96milmotsmes

�

Gemma PasqualJesús HuguetAlmudena FrancésJovi Lozano-SeserAntònia Martínez...

núm. 1 primavera 2012

�

Qui no ha intentat mai escriure un diari? En alguns moments de la vida, escriure esde-vé un refugi en el qual poder reflexionar

sobre què som a partir de múltiples vivències. L’ima-ginat Robinson Crusoe, Anna Frank, alguna que al-tra jove maniàtica, un home manuscrit, dietaristes o blocaires s’han agafat a aquesta taula de salvació.

Qui no ha experimentat sensacions úniques i irrepe-tibles mentre llegia un llibre qualsevol que es con-verteix en únic?

Un diari de lectura combina lectura i escriptura, dos elements bàsics que poden resultar ben satisfacto-ris. Consisteix a seleccionar un llibre, o bé oferir-ne alguns de possibles, perquè qui llig escriga –en una llibreta que acompanya el llibre–, tot el que aquest li puga suggerir: sensacions, relacions amb la pròpia vida, amb altres llibres, etc. La llibertat d’estil i de format desenvolupen la creativitat i incideixen en aspectes que sovint queden en segon pla, com la flu-ïdesa en l’expressió escrita. A més, la lectura busca el diàleg continu amb un mateix. No tots els llibres tenen, però, aquest caràcter provocador. Aquells en què existisca un conflicte a partir del qual ens hi haguem de posicionar seran més productius quant a incitació per a escriure.

Una reflexió final sobre el producte resultant així com del procés experimentat complementen un tre-ball que converteix el lector en escriptor i a la in-versa, en un procés obert que tracta de donar sentit, negre sobre blanc, a la lectura, a l’escriptura i, com no, a la vida.

puceta

LLEGIR I ESCRIURE: UNA PROPOSTAJordi oviedo i SeguerProfessor de Magisteri a la [email protected]

EDITORIALTeniu a les mans el primer número del nostre butlletí, 96 milmotsmés, que naix amb l’objec-tiu de convertir-se en un espai complemen-tari de motivació lectora, de proximitat amb els autors i les autores, i de suggeriments per acostar-vos al món de la literatura. El butlletí comparteix nom amb el bloc que posàrem en marxa ara fa poc més de tres mesos: http://96milmotsmes.wordpress.com/

Ací trobareu seccions fixes a través de les quals alguns dels nostres col·laboradors, com ara Almudena Francés, compartiran anècdotes i consells; i també entrevistes i articles amb els quals pretenem acostar-vos l’interessant món dels llibres.

Encara que aquests seran els continguts principals, al butlletí també trobareu algu-nes de les nostres propostes d’activitats de promoció i informació sobre les novetats pu-blicades o en preparació, que confiem que us agraden tant com a nosaltres.

En nom propi, i en el de les persones que for-mem l’equip d’Edicions 96, us done la benvin-guda i us convide a fer un tast, des d’aquestes pàgines, del nostre treball editorial, que sen-se vosaltres no tindria cap sentit.

dolorS PedróS

Gestora [email protected]

Ja estan ací les vostres agendes!

[email protected]

INFORMACIÓ I COMANDES:

www.edicions96.com

96 246 11 04692 22 10 04

Personalitzat Personalitzat

PersonalitzatPersonalitzat

Personalitzat

Personalitzat

Sempre intente aprofitar les oportunitats que es pre-senten en la vida per afavorir les situacions que po-tencien l’afectivitat acompanyada de la comunicació. El conte és una d’aquestes oportunitats.

A l’escola cal cercar estratègies que faciliten l’ús de la llengua i que afavorisquen l’aprenentatge de forma significativa i molt propera.

A través del conte podem establir, tant en l’àmbit fa-miliar com en l’escolar, vincles afectius i comunicatius que ens permetran aconseguir interaccions enriquido-res entre nen-nen, nen-adult, nen-grup...

Dins d’un context literari i lúdic podem treballar la identificació (o no) amb els personatges; la conscièn-cia ecològica; el respecte a les diferències, l’amistat, l’enveja...

És per això que un bon dia els contes es convertiren, per a mi, en un vehicle motivador per a treballar a l’aula el medi i enriquir la comunicació oral i escrita amb un esperit crític del meu alumnat.

