1

Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALMaig - juny de 2009

83

Sessió conjunta ICHN - SCB

El proper 17 de juny tindrà lloc, a laSala Prat de la Riba de l’IEC, una novaedició de la sessió conjunta ICHN-SCBque enguany portarà com a títol «Lareintroducció de grans vertebrats aCatalunya: bases biològiques iecològiques».

Aquesta sessió secentrarà en tresgrups de verte-brats: carnívors(ós, llop i linx),ungulats (cabra,cérvol, daina icabirol) i ocellsrapinyaires(àguiles, voltors ifalcons).

Les diferentspresentacions dela sessió secentraran en

La Federación Españolade Municipios y Provincias(FEMP) i el Ministerio deMedio Ambiente y MedioRural y Marino (MARM) vansignar, el 2008, un acordper crear la Red de Gobier-nos Locales +Biodiversidad 2010 iestablir un concurs deprojectes per a l’incrementde la biodiversitat. Enguanyha estat convocat el IIConcurso de Proyectospara el Incremento de laBiodiversidad, dirigit aadministracions locals idotat amb un milió d’eurosper a un total de 14 premis.Les administracions localsque hi participin hand’estar adherides a lainiciativa Countdown 2010Salvar la Biodiversitat.

l’anàlisi de la situació actual, la valora-ció dels resultats obtinguts i en laproposta des del punt de vista de labiologia i l’ecologia de les mesuresnecessàries per garantir la viabilitat deles espècies o poblacions reintroduï-

des.

També ésprevist obrir eldebat sobre sicalen novesreintroduccionso si cal eliminaralguna espècieo poblacióreintroduïda.

Us adjuntem elprogramacomplet ambla tramesad’aquestNOTÍCIES. <

La reintroducció de grans vertebrats a Catalunya: bases biològi-ques i ecològiques

L’escalfament global i llurs possibles efectes sobre els amfibis

El 25 de març passat, es va celebrar, aLleida, la conferencia del Dr. MiguelTejedo de l’estació biològica deDoñana titulada: L’escalfament globali llurs possibles efectes sobre elsamfibis.

Amb una notable assistència de públicel Dr. Tejedo va explicar la importànciaque tenen els amfibis en elsecosistemes i en el manteniment de labiodiversitat. Va fer notar l’importantdeclivi que pateixen aquest grup endarrers anys al nostre planeta. També

va incidir en el paper de indicadors delsestat del medi considerant-los com elcanari de la mina que avisa dels perillsque presenta en aquell moment undeterminat espai.

Entre les causes del declivi va apuntarl’escalfament com a un dels principalscausants d’aquest fenomen. El fet queaquests animals tinguin dues fases,una aquàtica i una terrestre, els afectaqualsevol modificació tant d’un medicom de l’altre. Va incidir en la regressióde les zones humides i el règim de

Sessions científiques

(Continua)

2

pluges i apuntant que sens dubte hi hauràcanvis biogeogràfics en la repartició de lesespecies. Algunes, sens dubte, no podran ferfront als fenòmens derivats de l’escalfamentglobal i desapareixeran.

A través d’experiències que el seu grupefectua i que va presentar, va mostrar quealgunes espècies ja es troben en el puntcrític pel que fa a la reproducció i l’existènciade llocs de posta i que estan sens dubteabocades a l’extinció si es compleixen lesexpectatives que apuntem els estudiosos delcanvi climàtic. <

Conservació de la flora amenaçada a les Balears

A les Balears, pel fet de ser una illa i estar alcentre de la conca Mediterrània, tenim unariquesa florística molt singular que ha evolu-cionat i s’ha adaptat als ambients insulars. Elclima temperat dels hiverns, la falta d’aiguadurant l’estiu, l’efecte de la mar i l’aïllamentdel continent són forces de selecció que fande les Balears un hàbitat molt adient per al’especialització vegetal.

A les Balears tenim un total de 1729 taxonsnadius, dels quals més de la meitat (52 %)tenen un àrea de distribució mediterrània i un11 % (173 taxons, 130 sense el gènereLimonium) són exclusius o endèmics de lesBalears. Aquestes xifres són sempre orienta-tives a causa del valor taxonòmic dubtósd’algunes espècies i de les discrepànciesentre diferents autors (Rita & Payeras, 2006).

L’activitat humana, en la destrucció o modifi-cació d’habitats, és el principal problemaenfront de la conservació de la flora silves-tre. L’ús intensiu dels recursos naturals, laforta desforestació dels boscos, els incendis,la introducció de noves espècies enambients diferents dels seus originals i laconstrucció, són els principals problemesque provoquen, minut a minut, la reducció,en quantitat i diversitat, d’espècies vegetals.

Per tant, tots tenim l’obligació de fer un es-forç per protegir i vetllar pel nostre entorn.Començant per conèixer allò que tenim, l’úsque en fem i com és d’imprescindible per a lanostra salut i la de la resta d’éssers vius. Ésel primer pas que necessita la flora per servalorada i conservada per tot el que repre-senta, una font de vida.

La principal eina de treball que té l’Adminis-tració per fer front a la conservació delshàbitats que alberguen la nostra flora és laprotecció legal com l’instrument mésimportant d’aplicació en tot el territori pera la conservació dels hàbitats, les espèciesi la biodiversitat.

A les Balears tenim 81 espècies protegidesal Catàleg Nacional d’Espècies Amenaça-des (Real Decreto 439/1990) i al CatàlegBalear d’Espècies Protegides i d’EspecialInterès (Decret 75/2005).

En funció del grau d’amenaça de cadaespècie hi ha plantes catalogades en Perilld’Extinció, Sensibles, Vulnerables i

d’Interès Especial. La inclusió d’un taxon a lacategoria de «en perill d’extinció» implica,per part de l’Administració, l’adopció d’unPla de Recuperació i a la categoria de«vulnerable» un Pla de Conservació. Aquetsplans fixen les mesures de conservació i elsinstruments de gestió específics per a cadaespècie amb l’objectiu d’evitar qualsevolimpacte negatiu.

Actualment la Conselleria de Medi Ambientde les Illes Balears té aprovats els següentsplans: 1) Pla de Recuperació de: les saladinesendèmiques (Limonium sps.) de Calvià(BOIB 7/08/07); del Limonium barceloi(BOIB 13/05/08), de l’Apium bermejoi (BOIB13/05/08) i de la Vicia bifoliolata (BOIB 06/12/08); 2) Pla de Conservació de la floravascular amenaçada del Puig Major (BOIB 6/12/08); i 3) Pla de Maneig del Taxus baccata(BOIB 06/12/08).

