7/29/2019 52 -abril- 2011

1/33

1

nm. 52 -abril- 2011

Editorial

7/29/2019 52 -abril- 2011

2/33

2

La catstrofe de Fukushima.

Cal forar un canvi en les poltiques energtiques,

comenant per lestalvi denergia.

Un escamot de 50 homes de la central nuclear de Fukushima, enginyers,

tcnics, bombers i operaris, sense cap obligaci imposada, es va quedar

voluntriament a la central, conscients del perill que aix comportava, per

intentar mantenir a primera lnia la refrigeraci amb aigua de mar dels

reactors afectats. Dels 800 treballadors de la planta, davant lagreujament de

la situaci que arrib a nivells perjudicials per a la salut, noms van quedar-se

aquest mig centenar dhomes disposats a donar la vida per intentar aturar lacatstrofe que es preveia. Davant esdeveniments terribles, els sers humans

troben dintre seu una valentia que potser en la vida quotidiana dubtarien de

tenir i esdevenen aix herois.

Per com es va arribar a aquesta situaci?. Jap ja tenia una amarga

experincia nuclear, les bombes dHiroshima i Nagasaki. A Hiroshima van

morir com a conseqncia de lexplosi de la primera bomba atmica,

145.000 persones i 300.000 varen resultar ferides o van morir posteriorment.

Molts supervivents es van sucidar anys desprs incapaos de suportar

lhorror de lexperincia viscuda. Ens hem de mobilitzar per forar un canvi

en la poltica energtica del govern, ha dit el doctor Nanao Kamada,

president de la Fundaci de suport als Supervivents de la Bomba Atmica

dHiroshima.

La contaminaci radioactiva duna central nuclear com la de Fukushima s

diferent de locasionada en una explosi atmica. Evidentment, les centrals

nuclears no poden ocasionar una explosi dantesca com la duna bomba

atmica, per la deterioraci de les seves installacions i nivells de protecci

poden produir efectes nocius irreversibles que poden afectar les persones.

Qualsevol explosi o incendi, originats per qualsevol motiu que pugui afectar

les estructures de protecci -en aquest cas un gran terratrmol- pot

obrir fissures en aquestes estructures i produir-se fugues delements

7/29/2019 52 -abril- 2011

3/33

3

contaminants, gasos i partcules slides lleugeres, que poden propagar-se per

latmosfera i arribar a estendre aquesta contaminaci radioactiva a llocs

llunyans.

Sn situacions terribles que fan, encara que noms sigui per motiuselectoralistes, replantejar la poltica nuclear de molts governs del mn i obrir

arreu debats sobre el tema nuclear. Frana no shavia plantejat si els 58

reactors nuclears eren suficientment segurs com per seguir operant ms

anys. Washington ha anunciat que revisar les seves plantes atmiques.

Merkel anuncia laturada i revisi del seu programa nuclear. El govern

espanyol ha encarregat una revisi completa de totes les centrals nuclears del

pas i revisar la prrroga de les condicions de funcionament dalguna delles.Ha fet falta una situaci extrema com la catstrofe de Fukushima perqu es

facin tots aquests replantejaments.

No hi ha dubte que estem davant dun punt inflexi meditic que posa en

dubte la continutat dels plantejaments energtics del nostre planeta.

Una cosa s clara: amb lenorme consum energtic actual, centrat sobretot

en les societats occidentals, el provement de fons denergia s insostenible.

A Europa, el repartiment del consum energtic es basa en quatre tipus

denergies primries que aproximadament sn: un 80% procedent dels

residus fssils, un 10 % de lenergia nuclear, un 5% de la biomassa i un altre

5% denergies renovables (aigua, sol i vent).

Els combustibles fssils sn cada vegada ms limitats i generen conflictes

entre pasos productors i consumidors. A ms son enormement contaminants

per les seves emissions de CO2. Els darrers esdeveniments del Jap posen en

evidncia la problemtica daugmentar el consum de lenergia nuclear. No

voldrien estar mai ms sotmesos a la mirada trgica de les vctimes de

lenergia nuclear.

Queden les energies alternatives que, almenys amb la demanda de consum

energtic actual, sn insuficients. Cal augmentar-les, aix s evident. Al

nostre entorn ms proper, pas de vents, lenergia elica pot ser molt ms

aprofitada, per el que est clar s que lnica sortida s lestalvi.

7/29/2019 52 -abril- 2011

4/33

4

Segurament s la soluci ms fcil, per ens cal un canvi de mentalitat, un

canvi de prioritats per damunt dels grans interessos econmics, que ens

condueixi a una reducci del consum, ja que la meitat de lenergia que

consumim la malbaratem.

Notcies

Escrit per Santi Sat

IRENE RIGALLPeriodista del PuntDesapareguda

des del 15 de MarLa seva bossa de mfou trobada entre unsmatolls a Girona.

Projecci de Els caus del MontgrAl Cinema Montgr tingu lloc lestrenadel documental Els caus del Montgr, deJordi Bellapart.

En la presentaci va ressaltar lainapreciable collaboraci de: NarcsArbus, Pere Tuset, Jess Gou, FrancescArbus, Narcs Nadal, de Manel Gil en lesescenes submarines i la de Josep Pasqualen les coves de la costa del Montgr.Meravells documental duns espaisdinters remarcable per la seves

caracterstiques i histria, que fou molt

aplaudit pel pblic que omplia la sala.Al finalitzar la projecci, Jordi Bellapartva fer entrega, per mitjan de lalcaldeJosep M. Ruf, del documental a CanQuintana-Museu de la Mediterrnia.

Eleccions municipals 2011. Comena lacursaEl proper 22 de maig hi haur eleccions

municipals, on concorreran diversesformacions poltiques:UPM. Llus Coll s el nou alcaldabledUnitat i Progrs Municipal a Torroellade Montgr.Llus Coll, que va tenir el suportunnime del partit, a causa de larenncia del que fou alcalde en la

primera meitat de lactual legislatura,Joan Margall, s lactual president delAssociaci de Comerciants de Torroellai coneix la vida poltica del municipi, jaque va ser regidor entre els anys 1995 i2003.ERC. Josep Maria Ruf encapalacandidatura dEsquerra, per segonavegada.

Josep Maria Ruf s lactual alcalde deTorroella, durant la segona meitat de lalegislatura, pel pacte amb qu varenformalitzar amb UPM.Professionalment, Josep M. Ruf i Pagspertany a una nissaga de veterinaris; vadeixar dexercir aquesta activitat aldedicar-se a la poltica. Fa 25 anys que vaingressar a ERC.

http://localhost/emporionou/images/num52/01-IRENE%20RIGALL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporionou/images/num52/01-IRENE%20RIGALL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporionou/images/num52/01-IRENE%20RIGALL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpg

7/29/2019 52 -abril- 2011

5/33

5

CIU. La principal fora de loposici haescollit com a alcaldable deConvergncia i Uni Viti Darn, queconfia en la recuperaci de lalcaldiaperduda lany 2007. Professionalment,

Viti Darn treballa des de fa 40 anys algrup Fausto, que li ha perms conixeren profunditat les entitats pbliques iempresarials de les nostres comarques.EST. Aquesta s la sigla de la novaformaci LEstartit Som Tots, quesubstitueix LEstartit Independent (LEI).Slvia Comas, de 26 anys, que ha estatelegida alcaldable per a aquesta nova

formaci, representa el canvigeneracional de lEstartit. El seu objectiuprimordial s conquerir ms autonomiapoltica, econmica i administrativa atravs de lentitat municipaldescentralitzada.PP. Andrs Navarrete torna a encapalarla candidatura del PP a Torroella de

Montgr.Professionalment, Andrs Navarrete sindustrial i confia que obtindr perprimera vegada un regidor i quelentrada de la seva formaci al'Ajuntament de Torroella ser decisiva.COET. Aquesta nova formaci poltica,Coordinadora lEstartit i Torroella, volafavorir la total transparncia i la

democrcia aconseguida per laparticipaci de tots a travs del Twiter.

TEMPS DE DONATota una setmana dactivitatsorganitzades per Xibeques del Cau, ambmotiu del Dia Internacional de la DonaTreballadora.Exposici La lluita per loportunitat de

viure. Les dones durant la segonarepblica, la guerra, en el perode de1931 a 1978A la Capella de Sant Antoni, es vainaugurar aquesta exposici itinerant de

lInstitut Catal de les Dones i per lesaportacions fetes per components deXibeques del Cau de llibres, treballsescolars i altres elements de lpoca, ones reflecteix la tasca de la dona en unperode de gran transformaci social: laRepblica, la guerra i la dictadurafranquista.

Sopar de dones amb concert, a crrecde la coral jove de lEscola de MsicaSopar que tingu lloc a la seu d'El Recer,a Torroella de Montgr.La immersi lingstica. Quines

llenges han daprendre els nostres

nens i nenesAquesta xerrada, a crrec de la mestra i

logopeda Gemma de Luna,acompanyada amb la projecci dunasrie de diapositives, va donar a conixeri posar de relleu les accionsdesenvolupades tant al Quebec com aCatalunya, iniciades ja en la Repblica.

Projecci de la pellcula Las mujeres deverdad tienen curvas

Un acte ms a Temps de Dona, amb laprojecci al Cinema Montgr de lapellcula Las mujeres de verdad tienencurvas.Aprenentatge bsic del les tcniquesinformtiquesLlstima que la pluja no va facilitarlassistncia de ms persones a unesprimeres nocions molt prctiques,

7/29/2019 52 -abril- 2011

6/33

6

impartides per Gemma de Luna, a la saladordinadors dEl Recer, sobre com espot fer un correu electrnic o crear-seun bloc personal.

