora.

El Vè Congrés Forestal Estatal posa l'accenten la necessitat de millorar el coneixementdel bosc i de l'activitat forestal

Es planteja la necessitat de millorar la competitivitat de la cadenabosc-indústria i la bioenergia com a principals reptes de futur

Text:Joan Rovira i Ciuró.

Secretari generaldel Consorci Forestalde Catalunya.

E

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.A 12 km. de Vic.

Amb PTGMF en funcionament.

Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

er un pas endavant en qualsevol ini-ciativa pública que suposi alhora unpas endavant a l'hora de posar recur-

sos i facilitats per a la gestió del bosc és unprocés lent i difícil. I encara ho és més si s'hade traduir en una norma que obligui unaadministració pública, actualment immersa idesbordada per l'actual situació de crisi i perun sens fi d'assumptes que, amb l'excepciód'episodis de foc, passen per sobre de les prio-ritats i temes pendents en l'àmbit fores-tal. Tot i així, la constància, la seriositat iel treball que duem a terme des del Con-sorci tant a dins com a fora de casa nos-tra fa possible que, a poc a poc, la nostraveu i propostes s'escoltin i arribin a bonport.

És el cas de les propostes presentades através del Grup Català amb motiu deldebat d'una proposició no de Llei desprésd'un estiu "calent" pel foc. Gràcies a lafeina de Conxita Tarruella (CiU) en eldebat de principis de setembre, vamaconseguir modificar una proposta decaràcter més "voluntarista" que pràcticimpulsada pel PP, per un compromís ambsuport de tots els grups amb representa-ció al Congrés, tret del BNG. Entre lesonze propostes aprovades cal destacar elmandat que el Congrés fa al Governespanyol per:

- Recuperar la composició del ConsejoEstatal de Montes. L'única taula sectoriala nivell estatal que va ser derogada iabsorbida per un consell creat per deba-tre temes de conservació, que pràctica-ment feia fora la participació del sectorforestal.

- Desenvolupar el RD que reguli unfons per a la gestió forestal sostenible.Fons que s'ha de diferenciar d'un fons jaexistent però de caràcter genèric desti-nat a Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

- Ajudar la creació i funcionament deles ADF, un model d'èxit que cal reforçar iexportar per la seva eficàcia provada en

la lluita contra el foc.- Elaborar una estratègia orientada tant a la

millora de la competitivitat de la cadenabosc-indústria com a la mobilització de fusta.

- Ampliar l'assegurança agrària a l'àmbitforestal.

- Incloure la gestió forestal sostenible en elProjecte de llei d'Economia sostenible per laseva capacitat de creació de treball i riquesaen el medi rural.

activitat17Octubre de 2009catalunyaforestal

La col·laboració entre el Grup Català i el Consorci fa possiblerecuperar l’única taula de debat forestal a nivell estatalLa decisió forma part d’un ampli conjunt de millores aprovadesen la negociació d’una proposta no de llei promoguda pel Partido Popular

F

18activitat


Impuls a la col·laboració entrela Diputació de Barcelonai la propietat privada al MontsenyEl president del Consorci Forestal de Catalunya (CFC), Josep M. Vila d'Abadal, i el secre-tari general d'aquesta associació, Joan Rovira, es van reunir el passat 30 de setembreamb el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, el diputat d'Espais Natu-rals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, i el coordinador de l'Àrea d'EspaisNaturals d'aquesta mateixa institució, Martí Domènech, per tractar les problemàtiquesque afecten el parc i reforçar la col·laboració entre la Diputació i la propietat privada alMontseny.

l Consorci Fores-tal de Catalunyavalora molt posi-

tivament aquesta troba-da. Entre els diferentstemes que s'hi van trac-tar, n'hi ha tres que calremarcar. En primer lloc,per part de l'Associacióde Propietaris del Mont-seny -associació en pro-cés d'integració al Con-

sorci Forestal de Catalunya-, s'ha presentatuna proposta de conveni de col·laboració percontribuir en la gestió i millora dels espaisforestals en l'àmbit del parc -que estavaencallada i que la Diputació de Barcelona haadquirit el compromís de desencallar. En

aquest sentit, es preveu una posició en comúi, abans de final d'any, tenir signat un conve-ni de col·laboració amb l'Associació de Pro-pietaris del Montseny. Un altre dels temestractats és que el Consorci Forestal de Cata-lunya i la Diputació de Barcelona han acor-dat un conveni per definir les directrius entemes de gestió forestal sostenible de lesdiferents espècies en l'àmbit del Parc Naturaldel Montseny.

Finalment, en tercer lloc, s'ha avançat,també, en la presència de la propietat pri-vada a l'òrgan directiu del Parc. En concret,actualment, s'està treballant en la modifi-cació del decret del parc i la Diputació deBarcelona s'ha compromès a defensar lapropietat davant els òrgans de gestió delparc.

l Centre de la Propietat Forestal (CPF)va celebrar el passat 9 d'octubre latradicional Jornada de Sant Francesc

que aquest any s'ha renovat en estructura icontinguts. La trobada va estrenar un formatben diferent a l'habitual, ja que, concreta-ment, va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Es-tudis Catalans (IEC) i va incorporar dues tau-les rodones amb representants del sector perdebatre el paper dels silvicultors dins la

societat catalana i la tradició silvícola cata-lana i el futur dels aprofitaments forestalsdins del marc socioeconòmic actual. La jor-nada va fer èmfasi en la importància delpaper estratègic de la gestió forestal sosteni-ble i d’incrementar l’esforç en comunicació idivulgació.Rossend Castelló, vicepresident del ConsorciForestal de Catalunya, va presidir una d'a-questes taules rodones.

