7. La Revolució Soviètica i l’URSS
8
7. La Revolució Soviètica i l’URSS 7.1. La Rússia tsarista Rússia es caracteritzava per propietat agrícola concentrada en mans de la noblesa era un dels països més endarrerits del continent en els aspectes econòmic, social i polític els pagesos o vivien endeutats o havien emigrat a les ciutats industrialització limitada (algunes zones de la Rússia europea), amb forta concentració empresarial i presència del capital forani règim polític autocràtic (govern per decrets i arbitrari), ajudat per la burocràcia i l’exèrcit, i l’església ortodoxa com a puntal ideològic s’hi oposaven populistes (narodniki) anarquistes marxistes (POSDR) SR (esserites) KDT (cadets) diversos partits i moviments acabar amb el tsarisme i transformar la societat camperola tradicional acció directa i terrorisme (com el moviment Terra i Llibertat) havia sorgit (1898) entre els obrers de les noves indústries (Plekhanov, Lenin) volia instaurar una societat col·lectivista de base rural i destruir el tsarisme era un partit liberal de composició burgesa escindit en bolxevics menxevics la necessitat d’una revolució burgesa la revolució havia de tenir un caràcter socialista i l’havia de dirigir el proletariat defensaven van fer esclat ar en un context de canvis econòmics, difusió d’idees antiabsolutistes, reivindicacions diverses, la derrota miliar contra el Japó (1904) i la crisi que se’n derivà la revoluci ó de 1905 iniciat a Sant Petersburg, amb una repressió de 300 morts i més de mil ferits que portà a tímides reformes (convocatòria d’una assemblea legislativa (duma) i propostes de reforma agrària) que no foren suficients com són el qual volien feie n serv ir
description
un dels països més endarrerits del continent en els aspectes econòmic, social i polític. era. Rússia. 7. La Revolució Soviètica i l’URSS. tímides reformes (convocatòria d’una assemblea legislativa ( duma ) i propostes de reforma agrària) que no foren suficients. es caracteritzava per. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of 7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.1. La Rússia tsarista
Rússia
es caracteritzava per
propietat agrícola concentrada en mans de la noblesa
eraun dels països més endarrerits del
continent en els aspectes econòmic, social i polític
els pagesos o vivien endeutats o havien emigrat a les ciutats
industrialització limitada (algunes zones de la Rússia europea), amb
forta concentració empresarial i presència del capital forani
règim polític autocràtic (govern per decrets i arbitrari), ajudat per la burocràcia i l’exèrcit, i l’església ortodoxa com a puntal ideològic
s’hi oposaven
populistes (narodniki)
anarquistes
marxistes (POSDR)
SR (esserites)
KDT (cadets)
diversos partits i moviments
acabar amb el tsarisme i transformar la societat camperola tradicional
acció directa i terrorisme (com el moviment Terra i
Llibertat)havia sorgit (1898) entre els
obrers de les noves indústries (Plekhanov, Lenin)
volia instaurar una societat col·lectivista de base rural i
destruir el tsarisme
era un partit liberal de composició burgesa
escindit enbolxevics
menxevicsla necessitat d’una revolució burgesa
la revolució havia de tenir un caràcter socialista i l’havia de dirigir el proletariat
defensaven
van fer esclatar
en un context
de
canvis econòmics, difusió d’idees antiabsolutistes,
reivindicacions diverses, la derrota miliar contra el Japó
(1904) i la crisi que se’n derivà
la revolució de 1905
iniciat a
Sant Petersburg, amb una repressió de 300
morts i més de mil ferits
que portà a
tímides reformes (convocatòria d’una assemblea legislativa
(duma) i propostes de reforma agrària) que no foren suficients
com són
el qual
volien
feien servi
r
7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.2. La Revolució de febrer
El 23 de febrer de 1917
va començar
la revolució a Petrograd
en un context de
-desastre militar (derrotes i elevat nombre de víctimes)
-enfonsament econòmic (descens de la producció
agrícola, augment de preus, escassetat
d’aliments...)
