9 avaluaci. inicial - grec.net · No sap ordenar-les. No les ordena bé. 3 En llegir el text:...

Avaluació inicialCOMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL

29

Observa el dibuix i explica’l:1

Escolta el conte i contesta les preguntes: *2

• Per què estava trist el conillet?

• Qui demanava socors? Per què?

• Què passa al final del conte?

*El mestre o la mestra ha de llegir aquest conte:

Una vegada hi havia un conillet que vivia tot sol. Un dia essentia tan trist que es va posar a plorar. Tant plorava que lesllàgrimes li queien a terra.

De sobte va sentir una veueta demanant socors. Va mirar aterra i va veure una formigueta que li deia:

—No ploris més, que m’ofegaré amb les teves llàgrimes.

Aleshores va parar de plorar, es va fer amic de la formigueta i a partir d’aquell moment va ser un conillet molt feliç.

Llegeix el text següent:1

LECTURA ORAL

Avaluació inicial

30

La neu cau a poc a poc. I el guillot, què fa?Naturalment, se’n va a caçar.

Té molta gana però hi ha molt poc menjar. L’hivern és llarg i fred. Quan s’acabarà?

Passen els dies. Per sota de la neu comencen a brotar les tiges verdes de la primavera.

“Però, de qui són aquestes petjades? Qui faaquesta mena d’olor?”, pensa el guillot.

–Sóc jo –diu la guilla– que busco company. Vols venir amb mi?

De nit i de dia, el guillot segueix la guilla, i la guilla el guillot.La neu es fon. Els arbres verdegen. És primavera.

—Saps què podem fer? Preparar un bon cau sotad’aquest arbre per quan neixin els nostres fills.

I tal dit tal fet.

L’estiu acaba d’arribar. El bosc està ple de vida. Al cau de la guilla han nascut quatre cadellsmenuts, menuts.

Adaptació d’un fragment del conte La rabosa, de Teresa Duran.

Edicions Tàndem

Nombre de paraules

17

33

50

64

76

100

117

122

142

Observa la il·lustració i dibuixa les coses que hi falten:1

Numera les frases següents en l’ordre adequat:2

Ordena els fragments següents per formar una frase:3


31

Un pont sobre el riu.

Tres fruits a l’arbre

del costat de la casa.

Un cotxe davant

de la casa.

M’esbandeixo amb aigua les mans ensabonades.

Obro l’aixeta i em rento les mans.

Finalment, tanco l’aixeta i me les eixugo amb la tovallola.

A continuació agafo el sabó i me les ensabono.

amb els meus pares

Demàper pujar

als cavallets.aniré a la fira

Llegeix el text següent i contesta les preguntes:4

Escriu una història a partir de les vinyetes següents:5

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL

Avaluació inicial

32

• Què és el que has llegit?

• Qui l’escriu?

• Per a qui és?

• Què diu?

una invitació

un conte

un cartell

una nota

Mare:

Ha telefonat el tècnic i m’ha dit que demà a les quatre de la tarda vindrà a arreglarla rentadora.

Lluís

Inventa’t una història a partir del dibuix següent:6

Fes un dictat*:7

* El mestre o la mestra pot dictar les frases del darrer exercici de la pàgina 237 del Rodet 2000.


33

Separa les síl·labes de les paraules següents:1

Escriu el nom dels dibuixos següents:2

Completa les paraules següents:3

FONOLOGIA-ORTOGRAFIA

Avaluació inicial

34

pla a pi arra ra eta itarra

pastís cotxe cadira elefant

gegant medicina brusa armari

Enllaça una paraula de cada columna per formar frases:1

Digues si les frases següents són afirmatives, interrogatives o negatives:

2

Posa en plural les expressions següents:3

Avaluació inicialGRAMÀTICA

35

El moto juguen molt.

La domador fa saltar a futbol.

Els cireres són el lleó.

Llegir un conte és divertit. Afirmativa

Vols venir a jugar amb mi? Negativa

En Joan no menja llaminadures. Interrogativa

Les nens corre dolces.

Una vaca Dues

Un gos blanc Dos

El pantaló és nou Els

La meva cosina sap cantar Les

36

GRAMÀTICA

Avaluació inicial

Relaciona els antònims i els sinònims següents:4

Completa l’alfabet:5

36

A B D F

I J M N

P R S T U

Y

ample

bonica

alt

calenta

lletja

estret

freda

baix

convidar

xerrar

descansar

passejar

caminar

invitar

parlar

reposar

Antònim

sSinònim

s

37

Avaluació inicialVALORACIÓ

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL

1 En interpretar l’escena dibuixada...

Enumera elements o accions que hi apareixen.

Aporta una explicació als elements o accions.

Identifica la idea principal de l’escena.

Hi introdueix idees relacionades, detalls i valoracions.

2 En escoltar la història...

Té dificultat a contestar les preguntes.

Contesta molt concisament.

Contesta amb una certa profusió de detalls.

1 En interpretar les ordres:

N’ha realitzat bé:

2 Pel que fa a les frases desordenades:

Les ordena correctament.

No sap ordenar-les.

No les ordena bé.

3 En llegir el text:

Nombre total de paraules llegides en un minut

Nombre d’errors

Nombre de paraules ben llegides

Tipus d’errors més freqüents:

Inversions Omissions Confusions Repeticions Altres

LECTURA ORAL

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA

37

VALORACIÓ

Avaluació inicial

38

3 En ordenar els fragments per formar una frase:

No escriu la frase.

Escriu bé la frase, però es deixa la majúscula i el punt.

Es deixa algun grup de paraules.

Escriu la frase correctament.

4 En la lectura de la nota:

5 En escriure la història:

Enumera el que hi ha dibuixat en cada vinyeta.

Escriu una frase de cada vinyeta sense connexió entre elles.

Utilitza un fil conductor per explicar el que hi ha en les tres vinyetes.

Hi introdueix detalls descriptius, valoracions...

6 En inventar-se una història a partir del dibuix:

No escriu res.

Escriu paraules soltes sense cap coherència.

Escriu frases soltes que no constitueixen una història.

Escriu una història coherent però sense cohesió entre les frases.

Escriu una història coherent i amb la cohesió adequada entre les frases.

7 En el dictat:

Reconeix el tipus de text.

N’identifica l’emissor.

N’identifica el destinatari.

N’entén el contingut.

No reconeix el tipus de text.

No n’identifica l’emissor.

No n’identifica el destinatari.

No n’entén el contingut.

Separa bé les paraules.

Escriu les majúscules.

No fa omissions, inversions, confusions...

Segueix la direccionalitat correcta.

No separa bé les paraules.

No escriu les majúscules.

Ha fet faltes d’ortografia.

Direccionalitat no correcta.

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA

39


1 En fer la separació de síl·labes, separa:

2 En escriure el nom dels dibuixos:

3 En completar les paraules amb la grafia que falta:

Ha fet errors.

1 En enllaçar una paraula de cada columna per formar frases:

N’ha fet bé:

2 Pel que fa a les diferents frases:

N’ha identificat correctament:

3 Pel que fa a posar en plural:

Dels dos grups nominals, n’ha posat bé:

De les dues frases, n’ha posat bé:

4 Pel que fa a la relació entre antònims i sinònims:

5 Pel que fa a la compleció de l’alfabet:

No ha escrit res.

Ha completat bé algunes lletres.

Ha completat bé tot l’alfabet.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA

GRAMÀTICA

Les directes

Les travades

Les inverses

Els dígrafs

No identifica cap sinònim.

Identifica algun sinònim.

Identifica tots els sinònims.

No identifica cap antònim.

Identifica algun antònim.

Identifica tots els antònims.

Escriu bé els grups consonàntics.

No els escriu bé.

Avaluació finalCOMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL

163

Escolta la lectura i digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions

següents:

El rei tenia un fill que es deia Joan.

El rei va fer un pont molt gran damunt d’un riu.

La mateixa nit que va acabar el pont un llamp el va trencar pel mig.

Va refer el pont tres vegades i tres vegades es va trencar.

El rei va posar deu soldats per vigilar el pont.

Quan en Joan vigilava el pont va trobar un gegant que el sacsejava.

El gegant deia que el riu era seu i que no tenien dret a fer el pont.

El gegant volia enfonsar el pont i matar en Joan.

En Joan va fugir corrent mort de por.

Explica ara, amb les teves pròpies paraules, el conte que t’acaben de

llegir.

2

1

Escriu al costat de cada expressió destacada la paraula que tingui un

significat semblant:

L’acció de prendre terra ( ) de l’avió s’ha realitzatsense entrebancs.

La persona que havia de rebre l’herència ( ), estavamolt malalta.

La guanyadora de la cursa va rebre l’objecte que li corresponia com a

premi ( ).

En arribar al poble vam visitar el lloc on es s’exposen obres artístiques

( ).

Relaciona les paraules de significat semblant:

càstig • • furiós aparador • • engrescar

enfurismat • • moment cèlebre • • vitrina

estona • • penitència animar • • famós

Escriu el nom de les persones, animals o coses que representen els

dibuixos:

Escriu davant de cada paraula l’article que correspongui (el, la, l’):

alarma aterratge desfilada hipopòtam

bressol estrella hospital aparell

4

3

2

trofeuhereuaterratgemuseu

1

164

VOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA

Avaluació final

165

Separa les síl·labes de cada paraula (atenció al dígrafs que no se separen):

Escriu les lletres i dígrafs que falten en aquestes frases:

Di ous pa at a l’escola del meu co í Lluís van cele ar la Fira del

Llibre.

El dia del meu ani ersari em van re alar una mo illa i un esto .

A conseqüència d’un accident porta e benat el geno esque e i el

bra dret.

Escriu el plural de les paraules següents:

Escriu aquestes oracions en passat:

Anem a la muntanya a buscar bolets.

En Lluís i l’Anna viuen en una casa molt gran.

Ara escriu-les en futur:

8

7

6

5

Avaluació finalVOCABULARI, ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA

torrada

bombolla

tranquil·la

aranya

cassola

raqueta

maduixa

guitarra

un / una més d’un/a una / una més d’un/a

coca platja

plaça amiga

taronja clsoca

Substitueix les paraules destacades per un pronom i torna a escriure

aquestes oracions:

La mare, el pare i jo anirem dissabte al teatre.

Nosaltres

Els actors i les actrius assagen cada dia els seus papers.

El meu company Miquel ha dit una mentida al mestre.

El meu company sempre arriba tard a l’escola.

Escriu el subjecte o el predicat segons calgui:

faig els deures cada dia quan surto de l’escola.

no han vingut a l’aniversari perquè plovia molt.

Al meu avi Joan

Nosaltres

Ordena alfabèticament les paraules següents:

llaurador hereu assaig

cercavila maduixa corretja

Completa aquest text amb el connectors del quadre:

En arribar d’escola,

faig un petó a la meva mare,

deixo la motxilla,

agafo el berenar i

me’n vaig a jugar

una estona.

12

11

10

9

166


Avaluació final

desprésfinalment

primera continuació

167

Llegeix atentament el text següent:

En un país molt llunyà vivia una vegada una bruixa molt vella i molt sàvia. Mireu sin’era, de sàvia, que les altres bruixes l’havien anomenada la guardiana del Pot de laSaviesa. Tenia dos fills: el gran, que era molt bell, i el menut, que era el més lleig detots els nens que hi havia al món. La seva mare, tot i que era bruixa, estava trista iafligida per tenir un fill tan lleig. Com que no podia fer que es tornés més bonic, vapensar que almenys era el seu deure fer-lo més savi.

Pensant en això, va agafar el Pot de la Saviesa i el va posar al foc per tal de fer-lobullir. Aquest pot tenia la virtut que, després de bullir un any i un dia, tot el seucontingut es condensava en tres gotes d’un líquid màgic i aquell que es bevia les tresgotes es feia savi entre els savis...

Tria la resposta adequada per a cada pregunta:

1. Quin títol creus que és el més adient per aquest text?

Els dos germans bessons.

La bruixa i el Pot de la Saviesa.

La reina del Pot de la Bellesa.

2. Quin càrrec li van donar a la bruixa les altres bruixes?

Guardiana de l’Anell dels savis.

Guardiana de la Gran Escombra.

Guardiana del Pot de la Saviesa.

3. Per què creus que li van donar aquest càrrec?

Perquè era la més bella de totes les bruixes.

Perquè era la més sàvia de totes les bruixes.

Perquè era la més dolenta de totes les bruixes.

4. Què creus que significa que la bruixa era molt sàvia?

La bruixa no tenia cap malaltia.

La bruixa sabia moltes coses.

La bruixa era molt ignorant.

2

1

Avaluació finalCOMPRENSIÓ LECTORA

5. Per què estava trista la bruixa?

Perquè tenia un fill molt lleig.

Perquè s’havia fet molt vella.

Per què era la guardiana del Pot de la Saviesa.

6. Com que la bruixa no podia fer que es tornés més bonic el seu fill, quèva pensar?

Que el seu deure era fer-lo molt valent.

Que el seu deure era pagar-li una operació de cirurgia estètica.

Que el seu deure era fer-lo més savi.

7. Per què creus que la bruixa no podia fer que es tornés més bonic el seufill?

Perquè ja no recordava les fórmules màgiques.

Perquè les bruixes no poden fer tot el volen.

Perquè ja era massa vella.

8. Quina solució va pensar per fer-lo savi?

Buscar-li els millors mestres.

Fer-lo estudiar quinze hores cada dia.

Fer-li beure el contingut del Pot de la Saviesa.

9. Quant de temps havia de bullir el pot perquè el contingut fos màgic?

Tres anys i un dia.

Un any i dos dies.

Un any i un dia.

10. Què li passava, a aquell que es bevia les tres gotes del líquid màgic?

Es tornava molt bonic.

Es feia savi entre els savis.

Es feia el més valent del regne.

168

COMPRENSIÓ LECTORA

Avaluació final

169

Tria el final que més t’agradi per al conte dels que hi ha a continuació i

escriu-lo:

Al cap d’un any i un dia el fill menut es va beure les tres gotes dellíquid màgic i...

La bruixa tenia un criat i li va encarregar de vigilar el pot que bulliaremenant cada dues hores el líquid...

Després de bullir un any i un dia, en treure el pot del foc, a la bruixa livan caure les tres gotes al dit...

Imagina’t que l’any passat vas anar a un campament d’estiu i hi vas

conèixer un company de qui et vas fer molt amic. Ara vols escriure-li una

carta dient-li que tens ganes de tornar-lo a veure i, a més, que vols saber

si aquest any tornarà al mateix campament. Per fer-ho, segueix els passos

següents:

2

C

B

A

1

Avaluació finalEXPRESSIÓ ESCRITA

De primer planifica la carta:

Tot seguit fes l’esborrany del cos de la carta:

Escriu la carta definitiva:

170

EXPRESSIÓ ESCRITA

Avaluació final

localitat i data

salutació

cos de la carta

comiat

171

El gegant del riu

(fragment que serà llegit pel mestre o la mestra en veu alta)

Una vegada hi havia un rei que tenia un fill denom Joan. Una dia el rei va manar de fer unpont molt gran damunt del riu que travessava elseu regne. Però la mateixa nit que el van acabarde construir, el pont es va trencar pel mig.

Tres vegades el van refer i tres vegades es vatrencar. Ningú no sabia qui era l‘autor d’aquellamalifeta.

Llavors Joan va dir a son pare:

—Jo vigilaré aquesta nit i descobriré qui ho fa.

Tot va anar bé fins a la mitja nit, moment enquè en Joan es va adonar que algú sacsejava elpont. Hi va acudir de pressa per saber qui hofeia i va trobar un gran gegant.

—Tu qui ets? —va preguntar el gegant.

—El fill del rei —va dir en Joan.

—Aquest riu és meu —va dir el gegant— i tonpare no té cap dret a fer el pont. Jo l’esfondraréi et mataré.

—I si en lloc de barallar-nos ho discutimtranquil·lament? —va suggerir el príncep.

Dictat

M’han regalat una canya de pescar i una gorra de color taronja.

Enguany a l’escola hem celebrat la festa de Carnestoltes.

Cal tirar els envasos de vidre als contenidors adequats.

A la plaça del poble han fet una obra de teatre.

A l’estiu faré un curset de natació a la piscina de la platja.

Avaluació finalCONTE

COMPRENSIÓ ORAL

1 Escolta la lectura que fa el mestre o la mestra:

Assenyala correctament totes les frases vertaderes i les falses.

De les nou frases n’ha assenyalat bé

No n’ha senyalat bé cap.

2 En explicar la lectura llegida per la mestra o el mestre:

Conta la història amb coherència i cohesió.

Diu la història de manera coherent, però les frases no estan lligades.

Diu frases soltes, però ni la història és coherent ni les frases estan ben

lligades.

No recorda bé la lectura.


1 En identificar el significat de les paraules:

Identifica les quatre paraules.

N’ha identificat

No n’ha identificat cap.

2 En relacionar els sinònims:

Els ha relacionats tots correctament.

N’ha relacionat bé

No n’ha relacionat bé cap.

3 En escriure els nom dels dibuixos:

Ha escrit els quatre correctament.

N’ha escrit bé .

No n’ha escrit bé cap.

172

VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ FINAL

Avaluació final

173

4 En posar l’article davant del nom:

Els ha posat tots correctament.

N’ha posat bé .

No n’ha posat bé cap.

5 En separar les síl·labes:

Ha separat totes les paraules correctament.

N’ha separat bé .

No n’ha separat bé cap.

6 En escriure les lletres i els dígrafs que falten a les paraules:

EIs ha posat tots correctament.

N’ha posat bé .

No n’ha posat bé cap.

7 En escriure el plural de les paraules:

EIs ha escrit tots correctament.

N’ha escrit bé .


8 En escriure les oracions en passat i en futur:

Les ha escrit totes correctament.

N’ha escrit bé .


9 En substituir les expressions destacades per pronoms:

Les ha substituïdes totes correctament.

N’ha substitut bé .

No n’ha substituit cap bé.

Avaluació finalVALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ FINAL

10 En escriure el subjecte o el predicat per a cada oració:

Els ha escrits tots correctament.

N’ha escrit bé .


11 En ordenar les paraules alfabèticament:

Les ha ordenades totes correctament.

N’ha ordenat bé .

No n’ha ordenat bé cap.

12 En completar el text amb els connectors donats:

Els ha utilitzat tots correctament.

N’ha utilitzat bé .

No n’ha utititzat bé cap.

COMPRENSIÓ LECTORA

1 En llegir i triar la resposta adient de cada pregunta:

Ha encertat totes les respostes.

De les deu, n’ha encertat .

No n’ha encertat cap.

EXPRESSIÓ ESCRITA

1 En escriure un final per a la lectura:

Pel que fa al contingut:

Ha escrit un final molt original per a l’argument del conte.

Ha escrit un final adequat per a l’argument del conte.

Ha escrit un final que no té res a veure amb l’argument del conte.

No ha escrit res.

174


Avaluació final

175

Pel que fa al text:

El text és coherent amb la part inicial, les frases estan ben lligades i presenta

una gran correcció i propietat.

El text és coherent amb la part inicial, però li falta cohesió i té un nivell de

correcció i propietat ben regular.

El text no és massa coherent amb la part inicial i li manca cohesió, correcció i

propietat.

És pràcticament il·legible.

2 En escriure la carta:

Pel que fa a la silueta:

Ha escrit tots els elements de la carta.

Se n’ha deixat algun.

Només ha escrit el cos del missatge.

Pel que fa al contingut:

Ha sabut comunicar amb precisió tot allò que pretenia.

El missatge resulta més aviat ambigu i/o incoherent.

La intenció de la carta no s’entén.

Pel que fa al procés d’escriptura:

Ha planificat el contingut de la carta, n’ha escrit l’esborrany, l’ha revisat i ha

escrit la carta final correctament.

Ha seguit els passos marcats, però cada pas no li ha servit per millorar la

producció del següent.

No ha seguit tots els passos marcats i cada pas no li ha servit per millorar la

producció del següent.

Ha passat directament al document definitiu.

Pel que fa al text de la carta:

El text és coherent, està ben cohesionat, i té propietat i correcció.

Al text, li falta cohesió i té un nivell de correcció i propietat ben regular.

El text té poca cohesió, correcció i propietat.

El text és pràcticament il·legible.

Avaluació finalVALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ FINAL

3 Dictat:

No ha separat bé les paraules.

No ha escrit totes les majúscules.

Fa omissions, inversions, confusions.

Ha fet faltes d’ortografia.

Separa bé les paraules.

Ha escrit les majúscules.

176


Avaluació final

Les activitats de la unitat es desenvolupen dins del context del començament del curs i del’entrada a l’escola.

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– T’agrada anar a l’escola?

– Explica què és el que més t’agrada d’anar al’escola.

– Digues alguna cosa que t’agradaria aprendreaquest curs que comences.

– Explica com és la teva escola. (Com són elspatis, les aules…)

– Trobes divertit anar a comprar el materialescolar quan comença el curs?

– Què és el que més t’agrada estrenar? (Llibresde text, carpeta, estoig…)

– Què fas quan tens els llibres nous? (Fullejar-los,folrar-los, no fer-ne cas…)

– T’has fixat que al mes de setembre, abans quecomenci el curs, hi ha molta publicitat deproductes que tenen a veure amb els nens i lesnenes? (Material esportiu, material escolar…)

– Què en penses? Creus que tot allò queanuncien és necessari per començar l’escola?

– Tu et compres tot el que diuen els anuncis?

Solució de la làmina:

El Pau és a la punta esquerra de la làmina, ama-gat darrere d’un grup de tres nens.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Context: A la casa de la Júlia han portat un fulletpublicitari amb anuncis d’una botiga de materialesportiu per a l’escola; la Júlia i son pare hi hananat per comprar les coses necessàries.

Discussió sobre la necessitat de ser crític amb lapublicitat i no comprar més que les coses quesón necessàries.

PÀGINA Informació

A partir de l’observació, treball col·lectiu:

—En aquest anunci, només hi ha text?

—Està escrit tot el text amb el mateix tipus delletra? Per què?

—Què indiquen els números?

—Hi distingiu cap eslògan? Quin?

Lectura silenciosa de l’anunci.

Anàlisi col·lectiva de l’anunci i selecció de les afir-macions certes i falses.

PÀGINA Activitats

Comentari sobre el fet que hi ha alguns anuncisque no es fan amb ànim de lucre sinó que tenenla missió de sensibilitzar les persones sobrediversos problemes.

Activitat lliure:

Proposta de cartell per penjar a l’aula:

6

1

21

2

1

11

9

1Comença el cursCÈRCOL 1ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

41

L’anunci...

• Presenta una tipografia diversa.

• És a tot color.

• Sol contenir un eslògan.

• L’eslògan sol estar introduït per si o per unaordre.

• Els anuncis no sempre diuen la veritat i nosempre hem de fer el que diuen.

Les orientacions didàctiques que us presentem en aquesta Guia pretenen ajudar-vos a treure el màxim profitde cadascun dels programes (comunicació, gramàtica...) de cada unitat.