E

E

El Centre de la Propietat Forestal celebra la Jornadade Sant Francesc, renovada en continguts i estructura

rran d'algunes queixes de socis pel quefa a les taxes que fa pagar la DireccióGeneral de Carreteres del Departament

de PTOP per efectuar tallades a les vores deles carreteres, des del CFC es va formular unapregunta al Síndic de Greuges en base alssegüents fonaments:

- D'acord amb els articles 231 i 232 de laLlei 15/1997, de 14 de desembre, de taxes ipreus públics de la Generalitat, la DG deCarreteres, imposa una taxa, de manera siste-màtica, a tots aquells propietaris que sol·lici-ten autorització per tallar arbres de la sevapropietat, quan aquesta propietat limita ambuna carretera, competència d'aquesta Direc-ció, ja sigui en zona de domini públic, com enzona de policia o zona d'afectació (de dominiprivat), indistintament.

- Aquesta taxa correspon a un informefacultatiu que es realitza, sense prendre dadesal camp, amb un import que varia de 103,00 a105,00 euros.

- D'acord amb el text literal de les resolu-cions de la DG de Carreteres, aquesta taxa, és"exigible a les persones físiques o jurídiques ales quals afecta la prestació del servei i s'acre-dita en el moment en què es presta el servei os'executa l'actuació, però pot ser exigida lajustificació de l'ingrés en el moment de la pre-sentació de la sol·licitud"

- Malgrat l'exigibilitat de la taxa en base ala prestació d'un suposat servei, aquest serveicom a tal, no té, almenys aparentment i a lavista dels propietaris, cap mena de fonamentraonable, ja que l'Administració esmentada nivisita la finca, ni s'encarrega de la realitzacióde les tasques forestals esmentades ni de laseva correcta execució, com tampoc no s'en-carrega de la seguretat i regulació del trànsitde la via afectada, ni de la seva neteja, si s'es-cau, un cop s'han efectuat les tasques.

- D'acord amb l'article 35 de la Llei16/1993, de 28 de desembre, de pressupostosde la Generalitat per a l'any 1994, les taxesper aprofitaments forestals del DARP, es vansuprimir.

- El que no ha s'ha suprimit és la necessitat

de sol·licitar autorització a l'administraciócompetent, i aquesta necessitat ja és proucomplerta pels propietaris, i suficient com perhaver d'anar demanant diferents autoritza-cions per a una mateixa actuació a diferentsadministracions amb diferents competències.

- Ja que es parla d'un "servei" que el propie-tari no rep i lluny de qüestionar tant la legali-tat i aplicabilitat de la llei esmentada, com dela legitimació de la DG de Carreteres, aquestaassociació no en considera correcta l'exigèn-cia.

Per tots aquests motius esva sol·licitar al senyor RafaelRibó i Massó, Síndic deGreuges de Catalunya, quees pronunciés sobre la fona-mentació jurídica de l'apli-cabilitat d'aquesta taxa perla prestació d'un servei queel propietari forestal no repen tant que és ell mateix quis'encarrega de preveure,controlar i respondre civil-ment de totes aquelles tas-ques relacionades amb latallada d'arbres i que comu-nica a l'Administració deCarreteres als simples efec-tes del seu coneixement.

A partir d'aquesta con-sulta el Síndic de Greugesha respost que ha suggerita la DG de Carreteres queestudiï la possibilitat desuprimir les taxes correspo-nents a l'autorització per laplantació o tala d'arbres enzona d'afectació de carre-teres, en congruència ambla resta de la fiscalitatforestal. Des del CFC hemdemanat una reunió amb elconseller Nadal per parlarde la problemàtica i fer elseguiment corresponent ales accions iniciades.

A

Actuació davant del Síndic de Greuges per a la supressióde les taxes en els aprofitaments forestals vora les carreteres


Text i fotos:Josep M. Tusell

Responsablede l’Àrea Tècnicadel ConsorciForestalde Catalunya.

20activitat


Taulade preusde la fustaMercat número 35

Llotja de contractaciói mercat en origen de: - Vic (03/10/2009) - Girona (17/04/2009)

* Preus exclusius de laLlotja de Vic

** Preus exclusius de laLlotja de Girona

*** Venda exclusiva a tra-vés del CFC

Els preus s’entenen sobreindústria, excepte elpollancre (sobre camió).

Nota: segons la Llotja de Vic, el pidouglas de més de 14 cm de diàme-tre, el pi pinyoner, el pi marítim, el piinsignis, el pi roig, el pi negre, el piblanc (bord), la pinassa i el pi variatde més de 30 cm de diàmetre sensenusos destinats a xapa, poden tenirun preu superior.

Vern

Castanyer

Pollancre

(m3 sobre

serradora)

Freixe

Faig

Plàtan

Blada

Roure

Acàcia

Pi Douglas

Pi pinyoner

Pi marítim

Pi insigni

Pi roig

Pi negre

Pi blanc (bord)

Pinassa

Pi variat

Pi (llata)

Preu fusta trituració

Preu fusta trituració

Trituració *

-----

Trituració *

39,00 / 42,00 **

56,00 / 62,00 *

56,00 / 66,00 **

46,00 / 51,00 *

46,00 / 55,00 **

35,00

57,00 / 78,00*

78,00/108,00*

60/108 **

54,00 / 66,00 *

54,00 / 72,00 **

84,00 / 90,00 *

84,00 / 120,00 **

48,00 / 54,00 *

48,00 / 54,00 **

Sense mercat*

/

57,00 / 81,00 *

72,00 / 84,00 *

48,00 / 54,00 *

Sense mercat**

50,00 *

48,00 *

48,00 / 50,00**

50,00 ***

47,00/53,00*

39,00 / 42,00 **

54,00 / 87,00 **

75,00 / 87,00 *

36,00 / 42,00*

36,00 / 42,00**

39,00 **

43,00 / 51,00*

48,00 / 51,00**

36,00 / 39,00**

47,00 / 66,00*

50,00/63,00**

45,00 / 51,00*

43,00 / 53,00*

33,00 / 39,00*

39,00 / 45,00**

39,00 / 48,00*

40,00 / 48,00*

30,00 *

=

=

=

----

Sense mercat

Sense mercat

=

+

=

+

/

=

=

+

=

- +

=

+

=

=

/

/

=

=

=

/

=

=

+

=

=

+

+

=

(-3) / (=)

+

+

=

+

=

=

=

=

=

=

+

=

=

=

t

t

t

t

t

t

m3

m3

m3

m3

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

de 10/20 cm �

de 20 a més cm �

de 13 a més cm �

Barramenta

Xapa 1a.

