8è Premi de Narrativa Infantil€¦ · Amanda Traveria Carnicero, sisè de primària La nena dels...
48
Transcript of 8è Premi de Narrativa Infantil€¦ · Amanda Traveria Carnicero, sisè de primària La nena dels...
8è Premi de Narrativa Infantil Sant Cugat 2013
Premiats i jurat
Agraïments:
Llibreries Alexandria, El Celler de Llibres, Paideia i El Pati del Llibres
Escoles participants
Escola d’Art de Sant Cugat del Vallès
I a totes les persones que han fet possible que aquest projecte sigui una realitat.
Queden rigorosament prohibides, sense autorització escrita dels titulars del copyright, sota les san-
cions establertes per les lleis, la reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o pro-
cediment, compresos la reprografia, el tractament informàtic i la distribució d’exemplars d’aquesta
mitjançant lloguer o préstec públics.
©2013 Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Primera edició: Desembre 2013
L’elaboració d’aquest llibre ha estat a càrrec dels alumnes de l’Escola d’Art de Sant Cugat.
Professors tutors: Ramon Tubau i Eva Virgili
Maquetació: Maara Citlali González Olivas
Il·lustracions: Aina Sastre Camps
8è premi de Narrativa infantil Sant Cugat 2013
Primers premis
Mencions especials
Jurat
Un hort molt animatBernat Pallàs i Bonet , tercer de primària
El viatge inesperatRaul Ramirez Nethersole, quart de primària
Dins l’artCori Gómez Jané, cinquè de primària
El gran circ RuoppoloAmanda Traveria Carnicero, sisè de primària
La nena dels petonsJudit Serra Cheto, tercer de primària
En Sebas, el tigre albíIgnacio Pérez Ara, quart de primària
Un Peugeot 207 que volia ser un FerrariPau Rio Rodriguez, cinquè de primària
Un passeig per l’exteriorRaquel González Fernández, sisè de primària
Carolina HernandezMontserrat MontesinosMireia GonzalvoFerran Pontón
Alba LladósDiana RibaAnna Mael Carme Galisteo
Primer premi
Menció especial
Finalistes
Primer premi
Menció especial
Finalistes
Primer premi
Menció especial
Finalistes
Tercer curs de primària
Màxima Sabella L’Olivera
Marta Omedes de RibotPi d’en Xandri
Gerard Garcès Queralt L’Olivera
Martí Casellas Guimerà Pi d’en Xandri
Júlia Birbe NoriaL’Olivera
Bernat Pallàs i Bonet Pi d’en Xandri
Judit Serra Cheto Gerbert d’Orlhac
Primer premi
Menció especial
Finalistes Francesc Sambró Olivella Gerbert d’Orlhac
Pati Mercadal Portabella Santa Isabel
Ton Garcia PuigdellivolLa Farga
Martí Faig Fabre Santa Isabel
Laura Munuera CarbonellTuró de Can Mates
Raul Ramirez NethersoleCollserola
Ignacio Pérez AraLa Farga
Quart curs de primària
Primer premi
Menció especial
Finalistes
Primer premi
Menció especial
Finalistes
Primer premi
Menció especial
Finalistes Cristina Rovira BuxaderaPureza de Maria
Adriana Hontoria Astell Turó de Can Mates
Roger Vera Filella El Pinar
Andrés de Castro Duarte Pins del Vallès
Laura Aballanet AguilarPins del Vallès
Cori Gómez Jané Turó de Can Mates
Pau Rio Rodriguez Pureza de María
Cinquè curs de primària
Primer premi
Menció especial
Finalistes Aitana Schmid LópezJoan Maragall
Ignacio Villegas de Miquel Àgora
Didac Urquizu Piazza Turó de Can Mates
Maria Andres Garcia Àgora
Albert Cucurull BachillerÀgora
Amanda Traveria Carnicero Gerbert d’Orlhac
Raquel González FernándezÀgora
Sisè curs de primària
Contingut La nena dels petons ....................................................15Judit Serra Cheto
Un hort molt animat ....................................................21Bernat Pallàs i Bonet
En Sebas, el tigre albí .................................................27Ignacio Pérez Ara
El viatge inesperat .......................................................33Raul Ramirez Nethersole
Un Peugeot 207 que volia ser un Ferrari .........39Pau Rio Rodriguez
Dins l’art ............................................................................49Cori Gómez Jané
Un passeig per l’exterior ...........................................61Raquel González Fernández
El gran circ Ruoppolo .................................................71Amanda Traveria Carnicero
Judit Serra Cheto
La nena dels petons
La n
ena
dels
pet
ons
Judi
t Ser
ra C
heto
17
H i havia una vegada una nena que es deia Sandra i el seu pare, que l’estimava molt i li feia molts petons.
Un dia, el pare de la Sandra es va posar malalt i va morir, de manera que la Sandra, ja no tenia ni pare ni petons. Ales-hores, va estar rumiant i va tenir una idea: va anar a buscar la seva mare i li va dir:
–Mama, em pots donar un sac?
I la mare li va dir:
─Sí, té…
La Sandra va agafar el sac i va anar a un edifici del costat de casa seva. Va picar al timbre i li van obrir la porta. Ella va dir:
─Em podeu fer un petó?
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
16
La n
ena
dels
pet
ons
Judi
t Ser
ra C
heto
19
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
18
─Sí ─li va contestar la veïna.
Li van fer un petó i llavors ella molt contenta se’n va anar i va anar cap a una altra casa.
─Que em podeu fer un petó?
─Sí, però, per què? –va preguntar una mare i el seu fill alhora.
─Perquè s’ha mort el pare i ja no tinc petons ─va contestar la Sandra.
─D’acord, doncs, muà…
I així va anar fent, visitant moltes cases. Quan en ja tenia el sac molt ple, tenia molta por que li fessin forats, però va seguir fins que en va tenir el sac ple del tot. Aleshores, va pensar: “On posaré tants petons?”
Va rumiar-hi i se li va acudir una altra idea: va anar a buscar la mare, que era paleta, i li va dir:
─Mama, podries construir-me una casa?
La seva mare li va dir que sí i, al cap de tres dies, la casa ja estava feta. La Sandra va comprar mobles i llavors va deixar anar tots els petons que hi havia al sac per petons escampar-los per tota la casa.
Quan algú estava trist anava a aquella casa tan especial i tots els petons se li enganxaven.
I qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure, però tant si és mentida com si és veritat, aquest conte ja s’ha acabat
Un hort molt animatBernat Pallàs i Bonet
Un
hort
mol
t ani
mat
Bern
at P
allà
s i B
onet
23
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
22
A ra us explicaré la història d’unes verdures que vivien en un hort que cuidava el pagès Tomàs.
Els seus noms eren: en Tomet, un tomàquet molt atrevit i disposat a fer-ho tot per salvar els seus
amics; l’Albergin, una albergínia madura i molt bufona, i l’últim de la colla d’en Tomet era en Platum, un bon plàtan fort i decidit.
Els hiverns a l’hort no eren tan freds com solien ser en d’altres pobles o ciutats, perquè estaven envoltats de camps i d’hivernacles que tapaven el vent gèlid i la neu.
A la primavera era tot molt bonic i acolorit, era el moment en què podien sortir a fer una passejadeta pels camps sense por que el pagès els descobrís.
Ah, m’he descuidat de dir-vos que el pagès Tomàs no sabia que hi eren aquestes fruites, al seu hort!
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
24
Un
hort
mol
t ani
mat
Bern
at P
allà
s i B
onet
25
Bé, a la tardor tot era marró, verd o caqui i ple, però molt ple de fulles. I, a l’estiu, quan tota cuca viu, es pansien moltes plantes i ells les havien de curar.
El pagès Tomàs sospitava d’alguna cosa, però d’ells no en sabia res de res. Tot va començar quan un dia fred d’hivern en Tomàs no va tenir més cap remei de collir-ho tot molt de pressa si no volia que se li podrís tot el camp.
En Tomet i companyia no van tenir temps d’amagar-se darrere la gran col on s’amagaven sempre i, el pagès, els collí com si res no passés. Era la primera vegada que se sentien atrapats, sabien que al cap de poc seria la seva fi!
En Tomet, en Platum i l’Albèrgin eren al cistell d’en Tomàs que ja es dirigia cap a casa seva.
Quan van arribar a la cuina, els va deixar allà amb les altres fruites i verdures sense vida. Al cap de poc, va acabar de preparar la recepta i es va dirigir cap al cistell.
Quan estaven a punt de caure a l’olla, en Tomet va cridar amb totes les seves forces i el pagès va parar, va mirar dins el cistell i va veure en
Tomet que movia els braços frenèticament intentant cridar l’atenció del pagès.
En veure-ho, en Tomàs va parar i se’ls va quedar mirant una bona estona. El pagès els va preguntar si eren ells els que curaven les plantes, feien caure els fruits dels arbres, posaven bé les flors caigudes, donaven menjar als animals i no paraven de fer forats al terra de tot el camp.
