53. EL PENSADOR. AUGUSTE RODIN

53. El pensador

Auguste Rodin

Història de l’art IES Ramon Llull (Palma)

Professora: Assumpció Granero Cueves

Retrat d’Auguste Rodin pel fotògraf Edward Steichen

Auguste Rodin escultor

El pensador

53 EL PENSADOR (1880-1900)

FRANÇOIS-AUGUSTE-RENÉ RODIN (París, 1840-Meudon, 1017) MUSÉE RODIN. PARÍS. CAIXA FÒRUM MADRID (esquerra)

92

146

ESCULTURA PAS XIX-XX ESCULTURA: PAS DEL SEGLE XIX AL XX

53.- François-Auguste-René Rodin: El pensador 1 (2005, juny); 2 (2006, juny); 3 (2009, setembre); 4 (2010, juny); 5 (2011, juny); 6 (2012, setembre)

53 EL PENSADOR (1880-1900)

FRANÇOIS-AUGUSTE-RENÉ RODIN (París, 1840-Meudon, 1017) MUSÉE RODIN. PARÍS. CAIXA FÒRUM MADRID (esquerra)

FITXA TÈCNICA (documentació general)

Catalogació i anàlisi formal Títol El pensador

Escultor François-Auguste-René Rodin (París, 1840-Meudon, 1917)

Cronologia 1880-1900 Estil Impressionisme

Localització Musée Rodin (París)

Tècnica Fosa

Material Bronze

Tipologia Sedent

Forma Exempta

Cromatisme Monocroma

Dimensions 1’98 m x 1’29 m x 1’34 m

Estat conservació Bo

Tema Escultura destinada a la Porta de l’Infern, que estava

inspirada en la ”Divina Comèdia” de Dante. El Pensador

elevant-se de la seva condició animal i involucrant tot el

seu cos en l’acció de pensar (sensació de vida i de

moviment), vol simbolitzar el pensament de torturat en

adonar-se del tràgic destí de la humanitat.

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1pt) 1.A.- L’ARTISTA: François-Auguste-René Rodin (París, 1840- Meudon 1917)

1.A.- L’ARTISTA: François-Auguste-René Rodin (París, 1840- Meudon 1917)

És un dels més reconeguts escultors de tots els temps. És el gran renovador de l‘art escultòric, que obre les portes a totes les experimentacions del segle XX (de la mateixa manera que els impressionistes, en el cas de la pintura), i va tenir una influència enorme en els escultors posteriors. La seva obra prefigura o és l’antecedent de l’escultura modernista i del realisme, també del simbolisme, el vigor i el classicisme hi són sempre presents.

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1pt)

Els primers anys de Rodin van ser difícils, perquè el seu art no va ser acceptat pels crítics, és més, va ser rebutjat per ingressar a l’Escola de Belles Arts de París. Viatjà a Itàlia l’any 1875, on queda impressionat per l’obra de Miquel Àngel. També era admirador de l‘art gòtic i va recórrer les catedrals de França el 1877. La fama li va arribar l’any 1877, quan Rodin va presentar a l’exposició del Saló de París l’escultura de L’edat de bronze.

1877. L’edat de bronze

És un nu masculí de mida natural, que va ser criticat perquè el seu verisme o humanitat va fer que alguns crítics l’acusaren d’haver-lo buidat d’un motlle fet del natural (d’un home viu). Està realitzada en bronze, elimina les referències al cànon clàssic, tot i que té influència del Dorífor de Políclet.