Xapa 2a.

Llata de 12 a 18/20 cm �

de 18/20 a més cm. �

superior

de 25 a més cm. �


superior

de 23 a més cm �

de 20 a més cm �

inferior a 23 cm �

de 18/20 a més cm �

Fulla ampla i pènol de 25 a més cm �

Fulla petita de 20 a més cm �

Prima

Gruixuda

De 7/8 a més cm �

de 8 a 23 cm � (a carregador)

de 12 a 19 cm �

de més de 20 cm �



de 12 a 19 cm �

de més de 20 cm. �

de 12 a 19 cm �





de 20 a més cm �


de 12 a 25 cm �

de 08 a 25 cm �

Preusactualitzats

Preu fusta trituració (frondosa)*

Preu fusta trituració (frondosa)*

40,00 / 48,00 *

----

36,00 / 42,00 *

36,00 / 42,00 **

56,00 / 62,00 *

46,00 / 63,00 **

46,00 / 51,00 *

40,00 / 46,00 **

s/c

57,00 / 78,00 *

78,00/108,00*

Sense mercat **

54,00 / 66,00 *

56,00 / 65,00 **

84,00 / 90,00 *

80,00 / 100,00 **

48,00 / 54,00*

48,00 / 54,00 **

Sense mercat*

/

57,00 / 81,00 *

72,00 / 84,00 *

48,00 / 54,00 *

Sense mercat **

50,00 *

48,00 *

36,00 / 42,00

50,00 ***

47,00/53,00 *

36,00 / 39,00 **

48,00 / 66,00 **

75,00/87,00 *

36,00 / 42,00*

36,00 / 39,00**

36,00 / 39,00 **

43,00 / 51,00*

42,00 / 48,00**

36,00 / 39,00**

47,00 / 66,00*

50,00 / 63,00**

45,00 / 51,00*

43,00 / 53,00*

33,00 / 39,00*

36,00 / 45,00**

39,00 / 48,00*

40,00 / 48,00*

30,00 *

Cotitzacióanterior

VariacióProducte

Josep M. TusellLa situació del mercat de la fusta no és gaire esperançadora,ni tampoc les seves previsions. Segons dades de la FederacióEuropea de la Indústria del Tauler, durant el 2008 es va reduirla producció un 8,7%, i el 2009 s'espera una baixada del3,6%, amb què s'arribaria als nivells productius de fa cincanys. A l'Estat espanyol, l'afectació encara serà més gran, jaque s'espera una reducció de més del 25%. Pel que fa a lafusta serrada, se segueix la mateixa tònica.

Segons l'Associació Europea de la Indústria Serradora, espreveu una reducció de la producció del 16,8% i una baixadadel consum del 15% el 2009, tot arribant als mateixos nivellsque els de l'any 2004.

El primer dissabte d'octubre es va aprovar la nova taula depreus consensuada a la Llotja de Vic. Els preus publicats sónels mínims per poder mobilitzar la fusta de casa nostra i ferfront a la fusta d'origen francès que arriba aquí a preus molt

baixos -aquesta fusta ha estat subvencionada per l'EstatFrancès i Europa-, després de l'afectació per la tempestaKlauss de què ja vam parlar extensament a la revista Catalun-ya Forestal número 95.

A Catalunya es va posar en marxa un pla per subvencionarl'entrada de fusta a les serradores a un preu equivalent a lafusta francesa. La realitat, però, ha estat que la indústria harebaixat els preus i el pla de l'administració dotat amb tresmilions d'euros no ha repercutit en la propietat, ja queaquesta ha hagut de vendre la fusta per sota del preu decost. Les opinions i la tendència són que durant el 2010 esproduirà una situació d'inflexió que indicarà l'inici d'una inci-pient tendència cap a la recuperació. El repte és aconseguirque les empreses familiars i explotadores continuïn activesper seguir nodrint la nostra indústria, que és tan necessària.

I és que sense indústria no hi ha sector forestal, com sensepropietat ni gestió forestal tampoc no hi ha sector.


L’anàlisi del mercat

LLENYA

FUSTES

TRITURACIÓ

PALS DE

CONÍFERES

SURO

Alzina

Alzina (zona Bages)

Alzina (zona Vallès)

Roure

Roure (zona Bages)

Roure (zona Vallès)

Faig

Faig (zona Vallès)

Suro pelut

Coníferes (Vallès)

Coníferes (zona Solsona)

Coníferes (St. Gaudens)

Frondoses (Vallès)

Frondoses (Solsona)

Frondoses (St. Gaudens)

Castanyer (Vallès)

Castanyer (Solsona)

Castanyer (St. Gaudens)

Faig (Vallès)

Faig (Solsona)

Faig (St. Gaudens)

Eucaliptus (Valllès)

Eucalipto (Solsona)

Eucaliptus (St. Gaudens)

Plàtan (Vallès)

Plàtan (Solsona)

Plàtan (St. Gaudens)

Llotja de Girona

Suro trituració verd (rebuig)

Suro “enrase” sec magatzem

Suro “enrase” verd (magatzem,

sense trossos ni colasses)

Producte

�

57,00 / 63,00*

54,00 / 60,00**

57,00 / 60,00*

57,00*

42,00 / 45,00*

39,00 / 43,00**

42,00 / 45,00*

39,00 / 42,00*

36,00 / 39,00*

s/c

30,00 / 36,00*

33,00 / 36,00**

25,00 *

27,65 / 28,85 *

27,00 / 36,00 *

23,00 *

25,30 / 27,05 *

36,75 / 39,75 *

23,00 *

25,30 / 27,05 *

34,25 / 37,25 *

23,00 *

25,30 / 27,05 *

39,75 / 42,75 *

23,00 *

25,30 / 27,05 *

39,75 / 42,75 *

23,00 *

25,30 / 27,05 *

149 / 161 *

23,00 / 30,00 **

63,00 / 69,00 *

240,00 / 360,00 **

s/c *

600,00 / 1021,00 **

=

=

(+3)

