INTRODUCCIÓ A LA PINTURAINTRODUCCIÓ A LA PINTURA

TÈCNIQUES EMPRADESEN PINTURA

ies montsacopa. Olot

PINTURA. DefinicióPINTURA. DefinicióLa pintura és la representació sobre un pla, dues dimensions, a diferència de les altres arts plàstiques.

No té només una funció decorativa, també pot tenir una funció màgica, de missatge religiós, social, testimonials, etc.

A més del que s’entén estrictament com a pintura, cal considerar altres variants com el teixit, el vitrall, la ceràmica pintada i el mosaic.

En relació amb les altres arts plàstiques té avantatges com ara la facilitat de realització, els materials lleugers i econòmics que faciliten la creació.

Les pintures més antigues conegudes són les prehistòriques, realitzades sobre la roca.

EL COLOREL COLORNewton deia que el color estava en nosaltres: és una sensació, no existeix en la matèria.

És una sensació provocada pels objectes en contacte amb la llum i la longitud d’ona que

produeixen. Aquesta sensació s’obté a partir de la capacitat dels objectes de reflectir

unes ones o d’absorbir-les. Un objecte és groc per la capacitat que té de reflectir el raigs

grocs i absorbir els vermells i els blaus.

Els colors els poden classificar en primaris,

secundaris i complementaris.

Són primaris els que no es poden fer a partir

de cap altres: BLAU, GROC i VERMELL.

Són secundaris els que neixen de la barreja

de dos primaris: PORPRA, TARONJA i VERD.

Són complementaris els que produeixen el

contrast màxim, els primaris que no han

intervingut en la formació d’un secundari:

BLAU del taronja, GROC del porpra, VERMELL

del verd. Són els oposats en el cercle de colors.

LLUM I COLORLLUM I COLOREls colors depenen de la quantitat de llum que

reben. Els canvis que experimenta el color en

relació amb la llum és el que es coneix com a

tons.

Una manera d’obtenir tons més clars o més

foscos és afegir-hi gradualment petites

quantitats de blanc o del seu color

complementari.

La llum càlida accentua la intensitat dels colors

càlids i debilita la dels colors freds.

Els colors, en l’ombra, canvien per efecte d’un

altre color.

La llum intensa eleva el to del color

COLORS I SENSACIONSCOLORS I SENSACIONSEls colors, com les línies i els tons, tenen una qualitat emotiva.

Els càlids són excitants, actius, alegres; els freds, depriments i quietes.

El vermell i el taronja són moviment, calor i passió, més en el primer que en segons.

El negre i violat s’associen a determinats ritus funeraris.

El color vermell defineix activitats d’oposició violenta a règims conservadors.

El verd és la vegetació, la primavera i l’esperança.

El groc és la llum, el sol i la vida.

El blau és fredor, descans i recolliment.

El violeta és tristesa, misteri i misticisme.

El porpra és dignitat i sumptuositat.

El blanc és la puresa.

El groc, sovint, s’associa a la bogeria i l’enveja.

Molts dels pintors abstractes han utilitzat

els colors, prescindint de les formes, per

expressar les seves sensacions i sentiments.

MATERIALS. PigmentsMATERIALS. PigmentsEls pigments constitueixen el material bàsic per a pintar, també s’anomenen colorants.

Les matèries colorants o pigments solen ser matèries polvoritzades extretes de plantes, animals, vegetals,... que es barregen amb un líquid (aigua, cera, oli, ou,...).

MINERAL: plom, coure, zinc, òxid de ferro, mini, lapislàtzuli,...

VEGETAL: fusta, fulles, fruits, laca, anyil...

ANIMAL: sèpia, porpra del múrex, carmí de cotxinilla,...

SINTÈTIC: a finals del segle XVIII, amb el progrés de la química, i sobretot a partir de 1856, quan el procediment s’industrialitza, els pigments d’origen sintètic s’han multiplicat.

MATERIALS. AglutinantsMATERIALS. AglutinantsEls aglutinants són substàncies adhesives que serveixen per lligar els pigments i donar-los

una consistència pastosa apta per a ser emprats per pintar.

Se solen fer servir coles vegetals i animals, ceres, goma aràbiga, gelatina, olis, i ou: rovell i

clara.