La col·lecció «Bressol» és una magnífica oportunitat per a endinsar-nos en les seues inquietuds, curiosi-tats, pors, raonaments... Un bon exemple en són «Els contes de Marc», que plens de poesia i espontaneïtat reflecteixen la quotidianitat d’un infant entre els 3 i 5 anys. També El ratolí Valentí, que sap trobar la part positiva d’una situació aparentment no gens tranquil-litzadora. O El conte del Pardalet que ens presenta un personatge que a més de valencià parla anglès. Podria parlar d’altres títols però potser és millor que els des-cobriu vosaltres.

Si aconseguim que un conte siga un inse-parable company de capçalera, una porta oberta a l’afectivitat i una nau espacial que ens transporta en el temps, anirem pel bon camí. No ho dubteu.

AntòniA MArtínez i MArtínezMestra d’Educació Infantilainamart�@gmail.com

Conscients de la necessi-tat d’editar materials que ajuden a la convivència en igualtat de l’anglès i el valencià, a Edicions 96 posem a l’abast del públic «Bressol bilingüe», per a lectors de primària. Sen-se perdre de vista la cre-ativitat.

Autora: Neus CarañanaIl·lustracions: Toni Segarra

EL CONTE DEL PARDALET, BILINGÜE

�

El 13 de gener de 2000, un eriçat dia d’hivern, Enric Valor va emprendre el seu darrer viatge a Penàguila i es va abraçar a un ginebre

monumental, on misteriosament parlen els animals, les plantes i les aigües. Damunt la seua taula va deixar aquest escrit: «No es pot ser realment patriota si no s’estima la pròpia llengua, i no se la pot estimar realment si no la pensem, si no la parlem, si la fem, així, realment nostra.»

No va oblidar el barret per no refredar-se. Uns personatges molt especials van venir a visitar-lo: Rosella, Toneta, la rabosa, el llop o en Nabet, entre d’altres, i arrecerats sota el ginebre van rememorar les seues famoses rondalles.

Tots els pobles del món tenen un tresor de contes populars, fabulosos especialment, que els vells han contat a la vora de la llar a les nits d’hivern als països temperats, o a les nits serenes dels tròpics. I ell, cap als anys cinquanta, va buscar aquest tresor al nostre país. El resultat el constitueixen 36 rondalles la intenció de les quals, com explica el seu propi autor, «va ser fer una obra que, tot distraent –i si era possible divertint–, procuràs alhora una mica d’ensenyament del nostre català. També, no cal dir, fer paleses moltes peculiaritats psicològiques i costumistes de la nostra estimada gent de la muntanya i del pla».

Els vells de la contrada afirmen que Enric Valor encara és sota el ginebre; d’altres expliquen que es va anar fent menudet fins que va desaparèixer abraçat a l’arbre. Siga com siga... si en voleu saber més, ho descobrireu a L’Homenot del barret.

geMMA PASquAl i eScrivà[email protected]

L’Homenot del barretGemma Pasqual i EscrivàIl·lustracions: Jesús Huguet

Què fa l’Enric Valor el 13 de gener de 2000, a Penàguila, abraçat a un ginebre monumen-tal que té més de tres segles, on parlen els animals, les plantes i les aigües? No està sol, l’acompanyen els personatges de les seues rondalles.

ISBN: 978-84-92763-74-0104 pàginesColor

Enquadernació rústica130x194 mmPreu: 8 euros

�

Per damunt de tot, a l’hora de plantejar-me les imatges que il·lustren L’Homenot del Barret, allò que més m’interessa-

va era donar una imatge ben allunyada de la concepció tradicional dels éssers fabulosos que apareixen a les rondalles. Quin sentit té tor-nar a dibuixar un drac igual que tots els altres, o un Nabet vestit amb robes del segle disset? Així, el meu Nabet porta caputxa i bandolera, com qualsevol xiquet dels que podem veure pel carrer... El monstruós xiquet dels queixalets és el més modern de l’escoleta i una de les meues tres velletes porta una bossa, i un barret, a l’úl-tima moda. No es tracta de menysprear (en cap cas) les imatges tradicionals, sinó de recordar que, en moltes ocasions, les rondalles tracta-ven, amb una mirada màgica, personatges i fets contemporanis (que és, precisament, el que ha fet la Gemma amb el seu preciós text)... I, qui pot dubtar que, si haguera nascut avui en dia, la Ventafocs portaria algun tatuatge?