3. DORÍFOR de Policlet el vell FITXA TÈCNICA (documentació general): Catalogació i anàlisi formal

Títol: Dorífor (del grec, portador de llança)

Escultor: Policlet el vell

Cronologia: Entre 450 i el 420 aC (s. V, el de Pèricles)

Estil: Grec, de l’època clàssica

Localització d’origen: Desconeixement on se situava antigament

Localització actual: Diverses còpies (Museu Vaticà de Roma, Museu Nacional de Nàpols)

Material: Original de bronze (altres de marbre)

Tècnica: Original bronze (fosa a la cera perduda), marbre (talla)

Forma: Escultura exempta

Tipologia: Dempeus

Cromatisme: Monocroma

Dimensions: 2’15 m d’altura

Tema: Atleta llancer

Història de l’art IES Ramon Llull (Palma)

Alumna 2n B: Martina Ráshkova (2010-11) Professora: Assumpció Granero Cueves

3. DORÍFOR 3.1 Context històric 3.2 Propòsit de Policlet 3.3 Regla de Proporcions 3.4 Descripció iconogràfica formal 3.5 Finalitat 3.6 Anàlisi formal i tècnica 3.7 Valoració estètica 3.8 Models i influències 3.9 Altres obres

Rodin va treballar el fang, la pedra, el marbre, el bronze..., en escultures on el cos humà torna a ser el protagonista, tant en figures femenines carregades de sensualitat, com Danaide, El bes (1886), etc., com en figures on el peculiar tractament de les superfícies aconsegueix magnífics efectes expressius: El crit, Retrat de l’escriptor Víctor Hugo, Balzac (1897), o el molt cèlebre conjunt escultòric de Els burgesos de Calais (1886-88).


1886. Danaide.

1886. El bes.

6.- OBRES RODIN IMPRESSIONISTES

El crit.

6.- ALTRES OBRES DE RODIN EN BRONZE Bronze, el cos humà

torna a ser el protagonista, el

peculiar tractament de les superfícies

aconsegueix magnífics efectes expressius.

Retrat de l’escriptor Víctor Hugo.

6.- ALTRES OBRES DE RODIN

El cos humà torna a ser el protagonista, el peculiar tractament de les superfícies

aconsegueix magnífics efectes expressius.

1893-1897. Le Monument à Balzac. 270 x 120 x 128 cm.

6.- ALTRES OBRES DE RODIN EN BRONZE

1892. Estudi nu de Balzac.

1884-86. Els Burgesos de Calais.


RODIN reivindicava que l’escultura tenia dos objectius: a.- Pensava que tenia una funció social, que havia d’ornar les ciutats del seu temps amb escultures modernes i no les tradicionals. b.- Considerava que l’escultura estava en decadència, des de la mort de Miquel Àngel, i volia retornar-li la importància que havia tingut. En aquest context, en el centre de la llinda de les Portes de l’Infern, la monumental figura de Dante pensatiu presideix la COMPOSICIÓ; aquesta figura, separada de la porta i augmentada de mida és el famós Pensador, obra cimera de Rodin.


Aquesta figura, separada de la porta i augmentada de mida és el famós Pensador, obra cimera de Rodin.


2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt) 2.A.-DESCRIPCIÓ I FUNCIÓ DE L’OBRA (0’5 pt)

2.B.- COMPOSICIÓ DEL PENSADOR (0’5pt):

Volum, llum, expressivitat, textura


El 1880 el govern li va encarregar la que es considera la seva obra més ambiciosa, és a dir, les portes del futur Museu d’Arts Decoratives de París. Portes que tenien uns 6 metres d’alçada (550 x 380 cm). El museu no s’arribà a construir, però el gran projecte realitzat foren les portes, anomenades “Les Portes de l’Infern", perquè la iconografia estava inspirada en la “La Divina Comèdia” de Dante; el projecte incloïa 186 figures, on va encabir les seves obres més conegudes, El pensador (1880), El fill pròdig (1889), però el projecte no va arribar a acabar-se. Aquestes portes van ser l’origen de gran part de les seves obres posteriors, perquè en el procés del projecte van sorgir moltes escultures, considerades obres mestres independents, com El bes (1886), Adam i Eva.

1884. El fill pròdig.

1886. El bes.

6.- OBRES RODIN IMPRESSIONISTES 1881. Adam. Eva.