=

=

=

=

=

=

/

=

=

=

=

=

=

=

=

=

=

+

=

=

=

=

=

=

=

=

-

=

=

=

=

-

Preusactualitzats

57,00 / 63,00*

54,00 / 60,00**

57,00 / 60,00*

57,00*

42,00 / 45,00*

39,00 / 43,00**

42,00 / 45,00*

39,00 / 42,00*

36,00 / 39,00*

s/c

30,00 / 36,00 *

33,00 / 36,00 **

25,00 *

27,65 / 28,85 *

27,00 / 36,00 *

23,00 *

25,30 / 27,05 *

36,75 / 39,75 *

23,00 *

25,30 / 27,05 *

34,25 / 37,25 *

23,00 *

25,30 / 27,05 *

39,75 / 42,75 *

23,00 *

25,30 / 27,05 *

39,75 / 42,75 *

23,00 *

25,30 / 27,05*

149 / 161 *

23,00 / 30,00 **

63,00 / 69,00*

240,00 / 360,00**

s/c *

600,00 / 1200,00**

Cotitzacióanterior

Variació

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

t

'acàcia, robínia o falsa acàcia és unaespècie originària d'Amèrica del Nordque va ser introduïda a Europa fa

més de 400 anys. S'ha naturalitzat en moltsindrets de terra baixa i de muntanya mitja-na. El nom del gènere, Robinia, està dedicatal jardiner Jean Robin, que fou el primer acultivar aquest arbre a Europa als jardins delpalau d'Enric IV a París. De França la vanportar a Barcelona i, més tard, a Madrid.

Actualment, podem trobar l'acàcia enzones marginals, marges i vores de camps, obé seguint el recorregut de sots i torrentsformant el que s'anomena "boscos de gale-ria". Es tracta d'un arbre molt rústic i decreixement ràpid que, un cop disposa delsistema radicular ben instal·lat, resisteixsense problemes períodes de sequera.

L'extensió de la robínia arreu s'explica perles seves característiques biològiques i lesseves nombroses qualitats:

- Pionera i vigorosa: de caràcter heliòfil,pioner, poc tolerant a l'ombra. Es desenvolu-pa bé en terrenys lliures de vegetació i pre-senta una gran mortalitat a causa de lacompetència d'altres espècies. És capaç d'e-metre rebrots (tant d'arrel com de soca) demanera ràpida i abundant, sobretot desprésd'una tallada arreu.

- Rendible i plàstica: el seu creixementràpid (rotació entre 25 i 35 anys) i la possi-bilitat d'aprofitar fins a 4 o 5 collites de lamateixa soca fan que sigui una espècie inte-ressant des del punt de vista econòmic.Alhora, la seva gran adaptabilitat a zones iterrenys variats i la seva tolerància a gran

Acàcia, robíniao falsa acàciaRobinia pseudoacacia

L

Text i fotos:Josep M. Tusell

Responsablede l’Àrea Tècnicadel ConsorciForestalde Catalunya.

22espècies forestals


varietat de climes la defineixen com unaespècie plàstica. Només és exigent pel quefa al sòl: necessita terrenys airejats, defu-gint dels sòls argilosos i compactats.

- Resistent i fixadora de nitrogen: aquestaespècie no presenta grans problemes fitosa-nitaris i alhora és capaç d'enriquir el sòlmitjançant la fixació del nitrogen atmosfè-ric, que passa a ser disponible per a lesaltres plantes. Aquest fet permet lainstal·lació d'espècies més exigents tot for-mant masses mixtes o bé en segones rota-cions.

- Usos molt variats: la robínia produeixfusta de qualitat. La seva fusta dura, resis-tent i estètica permetia antigament el seuús en carruatges i boteria. Més recentment,la seva fusta resistent s'utilitza per a esta-ques, parquets, mobiliari interior i exterior.També és un bon combustible, ja que pre-senta un poder calorífic important i crematot i que la fusta no estigui seca del tot.

Part d'aquestes qualitats fan que la robí-nia es consideri una espècie important d'en-tre les candidates lignocel·lulòsiques per alscultius energètics. Tant és així, que païsoscom Hongria, Estats Units, Corea i Itàlia jan'han establert plantacions amb objectiusenergètics.

Morfologia

Arbre robust, caducifoli amb fulles compos-tes, de 10 a 25 cm de llargada i que pot arri-bar als 25-30 m d'alçada. Disposa de punxesa les branques que alhora formen una densacapçada. El seu sistema radicular es desen-volupa superficialment amb ramificacionsllargues que ajuden a fixar el sòl i quepoden rebrotar encara que estiguinlluny de l'arbre. L'escorça és grisosa,amb profundes clivelles.

Les flors són blanques, aproxima-dament d'uns 2 cm, agrupades endensos raïms pènduls i són moltoloroses. Floreix des de l'abril fins aljuny.

Gestió

Tot i que l'establiment de planta-cions es pot fer mitjançant la sem-

bra o les plantacions de plantesd'un any amb densitats de 1.200 a1.700 peus/ha (marc de plantacióde 4x2 m o 3x2 m) en terrenys agrí-coles o forestals, a Catalunya sesolen gestionar bosquets d'acàcia jaestablerts amb l'objectiu principalde produir estaques amb un diàme-tre tecnològic d'entre 60-70 cm decircumferència i rotacions de 25 a30 anys. L'aprofitament es fa pertallada arreu, després de la qualapareix una forta rebrotada que potsuperar els 40.000 rebrots/ha. Ambun parell d'aclarides abans dels 10anys hem de disminuir la densitatfins als 3.500-4.000 peus/ha. Percausa del caràcter heliòfil de l'espè-cie, la mateixa competència que esfa ella mateixa ja redueix la densi-tat inicial de forma natural. Així,ens podem evitar aquesta actuació. Tanma-teix, entre els 8 i els 12 anys (quan els peustinguin entre 12 i 14 m d'alçada) haurem defer una aclarida que afecti princi-palment els peus morts i ofegatstot i afavorint els peus vigorosos ide bona conformació. Amb aquestaactuació hem d'arribar a densitatsproperes als 1.000 peus/ha i obte-nim sobretot llenya i fusta de tritu-ració.