I dos plans en tramitació: 1) Pla de Recupera-ció de l’Euphorbia margalidiana; Naufragabalearica, Femeniasia balearica i Pinuspinastre; i 2) Pla de Conservació d’Orchispalustris.

La principal meta de la nostra administracióés que l’any 2010 el 100 % de les plantescatalogades en Perill d’Extinció estiguinprotegides per un pla.

El fet que una planta amenaçada estigi sub-jecta a la execució d’un pla implica una sèried’actuacions de conservació encaminades arecuperar o, en el seu cas, assegurar un estatde conservació favorable de totes lesespècies més amenaçades, vulnerables i méssingulars dins l’àmbit de les Illes Balears. <

III Seminari sobre patrimo-ni natural de la Garrotxa.Annals de la delegació dela Garrotxa de la ICHN, 3.2009. 85 p. ISSN 2013-0856.

Catàleg de fauna vertebra-da de la Garrotxa. ÁLVAREZ,C; BÉJAR, X; NASPLEDA, J;TRABALON, F, 2008. Catàlegsdel patrimoni natural, 2.Delegació de la Garrotxade la ICHN. 46 p. Preu perals socis de la ICHN: 4 €;per als no socis: 6 €.ISBN978-84-612-9927-0.

Publicacions de ladelegació de la Garrotxa

de la ICHN

3

Consell Directiu

La Institució necessita contractar els serveisprofessionals d’un bon coneixedor de lesiniciatives de recerca i de conservació de lanatura que es duen a terme a Catalunya perencarregar-li l’elaboració, coordinació iseguiment dels programes anuals de cursosnaturalistes i de sessions científiques, aixícom l’establiment d’un programa de difusióde les activitats de la Institució.

Atès que les tasques que s’han dedesenvolupar són un primer pas vers lacreació d’una Secretaria Tècnica de laInstitució, en aquesta primera etapa es pensa

El 28 de març passat, va tenir lloc la trobadaanual de delegacions i grups de treball de laInstitució, trobada que té com a objectiucoordinar les iniciatives de les delegacions igrups de treball, presentar els nous projectesque es volen endegar i valorar conjuntamentles tasques realitzades.

Pel que fa a la delegació del Bages, es vapresentar la proposta d’elaborar el web delmedi natural de Catalunya, el qual seguiria elmodel del medi natural del Bages. També esvan comentar alguns aspectes del treball derecerca sobre el torrent Salat, estudi quepossiblement conclourà enguany.

Des de la delegació d’Osona es va fer unapresentació dels seus diferents projectes(mussol, gralla, recuperació de bassesagrícoles per a la protecció d’amfibis, etc.),així com de la seva tasca en relació amb lacustòdia del territori. Al web de la delegaciód’Osona aviat s’hi trobarà una guiad’identificació dels capgrossos i dins la sèrieTreballs de la Institució es publicarà unamonografia sobre els rapinyaires nocturns deCatalunya.

Entre les activitats de les altres delegacions,cal destacar les tasques de recerca i les

Oferta de treball

en un suport professional a temps parcial ifàcilment compatible amb altres activitatsprofessionals que pugui desenvolupar lapersona seleccionada.

Aquells experts amb disponibilitat i interèsen aquesta oferta cal que contactin amb laSecretaria de la Institució per obtenir mésinformació sobre les característiques irequeriments d’aquest treball. Tot i que no ésimprescindible, es valorarà ser membre de laInstitució i haver participat o col·laborat enles seves activitats. <

Reunió anual de delegacions i grups de treball

publicacions que es duen a terme des de ladelegació de la Garrotxa i que es presentende manera més detallada en un altre apartatd’aquest NOTÍCIES. La delegació de la Franjade Ponent informà de la seva col·laboració enl’organització de la Campus d’Estiu deCiències de la Natura i en les seves tasquesper promoure la constitució del necessariconsorci de l’Aiguabarreig.

El grup de treball de fotògrafs de naturacontinuarà enguany el seu cicle deprojeccions de fotografia naturalista que esrealitza a la seu de l’IEC i que compta amb unnotable èxit d’assistència. També espublicarà enguany un quadern de criteris irecomanacions de tècniques fotogràfiques ala natura.

Les activitats del grup de treball Oxygastrasobre odonats són també nombroses i demolt interès, tant pel que fa als diferentsprojectes de seguiment que es duen a terme,com pel projecte de realització de l’atles delsodonats de Catalunya i per l’elaboració d’unindicador de l’estat del medi natural basat endiverses espècies d’odonats, treball aquestque pròximament es publicarà al Butlletí dela Institució. També està previst realitzarenguany la quarta jornada odonatològica. <

Cursos naturalistes

Curs pràctic sobre conservació de rapinyaires nocturns: el cas del mussolcomú a la Plana de Vic

Els dies 20, 21 i 22 de març passat tingué lloc,a Osona, el Curs pràctic sobre conservacióde rapinyaires nocturns: el cas del mussolcomú a la Plana de Vic. Hi varen participar 9persones. Per donar una idea de l’interès queva despertar el curs, val a dir que un delsparticipants va venir expressament des deCastelló de la Plana, just en el cap desetmana que celebraven les festes locals!Gràcies, Jaume!

Un altre senyal: tot i que la sortida deldivendres a la nit era opcional, s’hi varen

apuntar 8 dels 9 participants. En aquestaprimera nit varem escoltar i veure una parellade gamarús i varem escoltar l’òliba i elmussol comú, però se’ns va resistir el mussolbanyut tot i estar en un territori conegut aMalla.

Després,ens varem desplaçar cap a Manlleuper alliberar el Borni, un mussol comú ambun sol ull, recuperat al Centre de Recuperacióde Fauna Salvatge de Torreferrussa, amb unradioemissor a l’esquena que ens vapermetre seguir-lo tot el cap de setmana i

(Continua)

Les orquídies de laGarrotxa. Monografies depatrimoni natural, 2, marçde 2009. 180 p.Preu per als socis de laICHN: 15 €; per als nosocis: 20 €. ISBN 978-84-613-0955-9.

Publicacions de ladelegació de la

Garrotxa de la ICHN

Si esteu interessatsen aquestes publica-cions, podeu fer lacomanda a través dela Secretaria de laICHN: ichn@iec.cat.

4

determinar la seva adaptació a la llibertat ambaquest handicap. Cap a quarts de dues de lanit anàvem a l’hotel a descansar.

