8 de març: dia de la dona treballadora

www.ccoo.cat/ensenyament febrer 2010

Conversa amb Amparo Toméi Marina Subirats,

dues mestres de la coeducació

8 de marçdia de la dona treballadora

2 Informa febrer 2010

COORDINACIÓ: Josep Miquel LacastaMercè Gómez

EDICIÓ I MAQUETACIÓ: Ana MolinaPORTADA: FOTOGRAFIA D’ANTONIO ROSA,OBRA LAS MENINAS DE MANOLO VALDÉSFEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOOVia Laietana 16, 4a08003 BarcelonaTel. 93 481 28 42Fax: 93 268 42 72e-mail: [email protected]

El moviment feminista és viu i ben viu

Quina organització és capaç avui dia de reunir 4.000 persones, quevoluntàriament es reuneixen en el seu temps lliure i pagant-s'ho totde la seva butxaca?Doncs el moviment feminista.Jo he tornat amb molta energia i ganes de continuar lluitant,malauradament, per les mateixes coses de fa tants anys. Però veurela varietat de propostes a tots els nivells, la quantitat de gent joveque s'hi està implicant, compartir espai amb tanta gent coneguda,m'ha fet aparcar la por que tenia a la falta de relleu generacional.En coeducació vam poder comprovar que s'avança molt poquet,malgrat els esforços, i que encara depèn sovint del voluntarisme deles professionals.I es que tot el que remou els fonaments del patriarcat és combatuti silenciat amb molta força pel sistema. Però per això hi somnosaltres, per continuar empenyent.

Encarna Fernández Soria

Jo vaig estar a Granada

Moltes gràcies a Maruja Torres per fer referència, en el seu article dela revista d'El País, a les Jornades Feministes Estatals que es vancelebrar a Granada a primers de desembre de 2009. Sóc dona, tinc37 anys i vaig estar allà. Per a mi va ser un fet molt importantcoincidir amb 4.000 dones vingudes de molts llocs, de diferentsedats, amb diferents experiències. Potser Maruja Torres tenia raó i eldia de la manifestació pels carrers de Granada ho hauríem d'haverfet en boles i amb fuets. S'ho imaginen? Segur que no hagués faltatcap mitjà de comunicació per cobrir la notícia. Però no va ser així.Per a totes va ser decebedora la poca (per no dir nul·la) repercussióque van tenir les Jornades, que jo suposo que no es fan cada dia. Peròaquesta és la realitat. Qualsevol bajanada avui dia és notícia, però4.000 dones unides per una mateixa causa, no. I, justament, això és elque fa que continuem treballant per l'empoderament de la dona, perfer visibles ambdós sexes en una societat patriarcal i androcèntrica.No ho tenim gens fàcil: sèries de TV, programes d'entreteniment,publicitat... no fan més que perpetuar i mostrar un model de donaque moltes i molts no volem. El futur està en l'educació que rebin lesnostres filles i fills, així que ara, que és temporada de regals, noregalem escombres, recollidors o planxes a les nostres filles.Comencem per la base.Anna Belén Fernández Viciana. Professora de cicles formatius

Coeducar és el camíCoeducant fem camí

Les secretàries d'ensenyament de ladona de CCOO vam participar aGranada en el Taller sobreCoeducació.L'objectiu general de la nostraproposta era situar la Coeducaciócom un element necessari eindispensable de canvi en lespràctiques educatives per ferpossible la igualtat d'oportunitatsreal entre nenes i nois, valorant, almateix temps, la diferència.L'objectiu concret va ser consensuarestratègies que possibilitin donarpassos endavant vers l'escolacoeducativa.Valorem molt positiva la participaciód'unes 70 dones en el debat així comles nombroses intervencions que vandespertar l'interès per concretar aon i en què havíem de centrar elsnostres esforços vers la coeducació.Les conclusions i línies de treballformulades són una guia percontinuar.Que "30 AÑOS NO ES NADA, PA'LLASTRE QUE LLEVAMOS"

Mercè Gómez Llobregat

Jornades Feministes deGranada. Desembre2009.Organitzades per lacoordinadora feministaestatal i el grup de donesMariana Pineda deGranada.

Informa febrer 2010 3

Conversa amb... Amparo Tomé i Marina Subirats: dues mestres de la coeducació

Dolors Vallejo i Mercè Garcés

Marina Subirats. Catedràtica emèrita de sociologia de la UAB, ha exercit diferents responsabilitats: directora del'Instituto de la Mujer, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, ha estat assessora i ha participat com aexperta en àrees com la sociologia, les dones i l'educació. Actualment és membre del Consell Escolar de l'Estat.Ha fet docència, conferències i, entre les seves nombroses publicacions, destaquem el llibre Rosa y Azul, que haestat un referent amb relació a la discriminació de gènere en l'ensenyament. Amparo Tomé. Docent de secundària i d'universitat, assessora, conferenciant, creadora i directora de diferentsprogrames sobre valors i coeducació, a l'InstitutMunicipal d'Educació de Barcelona, i deprogrames a Catalunya, a escala estatal iinternacional. També és autora de molts llibres imaterials de coeducació, dels quals destaquemels editats en la col·lecció de la UAB "Quadernsde Coeducació". En fi, dues dones sàvies i molt properes, amiguesi mestres de moltes de nosaltres. A ambdues elsreconeixem la seva autoritat per tot el que hanaportat a l'educació, i especialment per la sevacontribució a la tasca que han realitzat i realitzenen el camp de la coeducació.