Abans de la invenció de la pintura a l’oli, els quadres fets amb cera o amb ou s’assecaven ràpidament i no permetien retocs ni correccions

La pintura es pot barrejar amb cola per obtenir el gruix necessari

El pigment mòlt es barreja amb oli fins que forma una pasta

SUPORTSSUPORTSEntenem per suports la base que sosté la preparació i les capes de pintura. Es pot pintar

sobre formigó o sobre una closca d’ou, sobre la neu o el marbre o la sorra. Es pot decorar

un gra d’arròs o tot un palau.

Els éssers humans han pintat tant sobre els suports més durs com sobre els més delicats,

lleugers o transparents.

Aquestes pintures poden perdurar segles i fins i tot mil·lennis o bé esborrar-se amb la

primera pluja, o amb un lleu buf de vent. De tota manera les bases més freqüents són:

• El mur de rajola o de pedra • El paper • La fusta

• Els tèxtils: tela, seda, ... • El pergamí • Tauler de cartró

• Làmines de coure • Ivori• El fang

PROCÉSPROCÉSPer a realitzar una obra es pot seguir un procés, diferent en cada cas, segons l’objectiuQue es proposi el seu autor.Així distingim els següents tipus d’obra:

ESBÓS: apunts de les taques de color o de les línies bàsiques del dibuix, per comprovar l’efecte del conjunt abans de ser realitzat com a definitiu .El concepte d'esbós s’aplica també a les obres d’art, principalment a partir del segle XIX, que no tenen una aparença acabada.

RÈPLICA: repetició feta per un artista de la seva pròpia obra, amb lleugeres variants.

CÒPIA: reproducció d’una obra original d’un artista a càrrec d’un altre artista, amb intenció d’estudi.

FALSIFICACIÓ: reproducció imitadora d’una obra d’un artista a càrrec d’un altre artista,Amb intenció fraudulenta.

TÈCNIQUESTÈCNIQUES

La tècnica consisteix en com s’executa una obra pictòrica.

Inclou el conjunt de components que formen la pintura: el suport, la base, els

aglutinants i els efectes que s’aconsegueixen.

Al llarg dels segles, en pintura, s’han fet servir diverses tècniques i en cada època, els

seus artistes, han preferit unes tècniques per sobre de les altres.

Les més utilitzades han estat:

EL FRESCEL TREMPL’OLIALTRES TÈCNIQUES

TÈCNIQUES. FrescTÈCNIQUES. Fresc

És la tècnica més habitual en la pintura realitzada sobre el mur.Consisteix en arrebossar primerament el mur amb una capa de calç i sorra barrejades.Com que solament es pot dibuixar i pintar mentre aquesta capa és encara humida i fresca (d’aquí el nom de fresc), només es cobreix la part de mur que es pot treballar en una jornada de treball.La pintura s’ha d’aplicar de manera ràpida,abans que s’assequi el suport.Això vol dir que no es pot corregir i suposatreball en equip per tal de preveure elspossibles inconvenients que es puguinproduir durant l’obra.El treball consisteix en aplicar un color clar de base i, immediatament, dibuixar-hi amb traços negres les línies principals de l’obramitjançant una sinòpia que és un disseny previ (estergit) que es fixa sobre la calçhumida. En una segona fase s’hi apliquen els colors i es fan els acabats.

TÈCNIQUES. TrempTÈCNIQUES. TrempAquesta tècnica pictòrica se solia fer servir sobre suport de fusta.

Consisteix en enguixar una taula de fusta polida. Un cop assecada l’última capa, amb un punxó es

feia el dibuix mitjançant unes quantes incisions sobre el guix.

Finalment s’omplien amb color els espais dibuixats.

Els colors es dissolien en aigua temperada engrossida amb aglutinants oleaginosos com la llet, l’ou o

la goma aràbiga – és una substància que s’extreu de l’acàcia-.

A diferència del fresc, aquesta pintura es podia retocar i corregir en sec.

TREMP A L’OU.

La pintura a l’ou és soluble a l’aigua i permet la superposició de

capes sense que les anteriors es malmetin. Cal però, esperar un

cert temps d’assecat per evitar que les capes anteriors, encara

massa fràgils, es puguin arrancar.

És una pintura que no facilita les gradacions però que permet

transparències.Els acabats: el rovell d’ou dona una pel·lícula setinada que

s’endureix amb el temps. Admet el vernís després de mesos

d’assecat.