Dissabte va ser el dia de la teoria, i es vanrealitzar les sessions al Centre Excursionistade Taradell, nou local del Grup de Naturalis-tes d’Osona. Jordi Baucells va fer unapresentació sobre els rapinyaires nocturnspresents a Catalunya i seguidament HugoFramis va parlar específicament sobre labiologia i el comportament del mussol comú iva explicar els resultats del seguiment ambradioemissors al Maresme. A la tarda, GuillemMas, Laia Jimenez i Gregori Conill varenexplicar diferents metodologies per estudiarels mussols i les accions de conservació ques’han dut a terme en el marc del ProjecteMussol del GNO-ICHN. La classe magistralque va fer la Laia sobre determinació d’espè-cies de micromamífers a partir dels ossets deles egagròplies va ser seguida amb moltd’interès.

El dissabte a la nit es va fer una sortida perdeterminar la densitat de la població de mus-sol comú entre Sant Martí Sescorts i Torelló.Ens varem dividir en dos grups i cada un varealitzar escoltes a 6 punts predefinitsdesprés d’haver reproduït una gravació delcant territorial del mussol. El resultat va serun empat, ja que tant un grup com l’altre vadetectar la resposta d’onze mussols, cosaque indica un bon número de territoris. Enels censos també es va poder sentir l’òliba, elxot i un amfibi que canta de manera similar aaquest últim, el tòtil.

Com que la gent no estava cansada, varemanar a veure si el Borni estava bé. Desprésd’explicar el funcionament del receptor alsparticipants, varem observar que el mussol jahavia sortit de la caixa on l’havíem deixat lanit anterior i estava prop d’una casa, a uns400 metres del punt d’alliberament. No ens hivarem acostar gaire, ja que de nit era difícilde localitzar visualment i només l’haguéssimmolestat.

En aquest punt de la nit (ja tornaven a serquarts de dues!) alguns ja van retirar al’hotel, mentre un reduït grup de mussolairesencara varem a tornar a provar sort amb elmussol banyut en un altre territori a Gurb,

però tampoc varem tenir èxiti a més, fruit del cansament ila foscor de la nit, el “guia”(del qual no direm el nom)va tenir alguns lapsusd’orientació...

El diumenge es va llevarradiant. Va ser un matí pled’activitat. Primer varemanar a revisar les trampes demicromamífers que estaveninstal·lades a la finca deNiubó, en les quals va caureuna mussaranya.

Niubó és una de les finquesamb el propietar de la qual elGNO ha signat un acord decustòdia per tal de potenciarla població de mussol comú,i es van explicar in situ les

mesures que es poden prendre per millorarl’hàbitat, augmentar el número de preses ioferir més llocs de nidificació al mussol.També es va visitar Diumeres, la finca veïnade Niubó i amb el propietari de la qual elGNO està negociant l’acord. En aquest cases pretén transformar un camp de conreu enun bosc dissenyat específicament pel mussolcomú amb arbres aïllats propensos a tenirforats, zones obertes en guaret, margesherbacis abundants, etc...

Després varem tornar anar a localitzar el Bor-ni, al qual varem trobar al terra, enmig d’uncamp d’alfals, a uns 200 metres de la caixa onva ser alliberat, i varem comprovar que vola-va bé i estava perfectament; a més es vaposar en un arbre enmig d’un camp i vapoder ser observat llargament amb els bino-cles i fins i tot es varen prendre fotografies através del telescopi.

Durant el matí també s’observaren altresespècies interessants com dues àguiles mar-cenques, un voltor comú i diversos aligots.

A les dues del migdia varem donar per finalit-zat el curs i en les valoracions es va donarimportància al fet d’haver estat un curs real-ment molt pràctic, amb tres sortides i haveraprès tècniques com el radioseguiment o elcensos amb gravació.

Com és habitual, sempre hi ha espècies mésdifícils que altres i en aquest cas va ser elmussol banyut… però són coses que pas-sen. Una excusa per tornar-ho a provar! <

V Curso deEspecialización

Reconocimiento de malashierbas de cultivos

de verano

Lleida, 6 i 7 de maig de2009

A càrrec de Jordi Recasensi de Josep Antoni Conesa,ETSEA, UdL.

Secretaria del curs:Unitat de Botànica.Dept. d’Hortofructicultura,Botànica i Jardineria,ETSEA, UdL.

Tel.:973 702 872973 702 913

a/e: aritz@hbj.udl.cat

jrecasens@hbj.udl.cat

5

Delegació del Bages

Sortides naturalistes

L’Aiguabarreig

El dissabte 14 de març hi hagué la sortida al’Aiguabarreig guiada per David Badia Villas,Guillem Chacon, Joan Carles Fernàndez ialtres companys de l’Estació Biològica del’Aiguabarreig.

Amb els fruiters de la plana del Cinca en unesclat de florida de blanc i de rosa, les brollesdels costers també florides de tots colors,amb els rius cabalosos després de l’hivernplujós, un sol de primavera i amb tants guiesd’excepció, la sortida no podia anar millor.

A Fraga, a la vora del Cinca, David Badiaencetà la sortida explicant les línies generalsdel medi físic, de la vegetació i de l’ocupaciódel territori.

A Seròs, localitat a la vora del Segre queacollirà el Campus d’Estiu de Ciències de laNatura, l’alcalde Gabriel Pena ens donà labenvinguda, va parlar de l’interès tambésocial de l’Aiguabarreig i va presentar dosconflictes ambientals oberts en aquestterritori. L’un és el projecte de central tèrmicaa Mequinensa, revifat quan semblavadefinitivament abandonat, que cremariamaterial de rebuig de l’antiga mineria de ligniti a la vegada perjudicaria eldesenvolupament de l’agricultura, la natura,el turisme i el lleure de l’entorn. L’altre és elconflicte per terres preteses a la vegada pelcultiu i per laprotecció de lesescasses zonesestepàries de planaque queden aCatalunya i delsocells que hi habiten.

Ja a la Granjad’Escarp, poc mésavall de laconfluència entre elSegre i el Cinca, a lariba esquerra on hil’esplèndid bosc deribera de Sant Jaume,ens esperaven lacolla de l’EBA ambles xarxes de captura

d’ocells ja parades. Hi havien quedat atra-pats una merla —un bonic exemplar masclede plomatge negre llustrós i bec grocataronjat—, un rossinyol bastard de tonsgrisos i suaus, un tallarol de casquet —unaltre mascle de casc negre—, un raspinell debec finíssim i potent, tecnologia puntanatural i, per culminar l’espectacle de plomes,un parell de blauets de colors esclatants. Uncop vistos els ocells, amb delicadesa iexperiència, els anelladors de l’EBA vandeslliurar-los de la xarxa i guardar-los enbosses de roba.