Tenien uns 6 metres d’alçada (550 x 380 cm).


La Porta de l’Infern consta de: - Un podi (part de baix). - Una culminació (part de dalt). - I un conjunt de rectangles de diferents mides, replets de figures plenes de dinamisme.

- Els rectangles centrals representen la metàfora de la mort amb la caiguda a l’abisme, l’inútil intent de rebel·lar-se dels homes i el descens a la tomba.

- Mentre la figura de la vida intenta pujar en els rectangles laterals, però és condemnada a caure un cop i un altre.


La Porta de l’Infern: - Els rectangles centrals representen la metàfora de la mort amb la caiguda a l’abisme, l’inútil intent de rebel·lar-se dels homes i el descens a la tomba.


La Porta de l’Infern: - Mentre la figura de la vida intenta pujar en els rectangles laterals, però és condemnada a caure un cop i un altre.

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt) 2.A.-DESCRIPCIÓ I FUNCIÓ DE

L’OBRA (0’5 pt)

La Porta de l’Infern consta de: - Un podi (part de baix). - Una culminació (part de dalt). - I un conjunt de rectangles.

- A la part superior (coronament), rematen la porta tres nus masculins, que formen el grup de Les tres ombres, i que fastigosament es disposen a entrar a l’infern.

- Les Tres Ombres són 3 figures d’ Adam, des de 3 punts de vista diferents, que amb el braç esquerre assenyalen El Pensador.



-Les Tres Ombres són 3 figures d’ Adam, des de 3 punts de vista diferents, que amb el braç esquerre assenyalen El Pensador.

En aquestes escultures (Tres Ombres, 3 figures d’ Adam), Rodin ha emprat una TÈCNICA impressionista per la rugositat de les superfícies i la multiplicació dels plànols, la tendència al dinamisme i la modificació voluntària de les anatomies, així aconsegueix uns efectes de llum canviants.


Lorenzo Ghiberti. Portes del Paradís. Baptisteri Florència. 1425-1452.

Portes amb escultures de Sansovino i Innocenzo Spinazzi.

Lorenzo Ghiberti. Portes del Paradís.

Baptisteri . Florència. 1425-

1452. Portes amb escultures de Sansovino i

Innocenzo Spinazzi.

Rodin treballà en la Porta de l’Infern fins que va morir. Va ser la seva obra mestra i també una inesgotable font d’inspiració, que trobava en les imatges de l’infern descrites per Dante. Les paraules escrites al fris resumeix la SIMBOLOGIA de la Porta:

“Deixeu que tota esperança es dissolgui quan entreu aquí”.


El TEMA tractat és: l’home està condemnat a sofrir per les seves debilitats i culpes, només per existir. Aquest serà l’etern turment de la humanitat. El PENSADOR, al centre de tot, està PROFUNDAMENT CONCENTRAT i sembla INCAPAÇ DE DESXIFRAR L’ENIGMA DE L’EXISTÈNCIA HUMANA. És una composició turmentada, obra d’un geni que volia expressar els conflictes de la seva època en clau al·legòrica, a la manera del poeta Baudelaire.


Existeixen vàries Portes de l’Infern (1880), per exemple, al Museu d’Orsay de París (blanques) i les del Museu Rodin de París (les de bronze).

2.A.-DESCRIPCIÓ I FUNCIÓ DE L’OBRA (0’5 pt)

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1pt) 2.B.- COMPOSICIÓ DEL PENSADOR (0’5pt):




La grandiosa figura de Dante, que havia de presidir les Portes de l’Infern, ha esdevingut la més famosa de les figures masculines de Rodin. La imatge tradicional del poeta italià no té res a veure amb aquest home corpulent.

Clara COMPOSICIÓ centrípeta, cap endins, tancada en si mateixa, la imatge de l’home que efectua l’acte de rebel·lia més transcendent de la història humana: PENSAR.