Quins i com van ser els inicis del vostrecompromís i vinculació amb la coeducació?

MS: Al 1976, en les Jornades Feministes deCatalunya, moltes dones vinculades i compromesesamb la lluita per la democràcia van veure que lesreivindicacions de les dones es posposaven a quans'aconseguissin els canvis polítics, i per això ensvàrem adonar que s'havia de fer quelcom. Jo ho vaigfer des del món de l'educació. Ja a l'any 80 vancomençar a sortir dones educadores compromesesamb aquesta tasca i que ho treballaven a les aules. Hihavia la necessitat d'investigar, i vaig veure quehavíem de tenir informació científica sobre la realitatd'aquest tema. Per això, l'any 1988 vàrem publicarl'estudi de les desigualtats a l'escola Rosa y Azul. Jo em considero hereva del Maig del 68 icompromesa amb la lluita antifranquista, iinteressada en el seu enclau amb els movimentssocials, però per a mi el moviment de les donesvitalment era més proper i políticament mésapassionant, i em va suposar un estímul tantintel·lectual com vital, ja que t'obliga a fer-te moltespreguntes.

AT: Els anys 77-78, quan vaig estar a Londres fent unmàster de Sociologia de l'Educació a l'Institut ofEducation, vaig fer una assignatura de lesdesigualtats per raó de sexe; això em va donar laprimera pista sobre el que veia i que em passavatambé a mi, i em va obrir els ulls a un món que etdonava moltes respostes. A més, a Londres, lamateixa societat i el món acadèmic ja es movia,treballava i debatia sobre les desigualtats de lesdones.

MS: És veritat això que diu l'Amparo; el mónanglosaxó va ser pioner. A Anglaterra, als EstatsUnits i a Austràlia ja feien recerca i materialsalternatius, sobretot molta gent de les àrees deciències i matemàtiques. El nucli de dones anglesesque treballava en educació em va ajudar aconceptualitzar i a sistematitzar; me'n recordoespecialment de quan l'any 1987 vaig escriure elprimer capítol de Rosa y Azul a Londres.


Conversa amb... Amparo Tomé i Marina Subirats: dues mestres de la coeducació

Quan i com comenceu a treballar ambprojectes amb docents i centres?

Globalment, quins projectes creieu que vanincidir més i van donar més resultats de canvis?

MS: Al 1989, la Teresa Eulàlia -que era la directora del'Institut de Ciències de l'Educació de la UniversitatAutònoma de Barcelona- ens va demanar queiniciéssim un programa de coeducació, ja que hihavia força demandes de xerrades i accions sobreaquest tema. Estàvem segures que hi havia discriminació, però nosabíem del cert on estaven els elements de ladiscriminació; els que coneixíem eren els de l'estudiRosa y Azul, però tampoc hi havia programesd'intervenció. Per això, l'any 92 es va començar unprojecte experimental amb dos centres de primària idos de secundària, projectes que vosaltres duesconeixeu prou bé. No va ser fàcil, tot i quecomptàvem amb algun suport del Departament.Curiosament, bona part del treball de coeducacióque s'ha fet a escala estatal l'han fet persones deCatalunya, però aquí sempre hem anat per darrererespecte d'altres comunitats, fins i tot a vegadesse'ns ha penalitzat. Recordo que el Departamentd'Educació ens va retirar una petita subvenció querebia el programa de coeducació de l'ICE arrel d'unesdeclaracions que l'Amparo Tomé va fer justament auna revista que va editar la Federació d'Ensenyamentde CCOO de Catalunya.

AT: Per les persones que han treballat projectes decoeducació en els centres sabem que la coeducaciómobilitza moltes coses, provoca canvis, trenca límits,dóna instruments de canvis i construeix un nou món,el sistema el perpetua i la coeducació el trenca. Amés, a nivell personal també mobilitza la consciènciasocial, ens afirma en el que podem fer i podemcanviar, tot i que, alhora, també té un cost a nivellpersonal, afloren contradiccions pròpies i sercoherent costa llàgrimes... Però tenim evidències apartir dels projectes de centre que quan elprofessorat va més enllà, quan es compromet com aequip en un projecte, els canvis i els resultats sónmolt importants i molt gratificants. Per esmentaralguns noms dels més significatius, hi hauria elprojecte amb centres de Tomelloso (Ciudad Real),Benviure (Sant Boi), la Mallola (Esplugues), el ReinaViolant (Barcelona), l'Ítaca de Vilanova i la Geltrú imolts més... Molts centres que han engegat projectes decoeducació els conserven com a tret d'identitat i elsmantenen com un orgull del centre.