Mentrestant vam aprofitar per voltar per dinsdel bosc encara majoritàriament desfullat iper escoltar i observar d’altres ocells. Els

més aparents al riu eren uns bennegres, els corbs marins que escapbussaven a pescar, i uns benblancs, els cignes, que anaven ivenien en estol proferint granscrits. Aquí vam tenir ocasió desentir les explicacions d’enGuillem i d’en Joan Carles sobreels diferents ocells identificatspel cant, sobre la progressió delcigne a l’Aiguabarreig, sobre elsgrans silurs que poblen lesaigües, sobre la distribució delmusclo zebra a la conca del’Ebre,... i molts més apunts debon record.

Després va ser el torn de l’anellamentdidàctic dels ocells, on el propi estudi delocells —l’estat de les poblacions, elsdesplaçaments,...— és un objectiu compartitamb els de la divulgació de l’ornitologia i laconscienciació ambiental. Aquí vam tenirl’oportunitat de veure bé ocells tanfascinants com el blauet i el raspinell, qued’altra manera seria impensable.

A la tarda, a Mequinensa, on el Segre i l’Ebres’uneixen a la cua de l’embassament de Riba-roja, vam enfilar-nos a la muntanya de laPicarda. L’eixut dels vessants contrastavavivament amb el verger de la plana. A la

L’anellament d’un blauet

Premi Ramon Margalefd’Ecologia.

Per a més informació:Secretaria del Premi:Departament de laPresidència. Generalitat deCatalunya.A/e: prm@gencat.cat.A/I: http://www.gencat.cat/premiramonmargalef.

Explicacions a la vora del riu

(Continua)

6

El Segre entre la Granja d’Escarp i Mequinensa

La zona volcànica de la Garrotxa

Entre els parcs naturals de Catalunya, el de laZona Volcànica de la Garrotxa (PNZV) éssens dubte un dels que més facilita la visita ila interpretació. D’aquí que l’excursió deldissabte 18 d’abril al paisatge olotí bell iplaent, fet de vulcanisme i d’esplendor vege-tal, fos especialment profitosa.

L’itinerari s’inicià al Museu dels Volcans,situat al Parc Nou d’Olot. El Museu delsVolcans explica gràficament i a nivell generalels fenòmens del vulcanisme i de la sismolo-gia, i en detall la morfologia de la ZonaVolcànica de la Garrotxa i els seus materials.A més, presenta els ecosistemes principalsque es troben al PNZVG iidentifica els seusprotagonistes. A l’exterior, elParc Nou és a la vegada unjardí botànic endreçat deplantes del lloc i un vellreducte de roureda de rourepènol (Quercus robur) ambuns quants roures grandio-sos entre boixos i d’altresarbres també d’aquestesgrans proporcions quenomés el temps, la terra fèrtil iel clima benigne podendonar.

A la fageda d’en Jordà, elsegon objectiu de la sortida,només en uns pocs faigs les fulles novescomençaven a despuntar. En canvi, ran deterra, l’herba fetgera (Anemone hepatica) i elbuixol (Anemone nemorosa) estenien unacatifa de flors, com si fossin allà només per algaudir del caminant quan entra en aquestlloc.

La volta pels volcans del Croscat —el mésgran i obert a causa de l’extracció de greda—i de Santa Margarida —el que té l’ermita alcràter, qui sap si per tapar la sortida delsdimonis de l’infern—, no per clàssica iconeguda va perdre interès. Al Croscat, amés de l’orientació de la greda i dels seus

colors negre, ocre i vermell, vam fixar-nos encom la vegetació progressivament colonitzaels talussos inestables de greda deixats perl’extracció.

Si al matí el material volcànic va ser la greda,a la tarda, seguint la ruta de les 3 colades aSant Joan les Fonts, va ser el torn del basalt.Aquesta ruta que ressegueix els afloramentsdel Molí Fondo, de la pedrera del Boscarró idel cingle de Fontfreda té un gran interèsgeològic, ja que mostra els dos hàbits deretracció de la lava per convertir-se en basalt,el prismàtic i el lenticular o massiu. D’altrabanda, aquest indret emplaçat al cor plujós

d’una comarca plujosa, a la confluència entrela riera de Bianya i el riu Fluvià, en un cingleencarat al nord on neixen fonts i, per siencara fos poc, sobre roca basàltica, gaudeixd’unes condicions d’humitat excepcionalsque en fa un autèntic santuari botànic. Diríeuque una delegació de la natura exuberant deCosta Rica, composta de falgueres esponero-ses i terres volcànics sempre molls, s’hainstal·lat a la Garrotxa. Els verns, a vegadesacompanyats del sorprenent frare de verneda(Lathraea clandestina), una planta paràsitaque només mostra a la superfície les flors decolor violeta, herbes tendres com la consoldapetita (Symphytum tuberosum), la pulmonària

Prismes basàltics al cingle de Fontfreda

brolla, el romaní i la socollada per uns,foixarda pels altres, competien en l’abundordesmesurada de flors de color blau violeta.En David Badia ens va explicar les plantes,entre elles la trompera o èfedra, unagimnosperma, el veschemiparàsit a les branques depi blanc i les espèciesgipsícoles com Herniariafruticosa, Helianthemumsquamatum i el romer blanc(Helianthemum syriacum). Laposició enlairada ens permetéobservar bé tot aquest paisatgeen conjunt.

Les cigonyes havien arribat jaals campanars de Fraga i Seròsi les orenetes cuablancatornaven a passar en vol rasantsota les arcades del llarguíssimpont del Segre a Mequinensa.

Siguin benvingudes les ambaixadores de laprimavera!

Agraïm l’excel·lent preparació i guiatged’aquesta sortida naturalista a la bona gentde la Franja de la Ponent. <

(Continua)

Malas hierbas en plántula.

Guía de identificación. JORDI

RECASENS i JOSEP ANTONI

CONESA. Edicions de laUniversitat de Lleida, 2009.Coeditat amb BayerCropScience. 456 p. PVP.50 €. Idioma: Castellà.2009. ISBN 978-84-8409-270-4. Comandes:comandes@eip.udl.cat;www.publicacions.udl.cat;tel.: +34 973 70 33 92.

Aquesta guía té perobjectiu ser una eina quepermeti la identificació deles diferents espècies demales herbes en estat deplàntula. El capítol introduc-tori fa una detallada anàlisisobre la morfologíabotànica, cicles de vida iestratègies de multiplicacióvegetativa de les malesherbes.