Les verdures no ho van voler reconèixer perquè tots tres havien jurat que no confessarien mai el seu secret. Va passar una bona estona, però ningú no deia res, ni tan sols el pagès parlava perquè volia sentir aquells éssers tan estranys que li curarien tots els maldecaps.
L’Albergin mirava el Platum que mirava el Tomet que mirava l’Albergin. Al final en Tomet, el més atrevit ─com us he dit, al començament del conte, i no us he mentit, queda demostrat que és el més atrevit perquè ho ha demostrat salvant la vida d’ells i dels seus companys─, va dir que sí, que eren ells els que curaven les plantes, feien caure els fruits dels arbres, posaven bé les flors caigudes, donaven menjar als animals i no paraven de fer forats a terra!
També li va explicar que feien els forats en cas d’emergència perquè tots es comuniquessin amb casa seva. Com la nevada i la ventada que havia fet.
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
26
El pagès després d’haver escoltat aquell relat meravellós, els va proposar un tracte: no se’ls menjaria si l’ajudaven a cuinar i a guanyar-se la vida amb la feina de pagès.
Les verdures van acceptar, però en Tomet va posar una condició: l’ajuda-rien si en Tomàs no matava mai la Gran Col
Primer s’ho va pensar perquè sempre que la veia li venien moltes ganes de collir-la. Però tenir tres petits cuiners era molt millor que menjar-se una col.
El pagès va acceptar i van ser feliços i van menjar “ amanides”
Ignacio Pérez Ara
En Sebas, el tigre albí
En S
ebas
, el t
igre
alb
íIg
naci
o Pé
rez
Ara
29
N o fa gaire temps, a la sabana africana, va néixer en Sebastià, un tigre albí. Els altres tigres, en veure’l, el van rebutjar i, desconfiats pel seu color de pell, no li feien cas. Els pares del Sebas
no sabien què era el que havia produït aquesta estranya malaltia. Tot i això, se l’estimaven moltíssim.
Un dia, en Goliat, el líder de la manada, va dir al pare del Sebastià que l’havien d’abandonar, ja que tenien por d’ell. Pocs dies després, van sentir un soroll desconegut, era el d’un helicòpter. Els tigres van fugir, ja que sabien que eren caçadors furtius. Un dels caçadors va disparar una bala a la mare del Sebas i la va matar. El petit tigre albí s’havia amagat darrere unes roques i, en sentir que els caçadors havien marxat, va sortir per anar amb els altres. Va mirar a banda i banda i no va veure més que un parell d’arbres i l’enorme extensió de terreny africà. No se sentia ni es movia cap ànima. En aquest moment, va ser quan en Sebastià va veure que havia perdut de vista la resta de tigres i que, d’ara endavant, hauria de fer un llarg viatge tot sol per trobar-los
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
28
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
30
En S
ebas
, el t
igre
alb
íIg
naci
o Pé
rez
Ara
31
Va recórrer grans distàncies i no trobà ni un sol animal. Va ser com si de sobte tot hagués desaparegut. Feia molta calor, tenia gana i set i seguia caminant cap al nord. De sobte, a la llunyania, va veure un reflex, com si fos aigua, i començà a córrer per arribar-hi al més aviat possible. Va veure moltíssima aigua i va tenir la sort de trobar-se amb un grup de zebres que pastaven. Va preguntar si havien vist algun tigre i ells van dir que no, que feia dies que no veien ningú. Va decidir quedar-se uns dies amb elles i les zebres van voler ajudar-lo. D’altra banda, el pare del Sebas el buscava amb l’ajut de la manada, tot i que no els feia gaire gràcia perquè el seu pèl era blanc. Uns es queixaven que podien morir, ja que el terreny era molt inhòspit; altres deien que seria mort a causa de la seva “malaltia”, i als altres els semblava bé ajudar.
En Sebastià estava desanimat i pensava que no els trobaria, però quan va deixar les zebres, es va trobar amb tres elefants africans que, en veure’l, van preguntar-li si el seu nom era Sebastià. Ell, emocionat, digué que sí, que era ell, que estava buscant la seva família. En Pitus, l’elefant gran, va explicar a en Sebas que feia cosa de tres dies havia vist la seva manada buscant-lo i que es dirigien cap al llac Kilimanjaro, al sud-oest. El petit tigre no s’ho podia creure, els tigres, tot i que se’l miraven malament i l’havien rebutjat l’estaven buscant! Va donar les gràcies als elefants i va emprendre el camí cap al llac. Aquella nit es va posar a ploure molt i en Sebas no sabia on refugiar-se. Tenia molt de fred i li feien molt mal les potes fins al punt que es va desmaiar. Quan es van despertar era al mig d’un bassal de fang. No es trobava gaire bé i tenia mal de cap. Va repren-
dre el camí i va veure que s’apropava al llac Kilimanjaro. Des de lluny es podien veure tot tipus d’animals: zebres, elefants, guepards, gaseles, fins i tot lleons, però no va saber veure cap tigre.
Va pujar al capdamunt d’un turó i va veure que s’apropaven un grup d’uns nou tigres corrent. Va baixar a corre-cuita i es va trobar amb ells. Tots emocionats es van abraçar, però el tigre albí va veure que faltava algú molt important, la seva mare. En Goliat li va explicar la història sencera, com la van matar, perquè es va perdre i tota la resta. Després d’uns dies, els tigres que el rebutjaven es van adonar que, tot i les diferències que podien tenir, en Sebastià era un tigre més i havia de ser estimat per tots de la mateixa manera. A partir d’aquí, tots visqueren feliços els uns amb els altres.
Raul Ramirez Nethersole
El viatge inesperat
El v
iatg
e in
espe
rat
Raul
Ram
irez
Net
hers
ole
35
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
34
E ra un matí normal. El meu pare es preparava per anar a la feina i jo al col·legi. La meva mare em preparava un got de llet. En servir-la vaig notar que estava una mica rara, però jo tenia molta
set, així que me la vaig beure sense pensar. En acabar de prendre-me-la, vaig sentir una espècie de mareig, així que vaig pensar a asseure’m un moment a la sala.
Després d’un segons, vaig començar a veure que les coses al meu voltant es feien cada vegada més grans: la cadira i la taula semblaven edificis, les flors en el gerro semblaven arbres gegants, el quadre en la paret semblava una pantalla del cinema i el nostre gos, en Oliver, era com un monstre pelut.
Després d’un temps em vaig adonar que no eren coses les que s’estaven fent grans, sinó més aviat era jo el que m’estava fent més i més petit!
Em vaig adonar que necessitava ajuda, llavors vaig saltar del gegantesc sofà i vaig cridar al meu papà:
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
36
El v
iatg
e in
espe
rat
Raul
Ram
irez
Net
hers
ole
37
─Papàààààà!
Però no em respondre, era massa lluny. Vaig decidir buscar-lo. Vaig anar fins a la cuina i allà era el meu pare, preparant-se uns cereals per esmor-zar. El vaig tornar a cridar.
─Papàààààà!! –però tampoc em va respondre. Va ser en aquell moment que em vaig adonar que en encongir-me jo, també s’havia fet petita la meva veu! Vaig tornar a intentar cridant el més fort que vaig poder, però no vaig aconseguir que em sentís.
Em vaig adonar que l’única manera de cridar la seva atenció era escalar fins a la seva orella i cridar-lo des d’allà.
Abans que acabés els seus cereals, em vaig pujar en la seva sabata i em vaig agafar dels cordons. Just en aquest moment, el meu pare es va aixecar i va començar a caminar.
Amb el moviment de les seves sabates volava com Tarzan. Vaig anar a parar al mitjó i em vaig agafar al més fort que vaig poder. Des d’allà em vaig subjectar dels pantalons i, a poc a poc, vaig anar pujant fins que vaig poder aconseguir arribar al cinturó. Ben recolzat al cinturó, vaig saltar fins al primer botó de la camisa. Com un escalador professional de muntanya, vaig anar escalant de botó en botó fins que vaig arribar a la seva bufanda.
Just quan era a punt per saltar cap a l’orella del meu papà, vaig rellis-car i vaig caure donant cops per la camisa. Afortunadament, en la meva caiguda vaig aconseguir aferrar-me del cinturó. Vaig tornar a saltar al primer botó i, d’aquí, als altres botons. En arribar a la bufanda, aquesta vegada vaig decidir anar per sota de la bufanda. En passar per sota de la seva sedosa bufanda, vaig anar pujant sense caure amb l’ajuda dels pèls de la barba del meu pare que em van fer pessigolles. Vaig riure durant uns moments, però vaig recordar la meva situació i vaig seguir escalant fins a sortir per la part superior de la bufanda. Des d’allà vaig saltar amb totes les meves forces cap a l’orella del meu papà. Just en aquest moment, el meu pare va esternudar i el seu esternut va provocar un vendaval, amb tempesta de saliva, que em va fer caure al buit. Vaig pensar que era la fi. Just quan era a punt d’estavellar-me amb el terra, la meva mare em va despertar.