Per aconseguir-ho proposem una sèrie d’activitats, pautes d’observació i propostes per a treballar els apartatsde manera més aprofundida. Encara que totes les unitats tenen orientacions per al mestre o la mestra, sen’han triat dues a l’atzar (una per a cada curs) que estan més detallades i serveixen de model per a la resta.

En aquest curs la unitat model és la unitat 4.

PÀGINA Activitats

Valoració de l’anunci realitzat d’acord amb els cri-teris següents:

– S’hi han posat les informacions suficients.

– Té les característiques textuals que li correspo-nen:

– Presenta una tipografia diversa.

– És a tot color.

– Conté un eslògan.

– L’eslògan és introduït pel condicional sí o peruna ordre.

LECTURA: EL CONTE DEL MARTÍ

PÀGINES I Informació

Activitats abans de la lectura:

– Presentació, motivació, activació i posada encomú dels coneixements previs sobre el temade la lectura. Formulació de les primereshipòtesis a partir del títol i les il·lustracions.

– Treball de vocabulari:

Explicació contextualitzada del vocabulari relle-vant per a la comprensió de la lectura.

Intel·ligent: Que té intel·ligència, capacitat percomprendre les coses i resoldre problemes;llest. El Martí és un nen intel·ligent i per això varesoldre el seu problema.

Anar a la seva: Fer la pròpia voluntat, sense fercas dels altres. El Martí no feia cas del que lideien els seus pares, sempre anava a la seva.

Assentar el cap: Posar seny i enteniment en lescoses que un fa. El Martí va pensar fer algunacosa que li servís per no ser tan distret fins quese li assentés més el cap.

Habitual: Allò que se sol fer sempre igual, percostum. Per al Martí, dur només un mitjó no erauna cosa estranya, sinó prou habitual.

Tocar de peus a terra: Veure les coses tal comsón, sense fantasies. Tenir un peu gelat i un altrecalent potser era un bon remei per tocar de peusa terra.

Lectura guiada en grup i formulació de preguntesque animin a la lectura i en controlin la compren-sió (en plantegem algunes, però se’n poden fermés).

Lectura individual i silenciosa.

PÀGINES I Activitats

Si els nens i les nenes no saben o no recordensituacions a les quals hagin estat el centre de lesmirades de tota la classe, es pot fer, col·lectiva-ment, una pluja d’idees sobre situacions que espodrien donar, i després cadascú que triï la quevulgui explicar. Alguns exemples: portar el jerseial revés, anar a classe amb sabatilles...

3

98

4131

4

7

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Comença el curs1CÈRCOL 1

42

43

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– Tens algun germà o germana petit? Si no entens, t’agradaria tenir-ne?

– Quants anys té el teu germà o germana?

– Va a l’escola? Quin curs fa?

– Com és el teu germà o germana petit? (Calexplicar-ne els trets més rellevants pel que fa aaspecte físic i a la manera de ser.)

– Quines coses t’agraden i quines coses etmolesten del teu germà o de la teva germana?

– Creus que és divertit tenir germans? Per què?

– A l’escola, has anat alguna vegada a veure lesclasses dels petits? Com són?

– Fixa’t en la làmina en què hi ha dibuixada laclasse del Pau i digues en què s’assembla i enquè es diferencia de la teva classe de tercer.

– Què recordes més de quan tu anaves a laclasse dels petits?

– T’agradaria tornar a tenir tres anys, com el Pau?Per què?


Els objectes de color vermell que hi ha amagatssón: la pilota, el coet, la poma, l’avió de paper, lamarieta, la flor, la nina russa, la serp de drap, lesulleres, la caixa groga i vermella al costat del telè-fon.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Per respondre a l’activitat cal observar la il·lustra-ció de l’activitat 1.

1r dibuix: exemple al llibre.

2n dibuix: El Pau i en Guillem són cosins o enGuillem és el cosí del Pau.

3r dibuix: La Júlia i la seva àvia, o la Júlia i la sevapadrina.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Context: La família de la Júlia ha anat de com-pres a uns grans magatzems. El Pau i la Júliaestaven mirant unes joguines. De sobte la Júlias’ha adonat que el Pau no hi era, ho ha dit alspares i tots s’han posat a buscar-lo. Sort que perla megafonia interna els han avisat que es troba-va a Informació.

PÀGINA Informació

Context: La Júlia creu que als grans magatzemsno van descriure bé del tot el seu germà, per aixòi perquè el coneguem bé, ens en fa una descrip-ció completa.

Treball oral: A partir de l’observació del dibuix delPau, treball oral col·lectiu.

Lectura:

– Lectura de la descripció.

– Resposta a les preguntes proposades.

– Comparació del text amb il·lustració idescobriment de l’error.

Farem servir aquest esquema perquè els nens iles nenes resumeixin oralment la descripció delPau i facin la d’algun company o companya de laclasse.

A partir d’aquestes descripcions comentaremcom som de diferents les persones i la necessi-tat de respectar-nos els uns als altres.

PÀGINA Activitats

Treball en equip per tal d’organitzar la informaciórecollida a l’activitat anterior.

Cal fer observar que, a la descripció, primer hemanat de l’aspecte físic general al particular, totseguit hem especificat la manera de vestir i,finalment, la manera de ser.

1

71

2

1

22

1

12

2

11

91


2El menut de la casaCÈRCOL 1

Les activitats de la unitat es desenvolupen dins del context de la vida familiar a casa i l’atencióals membres més petits.

44

Activitat lliure:


PÀGINA Activitats

Valoració de cada descripció elaborada, d’acordamb els criteris següents:

– Segueix un ordre en la descripció: aspecte físicgeneral, trets físics particulars, manera de ves-tir i manera de ser.

– Fa servir els recursos adequats: comparacions,adjectius...

– Presenta un bon lligam entre les frases, fa ser-vir un lèxic adequat i és prou correcta des delpunt de vista gramatical i ortogràfic.

LECTURA: EL GEGANT-XIC





Explicació contextualitzada del vocabulari relle-vant per a la comprensió de la lectura:

Temia: Tenia por davant d’un perill real o imagi-nari. El gegant no volia jugar amb els nens per-què temia fer-los mal.

Esquinçar: Estripar. Un dia, sense voler, elgegant va esquinçar el vestit d’una nena amb laseva ungla.

Soledat: Fet d’estar sol o sentir-se sol. El pro-blema que tenia el gegant era la seva soledat,sobretot, quan els nens eren a l’escola.

Lectura guiada en grup i formulació de preguntesque animin a la lectura i controlin la comprensiódel text (en plantegem algunes, però se’n podenfer més):

Lectura individual i silenciosa per part dels alum-nes i les alumnes.

PÀGINA Activitats

L’última pregunta d’aquesta activitat, caldria pre-parar-la abans oralment perquè tots hi participes-sin i expressessin diferents maneres d’actuardavant d’un problema determinat.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Han de contestar d’acord amb la manera com s’i-maginen el gegant, basant-se en la lectura delconte, que potser no coincidirà amb el dibuix delgegant que hi ha al costat de l’activitat.

PÀGINA Activitats

Abans de fer aquesta activitat caldria comentarque moltes vegades la manera d’actuar dels per-sonatges i les relacions que mantenen entre ellsdepenen fonamentalment del seu caràcter imanera de ser.

Caldria preparar aquesta activitat col·lectivamentper recordar els trets assenyalats a l’activitat 2del llibre, a la pàgina 25. S’hi poden afegir, tan-mateix, altres qualitats o defectes del Gegant-Xicque els nens i les nenes recordin de la lectura.Després cada nen i nena farà l’activitat indivi-dualment.

Es pot fer col·lectivament una pluja d’idees entreels nens i les nenes amb possibles finals per a lahistòria, i si el professor o la professora ho con-sidera adient, n’hi pot afegir altres de diferents;d’aquesta manera podran aplicar la seva imagina-ció i creativitat a desenvolupar la que més elsagradi.

3

2

1

02

2

72

3

91

4232

3

81


El menut de la casa2CÈRCOL 1

Descripció de persones

Estructura:

1 Aspecte físic general.

2 Detalls particulars.

3 Manera de vestir.

4 Manera de ser.

Recursos lingüístics: adjectius i compara-cions.

45

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– T’agrada veure la televisió?

– La veus molt sovint? (Cada dia, només els capsde setmana…)

– Quins són els programes que t’agraden més?(Dibuixos, pel·lícules, esports, documentals,noticiaris, concursos…)

– A més dels dibuixos animats, quins altresprogrames veus?

– Saps quins programes de televisió veuen elsteus pares?

– Alguna vegada has volgut veure un programa detelevisió i els teus pares no t’han deixat? Quèdeien els teus pares? Què deies tu? Com haacabat?

– Per quina raó creus que els pares diuen: “Proutelevisió!”?


Els personatges que s’han ficat als televisorssón:

1r El Gegant-Xic surt per la xemeneia.

2n El Pau.

3r Ningú.

4t La Júlia.

5è El pare del Gegant-Xic.

6è La mestra del Pau.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Cal fer conscients els nens i les nenes de lanecessitat de dormir el temps suficient per tro-bar-se descansats i en forma l’endemà.

PÀGINA Informació

A la classe de la Júlia, com a moltes classes, sor-geixen problemes quan es treballa en equip. Peraixò, els nens i les nenes han decidit de feraquest debat.

A partir de l’observació de la il·lustració, treballcol·lectiu dels debats:

– Sabeu què fan aquests nens i nenes?

– Sabeu què és un debat?

– Heu participat mai en algun debat?

– Seríeu capaços vosaltres de discutir sobre untema interessant sense perdre la calma?

Lectura del debat que fan els alumnes i les alum-nes de la il·lustració.

Anàlisi dels arguments a favor i en contra del tre-ball en equip.

Farem que els nens i les nenes prenguin cons-ciència de la importància de respectar les opi-nions dels altres i de defensar les opinions prò-pies dins d’una discussió ordenada, per tald’evitar baralles.

PÀGINA Activitats

En aquesta activitat, cal fer èmfasi en la necessi-tat que no hi hagi cap discriminació en els jocsper raó de sexe.

Activitat lliure:


1

72

2

1

23

3

13

92

CÈRCOL 1ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

3Massa televisióCÈRCOL 1

Les activitats de la unitat es desenvolupen dins del context de la vida familiar, on es fa méspalesa l’omnipresència dels electrodomèstics i la influència de la televisió en la vida dels nens iles nenes.

Debat sobre un tema

• Hi haurà un moderador o unamoderadora.

• Demanarem la paraula quanvoldrem parlar.

• Estarem en silenci mentre par-len els altres.

• Serem clars i breus en les nostres opi-nions.

• Respectarem les opinions dels altres.

46

Valoració del debat d’acord amb els criterissegüents:

Comportament adequat en el debat:

– Han respectat la situació espacial delsparticipants en semicercle, amb el moderador omoderadora situat enfront de tots, durant tot eldebat.

– Han respectat el torn de paraules.

– Han escoltat amb atenció i han exposat lesopinions pròpies breument i amb tranquil·litat.

Habilitat en l’exposició de les opinions pròpies.

LECTURA: PROU TELEVISIÓ






Comèdia: Obra de teatre —o pel·lícula— diverti-da i amb un final generalment feliç. A la senyoraDixon li agradaven les comèdies.

Documental: Programa sobre fets reals, queserveix generalment per informar o ensenyar.Kate, la filla, havia de mirar un documental per ala seva classe de història.

Lectura guiada en grup i formulació de preguntesque animen a la lectura i controlen la comprensiódel text (en plantegem algunes, però se’n podenfer més).


PÀGINA Activitats

Aquesta activitat es pot treballar oralment abansde fer-la per escrit; d’aquesta manera tots elsnens i nenes tindran a l’abast un munt d’ideesper fer la seva pròpia versió.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Després d’haver fet l’activitat 2, caldria compro-var si les descripcions de les parts de la narracióque hi apareixen s’adiuen amb les parts del contede l’activitat 1.

PÀGINA Activitats

Es pot preparar la història col·lectivament, deforma oral, a partir de les il·lustracions. A conti-nuació, que cada nen i nena completi el nus ambles seves pròpies paraules.

1

03

53

3

92

4333

2


Massa televisió3CÈRCOL 1

47

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

El joc que planteja aquesta pàgina intenta intro-duir els nens i les nenes, de manera lúdica iengrescadora, en el tòpic de la unitat: les malal-ties.

Una vegada acabat el joc, serà el moment d’acti-var i posar en comú els seus coneixements pre-vis sobre el tòpic. Amb aquest objectiu farem nosolament que observin les imatges d’aquesta pri-mera pàgina sinó que fullegin tota la unitat fixant-se en les coses que els interessin sense cappressió per part nostra. Una vegada hagin obser-vat les imatges i llegit els títols i els textos queels hagin atret, els farem preguntes molt sem-blants a aquestes:

– Heu estat mai malalts?

– Què teníeu?

– On us van portar?

– Qui us va curar?

– Què us va donar per curar-vos?

– Sabeu quines són les malalties més correntsque tenen els nens i les nenes de la vostraedat?

– Creieu que vosaltres podríeu fer alguna cosaper no caure malalts?

– Etc.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Les activitats són senzilles i poden ser realitza-des pels nens i les nenes sense ajuda. Tot i aixíes poden explicar, contextualitzant-les, les parau-les proposades a les activitats per tal de facilitar-los la tasca.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

En aquesta activitat es presenta una situació decomunicació que ens servirà per introduir mésendavant el text que hem d’estudiar: com quemolts nens i nenes de la classe s’han refredat, havingut en Joan, el metge del barri, per explicar-los què han de fer per tenir una millor cura de laseva salut.

A més del que demana l’enunciat de l’activitat,podem treballar alguns elements rellevants de lasituació de comunicació:

A qui fa en Joan l’explicació? (destinatari)

Què diu? (missatge)

Es tracta que els nens i les nenes reflexioninsobre l’altre element de la situació de comunica-ció: el propòsit de l’emissor.

Igualment, a partir del fet que en Joan, a més dedir què passa quan estem refredats, també deuhaver dit quines precaucions cal prendre per norefredar-se, introduirem el tema transversal de lapreocupació per la salut i la prevenció de lesmalalties més comunes.

PÀGINA Informació

Es presenta un model de fullet de recomana-cions amb propòsits de prevenció tal com elsque solen fer les autoritats sanitàries. Organitza-rem el treball de la manera següent:

Activació dels coneixements previs:

– Sabeu què és un fullet informatiu?

– N’heu vist alguna vegada algun? (La professorao el professor, si en té cap, els l’ensenya. Elsnens i les nenes, si n’han vist cap altre,explicaran com era i per a què era. ) Observeuara el que hi ha al llibre.

– Té títol? Què diu? S’escriu igual que la resta?

– Com s’escriuen les recomanacions? (Encolumna)

– Quantes recomanacions hi ha? Com ho saps?

– Com comencen? (Amb majúscula) Comacaben? (Amb punt)

1

04

3

1

93

83

73


4La Júlia està malaltaCÈRCOL 1

Ha arribat la tardor, el fred i les pluges. Com que els nens i les nenes d’aquesta edat solenprendre poques precaucions, ben aviat a la classe de la Júlia tothom s’ha posat malalt.

48

– Observeu les il·lustracions i digueu quinesrecomanacions hi deu haver en el fullet.(Construirem oralment entre tota la classe lescinc recomanacions sobre com evitar elsrefredats. Començarem cadascuna amb Hemde..., No hem de...)

– Quina és la recomanació que falta?

Lectura:

Cada alumne i alumna en farà una lectura indivi-dual.

Farem que elaborin i escriguin la recomanacióque falta.

A partir de l’observació aprofundida del text ante-rior construiran col·lectivament una síntesi de lescaracterístiques del fullet de recomanacions.

PÀGINA Activitats

A partir de la reflexió sobre el fet que en Joan hafet recomanacions per evitar els refredats, elsnens i les nenes analitzaran altres situacions enquè són útils també les recomanacions.

Primera producció individual per part de cadaalumne o alumna en què aplicaran els coneixe-ments previs que tenen a la redacció de recoma-nacions.

Activitat lliure: Cartell de síntesi

Tots els coneixements adquirits en l’anàlisi deltext model —silueta, estructura i recursos lin-güístics— seria convenient plasmar-los en uncartell. Aquest cartell, posat en un lloc visible dela classe mentre duri la unitat, els facilitaria latasca durant tot el procés de composició.

En acabar hauria de ser arxivat, juntament amb elcartell corresponent als altres textos, de maneraque estigués disponible en qualsevol moment enquè la classe decidís escriure un altre text corres-ponent al mateix gènere textual.

El cartell podria seguir aquest model:

PÀGINA Activitats

A partir de l’enunciat de l’activitat, farem queentenguin bé la situació de comunicació i la tascaque se’ls encomana. A continuació podrem rea-litzar els passos següents per a l’elaboració deltext:

Planificació:

Discussió col·lectiva:

– Quin títol posarem en aquest fullet derecomanacions? (Què heu de fer per enfortir-vos?)

– Com escriurem les recomanacions?(Disposades verticalment)

– Començarem cada recomanació ambl’expressió Heu de... o No heu de..., ambmajúscula i seguida de verb en infinitiu?

– Com l’acabarem? (Amb punt final)

Redacció de les recomanacions:

Construcció per equips de cada recomanació totobservant les il·lustracions.

Revisió:

– Revisió col·lectiva a la pissarra del text de lesrecomanacions.

– Revisió individual al llibre de les recomanacionsfetes.

Redacció de l’esborrany d’un fullet de recomana-cions:

En un full a part i revisat en equip.

1

73

2

1

63

2


La Júlia està malalta4CÈRCOL 1

Fullet de recomanacions

• Títol.

• Recomanacions numerades i disposadesverticalment.

• Frases curtes que comencin amb majúscu-la i acabin en punt.

• Cada recomanació comença amb Hemde... o No hem de...

49

Còpia de l’esborrany del fullet de recomanacionsja revisat, al llibre.

Valoració del fullet de recomanacions elaboratd’acord amb els criteris següents:

– Té un títol.

– Les recomanacions estan numerades idisposades verticalment.

– Les frases són curtes, comencen ambmajúscula i acaben en punt.

– Cada recomanació comença amb Hem de... oNo hem de...

– Té un bon nivell de correcció ortogràfica,gramatical i lèxica.

LECTURA: LA PARAULA


Organitzarem la lectura del text mitjançant elspassos següents:



—Has tingut mai mal de panxa? Et va visitar elmetge?

—Recordes què et va fer el metge perquè et pas-sés?

—Observa el títol de la lectura i els dibuixos idigues de què creus que tracta la història.

—Qui creus que n’és el protagonista?

—Què creus que li passarà?



Estrepitós: Molt fort. En Carles havia començata sentir un dolor estrepitós al ventre.

Augmentar el volum: Fer-se més gran. La mared’en Carles va començar a preocupar-se’n quanva veure que el ventre li augmentava de volum is’arrodonia.

Gemecs: Sons de queixa que fa una persona acausa del dolor. En Carles responia les preguntesde sa mare entre gemecs.

Clínica d’urgències: Lloc on atenen els malaltsde forma urgent. La mare va portar en Carles a laclínica d’urgències.

Arriscat: Perillós, atrevit. El metge va dir que sino fos arriscat s’atreviria a dir que en Carles esta-va embarassat.

Commoguts: Impressionats. Tots estaven com-moguts pel crit que havia fet la mare d’en Carles.

Lectura:

– Primera lectura:

Lectura guiada en grup i formulació de preguntesque animin a la lectura i en controlin la compren-sió (en plantegem algunes, però se’n poden fermés):

A Fins a ...suposar que estàs embarassat:

– Què li feia mal, a en Carles?

– Per què es va preocupar, sa mare?

– On el va portar?

B Fins a …aviat sabrem què dimonis amaga:

– Per què va fer un crit la mare d’en Carles?

– Què volia observar el metge?

– Què creus que tenia en Carles a la panxa?

C Fins al final:

– Què s’havia empassat Carles?

– Com havia passat això?

– Com el va expulsar?

Comproveu si les hipòtesis globals que s’havienfet al principi han estat encertades.

Lectura individual i silenciosa per part dels alum-nes i les alumnes, intentant entendre el text ambtota la profunditat.

PÀGINA Activitats

Cal que els alumnes i les alumnes siguin cons-cients que aquest treball de vocabulari té com amissió permetre una lectura més aprofundida deltext.

Tot i que són activitats individuals no seria sobrerestablir una petita discussió i/o treball en grup decadascuna d’aquestes abans de la realitzaciódefinitiva.

La correcció hauria de consistir en una posada encomú entre tota la classe.

83

4434

2


4La Júlia està malaltaCÈRCOL 1

50

PÀGINA Activitats

A partir de la lectura, personal i silenciosa,procedirem a un treball col·lectiu de recapitu-lació del text. Tot seguit, cada alumne i alum-na escriurà les respostes.

Depenent del temps de què disposem i de la dis-posició dels alumnes i les alumnes prepararem laredacció o els la farem fer espontània.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Caldria fer-los veure la importància que tenen elescenaris en una narració, perquè és allà on esdesenvolupa tota la història, de manera que,depenent del tema que es tracti, n’hi hauran unso uns altres. En aquesta unitat, com que el nenestà malalt, hi ha l’hospital, la sala obscura, etc.

PÀGINA Activitats

En escriure la frase on identifiquen l’escenarihaurien d’incloure també els personatges i lesaccions que es realitzen a cadascun dels dibui-xos, tal i com s’ha fet a la frase model, per tal defacilitar l’activitat 2.

Cal insistir que enllacin bé les frases perquè hiquedi una narració coherent.

JOC LITERARI: EL POEMA

PÀGINA Informació

Tot i que la finalitat última és aprendre el poema,organitzarem la nostra actuació de la manerasegüent:

Farem que observin el dibuix per tal que formulinhipòtesis sobre el contingut del poema; totseguit treballarem les paraules més difícils per tald’eliminar els problemes de comprensió (aixafat,xarop, dejunar, entrant, estofat).

Llegirem nosaltres el poema, a poc a poc, i a con-tinuació en farem una lectura guiada amb elsnens i les nenes.

Treballarem la comprensió mitjançant les pregun-tes que apareixen al quadern.

Farem que aprenguin el poema de memòria pertal de recitar-lo a casa.

PÀGINA Activitats

Farem que rellegeixin el poema de la pàgina 46d’informació i que contestin individualment lespreguntes de comprensió del poema. Després,les poden posar en comú amb la resta de la clas-se.

Hem d’intentar que s’adonin que la manera de dirles coses marca la musicalitat i el ritme dels poe-mes.

CONSTRUCCIÓ REFLEXIVA DEL CODI

(GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA)


Tant en l’apartat de Gramàtica com al d’Ortogra-fia organitzarem el treball de la mateixa manera:

Plantejarem les activitats del Llibre d’informaciócom a treball en equip i posterior posada encomú, procurant que hi participin tots els nens inenes i que les reflexions gramaticals finals esti-guin construïdes col·lectivament per tota la clas-se.