La segona aclarida, als 15-18anys, ens porta a deixar només elsja definitius 400-600 arbres defutur. En aquesta actuació, a mésde llenya i fusta de trituració, ja obtenim unpetit volum de fusta per a estaques. L'apro-fitament final de la massa es farà mitjan-

Foto: Detall de flors d’acàcia.

Foto: Detall de fulles d’acàcia.


çant talla-da arreuentre els25 i els 35anys, enfunció delcreixementdiametral

dels peus i de l'estat sanitari de les soques.És important realitzar la tallada arreu en

època de parada vegetativa de manera quees mantingui la qualitat dels productesobtinguts i que s'afavoreixi el creixementposterior dels rebrots. En terrenys molt fèr-tils, també es poden obtenir diàmetres moltsuperiors als indicats del mateix torn. Enaquest cas, el destí dels productes pot ser lafusta estructural.

La fusta i el mercat

La robínia presenta una fusta de bona quali-tat que té moltes aplicacions. La seva fustaés dura i es deixa treballar bé, d'aquí ques'hagi utilitzat per fabricar mànecs d'einesdel camp, per construir tanques, estaques,

etc. Presenta una gran resistència natural ala putrefacció encara que estigui en contac-te amb la humitat i enterrada al sòl. Nor-malment, el problema prové de la mancad'oferta, ja que habitualment es troba distri-buïda en petits rodals en zones marginals,mai formant grans extensions, i els produc-tes obtinguts varien enormement en funcióde la qualitat d'estació que ocupen.

Recentment, les estaques per vinya són undels principals productes que es demanen. Lallargada dels tutors s'adapta a les necessi-tats (de 1'5 a 2'5 m) de la mateixa maneraque el seu diàmetre.

Darrerament, també s'està popularitzanten d’ països europeus (Itàlia, Holanda i Ale-manya) l'ús d'aquesta fusta amb objectiusestructurals. En aquest cas calen diàmetresimportants.

També s'està generalitzant la transforma-ció en parquet perquè la fusta es caracterit-za per la seva estètica i resistència. Alhora,aquesta resistència fa que alguns mobles perexteriors també es facin d'aquesta fusta, toti que en aquest cas la fusta tropical encaradomina el mercat.

espècies forestals 24Octubre de 2009catalunyaforestal

Any Actuació Densitat inicial Densitat finaln Tallada arreun+2 Aclarida 40.000 3.500-4.000n+10 Aclarida 3.500-4.000 1:00n+16 Aclarida 1:00 400-600n+30 Tallada arreu

n el número 34 de Catalunya Forestalcomentàvem que les prediccions esta-cionals anunciaven un estiu relativa-

ment fresc i humit. També hi dèiem que dis-posàvem d'un coixí de pluges que haviad'evitar un estiu de grans incendis. Global-ment podríem dir que la predicció estacionalno ha funcionat perquè, tot i que l'activitattempestuosa s'ha mantingut pràcticamenttot l'estiu, la pluviometria ha estat irregular, ila calor, molt elevada.

El contrari hauríem de dir pel que fa albalanç d'incendis on, globalment, les esta-dístiques diran que no ha estat un estiudolent, però allà quedarà la desgràcia de l'in-cendi del massís dels Ports de Beseit i l'exa-gerada extensió dels incendis agrícoles. L'a-bundància de pluges fins a mitjan primavera,l'escassedat de llavors ençà i la intensitatd'alguns episodis crítics de foc, han posat demanifest una vegada més que quan les con-dicions meteorològiques s'extremen podemviure fenòmens inusuals.

Centrarem l'exemple de fenomen extrem enel cas de l'incendi dels Ports de Beseit. Perfer-ho, hem elaborat el gràfic de temperatu-res (T850ºC) i velocitats del vent (ISO850m/s)corresponents a mitjanes diàries a l'altitud de850hPa per al període 1979-2008. Sobreaquest núvol de punts de color verd hem ubi-cat tots els incendis registrats a Catalunyadurant el mateix període. A més, en vermell,es pot resseguir el recorregut d'aquestes duesvariables durant la fase activa de l'incendi.L'observació atenta del gràfic permet extreu-re diverses conclusions, encara que nosaltresens centrarem en la influència de la meteoro-logia sinòptica en la dinàmica del foc fores-tal, perquè resulta evident que la distribuciódels incendis no és en absolut aleatòria.

Permeteu-me simplificar i definir els qua-tre àmbits que presenta la figura. En l'àmbitA les temperatures són baixes i el vent fluix,llavors, simplement, pocs problemes de foc. A

mesura que augmenta la temperatura, elnombre i la mida dels incendis creix (àmbitB). El mateix passa quan augmenta la veloci-tat del vent (àmbit C). Finalment, apareix unàmbit D en el qual conviuen, simultània-ment, altes temperatures i vent fort, unacombinació rara que inclou molts pocs dies ique típicament es produïda per fortes advec-cions amb component sud.

Permeteu-me continuar simplificant.Cadascun dels àmbits que hem definit pre-senta una tipologia d'incendis característica.Els incendis de l'àmbit A són escassos, pre-senten intensitats baixes de foc i una dinà-mica molt condicionada per la geografia(relleu, usos del sòl, tipus de vegetació...).Quasi que l'únic problema sorgeix quan oro-grafies molt complexes dificulten l'accessibi-litat dels mitjans d'extinció. Els incendis del'àmbit B també estan dirigits inicialment pervariables geogràfiques, però quan s'incre-menta el risc, per exemple perquè les tempe-ratures són molt altes, poden esdevenir gransincendis i llavors les flames passen a ser diri-gides per la dinàmica del propi foc. És el quela bibliografia especialitzada ha anomenatplume-dominated fires. Tot el contrari succe-eix en els incendis de l'àmbit C. Ara el ventés qui dirigeix les flames i ho fa més efecti-vament com més fort és, se'ls anomenawind-driven fires. Finalment, en l'àmbit Dconviuen altes temperatures i vents forts a850hPa, i el resultat, a nivell de terra, és elmés imprevisible de tots, amb un comporta-ment incert que pot combinar les dues tipo-logies de foc segons les localitzacions i elsmoments del dia. Si en general els gransincendis són intractables, la dinàmica erràti-ca que pot propiciar un foc en un dia pertan-yent a l'àmbit D el fa encara més perillós.