Un concert especial: ConciertoencantoEl polifactic Pau de Nut va interpretarunconcert verdaderament especial, en elqual utilitz el seu bon fer com avioloncellista, la seva veu benmodulada, el seu meldic xiulet iespecialmentlhumor amb quinteractuava amb el pblic assistent i

amb el qual arrodonia la seva actuaci.Fortament aplaudida.

Cloenda de Temps de Dona.La cloenda de la celebraci de la diadade la dona treballadora an a crrec deDolors Bassa, regidora i secretriageneral dUGT a les comarques

gironines.En les seves paraules va destacar la sevapreferncia que aquesta festa mantinguila seva denominaci de donatreballadora tant si s treball remunerato no, ja que ha estat a travs daquesttreball com han fet avanar la societatcap a una certa igualtat. Igualtat a la qualfalta molt cam a recrrer, tant

en oportunitats laborals, condicionslaborals, remuneraci i pensions.

I si avui torns a nevar?Aquesta s la pregunta un any desprsde la nevada del 8 de mar del 2010.Les vies de comunicaci han millorat enles nostres contrades?

Estan preparades carreteres i xarxaferroviria?Es podria repetir la caiguda de lestelecomunicacions?Va faltar contundncia envers Endesa?

Els homes del temps van afinar molt.Sha millorat la comunicaci amb elsalcaldes i shan reparat i millorat part dela xarxa elctrica, per les sevesmancances fonamentals encara no shansolucionat.La destrossa dels boscos s encara benvisible, tot i la tasca realitzada, mancaencara molta feina per prevenir incendis.

Endesa reconeix que queda encarapendent de resoluci un 15% de les47.000 reclamacions, la majoriadempreses i comerciants.

Es tanca el pressupost municipal delany 2010 amb un supervitLAjuntament de Torroella de Montgr ha

tancat el pressupost amb un supervitde 220.000 tot i la situaci de crisieconmica. Una part daquest supervites destinar a eixugar el dficit, una altrapart es destinar a cobrir necessitats noprevistes.CiU i LEI afirmen que sha maquillataquest tancament, pel fet dincloure enel pressupost les contribucions especials

de la segona fase de la remodelaci delscarrers de lEstartit, quan aquestes obresno estan ni acabades ni facturades perlempresa constructora. Per altra part,indiquen que els pagaments sestan fenamb un retard de dos mesos per falta deliquiditat.

Exposici A lombra del temps

7/29/2019 52 -abril- 2011

7/33

7

Una nova exposici, dins del Cicle Ponts,a crrec d'Eugeni Prieto, comissari.A Can Quintana-Museu de laMediterrnia tingu lloc la inauguracide l'exposici de Conxa Moreno, que en

la seva obra escultrica reflecteix lesempremtes que el pas del temps marca iassenyala el rostre, un dia viu, daquellsque representa.

Concert a crrec de Qvinta Essenia. El

sentir de mi sentido. Msica i poesia delSiglo de Oro espanyol

A lesglsia de la Providncia de

Torroella de Montgr, el conjunt vocalQvinta Essenia, format per MagdalenaPadilla, soprano; Gabriel Daz, alt;Francisco Fernndez, tenor; PabloAcosta, barton, i amb Pablo Zapico, a lavihuela, especialitzat en la polifonia delrenaixement espanyol, va interpretar unconjunt de composicions sobre obres

potiques dautors com Garcilaso de laVega , Boscan, Luis de Vivero, GarciSnchez de Badajoz, ComendadorEscriv, Baltasar de Alcazar, GregorioSilvestre i Gil Vicente, amb msicainterpretada per la viola de m,instrument espanyol ms caractersticdels segles XV i XVI.Concert realment interessant i molt

aplaudit i, per agrair-los-ho, vareninterpretar una darrera pea, fora deprograma.

TORROELLA A ESCENA. Concert ambMiddlesexA La Sala, i organitzat per lrea deCultura, Joventut i Festes, es va celebrarel concert a crrec de Middlesex, amb

David Izquierdo, guitarres i cant; XeviGrcia, baix; Pol Surroca: guitarres, iJordi Morell, bateria, saxo i teclats.

Exposici dartesanies txtils

A la Capella de Sant Antoni tingu lloc lainauguraci de lexposici de verdadersquadres plens de llum i color fets ambuna tcnica ben especial: pintant, ambfils i agulles, unes teles que en cap casdesmereixen de les fetes amb olis oaltres tipus de pintura.Carme Garcia, que tamb s puntaire,demostra, quadre rere quadre, la seva

facilitat per combinar els diferents fils devariats colors amb gust, en convertir unaartesania en un art. Felicitats.

Donaci de Sang:Amb un cop no nhi haprouAquest s el lema que el organitzadors,el Banc de Sang i Teixits i lAssociaci de

Donants de Sang de Torroella deMontgr, expressen per recordar-nos atots lextraordinria vlua que t la sangen tants moments de dificultat inecessitat.Hem de destacar que, com en anteriorsocasions, la collaboraci fou moltamplia.

El Carnaval a Torroella de MontgrLes fortes pluges caigudes els dies 12 i 13de mar varen obligar a traslladar lesfestes de Carnestoltes al cap de setmanasegent, en qu va fer un tempsprimaveral, que va garantir lxit de lafesta.El comer de la vila va convertir els mscntrics carrers de la Vila i els seus

7/29/2019 52 -abril- 2011

8/33

8

comeros en escenari de Carnaval, i vanatendre el pblic amb les disfressescorresponents.Les 8 comparses que participaren en elconcurs convocat per lAjuntament

varen concentrar-se a la plaa de laMuralla, varen actuar per al pblic, queampliava els laterals de la plaa, ijutjades pel jurat competent, per alobtenci dels premis en disputa.Acabada lactuaci, es va iniciar lacercavila, precedida pels Grallers delMontgr, que animaren la festa amb el sode gralles i tambors, en direcci a la

plaa de la Vila. All va comenar el ballde tarda amb msica en viu, i es don aconixer els premis atorgats a lesdiferents comparses. La festa va seguir eldiumenge al mat a lEstartit.

Visita guiada al nou equipamentpolivalent Espai Ter

Amb una assistncia elevada i lapresncia dels arquitectes redactors delprojecte, de dos responsables delempresa constructora i de l'alcalde iregidors de l'Ajuntament, tingueren llocles dues visites guiades per donar lamajor capacitat dassistncia a aquestavisita, que tenia per objectiu informarsobre lestat de les obres del nou

equipament. Feta la presentaci inicial,comenaren les visites que en totmoment, tant els tcnics com membresdel consistori, varen contestar i detallarles consultes fetes pels invitats a la visitaguiada. Est ja en temps de completarles dues primeres fases que permetran lautilitzaci dels diferents espais.

A la planta baixa, la gran sala per aauditoris i congressos i lamfiteatre.Units formaran lespai per a la Fira deSant Andreu.A la primera planta, la sala polivalent

que, unida amb la gran sala, i amb lesgraderies retrctils, que formen part dela tercera fase de construcci, donar lamxima capacitat daforament.Escales, magatzems, camerinos, serveis,espais per a oficina, per als aparells declimatitzaci, dues sales per a traduccisimultnia... un vertader espai gran ipolivalent.

6a Visita cultural guiada per Joan BadiaL historiador Joan Badia ens va ferconixer tres indrets ben propers, lesesglsies Santa Maria i Sant AndreudUll i les restes de la de Santa Mariadel Palau, en la proximitat de la TorreFerrana.

Santa Maria dUll fou projectada pelcanonge Bofill i bastida a la fi del segleXVIII. S`hi venera la imatge de la Mare deDu de la Fosa, romnica, que prov dela primitiva esglsia canonical ensorradasota les sorres aportades pel Ter.Ms antiga s lesglsia de Sant Andreu,de dimensions ms redudes, esmentadades de lany 1182, construda utilitzant

elements de les velles edificacions delantiga canongia ja totalmentsoterrades.La darrera visita fou a Santa Maria delPalau, avui en runes. Situada en un puntelevat i molt a prop del cam raldEmpries, fou detentora dimportantsrendes i apareix citada en documentsmolt posteriors als de la seva existncia

7/29/2019 52 -abril- 2011

9/33

9

eclesial.

Concert. Quartet Albniz & KatiaMichel, pianoEl quartet Albniz, de cambra catal,

est format per Guillem Calvo, viol;Mireia Ferrer, viol, Nria Garcia, viola;Albert Ferrs, violoncel; amb la pianistaKatia Michel, catalanosussa, vareninterpretar al Cine Petit, un meravellsconcert: dAntonin Dvork, el Quintetper a piano i cordes, en la major, op. 5, ide Joannes Brahms, el Quintet per apiano i cordes, en fa menor, op. 34.

La interpretaci dels joves intrprets foufortament aplaudida pelpblic, corresposta amb la interpretaciduna pea fora de programa.

Sortida: Apropem-nos al Baix Ter, elterritori MascortEl Museu de la Mediterrnia va

organitzar una sortida fotogrfica perdescobrir els indrets des don JosepMaria Mascort va reflectir en les sevesteles aquest paisatge del Montgr,visitant la seva exposici en el propimuseu i prosseguint-la pel riu Ter, lesDunes i lEstartit.Una enfilall de cotxes va anar en la cercadels punts des dels quals Mascort havia

plasmat aquests paisatges, i el fotgrafEnric Bruguera va anar desvetllant elsmillors trucs per obtenir una bonafotografia del paisatge Mascort.