Aquesta pintura de Miquel Àngel n’és un exemple.

TÈCNIQUES. OliTÈCNIQUES. OliÉs la tècnica pictòrica més divulgada i s’executa tant sobre taula com sobre tela. Consisteix en una

barreja de colors amb oli de llinosa de cascall bord o de nou. Per be que era una tècnica coneguda

des de l'antiguitat, els primers que la van emprar d’una manera sistemàtica van ser els pintors

flamencs del segle XV.

En el mateix segle els venecians van generalitzar l'ús de la tela com el suport més idoni de la pintura

a l’oli. D’aquesta manera va aparèixer la pintura de cavallet

La tradició atribueix, erròniament, al pintor Van Eyck el descobriment del

secret de la pintura a l’oli. Segurament, per fabricar els colors barrejava oli

i una essència vegetal amb els pigments. Superposava diverses capes

d’aquesta pasta llisa, fluida i brillant i així la seva pintura tenia tot l’esclat

de les pedres precioses. A més, com que aquesta pintura s’asseca molt

lentament, permetia retocar cada detall minuciosament: treballar els

reflexos del vellut, l’or d’una corona, la pal·lidesa d’un rostre,...Per tal que no tremoli el pols quan es treball molta estona en un detall de

l’obra, el pintor recolza la mà en un bastó.

TÈCNIQUES. AiguaTÈCNIQUES. Aigua• AQUAREL·LA: és una tècnica que utilitza el paper.

Barreja el pigment amb goma i aigua. No té el color

Blanc, ja que produeix colors transparents i el blanc

és el del fons del paper.

És una tècnica difícil ja que no admet correccions.

El paper s’ha d'humitejar prèviament per evitar que es

deformi. Quan s’asseca ja està llest per pintar.

• AIGUADA: també s’executa sobre paper. A diferència de

l’aquarel·la, no és transparent i el seu ús és més fàcil.

També s’anomena gouache.

TÈCNIQUES. Altres tècniquesTÈCNIQUES. Altres tècniques

Altres tècniques emprades són les ceres, el pastel, la tinta,

el carbonet, la sanguina, el llapis, els acrílics, mixtes, ...• LA TINTA, fabricada a partir de gal·la, ja es coneixia en l’edat

mitjana. Aquest tipus de tinta, al contrari de la tinta xinesa, feta de

negre de fum, gelatina i càmfora, s'esgrogueeix amb el temps.

S’aplica amb ploma.

• EL PASTEL, paraula que ve de l’italià pasta. Els pastels van ser

inventats al segle XV i van conèixer el moment de màxim èxit a

l’Europa del XVIII.

Es fan amb pigments barrejats i pastats amb cola i goma aràbiga,

reïna d’un arbre del Sudan, i a vegades amb llet i mel.

Aquesta pasta es talla després en forma de petits cilindres.

• EL CARBONET és un dels instruments de dibuix més antics.

Inicialment estava fet amb un branquilló de salze o tell carbonitzat

i es feia servir per als esbossos perquè era molt fàcil d'esborrar i

permetia les correccions.

TÈCNIQUES. AltresTÈCNIQUES. Altres

• LA SANGUINA, coneguda des d’antic, es fabrica a partir d’un

mineral vermell, l’hematites. Donava un toc de color en els

dibuixos i va ser la tècnica preferida de pintors com ara

Leonardo da Vinci.

• EL LLAPIS, tal com es coneix actualment, amb una mina de

grafit inserida en una vareta de fusta, data de finals del segle

XVIII.

• ELS ACRÍLICS són pintures sintètiques, fabricades per tant

amb productes químics. S’asseca ràpidament i és de colors

vius. No s’esquerda amb el temps a diferència de l’oli.

Es pot utilitzar sobre bases difícils com formigó o ciment.

Es pot barrejar amb altres materials, com la sorra o la grava,

per donar un aspecte rugós a l'obra.

TÈCNIQUES. Mosaic i vitrallTÈCNIQUES. Mosaic i vitrall

• EL MOSAIC: una altra tècnica és la pintura feta amb trossets de pedra, que en diuen tessel·les.Sobre el mur (de pedra o maó) es posen vàries mans de guix, cada vegada més fi; sobre la última, amb els dits, el mosaïcista va posant les tessel·les, una a una, de colors ben diferents.