─Desperta’t! Que ja és tard i has d’anar a l’escola! ─va cridar la mare.
Em va oferir un got de llet i, encara que em va semblar normal i jo tenia set, aquesta vegada no me la vaig veure.
Pau Rio Rodriguez
Un Peugeot 207 que volia ser un Ferrari
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
40
Un
Peug
eot 2
07 q
ue v
olia
ser
un
Ferr
ari
Pau
Rio
Rodr
igue
z
41
A quell matí d’hivern feia molt fred, encara que el Sol semblava que estava molt content perquè brillava amb més força que mai. Tothom agraïa aquella escalforeta quan el sol els tocava.
Mentre, a l’interior de la fàbrica Peugeot molt a prop de París, a la línia de muntatge, hi havia més activitat que mai, estaven fabricant el Peugeot. Tots els treballadors volien que quedés perfecte per tal que aquell model de cotxe tingués molt d’èxit.
Cada grup de treballadors tenia una feina: uns muntaven el xassís dels cotxes; els altres feien els acabats de l’interior; un altre grup afinava la part del motor i l’electrònica; uns altres hi col·locaven les rodes; un grup més petit pintava amb pistoles molt potents i, finalment, hi havia un grup que era el que enganxava el lleó platejat al morro del cotxe.
Passada una setmana, amb una feinada de por, va arribar el director de la fàbrica a fer un cop d’ull al cotxe del qual tothom parlava a la fàbrica. Es va quedar de pedra quan el va veure. Havia quedat perfecte, esplèndid!
Un
Peug
eot 2
07 q
ue v
olia
ser
un
Ferr
ari
Pau
Rio
Rodr
igue
z
43
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
42
Tota la resta de cotxes van esclatar a riure.
El 5008 li va dir: ─Ets massa petit!
El 308 descapotable va dir preguntar: ─Un Ferrari? Però si no tens línia, ni tan sols ets descapotable!
El 3008 també va parlar: ─Però si no tens motor, quina velocitat vols agafar?
El dos 108 no podien parar de riure i, finalment, van dir: ─Si només ets una mica més gran que nosaltres! Ha, ha, ha…
El 207 que, des que havia acabat de ser fabricat només havia sentit com era de fantàstic i meravellós, es va deprimir i només sentia rialles i burles dels altres cotxes.
Tres dies més tard, una família es va aturar davant de l’aparador del concessionari i va estar mirant els cotxes. Al cap d’una estoneta, va entrar a parlar amb un venedor primer, van mirar els de segona mà i després van entrar dins del 207. El van engegar, van abaixar les finestres, van obrir el maleter, van veure que tenia bluetooth, calefacció als peus… I, encara no havia passat una hora, que els adults de la família ja estaven signant uns papers i xerrant animadament amb el venedor.
Després de mirar-lo molta estona, el director va felicitar a tots els que havien participat en aquella obra d’art i els va convidar a esmorzar en un bar petitet que hi havia al costat de la fàbrica i on feien frankfurts molt bons.
Quan van tornar d’esmorzar, el Peugeot ja estava pujat al camió porta-cotxes i encara semblava més maco perquè el sol l’il·luminava amb un d’aquells rajos tan brillants.
Tot el personal va sortir a dir-li adéu, sabien molt bé on el portaven i que encara li quedaven unes quantes hores de camí. Anava directe a un concessionari Peugeot de la carretera de Cerdanyola de Sant Cugat del Vallès.
Després d’unes hores de trajecte, el camió va arribar a Sant Cugat, on ja l’esperaven. El van descarregar i ràpidament dues persones van netejar l’interior, els vidres retrovisors i la carrosseria i, quan ja va estar tan maco com havia sortit de França, el van exposar darrere del vidre més gran, juntament amb un 308 negre i descapotable, un 5008 sw blau marí, un 3008 all road, dos 108 i un parell de peugeots de segona mà.
Quan ja va ser de nit i el concessionari havia tancat, el 207 va dir: ─Sabeu què, companys? Un dia seré un Ferrari.
Un
Peug
eot 2
07 q
ue v
olia
ser
un
Ferr
ari
Pau
Rio
Rodr
igue
z
45
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
44
Un dels cotxes de segona mà li va dir molt fluixet al 207: ─Crec que t’han comprat, campió.
El 207 va mirar tots els altres i va notar com el seu lleó somreia.
Al cap de dos dies, hi va anar tota la família a recollir-lo i a portar-lo cap a casa.
El van aparcar al carrer i així el 207 va passar a ser un més de la família. Li deien “Floquet de Neu” perquè era petit i blanc. Una nit, quan estava aparcat davant de casa, van sentir un soroll estrany i es van espantar, però es va tranquil·litzar de seguida quan van veure que era un Lància vellet i ronc que tenia aparcat davant.
─Ufff… quin ensurt m’has donat! ─Va dir el 207.
─Ho sento, és que el meu motor rondina molt perquè fa molts anys que circulo –va dir el Lancia─. Vols venir amb mi a fer una volta? Jo sóc el cotxe de l’àvia de la família.
─És clar!
Mentre anaven passejant pels carrers, el Floquet va dir: ─A mi m’agra-daria ser un Ferrari.
I llavors el Lancia va respondre: ─He sentit que aquest estiu la família vol anar a Montecarlo de vacances. És un dels llocs del món on hi ha més Ferraris. M’han dit que, tot i que són cotxes de luxe, són molt amables i agradables. Crec que allà podràs prendre nota i segur que t’ajuden a ser com ells.
Com ja havien arribat davant de casa, mentre s’adormia, el 207 va dir:
─Gràcies, ets un bon amic, esperaré fins a l’estiu.
I, finalment, va arribar el dia: maletes preparades, cotxe carregat, CD en marxa i cap a Montecarlo!
El viatge va ser llarg, van passar per paisatges molt bonics, per una carretera de revolts i, finalment, quan van arribar-hi, el pare va començar a conduir amunt i avall pel circuit de Fórmula 1 que hi ha al mig de la ciutat. El 207 no es podia creure el que estava veient, li passaven Ferra-ris de tot tipus pel costat: vermells, grocs, blancs, negres, GTO , Testa-rossa... Semblava que estava mirant una pel·lícula i somiant alhora.
Quan es va quedar sol i la família va anar cap a l’hotel, ell va agafar i va marxar cap a l’esplanada on havia vist més Ferrari. Va arribar molt tallat i amb molta vergonya; va agafar forces i, sense pensar-s’ho dues vegades, va dir: ─Em podríeu ajudar a ser un de vosaltres? O sigui, tunejar-me?
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
46
Un
Peug
eot 2
07 q
ue v
olia
ser
un
Ferr
ari
Pau
Rio
Rodr
igue
z
47
El Peugeot va descansar quan va sentir que arribava família i que el germà gran, tot i que estava al·lucinant amb el que estava veient, li expli-cava al petit que les persones sí que parlen als cotxes, però que els cotxes no parlen, que això només passa a les pel·lícules de Cars.
El que ningú no va entendre mai és com el seu 207 blanc havia canviat tant de la nit al dia, sempre van creure que entrava dins del preu d’aquell hotel de Montecarlo que es deia Ferrari Village.
Quan van arribar a Sant Cugat, van portar el cotxe a fer la revisió al concessionari i en Floquet, que ja no era blanc, va aprofitar per anar a veure alguns dels seus companys. Aquests li van demanar disculpes per haver-se rigut tant d’ell i tots alhora van cridar: ─AMICS?
I tots van respondre:
─AMICS!
─És clar que sí, petitet! ─Van respondre tots alhora.
Li van posar un adhesiu Ferrari enorme sobre el morro, sense tapar-li el Lleó, el van pintar de vermell llampant, li van posar una cosa al motor perquè fes soroll com ells i, finalment, el van portar a fer velocitat per tot el circuit. En Floquet de neu no es podia creure el que li estava passant, es va fer una foto i el va enviar als seus companys del concessionari a través de l’ordinador d’un Ferrari F12. Aleshores, el 308 descapotable es moria d’enveja i el 5008 es penedia de tant com s’havia burlat d’ell.
L’endemà, el petit de la família es va despertar molt aviat i va baixar al pàrquing de l’hotel a buscar un joc de PSP, quan va veure el seu 207 va dir:
─Ostres! Què li ha passat al cotxe.
I el 207 que encara estava adormit i cansat, se li va escapar: ─Aquesta nit uns Ferraris m’han tunejat!
─Ostres! ─Va repetir el petit.─ Si també parla!
Va pujar corrents ensopegant per les escales fins que va arribar a l’habi-tació a explicar-li als seus pares el que havia sentit i vist.
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
48
Cori Gómez Jané
Dins l’art
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
50
Din
s l’a
rtCo
ri G
ómez
Jan
é
51
L ’any 3000, unes noies de 12 anys, que es deien Aina i Martina van anar a Londres de viatge amb l’escola per anar a visitar un museu molt conegut, on hi havia “La Marta Lisa”, un quadre molt famós.