descontentament entre la població civil i militar
degut a
va posar de
manifest
la ineficàcia de les reformes polítiques i socials empreses
des de 1905
seguí aquest procés
- demanda social del fi de la guerra i millora de
condicions de vida-vaga general i
amotinament de la guarnició militar
abdicació del tsar
designació d’un govern provisional
per part de
després de
la duma, d’acord amb el soviet
prometia
-reformes polítiques i socials
-convocar una assemblea constituent
voliamantenir Rússia en
la guerra
més pressió social per tal d’abandonar
la guerra i aprofundir les reformes
la tornada de Lenin i les
Tesis d’abril
defensant
-convertir la revolució burgesa en revolució del proletariat-retirar el suport dels soviets al govern provisional
-sortida de la guerra-prendre el poder per la via insurrecional
intent de cop d’estat de Kornilov
(partidari del tsarisme)
derrotat per
Kerenski (nou cap de govern) amb l’ajut dels soviets
“Tot el poder als soviets!” (Lenin)
expressava
la visió de posar fi al govern provisional i la
creació d’un nou poder obrer
augment de la influència bolxevic
als sovietsdesprés de
la victòria de la tesi de Lenin (insurrecció) enfront Kamenev,
partidari de continuar la col·laboració amb la
resta de partits
va provocar propicià
7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.3. La Revolució d’octubre (1)
La Revolució d’Octubre (1917)
va suposarel moment culminant en la conversió de l’imperi
tsarista en el primer estat socialista
va tenir lloc
va enfrontar-se al’intent de Kerenski
d’implantar una república parlamentària
el 25-X, quan hi havia convocat el II Congrés
dels Soviets de tot Rússia
mitjançant
-l’aixecament dels mariners (Kronstadt)-la mobilització armada d’obrers dels barris de Petrograd on els bolxevics
tenien la majoria-l’assalt al Palau d’Hivern, seu del govern
l’acció de la Guàrdia Roja i el suport dels soviets i els comitès de fàbrica a la resta
del país
a més de
va decidir
noves institucions de l’estat
legislatiu: Soviet Suprem (antic Congrés dels Soviets), format pel Soviet de les Nacionalitats i el de la Unió, i que votava el Presidium
executiu: Consell de Comissaris del Poble
la retirada de la guerra (III-1918)
mitjançant
Tractat de Brest-Litovsk: pèrdua dels països bàltics i Finlàndia
(exigències d’Alemanya) i Ucraïna s’independitzava
primeres mesures socials de caràcter
revolucionari
com sónl’expropiació de les terres de la Corona, l’església i la noblesa, lliurant-les als pagesos que les
explotaven
control obrer sobre les empreses (>5 obrers)
nacionalització de la banca
dret a l’autodeterminació dels pobles de l’Imperi, amb el desig
que s’associessin a Rússia
converses des del XI i signatura d’un armistici, seguit d’una gran
ofensiva militar alemanya
després de
com són
7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.3. La Revolució d’octubre (2)
va donar pas auna guerra
civil (1917-21)
degut a
la resistència d’una part de l’exèrcit tsarista, els
membres de les classes privilegiades, la pagesia
propietària i algunes ètnies (cosacs), que
formaren l’Exèrcit Blanc
l’oposició i la intervenció de potències hostils (francesos, britànics,
americans, polonesos, japonesos i altres) i el bloqueig internacional
que va fer
implantar noves condicions
organitzatives
anomenades
comunisme de guerra
consistia enactivar el control de
l’economia per part de l’Estat
a fi de
poder mantenir l’esforç bèl·lic i accelerar la desaparició de la
propietat privada
amb mesures com
estatalitzar la indústria i el control i la distribució de la
producció agrària, i nacionalitzar el comerç interior i
exterior, les indústries (>10 obrers); limitació de drets
sindicals; obligació de lliurar la major part del blat; ...
