ANO I - NUM. 7ARTA, OCTUBRE 1982

¿A COmA=tE

^r-Po* PUBLICACIÓN INDEPENDIENTE,MENSUALYBILINGUE

DècimesMeam si d'una vegadamos podrien donar es netque diuen "que qui té set,tota aigua Ii pareix clara".Sa garrova no va cara,i s'amel·la es paga poc,es que jugam a un jocque ens haurien d'aclarir.A fora vila, vull dir,Ia maten a poc a poc.

Amb so ca de bestiarquasi quasi mos fan riure,ben ctor ho volem escriureque mos volen enganar.Per sa muntanya trescar,no serveixen ets inventscans virats, prims i valentssón es cans d'un bon pastor.Aquesta nova ltovorsols serveix d'engana gents.

Si es nostre Ajuntamenttengués un bon cop de vistaa Na Bal·lesa a sa lUstaposaria ben content,i Io que pareix un conventfora plaça porticada.Cosa jamai somiadaper tot es poble d'Artà;que ben content estaràsi en lis fa una d'acertada.

wDPl'ií*l|7* ffIU ^S. ^-

Jj U

1Ha tornada ta tardor.Temps d'una dolça melangia, quan dins Artà les orenetes s'agrupen dalt dels

fils de l'electricitat per tomar-se'n i per dins els olivars compareixen els tords.Anys enrera des de dalt del Santuari com llànguides cançons mores s'escoltaven lestonades del llaurar. Ara no es senten ni els tractors. No plou i no es Uaura. Noneixen esctata-sangs. Manco mal que el temps d'escola i els nins, com esbarts decoloms, volen per dins ta VUa cridant i riguent.

I quan un nin riu sempre hi ha esperança maldament no vulgui ploure. Artà,aUà baix, somia esmortait. S'anuncien eleccions noves. Be va. VoI dir que tademocràcia continua a pesar de tots els entrebancs.

I Sa Comare es torna fer viva dins l'estimat poble.

1

ÍDITORIflLJOSEP MELIA,UN DE NOSALTRES

El passat dia primer d'octubre, al local del CDS, Josep Meliài Pericàs, l'artanenc nascut al carrer del SoI fa una quarantenad'anys, es reunia un altre pic, com no ha deixat mai de feradesiara, amb un grapat de companys i amics del seu poble nadiu.

En aquesta ocasió, entre h informalitat de les reunions ami-gables de sempre y Ia formalitat que imposava Ia seva actualcondició d'aspirant al Congrés de Diputats, Josep Melià exposà icompartí amb els seus amics el projecte polític del seu partit.

EIs que coneixem a Melià d'estona, els que hem seguit elseu pensament i trajectòria pública, els que ens hem sentit identi-ficats generacionalment amb ell, els que hem llegit els seus llibresi articles —des d'aquell, ja llunyà, "Cap a una interpretació del'Història de Mallorca", que ens va remoure, com un revulsiu, adins les fibres més íntimes, el sentiment d'una identitat col·lecti-va—, sabem perfectament que és un home de fidelitats bàsiques iprofundes.

"Josep Melià no ha deixat mai d'esser feel a l'ideari que esva traçar, fa ja prop de vint anys, quan va escriure EIs Mallor-quins", afirmava, fa molts pocs dies, Andreu Ferret, el periodistamés prestigiós de l'arxipièfag, a Ia seva secció "Of the record",del Diari de Mallorca.

Nosaltres ja ho sabíem. Sabíem que Ia trajectòria d'intel·lec-tual i de polític de Josep Melià ha estat sempre presidida per Iaconstància d'unes fidelitats. Fidelitat a un ideari de moderació ide convivència tolerant i democràtica; fidelitat a fa seva condicióde mallorquí i fidelitat a h seva condició d'artanenc.

"He intentat, de qualque manera, tornar a Artà tot el queell m'ha donat", digué Josep Melià, en el transcurs del col·loqui,el passat dia 1. També sabem que és ben cert; perquè no ensmanca h constància de que, en totes les nostres empreses col·lec-tives, hem trobat "En Melià" sempre que l'hem hagut de menes-ter, com no podia ocorre d'altra manera amb un artanenc que hoés d'arrel.