7

(Pulmonaria affinis), l’heura de terra (Gle-choma hederacea), l’ortiga morta groga(Lamium galeobdolon) i l’al·liària (Alliariapetiolata), falgueres d’un verd intens com lallengua de cérvol (Phyllitis scolopendrium) iel polístic (Polystichum aculeatum), hepàti-ques i molses diverses troben al cingle deFontfreda l’hàbitat més desitjat i confortable.

El grup de la ICHN-Bages a la fageda d’en Jordà

El darrer punt de visita fou el paratge de laFont Moixina, l’altra mostra de roureda deroure pènol a Olot.

Queda emparaulada, per l’abril del 2010, l’ex-cursió a l’Alta Garrotxa, amb la recerca de laPolygala vayredae, la planta endèmicad’una àrea petita de la vall del Bac. <

Delegació d’Osona - GNO

El dia 18 d’abril el Grup Naturalista d’Osonava portar a terme una sortida nocturnadedicada a la observació d’amfibis. Es varenvisitar les basses de El Grau, a prop de SantJaume de Viladrover, lloc conegut dereproducció de diverses espècies d’anurs iurodels. Abans que es fes fosc, aprofitantuna treva de la pluja, els més de trentaassistents van gaudir d’una classe pràctica,on van poder observar de prop algunsexemplars d’amfibis que els organitzadorshavien capturat les hores abans, ambl’autorització corresponent. Es van donarles explicacions adequades per identificarles diferents espècies i conèixer millor elsseus hàbits i comportament. En concret,es van examinar exemplars de gripaucorredor, gripau comú, gripau d’esperons,gripauet, tòtil, reineta, una parella detritons palmats, una parella de tritonsverds i un juvenil de salamandra. Es vaafegir a la classe un exemplar de serpd’aigua capturat allà mateix. Per moltsdels presents, especialment els nens, erael primer contacte amb molts d’aquestsanimalons. No cal dir que tots aquests

espècimens van ser retornats als seus llocsd’origen en acabar la trobada.

En fer-se fosc, els assistents armats amb lotsvàrem visitar les basses, on havien començata cantar les reinetes i els gripaus corredors ion es podien observar, ben actius, algunsexemplars de tritó verd.

Ens vam separar amb la satisfacció de conèi-xer una mica més el mon d’aquests discretsanimals, tan desconeguts com fascinants. <

Sortida nocturna dedicada a la observació d’amfibis

El GNO inicia el Projecte Gralla a Torelló

Finalment el GNO – ICHN, amb l’ajuda del’Ajuntament de Torelló i el DMAH, tiraendavant el Projecte de recuperació de lagralla a la Plana de Vic.

A Catalunya, en els darrers 15 anys, la Gralla(Corvus monedula) ha tingut una tendènciafortament regressiva arribant a disminuir un49 % de la seva població. Aquesta tendència

(Continua)

Plantes alpines dels Piri-neus. JOSEP NUET BADIA.Col·lecció Cavall Bernat,núm. 59. Publicacions del’Abadia de Montserrat.14,5 × 21 cm. 192 p. ISBN:978-84-9883-045-3. Preu22 €.

Aquest llibre és una guiasenzilla que preténacompanyar les personesamants de la natura, iespecialment de la flora,en els seus recorreguts iexcursions pels Pirineus, afi que puguin conèixer lesplantes més comunes iabundants que viuen enels diferents hàbitatsd’aquesta serralada. Ellector trobarà informaciógeneral i les plantes mésabundants i significativesdels boscos, les clarianesdels boscos, els matollars,els herbassars demegafòrbies, els prats dedall, els prats d’altamuntanya, les molleres,els estanys, lescongesteres, les tarteres,les roques i les pletes isestadors. Hi ha un total detretze grans hàbitatsrepresentats i tres-centesseixanta-sis plantesdiferents fotografiades.Aquest nombre pot repre-sentar, orientativament, unacinquena part de la florad’alta muntanya delsPirineus.

8

El 4 d’abril passat, es va dur a terme lasortida d’anellament organitzada pel GNO-ICHN. La sortida es va realitzar amb moltd’èxit i amb una molt bona participació, tantde gent no vinculada al grup, com demembres d’aquest. Pel què fa al nombred’inscrits vàren ser 13 persones, i del gruphi van participar unes deu persones més.

L’indret escollit per a l’activitat fou el boscdel Puig dels Jueus, al nord de la ciutat deVic. Actualment és un bosc molt jove i elsarbres encara donen poca visió de forest,però l’entorn és molt adient per a moltesespècies d’ocells al llarg de les diferentsestacions. Així ho demostren la quantitatd’espècies que en Martí Rodríguez i enRoger Jutglar hi han observat els darrersanys. Comentàvem amb més d’un membredel grup que seria bo que el GNO es posésen contacte amb l’Ajuntament per

assessorar-lo en les tasques de mantenimentde la zona. Especialment marges, zones ambbardissa i arbustos que actualment esnetegen molt a fons i que seria importantque restessin com a punts de refugi i alimentpels ocells.

Es van capturar i anellar un total de 30 ocellsde fins a 11 espècies diferents: Tallarol decasquet; Tallarol de garriga; Garsa; Pit-roig;Verdum; Tord; Gratapalles; Mallerengacarbonera; Mosquiter de passa; Mosquiterpàl.lid; Mosquiter comú.

La captura de les tres espècies de mosqui-ters en un mateix moment va donar la màximaespectació al matí d’anellament, fet que vafer adonar tothom de la gran quantitat devarietat ornítica que tenim a casa en certesèpoques.

A banda dels ocells capturats també es van

Jornada d’anellament

negativa ha estat fulminant a la CatalunyaCentral: la gralla s’ha extingit totalment enàmplies zones de la Serralada Transversal(Collsacabra i Guilleries), del Pla de Bages,Moianès, Lluçanès. A la comarca d’Osona,on era present com a reproductor abundantfins els anys 60, va disminuir progressiva-ment la seva població resident fins aesdevenir, a mitjans dels anys noranta, unnidificant escàs que tenia a Osona menys dedeu colònies reproductores d’uns pocsindividus.

La gralla era present fins a mitjans dels anys90 en dos tipus d’ambients molt particulars:els centres històrics de poblesosonencs i del Bages i els espaisagrícoles ben conservats ambpresència de petits roquissars i masiesantigues abandonades. Del primertipus d’ambients podem citar com aúltims assentaments els nuclis deTorelló, Manlleu, Vic, Sant Julià deVilatorta, Moià, Tona, on la gralla teniala colònia de cria principalment alcampanar. Del segon tipus, la zona deSant Martí Sescorts (l’Esquirol) on hiha espais agrícoles en mosaic idiverses masies abandonades deManlleu, Gurb i Taradell són els últimsespais agraris que varen tenir colòniesde gralla nidificants.