PÀGINES I Activitats

Plantejarem les activitats com a treball individual,tot i que promourem tant l’ajuda en equip comque facin servir els recursos de la biblioteca d’au-la (diccionaris, etc.) o que vinguin a consultar-nos.

SÍNTESI I AVALUACIÓ

PÀGINA Activitats

En aquest apartat final ens assegurarem simple-ment que entenguin bé les instruccions i faremque realitzin les activitats individualment.

44

3424

8474

2

1

14

64

2

1

04

54

3

21

93


La Júlia està malalta4CÈRCOL 1

51

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– T’agrada saber coses de l’espai? Quines cosessaps?

– Has vist alguna vegada un coet a la televisió?Com era?

– On més has vist algun coet o un astronauta?(Pel·lícules, contes…)

– Saps què fa un astronauta? N’has vist algun deveritat a la televisió?

– Digues com creus que és la feina d’unastronauta i explica per què. (Divertida,arriscada, avorrida…)

– T’agradaria ser astronauta? Creus que pot ser-ho tothom?

– Com et sembla que es comuniquen elsastronautes des de la nau amb la Terra?

– Penses que és important que es comuniquin ono caldria?


Els cinc “problemes” que impedeixen l’enlaira-ment són:

1.Un turista fa una foto molt a prop del coet.

2.Una cigonya a la punta del coet.

3.Una finestra oberta.

4.Un senyor carregant combustible al coet.

5.Un astronauta amb peus d’ànec.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Context: Darrerament, a tots els noticiaris hi surtel Francesc, un astronauta català que ara estàfent un viatge per l’espai. En un moment en quèla Júlia i els seus pares estan veient el telenotí-cies, retransmeten la trucada que ha fet l’astro-nauta a la seva família des de la càpsula espacial.

PÀGINA Informació

Cal que recordin i automatitzin a través de lapràctica els elements de la trucada i en quinordre es desenvolupen.

Caldrà que els nens i les nenes prenguin cons-ciència de la necessitat de ser cortesos i col·labo-radors pel que fa al telèfon: per exemple, han desaber disculpar-se amb educació quan s’equivo-quen en marcar un número de telèfon o bé tenirel detall d’anotar els avisos per a algun membrede la família, quan no és a casa.

PÀGINA Activitats

Després de realitzada, es pot representar a clas-se per parelles, amb totes les variants que es vul-guin.

Activitat lliure:


2

64

2

1

25

1

15

94


5Hola, sóc la JúliaCÈRCOL 1

Les activitats de la unitat es desenvolupen en el context de l’espai i els viatges espacials. Dinsd’aquest context, es treballa també un mitjà de comunicació molt familiar per als nens i nenes:el telèfon.

La conversa telefònica

Parts:

• Salutació i presentació.

• Cos de la trucada.

• Comiat.

Comportament:

• Saludar en presentar-se i en acomiadar-se.

• Escoltar atentament mentre parlen.

• Parlar clarament i sense cridar.

• Anotar els avisos per a la resta de la famí-lia.

• Disculpar-nos si ens hem equivocat en tru-car.

52

PÀGINA Activitats

Valoració de cada conversa telefònica d’acordamb els criteris següents:

– Han seguit més o menys els elements bàsicsde l’estructura de la conversa i ho han fet en laseqüència adequada.

– Han fet servir expressions adients per a lapresentació, salutació, i el comiat.

– El cos de la conversa s’ha desenvolupat ambfluïdesa.

– Han fet servir l’altura de veu i el to adequat.

– Han mantingut la cortesia i les bones maneres.

LECTURA: EL REI TITÓ, VIATGER DE L’ESPAI



– Presentació, motivació, activació i posada encomú dels coneixements previs sobre el temade la lectura. Formulació de les primereshipòtesis a partir del títol de les il·lustracions ide la lectura i comentari de la introducció.



Detector: Aparell que detecta la presència d’al-guna cosa. A la nau es va encendre el senyalintermitent del detector de vida humana.

Forçar la velocitat: Augmentar la velocitat. El reiva forçar la velocitat perquè estava impacient perarribar al nou planeta.

Analitzador atmosfèric: Aparell emprat per ana-litzar els components de l’aire. L’analitzadoratmosfèric de la nau li va indicar que l’aire erarespirable.

Escaldat: Escarmentat. El rei, escaldat per l’ex-periència del planeta anterior, volia assegurar-se’n abans de baixar.

Com Déu mana: Com cal. El rei estava con-vençut que ell podia ser i semblar un rei com Déumana.

Lectura guiada en grup i formulació de preguntesque animin a la lectura i controlin la comprensiódel text (en plantegem algunes, però se’n podenfer més):


PÀGINA Activitats

Si el professor o la professora ho consideraconvenient, aquestes activitats es poden pre-parar oralment perquè els nens i les nenesexpliquin tant les seves previsions sobre elque passarà quan el rei aterri com les sevesopinions sobre la realitat o fantasia de la histò-ria. D’aquesta manera tot l’alumnat podràenriquir-se sentint opinions diferents, que aju-daran a desenvolupar la seva imaginació.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Convé que els nens i les nenes s’adonin que,durant la lectura, a mesura que van avançanten el text, van creant, en una mena de teatremental, una escena que es correspon amballò que llegeixen. Com més capaços són decrear una escena rica i detallada a partir delssuggeriments del text, més sentit hi troben imillor poden recordar-lo. Per això hem d’aju-dar que desenvolupin al màxim aquesta habi-litat.Abans de fer l’activitat 1, doncs, caldria quetapessin els dibuixos de l’activitat 2 per talque s’imaginin la nau a la seva manera, nocom l’ha interpretada la dibuixant.

PÀGINA Activitats

Cal insistir que cadascú faci el dibuix tal i comse l’imagina, independentment de com elfacin els altres; és després, quan els compa-rin, quan cal que treballin conjuntament i quecomentin el perquè de les seves interpreta-cions.

21

05

21

55

32

14

4535

32

74

Hola, sóc la Júlia5CÈRCOL 1

53

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– Vas a comprar, de vegades? Amb qui hi vas? Hivas sol o sola?

– T’agrada anar a comprar?

– Què és el que més t’agrada comprar? Per què?

– Has comprat o t’han comprat mai alguna cosaque s’ha espatllat o fet malbé al cap de poctemps? Què has fet o han fet els teus pares?

– Has fet alguna vegada una carta de reclamació?Per quin motiu?

– Creus que tenim dret a reclamar quan enssentim tractats injustament? Explica algun casen què això t’hagi passat.

– T’agrada que et comprin roba o calçat de“marca”? Per què? (Són millors, o simplementt’agraden més perquè estan de moda?)

– Creus que la publicitat ens influeix a l’hora decomprar alguns productes?

– Imagina que durant un temps evites de comprartot allò que no et cal i destines els dinersestalviats a una causa justa. (Per exemple,ajudes a organitzacions dedicades a la solidaritati el desenvolupament.) Creus que et sentiriesmillor o pitjor? Per què?


El producte que busquen la Júlia i sa mare és elbric de llet.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Context: La mare de la Júlia li va comprar unesvambes molt bones d’oferta, però no fa ni tressetmanes que les porta i ja s’han fet malbé. Peraixò han decidit anar al l’hipermercat on les vancomprar per fer-hi la reclamació corresponent.

Comentari sobre els drets dels consumidors, elsmitjans que tenen a l’abast per defensar-los i lesdiverses organitzacions que s’hi dediquen.

PÀGINA Informació

A partir de l’observació superficial de la carta, tre-ball oral col·lectiu:

– A qui va adreçada aquesta carta de reclamació?(Destinatari)

– Qui l’escriu? (Emissor)

– Per a què l’escriu? (Funció)

– On s’escriu la localitat i la data?

– On és la salutació?

– Quina és la part més llarga?

– Com s’ha acomiadat la Júlia?

– Creus que és una carta amistosa o formal?

Lectura individual de la carta i resposta a la pre-gunta:

– Què és realment allò que s’hi reclama?

Es tracta d’analitzar en profunditat el cos de lacarta fent veure la seqüència de l’argumentació:explicació del que ha passat – arguments quedonen suport a la reclamació – concreció d’allòque es reclama.

Cal recordar-los la importància de guardar durantun cert temps el tiquet d’una compra com agarantia de futures reclamacions.

2

1

26

2

1

16

95


6Anem a comprarCÈRCOL 1

Les activitats de la unitat es desenvolupen dins del context del món comercial, de les compresi de les reclamacions que cal fer quan els productes que ens venen presenten deficiències deles quals l’establiment venedor s’ha de fer responsable.

54

PÀGINA Activitats

Activitat lliure:

Proposta de mural per penjar a la classe:

Valoració de la carta de reclamació d’acord ambels criteris següents:

– Adequació a la situació de comunicació: deixaexplícita en el text la funció de la carta, dóna eltractament adequat al destinatari i fa servir unllenguatge més aviat formal.

– Respecta la silueta i l’estructura de la carta.

– Aporta els arguments necessaris i suficientsper fer la reclamació.

– Fa la reclamació amb fermesa però amb corte-sia i bones maneres.

LECTURA: COM ES CONSERVAVEN ELS ALIMENTS



– Presentació, motivació, activació i posada encomú dels coneixements previs sobre el temade la lectura. Formulació de les primereshipòtesis a partir del títol, de les il·lustracions ide la lectura, i comentari de la introducció.



Conservar: Fer que una cosa es mantingui enbon estat. Per conservar els aliments, abans esfeia servir el gel.

Disposar: Tenir, fer servir. Abans, la gent no dis-posava de neveres ni congeladors per conservarels aliments.

Recursos: Tot allò que podem fer servir per acon-seguir o fer alguna cosa. Un dels recursos utilit-zats per conservar els aliments era guardar-los encaixes, coberts de gel.

Fer malbé: Deteriorar. A l’estiu es feien malbéalguns aliments per falta de gel.

Lectura guiada en grup i formulació de preguntesque animin a la lectura i controlin la comprensiódel text (en plantegem algunes, però se’n podenfer més).


PÀGINA Activitats

Caldria que aquesta activitat fos plantejada pri-mer oralment per tal d’ajudar als nens i les nenesa elaborar un pre-text, coherent i amb les fraseslligades, construït entre tots.

PÀGINA Informació

Caldria recordar a l’alumnat que en aquest tipusde text se solen fer servir paraules més difícilsque, de vegades, van en negreta. Molt sovint, altext mateix, hi ha l’explicació del significat d’a-questes paraules mitjançant diversos recursos(definicions i reformulacions) perquè el text espugui entendre millor.

56

2

95

4636

1

75


Anem a comprar6CÈRCOL 1

Localitat i data

Salutació:

Cos de la carta

Comiat

Signatura

Carta de reclamació

• S’ha de parlar de vostè al destinatari i ferservir un llenguatge formal.

• Ha de tenir l’estructura adequada per a unacarta.

• Ha d’explicar molt bé què ha passat.

• Ha d’aportar els arguments necessaris perjustificar la reclamació.

• Ha de dir clarament què es reclama.

• Ha de fer la reclamació amb fermesa peròamb cortesia i bones maneres.

55

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– Saps què vol dir reciclar?

– Saps què és i per a què serveix un contenidorde deixalles per reciclar?

– Digues quins contenidors de deixalles hi haprop de casa teva, de quin color són i quin tipusde material hi ha d’anar.

– A casa teva, feu servir aquests contenidors?Quins?

– Creus que és important seleccionar les deixallesper poder-les reciclar? Per què?

– Per què creus que hi ha persones preocupadespel medi ambient?

– Quines accions coneixes que tenen com aobjectiu respectar el medi ambient? (Reciclatgede deixalles, control dels abocaments, controldels fums, estalvi d’aigua, energiesalternatives…)

– Què creus que pots fer tu per evitar agressionsal medi ambient?


Al contenidor groc, que és el de llaunes, hi hauna ceba i un pot de vidre. Haurien d’anar al con-tenidor de deixalles orgàniques i al de vidre, res-pectivament.

Al contenidor verd, que és el de vidre, hi ha un lli-bre i una ampolla de plàstic. Haurien d’anar al depaper i cartró, i al de plàstic, respectivament. Amés, caldria treure tots els taps de les ampollesi llençar-los al contenidor corresponent.

Al contenidor blau, que és el de paper, hi ha unaampolla de vidre, una bombeta, una carxofa i unaespina de peix. Haurien d’anar al contenidor devidre i al de deixalles orgàniques, respectiva-ment.

Al contenidor taronja, que és el de deixallesorgàniques, hi ha un bric de llet i una llauna. Hau-rien d’anar al contenidor de paper i cartró i al dellaunes, respectivament.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Aquesta activitat pot presentar dificultats per alsnens i les nenes i, per tant, cal donar-los recursosper resoldre-la. Per exemple:

1. Copiem les frases a la llibreta, tal com estan.

2. Llegim la primera frase i ens adonem que elverb no és el que hi ha d’anar (Ficar)

3. Busquem, en alguna de les altres frases, quinés el verb que hi va bé (Aconseguir). Un copl’hem trobat el subratllem.

4. Copiem la frase correctament.

5. Passem a la frase següent.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

També s’ha d’analitzar:

–Qui fa la pregunta?

–A qui va adreçada?

–Per què fa aquesta pregunta?

Tractament del tema transversal relacionat ambla conservació del nostre planeta mitjançant l’úsd’energies no contaminants. Demaneu propos-tes sobre què podem fer tots i totes cada dia perno contaminar.

3

1

17

2

0796


7Protegim la naturaCÈRCOL 1

Les activitats d’aquesta unitat es desenvolupen dins del context de l’educació ambiental: elreciclatge de les escombraries, l’ús d’energies no contaminants i la protecció dels animals. I enaquest sentit, assumir la necessitat d’augmentar els nostres coneixements sobre el món queens envolta i de participar activament en la protecció de la Natura.

56

PÀGINA Informació

Treball col·lectiu a partir de l’observació de lail·lustració:

–Per a què creieu que serveix aquest diagrama?

–De quins elements consta?

–Com s’ha de mirar i llegir? (Seguint l’ordre delsnúmeros)

–Creieu que facilita la lectura del text?

Cal introduir la utilització dels llibres de les dife-rents àrees com a fonts de consulta i eines per al’estudi.

PÀGINA Activitats

Després d’haver realitzat aquesta activitatpodem demanar que expliquin el funcionamentd’algun altre vehicle, instrument o aparell.

Activitat lliure:

Proposta de cartell per penjar a la classe:

PÀGINA Activitats

Valoració de cada diagrama d’acord amb les pau-tes següents (especialment si els alumnes i lesalumnes en fan algun de nou a més del que hi haal quadern):

– Presenta les característiques pròpies d’un dia-grama: dibuixos senzills, rètols i números o flet-xes.

– Ajuda a la comprensió del text en què es trobainserit.

LECTURA: PROTEGIM ELS OCELLS



– Presentació, motivació, activació i posada encomú dels coneixements previs sobre el temade la lectura. Formulació de les primereshipòtesis a partir del títol i de les il·lustracions.


Explicació contextualitzada del vocabulari relle-vant per a la comprensió de la lectura:

Membre: Persona que juntament amb altres for-men un grup. La Júlia és un dels membres mésactius del grup que s’ocupa de donar menjar alsocells.

Protecció: Defensa d’una persona, un animal ouna cosa contra un mal o un perill. Els alumnes iles alumnes estaven preocupats pel perill quecorrien els ocells.



PÀGINA Activitats

Es podria fer l’activitat col·lectivament per veuresi entre tots saben el que cal donar als ocells permenjar. Si no ho saben es podrien informar en unabotiga especialitzada en animals o consultar unaenciclopèdia.

2

96

4737

2

76

1

66

3

1

27


Protegim la natura7CÈRCOL 1

Elements

• Dibuixos senzills.

• Rètols explicatius perals dibuixos.

• Fletxes o números.

papallona ou

capoll eruga

57

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– T’agrada la Festa Major?

– Què és el que més t’agrada?

– Com participes en la festa?

– Per què creus que és important conservar lesfestes populars?

– Explica quines festes se celebren a la tevaescola i com hi participes.

– Saps què és i per a què serveix una programade festes?

– Creus que és útil?


1-10; 2-8; 3-9; 4-7; 5-6.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Respostes model:

Sota la tarima.

Davant de la nena del vestit taronja.

Sobre del cap-gros.

Darrere del director de l’orquestra.

Entre les cames de la nena del vestit blau.

Al mig de la gent.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

A partir de l’observació del text, treball oralcol·lectiu:

• De quin poble és aquest programa de FestaMajor?

• El full del programa que hi ha al llibre, a quin diacorrespon?

• A quina hora comencen els actes?

• A quina hora fan l’últim?

• Què indiquen els nombres que hi ha al’esquerra?

• Quina activitat es fa a les onze del matí? On esfa?

• I a les vuit del vespre? On es fa?

Lectura individual de la totalitat del programa.

Cal introduir un tema problemàtic durant les fes-tes, i resolt de maneres diferents a diversos llocsi famílies: l’hora d’anar a dormir. S’intentarà pro-vocar la reflexió raonada dels nens i les nenes.

PÀGINA Activitats

De les preguntes i les respostes, i del comentarique en farem, haurà de quedar clar:

• De què és el programa: de Festa Major.

• Qui n’és el destinatari: totes les persones dinsl’àmbit d’influència de Vallmitjana.

• Quin n’és el contingut probable: el lloc i l’horaon es fan els diferents actes.

• Quina n’és la funció: informar les personesperquè estiguin assabentades de tots els actes ipuguin assistir-hi.

1

67

3

1

28

2

08

97


8Anem a la Festa Major!CÈRCOL 1

Les activitats d’aquesta unitat es desenvolupen dins del context de les festes i celebracionspopulars. S’emfatitza la col·laboració en l’organització i la participació com a formes desolidaritat i de convivència.

58

Activitat lliure:

Proposta de cartell penjar a la classe.

PÀGINA Activitats

Abans de completar el quadre, convé que hi hagiuna discussió en equip sobre les diferents activi-tats (partit de futbol o de bàsquet, cursa de sacs,etc.) que es podrien organitzar, i a quines hores ien quin lloc podrien fer-se.

Valoració de cada programa elaborat tenint encompte les pautes següents:

– Conté la informació pròpia dels programes defestes: data, hora i lloc en què es fa cadaactivitat.

– Fa servir els recursos lingüístics adequats:expressions curtes sense verb, ús de majúsculai de punt final, i disposició del text en vertical.

LECTURA: EL DIA DE LA FESTA MAJOR



– Presentació, motivació, activació i posada encomú dels coneixements previs sobre el temade la lectura. Formulació de les primereshipòtesis a partir del títol, de les il·lustracions ide la lectura i comentari de la introducció(fragment escrit en cursiva).



Fer esses: Seguir una línia en forma de S. Lacuca caminava fent moltes esses.

Cordar: Tancar o subjectar les dues parts d’unapeça de vestir amb cordons, botons o algunaaltra cosa. Els nens duien unes bates negres cor-dades a l’esquena.

Lectura guiada en grup i formulació de preguntesque animen a la lectura i controlen la comprensiódel text (en plantegem algunes, però se’n podenfer més):


PÀGINA Activitats

En lloc de construir frases aïllades, podríemdemanar-los que les enllacessin mitjançant con-nectors enumeratius (primer, tot seguit, des-prés...) per tal d’aconseguir un text lligat i cohe-rent.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Activitats

En aquesta activitat és molt important que elsnens i les nenes s’adonin de la seqüència des-cripció – narració – diàleg – narració que segueixel conte, perquè és la mateixa que han de fer ser-vir per al conte que han d’escriure a l’activitat 2.

Seria molt convenient preparar el conte oralmenti col·lectivament a partir de la seqüència descrip-ció – narració – diàleg – narració que hem obser-vat al conte de l’activitat anterior. Una vegada ela-borat el pre-text, li serà molt fàcil, a cada nen inena, escriure la seva pròpia narració.

2

1

08

1

97

2818

1

77


Anem a la Festa Major!8CÈRCOL 1

Programa de festes

Informació general:

• Celebració que es fa (cercavila, fira, etc.).

• Data (quan comença i quan acaba).

Informació de cada acte:

• Hora, activitat i lloc on es realitza.

Silueta:

• Disposició vertical.

Recursos lingüístics:

• Expressions curtes sense verb començadesamb majúscules i acabades en punt.

59

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– Creus que existeixen les bruixes i elsfantasmes? Per què?

– Quins altres personatges fantàstics coneixes através dels contes o de les pel·lícules? (Fades,gegants, genis, nans…)

– Digues quin es el personatge que recordes quet’ha fet més por i explica el perquè.

– On l’has vist o vista?

– Per què creus que hi ha molts contes on hi surtuna bruixa?

– Saps què és una entrevista? Explica-ho.

– Creus que és possible fer una entrevista a unabruixa? Per què?


La Reina de les Bruixes (1) porta una escombracom la següent (2); la 2 porta una capa de llunescom la següent (3); la 3 porta un gat com lasegüent (4); la 4 porta sabates vermelles i mit-jons de ratlles com la següent (5); la 5 porta unacassola com la següent (6), la 6 porta una serpcom la següent (7); la 7 porta un mirall com laBruixa Menuda (8).

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

A partir de l’observació de la il·lustració, farem untreball oral col·lectiu:

• Per què hi ha dues bafarades?

• Què hi ha escrit a la de l’esquerra? I a la de ladreta?

• Quin signe tenen les frases de la bafarada del’esquerra que no tenen les de la dreta? (Elsigne d’interrogació) Per què?

Lectura: farem que llegeixen les preguntes i res-postes i que les relacionin.

Lectura representant l’entrevista: organitzaremparelles i farem que interpretin l’entrevista.

Pel que fa a les expressions que es fan servir persaludar, cal veure també el començament del’entrevista a la pàgina 89.

PÀGINA Activitats

Activitat lliure:

Proposta de cartell penjar a la classe:

Entrevista

Estructura de l’entrevista a un personatge:

1. Salutació

personals

2. Preguntes sobre les coses que fa

sobre què pensa fer

3. Comiat

Comportament durant l’entrevista:

• S’ha de fer servir un llenguatge correcte ambuna entonació adequada.

• S’han de seguir les normes de cortesia ade-quades.

Caldrà recordar prèviament el conte El fantasmadels ulls blaus i, a continuació, seguir els passossegüents:

1. Planificació: Discussió per equips de les pre-guntes que han de fer al fantasma tot seguintel guió.

2. Redacció del guió de l’entrevista: Escriptura irevisió de les preguntes.

4. Lliurament del guió a un altre equip perquèprepari les respostes.

5. Realització de l’entrevista davant de la classeper representants dels equips.

1

78

1

1

29

98


9Bruixes i fantasmes: ui, quina por!CÈRCOL 1

Les activitats d’aquesta unitat es desenvolupen dins del context dels personatges fantàsticstot iniciant el seu procés de desmitificació.