A ia Comare Beneta som —ho hem dit repetides vegades—un periòdic independent i artanenquista. Sense declinar de Ianostra independència, saludam avui, en ocasió del seu reingrés al'arena de h lluita política, a Josep Melià, l'artanenc del qualnosaltres, paisans seus —i no ens importa afirmar-ho amb lletresgrosses-, ENS SENTIM ORGULLOSOS. El saludam des de Ianostra independència; però, sobretot, saludam a Melià des delnostre artenenquisme, des de fa condició de fills d'un poble quecompte —entre els seus rebrolls més il·lustres— amb aquestintel·lectual brükmtíssim i aquest home de fidelitats.

No em vull meter en política.Y menos ahora con las elerciones

en tas que las suspicacias andan a florde piel.

Pero me preocupan los que preten-den retirarnos antes d'hora.

Que un homo de sixanta anys á-xanta cinc no esjove, bueno, Io armito.

Pero si a esa edad les cerramos laspuertas del trabajo y aparcamos hom-bres y mujeres como máquinas anti-cuadas, estaremos fabricando, artificial-mente, un mundo de viejos.

Y Io curioso es que quienes Io pro-puznan, parecen iznorar que con undescenso de ks ilusiones y Ia creativi-dad se entra en un conservadurismosocial, al tiempo que fundamos unapoblación de viejos, rumiadora de vie-jas ideas en viejas cosas.

El hombre tié que trabajar mientraspueda. Parar k máquina es oxidarla.Y ya vemos Io que pasa con motoresoxidaos. Se paran.

Por otra parte los jubihos son unacarga social que no ayuda a disminuirel gasto púbhco. Si los pocos jóvenesque trabajan tien que producir paralos munchos viejos que se oxidan...Pobres jóvenes y pobres viejos.

Son... ideas... rumiaciones que mese acuden cuando oigo los cantos siré-nidos de jubüaciones anticipas pa arre-gkr el pais.

No fotre, no. Trabajando menoshoras y jubilando anticipadamente, metemo que no arreglemos na. Encarece-remos los productos y enviamos a Iatumba a los que ya no son jóvenes.

Son... ideas... rumiadas que mes'ocurren escuchando las arengas quenos largan los políticos.

Que alguno habrá bueno, digo yo.Pero... Ande está?

1

GALERIA D'ANTANYBARTOMEU AMOROS SANCHO; L'amo en Tomeu Sopa pioner dins

Artà de moltes coses. EU fou qui primer va veure que l'obra de paumatenia moltes rnés posibiUtats que Li misèrrima artesania d'aqueUes dones quecanviaven senaUetes per fideus o farina. EU va posar en marxa Ia primerabenzinera manxant a un bidó que substituí per aquell arqueològic surtidoren el cap de cantó de ca-seva. (Carrer de Ciutat cantonada Cardenal Des-puig). Per a ell va construir Mestre Joan Sagristà, iniciador de Ia saga delsFerrer Pons, el primer sotil de ciment armat amb una técnica que mestreJoan havia duit d'Amèrica, fent rentar Ia grava abans de pastar-ta amb elportland. I després convidaren tots els mestres de picapedrers del poble queestaven ben convincuts que s'esbucaria amb Mestre Joan a davall que sihavia posat mentre picaven amb un maU per demostrar b seva resistència.Un record per un home bo, comerciant dels que fan avançar els pobles iesguardador del pervindre. Al cel sia.

4=*uE

uL.Cerámicas de Antonia Vallespir

Podemos calibrar el éxito de Antoniapor to cantidad de gentes que adquirieronsus obras. El nivel artístico es difícil dejuzgar. Junto a verdaderas primicias hay ce-rámicas vukjares. No obstante hay que seña-kr el colorido que Antonia imprime a susreaüzaciones así como Ui gracia de acunasde sus figuras. Es de agradecer to recopita-ción que hace Ia ceramista de tes formasdibujadas en los bordados mallorquines.

Un éxito de público que hará de Anto-nia VaUespir una habitual expositora de SaFona.

Acuaretes y óleos de Mestre OUverNo necesita presentación este artista muy

conocido en MaUorca y habitual expositoren el extranjero.

No es to primera vez que Mestre OUvercue^a sus cuadros en Artá.

Desde Ui última vez Ie notamos al artistauna mayor madurez sin perder un ápice desu encanto poético inicial.

La pintura de Mestre Oh'ver sugiere mun-dos ideales. Estos árboles deberían habersido así, con este mismo colorido con estamisma espirituaHdad.