També tenim molt bon record del projecte LlunaVerda, de l'època que vàrem estar a l'InstitutMunicipal d'Educació de Barcelona, que, a més detenir molt d'èxit, un cop al mes es feien tertúlies ambcafè al voltant d'un tema d'educació en valors.També vull destacar el programa de coeducaciód'Andalusia.

Les polítiques i les línies de treball delDepartament sobre la coeducació, l'està

impulsant prou... quina és la vostra opinió sobreel que s'ha fet fins ara?

MS: S'han fet alguns passos, però molt tímids. Vaigassistir a la presentació dels projectes d'innovacióen coeducació que s'han anat fent aquests darrerstres anys i que ara s'acaben. Em va semblar queestaven bé, però això que no continuïn amb elssuports... A més, tampoc és que hagin tingut gairedotació si els comparem amb altres programes...

Socialment, en quins aspectes hem avançatmés respecte al rol de les noies? Quins

aspectes encara hem d'aconseguir i/o millorarper avançar ...I respecte als nois?

MS: És urgent canviar la cultura, està en crisi elmodel masculí, el món que des de sempre s'haconstruït des de la perspectiva androcèntrica, inomés el canviarem redissenyant i revaloritzant lacultura femenina, aquesta és l'única via per sortir-ne.Ara, en el món occidental, les noies ja estan al'acadèmia i amb força èxit, però el fracàs escolar ésbàsicament masculí. És per això que s'ha de revisarel model masculí, i si no ho abordem des d'aquestaòptica, les propostes que no ho facin, nomésactuaran sobre els símptomes i no sobre les causes.I la LOE en aquest aspecte és insuficient, ja que haaparcat la coeducació i només l'aborda des del'assignatura de ciutadania, o sigui que en aquestaspecte és un intent fallit, ha estat una "jivarització"de la coeducació.

RosayAzul

Quadernsper a lacoeducació


AT: Perquè la coeducació no pot sernomés una assignatura, ha de sertransversal. L'arquitectura dels patis no pot sercom els que s'estan fent, sensediversitat d'espais, amb terra, aigua,plantes... per modificar les cultures iles relacions s'ha d'intervenirdiversificant els espais, els jocs, lesnormes...L'experiència ens demostra que haestat mes fàcil aconseguir la igualtatde les dones per igualar-nos amb elmodel masculí, que canviar l'ordreandrocèntric.

MS: El patriarcat l'hem canviat més,però l'androcentrisme no.

I respecte el professorat, i especialment elsdocents novells que cada any s'incorporen a lesaules, creieu que en la seva formació ja s'haincorporat la mirada de la coeducació...?

MS: Ara ningú ens assegura que el professoratvulgui fer canvis, la generació dels vuitanta encaravolia fer-los perquè tenia l'esperança de reconstruirl'escola pública. La generació dels noranta té un altrepunt de vista de l'educació, més formal, mésacadèmic... i en la formació inicial encara no s'haincorporat prou el biaix de gènere i la coeducació.

De quina manera creieu que s'ha contribuït -isi ha estat suficient- al treball vers la

coeducació des de l'àmbit sindical?

MS: Les dones hi han estat presents perquè hantingut una doble militància (amb el feminisme i elsindicalisme); les dones a CCOO hi han estat des desempre, des de primers dels vuitanta. Ara, al sindicat en general, li demanaríem quetreballés molt amb els homes, que promogués algunestudi sobre quantes coses fan a casa...

AT: A l'ensenyament el discurs de CCOO ha estattransgressor, valent i fermament compromès amb elmodel d'escola coeducativa i mixta. Això és moltimportant, perquè cada vegada més vindrà l'ataccontra l'escola mixta, l'església està carregant lesbateries per consolidar el discurs de les virtualitatsde l'escola segregada.

Creieu que en la LEC lacoeducació marca camins

clars per avançar?

MS: La LEC és una llei molt tímida entots els aspectes, no ha estat prouvalenta per abordar temesimportants, com per exemple elsrelatius a l'educació pública, irespecte a la coeducació ha quedatmolt descafeïnada i tampoc assumeixde veritat aquest tema.

Ara esteu treballant en algunprojecte? Quines són les línies

de futur de la coeducació?

MS: Amb la Universitat Rovira i Virgilihi ha el projecte de refer l'estudi Rosa

y Azul, 25 anys després de la seva publicació, per talde veure canvis, comparar resultats... Tot i que hemavançat a detectar el sexisme, hem promogut lescoses que s'han d'incorporar i que s'han recollit a leslleis, però encara no s'ha treballat ni es treballa prouen la fita d'arribar a la coeducació.

AT: I, a més, fins ara sabem que la feina encoeducació és molt efímera. Per això no podemdeixar de treballar-la.