60

Cal recordar-los que a continuació de cada pre-gunta s’ha d’escriure la resposta donada per l’e-quip entrevistat.

Valoració de cada entrevista d’acord amb els cri-teris següents:

– S’ha seguit l’estructura de l’entrevista: saluta-ció preguntes i comiat.

– Les preguntes han cobert tots els camps: pre-guntes personals, preguntes sobre el que fa elpersonatge i preguntes sobre el que pensa fer.

– S’ha fet servir un llenguatge correcte amb unaentonació adequada.

– S’han seguit les normes de cortesia adequa-des.

LECTURA: FLORDECOL



– Presentació, motivació, activació i posada encomú dels coneixements previs sobre el temade la lectura. Formulació de les primereshipòtesis a partir del títol de les il·lustracions.



Col: Hortalissa que es menja, generalment, bulli-da. La bruixa tenia unes coliflors precioses al seuhort.

Desig furiós: Desig molt fort. A la Tuietes li vavenir un desig furiós de menjar-se una coliflor.

Paret mitgera: Paret que separa dues cases. EnMagí va escalar la paret mitgera i va entrar al’hort de la bruixa.

Adonar-se: Reparar en alguna cosa, percebre unfet o una situació. La Tuietes, després de menjar-se la coliflor, es va adonar que no li havien passatles ganes de menjar-ne.

Venir de gust: Abellir, tenir ganes de. La Tuietesva menjartota la col que li va venir de gust.

Reclamar: Exigir una cosa a la qual es creu tenirdret. Quan va néixer la nena, la bruixa va anar areclamar-la.

Impròpia: Que no resulta adequada a la manerade ser d’una persona. La bruixa va criar la nenaamb una tendresa impròpia d’una bruixa com ella.



PÀGINA Activitats

En acabar l’activitat es pot fer una posada encomú perquè els nens i les nenes s’enriqueixinamb les respostes dels altres i aprenguin a res-pectar i valorar diferents punts de vista.

2

98

2919

2


Bruixes i fantasmes: ui, quina por!9CÈRCOL 1

61

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– T’agrada llegir?

– Quin tipus de llibres t’agrada llegir? (Contes,còmics, llibres temàtics…)

– D’on treus els llibres que llegeixes? (Biblioteca,llibreria…)

– Explica de què anava el darrer llibre que hasllegit.

– Per què creus que és important llegir?

– Què creus que passaria si no hi haguessinllibres?

– Quins llibres fas servir per treballar a l’escola?(Llibres de text, enciclopèdies, diccionaris…)

– Has anat mai a una fira del llibre?

– Si hi has anat, què és el que més t’ha agradat?Per què?

– Si no hi has anat, t’agradaria anar-hi? Per què?


D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Blancaneu;Pinotxo, la Caputxeta Vermella, el geperut deNôtre-Dame; Tintín; el Gegant-Xic; Tarzan i Flor-decol.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

A partir de l’observació del cartell, treball col·lec-tiu:

• Sabeu què és el que hi ha a la il·lustració?

• Què creieu que anuncia?

• Heu vist mai cap altre cartell?

• Què anunciava?

Lectura: Farem que el llegeixin atentament i quedescobreixin l’error que conté. (La data de dis-sabte és 22, no 23.)

Treballarem la comprensió de la informació delcartell:

• On es farà la fira del llibre?

• Quins dies?

• A quines hores?

• Qui actuarà al pati del col·legi?

• Quin altre acte s’hi farà?

• Què es farà durant el dinar?

• Quina frase de reclam han posat al cartellperquè la gent acudeixi a la fira?

• Què representa la foto?

PÀGINA Activitats

Podria ser convenient treballar prèviamentaquestes activitats de manera oral amb els nensi les nenes abans que les fessin per escrit.

Activitat lliure:

Proposta de cartell amb un altre format i siluetaper penjar a la classe:

PÀGINA Activitats

Cal que els nens i les nenes consultin el cartellde la pàgina 102 perquè els serveixi de model.

2

79

69

1

001

99


10Cada llibre, una aventura!CÈRCOL 1

Les activitats d’aquesta unitat es desenvolupen dins del context del món dels llibres i de lescreacions literàries, especialment els aspectes més imaginatius, com ara la literatura

Cartell d’una celebració

• Conté imatge i textos.

• Informa sobre el tipus d’acte, el dia, l’hora,el lloc i les activitats que s’hi faran.

• Fa servir lletres de diferents mides i colors.

• Conté una frase que anima tothom a anar-hi.

• Els elements estan distribuïts en el cartellde manera atractiva.

62

Valoració de cada cartell elaborat tenint en comp-te les pautes següents:

– Conté imatge i textos.

– Informa sobre el tipus d’acte, el dia, l’hora, ellloc i les activitats que s’hi faran.

– Fa servir lletres de diferents grandàries i colors.

– Conté una frase que anima tothom a anar-hi.

– Els elements estan distribuïts en el cartell demanera atractiva.

LECTURA: QUIN PATARRABUM!






Esgarrifós: Espantós. L’Aurora va sentir un sorollesgarrifós.

A cent per hora: Molt de pressa. El cor se li vaposar a cent per hora en sentir aquell soroll.

Ajupir-se: Abaixar-se, doblegant les cames. L’Au-rora es va ajupir per veure el llibre que havia cai-gut.

Ben plantat: Guapo. A terra va trobar el dibuixd’un jove ben plantat.

Angoixada: Preocupada. El jove ben plantat vacridar amb veu angoixada.

Desembeinar: Treure de la beina o de la funda.El jove va desembeinar l’espasa per lluitar.



ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Activitats

Abans de fer l’activitat 2 caldrà que el mestre o lamestra s’asseguri que recorden o coneixen elcontes a què fan referència els fragments selec-cionats.

El primer fragment correspon al conte de la Uni-tat 2: El Gegant-Xic. Els altres dos fragmentscorresponen als contes La Ventafocs i La casetade xocolata (o Hansel i Gretel), respectivament.

501

401301


Cada llibre, una aventura!10CÈRCOL 1

63

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– T’agraden els animals?

– Tens cap animal a casa? Quin?

– Quin és l’animal que més t’agrada? Per què?

– Creus que, en general, les persones tracten béels animals?

– Saps què és una associació ecologista? Explica-ho.

– Saps què vol dir que un animal està en perilld’extinció?

– Coneixes algun animal que estigui en perilld’extinció?

– Què podem fer nosaltres per evitar que elsanimals siguin maltractats?

– T’agraden els bous? Has anat mai a una cursade braus?

– Què et semblen les curses de braus? Estàsd’acord que se’n facin? Per què?


A la caixa 1 hi ha l’ànec; a la 2 hi ha el gat; a la 3hi ha el lleó; a la 4 hi ha el cuc; a la 5 hi ha el pin-güí i a la 6 hi ha la serp.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Mitjançant aquesta activitat, s’ha de conscienciarels nens i nenes envers la protecció a les espè-cies en perill d’extinció i envers la importància dela nostra col·laboració en aquesta tasca dins deles nostres possibilitats.

PÀGINA Informació

A partir de l’observació de la il·lustració, treballcol·lectiu:

• De quin tipus d’escrit es tracta?

• N’havies vist mai cap abans?

• Què denunciava?

Lectura individual i control de la comprensió engrup:

• A favor de qui està aquest escrit?

• Qui ha fet aquest escrit de denúncia?

• Per què lluiten els Joves Ecologistes?

• Què denuncien? Per què?

• Què exigeixen?

• A qui demanen ajuda?

• Amb quines frases la demanen?

Anàlisi de les característiques textuals:

• Hi ha text només, o text i il·lustració?

• Quines frases estan escrites amb lletres d’unamida, un color o una forma diferents?

PÀGINA Activitats

Caldria explicar potser, abans de fer l’activitat perescrit, el significat d’algunes paraules com araherbicides, pesticides i emmetzinada.

Els nens i nenes hi poden afegir altres situacionsque comportin un perill per als animals en lliber-tat, sobretot, per a aquells que es trobin en perilld’extinció.

Cal que els nens i les nenes prenguin conscièn-cia d’aquests problemes i de la possibilitat de ferservir els mitjans de comunicació per tal dedonar-los a conèixer i tractar de solucionar-los.

2

1

601

1

211

2

111

701


11Balenes en perillCÈRCOL 1

Les activitats d’aquesta unitat es desenvolupen dins del context del món dels animals, de lesespècies en perill i dels esforços de moltes persones per protegir la seva vida i la integritat delmedi ambient en què viuen.

64

Activitat lliure:

Proposta de cartell per penjar a la classe:

PÀGINA Activitats

Valoració de l’escrit realitzat d’acord amb les pau-tes següents:

• Conté un títol i la signatura de les persones quedonen suport a l’escrit.

• Conté els elements informatius i argumentatiusbàsics:

– què pretenen aquestes persones.

– què denuncien.

– què demanen.

– com sol·liciten el suport dels lectors i leslectores.

• Els continguts han estat distribuïts de maneraatractiva en el suport textual.

LECTURA: LA LLEBRE I EL LLEÓ






Feroç: Es diu de l’animal salvatge que ataca i esmenja altres animals. El lleó és un animal feroç.

Devorar: Menjar un animal la presa que ha caçat.Tots el animals tenien por de ser devorats pellleó.

Proposta: Cosa que oferim, proposició. Els ani-mals del bosc li van fer una proposta al lleó.

Sacrificar-se: Oferir-se com a víctima per acon-seguir uns objectius. Els animals sortejaven quihavia de sacrificar-se al lleó.


ACTIVITATS DESPRÉS DE LA LECTURA:

PÀGINA Activitats

Abans de fer l’activitat caldria explicar als nens iles nenes que d’aquest tipus de contes, les fau-les, sempre en podem treure algun ensenya-ment, però que tots els lectors no en treuen elsmateixos perquè tenen punts de vista diferents al’hora d’interpretar-los. Han de contestar, pertant, lliurement sense tenir en compte el quecontestin els altres. Després de fer l’activitats’haurien de posar en comú les diferents respos-tes.

Després de fer l’activitat, cada nen i nena hauriade llegir la seva proposta perquè tothom s’ado-nés de les diferents maneres que hi ha de plan-tejar la solució d’un problema.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Caldria discutir les respostes A, B i C (activitat 2)amb els nens i les nenes per fer veure que pothaver-hi diferents interpretacions per a unamateixa lectura, i que aquestes interpretacionspoden ser igualment vàlides si estan ben justifi-cades. Així mateix, que de les diferents interpre-tacions pot sortir-ne un títol diferent (activitat 3).

PÀGINA Activitats

Resultaria interessant posar en comú les solu-cions dels diferents nens i nenes, i seleccionar lamés adient o les més adients, fent veure com unproblema pot ser enfocat des de diferents puntsde vista.

3

901

511

3

2

901

411311

1

701


Balenes en perill11CÈRCOL 1

A favor de...

Som

Denunciem

Exigim

(Consignes que animin a donar-hi suport)

65

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

– Quin mitjà de transport és el que més fas servirnormalment? (Cotxe, bicicleta, tren…)

– Per què creus que uses aquest mitjà detransport i no un altre? (Rapidesa, comoditat,necessitat…)

– Dels mitjans de transport que has fet servir,quin és el que més t’agrada? Per què?

– Dels mitjans de transport que coneixes, quin ésel que més t’agrada? (Tindrem en compte elglobus, el coet… i altres mitjans de transportpoc usuals.)

– T’agrada viatjar?

– On t’agradaria anar?

– Amb quin mitjà de transport hi aniries? Per què?

Saps què vol dir transport públic? I transport pri-vat? Explica-ho.

– Creus que cal convèncer a la gent perquè faciservir el transport públic sempre que ho puguifer? Per què?

– Imagina que has de convèncer algú que agafi eltren en lloc del cotxe per anar a València.Quines raons li donaries?

– Has vist mai un horari de trens? L’entens?


D’esquerra a dreta: el senyor amb el cabell blanci el bigoti negre és l’oncle Joan; el calb ambbarba és l’oncle Josep; el del bigoti, ulleres iboina és l’oncle Manel; el d’ulleres i bigoti, ambcorbata, és l’oncle Albert; i el de barba i gorra ésl’oncle Pere.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Treball oral sobre la il·lustració:

• De què parlen?

• Qui va de viatge?

• On volen anar?

• Amb què volen anar-hi?

• Per què creus que el pare i la mare de la Júlia lifan aquestes preguntes?

Comentar les diferents maneres d’obtenir lainformació necessària sobre la sortida i l’arribadadels trens a través de diferents mitjans, com araun fullet d’horaris, el diari, el telèfon, anant a l’es-tació... Comentar també la importància de la pun-tualitat i els possibles efectes d’arribar tard,especialment quan es tracta del tren.

PÀGINA Informació

A partir de l’observació dels horaris, treballcol·lectiu:

• Sabeu què és un horari de trens?

• N’heu vist alguna vegada algun? (La professorao el professor, si en té cap, els l’ensenya.)

Anàlisi i interpretació del fullet:

Observeu ara el que hi ha al llibre.

• Per què hi ha dos horaris, l’un de Ripoll aBarcelona i l’altre de Barcelona a Ripoll? Quèindica la fletxa?

• Per què creus que hi ha escrit el nom delspobles sobre les columnes?

• Què indiquen les hores de cada columna?

• Per què creus que les hores que indiquen quanpassen els trens per Ripoll estan destacades?

Resposta a les preguntes: poden treballar-les enequip i posar-les després en comú.

1

221

3

1

121911


12Viatgers, al tren!CÈRCOL 1

Les activitats d’aquesta unitat es desenvolupen dins del context del món dels mitjans detransport, cada vegada més ràpids i còmodes, de la necessitat de fer-los servir adequadamenti de mantenir-hi un comportament correcte.

66

PÀGINA Activitats

Caldrà recordar primer com es fa una llista.

Cal comentar el comportament que s’ha de teniren els transports públics: perquè són de tots,perquè molestem les altres persones, perquèpodem causar desperfectes... A més de lessituacions presentades, els nens i les nenespoden esmentar-ne algunes altres que haginobservat.

PÀGINA Activitats

És important un treball oral previ amb tota la clas-se, per recordar i concretar els detalls de l’excur-sió, i elaborar col·lectivament la resposta a lespreguntes. No cal dir que la valoració personalque ha de reflectir la darrera resposta ha de serpersonal de cada alumnes o alumna.

Valoració del relat elaborat d’acord amb els crite-ris següents:

– Conté els esdeveniments més importants del’excursió.

– Té coherència narrativa.

– Està cohesionat des del punt de vista del lligamentre les frases.

– Està escrit amb la suficient correcció gramatical,ortogràfica i lèxica.

LECTURA: ELS TRENS



– Presentació, motivació, activació i posada encomú dels coneixements previs sobre el temade la lectura. Formulació de les primereshipòtesis a partir del títol, de les il·lustracions, ide la lectura i comentari de la introducció.



Assolir: Aconseguir, fer realitat un propòsit. Elstrens actuals assoleixen velocitats mot altes.

Inclinar-se: Interessar-se, decidir-se. Avui la gents’inclina pels transports còmodes i barats.



ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Caldria remarcar que en aquest tipus de text lesil·lustracions tenen una gran rellevància perquèens ajuden a entendre el text i hi aporten infor-mació important.

També caldria dir als alumnes que, generalment,el títol ens indica el tema del text, i que els con-ceptes que s’introdueixen per primera vegada(sovint en negreta) solen estar explicats en elmateix text (Un avió supersònic, és a dir, mésràpid que el so...).

PÀGINA Activitats

Si el professor o la professora ho consideraadient, abans de fer les activitats individualment,es podria preparar un text col·lectiu a la pissarra,per exemple La bicicleta, seguint l’esquema deles activitats proposades i relacionant-lo amb eltext del llibre El Concorde.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Solucions a les endevinalles:

El tren

El tren

Les vies de tren.

La màquina de tren.

621

021

521

421321

2

1

711

2

1

611


Viatgers, al tren!12CÈRCOL 1

En un món cada vegada més envaït per les noves tecnologies, es tracta que els nois i noiesvegin tots aquests mitjans com a eines de comunicació interpersonal tant a nivell oral comescrit. En aquesta unitat l’eix comunicatiu serà el correu electrònic i, per extensió lògica,l’ordinador.

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

A través de les preguntes que es plantegen, esposa en comú la realitat que viu cada nen/a acasa seva en aquest camp i l’accessibilitat que téell personalment a l’ordinador.

Preguntar-los al voltant del correu electrònic:

– Heu sentit a parlar del correu electrònic?

– El feu servir?

– Quan? Per què?

– Què creieu que té de positiu?

Una bona manera de començar pot ser fer una llis-ta de la classe amb les adreces electròniques perpoder-se enviar missatges. I si l’escola té aula d’or-dinadors, es pot mirar de fer una sessió pràctica.


La segona fotografia té una estoreta del ratolí dife-rent de les altres dues. A la tercera fotografia hi haun altaveu a la dreta i la pantalla està encesa.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Es tracta tant de conèixer la funció de cada partde l’ordinador o l’ús que se’n fa com de ser pre-cisos a l’hora d’explicar-ho per escrit i oralment.Cal insistir en els dos aspectes, tant al llibre d’in-formació com al quadern d’activitats per poderenriquir el vocabulari.

Un cop feta l’activitat de relacionar cada paraulaamb el dibuix corresponent, se’ls pot demanarque descriguin una part sense mirar-la i que elscompanys endevinin de quina es tracta. Cal ferèmfasi en la precisió citada a l’apartat anterior.

Fixar el que s’ha après al resum de la part inferiorde la plana fent conjunts de temàtica diferent:conjunt de paraules referents a les parts d’unacasa, d’un cotxe, d’una platja…

PÀGINA Activitats

Insistir en la precisió a l’hora de contestar, senseque utilitzin mots crossa.

Activitat de diccionari:

Abans de fer l’activitat, deixar-los uns momentsperquè fullegin el diccionari lliurement i el mane-gin. Després de fer l’activitat i un cop identificatl’infinitiu com a forma que hi apareix, donar-losformes verbals perquè en diguin l’infinitiu i elbusquin, per exemple: donarem, volem, sortíem,salto, escrivies, servirà…

1

5

1

01

9

1El meu ordinadorCÈRCOL 2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

67

Les orientacions didàctiques que us presentem en aquesta Guia pretenen ajudar-vos a treure el màxim profitde cadascun dels programes (comunicació, gramàtica...) de cada unitat.

Per aconseguir-ho proposem una sèrie d’activitats, pautes d’observació i propostes per a treballar els apartatsde manera més aprofundida. Encara que totes les unitats tenen orientacions per al mestre o la mestra, sen’han triat dues a l’atzar (una per a cada curs) que estan més detallades i serveixen de model per a la resta.

En aquest curs la unitat model és la unitat 1.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

L’adreça electrònica és l’adreça de què disposauna persona o un grup per rebre un missatgeenviat a través dels programes de correu electrò-nic; aquest missatge s’anomena normalment e-mail.

Cal fer notar als nois/es els avantatges que ofe-reix aquest tipus de correu davant el correu tra-dicional, tenint cura però de posar a la balança elselements positius i negatius de cada possibilitat.

Un cop realitzades les activitats d’aquesta pàgi-na, fer entre tots a la pissarra un quadre compa-rant el correu tradicional seguint aquest esque-ma:

PÀGINA Informació

Si l’escola disposa d’ordinador i connexió a Inter-net cal que hi vegin una pàgina de correu electrò-nic. Una altra possibilitat és que ho facin des decasa seva.

Han d’arribar a reconèixer en un missatge d’a-quest tipus els principals elements, per despréspoder-los respectar a l’hora de passar a la pràcti-ca.

Activitat lliure:

Donar-los un full que representi la pantalla ambun missatge electrònic amb l’adreça, el remitent,la data, el tema o assumpte i el cos per omplir ique ells ho completin.

L’activitat també es pot fer directament a l’ordi-nador.

PÀGINA Activitats

Segons el que hi ha escrit en un text podemdeduir quina finalitat té l’autor i la sensació queaixò ens produeix... Es poden comentar els ele-ments que ens indiquen aquesta intenció: algunsseran objectius i altres potser subjectius, peròtambé són vàlids.

Una adreça electrònica consta de diferents parts:

– nom escollit per l’usuari (o adjudicat) ➔ és lanostra identificació

– arrova ➔ signe @ utilitzat a tot el món

– servidor ➔ empresa que et dóna accés a laxarxa electrònica

– pais o organització ➔ inicials del pais al qualpertany l’adreça o les extensions .com/.org/… sies tracta d’una organització.

Es fixen els detalls d’escriptura de totes aques-tes dades, fent-los notar que si no s’és moltexacte, el missatge no arribarà.

Es pot cloure el treball de la pàgina 6 donant unfull de paper a cada noi i noia i fent-los inventaruna adreça electrònica seva, corregint desprésentre tots si han respectat les parts i l’escriptura.

PÀGINA Activitats

Si es pot, és millor enviar un missatge real, bé auna altra escola o bé entre ells. Es pot anar pas apas tota la classe conjuntament per tal d’ajudar-los a organitzar-se.

Valoració del missatge escrit en el correuelectrònic d’acord amb els criteris següents:

– Hi ha posat l’adreça electrònica del destinataricorrectament: sense majúscules, sense espais isense accents.

– Ha escrit l’assumpte o tema.

– Ha escrit el cos del missatge correctament ambsalutació, contingut, comiat i signatura.

1

7

3

2

1

6

1

21

1

11


El meu ordinador1CÈRCOL 2

68

CORREU TRADICIONAL

CORREU ELECTRÒNIC

què tenen encomú?

en què són dife-rents?

què podem feramb un que ambl’altre no espugui?

LECTURA: UN ORDINADOR BEN TOSSUT



– Plantejar hipòtesis a partir de les qüestionsplantejades al principi de la lectura. Es pot ferun llistat per poder comprovar després qui s’haaproximat més al que succeeix a la lectura.

– Vocabulari:

Aficionat: que té molt d’interès per alguna cosa.Frank era un noi molt aficionat als invents.

Portalada: portal gran, porta principal. En arribarens vam parar a la portalada del palau.

Precipitar-se: donar-se pressa en alguna cosa.Es va precipitar fent els deures.

Impassible: que no li afecten les coses que pas-sen al seu voltant. Malgrat els crits, ell contestàamb veu impassible.

Esborrifat: amb els cabells arrissats i despenti-nats. Ell va aparèixer esborrifat perquè s’acabavade llevar.

Borinot: pesat, que no calla i es mou molt. Ep,tu, borinot, seu i calla!

Replicar: contestar per discutir o protestar. Elpare del Frank va replicar empipat.

Lectura guiada en grup i formulació de les qües-tions que hi ha al costat del text per anar contro-lant la comprensió.


També és el moment de recordar les hipòtesisinicials que s’havien fet.

PÀGINA Activitats

Convé no treballar els exercicis aïllats de la lectu-ra, és a dir, recordar el context de la lectura en elque apareix el vocabulari treballat per facilitar lacomprensió del significat.