Quintet Frontela. Concert al Cine PetitEl quintet de vent Frontela, amb PereSans, flauta,Vicent Salvador, obo,Josep Casadell, fagot, Marc Moragues,

trompa, i Alejandro Villanueva, clarinet,va interpretar lObertura de La flautamgica de Wolfgang Amadeus Mozart, ,l Obertura de Coriol en do menor, deLudwig Van Beethoven, i Sis bagatelles

per a quintet de vent, de Gyrgi S.Ligeti,.El concert reunia la msica dels dosgrans clssics, Mozart i Beethoven, ambla de Ligeti, compositor del segle XX,nascut a Transilvnia, que va influtmpliament en les generacionsposteriors.Actuaci molt aplaudida pel pblic,

correspost amb la interpretaci dunapea fora de programa.

El teatre i les escolesEl Cine Petit ha acollit la XVII Campanyade Teatre a les escoles, en la qual lacompanyia La Bleda va representar unespectacle per als nens de Torroella, en

tres sessions.Poques vegades lassistncia fou msalta i el pblic ms entregat. En realitatlespectacle era doble, el que soferia alescenari i el del pblic infantil queassistia a les tres representacionsprogramades, a les 9.30 a les 11 i a les15.30.

Lhora del conte amb Rita Fru FruA la Biblioteca Municipal Pere Blasi, lacontacontes Rita Fru Fru, amb la sevacaracteritzaci de pallassa, va fer lesdelcies del pblic infantil i de les mares,pares i acompanyantsque omplienlespai reservat per a aquesta activitat,que result insuficient per la quantitatde pblic infantil i acompanyants.

7/29/2019 52 -abril- 2011

10/33

10

VI Mostra de Teatre al Cine PetitEl grup Babel, de laula de Teatre dePalafrugell, va interpretar lobra Rosalindo la mort dun bistec, de Juan Moliner,

que va dirigir la seva posada en escena alCine Petit.Lobra molt moderna, amb canvis dellums i descenes, molt treballada peractors i direcci,La trama, una jove arquitecte ambproblemes dinestabilitat reals o no,presenta a lespectador un dilema:creiem en all que s real o s real

perqu aix ho creiem? s obra del marit ila doctora, del psiquitric?I amb aquesta representaci, fortamentaplaudida, va finalitzar la VI Mostra deTeatre, organitzada per lAssociaci deTeatre Medes-Montgr, Penjats pelTeatre.

Mrius Serra a Can QuintanaOrganitzada per la llibreria El Cucut,tingu lloc, sota la divisa Vine a jugaramb en Mrius Serra, la presentaci deVERBALA, el joc, de Marius Serra i OriolComas, que reuneix ms de 50 jocs ambparaules.Desitgem des dEmporion, un nou xitamb aquesta obra denginy.

LESTARTIT

Celebraci del cent cinquanta aniversaride Joan MaragallNasqu lany 1860 i mor el 1911.LEstartit sha volgut sumar alshomenatges que se lhi reten enaquestes dates amb una srie dactes

que estan programats al llarg daquestany.El primer ha estat lexposici dels Amicsde la fotografia que sota el ttol Soldhivern ombra destiu, es pot visitar a la

sala dexposicions de Consell Municipalde lEstartit. Una barreja de fotografiai text molt interessant; recordem unvers que comenava: SOL SOLET... Quanjo era petit/vivia arraulit/en un carrernegre;/el mur hi era humit/ pro el sol eraalegre.

LArqueleg, de Mart Gironell

A la Llibreria Elias, de LEstartit, ha tingutlloc la presentaci i firma dexemplarspel propi autor, de lobra lARQUELEG.De Montserrat a Terra Santa perseguint

un somni.Mart Gironell, tracta en clau de ficci unpersonatge real i nic, per la seva tasca iper lpoca en que la va portar a terme:

El monjo de Montserrat BonaventuraUbach, artfex de la Bblia de Montserrati del Museu de lOrient Bblic, del mateixmonestir.Des dEmporion, desitgem la mximadifusi duna obra excellent dunpersonatge excepcional.

La setmana cultural: La nit de

monlegsOrganitzada per lAssociaci de TeatreMedes Montgr-Penjats pel Teatre,tingu lloc La nit de monlegs, a la salapolivalent.L'entrada fou gratuta i lxit, millorgrcies al bon fer. Histries contadesamb un alt grau de bogeria, surrealisme iessencialment humor.

7/29/2019 52 -abril- 2011

11/33

11

El malalt imaginari, de MolireA la sala polivalent, VI Mostra de Teatre.Organitzada per lAssociaci de TeatreMedes Montgr-Penjats pel Teatre, lacompanyia Esperrucats de Gualta va

posar en escena lobra El malaltimaginari, de Jean Baptiste Poquelin-Molire, mestre de la ComdieFranaise, on barreja una crtica ferotgede metges amb minvats coneixements iles pretensions dels nou rics, amb unhumor remarcableLactuaci, molt aplaudida pel pblic queomplia la sala.

Donaci de sangOrganitzada per lAssociaci de Donantsde Sang i el Banc de Sang i Teixits, es varealitzar, un cop ms, amb mpliaparticipaci, la donaci de sang, que esport a terme en els locals del ConsellMunicipal de lEstartit.

Aturada del projecte de rehabilitacidel passeig martim de lEstartitLa direcci general de costes delMinisteri de Medi Ambient t aturat elprojecte de rehabilitaci del passeigmartim de lEstartit. En el mateix cas estroba el de Palams.El motiu allegat pel Ministeri s la no

acceptaci de la supressi delsaparcaments situats a la platja, entre elpasseig i el mar. LAjuntament no creupossible leliminaci total delsaparcaments, a causa de la gransuperfcie de la platja i el turisme. Varecordar que shavia arribat a un acordprevi de reduir-lo a unes 200 places:

Prioritzem el prquing a la reforma delpasseig que anem fent.

Rua de Carnaval a lEstartitAmb una setmana de retard obligada pel

temps, vents i amb pluja, poc adientper aquesta festa, es va fer, amb lalegriainnata, la Rua de Carnaval, pel passeig demar de lEstartit.Lloc on la rua pot oferir el millor del seuespectacle festiu, precedida pels Grallersdel Montgr, que ompliren de msica ialegria el pas de les comparses.La festa va finalitzar amb la tradicional

sardinada popular a la plaa del Port,que recorda els temps en qu lEstartitera un port pescador i la majoria delsestartidencs es dedicaves a aquestsmenesters.

Catalunya

Ni hi ha diners per a la N IIEl Ministre de Foment Jos Blanco vaafirmar que Tinc la determinacidimpulsar aquestes obres, per no tinc

la partida pressupostria. Elsajustaments han prioritzat lesinversions en ferrocarrils i a Catalunyainvertim ms que en qualsevol altracomunitat.

Les quatre columnes de Puig i Cadafalchi EMPORIONLany 1919 es varen aixecar a Montjuicles quatre columnes de larquitecteJosep Puig i Cadafalch, representaci deles quatre barres de la nostra bandera.Nou anys desprs foren enderrocadesper la dictadura de Primo de Ribera.

7/29/2019 52 -abril- 2011

12/33

12

Avui, reconstrudes, sn smbol de laperseverana de la cultura i didentitatde Catalunya. El president Artur Mas ilalcalde Jordi Hereu varen presidir laseva reposici.

Emporion ns tamb una mostra decom va ser dagressiva aquella dictaduraper a la cultura catalana. Si entreu alHemeroteca de la 1a poca, en elsdarrers nmeros que es varen poderpublicar abans de la prohibici hitrobareu un requadre on es diutextualment Aquest nmero ha passatper la censura militar. Per no nhi

hagu prou. El nmero 195 del 21doctubre de 1923 fou el darrer que esva poder publicar daquella primetaetapa.Desprs duna segona etapa, iniciada elgener de 1932 i que finalitz lany 1936,Emporion va renixer el desembre del2006, la tercera etapa dun peridic que

naixia lany 1915.

Des aniversari de VIQUIPDIA iEMPORIONLa Viquipdia en catal ha arribat al seudes aniversari. Deu anys de tasca enqu sha aconseguit la xifra de 300.000articles en catal.Sn molts els actes que han tingut lloc, a

Andorra, a la Catalunya Nord (Perpiny),a les Illes Balears, al Pas Valenci. Nopodem oblidar que la versi en catal vaser la tercera a posar-se en marxa i lasegona versi idiomtica en tenir unarticle. Ni podem deixar de mencionarque Emporion t tamb el seu article enla Viquipdia: Emporion (revista):

Emporion s una revista que va iniciar-

se com a publicaci quinzenal

editada[...]Al propi temps hi pots trobar

la seva hemeroteca, amb les

publicades des de lany 1915.

Ryanar i el seu futur a GironaLa companyia Ryanar ha desplaat partdels seus vols al aeroport del Prat(Barcelona), pel fet que el govern de laGeneralitat no est dacord amb elpreacord subscrit, a causa del seu importi al fet que la companyia no ha complertamb lobligaci contractual del nombre

davions a Girona. Algunes destinacionsles oferiran altres companyies. Noobstant aix, les negociacions segueixenel seu curs.