Original Ui continuidad del dibujo hacialos marcos que sugieren el nacimiento de Iapintura en el mismo paneL Así k pinturabrota de tos paredes sin Ui prisión disconti-nuadora del marco que en todo caso seráotra obra de arte pero que nada tiene quever con Ia que aprisiona.

Buen camino el emprendido por MestreOUver. Quien además, se Ie nota, pinta asíporque quiere.

Y porque sabe añadimos.

puneo devuïúCavilaciones de un mesetario

VIII

Artá es un pueblo de escaso desarrollo económico y que, sólo reciente-mente parece despegar hacia un desarroUo intelectual.

A esta premisa to vamos a dividir en dos partes de Ia que hoy desglo-saremos to primera. Cuando tratemos de to parte intelectual hablaremos delos manejos de partes interesadas en mantener el Instituto como ColegioHomologado, sin importarles los gastos que eUo llevaba impUcado para losartanenses. Afortunadamente se consiguió estataüzar el Instituto y que nues-tros críos y los de to comarca puedan cursar el bachiUerato sin dispendiospara las famihas. Todavía no se han notado los beneficios de índole culturalque el Instituto puede aportar en un futuro. Esperemos que este futuro noestá muy lejano en el tiempo. De otra manera sería llegada Ia hora de exigirresponsabiHdades. Bien.

Hay en Pahna, muchas familias artanenses obh'gadas a emigrar en losaños del despegue industrial, ya que Ia agricultura y to manufactura delpabnito no tenían entidad suficiente para que aquellas pudieran encarar susnecesidades con un mínimo suficiente para vivir con holgura. El sistema decultivo de Ia tierra por cesión anual de parcelas (rotes) había dejado Iapropiedad en manos de descendientes de los primitivos beneficiarios del re-partiment, y las divisiones posteriores propiciaron to minipropiedad insuficien-te para sosten de una familia.

El pahnito fue una industria tercermundista. La mujer en su domicih'otejía to Uatra y cosía las cestas mientras el marido salía a buscar un sueldoo a cultivar un barbecho. La obra de palmito se pagaba miseramente y si sehubiera tenido en cuenta el tiempo que costaba arrancar las palmas, cedien-do Ia mitad al propietario del terreno, o devolviendo con jornales el derechoa recogerlas, el blanqueo, azufrado, briznado de Ia pabna y su última mani-pulación hasta dejarla convertida en un objeto comerciable, se habría vistoque el jornal conseguido por quienes a este trabajo se dedicaban era tanmiserable que nada tiene de extraño no haya podido sobrevivir esta maravi-Uosa artesanía a to evolución industrial, con todo y se está muy desarroUada.

Más tarde, ya en plena recepción del contingente turístico se montaronunos taUeres que han terminado de mato manera, sin poder hacer frente auna crisis que ha mostrado los pies de barro de Io que se creía prósperaindustria. Inútiles los intentos de evolución de los patronos de las fábricas.Estas se mantenían tan solo por tos diferencias salariales con los paísesdesarroUados y por to devaluación de nuestra moneda. Nada más lejos denuestro propósito que minusvalorar los intentos de nuestros empresarios a losque no faltó imaginación y a los que, incluso a veces, sobró audacia.

Artá no tiene una tradición fabril como, por ejemplo Atoró, Inca, Lluc-major. La situación privilegiada del pueblo, en el vértice del triangulo turís-tico por excelencia que forman Cala Ratjada, Alcudia, Cato Millor, ha propi-ciado durante muchos años el auge de Ia construcción.

En Artá no se arraigó to industria turística. La miniurbanización deBetlem en to Colonia de San Pedro ha proporcionado poco trabajo. PeroCala Ratjada, Costa de los Pinos, Cala MUlor e incluso Alcudia fueron Iapanacea donde maestros, oficiales y peones haUaron su maná en to inftoccio-nista fiebre constructora. Destructora añadiríamos si no fuera motivo de estudio.

Y, de rebote Ia construcciónen Artá vivió su auge procedentede los buenos sueldos o de pingüesbenéficos de los pioneros. Necesida-des de una población inmigranteque se estableció en tan oportunoenclave.

La frase "hi ha molta de gentper aUa baix", es una pregunta conun subfondo interesadísimo. Amayor número de' turistas mayoresdividendos, mejores perpesctivas decobrar buenos sueldos, más trabajoen construcción.