MS: Prova d'això és que amb les famíliesnouvingudes hem de fer la feina que es va fer alsanys setanta, hem de tirar enrere la moviola i, a més,sovint ens trobem amb una falsa actitud de respectevers els seus costums, que la majoria de vegadesestan implícitament lligats a la religió i no a lacultura. Perquè cal diferenciar que el respecte a lesespecificitats culturals succeeix quan afecten totauna comunitat, com pot ser la llengua, però si nomésafecta un grup, com en el cas de les religions,plantejar aquest suposat respecte és col·laborar amantenir les discriminacions i l'opressió. Hem de serbel·ligerants, com per exemple en el cas de nenesque se les enduen per sotmetre-les a les ablacions declítoris.

Amparo i Marina, us agraïm la vostra col·laboració idedicació, i citant paraules vostres, esperem quecompartir aquesta conversa i les vostres reflexionssobre coeducació, transmeti la necessitat de mobilitzarmoltes coses, ens ajudi a provocar canvis, trencarlímits, dotar-nos d'instruments de canvi per construirun nou món, trencar el que perpetua el sistema iconstruir l'escola coeducativa.


El curs 2009-2010 hem triat una coneguda autoraliterària per apropar-la a l'escola, l'escriptora AdelaTurín, coneguda per haver fundat a Milà l'editorial"Dalla parte delle bambine" (De part de les nenes)(1972) per impulsar la lluita per la igualtat, i pionera enla literatura infantil alternativa (ha escrit i publicat alvoltant de 30 llibres infantils no sexistes).

Amb el seu estudi Los cuentos siguen contandoreflexiona al voltant del sexisme en les imatges delscontes, i en els seus llibres i contes promou la figurafemenina activa, valenta i amb enginy, que NO ESPERAa ser salvada pels personatges masculins.Entre les seves publicacions trobem títols com Arturoy Clementina, Cañones y manzanas, Historia de losbonobús con gafas, Una feliz catástrofe o Rosa Caramel,potser el més conegut i popular i que va ser el contetriat per engegar la nostra proposta.Rosa Caramel, a través de la història de la personatgeprincipal, l'elefanta Margarida, ens ha servit perplantejar als infants de les nostres edats tot un dilema:com voldrien ells que fossin les elefantes? - Roses: perhaver de menjar flors de gust dolent i estar tancadesamb la consegüent tristesa? o - Grises: com elselefants mascles, per deixar-les gaudir d'altresactivitats, ser més lliures i per tant estar contentes?Per mitjà dels llibres, els nens i les nenes entren enrelació amb una representació del món construïda através de les imatges i les paraules. Els llibres d'imatgesi els contes són un inici a la lectura, a la imaginació i, elmés important, a la transmissió de valors.

L'explicació del conte Rosa Caramel, i les produccionsplàstiques posteriors, tenien com a principal objectiutransmetre als infants de forma implícita el valor queles diferències no tenen per què suposar unadesigualtat en les oportunitats.Tan important va ser explicar el conte i parlar-ne enpetits grups com la difusió que em vam fer a l'escola através de murals, maletes viatgeres i vídeos, perquè lesfamílies poguessin sensibilitzar-se.En aquest sentit, al passadís de l'escola vam penjar unmural de la Margarida que havíem fet entre tots elsinfants. Un mural de l'elefanta pintada de gris ambestampació de mans sobre argila a sobre. Aquestaestampació de les mans sobre argila amagava pernosaltres una clara simbologia: el símbol de la igualtatdes de la diferència. Igualtat representada a través delcolor (totes són grises) i diferència representada através de la forma, la grandària...Els nens i les nenes van poder parlar i comprovar quecadascú és únic i irrepetible, com les seves mans.Abans d'estampar-les i amb l'ajuda de les educadores,van poder trobar similituds entre elles però no en vanpoder trobar dues d'iguals. En canvi, saben que tothomen té.Us convidem a treballar a les vostres aules els llibresd'aquesta autora, sigui quina sigui l'edat dels infants,perquè sabem per experiència que gaudeixen alhoraque aprenen valors essencials com el de la igualtat.

Núria Arenas SarriónEscola Bressol Somriures

Les produccions plàstiques tenen com a objectiutransmetre als infants el valor de les diferències.

Hem triat els contes de l'escriptora Adela Turín, pioneraen la literatura infantil alternativa i no sexista.

El 8 de Març, s'ha convertit en la nostra escola en una data molt significativa, alvoltant de la qual organitzem activitats i propostes que serveixin alhora persensibilitzar les famílies de l'escola al voltant de la no-discriminació i per oferirals infants propostes riques que transmetin el valor de la igualtat.

Educar per la igualtat des de la diferència


Motivacions diversesUna explica que volia canviar de vida, que volia una feina méshumana; la segona comenta que va començar a treballar depuericultora i que la vida la va portar cap aquí; una altra somriu iexplica que un cop va superar la part més dedicada de la criançadels seus dos fills va decidir buscar una feina de poques hores quecomplementés el sou principal i que li permetés combinar-ho ambles responsabilitats de la llar; tot i això, quan la sents parlar de laseva feina i dels seus nens, saps que l'ha encertada; la més joveprové del moviment associatiu juvenil, dels esplais, els casals, lescolònies.