La forta llevantada amb pluges i malamar passa sense danys destacatsLa pluja caiguda ha perms omplir els

pantans, igualment s molt gran laquantitat de troncs i brossa a la Gola delTer a Torroella de Montgr.

Limpost ms discutit, el de successi i

donacionsSestan ultimant els detalls de lasupressi de limpost de successi. Perles darreres informacions, limpost no

sanullar, ja que s un impost estatal,per si es modificar en funci del graude parentiu. En els de primer, segon itercer grau, la quantia, ja rebaixada perlanterior govern, es deixar al cero percent. En els de quart grau, oncles, nebotsi cosins, i ms allunyat es seguirpagant.

7/29/2019 52 -abril- 2011

13/33

13

El TSJC tomba el Reglament ds del

catal de la Diputaci de GironaConvivncia Cvica, organitzaciultranacionalista espanyola, va presentarla seva oposici i el Tribunal Superior de

Justcia de Catalunya nha susps quinzearticles.La Diputaci ha expressat el seudesacord i interposar un recurs dereposici.

Catalunya s la comunitat msendeutada dEspanyaA 31 de desembre del 2010

lendeutament de Catalunya va arribar a31.886 milions, que representa el 28%del deute total de les autonomies. A ullsde lEstat, el ms preocupant s que enlltim trimestre del 2010 va incrementarel seu deute en 1.585 milions deuros.

Espanya

Anunci de vaga dels treballadorsdAENAQueda desconvocada lanunciada vagade 22 dies, per Pasqua i lestiu, delstreballadors dAENA, vaga que posava enperill el turisme, que fa ara ja plans ireserves.

Corredors ferroviaris per transport demercaderiesTres sn els corredors ferroviarisdeclarats prioritaris per lEstat; l Atlntic(Gibraltar Madrid -Pas Basc - Bordeus -Pars- pasos escandinaus), la TravessiaCentral pirinenca (Gibraltar- Madrid Saragossa Tolosa Pars -pasosescandinaus) i el Corredor mediterrani

(Gibraltar Almeria - Mrcia Valncia Barcelona Li Luxemburg -Hamburg - Estocolm)Tres projectes que lluiten pels fonseuropeus. Dos segueixen amb la

centralitat de Madrid i laltre, el delMediterrani, que representa quasi el50% de la poblaci de lEstat i el 40% delproducte interior brut.

Mn

Cataclisme al JapUn seisme de 8,9 graus i el tsunami

originat causa milers de morts idesapareguts, i evacuacions delhabitants en un radi 30 km de lescentral atmiques de Fukushima.Problemes de refrigeraci van originarexplosions i un risc daccident nuclearque afecta a tres centrals.Les xifres sn espantoses: 10.000 morts i

600.000 desplaats, a les quals shandafegir problemes de radioactivitat enproductes del camp i a laigua corrent. Les darreres informacions eleven fins a5, sobre un mxim de 7, el nivell dalertade perill de radioactivitat.

LbiaEl coronel Gadafi va utilitzar lexrcit

contra els dissidents situatsespecialment a lest del pas. Bombescontra refineries i tancs i avions perbombardejar les ciutats rebels.La decisi dintervenir i les sancionsdecretades, va portar Europa i EstatUnits i finalment amb la Lliga rab a lanecessitat de salvaguardar el poble libi.Frana, va ser la primera en actuar,

7/29/2019 52 -abril- 2011

14/33

14

seguida per USA, la Uni Europea ilaprovaci de la Lliga rab, sota elcontrol militar de la OTAN.El president espanyol ha obtingut delCongrs dels Diputats el vot favorable

per a la collaboraci dEspanya enaquesta tasca.

MarrocPla de reformes de Muhammad VI deMarrocEl rei del Marroc ha anunciat la sevaintenci de modificar la Constituci ambla finalitat que permeti una major

llibertat i un sistema de govern msdemocrtic. Els opositors diuen queMuhammad VI ha de regnar per nogovernar.

PortugalEl primer ministre de Portugal, JosScrates Carvalho Pinto de Sousa, ha

presentat la seva dimissi al rebutjar elParlament portugus el quart programadajustament proposat pel govern.Lajuda de leurozona estar sotmesa ales peticions de Merkel i Barroso queexigiran retallades. El cost estimatdaquesta ajuda es xifra en 75.000milions deuros

Qui no sap escriure encatal? (9)

Escrit per Jaume Bassa

REGLA 8 - Com sescriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur (2)

Hem dit repetidament que no volemexplicar gramtica sin donar consellsprctics per escriure correctament, perno hi ser de ms explicar que en catalles terminacions verbals poden seguir els

models segents:

ar (cantar) (jo canto)ir (servir) (jo serveixo)

ir (dormir) (jo dormo)er (tmer) (jo temo)re (perdre) (jo perdo)

Com sabem pel parlar, hi ha dos modelsen ir, uns prenen eix (serveixo) i elsaltres no (dormo).

Tamb ja sabeu que, excepcionalment,hi ha un verb acabat en ur, s el verbdur (jo duc).

A la REGLA 7 (mar 2011) viem temps

del passat,present i futur dels verbsacabats enar.

Continuarem avui amb els verbs quesegueixen el model enir (com servir).

En mesos vinents veurem els models enir (com dormir), en -er (com tmer) i

en re (com perdre).

7/29/2019 52 -abril- 2011

15/33

15

Ens referirem (com fiem el mes passat)a tres formes molt usuals de passat,present i futur.

Passat (per exemple, verb servir: ahir jo

servia)

Jo .........-ia Nosaltres ........-emTu .......-ies Vosaltres .........-euEll ........-ia Ells ........-ien

Altres exemples: exhibir, seguir, patir,etc.: jo exhibia, nosaltres seguem, ells

patien...

Present (per exemple, verb servir: ara joserveixo)

Jo ........-eixo Nosaltres ............-imTu .......ixes Vosaltres ..............-iuEll .......-eix Ells ........-eixen

Altres exemples: exhibir, seguir, patir,etc.: jo exhibeixo, nosaltres seguim, ellspateixen...

Futur (per exemple, verb servir:dem joservir)

Jo .......-ir Nosaltres ......-irem

Tu...-irs Vosaltres ........-ireuEll .....-ir Ells .......-iran

Altres exemples: exhibir, seguir, patir,etc.: jo exhibir, nosaltres seguirem, ellspatiran...

Pel que fa als accents, s fcil.

Saccentuen els segents:

Passat. Els acabats en em, -eu (servem, serveu).

Futur. Els acabats en ir, -irs, -ir(servir, servirs, servir).

Recordatori

Aquesta srie de regles sest publicantcada mes des de lagost de 2010.

Els temes tractats han estat:

Regla 1 - Paraules acabades amb a, elplural s amb es (casa, cases) ........(agost 2010)

Regla 2 - s de les consonants s, ss, c, ,z (casa, passa, caa, cirera, calze )....(setembre 2010)

Regla 3 - Articles i apstrof(lhome,lnica,la uni, les hores).............................. (octubre 2010)

Regla 4 - Apstrof amb de(dhumor,dngel)..............................(novembre 2010)

Regla 5 - Contraccions: al barri, del pare,

pel carrer, can Sidro ........................(desembre 2010)

Miscellnia basada en faltes freqents..................... .(gener 2011)

Regla 6 Verbs auxiliars haver, anar, ser,o amb perfrasi: caldre, poder..............

(febrer 2011)

7/29/2019 52 -abril- 2011

16/33

16

Regla 7 - Com sescriuen els temps delsverbs en passat, present i futur(1).............. (mar 2011)

Consells

Ho repetim un cop ms. Per escriure encatal, els que el parleu normalment:

1. Principalment heu de fer una cosa,perdre la por.

2. Aneu aprenent les regles principals.

De mica en mica. Repasseu les reglesque hem anat presentant a emporion.Aneu a classes de catal per a adults.Compreu algun llibre senzill que usrecomanin els que hi entenen (mestres,llibreters).

3. Llegiu en catal. I llegiu sovint.Diaris. Suplements setmanals dels diaris.

Revistes. Llibres.

4. Practiqueu. Sempre que hgiudescriure una carta, una nota, feu-ho encatal. Les faltes ja les anireu corregint amesura que nanireu sabent ms.

5. Installeu un corrector de catal a

lordinador. Us facilitar molt la feina i usajudar a veure quins errors cometeu.Per alerta!: no us estalviar de revisarel text, la mquina no sap quan voleu dirhem (hem pensat que...) o voleu dir em(em penso que...), per exemple.

Alternatives

Escrit per Joan Surroca i Sens

En el meu escrit del mes passat empreguntava qu fer per actualitzar lasolidaritat a Torroella a la vista dels

canvis que ha comportat la globalitzaci.s ben clar que els poderosos hanaconseguit mullar la plvora de bonapart de la ciutadania en altre tempscrtica i inconformista. Els malvatscompren la gent amb un plat de llenties.Com ja pronosticava Ivan Illich fadcades: La sobreabundncia de bnscondueix a lescassetat de temps. Sense

temps no hi ha manera de debatre, decercar noves maneres de viure... Persort, encara ens queda el sud, on esdemostra que sorgeixen innovacionsamb futur.