• ELS VITRALLS han fet, en certes èpoques, el paper de la pintura mural i van generar una nova visió dels edificis religiosos.El vitrall es fa amb trossos de vidres de formes, mides i colors diferents enganxats els uns amb els altres amb llistons de plom.

A: el vidre fos es converteix en un disc pla i es desenganxa la canya de bufar.

B: El disc de vidre s’allisa sobre una taula. Prèviament s’ha preparat un esbós de mida natural que servirà de pauta.

C: Les peces de vidre es tallen segons la composició. El tall es fa amb puntes de ferro incandescent.

D: les peces de vidre s’emplomen amb llistons de plom i finalment es solden.

TÈCNICA I TEXTURATÈCNICA I TEXTURALa textura és l’aspecte de les superfícies i és el resultat de la disposició més o menys uniforme dels elements distribuïts per la superfície de l’objecte.

Aquesta superfície es percep amb la vista (textura visual) i també amb el tacte (textura tàctil).

Per obtenir textures diferents hi ha una diversitat de tècniques:

Per ADDICCIÓ: quan s’afegeix un altre material a la superfície.Construcció amb línia diagonal. A. Tàpies, oli, sorra i contraxapat, 1966

Per SUBSTRACCIÓ: quan es raspa i s’elimina una part del material de suport.Concepte espacial. L. Fontana, acrílic, 1949Per MODIFICACIÓ: quan es deforma l’estat inicial del suport però sense treure ni afegir material, és a dir, fent plecs o incisions. Concepte espacial. L. Fontana, acrílic, 1959

Per la DISPOSICIÓ REGULAR de formes, punts i línies sobre una superfície, formant trames. Nocturn romà. M. C. Escher, xilografia, 1934

COMPOSICIÓCOMPOSICIÓTota obra pictòrica té una estructura de línies i de masses: és l’esquema bàsic de la composició.

Les línies formen l’esquelet del quadre i suggereixen sensacions.

Segons quines siguin les línies predominants podem trobar:

• Línies horitzontals que expressen repòs i tranquil·litat

• Línies verticals que transmeten seguretat i força.

El seu efecte ascensional denoten sublimitat,

estabilitat, dignitat i força.

La percepció les associa a la gravetat i l’equilibri

i es consideren les més importants en els conjunts pictòrics.

• Línies corbes que

s’associen a la gràcia i al

moviment. S’oposen a les

rectes.

COMPOSICIÓ. Tipus bàsicsCOMPOSICIÓ. Tipus bàsicsLa composició és l’ordre dels elements d’un quadre sobre la tela, la seva disposició. Segons com sigui aquesta disposició, transmet serenitat, inquietud,...

La forma més senzilla de disposició és la que col·loca les figures unes al costat de les altres. És la juxtaposició

Ara bé, el més usual és que els elements d’un quadre presentin una disposició més complexa, simètriques o asimètriques, amb predomini de l¡’horitzontal, la vertical o la diagonal.

• Composició triangular o piramidal, transmet monumentalitat i equilibri. Tot el pes de la composició reposa sobre una base àmplia. Pot tenir variacions a partir del model bàsic.

• Composició circular si centra l’interès en un punt central al voltant del qual giren la resta d’elements.

• Composició en S, molt emprada per subratllar el moviment.

PERSPECTIVAPERSPECTIVAEtimològicament la paraula perspectiva significa “mirar a través”. Es pot parlar de perspectiva quan el quadre, en certa manera, sigui una finestra a través de la que es veu una imatge.La construcció geomètrica correcta es va descobrir al Renaixement, aplicant el punt de fuga, el punt on convergeixen les línies de la composició.

Perspectiva geomètrica: va ser la gran aportació del renaixement. Va permetre que els pintors representessin la tercera dimensió, sobrepassant la imposició de les dues dimensions que imposava la tela. Va permetre entrar en el joc de l’espai i de l’engany òptic que suposava fingir una dimensió aliena a la pintura.

Perspectiva aèria: es va desenvolupar a partir del barroc i proporciona la sensació d’atmosfera entre els objectes propers i llunyans. S'aconseguia difuminant els colors i els tons dels objectes llunyans.