A l’Aina i a la Martina no els agradava l’art ni aprendre res, però tenien ganes d’anar a Londres, la capital d’Anglaterra! Quan van arribar al museu, la Maria, la seva mestra, va repartir un dossier amb preguntes sobre la visita.
Poc després, l’Aina havia d’anar al lavabo i la Martina la va acompanyar. Quan van voler marxar es van adonar que no podien. Van cridar, però ningú les sentia! Estaven preocupades, però poc després van aconseguir sortir. Aleshores, van anar a l’entrada del museu, però ja era tancat i tampoc hi havia cap guarda…
Una mica espantades, van recórrer la sala principal en busca d’ajuda i, de sobte, van sentir uns plors que venien d’una vitrina.
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
52
Din
s l’a
rtCo
ri G
ómez
Jan
é
53
─Gràcies, noies! Tinc unes coses que us aniran molt bé per al viatge: per començar una brúixola encantada per guiar-vos, ja que haureu d’entrar els quadres! També us farà servei aquesta baldufeta de vidre. Quan en un radi de 20 metres hi hagi algú amb males intencions, brillarà i es posarà a fer voltes.
Les nenes van donar les gràcies i van entrar dins el quadre… Van tenir una sensació estranya com si entressin dins una gelatina gegant i molt enganxosa. De seguida, van notar terra ferma sota els peus i van obrir els ulls. Una llum les va enlluernar, però, al cap d’una estona, van començar a distingir formes, van veure una noia prop seu. Era la Marta Lisa. Ella va preguntar:
─Què, ja us ha passat el mareig? Va, que us ensenyaré el camí.
Va agafar un mapa molt estrany, on es veien fotos de tots els quadres i una ruta assenyalada amb fletxes vermelles que acabava en un quadre: “El laberint del minotaure”. Era una pintura exposada en una cantonada, molt poc il·luminada.
L’Aina va exclamar:
─Jo, aquest quadre, ja el tinc vist! La professora Maria va dir que estava inspirat en una llegenda de la mitologia grega!
Es van apropar per veure què passava i van veure que la Marta Lisa, la noia del quadre estava plorant! Les dues noies, desconcertades, no sabien què fer, però l’Aina que era molt valenta va dir:
─Hola, sóc l’Aina i ella és la Martina. Necessites res?
─Que em podeu ajudar?
─Però només si voleu, pot ser perillós –va contestar la Marta Lisa.
─I tant! –van dir contentes de tenir una gran aventura─ En què et podem ajudar?
La Marta Lisa va explicar:
─El minotaure que viu al quadre de la cantonada m’ha robat la diadema i, si no la tinc demà, els visitants s’estranyaran que no la porti!
Les noies la van consolar:
─Tranquil·la, no passa res, nosaltres la recuperarem!
La Marta Lisa va dir:
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
54
Din
s l’a
rtCo
ri G
ómez
Jan
é
55
sota els peus, van obrir els ulls i van veure un cavaller muntat en un cavall preciós de color blanc.
L’Aina i la Martina li van dir:
─Hola, som l’Aina i la Martina. I tu, com et dius?
─Jo sóc Sir Nicolàs de Càrdigan, un cavaller de la noble nissaga dels Càrdigan. En què us puc ajudar, belles dames?
─Doncs, estem ajudant la Marta Lisa, la noia del quadre del costat, a trobar la seva diadema. I necessitem que ens digui on és el següent portal.
─Doncs és aquell arc d’allà. El veieu? I seria un honor si em permetéssiu acompanyar-vos fins al final d’aquest quadre.
─Sí, gràcies, acceptem encantades la seva proposta, Sir Nicolàs.
─Doncs, mans a l’obra! –va cridar Sir Càrdigan alçant una espasa de plata i robins incrustats a l’empunyadura.
Van caminar una estona fins que van arribar al final del camí: l’arc era de pedra i tenia un rellotge de sorra penjat a dalt.
─Perdoneu, Sir Càrdigan, sap quin és el quadre següent?
La Martina va contestar:
─Sí, tens raó, ho ha dit només entrar. Però no hem entrat dins un quadre per xerrar, oi?
La Marta Lisa va dir:
─I, doncs, esteu preparades per començar un viatge fantàstic?
─I tant! –van respondre les noies.
─Doncs, si necessiteu ajuda, al mapa també hi ha assenyalats uns portals que us portaran directament al meu quadre, d’acord?
─D’acord!
─Molt bé. Per passar d’un quadre a l’altre, cal entrar en uns portals concrets. El portal que porta al següent quadre és aquest –va dir la Marta Lisa assenyalant una mena d’arc de pedra amb una mena cortina verda feta de vapor a dins.
─Doncs, si ja està tot, fins aviat!
Les dues noies van endinsar-se dins la cortineta de vapor i van sentir una olor molt forta de pintura i de tinta. Poc després, van notar terra ferma
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
56
Din
s l’a
rtCo
ri G
ómez
Jan
é
57
Les noies, després d’una estona, van tenir la resposta: l’humà! Ja ho sabien, la setmana anterior, va sortir a la seva pel·lícula preferida.
L’esfinx, sorpresa, però contenta perquè eren les primeres a superar la seva prova, les va deixar passar i els va entregar un objecte d’allò més estrany: un rellotge de sorra preciosíssim de color verd i va dir:
─És un rellotge de sorra que, quan necessiteu més temps, polsant el botó de sota us donarà una hora més. És a dir, pararà el temps.
Les noies van donar les gràcies a l’esfinx i van mirar el mapa per trobar el portal següent, que era a poca distància. Van arribar al portal i el van travessar. Un altre cop van sentir olor de pintura i de tinta. Quan van arribar, es van adonar que hi havia una cosa estranya que feia que res funcionés: no hi havia llum! Les noies van fer un pas endavant i unes torxes de les parets es van encendre. Aleshores, es van adonar on havien anat a parar: al gran laberint!
La Martina, que portava la brúixola i el rellotge va dir:
─Espera, Aina! La brúixola brilla i el rellotge també.
Van obrir el mapa i van veure que estava canviant! Ara representava un mapa del laberint i tenia el camí marcat amb estrelletes daurades. A la brúixola hi havia escrit el següent: “Cap al nord heu d’anar, el mapa heu
─Doncs no, perquè les pintures no poden travessar els portals, si no ens desfem.
─Molt bé. Fins un altre dia, Sir Nicolàs.
─El mateix dic, belles dames.
Les noies van travessar el portal i van tornar a notar l’olor de tinta i de pintura. Quan van notar terra ferma sota els peus, es van adonar que no era del tot terra, sinó sorra. Van obrir els ulls i, a uns quinze metres de distància, hi havia un ésser monstruós: tenia cap de dona, cos de lleó i ales d’àliga. Era un esfinx!
L’esfinx, en veure-les, va fet un somriure misteriós:
─Ah! Visitants… Feia temps que no venia ningú… Molt bé, per fi algú amb qui jugar… jo us faig una pregunta i vosaltres contesteu, d’acord? Si contesteu bé, podeu passar, si no, us menjaré per sopar.
Les noies es van mirar l’una a l’altra i l’esfinx va dir:
─Quin és l’animal que primer camina a quatre grapes, després amb dues i finalment amb tres?
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
58
Din
s l’a
rtCo
ri G
ómez
Jan
é
59
El minotaure, enlluernat, es va estavellar contra la paret i va quedar inconscient del cop. Així que, desmaiat el minotaure, van trobar la diadema entre el seu tresor i van entrar al portal.
Van desfer el camí tornant els tresors que el minotaure havia robat fins arribar al quadre de la Marta Lisa i li van donar la diadema. Ella, molt contenta, els va agrair tot el que havien fet per ajudar-la.
Van sortir del quadre i es van trobar la professora que els va preguntar què havia passat. Li van explicar la història, però no s’ho va creure ni ella ni ningú.
Però el més important va ser que tenien un gran secret i, des d’aquell dia, sempre van pensar que darrere de cada quadre hi ha una gran història…
Des d’aquell dia, van ser molt diferents de com eren abans: eren més estudioses i mostraven més interès per l’art…
de mirar i el minotaure heu de burlar. Però si després del temps decidit no ho heu aconseguit, malament acabareu… Així que correu!”
─Molt bé, hem de sortir del laberint i derrotar el minotaure, és o no és?
─Sí! Hem de començar a caminar!
Després d’una estona caminant, van arribar a una estàtua, que va dir amb veu de robot: ─El temps ha passat i el vostre final ha arribat!
─Oh, no! Hem de fer alguna cosa!
─Espera! Tenim el rellotge de sorra! Podem parar el temps!
De seguida, van polsar el botó de la part posterior del rellotge de sorra i, de cop, l’estàtua es va quedar quieta i no es va moure. Tenien només una hora.
Van començar a córrer seguint el camí del mapa, fins que van arribar a la cova fosca on en el fons es distingia una forma. La baldufeta va començar a brillar, el minotaure era davant seu i va carregar contra elles. L’Aina va llançar la baldufeta contra el seu cap.