Seria convenient que Torroella, que entantes coses s innovadora, es

replantegs el tema de la solidaritat dedalt a baix. s sabut que els canvis iinnovacions neixen des de la base i quela poltica poca cosa pot fer quan mancael suport de la poblaci. Ara b, tambs cert, o ho crec aix, que les diferentsadministracions han de ser ben sensiblesquan es detecten llacunes importants.En alguns casos ladministraci ha de fer

7/29/2019 52 -abril- 2011

17/33

17

el paper de suplncia momentnia i enaltres ha de saber atiar les cendresperqu sorgeixi novament el focrenovador. Els grups que es presentarana les properes eleccions municipals han

doferir un programa en matriasolidria. Hem danar ms enll dediscutir de quina manera es reparteixenles engrunes que ens cauen de la taula.

Estem vivint una poca propcia a laconscienciaci, limpuls de nous valors ilesclat didees regeneradores. s la faseprvia duna veritable revoluci ticaque ha de conduir a una indignaci socialgeneralitzada. Quan aix passi, tenimprobabilitat de substituir la dictaduraencoberta que patim, desprs del copdestat dels poderosos, per unademocrcia participativa. Per tant, lameva proposta s que localment canQuintana, que tanta activitat genera,

tingui la valentia doferir pensamentalternatiu, ms enll del polticamentcorrecte. Segon, convertir Casa Pastorsen un centre de solidaritat, en un casalcvic, lloc de trobada dels diferents grupssolidaris del municipi per intercanviaridees, afanys i aprenentatge en un climaplural i de respecte mutu. Gaudir deloportunitat dexercir un veritable dileg

intercultural garanteix un futur de pau,concrdia i benestar per a tothom.

La Biblioteca

Escrit per Merc Pags

Reflexions.Amb motiu dunes conversesamb un grup damigues sobre leducacidels nostres fills i nts, de com ens enresulta de difcil controlar-los, i de com,segurament, els hem sobreprotegit,algunes senyores van comentarcomportaments que havien presenciatentre fills, mares i avis en diferents

ocasions, i com aix les havia preocupat.Tant se val!

Per no s noms daix del que vull

parlar, sin dun dels llocs on es pot

observar amb ms claredat el

comportament de les persones: la

Biblioteca. Van suggerir-me que en podia

fer un article i la idea em va agradar.

Sempre ha estat un lloc que mha

entusiasmat, la Biblioteca, perqu

magraden els llibres, els estimo, i

mencanta llegir... Per tant, magraden

les biblioteques. No freqento gaire la

nostra, la de Torroella, perquafortunadament tinc prou llibres, msica

i pellcules per omplir el temps que hi

puc dedicar, per estic orgullosa que al

municipi de Torroella de Montgr

tinguem una bonica i ben equipada

Biblioteca.

7/29/2019 52 -abril- 2011

18/33

18

La nova Biblioteca municipal de

Torroella, que porta el nom de Pere Blasi

(pedagog destacat que va exercir de

mestre en aquesta vila a principi del

segle XX) es va inaugurar el 21 dabril de

lany 2007. s un local modern, amb

molta llum, de 1.000 m2 i de dues

plantes. T espais infantils,

daudiovisuals, hemeroteca, ordinadors i

zones destudi i lectura. Tamb ofereix

servei de prstec de llibres, revistes, CD i

DVD, entre daltres. Es pot trobar mplia

informaci sobre aquesta Biblioteca a laweb

www.bibliotecapereblasi.blogspot.com ,

aix com mitjanant els enllaos de les

webs de lAjuntament i de la revista

digital Emporion.

No s si els torroellencs som prou

conscients del que tenim. No vull

ofendre ning, per segur que no! Ens

hem preguntat mai el que significa poder

anar gratutament a la Biblioteca? TOTS,

des dels ms grans fins als ms petits, hi

podem llegir el diari, una novella, una

revista, un llibre dhistria, una biografia,

un conte... Per tamb hi podemdemanar informaci, utilitzar el servei de

prstec per endur-nos llibres, revistes o

discos compactes a casa i utilitzar

lordinador. La recerca dun llibre

concret tampoc no s cap problema,

ats que tot el personal de la Biblioteca

est ben preparat per atendre les

nostres demandes, per ms complexes

que ens puguin semblar. La Biblioteca s

un bon lloc per a lestudi si no disposes

dun espai adequat a casa, s un lloc

agradable i acollidor, s un tresor que

tenim a labast, un tresor literari, cultural

i social alhora.

Per aix exigeix tamb un respecte, s

a dir, si aquest lloc s de tots hem de

cuidar-lo ms i tot que les nostres

prpies pertinences, hem dajudar a

mantenir-lo ordenat, a mimar-lo, aestimar-lo, i hem tamb de respectar el

silenci que sens demana, no fos cas que,

sense voler, destorbssim daltres

persones que hi tenen els mateixos drets

que nosaltres, i que necessiten gaudir de

la quietud i del silenci que la Biblioteca

ens proporciona.

Ahir vaig visitar la Biblioteca, i lAngelina

i la Marta, que en sn les responsables,

em van acompanyar amablement per als

diferents departaments. Em sorprengu,

gratament, de veure-ho tot tan ordenat,

polit i organitzat. Que un local tan gran,

tan divers i que s visitat per tanta gentdiriament mantingui tant dordre, tanta

pulcritud, em va enamorar. Felicitats als

que en sn responsables.

Us animo que tots considerem la

Biblioteca com a cosa nostra, com

quelcom molt valus, i que nestiguem

http://www.bibliotecapereblasi.blogspot.com/http://www.bibliotecapereblasi.blogspot.com/http://www.bibliotecapereblasi.blogspot.com/

7/29/2019 52 -abril- 2011

19/33

19

orgullosos, i, per tant, que ens esforcem

a mantenir-hi lordre i el bon acolliment

que en aquests llocs es necessita per al

gaudi de tots! Hem de ser conscients del

que tenim al nostre municipi.

El valor de la recerca

Escrit per Albert Llauss i Pascual

Fa unes setmanes, en una tertlia derdio, un grupet d'economistes debatiensobre quines eren les mesures

d'austeritat que es podrien aplicar aCatalunya davant l'actual panorama decrisi. Un d'ells, escandalitzat, relatavaque s'havia assabentat que el governhavia gastat alguns milers d'euros en unestudi sobre els ratpenats. No va saberconcretar quina era la naturalesa deltreball o el seu objectiu, per aquestdesconeixement no imped queimmediatament en denuncis la futilitati, de retruc, el poss d'exemple dedespesa prescindible.

Amb les poques dades aportades, es fadifcil jutjar si la recerca en qestimereix finanament o no, per el casdenota una manera de pensar amb la

qual discrepo profundament. D'entrada

s probable que, si els investigadors queproposaven el treball eren suficientmentcompetents, com a mnim hauriencontribut a ampliar el coneixement quetenim sobre els ratpenats a casa nostra.

Adquirir aquest coneixement, de per si,sense que hagi de servir per a res, ja suna fita valuosa que pot obrir novesportes a la cincia. Es tractaria d'un tipusde recerca bsica, que no t un objectiuconcret, utilitari, ms enll del propiconeixement obtingut.

Els grans avenos en la histria de lacincia rarament han derivat d'unavoluntat d'aconseguir un determinatproducte til per a realitzar una funci.Aix, per posar noms un exempled'entre molts, Marie Curie no podiapreveure que, moguda nicament per lainquietud de conixer, els seus estudispioners per comprendre la radioactivitat

acabarien desenvolupant tota unabranca de la fsica responsable dedescobriments i invents tan importantscom les radiografies, les centralsnuclears de producci d'energia, labomba atmica o tractaments contra elcncer. Si Pitgores, Arquimedes,Newton, Edison, Curie o Einsteins'haguessin mogut per parmetres

d'utilitat prctica, difcilment haurienpogut tirar endavant les sevesinvestigacions i no disposarem de lestecnologies de les quals gaudim avui dia.L'escriptor de cincia ficci Isaac Asimovdeia que, en cincia, la frase que acabaduent als grans descobriments de lahumanitat s l'exclamaci s curisaix!. La curiositat i la voluntat de

7/29/2019 52 -abril- 2011

20/33

20

comprendre sn la fora que mou lacincia, no pas la utilitat que es preveuque podr tenir tal estudi o tal altre o elsdiners que reportar al seu descobridor.

A banda de la recerca elemental, tambhi ha lloc per a una recerca orientada,dirigida a aconseguir, aquest cop s,resultats tils, que puguin ser aplicats aldia a dia de manera immediata. Aix noobstant, aquesta recerca tampocgaranteix lobtenci dels resultatsdesitjats. Cada any, les gransfarmacutiques del mn gasten milionsd'euros enviant expedicions a les regionsms remotes del mn per descobrirnoves espcies de plantes i animals queels puguin aportar substncies ambpropietats medicinals. Poques de lesexpedicions tenen xit, per quan unaen t, pot descobrir al mn un patrimoninatural extremament valus (i lucratiu

per a l'empresa que se l'apropia).Recuperant el cas, en aquest sentit derecerca aplicada, els estudis sobreratpenats ja han demostrat ser tils. Perexemple, descobrint el paper de controlde la poblaci d'insectes que poblacionsde ratpenats realitzen en algunesregions del mn. A Pals, sest iniciantun estudi per afavorir les poblacions

duna petita espcie de ratpenat quedepreda una papallona i s la causa deplagues a larrs. Si t xit, es podranestalviar milers deuros en altressistemes de control de plagues alhoraque sevitar dalliberar al medi gransvolums de pesticides qumics. En altresentorns, la recerca ha evidenciat elpaper clau que algunes espcies de

ratpenats tenen per a la pollinitzaci deles plantes, algunes conreades ambfinalitats comercials. Els productors demangos, pltans o alvocats podenincrementar sensiblement les seves

collites afavorint la presncia dedeterminades espcies de ratpenats alsentorns. Cal invertir en estudis perconixer exactament com maximitzaraquest benefici.