Artá por tanto tomó parte enIa deglución del pastel. Ahora bien.Somos víctimas del monocultivo.Nuestro desarrollo económico estáLigado a las vicisitudes de munici-pios ümítrofes. Nuestra agriculturaes de pena y nuestra industria de risa.

Artá es por tanto un pueblode escaso desarrollo económico.

e>-pox-

.ARMANDO GUERRA.

El secret d'Artà

coloborocióAfortunadament no crec que nin-

gú pugui dir que només m'en re-cord d'Artà en temps d'eleccions.

Jo visc amb Ia presència perma-nent de Ia vila dins h meva memò-ria. D'ací he rebut un sentit de Iavida i de Ia soUdaritat. Amb temeva feina política i cultural no hepretengut altra cosa que tornar-vosuna mica de tot allò que voltrosem donareu.

Moltes de vegades, amics i cone-guts niftan demanat quin era el se-cret d'Artà. Perque una vila antigai senyorívote no s'havia dormitdamunt el Uorer dels records. I encomptes de ser només un somni degrandeses passades, Uuitava, sovintcontra corrent, per fer surar l'espe-rança i empènyer noves il·lusionscap endevant.

Jo crec que el secret d'Artà noés altra que l'inmens amor que elsartanencs sentim per Ies coses de tevila. I Ia generositat amb Ia que

som capaços, per damunt de lesidees personals i de les diferències,de juntar les nostres mans peraconseguir allò que es bo per atots.

Aquesta unitat dels artanencslliein de salvar a qualsevol preu. Esel que ens ha fet forts i grans. Siens deixam dividir sucumbirem. Per-drem l'energia que ens ha permésremoure els impossibles.

Hem de continuar progressant,fent reformes, aixecant projectes ge-nerosos. Qualsevol cosa abans decaure en te rutina o en el confor-misme. I per això necessitam supe-rar enfrontaments i impulsar aque-Ues coses que poden contribuir adefensar millor els interessos detots els artanencs.

Ara, senziUament, en aquesttemps de reflexió i de decisionspersonals, voldria que ho tenguessiupresent. /

J~r /*<^

Escultores de Mallorca

\Ï)4À**+%LSe ha escrito con acierto, que Ia escultura es un

combaté entre el hombre y Ia matèria y que para servencedor se necesita estar en posesión de un espíritu sa-gaz, vigilante para convertir Ia escultura en pasióncreadora y en expresión viva.

No me cabe te menor duda, que las obras de JuanGinard Ferrer (*) "Sarasate", están sometidas a estas exi-gencias sin limitación. Sus líneas rígidas en unos casos, yen otros superfícies planas ambas envueltas en sugeridoresvolúmenes, está Io expresivo que deja huella permanenteen su torga ejecutoria, de artista, siempre preocupado enbuscar valores individuales en cada una de sus realizacio-nes.

En las obras de "Sarasate" hay una renovaciónconstante, seducida por el enfrentamiento con el materialy Ia técnica, que Ie permiten te expresión, abriéndosecamino mediante una inspiración, que Ie motiva disciplinay a te vez auténtica satisfacción.

Juan Ginard Ferrer, artísticamente "Sarasate", es unescultor figurativo que sabe encontrar un mundo sensibledesbordante de imaginación y cuyas obras producenimpacto en el espectador. El empleo y renovación de ma-teriales son nuevas conquistas en su quehacer. Al artista"Sarasate" que no se Ie hable de una proyección moder-nista, ni de una validez o especiah'dad. En su obra, hayuna identificación con el momento y cada realización, esuna investigación y una audaz solución, que suscita unanueva búsqueda y unos valederos aciertos. "Sarasate" seidentifica con te imagen, mediante te potencia, que haimprimido a Ia forma más sutil y expresiva a que hayadado lugar su quehacer sobradamente Ubre.

JOSE BAUZA Y PIZA

(*) Artá, 1916.

Somnis d'un esperit inquiet (III)21. T'has de ocupar de tot i no pre-ocupar-te de res.

22. Es bo tenir il·lusions; Io dolent es esser il·lusos.Es bo tenir somnis; Io dolent es esser deÜrant.

23. No es necessari tenir una fortuna per donar aque-Ues coses que més valen: una ferrada pes coll, unsomriure, una caricia, una paraula...