El pensador és presentat desvinculat de qualsevol relació amb l’entorn. Tots els trets anatòmics guarden una relació entre si (cap, braços, cames), i poden formar una figura geomètrica regular. Línies diagonals emmarquen el seu cos, formant un ziga-zaga (que evoca el llampec i la tempesta... Interior?). El braç dret damunt el genoll esquerre, la mà dreta sosté el cap, i el colze esquerre, també, recolzat sobre la cama esquerre.

Representat com un home nu i sedent, en actitud reflexiva i amb un gran realisme.

Gran expressivitat en el tractament del cos i de l’actitud. Peus i mans exagerats i músculs modulats en tensió, com si fes un gran esforç físic, que s’encarrega de transmetre la tensió física que ens fa percebre l’acció pensativa que està realitzant.

Així, El Pensador involucra tot el seu cos en l’acció de pensar (sensació de vida i de moviment), i vol simbolitzar EL PENSAMENT DE TORTURAT en ADONAR-SE del TRÀGIC DESTÍ DE LA HUMANITAT.

Destaca el seu tret impressionista en la factura poc polida i com a conseqüència apareixen força ombres. L’acabat no és igual en totes les parts: els dits de les mans són les parts més treballades, per donar-li més vitalitat.



1880. El Pensador

3.- INTERPRETACIÓ. ASPECTES ICONOGRÀFICS (1pt)

El Pensador, inicialment, havia de ser Dante mirant l’infern, per ser una escultura destinada a la Porta de l’Infern, inspirada en la seva ”Divina Comèdia”, concretament en la primera part d’aquesta obra, dividida en tres: Infern, Purgatori i Paradís. Per alguns, el Pensador és la imatge de l’home que vol elevar-se per sobre de la seva condició d’animal, i que, inspirat per un centelleig, dóna llum al primer pensament humà. Representat en aparent actitud reflexiva i amb molt de neguit interior.


L’obra representa un home pensant, però el tractament de “El Pensador” com un home d’aspecte més aviat rude, amb mans i peus grans, com els d’un obrer manual, la musculatura exagerada, fan pensar en un home no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això que el FET de PENSAR li requereix un ESFORÇ EXTRAORDINARI. Ha d’asseure’s, s’ha de concentrar, ha d’involucrar tot el seu cos en aquest acte: pensa amb les mans, el tors, l’esquena... PERÒ... QUÈ PENSA EL PENSADOR DE RODIN?


PERÒ...

... QUÈ PENSA EL PENSADOR DE RODIN?

Potser???: - ..., en la miserable condició de l’obrer (classe a la que representa?) en temps de Rodin, la multitud torturada que omple la Porta seria el símbol del proletariat?

- Substitueix el centre del Judici Final de Miquel Àngel, Crist representat com un robust atleta, per un obrer manual, símbol dels nous temps? -Anunci de l’alliberament dels treballadors?

- En tot cas representa la fi de la concepció clàssica de l’art.


3.- INTERPRETACIÓ. ICONOGRAFIA (1pt)

Les figures dantesques de la Porta de l’Infern queien en l’abisme, igual que a l’obra de Miquel Àngel del Judici Final (1537-1541). Rodin volia retornar a l’escultura la integritat estilística perduda després de la mort de Miquel Àngel, quan l’escultura s’havia reduït a l’academicisme i per tant havia entrat en decadència.


3.- INTERPRETACIÓ. ICONOGRAFIA (1pt)

4.- CARACTERÍSTIQUES ESTIL DE RODIN (0’5 pt)

5.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5pt)

4.- CARACTERÍSTIQUES ESTIL DE RODIN (0’5 pt) La seva escultura, en bronze i marbre, es divideix en dos estils:

a.- L’estil més característic revela una duresa deliberada en la forma i un laboriós modelat de la textura. La TÈCNICA que empra és el buidatge i, tot i que actualment coneguem les seves obres en bronze, Rodin les elaborava en guix (yeso): buidava el guix a partir del modelat en fang, material usat com esbós i desestimat pels escultores. Fou una forma de criticar el circuït de l’art i, també, l’escultura en marbre (blanc igual que el guix, però infinitament més costós), material reconegut com l’únic oficial. El seu missatge és clar: la imatge és superior al material amb què està realitzada.