Est clar que si deixem que economistesdesinformats prenguin les decisionssobre recerca no anirem b. I no hianirem perqu ens podria fer perdrel'oportunitat d'invertir en recerca debase, que sense ser til a curt terminipot obrir el cam als descobriments msimpensats i innovadors. I no hi aniremperqu, a causa de la ignorncia detemes que no sn prpiament del seumbit, fins i tot poden resultar incapaos

de reconixer oportunitats per ferdescobriments aplicats, com ara sobre elpaper dels ratpenats com apollinitzadors de fruita. En ltimainstncia, si els estudis sense una utilitatmanifesta sn prescindibles, el que esdefensa s eliminar el finanament atota recerca en histria, filosofia, llenguao art, a les humanitats en general, a tot

all que, essent improductiu, ensdistingeix dels animals, i que a difernciade les cincies i les tecnologies (que snnoms eines), ens fa persones.

En altres llocs del mn, la concepci dela recerca s molt diferent a la d'aqu. AlsEstats Units, per posar un exemple ben

estrambtic, el Ministeri de Defensa

7/29/2019 52 -abril- 2011

21/33

21

finana al Massachusetts Institute ofTechnology (MIT) la traducci de l'obraliterria del filsof i lingista alemanyWilhelm von Humboldt. Ni el MIT niDefensa t cap inters particular a

aconseguir cap resultat concret de latraducci, per en tant que aquestacontribueix a la comprensi de lacomunicaci humana, perqu s'inverteixen el mer coneixement i en la remotapossibilitat d'una utilitat futura. Aquestexemple encaixa en el model (utpic) delque s'anomena una societat delconeixement, s a dir, una societat amb

una economia on el productemanufacturat no s el centre de l'esforproductiu, sin que el coneixement, lainnovaci i el desenvolupament ocupenaquest lloc. La Xina o Espanya sn i hanestat paradigmes d'un modeld'economia amb poc valor afegit:fabricant a baix cost productes per a

l'exportaci, o b basant el seucreixement econmic en el sector de laconstrucci respectivament. El problemad'aquest model s que, quan es refredael consum, pot collapsar. Ho hem viscutprou vivament. En canvi, pasos com elsEstats Units, Alemanya, el Jap,Dinamarca o Holanda, per exemple,saben b que invertir en coneixement i

tecnologia s fer-ho en un valor que noqualsevol pot produir i que els blindadavant una disminuci del consum.D'una casa, un cop venuda, no en quedares al qui l'ha produda. Un noudescobriment cientfic o coneixementhumanstic, en canvi, illumina nouscamins per explorar i innovar, queda persempre i la segent generaci podr

contribuir al seu desenvolupament iexplotaci (encara que no sempre ambfinalitats nobles).

No s pas casualitat que, davant la crisi,

els pasos que pitjor ho estan passantsiguin aquells que es basaven en unaeconomia de poc valor afegit i que siguinaquests mateixos pasos els quereaccionin disminuint encara ms elsrecursos que destinen a recerca, aconeixement. Espanya i Catalunya, enple fervor de retallades, minven tambla inversi en recerca, malgrat partird'una posici sistemticament per sotala mitjana europea. Pasos on la inversien investigaci ja estava per sobre lamitjana, en canvi, van respondre a lacrisi invertint encara ms en aquestsector. I vistes les dades de recuperacide les seves economies, no sembla pasque els hagi anat gens malament,

mentre aqu augmenta la xifra d'aturatsmes rere mes.

s possible, i fins i tot probable, que elstertulians de la rdio tinguessin ra quandeien que l'estudi sobre els ratpenatsque pagava la Generalitat de Catalunyano serviria per a res. Per s que si nos'investiga, no es podr saber mai del

cert. O encara pitjor, en cas que hi hagialgun descobriment a fer, alg altres'avanar i se n'endur el benefici. Siens quedem quiets i conformes amb allque ja sabem estalviarem diners,certament, per est clar que no hihaur cap avan, cap progrs, que en elmillor dels casos quedarem estancats

all on som, amb el mateix nivell de

7/29/2019 52 -abril- 2011

22/33

22

coneixement (i d'ignorncia) i amb elmateix model d'economiacomparativament poc competitiva iambientalment insostenible. Doni fruitso no, en l'estudi dels ratpenats, com en

qualsevol altra recerca, no es tracta degastar diners, es tracta d'invertir-ne.L'actitud que adoptem davant la recercadetermina, i molt, el nostre futur modeld'economia i de societat a llarg termini.

Europa ha de reaccionarEscrit per Xavier Ferrer

Diversos indicadors ens mostren quesom en una crulla pel que fa alsequilibris mundials. Els EUA, hegemnicsdurant la segona part del segle XX, handadaptar-se a un mn multipolar, en elqual els estats emergents, amb la Xina alcapdavant, marquen el pas de

leconomia i la poltica. Noms calobservar com la Xina ja s la segonaeconomia del mn per darrere dels EUA,passant en els darrers temps al davantde Frana, el Regne Unit i Alemanya, ims recentment del ve i contrincant elJap, tot plegat impensable noms fauns 10 anys. I segueixen a la Xina, lndia,el Brasil i altres estats. I Europa, en

aquest escenari no acaba de trobar-shi

cmode i dedica ms esforos a curar lesferides internes proporcionades per lacrisi econmica mundial, que no pas aorganitzar-se per fer front a la novarealitat global, tot i que el mecanisme

per fer-ho est construint-se des de fams de seixanta anys al voltant de laUni Europea.

La realitat s que, mentre la integracieuropea se situava en la marc econmic,tot era ms fcil, per quan shadimpulsar lEuropa poltica, es nota quees toca el moll de los de la sobirania delsestats membres i tot s ms complex.Costa, duna banda, acceptar la prduade sobirania i poder real que representaper cada estat cedir competncies enpoltica exterior i en seguretat, o fins itot en fiscalitat, i tamb es fa molt difcilconsensuar poltiques comunes quedonin imatge de cohesi i unitat cara a

lexterior.

El temps, per, va en contra de la UniEuropea i per extensi dels europeus, jaque el mn no satura, el mn no esperaque Europa solucioni tots els seusproblemes, interns de cada estat i decohesi comunitria. I s en aquestescenari que si Europa vol ser influent en

el mn, cal una reacci rpida que passiper evitar els nacionalismes estatals i perconcretar el cam cap a un autnticgovern econmic europeu i cap a unaveritable poltica exterior i de seguretatcomuna. Lgicament, aix no s fcil, noho s per uns estats, els europeus,hegemnics durant segles i que han

dominat el mn com han volgut, per les

7/29/2019 52 -abril- 2011

23/33

23

realitats poltiques van canviat i el centrede decisions econmic i poltic ara es vadesplaant cap al Pacfic i Europa no tms remei que adaptar-se a la novarealitat.

El paper de la UE en el conflicte de lesrevoltes del mn rab ha sigutprcticament inexistent. El nou mn quesest creant, amb els estats emergentsamb poder, amb una superpoblacimundial que creix exponencialment enzones poc desenvolupades i disminueixen el primer mn, requereix una reaccirpida doccident i especialmentdEuropa, per no quedar fora de lesdecisions importants, i aix necessita devoluntat i valentia poltiques. Ara ja hos una elecci, s una necessitat. El cams la Uni Europea, que s lreaeconmica ms important del mn i quesha dunir polticament.

Una quarantena depersones visiten l'illa d'Avallde Jafre

Escrit per Gent del Ter

L'alcalde de Jafre assisteix a la

caminada organitzada per gent del ter a

l'illa d'Avall

Diumenge passat, 6 de mar, unaquarantena de persones van assistir a lapassejada organitzada per Gent del Ter al'illa d'Avall de Jafre, anunciada amb elttol "Tornem a salvar l'illa de Jafre".Durant la presentaci, diferentsmembres de Gent del Ter van expressarla seva preocupaci per les actuacionsprevistes de neteja, eradicaci

d'espcies foranes i reintroduccid'espcies autctones, dintre el projecteLife Natura del Consorci Alba-Ter, que tcom a objectiu millorar el bosc de ribera.Segons Maria Lloveras, portaveu delgrup, s bastant discutible la necessitatd'exterminar les espcies allctones,perqu en aquest entorn ja s'ha creat unecosistema estable que afavoreix la

nidificaci de moltes aus i, a ms,aquestes espcies tornaran a sorgirrpidament perqu el mateix riuarrossega les llavors, ra tamb per laqual no t sentit replantar les vores delriu. L'alcalde de Jafre, Joan Bonany, queva assistir a la presentaci, va defensarles bondats d'aquest projecte i va

recordar que est obert a allegacions ique es poden consultar a l'Ajuntament.Tot seguit, el grup es va dirigir a l'illad'Avall de Jafre i va fer un recorregut perles 25 hectrees d'aquest excepcionalindret.

http://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/bfa9b7e5542153d134a3eed2bd0df6f6_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/bfa9b7e5542153d134a3eed2bd0df6f6_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/bfa9b7e5542153d134a3eed2bd0df6f6_XL.jpg

7/29/2019 52 -abril- 2011

24/33

24

Concepte bsic duna

central nuclear

Escrit per Jordi Bellapart

Resumim un document de JorgeMunnshe, escriptor i periodista cientfic.