Una barca al bosc és el llibre més emotiu i amb el títol més encertat que he llegit en els úl-tims temps. Una barca en un bosc és un ob-

jecte ben desaprofitat, com ho és Gaspare Torrente, el protagonista d’aquesta història: un jove criat en una illa del sud d’Itàlia, nouvingut a la ciutat mun-tanyenca de Torí. Un adolescent autèntic, únic i bri-llant que tradueix Horaci, però que vesteix i viu a destemps entre estudiants preocupats per l’estètica i professors que no ensenyen, en una ciutat trista, ràpida, grisa i amb un bagatge cultural que allà no li aprofita.

Aquest llibre de lectura àcida i punxant descriu amb un llenguatge molt proper l’etern dilema de ser un mateix o deixar de ser-ho perquè el grup t’accepte. Com a lectora he patit amb el protagonista les seues angoixes, m’he barallat amb ell contínuament perquè no canvie. I, com més enfadada he estat, m’he adonat que ho estava amb mi mateixa, per la quantitat de vegades que jo havia fet el mateix.

Maleïts boscos que fan naufragar les barques, maleïda societat que ofega els autèntics… Feia temps que un llibre no m’emocionava i m’emprenyava tant. Regaleu-vos una lectura lenta, reflexiva, i a po-der ser compartida.

Gaudiu amb calma del viatge emocional entre l’ale-gria i la tristesa passant per la ràbia, la desolació, la llàstima i l’enveja. Aquest és un llibre, ben escrit i

excel·lentment traduït, que encetarà moltes converses en un club de lectura, però tam-

bé pot ser el punt de partida per a escriure un diari de lectura que faça reviure el passat o que concilie els joves amb el present.

ALMUDENA RECOMANA:Almudena Francés, contacontes de primera,

ens dóna idees per aprofitar els llibres.

UNA BARCAAL BOSCAlMudenA FrAncéSEspecialista en animació [email protected]

JeSúS HuguetIl·[email protected]

AVUI LA VENTAFOCS PORTARIA TATUATGE

Procés d’una de les il·lustracions

ISBN: 978-84-92763-07-8288 pàginesBlanc i negre


UNA BARCA AL BOSC. Paola Mastrocola

�

6

EEn els darrers anys està creixent a l’escola la utilització de blocs, wikis i recursos de la web 2.0, eines potents que ens permeten conju-

gar molts verbs: comunicar, crear, produir, com-partir, col·laborar… Més que d’una tecnologia, es tracta d’una cultura de participació, d’una actitud que ha de convertir l’escola en agent social i for-matiu significatiu, i ha d’acostar-se a una gent jove que passa gran part del temps compartint vida i opinions a les xarxes socials.

Amb tot, la tecnologia no fa miracles i ha d’es-tar supeditada a la pedagogia (García Páez, 2011). L’any 2009 vaig crear el bloc karici.es amb diver-sos objectius: transversalitzar la sexualitat en les classes de Valencià, millorar la lectura i l’escriptu-ra de l’alumnat, treballar les noves formes textu-als pròpies d’una societat mediàtica i audiovisual, augmentar la competència digital, etc.

Però, a més de tot això, Internet ha generat nous espais de relació i la gestió de la identitat s’ha convertit en un tema central i apassionant, en una nova i important competència que cal ensenyar a protegir i a projectar (Reig, 2011). L’ideal és po-der conjugar la identitat personal i la formativa i crear una comunitat d’aprenentatge, on aprendre forme part del mateix procés de convertir-se en un membre actiu en la comunitat i d’anar creant aquesta identitat social. És el repte que l’escola no pot deixar en mans del carrer o del mercat.

FERNANDO GARCÍA PÁEZ. «La web 2.0 irrumpe en la escuela». Cuadernos de Pedagogía 418, desembre 2011.

DOLORS REIG HERNÁNDEZ. «Identidades digitales: límites poco claros.» Cuadernos de Pedagogía 418, desembre 2011.

IDENTITAT PERSONAL A LES XARXES roSA SAncHiSPofessora d’Educació Secundà[email protected]

Karicies.com és una selecció d’entra-des (posts) i de comentaris del bloc karicies.blogspot.com, agrupats en cinc temes (Educació, Prevenció, Amor, Xics i Xiques), i acompanyats d’una selecció d’activitats i d’una ampliació teòrica útil com a suport per a la formació del professorat.


Rústica205x205 mmPreu: 15 euros

Què impulsa un jove de 15 anys a escriure el seu primer conte i a presentar-lo a un premi literari?