van imposar-se
per la força (a pagesos i industrials)
i afegit a
-manca de proveïment a les ciutats
-rebel·lió de mariners (III-21) i revoltes de
pagesos
van provocar la
rectificació de la política
deimplantant la
NEP (Nova Política Econòmica)
a fi de
-augmentar la producció-millorar les condicions de vida de la població
consistia en
retornar a l’economia de mercat i permetre
la propietat i la iniciativa privada
va resultar
-més recolzament a la revolució-augment de producció
-pujada de preus-guanys privats
-reaparició de petits empresaris i de kulaks
va modificar
7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.3. La Revolució d’octubre (3)
l’organització de l’Estat
transformat enfederació de repúbliques
amb el nom de
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
(1922)
mitjançant
el Tractat de la Unió, convertit en la primera constitució (1924)
va afectarles llibertats
bàsiquesque van patir
grans limitacions
com ara
el sufragi universal i les regles de la democràcia
de manera que
el Partit Comunista va convertir-se en la institució determinant i progressivament va
consolidar-se la identificació Partit-Estat
la cultura
la llibertat religiosaque va viure
un gran esplendor, un desenvolupament de les
vanguàrdies i l’aparició del realisme socialista
7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.4. De Lenin a Stalin
va provocarLa Revolució
d’Octubre
moviments revolucionaris a
altres països
com són
Hongria Alemanya
on va haver
la implantació d’un sistema comunista efímer (1919, Béla
Kun)
la revolta dels espartaquistes
(1919) durament reprimida
França, Itàlia,
Espanyava intentar
expandir-se, coordinar la seva
activitat a l’exterior i cercar recolzament
mitjançant
la creació de Partits Comunistes i de la
Tercera Internacional (1919)
va travessar
un gran debat intern
arran dela mort de
Lenin (1924)
sobre
la direcció del partit i de l’Estat soviètic
entre
l’esquerra (Trostki)
la dreta (Stalin, Bukharin...)
defensaven
aprofundir en la revolució socialista
alentir el ritme revolucionari (ja
imposat per Lenin en els seus
darrers temps)
que va guanyar
l’ocupació del poder per part
de Stalin
resultant
que va implanta
r
un poder autoritari
s’establia un centralisme absolut i es concentrava el
poder en un dirigent (la resta van ser expulsats,
empresonats o anul·lats)
la construcció d’una societat sense
societat privada
va eliminar la NEP i va impulsar plans quinquennals
i la col·lectivització
nous mètodes en la revolució i el Partit
tots els membres del Partit havien de sotmetre’s a la línia oficial, elaborada pel seu màxim dirigent (sense debats) i la ideologia del
Partit tenia la primacia a tot arreu
donat que
7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.5. L’època de Stalin (1)
Josif Stalin
va promoure
va impulsarla imposició de l’economia socialista
a través de
la col·lectivització dels béns de producció i
de la distribució de la riquesa
que de fet va ser
una estatalització: el domini de tots els sectors econòmics per part de l’Estat la planificació de
l’economia a gran escala
i requeria
mitjançant
Plans Quinquennals
per tal de
convertir l’URSS en un país plenament
industrial
fer de l’agricultura un sector de producció
extraordinari
que elaborava
mitjançantla col·lectivització
massiva de les explotacions
agrupant-les en
kolkhozos (cooperatives) i sovkhozos (granges
estatals)
que va ser
molt ràpida (1929-32: dos terços de les terres
productives)
va plantejar
problemes
resistències
superades amb
pressions i coercions
com
poca producció,
mecanització lenta
centrat en
el foment de la indústria pesada
de manera que
els recursos dedicats a millorar el nivell de vida
eren escassos
pretenia que un home nou sorgís del procés revolucionari, amb uns valors més col·lectius que individuals
de manera que
la societat fos més justa i igualitària
el Gosplan, l’organisme superior
de planificació
7. La Revolució Soviètica i l’URSS
7.5. L’època de Stalin (2)
va implantar
un règim de dictadura
basat en
estructures polítiques i
socials cada cop més rígides
l’eliminació de qualsevol dissidència, començant
per la vella guàrdia bolxevic (purgues)
el culte a la personalitat
per causa de
lluites internes pel poder
la imposició d’un model únic de
revolució
com una conseqüència de
la concepció del socialisme en un sol país
transformant-se en
“dictadura sobre el proletariat”
dominades per
una classe dirigent (Nomenklatura)
que prenia totes les decissions
per això es parla de
va modificarl’organització
políticamitjançant la
Consitució de 1936
que imposava
una unió més estreta entre el Partit i l’Estat
va viure
una situació internacional complicada i de rebuig
amb moments com
l’ascensió dels feixismes i el pacte
Antikomintern
la Guerra Civil espanyola (l’únic
país que va ajudar la República)
la soledat davant l’agressió de Hitler (d’aquí el Pacte de no agressió germanosoviètic de
1939, trencat el 1941)