Publicat a:

http://noticiasdelaciencia.com/

1.- Funcionament bsic duna central

nuclear.

Lelement principal duna central nuclear

s el reactor (nhi pot haver ms dun). Elque es fa en un reactor s sotmetre un

element reactiu (urani, plutoni) a unes

condicions que emeten calor, la qual

sutilitza per a escalfar aigua, de tal

manera que generi vapor per poder

accionar una turbina, el mateix que es fa

amb una caldera de combusti qumica

on es crema carb, gas natural o altres

combustibles.

En el context tcnic duna central

nuclear actual, la fusi del nucli

consisteix simplement a fer-lo fondre. Si

la temperatura puja massa, aquest es

converteix en una espcie de lava

radioactiva molt ms perillosa que en el

seu estat slid. Les estructures de les

centrals nuclears han de ser

suficientment grosses i robustes (dacer i

formig) per evitar que la lava sobri

cam cap a lexterior.

2.- La fissi nuclear.

Lurani s un dels elements radioactius

ms abundants a la naturalesa. Sotms a

un procs de desintegraci, seliminen

protons i neutrons del seu nucli fins a

convertir-se en un altre element, en

aquest cas plom. Aquest fenomen

allibera energia i sanomena fissinuclear.

3.- La fusi nuclear.

Aquest s un procs contrari a la fissi.

En aquest es treuen peces dun tom

(protons i neutrons), en tant que a la

fusi se nagreguen. Totes les centrals

nuclears funcionen mitjanant fissi

nuclear. Algunes bombes atmiques ho

fan per fusi nuclear. Les condicions a

qu es sotmet un element radioactiu en

una central nuclear per aprofitar

l'energia derivada de la fissi nuclear,

sn molt diferents a les necessries per

generar una explosi nuclear.

La fusi s molt menys contaminant quela fissi, per per a ser usada a les

centrals nuclears, requereix una

tecnologia molt avanada que encara

est en procs de desenvolupament, i el

cost de la recerca s tan elevat que hi

collaboren tots els pasos avanats del

mn: Uni Europea, Jap, Estats Units,

http://noticiasdelaciencia.com/not/636/como_es_un_accidente_nuclear_grave/http://noticiasdelaciencia.com/not/636/como_es_un_accidente_nuclear_grave/http://noticiasdelaciencia.com/not/636/como_es_un_accidente_nuclear_grave/http://noticiasdelaciencia.com/not/636/como_es_un_accidente_nuclear_grave/http://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/45fc1fd2e4639db7a71d040581c2cb26_XL.jpghttp://noticiasdelaciencia.com/not/636/como_es_un_accidente_nuclear_grave/http://noticiasdelaciencia.com/not/636/como_es_un_accidente_nuclear_grave/http://noticiasdelaciencia.com/not/636/como_es_un_accidente_nuclear_grave/

7/29/2019 52 -abril- 2011

25/33

25

Corea del Sud, l'ndia, Rssia i Xina.

Sanomena projecte ITER.

4.- Una central nuclear no pot explotar

com una bomba atmica.

s impossible que el reactor nuclear

duna central nuclear generi una

explosi daquesta classe. Les niques

explosions que es poden produir en una

central daquest tipus sn de tipus

convencional, per causa de reaccions

qumiques i acumulaci de gasos a

pressi, la qual cosa pot derivar cap a un

escalfament excessiu de lurani. simprescindible refredar el combustible

nuclear duna central. Fer-ho no s fcil i

menys extingir un incendi promogut per

materials radioactius.

5.- Condicions de seguretat.

La seguretat total no existeix. Un

terratrmol fort a la zona o un mssil

disparat contra una central nuclear,

poden produir fissures fatdiques.

La refrigeraci del reactor s un altre

factor de seguretat crtic. Un reactor

nuclear no pot apagar-se de cop i sha de

seguir refrigerant per evitar que es

sobreescalfi. Aix es fa amb aigua a la

qual shi poden afegir elements eficaosen labsorci de neutrons, com el bor.

6.- Sarcfag i residus nuclears.

Encara que un accident en una central

nuclear lhagi deixada inservible, aquesta

conserva el seu poder aniquilador durant

molts anys, milers danys. Per aix cal

embolcallar-la amb noves barreres (com

una espcie de sarcfag) i vigilar-la i

reforar el sarcfag al llarg dels anys, per

mantenir les restes radioactives allades.

Aix mateix, les restes nuclears derivades

de lactivitat normal shan de tractar

duna manera similar. El cost econmic

de custodiar les deixalles nuclears s

molt elevat ja que implica afrontar molts

riscos durant els milers danys que es

mantenen en perillositat activa.

7.- Efectes de la radioactivitat sobre la

salut.Les dosis altes de radioactivitat rebudesen un interval de temps curt generencremades i hemorrgies. La vctima potmorir en pocs dies o setmanes. Aquests el risc que corren els operaris quetreballen a prop de la zona del reactor.Vestits de contenci o treballar adistncies de seguretat redueixen les

possibilitats dexposici a laradioactivitat.Dosis ms baixes, com les que pot rebrela poblaci dels voltants de la centralafectada, tamb poden produir efectesal cap dels anys, com cncer de tiroides.Es pot actuar preventivamentsubministrant a les persones amb risc de

ser contaminades frmacs bloquejadorsde certs efectes de la radioactivitat comles pastilles de iode, per tal que saturinel iode bo de la tiroides; aix quan lapersona inhali de laire iode radioactiu, olingereixi amb el menjar contaminat,lorganisme lexpulsi en lloc dassimilar-lo.

7/29/2019 52 -abril- 2011

26/33

26

Valors i discernimentReflexions

Escrit per Jaume Bassa Pasqual

Penso que dues paraules mgiques,valors i discerniment, defineixen,

ms que qualsevol altra, elcomportament de les persones (i de lesfamlies, de les empreses o de qualsevolgrup social). Els valors sn els ideals queorienten la vida i la conducta. Eldiscerniment s la capacitat de distingir iprioritzar els valors. Hi ha valors quenoms serveixen per fer crixer els

comptes bancaris, i hi ha valors que fancrixer la dignitat i la noblesa de lespersones (o de les famlies, de lesorganitzacions). s veritat que dominaactualment, potser ms que mai, unarebelli de les masses, la prioritzacimassiva de valors materials i de curtavolada: una casa ben gran, un cotxe car ipotent, un cos 10, vacances al Carib,

aparells de TV dltima tecnologia (percontemplar-hi programes barroers obuits de contingut)... Per tamb sveritat que aix no ens deixa veure devegades que hi ha una altra multitud degent que posa al davant altres valorssense esperar-ne compensacions ni acurt ni a llarg termini, com araresponsabilitat, honradesa, honestedat,

generositat, cooperaci, compassi,sinceritat, coratge, coherncia,constncia, austeritat, senzillesa, dileg,tolerncia, educaci, cultura, joia,refinament, silenci...

Qu o qui determina el discerniment

necessari per prioritzar aquests valors

sobre els altres? Per qu hi ha qui en fer

s de la llibertat es posa el lmit de la

responsabilitat? O lhonradesa per

davant de laprofitament? Lhonestedat

per sobre de la indecncia, la generositat

davant de legoisme, la compassi

davant del menfotisme? Etc., etc.?

Durant molt de temps varen ser les lleis,

les normes, els costums, per ja no ho

podem dir quan en el mn sha anat

imposant una liberalitat que no obliga a

ser decent, ni responsable, ni compassiu.

Quan la norma no escrita diu que potsmentir si et conv, que no s mal vist qui

saprofita i qui trepitja, i cada dia veiem

que ho fan sense vergonya ?i sn

aplaudits i admirats? poltics, jutges,

empresaris, banquers, estrelles

meditiques, eclesistics.

Qu o qui determina el discerniment,

doncs? La resposta penso que seria

mltiple. La maduresa, qualitat de la

persona autnticament adulta, que no

ha de demostrar res a ning ni sha de

demostrar res a si mateix. Lexperincia

espontnia de lamor, als fills, als pares,

als familiars i vens, als pobres, als

http://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/0b242dd5a6f3b60d9c07a5d96a2bc449_XL.jpg

7/29/2019 52 -abril- 2011

27/33

27

desvalguts. La intransigncia davant dun

ordre establert que posa els febles per

sota dels poderosos. Qui prioritza

aquests valors forma la seva conscincia,

no a partir de la llei o de la norma, del

que est b o no est b, del costum o

de la moda, sin a partir de lamor i el

respecte a la dignitat dels altres.

Hi voldria afegir un colof per a creients

cristians. Desenganyeu-vos, el vostre

capteniment no ha de venir orientat pel

compliment dels Manaments de la Llei

de Du, sin per lactitud que pugueu

adoptar a favor dels dbils, dels

menystinguts, dels marginats, vers la

utopia dun mn on regni finalment la

veritat, la llibertat, la justcia, la pau. S,

he dit utopia, i qu?

A l'aguait del nostrepatrimoni

Escrit per Consell de Redacci

BONES NOTCIES: HEM RECUPERAT UN

ESCUT HISTRIC (1584)

Parmies V

Escrit per Lluc Sal i Ferrer

PARMIES V (Del propi autor). *

Si tens la consciencia tranquilla vigila!...

que potser esta morta.

La infidelitat te dues rmores

ineludibles:

Desengany i Penediment.

L'infide1 reincident es un imbcil

Honoris Causa.