1877-1900. Home que camina a tranques.

La seva escultura, en bronze i marbre, es divideix en dos estils:

b.- L’altre vessant del seu estil està marcat per una superfície polida i la delicadesa de la forma.


1880. Ella que era l’esposa bella (hermosa).

1878. Predicació de Sant Joan Baptista.

• Valora el volum dotat de vida. Les escultures han de transmetre el sentiment que les anima. Per aconseguir-ho usa actituds, gestos, jocs de llum i ombra…

• Dóna més importància a l’aparença de les formes, que a les formes mateixes.


1886. Danaide.

1881. Amor fugit

• Sovint utilitza uns contorns no nítids, sensació fugissera. En les seves escultures monumentals, els grups escultòrics o les figures aïllades fa servir la tècnica del non finito (inacabat, Miquel Àngel). • Factura impressionista: efectes acusats de llums i ombres, superfícies rugoses… • Busca l’expressió per sobre del naturalisme (intensitat de la vida interior…). • Els seu llenguatge artístic és completament nou i oposat a l’academicisme. • Les seves escultures eren considerades massa reals, massa properes, massa vives, amb massa caràcter; en definitiva, massa "modernes" per a una societat acostumada a l’ideal acadèmic de bellesa.


La Belle Heaulmiere.

5.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5pt) El primer disseny de Rodin seguia el model de les Porta del Paradís (1425-52) de Ghiberti, per al Baptisteri de Florència. Però després va substituir la compartimentació en escenes per una seqüència contínua de justos i condemnats, ascendint i caient en un moviment que denota, que la font d’inspiració per a “La Porta de l’Infern” de Rodin, fou “El Judici Final”, perquè Rodin estudià l’escultura clàssica i a Miquel Àngel i, en concret la seva obra en la Capella Sixtina del Vaticà, d’aquesta manera, els efectes del moviment ultrapassen els límits de l’escultura tradicional i anuncien el CINEMA.

Miquel Àngel El Judici Final (1537- 41) Fresc (1370 x 1220 cm) Capella Sixtina, Vaticà

La figura s’inspirà en l’estàtua funerària de Lorenzo de Mèdici, que a la capella Medicea o Sagristia Nova de l’església de San Lorenzo de Florència, encarna la vida contemplativa, enfront del principi actiu encarnat per Giuliano


Vista general des de l’absis Sepulcres-retaule, disposició simètrica i estructura piramidal.

Giuliano, Nit i Dia Lorenzo, Crepuscle i Aurora

El conjunt està compost per les figures de Julià, vestit de guerrer, expressió de l’actitud dinàmica i de la Vida Activa. Llorenç, símbol de la Vida Contemplativa i en actitud pensant o intel·lectual.

Tomba de Lorenzo amb el Crepuscle i l'Aurora

Retrat de Lorenzo (marbre blanc, 1519). Símbol de la vida contemplativa, amb actitud pensativa i relaxada (com el

Pensador de Rodin, 1880), la mà a la barbeta li cobreix la boca, el dit sobre el

llavi invocant silenci. Colze sobre cofre és signe d’avarícia.

Tomba de Giuliano de Medici amb la Nit i el Dia

Retrat de Giuliano: expressió de l’actitud dinàmica (vida activa, segons Panofsky)

Imatge idealitzada del difunt, amb al·legories al sarcòfag. Monedes símbol de generositat.