L’any 2009, la situació de la gralla a Osona ésde clara vulnerabilitat, de manera que nomésqueden dues parelles reproductores al cam-panar de Sant Feliu de Torelló, i no s’hadetectat cap individu potencialment repro-ductor en cap altre indret des de fa 15 anys.

És per això que des del Grup de Naturalistesd’Osona – ICHN es planteja el projecte derecuperació d’aquesta espècie a la Plana deVic a partir de l’única població reproductoraa Osona i al conjunt de la Catalunya Central:la de Torelló. Per fer-ho cal plantejar i analit-zar les causes de la seva alarmant desapari-ció. El projecte persegueix tres objectiusclars:

• Construir una instal·lació habilitada permantenir polls de gralla i per al seu poste-rior alliberament.

• Realitzar uns canvis en els usos del sòld’una o dues finques del terme de Torellóper afavorir els recursos alimentaris i laviabilitat de l’espècie.

• Aconseguir recuperar la població residual icrear almenys un assentament natural noude cria de gralla, en llocs on ja havia criaten els últims 20 anys.

Actualment el GNO ha iniciat contactes ambpropietaris de finques agropecuàries deTorelló, està analitzant la situació real i

l’àmbit vital de la població actual de gralles almunicipi, disposa de permís per part delDepartament de Medi Ambient i Habitatgeper a l’alliberament de 30 polls procedentsdel secà de Lleida i té el suport de l’Ajunta-ment de Torelló per al desenvolupament delprojecte Gralla al seu municipi.

El projecte té una durada inicial de 2 anys, esfarà un seguiment a partir del primeralliberament d’exemplars, i a partir del segonany en que s’alliberin gralles caldrà valorar elresultat del projecte i si els resultats sónbons, és presumible que tingui continuacióper tal d’assegurar el retorn de la gralla alspobles i camps d’on va desaparèixer. <

(Continua)

L’herbari: mates, herbes i

falgueres. JAUME LLISTOSELLA

VIDAL  i ANTONI SÀNCHEZ

CUXART. Publicacions iEdicions UB i PublicacionsUniversitat de València,2008. Edició en català(ISBN 978-84-475-3190-5).Edició en castellà (ISBN978-84-475-3227-8)Format 24 x 31 cm; 353pàgines (305 a color)PVP: 62 €.www.publicacions.ub.es.

L’Herbari: mates,herbes i falgueres

9

Premis per a estudiants

El jurat format per Roser Campeny i Valls,Núria Morral i Nadal i Marc Martín, vaatorgar el premi per a estudiants, convocatper trentena vegada, al treball Distribució deles espècies de quironòmids al delta del

Ara que és compleixen 200 anys del naixe-ment del naturalista Charles Robert Darwin(Shrewsbury, Anglaterra 1809-1882), totsaquells que treballem en l’àmbit de lesciències ens sentim deutors del seu llegat.

Darwin es troba per ple dret entre els grans,juntament amb Aristòtil, Galileu, Newton iEinstein, a l’Olimp de la Ciència. Els seustreballs van posar les bases de la Teoria del’Evolució que ens permet interpretar l’origeni diversitat dels éssers vius, sent la selecciónatural el motor del procés evolutiu. Elsorganismes vius presenten una gran diversi-tat de formes i capacitats, essent la unitatbàsica l’espècie. Cada espècie està adaptadaa les condicions ambientals que li sónpròpies i qualsevol canvi sobtat d’aquestespot tenir conseqüències per a la seva pervi-vència. Tot i així, la variabilitat que existeixentre els individus d’una mateixa espèciepermet que, si es produeix un canvi en el seuambient, alguns d’ells puguin adaptar-semillor a les noves condicions i deixin mésdescendents, fent que les seves característi-

Res en biologia té sentit si no és sota la llum de l’evolució, T. Dobzansky(1900-1995)

ques passin a la següent generació. Aquestés el principi de la selecció natural, els milloradaptats tenen més oportunitats per deixardescendents donant lloc a una novageneració amb un major nombre d’individuscapaços de viure en les noves condicions.L’acció de la selecció natural no té com aobjectiu “millorar” l’espècie. Els individusque existien abans del canvi estavenadaptats a les seves condicions anteriors,com ho estan a les noves condicions aquellsque sobreviuen després del canvi.

Tota teoria científica es construeix en base aobservacions i experiments, i permet explicar,interpretar i predir el comportament d’undeterminat sistema. Hom creu que l’expressióteoria fa referència a quelcom que necessitaser provat i no és així. La formulació d’unateoria se sustenta en la proposta d’hipòtesis,que, un cop confirmades per la experimenta-ció o l’observació, constituiran la seva base.Serà la capacitat de predicció d’aquestateoria la que ens donarà la seva validesa. I ésen aquest sentit que la Teoria de l’Evolució

Any Darwin

observar, i molt de prop, un petit grup dedurbecs (4-6, potser més), també un estold’uns 10 lluers, una cotxa cuaroja i unaparella de puputs.

Finalment agraïr com sempre a la gent delGNO i del GACO que va col·laborar enl’organització. Moltes gràcies a tots! <

Llobregat i aplicació de protocol CPET(Chiroonomid Pupal Exuviae Technique)de valoració de la qualitat de l’aigua, deNúria Sánchez Millaruelo. Més endavant usoferirem un resum d’aquest treball.

(Continua)

I Universitat Catalanad’Estiu de Ciències de

la Natura

L’Alguer, 28 a 31 de maigde 2009

Des de l’any 2004, laUCECN realitza una edicióal Segrià, en concret al’entorn de l’Aiguabarreig(Segre-Ebre-Cinca) ambuna oferta de 20 a 25cursos segons l’any i laparticipació d’una cinquan-tena de professors delsPaïsos Catalans, Europa iAmèrica.

L’edició de Ponent naix im-pulsada per la InstitucióCatalana d’Història Natu-ral, la Universitat Catalanad’Estiu i recentment tambél’Institut de BiodiversitatTropical (qui aporta el pro-fessorat americà) i l’ONGDinternacional NaturalistesSense Fronteres, amb elsuport de l’Institut d’Estu-dis Catalans i la Universitatde Lleida.

Arran de l’èxit d’aquesta ini-ciativa —que enguanycelebra la sisena edició—i l’estret vincle amb el pro-fessorat alguerès queregularment participa en laUCECN, l’estiu de 2008 enel marc de la UCE dePrada de Conflent, es vadecidir crear l’any 2009 unaseu de la UCECN al’Alguer.