Idear sentencies es un passatemps de

carallots.

Lluc Sal i Ferrer

*Parmia:

http://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/ff0158c2594917cd6a9c4e297e8a8d7c_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/6d4f9be9bbf8e6f07458f60414b62a53_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/ff0158c2594917cd6a9c4e297e8a8d7c_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/6d4f9be9bbf8e6f07458f60414b62a53_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/ff0158c2594917cd6a9c4e297e8a8d7c_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/6d4f9be9bbf8e6f07458f60414b62a53_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/ff0158c2594917cd6a9c4e297e8a8d7c_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/6d4f9be9bbf8e6f07458f60414b62a53_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/ff0158c2594917cd6a9c4e297e8a8d7c_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/6d4f9be9bbf8e6f07458f60414b62a53_XL.jpg

7/29/2019 52 -abril- 2011

28/33

28

Mxima o sentncia moral i didctica, de

caire erudit o popular.

La parmia popular es feia present en la

poesia i la prosa com a recurs estilstic

grfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i sant

Vicent Ferrer

Els joves escriuen

Escrit per Miquel Sais Serra

V i q u i p d i a

Feli aniversari Viquipdia! 10 anys fentla cerca d informaci ms fcil i rpidaper a tota persona que utilitza Internet.Viquipdia s una enciclopdia digital,lliure, sense nims de lucre, mantingudaper la Fundaci Wikimedia, i que contmilions darticles escrits percollaboradors arreu del mn.

Per s una web fiable Viquipdia? Laseva popularitat ens indica que s percal aprofundir-hi. En primer lloc, moltesvegades, quan cerquem quelcom pelGoogle, els primers links (enllaos) quesurten sobre el que hem buscat sn de laViquipdia. Cal tenir sempre present que

si fem una recerca cal tenir diferents

fonts per tal de comparar informacions;doncs b, aix s el que hem de ferexactament quan fem servir Internet. Nohem de quedar-nos aturats als primerslinks perqu sovint els primers webs no

sn sempre els millors o els que ms fanreferncia al que sest cercant. Cal obrirdoncs diferents webs i compararinformaci per tal de fer una cercaacurada.

En segon lloc, els milers decollaboradors que escriuen articles alweb no els coneixem, s ms, no sabemres dells, ni si tenen titulacions,graduacions o algun certificat que ensdigui que el que estem llegint tvalidesa. Aquests collaboradorsredacten articles per tambseleccionen aquells que les personescom jo podem escriure i enviar. Ambaix vull dir que no tot article s fiable i

que cal llegir-sel de cap a peus per taldinclourel a la recerca dinformaci. sper aix que recomano visitar webs quesapiguem don prov lescrit i qui nslautor, com les webs duniversitats, onels articles sn escrits per professorsllicenciats.

Amb aquesta redacci no vull pas anar

contra la Viquipdia, que si tpopularitat s perqu la majoria delsseus articles sn de qualitat, tan sols faiguna crida a una recerca dinformacims profunda, deixant de banda totaperesa, i amb ms inters per saber. Sical obrir llibres, consultar biblioteques,preguntar a especialistes en el tema, ho

fem i no ens quedem al primer enlla del

http://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/4fbac1ae9814b22f440e824a6b165325_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/4fbac1ae9814b22f440e824a6b165325_XL.jpg

7/29/2019 52 -abril- 2011

29/33

29

Google, que des del meu punt de vista sdall ms ridcul.

Arribats a aquest punt, ens hem de fer lapregunta: s la gran quantitat

dinformaci la que ens fa aturar alprimer enlla? A la vegada s i no.Aquests temps en qu la tecnologia ensdna tot i ms, disposem de tantainformaci que no sabem triar-la, nosabem passar el nostre propi seds, enssaturem i acabem triant el primer quetrobem. Per jo sc ms partidari del no,actualment el que ms ens preocupa sel temps, no volem perdre temps fentuna cosa que la podrem fer en pocsminuts, s per aix que la majoria tria lavia ms rpida, ms fcil. No podemcaure en aquest error, no ens podemdeixar portar per la facilitat i rapidesa,perqu ens estem fent mal a nosaltresmateixos, estem malformant el nostre

seds, la nostre capacitat per triarinformaci.

Per concloure, crec que estem en untemps en qu no valorem la quantitatde mitjans i recursos que tenim i quepodem emprar per fer un recercareeixida. I aix no passa amb lespersones que van nixer abans de lera

de les noves tecnologies, que havien detreballar ms les coses per taldaconseguir el que pretenien. Hauremde pensar ms en el passat per construirel nostre present, ja que aquell s labase daquest.

La cuina de la Catrina

Escrit per Caterina Bosch

GALETES

Ingredients per a 40 galetes

170 gr. mantega 125 gr. sucre moreno 50 gr. sucre blanc 1 culleradeta de vainilla 1 ou sencer i 1 rovell 250 gr. farina de rebosteria culleradeta de sal culleradeta de Royal 150 gr. de xocolata negra

Preparaci:

Foneu la mantega i deixeu que esrefredi.

En un bol gran prepareu la pasta, lamantega, el sucre, la vainilla, els ous i lasal. Remeneu-ho fins que quedi moltsuau. Afegiu-hi la farina i el llevat,pasteu-ho tot junt. Quan hagi absorbittota la farina afegiu-hi la xocolatatrossejada a la mida d un cigr, tot ben

remenat.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/96e5c789d9b8bf3a9e86699e2b445aec_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/96e5c789d9b8bf3a9e86699e2b445aec_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinabosch

7/29/2019 52 -abril- 2011

30/33

30

A la safata del forn hi posem un paper de

cuina (paper destrassa), amb la cullera

fem boles, les colloquem deixant espai

entre elles ja que creixen. Deixeu-les

reposar 15 minuts abans denfornar-les.

Escalfeu el forn 160 - 200 dalt i baix,poseu-hi les galetes uns 13 - 15 minutsfins que comencin a agafar color. Traieu-les de la safata junt amb el paper ideixeu-les refredar.

Es pot fer la pasta amb les baretes

elctriques.

ARRS AMB BACALL

Ingredients per a 4 persones:

400 gr. Arrs 250 gr. Bacall esqueixat 1 kg. Musclos afogats 1 fulla de llor Un pols dorenga 1 Ceba gran 1 Pebrot Safr 50 gr. formatge Alls Oli Sal

Preparaci:

Afogueu els musclos amb la fulla de llor ilorenga.

Sofregiu la ceba trinxada i el pebrot.Quan la ceba comenci a agafar color se liafegeix el bacall dessalat i esqueixat.

Tot seguit shi tira larrs, es sofregeix

b, tot junt, shi tira el caldo dafogar els

musclos i laigua necessria. A mitja

cocci afegiu-hi els musclos sense clova i

una picada dalls, safr i 50 gr. deformatge ratllat. Aneu-ho remenant fins

que sigui cuit.

Poemes d'arreu del mn

Escrit per Susanna Bautista

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautistahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautistahttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/d7e3ca5cbffab97634af0e92f7679a11_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/d7e3ca5cbffab97634af0e92f7679a11_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/d7e3ca5cbffab97634af0e92f7679a11_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautista

7/29/2019 52 -abril- 2011

31/33

31

Godmorgen, lille land

Melodi: Carsten Johs. Mrch Tekst:Niels Brunse

Godmorgen, lille land!

Et land med sol, et land med dis,med kyst af sten og sand,som havets blger slikker,med bakker skabt af is,koldt eller venligt skiftevis.

Godmorgen, ved !Nu ser vi Danmarks buetegnmed blink af hav og s,de slanke, lyse broer.I sol, i blst, i regnbrer de os fra egn til egn.

Godmorgen, hver og en,som sidder ved et morgenbordfra Skagens hvide grentil Gedsers lange odde,

p vores prik mod nordher p den kuglerunde jord.

Godmorgen, st nu op!St ud af drm og tankespindog strk din tunge krop,for ingen er alene;nr verden lukkes ind,bygger vi bro fra sind til sind.

Bon dia, pas petit!

Bon dia, pas petit!Una terra de sol, una terra de boira,la costa de pedra i sorra,com les ones del mar es llepa,amb safates de gel,fred o amable de forma alterna.

Bon dia, illa per illa!Ara veiem arcs a Dinamarcaamb espurnes de mar i llacsesvelts, ponts de llum.

Sol, vent i plujaens porten de regi en regi.

Bon dia, cada un,que sasseu a una taula desmorzardes de la blanca Skagenfins a la llarga llengua de Gedser,el nostre punt del norddaquesta terra esfrica.

Bon dia, posat de peu ara!Fora dels somnis i cabries,i estira el teu pesat cosperqu ning est sol;quan el mn es tanca cap a endins,construm ponts de ment en ment.

Recita: Birthe Stauning Andersen

Cinema i espectacles

Escrit per Jordi Bellapart

7/29/2019 52 -abril- 2011

32/33

32

ATENCI: El dissabte 16 d'abril a les

19,30 es tornar a projectar al Cinema

Montgr la pellcula realitzada per Jordi

Bellapart, amb la collaboraci de Narcs

Arbus: "ELS CAUS DEL MONTGR"

http://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e5a83a7ecd853a3363498d71a1613623_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e5a83a7ecd853a3363498d71a1613623_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e5a83a7ecd853a3363498d71a1613623_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e5a83a7ecd853a3363498d71a1613623_XL.jpg

7/29/2019 52 -abril- 2011

33/33

Pellicula del mes: Cisne negro