24. Les idees que no tenen marca de fàbrica són lesmés importants dins k cultura popular.

25. N'hi ha que són com els discs. Segonsquina caramostren, Ia seva cançó té un to diferent,

26. Pot esser més perjudicial una veritat a mitges queuna pura falsedat.

27. De poc serveix fer un vot de pobresa si el corsegueix ple d'orgull, d'autosuficiència i d'intransi-gència.

28. El camí dels grands profetes consisteix en dir,amb paraules senzilles, les sublims i complexesreahtats.

29. Les modes ideològiques circulen dins Ia superficia-h'tat dels diaris i de les revistes. Les profundesconviccions queden arrelades dintre dels cors delshomes.

30. EIs plors més profunds poden esser h font de Iaalegria pura.

31. Si els ulls son les finestres de l'ànima, les paraulesson les portes del cor.

32. Deia un pensador grec que no ens podem banyardues vegades en el mateix riu. I es ben cert: enIa primera ja quedam ben contaminats.

33. No m'interessa gens esser original, genial, dife-rent...; el que més m'interessa es esser jo mateix.

34. Fins que Ia humanitat no sigui humana, jo no seréhome. I cada vegada que jo sigui més home, hhumanitat ho serà.

35. El silenci es el miUor sepulcre per les paraules pes-tilents i estèrils.

GREGORI MATEU

W *

&**m

TRESCAIRESA través de los pinares se divisan k>s bosques de encinas más aUá de b bguna superior bprovincia de Albacete. El pinar está situado en U de Ciudad Real.

Vivencias en las lagunas de RuideraEsta vez EIs Trescaires ruedan lejos de nuestra Roque-

ta, su objetivo es el de visitar ks Lagunas de Ruidera yTabks de Daimiel, el más pequeño de nuestros Parques Na-cionales ubicado a 30 kilómetros de Ciudad Real.

La carretera recta, onduknte a veces, por donde correalegre nuestra "jaca" de cuatro ruedas nos acerca cada vez

Cascada que comunica el agua de una bguna superior con su inme-diata. Hoy estas cascadas no se ven por b enorme sequía quepadece U región. No obstante tis aguas bajan por filtraciones subte-rráneas.

más hacia unos parajes de exuberante verdor, que rompenbrutalmente el contraste de una tierra seca surcada de pol-vorientos caminos. Es k Uamada "Mancha húmeda".

Es casi de noche cuando Uegamos a las Lagunas deRuidera, els Trescaires acusan el cansancio del largo itinera-rio, el cuerpo pide cama, y mañana Dios dirá.

El día siguiente amaneció radiante de sol, desde Iaventana de Ia habitación del hoteUto se contempla un extra-ordinario paisaje de espesa vegetación que se refleja en unasinfonía de color en las nítidas aguas de Ia laguna mayorde Ruidera donde antaño funcionó una presa eléctrica deimportancia rektiva.

Las Lagunas de Ruidera son de origen kárstico, tienenuna disposición escalonada, salvando un desnivel de 128 m.y como ya es sabido, en ellas nace el alto Guadiana.

EIs Trescaires visitamos un total de siete lagunas, algu-nas de ks cuales, principalmente las más altas con muypoca afluencia de agua debido a Ia gran sequía por Ia queatraviesa el país.

En los bosques que circundan ks kgunas pudimoscomprobar Ia abundancia de roedores y aves, como conejos,liebres, codornices, perdices y ks anátidas ocultas casi siem-pre en los tupidos juncales que forman grandes núcleos enks orilks fangosas y cuyos granidos nos delatan su presenciaa cada momento.

En sus aguas principalmente en k laguna mayor quees Ia más baja, las especies piscícolas son numerosas desta-cando el lucio, barbo, carpa, trucha, entre otras. Estos para-jes están protegidos por I. C. 0. N. A. y sólo se puede cazaro pescar en ellos en épocas permitidas siendo necesario paraambas prácticas el correspondiente permiso legaiizado por IaFederación Española de Caza y Pesca, sin embargo y pordesgracia siempre hay furtivos que se saltan a Ia torera estackse de normas abusando todo el año tanto de Ia escopetacomo de k caña de pescar. Si estos hombres fueran cons-cientes del daño que están haciendo con su aptitud estamosseguros que ellos serían los primeros en respetar las reglasde k caza y de k pesca ya que estuarios como ks Lagunasde Ruidera quedan ya muy pocos en España.