Raquel González Fernández
Un passeig per l’exterior
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
62
Un
pass
eig
per l
’ext
erio
rRa
quel
Gon
zále
z Fe
rnán
dez
63
T ot va començar l’any 4014, era el mes d’octubre, en el nucli intern de la Terra, sota capes i capes de roques, hi havia de tot: escola, farmàcia, centre comercial, de tot, però diferent.
Els nuclitants, els habitants del nucli de la Terra, van construir una espè-cie de conductes que portaven a l’escorça terrestre per poder tenir oxigen allà dins, entre tanta roca ardent. Les escoles eren petites, els nens es quedaven a dormir durant quinze dies i després els recollien els pares per dur-los a casa a jugar durant quatre dies, després marxaven un altre cop a l’escola. El normal era que a les classes hi hagués uns cent cinquanta nens. Tots els comerços estaven oberts perquè no hi havia hores. Tota la gent que treballava durant les vint-i-quatre hores i també durant quinze dies. Després, els quatre dies de festa que els esperaven sempre se’ls passaven dormint.
La vida era molt dura, s’havia d’aprofitar quan eres petit per poder jugar “el cap de dormir”, que era com deien als quatre dies de festa.
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
64
Un
pass
eig
per l
’ext
erio
rRa
quel
Gon
zále
z Fe
rnán
dez
65
com aquestes: Hi haurà una nova espècie a l’escorça terrestre? Si sortim a l’exterior, morirem? A quina hora berenarem? Als meus amics i a mi ens agradaria fer una expedició cap a l’exterior i necessitem que vostè ens doni el seu consentiment.
Els seus fidels súbdits
Paula, Pol, Pau i Maria
Després d’escriure la carta, els amics van anar a la plaça Calorífica, que era on acostumaven a quedar i on sempre jugaven junts. Es van acostar a la “bústia” per tirar la carta, però no era com les d’ara, era un contenidor gegant i li deien corrardent (de correu i ardent). En cada poble del Nucli Intern n’hi havia un.
Al “cap de dormir” següent, al matí del primer dia, el corrardent de la casa de la Maria era ple de correspondència. La Maria es va preparar l’esmorzar, es va dutxar i va sortir a agafar el correu i va mirar per a qui eren les cartes. En va trobar una per a ella de part del Rei. No s’ho va pensar dues vegades, va agafar el telèfon i va trucar als seus tres millors amics.
Aquella mateixa tarda ja estaven tots reunits. Es van seure al banc més proper i van obrir la carta.
En un poble d’allà, al Nucli intern, hi vivien quatre amics que sempre, durant “els cap de dormir”, jugaven junts. Eren dos nois i dues noies. Una noia es deia Paula, que tenia dotze anys i era molt alta. L’altra noia es deia Maria, tenia onze anys i d’altura era més o menys normal. Un dels nois tenia tretze anys i era molt baixet per la seva edat, semblava que fos del mateix curs que la Paula, es deia Pau. L’últim es deia Pol, que també tenia 12 anys, i anava a la mateixa classe que la Paula. Tots anaven a la mateixa escola i es veien sovint: si no era al pati, podia ser en alguna classe, que com eren tants alumnes en cada aula no es notava si hi havia un estudiant més o menys.
Els quatre amics sempre es queixaven que al Nucli Intern feia molta calor, així que un dia, a la casa de la Maria van decidir escriure una carta al Rei del Nucli Intern i així ho van fer:
Els quatre amics 22.10.4014
C/ Vermell Intern, núm. 13
08888888800 El Nucli Intern, secció Groga
Estimat Rei del Nucli Intern,
Estem farts de viure aquí, és com si estiguéssim en un microones. Ningú no sap la raó per què estem aquí i tothom es pregunta coses
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
66
Un
pass
eig
per l
’ext
erio
rRa
quel
Gon
zále
z Fe
rnán
dez
67
─Si ho penseu bé, tampoc necessitem gairebé res. Li diem si podem jugar a l’exterior sortint per algun conducte d’oxigen. Només necessitem menjar i aigua.
─Sí, tens raó! –va dir la Maria.
─Només ens falta el permís dels pares. Que cadascú vagi a casa seva i que pregunti als seus pares si poden anar a l’exterior. Si estan dormint, els despertem i, com que estaran mig endormiscats, segur que ens signen el paper sense fer preguntes. Ens tornem a trobar aquí mateix en un parell d’hores. D’acord? –va dir la Paula.
Els quatre amics se’n van anar corrents a casa seva. Van despertar els pares i, els pares molestos perquè els van despertar, no s’ho van pensar i els van dir que sí.
Al cap de dues hores, ja estaven tots reunits un altre cop a la plaça.
Van tornar a escriure al Rei per explicar-li que tenien el permís dels pares, els anys que tenien i que només necessitaven menjar i aigua.
Al “cap de dormir” següent, va tornar a haver-hi correu. La Maria va trucar als seus amics i, aquest cop, als cinc minuts ja estaven tots reunits a la plaça.
Sa Majestat el Rei Cremat XXXVIII
Palau Cremador (Palau del Rei) 6.11.4014
Bon dia, estimats súbdits,
He llegit la carta que m’heu enviat. No estic del tot segur de donar-vos el permís que m’heu demanat:
1. Necessito que em digueu la vostra edat.
2. Si sou menors, heu de tenir el permís primer dels vostres pares.
3. He de saber què necessitareu.
4. El berenar serà a les cinc de la tarda i, com cada dia, tindreu pa amb tomàquet i fuet.
Sa Majestat el Rei Cremat XXXVIII
─Puff, amb dotze i tretze anys no crec que ens deixi─ va dir la Paula.
─Ja, a més, necessitaríem un munt de coses i gastar tants diners per uns menors... El Rei no ho faria ni borratxo –va dir el Pol.
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
68
Un
pass
eig
per l
’ext
erio
rRa
quel
Gon
zále
z Fe
rnán
dez
69
Es van treure el vestit especial, però van comprovar que no era necessari. Van menjar i es van quedar a dormir allà mateix, al costat d’un arbre de fulles vermelles que es movien suaument al pas del vent.
Al dia següent, quan es van despertar, tenien planejat anar-se’n, però els va sorgir un imprevist: la motxilla d’en Pol havia desaparegut! Va buscar pertot arreu, quan llavors la Maria va trobar una espècie de gos-gat que mossegava la motxilla. S’hi va apropar i el va acariciar, era molt suau. El va agafar i el va portar als seus amics perquè el veiessin i els va dir:
─Vet aquí el lladre!
─Que maco! –va dir la Paula.
El Pol li va treure la motxilla de la boca i va dir:
─Ens el podem emportar al Nucli per ensenyar-los una cosa de l’exterior.
─Bona idea –va dir el Pau.
Van estar al voltant una estona més, amb el gos-gat que no se separava d’ells fins que es va fer tard i, llavors, van tornar un altre cop dins del túnel, de viatge de tornada cap al Nucli.
Van llegir la carta que els donava permís per començar l’expedició quan volguessin i, fins i tot, ja havien trucat a l’escola dient que no hi anirien fins passat “el cap de dormir”.
L’endemà, van fer les motxilles, van agafar tot el que necessitaven, van dir adéu als pares (que pensaven que els nens marxaven a l’escola) i, finalment, van agafar el taxi cap al conducte d’oxigen més proper.
Van pujar el pendent durant un dia sencer parant a descansar i a menjar. Així ho feien cada dia fins que, al desè dia, van veure llum al final del túnel.
Es van alegrar molt d’haver arribat tant lluny, van posar-se uns vestits especials i van sortir fora. Davant dels seus ulls, s’estenia un món que mai haurien pogut imaginar.
Hi havia plantes, però eren de color vermell. Hi havia tres sols i el cel era de color verd. També hi havia una espècie d’animals que semblaven fets amb peces i retalls dels antics animals: les potes de porc senglar, el cap de ximpanzé, el cos de cocodril i la cua d’ocell.
Els quatre nens es van quedar bocabadats de l’espectacle que tenien al davant.
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
70
El viatge de tornada se’ls va fer menys pesat de tornada que d’anada. El Pau portava en Gago (aquest és el nom que li van posar al gos-gat) a la motxilla i l’animal treia el cap mirant-t’ho tot amb els seus ulls de vidre.
Quan van arribar a casa, un munt de gent feia tres dies que els esperaven. Quan van arribar, tothom va començar a cridar d’alegria. El Rei li va donar un micròfon al Pau i ell va explicar totes les experiències fil per randa. Tothom estava molt content. Tots els habitants eren allà. Tothom podia sentir aquelles magnífiques paraules i els detalls de l’aventura.
Cinc anys més tard...