TEMESTEMESGlobalment es pot fer una divisió en dos grans apartats:

• Representació figurativa • Representació abstracta

L’art està sotmès a la societat de cada moment, de manera que el tema no es pot desvincular de la situació històrica.

En general, els temes més tractats han estat els religiosos i els lligats amb el poder.

Així es pot entendre que, en alguns moments, per exemple, el un hagi estat proscrit en certs països i en certs moments.

En síntesi, els temes més usuals han estat:

• religiosos, retrat, històric, nu • paisatge, la marina, la natura morta, el gènere

Pintures antigues i actualsPintures antigues i actuals

Gouache: és una aquarel·la opaca. El pigment s'espesseeix amb guix blanc.

Olis: s’utilitzen amb aiguarràs o amb trementines. Es poden comprar olis transparents o opacs.

Acríliques: són pintures de textura segons l’aigua que s’hi afegeixi. S’assequen amb molta rapidesa.

Aquarel·les: aquestes pintures es presenten en tubs o en blocs sòlids. Els pigments es polvoritzen i es barregen amb cola. Quan es barregen amb aigua, els colors es fan transparents.

SUPORTS 1. El paperSUPORTS 1. El paperEl primer paper del món el fan fabricar els

egipcis. A la vora del Nil els egipcis collien

unes canyes llargues, els papirs i amb les tiges

fabricaven el precedent del paper.

Amb aquest papir es fabricaven rotlles que

podien fer desenes de metres de llargada.

Se’n coneix un de 58 metres.

Aquestes obres, cargolades, es posaven als

taüts dels morts per acompanyar-los en el seu

darrer viatge. S’han pogut conservar gràcies al

clima sec d’Egipte.

SUPORTS 2. La fustaSUPORTS 2. La fustaA l’edat mitjana els artistes pintaven sobre planxes de fusta allisades i

preparades. Algunes d’aquests obres es podien obrir com si fossin

porticons de finestres. Si tenien dues portes es deien díptics, tres,

tríptics, o més políptics.

Quan les dimensions són molt considerables reben el nom de retaules.

Durant la setmana els porticons pintats estaven tancats, però els

diumenges s’obrien i mostraven les pintures de l’interior, de colors

més brillants.

Els pintors medievals preferien les planxes

seques de pollancre per què no tenien nusos,

o de roure que eren més dures.

SUPORTS 3. La telaSUPORTS 3. La tela

A partir del segle XVI els pintors van anar

deixant de pintar sobre fusta que era un

suport dur i incòmode i que necessitava

una llarga preparació. Els substituirà la

tela que tenia l'avantatge de no

esquerdar-se amb els canvis de

temperatura, i que es podia desmuntar i

cargolar quan calia transportar-la.

Progressivament van anar apareixent

diferents tipus de tela: unes més fines,

d’altres més robustes, amb textures

evidents,...

Fins el segle XIX les teles es feien de

cànem, de lli, d'argelaga i fins i tot

d’ortiga. Després van aparèixer nous

teixits: cotó, jute, coco i fibres

sintètiques.

SUPORTS 4. La sedaSUPORTS 4. La sedaNo a tot arreu s’ha fet servir la tela com a suport tèxtil. A la Xina

un dels suports més emprats ha estat la seda, que necessita un

treball ràpid, un pinzell de bambú i bastonets de tinta.

Aquestes pintures s’estenen sobre llargues peces de seda i, per

admirar-les , cal desenrotllar-les amb molta cura.

Els signes i dibuixos que es realitzen sobre la seda – i en d’altres

llocs de l’orient sobre paper d’arròs- no poden ser modificats, ja

que aquest suport és molt absorbent. Calia dominar la tècnica

per encertar el traç.

SUPORTS 5. El fang SUPORTS 5. El fang Un altre suport molt emprat des de l'antiguitat és el fang.Els grecs, per exemple, ja decoraven els objectes de ceràmica de la vida quotidiana amb animals reals o imaginaris, amb escenes diàries o amb temes llegendària o mitològics.Els vasos eren fabricats pels terrissaires i els deixaven assecar al sol abans que els pintors els decoressin. Un cop decorada, la peça es coïa al forn i esdevenia un material molt resistent.Altres cultures i altres artistes, fins i tot contemporanis, han decorat també peces de terrissa

PROCÉS. ExemplesPROCÉS. ExemplesEsbossos

Rèpliques

Còpia