TRESCAQlESLagunas de Ruidera, Mayo 1982

GENTDEPERL"VILA

A/n'îfiÍK

GENT DE PERmVILA

-WjOTtâfj »«*ÄM

GENT OE PER |L"VILA i

n fo%v^c.̂ Ev.

f"* **Mm

GENT DE PER1RVILA

1 UU'-=GENTDEPERLEVILA

Antoni Llaneras EsteveHauria estat natural que Antoni Llaneras sortís en aquesta secció com a

decorador, constructor o home de negocis que cadescuna d'aquestes dèries U escau.Les circumstàncies, però, manen. En Toni, tal volta sense proposar-s1io ha esde-vingut un polític, i el que es més sorprenent un polític del que tenen méscredibilitat dins el nostre poble. Properes les eleccions, no estranyeu doncs siaquesta entrevista s'ha escorada cap a aquest costat. En Toni és jove, va nèixerl'any 1945, temps hi haurà per a fer-B entrevistes de caire més casolà.

El Grup de U. C. D. s'ha disolt dinsel poble, com han quedat les relacionsentre vosaltres?

-La disolució es va acordar perunanimitat. Per tant continuam amb elmateix companyerisme, col-toboració irecolzament per aquesta opció políticaque a Mallorca encapsala el nostrepaisà Josep MeUa i a l'Estat EspanyolAdolfo Suarez.

-Pensau...?-Afrontar aquestes eleccions gene-

rals, i preparar-nos perquè a les muni-

cipals hi hagi una forta representaciónostra que aporti una reformació mo-derada que creim és l'espai polític delpoble d'Artà.

—Quina escola política has apresaestant a l'oposició?

-He après a escoltar i esperar mo-ments oportuns per a fer prevaleixerles idees del nostre electorat. Heintentat fer una feina constructiva.

-Que penses de les possibiUtats delteu nou partit a les properes elec-cions?

l·

La Residència dels veUs on en Toni Lkneres s'està jugant el seu piestigi de politic. EU va creureen l'obra i eU s'en va responsabiützar quan quasi tothom rebutjava el projecte.

6

—Crec que partim de zero en gentvertadera de centre. Sense ànsies depoder, ja que si n'haguessin volgut eramés còmode continuar.

-No teniu por que us diguin gira-casaques?

-Si Jo vaig entrar a U. C. D. eraperquè creia en l'espai polític de cen-tre. Si vaig canviar es per Ia trajectò-ria dels dirigents, amb un escoramentexcessiu cap a una dreta dictatorial,falta de respecte a MaUorca i altrescoses que tothom sap.

-Com es presenten les eleccions enel nostre poble?

-Crec que com artanenc no calpensar altra cosa i és que tota perso-na d'aquí que pensi raonablement vo-tarà en Melià que ens ha demostrar elseu artanenquisme per damunt detotes les coses.

—Però i sí un es sent sociaüsta,posem per cas.

-Seguesc creguent que pensant ambArtà sols hi ha aquesta opció. Quanen Pep ha de fer qualque cosa perArtà no pensa en partits, i ho ha de-mostrat continuament.

-Seria important tenir un artanencdins el Congrés de diputats?

-Qualsevol que se senti artanenc had'estar orgullós de que Ia veu delnostre poble, per boca d'un dels polí-tics més preparats d'Espanya retrunyidins Les Corts. Una prova de Iaimportància que té això és que lesreahtzacions que s'ha duit a termedins Artà han contat en l'ajuda delnostre paisà en el temps de Ia sevapolítica activa.

I en Toni s'en va a aferrar cartellspintats amb esprais.

Xerrameca

#I en Tomeu seguia pensant.Que és de bona de fer Ia demagò-

gia. Que és de bo de fer quan noltrosanam errats donar Ia culpa als altres.

Carrer avaU puja en Biel, coixeu,coixeu d'una ciàtica mal curada.Treuen el tabac i fuma cada ú delseu. Li peguen altra cop de celtes.

-¿Què trobares a Sa Fira?-Que l'invent d'en Joan Sopa quan

era batle, funciona. Una gentada.-I el concurs del ca de bestiar?—Una presa de pèl. Ens inventen

un ca de bestiar que només serveixper /wco. Massa gros, ni collarat nivirat. Això no és un ca de bestiar...,això és un negoci d'en Sion.

-Idò digués que L'Ajuntament pa-trocina negocis.

—I què no ho saps.-Por el dinero baiia el perro.-Y por pan si se Io dan.-Uep Bonifasia.-Que hs de Capdepera estdn indig-

naos. Mid tü que pone en papeles queCanyamel no es suyo.