... la vida tornava a ser com la d’ara. Tothom gaudia dels tres sols. A tothom li agradava aquell lloc i els animals que hi havia (per estranys que semblessin). Es van inventar noms nous per als nous animals i els cien-tífics no donaven l’abast a estudiar totes les coses noves que els envol-taven. Així va ser quan van descobrir que a la Terra se l’havia cruspit un forat negre i que ara estàvem en una altra galàxia diferent, a l’extrem de l’espai.
Amanda Traveria Carnicero
El gran circ Ruoppolo
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
72
El g
ran
circ
Ruo
ppol
oAm
anda
Tra
veri
a C
arni
cero
73
N o sé com us podria explicar que el circ era la meva vida. Allà vaig néixer i allà tenia la meva família, els meus amics i tots els meus records, bons i dolents. Com us he dit abans, tota la
meva vida era dins del circ.
Em dic Daniela i tinc tretze anys. Vaig néixer a Viena, però també podria haver nascut a Berlín, Praga, Munic, París o Moscou, ja que el circ on treballa la meva família recorre les principals capitals europees des de fa quasi cent anys.
La meva mare m’explica que quan jo era un nadó ja mostrava molt d’in-terès pels trapezistes i, que quan no podia dormir a les nits, em deixava en un mena de gronxadors i parava de plorar.
També m’agradaven molt els equilibristes que feien uns números fantàs-tics amb unes cadires, sobretot quan, durant els assajos, se’ls queien totes les cadires. Aleshores, no podia parar de riure, ja em semblava molt divertit.
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
74
El g
ran
circ
Ruo
ppol
oAm
anda
Tra
veri
a C
arni
cero
75
La meva àvia té moltes fotos d’aquell dia i diu que per ella va ser un moment molt emotiu perquè a una de les cançons li van posar “sonata de Mario”, que és com es deia el meu avi, i així s’ha quedat per sempre. Després de tants anys, continuen interpretant aquesta cançó en el número de màgia.
Els pares de la meva mare també van néixer al circ i, des de molt jovenets, ja participaven en els espectacles: ella ballava i feia equilibris a sobre d’una corda fluixa i ell feia números de força en què intentava arrossegar unes plataformes carregades amb gent del públic, era el forçut. Ara que ja són grans encara continuen treballant al circ, però es dediquen a ensenyar els joves que comencen.
La mare del meu pare no tenia res a veure amb el circ, però de molt joveneta va anar a veure l’espectacle que acabava d’arribar a la ciutat. Ella és de Florència, per tant és italiana i una dona molt maca. Durant el número que feia el meu avi que, en aquell moment, era molt jove i era un gran trapezista, la meva àvia es va quedar bocabadada en veure’l. Era tan maco i tan valent... Però el que ella no sabia és que ell també es va fixar en ella quan va sortir a saludar el públic en acabar la funció. Abans que la gent marxés a casa seva, el meu avi va sortir corrents per dir-li que la convidava al dia següent a tornar al circ. Sis mesos després, els meus avis es van casar i la meva àvia ja passava a formar part d’aquesta gran família.
Com us podeu imaginar, créixer en un circ és el millor que li pot passar a una nena, ja que els pallassos formaven part de la meva vida diària. Era increïble despertar-se el dia del meu aniversari amb el Floro, la Lucy i el Max, que eren com es deien els pallassos, a la meva habitació. Em canta-ven una cançó preciosa i em feien riure sense parar. O si un dia no em trobava bé, venien a la meva rulot i em feien una estona de companyia. Si algun dia la meva mare m’havia de castigar, sabia que el pitjor per a mi era no poder veure els pallassos i em deia:
-Avui, tot el dia a la rulot, sense veure els teus amics.
Entre la “trouppe”, que es com se’n diu al personal que treballa en un circ, també hi eren els meus tres avis, els pares de la meva mare i la mare del meu pare, ja que el pare del meu pare va morir abans que jo nasqués ajudant a pagar les flames d’un gran incendi que va cremar quasi tota la carpa.
M’ho han explicat moltes vegades. Va ser molt trist veure com ell i uns quants més intentaven lluitar contra aquelles flamarades i com, en pocs minuts, es va cremar tot i el fum va ofegar el meu avi i dues persones més. Però la màgia del circ no s’atura mai i l’espectacle ha de continuar. Així que tres mesos després, es va tornar a inaugurar el gran circ Ruop-polo amb una fantàstica carpa vermella, un nou trapezi, tots els bancs del públic per estrenar i, a fora, uns grans rètols amb el nom del circ.
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
76
El g
ran
circ
Ruo
ppol
oAm
anda
Tra
veri
a C
arni
cero
77
com una ploma i àgil com un esquirol quan salta d’un arbre a un altre. Jo, de moment, no faig coses gaire complicades, perquè el meu mestre, que és el meu pare, diu que al trapezi com a la vida en general s’ha d’anar amb confiança i a poc a poc. S’ha de tenir molt clar el que toca fer per no acabar a la xarxa de protecció. Intento practicar tot el temps que puc. Primer perquè m’agrada i també perquè els meus pares sempre m’han dit que la perfecció arriba després de moltes hores d’assaig. Jo el que vull és aconseguir fer un espectacle que sigui una barreja de la tècnica i destresa que sempre he vist al meu pare i l’elegància i l’equilibri amb què la meva mare fa sempre els seus exercicis a sobre de la corda fluixa. Tothom em diu que, a més de tot això, també tinc la valentia que havia tingut el meu avi, cosa que em fa sentir molt orgullosa. Fins no fa gaire, així era com transcorrien els dies: de dilluns a divendres, deures i assajos; els caps de setmana, ajudar en tot el que podia i continuar assajant... Però ja fa gairebé un any, després de la classe, vaig sortir corrents cap a la carpa. Havia tingut una idea de com fer un gir i volia provar de fer-lo. El meu pare encara no havia arribat. Vaig esperar uns cinc minuts, però ja no podia esperar més. Ell sempre em deia que no pugés sola al trapezi, però estava impacient per fer el salt, a més no em podia passar res de res, la xarxa estava posada i també portava l’arnès enganxat. Vaig pujar-hi, vaig començar a balancejar-me i a agafar velocitat. Quan ja tenia l’alçada suficient, em vaig tirar cap endavant intentant fer un doble gir, però no me’n vaig sortir, així que em vaig quedar penjada del cable de seguretat. Tossuda, vaig tornar a pujar-hi per segona vegada i, en arribar al trapezi i balancejar-me, no sé quina cosa estranya vaig fer que vaig caure cap
Tant la meva mare com el meu pare tenen germans i germanes i, gairebé tots, s’han quedat al circ, s’han casat i tenen fills i filles, uns més grans que jo i d’altres més petits. Per tant, no sóc l’única nena. La veritat és que som un grapat de gent menuda i això també fa que sigui molt divertit.
No us penseu que tot és broma i xerinola. També hem de treballar, i de valent. Amb nosaltres viatgen dos professors, en Pau i la Mariona. Els nostres pares els han contractat perquè mai ens estem més de dos mesos o tres al mateix lloc i és molt difícil poder anar a l’escola i, per tant, entre tots van decidir que aquesta era la millor opció per tal que poguéssim estar totes les famílies juntes i que nosaltres no perdéssim anys d’estudi.
Està molt bé, però els dos professors són molt exigents i, moltes vegades, ens posen tanta feina per fer que no ens deixa gaire temps per voltar per les rulots i veure els assajos.
Els caps de setmana i alguna tarda, després de classe, és quan els més grans ajudem en tasques de manteniment i neteja de les instal·lacions, com, per exemple: netejar i endreçar cadascú la seva rulot, preparar les entrades per vendre a la finestreta, endreçar la roba i disfresses dels dife-rents personatges i, després, i solament després de tot això, és quan el meu pare em permet ajudar una mica al trapezi.
Fa un any i mig més o menys que he començat a assajar i no us podeu imaginar com gaudeixo de la sensació de volar i de sentir-me lleugera
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
78
El g
ran
circ
Ruo
ppol
oAm
anda
Tra
veri
a C
arni
cero
79
salts, les piruetes i totes aquelles meravelloses figures que tantes vegades m’havia imaginat.
Encara vaig estar a l’hospital tres setmanes i, cada nit, somiava que tot era un malson i que després em despertava i marxava cap al circ cami-nant amb les meves cames. Aleshores em despertava de veritat i veia que no podia moure les cames, tot i fer molta força.
Un dia va entrar a l’habitació un infermer molt alt i fort. Portava una cadira de rodes i em va dir que ja estava bé d’estar al llit i que era hora d’aprendre a conduir una cadira. Al principi no em va fer gens de gràcia aquella brometa, però ell em va dir que, a partir d’ara, podia viure la meva vida amb ràbia i culpar tothom de la meva desgràcia o tenir sentit de l’humor i prendre’m les coses amb calma.