PÀGINA Activitats

Els nois/es han de seqüenciar, amb l’ajuda delmestre, les diferents escenes que va presentantla lectura. Si es veu dificultat d’entrada o es volfacilitar més la tasca, deixar un temps al principiperquè provin de resoldre-la per grupets de doso tres i després corregir-ho.

Valorar les diferents opinions i reaccions i afavo-rir el diàleg entre els alumnes a través de l’ex-pressió oral. Crear un clima de diàleg a la classeon es puguin contrastar diferents opinions.

Es pot fer una selecció dels millors invents iexposar-los.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Caldria fer, mentre es van resolent les activitats,un treball col·lectiu d’anàlisi dels diferents perso-natges i de l’explicació que en fa el narrador per-què aprenguin a identificar-los.

PÀGINA Activitats

A les dues activitats l’objectiu és identificar cla-rament qui parla a cada moment a través delssignes distintius que s’utilitzen en el llenguatgeescrit per reproduir un diàleg.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Un cop memoritzat el poema es pot fer un treballde recitació a la classe, sempre tenint en comp-te l’entonació, la postura i els gestos del cos i ladicció.

Els diferents elements d’un poema citats al peude la pàgina es poden identificar en el mateixpoema reproduit.

PÀGINA Activitats

És un treball més específic del que es proposa ala pàgina corresponent del llibre d’informació, enaquest cas sobre la rima. Si resulta especialmentcomplicat, feu-lo per parelles i després feu unaposada en comú.

11

61

01

51

3

2

1

9

1

8

4131

1El meu ordinadorCÈRCOL 2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

69

GRAMÀTICA

PÀGINA Informació

Recordar abans de treballar aquesta part que unaoració és un grup de paraules ordenades i quetenen un sentit, procurant de posar exemplessenzills perquè ho entenguin millor.

Està en la línia del que s’ha dit a l’inici de l’apar-tat.

Un cop realitzada, per parelles, han de pensar fra-ses que canviant-ne l’ordre dels elements canviïel sentit i posar-ho en comú.

PÀGINA Activitats

Deixar un temps per a la resolució individual idesprés fer-ne la correcció.

Hi ha la possibilitat de plantejar-ho com un con-curs entre els diferents equips, a veure qui éscapaç d’allargar més l’oració.

ORTOGRAFIA

PÀGINA Informació

Els sons de la e i la o són un aspecte complicatd’entendre per als nens i nenes i per tant convéfer-ho amb calma i amb molta reiteració perquèes vagi assimilant; serà molt important queabans de reconèixer-los en ells mateixos, elsreconeguin a nivell auditiu en ser pronunciats perpart del mestre o mestra.

Pot anar bé fer-los fer la separació sil·làbica decada paraula i assenyalar-ne la tònica.

Un cop feta l’activitat i amb la finalitat de reforçarel que s’està aprenent, anar dient paraules i clas-sificar-les segons la e sigui oberta o tancada. Esrespon entre tots en un quadre a la pissarra comaquest:

Es poden seguir els mateixos passos que a l’ac-tivitat anterior però amb la lletra o.

PÀGINA Activitats

Resolució individual de les activitats i correccióposterior en grup.

Activitat lliure:

Dir primer paraules que continguin el so de la eoberta i després el de la e tancada. Repetir elmateix amb la o.

31

2

1

81

2

1

21

2

1

71


El meu ordinador1CÈRCOL 2

70

E oberta (sona com MEL) E tancada (sona com VENT)

71

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

La fruita és un aliment que hauria d’estar presenta les dietes de tots els nois/es, però no semprehi és en la proporció adequada; amb aquestesqüestions es vol fer una primera aproximació:què en saben, quines coneixen… i decobrir-neels valors positius. Cada nen/a pot donar a conèi-xer quines pren, quins són els seus gustos…


A la primera foto hi ha prunes i a la segona no; ala tercera foto, a més, hi ha plàtans i kiwis.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Cal repassar què és la rima i fixar-se en la d’a-questes dites.

Pregunteu si coneixen altres dites o expressionssobre aquesta temàtica i que ho preguntin a casaseva. Segurament els avis seran de més ajudaque els pares en aquest tipus de treball.

PÀGINA Activitats

Cal una explicació més específica per algunesparaules difícils; si no, que practiquin en elmaneig del diccionari.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Es tracta d’organitzar els primers passos d’unainvestigació: què es vol saber i on es pot trobarla informació, així com la distribució de la feinaentre tot el grup. És molt important controlar quetothom participi i ningú, per manca d’iniciativa ointerès, quedi al marge.

PÀGINA informació

Es fa l’anàlisi d’un exemple per poder tenir unmodel de referència i agafar idees noves; aixítots sabran quin tipus de treball se’ls està dema-nant.

PÀGINA Activitats

Es treballa la selecció i classificació d’informacióperquè quan ho hagin de fer amb el seu propitema sàpiguen el procediment a seguir. Ésimportant distingir allò important d’allò mésaccessori, i serà més fàcil fer-ho en grup.

Proposeu fer entre tota la classe una llista detemes interessants perquè cada grup en trïi un;comentar també algunes idees principals delstemes escollits pre enfocar millor el treball a fer.

Valoració de l’elaboració del mural d’acord ambels criteris següents:

– Si es participa a cada etapa del treball.

– La confecció del mural, tant a nivell delsdiferents elements (idees importants,il·lustracions amb text, diferents tipologies…)com de la disposició espaial.

– La combinació text-il·lustració.

LECTURA: LES TRES TARONGES DE LA VIDA



– De les preguntes que hi ha al costat del dibuixinicial, la tercera pot obrir un debat amb tot elgrup sobre la manera d’aconseguir les cosesque tenen tant a l’escola com a casa, analitzantles actituds i el comportament, ja que estan enuna edat que és un pont entre el ser infantil il’aparició dels primers comportament adults. Ésinteressant valorar el que hi ha de positiu i denegatiu en cada actitud: egoisme,competitivitat…

4232

61

22

1

12

1

51

2

02

91


2Taronges per donar i per vendreCÈRCOL 2

A la classe, la Júlia porta taronges per esmorzar i tothom comença a fer-se preguntes sobreles fruites i la seva bondat en la nostra dieta. Com que s’adonen que tenen moltes coses peraprendre, acorden fer una investigació i després un mural per donar a conèixer allò que hanaprès.

72

– Vocabulari:

Reialme: territori que està en possessió d’un rei.Tot el reialme estava content amb el casamentde la princesa.

Acolliment: rebuda d’algú a casa. Els meuspares han acollit un amic per passar uns dies.

Coratge: valor, valentia. Sant Jordi va tenir elcoratge d’enfrontar-se al drac.

En un tres i no res: en un moment. En un tres ino res érem a casa l’àvia.

Bram: crit molt fort. Se sentien els brams de l’e-lefant des de la cabana.

Cop sec: cop fort i únic. D’un cop sec el pare vapartir el tronc pel foc de camp.

Lectura guiada i formulació de preguntes que ani-men a la lectura. Es poden plantejar altres pre-guntes a les que hi ha al marge del text, i en lesque són d’opinió afavorir l’intercanvi d’ideesentre els alumnes.

Lectura individual i silenciosa del text.

PÀGINA Activitats

És important que parin atenció i discriminin béallò que se’ls demana, segons l’enunciat. La difi-cultat d’aquestes tres activitats va més per aquíque no pas pel concepte en sí.

PÀGINA Activitats

Cal proposar fer un treball oral i col·lectiu sobreles parts del conte (plantejament-nus-desenllaç)abans de contestar.

L’activitat 2 es pot ampliar fent entre tots un llis-tat d’elements reals i elements fantàstics de con-tes coneguts, com la Caputxeta…

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Elaborar hipòtesis o expressar la pròpia opiniódavant els textos llegits ajuda els nens i les nenesa formar-se una opinió pròpia de les coses, i peraixò és bo anar-ho exercitant. També s’ha de tre-ballar la deducció, és a dir la informació no visual.En aquest sentit, a través d’aquestes activitatsse’ls pot demanar que expliquin com s’imaginenl’escenari del conte, els vestits…

PÀGINA Activitats

Les dues activitats segueixen la línia anterior d’a-nalitzar en grup la informació no visual que ensproporciona una lectura, o el que nosaltres afe-gim amb la nostra informació.

Un cop fet això, se’ls pot llegir un fragment d’unconte ometent alguna descripció o adjectiu i quen’elaborin hipòtesis; després se’ls llegeix com-plet i fan la comparació.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Després de treballar la pàgina tenint en comptela creativitat personal de cada nen o nena, es potfer un recull amb un poema que porti cadascú ipenjar-los a la classe, valorant els mateixosaspectes que s’han treballat al llibre. Això els per-metrà descobrir una mica la riquesa de la poesiacatalana i haver de buscar una informació, enaquest cas poètica. Si no hi tenen accés, a labiblioteca de l’escola potser hi ha llibres de poe-sia infantil.

PÀGINA Activitats

Començar fent un petit poema a la pissarra mit-jançant un treball col·lectiu amb idees de tota laclasse.

Es pot allargar la llista buscant comparacionsentre objectes d’ús quotidià i la forma que sug-gereixen, afavorint així la creativitat personal.

Els poemes més aconseguits, o si és millor peral grup tots els poemes, es poden exposar a laresta de l’escola.

1

12

62

02

52

91

81


Taronges per donar i per vendre2CÈRCOL 2

73

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

A través de les preguntes cal anar descobrint ladiferència entre el que ens agrada i el que éssaludable. Es parteix del vocabulari d’aliments, id’aquí es passa a l’expressió dels propis gustos,amb la qual cosa explicaran la realitat que viuensobre el tema; per acabar, la darrera pregunta ésde tipus exploratori, una avaluació inicial a la quals’afegirà després el que aprendran.


L’aliment intrús de la primera foto (embotits) ésel pa; l’intrús de la segona foto (hortalisses) és lacarn; l’intrús de la tercera foto (llet i els seus deri-vats) és la capsa de cacao en pols.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Es treballa la relació entre paraules pertanyentsal mateix grup segons el seu significat, tant al lli-bre d’informació com al quadern d’activitats.

PÀGINA Activitats

El darrer exercici ha de portar els alumnes a refle-xionar sobre les entrades del diccionari i a esbri-nar quina forma de la paraula hi trobaran; es potampliar amb l’exercici següent:

• Quina paraula hauré de buscar al diccionari persaber què vol dir…?

simpàtica (simpàtic)

bonics (bonic)

curt (íd.)

plenes (ple)

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

En contestar les qüestions plantejades, elsnens/es poden anar explicant el que farien ells enel seu cas si es trobessin en una situació sem-blant. També es pot insistir en la paraula receptai preguntar-los si en coneixen alguna o l’han fetaalguna vegada, i fins i tot com l’han coneguda.

Introduir dues idees que hauran d’anar sortint alllarg del treball de la unitat: la higiene en el men-jar i el problema de la fam al món, afavorint unintercanvi d’idees o del que han sentit a dir.

PÀGINA Informació

Insistir en l’estructura de la recepta: títol desta-cat, ingredient amb la quantitat, elaboració (enu-meració cronològica i verb en imperatiu) i foto.

PÀGINA Activitats

En aquests tipus d’escrits s’utilitzen els verbs enforma d’obligació: imperatiu, infinitiu o presentd’indicatiu. Aquesta explicació ha de ser feta através d’exemples pràctics i no de dir els nomsd’aquestes formes verbals.

Fer èmfasi en el títol destacat i en el desenvolu-pament cronològic de les passes que cal seguir,perquè segurament això és una de les coses queels costarà.

Proposta de cartell:

62

23

2

1

13

52

03

92


3Un bon entrepàCÈRCOL 2

Aquesta unitat està centrada en l’alimentació en general i la seva relació amb la salut. Els nois inois aniran descobrint dues coses: per un costat, tot un vocabulari i formes d’expressió alvoltant del menjar, la cuina… i per un altre costat la importància que té el que es menja de caraa una vida més saludable i a créixer sans i forts, conceptes que a la seva edat convé que vaginconeixent.

Títol (destacat)

Ingredients

• En columna.

• Posar la quantitat.

Elaboració

• Verb d’acció (formes d’obligació.

• Mateixa forma verbal i persona.

• Tasques ordenades en columna.

74

PÀGINA Activitats

Abans de fer l’exercici es pot fer oralment elmateix amb d’altres exemples senzills, com perexemple la truita de patates, l’ou ferrat… peranar-ho treballant.

Valoració de l’escriptura de la recepta amb elscriteris següents:

– Si hi ha posat tots els ingredients en columna iles quantitats.

– Si ha seqüenciat bé les tasques i les haposades una sota l’altra.

– Si les formes verbals són les adequades.

LECTURA: UNA ALIMENTACIÓ SANA



– A partir de les preguntes que hi ha al principi deltext, es pot fer sortir algun dels conceptes queapareixeran a la lectura, com són dieta,greixos… i esbrinar què en saben o, millor dit,què n’han sentit a dir.

– Vocabulari:

Hàbit: costum que hom té en algun aspecte dela vida. En Roger té l’hàbit de mossegar-se lesungles.

Dieta: conjunt d’aliments que prenem durant untemps determinat. Aquesta dieta és molt equili-brada.

Fibra vegetal: component d’alguns aliments queés molt saludable per al nostre cos. Les verduressón molt riques en fibra vegetal.

Caloria: unitat d’energia. Les llaminadures apor-ten moltes calories i alimenten poc.

Substància nutritiva: components dels ali-ments que ens ajuden a créixer. Les fruites con-tenen moltes substàncies nutritives.

Lectura guiada i en grup, de manera que vaginquedant resolts les preguntes de comprensió.


PÀGINA Activitats

Té com a objectiu que els nens/es manipulin elvocabulari de la lectura i l’incorporin al seu voca-bulari actiu. En el cas de la primera activitat espot fer un concurs per equips a veure qui trobaprimer totes les paraules de la sopa de lletres.

PÀGINA Activitats

Aquesta activitat pot obrir un debat a la classesobre com mengen i quines coses creuen quepodrien millorar.

Confecció de la dieta d’un dia. Una activitat afe-gida podria ser l’anàlisi dels menús de la setma-na en el menjador escolar o a casa seva, escollintun dia concret.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Es treballa la selecció de les idees principals d’untext, que en el cas de la lectura d’aquesta unitatés més senzill, perquè és un text explicatiu i cadaparàgraf pot ser resumit. Serà un treball, per tant,de consulta contínua del text de la lectura. És elprimer pas per aprendre a resumir. Així, haurand’anar destriant, com és el cas del segon exerci-ci, els consells que els donen.

Si els costa o es veu més convenient, es potcomençar a fer per parelles o grups de tres iposar-ho en comú.

PÀGINA Activitats

Aplicació pràctica del que s’ha treballat al llibred’informació perquè vegin clar com es pot resu-mir un text.

Pràctica d’extracció de la idea principal d’un parà-graf. Es pot ampliar escollint algun paràgraf sen-zill del llibre d’alguna altra àrea perquè facin elmateix i practiquin.

2

1

03

53

92

82

4333

72


Un bon entrepà3CÈRCOL 2

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Insistir en el que ja s’ha començat a insinuar en uni-tats anteriors: la lectura entonada i ritmada de poe-mes. Cal que els alumnes entenguin la lectura oralcom un acte de comunicació on escoltar sigui agra-dable, on hi hagi una predisposició doble: del quellegeix per comunicar i del que escolta per passar-ho bé, i això cal que el mestre ho motivi.

PÀGINA Activitats

Pot servir de reflexió sobre el que s’ha treballatamb l’afegit de la memorització. El fet que siguien parelles facilita aquest objectiu.

Pretén treballar la transmissió de sentiments quetant ajuden en l’acte de comunicació citat a l’a-partat anterior.

2

1

13

63

3Un bon entrepàCÈRCOL 2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

75

77

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

Segurament hi haurà algun nen/a més coneixe-dor de la natura que podrà ajudar els seus com-panys a distingir diferents tipus d’arbres. Convéque el diàleg s’estableixi, un cop fetes les pre-guntes, al voltant de dos eixos: primer, els arbresen general i els diferents tipus que hi ha; segon,el reciclatge com a actitud individual de respecteper la natura.


La primera foto és d’una fulla de castanyer; lasegona és una fulla de plataner; la tercera és unafulla de pi i la quarta és una fulla de roure.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Tant al llibre d’informació com al quadern d’acti-vitats es treballa l’ampliació de vocabulari referitals arbres i la formació de derivats en general.

PÀGINA Activitats

La segona activitat del quadern es pot ampliarfent l’exercici següent:

Per parelles, preparen tres definicions amb unpetit error; un cop preparat, les intercanvien ambuna altra parella perquè aquesta trobi on són lesequivocacions. De fet, és seguir el mateix exer-cici però fet per ells.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Al voltant d’aquestes preguntes es va comentantcom porten la preparació del Nadal a casa seva icom es feliciten les festes. Cada nen/a pot fer unllistat de totes aquelles persones a les quals feli-citar el Nadal.

Amb les llistes proposades a l’activitat anterior, iun cop contestades les preguntes, es pot omplirun quadre com aquest:

PÀGINA Informació

Les activitats d’aquesta pàgina pretenen ajudar-los a reconèixer i manipular les parts d’una felici-tació.

Activitat lliure:

Redactar i fer arribar una felicitació de Nadal aaltres membres de l’escola: el director, les altresclasses, el conserge… procurant pensar en totsaquells sectors diferents que hi treballen, que nosón només mestres i alumnes.

PÀGINA Activitats

Convé que cadascú entengui bé l’ordre que calseguir a l’hora de fer arribar a algú una felicitació.Es tracta més d’insistir en un hàbit de treball queno pas del contingut de l’exercici en sí, ja que elser ordenats en una tasca els ajudarà en moltesàrees.

PÀGINA Activitats

Abans d’escriure la targeta insistir en el format.Explicar com s’escriu un sobre (part inferiordreta). Si es considera oportú, escriure despréstargetes reals per felicitar pares, amics…

1

73

1

63

24

2

1

14

53

04

93


4L’arbre de NadalCÈRCOL 2

Les activitats d’aquesta unitat estan relacionades directament amb una de les festes méstradicionals del nostre pais: el Nadal. L’eix del treball sobre els diferents aspectes de la llenguaestà situat al voltant del més proper per a ells: les festes i els guarniments típics, introduint-hiun element de reflexió sobre el respecte a la natura.

A qui felicito Com ho puc fer?

per exemple: l’àvia per exemple: per telèfon

78

Proposta de cartell amb les adquisicions sobre lafelicitació:

Valoració de l’escriptura de la felicitació i delsobre d’acord amb els criteris següents:

– Si hi ha escrit la felicitació posant com calcadascuna de les parts.

– Escriptura correcta del sobre.

LECTURA: L’HOME QUE PARLAVA AMB ELS ARBRES



– A través d la segona pregunta, es pot obrir unpetit debat sobre què fem en general amb unacosa quan ja no la necessitem, com unaintroducció al reciclatge en general. Ésinteressant que vegin les diferents actitudsdavant aquesta qüestió a partir del cas del’arbre de Nadal. També es pot parlar de siexisteix una iniciativa municipal sobre larecollida d’arbres després de les festes.

– Vocabulari:

Decandit: pansit, sense energia. El cirerer deljardí està decandit, haurem de posar-li adob.

Amb el cor encongit: trist i preocupat, afectatper alguna cosa. Quan sé que l’àvia està malaltase m’encongeix el cor.

Insolació: excés de sol que provoca malestar.Posa’t a l’ombra que agafarà una insolació.

Atapeït: que està molt ple d’alguna cosa. Els diu-menges el passeig està atapeït de gent.

Ufanós: content i orgullós. Estava ufanós deveure que en Marc guanyava la cursa.

Lectura guiada en grup.


Al final, una possibilitat és que cadascú prepariuna pregunta sobre el text i la faci a la resta decompanys.

PÀGINA Activitats

Es manipula el vocabulari aparegut al text. Des-prés de fer els mots encreuats, demanar-los queconstrueixin una frase senzilla amb cadascuna deles paraules que han sortit. A la tercera activitates pot fer el mateix.

PÀGINA Activitats

Abans de fer l’activitat, recordar les parts de lanarració i intentar fer el resum oral entre tots, isobre l’esquema que en resulti que omplin ells elquadre individualment.

Si no tenen massa idees, es pot fer primer unapluja d’idees entre tots i després que cadascúd’ells escrigui el que consideri més adient.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Els prefixos són un dels mecanismes de forma-ció de noves paraules més corrents. Després detreballar les activitats 1 i 2 se’ls pot donar una llis-ta de prefixos i que recordin paraules que els por-ten, per exemple:

anti (antitabac…)

pre (precuinat…)

sobre (sobreimprès…)

PÀGINA Activitats

La primera activitat insisteix en l’ús dels prefixosmentre que la segona introdueix els sufixos. Apartir d’aquí se’ls pot fer veure la diferència entreuna cosa i l’altra.

1

04

54

2

1

93

83

4434


L’arbre de Nadal4CÈRCOL 2

Salutació

Cos de la felicitació

Comiat

Firma

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

El còmic no necessita gaire presentació ni moti-vació entre els nens/es; per això es pot passar aanalitzar els diferents elements que conté: vinye-tes i bafarades. Observar també que els dife-rents tipus de lletra utilitzats tenen una funcióconcreta segons la intenció de l’autor.

Demanar-los còmics de casa i fer-los assenyalaraquestes parts en ells.

PÀGINA Activitats

Treball sistemàtic del que s’ha après al llibre d’in-formació.

Activitat lliure:

Crear un còmic de sis vinyetes senzill que espugui penjar per la classe o a l’escola, tenint pre-sents els diferents elements treballats: tipus debafarades, símbols…

14

64

4L’arbre de NadalCÈRCOL 2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

79

81

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

A través de les preguntes plantejades, introduirel concepte d’igualtat com a contraposició positi-va de la desigualtat que hi ha al món. Parlartambé del respecte per les altres ètnies, culturesi llengües a partir de les experiències que haginviscut.


El primer nen és hindú, el segon és africà, la ter-cera és magribí i la quarta és occidental.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Tant al llibre d’informació com al quadern es trac-ta d’anar comentant les diferents característi-ques de cada ètnia, llengua i cultura; segura-ment, els nens i nenes hauran tingut alguncontacte amb elles, sigui personalment o a tra-vés d’algun altre mitjà: feu-los participar aportantles seves experiències.

Si la varietat és dins la mateixa escola o classe,es poden explicar costums, tradicions o tretscuriosos o si més no diferents.

COMUNICACIÓ

PÀGINA I Informació

Comentar també altres notícies que plantegeninjustícies tant a nivell local com exterior, fentesment de la situació que es viu i de les vies quepodrien servir de solució.

Recordar l’estructura que ha de tenir un missat-ge i que es va treballar a la Unitat 1. Potser caldràtornar-ho a explicar o recordar-ho entre tots.

PÀGINA I Activitats

Es pot fer per parelles o bé entre tots. Dialogartambé sobre les opinions expressades pels dife-rents personatges.