El que distingeix la colossal figura de Rodin d’altres semblants a la història de l’art (la citada de Lorenzo de Mèdici de Miquel Àngel, la Malenconia de Dürer, El Somni de la raó de Goya) és que l’activitat mental es tradueix en una tensió física de cada part del cos; en la intensitat del tractament anatòmic, en una musculatura poderosa modulada per la sensació d’esbós tan característica de l’obra de l’escultor; en els volums sobre dimensionats de certes parts del cos, que estan clarament inspirats en Miquel Àngel (Profeta Jeremies o els seus ignudi de la Capella Sixtina).


Malenconia o melangia

Albert Dürer

El sueño de la razón produce monstruos

Goya

Miquel Àngel . Profeta Jeremies. Capella Sixtina.

IGNUDI Miquel Àngel.

Ignudi. Capella Sixtina.

L’obra de Jean-Baptiste Carpeaux (escultor francès) anomenada El comte Ugolino i els seus fills (1865-67), sembla que va ser una altra escultura que influí a Rodin.


Rodin és considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. Va tenir gran influència en els escultors de principis segle XX (modernisme, simbolisme), això es deu: - al seu tractament de la matèria (perfecció)

- i per la força del seu modelatge, amb el seu gust per les formes arrodonides.


1886. Danaide.

La seva fama va eclipsar a la seva deixebla Camille Claudel i a altres escultors contemporanis, Medardo Rosso i Aristide Maillol (Mediterrània de 1902).


1902-05. Mediterrània.

Aristide Maillol.

Medardo Rosso (Torino 1858 - Milano 1928).

La seva fama va eclipsar a la seva deixebla Camille Claudel i a altres escultors contemporanis, Medardo Rosso i Aristide Maillol.


Camille Claudel (1864-1943)

Escultora francesa, que tot i la qualitat de la seva obra, va ser coneguda, durant molt de temps, més per ser germana del poeta Paul Claudel i l’amant del seu mestre i mentor, l’eminent escultor Auguste Rodin.


En La Passió de Camille Claudel (film francès de 1988), el director Bruno Nuytten narra la vida de l’escultora Camille Claudel. És una història de soledat provocada per la contradicció entre una dona que estimava la llibertat i el rebuig a la societat que li va tocar viure.

Va néixer el 1864, al si d’una família benestant, es va dedicar a l’escultura, i va morir en un sanatori mental el 1943, després de trenta anys de reclusió.

El film se centra en els seus anys de treball com a escultora i en l’apassionat romanç que va mantenir amb Auguste Rodin, així com en la incomprensió de què va ser objecte per part de la seva família i, sobretot, de la seva mare.



OBRES DE

RODIN

6.- ALTRES OBRES DE RODIN El seu mètode de treball combina elements antics i moderns. Rodin (París, 1840-Meudon, 1917) disposava d’un taller, com els mestres medievals i renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.

1865. L’home dels nas trencat o xafat (nariz aplastada), marbre tallat per

Léon Fourquet (44,8 x 41,5 x 23,9 cm).

OBRES EN BRONZE

Els primers anys de Rodin van ser difícils, perquè el seu art no va ser acceptat pel crítics, és més va ser rebutjat per ingressar a l’Escola de Belles Arts de París.

Viatjà a Itàlia l’any 1875, on queda impressionat pel tractament del moviment i l’acció muscular dels escultor del Renaixement, Donatello i, sobretot, l’obra de Miquel Àngel i la seva terribilità (per Rodin la bellesa consistia en transmetre fidelment l’estat interior, i sovint distorsionava subtilment l’anatomia per a aconseguir-ho.

També era admirador de l‘art gòtic i va recórrer les catedrals de França el 1877.

La fama li va arribar l’any 1877, quan Rodin va presentar a l’exposició del Saló de París l’escultura de L’edat de bronze.

1877. L’edat de bronze.


És un nu masculí de mida natural, que va ser criticat perquè el seu verisme o humanitat va fer que alguns crítics l’acusaren d’haver-lo buidat d’un motlle fet del natural (d’un home viu). Està realitzada en bronze, elimina les referències al cànon clàssic, tot i que té influència del Dorífor de Políclet. Les seves escultures passen a ser de carn i ossos, no li posà nom i un periodista la bateja “El suïcida”, no li va agradar, per la qual cosa l’anomena tot d’una: L’edat de bronze.