La veritat és que tenia raó. Ja feia molt dies que era a l’hospital i ja començava a tenir clar que les meves cames no es tornarien a moure, així que era el moment de provar aquella cadira i començar una nova vida. En el primer passeig, em vaig xocar amb moltes coses i allò de girar no era gens fàcil, però la part positiva és que jo tenia molta força als braços, cosa que anava molt bé. Un dia vaig veure que a la mateixa planta que jo hi havia nens i nens que, per diferents motius, feia molts dies que eren allà i molts d’ells tenien malalties que els provocaven molt de dolor i que només podien descansar una mica amb l’ajuda de calmants.
enrere i, abans de quedar penjada, vaig notar com una sacsejada molt forta a l’esquena al mateix temps que el meu pare cridava el meu nom i em deia que baixés immediatament. Va ser l’última cosa que vaig sentir perquè després em va venir com un mareig i quan vaig obrir els ulls ja era a l’hospital. Davant tenia els meus pares amb un gest molt seriós a la cara, un parell d’infermeries que no paraven de fer-me preguntes i un metge que li deia als meus pares que encara era molt aviat per saber el resultat definitiu i que necessitaven fer-me més proves.
Jo no parava de preguntar què fèiem a l’hospital, fins que la meva mare em va explicar m’havia fet mal a l’esquena i que, de moment, em tenien immobilitzada per fer-me més proves i per veure quina era la gravetat de la lesió.
A mesura que passaven les hores i arribaven nous resultats, la cara dels meus pares era de més i més preocupació. Les bones notícies no arri-baven i el metge cada vegada tenia menys esperances que la lesió no fos greu. Per fi, aquell dia de primavera, quan el sol entrava amb força per la finestra, el doctor ens va dir que tenia una lesió a la medul·la que em provocava una paràlisi a les cames i que mai les tornaria a moure. Als meus pares, que m’agafaven de les manes, se’ls van escapar algunes llàgrimes. Davant meu volien fer-se els forts i van començar a dir-me que m’estimaven molt i que tots tres junts superaríem aquella difícil situació. Però jo no parava de sentir dins del meu cap les paraules: paràlisi, cames i mai més. No podia ser, jo necessitava les meves cames per fer els meus
8è P
rem
i de
Nar
rati
va In
fant
ilSa
nt C
ugat
201
3
80
El g
ran
circ
Ruo
ppol
oAm
anda
Tra
veri
a C
arni
cero
81
Quan vaig arribar al circ me’n vaig endur una gran alegria, ja que tots m’estaven esperant amb una festa sorpresa. El més maco és que havien adaptat totes les instal·lacions perquè jo em pogués moure pertot arreu sense cap dificultat. Hi havien instal·lat rampes, portes més amples i la rulot dels meus pares era nova i amb molt d’espai per a la cadira.
Al final em van donar l’última sorpresa i és que cada divendres a la tarda aniríem tota la “troupe” a diferents hospitals per repartir una mica d’ale-gria i somriures als nens malalts. Bé, com podeu veure, a la vida no sempre surten les coses com un vol, però de vegades d’una mala experi-ència, se’n pot treure profit i donar-hi una volta perquè es converteixi en positiva per un mateix i per als altres.
Una de les vegades vaig coincidir al passadís amb un nen més petit que em mirava amb uns ulls negres molt grans, així que li vaig fer unes ganyotes iguals que les que em feien a mi el Floro, la Lucy i el Max. Aleshores, el petit va començar a riure. En aquell moment, vaig tenir una idea: li vaig dir als pallassos del nostre circ que vinguessin un dia a fer una petita funció a l’hospital. Va ser genial veure tots els nenes, primer, sorpresos de trobar-se tres pallassos a la seva habitació i, després, molt contents perquè molts d’ells feia temps que patien molt i ja no recorda-ven el que era passar una estona divertida.
La visita dels pallassos va anar tan bé que els metges de l’hospital van demanar als tres pallassos si podien tornar un altre dia i cap d’ells no ho va dubtar ni un moment, ja que per a ells també era una experiència molt bonica. Venien a la planta infantil sempre que podien i els nens eren molt feliços. Per mi, també va ser una experiència molt positiva perquè vaig deixar de pensar en mi i vaig començar a pensar més en aquells altres nens.
Per fi va arribar el moment de tornar a casa. Era un dia de molta alegria per tornar a veure tothom, però també em feia pena deixar tots els amics que havia fet durant la meva estada a l’hospital. Així que, allà mateix, se’m va ocórrer que podria venir els caps de setmana a veure’ls i muntar un espectacle per a ells i, de pas, podria continuar veient tots els meus amics nous que tant estimava.
Participants
Judit SerraAlbert Turón Iraia Parra Joe Samuel Joana Buenaven-tura Nora Sharp Nicolàs Càrceles Bernat Solivelles Alèxia Costas
Júlia Guàrdia Alèxia Calaf Aida Salas Jana Saltor Joan Ledesma David Morillo Ariadna Lledó Fiorella TazzioniVictor Manso Esteve Estop
Natàlia Auqué
Jan Càceres Marina Roure Leire Martínez de Treviño Hugo Pérez Edgar Mesa Aroa Roca Ainara Campos
Gerbert d’Orlhac
Bernat Pallàs Martí CasellasAlbert Marimón Elisa Potts
Sofia Cadenas Marta Omedes Joan Morell Alba Morante
Anna Zargoso Itzel Gonzàlez
Pi d’en Xandri
Natàlia CasalsMarc Tragant Laia Ursul
Luís Gabriel Fer-nández Joan Forns
Pureza de Maria
Laia Pastor Ciutat d’Alba
Tercer curs de primària
Santi Guarnido Gerard Garcès Ariadna Gregori Abril Beltran Leire SoléJúlia Birbe Maria Victoria
Quiroz Sofia DuranMartí Beltran Natalia Díaz Màxima SabellaOriol Vega Pablo Sevilla
Roger Pallarés Eloi Segura Valeria Vallebueno Ainna TajerAlan Moral
L’Olivera
Isaac Ballester Àlex Guarch Francesc Sambró Moisés Montero Cristina Àlvarez Ignasi Blancher Arnau Rogés Laia Maria Puppo Carla Tutusaus Jofre Bruguera Sergi Olaria Josep Camprodón
Maria CapillaGuillermo Isamat Edda Garriga Bruna Franch Víctor Blanco Marc Giménez Adrian Barrado Maria Solà Àlvar Mas Ariadna Torras Emma Santa Flo-rentina
Mar Expósito Roc Reverter Mariona Cañellas Líam Cuberas Blanca Fransés Narcís Abella Marina Minué Èlia Ramos Adriana Vancells Aina Olesti
Gerbert d’Orlhac
André Brugnara Mireia Guirao Nàdia Casas Guillem PasqualRebecca Read Paula Rodríguez Teo Rebull Joanna Cristina
Torrecilla Daniela Cortés Àlex Guarnido Deborah Kor-dikowski Pol Encuentra Sergio del Val Oriol Marbà
Pablo HamdanValentina Ojeda Laia MoránGuillem Rius Marta Torres Àlex Olmo Max QuesadaMateo layous
Olivera
Ferran Poca Laura Navarro Marc Celaya Adriana ManteriaMireia Sánchez Clàudia Len
Ignasi Queral Judit Sabidó Maria Revertè Roger Bosch Àlex Ballesta Nicolás Recasens
Pol Celaya Jessy Sara Huesca Cori Gómez Martí Llibre Ruth Tarrés Andrea Riba
Turó de Can Mates
Quart curs de primària
Alan Le Roux Maties Gasulla Mar Garcia Alba Gonzalez Anne Van der Neut Eduard Gonzalez Martí Lluís Iribarren
Roger Cardona Hèctor SarriónLaia Palomar Marc Sala Sofia Gonzalez Berta Serra Martina de Cabo
Raúl Velasco Pau Balcells Jordi Iglesias Guillem Franco Marta Ferran
Pins del Vallès
Àlex PansAlan Joaquin Apaza Jordi Batet Luca Teixidó José Pio SagredoÁlvaro García Ferran GuiraoJavier Rodríguez Pablo Sabata Agustí Mañez Toni Pagès Gorka Díeguez Daniel Berbel Alejandro Dura
Hugo Bandé Jaume Rof Nacho Mundet Arnau Martínez Bernat Agell Xavi Cornejo Joan Rof Paul Mac Manus Joan Carreras Miquel Sanjuan Xavi Castelló Pau Brujas Joan Casamitjana Joan Ferreres