En primer lloc, contestar individualment l’opinióque es demana, però en segon lloc i per grupetsno gaire grans, pensar i redactar tres possiblessolucions per a cada problema. Exposar-ho des-prés a la classe i discutir-ne.

Fer primer un exemple senzill a la pissarra i des-prés deixar treballar per grupets. Recordar abansde la segona activitat les parts d’un missatge.

Valoració de l’escriptura del missatge per expres-sar les opinions d’acord amb els criterissegüents:

– Si hi ha escrit correctament el missatge posantcom cal cadascuna de les parts: salutació idestinatari, cos del missatge, comiat i firma.

– Si ha posat totes les parts del cos del missatge:presentació, motiu, opinió i demanda.

Proposta de cartell amb les adquisicions sobrel’escriptura d’un missatge expressant l’opinió.

LECTURA: LA MEVA GERMANA AIXA



– A partir de les preguntes inicials, posar en comúvivències que hagin compartit amb personesdiscapacitades i si en saben el motiu, comactuen ells…

4434

2

1

7464

1

2515

05

94


5Totes les persones som igualsCÈRCOL 2

Cada vegada més, la nostra societat ens mostra la varietat del món on vivim. Això ha de sermotiu d’enriquiment i ens ha donar ganes de superar les injustícies que ens separen:precisament per denunciar aquestes injustícies la classe de la Júlia es posa en marxa…

Salutació i destinatari

presentació

Cos del missatge motiu, opinió

demanda

Comiat

Firma

82

– Vocabulari:

Cicatriu: marca que deixa una ferida curada.Tenia al braç la cicatriu del tall que es va fer a l’ex-cursió.

Estar picat: estar molest amb algú. La Maria esva picar perquè no va guanyar el partit.

Mines antipersona: bombes que exploten enser trepitjades. Col·locaven mines antipersonaperquè la gent no fugís del poble.

Excusa: motiu, a vegades inventat, per no feralguna cosa. Ens va donar una excusa per nohaver de jugar el partit.

Crossa: bastó amb un aparell per a recolzar elbraç. El Josep es va deixar la crossa a l’hospital.

Fanfarró: que es fa el valent i el bo. El meu cosíquan juga a bàsquet és un fanfarró.

Lectura guiada en grup i formulació de preguntesque animen a la lectura; se’n poden fer més.


PÀGINA Activitats

La primera activitat es pot començar fent unexemple a la pissarra entre tots, per exempleamb la paraula pic, cap… Les altres dues fer-lesindividualment i després corregir-les en grup.

PÀGINA Activitats

Provar primer de contestar sense consultar eltext de la lectura i després mirar-lo i comprovar-ne les respostes.

Han d’escriure el resum ordenat cronològica-ment com un relat.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Abans de fer les activitats plantejar un parelld’escenes breus que es puguin representar comalegres o com tristes i fer-ne la representació:

– El retrobament de dues persones

– Un nen que està apartat de la colla.

Analitzar després en grup els sentiments ques’han expressat i el llenguatge dels sentimentsque s’ha utilitzat.

PÀGINA Activitats

Pot servir de síntesi del que s’ha treballat al llibred’informació. Fer al final una posada en comú iopinar sobre les respostes dels altres.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Cal que tots tinguin clara l’estructura d’un còmici l’argument que té. Per reforçar-ho, es pot expli-car l’argument d’un conte que coneguin i entretots pensar quines vinyetes tindria si fós uncòmic.

PÀGINA Activitats

Activitat lliure:

Fer en un full un còmic en sis vinyetes sobrealguna cosa que els hagi passat recentment.

15

65

1

05

55

2

1

94

84

Totes les persones som iguals5CÈRCOL 2

83

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

Podem entendre millor les persones i la sevaobra si coneixem la seva vida; per això hi ha per-sones que escriuen la vida de la gent important.

A través de les preguntes d’aquesta pàgina calanar descobrint el contacte previ que ells han tin-gut amb la pintura. Segurament a casa tenenalgun quadre penjat per poder explicar als com-panys i companyes; així aniran sorgint els seuspropis gustos en l’art i, en segon lloc, si els agra-daria ser pintors. Valorar també altres formesd’expressió artística que coneguin (escultura,ceràmica…).

Activitat lliure:

Fer un llistat a la classe amb els museus quehagin visitat o que coneguin per algun motiu ianotar-hi al costat allò que hi ha trobat i què elsha semblat.

En segon lloc, buscar als diaris altres museuspropers i escriure’ls en un altre llistat, amb l’ob-jectiu de despertar la curiositat.


El primer i el quart quadre són de Joan Miró. Elsegon és de Velázquez i el tercer és de Picasso.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Un cop fetes les activitats, primer individualmenti corregides després en grup, demanar-los queportin fotografies o exemples del que s’ha treba-llat en el vocabulari i que expliquin als companysi companyes el seu origen.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Si s’ha fet l’activitat lliure, no cal insistir en laqüestió dels museus.

Si no s’ha fet, intercanviar experiències delsmuseus o altres equipaments culturals que haginvisitat i què els va cridar més l’atenció.

Introduir, finalment, el concepte de biografia i onpodem trobar la de gent coneguda.

Fer un llistat dels motius que poden justificar l’in-terès de la biografia d’algú.

PÀGINA Informació

Cal insistir en la recerca de la informació que ensproporciona el text, fent-los assenyalar el llocd’on s’extreu aquella. Les activitats 1 i 2 es faranindividualment i la 3 en grup.

Activitat lliure:

Es pot fer un mural amb la informació extretasobre Joan Miró i combinar-ho amb fotografiesbuscades per tothom.

PÀGINA Activitats

Abans de fer l’activitat, insistir en les dates queapareixen a la biografia. Resolució individual idesprés correcció en grup.

Primer pas: recollida de dades.

Segon pas: ordenació cronològica.

Tercer pas: redacció de la biografia.

El quart pas pot ser llegir-les sense dir-ne el nomi que els altres ho endevinin.

2

1

65

26

2

1

16

06

95


6Un pintor famósCÈRCOL 2

La Júlia i els seus companys realitzen una visita a un museu i allà tenen l’oportunitat decontemplar l’obra d’un pintor. L’interès que això desperta porta els nois i noies a la recerca demés informació sobre l’artista i a valorar l’art que s’amaga en un quadre. La imatge esdevé,per tant, un element enriquidor de la capacitat comunicativa i imaginativa entre les persones.

84

PÀGINA Activitats

Les dades del primer apartat es poden prepararseguint els mateixos passos que a l’activitatanterior.

A cada esdeveniment important: per què ésimportant? quan va passar?

Valoració de l’escriptura de la seva autobiografiad’acord amb els criteris següents:

– Si ha escrit primer el nom, els cognoms i lloc idata de naixement.

– Si hi ha escrit els verb en passat en contar elsfets passats.

– Si ha ordenat els fets cronològicament, primerels més vells, després els més recents.

LECTURA: VULL SER PINTOR


Treball de vocabulari:


Atansar: Acostar fins a establir contacte. MentreGiorgio estava pintant se li va atansar un perso-natge estrany per a parlar amb ell. Es va atansarsilenciosament per a donar-li un ensurt.

Emprar: Utilitzar algú o alguna cosa, servir-se’nper a fer una cosa. Per a pintar el quadre vaemprar dos mesos.

Passió: Sentiment , emoció o interés molt fortsque sentim per una cosa. La pintura era la sevagran passió.

Pastel: tipus de llapis. Ha fet aquest dibuix ambpastels.

Lectura guiada en grup i formulació de les pre-guntes que hi ha al marge; segons la dinàmicaque porti el grup, se’n poden fer més.

– Preguntes d’associació amb la història:

– Què li faríem fer a un llapis màgic?

– I a una cadira màgica?

…

Lectura individual del text.

PÀGINA Activitats

Un cop realitzada, fer altres frases on surtinaquestes expressions entre tots. Per exemple:

– En quines situacions ens podríem quedar d’unapeça?

PÀGINA Activitats

Altres preguntes per plantejar:

– Quin era el problema del Giorgio?

– Quin tracte van establir el personatge i ell?

– Què hauries fet tu en el seu lloc?

Els nois i noies poden aportar altres moralitatsdiferents a les proposades i discutir-ne entre totel grup què tenen de bo i què no.

Fer-la primer oralment per practicar l’expressióoral i perquè aprenguin a exposar els seus gustosi preferències davant dels altres i plantejar pre-guntes als altres:

– Us l’imagineu fent això? Per què?

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Abans de fer les activitats ha de quedar clar quecanvia el pinzell per un bolígraf, i que per tant elprotagonista haurà de ser escriptor…

Anàlisi del detalls que s’han canviat.

Altres preguntes per formular:

Què hagués passat si…

– en Giorgio hagués tingut molta paciència?

– els pastels fossin obedients?

– hagués seguit estudiant?

– …

No fer els grups gaire nombrosos: l’idealés de tres o com a molt quatre persones.

Al final, els altres, que han escoltat, han de des-cobrir els canvis que els seus companys i com-panyes han introduït.

431

1

56

3

2

1

95

3

85

4636

1

75


Un pintor famós6CÈRCOL 2

PÀGINA Activitats

Un cop vistos els canvis que es proposen, es potfer conjuntament un llistat de totes les altrescoses que hauran de canviar com a conseqüèn-cia d’això. Així els menys creatius tindran algu-nes pistes.

Resolució individual.

Després, se’ls pot fer llegir en veu alta el que hanescrit.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Deixar primer una estona per solucionar-los indi-vidualment.

En segon lloc, com que no tots hauran trobat lessolucions, comentar-los en veu alta i dibuixar-losa la pissarra amb la resposta a sota, fent èmfasien la lògica que s’hi aplica (el que surt represen-tat) fins que ho entenguin.

Preguntar-los també on es poden trobar jeroglí-fics.

PÀGINA Activitats

Seguint el mateix procediment del llibre d’infor-mació, solucionar els tres proposats.

Un cop feta l’activitat amb el grup i resolta pelsaltres, es pot repetir altres vegades.

2

1

16

66

32

1

06

6Un pintor famósCÈRCOL 2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

85

87

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

Els viatges:

– Ens agraden? Aprenem coses noves viatjant?Per què?

– Com ens podem assabentar de les cosesinteressants que hi ha al lloc on hem anat?

La Júlia convida la seva amiga Alba a passar unsdies a conèixer el poble on passa l’estiu, iperquè se’n faci una idea, li envia un fulletinformatiu.


En el primer poble, de costa, s’hi podria anar apescar; en el segon, de muntanya, aniríem abuscar bolets i al tercer, amb vinyes en prlmerterme, hi podríem comprar vi.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Un cop fet l’exercici, plantejar què pot tenird’interessant cada destí i quina preferènciatindria cadascú.

PÀGINA Activitats

Dir entre tota la classe els noms dels dibuixos.

Realitzar primer oralment l’activitat de buscar enel diccionari i substituir per sinònims.

Comentar que hi ha diccionaris de sinònims i, sical, utilitzar-lo.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Cal que el professor tingui fullets informatius delpoble o ciutat corresponent i d’altres poblacionsde Catalunya, per tal d’ensenyar-los a la classe ique en vegin l’estructura.

Un cop realitzada, fer un llistat de llocs i adreceson podem anar a buscar fullets informatius.

PÀGINA Informació

Contestar les preguntes oralment i en grup. Hopoden comparar amb els models que ha portat elprofessor.

PÀGINA Activitats

Cal recordar com pot ser la descripció: del mésgeneral al particular.

PÀGINA Activitats

Realitzar els passos de l’activitat de forma oral icol·lectiva a la pissarra, dient diferents aspectesinteressants de la localitat perquè cadascú en trïidos o tres.

Valoració de l’elaboració d’un fullet informatiud’acord amb els criteris següents:

– Reconeixement de les característiquesprincipals d’un fullet informatiu: fotos, textos,pictogrames i titulars artístics.

– Habilitat en la comprensió del significat delfullet.

– Correcta realització del fullet informatiu d’acordamb les seves característiques

1

76

3

66

1

47

2

1

37

1

56

07

96


7Viatjant s’aprèn moltCÈRCOL 2

Viatjar o conèixer llocs nous sempre agrada a gairebé tothom. Cada lloc té alguna cosa que eldiferencia de tots els altres. I quan tornem ens agrada explicar les experiències als qui ensenvolten. I, de vegades, la millor oportunitat és la que se li presenta a l’Alba: anar a passar unsdies a casa d’una amiga, és a dir, combinar amistat i aventura.

88

Proposta de cartell sobre el fullet informatiu:

LECTURA: PENÍSCOLA, CIUTAT EN EL MAR



– A partir de les preguntes inicials, potserconeixen algun altre lloc que presenticaracterístiques similars o bé ells mateixos hanestat a Peníscola i en poden explicarl’experiència.

– Vocabulari:

Penyal: roca grossa aïllada. Els soldats van ferun castell a dalt del penyal.

Empinat: dret, que puja molt. Vam ferl’excursió per camins molt empinats.

Istme: pas estret que uneix dos llocs a travésdel mar. Els pescadors eren a l’altre costat del’istme.

Dependència: lloc, habitació o part d’un edificidestinat a alguna cosa. Vam visitar lesdependències del cuiner.

Masmorra: lloc on es tancaven els presoners.L’enemic es va estar dos anys a la masmorra.


Es pot comprovar si és com s’ho imaginavenabans de llegir el text de la lectura.


PÀGINA Activitats

Es reforça l’adquisició del vocabulari treballat altext. A les tres activitats es poden construirfrases diferents amb les paraules que hiapareixen.

PÀGINA Activitats

Fer-ho per grups i després posada en comú oral-ment.

Recordar els connectors temporals: al matí, des-prés de dinar, al vespre…

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Cal distingir bé les diferents parts del relat d’unviatge, així com les parts narratives i lesdescriptives. Se’ls pot llegir un relat desordenati que ells, oralment, el vagin ordenant segonsl’ordre treballat.

PÀGINA Activitats

Fer primer un exemple oral entre tot el grup per-què vagin agafant idees i refermant l’estructuraque hauran de seguir.

Un cop realitzada, intercanviar oralment les histò-ries.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Preguntar-los si recorden alguna altra rondalla.Una possibilitat interessant seria que els seusfamiliars més grans els n’expliquessin alguna idesprés ells l’expliquessin a classe.

PÀGINA Activitats

Fer la darrera part de l’activitat primer oralmentperquè doni idees als que els costi més.

1

17

67

2

1

07

57

2

1

96

86

6757


Viatjant s’aprèn molt7CÈRCOL 2

TÍTOL DEL FULLET INFORMATIU

Expressió bonica referent al lloc

foto

foto

picto

picto

elements

foto

89

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

Es poden plantejar també altres qüestions, com:

– T’agrada anar al teatre? Ho has fet algunavegada?

– On podem trobar la informació necessària peranar al teatre o al cinema?

– Algú sap què és una crítica teatral i qui la fa?

Si a l’escola és costum anar al teatre algunavegada, es poden comentar les experiènciesviscudes.


L’última foto és la que no pertany a la mateixaobra. Ho podem descobrir fixant-nos en eldecorat.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Portar a classe algunes entrades d’obres de tea-tre perquè els nois i noies les observin, identifi-cant-ne les mateixes dades que es demanen al’enunciat.

PÀGINA Activitats

A la primera part, les paraules que presentenmés dificultat són llotges i platea, i per tant caldràexplicar-les. Pot ser una bona ocasió per consul-tar el diccionari abans de fer l’activitat.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Un cop contestades les preguntes, es pot dema-nar que portin cartelleres de diaris que tinguin acasa per buscar-hi informació sobre els especta-cles que es fan a la pròpia localitat o en d’altres.

Plantejar un debat entre tot el grup. Per preparar-lo, uns quants poden reunir arguments a favordel teatre i uns altres a favor del cinema. Al finales pot fer un llistat amb avantatges de cada pos-sibilitat.

PÀGINA Informació

Explicar abans algunes de les paraules que apa-reixen al text, ja que és d’un vocabulari una micaespecífic.

Activitat lliure:

Si no s’ha fet la proposta explicada a l’activitat 2de la pàgina 81 es pot fer també ara.

PÀGINA Activitats

Fer primer l’activitat individualment per despréscomentar-la en grup.

Si encara no ho han fet, portar a classe diferentsdiaris perquè puguin realitzar l’activitat.

PÀGINA Activitats

Hi ha més d’una possibilitat:

a) Cadascú amb una pel·lícula que pot veure acasa o allà on vulgui.

b) Decidir una pel·lícula per anar a veure-la tots.

c) Mirar la pel·lícula a la mateixa escola.

1

77

2

1

67

1

28

2

1

18

1

57

1

08

97


8Amunt el telóCÈRCOL 2

Ha arribat l’hora d’anar al teatre. Una obra de teatre ens permet passar-nos-ho bé durant unaestona, divertir-nos o pensar, fins i tot entristir-nos, amb les aventures dels personatges.

Normalment ens toca fer de públic, ocupar un seient i estar ben atent; però potser, qui sap,algun dia ens tocarà estar a l’altre costat i participar en un muntatge… pot ser una bonaaventura, oi?

90

Valoració de l’activitat d’acord amb els criterissegüents:

– Comprensió de les dades que hi ha en lescartelleres.

– Reconeixement dels elements principals d’unaressenya crítica teatral: títol de l’obra, autor,argument i valoració per part de qui la fa.

– Participació i aportació d’idees en l’elaboraciódel pre-text.

– Correcta realització de la ressenya d’unapel·lícula d’acord amb els elementscorresponents.

Proposta de cartell sobre una ressenya crítica:

LECTURA: COM ES MUNTA UNA OBRA DE TEATRE



– Elaboració d’hipòtesis sobre el que llegiran.Després, però, caldrà comprovar el grau decoincidència amb el que s’han trobat realment.

– Vocabulari:

Entrebanc: problema que sorgeix mentre es faalguna cosa. Van tenir un entrebanc amb eldecorat de la tercera escena.

Espai escènic: lloc disponible per a representarl’obra. Com que l’espai escènic era petit, hihavia pocs actors.

Toc: detall, punt o element. Aquella lluna lidonava un toc misteriós a la nit.

Rejovenir: tornar-se més jove. Amb aquellmaquillatge l’actor va rejovenir deu anys.

Clima: ambient, entorn. Els actors vanaconseguir crear un clima alegre.



PÀGINA Activitats

Es tracta de que vagin adquirint agilitat en elmaneig del vocabulari específic del teatre quehan trobat al text de la lectura. Deixar un momentper fer cada activitat individualment i després fer-ne la correcció en grup.

PÀGINA Activitats

Preparar l’activitat en grup perquè els més crea-tius ajudin els companys que no ho són tant.

Un cop feta l’activitat es pot fer el joc d’endevi-nar qui és cadascú mirant la caracterització i dirperquè ens sembla que és ell.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Aquesta pàgina és molt millor treballar-la engrup, sobretot la primera part. La segonaactivitat es pot fer individualment si tothom haentès bé la primera.

Se’ls pot fer veure que la confecció d’un mapaconceptual és aplicable a molts àmbitsdiferents.

PÀGINA Activitats

Realitzar-la primer oralment entre tots i desprésper parelles o sols, segons el que hagin assimi-lat.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Després d’haver fet l’activitat, repartir els papersdel text entre els alumnes per fer teatre llegit aclasse.

PÀGINA Activitats

Es pot fer el mateix que al llibre d’informació (tea-tre llegit) amb nois i noies diferents.

Cal corregir-ho molt bé perquè a tots els quediclar què és cada cosa.

2

18

1

68

2

08

58

3

1

97

87

4838


Amunt el teló8CÈRCOL 2

TÍTOL DE L’OBRA QUE ES CRITICA

• Nom de l’autor/a.

• Breu descripció de l’argument.

• Aspectes positius.

• Aspectes negatius.

• Valoració personal de qui fa la crítica.

Signatura

91

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

Les qüestions poden fàcilment donar lloc a undebat apassionat entre tot el grup. Tothom ha depoder dir la seva opinió de cadascuna de les pre-guntes.

Potser no tots sabran en què consisteix la feinadels seus familiars; si un company ho sap, millorque ho expliqui ell, però si no, els ho podem dirnosaltres.


La resposta és oberta, però com a exemplespodríem dir: a la primera foto, un edifici en cons-trucció, hi poden treballar paletes, manobres,aparelladors, arquitectes, etc.; a la segona, cui-ners, cambrers, etc.; a la tercera, mestres, cui-ners, etc.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

No tots tindran el mateix nivell de vocabulari. Per-què quedi més clar, se’ls pot preguntar:

– En què podeu tenir experiència? I en què no enteniu?

– Què podrieu posar al vostre currículum?

– Quan us sembla que cal fer un currículum?

– Qui coneixeu que treballi mitja jornada?

– …

Si es té diccionari d’antònims es pot fer servir; sino farem servir un diccionari normal.

PÀGINA Activitats

Tota la pàgina es pot fer amb l’ajuda del diccio-nari.

A la segona part de la primera activitat es potcompletar la mateixa frase substituint “L’onclede la Júlia” per “El pare / la mare de…” (amb elsseus familiars) i fer-ho entre tots.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Cal que tots acabin sabent què és una enquesta,un qüestionari i quina utilitat tenen. Fer una plujad’idees de situacions en les que aniria bé fer-ne.

Obrir un petit debat sobre per què hi ha mésdones en alguns oficis. Pot ser útil que expliquinen què treballen les seves mares; si hi ha mes-tresses de casa, això ens permetrà fer-los veureque també es tracta d’una feina que comportaresponsabilitats, sortint de l’expressió discrimi-natòria “no treballa”.

PÀGINA Informació

Resolució oral entre tots.

PÀGINA Activitats

Després d’haver-se fixat bé en la pregunta d’e-xemple, completar la segona entre tots i la ter-cera per parelles o sols, segons com ho veieu.

Resolució individual, ja que ens permetrà veuresi ho han entès o no a l’activitat anterior.

Després es fa una correcció oral.

2

1

68

1

29

2

1

19

3

58

2

1

19

98


9Què seràs quan siguis gran?CÈRCOL 2

Què es vol ser de gran és una qüestió que la majoria de nens i nenes es plantegen un dia o unaltre. I, a més a més, la resposta que es dóna va canviant segons l’edat, les influènciesexternes o d’altres factors. Parlar d’això els agrada, i encara els fa sentir més grans si pensen,perquè sempre es recorda, què volien ser de grans quan eren més petits…

A la classe de la Júlia tothom vol dir la seva, i per conèixer totes les opinions decideixenpassar una enquesta i valorar els resultats.

92

PÀGINA Activitats

Fer una pluja d’idees per obtenir diferentsopcions per a la darrera qüestió i triar entre totsla millor.

Un cop contestat el qüestionari, cal fer entre totsla tabulació dels resultats amb el número de per-sones que han respost cada possibilitat, abansde passar a la segona part.

L’informe dels resultats es pot fer en grupets detres o, màxim, quatre, per acabar amb una valo-ració global a la pissarra.