-Es que els Uetraferits diuen quesols el gabellí és territori infra torren-

te que en bon maUorquí vol dir mésavall d'es torrent.

-Fos com fos Tomeu, h partióestà feta i Io seu, seu.

-Massa raó tens. A mi mai m'agra-dat molestar els veinats i no m'atrevi-ria a fer-hi anar Ia merdera i llavorpresumir de nas fí, que és Io quealguns fan, per molt que se vulguinenvalentonar.

—I que vols fer si no tenim dingsdings. Que mos estrenguem el culet oanem a pixar damunt en Ribes a Iavertent de h Badia d'Alcúdia o da-munt el Puig de Ses Fites i que mosprengui cap a Sant Llorenç?

-Voldria, que en Uoc de preocupar-se de fer obres que no condueixen enlloc, més que per col·locar quatreamics que passen factura per haver-losvotat...

-Per què heu dius?—Per exemple, el parvulari de La

Central sols es fet per emprenyarmonjes i frares, però són doblers ti-rats. Lo que s'ha de fer es exigir¡exigir! que mos facin escoles púbü-

ques.—Ara ho entenc.-I amb l'unió de tots, en lloc

d'engegar és qui no pensen com ells,com fan tots els dictadors, cercar totsjunts per Madrid o per ca sa puta deldimoni, i fer una depuradora que do-naria aigua per regar tota Na Verra.

7vsffuj/x0 ¿'¿:s Of¿>£ gJES7XS& ¿S" <Wj&<e0jjij#s.

X

^>rf>e>x

-Como habfas Tomeu.—Quaranta carretons de...-Te trob una mica engalavernat,

Biel. Que no estas bo.-El meu nét estudia l'Egebé i U he

comprat els lUbres. Capet de gotes!EIl quasi no ha bastat Ia mesada deles vaques.

-Les dan más libro que a unabogao.

-Saps, Biel, si no hi hagués tantsper cents no hen manejarien tants delUbres.

—Aina Maria.

-En el meu temps amb un prepa-ratori, un elemental i un superior ensortiem i mos podiem presentar davantel Rei.

—Pero con tantos por cientos ayu-dan a pagar víajes ° estudiós.

^tV. /¿JMfZ, AV gW/^J8/4 3J f&Xfz7Z&4.

cVpc>X

—Bon reputes amb els llibres queestalviarien en els vuit cursos les po-drien pagar el viatge fins en el Capon.

-En JuUa fuia que t'es mostrat elporjecte de Na Bal·lesa?

-Es preciós. I que espera L'Ajunta-ment per aprovar-ho?

—Posen pegas com sempre. Cerquenvuit cames a un moix.

-No putes, i no hi ha cosa mésdara. Es un regak> en el poble mésclar que el Uum.

-No te preocupis. Si no ho apro-ven aquests ho aprovaran els qui ven-guin.

—Que anares a veure en Melià?-Ja ho crec. No nTu' havia cap

dels seus protegits. Són molt bons perdemanar-U ajuda, escriure-U cartes,sol-Ucitar i obtenir subvencions per apubUcacions però a s'hora de donar-Uuna mà fallen més que una biga cor-cada.

-Falta "classe". Ni don Rafel tam-poc hi va anar.

-Pots pensar.—Dels altres ho creia... però don

Rafel?-I si en Melià Ii demanava per

s'offset?-Que deuen estar empeguei'ts?-N'hi ha que no ho coneixen en

això.-Bueno, salaos. Yo me voy.—A reveure Bonifasia. Au Tomeu!

M'en vaig fins a Ia Porxada dels vells.No has reparat que hi fan un altraforat?

—I perquè me deman.-I, fotre per si acàs s'embosàs el

que hi ha. No veus que a aquestagent tot s'els hi embossa...

I en Tomeu seguia pensant.

acubtt$fQuan acabi el primer mes de Ia tardor1 i to lluna se mos mostri en quart creixent,seràl'horaassenyatoda d'un event;L'instant màgic d'anar a fer to votacióper canviar dins del Congrés molta de gent.

Quin moment! Quina bufada! Quin desig!Una eixida, una il·lusió, una quimera,paperetes per davant i per darreraper to dreta, per l'esquerra i per mig,tots plegats en democràtica filera.