1881. Adam.

6.- OBRES RODIN EN BRONZE

1889-1902. Les tres ombres (a sobre de la Porta de l’Infern, les tres figures d’Adam).


1884-86. Els Burgesos de Calais. És una obra realitzada en bronze. Representa als 6 burgesos de la ciutat de Calais que, el 1347, durant el setge a la seva ciutat per les tropes britàniques en el context de la Guerra dels Cent Anys, es van presentar voluntaris per dirigir-se al campament enemic com a hostatges, que garantien la rendició de la ciutat i oferiren les seves vides per salvar als habitants de la ciutat de Calais, assetjada pels anglesos, i s’entregaren al rei d’Anglaterra. Encarregada per aquesta ciutat francesa per a commemorar el 5e centenari de l’alliberament dels anglesos, és de tema dramàtic.

Gestos individualitzats mentre es dirigeixen al seu destí, segurament la mort. El deteriorament de les seves anatomies anuncia les deformacions de l’expressionisme.




Rodin va projectar suprimir el sòcol i col·locar el conjunt escultòric al ras de sòl, sense pedestal, per a què l’espectador es pugui submergir en l’escena, cosa que infringia les normes de l’estatuària monumental.

Tanmateix, ell ho considerava fonamental per aconseguir que l’obra resultés més contundent, perquè transmetés millor la misèria i el sacrifici del drama que visqueren aquests personatges. Museu Rodin París, però n’hi vàries obres, per exemple a la Glyptoteca de Copenhague.

1893-1897. Le Monument à Balzac (270 x 120 x 128 cm).


OBRES IMPRESSIONISTES

1889-1902. Les tres ombres (a sobre de la Porta de l’Infern, les tres figures d’Adam).


1886. El bes.

Es representa a una parella entrellaçada donant-se un petó, i sembla unir els cossos i les ànimes del dos amants en una sola forma. Va ser l’única obra amb una gran acceptació del públic. Està realitzada en marbre (també bronze) i amb una superfície ben polida, que contrasta amb la rugositat del pedestal, és el símbol de l’amor i representa a Francesca i a Paolo.


1886. El bes.


1889. Ídol etern (marbre).


OBRES EXPRESSIONISTES

1890. Bust de Víctor Hugo.

COM ESCULTOR EXPRESSIONISTA: Produeix nombrosos retrats que desvelen l’estat emocional del personatge.

6.- OBRES RODIN EXPRESSIONISTES

1898. Balzac.

6.- OBRES RODIN EXPRESSIONISTES

1892. Balzac. Tres estudis de caps de Balzac (9,5 x 15,1cm).

El més conegut és el retrat de Balzac, realitzat mitjançant una descripció del personatge i amb una gran expressivitat, sobretot, en el rostre.

COM ESCULTOR EXPRESSIONISTA: En els retrats femenins es complau en representar la bellesa de les formes; en els masculins la rebutja per a realçar l’ànima del personatge, és a dir, són més expressius que bells.

OBRES SIMBOLISTES

1886. El bes.

Es representa a una parella entrellaçada donant-se un petó, i sembla unir els cossos i les ànimes del dos amants en una sola forma. Va ser l’única obra amb una gran acceptació del públic. Està realitzada en marbre (també bronze) i amb una superfície ben polida, que contrasta amb la rugositat del pedestal, és el símbol de l’amor i representa a Francesca i a Paolo.

6.- OBRES RODIN SIMBOLISTES

1886. Danaide.

Cap a 1885-86 estudiava el nu femení en postura jacent. Figura femenina carregada de sensualitat.


LA MANO DE DIOS 1896

O en La mà de Déu, on d’un eteri núvol de marbre brolla un cos humà.