Educadores del lleureRàpidament la conversa ens porta a argumentar per què ladenominació ha de ser educadores en el lleure i a parlar de lamanca de reconeixement de les seves funcions per part de laresta d'actors educatius. Comenten que, si els docents moltesvegades se senten desvalguts davant d'algunes reaccions puntualsde les famílies, imaginem-nos elles, i que moltes vegades aquestamanca de reconeixement arriba directament dels mateixosdocents i de la mateixa escola com a institució. En poques escoleses forma part activament en el desenvolupament del projecteeducatiu; tant el menjador com les activitats extraescolarssemblen activitats fetes al marge de l'escola, amb els mateixosinfants però sense cap connexió. Tanmateix, també reconeixen,amb una certa indignació, que de vegades ni nosaltres mateixosens ho prenem seriosament. Parlen del sector en general, on laseva realitat (temporalitat elevada, jornades curtes, contractesd'obra i servei...) fa que gran part de la gent no opti per aquestafeina com a forma de guanyar-se la vida; més aviat és un impàs queens permet fer conviure dues realitats (estudis i feina que ensproporciona uns mínims ingressos, o sentir-nos útils quan ja tenimels fills criats i reforçar el salari principal) i això fa que moltesvegades l'estabilitat i la motivació de les plantilles no siguin lesadequades per desenvolupar una tasca educativa. Evidentment,d'això no se'n pot culpabilitzar les treballadores.

Cinc treballadores del lleure educatiu (i un cafè amb llet)

He quedat per esmorzar amb la Fini, la Isabel, la Loli, laSoraya i la Marta, cinc companyes del sector: quatre monitores oeducadores en el lleure, que és com els agrada que les anomenin, i unacoordinadora de centre. Són cinc realitats totalment diferents: perprocedència, dues treballen en una escola pública i tres d'elles en una escolaconcertada; per edats, dues superen la cinquantena i les altres tres es mouenentre els vint i els quaranta; per horari, les jornades que realitzen, de 15 a35 hores setmanals -les tres "privilegiades", que superen les 20 hores,reconeixen que la seva realitat no és la representativa del sector, on la majorpart de les treballadores i treballadors fluctuen entre les 10 i les 15 hores-i, principalment, per motivació: les diferències rauen en el fet que les vaabocar a treballar en el lleure educatiu.

Sector feminitzat, condicionsprecàriesJust aquí la conversa s'embranca ambtemes més complexos: és un sectorfeminitzat?, és un sector precari?, ésprecari perquè està feminitzat?Evidentment és un sector feminitzat,com la majoria dels sectors educatius,de salut, etc. Pel que fa a laprecarització, no hi ha una respostaunitària, tot i que en principi la primerareacció és dir que sí, que el sector ésprecari pels salaris, per les jornades,pels contractes...Tenim jornades petitesa causa, principalment, d'una manca devisió o de sensibilitat per part delsdemandants del servei, és a dir, que enel mateix centre ens podem trobar quel'escola o l'AMPA, o totes dues, hancontractat una empresa per fer el SAM(servei d'acollida matinal); una segonaper fer el servei de menjador (i aquestapotser ni tan sols és del sector, sinó queés una empresa de càtering, que tambéet contracta les monitores); unatercera per fer les extraescolars (aquíno totes les treballadores tenen sort, iencara en queden que han de cobrar ennegre) i fins i tot, pot haver-n'hi unaquarta que faci les activitats devacances... Quatre empreses en unmateix centre.Això, ben coordinat, potoferir unes jornades mínimamentdignes i una reducció dels contractestemporals.

TREBALL FEMINITZAT I CONDICIONS LABORALS


Formació, qualificació professionali regulacióL'estona és intensa, i molt interessant,comencen a parlar de la formació i delpaper de les administracions en totaquest cacau. Sobre la formació totescoincideixen; és increïble que per a unafeina educativa amb infants no esrequereixi cap mena de formacióespecífica, i és encara més increïble quequan parlem de formació l'únic referentés el curs de monitors, un curs que faquinze anys tenia tota la raó de ser, peròara no està adaptat a la realitat en quèvivim, ni respon a les necessitatsformatives actuals del sector. Parlen de lanecessitat d'una possible titulació de graumitjà.A la Generalitat la fan especialmentresponsable de la situació del sector, alsgoverns anteriors per provocar la situaciói als governs actuals de mirar cap a unaltre costat i no fer-hi res. Durant molt detemps s'ha permès que empreses de totsels sectors sense cap vinculació al móneducatiu hi treballessin, o s'ha intentatanar cap a un model de voluntariattotalment allunyat del perfil professional.Hi ha una desregulació total, que deixa enmans de l'oferta i la demanda qüestionscabdals de l'educació dels nostres infantsi joves, i els sembla que ningú n'ésconscient, o com a mínim tenen lasensació que a ningú no li importa.