L'evolució que s'observa a escala sinòpticade l'episodi de l'incendi dels Ports de Beseités un tràgic exemple de tot plegat. L'incendi,iniciat al terme d'Horta de Sant Joan (Terra

Estiu imprevisible

Text:David Montserrat

Eincendi previsible

meteorologia 28Octubre de 2009catalunyaforestal

Un país, potserl'únic, amb dosserveis meteo-rològics oficials(ServeiMeteorològicde Catalunyai DelegaciónTerritorialde la AgenciaEspañola deMeteorología)hauria de treuremés rendimentde la informaciómeteorològicadurantemergènciesactivades.

Alta) a partir d'un llamp cai-gut feia dies, va fer la migra-ció sencera per tots elsàmbits citats (A ? B ? C ? D ?A). El dia 20 de juliol s'iniciaentre els àmbits A i B delnostre gràfic. En aquestadata, l'orografia extrema-ment complexa és la princi-pal dificultat. El dia 21 l'in-cendi comença a migrar del'àmbit B cap al D. L'incendiestà en l'àmbit de comporta-ment més erràtic, pot escla-tar en qualsevol lloc i enqualsevol moment i, efectiva-ment, ho acaba fent. L'ende-mà dia 22 encara augmentamés el vent i continua en unescenari on pràcticament elfoc no es pot combatre. Elsdies 23 i 24 comença a bai-xar la temperatura i sinòpti-cament viatgem cap a l'àmbitC. El foc serà ara conduït pelvent amb un comportamentmés previsible. A més, a lazona de l'incendi, el vent jano hi incidirà gaire. El dia 25 l'incendi s'apro-pa a l'àmbit A, amb valors de temperatura ivents normalitzats, a partir d'aquí l'extinciórecuperarà l'eficàcia.

Si analitzéssim els incendis forestals ambaccidents greus entre el mitjans d'extinció,segurament arribaríem a la conclusió que lamajoria de morts es produeixen quan elsincendis migren d'àmbit, en el sentit que s'haexplicat més amunt, i quasi sempre això ésdegut a un canvi en les condicions meteorolò-giques. El canvi meteorològic que es va regis-trar el dia 21 era previsible perquè aquí s'hamostrat que es detecta plenament a escalasinòptica. Però, malauradament, cal deduirque aquesta informació no va arribar als res-ponsables de l'extinció. Se'ls havia d'haveravisat que l'escenari meteorològic del dia d'i-nici no tenia res a veure amb el que es podiadesencadenar l'endemà i que, per tant, l'estra-tègia d'extinció no podria ser la mateixa.

Un país, potser l'únic, amb dos serveismeteorològics oficials (Servei Meteorològicde Catalunya i Delegación Territorial de laAgencia Española de Meteorología) hauria de

treure més rendiment de la informació mete-orològica durant emergències activades. Comen el cas de les ventades que ja es va comen-tar, novament hauria estat útil la contextua-lització climàtica de l'episodi (vegeu en elgràfic l'absència de punts verds al voltant dela traça que dibuixen els dies més extrems del'episodi) que, com a mínim, hauria disparatles alarmes en comprovar que es preveia a850hPa una combinació de temperatura ivent sense precedents. Tot plegat una llàsti-ma, i més considerant que les dades meteoro-lògiques necessàries per aaquesta anàlisi existien enpredicció abans que l'incendis'iniciés i estaven disponiblesdes d'Internet.

Esperem que l'incendi delsPorts de Beseit serveixi, simés no, perquè tothom quiintervingui en la gestió d'e-mergències prengui cons-ciència de la importància defer bé la feina quan hi havides en joc.

Octubre de 2009catalunyaforestalmeteorologia29

Font:Elaboració pròpia a partirde dades de la ReanàlisiNCEP/NCAR (NOAA-EUA) idel Servei de Prevenciód'Incendis Forestals(DMAH - Generalitat deCatalunya).

30publicacions


“Aires Castellanos”Llibre de poemesAutor:Seve Martínez.Any 2009.114 pp.

Recull de 75 poe-mes escrits en cas-tellà per Seve Mar-tínez entre els anys1975 i 2009 i en elsquals la terra, elbosc i la naturalesahi tenen un granprotagonisme. Més informació, al ConsorciForestal de Catalunya: 972 842708.

“Situación de los bosquesdel mundo 2009”Publicació de laFAO. Organitzacióde les Nacions Uni-des per a l'Agricul-tura i l'Alimentació.Any 2009.162 pp.

La situación de losbosques del mundoés una publicacióde l'Organització deles Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Ali-mentació (FAO) de caràcter biennal que pro-porciona una perspectiva mundial dels prin-cipals canvis que afecten els boscos. El temade 2009 és "Societat, boscos i activitat fores-tal: adaptar-se al futur".

Aquest volum vol servir com a font d'infor-mació per donar suport a les polítiques i a lainvestigació relatives als boscos. Així mateix,

s'espera que estimuli el pensament i el debatcreatius amb la finalitat de millorar el futurdels boscos del món. Disponible en castellà.