Com dic al pròleg de Sis contes, es tractava de traçar el meu propi mapa del món. En realitat en tenia 13, d’anys, quan vaig escriure «El passeig», el que passa és que el van guardonar dos anys després. El conte suposava aleshores un mitjà humil, descriptiu i gens allunyat del que podia ser una redacció escolar. Pre-sentar-lo a un premi literari suposava un desglaç. Trencar el gel de l’anonimat, de l’afició íntima, per posar-me a prova.

En un escriptor format en el camp de la comuni-cació audiovisual, és comprensible que les teues narracions no perden quasi mai de vista la rea-litat del món que ens envolta. És l’actualitat un motiu literari en si mateix, o més bé busques amb la literatura fer-te un món a la teua mesura?

Bé, em decante sempre per la segona opció. Jo em cree els meus propis ecosistemes i després hi xipo-llege quan em ve de gust. Ben mirat, és un procés egoista, però m’agrada que l’escriptor siga lliure i que ell mane de tots els components que integren el text. Si ho penses bé, la literatura és una de les poques coses en la vida que depenen íntegrament de nosaltres, com a autors, i de vegades, ni tan sols això, ja que hi ha textos que prenen vida pròpia i ja fan la seua.

Les dificultats del món actual és el tema del lli-bre Últimes existències amb què has guanyat el premi Constantí Llombart dels Ciutat de Valèn-

«M’IMPORTA MOLTÍSSIM

LA LLIBERTAT DEL LECTOR»

CONJUGAR, DES DE L’ESCOLA,

cia, no és així? És una teràpia conscient, haver escrit sobre això?

Sí, Últimes existències és com una genealogia de la crisi econòmica. Així mateix, és un llibre molt mes-tís, quant a gèneres i enfocaments. Amb la dedica-tòria que l’obri ja s’entén que el llibre és una teràpia, un exorcisme. El que he(m) viscut aquests últims quatre anys és el més semblant a un fangueral i per això ja hi faig referència d’entrada. Volia abocar i condensar en la ficció tota la merda que encara ara ens pertoca agranar i reciclar, ja que va per a llarg, i al final m’ha eixit aquest llibre a mig camí entre la novel·la i el recull de contes.

De totes maneres, aquests últims mesos t’han re-portat moltes satisfaccions literàries. És veritat que els escriptors fan les coses més interessants en els moments socials i personals més difícils? Tu ets d’aquests? T’ho dic perquè no se’t veu cara d’amargat...

La veritat és que la mitologia de l’escriptor turmen-tat i encabronat està molt explotada però crec que no tots ens acostem a la literatura pels mateixos motius ni en els mateixos moments. Això sí, jo vaig tornar a escriure fa quatre anys després de passar per l’experiència més intensa i dolorosa de la meua vida, per la qual cosa puc dir que la literatura em va salvar un poc la vida. Li dec molt, és clar, i per això li faig bona cara.

T’he sentit dir que alguns poemes t’han servit com a revulsiu per a començar a escriure. No

és habitual que un narrador es deixe seduir pel llenguatge poètic. El cas contrari es dóna més so-vint −crec−. Què et sedueix, a tu, de la poesia?

Bé, en primer lloc he de dir que la poesia, com a lec-tor, és molt especial per a mi. És com la vessant zen i elevada de la literatura. No pertany a aquest món, ni tan sols a nosaltres. I m’encisa el fet que faça servir el mateix codi que la narrativa per a conver-tir-se després en una cosa totalment distinta. No sé: és com una altra dimensió del llenguatge. Màgica i sense embuts.

Veig que tens el perfil convenient per a ser un escriptor que viu i es comunica d’acord amb el seu temps: ets un activista cultural, t’agrada fer promoció directa dels teus llibres, et mous molt per Facebook, acabes d’inaugurar un bloc... En aquest panorama, quin és el lloc que podem con-cedir a la reflexió pausada, a la introspecció de l’escriptor, i a la intimitat del paper? Són valors que importen a Jovi Lozano-Seser, o no tant?

En certa mesura, la hiperconnexió a la xarxa i l’ex-cés d’informació contradiu un poc el fenomen íntim de la lectura. Per exemple, tot i que tinc Twitter, no m’agrada emprar-lo, em sembla ja excessiu. Al cap i a la fi, els escriptors no som més que agències de vi-atges. Si al client li agrada el nostre producte, ja el gaudirà en el seu moment i, això sí, pel seu compte. M’importa moltíssim la llibertat del lector: que em diga que li ha encantat el text i que em diga també si no ha pogut passar de la cinquena plana, encara que aquesta segona possibilitat jo no l’he experi-mentada, de moment!