Activitat lliure:

Si el grau de motivació és suficient, es pot pas-sar l’enquesta a d’altres cursos i exposar la tabu-lació dels resultats a la resta de l’escola. I des-prés, ja a la classe, fer l’informe del grup enqüestió.

Valoració de l’elaboració de l’enquesta segonsels criteris següents:

– Distingeix entre enquesta i qüestionari.

– Reconeix els elements principals d’unaenquesta.

– Participa i aporta idees en l’elaboració delqüestionari d’una enquesta.

– Manipula correctament els resultats del’enquesta.

– Participa i aporta idees en la valoració delsresultats de l’enquesta que s’ha passat a laclasse.

Proposta de cartell sobre el qüestionari:

LECTURA: UN BON PARELL DE DOS



– Preguntar-los també, un cop fetes les preguntesproposades al començament de la lectura, quinsmotius pot tenir una persona per estar contentadel seu ofici i quins motius pot tenir per noestar-ne.

– Vocabulari:

Fer nosa: posar-se pel mig i molestar. Nena,aparta’t, que fas nosa a la cuina!

Avenir-se: caure’s bé dues persones. En Xaviers’avé molt amb el Ricard.

Amoinar: Preocupar-se per alguna cosa. Estavaamoïnat perquè el pare estava malalt.

Corcs: insectes que fan malbé la fusta i la fora-den. Aquell banc era ple de corcs.

Emmurriat: empipar-se posant mala cara. Esta-va emmurriat perquè el seu equip havia perdut.

Feixuga: que pesa molt. La càrrega del fuster eramolt feixuga.

Capficat: que està pensant molt en alguna cosa.No t’hi capfiquis, ja no hi podem fer res.



PÀGINA Activitats

Activitats després de la lectura:

Resolució individual en primer lloc. Després, sialgú no se’n surt, aneu donant pistes de cadaparaula.

És millor fer-la oralment entre tots i que vaginescrivint la solució al quadern.

Escriure abans a la pissarra una llista de compa-racions, com per exemple:

Baix com una baldufa, prim com un secall, pelutcom un lleó, suau com el cotó… i d’altres quese’ls acudeixin a ells mateixos.

3

2

1

88

49391

78


Què seràs quan siguis gran?9CÈRCOL 2

TÍTOL DEL QÜESTIONARI

1. Enunciat de la pregunta

opció opció

opció opció

2. Enunciat de la pregunta

opció opció

opció opció

ELEMENTS

• Diferents preguntes amb diverses opcions.

• Llenguatge clar.

• Disposició vertical del text.

• Lloc destinat a senyalar l’opció que es tria.

PÀGINA Activitats

Deixar primer un temps per a fer-ho sols.

Valoreu el fet que puguin sorgir diferents inter-pretacions d’una mateixa lectura com a elementenriquidor.

Es pot obrir un debat a la classe sobre les qües-tions plantejades.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Fer èmfasi en els tres elements que ens podenajudar en una descripció: el text que llegim, lesimatges (dibuixos) i la pròpia imaginació.

Agafeu un petit llistat de personatges coneguts(còmic, televisió, lectures…) i feu-los donar treselements que permetrien identificar el personat-ge en una descripció. Per exemple:

Obèlix: golafre, gras i bon amic.

PÀGINA Activitats

En el procés de la descripció, cal recordar unamica que es comença pel més general i es vapassant al detall, seguint un ordre lògic.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Fer que es fixin, amb preguntes, en els diferentstipus de lletres, la disposició de les acotacions, lacol·locació dels noms dels personatges queintervenen i el que diuen…

Animeu-los a representar la història a classe.

PÀGINA Activitats

Fer un treball de vocabulari abans de la lectura,amb l’ajuda del diccionari i posant exemples decada paraula.

Primer, fer-la oralment.

Després, també es pot representar a classe.

1

19

1

69

2

09

59

2

1

98

9Què seràs quan siguis gran?CÈRCOL 2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

93

95

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

Les qüestions són un primer pas per a la pròpiasensibilització. Convé que tots entenguin que elproblema de la contaminació comença amb lesnostres pròpies deixalles, amb allò que ja no femservir. Es pot introduir també el concepte de reci-clatge i com es pot fer des de casa (cubellsselectius, reutilització de materials…).


L’ordre dels embalatges de més a menys conta-minant són: fotografia 3, fotografia 2, fotografia 4i fotografia 1.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

A partir del que es treballa a les dues primeresactivitats del llibre d’informació, establiu altrestipus de contaminació i que en diguin els factorsque les poden desencadenar: contaminació mari-na, alimentària, fluvial…

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Convé que un cop fetes les dues activitats pro-posades els nois i noies vegin que una exposicióoral es pot fer sobre molts temes, però en totcas sempre haurà d’estar ben preparada.

Després de la segona activitat, fer-ne una síntesien un cartell per penjar a la classe.

PÀGINA Informació

Un cop acabat el treball de la pàgina, si ho consi-dereu adient, preparar per equips aquesta expo-sició i realitzar-la.

PÀGINA Activitats

Es poden fer oralment amb les aportacions detots les dues primeres qüestions i deixar la ter-cera per fer-la individualment com a tasca dereflexió. Demanar en aquesta darrera que hiaportin tant solucions globals com personals queells mateixos puguin posar en pràctica.

PÀGINA Activitats

Una vegada llegida l’activitat, deixar uns dies per-què s’ho preparin per equips casa o a l’escola.També es podria enregistrar amb vídeo o un altresuport (si es tenen els mitjans), sentir-les des-prés i fer-ne una crítica entre tot el grup. Una altrapossibilitat és passar l’enregistrament a altresgrups.

Valoració de l’exposició oral d’acord amb els cri-teris següents:

– Si han redactat l’esborrany correctament posanttotes les parts: salutació, introducció,organització, cos de l’exposició, conclusió icomiat.

– Si han organitzat bé l’exposició perquè cadascúexposi una idea.

– Si en el cos de l’exposició han escrit les ideesd’una manera coherent i clara.

– Si han arribar a una conclusió coherent.

– Si han estat capaços de fer l’exposició oral tal icom l’han organitzada.

1

79

1

69

1

201

1

101

1

001

99


10Uf, quina pudor!CÈRCOL 2

La contaminació, de tots els tipus, és un problema cada vegada més present en el nostremón. No ens adonem que ens cal fer molt si volem viure en un món més net. Aquestapreocupació fa que a la classe de la Júlia es plantegin parlar-ne i aprendre’n. Per això uns hoexplicaran als altres i així tots en seran un xic més conscients. I és que quan volem saber més,va molt bé que algú ens prepari una bona explicació oral…

96

Proposta de cartell: Una exposició oral

LECTURA: UNA BOGERIA HUMANA: LES DEIXALLES



– Presentació: convé que a través delplantejament de les qüestions inicials es crei laconsciència que la contaminació és un tema enel que tots hi tenim un paper actiu, i que enaquesta edat ja en poden començar a serconscients. S’ha de passar de “el meu pare i lameva mare fan…” a “jo faig…”.

– Vocabulari:

Abocador: lloc destinat a deixar-hi escombraries,fems, enderrocs…Als afores del poble hi ha unabocador municipal.

Tona: unitat de pes equivalent a 1000 quilo-grams. Cada dia llencen milions de tones de dei-xalles domèstiques als abocadors.

Idoni: adequat per alguna cosa. Vam trobar lasolució idònia al nostre problema.

Reciclar: transformar una cosa per poder tornara utilitzar-la. Gràcies al reciclatge de paper es sal-ven molts arbres cada any.

Habitable: que s’hi pot viure. Per fer un mónmés habitable no hem de contaminar tant.



PÀGINA Activitats

Com que la recollida d’escombraries a vegadesés diferent a cada població o nucli, es pot parlardels contenidors que s’utilitzen on viuen.

Abans de fer l’activitat, donar pistes oralmentper orientar-los. I un cop acabada, fer-ne lacorrecció a la pissarra.

PÀGINA Activitats

Un cop seleccionada la informació, procurar feruna redacció amb paraules pròpies, evitant repe-tir el text literalment. Potser per fer això caldràdonar també alguna pista. Quan s’acabi, se’npoden llegir algunes en veu alta.

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Abans de fer les activitats, motivar els alumnesfent un repàs de les diferents situacions en quèla lectura és present:

– Quan llegim? (Quan hem d’estudiar, quan volempassar una estona, quan consultem unacartellera, quan volem saber més sobre unacosa…)

– Quins textos llegim en cada cas? (El llibre queens manen, una història, el diari, unaenciclopèdia…)

– Ho llegim tot igual? (Amb tranquil·litat, persobre, en diagonal…)

PÀGINA Activitats

Treballar l’agilitat lectora. Es pot repetir el mateixexercici amb el cronòmetre però canviant els tex-tos; sempre hauran de ser textos que no cone-guin. També es pot fer per parelles.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Abans de començar l’activitat, fer a la pissarra unllistat de diferents vestuaris, diferents decorats idiferents ambientacions i distribuir-les entre elsgrups.

PÀGINA Activitats

Un cop pensada la situació, exposar-la al grup perdonar idees als companys i companyes. Han detenir presents tots els factors que es demanen.Donar un temps per a la preparació.

1

101

1

601

1

001

501

1

99

2

1

89

401301


Uf, quina pudor!10CÈRCOL 2

Desenvolupament de l’exposició oral

• Salutació per part del coordinador/a

• Introducció del tema

• Organització: s’avancen les idees que esdesenvolupen al llarg de l’exposició.

• Cos de l’exposició

• Conclusió

• Comiat

97

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

A l’hora de practicar, molts de nosaltres tenimuna predilecció per un o altre esport; però tambéés veritat que, esportistes o no, a tots hi ha unesport que ens agrada veure. I d’esports n’hi hade molts tipus: heus aquí l’eix de les qüestionsque es plantegen.

Cal fer parlar tots els nois i noies, i es tracta d’untema sobre el qual de motivació en caldrà benpoca, perquè ja la tenen!


A la fotografia 1 estan jugant a bàsquet i per apracticar-lo cal una pilota, una cistella, una pista,etc.; a la fotografia 2 estan jugant a tennis i caltenir una raqueta, pilotes, una xarxa, etc.; a lafotografia 3 practiquen el ciclisme, per a fer-hocal una bicicleta, un casc, etc.; finalment, a lafotografia 4 l’esport és la natació i per a practicar-lo cal una piscina, un banyador, etc.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Tot i que el llenguatge de l’esport que apareix ésel referit a l’atletisme, convé que els nois i noiesque practiquin o coneguin algun altre esport, endiguin vocabulari específic.

Activitat lliure:

Un noi o noia que conegui el vocabulari d’unesport determinat, el pot anar dient i els altresbusquen el significat de cada paraula. Es potorganitzar un concurs per equips.

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Motivar amb preguntes:

Heu perdut alguna cosa que apreciàveu? Quèheu fet per trobar-la? Heu vist alguna vegada unavís d’objecte perdut? On l’heu vist? Quina infor-mació hi havia? Què era el que s’havia perdut?…

Fer un intercanvi d’experiències o d’opinionssobre els sentiments que un fet així provocaria.

PÀGINA Informació

Abans de contestar les preguntes, demanar-losque diguin les característiques de la bicicleta queapareixen a l’anunci i escriure-les a la pissarra.

Abans de completar la graella, fer a la pissarraentre tots el mateix però amb un altre objecte,per exemple un cotxe de joguina…

PÀGINA Activitats

Posar en comú un cop feta l’activitat les diferèn-cies que han trobat, que segurament seran mésde tres. Si alguna paraula no s’entén, es pot bus-car al diccionari.

Demanar també si algú coneix algun altre tipusde bicicleta i que en digui les característiques,per comparar-la amb aquestes dues.

PÀGINA Activitats

Un cop feta la primera part (l’esquema), fer unaposada en comú per ajudar els qui hagin tingutmés dificultat; i després d’això, fer la segonapart, que un cop realitzada es podrà llegir alscompanys i companyes.

1

701

1

601

2

1

211

2

1

111

011

901


11Fes esport i et faràs fortCÈRCOL 2

Fer esport és una de les coses més saludables i sanes a les quals podem dedicar el nostretemps lliure. La Júlia així ho entén, i a més a més, quan va al poliesportiu ho fa amb bicicleta…i quin disgust tindrà arran d’aquesta bicicleta! I és que quan et falta un objecte que aprecies,és com si t`haguessin pres una part de tu mateix, oi?

98

Valoració de l’escriptura de l’avís d’acord amb elscriteris següents:

– Si ha posat un títol a l’avís.

– Si ha fet la descripció de la bicicleta seguintl’esquema de la planificació.

– Si la bicicleta és identificable a través de ladescripció.

– Si ha escrit l’adreça o telèfon de contacte demanera visible.

Proposta de cartell: Un avís

LECTURA: EL PERILLÓS ESPRINT DE TON RAMPELLS



– Motivar la lectura a través d’un comentari sobreaventures que hagin viscut amb la bicicleta elsnois i noies, què recorden… i a partir d’aquestintercanvi d’experiències elaborar hipòtesissobre el que llegiran.

– Vocabulari:

Habilitat: aptitud especial per fer alguna cosa.Tenia certa habilitat per fer-nos creure les sevesmentides.

Comentarista: persona que comenta els fets ala ràdio. El comentarista del partit de futbol no vaexplicar bé la jugada.

Esprint: acceleració que es fa al final d’unacursa. El campió va fer un esprint fantàstic en elsdarrers cinquanta metres.

Jugar brut: fer trampes. El van expulsar del par-tit per jugar brut.

Trinxar: fer miques. Vam haver de trinxar la cebaperquè no es notés en mastegar-la.

Picar en ferro fred: fer una feina inútilment.Voler explicar una pel·lícula a un nadó és picar enferro fred.

Lectura guiada en grup i formulació de preguntesque animen a la lectura; se’n poden fer més.Comprovar ara si les hipòtesis comentadesabans de llegir han estat encertades.


PÀGINA Activitats


Redactar frases a la pissarra entre tots on surtinles paraules que es treballen al vocabulari. Si esdisposa d’un diccionari de sinònims, buscar-nede les paraules de la primera activitat.

PÀGINA Activitats

Fer una primera resposta sense consultar la lec-tura. Un cop fet això, llavors obrir el llibre d’infor-mació per les pàgines de la lectura i completar-ho. Obrir un petit col·loqui sobre què haurien fetells en el supòsit de la darrera qüestió.

Poden anar lligades al col·loqui proposat alfinal de l’activitat 1.

Hipòtesi que es pot plantejar: de quines altresmaneres podia haver actuat el pare?

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Abans de fer les activitats cal parlar de quinstipus de pel·lícules els agraden, quins tipus de lli-bres i per què…

Preguntar-los com saben si una pel·lícula és depor, d’aventures, de ciència-ficció… per anar-seadonant de les característiques dels diferentsgèneres.

PÀGINA Activitats

Abans de fer l’activitat, cal decidir quin tipusd’història escriuran i fer primer un esborrany a lallibreta.

Recordar que la història ha de tenir principi, nus idesenllaç.

011

511

32

1

901

801

411311


Fes esport i et faràs fort11CÈRCOL 2

TÏTOL (objecte o animal que s’ha perdut)

Descripcióa

• Què és i quin aspecte té.

• Elements i com són.

• Comentari-resum.

Nom del propietari o propietària

Adreça o telèfon de contacte.

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Entre tot el grup, anant a la biblioteca o consul-tant llibres que tinguin a l’abast, es pot fer unrecull d’embarbussaments, enganyifes, acudits iendevinalles i muntar una petita exposició a l’es-cola, de manera que els altres la puguin visitar.

Organitzar també, si sembla oportú, un concursde velocitat en els embarbussaments o que enconstrueixin ells de nous.

PÀGINA Activitats

Les activitats es poden anar fent paral·lelament ales propostes fetes a partir del llibre d’informa-ció.

La tercera activitat es pot exposar a la classe.

111

1

611

11Fes esport i et faràs fortCÈRCOL 2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

99

101

CONTEXTUALITZACIÓ

PÀGINA Informació

A través de les preguntes plantejades, cal anarvalorant la part lúdica i la part de responsabilitat.Per fer això pot anar bé escriure tres columnes ala pissarra i anar-les omplint entre tots:

– M’agrada tenir un gos perquè…

– Quines responsabilitats suposa?

– Jo com ho faria?


No podríem portar el gos a la platja de la fotogra-fia 1 perquè el rètol ho indica i a la fotografia 4perquè a les piscines públiques no s’admet l’en-trada de gossos perquè poden molestar. Sí queens podríem emportar el gos a les fotografies 2,un camp, i a la 4, una casa de pagès.

VOCABULARI

PÀGINA Informació

Abans de fer l’activitat caldria parlar sobre lesvacances: què faran, on aniran, si tenen animalsde companya què en faran, per què les espe-ren…

PÀGINA Activitats

Fer els exercicis amb l’ajuda del diccionari i bus-car-hi altres onomatopeies de sons d’animals opreguntar-los si en coneixen d’altres.

A la segona activitat, per parelles es poden bus-car al diccionari altres abreviatures i explicar-losel significat que tenen (si mireu al principi del dic-cionari solen estar explicades).

COMUNICACIÓ

PÀGINA Informació

Recordar el que s’ha comentat a l’apartat de con-textualització sobre els diferents aspectes a valo-rar i comparar-ho amb la situació de la Júlia.

Preguntes a fer:

– Heu fet un pla alguna vegada?

– Per què us sembla que pot servir?

– Sobre què el podríeu fer?

– Coneixeu algú que se’n faci?…

Treballar-ho primer en grup i després fer-ne unaposada en comú.

PÀGINA Informació

Un cop feta l’activitat i analitzat bé el pla que s’hafet la Júlia, es pot fer a la pissarra entre tots unpla per alguna altra cosa: tenir endreçada l’habi-tació, ajudar a casa…

Insistir en les diferents periodicitats del darrerapartat.

PÀGINA Activitats

Fer un llistat a la pissarra amb tots els consellsque es desprenen de les quatre bafarades i com-pletar aleshores conjuntament la frase A de lasegona activitat.

Un cop fet això, resoldre individualment les fra-ses B, C i D.

PÀGINA Activitats

Es pot fer el primer apartat entre tot el grup, elsegon per parelles i deixar la redacció definitivadel pla per fer-la individualment. Un cop acabat,cadascú llegeix el seu pla als companys i com-panyes perquè hi diguin la seva: què hi falta i quèhi afegirien.

1

711

611

1

221

2

1

121

511

021

911


12Tothom de vacances! via 2

CÈRCOL 2

Quan arriben les vacances és un bon moment per fer plans i organitzar-se el temps quetindrem disponible. La Júlia vol posar a prova la seva pròpia responsabilitat amb la idea de tenirun gos a casa, però… pensaran el mateix els pares? I és que, a vegades, si els bons propòsitsno van acompanyats de responsabilitat les coses no funcionen bé.

I nosaltres, sabrem ser responsables i organitzar-nos una mica el nostre temps?

102

Valoració del pla per a cuidar el cocodril d’acordamb els criteris següents:

– Si ha escrit el títol, les tasques que ha de fer iquan les ha de fer.

– Si en les taques ha fet referència al’alimentació, l’ higiene, l’exercici i la salut.

– Si ha escrit els verbs en futur.

Proposta de cartell: Un pla

LECTURA: UN LLORO XERRADOR POT CAUSAR

MOLT DE TERROR



– Vocabulari:

Ert: que no es mou gens. El pare estava ert albalancí mentre jo li explicava l’aventura.

Ganyot: coll. Va agafar el lloro pel ganyot i se’l vaendur.

Engrapar: agafar fort amb les mans una cosa.Vam engrapar la primera eina que hi havia al tau-lell.

Estintolat: recolzat en algun lloc. El meu germàva deixar estintolada l’escombra en aquell racó.

Alleujat: més tranquil, que s’ha tret un pes desobre. En saber que no es tractava de lladres totses van quedar ben alleujats.



PÀGINA Activitats


Una bona manera de fixar al vocabulari és laconstrucció de frases noves amb les paraulesque es treballen a cada activitat. Si el grup té difi-cultats per fer-ho sols d’entrada, es potcomençar fent-ho entre tots i anar deixant-nealguna per fer-la individualment.

PÀGINA Activitats

Provar de contestar les preguntes sense consul-tar el text de la lectura.

Després, es pot subratllar a la lectura el lloc exac-te que ens dóna la contestació a cada qüestióplantejada.

Poden donar lloc a un diàleg amb el grup:

– Què hauríeu fet en el seu lloc?

– Heu viscut alguna situació semblant?

ELEMENTS TEXTUALS

PÀGINA Informació

Abans de fer l’activitat cal motivar els alumnesparlant sobre els llibres que han llegit durant elcurs, quines idees tenen sobre el que llegiran,com escolliran els llibres, quins gustos o pre-ferències tenen…

Se’ls pot suggerir visitar llibreries properes i queinformin els companys i companyes sobre el quehi ha trobat.

PÀGINA Activitats

Fent aquestes activitats han de tenir un model aseguir per quan hagin d’escollir un llibre. Un copresoltes, posar en comú el que han consultat pertal d’oferir informació i que els companys i com-panyes puguin saber si els interessa el llibre o noa partir de la ressenya que ha fet un altre.

021

521

32

1

911

811

411311


Tothom de vacances!12CÈRCOL 2

TÏTOL (per a què és el pla)

Pla de les cases que s’han de fer

Quan Què

JOC LITERARI

PÀGINA Informació

Si ells coneixen altres jocs amb paraules elspoden explicar i jugar-hi per grupets.

Demanar-los si tenen a casa jocs de taula delmateix tipus i es pot muntar una ludoteca a laclasse.

PÀGINA Activitats

A partir de les idees que han anat veient delsaltres jocs, fomentar la creativitat a l’hora d’in-ventar-ne un de nou. Han de posar-li un títol iredactar-ne les instruccions.

Un cop hi ha jugat ells, explicar-los al grup i jugarcada grupet a un joc inventat per uns altres.

121

1

621

12Tothom de vacances!CÈRCOL 2ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

103

Ortografia

Els sons de la e

DICTAT:

—Molt bé, doncs si espereu una mica que despat-xi aquests nens, ara mateix us duré la pintura decolor blau cel, perquè veig que aquí no n´hi ha ihauré d’anar a dins a buscar-ne.

—Faci, faci —van dir ells.

(—I vosaltres, què voleu? —ens va fer la senyore-ta Quima, de darrere el taulell estant.

—D’això... volem tints per tenyir llençols —va dir laLídia —i cordill d’estenedor i...)

J. Torrents, F. Serrat. La cuca japonesa. Col. Els Grumets, 22. La Galera. Pàg. 75.

Ortografia

Els sons de la o

DICTAT:

El xiquet no parava de plorar, i el seu plor, que tren-cava el cor, va entendrir Tereseta, que ho mirava totdes del seu amagatall. Ella sabia que cap bruixot ocap bruixa no serien capaços d’actuar amb una bru-talitat com aquella. (La porta del cotxe es tancà brus-cament. Després reemprengué la marxa amb lamateixa violència amb què s’hi havia acostat. El con-ductor tornà a frenar a un centenar de metres.)