Més informació a: www.fao.org i/o [email protected]

Fira de la Fusta de Sant Hilari SacalmDel 7 al 8 de novembre de 2009Sant Hilari Sacalm (La Selva)

Egética - Expo EnergéticaFira Internacional de l'Eficiència Energètica iles Noves Solucions Tecnològiques en Ener-gies Renovables i Convencionals. Del 25 al 27 de novembre de 2009. València.Més informació a www.egetica-expoenerge-tica.com

I Trobada d'Espais Naturals Surersa PalafrugellDe l'1 al 3 de desembre de 2009. Palafrugell.Més informació a la secció d'agenda dewww.gavarres.cat

Cicle de Conferències sobre "Canvi climàtic ienergia. Propostes per a després de Kyoto"Cicle de vuit conferències dedicades al canvi

climàtic que tenen lloc del 14 d'octubre al10 de desembre a La Pedrera, de Caixa Cata-lunya. Properes conferències:- L'energia, els espais forestals i el clima. 5de novembre de 2009- L'energia neta i els actors socials. 17 denovembre de 2009- El preu de l'energia. 26 de novembre de2009- Els mercats de carboni. 2 de desembre de2009- El control del clima. Nous actors i nouslideratges. 10 de desembre de 2009Més informació a http://obrasocial.caixaca-talunya.com/mediambient

Conferència sobre canvi climàtic de l'ONU2009Del 7 al 18 de desembre de 2009. Copenha-guenMés informació a http://es.cop15.dk

agenda

Octubre de 2009catalunyaforestalwebs31

El diari digital Osona.com, del Grup Nació Digital idel qual també forma part Diari Forestal.com, juntamb d'altres capçaleres, ha estat guardonat ambel Premi Nacional de Comunicació de Proximitat.L'acte de lliurament dels Premis Nacionals deComunicació va tenir lloc el passat 14 d'octubre alPalau de la Generalitat.

Els membres del jurat dels Premis han valoratd'Osona.com que "quan encara no era gens evi-dent el paper que jugaria internet en els mitjansde comunicació, els promotors del diari digitalOsona.com van decidir que el futur passava tambépels formats digitals". Amb els anys, ha nascut elGrup Nació Digital, que ja compta amb quinzepublicacions digitals. El jurat considera que "Oso-na.com s'ha convertit en una important einainformativa, que posa de manifest el paper prota-gonista de la informació de proximitat també en

l'àmbit digital. A més,s'ha posicionat entreels primers llocs del'audiència d'internetdels mitjans decomunicació de Cata-lunya".

Enguany, el juratdels premis estàcopresidit pels conse-llers Joan ManuelTresserras i Jordi Ausàs,que assisteixen a les reunions amb veu però sensevot, i està format per personalitats rellevants delmón de la universitat, Consell Audiovisual i perio-distes, com Joan B. Culla, Rafael Jorba, SantiagoRamentol, Enric Marín, Miquel Moragas o LluísBassat.

Serveis Forestals, la cooperativa del ConsorciForestal de Catalunya, estrena web: www.serveis-forestals.cat. El web, que està estructurat en sisgrans seccions -Entitat, Serveis, Treballs Forestals,Ajuts, Contacte i On som-, s'ha creat per ferconèixer la cooperativa i els serveis que ofereix,però al mateix temps és un espai amb un fortcaràcter divulgatiu. I és que el web, a més de pre-sentar Serveis Forestals i els seus serveis, explicaen què consisteixen i per a què serveix cadascund'ells. Els treballs que ofereix la cooperativa estanclassificats per àrees, que van des de la planifica-ció del territori, passant per la prevenció d'incen-dis forestals, l'execució d'obres i la gestió d'explo-tacions, la comercialització de planta, fusta iestella, els serveis de gestoria, els estudis ambien-tals, de paisatge i de bioenergia, fins a la formaciói la divulgació forestal.

El web es pot visitar en català i/o en castellà.També mostra una selecció dels treballs més desta-cats realitzats per Serveis Forestals, així com infor-mació d'ajuts i subvencions -amb contingut exclu-siu per als socis del Consorci Forestal de Catalunya-i com contactar amb l'entitat. El web de SF, progra-mat en PHP i msql, segueix una línia gràfica moltvisual que combina imatge i text amb la finalitatprincipal de fer més entenedora i àgil la visita.

Serveis Forestals,treballant per al boscdes de 1996

El Consorci Forestalde Catalunya va crearServeis Forestals, queva ser la primera coo-perativa forestal deCatalunya l'any 1996.Actualment, ServeisForestals s'ha consoli-dat com a gabinet tècnic de consultoria i engin-yeria del medi natural especialitzat en planifica-ció del territori, prevenció d'incendis forestals,execució d'obres i gestió d'explotacions i comer-cialització de planter i fusta.

La cooperativa, també ha obert nous camps detreball vinculats a la realització d'estudisambientals, projectes de formació i divulgació iestudis i projectes d'aprofitament energètic debiomassa forestal. Serveis Forestals, amb oficinesa Santa Coloma de Farners (La Selva) i Solsona(El Solsonès), compta amb un equip propi d'en-ginyers forestals i tècnics experts en temesforestals, agrícoles i mediambientals.

Osona.com, Premi Nacional de Comunicació

Serveis Forestals estrena webwww.serveisforestals.cat

www.osona.com

er començar, ens podriaexplicar quina és l'activitatde Fustes Pallé?

Els orígens de l'empresa daten delsanys seixanta com a serradora defusta. Des de l'inici, com qualsevolempresa arrelada catalana, ha anatcreixent i modernitzant-se segons lesexigències del mercat.La privilegiada ubicació de FustesPallé ha marcat el seu caràcter d'em-presa compromesa amb el producte il'entorn. La comarca del Pallars Sobi-rà ha estat sempre una zona que hagaudit d'un producte forestal de granqualitat, especialment de pi roig,avet i pi negre. Són fustes de creixe-ment molt lent i, per tant, amb unescaracterístiques estructurals més queacceptables.Durant la dècada dels anys setantaes va procedir a l'automatització dela fàbrica juntament amb la milloraen la preparació, el tractament il'assecat de la fusta, sempre a l'a-vantguarda dels productes més inno-vadors.El nostre objectiu és donar als nos-tres clients el producte i el servei quecobreixin les seves exigències. És peraixò que durant els darrers anyss'han ampliat les oficines tècniquesper oferir, mitjançant les tecnologiesmés avançades en el camp del dis-seny de la fusta estructural, els estu-dis necessaris, els càlculs, la meca-

nització i el muntatge, tant del pro-ducte estructural com dels seus com-plements.En aquest moment, podem oferir unproducte integral en tots els aspec-tes, utilitzant tot tipus de fustaestructural, des de la fusta tradicio-nal (massissa), fins a la laminada i lacontraencolada.