Organització i sindicacióSobre els sindicats, comenten que lestreballadores del lleure són un col·lectiumolt dispers, molt poc cohesionat i moltpoc sindicalitzat; que en general veuen lesorganitzacions sindicals com una cosaaliena i llunyana. El missatge sindical no lesconvenç, simplement no parlem d'elles.Amb tot, diuen que en els últims anysaixò ha canviat: reconeixen que els dosconvenis han estat una gran aportaciósindical a la millora del sector.Per acabar, convido a les dues companyesque no són afiliades a fer-ho i a totesperquè ens ajudin a canviar i a millorar larealitat del nostre sector.

Cristòfol Ortolà OrtolàCoordinador lleure educatiu

El sector de residències i centres de dia a Catalunya elconformen al voltant de 3.000 treballadors i treballadores,distribuïts en uns 70 centres de treball. Majoritàriament creatsper la iniciativa social i gestionats per entitats sense ànim delucre. 22 són de iniciativa pública.Es tracta d'un sector altament feminitzat. La majoria detreballadores estan classificades com a auxiliars tècniqueseducatives o en els serveis generals com a oficiales i/o auxiliars,desenvolupant les seves tasques en cuines i neteja.Les retribucions són, probablement de les més baixes que esdonen en el sector educatiu, i les condicions de treball, moltdures, amb exigències importants d'esforç físic i emocional.Hem volgut parlar amb quatre treballadores de diferentsempreses del sector -la Lídia, la M. José, la Charo i la M. Josep-,que amablement han respost les nostres preguntes:

Residències i centres de diaper a l'atenció de personesamb discapacitat intel·lectualRosa Mayor i Gabino Santo Domingo Delegats de CCOO a residències

Quant temps fa que treballeu en el sector deresidències-habitatges, i quines són les vostres tasques?

Lídia. Fa 18 anys que treballo en el sector de residències. Sócauxiliar tècnica educativa al Centre Joan Bofill -de la FundacióCatalònia-, una residència de disminuïts psíquics amb trastornsde conducta afegits, i faig el torn de nit.Les meves tasques són educatives i assistencials (encara que entreballar de nit faig més feina assistencial ).El principal objectiu durant la nit és que els usuaris tinguin elmàxim de temps de conciliació de son. Hem de fer controld'esfínters; administració de medicació pautada pels metges;control en casos d'insomni i trastorns de conducta, agressions,autoagressions, cops, etc, i situacions de crisis epilèptiques,refredats, diabetis...M. José. Ahora en febrero hará 19 años que trabajo en el sectorde residencias (ahora en la Joan XXIII). Mi trabajo consistebásicamente en ayudarles, facilitarles la realización de las tareasde la vida cotidiana, ya que ellos por sí solos no pueden. Lascuestiones fundamentales son: la higiene personal, laalimentación, la relación social, etc.Charo. Trabajo en residencias desde hace 9 años (ahora enATENDIS). Mi función es de atención directa a los usuarios, loque actualmente se denomina auxiliar técnico educativo.M. Josep. Fa 32 anys que treballo, en porto 24 a residències (araa La Pineda) i abans vaig estar en escoles d'educació especial.



La vostra tasca és dura i ambmolta exigència, tant físicacom emocional, però també técompensacions. Quines són lesque més et gratifiquen?

Lídia. El més gratificant és laconsideració i l'estima que arribem atenir dels usuaris que atenem i queés resultat de l'atenció que elsdonem. Aquest resultat ésobservable en els seus somriures. Ésun treball que ens exigeix molt -físicament i emocionalment-, peròels resultats poden ser sorprenentsperquè aconseguim mantenirhabilitats quotidianes d'higiene,menjar, conciliació de son... i tambéla millora en les seves conductes.

M. José. Para cada residenteestablecemos unos objetivos alograr junto con el psicólogo ycuando ves que los alcanzan, eso tellena, por pequeños que sean.También gratifica su naturalidad y suespontaneidad, ya que son personassin doblez, de una enormesinceridad.

Charo. Hay más compensacionespersonales, por decirlo de algunamanera, que económicas. Es unsector muy mal pagado si se tienenen cuenta las exigencias y la

responsabilidad que implica. Lamejor compensación es la respuestade los usuarios. Trabajar conpersonas en estas circunstancias esduro y, a su vez, gratificante por loslogros -por pequeños que sean- quese consiguen.

M. Josep. Em compensa el tracteamb els usuaris, que a mi, enparticular, fa sentir-me realitzadacom a persona.

El passat 18 de desembre vacomençar la negociació del VIconveni del sector. Imagina'tque fas la carta als Reis, quinestres coses els demanaries?