Per a més informació,consulteu l’adreça: http://www.ucenatura.cat/alguer.htm

10

Representants en organismes i institucions

L’activitat del Consell de Protecció de la Na-tura durant aquests darrers mesos s’hacentrat en l’elaboració de diversos informes,alguns dels quals, i per primera vegada, feienreferència a plans directors urbanístics, comha estat el cas del Pla Director Urbanístic delSistema Urbà de Girona i del Pla DirectorUrbanístic del Pla de l’Estany.

En els informes elaborats en relació ambaquests dos plans directors urbanísticsqueda palesa la desigual qualitat i grau dedesenvolupament de les qüestions relaciona-des amb la conservació del medi natural decada un d’aquests plans. Possiblementmereix ser destacat el tractament que el PlaDirector Urbanístic del Sistema Urbà deGirona fa de la connectivitat ecològica, jaque supera clarament les previsions d’altresplans que només tracten aquesta qüestió demanera anecdòtica. D’altra banda, aquest

mateix pla també s’aventura a proposaralguns mecanismes de gestió dels espaisnaturals que van més enllà del que éshabitual en aquest tipus de documents.

Malgrat tot això, un dèficit que presentengairebé tot aquest tipus de plans, així com elsplans territorials, és que el seu document deBases Tècniques i Econòmiques pel Desen-volupament del Pla Director és insuficient,esdevenint un document de tràmit i senseaprofundir en la matèria que li pertoca, motiupel qual es pot dubtar que realment espuguin aplicar les mesures establertes enaltres parts del pla si aquest no es dota delsrecursos econòmics necessaris.

Pel que fa a la composició del Consell deProtecció de Natura, finalment s’ha pogutcompletar amb el nomenament de dos nousmembres a proposta de l’Institut d’Estudis

Consell de Protecció de la Natura

demostra la seva força. Avui, dos-cents anysdesprés del seu naixement, i a 150 anys de lapublicació del seu llibre Sobre l’origen deles espècies per mitjà de la selecció naturalo la supervivència de les races afavoridesen la lluita per la vida, la Teoria segueixvigent i ens permet interpretar millor el mónque ens envolta. Els microorganismes i laseva ràpida evolució en funció de canvisambientals (perexemple la sevaevolució davant elgran ús d’antibiòtics)ens demostraexperimentalment, finsi tot a escala temporal,que els humans podempercebre que la vidaevoluciona segons lesprediccions de lateoria de l’evolució.Així, la força de lateoria de l’evolució,permet entendre elsprocessos biològicsdes del funcionamentdels virus fins a lescomplexesinteraccionsecològiques delsecosistemes, i fins itot, situa l’home dinsdel procés evolutiu.Lamentablement,algunes ideologieshan mal interpretat el concepte de selecciónatural i l’han aprofitat per enfortir els seusfalsos arguments ideològics. Això, però, noinvalida una teoria que se sustenta en unexquisit rigor científic.

Quan Darwin va publicar la seva teoria al1859, va enfrontar-se a la jerarquia religiosadel seu temps i fou ridiculitzat per proposar

que l’home i els simis eren evolutivamentpropers. Afortunadament va comptar ambaliats com T. H. Huxley, que ràpidament vanser capaços de veure l’abast i la importànciade les argumentacions de Darwin.

Dissortadament, avui encara hi ha qui gosaqüestionar-la basant-se en argumentsdogmàtics, similars als proposats en temps

de Darwin. Elcreacionisme és unafalsa teoria científicaque proposa la «màdivina» com a motordel procés decreació de la vida, dela diversitat de lesespècies i la creacióde l’home.

Per la ciència, que esbasa en lademostració experi-mental d’hipòtesis,el procés de creacióde l’univers, de lavida i llur evolució,són processosnaturals resultat deles interaccionsentre la matèria il’energia i que,mitjançant laselecció natural, hancobert de vida i de

diversitat biològica el nostre planeta.Aquests darrers processos s’han donat acasa nostra i no estem segurs que nomésaquí. <

JOAN FIBLA

ENRIC HERRERO

DELFÍ SANUY

Professors de la Universitat de Lleida

Mediterránea. Serie deEstudios biológicos, 2008.Época II, núm. 19.Departament d’Ecologia,Universitat d’Alacant, febrerde 2009.

Per a més informació:Http://www.ua.esA/e: deco@ua.es.ISSN: 0210-5004

Els Juliols de la UB. Del 6al 24 de juliol.

Http://www.ub.edu/juliols.

11

Legislació

Societats naturalistes dels Països Catalans

La Institució, conjuntament amb altresentitats catalanes i l’Office pour les Insecteset leur Environnement (OPIE-LR) deCatalunya Nord, han preparat diversesactivitats per celebrar enguany per primeravegada una Setmana dels Insectes aCatalunya.

La col·laboració de la Instititució es concretaen portar al Prat del Llobregat el proper 5 dejuny el Carabus, una furgoneta de l’OPIE-LRdecorada externament com un coleòpter i quedisposa d’un laboratori per a l’observació

Celebració de la Setmana dels Insectes al Prat del Llobregat

dels insectes, amb l’objectiu de fer diversesactivitats per introduir els escolars i elsciutadans en el món dels insectes.

Durant aquest dia, que coincideix amb el DiaMundial del Medi Ambient, es treballarà eltema dels insectes amb diferents grupsd’escolars en els espais naturals del delta i,posteriorment, es traslladarà el Carabus alcentre de la ciutat per fer una tasca desensibilització entre els veïns del Prat delLlobregat en relació a la utilitat i interès delsinsectes. <

Catalunya

RESOLUCIÓ AAR/881/2009, de 30 de març, per la qual s’aproven els models de contractes deconreu i se’n dóna publicitat. DOGC núm. 5355 de 7 d’abril de 2009.DECRET 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l’àmbit territorial del Districte de ConcaHidrogràfica o Fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament de la planificació hidrològica,aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre. DOGC núm. 5328 de 27 de febrer de 2009.ORDRE AAR/143/2009, de 23 de març, per la qual s’estableixen mesures complementàries deregulació de l’extracció de corall vermell a les aigües interiors del litoral català. DOGC núm.5350 de 31 de març de 2009.RESOLUCIÓ MAH/538/2009, de 20 de febrer, per la qual es fixen les espècies pescables, elsperíodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de pesca a les aigüescontinentals de Catalunya per a la temporada 2009. DOGC núm. 5332 de 5 de març de 2009.