Us podeu imaginar quina il·lusió,anar alto a aqueUa Uadrioletapoder-hi depositar to paperetaque hem triat per a fer nostra elecciód'una forma personal, Uiure i secreta?

Quin goig ésser dek cens electoral!Només de pensar-ho hem fa anar de bòüt!I no ho dic per a dir-ho, que això es retòricque es fet de poder donar el vot personaljo crec que és un gran fet, un fet històric.

I el vint-i-vuit d'Octubre aniràa les urnes, com molts d'altres, Na Beneta.I a na qui mos votarà sa ComaretaAixò eUa, apart de Déu, sols ho sabràque als altres us importa una punyeta.

I voltros que Uegiu aquests versets¡VOTAU! que no triumfi s'abstenció

i no deixeu passar aquesta ocasióper demostrar que sou homes condrets.Doncs si heu d'exigir els vostres dretstambé heu de cumpür s'obligaciói sempre és de més bona educaciótirar dins aqueUa urna to paperetaque escriure quatre mots per les paretsque això a més de bruts, ja fa colló.

EL SANTPERE

DEMOGRÀFIQUES

NACDtfIENTOSDía 29-8-82. Ester CasseUas

Vives, hrja de Jaime y Marga-rita, con domiciUo en caUeAmadeo, 2.

Día 14-9-82. ALnudena-Eu-sebia Meüs López, hija de Ra-fael y Tomasa, con domicüioen caUe Caseta, 12.

Día 18-9-82. M.a TeresaGiI Macarró, hija de José-Antonio y María, con domici-Uo en caUe Pureza, 12.

Día 14-9-82. José-Miguel,hijo de CecUio y Encamación,con domiciUo en CaUe M.Pidal, 16.MATRDUONIOS

Día 3-9-82. Juan MuñozGodoy con María DoloresAbat Segura.

Día 11-9-82. Antonio Mur-cia Saiz con Carmen M.a Llo-ret Sancho.

Día 11-9-82. Jerónimo Gi-nard Ginard con Ana MaríaSureda Servera.

Día 25-9-82. Rafael GiIGrille con M.a Juana MercedesCaseUas Brugat.

DEFUNCIONESDía 20-9-82. Guillermo

Esteva Riera. C/. Sorteta, 59.

Día 24-9-82. FranciscoBonnín Cortés. C/. Batlesa, 8.

Día 28-9-82. María RosseUóMassanet. C/. Llebeig, 8.

Punt Final

Quasi a punt per l'entrega de lesComares D'or, pfata i de bronze.

Es fan gestions per l'organitzacióde Ia funció artística que es cele-brarà amb aquest motiu.

Segons el temps es farà a unUoc obert. Pensam amb un concertper Ia banda Municipal de Palmadirigida per JuU RibeUes i una tro-bada de baUs mallorquins. Us avisa-rem per programes i crides.

Ara us volieni donar un altraavís. En Pere Pujol vista les dificul-tats econòmiques que està passantSa Comare ens ha regalat una pre-ciosa estàtua per a sortejar entreels qui adquiresquin uns billets quees venen al preu de cent pesetes.Adquiriu els que pogueu ja queaquesta seria una manera d'ajudar ata nostra supervivència, poguent-setrobar propietaris d'una de les mi-llors realitzacions del nostre escul-tor.

I per fi adarir que b nostra pu-bUcació està sempre, no sols entemps d'eleccions, a disposició dequalsevol partit polític que vulguiexpressar les seves opinions.

Salut.

SA COMARE BENETA

SaComare de n'Ar

^^ P¿>¿*

—Fotre, Toful. Com a bons artanencs feria "Pep" que a n'aquesteseleccions no votàssim en Pep.

*ACOmA=*EMH

BEiJHA, Año I - N.° 7 - Octubre 1982

En este númerohan cobborado desenfadadamente:ARPOJOAN REUS (Fotografia)MARGARD)A SIQUIERJOAN ESCANE LLAS I LLINASSERAFI GUISCAFREBONET DE SES PU>ESMASSIA RIERAR C1

GREGORIO MATEUEUFRASIO FERNANDEZSANTIAGO PERELLOARMANDO GUERRAMINOTAUROECOP. MATEMALES

DWECTOR:S. GUISCAFRE I ARPO•MPRENTA POLITECNKATroncoK>, 3. Teléfono 21 26 60Pabna de MaUorcaDepósho Legal 187-1982