J. Gregori. Tereseta la bruixeta. Col. Grumets, 69. La Galera. Pàg. 67.

Ortografia

Els dígrafs ny-ss-ix-ll-gu-rr-qu-l·l

En aquell moment, vaig recordar quan, l’estiu pas-sat, amb la classe vam anar a passar uns dies enun càmping del País Basc. Allà vaig conèixer un noialemany i ens vam fer amics. Ben mirat no creuà-rem ni una paraula intel·ligible entre nosaltres, peròens vam arribar a entendre per signes.( La mímicaés un llenguatge universal i tan antic com el mónmateix. Era qüestió, doncs, de posar-lo en pràcticaben a consciència.)

Alegria Julià. Un romà al segle XX. Col. Grumets, 85. La Galera, Pàg. 58.

FIXA´T que:

RECORDA que a l’hora de separar les síl·labesd’una paraula, alguns dígrafs se separen (-ss-, -rr-,-l·l-, -ix-) y altres no (-ny-, -ll-, -gu-, -qu-).

FIXA´T que la lletra o en síl·laba tònica dels motstot, no, cotxe ... sona o tancada; i que la o ensíl·laba tònica de plor, cor, bruixot... sona o ober-ta.

RECORDA que la o en síl·laba àtona sona u.

FIXA´T que la lletra e en síl·laba tònica dels motsbé, mateix, duré, hauré... sona e tancada i que lalletra e en síl·laba tònica d’espereu, aquests,nens, cel... sona e oberta.

RECORDA que la e en síl·laba àtona té el so devocal neutra.

DictatsCÈRCOL 1

105

Comença el curs 1

El menut de la casa 2

Massa televisió 3

NOTA: els dictats que es proposen a continuació són totalment orientatius. Es poden ampliar en fun-ció de cada grup/classe. Els parèntesis són afegits per si el dictat seleccionat es considera curt. Lareferència bibliogràfica pot ajudar també a la seva ampliació.

se separen no se separen

pas-sat a-quell

clas-se quan

pas-sar a-llà

co-nèi-xer

a-le-manys

in-tel-li-gi-ble

ar-ri-bar

Ortografia

Les paraules agudes, planes i esdrúixoles

DICTAT:

De seguida va aparèixer davant nostre l’edifici prin-cipal. Els murs són gairebé coberts d’heures ialtres plantes enfiladisses. És una gran residènciasenyorial, àmplia i esplèndida, però sense vida.Poques vegades he vist els finestrals oberts.(Davant la casa s’alcen majestuosos uns xiprers iuns cedres que s’enlairen volent fer la competèn-cia a la torre principal.)

Alegria Julià. Un romà al segle XX. Col. Grumets, 85. La Galera, Pàg. 93 .

Ortografia

L’apòstrof

DICTAT:

—Et sembla bé aquest nom? —va preguntar Estelde Cacau a l’osset.

Ell els va mirar l’un darrere l’altre i, a l’últim, va dirque sí fent l’ullet alegrement. I els tres nens, con-tents d’haver trobat un nou amic, es van posar apicar de mans.

Pierre Heuer. Estel de cacau. Col. El Corsari, 7. La Galera. Pàg. 30.

Ortografia

El plural

DICTAT:

La meva calaixera vessa. Al damunt hi ha un milerde petxines, un començament de col·lecció desegells, una papallona (morta) que, ella sola, no haarribat a formar part d’una col·lecció, i una copaplena de monedes turques, gregues, italianes,angleses, i veneçolanes. Almenys aprenc geogra-fia. Les meves joies formen una muntanyolaenmig de peces de lego desaparellades i de pecesde vells trencaclosques.

Susie Morgenstern. No hi ha dret! Col. Grumets, 20. La Galera. Pàg. 12.

FIXA-T´HI: petxines, monedes, turques, gregues,italianes, angleses, veneçolanes, joies, peces,trencaclosques.

RECORDA que algunes paraules, quan formen elplural, a més d’afegir-hi la s al final, també canvienmés lletres:

turca ➔ turques grega ➔ gregues peça ➔ peces

FIXA-T´HI: l’osset, l’un, l’altre, l’últim, l’ullet, d’ha-ver.

RECORDA que generalment apostrofem l’article(l’) quan acompanya un nom que comença ambvocal o amb h.

FIXA´T en els mots aguts, plans i esdrúixols d’a-quest text:

aguts: davant, principal, gairebé, coberts, senyo-rial, però, finestralls, oberts.

plans: seguida, aparèixer, nostre, edifici, heures,altres, plantes, enfiladisses, sense, vida, poques,vegades.

esdrúixols: residència, àmplia, esplèndida.

CÈRCOL 1

Dictats

106

La Júlia està malalta 4

Hola, sóc la Júlia 5

Anem a comprar 6

107

Ortografia

La vocal neutra

DICTAT:

Un dia de començaments d’agost, a mitja tarda, lamare va dir-me d’anar a ca la senyora Quima, acomprar un cabdell de fil vermell.

Jo vaig rondinar una mica, perquè estava molt can-sat de jugar, però a la fi hi vaig anar. I quina sortvaig tenir de no haver fet el romancer!

J. Torrents; F. Serrat. La cuca japonesa. Col. Grumets, 22. La Galera. Pàg. 9.

Ortografia

La essa sorda i la essa sonora

DICTAT:

La Sara rumià una bona estona sobre aquell nouenigma. Potser ho feia el cansament o la impres-sió que li causava la presència del pastor-estel, ototes les emocions passades, però el cert és quedesprés de mirar-se´l per dalt i per baix, del dret idel revés, no aconseguia trobar la solució.

Mª Dolors Alibés. Màquines d’empaquetar fum i altres invents. Col. Grumets, 32. La Galera. Pàg. 45.

.

Ortografia

La b i la v

DICTAT:

Era una nit clara i serena. Enmig del cel, per entreles branques gruixudes i nuoses dels vells plàtansdespullats, brillava la lluna, gairebé plena. La sevaclaror donava un to d’argent al campanar inconfu-sible, coronat per balconets i vuit àgils arcades ques’ajunten per apuntalar la campana més alta, elpenell i el parallamps.

Alegria Julià. Un romà del segle XX. Col. Grumets, 85. La Galera. Pàg. 11.

Ortografia

j/g, x/ix, tj/tg, ig/tx

DICTAT:

La festa anava la mar de bé fins que la tia Marinava passar a la vora del Pau i, llavors, horror delshorrors horribles i horripilants, en qüestió desegons, el Pau li va tirar a sobre una olleta plena dexocolata i, volent-la netejar i disculpar-se al mateixtemps, se li va enganxar la corretja del rellotge ales mitges i li va fer una carrera —més aviat una autopista- de dalt a baix de lacama.

Estrella Ramon. Ptolomeu, el cuinetes. Col. El Corsari, 2. La Galera. Pàg. 89.

FIXA-T´HI: xocolata, mateix, enganxar, corretja,rellotge, mitges, baix.

RECORDA que corretja, rellotge i mitges tenen elmateix so però s’escriuen diferent.

FIXA-T´HI: branques, vells, brillant, gairebé, seva,donava, inconfusible, balconets, vuit.

RECORDA que davant de les lletres l i r sempreescrivim b (semblava, arbres...).

FIXA-T´HI: impressió, causava, presència, emo-cions, passades, cert, solució.

RECORDA que podem escriure el so de la essa

sonora amb una s (causava, presència) o amb unaz. El so de la essa sorda el podem escriure ambss (impressió, passades) o amb s (Sara, cansa-ment, etc.), amb c (presència, emocions, etc.) oamb ç.

FIXA-T´HI: mitja, tarda, mare.

RECORDA que quan la a o la e es troben en unasíl·laba àtona tenen el mateix so.

DictatsCÈRCOL 1

Protegim la natura 7Bruixes i fantasmes: ui, quina por! 9

Anem a la Festa Major! 8 Cada llibre, una aventura 10

108

Ortografia

La r i la rr

DICTAT:

—No estic d’humor —féu saber a l’Adrià i en Jep,que tremolaven davant d’ell a la Sala del Tron—.Estic d’un humor que em posaria a marcar ambferro roent, a arrencar ungles, a escanyar, a penjar,a arrossegar, a esquarterar, si no se me’n vaaquest mal humor. L’únic que pot canviar-meaquest humor és un bon tiberi o algun plat supe-rextraordinari, suculent, que no hagi tastat mai.

Andrew Matthews. Pastís de llop. Col. Grumets, 93. La Galera. Pàg. 61.

Ortografia

El punt i la coma

DICTAT:

Els companys de classe s’esforçaven en va aposar el seu nom a cada un dels estris d’ús esco-lar: llapis, gomes, llibretes, pintures, regles, flautesde bec, pissarres; tots els objectes desapareixienmisteriosament. I jo mateixa, tot i vigilant molt,també vaig ser víctima d’un robatori.

Susie Morgenstern. No hi ha dret!. Col. Grumets, 20. La Galera. Pàg. 55.

RECORDA que quan escrivim una llista de parau-les les separem amb comes: llapis, gomes, llibre-tes, pintures, regles, flautes de bec, pissarres.

FIXA-T que en les paraules marcar, arrencar,escanyar, penjar, arrossegar, i esquarterar, no pro-nunciem la lletra r del final. Sí que pronunciem lar d’humor.

RECORDA que moltes vegades no pronunciem lar quan és l’última lletra de la paraula.

CÈRCOL 1

Dictats

Balenes en perill 11

Viatgers, al tren! 12

Ortografia

Els sons de la e i de la o

DICTAT:

La mare va ajudar-me a posar el fogonet i totes lesolletes, les paelles i els platerets dins d’una bossadel súper. Vaig agafar un retolador gruixut de colorverd i me’n vaig tornar entusiasmat a casa de lasenyora Montserrat.

El Xesc va muntar el fogonet i va estar encaixantuna paella dins l’altra, com si les olletes i els platsfossin peces d’una mena de joc de construcció. Enacabar, tot va quedar enganxat en una peça quegairebé no pesava gens.

Estrella Ramon. Ptolemeu el Cuinetes. Col. El Corsari, 2. La Galera. Pàg. 63.

Ortografia

Els dígrafs i els diftongs

DICTAT:

Després del primer ensurt, van anar reaccionant,l’Andreu més de pressa que jo, que m’havia que-dat contemplant aquell estrany personatge.

Devia tenir uns divuit anys, com el meu germà. Sifa o no fa era alt com ell. Tenia els cabells cas-tanys, molt rinxolats.

El seu rostre, tot i el lògic desconcert, reflectia unacerta serenitat, que em va fer recordar aquellsbusts romans que havia vist precisament aquestcurs passat, quan amb tota la classe vam anar aBarcelona a visitar les excavacions romanes de laplaça del Rei.

Alegria Julià. Un romà al segle XXCol. Grumets, 85. La galera. Pàg. 25.

FIXA´T amb els grups de dues lletres que tenenun sol so de les paraules pressa, quedat, aquell,estrany, cabells, castanys, passat, classe.

RECORDA que els diftongs són grups de duesvocals que es pronuncien amb un mateix cop deveu: Andreu, divuit, meu, seu, Rei.

FIXA´T en el so de la e oberta de les paraulesfogonet, platerets, verd, Xesc, olletes, mena.

En el so de la e tancada de les paraules paelles,paella, peces, peça, gairebé, gens.

Ara fixa’t amb el so de la e neutra en les parau-les mare, ajudar-me, totes, olletes, paelles, plate-

rets, súper, retolador, etc...

En el so de la o en les paraules posar, fogonet,olletes, retolador, color, tornar, Montserrat, cons-trucció.

RECORDA que la lletra e pot tenir tres sons dife-rents:

– Si és en una síl·laba àtona té el so de vocal neu-

tra (totes);

– Si és en una síl·laba tònica pot tenir el so de eoberta (fogonet) o de e tancada (peça).

La lletra o també pot tenir tres sons diferents:

– Si és en síl·laba àtona sona u (olletes);

– Si és en síl·laba tònica pot sonar o oberta (olla)o pot sonar o tancada (color, totes).

DictatsCÈRCOL 2

109

El meu ordinador 1Taronges per sonar i per vendre 2

Ortografia

La b i la v

DICTAT:

Tot havia començat un parell d’anys enrere. Cadacop que es ficava al llit, a l’Estel li semblava queuns ulls estranys la miraven des de tots els raconsde l’habitació. I passava la nit desperta, mirantaquells ulls i escoltant sorolls de tota mena. I l’en-demà s’aixecava cansada i s’adormia a l’escola. Itot eren males notes i mal humor.

Dolors Garcia i Cornellà. Contes a una cama trencada. Col. El Corsari, 28. La Galera. Pàg. 88.

Ortografia

La síl·laba tònica

DICTAT:

La nit avançava lentament. Era una nit clara i sere-na, una esplèndida nit de lluna plena. Les siluetesdels arbres es dibuixaven perfectament enmigd’una lluminositat platejada que inundava tot l’in-dret, donant-li una aparença espectral, fantàstica,misteriosa...

Qui sap l’estona que feia que érem allà, quiets,sense gosar moure’ns per no trencar el silenci,atents a qualsevol possible mutació, amb els ullsben oberts i amb les pupil·les grosses, dilatades,que s’havien anat acostumant progressivament ala mitja penombra. Les nostres ninetes semblavenles d’un animal nocturn sempre a punt, vigilantconstantment.

Alegria Julià. Un romà al segle XX. Col. Grumets, 85. La Galera. Pàg. 107.

Ortografia

Apòstrof i contraccions

DICTAT:

Com més temps passés, més s’esvairen les pos-sibilitats del Marcus de tornar amb la seva gent, anosaltres se’ns acabarien les vacances i l’hauríemd’abandonar a la seva sort.

De moment sabíem la finalitat d’aquest programa.L’havíem d’elaborar de manera que ens portés arecórrer tots els paratges on, segons la recerca, hihavia hagut indicis de romans.

Després de l’estudi teòric vindria la pràctica. Ales-hores seria el moment decisiu. El Marcus havia defer el paper principal. Ell i només ell podia reconèi-xer alguna cosa que li fos familiar, quelcom que l’a-judés, que l’empenyés cap al seu temps.


FIXA’T en els mots d’aquest text que va apostro-fats: s’esvairen, se’ns, l’hauríem, d’abandonar,d’aquests, l’havíem, d’elaborar, l’estudi, l’ajudés,l’empenyés.

RECORDA que generalment apostrofem l’article(l’) quan acompanya una paraula que començaamb vocal o amb h.

FIXA´T en les paraules agudes d’aquest text:enmig, lluminositat, indret, espectral, allà, gosar,trencar, atents, qualsevol, mutació, oberts, aviat,acostumant, animal, nocturn, vigilant.

FIXA´T també en les paraules esdrúixoles:esplèndida, fantàstica.

FIXA´T en les planes: encara, pupil·les.

RECORDA que les paraules poden ser agudes,planes o esdrúixoles, segons on tenen la síl·labatònica:

Les paraules són agudes quan la síl·laba tònica ésl’última;

Les paraules són planes quan la síl·laba tònica ésla penúltima;

Les paraules són esdrúixoles quan la síl·labatònica és l’antepenúltima.

FIXA´T que s’escriuen amb v els verbs havia, fica-va, semblava, miraven, passava, aixecava.

RECORDA que les formes del passat dels verbsacabats en –ar, com ficar, semblar, mirar, passar oaixecar s’escriuen amb v.

CÈRCOL 2

Dictats

110

Un bon entrepà 3

L’arbre de Nadal 4

Totes les persones som iguals 5

111

Ortografia

El plural

DICTAT:

I el pati del taller era ple de ferralla, de pneumàticsvells, de carrosseries rovellades, de bugies greixi-noses, de corretges de ventilador, de volants, deseients estripats, de portes de cotxe trencades, demotors sencers espatllats, de tot. Era una colla depeces fabuloses per a construir qualsevol cosa. Il’Aleix i en Gerard, amb tot allò, en lloc de construircabanes, com solen fer tots els nens i les nenesdel món, construïen la seva primera astronau.

Dolors García i Cornellà. Contes a una cama trencada. Col. El Corsari, 28. La Galera. Pàg. 100.

Ortografia

La vocal neutra

DICTAT:

Començaria ben igual reunint els seus poders.Calia fer tornar ben petites les pupil·les. Hi ajudavamirar una llum brillant. Va començar a mirar tanfixament com podia l’única llum que hi havia, el focdistant. Recordava com s’havia de fer, creuar elsbraços al darrere, la mà dreta al colze esquerre, lamà esquerra al colze dret. Ho faria tan bé compodria. I li va arribar el torn.

Madeleine Edmondson. Anna bruixa. Col. Grumets, 9. La Galera. Pàg. 39.

Ortografia

La essa sorda i la essa sonora

DICTAT:

Sí, sí, perquè d’això no n’hi havia cap dubte. Laseva vestimenta era com la dels nostres armats,però més autèntica: ni cartró, ni fusta, tot erametall ben llampant. L’espasa, jo diria que era deles que talla els caps en rodó; però no crec quetingués cap intenció de fer-la servir, i menys ambnosaltres. L’escut era de bronze de debò.

Allò de les mitges, ara ho entenia! Per més que nom’agradés l’assignatura, vaig haver d’estudiar devalent i recordo que em va quedar ben gravataquest detall que constava en el meu llibre de textque deia que els romans van utilitzar diversoscalçats, però que mai no van portat mitjons.


FIXA’T en el so de la essa sorda de les paraulesintenció, assignatura, calçats.

FIXA´T en el so de la essa sonora de les paraulesespasa, nosaltres, bronze, utilitzar.

RECORDA que:

El so de la essa sorda es pot presentar amb s,amb ss, amb c o amb ç.

El so de la essa sonora es pot presentar amb s oamb z.

FIXA’T que escrivim el colze esquerre, acabat ene, i mà esquerra, acabat amb a.

RECORDA que hi ha molts adjectius acabats ambvocal neutra que tenen dues formes: una per almasculí acabada en e i una altra per al femení,acabada en a.

FIXA-T´HI: bugies, corretges, volants, seients,sencers, peces.

FIXA´T també en construïen.

RECORDA que alguns mots quan fan el pluraltambé canvien algunes lletres:

Els mots que acaben en -a àtona fan el plural can-viant la a per la e (porta/portes).

Aquest canvi fa que algunes vegades també s’ha-gin de canviar més lletres (corretja/corretges;peça/peces).

DictatsCÈRCOL 2

Un pintor famós 6

Amunt el teló 8

Viatjant s’aprèn molt 7

112

Ortografia

La essa sorda

DICTAT:

A força de braços, ell i els seus mariners van acon-seguir fer surar l’únic cofre nuat. Ens va costarmolt d’obtenir-lo i, segurament, el seu contingutno va compensar en Jack tots els esforços que hihavia esmerçat. A mi, en canvi, em va satisfer ple-nament. En el seu interior hi havia una pila demanuscrits més o menys malaguanyats, però per-fectament llegibles per a un iniciat com jo. Aquestés l’origen de la meva valuosa biblioteca.

Montse Ganges i Garriga. L’horrible Jack. Col. El Corsari, 21. La Galera. Pàg. 56.

Ortografia

j/g, g/gu/gü, qu/qü

DICTAT:

Nosaltres el seguíem, admirats d’aquella transfor-mació. Em va semblar que la seva figura era mésesvelta. El vaig veure alt i ample d’espatlles. Anavagirant el cap a dreta i esquerra, mentre avançava.Tot el seu cos irradiava entusiasme, girava sobre elmateix amb els braços separats lleugerament delcos, els palmells de la mà mirant amunt; semblavaque volgués abastar tot aquell indret amb una granabraçada. Era la viva imatge d’una persona feliç.


Ortografia

j/g, x/ix, tj/tg, tx/ig

DICTAT:

Jo, veient-me atrapat, he hagut d’empescar-meràpidament alguna cosa per sortir-ne airós, perquèel cas és que no podia pas perdre ni mitja hora, nideu minuts amb aquella gent que ja m’estavarodejant i fent preguntes. Si no m’espavilava, nome’ls trauria de sobre en tot el matí. De moment,el que m’interessava era pujar a dalt com mésaviat millor. Per això m’he adreçat al Sebastià totdient-li: “Almenys deixa’m començar pel primerpis, per l’arxiu.” “Sí, sí, molt bé, quina bona pen-sada! Així no ens interferirem, jo faré primer laplanta baixa i després baixes tu mentre jo pujo”, hacontestat amb aprovació el Sebastià. I ja em tensa dalt, amb aquell grup de persones que no em dei-xaven respirar.


FIXA-T en mitja, gent, rodejant, pujar.

RECORDA que el so de cuixa s’escriu amb x acomençament de paraula o darrere consonant(com xiclet, arxiu) i amb ix a final de paraula odarrera de vocal (com així, això, baixes, deixaven).

FIXA’T en el so de girant, girava, lleugerament,imatge.

FIXA´T en seguíem, figura, volgués.

RECORDA que davant de a, o, u s’escriu j (ja, jo,ju), i que davant de e, i s’escriu g (ge, gi).

FIXA’T en les paraules d’aquest text que s’es-criuen amb ç: força, braços, esforços, esmerçat.

RECORDA que el so de la essa sorda es potrepresentar de maneres diferents:

Amb s a principi de paraula, a final de paraula,entre vocal i consonant o entre consonant i vocal;

Amb ss entre vocals;

Amb c en principi i dins de la paraula, davant e i i;

Amb ç davant a, o, u i a final de paraula.

CÈRCOL 2

Dictats

Què seràs quan siguis gran 9

Uf, quina pudor! 10

Fes esport i et faràs fort 11

Ortografia

Els signes de puntuació

DICTAT:

En Caterino, com tots els altres robots domèstics,sabia fer una infinitat de coses: cuinar, rentar, treu-re la pols, planxar, etc. Sortia a comprar, portava elscomptes, encenia i apagava el televisor, ajudavaels nens a fer els deures, picava a màquina lacorrespondència del professor, li tallava les pàgi-nes dels llibres nous, conduïa el cotxe, explicavales xafarderies del veïnat. Era una màquina perfec-ta.

Essent com era una màquina, no tenia cap neces-sitat de dormir.

Gianni Rodari. En Gip dins el televisor. Col. Grumets, 71. La Galera. Pàg. 87.

FIXA’T en les comes d’aquest text.

RECORDA que la coma (,) marca una pausa breui la fem servir en enumeracions, per fer explica-cions i aclariments i per separar oracions curtes.

113

DictatsCÈRCOL 2

De vacances tothom! 12

9 avaluaci. inicial - grec.net · No sap ordenar-les. No les ordena bé. 3 En llegir el text:...

Documents

Transcript of 9 avaluaci. inicial - grec.net · No sap ordenar-les. No les ordena bé. 3 En llegir el text:...