Lídia. Doncs el fonamental serial'augment del salari base i delscomplements salarials; una definiciómés concreta dels llocs de treball iclarificació de funcions i tasques decadascun d'ells, i un millorcompliment de la Llei de prevencióde riscos laborals. Igualment caldriaun millor reconeixement dels riscosque comporten els nostres llocs detreball, tant generals -de seguretat ihigiene- com específics d'ergonomiai psicosocials.

M. José. Les pediría más horas deformación y que las descontaran delcómputo horario anual; también quela empresa se comprometiera yobligara a hacerlas a todos lostrabajadores sin distinción.Otra petición sería una definiciónmás clara sobre el trabajo delauxiliar técnico educativo, porque eltérmino "polivalencia" es demasiadoambiguo.Por último pediría cobrar el "plus defin de semana" desde el primer díaque trabajas, en sábado o domingo,sin tener que esperar al tercer día.Hay que diferenciar los días entresemana y los del fin de semana,porque a todos no gusta estar encasa y en familia.

Charo. Mi primer deseo sería que sevaloraran las funciones yresponsabilidades que implicanuestro trabajo y que mi salarioestuviera en justa correspondenciacon las mismas.El segundo, ligado al primero, seríadignificar nuestra figura profesional.Cada vez nos atribuyen más tareas ynos exigen más sin obtener ningunacompensación a cambio. Porejemplo, una pequeña subida salarialsignificó aumentar los fines desemana de trabajo. Es un sector enel que no ganamos con los años, sinoque vamos perdiendo derechos yaumentan las obligaciones.El tercer deseo es que aumenten losbeneficios sociales: días personalesretribuidos (sin necesidad dejustificarlos), menos días de trabajocontinuados (actualmente podemostrabajar hasta 14 días seguidos),reducción de horas anuales paraacercarnos a las establecidas en elantiguo convenio de Barcelona. Y,muy importante, que desaparezca ladiscriminación que supone, para unmismo trabajo y categoría,diferentes condiciones laborales.

M. Josep. En primer lloc, un horarimés normalitzat en caps de setmana.De dilluns a divendres fem les 7hores, i 12 hores els dissabtes idiumenges. Segon, un sou més adienta la responsabilitat de la nostra feina,que no hauria de ser menys de 1.500€ nets mensuals. En tercer lloc, lareducció de les hores de treballanuals. Aproximar-se a les 1.638hores de l'antic conveni deBarcelona seria convenient. També,sobretot, un calendari laboral mésconsensuat amb els comitès perpoder repartir de forma mésequitativa els descansos de Nadal iSetmana Santa.

Doncs, molt bé! Moltes gràcies perles vostres aportacions. Tant de bo,amb la força de tots i totes,aconseguim fer realitat aquests"somnis" en el proper conveni.

D'esquerra a dreta: Mª José, Charo, MªJosep i Lidia.



Terminologia referida a feminismeMercè Miralles i Conte

Moviment que agrupa diferents grups i/o associacions de dones, amb objectius, experiències,interessos comuns.

Model d'organització social i polític, basat en la dominació i el poder masculins dels homesvers les dones i sobre el qual s'ha construït un únic patró, l'hegemònic. És aquest patró el quepredomina en la majoria de les societats, des del qual s'organitzen les regles del joc que

configuren les diferents realitats.

Tracte desigual d'un sexe respecte a l'altre.Desigualtat que pot donar-se de maneraexplícita o implícita. Històricament aquest tipus de discriminació s'ha centrat enles dones. Si bé s'ha avançat en la igualtat de drets, la desigualtat i la discriminacióde les dones persisteixen en la realitat sota diferents formes: feminització de la

pobresa, discriminació salarial, violència de gènere, etc.

És necessari per arribar a acords entre dues o més persones. L'assertivitat ajuda a negociar amb laresta de persones i no té res a veure amb la imposició. En la parella, en la família o en àmbits derelació similars, és necessari exposar les conveniències de cadascú per poder discutir i buscar

acords satisfactoris entre totes les parts implicades.

És el que necessitem amb tot allò que és diferent, ja siguin cultures, costums, personalitats oopcions particulars. El respecte i la consideració són necessaris per conviure, igualment queés necessària la crítica al tracte desigual, a allò que és injust i opressiu i que es troba en totes

les cultures, costums o bé en les opcions que puguin realitzar-se.

Aprendre a resoldre els conflictes que inevitablement es produeixen en tota relacióinterpersonal de forma no violenta. Per això, és imprescindible aprendre a reconèixer elsnostres sentiments i assumir la responsabilitat de les nostres conductes. Hem de buscar unanegociació justa i aprendre a trobar sortides constructives als conflictes, contribuirem

d'aquesta forma a fer-los front.