Illes Balears

Decret 17/2009, de 6 de març, pel qual s’estableix un pla de gestió per a la pesca amb arts detirada tradicionals en aigües de les Illes Balears.BOIB núm 037 de 12 de març de 2009.Decret 11/2009, de 13 de febrer, de modificació de determinats articles del Decret 69/1997, de21 de maig, de creació i règim jurídic de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), del Decret 71/2006, de 28 de juliol, de creació, d’organització i règim jurídic de l’empresa pública Espais deNatura Balear (ENB), i del Decret 115/2005, d’11 de novembre, pel qual s’estableixl’organització i el règim jurídic de l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental. BOIBnúm. 026 de19 de febrer de 2009.

País Valencià

DECRET 26/2009, de 13 de febrer, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipall’enclavament denominat Font del Baladre-Fontanars-Riu d’Agres, al terme municipal deMuro de Alcoy. DOCV núm. 5956 de 17 de febrer de 2009. <

Catalans, es tracta de David Serrat, membre iantic president de la Institució i actual presi-dent de la Secció de Ciències i Tecnologia de

l’IEC, i de Xavier Mayor, membre de laSocietat Catalana d’Ordenació del Territori. <

Tercer CongrésCatalanista

23 de maig de 2009

El treball en el territori. Elpatrimoni cultural i natural

i els centres d’estudis

El 23 de maig vinent, secelebrarà, a l’Escola Muni-cipal de Música i Dansa.Plaça de la Cultura, 1; Mórad’Ebre, el Tercer CongrésCatalanista, àmbit deLlengua i Cultura.

A banda de l’antiga xarxad’ateneus, avui hi ha unaxarxa molt ben travada desd’un punt de vista comarcalque persisteix a vehicularla investigació sobre elpatrimoni cultural i natural ique abasta pràcticamenttotes les disciplines delconeixement. És un àmbitmolt important, comple-mentari de l’universitari, imolt arrelat en el conjuntde països de parla i culturacatalana.

Aprofitar aquesta xarxa ésimmergir-se de ple en to-tes les comarques iterritoris i conèixer-ne lesinquietuds i lesnecessitats. D’aquestconeixement i d’aquestdiàleg amb el territori, n’hade sortir un projecte depaís a què tothom se senticridat.

12

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Agenda

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Jordi Badia, Gregori Conill, Roger Eritja, Josep Germain, Moisès Guardiola, Carles Martorell,Guillem Mas, Eva Moragues, Andreu Salvat, José Manuel Sesma, Delfí Sanuy i FlorenciVallès.

Recordeu

Fons bibliogràfic de la ICHN:

Podeu consultar el fons bibliogràfic de la Institució a la Biblioteca Montilivi, Universitat deGirona, Àrea de suport a l’estudi i la docència. Horari: tardes de 14.45 a 21.45 h; Tel.: 972 418290; o a l’adreça d’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/index.asp.

Delegació del Bages

9 de maig del 2009, de 7.15 a 21 h. El massís del Montsià

13 de juny del 2009, de 8.15 a 21 h. La Ribera Salada, les salines d’Odèn i la MóraComdal (Solsonès)

4 de juliol del 2009, de 7.15 a 21 h. El Canigó (Conflent)

Cal apuntar-s’hi, com a mínim dos dies abans, trucant al telèfon 933 248 582 oenviant un correu electrònic a les adreces ichnbages@infonegocio.com, oichn@iec.cat.

Sessions científiques14 de maig de 2009, a les 12 del migdia, a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències,UAB. Perspectives i reptes en la conservació de la flora a Catalunya, a càrrec deLLORENÇ SÁEZ, biòleg.

8 de juny de 2009, a les Cases d’en Puig, Ajuntament del Prat de Llobregat. El Llobre-gat, un riu salinitzat, a càrrec de JORDI BADIA, biòleg.

Cursos naturalistes

23 i 24 de maig de 2009, al Delta del Llobregat. Iniciació a la fotografia de la natura,a càrrec d’ALBERT MASÓ, biòleg i fotògraf de natura, Societat Catalana de Fotògrafs deNatura (SCFN)-ICHN; i de ROBERTO BUENO, fotògraf de natura, Societat Catalana deFotògrafs de Natura (SCFN)-ICHN.Informació i preinscripció: Secretaria de la ICHN: carrer del Carme, 47; 08001Barcelona. De dilluns a divendres, de 12 a 14 h. Demaneu per Isabel Munujos. Tel.:933 248 582; fax: 932 701 180; a/e: ichn@iec.cat.

4 i 5 juliol de 2009, a Espot. Biologia i conservació dels tetraònids als Pirineus, acàrrec de JORDI CANUT, tècnic de Fauna del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany deSant Maurici.Informació i preinscripció: Casa del Parc Nacional de Boí: carrer de les Graieres 2, Boí.De dilluns a divendres, de 9 a 13 h, i de 15.30 a 18.45 h. Demaneu per Josep M. Rispa.Tel.: 973 696 189; fax: 973 696 154; a/e: jrispa@gencat.cat.

Grup de treball - Societat Catalana de Fotografia de la Natura

15 de maig de 2009, a les 7 de la tarda, a la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC. El tresor deles Galápagos, a càrrec d’ORIOL MUNTANÉ, amb motiu del 150 aniversari de la mort deCharles Darwin.

12 de juny de 2009, a les 18.30 h, a la sala Nicolau d’Olwer de l’IEC. L’Àrtic, a càrrecd’ORIOL ALAMANY.

• 31 de maig. Testing a laFont de l’Orpina, Vacaris-ses. Completarem elmostreig fet amb elsescolars per tenir unabona idea de l’estatambiental de la zona.

• 5, 6 i 7 de juny: Taller deFotografia al Cadí-Moixeró (aprox. 150 €amb dormir i menjars) Acàrrec de Pilar Marsà iLaura Comellas visita-rem llocs emblemàticsd’aquest privilegiatparatge.

• 4 de juliol. Supertestinga la Riera de Sanana(Vacarisses), ambsimultanis a totaEspanya. L’objectiu ésfotografiar 1000espècies diferents.

• 10, 11 i 12 de juliol.Testing de Biescas-AltoGállego (100 € ambdormir i menjars) Potspassar 3 dies de naturaals Pirineus Aragonesosper un preu molt ajustat.Flora, papallones, aus,mamífers, paisatge.... nofaltarà de res!

Objectiu NaturaSocietat adherida

a la ICHNSessió conjunta ICHN - SCB

Dimecres 17 de juny de 2009, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. La reintroducció degrans vertebrats a Catalunya: bases biològiques i ecològiques. Us adjuntem elprograma complet amb la tramesa d’aquest NOTÍCIES.