Com sorgeix l'Associació de la Fus-ta Estructural? Quins són els seusobjectius principals? L'Associació de la Fusta Estructuralsorgeix a causa de la creixentdemanda en el nostre país d'aquestamena de productes, d'altra bandaforça desconeguts pels tècnics i pelsconsumidors. Per manera de divulgar i fer conèixerles característiques i les qualitats dela construcció amb fusta, uns quantsindustrials varen creure en la idea deformar l'Associació, que en aquestsmoments, ja disposa de vint compo-nents.La construcció amb fusta és sosteni-ble en tots els seus processos pro-ductius, i creiem que s'hauria depotenciar pels organismes oficialsper les seves grans qualitats.

Quina és la importància de la fustadel país en el mercat de la FustaEstructural? Tenim marge de millo-ra?

P

"La fusta estructural dóna resposta als requerimentspropis d'una construcció sostenible"

PalléLluís

Lluís Pallé és serradori vicepresident del'Associació Catalanade la Fusta Estructural(AFE), que és l'entitatque agrupa les empresesi professionals que esdediquen a lamecanització industriali el muntatge d'estructuresde fusta, així com tambéa les seves activitatscomplementàries,com la comercialitzacióde productes i els serveisd'enginyeria, entre d’altres.

Serrador i vicepresident de l’Associació de la FustaEstructural

e n t r e v i s t a

La fusta del país en el mercat de la Fustaestructural té la seva importància, no nomésen l'aspecte referent a la biga estructuralsinó també en els seus complements enqualsevol que sigui el sistema constructiu aquè fem referència. Aquí hi englobem des del'entramat pesat, a l'entramat lleuger, senseoblidar-nos dels tancaments de coberta.Com en qualsevol sector productiu, sempreens hem de marcar l'objectiu de millorar enla qualitat i el servei dels nostres productesper poder ser el màxim de competitius iassolir el nivell d'exigència que el mercatsol·licita.

I quina ha estat l'evolució d'aquesta fustaen els darrers anys?L'evolució de la fusta en el nostre paísdurant els darrers anys no ha estat a l'alçadade la resta de països europeus. Per això,creiem important la màxima implicació delsorganismes públics, del Consorci Forestal,dels propietaris i dels silvicultors per anarmillorant el nostre producte forestal.

Un altre tema lligat a la fusta estructuralés la construcció sostenible. Ens podriaexplicar en què es basa i en què consis-teix?Una construcció sostenible és aquella quegaranteix el màxim benestar per alsciutadans i per a les generacionsfutures amb la màxima integraciódins dels cicles vitals de la natura.Resumint, podríem dir que es fona-menta en cinc punts bàsics:- L'optimització dels recursos i elsmaterials.- La disminució del consum energè-tic i la promoció de l'ús de les ener-gies renovables.- La disminució dels residus i de lesemissions.

- La disminució del manteniment, l'explota-ció i l'ús dels edificis.- La millora de la qualitat de vida dels ocu-pants dels edificis.La fusta estructural dóna resposta als reque-riments propis d'una construcció sostenible. La fusta utilitzada procedeix íntegrament deboscos certificats (certificació PEFC), quegaranteix una explotació ordenada delsrecursos naturals. La fusta és l'únic material de la construccióque ens proporciona un balanç negatiu deCO2 durant tot el seu procés. No nomésaixò: tot el seu subproducte i els residusque se'n deriven, poden ser reutilitzats perfabricar altres productes de fusta, per utilit-zar com a combustible o com a compostat-ge.Les qualitats de la fusta són variades, peròuna de les més importants és la seva majorcapacitat com a aïllant tèrmic respected'altres materials. La construcció en fusta, amés d'un correcte càlcul i disseny pel que faa l'ús d'aïllaments, i de la correcta aplicaciód'energies renovables, ens porta a edifica-cions de baix consum energètic, podentacomplir amb escreix tot allò que enspuguin exigir les normatives vigents.I, evidentment, tampoc no hem d'oblidarque la fusta per sí mateixa atorga unes

entrevista33Octubre de 2009catalunyaforestal

bones condicions de calidesa, acústica iconfortabilitat als espais de què forma part,incrementant sensiblement la qualitat devida dels seus ocupants.

Quins problemes i quines oportunitats veuper incrementar la quantitat i qualitat defusta dels nostres boscos en el mercat dela fusta estructural i de la construcció sos-tenible?La principal qüestió a resoldre és que s'hau-ria d'implicar molt més les administracionspúbliques i els propietaris si volem garantiruna qualitat i una quantitat de producte pera oferir-la al mercat.

Què recomanaria als propietaris i silvicul-tors per avançar en aquest sentit?Cal millorar la qualitat de la massa forestalmitjançant l'acolliment als plans d'aprofita-

ment i a través de certificacions de recone-gut prestigi. Per a aconseguir-ho és fona-mental el suport de l'administració, tant alsboscos privats com als públics.

I, per acabar, en quins altres aspectes creuque cal millorar per ser més competitiusen aquest sector?En primer lloc, cal potenciar la marca dela Fusta Catalana, especialment des de lesadministracions públiques, com poden ser,en el nostre cas, l ' Incasòl, GISA i, moltespecialment, el Departament de MediAmbient i Habitatge. És important ajudarque la fusta en la construcció sigui mésacceptada, i per això cal fer conèixerentre la ciutadania que el consum de lafusta és molt favorable per millorar, tantel nostre benestar com el del medi queens envolta.

34entrevista


Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura l

NOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestalwww.diariforestal.com

Grup Nació Digital

99 Fusta i - · PDF file99 octubre 2009 Fusta i Rendiment forestal i qualitat de la fusta...

Documents

Transcript of 99 Fusta i - · PDF file99 octubre 2009 Fusta i Rendiment forestal i qualitat de la fusta...