MOVIMENT

FEMINISTA

PATRIARCAT

DISCRIMINA

CIO

PER RAO DE

L SEXE

CONSENS

TOLERANCIA

RESOLUCIO

NO

VIOLENTA D

E

CONFLICTES

´´

´

`

Incidir en la Formació Inicial i contínuadel professorat. Les universitats hand'incloure els temes de Coeducació enels seus currículums.Promoure la Formació i sensibilització afamílies, alumnat, professorat i societat.Treballar el tema de la Coeducació desd'una assignatura a més de des de latransversalitat.Exigir l'aplicació de la llei amb l'eleccióen els centres educatius de la personaresponsable de coordinar aqueststemes. Definir les seves funcions,formar i dotar-los d'autoritat.Continuar elaborant materialscoeducatius que facin visibles les donesen les diferents èpoques històriques, enels diferents sabers ... Revisió delsllibres de text.Reprendre campanyes a favor de lesjoguines no sexistes.

Elaborar el Pla d'Igualtat als centres coma instrument de treball dins el Projecteeducatiu de Centre i aprovat pelConsell Escolar.Debatre i reflexionar sobre les novesmasculinitats.Tenir present la teoria que des del puntde vista de no incidir tant en lesdiferències entre sexes com en quetots i totes som persones.Fomentar els bons tractes creant espaisper treballar contra les violència delsistema reflectida en les relacionsinterpersonals: educació emocional,sexualitat, interculturalitat ...Donar relleu a l'assignatura sobresexualitat i afectivitat des d'una miradacoeducativa.Promoure la formació del professoraten diversitat sexual.Defensa de la Laïcitat.

Granada 2009- - - - - - - - - - -Conclusions ilínies d'actuacióper avançar enles pràctiquescoeducatives

Lectures recomanades


Mujeres impresionistas. La otra mirada.Edición Museo de Bellas Artes deBilbao. 12 de noviembre de 2001-3 de febrero de 2002

Aquest llibre s'edita com a resumde l'exposició realitzada del

novembre de 2001 al febrer de2002. Per primera vegada

s'exposen al nostre país les obresde la contribució femenina almoviment impressionista. Així

reuneix una selecció de quadresde: Mary Cassatt, Marie Bracquemond, Eva Gonzales i Berthe

Morisot

VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mansalçades a la lluna,obrim una finestraen aquest cel tancat.

Hereves de les donesque cremarem ahirfarem una fogueraamb l'estrall i la por.Hi acudiran les bruixesde totes les edats.Deixaran les escombresper pastura del foc,cossis i draps de cuina,el sabó i el blauet,els pots i les cassoles,el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombresper pastura del foc,els pots i les cassoles,el blauet i el sabói la cendra que restino la canviaremni per l'or ni pel ferro,per ceptres ni punyals.Sorgida de la flamasols tindrem ja la vidaper arma i per escuta totes dues mans.

El fum dibuixaràl'inici de la històriacom una heura de joiaentorn del nostre cosi plourà i farà soli dansarem a l'airede les noves cançonsque la terra rebrà.Vindicarem la niti la paraula DONA.Llavors creixerà l'arbrede l'alliberament.

Bruixa de dol M. Mercè Marçal

Matemática es nombre de mujer.Susana Mataix. Ediciones Rubes, S.L.

L'autora, en aquest llibre, decideixrecrear la història de les matemàtiquesdes del saber de les dones. Parla des deles dificultats personals de les dones pera participar en aquesta disciplina, itambé de les seves aportacionsmatemàtiques i dels debats que es vanproduir en diferents moments històrics iespais científics.

La mujer olvidada. Clara Campoamor ysu lucha por el voto femenino.Isaías Lafuente. Colección: HistoriaViva. Ediciones Temas de Hoy, S.A.(T.H.), 2006.

Aquest llibre és un diàleg de l'autor i laprotagonista sobre l'època que li va

tocar viure. Clara Campoamor, des delseu exili a Lausana, recorda la seva

trajectòria vital i política. Exposa ambclaredat tot el debat memorable a les

Corts Constituents de la Segona República, on per primeravegada una dona va defensar, de manera apassionada, el

sufragi de la dona.

Dia internacional de les dones treballadores:La lluita continua

Webquesta: www.ccoo.cat/cultura/diadeladona/index.htm

Inici

Introducció

Tasques

Procés

Recursos

Avaluació

Conclusió

Crèdits

Guia delprofessorat Autoria: CCOO de Catalunya

Federació d'Ensenyament Secretaria de Formació Sindical i CulturaC/e: [email protected], [email protected]

Àrea: Història Contemporània, Educacióper a la Ciutadania i Noves TecnologiesNivell: Quart d’ESO, Batxillerat i mòdulsprofessionals de primer i segon grau

Consulteu el blog de la secretaria de la dona, participeu!

BLOG: http://dones-ccoo.blogspot.com

Les diferents activitats que es proposen us aportaran informació sobre per què es commemora arreudel món el 8 de Març com a Dia internacional de la dona treballadora, les condicions de vida i detreball de les dones d’abans i d’ara, així com el camí que encara resta per aconseguir la plena igualtatentre homes i dones.

RECURSOS DIDÀCTICS

8 de març: dia de la dona treballadora

Documents

Transcript of 8 de març: dia de la dona treballadora