[email protected]

Sis contes i una novel·la incerta és un recull d’històries i és alhora una reflexió sobre els processos paral·lels que acompanyen al fet literari.

Jovi (Josep vicent) Lozano-seser (Ondara, 1979) és llicenciat en Comunica-ció Audiovisual i està especialitzat en l’ús de la llengua als mitjans de comunicació. La seua producció lite-rària està centrada en el gènere de narrativa curta tal com ho demostren els nombrosos guardons rebuts.

El llibre es completa amb una guia de lectura elaborada per Tomàs Llo-pis i que us podeu descarregar a:

www.recursosdidactics.net



�

�

GANXO I LES PUCES PUNXOSESGanxo, el tigre de les Barraques, torna a compartir una aventura amb la seua amiga Mercé. Unes puces han començat a molestar-lo i, per molt que ho intenta, no és capaç de desfer-se’n. Però per sort, la mare de Mercé té un pla...

Artur Hernàndez Il·lustracions de Neus Moran �� pàgines a color, enquadernació rústica. Amb lletra lligada i jocs de llenguaISBN: 9��-��-9��6�-��-� PVP: 5 €

VALENCIANS A NOVA YORK. EL CAS DE LA MARINA ALTA (1912-1920)

Aquesta és la història dels emigrants arri-bats a Nova York des de la Marina Alta entre els anys �9�� i �9�0. Quines van ser les raons de la partida, els preparatius del viatge, l’entrada pel port de l’illa d’Ellis, les feines i els sous a què accedien... Tot acom-

panyat d’un llistat en què es recopilen els noms, cognoms, edats, pobles, vaixells i ports d’eixida de més de �.�00 persones.

Teresa Morell Moll �9� pàgines. Enquadernació en rústica ISBN: 9��-��-9��6�-��-� PVP: 14 €

CENDRES DE TERNILSVicent Sanchis ha bastit amb aquesta novel·la –un poc a l’estil García Berlanga– una crònica en què s’esdevenen històries que passen a Ternils, un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura franquista i la transició democràtica.

Vicent Sanchis Il·lustracions de Pau Àlvarez��6 pàgines. Enquadernació en rústica ISBN: 9��-��-9��6�-��-0 PVP: 14 €

El Clot de la LLuna, vol ser un poemari que diverstisca i oferisca

eines poètiques per a viure amb valors. Hi trobem versos com els del poema 25, que partint de paraules monosil-làbiques, ens porta la imatge de persones que arriben fins a les nostres costes en pas-tera. Amb aquest poema, he volgut recordar-vos eixa situ-ació, i donar-vos a conèixer les regles de construcció d’un text poètic (en aquest cas amb paraules d’una sola síl-laba). Ara cal que us animeu a llegir el poema, a escoltar-lo i a recitar-lo, comprovant la musicalitat de les paraules monosil·làbiques i la seua

estructuració rítmica; fins i tot podeu divertir-vos cercant algun palíndrom (versos que podem llegir igual endarrere i endavant sense perdre el sentit). També voldria que el meu text us engrescara a cons-truir uns altres poemes jugant amb els monosíl·labs. Caldrà que trieu un tema, després busqueu paraules d’una sil·laba amb l’ajuda del diccionari i per últim construïu el poema. Estic segur que fareu textos ben divertits.

Ànim poetes!

EL CLOT DE LA LLUNA

famde mónvolde celnital rasfarde margustde salcecde llumcosde fangsuddel sudcul-de-sac

POEMA 25

vicent cAMPSPoeta i rapsodevicentcamps9�[email protected]

POESIA, SENSE POR

Aquest poemari parla de valors, mitjan-çant una poesia senzilla i divertida.

Va acompanyat d’activitats per a apren-dre a recitar en veu alta i d’un CD amb tots els poemes recitats per l’autor.



Edicions 96 SLApt. de correus 23 - 46670 La Pobla Llarga

[email protected]

www.recursosdidactics.netTel.: 96 246 11 04 - 692 22 10 04

Fax: 96 246 14 90

SEGUEIX-NOS:www.edicions96.com

També ens trobaràs al Facebook i al Twitter.

BUSCA’NS!

NOVETATS EDITORIALS

96milmotsmes

Documents

Transcript of 96milmotsmes