Pau Meca Pau Cantan Alejandro de Mendoza Ignasi Grau Alvaro Muñoz Ton GarciaIgnacio Pérez Gabriel RossyLuca Solera
La Farga
Júlia Rubio Emeline BonneAitana ArrebolaEmma Soler Tomàs Barbero Àngela Àlvarez Tony HernàndezMartina Burón Martí Faig
Pati Mercadal Pau GratacósJoan Trias Hel•lena Solé Carmen Prat Sara Fernàndez Berta Pallarés Júlia Sacristán Laura Margalef
Anna Estil.les Josep Tynan Carla Castells Albert Zamora Pati Puig Adriàn VargasLucía Alfaya
Santa Isabel
Raul RamírezCollserola
Pureza de Maria
Catalunya
Sandra Ramírez Clàudia Camacho
Duna Huercio Marcel Tomàs
Pep Bravo Norah-Yasmin
DauvoodiJúlia Torregrosa
Mariona Torregrosa Marta Recio
Joan Maragall
Cristina Rovira Edith Ferrer
Pau Rio Maria Gregori
Marta Forns Pureza de Maria
Carla Gavaldà Carla IglesiasMario VillalbaMartí Torres Emma Fernàndez Berta BellMax Drevet Gabriel GausachsMarc CuencaSergi Fàbregas Pol OliveraPol Alsina
Sandra Manso Víctor Lozano Arthur Daussà Àlex Gallarde Mar Guardia Oriol Banisa Gerard AbadCarla TorrasAlejandro Lozano Blanca Arroyo Diana Drevet Gisela Sariol
Emma Raschir Clàudia ParAïna Gómez-Olivé Pol Cabanes Gina Molina Albert GarrellJofre Herrero Carla Naveros Sofia Cobo Hugo GonzalezArnau Serra de Paz
Gerbert D’Orlhac
Cinquè curs de primària
Laura AballanetGabriel Caragol Arnau Navarro Mario Vega Pere SilesGuillem NegredoAnder ZerbanoGerard Xarau Roger Palacios Ramón Fernández Martin González YuCristina Álvarez Marta Martí Emma Ibánez Ana Castro Mónica Román Valentina Andrada
Giulia Nuñez Aaron I.loresJudit López Guifrçé Agustin Arnau Añols Roser Casas Sílvia Tolsa Laia Garcia Ignasi Pujol Berta Dordal Laura Vega Lucia Garcia Guillem Rodrigo Víctor Beca Júlia Palau Emma Saperas Helena Monsó
Joana Borobia Gisela Valls Alberto Velasco Naiara Solsona Elisabeth Ruiz Laura Alballanet Carlos Diaz Pol PallejàAlvaro Boix Carlos Barjau Andrés de Castro Júlia Fraile Mariona Figueras Maria Guallart Pau Mula Blanch
Pins del Vallès
Dani Jimenez Lucia ArgerichAdrián Moncalian Iván San EmeterioMarta López Alba Vera Arnau Sutrias Alejandro Hidalgo Irina Ruiz
Ma.Dolors de Arquer Arnau Sanuy Ingrid Hinno Jaume Sancle-menteMaur Garcia Roger Vera Berta Gallego
Roger Relaño Nerea Perales Carlos LetaMyriam Mattes Àlex Lacueva Ivana Luna Gon-zález
Pinar
Guillermo Petro Clàudia Gonzàlez Eulàlia Pahissa Santa Isabel
Santiago Romaní Joan Maragall
Núria Mestre Pi d’en Xandri
Aniol López OrtegaAnna Vivas PochLaura Serres TomàsMariàn EncrenazMartina Stamati Fusé
Gleb KlementievClara Àlvarez HugasCarlos Guarch martínezBiel MolistNúria Jorba
Sofia Inés López Iñaki Gres Marc Moreno Matias Virec
Olivera
Ferran Poca Laura Navarro Marc Celaya Adriana ManteriaMireia Sánchez Clàudia Len
Ignasi Queral Judit Sabidó Maria Revertè Roger Bosch Àlex Ballesta Nicolás Recasens
Pol Celaya Jessy Sara Huesca Cori Gómez Martí Llibre Ruth Tarrés Andrea Riba
Turó de Can Mates
Irene Guirao David Gil-Vernet Clara Sturla
Natàlia Gargallo Hugo PrietoLuna Cembellín
Maria Pedroche
Neus Abella Sofia Alférez Xènia Badia Andrea Paola Berta Blancher Júlia Brosa Roser Buetas Sabina Campos Isabela Canals Núria Capilla Maria Castelló
Ariadna Costas Nina Dell’Omarino Javier de Mora Oriol Garcia –Gascón Jordi Garriga Marc Luque Quim Sabartés Raimon Solivelles Marina Soriano Pau Fernández
Joan Stop Amanda Traveria Clània Salas Paula Casas Ana Maria Àlvarez Sandra Estivill Tania Benjumea Jaume Blanco Marc Càcerres
Gerbert D’Orlhac
Cristina Miró Collserola
Sara Salat Paula Cabanas La Floresta
Sisè curs de primària
Joana Brugué Clàudia Campa-nales Pol Ferrer Quim FontanetAlbert Ramada Eric Ozcáriz Marc Bolaño Thomas Hiltun Elisabet Aldean Clara Escudé Víctor Vidal Carles SeguraNataly Ortuño Dovao ChekkourAina Ruiz
Aina Guillaumet Guillermo Alierta Jaume Salarich Esteve ClaràMarta Pérez Júlia Fulleda Daniel Morales Pol Galvany Ruth Marín Orid AyoraDaniela VilladaPaula Arias Àlex Ramos Gerard Castro David García Helena Hilla
Marc Lorente David Román Pau Salas Clara SánchezVíctor Adàlia Luis Santander Núria Martí Pablo Estévez Tomàs Serra Ona SanmartíAlba Tolosa Marta Solanes Júlia Turón Víctor Checa
Pins del Vallès
El Pinar
Carles Maldonado Àlex Bonet Martín Àvila Ricard Carbonell Dídac Rocamora Safoa KharrazAina Pérez Gina Boix
Laura Lívia López Aleix Pujol Sara ElkaissTina GoldAitana SchnidMarta Rico Oriol Gascón Júlia Albero
Jana Oteo Cristina Lahoz Maria Cebrián Laura Maldonado Clara Soler Sara Curcó Laura Pauner
Joan Maragall
Maria Torner Thau
Tània Salse Inés Romero Júlia Foncillas Paula Sarasquete Blanca Peidro Clàudia López Marta Rosich Gerard Faustino David Feijóo Marta Robelló Martina Belsa Bernat Espinet Aleix Sellol Ferran Gili Juan Manuel Bugallo Jofre BonilloJaume Wäger Adrià Chalamanch Jordi Beringues Adriana Canudo Àlex Flor MoraSara García Raquel González Miquel Obach Sara TorrasAnna Torres
Felipe Fernández Alberto Velasco Laura Griega Marta Delgado Natàlia Heirman Elsa Morral Blanca Xampeny Itziar Muntal Joan Garcia Jana Cacho Iker Gago Marc Castelló Jordi Regincós Sara Lloret Ignacio Villegas David YangMaria Andres Guillem Buitrago Mar Vidal Gisela Barnet Alex Segura Anna Òliva Lluc Povill Gemma López Laia Salas Lucia Poveda Arnau Sempau
Júlia Munyós Mario Alejandro Rodríguez Itziar Gordún Pol Medina Marina MartíAlbert Cucurrull Chloe CurreriDiego Armario Marc LlongarriuFerrán Àlvarez Valeria Garcia Pol PadillaJúlia AranzoMaria del Mar Ruiz Guillem Valverde Arnau Coca Luís BeringuesJúlia Ocaña Marina Leyva Marc Pericas Martí Puigdevall Andreu Nadal Sergi Alcántara Carla de Haro Eva Carrillo
Àgora Sara Ceballos Carla Palacio Àlex PlanasMarc MañéInés Muñoz Pau Ortega
Olivia Jorba Iana Boldó Aïna ObonDidac Urquizu Natalia Juàrez Carla Tramunt
Paula Herranz Ona FolchLluís Blasco Alba lópez
Turó de Can Mates
Rebecca Kor-dikowski Jaume Rius
Lali Díaz Lucía Layous Mariana Brugnara
Neus Rodríguez L’Olivera
Laia Jam
María Luisa Fer-nandez
Pureza de Maria
Alma Gamper El Til.ler
Us presentem la vuitena edició del Premi de Narrativa Infantil de Sant Cugat, en
què ha participat alumnat de tercer a sisè de primària de la nostra ciutat.
Novament, la present ediciò ha esat molt participativa, augmentant any rere any,
tant la quantitat com la qualitat de les obres presentades. L’alumnat i les escoles
espereu amb il·lusiò la convoatòria del Premi de Narrativa Infantil i tenir el plaer
de llegir les narracions premiades que recull la publicaciò.
Segur que els nens i les nenes seguireu imaginant personatges, indrets, his-
tòries, somnis, sentiments..., en definitiva, que continueu creant i escrivint. El
treball creatiu que heu fet tots vosaltres, els grans protagonistes, ha estat pos-
sible gràcies a la tasca educativa i de motivaciò del professorat i de les vostres
famílies.
Voldria fer un especial agraïment a les persones que formen part del jurat, pel
treball acurat i rigorós que han realitzat, així com també voldria agrair el suport
de les llibreries participants.
Finalment, el nostre reconeixement al professorat i a l’alumnat de l’Escola d’ Art
de Sant Cugat que fan el disenny de la publicació i les fantàstiques i originals
il·lustracions dels relats.
Nens i nenes, llegiu aquests petits contes amb deler i que us ho passeu molt bè.