1896. La mà de Déu. Marbre tallat per Soudbinine en 1902

(94 x 82,5 x 54,9 cm).


1896. La mà de Déu.


En 1904, va esculpir, en marbre blanc, Mans d’amants. Dues mans que s’acaricien amb una gran sensualitat. En aquesta obra Rodin aconsegueix la màxima depuració formal.


Les mans eren un dels temes favorits de Rodin. Sembla que en tenia un munt en el seu taller. De totes les mides i dels dos gèneres. Podem observar la influència de Miquel Àngel (l’inacabat, el “non finito”) en el tipus de bases que utilitza.

1904. Mans d’amants.

6.- OBRES RODIN SIMBOLISTES El “non finito” de Miquel Àngel és especialment evident en Amor fugit, obra on un home i una dona es fonen en una abraçada. Una escultura que és necessari envoltar-la totalment per poder contemplar-la amb tot detall.

1887. Amor fugit. Marbre (51 x 72 x 38’9 cm).

1887. Amor fugit. Marbre (51 x 72 x 38’9 cm).

1881. Amor fugit.

1907. La catedral.

Estil que deriva, en plena maduresa, cap a formas simbòliques, com en La Catedral o Les mans enllaçades, reduïda a això, a dues mans en posició orant, que simbolitzen la pregària, on les formes suggereixen dimensions que desborden els límits visibles.


6.- ALTRES OBRES RODIN

CURIOSITATS!!! En els seus dibuixos va besar les seves obsessions sexuals, mentre l’Europa oficial desenvolupava campanyes contra l’amor extra matrimonial, la prostitució i la pornografia, les mares solteres, i tot el que escapés de la moral més estricta. Les seves models moltes vegades esdevenen amants ocasionals. Amic de Gustav Klimt podria haver rivalitzat en nombre de fills il·legítims. Però l’austríac accedia a concedir-los el llinatges, Rodin mai ho va fer. Les models apareixen esculpides amb delicadesa, a vegades i d’altres semblen dones de Edvard Munch. Totes elles nues de cos i ànima.

ALTRES OBRES

1877-1900. Home que camina a tranques.

1900-1907. Home que camina a tranques. Bronze (213’5 x 71’7 x 156’5 cm)

1878. Predicació de Sant Joan Baptista.

1882-89. Tors d’home que cau.

1910. Tors de dona jove. Bronze (86 x 48’1 x 32’2 cm).

1880. Ella que era l’esposa bella (hermosa).

1880-82. La dona que s’acota (agacha).

1884. El fill pròdig.

1884-86. Faune femení.

1885-89. Danae.

1886. Danaide.

1886. Danaide.

6.- OBRES RODIN SIMBOLISTES Cap a 1885 estudiava el nu femení en postura jacent. Figura femenina carregada de sensualitat.

1886. Danae en marbre. Marbre tallat per Jean Escoula (36 x 71 x 53 cm).

1889-92. La douleur.

1890. Iris, el missatger dels Déus.

1887-89. Paolo i Francesca.

La Belle Heaulmiere.

El poeta i la musa. Els amants.

6.- ALTRES OBRES RODIN

El poeta i la musa.

CAMILE CLAUDEL (1886-89)

Jacques-Ernest Bulloz, La Pensée (28’5 x 38’2 cm).

Retrat de Carrier-Belleuse.

Auguste Rodin escultor (París, 1840 – Meudon, 1917)

1881. El pensador, bronze.


http://www.musee-rodin.fr/accueil.htm BRIAN MOORE. http://www.slideshare.net/brianboru

7.- BIBLIOGRAFIA

http://www.musee-rodin.fr/accueil.htm



http://www.slideshare.net/brianboru

http://www.slideshare.net/brianboru

53. EL PENSADOR. AUGUSTE RODIN

Education

Transcript of 53. EL PENSADOR. AUGUSTE RODIN